Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient
Resolució de 8 de novembre de 2002, per la qual s’atorga l’autorització ambiental a l’empresa ‘JOSEP VIVES I SOLER’, per a l’engreix de bestiar porcí, a l’explotació ramadera situada al terme municipal de Forallac.
Fets
L'empresa ‘JOSEP VIVES I SOLER’ ha sol·licitat l'autorització ambiental per a l’adequació d'una activitat ramadera dedicada a l'engreix de bestiar porcí situada al carrer Empordà, s/n. Canapost al terme municipal de Forallac
Dades de l’expedient OGAU GIRONA Data registre OGAU 09/04/02 Núm. de sol·licitud GA 2002 0013 Tipus d'expedient Adequació d’una activitat ramadera Annex I Apartat 11 Subapartat 1.b Instal·lacions ramaderes destinades a la cria intensiva de més Descripció de l’activitat de 2.000 places de bestiar porcí d’engreix.
Fonaments de dret
Primer: La documentació que acompanya la sol·licitud compleix els requeriments establerts en el Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental.
Segon: La sol·licitud s’ha sotmès als tràmits previstos en el Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental, i s’adapten els seus annexos.
Tercer: En el tràmit d’informació pública efectuat per l’OGAU de la Delegació Territorial a Girona del Departament de Medi Ambient, no s’han presentat al·legacions. En el tràmit de notificació veïnal efectuat per l’ajuntament de Forallac no s'han presentat al·legacions.
Quart: De la proposta de resolució emesa per l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada de la Delegació Territorial del Departament de Medi Ambient a Girona, de la qual se n’ha donat audiència als interessats i a l’ajuntament de Forallac, sense que s’hagin presentat al·legacions.
1 D’acord amb el que s’estableix a l’article 34.5 del Decret 136/1999, a proposta de la Direcció General de Qualitat Ambiental,
RESOLC,
1. Atorgar l’autorització ambiental a ‘JOSEP VIVES I SOLER’ per a l’activitat d’engreix de bestiar porcí a desenvolupar a l’explotació ramadera situada al Mas Vives de Canapost del terme municipal de Forallac.
S’autoritza una capacitat productiva màxima corresponent al següent número de places:
Espècie Aptitud Cens de bestiar Total Porcí Porcí d’engreix 3.196 3.196
2. Les característiques de l’activitat, els nivells d’emissió, les prescripcions tècniques i el règim de control són els que s’assenyalen a l'annex d'aquesta Resolució, visada pel Director General de Qualitat Ambiental.
3. L’autorització ambiental atorgada es revisarà, en el termini de 8 anys, llevat que s’hi produeixin abans canvis substancials que obliguin a la tramitació d’una nova autorització o que s’incorri en algun dels supòsits de revisió anticipada recollits en l’article 67 del Decret 136/1999. Aquesta es materialitzarà amb la presentació d'una avaluació ambiental verificada davant l'Ajuntament i l'OGAU de Girona.
Cal notificar aquesta Resolució en la forma prevista a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener.
Aquesta Resolució exhaureix la via administrativa, d’acord amb l’article 85 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat. En contra de la mateixa, podeu interposar recurs de reposició, amb caràcter potestatiu, davant el conseller de Medi Ambient en el termini d’un mes a comptar des del dia següent al de la seva notificació, d’acord amb els article 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, en la redacció donada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, o bé directament recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos a comptar des del dia següent a la notificació, d’acord amb l’article 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa (BOE 167, de 14 de juliol).
