Biòleg, EscoladeNaturadelCorredor Joan ManuelRiera Treballs act d pbaos actualment, pobladors de mancats concrets fins a la saturació. Tots dos va. Freqüentat en alguns punts molt talari, accessible; amable, en definiti El Corredor és lluminós, suau, hospi interrupció. sense forestat tradicional, Solitari desorientador. i inhòspit, embolicat d’accés relativament sots, als cifoli al capdamunt, sadollat d’aigua El Montnegre és fosc, costerut, cadu que elsaixaragallenpregonament. cades per una munió de sots frescals esporàdics conreus estratègics i sol –més o menys espesos–, obertes per Dues muntanyes poblades de boscos prelitoral. depressió la i marina la entre contínua xarnera esdevenen que diferenciadores, ben culiaritats pe amb germans, massissos Dos en elsseuspaisatges. però amb una pregona petja humana Corredor del Montnegrei de lesserres Síntesi ambiental - - - - - la font de Canaletes de i Barcelona de Canaletes de font la amb l’aqüífer, de contaminació la amb Canyamars de l’elefant veure a té Què distància. certa d’una des nals. Amb perspectives locals i també coneixement i mitjançant diversos ca estudiar-lo des de cal diferents àrees territori del un comprendre a Per Preludi nen enelterritori. l’espècie humana al capdavant– pre –amb vius éssers els i clima el roca, per les diferents combinacions que la ambients han estat i són configurats Aquests d’antic. des experimentat i el desenvolupament humà que han els processos ecològics que s’hi donen interpretar la seva història geològica, per cabdal és muntanyes aquestes en descobrir pot hom que sistemes La descriptiva senzilla dels diferents - -

Treballs 31 Lauro 29 Treballs 32 Lauro 29 Anomenem 3 Paleozoic. el en formades similars, roques i pissarres de muntanyes grans per majoritàriament constituïda estava terrestre l’escorça litoral, serralada d’anys, al territori ocupat per l’actual sobre la roca. Ara fa uns 500 milions vénen donades per l’acció del clima territori d’un relleu del formes Les Rocam +clima=relleu escultura delp El relleu, equilibrada. i integrada persones– –de població bàsic per al desenvolupament d’una bagatge d’un l’adquisició permet del paisatge. Alhora, aquesta síntesi closques que és la interpretació global possibilita la síntesi del gran disciplines, trenca d’altres i l’economia toponímia, la història, la l’ecologia, gració de la geologia, la climatologia, de glaç i l’areny de la riera? La inte broc, el tèrmica, inversió ? Quina és la relació entre la de neolítics enterraments els amb 1 diferenciades, ben onades cessives suc en intruïts magmes, Aquests metamorfisme decontacte anomenat procés el mitjançant dre, immediates que no van arribar a fon les capes de l’estructura modificar capes inferiors de les pissarres i van dissoldreturesvan formidables, les tempera i pressions amb intrusius, magmes Els d’ella. dins intrusions diverses exercir va l’escorça sota trobava es que magma el d’anys, Posteriorment, ara fa un 260 milions Aquestes 2 alMontnegreiCorredor:solells,bagues, carenes,fondalsigransvalls). 5 gransgrups Broc éselnomquerep,simésnoaCanyamars,pinsàborroner ( són ambient les comarques cadasistemabiogeogràficcaracteritzatperlaconjuminació dediferentsfactorsambientalsidelselementsqueelcomponen (gea,relleu, sòl,microclima,vegetació,fauna,poblamenthumà,cultura).Endistingim granítiques aisatge amb . clima 1 l pous els marítim. Els granitoides - - - - - Pyrrhula pyrrhula en l’entreforc delsdosmassissos. Vallgorguinaés que trobaes que i a fondalades de xarxa la facilitaren toves, més granodiorites, Les nyes. munta- d’ambdues diferenciació la Corredoral àcids explica granits de i Montnegre al metamorfitzades) (pissarres d’esquistos presència La dics, conforma els relleus de la zona. diferents i també la localització dels materials d’aquests distribució La duresa. de decreixentordre en tori, terri del resta la a granodiorites i Corredor del cims als leucogranits) (o granits l’erosió: a resistència de de granitoides, amb diferents nivells tipus diferents originat ha magma La diferent proporció de minerals del conserven actualment. les Montnegre del cims els Només sarres: a la major part de la pis serralada. les eliminat ha l’erosió on allà afloren granitoides els Actualment, superfície. la a arribaren no magmes Aquests inferior. magmàtica cambra la de procedents magma de dics o filons de metres) permeteren la intrusió de mil·límetrespocs (de bles desenes a de fractures d’amplades molt varia munió una granitoides, els solidats Un cop cristal·litzats i, per tant, con quars, feldspatsimiques. de bàsicament compostos nitoides, gra de tipus diferents originaren Montpalau) i, fins i tot, conglomerats,a pirites inclouen (que ralitzacions mine diferents calcàries, geològic: vista de punt del des complex, més El sector oriental de la serralada és el clima d’alta quefreqüentaleszonesmésfrescalsd’ambdósmassissos quanelfredassotal’Europacentral. ). Esunocellhivernant muntanya prenen formes diferents, més anguloses i abruptes. ------És el cas en en Aquestes boles, aïllades o agrupades espectaculars. mides i formes nen pre sovint que pedra de boles de formacions observar freqüent és granodiorites i leucogranits amb ben diferents i peculiars. A les zones