DOSSIER Els carrilets al'Alt Bergueda

per MONTSERRA T ESTRADA, LOURDES PONS 1 TERESA RIU

Amb aq uestt{tolles autores presentaren un treball en el 1 Premi Pinós i Mataplana, el qual aconsegu{ el primer accessit. El present article correspon als cap{tols segon, tercer i quart de I'esmentat estudio

L'Índex d'aquest trebal l' esta com­ post pels següents punts: Introducció 1- Companyia deIs FF.CC. Catala ns a) Material mobil b) La locomotora de vapor c) La locomoto ra electrica d) Dades curioses 2.- Arribada del tren a G uardiola 3.- Que va representar el tren per a l' Alt Bergueda 4.- Altres trens de l'Alt Bergueda 5.- Naixement del "Carrilel " a) El nostre petit amic b) Via de circul ació c) Ser veis d) Les locomotores e) El fatal desenlla n<; 6.- Bibliografi a i index e

Arribada del tren a Guardiola L 'eslacio de/s Ferrocarri/s Cala/al/ s a Guardio/a. L. RO/S/N El proje\.:te d'unir les ciutats de Man­ resa i cal situar-lo a l'any 1879 . Amb data de 7 de maig de 188 1, s'ato rga a la companyia Tra nvia o Fe­ rrocarril Econo mic de a Berga la concessió, per 60 a nys, de la linia de Manresa a Ol van. Es va posar en serve i en les dates següents: el 17 de desembre de 188 4, el tros de Manresa Alta a Sa­ ll ent. de 15 qm: el 20 de desembre de 1885 , de Sall ent a Puig-reig, de 19 qm i el 9 d'abril de 188 7, de Puig-reig a 01- va n, de 12.4 qm Segons una memoria de la Societat de les mines de carbó, publicada el 1883 . es van reunir la companyia del Fe rrocarril i l'esmentada societat del carbó per tal d'estudiar el tra nspon de les 400 to nes diaries que es produi"e n entre ca rbó, cifnent i cal<; hidraulica. No va n a rriba r a un acord degut que aquell tren no podia transpo rta r tal quantitat de carbó . A més, les tarifes eren ta n elevades que aquest carbó, posat a fin al de trajecte, no podia competir ni amb els carbo ns de l'estra nger ni amb els d'Astúries. E/ Irel/ de rA s/ando e/ més pelil de 101S. ARXIU LU/G/

