FITXA TECNICA Commemoració del centenari de la construcció de can Casas Dades de t' edifici Denominació: can Casas (o Antigues Bodegues Müller) Municipi: i de la morí de l' arquitecte Comarca: Localització: carrer del Bruc del Mig, 55 Cristóbal Cascante Epoca: 1888-1889 Autor: Cristóbal Cascante i Colom, arquitecte (185 1-1889). (18&9-1989) Promotor: Josep Casas i Chocomeli Ús primitiu: finca rural de la família Casas , compartida amb les monges dominiques, que hi tenien un centre d'ensenyamem de nenes Ús actual: en procés de restauració per instal'lar-hi les dependencies municipals, la biblioteca popular, el museu i alt res equipamen ts culturals El Bme Propietat: Ajuntamem del Bruc (Anoia) Intervenció arquitectónica Treballs previs Aixecament de pIanols: Víctor Argemí, Antoni González, arquitectes (febrer, 1981) Estudi historic: Raquel Lacuesta, historiadora de I'art Treballs de restauració Projecte i direcció d'obra: Manuel Giralt , Jordi Rogem , arquitectes Col·laboradors: Amoni González, arquitecte Momserrat Valls , aparelladora Empresa const ructora: Joan Closa Serra. Copons . Fusteria: Josep Alemany. El Bruc Electricitat: Serveis Bruc, Cooperativa. El Bruc Manyeria: Jaume Llorens. El Bruc Impermeabilització: Giscosa. Pintura: Rafel Escriu . El Bruc Paviments: Escofet , S.A . Barcelona Tractaments antitermits: TEC , Barcelona Dates de realitzaci6 Projecte: desembre 1985-maig 1987 Reparació de cobertes i restauració del celler: 1988-1989 Text: Raquel Lacuesta, Jordi Rogent Cristóbal Cascante i Colom va néixer a el setembre de 1851. El La producció arquitectónica de Cristóbal Cascante, realitzada entre 1878 i 1889, L'edifici de can Casas és propietat de l'Ajuntament del Bruc des de 1983, com pare, Cristóbal Cascante i Llopart (1810-1891), fill de , és representativa del corrent medievalista de la Renaixen~a , que hayia tingut a resultat d'un conveni urbanístic amb els propietaris del conjunt, els germans era fabricant de teixits , com els seus avantpassats des del segle XVII. La mare, com a principals interprets els arquitectes Elies Rogent, Joan , August Oriol. La signatura d'aquest conveni era la culmina ció de llargues gestions Maria Colom i Castells (1809-1879), era una pubilla d'Esparreguera. En casar­ Font iJosep Oriol Mestres, entre altres. L'obra de Cascante palesa, en un primer realitzades per salvar l'edifici, iniciades pels membres de l'equip de govern se van anar a viure en aquesta vila, on van establir una fabrica de cotó. Quan moment, la influencia directa de Rogent. És l' epoca en que comparteix despatx municipal fins i tot abans de les eleccions de 1979. es va incendiar, a mitjan segle XIX , el pare va treballar d'encarregat a la fabrica amb Eduard Mercader, amb qui fa la reforma i ampliació del Co¡.]egi de Loreto, que la família Mercader posseia a Martorell , anomenada el Molí Fariner o Molí a Barcelona (1878-1890), cremat el 1909, i la primera restauració de I'església En tot moment I'actuació municipal es va plantejar d'acord amb dos criteris: Vello Cap a 1875, .els Cascante es van traslladar a Barcelona, ala casa Camprodon, de Sant Pere de les Puel·les (1883). salvar i recuperar l' edifici pel valor arquitectónic i simbólic que té per al Bruc, del carrer de Girona, 46, on Cascante va establir més endavant el seu despatx i destinar-lo a equipaments públics. Per aixó, les Normes Subsidiaries de 1983 d'arquitecte. Paral·lelament, comen~a a col· laborar amb Joan Martorell i Antoni Gaudí, que estableixen una doble qualificació, equipaments i protecció arquitectónica, per li confien la direcció d'algunes obres a Comillas (Cantabria): la capella-panteó al conjunt i destinen el jardí a zona verda pública. En l'esquema general de Entre 1871 i 1873 , Cristóbal Cascante i Colom, que no va voler