història Dels castells a les viles: l’ocupació i la colonització feudal del Camp de (segles XI-XIII) Antoni Virgili Colet i Montserrat Rovira Rafecas

Restes de l’antic hospital medieval del Coll de Balaguer, avui dins el nucli de l’Hospitalet de l’Infant. Foto: Antoni Virgili Colet. Aquest article resumeix les pautes pels poders taifes, ni dóna cap savi, hi van tenir un paper poc actiu fins que En qualsevol cas, a la segona meitat que, al nostre parer, van articular com , Lleida o Balaguer. Tampoc Ramon Berenguer I, a mitjan segle XI, del segle XI, la ciutat emergia com un els processos feudals d’ocupació i no consta mai com a bastió de defensa, va endegar un projecte per constituir una conjunt d’edificis en runes, deshabitada colonització del Camp de Tarragona a ni com a centre de partida de tropes seu episcopal amb centre a Tarragona. i sense cap capacitat de defensa, si partir de les directrius de la casa comtal terrestres o marítimes. Els textos la alguna vegada l’havia tingut en els tres de . Els eixos d’aquest procés citen, únicament, com a lloc de pas, i «Els sectors litoral segles precedents. foren: la delimitació del «territorium» de amb escassa rellevància. El territori de la ciutat de Tarragona la «civitas» de Tarragona, l’ocupació de A partir del segle X, l’aristocràcia i de muntanya, el coneixem a través de dos documents: la ciutat, i el repartiment i l’ocupació del dels comtats septentrionals (comtes, a ponent del un de mitjan s. XI, i l’altre de l’any 1118 camp. En tots ells, el paper dels comtes monestirs, bisbats i barons), ja els quals en delimiten el terme amb de Barcelona fou decisiu. desvinculada políticament de la Francolí i fins al escasses diferències. Els límits, poc monarquia franca i en plena dinàmica precisos, eren: a l’est amb el riu Gaià, Antecedents feudalitzadora, havia iniciat un coll de Balaguer, fins al coll de Cabra; al nord amb la Entre els segles VIII i XI/XII, Tarragona procés d’ocupació de les terres enllà a grans trets, serralada Prelitoral (serra de Miramar o estava situada al bell mig d’un gran del Llobregat, vers els territoris de Carbonària i muntanyes de Prades) fins espai comprès entre el domini carolingi l’anomenada «marca». Els magnats es l’actual comarca arribar a la costa, en el coll de Balaguer, al nord i a l’est, i al-Andalus al sud i a van repartir l’espai en àrees de domini i la Mediterrània al sud. L’espai és ponent, entre el Llobregat i el coll de construint una densa xarxa de castells del , configurat per dues unitats de relleu. Balaguer. Les fonts escrites, tant àrabs termenats. Cap a la meitat del segle van ser objecte Una plana costanera amb poc desnivell com llatines, mostren una imatge de XI, aquest procés havia arribat a les fins la corba dels 200 m sobre el nivell Tarragona del tot perifèrica. Així, mentre portes de Tarragona. Els límits més de repartiment la del mar, i un sector de muntanya Tortosa i Lleida foren objecte d’atacs occidentals d’aquests castells (Tamarit, segona meitat del amb desnivells molt abruptes a partir francs i catalans des d’inicis del segle IX, Ullastrell / Montoliu i Castellví de la d’aquesta cota, fins arribar a cims per Tarragona mai no fou un objectiu militar, Marca) travessaven el Gaià i arribaven, segle XII» sobre dels 1.000 m. ni el sojorn d’ambaixades recíproques en alguns casos, al Francolí. Aquest entre les dues àrees de poder, ni procés es va recolzar, sobretot, en les Tot i el seu fracàs, és la primera Tarragona, objectiu comtal s’hi enregistra cap nomenament de iniciatives autòctones de magnats i vegada que la vella ciutat adquireix un El projecte de Ramon Berenguer I governadors, ni per l’estat Omeia, ni institucions eclesiàstiques. Els comtes protagonisme central després de segles. requeria ocupar la ciutat. Va comprar

