FITXA TECNICA Commemoració del centenari de la construcció de can Casas Dades de t' edifici Denominació: can Casas (o Antigues Bodegues Müller) Municipi: el Bruc i de la morí de l' arquitecte Comarca: Anoia Localització: carrer del Bruc del Mig, 55 Cristóbal Cascante Epoca: 1888-1889 Autor: Cristóbal Cascante i Colom, arquitecte (185 1-1889). (18&9-1989) Promotor: Josep Casas i Chocomeli Ús primitiu: finca rural de la família Casas , compartida amb les monges dominiques, que hi tenien un centre d'ensenyamem de nenes Ús actual: en procés de restauració per instal'lar-hi les dependencies municipals, la biblioteca popular, el museu i alt res equipamen ts culturals El Bme Propietat: Ajuntamem del Bruc (Anoia) Intervenció arquitectónica Treballs previs Aixecament de pIanols: Víctor Argemí, Antoni González, arquitectes (febrer, 1981) Estudi historic: Raquel Lacuesta, historiadora de I'art Treballs de restauració Projecte i direcció d'obra: Manuel Giralt , Jordi Rogem , arquitectes Col·laboradors: Amoni González, arquitecte Momserrat Valls , aparelladora Empresa const ructora: Joan Closa Serra. Copons . Fusteria: Josep Alemany. El Bruc Electricitat: Serveis Bruc, Cooperativa. El Bruc Manyeria: Jaume Llorens. El Bruc Impermeabilització: Giscosa. Barcelona Pintura: Rafel Escriu . El Bruc Paviments: Escofet , S.A . Barcelona Tractaments antitermits: TEC , Barcelona Dates de realitzaci6 Projecte: desembre 1985-maig 1987 Reparació de cobertes i restauració del celler: 1988-1989 Text: Raquel Lacuesta, Jordi Rogent Cristóbal Cascante i Colom va néixer a Esparreguera el setembre de 1851. El La producció arquitectónica de Cristóbal Cascante, realitzada entre 1878 i 1889, L'edifici de can Casas és propietat de l'Ajuntament del Bruc des de 1983, com pare, Cristóbal Cascante i Llopart (1810-1891), fill de Monistrol de Montserrat, és representativa del corrent medievalista de la Renaixen~a , que hayia tingut a resultat d'un conveni urbanístic amb els propietaris del conjunt, els germans era fabricant de teixits , com els seus avantpassats des del segle XVII. La mare, com a principals interprets els arquitectes Elies Rogent, Joan Martorell , August Oriol. La signatura d'aquest conveni era la culmina ció de llargues gestions Maria Colom i Castells (1809-1879), era una pubilla d'Esparreguera. En casar Font iJosep Oriol Mestres, entre altres. L'obra de Cascante palesa, en un primer realitzades per salvar l'edifici, iniciades pels membres de l'equip de govern se van anar a viure en aquesta vila, on van establir una fabrica de cotó. Quan moment, la influencia directa de Rogent. És l' epoca en que comparteix despatx municipal fins i tot abans de les eleccions de 1979. es va incendiar, a mitjan segle XIX , el pare va treballar d'encarregat a la fabrica amb Eduard Mercader, amb qui fa la reforma i ampliació del Co¡.]egi de Loreto, que la família Mercader posseia a Martorell , anomenada el Molí Fariner o Molí a Barcelona (1878-1890), cremat el 1909, i la primera restauració de I'església En tot moment I'actuació municipal es va plantejar d'acord amb dos criteris: Vello Cap a 1875, .els Cascante es van traslladar a Barcelona, ala casa Camprodon, de Sant Pere de les Puel·les (1883). salvar i recuperar l' edifici pel valor arquitectónic i simbólic que té per al Bruc, del carrer de Girona, 46, on Cascante va establir més endavant el seu despatx i destinar-lo a equipaments públics. Per aixó, les Normes Subsidiaries de 1983 d'arquitecte. Paral·lelament, comen~a a col· laborar amb Joan Martorell i Antoni Gaudí, que estableixen una doble qualificació, equipaments i protecció arquitectónica, per li confien la direcció d'algunes obres a Comillas (Cantabria): la capella-panteó al conjunt i destinen el jardí a zona verda pública. En l'esquema general de Entre 1871 i 1873 , Cristóbal