núm. 14núm. · Octubre23 · Novembre Gener 2015 · Desembre · Març 20122015 Quatre La llibertat dóna pau!

pàg. 12 pàg. 3 Aprovació del Pressupost Institut. Municipal pel 2015 o ? pàg. 9 Millora de l’enllumenat públic OctubreOctubreGener · Novembre 2015 2012 · Març · GenerDesembre 2015 2013 2012 editorial 2 OctubreOctubreGener · Novembre 2015 2012 · ·Març GenerDesembre 2015 2013 2012 actualitatdestacat Quatre 3

índex

Editorial 2 Destacat 3 Editorial Escola Guillem de Claramunt Fotografia Diari Més Escola Bressol 4 Actualitat 5 com a eina de transformació social Institut. Història 14 La participació ciutadana Els Pallaresos Calaix creatiu 16 o El Catllar? Racó de la cuina 17 Durant el mes de gener, els pares que tenen fills cursant el sisè curs d’Educació Primària, van rebre, Pregó 18 Aquest número de la revista Quatre que teniu a les d’intervenció estatal democràtica”. versos “models de participació“: Davant la crisi de la democràcia representativa, en- des del Departament d’Ensenyament, la notícia El racó natural 21 mans és el darrer d’aquesta legislatura. Han estat Les institucions són cada cop més anacròniques. El primer faria referència a implicar la ciutadania tenem la participació ciutadana com un instrument que els seus fills i filles, el proper curs de primer quatre anys on l’espai de l’Editorial m’ha permès, Van ser creades en un altre context i han de “rein- en la “gestió dels afers públics”. Sota aquesta con- per afrontar els problemes i pal•liar les deficiències d’Educació Secundària el cursarien a la població Agenda 22 article darrera article, poder transmetre la meva vi- que la societat actual ens presenta. Per tant, dels di- ventar-se” per donar resposta a les demandes ciu- cepció, es buscaria la implicació del ciutadà per tal del Catllar, on s’habilitarien les antigues escoles sió personal -que no té perquè ser ni la única ni la ferents models de participació que ja hem plantejat tadanes. Així doncs, no resulta sorprenent que els d’augmentar la eficiència d’una determinada política com a una extensió de l’Institut dels Pallaresos, Informació municipal 23 més encertada- de la participació com a eina d’una en d’altres editorials (Revista Quatre nº 17, octubre homes i dones pobres tinguin desconfiança de les pública. Com dèiem, la societat en la que ens trobem per als cursos de primer i segon, passant posterior- transformació política i social que, amb els escassos institucions de l’Estat; i fins i tot així, encara mani- immersos ha esdevingut més complexa i, per tant, el 2013), apostem per una participació entesa com a ment el tercer i quart als Pallaresos. Tot justificant mitjans de què disposem a l’Ajuntament, intentem festen el seu interès per interactuar amb elles sota poder públic necessitaria de la col·laboració del ciu- eina per a la transformació social, que ens permeti i la mesura per la gran quantitat d’alumnes adscrits dia a dia posar en marxa. Permeteu-me doncs que condicions més justes” (Narayan et al. 2000: 172). tadà per a que aquesta resulti reeixida. faciliti el camí cap a una societat més justa, igualità- insisteixi. ria i humana. Del contrari, la participació ciutadana al centre de referència. El ciutadà es troba quotidianament, com a conse- Pensem per exemple, en la recollida de residus: perdrà ràpidament l’adjectiu de ciutadana. És a dir, L’informe del Col·lectiu d’Estudis sobre Cooperació qüència d’aquesta dinàmica, enfront de contradic- tradicionalment, l’Ajuntament pot fer front a aquesta Aquesta notícia va desencadenar una situació de si ens quedem en els nivells de participació més bai- i Desenvolupament (Carla Cors i Eloi Mayordomo cions sistèmiques que condicionen i constrenyen la tasca contractant una empresa, que a l’hora contrac- xos: d’informació, consulta i fins i tot de deliberació, descontent entre la majoria de les famílies, que re- – abril 2007) ens diu que sota la concepció liberal- seva autonomia. En el mercat del treball: precarie- taria treballadors per la neteja municipal i els dota- es corre el perill de convertir-se amb un instrument clamaven anar a l’institut dels Pallaresos, atès que democràtica, la participació dels ciutadans ve deter- tat, temporalitat, rotació, ... i fora d’aquest (amb les ria de camions i “tecnologia”. Ara, amb la difusió de de legitimació de l’autoritat política i de maquillatge el centre compta amb tot l’equipament per a desen- minada per la mediació d’aquesta en organitzacions. dificultats que es deriven del desmantellament de valors promulgats per l’ecologisme, la recollida se- electoral farcit d’un catàleg de bones intencions. volupar l’acció educativa dels alumnes. Fonamentalment, ens estem referint als partits polí- l’Estat del Benestar), en el mercat de l’habitatge: lectiva requereix que el ciutadà dugui a terme una tics, però també a la sindicació i a les organitzacions innaccessibilitat. O bé, respecte del medi ambient, separació de residus prèvia, abans que l’empresa de Entendre la participació ciutadana com una eina per Desprès de diverses i llargues reunions, a la patronals en el mercat laboral, i a la participació en de l’urbanisme, del territori i del patrimoni: explota- neteja faci la recollida de la brossa. La participació a la transformació, suposa una concepció clara de Secuita, el Catllar i , dels pares i mares canvi de les deficiències del model econòmic i polí- grups d’interessos. ció econòmica dels recursos endògens del territori, de la ciutadania té doncs, un impacte molt significatiu amb el Departament d’Ensenyament, la Directo- tic global i de la voluntat de proposar alternatives a Avui en dia, la societat ha esdevingut molt més com- que implica una desfragmentació dels espais físics per a que la política tingui èxit. ra dels Serveis Territorials i l’Inspectora d’Ense- aquest. Òbviament estem parlant d’una participació plexa. En la darrera meitat del segle XX s’ha accele- i mentals col·lectius i una desvinculació del passat Certament, hom pot pensar que l’extensió de la par- nyament, i davant la negativa del Departament rat el temps i s’ha reduït l’espai, s’han produït canvis proper i de l’històric, entre d’altres. ciutadana que està lligada a determinades opcions Edita: ticipació ha d’anar més enllà de fer corresponsables d’atendre les reivindicacions dels pares i mares de en el model productiu que han generat una recon- polítiques i ideològiques sobre allò que entenem per Ajuntament de Estem, doncs, davant una crisi de la governança, als ciutadans de l’èxit d’una determinada política pú- la Secuita i Perafort, aquests van organitzar tot un figuració de l’espai reproductiu, els partits polítics desenvolupament, per benestar i per política. entesa aquesta com la repartició de la participació blica. De fet, en l’exemple que anteriorment es plan- seguit d’accions reivindicatives: recollida de signa- han trencat el vincle amb allò social i han mutat vers en l’interès general que ha de tenir l’Estat, la Socie- tejava, el ciutadà és objecte passiu d’un procés de Ara serà l’hora de fer balanç. El proper 24 de maig Coordinació: tures, denúncia de la mesura davant els mitjans de un model electoral - empresarial i, en aquest mateix tat Civil i el Mercat. Tal i com afirmen Ismael Blanco decisió: li recau la decisió de reciclar o no, però ell s’obre un nou període en el que tothom ha de par- comunicació, pressió política, etc. Ajuntament de La Secuita sentit, l’Administració, influenciada pel pensament i Ricard Gomà “La governança té plantejats reptes no es subjecte actiu en la deliberació que es dóna ticipar. Que cadascú reflexioni i pensi com vol que sigui el seu poble, com vol relacionar-se amb el seu dominant, ha passat a concebre els ciutadans com crucials. En termes de funcionalitat, és a dir, de ca- en l’esfera del poder i que gira entorn de si s’ha de El dia 27 de febrer, els Alcaldes i les Regidores usuaris dels serveis que produeix. entorn, amb el seu veïnat, amb els municipis del vol- Fotografia: pacitat per afrontar noves temàtiques i satisfer no- donar l’oportunitat als ciutadans de reciclar (o si s’ha d’Ensenyament de la Secuita i Perafort, recolzant Arxiu Municipal tant. Recordem d’on partíem, quines realitats teníem Com a conseqüència, els partits polítics, generalit- ves expectatives. I en termes de legitimitat, és a dir, d’obligar a les empreses productores a prendre un les demandes dels pares i mares d’ambdós munici- d’aprofundiment democràtic en clau més ciutadana i compromís major respecte el medi ambient i no han i quines expectatives ens havíem traçat. Pensem, zant, cada cop representen menys als ciutadans pis, es van reunir amb el Director General de Cen- Documentació: i s’experimenta un descens de la participació en participativa (Revista del CLAD Reforma y democrà- d’incorporar tants materials, o de difícil reciclatge). també, quina realitat tenim avui, si hem progressat en equipaments, en serveis, en relacions humanes, tres a Barcelona, per tal d’expressar el rebuig de la Tesa Cisa l’exercici del vot. No es pot concloure, però, que cia. Número 26). No obstant això, el fet de prendre part en la delibe- en participació, si ens sentim orgullosos del nostre mesura adoptada, entre les comunitats educatives l’augment de l’abstenció signifiqui un descens de la Els governs locals, conscients de la desafecció, han ració d’una decisió no té perquè generar impactes poble i si aquest és un bon lloc per viure-hi nosaltres dels respectius pobles. Tanmateix, es va buscar participació política. Existeix un augment de la parti- anat incorporant en les seves agendes noves qües- més transformadors. La participació com a legitima- Col·laboració: i veure-hi créixer els nostres fills. una solució acceptable per a ambdues bandes. Marc Dalmau Vinyals cipació a través de moviments amb causes finalistes tions emergents (sostenibilitat, cooperació al desen- ció d’una determinada política pública –si voleu, de relacionades amb objectius concrets, espais on el volupament, diversitat cultural, ...) i han variat la seva vegades preconcebuda- és una eina que “acurta” la En nom dels nou regidors i regidores que formem Finalment, el 6 de març, en una reunió convocada ciutadà troba un espai d’expressió molt més directa i la corporació municipal, vull donar-vos les gràcies, manera d’aproximar-s’hi. Les visions clàssiques eren distància entre el ciutadà i l’esfera del poder polític. per la Directora dels Serveis Territorials d’Ense- Dipòsit legal: menys mediada i, per tant, més emancipadora. de tot cor, per aquests quatre anys, durant els quals caduques i el treball en xarxa i col·laboratiu, ofereixen A través de la participació dels ciutadans, “el produc- nyament a Tarragona, Sra. Ma. Àngels González, T-628-2009 ens heu donat l’oportunitat de poder estar al servei Aquesta crisi de la democràcia liberal - representati- una aproximació molt més rica a la complexitat que te” resultant sorgirà amb un grau de legitimitat molt del nostre municipi, dels nostres pobles i, el més im- aquesta va comunicar als pares i mares de la va ha comportat, d’altra banda, un enfortiment dels han de fer front. Les noves articulacions de govern més gran i, segurament també, tindrà una qualitat portant de tot, dels nostres veïns i veïnes. Tots nou, Secuita i Perafort que per a aquest curs vinent i els poders fàctics (executiu, legislatiu i judicial) però en xarxa impliquen: 1) el reconeixement, l’accepta- molt major. Dèiem anteriorment que la societat ha esperem haver estat a l’alçada. successius, podrien escollir el centre on els seus també un reposicionament del poder econòmic, que ció i la integració de la complexitat com un element esdevingut molt més complexa i, per tant, l’adminis- fills i filles cursaran l’ensenyament secundari: -en s’expressa a través d’un augment de la seva inci- intrínsec al procés polític; 2) un sistema de govern a tració necessita obtenir un altre enfocament sobre un tre l’Institut dels Pallaresos o l’Extensió del Catllar, dència en l’esfera “política”, encara que molts cops través de la participació d’actors diversos en el marc determinat projecte. En allò que podríem anomenar Eudald Roca i Gràcia invisibilitzada davant l’opinió pública. de xarxes plurals; i 3) una nova posició dels poders “la mirada ciutadana”, és a dir, en aquell coneixe- Alcalde sempre que fessin constar, de forma expressa, en Davant aquesta situació de descrèdit polític, i tal i públics en els processos de govern, l’adopció de ment que es deriva de la pròpia quotidianitat, existeix la prematriculació, el centre on volen cursar els es- Ajuntament de La Secuita com posen de relleu Fung & Wright (2001: 5–6), “la nous rols i la utilització de nous instruments (Blanco un coneixement praxicològic que els ulls del tècnic tudis. Sant Cristòfol, 2 i Gomà, íbid). dreta s’aprofita de la deslegitimació de les instituci- no aconsegueixen enfocar. No obstant, la participa- Amb aquesta solució al conflicte es dona per tan- 43765 La Secuita ons per “donar un pas endavant en el seu atac contra Què es persegueix amb la promoció de la participa- ció de la ciutadania (encara que en aquest tipus de cada la polèmica originada, la qual cosa no hagués Tel. 977 61 14 54 l’Estat en un sentit afirmatiu[...]. Els seus lemes clau ció? participació tingués la facultat de decidir) molts cops estat possible sense l’acció coordinada de les fa- Fax 977 61 11 59 han estat desregulació, privatització, reducció dels El debat entorn els objectius de la participació és un pot trobar-se determinada per la falta d’informació o mílies i els ajuntaments afectats, que van fer que el serveis socials i retalls del cost estatal, en lloc de par- debat fonamentalment polític. D’acord amb la con- per la manca de veu o per la manca de voluntat tèc- Departament d’Ensenyament canviés el seu plan- ticipació, major interlocució i formes més efectives cepció finalista de la participació, podem tipificar -di nica o política. www.lasecuita.cat tejament inicial. OctubreGener · Novembre 2015 · ·Març Desembre 2015 2012 escola bressol / escola guillem de claramunt 4 OctubreGener · Novembre 2015 · ·Març Desembre 2015 2012 actualitat Quatre 5

