4 7 6 2 3 5 1

Coneguem els nostres parcs

Mapa dels tresors culturals del fil XIX per l’indià sitgetà Pere Domènech. La municipal d’, aixecat a finals del segle seu d’una comunitat budista. colònia agrícola. Actualment el Palau és la renuncià al projecte d’organitzar-hi una veí de Jafre i arruïnà Domènech, que És al municipi d'Olesa de Bonesvalls. de tot Catalunya. dels més ben conservats L’Hospital del segle XIII, és un de Cervelló, hospitals medievals acollien els viatgers. El Palau Novella arreu. passat en què el conreu de la vinya s’estenia vessants arbustius, com a testimoni d’un del camp. Les trobem escampades per d’aixopluc o per desar-hiservien les eines amb pedra seca, sense cap argamassa, Aquestes modestes construccions fetes Les barraques de vinya L'Hospital de Cervelló prestigiosos de l'època. dels pintors, músics i escriptors més català. El Cau Ferrat fou el punt de trobada polifacètic i figura cabdal del modernisme Casa estudi de Santiago Rusiñol, artista Museu Cau Ferrat 1991. arbre monumental per la Generalitat l’any al terme de Sant Pere Ribes, declarat extraordinàries, com ara el Pi de la Palanca, hi trobem alguns arbres de dimensions El Pi de la Palanca Geltrú El carnaval de Vilanova i la d'Olèrdola El conjunt monumental romànica de Sant Miquel... medievals, l’església antropomorfes i una pedrera iberes, construccions tombes una muralla i cisterna romanes, cases èpoques que hi ha representades. Hi trobem i per la diversitat d’elements conservació de gran importància pel seu bon estat altiplà, es troba aquest jaciment arqueològic, els trets característics d’aquesta festa. caramels) i l’esperit satíric que traspua són d’història. Les comparses (guerres de és una festa popular amb més de 150 anys Nacional, el carnaval de Vilanova i la Geltrú A ponent del massís , dalt d’un A banda de guarir els malalts, Declarada Festa Tradicional d’Interès Tot i que el Garraf no és terra de boscúries, Espectacular edifici d’estil eclèctic al terme Parc del Garraf . loxera provocà l’abandonament del poble 12 14 13 8 10 9 11 Documentació i Activitats Espeleològiques. de Bonesvalls podeu trobar el Centre que s’inicien en aquesta disciplina. A Olesa cavitats, l’avenc Emili Sabaté fa d’aula als activitat científica. Entre les nombroses del segle XIX com a pràctica esportiva i l’espeleologia a Catalunya, on s’inicià al final el massís del Garraf esdevingué bressol de subterrani on abunden coves i avencs. Així, modelat s’ha traduït en un paisatge la dissolució del carbonat de calci. Aquest conformat un paisatge càrstic provocat per predilectes dels excursionistes. 594 metres d’altitud, és un dels objectius cim més enlairat del massís Garraf. Amb La Pleta La Morella Coves, avencs i espeleologia comarca. modernistes més emblemàtiques de la famós Celler Güell, una de les obres encarregà a Antoni Gaudí la construcció del adquirida el 1871 per Eusebi Güell, que les incursions dels pirates. La casa fou per advertir la seva torre cilíndrica servia lloc d’acolliment per a viatgers, mentre que A , la casa de Garraf (segle XIV) era Güell La casa de Garraf i el celler L'explotació de les pedreres La pirateria Mas de Vallgrassa convuls amb noms com ara cala Morisca. per atacar. La toponímia recull aquest passat es mantenien sempre a l’aguait de vaixells que ofereix l’accidentada línia de costa, on les cales del Garraf, aprofitant la discreció exposicions i altres esdeveniments culturals. Experimental de les Arts, on s’organitzen Actualment Vallgrassa és la seu del Centre d’un accés difícil als recursos del seu entorn. seves dimensions, modestes, són el reflex i amb un tancat per al bestiar cabrum. Les dels masos del Garraf: petit, de dos nivells Güell. amb què es construí la Pedrera o el Palau activa fins al 1976. D’allà prové la pedra funcionament fou la pedrera de Falconera, La primera pedrera que va entrar en econòmica important al massís del Garraf. Sorprèn la seva torre cònica, que recorda allotja actualment l’oficina del Parc del Garraf. Berenguer amb finalitats ramaderes, la Pleta Construïda l’any 1894 per Francesc Els pirates barbarescos es refugiaven a La naturalesa calcària del Garraf ha Aquest mas té les característiques pròpies Encimbellat amb una creu, la Morella és el L’extracció de calcària ha estat una activitat 16 15 de joies. Actualment es poden visitar. verdós, la variscita, utilitzat per a confecció galeries subterrànies. Se n’extreia un mineral complexa de pous, cambres i per una xarxa tenen 6.000 anys d’antiguitat, i estan formades Can Tintorer Les mines prehistòriques de que ja el citaven. XIV, si bé es tenen documents de l’any 957 Va viure la màxima esplendor durant el segle costa i el camí que s’enfilava cap al Penedès. d’Eramprunyà, avui en ruïnes, vigilava la Des de dalt d’una cinglera, la fortalesa El castell d'Eramprunyà al dessota. de l’aigua continguda a la cisterna existent dispositiu que, amb una boia, indica el nivell una xemeneia de maó: en realitat, és un Les mines neolítiques de Can Tintorer, a Gavà,

