IX Jornades D'estudis Locals De Sóller I Fornalutx
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
IX JORNADES D’ESTUDIS LOCALS DE SÓLLER I FORNALUTX CELEBRADES A FORNALUTX ELS DIES 7 I 8 DE NOVEMBRE DE 2014 © de l’edició: Ajuntament de Sóller i Ajuntament de Fornalutx, 2015 © dels textos: els autors, 2015 Fotografia de portada: Detall de les Crestes de La Trapa © de la fotografia de portada: Pere Crespí Isern Correcció ortogràfica: els autors Amb el suport: Institut d’Estudis Baleàrics Col·labora: Grup Serra, Impremta Calatayud i Estanc de Plaça Producció i fotocomposició: Ensiola Editorial Impressió: Impremta Muro sl DL: PM 327-2015 Comitè científic a càrrec del Grup de Recerca i Estudis Sollerics (GRES): Aina Mora Vives, Dr. Antoni Quetglas Cifre, Antoni Frau Mayol, Carolina Constantino de la Peña, Cristina Fiol Paris, Dr. Francesc Lladó Rotger, Irene Cabrer Gonzàlez, Jaume Albertí Sastre, Jaume Deyà Miró, Josep A. Morell Gonzàlez, Dr. Manel Calvo Trias, Pere Crespí Isern i Plàcid Pérez Pastor. ÍNDEX DE LES IX JORNADES D’ESTUDIS LOCALS DE SÓLLER I FORNALUTX Presentació del batle de Sóller ....................... 9 Presentació del batle de Fornalutx .................... 11 PONÈNCIA • Les arrels filogenètiques del paisatge del Dr. Antoni Martínez Taberner.................. 13 SOCIETAT, CULTURA I ART • L’educació a Sóller en el segle XIX (Aspectes organitzatius i manuals escolars) de Miquel Jaume Campaner i Francesc Lladó i Rotger ....... 19 • Mestres de les escoles públiques de Sóller i Fornalutx durant la Postguerra d’Antoni Aulí Ginard, Joan Cánovas Salvà i Jaume Soler Capó .. 33 • Els escrits en català en la primera etapa del Sóller (1885-1889) de Francesc Lladó i Rotger ..................... 47 • Miquel Ferrà i Martorell, un humanista dels segles XX i XXI de Maria del M. Llompart Morro i Maria del M. Martínez Sans . 65 • Músics compositors de la vall de Sóller de Joan Parets i Serra ........................ 83 • Una primera aproximació en l’estudi lingüístic d’un aplec d’interrogatoris criminals fets a Sóller durant el segle XV: descripció de la tipologia textual i el lèxic d’un procés criminal de Laia Ramis Escanelles ...................... 91 • Entrevistes a treballadors de les fabriques de teixits solleriques d’Aina Colom, Francesc Lladó i Antoni Quetglas .........115 5 GEOGRAFIA, MEDI AMBIENT I TERRITORI PATRIMONI • Sa Figuera 20 anys després: la torrentada de l’octubre de 1994, • Santuari de Santa Maria de s’Olivar des Fenàs. Inicis i les obres de Joan Rosselló Geli ........................131 de Josep A. Morell González ....................321 • Les grans nevades de Sóller. 1ª part (1880-1930) • Santuari de Santa Maria de s’Olivar des Fenàs. L’espiritualitat d’Alberto Darder Rosell .......................145 de Josep A. Morell González ....................349 • Comparació de mètodes de control de la mosca de l’olivera, • Estudi de les Sarges de l’Anunciació de Maria i Bactrocera oleae (Gmelin, 1790), a la vall de Sóller del naixement de Jesús (1488-1497) de l’Església Parroquial de Sóller de Lluc Crespí Roig .........................153 de Maria Dols Gallardo i Teresa Rullan Garau ...........375 • Els viacrucis de rajoles de Sóller i Fornalutx HISTÒRIA de Maria Del Mar Llompart Morro .................407 • Els capellans de Sa Casa d’Amunt o de la familia Estades de Moncaira • A l’entorn del Sant Enterrament de Josep Llimona (més enllà de Sóller) de Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal ............167 de Natàlia Esquinas Giménez ....................423 • La Corretgera. Propietat i conreu d’una possessió de Fornalutx (s.XIV - XX) de Pere Frontera Alemany ......................183 • La visió de Rullan i Mir de la moda mallorquina i sollerica al s. XIX de Joan Carles Simó Artero .....................205 • Sóller, economia i societat entre 1840 i 1936 de Plàcid Pérez Pastor ........................215 • La unió de comerç marítim. La Companyia de Rafael García Pérez ........................243 • Notes sobre emigració a Sóller. Comentaris al Cens de població de 1900 d’Antoni Quetglas Cifre i Plàcid Pérez Pastor ...........261 • Una primera aproximació a un setmanari del tot curiós “En Xerrim” de Jaume Deyà Miró .........................295 • Les Milícies Urbanes de Segona i Tercera Línia a Sóller (1936-1939) d’Antoni Quetglas Cifre .......................305 6 7 Un any més, i ja en van nou, teniu entre les vostres mans la recopilació de les comunicacions llegides durant les IX Jornades d’Estudis Local de Sóller i Fornalutx. Aquest és un esdeveniment que any rere any es va consolidant com a eina bàsica de recopilació i difusió de la nostra història, patrimoni i cultura. Aquest llibre, a més, s’ha convertit en un referent pels amants i interessats en conèixer millor la nostra vall, i any rere any són molts els qui esperen la sortida del nou volum per adquirir-lo i ampliar el seu saber sobre Sóller i Fornalutx. És per tot això que és un orgull presentar aquest nou volum i vos convido a gaudir de llegir-lo. Com