shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià • núm. 5 | 2018

HISTÒRIA DE L’ART La batalla de Lleida (3 d’abril de 1938)

pàg. 84-90

Josep Ramon Camí Fernández de Ledigos enginyer tècnic topògraf

RESUM ABSTRACT En aquest article pretenem repassar els moviments In this article we aim to review the movements of de l’exèrcit franquista els dies previs de la batalla de the Francoist army in the previous days of the battle Lleida del dia 3 d’abril de 1938: com es va aproximar of Lleida on April 3rd of 1938: the way the army per la franja, com va travessar el riu Cinca i com approached to Catalonia from the west, the way it es va organitzar per atacar la ciutat des de diversos crossed the river Cinca and how it was organized to fronts fins prendre definitivament la Seu Vella. attack the city from several fronts to take, finally, the Josep Maria Belío Cunyat Seu Vella. agent forestal PARAULES CLAU KEYWORDS Guerra Civil, Lleida, Cinca, Segre, batalla. Civil War, Lleida, Cinca, Segre, battle. HISTÒRIA 85

L’AVANÇ PER L’ARAGÓ, Cinca i ocupen Torrent de Cinca, Velilla de Cinca i Fraga, a Ara- ARRIBADA A FRAGA gó, i Massalcoreig, a Catalunya (Morea i Navarra 1997: 316). Aquest dia, diumenge, cap a les 15 hores, una formació d’uns El mes de març de 1938, l’exèrcit franquista es dirigia cap a la trenta avions bombarders bimotors, volant en patrulles de tres, frontera de Catalunya amb una marxa sense aturador i amb passen per la vertical del poble d’Alcarràs i, des d’una alçada d’uns moral de victòria. Les forces republicanes protagonitzaven una 2000 metres, resseguiren tota la carretera en dirección d’oest retirada desordenada cap a Híjar (Terol). a est, llançant una catifa de bombes. Als vint o trenta minuts d’aquesta passada, una segona formació, en nombre similar a El dia 10 d’aquest mes, passaven de dos mil els membres de les l’anterior, repeteix el bombardeig. Al llarg de la tarda d’aquest dia, Brigades Mixtes 11, 13 i 15 que havien estat fets presoners. els avions tornaran dues vegades més. El poble queda pràctica- ment enrunat en més d’un setanta per cent, sobretot el carrer Enmig del desordre de la retirada, la 12a Brigada Internacional Major i tot el Raval de la Carretera (fig. 1). va rebre l’ordre de situar-se a Casp, mentre que la 35a Divisió ho havia de fer a Alcanyís. Abans havien anat caient en mans rebels pobles cada dia: Quinto, La Zaida, Sástago, Castelnou, Jatiel, i Samper de Calanda, es continuaven fent molts presoners republicans (Mezquida i Gené 1972: 11-13).

En sis dies, els franquistes es van desplegar al llarg de quasi 5000 km2 i van trencar tres línies defensives successives, les conques dels rius Aiguasvivas, Martín i Guadalope. Únicament les Brigades Internaci- onals resistien eventualment l’avanç de les tropes franquistes.

Quan arriben a Casp la resistència s’endureix; l’avanç des de Chipra- na fins a les primeres cases del poble va durar tot el dia i, en arribar la nit, es va continuar combatent de manera aferrissada, carrer per carrer, fins que la població va quedar en poder franquista el dia 17. L’ofensiva s’aturà momentàniament per consolidar i netejar el terreny ocupat fins aleshores Morea( i Navarra 1997: 304).