Penedès

Garraf

Alt 1

Llobregat

Baix 18 17 2 Vilanova i la Geltrú i es recollien de bon matí. poden sortir. Les nanses es paraven de nit per la boca, amb forma d’embut, i ja no en crustacis o congres. Les preses hi entren per capturar sípies, joncs que servien o la Colla Jove de Castellers Sitges. , els Bordegassos de Vilanova territori, amb colles com els Castellers de castells són una tradició molt arrelada al la Humanitat per Unesco l’any 2010, els La pesca amb nanses Els castellers Les nanses són paranys fets amb canya o Declarats Patrimoni Cultural Immaterial de 3

Avinyonet del Penedès de Ribes PereSant

20 r

19

i

e riera

r

a d e

ingredients. avellanes, nyores i molla de pa en són alguns bacallà. La salsa és feta amb ametlles, l'escarola amb les anxoves, la tonyina i el paternitat d’aquesta amanida que agermana Els forns de calç El xató paret. com a morter per unir les pedres d’una obtinguda s’usava per arrebossar murs o abundants arreu del Garraf. La calç XX. El procés es feia en forns de pedra, important del massís a la primeria segle Aquesta va ser una activitat preindustrial calç a partir de la cocció calcària. L’ofici de calcinaire consistia a produir

El Penedès i el Garraf es disputen la s B

d g e e u es e b i R

r i e r a de 4 Ja f r e Sitges Olivella 6 Itinerari de can Grau can 21 Olesa de Bonesvalls Olesa tema de les seves obres. llum i l’aspror d’aquests paisatges com a són alguns dels literats que han escollit la Papasseit o el vilanoví Oriol Pi de Cabanyes Sitges. Josep Carner (foto), Joan Salvat- luminista, un corrent pictòric nascut a Ferrat de Sitges i membre l’escola Santiago Rusiñol, artífex del museu Cau molts pintors i escriptors. En destacaríem El Garraf artístic i literari El Garraf ha estat font d’inspiració per a 18 5 7 9 8

10

sostenible dels seus recursos. seus dels sostenible

cultural i paisatgístic del massís i, alhora, fer possible l'aprofitament possible fer alhora, i, massís del paisatgístic i cultural

L'objectiu del Parc és garantir la salvaguarda del patrimoni natural, patrimoni del salvaguarda la garantir és Parc del L'objectiu

d'un centenar viuen dins l'àmbit de l'espai protegit. l'espai de l'àmbit dins viuen centenar d'un

amb una població total de més de 240.000 habitants, però menys però habitants, 240.000 de més de total població una amb

de les comarques de l'Alt Penedès, el Garraf i el Baix Llobregat, Baix el i Garraf el Penedès, l'Alt de comarques les de Té una superfície de 12.371 hectàrees repartides entre 9 municipis 9 entre repartides hectàrees 12.371 de superfície una Té 11 Diputació Nord 19 12 14

13 m

a

r 2 0-200 m 400-600 m Xarxa de Parcs Naturals 00-400 m Àrea de Territori i Sostenibilitat M 20 e d 15 i 0 m

t Castelldefels e Coneguem els nostres parcs Punt de sortida l'itinerari r r 1.000 m à Rius 17 n 2.000 m

i 21

a Gavà 16

Continguts: Aprèn, Serveis Ambientals