¡. '.

Bayerische Staatsoper München Don Giovanni GRAN TEATRE DEL LICEU

Temporada 90-91

CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona Ministerio de Cultura Diputació de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu Don Giovanni

Dramma giocoso in due atti Text: Lorenzo da Ponte Música: Wolfgang Amadeus Mozart

Sony Ie presenta a Mozart en 45 bits Bayerische Staatsoper München de resolución digital El Consorci del Gran Teatre del Liceu agraeix a BANCOTRANS (Grupo Deutsche Bank) i a

SEAT el patrocini d'aquesta òpera

Serie ES: la clave de la Sony- perfección Funció de Gala

a 18 de 21 Prepárese a redescubrir de sobremuestreo. Una tiran apreciar detalles que Dimarts, setembre, h., funció núm. 7, torn A Mozart en los Compact-Disc dimensión donde superar los nunca antes había escuchado de 45 bits de la serie ES de 115 dB·de señal/ruido ya no es en sus grabaciones favoritas. Dimecres, 19 de setembre, 21 funció núm. torn D Sony. impensable, es simple rutina. Para redescubrir la obra de h., 8, Una de Mozart tal como él la tecnología que hace Ahora, los componentes y Dijous, 20 de setembre, 21 h., funció núm. torn B realidad la octuple frecuencia la serie ES de Sony le permi- concibió. 9, Divendres, 21 de setembre, 21 h., funció núm. 10, torn E Dissabte, 22 de setembre, 21 h., funció núm. 11, torn e Diumenge, 23 de setembre, 17 h., funció núm. 12, torn T ---TA-F730 ES ST-S730 ES 1(-1<730 ES '¥1� SONY; Audio Digital Don Giovanni

Dies 18, 20 i 22 Don Giovanni Thomas Allen Donna Anna Eva Johansson Don Ottavio Alejandro Ramírez II Commendatore Manfred Schenk Donna Elvira Mariana Nicolesco Leporello Helmut Berger-Tuna Alberto Rinaldi (dia 20) Zerlina Georgina von Benza Masetto Christian Boesch Brian Montgomery (dia 20)

Dies 19, 21 i 23 Don Giovanni Alan Titus Donna Anna Julia Varady Don Ottavio Peter Seiffert II Commendatore Manfred Schenk Donna Elvira Trudeliese Schmidt Leporello Helmut Berger-Tuna Alberto Rinaldi (dia 23) Zerlina Janet Perry Masetto Christian Boesch Brian Montgomery (dia 21)

Director d'orquestra Wolfgang Sawallisch (dies 18, 19,21 i 23) Peter Schreier (dies 20 i 22) Direcció d'escena Günther Rennert, realitzada per Ronald H. Adler Escenografia i vestuari Jürgen Rose Cor Udo Mehrpohl Producció Bayerische Staatsoper München

Orquestra i Cor de la Bayerische Staatsoper München TOMAS S. A. . COLOMER, Serveis tècnics de la München - Bayerische Staatsoper CONSELL DE CENT, 351 XAMFRÀ PASSEIG DE GRÀCIA 08007 BARCELONA - TEL. 2160053 i del Gran Teatre del Liceu Per

fer un tast Contingut argumental

Lloc de l'acció: Sevilla i rodalies no cal perdre Època: a mitjan segle XVII ACT E I

l'estil Davant el del - Comanador - palau Don Giovanni ha entrat de forma clandestina al palau amb desig d'aventura. El seu servent, Leporello, es plany, davant la porta, de la vida que du (<

Un carrer, davant una posada De matinada, Leporello, encara trasbalsat pel drama de la nit, fa uns quants retrets al seu amo. El diàleg, però, resta interromput amb l'arribada d'una dona que sembla molt agitada (<

BARCELONA MADRID Muntaner, 300, Esq. Laforja Hermosilla, 75, Esq. Gra. Pardiñas Tel. 200 81 00 Tel. 435 89 89 BARBERÁ DEL VALLÉS MAÓRID·2 Baricentre· Tel. 7189751 LA VAGUADA· Tel. 730 48 82 Transformacions en la concepció i en l'escenificació del «Don Giovanni»

Poques obres d'art han passat per un canvi de significació tan gran en la seva valoració i en la seva recreació posterior, com el Don Giovanni de Mozart. Des del començament, el seu subtítol, dramrna giocoso, ha suscitat les més diverses interpretacions. La pregunta, si l'obra pertanyia a la tipologia de l'òpera tràgica a de l'òpera còmica, ha portat a opinions oposades als qui han intentat explicar-ho. Tanmateix, aquesta interrogació esdevé supèrflua. Per­ què malgrat que en el Don Giovanni apareixin, sense dubte, ele­ ments de l'òpera buffa, aquests estan subordinats a les més eleva­ des intencions de la tragèdia. I, possiblement, aquesta seria difícilment suportable en la seva serietat i desmesura, si el pes de la fatalitat en aquest drama no es veiés alleugerit, una vegada i una altra, per la irrupció de les escenes bufes. Mozart, que es conside­ rava a si mateix hereu de les creacions anteriors a ell, i que les uti­ litzava, com Goethe, com a elements de construcció per a les prò­ pies obres, ha realitzat una construcció impressionant, els elements de la qual són identificables aïllats del conjunt, però que, conside­ rats com una unitat, constitueixen un tipus original que es resis­ teix a una classificació normativa. Al llarg de la primera centúria, des de la seva creació, aquesta òpera ha estat realitzada en moltes, i en part molt diferents, escenifica­ cions, les quals abracen una gamma d'interpretacions, que van.des de les representacions absolutament tallades a la manera de les comèdies musicals (en què Don Giovanni és convertit en un Hans van Schwankerich, i Leporello en Fickfack), a les de factura romàntica-patètica, amb decorats pomposos i habitacions gegants decorades en un estil fastuós i orientalitzant. Ernst van Possart és el primer que explica que «l'autèntic Don]oan pertany al temps de les catàstrofes més grans de la història del món, de les més estranyes anomalies, del més impertinent trasbalsament de totes les coses divines i de les humanes; quins contrastos, quines dissonàncies!». Ara el Don Giovanni ha deixat de ser el JOYEROS pervers, i torna a ser l'aventurer galant i concupiscent, tal i com el va con­ cebre Tirso -degut a això perd el seu pes dramàtic. A més, l'esce­ F. Pérez Cabrera, 4 Tel. 2013300 Barcelona-OB021 (junta Turó Park) nari giratori, inventat pel director tècnic del teatre reial (Hoftheater), ®

qualsevol escenificació, encara que les dues torres hagin de ser transformades en columnes, portes o balcons. L'escenari, dividit en dues parts en la concepció de Roller, dóna relleu als personat­ a la del caràcter de ges que hi actuen. Gràcies superació quadre el a favor d'un sentit espacial, les figures ja no es fonen amb qua­ De dre escènic, sinó que es destaquen i prenen relleu plàstic. totes maneres, a l'escenificació de Viena, li faltava lleugeresa, i per això de con­ és simptomàtic que Mahler, personalitat molt tensa i plena tradiccions tràgiques, prescindís del dolç sextet final. «Des del prin­ cipi, l'heroi ja era víctima de l'abraçada fèrria del destí. Cantants tràgics interpreten els papers principals amb consciència tràgica. La seva grandesa va donar vida a l'obra, però la del Romanticisme alemany", va escriure el crític de música Friedrich Rosenthal el 1912. el va donar el Un pas decisiu cap a una nova visió del Don Joan, va gran cantant portuguès d'Andrade. Amb la seva interpretació, fundar una tradició: la magnificació de l'erotisme sensual més enllà del bé i del mal. Quan, poc abans d'esclatar la Primera Guerra Mun­ Escenificació de Julius Quaglio per a Don Giovanni, Acte II. Mannheim, 1798. dial, l'expressionisme alemany començava a triomfar, l'esdeveni­ va fer sentir ment no va influir només les arts plàstiques, sinó que es Carl Lautenschlager, permetia, per primera vegada, no només cons­ també en el teatre. La primera escenificació d'òpera que utilitzà truccions plàstiques, sinó la representació fluida de la peça, que conscientment els recursos de la nova tendència, va ser creada per a la determinava el ritme vegada de tota la representació. Ernst Lert, que estrenà el24 de setembre de 1917 el Don Giovanni El culminant a punt següent en la interpretació i escenificació del a Leipzig. La interpretació que Lert feia de l'obra tenia com punt Don Giovanni, el va constituir la de Gustav Mahler, el 1905 a Viena, de partida l'anàlisi del Giovanni feta per Kierkegard en Entweder­ el amb seu ajudant, el pintor, grafista i escenògraf Alfred Roller. oder. La figura de Don Giovanni és concebuda com a geni del desig Aquest últim, que era professor a l'escola d'oficis artístics de Viena, sensual. «Les demoníaques i exagerades passions es fonen en un buscava la unitat de es con­ l'escenografia, el contingut, la poètica i l'esce­ crit en el punt culminant de tensió, que d'aquesta manera nificació. No només el crit estava preocupat per crear escenes, sinó per verteix en el nucli de l'acció dramàtica» (Chr. Bitter). És les aprofitar possibilitats plàstiques que li oferia tot l'espai escè­ expressionista, l'explosió d'allò que és sensual-instintiu, el que nic. Construïa els espais escènics amb podis i elements plàstics, determina aquesta escenificació del Don Giovanni de Leipzig. (Büh­ utilitzant llums i colors com a elements de contingut fortament sim­ nenbild: Willy Münch-Khe). bòlic. En comptes d'utilitzar els bastidors laterals habituals, Roller Max Slevogt va dissenyar el1924les escenografies per a l'escenifi­ va construir dos elements frontals semblants a dues torres, que cació de Dresden. Dóna preferència a un estil barroc desbordant, constituïen el marc fos tan real de l'escena al llarg de tota la funció. però «un barroc que jo vaig inventar, perquè el conjunt i Aquesta, altres innovacions molt concordants amb el sentit de intemporal com fos possible». l'òpera de Mozart, són allò que anomenem els invents revolucio­ «Una concepció romàntica, com la que pretén E.T.A. Hoffmann, naris de Roller, amb els quals, des d'aleshores, s'ha de confrontar necessita un heroi nou i una decoració diferent, en conseqüència. També el concepte d'un només excelleix les seves marc heroi, que per més interessants va ser l'escenificació de l'òpera en el del Fes­ innombrables el Don conquestes amoroses, Joan de la gran òpera, tival de Salzburg el 1953: Don Giovanni com a obra a cel obert ens sembla ara som en el sentit coses mai no s'havien descolorit, perquè -precisament en la Felsenreitschule. "Algunes de les que del drarnma giocoso- testimonis dels seus fracassos constants. simultanis ... pogut realitzar, han estat possibles gràcies als escenaris Prefereixo destacar el mateix va l'element, que Mozart qualificar La mort de Don Giovanni, la tempesta, l'incendi i l'esfondrament de La giocoso. increïble de i la seva elasti­ es concupiscència l'heroi, de la seva casa, les hordes infernals deslliurades -tot això pot convertir citat, que pot qualsevol bona o dolenta a en teatre de situació, per representar infinitament millor la forma del misteri, en una distracció ell, per al seu que, conscient havia mostrat una ine­ gaudi, d'aquesta força que en el teatre de caixa, que sempre por no vital, respecta costum ni llei ... Ell és l'home domina­ cap cap xorable a la darrera escena de l'obra». (josef Gregor). dor, que mortifica tots, amb tothom i seu del que juga que, pel atrevi­ Al costat oposat d'aquesta escenificació mistèrica, successora ment desbordant, tant homes com ... va estrenar triomfant, subjuga tots, dones Faust de Goethe, es troba la que Walter Felsenstein El tan final, discutit, és absolutament necessari: en el el 4 de desem­ perquè en la inauguració de la Ostberliner Komischen Oper, moment no està el els que ja present senyor, altres reprenen llur bre de 1966. Felsenstein volia fer taula rasa dels clixés burgesos, vida normal, la qual havia estat torbada ell i només causa Don Giovanni. En per per i crear, d'aquesta manera, una nova imatge del d'ell». (Max demo­ Slevogt). la concepció d'aquest director, Don Joan no és cap figura No obstant, el punt culminant de en el l'embriaguesa sensual-barroca, níaca, sinó, més aviat, un personatge desbordant de força, no el va assolir amb la seva escenificació de sinó la seva Slevogt Dresden, sentit que li donava el Sturm und Drang, indomable per que amb la també havia estat l'aconseguí que concebuda com a voluntat de llibertat, sense mesura en els seus anhels, menysprea­ escenificació del dramma es va giocoso, que estrenar l'any 1923 dora en la seva vitalitat envejable, de totes les convencions. a unter l'Òpera den la de Berlín. Franz no es en Linden, Staatsoper Ludwig Aquesta figura ideal d'un «Sturmer und Dranger» limita, Harth va realitzar el de l'obra i Hans va crear sobre si muntatge Poelzig els l'òpera concebuda per Felsenstein, a quedar tancada Per a decorats únics. tots dos el Don Giovanni d'una forma a i es relativitza era, mateixa, sinó que es fa extensible tota la societat extrema, el dramma del giocoso l'aspecte tràgic qual està dissimulat d'aquesta manera. la la mundanitat i el per l'enginy, ironia, cinisme. Poelzig, el gran Les esmentades escenificacions i interpretacions probablement no de arquitecte va crear, una "con­ des de la l'expressionisme, per plasmar-ho, esgoten, ni de bon tros, aquesta òpera. Sembla que, pri­ fusió que ho tot» de formes i colors. ha brillat amb arrossega passions, mera estrena fins ara, hagi acabat un període, que A diferència de la realització del Don Giovanni encara per Harth i per moltes facetes diferents, i que és per arribar un període nou, la Poelzig, d'Otto i de van en essèn­ Klemperer Düllberg, representació que no abastable. Perquè el Don Giovanni de Mozart roman, realitzar musicalment i escènica a la I'll de de mestra de l'art. Però en les trans­ Krolloper gener cia, sempre el mateix: una obra 1928, mostra una clara i no formes de imatge freda, que permet cap exalta­ formacions que porta el pas del temps i les diferents ció passional. En l'habitual acabament caracteritza renovades: perfecte, que concebre l'art aquesta joia brillarà amb facetes sempre a sembla una Klemperer, l'òpera obra moderna, que ha superat cada generació recrearà el Don Giovanni -1' òpera de les òperes­ qualsevol resta de romanticisme. La creació sensual-dinàmica, que segons la seva mentalitat. en la creació de Horth-Poelzig arriba a la seva expressió més aca­ bada, serà refredada ara la duresa fatal en el Prestel per d'aquell temps que pre­ (Delllibre d' Alfred Rosenberg, Don Giovanni, editat cedia la Segona Guerra Mundial. Verlag München). Després de la catàstrofe, varen sorgir noves possibilitats i noves interpretacions d'aquesta obra inesgotable. Un dels experiments LAS OPERAS DEL LICEU, 1990-1991 EN DISCOS POLYGRAM:

MOZART: Don Giovanni Tomowa-Sintow Baltsa Battle Ramey, Del Monaco, Tucci, McNeil, Capecchi, Furlanetto, Bu�chulacize Winbergh, M�lta, Palma. Coro y Orq. Sta. Cecilia Roma. Coro. Una inclassificable Orq. Filarmónica de Berlín. Karajan Molinari-Pradelli Don Giovanni: òpera (D.G. 419179-2, 3CDs. DOD) (Decc1421807-2, 2CDs. ADD+Cavalleria) Fischer-Dieskau, veritable títol de Nilsson, Arroyo, Grist, R. STRAUSS. Capriccio Il disoluto punito, ossia il Don Giovanni -el Schreier, Flagella, Mariotti, Talvela Janowitz, Troyanos, Schreier, Fischer­ Coro Teatro Nacional Bohm de 1787 al Teatre Nacio­ y Orq. Praga. Dieskau, �rey, Ridderbusch, Auger l'òpera- fou estrenada el 29 d'octubre (D.G. 429870-2, 3CDs. ADD) Orq. Sinfónica Radio de Baviera. Bohrn Teatre del Comte Nostitz i actualment Teatre (D.G. 419023-2, 2CDs. ADD) nal de Praga, llavors Wixell, Arroyo, Kanawa, Freni, Burrows, barri antic de la Ganzarolli, Van Allan, Rani al bell del Staré Mesto, el bonic capital ROSSINI: El barbero de Sevilla Tyl, mig Cora y Orq. Covent Garden Londres. Davis Matteuzzi. Fissore. (Philips 416406-2, 3CDs. ADD) Bartoli, Nucci, Burchulad­ bohèmia. ze. Coro y Orq. Teatro Comunal Bolonia . nòmina Patané trenta-un té darrera seu una Della Mozart, als anys, incomparable Siepi, Danca, Casa, Gueden, Dermota.. (Decca 425520-2, 3CDs. DOD) Musical­ Carena, Berry, Bohrne de creacions, tan qualitativament com quantitativament. Coro y Orq. Filarmónica de Viena. Krips Berganza, Prey, Alva, Dara, Montarsolo hom (Decca 41 1626-2, 3CDs. ADD) és a la maduresa -tot i que podria preguntar-se Coro y Orq. Sinfónica de Londres. Abbado ment, plena (D.G. 415695-2, 2CDs. ADD) a i a la no hi VERDI: Un ballo in maschera en quin moment, en relació l'edat producció, estigué­ Pavarotti, M. Price, Bruson, Ludwig, Battle Baltsa, Allen, Araiza. Trimarchi. en els immediatament anteriors, els grans Cora y Orq. National Philharmonic. Solti Lloyd i en són testimoni, anys Cora. of St. Manin. Marriner (Decca 410210-2, 2CDs. DOD) Academy el els cèle­ (Philips 411058-2, 3CDs. DOD) dotze concerts per a piano i orquestra (iniciats 1784), Jo i dos Domingo, Barstow, Nucci, Quivar, bres sis quartets de corda dedicats a Haydn (1785), quintets Coro y Orq. Filarmónica de Viena. Karajan PUCCINI. Tosca 515 i (D.G. 427635-2, 2CDs. DOD) Caballé. Carreras, Wixell de corda, en sol menor i do major respectivament (KV 516, Coro y Covent Garden Londres. Davis Orq. de l'esmentat cam­ Carreras, Caballé, Wixell, Payne, Ghazarian (Philips 412885-2. 2CDs. ADD) abril i maig de 1787), veritables cims gènere Coro y Orq. Covem Garden Londres. Davis (Philips. 2CDs. ADD. Próxima aparición) Kanawa, Aragall, Nucci brístic. Coro y Orq. National Philharmonic. Solti setze títols En la seva a l'escena, precedei- - per Domingo. Ricciarelli, Bruson, Obraztsova , (Decca 414597-2. 2CDs. DOD) àmplia producció Gruberova. o cinc són amb xen Don Giovanni, només quatre representats Coro y Orq. Scala Milán. Abbado Ricciarelli, Carreras. Raimondi però Finta (D.G. 415685-2, 2CDs. ADD) Coro y Orq. Filarmónica de Berlín. Karajan als nostres dies: Lucia Silla (1772), La giardiniera (O G. 413815-2. 2CDs ADD) regularitat i Le Nozze Bergonzi, Nilsson, McNeil, Sirnionato. (1775), Idomeneo (1781), El Rapte del Serrall (1782) Coro y Orq. Academia Santa Cecilia. Solti Freni. Pavarotti. Milnes Amb Idomeneo comença la sèrie de grans obres (Decca 425655-2, 2CDs. ADD) Cora y Orq. National Philharmonic. Rescigno di Figaro (1786). (Decca 414036-2. 2CDs. ADD) ante­ sense això dir que les òperes WAGNER: La Walkyria mestres absolutes, que vulgui Behrens, Morris. Lakes, Norman. L. Price, Di Stefano, Taddei elements d'alta musi­ riors no en gran mesura, qualitat Ludwig, Moll Coro y Orq. Filarmónica de Viena. Karajan tinguin ja, atmos- del Nueva York. Levine 421670-2. 2CDs. ambients i . Orq. Metropolitan (Decca ADD) cal i dramàtica que, en molts casos, prefiguren (D.G. 423389-2, 4CDs. DOD) MOZART: La flauta mágica feres de les òperes posteriors. Nilsson, Hotter, Ludwise' King, Crespin. M. Price, Schreier. Melbye. Moll. Serra. Frick Coro y Orq. Nacional de Dresde. Davis Filarmónica de Viena. Solti Orq. (Philips 411459-2. 3CDs. DOD) (Decca 414105-2, 4CDs. ADD) Mathis, Araiza, Hornik. Van Dam. On. Crespin, Stewart, Vickers, Janowitz. Veasey. Coro Filarmónica de Berlín. y Karajan. Talvela. Orq. (D.G. 410967-2. 3CDs. DOD) Orq. Filarmónica de Berlín. Karajan 415145-2. 4CDs. (D.G. ADD) Lear. Wunderlich. Fischer-Dieskau. Crass, Peters, Honer LEONCA VALLO: I Pagliacci Coro y Orq. Filarmónica de Berlín. Bohm Stratas, Rinaldi. Andreolli Domingo, Pons, (D.G. 429877-2. 3CDs. ADD + Coro Scala Milán. Prêtre y Orq. El Empresario) (Philips 411484-2, I CD. ADD) Lorengar. Burrows. Prey. Talvela. Deutekorn, Pavarotti, Freni, Wixell. Saccomani, Bella Fischer-Dieskau. Coro y Orq. Cora National Philharmonic. y Orq. Patané Filarmónica de Viena. Solli (Decca 2CDs. 414590-2, ADD+Cavalleria) (Decca 414568-2. 3CDs. ADD I