El dia 22 es mou el front, passant el riu Ebre pel meandre de Belloque i ocupant els pobles de Pina i Gelsa. El 24 una columna nacional arriba recolzada per tancs fins la unió de la carretera de Gelsa amb la Nacional II; pel matí dues esquadres d’avions de caça I-15, Chatos, metrallen una columna motoritzada de més de cent camions y acompanyada per nombrosa tropa que avança a peu, causant moltes baixes, quan tots transitaven per la carretera nacional i prop de Gelsa. Fig. 1. Les tropes franquistes creuen el riu Cinca. Plànols escala 1:25.000 de l'Instituto Geográfico Nacional. Barcelona 1938. El dia 25 s’ocupa Bujaraloz després d’una forta lluita per les roda- lies. El 26 ja cauen Vallfarta, Peñalba i Candasnos. Tots els ponts El 28 les tropes del sector ocupen Mequinensa i amplien els caps i obres de fàbrica de la carretera nacional han estat destruïts, fet de pont del riu Cinca. que obliga els vehicles a fer lentes i contínues desviacions (Mez- quida i Gené 1972: 17-24). El dia 29 la 5a Divisió de Navarra, després de vèncer resistències esporàdiques, ocupa en primer lloc el poble de Seròs, establint un petit cap de pont al marge esquerre del riu Segre, al paratge PAS DEL CINCA I ENTRADA anomenat la Costa de la Barca, ja que van trobar que el pont A CATALUNYA de la carretera de Maials estava sencer, tot i tenir les càrregues preparades per a ser volat. Aquest fet, anecdòtic aquell dia, tindrà El dia 27 les tropes de Franco entren per primer cop a Catalunya. singular importància en els mesos següents. Algunes tropes Desprès de consolidar el cap de pont de Fraga, forcen la línia del creuen el riu aigües avall i entren a la Granja d’Escarp però, shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià • núm. 5 | 2018 complint les ordres del comandament, tornen a la riba dreta BOMBARDEIGS SOBRE LA (Mezquida i Gené 1972: 28-31). (fig. 2) CIUTAT DE LLEIDA: DIES 27-29 DE MARÇ

El dia 27, diumenge, molt de matí, sonaren les alarmes sense que es veiés aviació sobre la ciutat (Sagués 2003: 513-514). A les 11 hores de nou va sonar una segona alarma aèria, ara motivada pel pas d’avions prop de la ciutat. Una tercera vegada ho va fer a les 14 hores, fet que motivà que la població civil que encara no ho havia fet abandonés la ciutat. A les 15 hores un altre cop tornaren a sonar, per quarta vegada. A l’estació del ferrocarril estava format un llarg comboi que, ple de refugiats fins l’últim racó, arrencà finalment a les 16 hores direcció a Tarragona. Va ser la darrera unitat regular que va sortir d’aquesta estació; el trànsit ferroviari va romandre interromput, amb la resta de Catalunya, fins al febrer de 1939, en què es normalitzarà la circulació cap a Barcelona i Tarragona.

A les 17 hores, quatre esquadres de Heinkel He-51, dotze apa- rells en total, procedents del Camp de Sariñena, bombardegen la ciutat y també l’aeròdrom d’Alfés. L’aviació franquista comença a descarregar les bombes començant des del vessant nord de Gar- deny; al llarg de la tarda faran tres passades més que afectaran la totalitat de l’àrea urbana. Aquest model d’avió era un monomo- tor d’atac a terra; podia carregar sis bombes de 10 kg.

Una de las zones més afectades va ser l’entorn de la plaça del Tre- Fig. 2. El cap de pont de Seròs. Plànols escala 1:25.000 de l'Instituto Geográfico Nacional. Barcelona 1938. ball, però cap de les bombes va afectar l’Escola, que precisament n’era l’objectiu. A la Seu Vella incendiaren el parc de vehicles i bidons de benzina situats a l’actual Plaça de la Sardana; també A mitja tarda d’aquest dia, les forces rebels entren a Aitona i poc van ser afectades la rambla d’Aragó, la plaça Catalunya, els carrers després a Soses, fins que enllacen a la carretera general amb les Acadèmia, Major, Comerç, Redola de Sant Joan, Gairoles, la tropes de la 13a Divisió, que avancen des del Cinca. Al caure la Plaça del Dipòsit... nit han arribat al punt quilomètric 448 de la carretera nacional i acampen a l’entorn de la mateixa. Tres camions carregats de ferits evacuats de l’Hospital de Santa Maria van ser metrallats a la Rambla d’Aragó i van morir molts El dia 30 s’ocupa el poble d’Alcarràs; la destrucció és colpidora. dels seus ocupants. Un oficial de la VIa Bandera de la Legió, lleidatà, queda colpit en constatar tanta destrucció; era el poble de la seva mare. Aquí La major part del veïnat abandona la ciutat, molts cap a la Bor- també es va creuar el riu fins a Torres de Segre, que s’ocupà du- deta, com van fer els padrins del primer signant d'aquest treball, rant unes hores; no entrava en els plans del comandament la riba refugiant-se en una segona residència que allí tenien; no van esquerra, i les tropes abans de la nit repassaren el riu. poder retornar a casa seva fins al febrer de 1939.