microrelleus aporten també roques Les del Montnegre. i nord-orientals toides– al Corredor i a les parts basals Molt més clares –degudes als grani Montpalau. i Guàrdia la Carreres, can de estreps als i Montnegre del cims als i calcàries– esquistos –pels brunes i negroses serralada: la de sectors diferents als coloracions contrastades aporten roques Les i Malgrat. traforts de la serralada entre con dels configuració la en quistos es els i granitoides als s’afegeixen serralada Litoralcatalana. efectes microclimàtics destacats a la alguns descriurem continuació A microclima. el és determinat indret conjunt d’aquestes variacions en un El relleu. el amb interacció la per esdevenir molt importants– causades senta petites variacions –que poden d’humitat. Aquest clima general pre proveïdor i tèrmic regulador a com rat per la presència del mar, que actua El clima mediterrani és suau i tempe Relleu +clima=microclima dels ambient Les caunaturals Catalunya. de boles de formacions millors les troben es i del Selva la de granítiques serralades Ales tzació. dels Encantants castells (Pallars , són fruit de la meteori la de fruit són , 2 Sobirà, 3 Pirineus). Vegeu: Vilaplana, J. M. (1987). ------Inversió tèrmica de boires. Corredor, que té una presència inferiorimportant d’humitat que no arriba al proper al mar, captura un percentatge Montalt, 60 metres més baix però Corredor. El més al i Polseruda serra la a Montalt, al d’estiu), tardes les de freqüentsMontnegreal % 30un(en boires de façana, boires que són molt aquestes per afavorides d’espècies al Corredor i al Montalt són exemples Montnegre i el pi roig ( canariensis fulla gran ( excesiva de les plantes. Els roures de intensa. La boira evita la transpiració la dessecació provocada suportarien per no la insolació altrament que vència d’espècies de plantes i animals mentlesa tardes d’estiu, lasupervi d’aquestes boires permet, particular presènciaLa boires.formant tot sa, costa. Aleshoresel vapor es la conden a properes muntanyes les amb L’airehumit provinent delmar topa Boires defaçanaalescarenes L'evapotranspiracióéslacombinació delapèrduad’aiguaquepateixen lesplantespertranspiració(activa)ievaporació (passiva). 4 diferències registrar a arribat S’han des on s’acumula l’aire fred i pesant. i i totes les racona de orientals les Vallalta, Dosrius, - les valls de , Canyamars moviment: de mancat i estable més roman l’aire on muntanyes, de des acusat en fondals i conques envolta especialment és altes. efecte Aquest més zones les ocupa lleuger, més i dens menys calent, L’aire terra. de arran s’estanca pesant, i dens més fred, L’aire temperatures. diferents s’estratifica verticalment en capes aquest de l’aire, de turbulència poca les capes baixes de l’atmosfera, amb de estabilitat gran una ha hi Quan ) i el faig ( Quercus petraea Fagus sylvatica Pinus sylvestris ) i africà ( ) al Q. - - - - - ) les serres litorals condiciona dos ambients molt dos contrastats en funció condiciona litorals serres les de sud-oest - nord-est L’orientació Efecte solell-baga col·lectius humans. dels socioeconòmica l’activitat sa inclo vius, d’éssers comunitats les molt condiciona fondals d’aquests l’evaporació. L’ambient fred i humit dificulten i humitat la de densació con la afavoreixen vall de fons als donen es que temperatures baixes Les 1987). gener Dosrius, l’Arenes, (ca desnivell de 20 amb metres 100 separades estacions entre ºC 8 de massís, elsantuaridelCorredor. Alfons,elMontseny. (Fotografia:JoanManelRiera,2006) la capçaleradevallcanRimbles-canLlibre,paral·lelaaCanyamars.Dominantel Les vallsinteriorsservenunabonapartdelabiodiversitattotaregió.Enprimerterme, del solésmésobliqua. raigs dels incidència la muntanya, bagues, a més de rebre l’ombra de la per la pantalla de la serralada. A les nord del freds vents dels protegits restarde més a intensa, més solació in una reben meridionals vessants ( baga ( solell el solar: exposició seva la de solei n l ese aemn) la i maresmenc) ieisme el en bagueny a l’Alt Maresme). Els Maresme). l’Alt a - - - sant i l’altre de la muntanya influeix Aquesta diferent insolació a un ves propi de l’increment d’alçades i pel i d’alçades l’increment de propi rida pel descens de les temperatures afavo veu es d’aigua vapor del ció ment de la pluviositat. La condensa L’altitudcreixent aug un comporta Pluviositat també, doncs,perl’orientaciósolar. afectades veuen es que d’animals, condicionen vegetació, al la seu de torn les l’efecte poblacions a sumats ambientals, factors tres Aquests l’aigua. de mediterrània, regió la a particularment i, temperatura la de llum, la de depenen que terístiques carac plantes, les de creixement de presents) de la vegetació i en espècies el ritme (les florística composició la en diferències importants ha hi careners,doncs, dels banda i banda què es veuen sotmeses les plantes. A l’evapotranspiració sobre ment, conseqüent i, temperatura la sobre sobre la quantitat de llum disponible, 4 a ------