Bergonzi, Carlyle. Taddei, Panerai. Benelli Kanawa. Araiza. Bar. Ramey. Sluder. Van Coro y Orq. Scala Milán. Karajan Dam. Cora. Academy of SI. Martin. Marriner (D.G. 419257-2. 3CDs. ADD + Cavalleria) (Philips 426276-2. 2CDs. DOD). Teatre on fou estrenat Teatre Nacional de Praga, actualment Tyl, Don Giovanni. El del zenit de l' a Mozart un Rapte Serrall, òpera alemanya de l' època, el Sings­ generoses libacions a una ampolla de Tokay, entrega -la piel posteritat del qual serà superada per Die Zauherfl6te (La llibret hàbil, ben construït, però amb un tempo teatral menys àgil Flauta i Le Nozze di i Màgica)-, Figaro, on Mozart sobrepassa els que el de Figaro i també inferior, quant a equilibri, elegància límits del gènere buffo italià, seran els precedents immediats del alçada literària al de Cosifan tutee (1790). El ritme de la peça pateix Don obra inclassificable de Giovanni, per molts conceptes. d'accions alternatives que distreuen el crescendo dramàtic L'estrena a Viena 1'1 de maig de 1786 de Le Nozze di Figaro té l'acció, la qual, en estar situada idealment en un interval de vint-i­ un èxit l'obra tot a en el i regular, ja que just arriba representar-se unes quatre hores, pot produir una sensació d'irrealitat temps la causar en quinze vegades. Malgrat això, representació a Praga el desem­ en la seqüència de les escenes, amb el resultat de l'espec­ bre del mateix té una més any acollida apoteòsica que Mozart, entu­ tador la impressió que ha transcorregut un període de temps reflecteix en la deficièn­ siasmat, correspondència personal. El 20 de gener llarg. No obstant això, en defensa d'aquestes suposades de 1787 Mozart creat dirigeix personalment l'òpera i la càlida acollida cies delllibret, pot adduir-se que, sense elles, Mozart no hauria del bohemi públic propicia que Bondini, l'empresari italià instal.lat alguns dels millors moments de l'obra. a li una nova en l'elaboració Praga, encarregui òpera, el contracte de la qual se És ben segur que Mozart intervingué decisivament a signa mitjans de febrer i amb data fixada per a l'estrena: el 14 del llibret tal com era el seu costum d'ençà que, amb ldomeneo, d'octubre. modificà i reestructurà molts detalls i escenes amb gran desespe­ Retornat a Viena, Mozart s'esforça per trobar un llibret adequat i ració de l'abat Varesco, autor del text. Mozart posseïa un poderós es a Lorenzo Da l'interès o el dirigeix Ponte, el qual, amb Figaro, havia iniciat instint teatral, que li feia valorar adequadament pes la fructífera relació amb el rnestre. El text a partir del qual el llibre­ específic de les escenes, l'excessiva llargària o feixuguesa dels tex­ tista a treballar té en comença nombrosos antecedents'en la literatura tos, l'efecte de monotonia que podia causar, com l'antiga òpera el europea, però punt de partida se situa en el Barroc espanyol, seriosa, l'alternança estricta dels recitatius secs i les àries, per la concretament en l' obra El és extrema­ burlador de Sevilla (1630) de Tirso de qual cosa, tret de les seves produccions de joventut, el Molina, qual creà la seva obra com un discurs teològic d'acord dament inadequat encasellar com a òperes serioses o bé òperes buf­ amb les tesis del Concili de T'rento en referència al penediment fes les seves produccions per a l'escena; en el cas de Don Giova�ni, d'un pecador solament davant el pas final de la mort. El tema perd els elements seriosos, tràgics, còmics i sobrenaturals arriben a i grandiositat es vulgaritza quan comença a aparèixer com a motiu entrelligar-se entre si de manera tan inextricable que l' obra resul­ de fàcils farses a la del Itàlia, però Molière el reprèn el 1665 amb una tant té unes proporcions només comparables a grandiositat forma molt més profunda i dramàtica. A partir d'aquí, el drama drama shakespearià. No en va l'obra fou considerada per genera­ s'estén el ràpidament per Europa durant un segle, i és motiu de diver­ cions posteriors com la més important de Mozart i, fins i tot, ses creacions com de l'obra mozar­ musicals, la de Purcell (1679), Gluck (1761, en Romantícísme, amb la visió parcial i deformada forma de ballet) i, sobretot, l'òpera II Convitato di Pietra de Ber­ tiana, en féu un valor emblemàtic. amb música de envolta la tati, que, Giovanni Gazzaniga, veu la llum a Venè­ El tema de la mort té per a Mozart, en el període que cia el gener de 1787. La trama, ja gastada a Europa però pràctica- / composició de l'obra, un ressò especial: ellS de novembre de 1786 ment escas­ desconeguda a Alemanya, harmonitza de forma precisa amb mor el seu tercer fill, després d'una existència de sis mesos corrent Comte desa­ l'impetuós literàrio-filosòfic del Sturm und Drang (literal­ sos; poc després, el seu entranyable amic el Hatzfeld, ment: i té el mestre tempesta impuls) que articula històricament la Illustracíó pareix prematurament del món a la mateixa edat que del Ancien seu Leo­ Regime amb el Romanticisme racionalista. Da Ponte, en aquell moment; però és, sobretot, la mort del pare, alterna la redacció del llibret amb més el tot i la física que la d'uns altres dos, un per pold, el 29 de maig, allò que colpeix, separació a Salieri i un altre a diversos per l'espanyol Martín i Soler, així com amb i afectiva que ambdós han mantingut de anys ençà. Quan Mozart elabora, per a Don Giovanni, una música innovadora, ori­ ginal, a vegades frenèticament demoníaca i inquietant, que intro­ de terror dueix, per primer cop en la seva música, efectes insòlits en les escenes en les quals l'element sobrenatural és present. La singularitat de l'obra rau, també, en la inconvencionalitat dels números musicals, allò que ja s'havia insinuat a Figaro. L'escena introductòria del monòleg de Leporello es converteix en un trio, el qual, al seu torn, dóna pas a un altre trio per a tres veus de baix. Sense gairebé recitatiu sec, Donna Anna i Don Ottavio enllacen una llarga escena dramàtica, a la qual segueix una ària de Donna Elvira que, en realitat, és un tercet per les intervencions iròniques i sotto voce delllibertí i el seu criat. En el primer final se succeei­ xen de forma contínua duos, trios -entre els quals hi ha el trio de les màscares, episodi sublim que és acompanyat per un brodat subtil dels instruments de fusta-, i la famosa escena on, amb tres orquestres sobre l'escenari, cada una de les quals interpreta, simul­ tàniament, un tipus de música dansable que caracteritza els tres estaments socials: un "Minuet» per a l'aristocràcia, una "Contra­ al fet confe­ dansa» per a la burgesia, i un "Walzer» per poble, que reix al moment una estranya i original sensació de confusió rítmica i harmònica, difícilment intel-ligible per a l'oient, i que prepara inteHigentment l'enorme tensió dramàtica del "Finale» del primer acte. L'última escena de l'òpera, amb la intervenció d'una orques­ tra particular sobre l'escenari -amb la ironia subtil de Mozart que fa interpretar a l'esmentada formació aires de l'època, en concret de Sarti (1 due litiganti) i Martín i Soler (Una cosa rara), que pro­ bablement li fan ombra quant a èxit a Viena-, que afegeix el motiu admi­ conegut del "Non piu andrai» del seu Figaro suficientment Retrat de Mozart, inacabat, per Josef Lange, Viena, 1783. el seu addicte rat'i que frueix de bona acceptació entre públic Mozart té coneixement de la que serà l'última malaltia del seu pare, bohemi de Praga. Les combinacions i diversitats de tipus concer­ condensa admirablement el seu sentit i transcendent des­ profund sobre tant se succeeixen ininterrompudament, amb una sensació, la en una datada mort carta a Viena, el 4 d'abril de 1787: "m'he coneguda fins llavors, de "música contínua» que no correspon a la acostumat a en totes les coses, allò la de números individuals i de entre si - imaginar, pitjor, ja que mort, sabuda sèrie conjunt separats si la mirem és el veritable final de les nostres i fou bé, objectiu vides, per àrids recitatius. Com a dada curiosa, que assenyalada opor­ i des de fa uns m'he familiaritzat tant amb de manera una per això, anys, aquest tunament per Milhaud, Mozart estructura, magistral,

" amic de vertader ... l'home, i bo, que la seva imatge no només nC! autèntica sèrie dodecafònica sobre les paraules non si pasee del té res d'espantós per a mi, sinó que és molt tranquiHitzadora i con­ cibo mortale» del Commendatore, la qual cosa avançaria el con­

soladora! ... ». de i cepte musical mozartià en una perspectiva de més segle mig. La literatura relata, amb més o menys credibilitat, que Mozart com­ són oferts. El seu nivell social el situa en un rang musical superior pongué l' «Obertura» de l'òpera la vigília de l'estrena, pràcticament i distanciat de tots els altres personatges. És curiós assenyalar que sense poder descansar; estatjat a la vil-la Bertramka, propietat d'una el seu pas per l'escena és un encadenat de fracassos quant a les bona amiga, Josefa Dusek, vil-la vorejada antigament de deliciosos empreses de seducció que escomet durant el desenvolupament de sabem el seu desenfrenament camps de vinyes i avui conservada miraculosament al centre d'un l'acció, i que llibertinatge i més pel dels ravals de Praga més desoladors i lletjos, el barri de Smíchov, testimoni del seu criat que no pas pels propis fets. Les tres àries sembla ser que Constanze, la seva dona, el mantingué despert a base de gots de punch i cantant-li suaus melodies. L'esmentada «Obertura» introdueix, des dels impressionants primers acords, de cop, al drama. Mozart escull la tonalitat de re menor que, en la seva paleta tonal, té connotacions inquietants i dramàtiques. La presència d'un ritme obsessiu de fons i les escales ascendents i descendents de la corda, que alterna el fort i elpiano, evoquen des del principi la imponent figura del Commendatore, amb un efecte de terror psicològic i sobrenatural. L' "Allegro» que segueix ens suggereix una imatge anticipada del món frenètic i frívol del llibertí, amb tota la càrrega de terrenitat i desafiament a les lleis imposades, un cant al desenfrenament i al pur plaer. L' "Obertura. no té final propi i desemboca directament al començament de l'acció, recurs també insòlit en tota la producció operística del mestre. Mozart estableix definicions psicològiques precises de cada per­ sonatge i, també, jerarquies musicals quant a la posició social de cadascun. Aquesta manera de procedir, ja desenvolupada en algu­ nes de les òperes anteriors, té, en Don Giovanni, la màxima expres­ sió, que a la vegada es reflecteix en el nombre i l'extensió de les intervencions de cada un d'ells; així, Don Giovanni té tres àries, alhora que intervé en nombrosos números de conjunt i recitatius; Leporello, Donna Anna i Zerlina tenen dues àries, respectivament; Don Ottavio i Donna Elvira, una cada un, bé que, en la versió repre­ sentada a Viena posteriorment a l'estrena, aquests dos personat­ ges> per exigències conjunturals, foren enriquits amb una ària més. Masetto, el rústec, té una ària, i el Commendatore només participa, encara que amb un relleu extraordinari, en conjunts, el nombre dels quals representa, però, la meitat de l'obra, amb inclusió d'aquells que pertanyen als dos dilatats finals de cada acte. El personatge de Don Giovanni té un caràcter calidoscòpic, segons el tractament musical li fonamentalment que atorga Mozart, però Don Giovanni. Gravat de J.H. Ramberg. Leipzig, 1825. núm. és un gran senyor que frueix plenament de tots els plaers que li Ària de Leporello, «Madarnína» (Acte I, 4) que interpreta són ben diferents: «Fin ch'han dal vino)) (Acte I, núm. de remarcar, en l'última, el magnífic recitativa accompagnato que 12) és un pur himne dionisíac al plaer, al desenfrenament, amb una la precedeix, autèntica representació musical dels «sospirs» pro­ energia sensual frenètica i obsessiva del començament a la fi, en fundament melangiosos dels violins. un tempo de vertigen i perpetu. Tota la persuasió que li confereix Donna Anna és una gran creació de Mozart i pertany a la seva gale­ el rang de cavaller enfront de la vilatana Zerlina es fa ben evident ria de personatges dissenyats amb més energia; no té alts i baixos, en el suggerent duo «La ci darem la mano" (Acte I, núm. 7), així i es mostra sempre ferma, altiva i, contràriament a les interpreta­ com en la famosa serenata amb mandolina «Deh vieni a la finestra» cions més a menys afortunades que s'han fet de la seva psicologia (Acte II, núm. 17), en la qualla seducció es manifesta amb un llen­ peculiar a través d'una rebuscada relació amor-odi amb Don Gio­ guatge musical a ritme de siciliana, en compàs de 6/8, compàs «dan­ vanni, oposa la fermesa de la convicció respecte a la venjança cap sable» que Mozart fa servir habitualment per a singularitzar els per­ a aquell que ha intentat seduir-la violentament i és l'assassí del seu sonatges de condició inferior. L'ària «Metá di voi qua vadano» (Acte pare. L'ària «Or sai che l'onore» (Acte I, núm. 10) i el duo «Fuggi, II, núm. 18), on Don Giovanni, travestit de Leporello, eludeix els crudele, fuggí» (Acte I, núm. 2) són una confirmació d'aquesta asser­ seus perseguidors, és potser el retrat més rodó deillibertí, amb les ció. La seva fidelitat i serè afecte a Don Ottavio són paleses en el ànsies de domini i de burla que li són pròpies. bell recitatiu i ària «Non mi dir» (Acte II, núm. 25), el qual ha susci­ Els diàlegs amb el Commendatore íllustren la rebel-lió de Don Gio­ tat, per les dificultoses ornamentacions i coloratures vocals, tota vanni envers tot allò establert i el seu menyspreu per allò sobrena­ mena de comentaris musicològics i dramàtics contradictoris. tural, fins al seu tràgic destí final, fins al seu pas extrem. Don Ottavio, que ha estat qualificat de tou i inconsistent, és un Els altres personatges del drama es mouen al voltant de Don Gio­ típic tenor mozartià de línia noble i continguda, el qual tracta de vanni, però presenten trets propis. Leporello, el criat, al qual hom fer justícia per mitjans legals, i que oposa, a la diversitat frívola i ha tractat d'encasellar com a un «alter ego» del seu amo, és el clàs­ superficial del seductor, un amor concentrat i durable. Mozart li sic bergant indolent i gandul, collaborador interessat, covard i hipò­ atribuí una única ària, «Il mio tesoro» (Acte II, núm. 22), però, per crita, que no dubta a prendre aires de gran senyor i, fins i tot, cruels a la versió de Viena, n'hi afegí una altra, «Dalla sua pace» (Acte I, (ària «Madamina, il catalogo è questo», Acte I, núm. 4) quan conta núm. 11), bonic exemple de suavitat i equilibri. les conquestes' del seu senyor, o un to miserable i implorant quan Zerlina representa, en el transcurs de l'acció, l'objecte principal és descoberta la mixtificació de la disfressa en fer-se passar per Don del desig de Don Giovanni; hom podria pensar en el poc relleu Giovanni (ària «Ah pietá signori miei», Acte II, núm. 21). La seva del paper sinó fos perquè Mozart l'erigeix com a veritable fil con­ participació en els trios amb l'estàtua del Commendatore i Don ductor del poder de seducció del protagonista; el famós duo «La Giovanni, així com en l'inquietant duo (trio) del cementiri, «O sta­ ci �arem la mano» (Acte I, núm. 7) i, posteriorrnent, les demandes tua gentílíssíma» (Acte II, núm. 24), l'identifiquen com el perso­ sinceres de perdó al seu promès Masetto (ària «Batti, batn», Acte natge necessari perquè, per la comicitat, faci que l'obra no sigui, I, núm. 13), i l'assentament del seu amor natural i entranyable (ària a la fi, quasi totalment obscura, a la qual cosa contribueix decidí­ «Vedarí, caríno», Acte II, núm. 19) són tot un complet itinerari dament l'ambientació nocturna. psicològica-musical. Donna Elvira, entre l'antic amor a Don Giovanni i la vexació, ens Per últim, Masetto, el pagès, no és el personatge groller i grotesc arriba, a través de la música, com una dóna noble i ardent, com que nombrosos muntatges s'esforcen a mostrar-nos, sinó l'home una personificació de l'abnegació i l'esperança fins a l'ultratge i honrat i transparent que reacciona d'acord amb l'educació i senti­ l'abandó; les dues àries que interpreta, «Ah fuggi il traditor» (Acte. ments propis. II, núm. 8), estranyament arcaïtzant i severa, i «Mi tradi» (Acte II, L'estrena a Praga fou un gran èxit, superior, si fos possible, al de núm. 23) són una confirmació emotiva del seu ampli registre, i és Le Nozze di Figaro. L'òpera fou representada posteriorment a Viena el 7 de maig de 1788 per ordre de l'emperador Josep II, qui no assistí a la primera funció. Amb motiu de l'ocasió, Mozart introduí modificacions a l'esquema original: hi afegí algunes àries i, allò que és més important, suprimí el sextet final de l'obra, que podria haver semblat massa frívol, després de la impressionant escena de la con­ demnació del seductor. L'èxit de l'òpera, a la capital, fou solament mitjà, però, posteriorment a la mort de Mozart i en temps succes­ sius, les crítiques elogioses d'artistes eminents com Goethe, Mus­ set, E.T.A. Hoffmann -qui la qualificà com «l'òpera de les òpe­ res»- Txaikovski i Gounod, per citar-ne solament uns quants, alimentaren un corrent continu d'admiració envers aquesta única creació que ha resistit, incòlume, el pas de dos segles sense perdre ni una mica del seu valor artístic global. La pregunta, davant d'aquest gran monument de l'art líric, sorgeix de manera espontània: òpera seriosa o òpera còmica? Potser sigui el pressentiment corprenedor de la mort, que eleva el vell tema al sentit més profund del teatre en el qual coexisteix la seriositat i l'alegria, per elevar-lo fins al rang de tragèdia profundament humana. En quasevol cas, i tal com ja la ·qualificaren els mateixos autors, és un dramma giocoso, el final del qual, després de la condemna­ ció de Don Giovanni, reuneix els sis personatges restants i no espe­ cialment en un clima de «final feliç», amb la lliçó clàssica de moral que tots entonen a l'uníson, en retornar a la quotidianitat de les vides respectives: «Questo è il fin di chi fa mal e dei perfidi la morte. Alla vita è sempre ugual».