Ens visita un escriptor Mitjançant la cuina, els alumnes de l’escola fan Escola Guillem de Claramunt Dimarts 24 de febrer el Josep Albanell va venir a un viatge per diferents països del mon la nostra escola. El Josep és l’escriptor del conte El follet Bambalambà, que hem llegit aquests dies Els alumnes de l’Escola Guillem de Claramunt es- amanida, carn a la brasa i torrades de pa, van fer Països del Món Volem la pau!!!! a classe. A més d’aquest conte, el Josep Albanell tan fen un viatge per diferents països, mitjançant “llepar-se els dits” a tots els comensals, que vestits Aquest curs 2014-2015 tots els/les alumnes de Des de l’escola volem fomentar el treball dels valors ha escrit molts altres contes, tant per a nens com la cuina. L’eix de l’escola per a aquests curs és: amb un pitet celebraren l’àpat. l’escola treballem l’Eix Transversal dels “Països socials i cívics per tal que els nostres alumnes sàpi- per a adults. “Els països del mon”, ja que una forma més d’en- Hem d’agrair la col·laboració del personal de cuina del Món”. guen viure i conviure entre iguals. Per això, el pas- El que més ens va agradar a tots va ser la història tendre la diversitat cultural és el coneixement dels i monitoratge del menjador per poder dur a terme Per aquest motiu, en el menjador es fan menús te- sat dia 30 de gener els alumnes de l’escola es van de que té a casa un follet escriptor. El follet li escriu costums alimentaris i la particular forma de cuinar aquesta iniciativa, que va molt més enllà del dia a màtics en relació als països triats per cada curs. reunir a la pista de l’escola per formar, tots junts, un tots els contes, però si li toca la llum es mor i si no d’altres cultures. dia del servei de menjador, i que implica una so- Divendres 14 de febrer li tocava el torn a “La be- cor gegant per a simbolitzar la Pau al món. té un paper i un boli per escriure les seves idees, Per això, cada curs, de l’escola ha triat un país di- brecàrrega de treball que han assumit de molt bon lla Itàlia”. Els alumnes de P3 van ajudar al nostre També, el dia 21 de febrer, els alumnes de l’escola el cap se li fa tan gran, que li explota! Us ho podeu ferent i l’encarregat de la cuina, en Víctor Echebar- grau. cuiner Víctor a preparar uns espagueti boníssims van participar en la Festa de la Pau organitzada imaginar? ría, ha adaptat un menú especial per a cada lloc amb salsa Carbonara, que va ser la salsa guanya- per la Parròquia de la Secuita tot fent uns murals Ens ho vam passar d’allò més bé! A més, el Pep va triat. Països com Marroc, Itàlia, Perú, Xina, Brasil, dora del sondeig que prèviament es va fer a tots els simbolitzant el lema “La Pau ens dóna vida” ser molt amable i ens va regalar uns quants con- l’Antàrtica, França, Estats Units d’Amèrica o An- nens i nenes de l’escola. tes. glaterra, faran les delícies al menjador de l’escola. Buon Appetito!!! Els alumnes que han triat un país també acudeixen a la cuina quan s’elaboren els plats del país triat i segueixen les explicacions del cuiner amb gran interès. Casa nostra també ha estat representa- da d’una forma molt especial. Per a l’ocasió es va celebrar una calçotada; calçots, salsa romesco,

Cistella de Bàsquet a Festa de l’olivera de l’Argilaga la pau Ha estat instal·lada una cistella de Bàsquet a l’Argi- Convocada i organitzada per la Parròquia de Santa laga, completant el parc infantil de la pista de ball. Maria de la Secuita i amb el suport de l’ajuntament, La col·locació ha anat a càrrec de la brigada muni- el 22 de febrer es va celebrar la festa de l’olivera cipal i la cistella antivandàlica ha estat adquirida a de la pau, que en aquesta edició compleix 14 anys. l’empresa TP SPORT per un import de 965,00 €. L’objectiu d’aquesta festa és celebrar una diada per Escola Bressol “Els Guillemets” conscienciar-nos de l’importància de que hi hagi Esperem que aquesta nova cistella de Bàsquet pau entre tots nosaltres, veïns i veïnes del municipi compleixi les expectatives dels més joves del poble i entre tots el pobles i països del mon. A “Els Guillemets” experimentem amb l’entorn que l’havien demanat en diverses ocasions. Per aquest any el lema de la diada va ser “La lli- A l’escola bressol Els Guillemets sabem que els bertat dóna pau.” infants aprenen de manera natural a través de la cinètica del seu cos i de les sensacions que reben Els actes s’iniciaren amb la celebració eucarística, i en acabar van començar les activitats en torn de a través dels sentits. Els infants de 0 a 3 anys es l’Olivera de la Pau. Els nens i nenes de l’escola passen el dia «tocant -ho tot», tenen la necessitat Guillem de Claramunt i els de catequesi, van ex- vital d’interactuar amb els objectes del seu entorn, posar els seus murals relacionats amb el lema de per això, pensem que la manera més idònia de la jornada. Desprès, ells mateixos i d’altres veïns, contribuir al seu desenvolupament és procurant-los ens van fer arribar els seus desitjos de pau amb materials que despertin el seu interès i motivació. lectures i poemes. Per finalitzar l’acte va haver-hi Aquest encuriosiment actua com a motor d’apre- els parlaments de mossèn Joan M. Ferrer i de l’al- nentatge ja que mentre manipulen i experimenten calde del municipi. amb els materials acumulen informació tot creant Volem fer arribar l’agraïment a totes les persones esquemes de pensament. D’aquesta manera, l’in- que han col·laborat dedicant el seu temps i el seu fant es converteix en el protagonista del seus pro- esforç perquè la festa fos un èxit. pis aprenentatges i descobertes.

És així com des de l’escola bressol Els Guillemets volem afavorir de manera natural i lúdica l’aprenen- tatge vivencial i significatiu necessari per a desen- volupar els fonaments de les estructures cognitives bàsiques, que els permetran d’adquirir cotes de coneixement cada vegada més altes. OctubreGener · NovembreFebrer 2015 2013 · Març· Desembre· Abril 2015 2013 2012 actualitatEscola 6 OctubreOctubreGener · Novembre 2015 2012 · ·Març GenerDesembre 2015 2013 2012 notíciesactualitat Quatre 77

“Com afecta fiscalment Inclosos en Programa Primera lliga Mas- la nova Llei 27/2014 a de Desenvolupament culina i Femenina de les associacions del Rural (LEADER) Pàdel a La Secuita El 16 de juliol de 2013 el municipi de La Secuita Aquesta iniciativa ha estat plantejada i realitzada Podeu fer el seguiment de la lliga tot entrant a la municipi” va sol·licitar a la Direcció General de Desenvolupa- per l’Àngel Mellado. pàgina web” todotorneos.com”, introduint el codi ment Rural de la , la seva El 6 de març, a la Sala de Plens de l’ajuntament, 169235 per a la lliga masculina i el codi 171129 per inclusió en el programa Leader per a la programa- La lliga masculina està formada per 16 parelles, es va dur a terme una xerrada informativa sobre el a la lliga femenina, o a la web municipal “lasecuita. ció 2014-2020. En un primer moment quedarem amb un total de 32 jugadors. que representa per a les associacions del municipi cat”. exclosos d’aquest programa, segons se’ns va co- l’aprovació de la nova fiscalitat per a les associaci- La lliga femenina està composta per 9 parelles, municar el 12 de maig de 2014. La participació ha estat un èxit i gràcies a aques- ons sense ànim de lucre. amb un total de 18 jugadores. ta gran iniciativa, diverses entitats s’han posat en La jornada informativa va anar a càrrec d’Eusebi Malgrat aquesta primera resolució, la corpora- Aquesta competició es va iniciar al febrer i l’acaba- contacte amb l’organitzador de la lliga. Us podem Campdepadrós, gestor, advocat i professor associ- ció municipal, convençuda fermament de que el ment està previst per al juny. Durant aquest perío- avançar, també, que hi hauran futures competici- at de la URV, qui va exposar des d’un punt de vista municipi de La Secuita reuneix els condicionants de de temps podreu gaudir de partits tots els dies ons. pràctic la nova reforma, davant l’antiga legislació. europeus per formar part d’aquests programa, va de la setmana. Responent, seguidament, a totes les preguntes i sol·licitar la reconsideració de la denegació en data Tot això ha estat possible gràcies a la col•laboració els dubtes que de les nombroses associacions que de 16 de juny de 2014. Finalment aquesta recon- Hi ha premis per als 3 primers classificats de de l’Ajuntament. van assistir a la xerrada, li van plantejar. sideració va tenir efecte positiu i en data 22 de ge- cada lliga. En sessió Plenària del dia 16 de març, l’ajuntament ner de 2015, el municipi de La Secuita va ser final- 1er.Premi -> Dues pales de la Secuita aprovà una moció en contra de l’apro- ment inclòs en el Programa de Desenvolupament 2on.Premi -> Paleters vació de l’esmentada llei; del límit de 50.000€. que Rural LEADER. A la comarca del Tarragonès han 3er.Premi-> Polos de competició fixa per a l’obligació contable i del de 2.000€. anu- estat admesos quatre municipis: Salomó, Renau, Classificacions provisionals: als d’ingressos per activitats. Entenem que aques- Vespella de Gaià i La Secuita. ta mesura fiscalitzadora tendeix a eliminar el teixit Torneig Femení Considerem força important haver aconseguit l’ad- associatiu local. hesió al PDR, doncs el nou Reglament 1305/2013, Equip Punts PJ PG PP SF SC JF JC DS DJ

aprovat pel Parlament i el Consell de la Unió Eu- 1 Bea - Anna 7 3 2 1 5 2 35 23 3 12 ropea, relatiu a l’ajut al desenvolupament rural a través del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupa- 2 Estefani - Elisenda 6 2 2 0 4 0 24 5 4 19 Isabel Serres Saura ment Rural, que estableix les mesures de desen- 3 Laia - Adriana 6 2 2 0 4 0 25 11 4 14 volupament rural a finançar per a aquest fons, per 4 Nuria - Esther 4 2 1 1 2 2 19 16 0 3 es jubila al període 2014-2020, compta amb tres objectius El dia 12 de març es va jubilar na Isabel Serres principals: 5 Marian - Anna 4 2 1 1 2 2 19 19 0 0 Saura, mestra de l’Escola Guillem de Claramunt, - Fomentar la competitivitat de l’agricultura. 6 Montse - Judit 4 2 1 1 2 2 16 20 0 -4 en l’especialitat de llengua anglesa. En els 21 anys - Garantir la gestió sostenible dels recursos natu- 7 Iria - Rocio 4 2 1 1 2 3 22 24 -1 -2 de professió en la nostra escola han passat per les rals i l’acció per al clima. seves aules varies generacions d’estudiants del 8 Pat - Bea 3 3 0 3 0 6 15 37 -6 -22 - Aconseguir un desenvolupament territorial equili- municipi. brat de les economies i comunitats rurals, incloent 9 Amanda - Alba 2 2 0 2 0 4 4 24 -4 -20 Isabel, et desitgem que en la nova etapa que co- la creació i conservació de l’ocupació. mences puguis fruir del temps, sense obligacions laborals i que, quan enyoris la companyia dels teus Torneig Femení alumnes, ens facis una visita. Equip Punts PJ PG PP SF SC JF JC DS DJ