6 7 Tarragona. Fins i tot Berenguer Ramon antics districtes i l’existència d’altres «Els concessionaris de l’antic districte. La informació de II havia promès invertir 50.000 sous poders feudals amb drets adquirits l’atermenament es confirma amb altres provinents d’un saqueig sobre Tortosa prèviament en alguns sectors. Amb havien de construir documents: les cartes de poblament de («ex expolia Dertose») a la reconstrucció aquest exercici, Ramon Berenguer III l’Albiol, , Escornalbou, i potser de Tarragona. Ignorem quins avenços es evidenciava l’abast de la seva autoritat. una fortalesa i també , fan constar la pertinença van produir, però els resultats havien de En l’espai atermenat es configuraren tres portar-hi colons, d’aquests llocs a l’antic terme andalusí ser forçosament migrats, a tenor de les sectors, dos dels quals es juxtaposaven de Siurana. notícies documentals. amb districtes ja existents. com s’especifica 3. Una àrea litoral, al sud, entre el 1. A llevant, el terme de Tarragona mar i la corba dels 200 m, i des del La conquesta de Tarragona i el Camp s’encavalcava sobre els castells en els documents Francolí fins al coll de Balaguer. No hi Entre finals del s. XI i inicis del XII termenats situats entre el Gaià i el relatius a » ha evidències documentals, ni textuals s’assisteix a un procés d’enfortiment Francolí. De sud a nord: Tamarit, de l’autoritat dels incipients principats Ullastrell o Montoliu, Castellví de la Murs del castell de Siurana, darrer bastió àrab al territori. feudals (reis, comtes), en estreta Marca, i Cabra. Aquesta Foto: Ramon Cornadó. relació amb l’extensió de la Reforma circumstància explica que en aquesta Pontifical Romana, la qual s’introduïa zona, qualsevol operació que impliqués a la Península a través de la formació transferència de patrimoni o de drets de noves seus episcopals, un fenomen s’havia de fer amb l’aprovació o la totalment imbricat amb la conquesta confirmació dels senyors eminents d’al-Andalus. d’aquests castells, com s’observa en les Ramon Berenguer III, comte de concessions i els acords del Codony i la Barcelona, emergia com l’autoritat Secuita, entre altres, en els quals, a més jeràrquica suprema en el procés de del comte de Barcelona i l’arquebisbe, d’ocupació de la ciutat i la constitució sempre hi participaren els Claramunt, de l’arquebisbat de Tarragona, després com a senyors castrals. dels diversos fracassos dels seus 2. Al nord, el terme de Tarragona es predecessors. El gener de 1118, atorgava juxtaposava sobre el terme del «hisn»

Un afluent de la riera de és el torrent de la Ulastrada –l’actual un document amb el qual encarregava andalusí de Siurana, aproximadament, dels Parrots, a la partida del Puig Pedrós–, documentat l’any 1187. Foto: Antoni Virgili Colet. a l’arquebisbe Oleguer (alhora bisbe de a partir de la corba dels 200 m sobre el Barcelona) la colonització de la ciutat i nivell del mar, fins als cims de la serra de el camp de Tarragona, tot atermenant Prades (per sobre dels 1.000 metres). A el «castrum» de Tamarit i va constituir Berenguer Seniofred de Lluçà, bisbe de l’espai. És impossible avaluar els hores d’ara, desconeixem la localització i el d’Ullastrell, que encomanà a un Vic, arquebisbe de Tarragona, i convertia progressos de l’acció colonitzadora distribució dels assentaments andalusins dels llinatges feudals més rellevants la ciutat en seu arxiepiscopal. Però el de l’arquebisbe durant una dècada, més enllà del propi recinte fortificat del del moment: els Claramunt. Els dos nou arquebisbe només ho era de dret però no devien ser gaire rellevants, de «hisn», ja que no s’ha fet una recerca districtes rodejaven