«Aquesta és la fi del qui obra malament i la mort del pèrfid. A la vida, és sempre igual». Jesús Dini Agost 1990 �� ALGOCAMBIAENTI Durante mas dedos uno ellos SlgJOS, el "Resrdenz" de Salzburgo ha rendido gún las especificaciones tecnológicas más exrgenres. Cada de prácticamente ccmparables a Ja calidad sonora del CD. En efecto, la interpreración ideal ha estado subordinada, desde tributo al de Mazan. ha sido diseñado la mas artesania. y Jos mismos se a uno gema elegantemente, para reflejar pur¡a criterios aplican cada de los cornponentes siempre, a la tècnica más sofisticada combinada con un indefinible to­ Fue en esta habitación donde, el20 de dicrernbre de Para merecer el nombre de "Reference." cada ha sido llevan el el precisamente componenre que nombre "Reference": amplificador de potencia M·90a, que de genio. 1775. el vez su Conceno n 5 a Ull mmUClOSO habiendo sido seleccionados única­ el gran cornposuor mrerpretó por primera sometido examen, amplificador de control C-90a, el amplificador digital integrado Por eso, cuando Vd. escucha a Mozart en cualquiera de los para VIOlin en La Mayor. mente los materiales de mejor calidad para contribuir a Ja perfección A·9ID y el sintonizador sintetizador F-91. elementos de alta fidelidad de del Ahora. utilizando mstrumeruos musicales naturaleza diferente. sonido. Por supuesto, IOdo este no significà nada si no se consigue el toque "Reference" puede sentirse recrear @PIONEER· Vd. la sonondad cadencia la más bn­ nuestro "Reference' de a podrá cngmal.Ia y pura Además. líder, el lector reproductor CO musicalidad que hace revivir los clásicos. trasladado al año 1775. El futuro en sonido e imagen. I lantez de aquel momento. PO·91. está recibiendo rnerecrdos elogios de los criticos de mÚSICa euro­ lmroducciòn a la gama "Reference" de PIOneer: un conjunto de peos. como uno de Jos reproductores CD que sirven de referencia. han componerues de audio de alta fidelidad y de asombroso virtuosismo. Nuestros recremes trabajos de mgerueria en platinas de cassette Cada unode ellos es el resuhado de nuestra mílexrble acurud ante Ja dado como rcsultado la platina de casscne'tkcfcreuce=Cl-sla.quc pro­ calidad del sonido. Cada uno de ellos ha Sido estudiado y fabncado se- porciona unos resultados. tanto en grabación como en reprodución � La perfección no admite componendas. ESTA NOCHE, LE ESPERAMOS A LA SALIDA CON LA MESA PUESTA Wolfgang A. Mozart

( 1 756 1 79 1 )

RESTAURANTE

PARKING EN EL PROPIO EDIFICIO

ELmJ�III - 08002 BARCELONA Ramblas, Reservas

Teis. 318 58 45 - 318 62 OO. Ext. 20

Wolfgang Amadeus Mozart neix a Salzburg el27 de gener de 1756. Sugerencias del Cbef Fill de Leopold Mozart i Anna Maria Pertl, Mozart als tres Buffette Opera ja palesa unes condicions ben a la Compuesto de: anys especials per música, fins al punt Sur/ido de Ensaladas que, només tres anys després, el seu pare ja li fa fer un seguit de Cremas uariadas amb la el duen a Charcutería Selecta concerts, germana Nannerl, que primer Linz, Patés Ji Quesos Munic i Viena, fins a una actuació davant de Francesc I i Maria Carnesfrias Ji calientes Teresa d'Àustria. Segueixen uns altres en els el nen Selección cie Pescados Ji Frutos del Mar viatges, quals Sinfonia cie Postres prodigi (en el millor sentit del terme) impressiona a Alemanya i Cava Brut Nature '85 Vintage també a Londres i mentre de de Freixenet Brusselles, I'Haía, París, que, abans fer els deu anys, ja ha escrit dues simfonies. Precio: 5.000 pIS.' d'una estada a Viena i d'un a amb

. Després Además: temps Salzburg, Mozart, el Servicio Especial Carta Liceu seu pare, viatja a Itàlia, on coneix dos músics que tindran, certa­ ment, una influència sobre ell: el Pare Martini i Giambattista Sam­ martini. L'any 1770 estrena a Milà la seva primera òpera seriosa: ®