L' EROL 29 DOSSIER

creure en la necessitat d'allargar la línia de tren fins a Guardiola. Les mines de carbó de Figols, el Co­ Ilet. , L'Espa, Campos etc. te­ nien una gran producció que s'havia de fer arribar als 1I0cs de consumo Cal dir que les mines de carbó tenien un altre tren que baixava el carbó fins a Berga. Aquest tren havia comen~at essent de rossec animal i actualment encara que­ den algunes restes de caixa de via. Aquest tren va desapareixer quan es va construir el tren deis Ferrocarrils Cata­ lans. La indústria textil també tenia gran potencia en aquells temps al lIarg de tot el L1obregat. Les gran s indústries textils també carregaven els seus productes al tren. Amb la construcció del tren , tota aquella indústria i alguna mes, aug­ menta. Mapa deis Ferrocarrils de Calalullya. publical al "Diari del Comerr", el 24 de marr de /893 . Cap als anys 60 es va construir la ARXIU fabrica de ciments de Fígols. Un deis motius per a la seva construcció, a part de la proximitat de les mines, va ser el Per un Reial Ordre del 13 de gener de Al final va guanyar la proposta de tenir el tren a prop: hi havia vagons 1893, el Ministerio de Fomento pre­ l'enginyer Sunyol. ja que el 4 de gener especials per a portar ciment a uns di­ senta l'avantprojecte del Pla de Ferroca­ de 1903 es va atorgar al Ferrocarril posits que hi havia a Manresa. rrils Secundaris de Catalunya, en el Economic de Manresa a Berga la con­ En els seu s primers temps va tenir qual consta la construcció de la Iinia de cessió de la Iinia d'Olvan a Guardiola una importancia molt gran I'arribada Manresa a Guardiola. Amb motiu per 99 anys. Aquest últim tros que tenia del tren en aquest racó que és I'Alt Ber­ d'aquest avantprojecte, su rt una pole­ 21 ,3 qm, es va inaugurar el 21 de no­ gueda mica entre l'enginyer E. Sunyol i Pere vembre de 1904 i va estar en servei fins La correspondencia arribava a través Pujol i Tomas. el dia I de maig de I 972. del tren i les poblacions properes a El senyor Sunyol publica les seves Les companyies del ferrocarril i la de Guardiola: Baga, Sant Julia de Cerdan­ observacions i punts de vista a La Vall­ les mines de carbó van fer tractes per yola, Broca, Vallcebre, GÓsol. etc. ve­ guardia núm. 353 l . Entre les Iinies de transportar el carbó i el ciment i, a més, nien a buscar el correu a I'estació de tren que creu innecessaries indou la de acordaren que el comte de Fígols tindria Guardiola, també durant molts anys, Manresa a Guardiola per considerar-la a la seva disposició un vagó especial de I'únic telefon que hi havia a Guardiola ja construida i en explotació des de feia passatgers per al seu ús personal. era a I'estació. uns anys, faltant sois la construcció del Van ser famoses les maquines de va­ Tot el bestiar que es comprava i es tros d'Olvan a Guardiola. por anomenades Berga, numerades del venia a les poblacions de I'AIt Bergueda En Pe re Pujol i Tomas li contesta en 27 al 42, menys la 30 i la 40 (de 6,87 es transportava amb el tren en uns va­ un artide publicat el 20 de mar<; de metres de longitud). gons tapats i que s'havien d'encarregar 1893 al Diario del Comercio núm. 873, L'estació de final de projecte estava dies abans. dient que el tren existent. més que un programada als plans del Collet amb el Durant la guerra civil. I'estació ferrocarril. semblava un tranvia a va­ nom de Guardiola, pero de fet la cons­ només servia mercaderies. por, amb un servei tan deficient que li tru'ien 2 qm més amunt. en un 1I0c ano­ El 1904 va ésser el comen<;ament del feien la competencia les tartranes que menat La Ribera, on s'ajunten els rius tren per a viatgers i mercaderies. Prime­ diariament anaven de Manresa a Berga: L10bregat i Bastareny. El nom de I'esta­ rament el tren sois era de mercaderies que les maquines de vapor de setze ció es conserva i els vagons portaren el pero, quan el servei va comen<;ar a ser tones amb prou feines si podien arrosse­ retol: Manresa-Guardiola, Olvan-Guar­ més constant, ja hi van pujar els viat­ gar un pes útil de 28 tones als pendents: diola i, últimament. -Guar­ gers. que les grans peces de maquinaria textil diola. Els primers trens van fun cionar amb que s'havien muntat a les fabriques del L'any 1914 s'inaugura la linia ferria maquines tipus Berga individuals i els havia estat precis transportar­ de Guardiola a Castellar de N'Hug (Clot revisors havien de passar per fora. Se­ les en carros ordinaris. Després d'expo­ del Moro). La vitalitat que su posa l'arri­ gurament les Berga són les maquines sar diferents raons, el senyor Pujol bada del tren va fer que es creés un més conegudes a I'AIt Bergueda. Ac­ acaba dient que creia d'absoluta necessi­ nucli de cases a l'entorn de l'estació, for­ tualment n'hi ha dues d'exposades, tat que en el Pla General de Ferrocarrils mant-se aixi I'actual població de Guar­ l'una a Navas i l'altra a . Les Secundaris hi figurés una nova via de diola. originals eren belgues, pero eren cons­ Manresa a Guardiola. També era de truides per la Maquinista Terrestre de l'opinió que' aquesta via. un cop fos a Barcelona. Tenien aquest nom perque eren de la companyia que anava de Guardiola , hauria de continuar ascen­ Que va representar el tren per a dent pel curs del L1obregat. apropar-se a Manresa a Berga. Altres maquines van l' AIt Bergueda? per desviar-se cap a ser les Queralps, Nord-Est. Diessel... Broca: passar el riu Gréixer i, vora etc. l'Hospitalet. foradar la muntanya per A principis de segle, l'Alt Bergueda Els primers trens anaven a mb cale­ sota Coll de Jou per sortir a la Cer­ era molt productiu. Hi havia molta in­ facció calorífica. Consistia en uns bi­ danya. dústria minera i textil. Aixi doncs, es va dons que s'omplien mentre la maquina