Treballs 33 Lauro 29 Treballs 34 Lauro 29 la valldeSantOu. gairebéa l’Estany com permanents, d’aigua làmines amb cas, algun en i, uns artificialitzats poc aprofitaments serven encara que extenses relativament al·luvials planes unes torderenc,sector presentenal Ponç, Vallmanya, Sant Genís, Sant Ou i Sant aiguamolls i les riberes. Les rieres de als vinculats aquàtics ecosistemes diferents suporten que superficials aqüífers importants uns generen pendent perden quan dipositen sos rieres que desguassen els dos massis L'aigua i els sediments que les grans Freàtic superficial humanes. de la vegetació i quant a les activitats Corredor quant a tipologia i densitat als vessants oriental i occidental del exemple, les diferències observables vessants orientals. Això explica, per (i d’humitat en general) superior als pluviositat de índex un afegeix que cosa llevants, els són humits més vents Els muntanyencs. nuclis els xoc i compressió de l’aire humit amb Elseufuturdepèndelaincidèncialesactivitatshumanes.Lasuccessió ecològicaavançaenelsentitdelarecuperació forestalclimàcica:lesvinyesabandonades esdevenenbrolles,lesbrollesescobreixendepinsipinedesacaben 5 de labaixaTordera, també. estanys dels dessecació pràctica La exemple. per directes, antròpiques ( nyers ( des i suredes o la presència de casta- pine les de l’extensió biodiversitat, esborrat les antigues. L’increment de realment molt pregones, gairebé han territori, tot i que les petges actuals, han deixat llurs empremtes sobre el neolític fins a l’actualitat les persones sos: l’activitat dels humans. Des del generadors de paisatge més podero agents dels un per modulats vénen microclimàtics efectes aquests Tots Genetta genetta Genetta essent alzinars.Elsalzinarssóninicialmentespessosen totalasevasecciói,enedevenirmadurs,elseusotaboscacabaper sergairebé inexistent,permordelamancallum.Unboscnaturalment persones podenaturaraquestasuccessióiperpetuarla pineda,acosta,però,d’unaintensaicontinuadaacciósilvícola. Castanea sativa ) són conseqüències són ) ) i gats mesquers - - - Manel Riera,2006) noves oportunitats,impossiblesd’asolirenboscostancatsipocdiversos.(Fotografia:Joan enriquiment delescomunitatsviveslaserralada,enaportaraunamuniód’espècies Les darreresvinyesdeTrentapasses, alabagadelCorredor. L’espai agraricomportaun que la plantació del pi pinyer, ultra els aquest empobriment edàfic. Val a dir desprotecció del terreny s’han aliat en pendent fort, l’evaporació intensa i la El orgànica. matèria en pobre molt migrat sòl un substrat, al fa que pel estat, ha mil·lenari cultiu d’aquest sòl exhaurit per la primera, l’herència pineda-vinya, destinada a reposar el vinya- conreus de Totl’alternança i gents eren inviables. altes, allà on altres conreus més exi des de les cotes baixes fins a les més solells, als vinya la de l’establiment afavorir van marinades les per des relativament altes i alhora suavitza La forta insolació i les temperatures l’herència delavinya Els solellsfortamentantropitzats: Els ambient - - forestalment desitjat. forestalment producte un siguin pinyes les que condició a però sent, seguiran ho alzines. Aquestes pinedes les del de present part per forestal tancament es consolidaren, com a pas previ del el darrer terç del segle Quan la vinya va perdre rendibilitat, assolís nivellsirrecuperables. impedir que l’esqueletització del sòl beneficis econòmics de les pinyes, va xltcó ó, culet ínfims actualment, són, explotació aquesta a associats silvícola ment tracta el i inversions les això, Toti Maresme. del solells dels peculiars més socioeconòmics fenòmens dels un actualment és explotació seva la fort, molt intrusisme un i anys 15 darrers els en quilo per euros 0,45 i Amb una oscil·lació de preu entre 0,12 producte més rendible en l’actualitat. o nuls. net , envocabularitradicional.Les 5 xx De fet, són el són fet, De , les pinedes - altra part –molt extensa– d’aquests extensa– –molt part altra Una madur. l’alzinar permanent: i estable destí seu el vers trànsit en regeneració, en joves boscos són solells dels part gran Actualment, oriental, 1945). Montnegre al Caselles, d’en puig el i Corredor, del nord-occidental vessant al Gol, d’en Cremat (el 50 en zones de bagueny i a mitjan anys Corredor i al Montnegre s’han donat els incendis més grans del segle celeritat en l’extinció). Curiosament, la de i vigilància la de l’increment extensió baixa espectacularment seva la (per però bosc), del usuaris els forestalcultura la de minva la entre (per creix foc de d’inicis nombre el recurrència. Amb el decurs més amb del cremades temps, zones les estat han Pineda de Carreres can i palau El turó de Palafolls, la Guàrdia, Mont- i alMontnegre. d’ que no pas al Corredor riera la de sud fre al extensos i qüents més molt serralada, la a tals fores incendis pels afectades més zones les estat han solells Aquests de fer desaparèixer un dels sistemes dora i la urbanitzadora– estan a punt Ambdues dinàmiques –la reforesta la perifèriametropolitana. tota a comú fenomen un properes, ciutats les amb comunicacions les de millora la per potenciat estat ha sòl del d’ús canvi Aquest protegit. l’espai Montnegre– del Font com cims, els n’assetgen descaradament d’urbanitzacions que envolten –o que nadà Parc i un nombre espectacular Ca Parc, Niàgara Rossa, mar,Roca Vista d’Índies, Castellar Bruguera, jardins i piscines a Can Massuet, Can ha estat substituït per ciment, asfalt, vinya-pineda sistema El ciutadans. creixentde sedentària població una solells