® GRAN TEATRE DEL LICEU
Temporada 1996-97
CO SORCJ DEL GRAN TEATRE DEL LlGE � tA GENERALITAT DE CATALU YA CD AJUNTAME T DE BARCELONA MI JSTERIO DE C LTURA ���AJORICA DIPUTACIÓ DE BARCELONA Joyas y Perlas Jewellery & Pearls ® Elektra
Tragèdia en un acte Text d'Hugo von J lofmann thal Música de Richard Straus
En ver ió ele concert
Palau de la Música Catalana
Dijous, 13 de març. 21 h, [unció núm. 8, torn E Diumenge, 16 de març, 17 h, funció núm. 9. torn T Dimecres, 19 de març. 21 h, funció núm. 10. torn B w w w
U U u R a Autopistas C.E.SA Banc Sabadell ..J UNeo IlltUO \lIICAYA ARGENTARIA � @ -_ .. _- ..J ..J • B.A.NCA CATfW\N/\
:J
:J :J O Banco II Santander /� iiii- Central z Hispano � Borsa de Barcelona O O Banesf:g
Z Z ..J
W Cambra Oficial de Comerç Indústria i , Navegació ..J 1( ..J - "laCaixa" • de Barcelona g;:.-c",0 l'kI' Ytr"" ca
w w I:
j e:( •••• -- TURISME DE ca ca BARCELONA R 10 �Dragados - IIjf� 7J'itYA i , I/) I: I:
l- e:( e:( e:( tv � � Erkimia gasNa.!ural � � �( Z I/) I/) O
l- I-
e:( wtntertnur e:( I/) Il � i!j PHILIPS Gr4JO Endesa :J Z Z
..J O O
@ S ..J .. j\igües de Barcelona Telefónica [j ifJ I/) C� I/)
:J :J
A ..J ..J Thyssen Boettlcher WAAGNE�[Ï] ® ----- FLl\DACIÚ GUA TEATRE DEL LlCEl
Generalttot de Catalunya, Minis/crio de Cuttura, ..J ..J Ajuntament de Barceiona, Diputacíà de Barcelona, Societat ciel Gran Teatre del Liceu i Consellde Mecenatge , Index
9 Repartiment 10 Resum argumental 20 Elektra. dona política
36 Crònica de l e trena de ELektra
47 Biografíes 55 Emegistrament 61 Pròximes funcions
65 Texto ® Elektra
Klvrâmncstra Heinhild Hunkel Elektra Cw)'nclh Jones Chrvsothcrnis He natc Behle ¡\egi t h Arl e y Reecc Üres t Tom Fox El preceptor dOrcs t Mariano Viñuales La confidenl Mar i a Àngels Sarroca I La portadora del Rossegall Rosa Maria Conesa Jove servent n ion i Comas
\'ell serven I Cri tòf'or Viñas
La zeladora Eva Ste i nsk y
I a serventa Rosa Maria Y às 2a serventa Francesca Roig 3a serventa Helene Ti ntes
-ia er ve n t.a Carme Hernández Sa serventa Mtlagro Poblador
Direcció musical Peier Schneider
ORQUESTRA S[�lFÒNlCA I COH DEL CHA:\' TEATRE DEL LICIT
Director del cor Andrés I\láspe."o J Violí concertino Josep 1\1. Alpiste Ma teri al d'orque lra Booscy & lIawkes ¡'¡Iusic Pu b l i sh e r LTD. London Màscara dor d'Agolnèmnon. Museu Arqueològic d'Atenes. Resum Pàgina egiicnt: argumental Egon chicle: Tote Mutter (1910). Leopold Museum.
ELektra viu amb un únic objectiu: venjar la mort delpare, Agamèmnon, assassinat per la pròpia muller i mare seva, Klytdmnestra, ipel seu amant Aegisth per apoderar-se del tron de Micenes. Vestida de parracs i ernbriagada d'odi, Elektra vaga pelpalau tot esperant l'arribada d'Orest -el qual ha d'acomplir l'acte exterminador- i menysprea la seva gerrnana, Chrysothemis, que vol oblidar i viure. L'arribada de Klytaemnestra[a palesa la incontrolada excitació venjadora d'Elektra, però uri missatger revela la notícia de la mort d'Orest. La notícia és falsa: Orest torna i assassina Klytiunnestra i Aegisth. Elektra es lliura a una dansa ritual que, un cop acomplert el drama purificador, la porta a la mort.
acció -que segueix la tragèdia de Sòfocles tot simplificant la trama i reduint el nombre de personatges- es desenvolupa L sense solució de continuïtat al pati interior del palau reial dels Atrides, a Micenes, i s'inicia a l'entrada de fosc.