ser fabricant , del marques de Comillas (projectada per Martorell i enllestida el 1881 sota la funcionament de I'edifici es va pensar que havia d'acollir les dependencies es va matricular a la Universitat Literaria de Barcelona, al mateix temps que direcció de Cascante); el palau de Sobrellano (iniciat el 1878 per Martorell i administratives de l' Ajuntament, la biblioteca Verge de Montserrat (dependent sol·licitava I'ingrés a l'Escola d'Arquitectura. AIllarg de la carrera, va tenir de dirigit des de 1881 per Cascante); el Seminari Pontifici (1882-1889 , obra de la Diputació de Barcelona), el museu (instal·lat ara amb dificultats a les golfes professors arquitectes destacats de la Renaixen~a catalana, com ara Elies Rogent, conjunta deIs dos arquitectes, on va treballar Domenech i Montaner des de 1890) de l'actual Casa de la Vila) i aules per a activitats culturals patrocinades o August Font o Francisco de P. del Villar. Va sercompany de promoció d'Antoni i I'edifici El Capricho, pavelló situat a la finca del palau , projectat per Gaudí gestionades per l' Ajuntament. Gaudí, Eduard Mercader (amb els quals conserva una relació amistosa i el 1883 per encarre e de Máximo Díaz de Quijano (Cascante en va dissenyar professional), Pere Falqués, Camil Oliveras i Leandre Serrallach. els interiors i el mobiliari). Amés , Cascante va projectar el monument al primer Les característiques espacials de can Casas i les necessitats d'ús van definir el marques de Comillas (1885), que per diverses causes no es va realitzar fins el programa de reutilització, que comporta la restauració total i l'adaptació dels Mentre estudiava va treballar al taller d'escultura de Venanci i Agapit 1890. Se'n va fer carrec Domenech i Montaner , que introduí algunes variants espais d'acord amb el programa. Aixó obliga a construir un cos de nova planta Vallmitjana, acreditats artistes i professors de l'Escola de Llotja de Barcelona, en el projecte de Cascante peró en conserva la part basica. Cascante és autor, en ellloc de l'antiga posada, o "casa vella", i a remodelar algunes parts de i al taller d'Eudald Puntí, que aleshores estava ocupat en les obres del pare de també, de I'Hospital de Comillas (1885-1888), per encarrec de Claudio López I'edifici de Cascante. la Ciutadella. El mestre d'obres Josep Fontseré, que les dirigia, va tenir per i López. ajudants, a més de Cascante, Gaudí i els escultors Joan Flotats i Lloren~ Entre 1987 i 1989 s'han realitzat les obres corresponents a la primera fase: Matamala. Apartir del 14 de desembre de 1876, Cascante i Gaudí van intervenir L'última obra de Cascante va ser can Casas, del Bruc, iniciada el 1888 aprofitant reforma de l'estructura del sostre de les golfes i refecció de les cobertes; en les obres del cambril de la Mare de Déu de Montserrat , que dirigia F. del Villar. una de les estades que feia a Catalunya. La hi va encarregar Josep Casas reparació del sostre i del terrat del cos baix alineat amb el carrer Bruc del Mig, Chocomeli per ampliar una antiga casa del poble, propietat del seu pare,]osep i restauració i recuperació de l'espai del celler per convertir-lo en sala d'actes. Cascante va obtenir.el titol d'árquitecte el15 de mar~ de 1878. Durant l'exercici Casas Sagrista, que anteriorment havia servit de posada. Can Casas va ser de la professió, va col· laborar amb Joan Martorell, Gaudí i Mercader. La seva concebuda en una línia eclectica, amb elements goticitzants barrejats amb altres La segona fase consistid en la construcció del nou cos interior i en la instal·lació prematura mort, el12 de juliol de 1889 ~esdevingudaquan tot just es coronava (purament decoratius) que I'acosten al Modernisme. definitiva de la biblioteca popular. l'edifici de can Casas-, va estroncar una carrera esperan~adora .

i l-