30 L'EROL DOSSIER es carregava. S'hi enroscava un lap i els vialgers posa ven els peus al damunl per poder-s'hi escalfar. Les maquines de gasoil pujaven fin s a Olvan i alla les canviaven per una ma­ quina de vapor fin s a Guardiola. Una maquina d'aquestes va tenir un accident a la Bauma Negra (Figols) que va coslar la vida als dos maquinisles. L'accident va succeir en una baixada; la via era plena de neu i en estar el lren massa carregal de carbó no va poder frenar. Per I'any 1953 el primer lren mar­ xava a les 4 del matí fin s a Barcelona i l'últim pujava a les onze del vespre. En l'epoca deis aulomotors un lren de les nou del matí deis diumenges arri­ baya pie de viatgers que aprofitaven el dia per passar-Io a la Font deis A vella­ ners. Després, al vespre. aquesl tren lor­ nava a marxar. altre cop pie. En els maleixos terrenys de I'estació hi havia un edifici de vivendes destina­ des a l'estiueig deis funcionaris del fer­ rocarril. Actualment és I'únic edifici que es conserva als lerrenys de l'estació de Guardiola . Durant tots aquells anys, el reC0 rre­ gut del tren va ser sempre gairebé igual. si bé les maquines van ser de diferents tipus, com ja hem dit abans. En IOt el temps de recorregut no es va interrom­ pre mai el seu trajecte, excepte el dia que a Barcelona hi va haver aquell a gran nevada. En els últims anys el tren ja anava di recte a Barcelona. En tots els seus anys de funciona­ ment sonosament nomes va tenir tres accidents. El primer va ésser a Cal Cu­ curull. el segon també va succeir al ma­ teix lloc i el tercer va ser el ja esmentat de la Bauma Negra. Com a empleats d'estació hi hav ia un cap de primera, un cap de tercera i un cap suplent de tercera. Cap al fin al deis 60. a la vista del progrés de la carretera, el tren es debili­ tava; amb tantes corbes no va evolucio­ nar al mateix ritme que la carretera i les combinacions es feien més per carretera VII deIs accidellls del trell deIs "catalalls", al costat de la casilla. ARXIV LU/G/ que no per lren. L1 avors van fer la temptati va d'enviar més auto motors, en la linia d'-M an orell-Barcelona, seu trajecte es trobaven tres o quatre NOTES: túnels, i anava des de la baga de Sant també directes. Van pujar una tempo­ Hom pot consultar eltreball complet a la biblio­ rada a Guardiola, peró molt pOC o En els Joan (Baga) fin s on hi ha l'actual Ajun­ teca de I'Ámbit de Recerques del Berguedá . darrers anys el lren ja havia quedat lament de Guardiola. Aquesl tren enlla­ 2 En el capitol d'agraimenlS. al fi nal del treball hi apareixen: Josep Baró. Rosita Baró. M n. Enrie molt despl ac;at respecte la carretera. ~ava amb el tren deis calalans per no Bam ina. Ignasi Ca mps. Ignasi Costa. Josep Rus­ La construcció del Panta de la Baells haver de fer el transpon de viatgers. sinyol i M . Carme Cabra. els va donar una excusa per parar-lo, Altres petÍls trens havien estat el de 3 Sobre el "Carrilct de Guardiola al O ot del encara que s'hav ien fet uns estudis per (mines del Pedraforca), i els de Moro" podeu co nsultar la História Gráfica de L'EROL n.o 3. modificar la linia, fin s i tot per enll ac;ar les mines de Fígols i del Coll e!. N'hi amb la Cerdanya mitj a n ~a nt el tren. hav ia un altre a les mines de Peguera i encara un altre que portava el carbó fin s a Berga. Aquest darrer va desapa­ Altres trens de l' AIt Bergueda réixer en allargar la linia del tren deis Montserrat Estrada, Lourdes Pons í catalans fin s a Guardiola. Teresa Ríu , estudioses de temes guar­ Hi hav ia un petit tren. del qual moll Un alt re tren tant o més important di olencs. poca ge nl coneix l'existéncia. que feia el per a les pOblacions de I' Alt Berguedil lrajecte de Baga a Guardiola. Anava ti ­ era el petit Ca rrilet, un petil tren pinto­ ral per rucs i lranspon ava fu sla. En el resc i anecdótico

L' EROL 31