Mitridate, Re di Ponto i el 1771, a la mateixa ciutat, Ascanio in L'estrena de Don Giovanni, l'obra que avui es representa, tingué Alba. Quan torna a Salzburg és nomenat músic titular de la Cort, lloc a Praga, al Teatre Nacional, el29 d'octubre de 1787, amb Teresa Caterina Micelli però la relació amb el nou príncep-arquebisbe, Colloredo, és menys Saporiti (Donna Anna), (Donna Elvira), Caterina Bondini Bassi Felice Ponziani fàcil que amb l'anterior. 1773 és l'any dels Quartets de corda, K. (Zerlina), Luigi (Don Giovanni), (Lepo­ Antonio i Lolli 168 a 173 i de la Simfonia núm. 29, el Concert per a fagot, la Sere­ rello), Baglioni (Don Ottavio) Giuseppe (Comana­ dor i Poc i de es a nata en re majar, K. 203, les Sonates per a piano, K. 279 a 283 Masetto). després, maig juny 1788, representà Viena i a i el 1789 a Mann­ i l'òpera La Finta giardiniera. Segueixen, el 1775, els cinc Con­ Leipzig, Lemberg, Magúncia, Frankfurt, heim, Varsòvia, Hamburg i Brno. A Barcelona no s'estrenà fins al certs per a violí i l' òpera It Re pastore, el 1776 la Serenata Not­ 18 de desembre de l'any 1849, al Teatre Principal i amb no massa turna i la Serenata Haffner, i el 1777 una obra decisiva, el Con­ èxit. cert per a piano núm. 9, en el mateix any que marxa a Salzburg Don Giovanni arribà a aquest Gran Teatre del Liceu el 21 de febrer amb la seva mare, disgustat per la relació amb Colloredo. A París, de 1866, amb Emilia Ribault (Donna Anna), Eufrosina Poinsot escriu la Simfonia núm. 31, el Concert per a flauta i arpa i les (Donna Elvira), Mercedes Ortia (Zerlina), Cesare Boccolini (Don Sonates per a piano, K. 310 i K. 331. Giovanni), Pietro Vialetti (Leporello), Giuseppe Morini (Don Otta­ Mor la seva mare i torna a Salzburg, on trenca definitivament amb vio), Juan Ordinas (Comanador), Paola Baraldi (Masetto) i la direc­ Colloredo. S'installa a Viena i el 1781 estrena a Munic Idomeneo, ció d'Augusta Vianesi. Després es representà amb no massa fre­ Re di Creta. El 1782, l'any de l'estrena a Viena de Die EntJührung qüència, però no va desaparèixer mai del repertori. Entre les seves aus dem Serail, es casa amb Constanze Weber i comença un representacions al primer terç del segle actual, hom podria desta­ període creatiu molt fructífer: Missa en do rnenor, Simfonia Haff car les de la temporada 1918-19 amb la direcció d'Edoardo Vitale ner, Simfonia Linz, sis Quartets dedicats a Haydn, Concerts per i tres noms de llegenda: la barcelonina Graziella Pareto, Mattia Bat­ a núms. 14 a 19, etc. El 1786 estrena a Viena Le Nozze di piano tistini i Angelo Massini Pierali. Després de les funcions de la tem­ l'èxit és més gran a per la qual cosa l'estrena Figaro, però Praga, porada 1930-31 s'havia donat ja trenta-cinc vegades i van haver de Don Giovanni es fa a Praga, el 1787, any en el qual mor Leo­ de passar divuit anys, amb les dues guerres pel mig, perquè Don el de el nomenament oficial pold Mozart, pare Wolfgang. Malgrat Giovanni tornés al Liceu, on des d'aleshores no han passat mai de II com a de la Cort, té per part l'Emperador Josep compositor més de vuit anys sense que s'interpretés al nostre escenari, havent cosa no li de continuar molts problemes materials, que impedeix assolit un total de cinquanta-set representacions (darrera vegada, creant obres prodigioses: el 1788 les tres darreres Simfonies (núms. ellS d'abril de 1986). 39, 40 i 41), el 1790 Casi fan tutte i els Quartets de corda dedi­ Les representacions de Don Giovanni donades al Gran Teatre del darrer cats a Frederic Guillem II. El 1791, el seu any de vida, Liceu en els darrers quaranta anys han estat en les temporades comença el Requiem i és també l'any del Concertper a piano núm. 1948-49: Napoleone Annovazzi, Rachele Ravina, Lina Richarte, 27, el Concert per a clarinet, La Clemenza di Tito i Die Zauber­ Gino Bechi, Tancredi Pasero i Cesare Valletti; 1953-54: Wilhelm flote. La nit del4 al 5 de desembre s'apaga a Viena la vida de Mozart, Loibner, Carla Martinis, Paul Schaeffer i Heinrich P flanzl; 1961-62: però la flama de les seves obres encara illumina el món de la música. Georges Sebastian, Teresa Stich-Randall, Montserrat Caballé, El judici sobre la personalitat musical de Mozart ja fa temps que Gabriel Bacquier i Juan Oncina; 1966-67: Companyia d'Essen, ha estat donat per la història, però recordem que un home tan poc 1974-75: Anton Guadagno, Montserrat Caballé, Nicola Ghiuselev, Wladimiro Ganzarolli i Eduard Luisa amic dels elogis, com era Richard Wagner, va dir d'ell que «el geni Gimenez, 1980-81: Bosaba­ Adelaida i Nelson Portella i 1985-86: Gustav Anna més prodigiós l'ha elevat per sobre de tots els mestres, a totes les lian, Negri Kuhn, Renata Stafford Dean i Gasta arts i a tots els temps». Pusar, Bruson, Winbergh. WOLFGANG SA WALLISCH (Director d'orquestra) (Dies 18, 19, 21 i 23) Va néixer a Munic, on féu els Música Catalana, i de l'Orques­ estudis musicals, interromputs tra de la Suisse Romande. L'any per la II Guerra Mundial. El pri­ 1971 començà una relació esta­ mer contracte, l'acon­ ble amb la Bayerische seguí l'any 1947 a Staatsoper, de la qual Augsburg com a «So­ és alhora, des de lorepetttor». L'any 1982, «S taatsoperdi­ 1953 fou, a Aquisgrà, rektor» i «Generalrnu­ el «Generalmusikdi­ sikdirektor». Com a r ektor» més jove director invitat ha es­ d'Alemanya. El ma­ tat al front de les mi­ teix càrrec, l'ocupà llors orquestres i ha després a Wiesbaden, dirigit als festivals i Colònia i Hamburg. En el ter­ teatres més importants. Té tam­ reny simfònic ha estat director bé una discografia ben nombro­ titular de la Simfònica de Viena, sa, simfònica i lírica. Enguany di­ amb la qual actuà al Palau de la rigeix per primer cop al Liceu.

PETER SCHREIER (Director d'orquestra) (Dies 20 i 22) Nasqué {{ Gauernitz l'any 1935 molts enregistraments d' òpe- i als nou anys ja cantà a Dres­ res, oratoris i «lieder». L'any den. Féu els estudis de cant i di­ 1969 començà a dirigir, però la recció a Leipzig i seva activitat intensa Dresden i el 1957 de­ com a cantant l'impe­ butà a. Dresden, tot dí dedicar-se més so­ començant una carre­ vint a aquella tasca, ra que l'ha dut a ser cosa que ha fet els considerat com un darrers anys, amb dels millors tenors èxits molt impor­ mozartians i també tants; és de destacar d'oratori i «lieder». El el de Le Nozze de Fi­ 1959 tingué el primer garo a Dresden. A contracte estable a Dresden i Barcelona només havia actuat després ha cantat, com a invi­ en un recital de «lieder» al Pa­ tat, a tot el món. Ha fet també lau de la Música Catalana. THOMAS ALLEN Don EVA (Baríton: Giovanni) JOHANSSON (Soprano: Donna Anna) 20 i (Dies 18, 22) (Dies 18, 20 i 22) 1944 a Seaham Budd Metro- Nasqué l'any (Covent Garden, Nasqué a Copenhaguen, on féu debutà al Festival de Bayreuth (comtat de Durham) i féu els es- etc. Mo- els estudis politan, Liceu), Figaro, musicals, que des­ dirigida per Barenboim i Kup­ tudis musicals al zart és una de les seves Royal College especia- prés completà a la juilliard fer. Entre altres fites importants of London. litats i ha estat L'any molt School de Nova York. de la seva carrera 1969 cantà al cor del lloat arreu les in- per Des de 1988 pertany hom podria destacar Festival de fa a Glynde- terpretacions que l'Òpera Reial de Co­ Donna Anna a Tel bourne i debutà com de Don Giovanni, Pa­ penhaguen, on debu­ Aviv amb Claudio a solista amb la Welsh i el Comte AI­ tà com a pageno Comtessa a Abbado, Fiordiligi a Ben es­ ha cantat Opera. aviat, maviva, que Le Nozze di Figaro. Viena amb Harnon­ una de les amb directors com Gotz devingué Friedrich la du­ court i l'enregistra­ del Sawa­ a figures principals Davis, Muti, gué l'Òpera de Ber­ ment de Das Rhein­ Covent Garden de Haitink llisch, y Bohm. lín, on, des de la tem­ gold amb Haitink. És Londres i també actua El de canta protagonista porada 1988-89 també invitada per­ sovint als teatres més Don impor­ Giovanni, l'ha interpretat regularment. L'any 1986 debu­ manent a la Bayerische Staatso­ tants del món. Ha a la Scala amb Muti i a Munic tà a París conseguit i, després, cantà amb per, amb la qual enguany actua èxits amb amb Sawallisch. Al Liceu ha importants papers in-. l'Orquestra de París i la direc­ per primera vegada a Bar­ com Pelléas, Onieguin, Posa, terpretat Billy Budd (1974-75) ció de Barenboim. L'any 1988 celona. Germont, Hamlet, Ford, Billy i FalstaJJ (Ford, 1983-84). JULIA VARADY (Soprano: Donna Anna) ALAN TITUS (Baríton: Don Giovanni) (Dies 19, 21 i 23) (Dies 19,21 i 23) Nascuda a Romania de pares nada «Kammersangerín» i és Nasqué a Nova York i féu els es­ rència i, com a invitat perma­ hongaresos, començà de ben una de les figures principals. Les tudis de cant a la Juilliard nent, a la Bayerische Staatsoper. petita la formació musical. El seves altres intervencions artís­ School. Debutà a Als Estats canta Washington i, Units sovint a va 1962 debutar a tiques giren entorn el 1972, a la New i San Francis­ Chicago Clausenburg amb de la Deutsche Oper York Un City Opera. co. Ha fet molts enre­ Casi tutte Jan (Fiordi­ de Berlín. Ha cantat esdeveniment impor­ gistraments, entre els ligi). Després d'haver també al Metropoli­ tant de la seva carre­ destaca el prota­ quals intervingut en l'Òpe­ tan, la Scala, el Co­ ra fou l'estrena de la de gonista Don Gio­ ra de Frankfurt, el vent Garden, l'Òpera Mass de Bernstein a vanni amb la direcció 1971 debutà amb La de París i als festivals Washington i també de Kubelik. Amb clemenza di Tito (Vi­ de Salzburg, Edim­ el debut europeu a aquestes representa­ tellia) al Festival de burg i Berlín. En Amsterdam amb Pel­ cions de Don Gio­ Munic i, des d'ales­ aquest Gran Teatre léas et Mélisande. vanni actua per pri­ hores, roman a la Bayerische debutà la temporada 1988-89 Després cantà a París, Düssel­ mera al Gran Teatre del vegada Staatsoper, on ha estat nome- amb el Requiem de Verdi. dorf, Hamburg, Colònia, Flo- Liceu. ALE] AND RO RAMÍRE Z (Tenor: Don Otta vio) MANFRED SCHENK (Baix: Commendatore) (Dies 18, 20 i 22) (Dies 18, 19, 20, 21, 22 i 23) Nasqué a Bogotà i es graduà en Berlín, Hamburg, Düsseldorf, Nasqué a Stuttgart, on féu els es- i després canta al Metropolitan i Medicina. De 1965 a 1972 estu- Stuttgart Colònia. L'any 1984 tudis de cant amb Karl-Heinz ]a- i a San Francisco. També actua debutà al Covent Garden de rius. Des de dià música i cant al Conserva- l'any 1969 és pri- al Colón de Buenos Aires, a el a mer baix de tori de Bogotà i des- Londres, 1985 l'Òpera Tokyo i a altres tea- de Viena i a la de Frankfurt prés a Friburg i a l'Òpera i el 1971 tres i el 1977 aconse- Annelies una brillant Munic amb Bayerische Staatsoper comença gueix un gran èxit Kupper. Ha dut a ter- i el 1988 a la Scala de carrera internacional, amb el Hans Sachs de Milà. Ha col-laborat amb actuacions a me una gran tasca Vie­ Die Meistersinger concertística i d'enre­ amb directors com na, Hamburg, Munic, van Nürnberg. Al Li­ Ba­ gistrament a diversos Corboz, Rilling, Berlín, París, Milà, ceu ha interpretat països. Com a cantant renboim. Zanotelli, Dubrovnik, Bregenz, Tristan und Isolde Ló­ líric, ha treballat a Solti, Muti, Davis, Glyndebourne i Bay­ (1970-71), Les Hugue­ reuth. Pforzheim, Kaisers­ pez Cobos i Sawa­ El 1972 debu­ nots (1971-72), Fide­ lautern, Mannheim i Frankfurt llisch. A Barcelona ha cantat ja ta als Estats Units, a Portland, lia (1974-75) i Gotterdamme­ ara ac­ amb durant el període comprès en­ al Palau de la Música, i Der Rosenkavalier (Ochs) rung (1986-87).