ha estat urbanitzada i ja allotja xx al - - - - - alzinar del Corredor en aquestes aquestes en Corredor del alzinar millor El forestats. densament més zones més alteroses resten els solells amb sòls més àcids). En general, a les (particularment als sectors orientals, l’Alt Maresme) i alzinars amb suros actual d’alzinars presència joves (anomenats la és d’això cia conseqüèn La humana. l’activitat en intensitat menor una comportat han gestió) la de l’abandonament o accidentada l’orografia (princi palment causes diferents vessants dels solells, bocins alguns En protegits Els solellsforestals:racons la desapariciódefinitiva. un de caire al agroramader ecosistema És organismes. altres molts i ruficollis ( siboc el extingit, ment ( reial ( mussol el cerus ( gramínia d’aquesta específic saltamartí un com il·lustres hostes amb cansats, pubescens ( d’albellatge prats dels mar, vora vinyes les de garrofers, dels món el serralada: la de riners ma contraforts dels peculiars més és undelsocellsmésconspicus (Fotografia: JoanManelRiera, espais forestalshafetcréixer El gaig( ), el llangardaix ( Clamator glandarius Clamator del bosc.L’increment dels ), l’abellerol ( notablement lesseves ) ocupants de conreus conreus de ocupants ) Garrulus glandarius rcyrtpu tryxali Brachycrotaphus tee noctua Athene poblacions. Merops apiaster Lacerta lepida Caprimulgus 2006) Hyparrhenia ), pràctica ), , l cucut el ), ) aulets a ), - - - - - ) per a la seva explotació per a llenya afavorir el manteniment dels boscos evapotranspiració que als solells, va menor una i d’aigua disponibilitat major una per motivada alzines les de creixença major La bagues. les a lavinya de l’establiment dificultar de temperatures relativament règim fredes va un i fotosíntesi la a llum per de disponibilitat menor La bosquerols Les bagues:alzinarsfrescalsi que entapissenelsrostos del solell. la a alzines i les entre s’escampen baga– carena la a freqüents més ( omes i roures Montnegre, del cims Als raconada. petita una en Rupitera, riera la de condicions es troba a l’alta capçalera l aznr: lcs abnrs per carboneres places alzinars: els tots per escampades estructures les a fins boscos dels fesomia la de des deixat la seva empremta al territori: segle del meitat segona la a important (relativament cerdans i tortosins de immigració la amb Les tècniques emprades, millorades mecànics. ajuts sense d’homes i tiar bes de depenia quan feixuga tasca consum, de nuclis als transport seu el la facilitava carbó en d’alzina de fusta conversió La carbó. a per i Ulmus scabra Ulmus xix ) –molt ) ), han ), -

Treballs 35 Lauro 29 Treballs 36 Lauro 29 Eldesnivellsuperiorelsconfereixméscapacitat d’erosióregressiva.Aquestaaccióesmanifestaenunaixaragallament ascendentqueacabaguanyantlacarenaiprenentl’aiguaalstorrentsvessavenal’altrabanda, totmodificant 7 en són uns pocs exemples entrelesexemples pocs uns són en ( server sp. un ambient favorable; roures ( dominis més septentrionals hi troben de plantes i d’animals provinents de espècies Nombroses segles. durant comportat ha forestal l’explotació perjudicatarrossegamentspels que només orgànica, matèria en ric sòl relativament important afavoreix un ceptre.seu el l’ombra i matriarca la és l’alzina onfrescals), més zones(particularmentles sos a un caire muntanyenc. Són boscos Engros aquestes bagues, els alzinars prenen d’ambdues motivacions. conjuminació una com cas, tot en O, productivitat. la de millores a com que d’incendis prevenció en justificació una com més futur el en camins o d’estassades s’encaminaran de manteniment de actuacions Les feina delsbosquerols. i qui sap quants indicis de la feixuga net, restes de cabanes, camins de bast súties al carbó, carboneres obertes ( L’alzina, veritablebarreraperalallum,ésquimarcaelcaireombrívoli,tant,frescihumit,delseusotabosc.Les poquesespèciesqueresisteixenaquestabaixail·luminaciórebenacanvilacompensació d’unamajordisponibilitat 6 turó decanTarau, aDosrius). (com a ca l’Arenes del Corredor o al tresors petits amaguen baguenyes raconades moltes que i tot servats, con ben més alzinars els troben es d’altres, entre Bruguera, can de o Polseruda, de la serra serra de can la Vallalta de Montalt, del entorns, i la serra de Miralles, de can Carreres de Montnegre, del bagues les Entre ho són entre els animals. ( Clethrionomys glareolus plantes;talpóroig( Sitta europea ), arç blanc ( blanc arç ), delrelleu. la trajectòriaformadora d’aigua. Algalzeran( ) i tancades ( obs domestica Sorbus ) i pinsà ( Ruscus aculeatus Crataegusmonogyna forns taup Fringilla coelebs ( ) ialmarfull , pica-soques), ) per al carbo al Maresme,al 6 La humitat La ) i cirerer cirerer i ) Viburnum tinus Viburnum Quercus o ), - ) - - ), s’hiafegeixenunamuniód’espèciespròpiesd’ambients frescals,comara Sant GenísdePalafolls. Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta o mars, Vallgorguina, , cor dels massissos : Dosrius, Canya del poblacions les caracteritza i ses ha estat origen d’inspiracions diver floresta exhuberant i curull de vida, esmorteït, pendent de mitjà, curs El trional–, netes i de fauna pobra. gransi rieres del Montnegre septen gairebé permanents –torrents alterososoccidentals delsi solells– però també amb aigües molt escadusseres corresponlleres pedregoses, ambes –torrents El curs alt de les rieres, molt pendent, habitualment). mitjà i baix (conceptualment relatius, factors en tres sectors: els cursos alt, agruparaquests Podem fan. en i fet n’han persones les que usos els i ge del fondal condicionen la vida salvat més elevades. El pendent i l’amplada són vida de diversitat la i quantitat la on àrees les són transporta, que la nutrients dels i presèncial’aigua de per marcades fondalades, Les vida. de motor és que perma Aigua nents. alguns temporals, d’ells molts d’aigua, camins rieres esdevenen i rigueranys rials, fondals, fondos, torrents, Sots, vall. de fons a través de la xarxa hidrogràfica, als vessants va a parar indefectiblement, L’aigua de pluja que recullen tots els Els fondals:reialmedel’aigua festacions violentes d’aigua, sorres, d’aigua, violentes festacions mani tumultuoses en converteixen els sobtades tempestes les què en d’aigua, excepte els pocs dies de l’any sorrencs envoltats de canyers i orfes arenys per dominat és baix curs El Luzula forsteri ------, Teucrium scorodonia vell en lladres de les rieres més suaus. convertir els torrents amb més desni a arriba l’aigua de erosiva força La tot seguintelcursd’aigua. serpenteja, que vegetal galeria una i el gatell ( dessota, l’avellaner ( ( vern El molses i les falgueres hi senyoregen. Les encaixada. sovint pedregosa, i però no sedimenta. La llera és estreta arrossega, neta. i Arrencai freda És ràpida. l’aigua fa fort pendent El Curs alt:lariberaferéstega riera avall. empeny força la que allò tot i rocs el curs alt actual té un pendent molt Far,del riera La Corredor,al en que becada ( becada ( femella ( polistic ( llorer o llor El faunístiques. i peculiaritats botàniques notables a recer de serveix que protegit i humit fresc, molt ambient un ofereix torrents de majoria la de L’encaixonament al·luvial delesPassadores. deixat com a testimoni la petita plana han que Far,i del riera la a raure a anaven antigament que Comtessa), la de (o Ferro del font la de aigües les de destinatari el actualment és can Bosc, on el torrent de Cabranses de prop a és altra Vell.Una Castell de planes les de al·luvial d’origen ha deixat com a testimoni els camps antic a càrrec de la riera de Rials, que curs seu del captura la és Una des. suau, ha estat capturada dues vega Laurus nobilis Laurus Scolopax rusticola Scolopax , Viola sylvestris trx filix-phoemina Athryx lu glutinosa Alnus Salix atrocinerea oitcu setiferum Polistichum , etc. Corylus avellana ), les falgueres falgueres les ), ), comanen i a seu al i, ) ), el pinsà pinsà el ), ), la la ), i ) - - ) 7

condicions òptimes per a la inversió unes tancada: encara i fonda és ja l’aqüífer.engruixir i vall la mentant i contribueixen a eixamplar sedi van arrossega que materials dre velocitat a l’aigua del torrent. Els per fa L’esmorteïmentpendent del com arecurs Curs mitjà:lahumitatifrescor estès alcursmitjà. més glaç, de pous dels proveïment el fou antic peculiar ús Un Pas,...). Mal del font l’Aigua, de Pedra la de font Ferradura, la de (font canal del mig bell al fonts i Ferradura,...) la de (torrent d’aigua conduccions ariets hidràulics (sot de can Fangar,...), Vallalta), del sot Rupitera, (riera rescloses petites mitjançant ment, estat aprofitats, en el passat i han actual alts cursos d’aquests Alguns cau. complex seu el excavar-hi per confereix el sediment de la fondalada ( lans i l’escarbat daurat ( broc o borroner 8 cànem. del conreu al i ( aparegudes, a l’explotació del roldor ( vimeteres de plantacions les a lloc el van deixar aiguamolls amb fondals Els diverses modificacions antròpiques. de vegetació de ribera autòctona amb retallons els Coexisteixen aigua. en riques més àrees les són I l’hivern. de fred el multiplica que tèrmica, 4 ComunicacióverbaldeNEUSALZINA(Dosrius). 14 ExcursionistadeBadalona(1937).Sobreaquestdocumentnotenimcapaltrareferència. Font:Undocumentinteressant,escritprobablemententreelsanys1770i1780recollitpelButlletídel’Agrupació 13 ComunicacióverbaldePEREMONTSERRAT (2006). 12 ComunicacióverbaldeJ.RIGAU(Dosrius).IQUER,1764. 11 Tot ileshipòtesis(MARIÀRIBAS)sobrelasituaciód’aquestconreuavallsdeCanyamarssevarelacióambel 10 d’unpoupracticatenaquestsediment,propdelaconfluènciarieraCanyamarsambcanRimbles, apocsmetresdefondària,apareguéunqueixald’elefantantic,datatenuns90.000 anysd’antigor, Enl’obertura 9 Meles meles Coriaria myrtifolia Coriaria investigat pelMuseudeGranollers(ARRIZABALAGA,A.iBERTRAN, J.). Broc ) en són alguns exemples. El toixó PitudecanVallalta éselnomlocaldelpinsàborroneraCanyamars.Comunicacióverbaldesafortunat (1980). ) aprofita la facilitat que li ai sp. Salix 8 ( Pyrrhula pyrrhulaPyrrhula ) de les bardisses les de ) Chrysotribax ruti , vi i des dia avui ), 10 e fulles Les 9 La vall La - ) - - - - La combinació aigua-fred-distància combinació La per exemple). Corredor,al Gel, can de o Bosc can de (planes terres les de l’explotació la modificació de cursos per millorar adoberies. les de maquinari del tambors als introduïen i esmicolaven les bé o d’aigua per a diluir-hi els seus tanins ró, on es deixaven macerar en basses Mata com perifèriques, poblacions assecar i les batien. El destí les final: deixaven les collien, les bosquerols mitjan segle a fins aprofitades foren roldor del mercialitzaciógel. de co i fabricació la a per l’adequada fou Barcelona a i Mataró Arenys, a 12 En tot cas, fou freqüent fou cas, tot En xx per a adobar pells. Els (Fotografia: JoanManelRiera,2006) pas estratègicpertravessarlarieraenl’accésalvessantdelCorredor. més importantsicabalosesdelaserralada.Elpontd’enPradellésun i Corredor–és,perlasevaàmpliabenconservadaconca,unadeles La rieradeVallgorguina, quearticulaelsdosmassissos–Montnegre nom delpoble,homhaespeculatambaltrespossiblesorígenstopònim(JOANGEL,1990). 13 Quatre pous 11 - -