Cascante i Colom, que no va voler ser fabricant , del marques de Comillas (projectada per Martorell i enllestida el 1881 sota la funcionament de I'edifici es va pensar que havia d'acollir les dependencies es va matricular a la Universitat Literaria de Barcelona, al mateix temps que direcció de Cascante); el palau de Sobrellano (iniciat el 1878 per Martorell i administratives de l' Ajuntament, la biblioteca Verge de Montserrat (dependent sol·licitava I'ingrés a l'Escola d'Arquitectura. AIllarg de la carrera, va tenir de dirigit des de 1881 per Cascante); el Seminari Pontifici (1882-1889 , obra de la Diputació de Barcelona), el museu (instal·lat ara amb dificultats a les golfes professors arquitectes destacats de la Renaixen~a catalana, com ara Elies Rogent, conjunta deIs dos arquitectes, on va treballar Domenech i Montaner des de 1890) de l'actual Casa de la Vila) i aules per a activitats culturals patrocinades o August Font o Francisco de P. del Villar. Va sercompany de promoció d'Antoni i I'edifici El Capricho, pavelló situat a la finca del palau , projectat per Gaudí gestionades per l' Ajuntament. Gaudí, Eduard Mercader (amb els quals conserva una relació amistosa i el 1883 per encarre e de Máximo Díaz de Quijano (Cascante en va dissenyar professional), Pere Falqués, Camil Oliveras i Leandre Serrallach. els interiors i el mobiliari). Amés , Cascante va projectar el monument al primer Les característiques espacials de can Casas i les necessitats d'ús van definir el marques de Comillas (1885), que per diverses causes no es va realitzar fins el programa de reutilització, que comporta la restauració total i l'adaptació dels Mentre estudiava va treballar al taller d'escultura de Venanci i Agapit 1890. Se'n va fer carrec Domenech i Montaner , que introduí algunes variants espais d'acord amb el programa. Aixó obliga a construir un cos de nova planta Vallmitjana, acreditats artistes i professors de l'Escola de Llotja de Barcelona, en el projecte de Cascante peró en conserva la part basica. Cascante és autor, en ellloc de l'antiga posada, o "casa vella", i a remodelar algunes parts de i al taller d'Eudald Puntí, que aleshores estava ocupat en les obres del pare de també, de I'Hospital de Comillas (1885-1888), per encarrec de Claudio López I'edifici de Cascante. la Ciutadella. El mestre d'obres Josep Fontseré, que les dirigia, va tenir per i López. ajudants, a més de Cascante, Gaudí i els escultors Joan Flotats i Lloren~ Entre 1987 i 1989 s'han realitzat les obres corresponents a la primera fase: Matamala. Apartir del 14 de desembre de 1876, Cascante i Gaudí van intervenir L'última obra de Cascante va ser can Casas, del Bruc, iniciada el 1888 aprofitant reforma de l'estructura del sostre de les golfes i refecció de les cobertes; en les obres del cambril de la Mare de Déu de Montserrat , que dirigia F. del Villar. una de les estades que feia a Catalunya. La hi va encarregar Josep Casas reparació del sostre i del terrat del cos baix alineat amb el carrer Bruc del Mig, Chocomeli per ampliar una antiga casa del poble, propietat del seu pare,]osep i restauració i recuperació de l'espai del celler per convertir-lo en sala d'actes. Cascante va obtenir.el titol d'árquitecte el15 de mar~ de 1878. Durant l'exercici Casas Sagrista, que anteriorment havia servit de posada. Can Casas va ser de la professió, va col· laborar amb Joan Martorell, Gaudí i Mercader. La seva concebuda en una línia eclectica, amb elements goticitzants barrejats amb altres La segona fase consistid en la construcció del nou cos interior i en la instal·lació prematura mort, el12 de juliol de 1889 ~esdevingudaquan tot just es coronava (purament decoratius) que I'acosten al Modernisme. definitiva de la biblioteca popular. l'edifici de can Casas-, va estroncar una carrera esperan~adora .
i l-