sempre, agrair la tasca de tots els implicats en aquest projecte ja que sense ells no es podria dur terme, així, destacar la feina feta pels membres del Grup de Recerca i Estudis Sollerics (GRES), la Regidoria de Cultura i l’Arxiu Municipal, l’Ajuntament de Fornalutx, i com no, els comunicants amb els seus treballs i a tot els assistents que gràcies al seu interès fan que cada any ens engresquem a continuar. No ens podem oblidar tampoc del suport econòmic de l’Institut d’Estudis Baleàrics, el Grup Serra i l’Estanc de plaça. A tots, moltes gràcies. El Batle, Carlos Simarro Vicens Sóller, març de 2015 9 Per mi enguany és una gran satisfacció estar presentant aquest llibre, que és el compendi de tot l’esforç i il·lusió per tirar endavant amb aquest projecte d’investigació, recopilació i difusió de la nostra història, cultura i patrimoni comuns. L’edició del llibre de les Jornades d’Estudis Locals, que es celebraren a Fornalutx els passats dies 7 i 8 de novembre, consolida un any més un esdeveniment de gran qualitat i elevada participació, la qual cosa ens referma en la voluntat de seguir impulsant aquest projecte que persegueix donar resposta a la necessita de conèixer encara més el nostre patrimoni comú i els llaços que uneixen els dos pobles de la Vall. Vull aprofitar per agrair i encoratjar tots els què amb el seu esforç fan possible les Jornades d’Estudis Locals especialment als membres del GRES i a la Regidoria de Cultura i l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Sóller, així com els comunicants, assistents i col·laboradors El Batle, Antoni Aguiló Amengual Fornalutx, març de 2015 11 PONÈNCIA LES ARRELS FILOGENÈTIQUES DEL PAISATGE Antoni Martínez Taberner Grup d’Ecologia Interdisciplinària. Universitat de les Illes Balears Introducció Per a parlar de paisatge hem d’entendre que hi ha un territori físic i un fet que transcendeix l’objecte material i que provoca una emoció a les persones de sensibilitat educada, és a dir, el paisatge no existeix, és una il·lusió que no sempre es gaudeix, tal i com queda descrit a les Elegies de Chu (cant IX, poemes entre els segles V i III a.d.C.), comentades per Berque (2009). Aquesta manera de pensar s’anticipa a l’estètica kantiana i és comuna en el món de l’art. Però no tothom queda satisfet reduint la idea de paisatge al fet emocional i sovint s’entén el paisatge com a una percepció humana, no necessàriament artística ni necessàriament culta. Díaz Pineda i González Bernáldez (1981) parlen d’una percepció pluri sensorial d’un sistema de relacions ecològiques en sentit ampli. La idea de percepció és un concepte interfase entre els components físics i els culturals, una frontissa entre les variables físiques de la geografia o la ecologia i la antropologia cultural (González Bernaldez 1985). La concepció pròpia del racionalisme científic està absenta de valors ètics i estètics, però en entrar en els camps de relació entre l’home i el territori o entre l’home i l’ecoesfera entrem dins l’espai frontissa, amb un sistema de valors que des de la visió ètica ens condueixen a la ètica ambiental i des de la visió estètica ens condueixen al paisatge. La Carta Europea del Paisatge (2000) defineix el paisatge com “qualsevol part del territori tal com ho percep la població, amb un caràcter que és el resultat de l’acció i de la interacció de factors naturals i / o humans”. Aquesta definició no és útil perquè pel Consell d’Europa el paisatge ho és tot, qualsevol part i qualsevol percepció. Sense renunciar a la admiració per González Bernáldez ni al reconeixement al Consell d’Europa, una posició pròpia de professor de facultat de ciències seria la de considerar que no és necessari el concepte de paisatge, n’hi ha prou amb la regió i el territori; en canvi quan s’imparteix docència com a professor de disseny del paisatge s’ha d’afegir el component emocional en el projecte, a més dels aspectes pròpiament tècnics. Per tant, estem més al costat de la comprensió artística i kantiana del paisatge a l’hora de dissenyar i al costat del territori a l’hora de fer ciència. Tot i acceptant aquests espais frontera. 13 IX Jornades d’Estudis Locals de Sóller i Fornalutx PONÈNCIA Territori exterior i paisatge molt interior primàries de la piràmide de Maslow, i representen les primeres memòries Com podem realitzar una aproximació de les dues maneres d’entendre el emotives que l’evolució selecciona positivament, però hi ha més influències paisatge?, on posar la línia que separa territori de paisatge?. Tenim un procés primigènies que també s’inscriuen en les preferències més profundes de la transcendent que s’ha de descriure correctament per a poder marcar la separació. valoració estètica (González Bernáldez 2002). Els paisatges que pel disseny Totes les espècies, fins i tot les menys desenvolupades, tenen tactismes que les dels nostres sentits i de la nostra estructura ens fan funcionals i competents, indueixen a la mobilitat en situacions d’antiplaer o dolor i a la permanència provoquen una certa placidesa o seguretat.