Barcelona, 8 de novembre de 2002
El Conseller de Medi Ambient
Ramon Espadaler i Parcerisas
2
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient
ANNEX
1. Característiques de l'activitat
1.1. Dades establiment
Dades de l’establiment Nom JOSEP VIVES I SOLER NIF 40.508.423 H Nom de la finca on es troba l’explotació Mas Vives Carrer Empordà, s/n. Canapost. 17113 Adreça FORALLAC. Marca Oficial 303 AN Superfície de la granja 2.883,82
Dades de l’emplaçament UTM X 505.500 UTM Y 4.647.500 Canapost (450 metres), Forallac (1.300 Distància a nucli urbà metres) Distància a altres explotacions ramaderes En un radi de 1.000 metres, no n’hi ha. de la mateixa espècie Distància a indústries càrnies No se n’indiquen. Distància a infrastructures i equipaments No se n’indiquen. Distància a captacions d'aigües de Vulpellac (1.500 metres, aprox.) consum humà Distància a captacions d'aigües No se n’indiquen. superficials
1.2. Descripció de les instal·lacions i equipaments
1.2.1. Capacitat productiva
Núm. Total de Espècie Aptitud Total URPs places Porcí Porcí d’engreix 3.196 799
3 1.2.2. Descripció de les instal·lacions
1.2.2.1. Edificacions
Núm Superfície Ús Número places . (m2) 1 Allotjament porcí d’engreix 557 538,37 2 Allotjament porcí d’engreix 557 538,37 3 Allotjament porcí d’engreix 1.041 831,13 4 Allotjament porcí d’engreix 1.041 831,13
1.2.2.2. Instal·lacions de gestió de residus a) Basses / fosses exteriors de purins
Núm Dimensions Capacitat Característiques . (m x m x m) (m3) 1 Fossa descoberta, impermeable 6,05 x 4,87 x 3,75 110,50
b) Fosses interiors sota slat
Dimensions Número Capacitat Edifici (m x m x m) fosses (m3) 1 79,83 x 1,30 x 0,70 2 145,29 2 79,83 x 1,40 x 0,75 2 167,64 3 59,88 x 13,88 x 0,75 1 623,35 4 59,88 x 14,30 x 0,87 1 744,97
c) Fosses de cadàvers
Núm Dimensions Número Capacitat Característiques . (m x m x m) fosses (m3) 1 Fossa tapada i impermeable 6,80 x 4,20 x 2,20 1 62,83
1.2.2.3. Tancament perimetral
L’activitat ramadera de bestiar porcí disposarà d’un tancament perimetral que tancarà tota l’explotació, de tal manera que s’evitarà l’entrada d’animals o persones alienes a l’explotació.
4
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient
Les característiques constructives del tancament perimetral seran les següents:
Pals constituïts per tubs de ferro galvanitzat de 1,80 metres d’alçada. Tanca de malla de ferro galvanitzat.
1.2.2.4. Gual sanitari
L’activitat ramadera no disposa d’un gual sanitari a l’entrada de l’explotació. Es disposa d’un sistema de desinfecció mitjançant equip de pressió manual.
1.3. Consums estimats
1.3.1. Relació d’energies que utilitza la instal·lació
Tipus Procedència Quantitat anual Unitat energia Elèctrica Companyia No s’indica kWh
1.3.2. Dades d’abastament d’aigües
Volum total abastat Procedència m3/d M3/a No quantificat No quantificat Xarxa d’abastament públic
1.4. Emissions generades: descripció, tractament, mesures correctores
1.4.1. Abocament aigües
Tipus aigües Cabal Procedència Destí residuals m3/dia m3/any Fosses de Neteja Edificacions No s’indica 160,00 purins Pluvials Segregació No s’indica No quantificat Camps conreu
1.4.2. Producció i gestió de residus
5 Sistema Capacitat Gestió Tipus Classe Codi (*) Producció emmagatz (m3) externa . Empresa Agroquímics P 020108 20 kg/any Contenidor recollida Gestor 5% Contenidor Cadàvers NP 020102 autoritzat porcí/any Fossa 62,83 Fosses 110,50 6.872 exteriors Purins NP 020106 m3/any Fosses 1.681,25 interiors (*) Codificació d’acord amb el Catàleg de residus europeu (CER).