NO III liA PRELUDI NI OBERTURA, SIN6 UNA ACRES 16 SONOHA
QUE INTHODUEIX EL CLIMA DE VIOLÈ 'CIA DE L·OBRA. S'I-lA DES-
T I ¡ T A E T �I T I M «T M A D' A C A M E M O E Elektnl. El mire dels Atrides CHI S O" Q S O U C O EL E N O N» I,
eu It'S ceràmiques gregues. FET, EMMARCA L'OBRA: APAREIX AL PRINCIPI I AL FINAL COM NA 12 Il E S U M A Il G U M E N TAL I Il E S U M A Il G U M E N TAL 13 i I APASSIONADA ACUSACIÓ INTER- «Els mites i els símbols de TÉ UN CLÍMAX PROPI: LA PRIMERA PART REFLECTEIX EL «Les són enor RECORD PRETADA PER L'ORQUESTRA DE diferències la Grècia DEL CRIM I ESCLATA EN UNA ESFEREIDORA CRIDA AL PARE primitiva aju mes. Allà MANERA AMENAÇADORA; I REA f l'espai gegan daven a al desco (< Ornada amb ostentoses i amulets, recolzada en un bastó, «Pel que fa a la combina joies però i amb la cara desfigurada pels sentiments de culpa i de terror, ció de colors, em sembla pàl-Iida amb les parpelles inflades, apareix Klytàmnestra voltada pel seguici essencialment diferent en de servidors, que il·lumina l'escena amb torxes. Obsedida pels mal les dues històries: a Salo sons la seva filla Elektra que la turmenten, decideix de parlar amb me i vio un molt de púrpura -la qual creu dotada de poders màgics- perquè li indiqui remei leta, com si estigués en als seus mals. S'HI IMPOSA ARA UN ESTIL DE CANT ESSENClAL- MENT DECLAMATORI, AL VOLTANT DEL QUAL STRAUSS DIBUIXA un ambient sufocant: a MUSICALMENT ELS TRETS FONAMENTALS DEL PERSONATCE: Elektra, a l'extrem opo- ARROGÀNCIA, HIERATISME, PODER GANGRENÓS LA TONALITAT NO una de nit i sat, barreja ACABA D'AFERMAR-SE I ES MANTÉ EN UN ESTADI FLUCTUANT. EN i I llum, negra pal·lidesa. QUEIXAR-SE KLYTÀMNESTRA DE L'ORTIGA QUE NO POT ARRENCAR la sèrie de motius aseen SE, EL COMPOSITQR ENS EXPLICA MUSICALMENT, TOT FENT REA PARÈIXER EL TEMA IDENTIFICAVA ELEKTRA AL PRINCIPI DE dents per a Orest i la QUE L'OBRA, QUE L'ORTIGA QUE KLYTÀMNESTRA NO POT ARRENCAR seva mort, que porten a SE NO ÉS ALTRA QUE ELEKTRA. la victòria i a la purifica em sembla no ció, que Mare i filla resten soles i s'inicia una de les escenes més colpidores / nomes no es corresponen de l'obra. A les prolixes explicacions de la reina sobre les angoixes que amb res de Salome sinó la dominen nit i dia -L'ORQUESTRA ACOMPANYA AQUESTES CON - F I D È N C I E S A M B U N RIT M E DER E S P l RAC I Ó D I F I CUL T a S A i sabre també que no tenen cap la possibilitat de trobar-hi alleujament, Elektra respon amb sarcas mena d'eq uivalent en mes i crueltat, tot mantenint un to enigmàtic Q U E E S R E F LEC T E I X E N l'obra» L'ORQUESTRA AMB UNA OSCIL·LACIÓ CONSTANT MAJOR/MENOR HUGO VON HOFMANNSTHAL Li confirma cal un sacrifici de deturar la Carta a Richard Strauss que sang per l'horror, que víctima ha de ser una dona i el sacerdot un home foraster però per tanyent a la casa. Aterroritza Klytamnestra en dir que el motiu de la encara amb vida. Davant seva por és la posibilitar que arribi Orest, les amenaces de la mare perquè li digui qui ha de ser aquesta vícti ma i quin ritual cal seguir, es deixa emportar per una incontrolada excitació venjadora, i en una brutal imprecació prediu a Klytâmnes tra una cruel persecució i mort a mans del caçador que ella ha fet venir E L M a M E N T M É S i amb la mateixa destral que occí Agamèmnon. É S INCANDESCENT DE L'OBRA, D'UNA TENSiÓ 1 DIFICULTAT VOCAL Pàgina següent: D'UNA VOLCÀNICA Luigi Moretti: Projecte del primer concurs IMPRESSIONANTS I ORQUESTRACIÓ del Littorio per al carrer de l'imperi (1934). Archivio Moretti. Archivio Centrale dello Stato (Roma). Petrificada d'horror davant l'exaltació salvatge de la filla, la notí- 16 I R E S U!VI A Il G U M E N