1 Isaac - Aleix 11 5 3 2 6 5 48 43 1 5

2 Jonathan - Ferran G. 10 4 3 1 7 2 45 16 5 29 La facturació electrònica obligatòria per als 3 Kike - Javi 10 4 3 1 6 2 46 20 4 26 4 Mau - Raul 10 4 3 1 6 2 41 18 4 23

proveïdors de les Administracions Públiques Es jubila 5 Cristobal - Jota 9 3 3 0 6 0 38 20 6 18 El 15 de gener ha entrat en vigor la llei per la qual transparència en la lluita contra la morositat de les 6 Francesc B. - Marc G. 9 3 3 0 6 2 41 22 4 19 es fa obligatòria la facturació electrònica en els Administracions Públiques. Eugenia Massó Eugènia Massó, infermera dels consultoris de La contractes dels proveïdors del sector públic. Hi estan obligats tots el proveïdors de l’Adminis- 7 Angel - Campa 7 3 2 1 5 2 34 21 3 13 Secuita, L’Argilaga, Vistabella i Les Gunyoles, ads- L’entrada en vigor de la Llei 25/2013 d’impuls de tració que lliurin factures per import superior a crita al CAP del Morell, es jubila. 8 Roger - Gombau 7 3 2 1 5 3 41 34 2 7 la factura electrònica y creació del registre conta- 5.000,00 euros, que hauran de facturar electròni- ble de factures en el Sector Públic comporta que cament des del 15 de gener de 2015. Han estat cinc anys, des de 2010, que ha pres- 9 Paquito - Juanma 6 4 1 3 2 6 20 38 -4 -18 les empreses proveïdores de les administracions Les Administracions hauran de procedir a l’accep- tat els seus serveis professionals d’infermeria en 10 Hector - Jose M. 5 3 1 2 2 4 12 27 -2 -15 públiques estan obligades a presentar les seves tació del pagament en un màxim de trenta dies. Es el nostre municipi. En aquest temps s’ha guanya 11 Quim P. - Josep C. 3 3 0 3 1 6 18 41 -5 -23 factures en format electrònic. crea un registre general d’entrada de les factures l’afecte i l’estima de tots els veïns i veïnes, que per S’estableix un model únic de factura electrònica en electròniques de cada administració, on quedarà qualsevol raó, han hagut de precisar de la seva as- 12 Pere C. - Jordi S. 3 3 0 3 0 6 11 36 -6 -25 sistència. tota l’administració, el denominat model E, al que constància de la recepció, l’acceptació i el paga- 13 Paco - Jose 3 3 0 3 0 6 6 36 -6 -30 hauran d’adaptar-se, tant els ajuntaments com les ment. Li desitgem que gaudeixi d’una jubilació merescu- 14 Arnau R. - Pedro T. 2 2 0 2 0 4 6 24 -4 -18 comunitats autònomes, pels pagaments a proveï- Els proveïdors poden accedir al programa de fac- da i la convidem a poder retrobar-se amb la gent dors. turació electrònica de forma gratuïta i descarregar- del municipi sempre que vulgui. 15 Manolo - Duch 1 1 0 1 0 2 1 12 -2 -11 També es crea un únic registre comptable de pa- se’l a través de la pàgina del Ministerio de Hacien- 16 J.P.Olivar - Ivan 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 gaments en el sector públic, que cerca una major da o de la Generalitat de Catalunya. Felicitats Eugènia! OctubreGener · NovembreFebrer 2015 2013 · Març· Desembre· Abril 2015 2013 2012 actualitatEscola 8 OctubreOctubreGener · Novembre 2015 2012 · ·Març GenerDesembre 2015 2013 2012 notíciesactualitat Quatre 9

Sortida al teatre El 14 de març, s’organitzà una sortida al teatre Poli- Consells de Seguretat Ciutadana Millora de l’enllumenat públic: orama de Barcelona. Assistírem a la representació El dimecres 4 de febrer, al Casal de Les Gunyoles, carreteres o la tinença i cura d’animals en la via de l’obra “POLÒNIA, EL MUSICAL”. es va dur a terme una xerrada per part del cos dels pública. eficiència i sostenibilitat (fase 2014) Mossos d’Esquadra, sota el títol “Consells de Se- En finalitzar la xerrada, els mossos d’esquadra i Els veïns i veïnes que participaren en la sortida guretat al domicili”. els veïns assistents van intercanviar experiències Aquest darrer trimestre del 2014 s’ha completat la L’amortització de la instal·lació és de només 4 anys Per assolir la totalitat dels objectius de l’auditoria van gaudir de dues hores de sàtires intenses, on Es van abordar temes com: saber tenir cura davant i situacions viscudes, així com la forma més adient darrera fase de substitució i millora de l’enllumenat i mig i que l’estalvi energètic anual és de 44.140 només manca completar la substitució de part de va ser impossible resistir-se a riure tota l’estona. situacions que generen inseguretat a casa nostra; de resoldre-les. Valorem positivament aquesta ini- públic de tot el municipi. Té un cost de 30.091,83 kWh, és a dir, unes 11 tones equivalents de CO2 a l’enllumenat de la zona de les Creus, tal i com s’ha Un gran repartiment d’actors ens va fer passar la què hem de fer per estar més segurs a casa; què ciativa dels veïns de Les Gunyoles, que ha permès € i compta amb una subvenció de la Diputació de l’any que no s’emeten a l’atmosfera. fet al carrer Tros de Beltran, i el canvi dels equips tarda d’allò més bé. Tarragona de 27.846,64 € en el marc del Pla Es- a l’Eixample de la Secuita per baixar la potència de hem de fer si vivim en cases aïllades; quines me- un major coneixement mutu i ha aportat informació Tanmateix cal sumar al conjunt d’actuacions es- pecial d’Inversions Sostenibles 2014 d’aquest or- 100 W a 35 W. sures de seguretat són les més adequades per al en ambdós sentits, reforçant l’imatge del cos dels mentades, les obres realitzades aquest darrer any ganisme. nostre domicili o com hem de reaccionar davant un Mossos d’Esquadra com a policia de proximitat al en el marc d’altres programes i que també han su- incident. També varen tractar temes com les ac- municipi. Des del 2007 l’Ajuntament de la Secuita ha promo- posat una millora de l’enllumenat públic, com són la D’aquesta manera, des de l’any 2011 fins a dia cions encaminades a eradicar la prostitució a les gut la substitució de l’enllumenat públic existent a reurbanització dels carrers Guillem de Claramunt, d’avui s’ha executat aproximadament un 70% de sistemes més eficients, donant compliment a crite- Vicenç Pascual, Josep Gassió, President Com- les previsions fixades a l’auditoria energètica, tant ris d’estalvi energètic i contaminació lumínica. En panys, Bogatell i del Codony, amb la substitució de pel que fa a la inversió total (uns 122.000 €, és a una primera etapa es va exigir als promotors de 62 punts de llum, i el canvi de les 12 làmpades del dir, una mitjana de 30.500 € a l’any), com pel nom- noves urbanitzacions que incorporessin làmpades carrer Tros de Beltran. És a dir, un estalvi energètic bre de punts de llum (manquen uns 200 d’un total d’halogenurs (substituint les làmpades de vapor anual addicional de 26.640 kWh (6,6 tones equiva- de 700). de mercuri existents), amb sistema de doble flux, i lents de CO2) que cal afegir a les dades anteriors, substitució de les potències de 150 i 125 W a d’al- fent un total de 17,6 tones eq. CO2). tres de 100 i 70 W, les quals en entrar el doble flux passaven a potències d’entre 65 i 50 W. LA SECUITA En aquesta línia, l’any 2011 es va encarregar una Carrer o zona Equip i potència a substituir Equip i potència reemplaçada Unitats Totals auditoria energètica de l’enllumenat públic, que va Parc Miret DQR 125 W JUNIOR 35 W 10 permetre inventariar amb exactitud tots el punts de llum del municipi, cosa que donava una visió més Parc Nou DQR 125 W JUNIOR 35 W 4 global de la situació real de les instal·lacions i de Cr. Tarragona DQR 125 W JUNIOR 35 W 2 les deficiències relatives de la contaminació lumí- Cr. Roques DQR 125 W JUNIOR 35 W 4 nica. Un cop inventariats els punts de llums i les TOTAL TIPUS 1 21 variants de la seva disposició segons carrers i zo- Cr. Sant Cristòfol JCH 125 W JCH 35 W nes del municipi, es van definir fins a 14 tipologies d’enllumenats. Aleshores es van definir el conjunt Cr. JCH 125 W JCH 35 W d’actuacions a realitzar, catalogant-les segons l’es- Cr. Tarragona JCH 125 W JCH 35 W Pavimentació d’un Sopars de caçadors talvi a aconseguir. Aquests canvis no tan sols su- Cr. Victoria JCH 125 W JCH 35 W posen una millora en la eficiència de la instal•lació, Cr. Doctor Gaspà JCH 125 W JCH 35 W Per posar fi a la temporada de caça, les dues as- Volem agrair la tasca que ambdues societats realit- sinó també una modernització de l’enllumenat pú- tram del camí del mas Pl. Major JCH 125 W JCH 35 W sociacions de caçadors del municipi, “L’Aliança” de zen en el terme municipal. No solsament es tracta blic i conseqüentment millores estètiques i de se- de Gibert l’Argilaga – Renau i “La Paloma” de la Secuita – Els d’una pràctica esportiva tradicional al municipi, si guretat. Cr. Sant Isidre JCH 125 W JCH 35 W L’Ajuntament de la Secuita, seguint el programa Garidells, han celebrat, com ja és tradició de cada no que va molt més enllà: es té cura i vigilància Cr. Progrés JCH 125 W JCH 35 W any, els sopars de la cacera. del terme; es fa control de la caça furtiva; així com Durant aquest període s’ha realitzat bona part de d’arranjament de camins municipals, ha pavimen- TOTAL TIPUS 2 39 repoblació de fauna, i manteniment de l’existent i, les actuacions previstes, establint com a únic cri- tat el tram del camí de mas de Gibert que connecta No cal dir que el plat més esperat en aquets so- també, control de les especies animals que en gran teri la utilització d’equips amb làmpades de 35 W amb la cruïlla de les carreteres dels Pallaresos i pars és el de porc senglar. I és l’excusa perfecte L’ARGILAGA Perafort, tocant amb la zona industrial de la Secuita. nombre perjudiquen els conreus. d’halogenurs metàl·lics, mesura recolzada pel Re- per retrobar-se entorn de la taula, socis, amics, Carrer o zona Equip i potència a substituir Equip i potència reemplaçada Unitats Totals El camí estava en mal estat degut a la manca de glament d’Eficiència Energètica en l’Enllumenat propietaris de terres i veïns. Esperem que la temporada hagi estat bona i que la Públic. Pl. Església DQR 125 W JUNIOR 35 W 4 desguàs i l’acumulació de les aigües de pluja que propera es presenti millor. provenen tant del propi camí com de les indústries Les actuacions realitzades en aquesta darrera Pl. Escoles DQR 125 W JUNIOR 35 W 8 veïnes. Els treballs han consistit en la neteja del fase principalment s’han enfocat a substituir els TOTAL TIPUS 1 12 camí, excavació d’una part per donar sortida a les equips amb làmpades de 125 W per d’altres de 35 Ctra. Tarragona JCH 125 W JCH 35 W 17 aigües i la pavimentació amb una solera de formi- W aconseguint estalvis per punt de 90 W. Les me- Cr. Nou JCH 125 W JCH 35 W 3 gó. En total s’han arranjat uns 120 metres de camí sures previstes també han comportat la substitució Cr. Ginesta JCH 125 W JCH 35 W 1 i, a més, s’ha hagut d’actuar en diverses xarxes de d’equips tipus boles per projectors direccionals i la serveis existents d’abastament d’aigua i de baixa utilització de reflectors més eficients que permeten TOTAL TIPUS 2 21 tensió, tant de propietat privada com de l’ajunta- una difusió més homogènia i el compliment dels VISTABELLA ment dels Pallaresos, que creuen l’esmentat camí criteris de l’esmentat reglament. En resum, tenim: a poca fondària. Carrer o zona Equip i potència a substituir Equip i potència reemplaçada Unitats Totals Tipus d’actuacions: Cr. Joan XXIII DQR 125 W JUNIOR 35 W 11 1. Canvi de làmpades DQR-125W (globus) a JUNI- TOTAL TIPUS 1 11 OR JNR-V/GC 35W - 44 unitats LES GUNYOLES 2. Canvi d’equips en làmpades JCH-2007/CC de Carrer o zona Equip i potència a substituir Equip i potència reemplaçada Unitats Totals 125W a 35W - 75 unitats Ctra. TV-2233 JCH 125 W JCH 35 W 14 Cr. Molí JCH 125 W JCH 35 W 1 Desglossats per nuclis i sectors: TOTAL TIPUS 2 15 OctubreGener · Novembre 2015 · ·Març Desembre 2015 2012 actualitat 10 OctubreGener · Novembre 2015 · ·Març Desembre 2015 2012 actualitat Quatre 1111