Tarragona, però i a títol nominal, sense fer efectiva la manera que l’any 1129, aquest infeudava sistemàtica que permeti saber-ho. El l’acció culminant del procés havia de presa de possessió. Per aconseguir- Tarragona i el camp al normand Robert cert és que la població de Siurana ser la concessió comtal a Berenguer, ho calia ocupar la ciutat i aquest era Bordet de Culley amb la condició de havia fugit, o havia estat expulsada o vescomte de Narbona, de la ciutat i el l’objectiu de les diverses crides papals donar impuls a la colonització. deportada arran de la conquesta feudal comtat de Tarragona, entorn de l’any dirigides a magnats i homes de tota Els dos documents ressenyats de l’any 1153, perquè va caldre anar a 1050. El projecte, però, no va quallar. condició; en plena efervescència de la limitaven el terme de la ciutat de cercar el testimoni d’antics habitants L’any 1092, el papa Urbà II nomenà primera croada, el papat prioritzava Tarragona «ex novo», sense contemplar per recompondre els límits territorials

8 9 ni arqueològiques, de l’existència de sobretot a la part baixa de la conca del referit al terme i poble de Riudoms, i el establiments col·lectius, adreçats als s’especificaven els drets i deures de les morabatins per la concessió; Ramon comunitats pageses ni assentaments en Francolí, però n’hi ha indicis indubtables. darrer, del 1191. El comte de Barcelona pobladors presents i futurs. parts. Arnau de Palomar, a Riudoms, i de Riudoms, a Vandellòs, també tot aquest sector, a excepció de les terres El normand va atermenar el districte de recompensava als seus col·laboradors 3. Els documents recullen una Ponç de Regomir, a , rebien la pagava 70 sous, circumstància que s’ha adjacents a dreta del Francolí. Constantí «quan Siurana encara era en la fidelitat i els serveis prestats, ja fossin sèrie de condicions. En primer lloc, el d’interpretar com una inversió amb Així doncs, els sectors litoral i de poder dels moros», diu un document. militars o financers, en les campanyes repartiment portava a delimitar l’espai i es «El Camp de rendiments a mitjà o llarg termini. Les muntanya, a ponent del Francolí i fins La presència d’un altre normand, Druas de conquesta. configuren termes «ex novo». Els límits concessions de muntanya (l’Albiol i al coll de Balaguer, a grans trets, l’actual d’Alençon, en confirma l’activitat. També El resultat d’aquest repartiment eren, de manera majoritària, accidents Tarragona fou Escornalbou) a les dignitats capitulars comarca del Baix Camp, van ser objecte de en aquest sector s’observaran les noves fou la constitució de nous districtes geogràfics com rius, barrancs, serralades un dels espais foren en alou franc, i per la d’Alforja a repartiment la segona meitat del segle XII. directrius orientades a concentrar la que esdevingueren els marcs de la o colls, i també camins i topònims, citats Ramon Gavalgan, Ramon Berenguer IV població, com es posa de manifest als colonització i dels nous assentaments sempre de manera vaga i genèrica. En pioners en relació es reservava el delme i la primícia. Els processos de colonització Mongons i Constantí. sobre la base de nuclis de poblament els districtes més llevantins, i ja tocant el Desconeixem l’abast precís dels La resta de l’espai, tant la plana concentrat: Riudoms, Cambrils, , Francolí, s’esmenten els noms d’alguns als nous patrons Consideracions i reflexions finals processos de colonització impulsats pels litoral, que sembla deshabitada l’Albiol, Alforja, Prades, la Selva del detentors d’explotacions agràries (alous, sobre els quals Els districtes que es constituïren a senyors castrals en el sector comprès segons tots els indicis, com la zona Camp, Alcover, Escornalbou, Mont- masos, honors) que