La 13a Divisió, superat Alcarràs, va continuar endavant, arribant Les baixes estimades en aquest bombardeig són unes qua- de nit al punt quilomètric 457 de la carretera nacional, a la cruïlla tre-centes; moltes van quedar sota les runes fins els anys 1939 i del camí de Collastret. La resistència republicana s’enforteix; les 1940, quan, en anar retornant el veïnat a la població, es procedia bateries, situades a l’altre costat del Segre, disparen sobre la car- a desenrunar totes les cases enfonsades. retera i apareixen, venint de Lleida, varis carros T-26. El passeig s’havia acabat i començava la batalla de Lleida. Els bombardejos van continuar recolzant la progressió de les tropes. L’aviació actuava cada dia al llarg de la carretera nacional i a l’entorn de la ciutat. Majoritàriament van ser avions de la Legió HISTÒRIA 87

Còndor alemanya, però també actuaven esquadres de l’aviació de Carrabiners, batallons incomplerts de la 16a Divisió, dos rebel. Així, estan registrats vols de JU-87, el famós Stuka d’atac batallons de la 62a Brigada mixta i, més tard, cap al dia 2 d’abril, en vertical, que va tenir a Espanya el seu banc de proves. Vols que arribaren dos batallons de la 37a Brigada Mixta. aquests aparells van repetir el dia 30. Setze bateries d’artilleria van creuar el riu Segre situant-se entre El dia 31 ataquen un comboi de camions al seu pas per la Ram- Torres de Segre, Montoliu i Albatàrrec; entre l’antiga fàbrica bla de Ferran, fent-ne explotar un carregat de municions, explo- Cros i la Campsa es situen dues bateries del 15.5. També dispo- sió que afecta les cases situades al voltant de l’actual baixada de saven les forces republicanes de dotze carros T-26 i de deu autos Santa Marta. Aquests atacs van continuar amb major o menor blindats, la majoria del model UNL-35. Els efectius d’infanteria intensitat fins al mateix dia 3 d’abril. sumaven una força d’uns deu mil combatents.