El “Romanent de Tresoreria” és la capacitat eco- la qual cosa es molt important, tenint en considera- nòmica acumulada que l’ajuntament té per fer front ció l’ofegament general i constant de l’administra- Liquidació Pressupost d’Ingressos per capítols 2014 Subvencions per a la als pagaments. Recull els Fons líquids (diners en ció pública, que ja fa masses anys que dura i que Capítol Denominació Liquidat caixa 135.732,28 €), suma els drets pendents de condiciona les inversions municipals, per l’endarre- rehabilitació de façanes 2014 cobrament (144.219,20 €) i resta les obligacions riment en els pagaments corrents i per la manca de 1 Impostos directes 871.826,80€ pendents de pagament (220.972,52 €). El Roma- subvencions per a la millora dels serveis públics. 2 Impostos indirectes 7.206,42€ Actuacions Subvecions nent de Tresoreria ha estat positiu, per import de Tanmateix, cal destacar que l’ajuntament de la 58.779,96 € (49.726,08 € al 2013). Secuita compleix els tres criteris d’estabilitat pres- 3 Taxés, preus públics i altres ingressos 476.547,15€ 2008 5 556,00€ Els resultats de l’exercici 2014 ens permeten gau- supostària: 1) Mitjana de pagament a proveïdors 4 Transferències corrents 416.915,19€ 2009 5 1.035,30€ dir, un any més i malgrat la situació general econò- inferior a 60 dies (28,60 dies), 2) Coeficient d’en- mica actual, d’una bona estabilitat pressupostària deutament inferior al 13% (5,79%) i 3) Resultat 5 Ingressos patrimonials 378,16€ 2010 7 1.206,82€ per encarar el pressupost del 2015 amb solvència, Pressupostari positiu (58.779,96 €). 7 Transferències de capital 718.962€ 2011 3 463,34€ Totals Pressupostat Liquidat 2.491.835,72€ 2012 4 617,37€

2013 2 483,30€ Liquidació Pressupost de Despeses per capítols 2014 2014 3 676,20€ Capítol Denominació Liquidat 29 5.038,33€ 1 Despeses de personal 503.607,94€

La campanya per a l’embelliment i arranjament de a la rehabilitació de façanes dels nuclis antics i la 2 Despeses en bens corrents i serveis 485.596,79€ façanes, iniciada l’any 2008, arriba ja al seu setè seva quantia està en funció de la superfície a re- 3 Despeses financeres 30.534,50€ any amb l’atorgament de 676,20 € de subvenció habilitar i de la tipologia dels treballs i acabats. Es durant el passat 2014 per a un total de 3 actuaci- pot sol·licitar en paral·lel a la sol·licitud de llicència 4 Transferències corrents 223.342,39€ ons. Recordem que, a banda d’aquesta ajuda, hi d’obres. Demaneu les bases a les oficines muni- 6 Inversions reals 1.139.345,46€ ha la bonificació del 100% de l’impost d’obres i de cipals. la taxa urbanística. La campanya està destinada 9 Passius financers 100.334,78€ Totals Pressupostat Liquidat 2.482.761,86€

Modificacions puntuals Resultat Pressupostari 2014 Drets reconeguts Obligacions reco- Resultat Concepte de les NSP nets negudes netes pressupostari La Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona a l’apartat “Urbanisme” del web municipal o al Re- a) Operacions corrents 1.772.873,72€ 1.243.081,62€ ha aprovat definitivament les modificacions puntu- gistre de Planejament Urbanístic de la Generalitat als de les Normes Subsidiàries de Planejament, de Catalunya. b) Altres operacions 718.962€ 1.139.345,46€ fins ara en tràmit. Es pot consultar la documentació 1. Total operacions no 2.491.835,72€ 2.382.427,08 € Data aprovació CTU Data publicació DOGC financeres (a+b) Sector SUE 3 Carretera del Pont 25/9/2014 9/1/2015 2. Actius finances 0,00€ 0,00 € Protecció dels Clots de la Barquera 3. Passius financers 0,00€ 100.334,78 € i el seu entorn 27/2/2015 pendent Resultat Pressupostari 2.491.835,72€ 2.482.761,86 € 9.073,86€ (1+2+3) 4. 5. 6. 0,00€ Liquidació del Pressupost Ajustos per crèdits o desviacions de finançament positiu o negatiu Municipal 2014 Resultat Pressupostari Ajustat 2.482.761,86€ 9.073,86€ La Comissió Especial de Comptes, celebrada el efectuats i les obligacions pendents de pagament, dia 16 de març de 2015, dictaminà la liquidació del són el que diem “Obligacions reconegudes netes”, Romanent de Tresoreria 2014 pressupost corresponent a l’exercici 2014. que ascendeixen a la quantitat de 2.482.761,86 € Concepte Import La liquidació d’ingressos recull el total de tots els en l’exercici 2014. cobraments diferenciats per capítols, conceptes El “Resultat Pressupostari” és la diferencia entre 1. Fons Líquids 135.732,28€ que originen l’ingrés. Els cobraments i els drets els Drets reconeguts nets i les Obligacions reco- pendents de cobrament són el que en diem “Drets negudes netes durant l’exercici, per què ens en- 2. Drets pendents de cobrament 144.219,20€ reconeguts nets”, que ascendeixen a la quantitat tenguem, entre el que l’ajuntament cobra i paga. 3. Obligacions pendents de pagament 220.972,52€ de 2.491.835,72 € en l’any 2014. Si els ingressos son superiors a les despeses, el Igualment la liquidació de despeses recull el total resultat és positiu i compleix l’objectiu d’estabilitat Romanent de Tresoreria Total (1 + 2 – 3) 58.978,96€ dels pagaments efectuats i de les obligacions pen- pressupostària de l’ajuntament. Per contra, si les Saldos de dubtós cobrament 199,00€ dents de pagament, també agrupats per diferents despeses son superiors als ingressos el resultat és capítols que corresponen als conceptes que origi- negatiu i condiciona els exercicis posteriors. El Re- Excés de finançament afectat 0,00€ nen la despesa. La suma d’ambdós, els pagaments sultat Pressupostari de l’ajuntament de La Secuita, Romanent de tresoreria per despeses generals ha estat positiu en 9.073,86 €. 58.779,96€ OctubreGener · NovembreFebrer 2015 2013 · Març· Desembre· Abril 2015 2013 2012 actualitatEscola 1212 OctubreOctubreGener · Novembre 2015 2012 · ·Març GenerDesembre 2015 2013 2012 notíciesactualitat Quatre 1313

Despeses Aprovació del Pressupost Municipal Capítol Partida Denominació Import Import % I Retribucions de personal 658.000,00 31,00 % per al 2015 Ingressos 100 Governació 42.000,00 1,98 54% 29 En la sessió plenària del passat 16 de març, s’apro- Capítol Partida Denominació Import Import % 120 Funcionaris bàsiques 57.000,00 2,68 % Aquestes dades, en quant a despeses, confirmen và el pressupost que ha de regir durant l’any 2015. que la política d’austeritat seguida en d’anys ante- 121 Funcionaris complementaries 78.500,00 3,70 % Es l’eina bàsica de la previsió econòmica de l’ajun- I Impostos directes 869.000,00 40,95 % riors han situat el control de la despesa corrent en tament, que permetrà poder desenvolupar totes les 112 IBI Rústica 150.000,00 7,07 % 130 Personal Laboral 324.000,00 15,27 % un 62,30 % (1.322.000,00 €) del total de la despe- actuacions previstes, així com poder fer front a les sa, la resta es dedica a noves inversions i amor- despeses programades durant l’any de l’exercici. 113 IBI Urbana 514.000,00 24,22 % 160 Seguretat Social 150.000,00 7,07 % titzacions. L’amortització de deute de l’ajuntament per habitant es situa en 62,42 €/habitant (80,12 € 115 Impost vehicles 75.000,00 3,53 % 162 Formació i perfeccionament 6.500,00 0,30 % En la seva confecció s’intenta fer una previsió, fi- en 2014) i el coeficient d’endeutament de l’ajunta- del i amb criteri de prudència, de tots els ingressos 116 Plusvàlues 50.000,00 2,36 % II Despeses corrents 336.300,00 15,86 % ment es del 4,85 % (5,79 % en 2014), molt lluny, en que hauria de percebre l’ajuntament durant l’any, positiu, del recomanable 13% que marca la Gene- 130 IAE 80.000,00 3,77 % 210 Mantent. d’infraestructures 68.000,00 3,20 % que es divideixen bàsicament en dos conceptes: ralitat de Catalunya per als municipis. ordinaris i extraordinaris. Agrupats en capítols, se- II Impostos indirectes 7.000,00 0,33 % 212 Mantent. d’edificis 25.000,00 1,18 % gons l’origen, els ingressos ordinaris son els de- El control de la despesa corrent, 70,09 %, sobre els 212 Mantent. maq. i instal·lacions 31.000,00 1,46 % rivats del cobrament d’impostos, taxes, preus pú- 290 ICIO 7.000,00 0,33 % ingressos corrents que son 1.886.000,00 €, permet blics, interessos i transferències corrents d’altres III Taxés, preus públics i altres 464.000,00 21,87 % 214 Mantent. vehicles 5.000,00 0,23 % una bona capacitat de maniobra, estalvi corrent administracions. Els extraordinaris corresponen a net, (474.000,00 €) per afrontar amortitzacions, in- subvencions, contribucions especials i operacions 300 Aigua 63.000,00 2,97 % 216 Mantent. informàtic 16.000,00 0,75 % versions i nous serveis, que es podran fer realitat, sense cap finançament a crèdit, complementades de crèdits. 301 Clavegueram 20.000,00 0,94 % 220 Material no inventariable 2.300,00 0,11 % amb les subvencions atorgades el 11,12 % del Les despeses, també agrupades en capítols, se- 302 Escombraries 152.000,00 7,17 % 221 Subministres 122.000,00 5,76 % pressupost, restant (236.000,00 €), corresponents gons la finalitat, segueixen els mateixos concep- a l’exercici 2014 i pendents de cobrament. L’esforç 309 Cementiri 4.000,00 0,19 % 226 Despeses varies 45.000,00 2,13 % tes. La despesa corrent agrupa tot el funcionament inversor per part de l’ajuntament (710.000,00 €) es ordinari de l’ajuntament, retribucions de personal, 321 Llicencies urbanístiques 5.000,00 0,23 % 230 Indemnitzacions i desp. prot. 22.000,00 1,04 % situa en el 33,46 % del total del pressupost. impostos a pagar, electricitat, material de reposició i manteniment, reparacions, subministres, lloguers, 329 Altres taxes 1.000,00 0,05 % III Interessos 15.000,00 0,70 % Per finalitzar, podem afirmar que els veïns iveï- nes del municipi financem directament el 46,07 despeses financeres i transferències corrents. Un 332 Domini Públic Local Em. Sumn. 14.000,00 0,66 % 310 Interessos préstecs 13.000,00 0,60 % cop previst l’import anual del funcionament ordina- % dels ingressos ordinaris de l’ajuntament. També ri, el romanent restant, diferència entre ingressos 339 Domini Públic Local altres 12.000,00 0,56 % 359 Comissions bancàries 2.000,00 0,10 % ho fem, indirectament, en el 24,60 % per serveis ordinaris i despesa ordinària, es destina a noves prestats (aigua, brossa, etc.), que son finalistes. I, 342 Serveis educatius 160.000,00 7,54 % IV Transferències corrents 312.700,00 14,74 % inversions. en comparació, l’estat espanyol destina el 14,32 %, 342 Serveis esportius 30.000,00 1,41 % 451 Tranf. corrents OA i CCAA 3.700,00 0,17 % aportació de cessió de tributs recaptats com IRPF Una novetat per a aquest exercici 2015 és l’entrada o IVA, i tanmateix la Generalitat aproximadament 462 Tranf. corrents ajuntaments 1.000,00 0,05 % en vigor de la nova instrucció comptable per a les 350 Contribucions especials 1.000,00 0,05 % contribueix anualment en un 4,77 %. administracions públiques locals, a partir de l’u de 399 Activitats 2.000,00 0,10 % 465 Tranf. corrents comarques 230.000,00 10,84 % gener d’aquest any. Això obliga al desglossament IV Transferències corrents 545.000,00 25,68 % Tranf. corrents AA sense de les partides segons el seu origen o la seva fina- 468 lucre 78.000,00 3,68 % litat. La tendència es anar cap a una comptabilitat 420 Participació Tributs del Estat 270.000,00 12,72 % analítica i a l’autofinançament dels serveis bàsics, VI Inversions 710.000,00 33,46 % vinculant cada despesa a un ingrés que la suporti 450 Generalitat de Catalunya 223.000,00 10,51 % 340 609 Inv. noves infraestructures 710.000,00 33,46 % i la faci viable. 461 Diputació de Tarragona Mant. 52.000,00 2,45 % IX Passius financers 90.000,00 4,24 % També cal remarcar que donada la suspensió, al V Ingressos patrimonials 1.000,00 0,05 % juliol de l’any passat, de totes les subvencions per 912 Amortització préstecs 90.000,00 4,24 % 520 Interessos comptes corrents 1.000,00 0,05 % a inversions de la Generalitat de Catalunya, així Total Ingressos 2.122.000,00 100,00% com el endarreriment en les aportacions dels Fons VII Transferències de capital 236.000,00 11,12 % 11 Locals destinats als ajuntaments (pendents 2013 i 2014), el pressupost municipal per al 2015 ha estat 750 Generalitat de Catalunya 0,00 0,00 % Pressupost 2015 per àrees de despesa confeccionat amb una reducció de 570.000,00 € 761 Diputació de Tarragona Inver. 236.000,00 11,12 % Vies Públi- Infraes- Ad. Càrrega Capítol Educació Cultura Esport Govern Total menys, comparat amb el de l’any 2014. Retalla- ques truc. General financ. da del 21 % en els ingressos, que també condici- Total Ingressos 2.122.000,00 100,00% ona, en la mateixa proporció, la despesa i obliga a I 88.000 127.000 42.000 401.000 658.000 aquesta a concentrar-se en els aspectes de mante- II 70.000 18.000 69.000 41.000 73.000 20.000 45.300 336.300 niment i funcionament ordinari de l’activitat bàsica municipal. III 15.000 15.000 IV 230.000 46.500 32.500 3.700 312.700 Per l’any 2015 la previsió es la següent: VI 710.000 710.000 IX 90.000 90.000 Total 388.000 191.500 101.500 41.000 783.000 62.000 450.000 105.000 2.122.000 OctubreOctubreGener · Novembre 2015 2012 · Març · GenerDesembre 2015 2013 2012 reportatgehistòria 14 OctubreOctubreGener · Novembre 2015 2012 · ·Març GenerDesembre 2015 2013 2012 calaixhistòria creatiu Quatre 1515