denoten processos partir del repartiment es delimitaren entre el Gaià i el Francolí (ocupats des de muntanya de l’antic districte de roig i Vandellòs. Del contingut de la de colonització anteriors, com ja s’ha s’organitzaran els majoritàriament a partir d’accidents del segle XI). La documentació del documentació se’n pot destacar: indicat. A Riudoms, el concessionari va nous assentaments» geogràfics i no s’esmenten gairebé mai segle XII mostra casos d’ocupació de «Arnau de Palomar, 1. La majoria de les concessions rebre la superfície que poguessin llaurar els termes de les localitats adjacents, termes i una presència humana notable foren efectuades pels sobirans (Ramon cent parells de bous en un any, cosa que a excepció dels termes de la ciutat de en tot aquest sector. En constitueixen a Riudoms, i Ponç Berenguer IV o Alfons el Cast), en algun l’obligava a fitar el terme partint del no-res. meitat de la concessió en alou i l’altra Tarragona, del monestir de Poblet, o proves irrefutables la constitució de Regomir, a cas acompanyats d’altres senyors. En segon lloc, els concessionaris meitat en feu, però aquest pagava 200 d’alguna referència vaga i imprecisa d’alous i masos en els sectors més Només hi ha quatre excepcions: havien de construir una fortalesa i occidentals del terme del «castrum» Cambrils, rebien Riudoms, una concessió de Robert portar-hi colons, com s’especifica en de Montoliu, a , als Garidells, la meitat de la Bordet; Reus i , de els documents relatius a Riudoms, o al Codony, per esmentar els casos l’arquebisbe; i Vandellós, d’Albert de Cambrils, l’Albiol, Alforja i Escornalbou. El «territorium» de Tarragona a l’Edat Mitjana. més coneguts. En tota aquesta zona, concessió en alou i Castellvell i el seu castlà Arnau de El document de Vandellòs concreta Font: Antoni Virgili Colet. on la dinàmica colonitzadora ja s’havia Fonollar, probablement en nom del rei. que hi ha de portar dotze famílies. Per endegat, no es tracta tant de portar-hi l’altra meitat en feu» 2. Entre els concessionaris d’aquest tant, els receptors de les unitats de gent com d’imposar uns nous patrons primer procés de repartiment destaca repartiment han de ser tinguts com a d’assentament mitjançant la constitució Siurana, d’on la població havia estat la presència de personatges originaris especialistes de la colonització: havien de nuclis residencials de poblament desallotjada, serà l’escenari d’una o molt relacionats amb la ciutat de d’atraure colons i distribuir solars concentrat, ben perceptible a Vilallonga altra dinàmica colonitzadora sobre Barcelona, i molt propers a l’entorn per a cases i camps de conreu. Els del Camp, el Codony, que fracassà, , directrius completament noves. La comtal i reial: Arnau de Palomar a establiments col·lectius (la Selva del , Villa Alba, després senyoria procedirà a repartir el territori Riudoms, Ponç de Regomir a Cambrils, Camp, Mont-roig o Prades) tenien per Santa Maria del Pla, , i altres. amb l’encàrrec de poblar, rompre i Bernat Marcús i Ramon dels Arcs a objectiu congregar la població en un Els documents mostren l’existència de fortificar, activitats que donaran lloc i els Arcs (adscrits inicialment assentament concentrat. De Prades, molins, ferreries i forns, els quals posen a assentaments de nova planta que a Cambrils), Ramon Gavalgan a en concret, es diu «fer una vila». En en relleu, no tan sols l’existència d’una esdevindran els actuals nuclis de Alforja, i Bertran de Castellet a Reus. aquests casos, els documents de colonització avançada, sinó la intenció població en aquest sector del Camp En els sectors de muntanya de l’Albiol i poblament fan constar l’existència de concentrar la població. de Tarragona. El repartiment s’inicia Escornalbou la colonització s’encarregà d’infraestructures com ara forns, molins Tampoc hi ha gaires notícies de la just a partir de les conquestes de a dignitats del capítol de la seu de i fargues, que evidencien una presència tasca colonitzadora de Robert Bordet Tortosa, Lleida i Siurana (1148-1153): Tarragona. Només Prades, la Selva humana anterior. en l’àmbit urbà i les àrees limítrofes, el primer document és de l’any 1151, del Camp, Alcover i Mont-roig foren Entre les condicions també