Tea- . tre els anys 1975 i 1987 i com tua per primer cop al Gran MARIANA NICOLESCO a invitat actua regularment a tre del Liceu. (Soprano: Donna Elvira) (Dies 18, 20 i 22) PETER SEIFFERT (Tenor: Don Ottavio) Va néixer a Romania, on féu es- algunes òperes oblidades del tudis de (Dies 19, 21 i 23) violí durant dotze anys, barroc, com L 'Orfeo de Rossi i de Nascut a Düsseldorf, féu la pri- a la Bayerische Staatsoper, on el abans començar els de cant Fetone de jommellí. A la Scala al mera intervenció en un escenari 1984, amb El barber de Bag- Conservatori Santa ha cantat també Ido­ com a membre dels cors infan- dad i la direcció de Sawallisch, Cecília de Roma. meneo i Don Giovan­

el seu Aviat cridà tils. Seguí estudis de aconseguí pri- l'atenció ni; ha actuat, també, tècnic ortopèdic i fi- mer gran èxit. El 1984 internacional amb al Metropolitan, Mag­ sioterapeuta. El 1976 també debutà a Ham- una ínterpretacíó que gio Fiorentino i als la una es matriculà a l'Insti­ burg, Viena i Scala esdevingué espe­ teatres de Munic, Vie­ cialitat: tut de Música Robert de Milà. A partir de la protagonis­ na i Berlín. Ha cantat Schumann de la seva 1986 ha intervingut ta de La Traviata. a sales de concert de a També ciutat natal. Dos anys en Don Giovanni aconseguí una gran prestigi interna­ més tard ja aconseguí Munic amb Sawa­ reputació de prestigi cional, amb directors el primer contracte a llisch, en l'enregistra­ com a intèrpret del gran reper­ com Giulini, Sawallisch, Muti Düsseldorf. El 1982 ment de Die Fleder­ tori del belcanto des de la seva i Maazel. Al Gran Teatre del fou contractat com a membre maus sota la direcció de Beatrice di Tenda a la Fenice. Liceu protagonitzà La Travia­ de la Deutsche Oper de Berlín Plácido Domingo i en el d'Ara­ A més del gran repertori ha can­ ta les temporades 1978-79 i i l'any següent debutà a Munic, bella (Matteo). tat també a la Scala de Milà 1980-81. ®

TRUDELIESE SCHMIDT (Mezzo-soprano: Donna Elvira) ALBERTO RINALDI (Baríton: Leporello) (Dies 19, 21 i 23) (Dies 20 i 23) Va néixer a Saarbrücken, on va país. També ha cantat papers Va néixer a Roma i féu els estu­ tres d'altres països: Òpera de iniciar els estudis musicals, que wagnerians i d'òperes contem­ dis de cant a l'Acadèmia Santa París, Londres, Leningrad, després va ampliar a Roma. Ben porànies, ha intervingut en Cecília de la mateixa ciutat. De­ Frankfurt, Chicago, San Francis­ aviat es va distingir a molts concerts (entre butà amb el paper co, Nova York, etc. Wiesbaden i Düssel­ altres la Missa Solem­ protagonista de Si­ Té un repertori molt dorf. Després cantà a nis i la Missa de la mon Boccanegra a ampli, amb uns no­ Berlín, Buenos Aires, Coronació al Vaticà Spoleto i ha cantat a ranta papers, que va Hamburg, Viena, amb Von Karajan, i la tots els teatres impor­ des d'obres del segle Londres, Ginebra, Vuitena de Mahler i tants d'Itàlia, especial­ XVII a les més actuals. Zuric, Bayreuth, París el Requiem de Verdi ment a l'Òpera de Debutà en aquest

. i als Festivals de Salz­ amb Bernstein). Al Roma (II Barbiere di Gran Teatre del Liceu burg, on va cantar Gran Teatre del Liceu Siuiglia, Falstaff, La la temporada 1978-79 Ariadne auf Naxos ha interpretat La ele­ Bobème, etc.) i a la amb Il Barbiere di Si­

amb Karl Bohm i Idomeneo . rneriza di Tito (Sesto) la tempo­ Scala de Milà (L 'Elisir d'amere, uigiia (Figaro) i la temporada se­ Quan l'Òpera de Munic va viat­ rada 1987-88 i Ariadne auf Na­ Manon, entre altres). També güent interpretà La Cenerento­ jar a la Xina fou el primer Che­ xas (Compositor) la temporada canta sovint als principals tea- la (Dandini). rubino que va cantar en aquest 1989-90. 1 GEORGINA VON BENZA (Soprano: Zerlina) HELMUT BERGER-TUNA (Baix: Leporello) (Dies 18, 20 i 22) (Dies 18, 19, 21 i 22) Començà els estudis a la Unió i Wiesbaden (1986-1989) i a la Va néixer a Viena l'any 1942 i cantat a Berlín, Hamburg, Düs­ Soviètica, a Beregazasz i després Bayerische Staatsoper de Munic continuà els comen­ estudià a la mateixa ciutat, on seldorf, Colònia, Zuric, Viena, musicals i des de 1989. Com a invitada ha també aconseguí els primers Madrid i Frankfurt; Osmin de çà els de cant a Kiev, actuat a Heidelberg, contractes. Tot seguit Die Entfübrung aus que completà a Buda­ Frankfurt, Berlín, Co­ i des de va pertànyer als tea­ dem Serail (Viena, pest 1983 penhaguen, etc. Al­ tres de Linz (1969- Tokyo, Milà, París, amb Wi�ma Lipp. De guns dels papers del 1972) i Graz (1972- Munic, Frankfurt) i Le­ 1981 a 1985 aconse­ seu repertori són Mi­ 1977) i des de 1977 porello de Don Gio­ guí premis als concur­ caela, Adina, Gretel, sos de Bu­ ho fa a la Württem­ vanni (Berlín Est, Mu­ Zwickau, Susanna, Pamina, Berlín Dus­ Viena i Salz­ Lau­ bergischen Staatsoper nie, Oest, f( dapest, Fiordiligi, Mimi, De a de Stuttgart, on l'any seldorf, Bonn, Viena). burg. 1983 1985 retta, Liu, Sophie, 1985 va rebre el títol Ha cantat també al ! va pertànyer a 1'0- Violetta Valeri i Rosa­ de de «Kammersanger». Covent Garden, la Fe­ pernstudio la Bayerischen linda. Amb aquestes representa­ i En el seu ampli repertori desta­ nice, Festival de Salzburg i al­ Saatsoper després ho ha fet, ja cions de Don Giovanni actua En­ com a als teatres a Barce­ quen les interpretacions d'Ochs tres teatres importants. professional, per primera vegada de Gelsenkirchen lona. a Der Rosenkavalier, que ha guany fa el seu debut al Liceu. (1985-1986) JANET PERRY (Soprano: Zerlina) BRIAN MONTGOMERY (Baríton: Masetto) (Dies 19,21 i 23) (Dies, 20 i 21) Els darrers anys ha aconseguit Nancy i Rauen i també a Ràdio Va néixer a Seattle, E.U.A., i es­ ill Barbiere di Siuiglia (Figaro). èxits ben importants a Munic, França. A Itàlia bo ba fet a Ve­ tudià violí i piano abans de El 1989 començà un contracte Berlín, Düsseldorf, Hamburg i nècia (Pamina amb régie de dedicar-se al cant. Els anys 1983 de dos anys amb la Bayerische Wiesbaden amb Die Ponnelle), Mòdena i i 1984 va pertànyer a Staatsoper, on ja ha Fledermaus (Adele, Parma (Nanetta) i RAI l'Opernstudio de Chi­ interpretat Madama amb Carlos Kleiber), de Torí (Zerbinetta). cago i després cantà a Butterfly (Sharpless), Le Nozze di Figaro En el camp del con­ Dallas i Chicago. De L 'amor de les tres ta­ (Susanna), Ariadne cert ha cantat a Gra­ 1987 a 1989 fou con­ ronges (Leander), Tu­ auf Naxos (Zerbinet­ nada (Missa de Mo­ tractat pel Stadtthea­ randot (Ping), La Bo­ ta), Der Rosenkava­ zart amb Ros-Marbà), ter de Lucerna, on bème (Schaunard) i Pa­ tier (Sophie), Die Monte-Carlo (Re­ cantà, entre altres gliacci (Silvio). També Zauberftote (Pamina) quiem de Brabms), obres, Le Nozze di Fi­ ha cantat a Hongria i i La Bohème (Muset­ Ginebra, Anvers, Pa­ garo (Almaviva), Lu­ aquest any Il Barbie­ ta). A França ha cantat sovint rís i Madrid (La Creació). En­ cia di Lammermoor (Enrico), re di Stuiglia al Filarmonico di Die òpera i concert, a París, Mont­ guany fa el seu debut al Gran engliscbe Katze (Tom), Ri­ Verona. Enguany actua per pri­ peller, Tolosa, Ais de Provença, Teatre del Liceu. goietto, Il Campanella (Enrico) mera vegada a Barcelona.

CHRISTIAN BOESCH (Baríton: Masetto) (Dies 18, 19, 22 i 23) Nasqué a Viena l'any 1941 i és nombre de representacions. fill de la soprano Ruthilde Grans èxits internacionals, els Boesch, que cantà cinc tempo­ ba aconseguit al Metropolitan rades en aquest Gran � (Papageno, Masetto, Teatre del Liceu de Wozzeck i Gala del 1950 a 1957. Estudià Centenari), Scala de a Viena i després a Milà, Zuric, Colònia, Milà i debutà a Bema Munic, Brussel.les, l'any 1966. Després Berlín, París i Festival formà part de les de Salzburg. L'any companyies de Saar­ 1985 es graduà com a brücken i Kiel i Zuric. doctor en filosofia

Entre 1975 i 1977, per la Universitat de grans èxits a la Volksoper de Viena. Enguany canta per pri­ Viena li donaren pas a la Staats­ mera vegada al Gran Teatre del aper, on ba cantat un gran Liceu. Contenido argumental es una demente. Don Giovanni se va rápidamente, pero Donna Anna ha reconocido la voz del homicida de su padre y, sola con Don le su certeza le Lugar de la acción: Sevilla y cercanías Ottavio, manifiesta y recuerda el juramento Época: a mediados del siglo XVII hecho para vengar la muerte del Comendador (<

A e T O I I sus aventuras. Repentinamente la estatua del Comendador habla y pide que a los muertos en paz. A de los de Una calle dejen pesar ruegos un Leporello que tiembla, Don Giovanni, en los límites de la auda­ Ante la posada en que se aloja Donna Elvira, otra discusión opone cia, invita a cenar a la estatua de aquel a quien él ha matado. La a Leporello y su amo, pero Don Giovanni reconquista al criado invitación es aceptada. con algunas piezas de oro. También lo convence para que entre­ cambien sus vestiduras con tal de ayudarle en una nueva empresa. En casa de Donna Anna Se trata de seducir a la camarera de Donna Elvira, mientras Lepo­ Donna Anna no puede olvidar la muerte de su padre y quizás tam­ rello, haciéndose pasar por su amo, intentará reconquistar a la el amor poco que siente, contra su voluntad, por el homicida. Otra dama. El plan tiene éxito. Leporello consigue llevarse a Donna vez rechaza la impaciente insistencia de Don Ottavio y le mani­ Elvira y así Don Giovanni puede, con toda tranquilidad, cantar una fiesta su deseo de calma y de paz (<

El cementerio

Huyendo, cada uno por su cuenta, Don Giovanni y Leporello han buscado refugio en el cementerio. Los dos vuelven a encontrarse y, sin ningún respeto por la dignidad del lugar, ríen cuando explican ®

A. Mozart Wolfgang Sinfonía Haffner, Sinfonía Liriz, seis Cuartetos dedicados a Haydn, Conciertos para piano núms. 14 a 19, etc. En 1786 estrena