aparceros afiliados a la Unión de Rabassaires con- 1 ÈPOCA CONTEMPORÀNIA Mundo Gráfico. 09-11-1932. 10. tinúan tranquilamente la vendímia, llevándose miles 2 Mundo Gráfico. 09-11-1932. 10. 3 de arrobas a sus bodegas sin entregar un solo kilo a Mundo Gráfico. 12-4-1933. 16. 4 Mundo Gráfico. 12-4-1933. 16. los propietarios. Una comisión de éstos ha visitado al 5 Mundo Gráfico. 12-4-1933. 16. comisario delegado de la Generalidad pidiendo Jus- 6 Mundo Gráfico. 12-4-1933. 16. El conflicte agrari a l’Argilaga i la Secuita 7 Mundo Gráfico. 12-4-1933. 16. ticia. El comisario reprobó la conducta de los apar- 8 Mundo Gráfico. 12-4-1933. 16. ceros y manifestó que no tienen derecho a quedarse 9 La Vanguardia. 24-9-1933. 7. 10 con la cosecha... Dentro de tres días no quedará en La Vanguardia, 2-8-1933, 12. 11 El Sol. 16-9-1934, 5. segons la premsa de la II República el campo un kilo de uva, y los propietarios, que du- 12 El Sol. 18-9-1934, 1. rante el año han contribuido pagando contribuciones, 13 La Vanguardia 16-9-1934, 20. Paraules clau: Conflictivitat social, la Secuita, II propietarios. Y aunque unos y otros aparentaban, en Cataluña que el arrendamiento de las fincas. De 14 abonos, azufres y sulfatos para mejorar las propie- La Veu de Tarragona, 22-9-1934, 1. República, agricultura, Revolta Rabassaire. querían demostar su encono y su descontento por esta forma se ahogarán –dicen- los apetitos desme- 15 La Vanguardia, 29-9-1934, 12. dades, quedarán absolutamente sin nada. La prensa los respectivos procedimientos que emplean, que didos” Amb la II República, un dels conflictes més greus va provincial califica los hechos de anárquicos, y hasta cada uno de ellos desde su punto de vista creían Grup de veremadors de la Secuita a Mundo venir de la mà de l’agricultura i la propietat de la ter- El repartiment de fruits entre els propietaris i els cam- este momento no se ve solución en el conflicto12” Apèndix A. vituperables, en el fondo no hay malevolencia ni Gráfico. 1932 (BNE) ra. La reforma laboral i agrària quedà recollida en la perols a l’Argilaga era el següent: “En el pueblo de Nomenclatura de carrers durant la II rencor, y con un poco de buena voluntad por ambas També trobem aquest incident entre propietaris i Llei de Termes Municipals i provocà recels entre els Argilaga dos aparceros de Luis Ballester se quedan República a la Secuita partes es indudable que la solución puede ser satis- rabassaires recollit a la Vanguardia 13 i a la Veu de propietaris. Aquesta llei volia acabar amb la injusta con el setenta y cinco por ciento de los frutos de éste La plaça Galán i Garcia Hernández a la plaça Ma- factoria para todos3”. Tarragona14: “A la Secuita es volen quedar, sense distribució de la terra que hi havia a Espanya. Es do- y dos más se lo quedan todo. Cinco aparceros de jor. solta, la meitat dels fruits que corresponen a l’amo naren aixecaments de camperols que aspiraven a la L’autor diu el següent: “La gente campesina, a la José María Domingo parten al cincuenta por ciento. El carrer Capità Sancho al carrer Clos. i com aquest es nega, s’ho emporten tot els rabas- col·lectivització de terres però es topà amb la resis- que se excitó inconscientemente, quizá más con Tres aparceros de la señora viuda de Juan Dalmau saires mitgers”. La situació es va acabar resolent de El carrer Victòria 14 d’Abril a l’actual carrer Victò- tència de l’oligarquia. miras políticas y partidistas que por defender sus se retienen el cincuenta por ciento y cuatro aparce- ria. Es va ficar amb commemoració a la proclama- la següent manera: “El comisario de la Generalidad, intereses…está cansada de esperar y se muestra ros de Benigno Dalmau también parten al cincuenta ció de la Segona República, encara que creiem En els pobles hi havia dos locals socials diferenci- señor Prunés, reunió hoy en su despacho al alcal- que el nom pot ser anterior. Amb el Franquisme el inquieta e impaciente, dispuesta a reproducir, al por ciento9” ats, un per als propietaris i l’altre per als treballadors. de y a la Comisión de la junta de rabassaires de la nom del carrer no canviarà, potser en record a la llegar la nueva cosecha, los mismos conflictos del victòria sobre l’Espanya Republicana. Aquests locals tenien a la vegada funcions de cafè, Aquest clima d’inestabilitat al camp entre treballadors Secuita para resolver algunos conflictos existentes pasado año4”. Continua dient: “He recorrido estos sala de ball, sala de reunions, cinema o lloc per fer i terratinents va generar tensions entre ells provocant en aquel pueblo. Los aparceros se comprometieron El carrer Doctor Porta. días el Campo de Tarragona. También aquí existe xerrades polítiques. Els propietaris eren representats denúncies i desnonaments: “El propietario de unas a devolver los frutos a los propietarios, mediante la El carrer Catalunya. excitación entre los payeses: excitación que hicieron pel Institut Agrícola Català de Sant Isidre mentre que fincas de Argilaga y Secuita presentó una denun- firma de un recibo, de acuerdo con su base transito- elevar a su grado superlativo y bastante peligroso El carrer Jacint Verdaguer al carrer de la Creu. als camperols els representava la Unió de Rabassai- cia contra sus aparceros, habiéndosela remitido al ria de la ley de contratos de cultivos15”. las pasiones políticas. Ahora se dan cuenta que su El carrer Francesc Macià al carrer Sant Cristòfor. res. A la Secuita la Societat d’Agricultors representa- consejero de Agricultura de la Generalidad porque el obligación y la base de su vida es trabajar la tierra, y Aquest conflicte en l’agricultura catalana es va donar va a les dretes i als propietaris, mentre que la Unió alcalde de Secuita manifestó que parece existir con- El carrer Àngel Guimerà al carrer de Sant Isidre. la trabajan con cariño, con fe5”. en l’avantsala de la Guerra Civil Espanyola. Amb els de Rabassaires representava a les esquerres i els flicto, pues el propietario denunciante dejó de facilitar El carrer Enric Prat de a la prolongació del Fets d’Octubre de 1934 la Llei de Contractes de Con- interessos de jornalers. El periodista va passejar pel terme de la Secuita en- sulfato de azufre, abonos y agua para regar la citada carrer del Dr. Porta. reu va ser anul·lada i es tramitaren desnonaments trevistant a propietaris i treballadors. És un testimoni finca10” El carrer Santiago Russinyol a l’actual carrer del A la revista Mundo Gráfico hi ha un article de Gaya a rabassaires i masovers. Amb l’aixecament militar Dr. Gaspà. de primera mà de la tensió existent entre ells: “De Picón datat al 1932 sobre la verema a Constantí i El Parlament de Catalunya va promulgar el 12 d’abril del 1936 es van crear Comitès Revolucionaris que vez en cuando, la lectura de un periódico extremis- El carrer Pi i Maragall a la continuació del carrer a la Secuita: “Secuita es un lugar situado entre las de 1934 la Llei de Contractes de Conreu, disposició van col·lectivitzar terres de propietaris de dretes i de Catalunya. ta o las palabras encendidas de un conferenciante cuencas de los ríos Gayá i Francolí... Allí hemos pre- que regulava i millorava la situació de l’arrendatari l’Església. Al final de la Guerra Civil al 1939 les propi- iconoclasta, les hace fruncir el ceño y proferir frases La plaça de la Llibertat a la plaça de l’església. senciado cómo se llevaban a cabo todas las opera- davant del propietari. Donava la possibilitat de con- etats confiscades van ser retornades als seus antics duras o amenazas truculentas6”. La plaça de la República a l’actual plaça de la ciones de la vendimia. El corte de los racimos con vertir-se en propietaris de la terra als seus conrea- propietaris, alguns dels quals tornaren a ocupar llocs Font. unas tijeras especiales que evitan que se desgrane y Va parlar amb Josep Bonet, propietari de la Secuita: dors. El Govern Central i els propietaris catalans claus en la vida de la població. La carretera de l’Estació. se pierda la mayor parte de la uva; la colocación de “Yo tengo las fincas en aparcería. Ellas producen impugnaren aquesta llei que finalment va ser consi- Reportatge de Gaya Picón per la Revista “Mun- la misma en las portaderas; el cargamento de éstas vino, algarrobas, almendras y avellanas. De mi cu- derada inconstitucional pel Tribunal de Garanties. Text i fotografies: Marc Dalmau Vinyals do Gráfico” al 1933 (BNE) La carretera de Tarragona. en los carros que han de llevarse a las prensas, don- enta corren el sulfato y el azufre en algunos casos. El carrer de Bellavista on hi ha avui el carrer de les Com els propietaris no volien signar el document, de se extrae el zumo y se hace el vino1”. En otros, sólo pagamos el cincuenta por ciento del roques (anomenat la costa del Ordal). els masovers van començar a quedar-se amb tota azufre. Además, pago la plantación y las mejoras. El passatge Miret on avui en dia hi ha el Parc Miret En aquest treball l’autor recull la tensió existent al la collita. A finals d’any la situació entre rabassaires Y lo que se obtiene de la cosecha se reparte por mi- (anomenat antigament barri del Serrallo) camp entre obrers de la terra i propietaris. Gaya Pi- i propietaris era insostenible. Els rabassaires de la tad: una parte para los aparceros y la otra para mi7 cón ens parla del “seny català2” dels pagesos de la Secuita van decidir apropiar-se de tota la verema. ”. Josep Bonet va dir al seu favor que aquell any hi província que els porta a fer les feines de verema Segons la premsa de : “Los aparceros afili- havia hagut mala collita i que es repartí a raó del 60 sense revoltar-se. Sembla que hi havia por a que ados a la Asociación de Rabassaires de Cataluña per cent. Els pagesos també utilitzaven eines i ma- els rabassaires es poguessin aixecar contra els pro- han requerido a los propietarios para que firmen un quinària de la seva propietat. pietaris. Molts d’ells eren objecte dels abusos dels documento acatando la Ley de Contratos de Culti- amos: “Es verdad que los abusos y explotaciones Al camp va parlar amb el masover Josep Calvet. El vos aprobada por el Parlamento Catalán, pretensión de que son objeto por parte de algunos propietarios, presenta com un important membre del moviment a la que los propietarios no han accedido... Ante la han provocado cierto malestar en la mayoría de las agrari. Sembla ser que el problema consistia en negativa de firmar el documento, los aparceros han comarcas catalanas; pero ese malestar que ha teni- que els pagesos estaven en contra del repartiment empezado la recolección de la uva, quedándose con do unas aisladas explosiones... se ha ido sofocando, de fruits a l’amo. Creien que era excessiu el que els toda la cosecha. El alcalde de la Secuita ha pues- Segell d’Agricultors Rabassaires de la Secuita. de momento, y ante la necesidad de atender a la re- hi demanaven: “Los trabajadores no pedimos nada to en conocimiento del comissario delegado de la 1933 (Arxiu Municipal de la Secuita) colección de la cosecha...” exagerado, y si no fuera por los propietarios que todo Generalitat tan incalificable expoliación, habiendo lo quieren para ellos, todo estaría solucionado. Por- manifestado éste que la actitud de los aparceros es Hi ha un altre treball a Mundo Gráfico al 1933 on que no es justo, ni es de sentido legal, que el que no improcedente, pero no da solución al conflicto. La Bibliografia ja es tracta directament el problema de la terra a la se preocupa de la tierra y reduce su labor a pasear y actitud de los aparceros lleva a la ruina a muchos PARRAL, JORDI 2006: “L’experiència re- Secuita: “En la Secuita –un simpático y pintoresco a mirar cómo los demás trabajan, pretenda quedarse pequeños propietarios...11”. publicana a la Secuita: 1931-1936” a La II lugar del Campo de Tarragona, distante unos diez con la mayor parte8”. Josep Calvet considerava que República al Camp de Tarragona. Publica- kilómetros de la capital, donde se cosecha vino, al- Veiem com els fets van continuar fins al 18 de se- el millor era donar les terres en arrendament acabant cions del Cercle d’Estudis Històrics i Soci- garrobas, almendras y avellanas- he tenido ocasión tembre: “Los rabassaires vendimian y se llevan el amb l’entrega de fruits que tants problemes provoca- als Guillem Oliver del Camp de Tarragona. de hablar del problema de la tierra con obreros y con fruto sin dar nada a los propietarios de la tierra. En va: “[...] no ven otra solución al problema de la tierra 239-260. Secuita continúa sin solución el conflicto agrario. Los Cafè de l’Argilaga construït al 1928 com a Cooperativa de pagesos (Fotografia de l’autor) OctubreOctubreGener · Novembre 2015 2012 · Març· GenerDesembre 2015 2013 2012 reportatgecalaix creatiu 1616 OctubreGener Gener· Novembre 2015 2014 · Març ·· MarçDesembre 2015 2014 2012 elassociacions racó de la cuina del municipi 1717