TAL Il E S U ¡VI A Il G U ¡VI E N TAL 117 «Les caract.eristiques del cia que porta sobtadament una confident -la mort d'Orest- la fa «Al matí, a casa de esclatar en un riure malèfic i triomfant i torna a entrar al Elek decorat són l'exigüitat, palau. Richard Strauss. Fa bona tra resta desorientada davant el canvi de la mare però aviat apareix l'absència de possibilitat cara, té un aspecte Chrysothemis que fa saber la notícia funesta (que, tanmateix, resul de la d'home valent i de bon fugida, impressió tarà falsa) de la mort del germà. Es nega en un primer moment a creu d'enclaustrament . amb les { .]. re-ho, però l'arribada d'un jove servidor en cerca d'un cavall per infor bavarès, galtes Aquest és un dels ele mar Aegisth la convenç. L A M Ú S I C A S U BRA T LLA E L S o FR J M E T PER vermelles, una espiritua LA MORT D'OREST AMB UN GRAN SOSPIR ROMÀNTIC QUE EXPRES ments que constitueixen litat menys afinada, però S A LAD E S E S PER A CiÓ DEL E S GER M A N E S. Elektra hi reacciona amb l'atmosfera de l'obra: la els ulls són d'un blau promptitud i fermesa: ha arribat l'hora de la venjança que han d'acom foscor regna en aquest molt clar, vius. Parla plir d'immediat les dues germanes amb la destral enterrada. Però interior tan amb vivacitat i bon pati trist, Chrysothemis, horroritzada, es nega a ajudar Elektra malgrat els seus - mentre en - A I CAT E tH E X D' N EN S A LIT A L A la claredat de la que ''fora ", el refinats afalacs L M Ú S I U A S U TAC humor, món, hi ha claror» PARADORA LES PARAULES D'ELEKTRA, MENTRE QUE ELS GRANS seva mirada testimonia INTERVALS VOCALS DE CHRYSOTHEMIS TRADUEIXEN LA SEVA HUGO VON HOFMANNSTHAL que les seves Indications Elektra capacitats scéniques pour - POR i les de felicitat i dins el Elektra Gesammelte promeses futura, fuig palau. Werke artístiques romanen la maleeix i decideix d'actuar sola. intactes» STEFAN ZWEIG Mentre la terra desenterrar la destral un foras grata per compareix Diari de 1931 ter -Orest- que afirma ser amic del seu germà i que pretén confir mar a Klytiimnestra la mort d'Orest aixafat pels seus cavalls. OREST S'EXPRESSA EN UN TO DECLAMATORI DAVANT UNA ORQUESTRA QUE FON EL MOTIU D'OREST AMB EL D'AGAMÈMNO Elsplanysd'Elek tra i la confessió de les humiliacions que sofreix entendreixen Orest, que reconeix la seva germana. Li revela aleshores que el germà es viu. Arriben llavors el vell criat i altres servidors que, en besar-li els peus, l'identifiquen. El reconeixement dels dos germans marca un dels moments més emocionants de l'obra, Q U E L A M Ú SIC A E X PRE S S A Gustav Klimt (1897). RALENTINT EL TEMPS I DONANT PAS A UNA EXPLOSIÓ DE LIRISME Historisches Museum der Stadt (Viena). QUE Al U ICIA LES ÒPERES POSTERIORS DE STRAUSS. ÉS UN OASI D'ÈXTASI VOCAL DINS D'EL PAISATGE INHÒSPIT DE L'OBRA. La a - M A DA PER Elektra resta sola en la i no haver sorpresa, l' amor, la tendresa donen pas la vergonya ARC foscor, agitada angoixada per - donat al la destral del crim. El terrible U N A R UP TUR A T O N A L que Elektra sent davant el seu estat físic i la germà crit de Klytámnestra -PRECEDIT PER LA IMPLACABLE INTERVENCIÓ DEL TAMBOR seva misèria, al plany pel paper ple d'odi i venjança que el deure trenca la tensa el nou. filiall'obliga a representar. Orest assumeix el seu destí davant l'ale espera. Increpa germà perquè la colpeixi de Arriben i unes criades gria salvatge de la germana. Acompanyat del vell preceptor que li ha Chrysothemis plenes d'espant, que augmenta Pozzuoli: Elektra i Orest. amb l'arribada mentre Elektra acorn- Museu Nacional de Nàpols. fet de pare entra al palau. d'Aegisth. Fugen espaordides 18 R E S U M A R G U M E N TAL 