- (1756 1791) en Viena Le Nozze di Figaro, pero el éxito es más grande en Praga, por lo que el estreno de Don Giovanni se hace en Praga, en 1787, en el enero de . Amadeus Mozart nace 27 de en Wolfgang Salzburg año el que muere Leopold Mozart, el padre de Wolfgang. A pesar de Mozart Anna Maria Mozart mani­ 1756. Hijo Leopold y Pertl, ya del nombramiento oficial por parte del Emperador José II como a años unas la fiesta los tres condiciones muy especiales para compositor de la Corte, tiene muchos problemas materiales, cosa música, hasta el punto de que, sólo tres años después, su padre que no le impide continuar creando obras prodigiosas: el 1788 las le hace hacer una serie de con su hermana tres ya conciertos, Nannerl, últimas Sinfonías (núms. 39, 40 Y 41), en 1790 Casifan tutte actua­ que lo llevan primero a Lit1Z, Munich y Viena, hasta con una y los Cuartetos de cuerda dedicados a Federico Guillermo II. En ción ante Francisco I María Teresa de Austria. otros via­ su y Siguen 1791, último año de vida, empieza el Requiem y es también el en el niño el sentido del jes, los que prodigio (en mejor término) año del Concierto para piano núm. 27, el Concierto para clari­ en Alemania también en La Londres impresiona y Bruselas, Haya, nete, La Clemenza di Tito y Die Zauberflote. La noche del 4 al mientras antes de los diez ha escrito de y París, que, cumplir años, ya 5 diciembre se apaga en Viena la vida de Mozart, pero la llama dos sinfonías. de sus obras todavía ilumina el mundo de la música. El juicio sobre de una estancia en Viena de un en Después y tiempo Salzburg, la personalidad musical de Mozart ya hace tiempo que ha sido dado con su a donde conoce a dos músicos Mozart, padre, viaja Italia, por la historia, pero recordemos que un hombre tan poco amigo una influencia sobre él: el Padre Martini que tendrán, ciertamente, de los elogios como era Richard Wagner, dijo de él que «el genio El año 1770 estrena en Milán su y Giambattista Sammartini. pri­ más prodigioso lo ha elevado por encima de todos los maestros, di en en la misma mera ópera seria: Mitridate, Re Ponto y 1771, en todas las artes y en todos los tiempos». in Alba. vuelve a es nombrado ciudad, Ascanio Cuando Salzburg El estreno de Don Giovanni, la obra que hoy se representa, tuvo músico titular de la Corte, pero la relación con el nuevo príncipe­ lugar en Praga, en el Teatro Nacional, el 29 de octubre de 1787, arzobispo, Colloredo, es menos fácil que con el anterior. 1773 es con Teresa Saporiti (Donna Anna), Caterina Micelli (Donna Elvira), el año de los Cuartetos de cuerda, K. 168 a 173 y de la Sinfonía Caterina Bondini (Zerlina), Luigi Bassi (Don Giovanni), Felice Pon­ el la Serenata en re K. núm. 29, Concierto para fagot, mayor, ziani (Leporello), Antonio Baglioni (Don Ottavio) y Giuseppe Lolli las Sonatas K. a la La Finta 203, para piano, 279 283 y ópera (Comendador y Masetto). Poco después, mayo y junio de 1788, en cinco violín giardiniera. Siguen, 1775, los Conciertos para y se representó en Viena y en Leipzig, yen 1789 en Lemberg, Magun­ Il Re en 1776 la Serenata Notturna la Serenata la ópera pastare; y cia, Frankfurt, Mannheim, Varsovia, Hamburgo y Brno. En Barce­ Haffner, y en 1777 una obra decisiva, el Concierto para piano lona no se estrenó hasta el 18 de diciembre de 1849, en el Teatro núm. 9, en el mismo año en que marcha a Salzburg con su madre, Principal y con no mucho éxito. disgustado por la relación con Colloredo. En París, escribe la Sin­ Don Giovanni llegó a este Gran Teatre del Liceu el 21 de febrero fonía núm. 31, el Concierto paraflauta y arpa y las Sonatas para de 1866, con Emilia Ribault (Donna Anna), Eufrosina Poinsot piano, K. 310 y K. 331. (Donna Elvira), Mercedes Ortia (Zerlina), Cesare Boccolini (Don Muere su madre y vuelve a Salzburg, donde rompe definitivamente Giovanni), Pietro Vialetti (Leporello), Giuseppe Morini (Don Otta­ Se en Viena en 1781 estrena en Munich con Colloredo. instala y vio), Juan Ordinas (Comendador), Paolo Baraldi (Masetto) y la direc­ Idorneneo, Re di Creta. En 1782, el año del estreno en Viena de ción de Augusto Vianesi. Después se representó con no demasiada casa con Weber Die Entführung aus dem Serail, se Constanze y frecuencia, pero no desapareció nunca del repertorio. Entre sus comienza un período creativo muy fructífero: Misa en do rnenor, representaciones en el primer tercio del siglo actual se podrían destacar las de la temporada 1918-19, con la dirección de Edoardo Don Giovanni Vitale y tres nombres de leyenda: la barcelonesa Graziella Pareto, Mattia Battistini y Angelo Massini Pierali. Después de las funciones ler ACTE de la 1930-31 se había dado treinta cinco veces temporada ya y Don Giovanni s'est glissé sans être aperçu dans le palais du Com­ tuvieron dieciocho con las dos y que pasar años, guerras por medio, mandeur pendant que son valet, Leporello, monte la garde à la Don Giovanni volviese al donde desde entonces para que Liceu, porte. Peu après, Donna Anna en sort, sur les pas de l'homme qui no han nunca más de ocho años sin se a voulu abuser d'elle. pasado que interpretase Le Commandeur apparait pour défendre en un de nuestro escenario, habiendo alcanzado total cincuenta l'honneur de sa fille mais Don Giovanni le blesse à mort et prend de de la fuite. y siete representaciones (última vez, el 15 abril 1986). Donna Anna fait jurer à son fiancé, Don Ottavio, qu'íl ven­ Las representaciones de Don Giovanni dadas en el Gran Teatre gera la mort de son père. del Liceu en los últimos cuarenta años han sido en las temporadas Leporello fait des reproches à son maitre lorsqu'il est interrompu 1948-49: Napoleone Annovazzi, Rachele Ravina, Lina Richarte, par l'arrivée d'une femme en proie à une grande exaltation. Don Giovanni Gino Bechi, Tancredi Pasero y Cesare Valletti; 1953-54: Wilhelm reconnait Donna Elvira à laquelle, autrefois, il avait pro­ mis le Loíbner, Carla Martinis, Paul Schoeffler y Heinrich Pflanzl; 1961-62: mariage. Don Giovanni la laisse seule avec Leporello qui, Georges Sebastian, Teresa Stich-Randall, Montserrat Caballé, pour la détromper, lui fait part des innombrables bonnes fortunes de son maitre. Le se lève Gabriel Bacquier y Juan Oncina; 1966-67: Compañía de Essen; jour tandis qu'un groupe de paysans à 1974-75: Anton Guadagno, Montserrat Caballé, Nicola Ghiuselev, s'apprête célébrer joyeusement les épousailles de Zerlina et Masetto. Charmé la de Don Giovanni Wladimiro Ganzarolli y Eduard Giménez; 1980-81: Luisa Bosaba­ par gràce Zerlina, conçoit un nouveau II les invite tous à les lian, Adelaida Negri y Nelson Portella y 1985-86: Gustav Kuhn, plan. poursuivre réjouissances en sa demeure et reste seul avec il de Anna Pusar, Renato Bruson, Stafford Dean y Gasta Winbergh. Iorsqu'íl Zerlina, s'empresse lui déclarer sa flamme. Mais il est interrompu par le retour de Donna Elvira, bientòt suivie de Donna Anna et de Don Ottavio dont Don Giovanni essaie de calmer le courroux: illes engage à passer outre aux mises en garde de Donna Elvira qui a, dit-il, perdu la raison. Don Giovanni disparait en toute hàte non sans que Donna Anna n'aít auparavant reconnu la voix de l'assassin de son père. A la tom­ bée du jour, Don Giovanni écoute les nouvelles que lui apporte Leporello Zerlina se trouve déjà chez lui avec ses amis tandis qu'il est enfin parvenu à se débarasser de Donna Elvira. Don Giovanni lance ses ordres pour que le bai commence. Zerlina tente d'apaiser la jalousie de Masetto tandis que Don Gio­ vanni invite tout Ie monde au bal. Donna Anna, Donna Elvira et Don Ottavio, tous trois masqués, se présentent et Don Giovanni qui ne les reconnaït pas, donne l'ordre à Leporello de les inviter. Le baI commence pendant que Don Giovanni entraine vers ses appartements une Zerlina qui en ressort haletante quelques minu­ tes sui plus tard, vie de Don Giovanni que proclame bien haut que Leporello est le coupable. Découvert, le libertin parvient néan­ moins, l'épée au poing, à prendre la fuite. 2ème ACTE Don Giovanni retrouve les bonne graces de Leporello à l'aide de quelques pièces d'or, tout en essayant de Ie convaincre pour qu'il l'aide à ourdir son nouveau plan. Il s'agít, cette fois, d'échanger leurs habits afin de séduire la femme de chambre de Donna Elvira pendant que Leporello séduira sa maitresse. Leur plan est sur Ie point d'aboutir lorsque la sérénade de Don Giovanni est interrom­ pue par Masetto et ses compères qui prennent Don Giovanni pour Leporello. Don Giovanni les met sur une fausse piste, non sans avoir auparavant profité de l'occasion pour rouer Masetto de coups de baton. Leporello, qui endosse encore l'habit de Don Giovanni, tente en vain maintenant d'échapper à Donna Elvira; celle-ci, aidée de Donna Anna, Don Ottavio, Zerlina et Masetto accourus à la res­ cousse, attrape enfin Ie valet, sure de s'erre emparée de Don Gio­ vanni mais Leporello parvient néanmoins à se dégager. Don Otta­ vio comprend alors que Don Giovanni est le coupable tandis que Donna Elvira pleure ses déboires amoureux. Après avoir fui chacun de leur coté, Don Giovanni et Leporello finissent par se retrouver dans un cimetière ou, sans aucun respect pour Ie lieux, ils se racontent leurs mésaventures en riant aux éclats. La statue du Commandeur intervient alors et leur demande de lais­ ser les morts en paix. Sous le yeux d'un Leporello terrorisé, Don Giovanni invite la statue à diner et celle-ci accepte. Donna Anna freine maintenant l'insistance de Don Ottavio impa­ tient de faire justice et lui manifeste son désin de paix et de calme. Chez lui, Don Giovanni dine de fort bon appétit lorsqu'entre sou­ dain Donna Elvira qui souhaite à tout prix sauver son ancien amour et Ie supplie de changer de vie mais elle ne reçoit, pour toute réponse, qu'un éclat de rire moqueur. Cest alors qu'apparait la statue du Commandeur qui le somme de se repentír, le libertin refuse et, englouti par les flammes de l'enfer, il dísparaït à jamais. Lorsque Donna Elvira, Donna Anna, Don Ottavio, Zerlina et Masetto entrent dans la salle ou ils espèrent trouver Don Giovanni, Leporello, encore tout tremblant, leur fait part de la fin tragique de son maitre. Don Giovanni ACT II With the help of some gold coins that Don Giovanni gives Lepo­ I are ACT rello, they reconciled. Don Giovanni convinces Leporello to Don Giovanni has secretly entered the Commandant's palace and help him with a new plan. They will exchange clothes and Don his servant, Leporello, waits for him at the door. Soon after, Lady Giovanni will seduce Lady Elvira's chambermaid, while Leporello Anna comes out behind Don Giovanni, who has tried to take tries to seduce Lady Elvira. The plan begins successfully, but Don advantage of her. The Commandant appears to defend his daugh­ Giovanni's serenade is interrupted by Masetto and his friends. They ter and Don Giovanni mortally wounds him and then escapes. Lady think he is Leporello, so Don Giovanni takes advantage of the situa­ Anna demands that her betrothed, Don Ottavio, swear to revenge tion and beats up Masetto. the death of her father. Leporello, still disguised as Don Giovanni, doesn't think about Leporello reproaches his master, but they are interrupted by the escaping from Lady Elvira, and Lady Anna, Don Ottavio, Zerlina arrival of a woman who is very agitated. Don Giovanni recogni­ and Masetto capture him thinking they have finally found Don Gio­ zes that she is Lady Elvira, who he once promised to marry. Don vanni. Leporello manages to get himself out of the situation. Don Giovanni leaves her alone with Leporello, who tries to disillusion Ottavio is finally convinced that Don Giovanni is guilty and Lady her by enumerating his master's many conquests. At dawn, a group Elvira declares she has been deceived in love. the of peasants go to celebrate wedding of Zerlina and Masetto. Fleeing separately, Don Giovanni and Leporello accidentally meet Zerlina's in a With Inspired by gracefulness, Don Giovanni thinks up anot­ up graveyard. no respect for where they are, they laugh her plan. He invites everybody to continue the party at his house. about their adventures. The statue of the Commandant speaks and When alone with Zerlina, Don Giovanni confesses his love, but tells them to leave the dead in peace. Leporello is terrified, but the return of Elvira warns Don Giovanni invites the Lady interrupts his plan. She Lady Anna statue to dine. The statue accepts the and Don Ottavio, who have also arrived, about Don Giovanni. He invitation. Anna then tries to calm them down, saying that Lady Elvira is crazy. Don Lady now opposes Don Ottavio's impatient insistence on leaves and Giovanni quickly, but Lady Anna has recognized the voice rendering justice, she declares her desire for peace and tran­ of the murderer of her father. At the end of the day Don Giovanni quility. listens to Leporello's report: Zerlina is in his house with his friends At home, Don Giovanni dines with a hearty appetite. Suddenly, and, moreover, Leporello has got rid of Lady Elvira. Don Giovanni Lady Elvira enters to try and recapture lost love, begging Don Gio­ vanni gives orders for the dance to begin. to change his ways. He only laughs at her. Then the statue Zerlina tries to placate the jelousy of Masetto and Don Giovanni, of the Commandant appears and demands that Don Giovanni and invites everybody to the dance. Lady Anna, Lady Elvira and repent. «Repent!». But the libertine refuses and, finally, the flames Don Ottavio arrive in front of the house in masks. Don Giovanni of hell engulf him and Don Giovanni disappears forever. When doesn't recognize them and has Leporello invite them to the dance, Lady Elvira, Lady Anna, Don Ottavio, Zerlina and Masetto enter the room too. where they expect to find Don Giovanni, they find Lepo­ The dance begins and Don Giovanni manages to get Zerlina into rello instead. Still shaking, he explains to them his master's tragic another room. Soon after, Zerlina leaves the room breathing hea­ fate. vily, followed by Don Giovanni, who says that Leporello is the guilty one. The libertine, nevertheless, is discovered; but with his sword in hand, Don Giovanni gets away. Discografia Dieskau, Karl Kohn, Ernest Haflíger. RIAS de Berlín. Dir.: Ferenc Fricsay.