El racó de La saviesa popular en el la cuina La veritable cuina pronòstic del temps Dani Ramírez, l’home del temps de TV3, escriu al casolana de Catalunya “Calendari de pagès” Consells de molt Petits “trucs” de meteorologia que he après al llarg del temps. Vegem el del cuc de la pluja, aquell petit interès Per acabar amb la sèrie de consells que ens ofereix cuc anellat i negre que quan el toquem s’enrotlla el gran llibre de La Teca, en llegirem uns quants com una espiral, com una ensaïmada i després que ens poden ser d’utilitat. treu un líquid pudent. És un “mil peus”, tècnicament Hem de tenir en compte que aquest llibre va ser un detritòfag. I no falla, quan veus aquests cucs escrit pels voltants dels anys 20. per terra o enfilant-se per les parets és que plou- La Teca era un dels principals regals de casa- rà ben aviat, potser el mateix dia o l’endemà. Poc ment. em falla aquest animaló. Com tampoc em fallen els llimacs que surten al capvespre i assenyalen hu- 1 - Quan el menjar surti fumat es posa la cassola, mitat alta, rosada o boira la nit propera. Són quasi destapada, dintre d’aigua calenta i amb una cullera infal•libles. es separa el guisat del fons; al cap d’uns quinze Les granotes, simpàtiques i sorolloses, ens poden minuts ja pot servir-se, puix ja haurà desaparegut guiar fins a cert punt: cada vespre canten a les bas- el gust de cremat. ses, safarejos i rierols. Però si canten a ple dia i ple 2 - Abans de fregir tomàquets han d’escaldar-se o sol, llavors ens n’hem d’estranyar i el temps podria posar-los una estona al caliu, per mor de pelar-los capgirar-se. També depèn de les espècies: no és fàcilment. Després es fregeixen al gust de cadas- el mateix la granota comuna o verda, que la roja o La cigala i la formiga cú, afegint-hi sal, pebre i una mica de sucre i julivert la reineta, o els tòtils, més de caràcter nocturn, com Que feliç era la cigala durant l’estiu!!! El sol lluïa, • I perquè no li puc demanar ajuda a la meva veïna picat. els imponents gripaus. Especialment la granota co- les flors desprenien el seu aroma embriagador i la la formiga? 3 - Les persones que no els agradi el safrà i vulguin muna i la reineta he vist que funcionen relativament cigala cantava i cantava. El futur no li preocupava Va pensar dins seu. que el menjar tingui color, poden suplir-lo amb xo- bé. I això de cantar a deshores em porta directa- gens ni mica: El cel era tan blau sobre el seu cap i • Potser vaig tenir temps durant l’estiu d’emmagat- risso castellà o sobrassada, que a més a més del ment a pensar en els galls de corral. Normalment les cançons tan alegres...però l’estiu no és etern. zemar provisions i construir-me un refugi- Doncs és color donen bon gust. canten a trenc d’alba, ben escandalosament, entre Un trist matí la senyora cigala es va despertar per clar que no! - va dir tota convençuda- Havia de can- 4- No es cregui que fent bullir rabiosament les olles les cinc i les set de la matinada ( segons l’època un fred intens; les fulles dels arbres s’havien tornat tar! Però els meus càntics ara no m’alimentaran. i cassoles es cogui més aviat; bullint a poc a poc de l’any). Doncs quan sentim un gall que es posa a grogues, una pluja gelada queia del cel gris i la boi- I amb el cor bategant-li a tota velocitat, va trucar a tot queda cuit igual i s’obté l’avantatge que no es cantar a mitjanit o cap a la una o tres de la matina- ra li entumia les potes. la porta de la formiga. fan malbé els caldos ni els guisats. Tingui’s el cos- da (aproximadament) és que ve un canvi de temps • Què serà de mi?Aquest hivern cruel durarà molt • Què vols? - Va preguntar la formiga quan va veu- tum de fer les coses amb temps suficient; altrament cap a la pluja o tempesta. A l’hivern, això funciona de temps i em moriré de gana i de fred - s’anava re a la cigala davant la seva porta. fent-les de pressa, la cuina avorreix i tot. força bé per anunciar nevades. També són d’aque- dient ella mateixa. El camp estava cobert per una gruixuda capa de lles senyals de la natura (domèstica) que no solen neu i la cigala contemplava amb enveja la confor- errar gaire. table llar de la seva veïna; i traient-se de sobre la neu que gelava el seu pobre cos, va dir llastimo- sament: Tallarines a la carbonara de camagrocs • Tinc gana ….i…..estic morta de fred…. I la formiga va contestar: Procediment seguit la nou moscada. • I a mi què m’expliques? Què feies al llarg de l’es- Anem tallant la ceba ben petita i la posem en una Quan la pasta estigui al gust, l’escorrem i li donem tiu, quan es poden trobar els aliments per tot arreu paella a foc suau amb un xic d’oli d’oliva, laminem una lleugera esbandida amb aigua freda per tren- i és possible construir una casa? l’all i ho afegim quan la ceba estigui pochada. car la calor residual. Amb que quedi tèbia ja val, • - Jo? Cantava i cantava tot el dia - va respondre la tampoc no ha d’estar freda del tot. cigala tota orgullosa. Mentrestant, en una olla, posem a coure la pasta. Posem les tallarines al plat i al damunt la salsa. El • I què? - va preguntar la formiga. Netegem i tallem els bolets, quan el sofregit sigui color, la textura i el sabor canvien agradablement. • Doncs... res….- va murmurar la cigala llest les afegim i ho sofregim tot bé, després afe- • Cantaves? Doncs perquè no proves ara de ba- girem la nata, corregim de sal, al palmell de la mà llar? posem una mica d’orenga, l’esmicolem amb els I amb aquesta dura resposta, la formiga va tancar dits perquè desprengui més aroma, l’afegim, i tot la porta, negant a la desafortunada cigala el seu refugi de calor i benestar. - Oli d’oliva. - 1 Dent d’all. Ingredients - 1 Ceba petita. - Nata líquida. - Tallarines. - Camagrocs. Bon profit! - Orenga. - Nou moscada OctubreGenerGener · Novembre 2015 2014 · Març· Març· Desembre 2015 2014 2012 associacionspregó del municipi 18 Octubre ·Gener Novembre 2015 · DesembreMarç 2015 2012 informaciópregóassociacions municipal del municipi Quatre 119199 Punt Jove: Convocatòria de Concert a l’Argilaga subvencions per a entitats Un passeig musical a càrrec de l’Aleix Cortés i d’en Marcel Bagès al Casal de l’Argilaga. Xerrades Viure l’evolució musical de l’Aleix és un plaer, i si Taller fitness emocional Xerrades per a mares juvenils, de l’any 2015 a aquest creixement hi afegim la simbiosi que es Reconeix i entén les teves emocions. Entrena’t i produeix entre l’Aleix i el Marcel, que amb tan sols posa‘t en forma emocionalment. Aprèn a gestionar i pares Vine qualsevol dilluns de 9.30 h a 12:30 h a l’Ajuntament una mirada ja saben que volen i per on han d’anar, els teus estats interns. Treu el màxim partit als teus El 23 de gener, es va dur a terme una xerrada, a és un doble plaer. recursos. Desenvolupa la teva auto creença i el la Sala de Plens de l’Ajuntament, sobre Higiene i t’ajudarem a fer-ho. pensament positiu. Respiratòria, a càrrec d’Anna Ferran Roig, Fisio- T’hi esperem!! Objectius: terapeuta cardio-respiratòria, qui ens va ensenyar - Acompanyar les persones en el seu procés de tècniques que ajuden a prevenir o alleugerir el curs desenvolupament emocional des del respecte, la de diverses malalties respiratòries. Autoritat positiva: Us informem que ahir, 16 de març, van sortir publi- obligatòria, els certificats digitals recomanats, com responsabilitat i l’atenció personalitzada. cades al DOGC les bases que han de regir la con- fer la sol·licitud de la subvenció, l’aportació de la Així mateix, el 27 de febrer, es celebrà una altra com posar límits vocatòria de subvencions per a entitats juvenils, de documentació necessària i la justificació - Sensibilitzar i fomentar els valors del benestar xerrada sobre La Gestió del Dol, a càrrec d’Imma l’any 2015. • Seguiment de l’expedient: en aquesta pàgina es personal i social, la satisfacció profunda i la cons- Díaz Teba, llicenciada en Psicologia i Màster en Te- amorosament faciliten consells útils per saber com estar informat trucció d’una vida valuosa. ràpia Familiar Sistèmica, autora de diversos llibres Tenir una autoritat positiva, és bàsic per a l’educa- Com a novetats importants respecte a d’altres en tot moment de l’estat de la sol·licitud de la sub- - Transmetre amb senzillesa i practicitat la fona- ció dels nostres fills i filles. anys, cal destacar especialment que: venció per Internet. de consulta sobre aquesta matèria. La sessió es mentació de l’entrenament emocional • Suport a les entitats: aquest apartat és un calaix va centrar en les diverses etapes del desenvolupa- Hem de marcar límits i objectius clars que li perme- • Les subvencions de la Direcció General de Jo- de recursos per poder resoldre els dubtes que pu- Programa: ment dels infants i com aquests tanquen els cicles tin diferenciar que volem que facin i que no volem ventut estaran incloses dins les subvencions del guin sorgir en cada moment. 1. Les emocions ens juguen males passades de dol i/o sobre les repercussions, en el llarg de les que facin i així oferir una guia per ser excel·lents Departament de Benestar Social i Família en un • Agenda: aquesta eina permet estar informat de 2. Intel·ligència emocional a la pràctica seves vides, del no tancament d’aquets cicles. persones. Un dels errors més freqüents dels pares mateix formulari únic de sol·licitud i que la tramita- totes les accions que envolten la convocatòria ordi- 3. L’entrenament de les nostres emocions i mares és excedir-se en la tolerància, sobre prote- ció de les subvencions es realitzarà exclusivament nària de subvencions 2015. . Estratègies d’actuació Totes dues ponents van assolir un gran nivell en per via electrònica, mitjançant l’Oficina Virtual de • Normativa relacionada: aquest apartat és un re- Propera campanya 4 gir-los. O pel contrari, ser molt rígids i normatius. I l’exposició dels diferents temes. I el públic assistent Tràmits (OVT). cull de totes les disposicions relacionades amb el 5. On ets i on vols ser? llavors comencen els problemes. hi va participar molt activament, atès que va poder procediment de la convocatòria. de donació de 6. Situacions estressants o persones estressades Us proposem trobar un equilibri, posant límits amb plantejar dubtes o qüestions específiques, que van • Per fer la tramitació de les subvencions serà in- S’ha de tenir en compte que la nova secció sobre 7. Si vols, pots. amor, ajudant-los a ser independents i a sentir-se dispensable disposar d’un Certificat Digital, ja sigui la Convocatòria ordinària de subvencions per a ser respostes al moment. 8. Si vols obtenir resultats diferents, fes coses segurs d’ells mateixos. de l’entitat o de la persona que en sigui represen- entitats serà un apartat dinàmic que s’anirà actu- sang a la Secuita diferents tant. alitzant periòdicament. Qualsevol novetat o notícia Diumenge 19 d’abril, de 10:00 a 13:30 hores, al po- A càrrec de: Neus Domènech Barrera, llicenciada A càrrec de: Alícia Vallespí. Psicopedagoga. Es- a comunicar en relació a la convocatòria es farà liesportiu cobert de l’Escola Guillem de Claramunt en Psicologia, màster en Psicomotricitat Educati- D’altra banda, informar-vos també que ja està dis- mitjançant un noticiari que s’ubicarà a la pàgina pecialista en Desenvolupament Neurofuncional. de la Secuita. va, PNL i també de Coaching a l’Institut Gestalt de ponible al web del Departament de Benestar Social principal de la secció Terapeuta en àudio-psicofonologia. Professional Barcelona, on ha fet de mentora-Coach del Màster i Família una nova secció sobre la Convocatòria Per a tu tan sols és un moment, per a molts malalts Certified Coach (PCC per la ICF). Amb mésde de Coaching i PNL. Treballa com educadora soci- ordinària de subvencions per a entitats. Igualment, serà molt important que quan realitzeu pot suposar la vida. 1.500 h d’experiència en coaching. Membre de la En concret, a la nova secció hi trobareu els apar- la sol·licitud de convocatòria no us espereu a dar- La donació de sang és un acte senzill, segur, gens al a l’Ajuntament de des de 1991. És coach ICF Internacional. Màster en Coaching Personal, tats següents: rera hora per si hi ha errades del sistema, ja que dolorós, i assistit per professionals especialitzats individual i de famílies, a més de formadora i con- un cop arribada a la data límit de presentació de Executiu i Organitzacional. Acreditada per l’Asso- en tot moment. Per a tu no comporta cap risc, però, ferenciant. • Catàleg de subvencions: en aquest apartat es de- sol·licituds no s’admetran sol·licituds que no s’ha- ciació Espanyola de Coaching (ASESCO), gradu- tallen les diferents línies d’actuació que s’inclouen gin registrat telemàticament via OVT. Així mateix, en canvi, per a malalts de tot el territori, pot suposar ada a Coaching Corporation. Licensed Practitioner Lloc: Sala de Plens de l’Ajuntament de la Secuita. dins de les subvencions. serà molt important que introduïu correctament el avançar en el seu procés de curació. of NLP, per Hernán Cerna Training, avalada per la C/Sant Cristòfol, 2. La Secuita. • Procediment de tramitació: s’hi pot trobar infor- correu electrònic, ja que es per on es faran totes Has de saber que pots donar sang: mació detallada sobre la tramitació electrònica les comunicacions oficials. Society of NLP i el Dr Richard Bandler. Formadora Hora: 18:00 hores. • Si tens entre 18 i 65 anys i peses en Lideratge i Comunicació. Formadora acreditada Calendari: Divendres, 24 d’abril de 2015 més de 50 Kg. del Departament d’Educació de la Generalitat de Durada: 2 hores. Catalunya, de l’Escola d’Administració Pública de • Tot i que hagis patit hepatitis abans la Generalitat, Universitat Rovira i Virgili, i de diver- Concert dels 12 anys. sos organismes públics. Formadora de formadors. Docent en el Programa Internacional de Coaching Xerrada informativa: de Guitarra Executiu i Lideratge Estratègic per Valors, Univer- • Encara que no estiguis en dejú. Reserva pista de joc A l’Església del Sagrat Cor de Vistabella. Fins hi tot és recomanable haver sitat Carlos III, Madrid. Especialista en Coaching Amb la propera posada en funcionament del pro- 25 d’abril de 2015, a les 18h. fet un àpat normal. personal i Persones Públiques. grama de reserva de pista, tant de Pàdel com de Multiesport, volem explicar-te com ho hauràs de Cinc alumnes de entre 8 i 19 anys, pertanyents a • Encara que tinguis el colesterol elevat. Lloc: Sala de Plens de l’Ajuntament de la Secuita. l’Escola i Conservatori de Música a Tarragona, in- Exposició C/Sant Cristòfol, 2. La Secuita. fer. Representants de l’empresa Epic Informàtica, dis- terpretaran tot un seguit de peces clàssiques per • Encara que prenguis alguns dels Hora: 18:00. “SI VOLS...T’HO EXPLICO” senyadors de l’aplicació, ens ensenyaran com re- guitarra. Dins de la VIII MOSTRA DE JOVES GUI- medicaments més freqüents. Calendari: Divendres, 8 de maig de 2015. gistrar-se, obrir una partida, convidar a d’altres ju- TARRISTES de les comarques de Tarragona i III La Rat Cebrián i l’Yvonne Fuster ofereixen un tas- Durada: 1 h : 30’. tet del seu treball, “SI VOLS...T’HO EXPLICO”. Un gadors, tancar la reserva, fer el pagament, com ac- de Catalunya. • Pots donar fins a 3 vegades a l’any, viatge introspectiu a través del procés intern d’una cedir al terreny de joc, com funciona la il•luminació si ets dona, i fins a 4, si ets home, dona que viu la seva malaltia com una oportunitat de les pistes... i tot mitjançant el telèfon mòbil o Organitza: l’Escola i Conservatori de Música entre donació i donació, ha de passar de desenvolupament personal. l’ordinador. a Tarragona, amb els suports de l’Ajuntament un mínim de dos mesos. Lloc: Sala de Plens de l’Ajuntament de la Secuita. Si estàs interessat vine a informar-te. Molt aviat en- de La Secuita i L’Església del Sagrat Cor de C/Sant Cristòfol, 2. La Secuita. trarà en funcionament! Vistabella. Dies 11, 12, 18 i 19 de abril, de 10 a 13,30 i de Hora: 19:00 hores. Lloc: Sala de Plens de l’ajuntament de La Secuita. 16 a 20. La donació de sang és un fet habitual. Calendari: Divendres, 17 d’abril de 2015 C/Sant Cristòfol, 2. La Secuita. Sala de Plens de l’Ajuntament de La Secuita. Us hi esperem! Durada: 2 hores. C/ Sant Cristòfol, 2. La Secuita. Dia: divendres, 17 d’abril. A les 19 hores. OctubreGenerGener · Novembre 2015 2014 · Març· Març· Desembre 2015 2014 2012 associacionspregó del municipi 2020 Octubre ·Gener Novembre 2015 · DesembreMarç 2015 2012 informacióelassociacions racó natural municipal del de municipi la saviesa Quatre 219211 Sunny Summer Espàrrec Estem preparant el Sunny Summer per aquest es- Espàrrec és el turió de l’esparreguera, planta sil- CULTURA A LA FRESCA tiu 2015. Aquesta edició estarà plena de novetats vestre i conreada del gènere Asparagus amb el adreçada als més petits del municipi. Fer esport, nom científic d’Asparagus officinalis. Per les nits d’aquesta primavera – estiu volem pro- aprendre, passar-ho be, relacionar-se amb els El nom del gènere prové del grec “a” com partícula posar-vos una oferta cultural molt innovadora, tot un amics, fruir de l’estiu, tot en llengua anglesa, son El racó natural negativa i “speìro” com llavor; es refereix al fet que seguit d’actuacions de petit format. Podrem gaudir en el seus principals objectius que esperem seran del es pot multiplicar per via vegetativa. El nom especí- l’intimitat d’una variació heterogènia de conceptes i vostre interès i sobre tot dels vostres fills i filles. de la saviesa fic “acutifolius” fa referència a la forma de les fulles, formes d’expressió artística; des de músiques tradici- Aviat rebreu informació més detallada. “acuta”, del llatí afilat, punxegut, i “folia” de fulla. onals de casa nostra a ritmes d’altres latituds, de for- Creix en terres sorrencs i relativament secs, però mats escènics clàssics a d’altres molt més avantguar- amb una capa freàtica profunda, poc freda i que s’escalfi ràpidament a la primavera. La terra ha de distes, dels tons melòdics i la poesia a la distorsió, el