La població civil majoritàriament havia abandonat la ciutat, cap VIGÍLIA A LA CASA a les rodalies i pobles propers. Encara quedava molta gent ama- gada en soterranis i refugis improvisats, i també en dos refugis DELS CANONGES de grans dimensions, com l’excavat sota la Casa Pifarré, a la plaça de la Sal, que s’endinsava cap al turó de la Seu, i també en els dos Hem tingut la sort de poder gaudir d’un document de gran valor, soterranis que hi havia en els baixos de cadascuna de les torres el Diari de Guerra d’un oficial que formava en la VIa Bandera de la de la Catedral Nova. Legió,1 on descriu de manera breu, però molt gràfica, el dia a dia de la seva experiència bèl·lica. El dia 1 d’abril va escriure el següent: El dia 2 el castell de Gardeny va ser atacat per la IVa Bandera de Aquí estem, a la Casa dels Canonges, escoltant l’arti- la Legió, el 5è Tabor de regulars de Melilla i el Tabor Ifni-Sáha- lleria i veient com evoluciona l’aviació sobre la vertical ra. Tot l’entorn del castell havia estat molt fortificat i era ple de de la meva ciutat. Estic trasbalsat, pensant en la segu- trinxeres; defensaven aquesta posició les forces de la 10a Brigada retat de la meva família; tots em volen tranquil·litzar, Mixta i tres carros T-26. En l’atac a aquestes posicions també van però em costa centrar-me. Hem passat la jornada re- participar els avions del Grup de Combat de la Cadena, amb passant l’armament i municionant, se’ns ha informat de cinc aparells HE-51, que en vols rasants metrallaren fortifica- l’arribada d’unitats enemigues de reforç; tot fa preveure cions, trinxeres i el recinte del castell. La resistència va ser molt que hi haurà un bon sarau. dura, però abans de caure la nit la fortalesa va ser ocupada. Dos dels tres carros T-26 quedaren inutilitzats. Encara hem pogut veure restes de la torreta d’un d’ells en un racó del recinte. AVANÇ PER LA SERRA LLARGA I Durant la nit del dia 2 al 3, les forces republicanes intenten recu- PER L’HORTA perar la fortalesa; combatents de la 37a Brigada Mixta, tombant parets interiors de les cases del carrer Acadèmia a partir del núm. Continuem amb el Diari: 8, van anar avançant fins a la Benzinera Dalmau i la serradora. Finalment iniciem la marxa per la tarda, en direcció Des d’aquesta indústria passaven a la Central Mora, on iniciaven nord; creuem la via fèrria i pugem la Serra Grossa. l’assalt per les costerudes vessants; amb moltes dificultats van ar- L’enemic, poc nombrós, es retira cap a la carretera de ribar a distància de llançament de granades de mà. Els legionaris Huesca. En el tiroteig tenim ferits; un d’ells és el capità van aguantar i, passada la mitja nit, s’acaben els atacs. Ruiz Nuño. Ens quedem a pernoctar en el vèrtex Tor- res; portem poca pressa en l’avanç... Durant tota la resta de la nit, els republicans van aixecar barri- cades a l’entrada dels carrers Sant Antoni, Blondel, Canonge González i a la cantonada de la plaça Catalunya amb la rambla LES FORCES SITUADES DINS d’Aragó. També van dinamitar els dos ponts sobre el riu Segre. LA CIUTAT: LA POBLACIÓ

Per la tarda del dia 30 i tot el 31 de març, havien arribat a Lleida les forces de la 46a Divisió, la del Campesino. També altres unitats, com dos batallons de la 27a Divisió, una Brigada Mixta

1 Diari de Guerra d’Heribert Camí. shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià • núm. 5 | 2018

DIA 3, ARRIBADA A GUALDA I enrunats carrerons del Canyaret, arriben al pont i passen a PROGRESSIÓ PER BALÀFIA I l’altre marge del riu. (fig. 4) PARDINYES: CAU EL CASTELL

Va començar el dia amb una preparació d’artilleria sobre les defenses republicanes, a les 12 hores; el gros de la 13a Divisió va iniciar l’atac, amb la VIa Bandera de la Legió i la IVa Bandera de FET de Castilla pel nord, amb direcció a la carretera 230, per baixar després cap a l’Estació del ferrocarril.2 (fig. 3)

Fig. 4. Dispositiu de l’atac franquista per a l’ocupació de Gardeny i de la ciutat de Lleida. Plànols escala 1:25.000 de l'Instituto Geográfi- co Nacional. Barcelona 1938.

Tornem a llegir el Diari: el dia 3 d’abril va ser diumenge, i hi llegim: Rebem un foc cada cop més intens, el terreny ple de casetes, masets, coberts i creuat de séquies i amb plantacions de fruiters, facilita la defensa a l’enemic i fa molt difícil el nostre avanç. Passem al nord de la Torre