1 R E S U M A R G U M E N T ¡\ L 119 «Al Torna amb un vespre, Elektra, que Chrysothemis grup de dones anunciant que la ven ha estat satisfeta m'ha agradat infinita jança per Orest, que tothom l'aclama, que la guàr dia d'Aegisth ha estat anorreada i que la felicitat ha tornat al palau. ment: hi ha alguns pas Invoca agraïda els déus i preveu una nova vida. Però Elektra sent créi satges esclatants, la tro xel' dins seu la joia desbordada com un oceà i inicia una dansa ritual, bada amb Orest,fa pen empesa per una mena de follia o èxtasi. E L E KT H A E S LLI U H A A U N A sar en el DANSA miracle de la ALLIBERADORA A LA MANERA DE LES ANTIGUES BACANALS, COM rosa que floreix en el SI VOLGUÉS CONCLOURE EL DRAMA PURIFICADOR QUE HA VIS CUT FINS ALESHORES. El seu cor no resistir la felicitat de la bastó de fusta seca del pot venjança acomplida i cau morta a terra. Chrysothemis crida amb pelegrí, quan d'Elektra el seu Orest. L' o R U E S T RAR E PET E I x , POD S desesper germà Q ERÓ , brolla la tendresa ama SOSTINCUT PER TOTES LES SECCIONS, EL ,TEMA D'AGAMÈMNON» gada, malgastada -un matís que no es troba en l'obra de Hofmannsthal i que Strauss, superant el seu llibretista, va pres sentir. I quina violència en el ritme, quins ambients cruels, grandio El mite ciels Atrides cn les sos, veritables moments ceràmiques gregues. de gràcia -pel que fa al cant, en canvi, una mica [orçat, psicologia més que melodia original. Però és una obra total, un opus» STEfAN ZWEIC - Orest mata una torxa el - DIB U r x A T M U S I CAL M E N T S E N Aegisth. panya amb padrastre Diari de 1931 Ceràmica del 500 a.C. S E P I E TAT C o M U N É s S ERC o V AR DID È s POT A - fins a la porta del palau amb una actitud aparentment dolça i submisa i amb una joia gairebé incontenible. Quan, després d'una pausa tensa (S o S T r N G U N L J A N DOD EL' ARP A en una D A PER U G S S ) , Aegisth apareix finestra, demanant auxili, Elektra li crida amb ràbia el nom d'Agamèmnon mentre és arrossegat a l'interior. Elektra., dona política «Quan vRig VClU'C per primera vegada el genial reialme de les el món de les amb «Aquest mares, dones, drama cie Hofmannsthal Gertrucl Eysoldt al Kleines Theater, vaig comprendre tût d'una que el món matrilineal que diríem avui, Richard se'n podia treure uo llibret esplèndid ( .. .); i com a Salome, en el seu moment, vaig intuir el poderós » Strauss mai no el va explorar millor que a crescendo musical amb què culmina l'escena final. .. (R. Strauss: Betrachtungen. und Erinnerungen, Elektra. és Hélène 1949), Aquesta descoberta deL drama clàssic, -segons i Aquesta òpera adaptat per Hofmannsthal dirigit pel' Max Hein hard; al fascinant Berlín cie l'època (1903), marcà la una meditació ardent i tumultuosa Seydoux- llarga i Iructifera relació de l'escriptor i el músic. A la íotografia, Gertrud Eysoldt, que en protagonitzà considerat en el sobre el destí de la dona, el destí l'estrena. sentit ampli del terme». Per Seydoux l'autèntica transgressió de Elektra és «que una escena sigui envaïda pelproblema de la dona, que assoleixi unes proporcions tan gegantesques, que hi sigui vist sota angles tan diferents i que els homes en siguin totalment absents, a banda del mort: Agamèmnonl», amés la música pot gosar entrar en el "reialme de les misè- « ries" sense horror ni espant», escrivia Richard Strauss l'any N 1939 a Joseph Gregor. Aquest reialme de les mares, el món de les dones, el món matrilineal que diríem avui, Richard Strauss mai no el va explorar millor que a Elektra. Aquesta òpera és una medi tació ardent i tumultuosa sobre el destí de la dona, el destí conside rat en el sentit del terme. A qui, a què està