ser poc compacta i poc argilosa, sense pedres, per- sarcasme i l’ironia.

què els turions es desenvolupin fàcilment i no els

calgui robustir-se, fent-se fibrosos. Es localitza en Acompanyeu-nos en aquests viatge de la diversitat cul-

tota la conca Mediterrània i tolera les terres relati- tural, compartirem la fresca de la nit i la frescor d’unes

vament salades. Tot i desenvolupar-se en diferents formes d’expressió artística diferents. 2015

climes, agraeix els climes càlids i suaus. Els podem LLOC: trobar fàcilment als marges dels conreus.

Escola Guillem de Claramunt a Plantes perennes i dioiques (hi ha esparregueres

uit

c mascles i esparregueres femelles) de fins a 2 me-

e

S

25/06 al 10/07 tres d’alçada, tiges erectes i fulles molt petites que

29 de maig 26 de juny 10 de juliol a

L a l’hivern s’assequen. Les arrels són carnoses i es

“LÀBIA”, Jaume Muñoz ens presenta aquest Aleix etc ens fa un recorregut per “Cançons i LA TIA SAMBA trio format per César Vas- DATES: 13/07 al 31/07 e

d disposen radialment com una urpa amb els borrons

espectacle poètic musical amb l’acompanya- versions d’autor”. Acompanyat per la guitar- concellos: guitarra, veu, cabaquinho, Carla 03/08 al 14/08 nt

e dels rebrots al mig. A la primavera broten diversos ment a la guitarra de Marcel Bagés. ra de Marcel Bagés. Cançons i música d’au- Cruells: veu, percussió menor, Dani katan- m brots de cada planta anomenats turions que si no tor on la veu d’Aleix Cortés ens transporta a ga: bateria. Enamorats de la música brasilera, HORARIS: a

nt són collits emeten una ramificació i floreixen. Les u un pla d’intimitat personal, de poesia musica- han recuperat clàssics entranyables, sambes, de 09:00h a 13:00h. (sense menjador) j A flors femenines es converteixen en un fruit globós da i de barreja de sentiments i emocions. afoxes, xotes...temes arreglats amb amor i de 09:00h a 16:30h. (amb menjador) vermell que té una llavor negra dins. La planta té

+INFO grans dosis d’alegria per a que La TiA....no 5 de juny una gran rusticitat. Les esparregueres viuen 20 pari de Sambar.

Maria Arnal i Marcel Bagés, presenten mú- anys o més.