1.4.3. Pla d’adobat
D’acord amb el que es justifica i acredita documentalment a l’informe d’avaluació ambiental, la base territorial disponible per a l’aplicació de les dejeccions ramaderes, està ubicada als termes municipals de Forallac, La Bisbal d’Empordà, Ullà, La Tallada d’Empordà, Parlavà, Ultramort i Serra de Daró i ocupa una superfície de 195,74 ha. D'aquest termes municipals, els de La Tallada d’Empordà, Parlavà i Ultramort estan inclosos en una zona designada com a vulnerable en l'annex del Decret 283/98 1.
Zona Zona no vulnerable Terme municipal vulnerable Secà Regadiu Forallac 0,00 67,05 0,00 La Bisbal d’Empordà 0,00 11,87 0,00 Ullà 0,00 28,60 19,55 La Tallada d’Empordà 1,13 0,00 0,00 Parlavà 31,44 0,00 0,00 Ultramort 9,60 0,00 0,00 Serra de Daró 0,00 0,00 26,50 Total 42,17 107,52 46,05
La quantitat de nitrogen generada per l’activitat ramadera s’estima en:
Núm. total de Nitrogen Espècie Aptitud places (kg N/any) Porcí Porcí d’engreix 3.196 23.171
1 Decret 283/98, de 21 d'octubre, de designació de les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries
6
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient
2. Capacitat i vulnerabilitat del medi receptor
2.1. Aire
L’activitat en qüestió no provoca emissions a l’atmosfera que hagin de ser objecte de control i seguiment, d’acord amb el que preveu la normativa vigent.
2.2. Aigües
En relació a l’emplaçament de l’explotació Identificació Distància Superficials Riera del Daró 1.300 metres Pous captació d’aigües Vulpellac 1.500 metres (aprox.). públiques Emplaçament en zona No vulnerable
En relació a la zona on s’apliquen les dejeccions ramaderes Localització Distància Base territorial en zona vulnerable No
2.3. Població afectable
Distància nucli urbà o urbanitzable: Canapost (450 metres), Forallac (1.300 metres). Distància habitatges aïllats o agrupats: Can Genís (400 metres), Mas Vidal (350 metres).
3. Avaluació ambiental
3.1. Capacitat del sistema d’emmagatzematge de dejeccions ramaderes
Capacitat Capacitat Tipus de residu Tipus sistema (m3) (≥ 90 dies) Fosses interiors 1.681,25 Purins Suficient Fosses exteriors 110,50
7 3.2. Gestió agrícola de les dejeccions ramaderes
La base territorial (ubicada en zona no vulnerable) indicada es considera suficient per a la gestió correcta de les dejeccions ramaderes produïdes.
3.3. Aire
L’activitat en qüestió no provoca emissions a l’atmosfera que puguin produir efectes significatius pel que fa a la qualitat global de l’aire i els índex actuals de vulnerabilitat i capacitat del territori de la zona i que hagin de ser objecte de control i seguiment, d’acord amb el que preveu la normativa vigent.
3.4. Aigües
D’acord amb el que s’indica a l’informe d’avaluació ambiental presentat, no són de preveure afeccions sobre les aigües.
3.5. Efectes globals de l’activitat sobre el medi
L’activitat projectada no comporta globalment efectes notables pels factors ambientals si la seva gestió es porta a terme d’acord amb els condicions establertes en la documentació presentada i les que es fixen en la present avaluació ambiental.
4. Prescripcions tècniques
4.1 Residus
4.1.1. Per als residus agroquímics
La gestió d’aquests residus es realitzarà mitjançant gestors de residus autoritzats o bé, per a la seva recollida, es podran utilitzar els serveis d’associacions o de distribuïdors de productes zoosanitaris. Es tindran en compte les següents condicions:
L’emmagatzematge d’aquests residus s’efectuarà, en recipients tancats. El temps màxim d’emmagatzematge d’aquests residus especials no superarà els sis mesos.
4.1.2. Per als animals morts:
La gestió dels animals morts mitjançant un gestor autoritzat, es farà tenint en compte les següents condicions:
8
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient
El contenidor haurà d’estar tapat. La zona on es dipositin els animals morts haurà de ser de fàcil accés pels vehicles de recollida. El contenidor i l’entorn de la zona on es dipositin els animals morts s’haurà de mantenir en bones condicions de neteja i desinfecció. Al produir-se una baixa caldrà avisar al servei de recollida amb la màxima brevetat possible.