destinada la dona? Max Reinhardt, ampli director del Deutschen Theaters, què té dret a fer, quin és el seu lloc i dins de quines normes? Tres clones 22 E L E K T RA, D O N A POL í TIC A I ELEKTHA, DONA POLíTICA 123 «Unes dones es barallen, «Els murs de Micenes res superoioents, cadascuna sonen dels crits de mort i portadora d'un home: de l'odi de dues dones. Klytomnestra porta en Més mortal encara, el ella el seu segon marit, combat entre homes i Aegisth el covard, Elektra dones, quan una dona porta en ella el seu pare esdevé l'instrument de la Agamèmnon i el seu venjança dels homes con germà Orest, l'agent per tra les seves semblants. al matricidi. Totes dues Més definitivament mor moren: Klytiimnestra sota tal, quan aquest combat el coltell d'Orest, i Elek és el d'una filla contra la tra, de plaer. La mare, seva mare. Això deia morta, haurà estat, en la Giraudoux: quan els Rosa Bertons i Gertrud història del dret (Klytâmnestra) Eysoldt (Elektra) crims s 'han dut a terme, llarga interpreten el text de Hugo von Hofmannsthal femení, la darrera encar al K1eines Theater de Berlín (1903). es diu l'aurora; però nació del mític matriar l'aurora que s'eleva sobre es veuran la reina, la mare, la en tot cat; amb ella comença la enfrontades; Klytâmnestra, que Micenes és la de la nostra cas ostenta el poder; les seves dues filles: Elektra, la revoltada, la que desfeta històrica de la repressw» renuncia a tot per complir una missió a la qual ha decidit sacrificar La CATHERINE CLtMENT [eminitat. triomfadora, no la seva vida, i Chrysothemis, la que accepta la sort de les dones i Affaires defamille la el que defensa poder té cap desig de poder. del pare, i la seva Elektra explica una història tan vella com el món, si més no com el venjança, haurà traït la món de l'antiguitat grega que és, certament, el començament del món del occidentaL Per elecció de de Strauss causa de les dories» pensament què aquesta part i de von Hofmannsthal? El era un èmul de CATflERINE CLICMENT Hugo primer convençut Affaires defami/le Gluck, i aquest havia portat a terme una veritable revolució en el món musical de la seva època, el segle XVIII, i més particularment en el món de l'òpera. L'òpera, deia, ha de ser l'equivalent de la tragèdia grega, ha de retrobar la seva força i la seva ètica. Hofmannsthal, home d'àmplia cultura i poeta infinitament refinat, sempre havia estat seduït pel tema i, donem a Cèsar el que és del Cèsar, va ser el primer a pro posar-lo a Richard Strauss. De les tres Electra de l'antiguitat (les von Hofmannsthal Sòfocles i Hofmannsthal es va inspirar més en I-lugo d'Èsquil, Eurípides), (1901). 241 ELEKTHA, DONA POLíTICA ELEKTHA, DONA POLíTICA 125 «CHRYSOTHEMIS: Tots estan el text de Sòfocles, de vegades fins i tot paraula per paraula. Llavors, «Elektra no agafa una com han fet molts, tema radiants i s 'abracen i cri podríem preguntar-nos, ja per què aquest lira i obliga el seu públic ha esdevingut en l'òpera gairebé la història d'una histèria ... (d'una den de joia. S 'han encès a sentir la seva cançó. La histèrica?). És esbandir el problema massa de pressa. Igual que a la mil torxes. no ho seva identitat com a can Que una tragèdia grega, i encara més, posa en escena dona que actua i que sents? De debò no ho i la del actua al més alt nivell, el del poder. tant, categoria sents? / ELEKTRA: Si no Allò que entre els grecs era transgressió última -que les dones s'ocu monòleg com a interpre dels afers de la ciutat- no és com a tal en l'obra ho sento? Si no sento pessin ja percebut tació, estan suggerits tan de Richard Strauss. La si és n'hi és una esce la música? Però si transgressió, que ha, que