al pou, fent-los lliscar per una ram una per lliscar fent-los pou, al especials, i els trossos eren introduïts xerracs amb seccionada era gelada capa La desembosc. de pista d’una construcció la en 1995 l’any parcial destrucció la i del bardisses les lliscat, descrostonament el malgrat conserva, es encara bassa Aquesta glaçava de forma natural a l’hivern. ones la bassa a fins Cunit can de riera era derivada des de la resclosa és el més ben conservat. L’aigua de la propietat de can Prat, a Canyamars, prop de can Tarau, a Dosrius. aparegut avui dia, ha estat referenciat conca de Canyamars. Un cinquè, la des a dos i Ferro-Cabranses del font municipi de Dosrius. Dos a la conca de glaç o les seves restes es troben al 14 El pou - -

Treballs 37 Lauro 29 Treballs 38 Lauro 29 herència d’un continu i intens apro ( canyes de renca. sor- i ampla és riera la de llera La de comunicaciómodernes la instal·lacióindustrialilesvies Curs baix: l’aprofitament de l’aigua, a mitjàtermini. actual econòmic motor el són anys, darrers als permanent residència la i segle de terç darrer al sedentari el El turisme temporal a meitat de segle, vinculat a la frescor d’aquestes valls. per un increment lúdic i residencial, marcada estat ha poblacional mica en gran mesura al curs baix. La dinà mans de la indústria, com ha succeït pollancres, de plàtans i els farratgers, a cultius pels dominada actual, agrícola ocupació seva perdrela de Els plans de fons de vall corren el risc segle al fins actius glaç de pous els foren de conservació (pou). A Llinars, dos zonala de congelació (bassa) amb la connectava que sencera, encara pa, 19 MONTSERRAT, P., 1968. 18 17 ALZINA,NiJUBANY, M.A.,1989 16 Noenvaeltopònimcal’Arenyhiapareixvinculatal’inicidel’arenylarieraDosrius,abansdelmeandreSant Llop. 15 els aqüífers principals de la riera de aprofitat. A la darreria del segle cistelleria. L’aqüífer és intensament a per aprofitat antigament i riera la de baix curs del marges dels propi ( l’aloc indretsalguns en que i manté es tot ( plàtans i híbrids) australis ( ( àlbers a lloc el cedit han gatells Verns, i avellaners contorns. dels hortícola fitament lu minor Ulmus RIBAS,M.,1934. Mota o xix 15 mot Els seus margesseus coberts Els són ie agnus-castus Vitex ), pollancres ( natural. onodevegetació,ques’aixecaallímitexteriorlallera d’inundació d’unarieraoriu,pertald’evitar quelarieradaafectielsterrenysadjacents.Lamotaespotgenerardeforma : margedeterra,cobert . rno donax Arundo , ldnr ( lledoners ), ouu alba Populus Platanus hybrida Platanus Populus nigra ), arbust arbust ), cm a com ) , oms ), Celtis Celtis xix , ), 16 i - -

recurrència d’inundació temporal a temporal d’inundació recurrència dencials han previst els períodes de estructures viàries, industrials i resi en pla). No sempre els càlculs de les proveïment d’aigua i de construcció de d’accés, facilitats les (per trials litat de penetració) i les àrees indus faci la (per comunicació de vies les properes a la riera on s’han instal·lat zones aquestes en és Precisament dels canyersialocars. rizomes i d’arrels sistema complex i fort al gràcies sovint mantingudes les aixecava hom llera, la a adjacents planes les de indesitjada inundació la impedir per Alhora, ques de derivació temporal de cabals. de l’horta propera, mitjançant palan desenes de llocs més) i per al regadiu a can Puigvert, a Sant Pere de Riu i a Galopa, a can Saborit, a les Mateves, Prats, a Riudemeia, a can Boba, a can com a tota la serralada (a can Misser fariners, molins als motriu força a com aprofitades eren temporals, omenys més sempre superficials, capçalera. de torrents als fins desembocadura la de acompanyants) des espècies (i vern Matavents can de d’aiguamolls zona la de i nents semiperma superficials aigües les de pèrdua la d’Argentona, conca la dels l’empobriment aqüífers de tota comportà Això Barcelonès. el i me Mares Baix el vers conduïda aigua seva la i interceptats, foren Dosrius rades. També ho són Arenys, Canet, amb espais construïts poblacions vulnerables són a les rie algunes, ne Dosrius o Argentona, per esmentar- llarg termini. Tordera, Vallgorguina, 17 l rgesó del regressió la i 18 e aigües Les motes , 19 ------