10 11 roig, on cada colon rebria vuitanta població, sinó de diferents factors i quarterades de sembradura (unes condicionants geogràfics i històrics Bibliografia dues hectàrees, segons les mesures en la selecció dels llocs de residència Bolòs, J. 1998. «Els pobles de habituals en el Camp de Tarragona). per part de la gent: terra per al conreu, Catalunya a l’edat mitjana. Aportació a L’espai de conreu havia de ser, doncs, aigua a l’abast i facilitat per desplaçar- l’estudi de la morfogènesi dels llocs de forçosament reduït, tot i que manquen se i comunicar-se són factors favorables poblament». Dins: Bolòs, Jordi; Busqueta evidències documentals per generalitzar en èpoques estables; altres moments, Joan J. (eds.). Territori i Societat a l’Edat aquest criteri d’adjudicació de terra en però, poden fer necessari cercar espais Mitjana, II, pp. 69-138. Lleida: Universitat el conjunt del territori. Cap referència de refugi en condicions d’existència més de Lleida. escrita permet saber res sobre un extremes per als grups humans. Bramon, D. 2000. De quan érem o hipotètic aprofitament de les zones 2. El Camp de Tarragona fou un no musulmans. Textos del 713 al 1010. palustres de la costa entre els segles dels espais pioners en relació als nous Vic: Eumo. XII i XV, i encara menys si es van iniciar patrons sobre els quals s’organitzaran Español, F. 1983. «Les cartes de treballs de drenatge encaminats a els nous assentaments. L’autoritat dels població de Vilallonga». Acta Historica et ampliar els conreus. comtes de Barcelona es manifesta Archaeologica Mediaevalia, 4, pp. 87-106. De tot el que s’ha exposat fins ara en tota la seva força a partir de les Barcelona: Universitat de Barcelona. se’n poden subratllar dues conclusions: Font Rius, J. M. 1969/1983. Cartas de 1. El procés de feudalització i «El procés de población y franquicias de Cataluña. Mas de Don Felip, a la partida del Burgar (s. XVI). El nom al·ludeix al militar Felip de Ferrant, de la família dels ducs d’Almenara Alta. colonització es va formalitzar a través Madrid-Barcelona: CSIC. Foto: Antoni Virgili Colet. feudalització i d’un repartiment de l’espai ordenat McCrank, L. J. 197677. «La pel comte de Barcelona i l’arquebisbe colonització es va restauración eclesiástica y reconquista a favor de persones del seu entorn, en la Cataluña del siglo XI. Ramon les quals s’encarregaven de portar- formalitzar a través Berenguer I y la sede de Tarragona». hi colons i d’organitzar els nous Dins: Analecta Sacra Tarraconensia del que després seran poblacions. La colonització es va fixar en portava aigua a Alforja, Riudoms i d’un repartiment de assentaments. Aquests responen a nous (1979), pp. 4950. Barcelona. Aquesta circumstància s’ha d’interpretar assentaments que constituïren Cambrils; la riera d’ abastava criteris d’organització del poblament l’espai ordenat pel McCrank, L. J. 1977. «Restauración com que l’espai, en el seu conjunt, es nuclis de poblament concentrat, els Reus; la riera de donava i constitueixen nuclis de nova planta, canónica e intento de reconquista de trobava en els inicis de la colonització. quals reproduïren uns patrons força aigua als diferents assentaments sense mantenir cap mena de vincle ni comte de