La present discografia només ofereix una selecció de les versions LM/LSC comercials íntegres. Els personatges són esmentats en l'ordre 1960 RCA, 6410 següent: Donna Anna, Donna Elvira, Zerlina, Don Giovanni, Lepo­ Birgit Nilsson, Leontyne Price, Eugenia Ratti, Cesare Siepi, Fer­ nando Cesare Valletti. Cor de de rello i Don Ottavio. A continuació el cor, l'orquestra i el director. Corena, l'Òpera Viena, Filharmò­ nica de Viena. Dir.: Erich Leinsdorf. 1932 UORC Rosa Ponselle, Maria Müller, Else Fleischer, Ezio Pinza, Virgilio Laz­ 1960 COLUMBIA, SAX 2369, SAXQ 7288/91. CD, EMI, zari, Tito Schipa, Òpera de San Francisco. Dir.: Tullio Serafin. 165-000.504/07 Joan Sutherland, Elisabeth Schwarzkopf, Graziella Sciutti, Eberhard 1936 V.S.A. Wachter, Giuseppe Taddei, Luigi Alva. Cor i Orquestra Philharmo­ Ina Souez, Louise Helletsgruber, Audrey Mildmay, John Brown­ nia. Dir.: Carlo Maria Giulini. lee, Salvatore Baccaloni, Kalmar von Pataky. Festival de Glynde­ bourne. Dir.: Fritz Busch. 1963 MELODRAM, 03.001 (3) Leontyne Price, Elisabeth Schwarzkopf, Graziella Sciutti, Eberhard OPERA LIVE 1942 CETRA Wachter, Walter Berry, Cesare Valletti. Cor de l'Òpera de Viena, Bidu Ezio Alexan­ Rose Bampton, jarrnila Novotna, Sayao, Pinza, Filharmònica de Viena. Dir.: Herbert von Karajan. der Kipnis, Charles Kullmann. Metropolitan de Nova York. Dir.: Bruno Walter. 1966 VSA, EMI, SAN 172/75 Claire Watson, Christa Ludwig, Mirella Freni, Nicolai Ghiaurov, 1954 FOYER 1017 (4) Walter Berry, Nicolai Gedda. Cor i Orquestra New Philharmonia. Elisabeth Grümmer, Elisabeth Schwarzkopf, Ema Berger, Cesare Dir.: Otto Klemperer. Siepi, Otto Edelmann, Anton Dermota. Cor de l'Òpera de Viena, Filharmònica de Viena. Dir.: Wilhelm Furtwangler. D'una repre­ 1967 DEUTSCHE GRAMMOPHON, SPLM'139260/63 sentació al Festival de Salzburg. Birgit Nilsson, Martina Arroyo, Reri Grist, Dietrich Fischer-Dieskau, Ezio Flagello, Peter Schreier. Cor i Orquestra de l'Òpera de Praga. 1955 DECCA, GOS 604-6 Dir.: Karl Bohm. Suzanne Danco, Lisa della Casa, Hilde Güden, Cesare Siepi, Fer­ nando Corena, Anton Dermota. Cor de l'Òpera de Viena, Filhar­ 1970 DECCA, SET 412/5 mònica de Viena. Dir.: Josef Krips. Joan Sutherland, Pilar Lorengar, Marylin Horne, Gabriel Bacquier, Donald Gramm, Werner Krenn. Arnbrosian Cham­ 1956 PATHÉ Singers, English ber Orchestra. Dir.: Richard Bonynge. Teresa Stich-Randall, Suzanne Danco, Anna Moffo, Antonio Campó, Marcello Cortis, Nicolai Gedda. Festival d'Aís de Provença. Dir.: 1974 PHILIPS, 6707022 Hans Rosbaud. Martina Arroyo, Kiri Te Kanawa, Mirella Freni, Ingvar Wixell, Wla­ dimiro Ganzarolli, Stuart Burrows. Covent Garden de Londres. Dir.: 1959 DEUTSCHE GRAMMOPHON, LPM 18580 i 2728003 Colin Davis. Sena Jurinac, Maria Stader, Irmgard Seefried, Dietrich Fischer- 1975 VSA, EMI, SLS 978 N o t e s importants Antigone Sgourda, Heather Harper, Helen Donath, Roger Soyer, Geraint Evans, Luigi Alva. Scottish Opera Chorus, English Cham­ En atenció als artistes i al públic en general, s'exigeix l'adequada correcció en el ber Orchestra. Dir.: Daniel Barenboim. vestir (senyors: americana i corbata), i es prega la màxima puntualitat: no es permetrà l'entrada a la sala un cop 1977 DEUTSCHE GRAMMOPHON, 413282 començada la representació, ni verificar enregistraments, fotogra­ Anna Tomowa-Sintow, Teresa Zylis-Gara, Edith Mathis, Sherrill Mil­ fies o filmar escenes de cap mena. El nes, Walter Berry, Peter Schreier. Òpera de Viena. Dir.: Karl Bohm. Consorci del Gran Teatre del Liceu, si les circumstàncies ho recla­ men, podrà alterar les dates, els programes o els intèrprets anun­ 1979 DECCA, D162D4 ciats en aquest programa. Margaret Price, Sylvia Sass, Lucia Popp, Bernd Weikl, Gabriel Bac­ En compliment d'allò que disposa l'Article 92 del Reglament quier, Stuart Burrows. Cor i Orquestra Filharmònica de Londres. d'Espectacles, és prohibit de fumar als passadissos; hom ha d'uti­ Dir.: Georg Solti. litzar el saló del Ir pis i el vestíbul de l'entrada.

Accés carrer 1979 CBS, 79321 l pel Sant Pau, núm. 1, bis, d'ús exclusiu per a Edda Moser, Kiri Te Kanawa, Teresa Berganza, Ruggero Raimondi, C\. minusvàlids. Tel. 31891 22. Jose van Dam, Kenneth Riegel. Òpera de París. Dir.: Lorin Maazel.

1984 VSA, EMI, SLS 14365. CD, 747037-8 Argument, biografies i discografia: Pau Nadal Carol Vaness, Maria Ewing, Elisabeth Gale, Thomas Allen, Richard van Allan, Keith Lewis. Cor i Orquestra Filharmònica de Londres. Portada: Ballets Russos. Dir.: Bernard Haitink. El Sol de la Nit, estrenat a Barcelona, al Gran Teatre del Liceu, el dia 24 de juny de 1917, per la Companyia coreogràfica de Sergei 1985 EURODISC, 3 CDS, 353 263 (i LP) Diaghilev, amb decoracions i vestuari de Michail Larionov. Repro- Julia Varady, Arleen Auger, Edith Mathis, Alan Titus, Rolando Pane­ ducció de ].B. Wilkinson. rai, Thomas Moser. Ràdio de Baviera. Dir.: Rafael Kubelik. Programes: Art·Co/2000 1986 DEUTSCHE GRAMMOPHON, 419 179-2GH (3 CD) i 419 179-1GH (3 LP) Anna Tomowa-Sintow, Agnes Baltsa, Kathleen Battle, Samuel Disseny: EHSA, Carmelo Hernando Ramey, Ferruccio Furlanetto, Gasta Winbergh. Cor de l'Òpera de Berlín, Filharmònica de Berlín. Dir.: Herbert von Karajan.

1989 TELDEC, 244 184-2 (3 CD) i LP Edita Gruberova, Roberta Alexander, Barbara Bonney, Thomas Hampson, Laszlo Polgar, Hans Peter Blochwitz. Cor de l'Òpera d'Holanda, Orquestra del Concertgebouw. Dir.: Nilolaus Harnon­ court. FUNDACiÓ

(, It ,\ N "I "A 'I H I: DEl. FUNDACiÓ I, I{ A:'" TE ,\ T H. s DEL L I e E u L I e E u

Presidenta d'Honor S.M. LA REINA SOFIA

Patrons

CATALANA DE GAS

La Fundació Gran Teatre del Liceu, que és de caràcter CAIXA DE CATALUNYA privat, va ser constituïda el 27 de novembre de 1989 CAIXA DE BARCELONA amb la clara voluntat, que ja defineix l'article 4 dels seus AIGÜES DE BARCELONA Estatuts, «d'estimular les entitats públiques i privades, i faci BANCO DE EUROPA a fi que, amb el seu suport econòmic promocional, litin la realització de les iniciatives i projectes del Gran BANC DE SABADELL Teatre del Liceu». GRUPO TORRAS

tea­ CONSORCI DEL El Liceu, d'aquesta manera, es posa a l'altura dels GRAN TEATRE DEL LICEU tres d'òpera més importants del món, que -a través de fundacions privades de diversa índole- es procuren noves i sovint decisives fonts de finançament per a llurs Protectors ambiciosos projectes culturals, el muntatge dels quals BASSAT, OG ILVY & MATHER es fa cada dia més onerós. IBM

En aquest sentit, a la primera reunió del seu Patronat, SEAT la nova Fundació va proposar-se, per a l'exercici que ara comença, la fita de 200 milions de pessetes en apor­ tacions privades, per a les quals s'estableix una sèrie de Informació categories, a fi i efecte que la més àmplia varietat Fundació Gran Teatre del Liceu Sant i de puguin associar llur nom al ci. Pau, 1 bis d'empreses particulars 0800 I Ba rcelona del nostre Teatre. prestigi primer Telèfon 31891 22 ®

Pròximes funcions

Concert de Cors d'Òpera Obres de Verdi

Director d'orquestra: Romano Gandolfi Marion Vernette-Moore, soprano Jaume Aragall, tenor Josep Ruiz, tenor Stefano Palatchi, baix

En collaboració amb el Festival de Tardor / Olimpíada Cultural, S.A.

Dies 28, 29 i 30 de setembre

Ballet Cullberg

Giselle A. Adam

Coreografia: Mats Ek Escenografia: Marie-Louise de Geer Bergerrstràhle En collaboració amb el Festival de Tardor / Olimpíada Cultural, S.A. Dies 3, 4, 5, 6 (tarda i nit), 7, 9 i 10 d'octubre

Roberto Devereux G. Donizetti

Dies ;29, 1, 4, 7 i 10 Edita Gruberova, Fernando de la Mora, Fernando Belaza, Doris Soffel, Stefano Palatchi, Josep Ruiz Dies 31, 6 i 9 Christine Weidinger, Miguel Cortez, Roberto Frontali, Jadranka Jovanovic, Stefano Palatchi, Henrique Travassos

Director d'orquestra: Richard Bonynge Director d'escena: Giancarlo del Monaco Escenògraf: Ramon Ivars Nova Producció: Gran Teatre del Liceu Amb el patrocini de SEAT

Funció de Gala Dilluns, 29 d'octubre, 21 h., funció núm. 24, torn B Dies 31 d'octubre i 1,4,6, 7, 9 i 10 de novembre �I