En situacions excepcionals, la gestió dels animals morts es realitzarà mitjançant la fossa d’eliminació de cadàvers prevista al projecte, amb les següents característiques:
La fossa destinada a eliminació dels animals morts haurà d’estar tapada i serà impermeable tan en els seus laterals com en el fons. La fossa tindrà una capacitat mínima de 62,83 m3.
Núm Dimensions Número Capacitat Característiques . (m x m x m) fosses (m3) 1 Fossa tapada i impermeable 6,80 x 4,20 x 2,20 1 62,83
4.2. Gestió de les dejeccions ramaderes
4.2.1. Sistema d’emmagatzematge
Les instal·lacions per a l’emmagatzematge de les dejeccions ramaderes hauran de complir les següents condicions:
Hauran de ser estanques, de tal forma que els líquids no puguin sortir de l’interior, Hauran d’estar construïdes de tal manera que s’eviti l’entrada de les aigües pluvials netes d’escolament superficial.
La capacitat del sistema d’emmagatzematge de dejeccions ramaderes, serà el que s’indica a continuació:
a) Basses / fosses exteriors de purins
Núm Dimensions Capacitat Característiques . (m x m x m) (m3) 1 Fossa descoberta, impermeable 6,05 x 4,87 x 3,75 110,50
9 b) Fosses interiors sota slat
Dimensions Número Capacitat Edifici (m x m x m) fosses (m3) 1 79,83 x 1,30 x 0,70 2 145,29 2 79,83 x 1,40 x 0,75 2 167,64 3 59,88 x 13,88 x 0,75 1 623,35 4 59,88 x 14,30 x 0,87 1 744,97
4.2.2. Aprofitament agrícola de les dejeccions ramaderes
L’aplicació agrícola de les dejeccions ramaderes a la base territorial disponible es realitzarà d’acord amb el que s’estableix a:
Ordre de 22 d’octubre de 1998, del Codi de bones pràctiques agràries en relació amb el nitrogen. Si escau, Ordenances municipals que regulin l’aplicació de les dejeccions ramaderes (distàncies a habitatges i nuclis urbans, dies d’aplicació, etc.).
4.2.3. Base territorial disponible
D’acord amb el que s’indica a la documentació presentada, el promotor de l’activitat ramadera ha acreditat documentalment la disponibilitat per a l’aplicació de les dejeccions ramaderes generades a l’activitat ramadera d’una base territorial situada als termes municipals de Forallac, La Bisbal d’Empordà, Ullà, La Tallada d’Empordà, Parlavà, Ultramort i Serra de Daró i ocupa una superfície de 195,74 ha. D'aquest termes municipals, els de La Tallada d’Empordà, Parlavà i Ultramort estan inclosos en una zona designada com a vulnerable en l'annex del Decret 283/98 2.
1. L’aplicació de les dejeccions ramaderes caldrà que s’efectuï en parcel·les identificades com a no vulnerables. En cas d’efectuar-se en zones vulnerables requerirà un informe específic.
2. No s’autoritza l’aplicació de dejeccions ramaderes (purins) en els termes municipals inclosos en una zona designada com a vulnerable en l’annex del Decret 283/98 (La Tallada d’Empordà, Parlavà i Ultramort).
2 Decret 283/98, de 21 d'octubre, de designació de les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries
10
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient
3. En conseqüència la base territorial disponible per a l’aplicació de les dejeccions ramaderes serà la següent:
Zona no vulnerable Terme municipal Zona vulnerable Secà Regadiu Forallac 0,00 67,05 0,00 La Bisbal 0,00 11,87 0,00 d’Empordà Ullà 0,00 28,60 19,55 Serra de Daró 0,00 0,00 26,50 Total 0,00 107,52 46,05
La càrrega de nitrogen en aquesta base territorial disponible serà de 150,88 kg N/ha.