Barcelona» la sede Tarraconense (10761108)». En Els grans termes inicials producte constants. d’Escornalbou, etc. Les àrees d’horta es representar cap continuïtat respecte primeres dècades del segle XII, en Dins: Cuadernos de Historia de España, del primer procés de repartiment 1. Morfologia regular, sovint localitzaven a tocar dels nuclis urbans de comunitats, si n’hi hagueren, contrast amb les iniciatives baronials LXILXII, pp. 145-245. Buenos Aires. es van segmentar progressivament ortogonal, a partir d’un eix constituït pel i eren abastades a través de sèquies. de períodes precedents. En alguns que havien regit la feudalització dels Mir, H. 2011. El Codony a inicis del en entitats més petites tot generant carrer major, les muralles i els portals, Estan ben documentades les hortes de indrets, els documents esmenten territoris entre el Llobregat i Tarragona. segle XVI. Paisatge, economia i societat diverses formes d’assentament. l’església, una plaça central (mercat) i Reus, desaparegudes sota l’actual trama esporàdicament restes arquitectòniques, Dels «castra» a les viles; el lèxic també dels antics llocs i termes del Codony a Alguns d’ells foren l’origen de les una fortificació. Aquest model s’observa urbana. Al llarg del seu recorregut, sempre en situació de ruïna, però canvia: els nous assentaments seran partir d’un capbreu de 1510. Tarragona: viles i pobles actuals. Del gran terme a Riudoms, Cambrils, l’Albiol, Reus, la aquestes sèquies abastaven també aquesta circumstància no assegura ni qualificats de vila o lloc, però ja no Consell Comarcal del Tarragonès. de Cambrils es van formar Botarell, Selva del Camp, Alcover, i d’altres. molins fariners, dels quals se n’arriben justifica la pervivència d’un poblament de «castrum» (amb la sola excepció Virgili, A. 2011. «El Camp de Tarragona Montbrió i Vilafortuny. Del de Reus es 2. Els assentaments havien de a comptar uns vint-i-cinc, pel cap baix, continuat ni intermitent, més enllà d’uns de Mont-roig, on s’empren els dos entre l’antiguitat tardana i el repartiment van constituir Castellvell, Almoster, el tenir garantit l’abastament d’aigua. La entre Alforja, Riudoms, Cambrils, etc. vestigis materials d’altres temps. Els noms). I a partir del Camp de Tarragona, feudal (segles XI-XII). Historiografia Burgar i mas Calvó. D’Alforja es van documentació escrita no en diu res, Cap dels documents referits als nous nous assentaments no s’acostumen aquests nous patrons d’assentament i arqueologia». Actes del IV Congrés formar , Arbolí, i però la prospecció i el treball de camp assentaments esmenten aquests molins, a aixecar sobre aquestes restes. La s’imposaran arreu, en territoris amb una d’Arqueologia Medieval i Moderna de l’Aleixar. I d’Escornalbou en van sortir haurà de permetre fer una reconstrucció de la qual cosa es dedueix que foren coincidència geogràfica que es pot colonització consolidada (Vilafranca del Catalunya, vol. I, pp. 47-66. Tarragona. , Duesaigües, Riudecanyes, dels sistemes d’abastament que, construïts a partir d’aleshores. produir en la localització dels nuclis Penedès o Montblanc), però sobretot Vilanova d’Escornalbou, Segura, en general, s’articulaven a partir de 3. Els colons d’aquests nuclis van de poblament de diferents èpoques en les regions que s’aniran conquerint: l’Arboçar, i el canalitzacions procedents de rieres i crear espais de conreu, però només no és necessàriament el resultat d’una les terres de l’Ebre i de Lleida, i el futur . Alguns es van barrancs que neixen en les serralades dues escriptures donen pistes de pervivència i una continuïtat de la Regne de València. constituir com a municipis. properes: la riera d’Alforja o Maspujols l’assignació de terra: Reus i Mont-

12 13