poblacions basals. les de seguretat la de la salvaguarda és Montnegre del carena la de edàfica i forestal conservació bona la muntanya: la de altes parts les a correspongui hi que cal rieres, les de baixants als verifica es que intensa) activitat la a botànic Montserrat, de referència de Pere la serralada, de paraules En irregular isobtat. règim en l’aigua aporta que risc i riquesa de conjuminació la és nes, condicionar-hi les actuacions huma de hauria que i riera, la cursos de baixos als destacable L’element costaneres. poblacions de resta la tota i Calella bé a la dorsal del Montnegre, amb Montnegre, del dorsal la a bé desenvolupa es només possibilitat aquesta bé, Ara atlàntica. i beriana eurosi distribució de d’espècies abundància gran una amb madurs boscos de manteniment el voreix afa carenes d’aquestes pluviositat de i boires de freqüència major La ho hemvist,n’éslacausa. al Corredor. La història geològica, ja com muntanya, la alcapdamuntde Montalt. D’altres al formen i suaus Montnegre al planes com costerudes, i abruptes són Algunes duresa superior. seva la atesa respectada l’erosió, més per estat ha roca la on zones les marquen carenes Les Les carenes potència poucó edificació, (producció, eficiència (i prudència) - - - mancats d’aquests factors essencials, de les serretes litorals, a més d’estar resta la i Polseruda la de i Montalt del esqueis els contra, Per aigua. rics en nutrients i capaços de retenir estructurats, ben i profunds sòls de roig.pi l’existència a degut és Això de testimonials pinedes i tanyencs serra Polseruda, amb alzinars mun plans del Corredor i als collets de la una fageda residual. També als cims amb i gran fulla rourede de i africà alzinars muntanyencs, amb rouredes poblament disseminat més o menys fins a l’actualitat, quan ha perdurat el Santa Maria, l’Erola, Vallmanya, etc.), del Far, Corredor, Llorita, Sant Martí, Montpalau, Palafolls, Mata, ermites Montalt, Dosrius, Llinars, de tells (cas medieval poblament Calella), Torretesde Moro, Vell, del torrassa d’època romana i posteriors (Castell guaita de torres etc.), Montbrugós, Castellar, Vent, del (turons ibèrics esqueie poblats les (Polseruda-Montalt...), res de neolítics poblats: abrics ben estat han interessos i humans als servit han i turons carenes les èpoques les totes A diverses etapesdepoblament. han estat cataus molt humanitzats en - - - èaa e 17.Atamn estan Actualment 1970. del dècada la a fins persistir va exemple) per Roques de Mataró o del Pare Jaume, als cims del Corredor (pedreres de les raments de granodiorites i de granits pedra. L’explotació manual dels aflo la de el estat resistent–ha més roca la ha hi sovint –on estreps seus els i carenes les a lligatsrendibles més econòmics aprofitaments dels Un la puntadeGarbíaCalella. a comercial d’aviació seguiment de turó de Miralles o, fins i tot, el radar Corredor, la Telefonista, el Fangar i el arreu,al d’incendis torresguaita de telecomunicacions de (repetidors etc.) i nous sistemes de comunicació El Far, Can Bruguera, Can Carreres, - Massuet (Can d’habitatges nuclis nous establert han s’hi i permanent seus esqueis verticals. ( ducs per ocupació seva la presenta que tòria topen amb la nova situació d’abandonades contradic d’altres i pedreres d’aquestes restauració de projectes el Portell de Dosrius, per exemple). ElsVallgorguina, ca l’Esteper de Llinars o Velll’Alzinade (ca comunicació de durs més accessibles a les grans vies granitoids de dics els explotació en Riera, tardor2006). Montnegre. (Fotografia:JoanManel roures delarouredaculminaldel en plenatascadediferenciarels de referèncialaSerraladalitoral, Pere MontserratiRecoder, botànic Bubo bubo Bubo ) nidificants als nidificants ) - - desgastar pel damunt l’antic massís va que d’anys) milions fa (d’això erosivaacció antiga resultantd’una pla un marca Moro del torrassa - La línia Corredor - el Far - can Bordoi d’erosió cultivades Plans careners:antiguessuperfícies empès perlesglaciacions. pubescens persió del roure martinenc ( dis la obstaculitzat ha Montnegre del mole la (1968), Montserrat Pere doctor del interpretacions segons i Alhora, Naturals. Ciències nollers recent de l’equip del Museu de Gra ( esquirolera vents freds del nord –hom hi albira hi –hom nord del freds vents dels receptora ser i marinada la i llevants dels condensació la tenciar El microclima que condiciona en po carena. aquesta conformen Barqueres) les savella i els plans de la Tanyada i de Ca la de i Casanova la Vaivensde Freixe, el Perelló, (Prat marcats ben Una successió de turons suaus i colls sense sostre baixar dels seu 700 el metres assoleix d’altitud. serralada la de la Tordera i de la riera de Vallalta, amb la línia divisòria de les conques Maresme i del Vallès, que coincideix del partió la llevant, a Xona, d’en al fins ponent, a Vives, d’en turó del la carena culminal del Montnegre. mereix Des especial comentari Un La líniacareneradelMontnegre pel talp ( la per gran, fulla de i africà roure de culminals rouredes extenses les per faigs, de població altresuna organismes,per Oportunitats aprofitades, entre molts introbables a la resta de la serralada. el Canigó– ofereix noves oportunitats Talpa europaea ) –inexistent a la Vallalta–,la a –inexistent ) Glis glis Glis umnra longifolia Pulmonaria ), gran troballa gran ), ) o per la rata Quercus - - - - ,