4. En el moment d’efectuar els controls periòdics, s’haurà d’acreditar el compliment del que s’estableix al Decret 220/2001, d’1 d’agost, de gestió de les dejeccions ramaderes.
El “Pla de gestió de les dejeccions ramaderes”, tal com es regula en el Decret 220/2001, d’1 d’agost, degudament validat. Específicament el Pla ha de preveure el que s’estableix a la Disposició addicional primera d’aquest Decret. Memòria justificativa del sistema d’autocontrol de la gestió de els dejeccions ramaderes d’acord amb el Pla. Específicament el “Llibre de gestió de les dejeccions ramaderes”
4.3. Gestió de l’activitat ramadera
1. La neteja de les instal·lacions es realitzarà de tal manera que la quantitat d’aigua utilitzada i la freqüència permetin reduir la quantitat d’aigües brutes generades. S’utilitzaran, si escau, equips de pressió d’aigua per a les neteges esmentades.
2. Les aigües brutes originades en àrees descobertes associades a l'activitat i les aigües de neteja de les instal·lacions, s'hauran de recollir en el sistema d'emmagatzematge de les dejeccions ramaderes disponible.
3. Les cobertes de les edificacions existents disposaran de canals per a la recollida de les aigües de pluja per tal d’evitar que s’acumulin en el sistema d’emmagatzematge de les dejeccions ramaderes.
4. El sistema d’emmagatzematge de les dejeccions ramaderes estarà dissenyat de tal forma que s’eviti l’entrada d’aigües d’escolament superficial al seu interior.
11 5. S’adoptaran les mesures de seguretat adients per tal d’evitar vessaments accidentals durant les operacions d’extracció dels purins i de les aigües residuals de les fosses.
6. Si escau, les instal·lacions d’emmagatzematge dels purins i de les aigües residuals hauran de comptar amb les mesures de seguretat adients (tal com tanques perimetrals, sortides de gasos, etc.,) per tal d’evitar eventuals accidents.
4.4. Gestió de les aigües residuals.
1. Les aigües residuals caldrà gestionar-les conjuntament amb les altres dejeccions ramaderes que es generin a l’explotació o mitjançant gestor autoritzat, d’acord amb la normativa vigent. Qualsevol altra destinació requerirà un informe específic.
2. No s’autoritza cap abocament d’aigües residuals.
3. Altrament, i pel que fa referència a l’abocament d’aigües pluvials, aquestes no hauran d’entrar en contacte amb els elements contaminants (purins, pinsos, deixalles, etc.) i, en tot cas, hauran de complir els límits de qualitat fixats a la Taula III de l’annex al Títol IV del Reglament del Domini Públic Hidràulic.
4.5. Integració paisatgística.
Els edificis i les instal·lacions de l’explotació ramadera hauran de respectar allò que disposin, per una banda, les ordenances municipals i, per l’altra, els informes tècnics municipals sobre aquesta matèria. En tot cas, i en la mesura que sigui possible, respectaran la seva integració en el paisatge adaptant-los als usos tradicionals de la zona.
5. MESURES I PERIODICITAT DEL CONTROL
1. Mesures de control
Atenent a la seva classificació a l’annex I del Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 371998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental, i s’adapten els seus annexos, l’establiment haurà de:
Portar a terme els controls periòdics que es determinen a l’article 79 del Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de
12
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient
desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental, i s’adapten els seus annexos.
Els controls hauran de ser realitzats o verificats per una Entitat Ambiental Col·laboradora de l’Administració degudament acreditada, d’acord amb l’article 81 del Decret 136/1999. L’entitat que realitzi o verifiqui el control ho haurà de notificar a aquesta OGAU als efectes de comunicació oportuns.
Seran objecte, tant del control inicial com dels controls periòdics, totes les determinacions fixades en l’autorització ambiental, i específicament les descrites a l'apartat de prescripcions tècniques d'aquest annex.
Barcelona, 8 de novembre de 2002
Alfons M. López i Salgueiro Director general de Qualitat Ambiental
13