Fig. 3. Progressió de l’exèrcit franquista cap a la ciutat de Lleida. Blanca, arribem a la Clamor. Jo tota l’estona veient el Plànols escala 1:25.000 de l'Instituto Geográfico Nacional. Barcelo- Castell allà dalt i pensant: «estic arribant a casa». na 1938. Ens apropem a la carretera de Torrefarrera. Ens domi- Per la seva part, la IVa Bandera de la Legió i el Tabor If- na l’edifici de la Farinera de Gualda; de l’últim pis nos ni-Sáhara, baixant des de Gardeny, creuaren per la rambla fan un intens foc de metralladores. No es pot avançar d’Aragó i carrers paral·lels, pujant al Mercat del Pla. La fins que la Secció de Morters arriba a la distància de resistència que s’oposava al seu avanç era molt desorganit- tret i comença a bombardejar-la. Col·loquen vàries gra- zada i poden saltar totes les barricades aixecades durant nades del 81 en el mateix edifici i alguna dintre, perquè la nit passada amb poca oposició. Pels vessants oest i nord s’inicia en l’interior un incendi... de la Seu, hi ha intercanvis de trets amb grups dispersos; Tracto de controlar les seccions; ara n’hi ha dues manades per els nius de metralladores allí aixecats no es van fer servir. sergents (acabava de morir Pepe, el capità, i poc després havi- Molts dels ocupants del Castell resulten copats. Altres, en en retirat a l’altre tinent, ferit greu; ara mano jo la Compañia. bon nombre, es despengen per les muralles i, creuant pels Creuem la carretera d’Albesa i encarem cap a l’Estació).

2 Boletín Informativo y Diario de Operaciones de la 13 División. HISTÒRIA 89

Entre les 17,30 i les 18 hores va ser volat el pont de la carretera na- VOLADURA DELS PONTS I cional. Poc després una segona explosió testimoniava la voladura PRESA DE LA SEU VELLA del pont de la via fèrria. La comunicació entre les dues ribes havia quedat interrompuda i no es reprendria fins al dia 7 de gener de Continuem amb el Diari: 1939: nou mesos de front de guerra que aleshores s’iniciaven. Arribem al terraplè de les vies. No són visibles, però se senten els trets dels canons dels carros rusos; deuen de Al llarg de la tarda del diumenge dia 3, i també de la nit, petits ser varis. De sobte, Cesáreo m’agafa de l’esquena i em nuclis de resistència republicana es van reduint, uns per l’acció senyala: allí en tot dalt del campanar de la Seu Vella, de les armes i altres perquè el combatents van creuant el riu, que oneja nostra bandera; miro l’hora: són les 17,12. baixa amb molt poc cabal. Aleshores ens sorprèn una molt forta explosió. Al veure Pels carrers de la plaça de la Sal i Estereria cremaven un bon la columna de fum i tot el que vola pels aires, dedueixo nombre de les cases d’aquell lloc. Sembla ser que els nombrosos la voladura del pont de la via fèrria. Me manen que comerços del carrer Estereria tenien els soterranis amb força ma- avancem amb precaució al llarg dels magatzems per terials emmagatzemats, fet que propicia que el foc agafés força i comprovar-ho; quan arribem al pont veig que ha saltat anés passant d’una casa a la veïna i al final van cremar totes. l’últim tram, el de la marge esquerra. M’adono que allí Durant tota la nit de diumenge a dilluns, l’intercanvi de trets amuntegats som un blanc de fira; mano retornar des- entre les dues ribes del riu va ser molt intens, però desorganitzat. plegats. Els rails de les vies, retorçats, apunten al cel.

La VIa Bandera ha hagut de vèncer una molt dura resistència per arribar a l’estació. Entre les baixes mortals, el capità de la 22a DIA 4, DILLUNS Companyia i el comandant de la Bandera, mort a conseqüència de l’atac dels carros T-26. (fig. 5) Al matí, al marge esquerre, a l’Hostal Roig havien instal·lat un nucli de resistència amb metralladores que cobrien amb el seu foc l’Arc del Pont i la plaça de la Llibertat (actual Sant Francesc). Aigües avall, a la Piscina, havien fet el mateix i des d’aquest empla- çament els seus trets arribaven a un bon tram del carrer Cavallers.

La batalla per Lleida havia finalitzat: ara començava el llarg setge de la ciutat. Les baixes havien estat nombroses per les dues parts. La 13a Divisió havia tingut en aquests dies 950 baixes, un deu per cent dels seus efectius.