siques de tradició oral de la península ibèrica, Ajuntament de La Secuita AMPA Escola Guillem de Claramunt Es diferencia l’espàrrec blanc del verd en què estretes d’arxius i fonoteques, i alguns temes 3 de juliol aquest darrer no es colga amb terra. L’espàrrec propis. “Cants de batre”, cants de treball, na- Marquet i Marc Egea presenten “Plantar 17 de juliol blanc és l’efecte de no veure la llum quan creix nes i fandangos . Canals i línies entre aques- cara a la vida” un crit de vida per afrontar L’ ortiga sota terra. tes cançons tradicionals amb la veu de la aquests dies de crisi i retrocés. És una pro- Per concretar Curs de Cuina És un gènere de la família de les plantes de les A part del consum alimentari, s’utilitza com a diü- La cuina del bacallà. Maria Arnal i les distorsions de guitarra elèc- posta escènica íntima i intensa que reviu po- Urticaceae, totes elles caracteritzades per tenir uns rètic. De la mà de Ferran Gimeno, cuiner professional, trica del Marcel Bagés. Solcs entre melismes emes del primer Estellés, aquell més arrapat pèls que alliberen una substància àcida que fa co- És baix en calories, no conté ni greix ni colesterol que ha estudiat a l’Escola d’Hostaleria de Tarragona i acoples. Músiques que parlen de la Música a la vida quotidiana, a la mort i al sexe des- ïssor i inflamació a la pell. Tota la planta és de color i té un baix contingut en sal. És ric en àcid fòlic, i que ha treballat en diversos restaurants de prime- com una manera de fer comunitat. carnat. intensament verd. potassi, fibra natural i rutina. És ric en l’aminoàcid ra línea a la comarca del Tarragonès. El gènere comprèn unes 35 espècies de les re- asparagina, a qui li proporciona el nom. Coneixerem, en dues sessions, les tècniques bà- gions de clima temperat de tot el món. A les nos- La truita d’espàrrecs és molt bona quan es fa amb siques per aprendre a cuinar-lo i es posaran en tres contrades l’espècie que predomina és l’Urtica espàrrecs silvestres molt prims, tot just després de pràctica diferents receptes que ens mostraran la Urens, herba anual de 0,1 a 1,2 metres que viu en- collir-los. 12 de juny varietat de coccions, preparacions i presentacions tre el nivell del mar i els 800 metres. “El Vol de la Dona-ocell”, Muntsa Plana que es poden realitzar. Es fan a terrenys molt nitrogenats, suporten molt el i Valls, és una artista i intèrpret que utilitza Els divendres 8 i 15 de maig, de 17 a 19 hores, fred i són molt difícils d’eliminar amb herbicides o imatges i paraules, sons i art per inspirar i re- a la cuina de l’Escola Guillem de Claramunt de La Cada divendres a les 22 hores llaurant, ja que tenen estolons. flexionar, ens endinsarà en un viatge de can- Secuita. Carretera de s/n. La Secuita. al pati de l’Ajuntament de la Secuita, Les ortigues han tingut ús com a tèxtil i com ali- vis, transformacions i metamorfosis. Places limitades a 15 persones, per rigorós ordre carrer Sant Cristòfol, 2 – La Secuita. ment, ja que una vegada cuites perden el poder d’inscripció, data límit per inscriure’s: 30 d’abril. Entrada pel camí del Molí s/n. lacerant i tenen un gust agradable. Preu del curs: 20 € per persona. És rica en vitamines A, B, C ,E i minerals. Té pro- Inscripcions a les oficines de l’Ajuntament de Aforament limitat. pietats depuradores de la sang i propietats antihis- La Secuita. C/Sant Cristòfol, 2. La Secuita. 19 de juny tamíniques. Organitza: Héctor Arnau i Pau Miquel Soler, ens pre- Es pot consumir com a infusió, verdura acompa- Ajuntament de La Secuita senten “Las Víctimas Civiles”. És el primer nyada de, per exemple, patates o crema de verdu- amb la col·laboració i direcció d’Aleix Cortès. grup en la història de la música en valencià res, en la que afegirem ortigues, en sopa, en truita, que canta en castellà. Des del conflicte lin- etc. Es prefereixen els brots tendres. güístic fins a Dresden, Treblinca, Tora Bora La medicina científica ha comprovat una certa ac- o Hiroshima. És a dir , humor, sarcasme ció en els preparats d’ortiga contra l’artrosi, l’artritis pur,distorsió, música i el millor humor negre. o els dolors musculars com la torticolis. En agricultura ecològica una decocció d’ortigues s’empra per utilitzar com adob nitrogenat i com in- secticida. OctubreGener · Novembre 2015 · Març· Desembre 2015 2012 agenda 2022 OctubreGenerOctubre · Novembre 2015 2012 · Març · GenerDesembre 2015 2013 2012 informacióinformació municipal municipal Quatre 232123 Calendari d’activitats i serveis ABRIL 2015 MAIG 2015 JUNY 2015 dl dm dc dj dv ds dg dl dm dc dj dv ds dg dl dm dc dj dv ds dg · Cultura a la fresca: Zumba Pilates · Divendres · Caminada i paella Zumba · Andròmines Zumba Pilates · Trobada de Gralla Manualitats “Cants de batre” Sant a L’Argilaga Dansa del ventre Pilates Gralla de Maria Arnal la Gent Gran Teatre Puntes coixí Teatre i Marcel Bagés · Gralla · Gralla 1 2 3 4 5 · Teatre 1 2 3 1 2 3 4 · Teatre 5 6 7 · Dilluns de · Andròmines Zumba Pilates Gralla · Exposició: · Exposició: Zumba · Andròmines Zumba Pilates · Curs “La cuina Zumba Pilates Zumba Pilates · Cultura a la fresca: Pilates Gralla Teatre “Si vols... t’ho explico” “Si vols... t’ho explico” Dansa del ventre Pilates Manualitats Gralla del Bacallà” Dansa del ventre Puntes de coixí Manualitats Gralla “El Vol de la Dona-ocell” · Xerrada “Taller de de Muntsa Plana Pasqua Puntes de coixí Teatre · Country Teatre Teatre · Country Puntes coixí Fitnnes Emocional” · Gralla · Gralla 6 7 8 9 10 11 12 4 5 6 7 · Teatre 8 9 10 8 9 10 11 · Teatre 12 13 14

Zumba Pilates Zumba Pilates · Xerrada · Exposició: · Exposició: Zumba Pilates Zumba Pilates · Deixalleria Zumba Pilates Zumba Pilates · Cultura a la fresca: · Deixalleria “Si vols... t’ho explico” “Si vols... t’ho explico” · Curs “La cuina Dansa del ventre Puntes de coixí Manualitats Gralla informativa sobre el Dansa del ventre Puntes de coixí Manualitats Gralla Mòbil. Dansa del ventre Puntes de coixí Manualitats Gralla “Las Víctimas civiles” mòbil sistema de reserva · Deixalleria Mòbil. del Bacallà” Teatre · Country · Donació de sang Teatre Teatre de Héctor Arnau i Pau de pistes (Padel). · Gralla · Gralla Miquel · Teatre · Gralla · Teatre 13 14 15 16 17 18 19 11 12 13 14 15 16 17 15 16 17 18 · Teatre 19 20 21 Zumba Pilates Zumba Pilates · Xerrada ·Concert de guitarra Zumba Pilates Zumba Pilates · Gralla Eleccions Zumba Pilates Zumba Pilates · Cultura a la fresca: Dansa del ventre “Autoritat positiva: a Vistabella Dansa del ventre Puntes coixí Manualitats Gralla · Teatre Dansa del ventre Puntes coixí Manualitats Gralla “Cançons i versions Puntes de coixí Manualitats Gralla com posar límits d’autor”d’Aleix Cortés Teatre amorosament” Teatre Municipals Teatre · Gralla · Gralla 20 21 22 23 · Teatre 24 25 26 18 19 20 21 22 23 24 22 23 24 25 · Teatre 26 27 28

Zumba Pilates Zumba Pilates Zumba Pilates Zumba Pilates · Cultura a la Fresca Zumba Pilates Dansa del ventre Puntes coixí Manualitats Gralla Dansa del ventre Puntes coixí Manualitats Gralla “LÀBIA”, de Jaume Dansa del ventre Puntes coixí Teatre Teatre Muñoz · Gralla 27 28 29 23 25 26 27 28 · Teatre 29 30 31 29 30

Telèfons de contacte per les activitats del casal:

Gimnàstica Pilates Dansa del ventre Teatre Zumba Puntes de coixí Ajuntament De 19 a 20h De 19 a 20h 22h De 20.30 a 21.30h De 17 a 19h 977611354 Emilio Benito Isabel Tere Morelló Sara Jane O’Relly Neus Informació municipal 649527447 977378999 977611035 688434545 977610651

Telèfons d’interès Horaris d’autobús La Secuita - Tarragona Tarragona - La Secuita Reus - La Secuita La Secuita - Reus De dilluns a divendres, feiners SECUITA,LA> TARRAGONA De dilluns a divendres, feiners TARRAGONA> SECUITA,LA REUS> SECUITA,LA Ajuntament 977 61 14 54 Escola Guillem de Claramunt 977 61 14 21 SORTIDA ARRIBADA SORTIDA ARRIBADA SORTIDA ARRIBADA Escola Bressol “Els Guillemets” 977 61 15 94 06:59 07:45 De dilluns a divendres laborables 1 06:10 06:40 De dilluns a divendres laborables 1 09:25 10:18 De dilluns a divendres laborables AMPA 625 94 30 31 07:50 08:25 De dilluns a dissabte laborables 1 08:30 09:05 De dilluns a divendres laborables 1 13:25 14:20 De dilluns a dissabte laborables Consultori mèdic 977 61 12 17 09:24 10:00 De dilluns a divendres laborables 1 09:15 19:50 De dilluns a dissabte laborables 1 Farmàcia 977 61 12 67 11:25 10:50 De dilluns a dissabte laborables 1 11:50 12:23 Cooperativa Agrícola Sant Isidre de la Secuita 977 61 12 07 De dilluns a divendres laborables 1 12:34 13:10 De dilluns a divendres laborables 1 SECUITA,LA> REUS Cooperativa Agrícola de l’Argilaga 977 61 13 62 12:00 12:35 Dissabtes laborables 1 12:43 13:15 Dissabtes laborables 2 13:15 13:50 De dilluns a dissabte laborables 1 14:39 15:10 De dilluns a divendres laborables 1 SORTIDA ARRIBADA 14:00 14:31 De dilluns a divendres laborables 1 Horaris de consulta mèdica, infermeria i pediatria 14:50 15:25 De dilluns a divendres laborables 1 10:18 11:25 De dilluns a divendres laborables 15:15 15:50 De dilluns a divendres laborables 1 Horari metge de familia 16:15 16:50 De dilluns a divendres laborables 1 14:20 15:20 De dilluns a dissabte laborables 18:00 18:35 De dilluns a divendres laborables 1 Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres 18:09 18:50 De dilluns a divendres laborables 1 19:00 19:35 De dilluns a divendres laborables 1 La Secuita 8.30-12.00 8.30-11.40 15.10-17.40 8.30-11.40 8.30-14 19:35 20:10 De dilluns a divendres laborables 1 20:15 20:46 De dilluns a divendres laborables 1 Vistabella 12-13.30 12.00-13.30 Aquests horaris s’han extret de les pàgines web d’Autocars Grupo 21:25 De dilluns a divendres laborables 1 20:54 21:30 22:05 De dilluns a divendres laborables 1 Hife i Autocars Plana i estan condicionats a la fluïdesa del trànsit. L’Argilaga 12-13.30 (15-04-2013) Les Gunyoles 12.30-13.30 Vigència dels horaris Vigència dels horaris 1) del 02-01-2013 al 24-12-2013 i del 26-12-2013 al 31-12-2013 1) del 02-01-2013 al 24-12-2013 i del 26-12-2013 al 31-12-2013 Horari infermeria 2) del 17-01-2013 al 24-12-2013 i del 26-12-2013 al 31-12-2013 Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres La Secuita 8.30-11.30 8.30-12.40 11-13 11-13 9.45-12 Vistabella 8.30-10.30 L’Argilaga 8.30-10.30 Les Gunyoles 12.30-13.30 Per demanar visita mèdica o d’infermeria, truqueu al telèfon 902 111 444. També EmergènciesEmergències podeu demanar-la a www.gencat.net/ics. Per a atenció continuada o qualsevol altra MossosMossos d’Esquadra d’Esquadra informació truqueu al CAP del Morell: 977 84 06 56. www.lasecuita.cat AmbulànciesAmbulàncies 112112 BombersBombers ]] Octubre · Novembre · Desembre 2012 24

Preinscripció curs 2015-2016

Horaris i preus de l’Escola Bressol Municipal de La Secuita L’horari escolar és el següent: Procés d’admissió d’alumnes - Matins, entrada entre les 8,30 i les 9 h. Recollida entre les 12,00 i les • El procés d’admissió d’alumnes a 12,30 h. les escoles bressols municipals està - Tardes, entrada entre les 15 i les 15,30 h. Recollida entre les 16,30 i les regulat per la normativa del departa- 16,45 h. ment d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. • Les famílies amb infants són in- L’escola disposarà d’un servei complementari d’acollida, de matí o tarda, formades per correu a partir del en funció de la demanda. mes de març del procés d’admissió d’alumnes a les escoles bressols a El curs escolar començarà el mateix dia de l’inici de les classes de l’escola través de: (previsiblement aquest any el 14 de setembre de 2015) i finalitzarà el 29 - Tramesa d’informació sobre de juliol de 2016. El mes de juliol es farà només jornada de matí i hi haurà les característiques dels centres servei de menjador. d’educació infantil de primer cicle Preus Inscripció 50 € 180 €/mes. Els alumnes empadronats al municipi Quota mensual de La Secuita gaudiran d’una subvenció directa de Preinscripció curs 2015 – 2016 20€/mes, i pagaran una quota de 160 €/mes. • La preinscripció està regulada 100 €/mes. Els alumnes empadronats al municipi per la normativa del departament Mitja jornada (fins a les 12 h.) de La Secuita gaudiran d’una subvenció directa de d’Ensenyament de la Generalitat de 10 €/mes, i pagaran una quota de 90 €/mes. Catalunya. Material 50 € • Podeu realitzar la preinscripció a Menjador fixes 6,20 €/dia “Els Guillemets” Escola Bressol Mu- nicipal, carretera de Vallmoll s/n – La Menjador esporàdics 6,80 €/dia Secuita, o bé podeu informar-vos i/o Acollida 07:30 h. a 08:30 h. Fixes 1 hora 25,00 €/mes – Esporàdics 3,00€/dia. concertar cita al telèfon 977.61.15.94. Acollida 13:00 h. a 15:00 h. Fixes 2 hores 50,00 €/mes – Esporàdics 5,00€/dia.

Calendari de preinscripció escoles bressol FASES DATES Publicació de l’oferta Del 27 al 29 d’abril de 2015 Jornada de portes obertes Del 4 al 15 de maig de 2015 Presentació de sol·licituds Del 4 al 15 de maig de 2015 Llistes amb el barem 26 de maig de 2015 Sorteig 27 de maig de 2015 Reclamacions Del 27 al 29 de maig de 2015 Resolució de reclamacions 3 de juny de 2015 Llistes d’alumnat admès 5 de juny de 2015 Període de matriculació Del 8 al 12 de juny de 2015