Treballs 39 Lauro 29 Treballs 40 Lauro 29 característiques d’aquests castells castells d’aquests característiques són superiors plantes d’algunes i falgueresmolses, líquens, de pècies es Diferents estableixen. s’hi roca la a vinculats peculiar. microsistemes Petits biòtop un com crestall aquest configuren i Corredor) del leucogranítiques zones les a com (així freqüents són hi roca de boles Les Polseruda-Montalt. a carena abrupte la relleu un a lloc han donat durs granitoides de dics Els Esqueieres: lavidaaroca i ricdetotalamuntanya. intens establiment rural; el més dens ducció agroramadera ha potenciat un de relativa riquesa en aigua i en pro perllongat la seva saó. Aquest factor ha permeable sòl de potència la on allà farratges com així pastures, i tradicionalment per conreus de secà Aquestes planes han estat ocupades l’Arenes, Forn ca del Bosc, Vidre can i Far, el el Corredor. part), (en Vell Castell Bordoi, can Torrassa, la de zona descrita) a les planes careneres del Corredor, i que va donar lloc (a la 1 Aquestsafloramentsrocallososhanestatexcavatsensuccesivesetapeselsdarrersanys,perestudiososvinculats al 21 Val ésgalopant, pràcticamenttotalpelquefaadedicacióprioritàriaalsectorprimari. Lesfondalades,àreesdemàximariquesa,peldamuntlamuntanya,ésonrestenlesdarreresexplotacions adirqueeldespoblamentrural 20 colonitzat, com a abric de pastors al territorials. També els humans els han capreolus latrina a dalt. Els cabirols ( ( ponen els ous; el gat mesquer hi i o cacen s’escalfen, genetaamaguen, s’hi sp. el seu territori. Sargantanes ( fer catau, per a caçar o per a marcar a per ambients; aquests pecialment d’animals vertebrats colonit-zen es espècies algunes Tambérocallosos. Genetta genetta Genetta allímitdelarendibilitat. agroramaderes importants, ) i dragons ( ) hi celebren els seus festejos Tarentola mauritanica ) fa el cau a sota i la i sota a cau el fa ) 20 Capreolus Podarcis ) - - - tros de país. ocupació i una gestió sostenible d’un una aconseguir per bàsica peça És territori. del adequada comprensió dició imprescindible per assolir una per les diferents disciplines. És con aportades perspectives variades les diferents punts de vista. Cal integrar de des i èpoques diferents en ques recer seves les dedicat han li més Jaume Mora, Pedro Cordero i molts Borrell, Joan Boada, Martí Vallalta, Montserrat, Esteve Albert, PerePito Ribas, de can Marià Candi, Carreres s’acosten tant a prop de mar. com els de les raconades del Corredor madurs i vells alzinars Pocsl’estiu. rouredaladeculminal com pic al o Montnegre quan floreixen els cirerers; són tan corprenedors com la baga del i,avoltes, sorprenents. Pocs paratges ara feréstecs, són diversos, complexos El Montnegre i el Corredor, ara amables, Cloenda companys d’aventures. a , conjuntament amb dos segles enrere; amagà s’hi bandoler Un peculiar. més nom de el i coneguts més dels esqueis, d’aquests un és Corredor, del ponentí vessant al Nyacapà, El per a la pràctica actual de l’escalada. guerres, com a resguard de caçadors o neolític, ABRIL, J. M. (1994): «Carboners de la Cerdanya, Bibliografia al finaldelsegle Montnegre al treballant i Almeria Ripollès el 21 com a amagatall en diverses 21 xix fou penjat a la forca, ». Museu deMataró.Consulteuelsseusarticles. Lauro : 18-23. - - FLAQUER, C.; ARRIZABALAGA, A.; TORRE, (1981): P. ENRIQUE, la de «Orígens F.(1904): CANDI, CARRERAS (1983): L. GARÍ, i BONET (1996): LLEONART LOU, DAVÍ, BASSOLS, (1995): J. BERTRAN, A.; ARRIZABALAGA, M. J. RIERA, G.; CONESA, G.; ARRIBAS, VILAPLANA, J. M. (1987): M. J. VILAPLANA, hidro xarxa «La (1958): L. SABARÍS, SOLÉ (1934): M. RIBAS, QUER, J. (1764): PRATS, R. (1988): «Els pous de glaç». ecològic «Estudi (2001): M. J. OLMO-VIDAL, MONTSERRAT, P. (1968): (1983): J. BARRACHINA, L.; MONREAL, INSTITUTO GEOLOGICO Y MINERO DE ES GEL, J. (1988 ): «D’on ve el nom de Canyamars?». NNM 13) «n ouet interessant». document «Un (1937): ANÒNIM M. J. RIERA, A.; M. JUBANY, N.; ALSINA, ALBERT, E. (1989): «La vall de I Toaa 'suiss e Mnnge i Montnegre del d'Estudiosos Trobada III Corredor». el i Montnegre del Natural Parc genetta ( mesquer gat de «Latrines (2001): I. redor riera d’Argentona». resme Caus, covesiabricsprehistòrics Diputació deBarcelona. Corredor del i Montnegre del d’Estudiosos Canyamars». a antic elefant «Un Dosrius, 1981. (1981): (34): 1-6.. Barcelona. Catalans Països dels granítics Barcelona. A: gràfica». Mataró Dosrius. Barcelona, pàg.:23-28. i Corredor Montnegre el del d’Estudiosos Trobada III al Parc Natural del Montnegre i el Corredor», dels ortòpters dels prats sabanoides d’albellatge litoral catalana castell deLlinarsdelVallès Full Barcelona. PAÑA. El Comú Barcelona, pàg.:59-62. Corredor el Butlletí Agrupació Excursionista Badalona, Dosrius». de història una a per «Apunts (1988-1991): de Montalt». . Inèdit. . CEC.Barcelona. : n en detd d l fua del fauna la de d'estudi eina una ): Mapa Geológico de España. 1:200.000 . Mataró. Guia didàctica de natura del Corredor. . Dosrius. El Comú . Monografies 32, Diputació de Diputació 32, Monografies . de Diputació 32, Monografies . Geografia de Catalunya de Geografia Flora española El Comú . Mataró. rgn ft hsòis de històrics fets i Origen . Dosrius. Estudi geològic del Cor- del geològic Estudi L’Avenç . Dosrius. Flora de la cordillera Les Masies del Ma del Masies Les Guia dels paisatges dels Guia . Volum IV. Madrid. . Barcelona. Durrios . Barcelona. E. Kapel, Ed. . . Mataró. II Jornades II i el castell El Comú Genetta , vol. I. vol. , El 7 - - - . , .