La 46a Divisió republicana no va registrar de manera fiable les seves baixes; si coneixem les de la 62a Brigada Mixta, que va ser la més castigada, en una menor proporció van ser afectades les unitats de la 16a Divisió i les de la 37a Brigada. Amb tot es pot considerar que, entre morts, ferits, desertors i presoners, la 46a Divisió havia patit la pèrdua d’un quaranta per cent dels seus efectius. Pel seu comportament en la defensa de Lleida es va concedir a la 46a Divisió la Medalla del Valor col·lectiva.

A partir del dia 4, la majoria de les cases, indústries i obradors de la ciutat van ser saquejats. Amb la permissivitat de les noves autoritats, a Lleida acudien gent de l’anomenada zona nacional a recollir botí; inclús van venir amb camions.

A partir del mes de novembre funcionarà l’Oficina de Bienes Abandonados, per organitzar el lloguer de pisos i cases de per- Fig. 5. Situació de les forces combatents la nit del 3 d’abril de sones no afectas al Régimen. Per tot arreu, inclús en les runes, 1938. Plànols escala 1:25.000 de l'Instituto Geográfico Nacional. Barcelona 1938. apareixen cartells d’Incautado. shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià • núm. 5 | 2018

A la casa dels padrins del primer signant d’aquest treball, a la El que el gallec Celso Emilio Ferreiro acertadament va definir rambla de Ferran, s’aposentaren tropes del Regiment de Lepan- com «la longa noite de pedra» havia arribat i perduraria al llarg to, que van deixar net tot el pis; allí, quan va arribar el fred de l’hi- de quaranta anys. (fig. 6) vern, van cremar llibres de gran valor i antiguitat per escalfar-se.

ANUL·LACIÓ DE L’ESTATUT

Una de les primeres mesures de Franco, en arribar a Catalunya el seu exèrcit, va ser derogar l’Estatut d’Autonomia (el 8 d’abril) — en paraules seves: «en mala hora concedido»—, d’acord amb el «principio de unidad de la patria». Els valors tradicionals, com la religiositat i la disciplina, s’imposen de nou, així com la prohibició de fer servir altra llengua que no sigui el castellà. La repressió cultural és sistemàtica. El primer governador civil de Lleida, José Ventalló Vergés, indicarà al president i els gestors de la Diputació les seves funcions: «Os he leído la Ley de Deroga- ción del Estatuto de Cataluña; ahora os toca a vosotros poner en práctica esa labor persistente de desenterrar esa semilla».3

La llengua catalana és prohibida i perseguida. El delegat d’Orden Público, comandant Pedro Martínez, adverteix que, per donar les necessàries proves d’espanyolisme i adhesió al nou Ordre, és necessari no usar el dialecte català en públic. Pels carrers se col·loquen cartells amb el lema: «Si eres español, habla en español». Per reingressar com a funcionari és necessari l’aval de dues persones de «probado españolismo, sin sombra alguna de catalanismo». Fig. 6. Des de la rambla de Ferran, vista de les cases enrunades en la que ara es la baixada de Santa Marta.

BIBLIOGRAFIA

Mezquida i Gené (1972): Lluís Maria Mezquida i Gené, La batalla del Segre: repercusiones del Ebro en el oeste de Cataluña, Tarragona, Diputació de Tarragona. [Consulta: 23 febrer 2018]. En línia: http://www.dipta.cat/RBIV/batalla-del-segre-la-1938-39-repercusiones-del-ebro-en-el-oeste-de- cataluna.

Morea i Navarra (1997): Vicente Morea i Navarra, Recuerdos del frente de Aragón y la batalla del Segre, Alcoletge, Ed. Ribera & Rius

Sagués (2003): Joan Sagués, Una ciutat en guerra: Lleida en la Guerra Civil Española (1936-1939), Barcelona, L’Abadia de Montserrat.

3 Llei de Derogació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, promulgada a Burgos el 5 d’abril i que va entrar en vigor el dia 8 del mateix mes.