intrínsecament, dins el na sigui envaïda pel problema de la dona, que assoleixi unes propor surt de mil» mateix monòleg, com cions tan gegantesques, que hi sigui vist sota angles tan diferents i que (-lUGO VON HOFMANNSTUAL en el text els en a banda mort: extrínsecament, Ele/ara homes siguin totalment absents, del Agamèm i en la música de non! «Filla meva, el teu afecte sempre es dirigeix al teu pare, és la l'òpera fills naturalesa: alguns són així de part de l'home», diu Klytamnes que l'envolta, fins i tot per tra en l'Electra Precisament en això rau la naturalesa d'Eurípides. aspectes del seu prototip d'Elektra, una naturalesa que s'identifica bojament amb el pare, en Sòfocles. L'Elektra de que s'identifica amb l'home, una dona que en la seva completament Wilhelm Victor Krauss: Sòfocles, per exemple, època refusa la condició femenina i tot allò que la caracteritza. Aques Richard Strauss a Viena (1929). declara a ella només ta dona no resignada estaria totalment desproveïda de mitjans davant que seva mare no una li una de la que ostenta el poder si fos dirigida per moti queda via si ... dir-li vació interior que l'empenyala venjança i la fa viure. d'expressió: cantar parlar-se, Klytiimnestra hagués pogut explicar-li perquè En el món de les dones. Envia amb va matar Agamèmnon! A l'òpera se'ns amaguen moltes coses: Richard Strauss. aquella època, doncs, rebutja "laments dolorosos". No Klytâm nestra ha odiat el abans de la l;ha odiat menyspreu les criades a la seva condició que ella degrada «mengeu poder prendre'] per força, per A baix: ha estat reduída sinó en nom «va un coses vostres marits» del de la fet Hugo von Hofmannsthal. bones, beveu coses dolces, aneu al llit amb els què poder, política, Agamèmnon gosar, la seva sense entre els oferir en teva ... per als déus sacrifici la (en el sobreentès que tot això us agrada! ) i si creieu que justifiqueu transformada precedents hel·lens, de musi »; Vet el es diu en l'obra de Sòfocles: aquesta condició femenina fent fills, no sou més que unes «gosses». pena, fins que, germana! aquí que aquest pare va matar carn la carn seva Si les qualitats anomenades femenines són la mentida, la murrieria, cal, només li ha quedat la poder la de d'ella, la filla, la seva Ifigènia. tornat a amb una amant la Elektra no en vol saber res. Per això és tractat Que hagués palau és secundari. Però que covardia, Aegisth llengua -i en l'intercanvi no li a ella un allò està de només mostra la seva valentia «alllit». D'altra retreguin que hagi pres amant, car, per què que «femella», ell, que amb final Chrysothemis als homes hauria de ser a les dones? Això també banda, Klytâmnestra escup tant com ella sobre permès prohibit a si mateixa s'identifica es diu a l'obra de Sòfocles ... Abans de en món dels aquest Aegisth, que tanmateix és el seu limant. penetrar aquest com una coneixedora de tan cas fa seva a un homes, de les dones, de la maternitat, Igual que fa Elektra, l'assimila món menys que poc Kly la tiimnestra l'ha detestat. Sòfocles i van fer esment preable, el de les criades-femelles, i li diu sense música que l'envolta i, Èsquil, Eurípides surt de de les de les de Strauss i miraments: «Vosaltres dos, silenci! el que encara molt més que justificacions, explicacions Klytamnestra; Hofmannsthal van no totes vosaltres és només l'alè d' Hi ha preferir ignorar-les totalment, sentir-les, pas Aegisth». cap això, en el seu origen» sar-les alt en així l'avenc en comú entre la mare i la filla? Uns per completament silenci, eixamplant que punt quants! CAIlOLYN AUIlATE Voices separa la mare de la filla. La font mateixa del seu odi és la seva Només que aquestes dues dones haguessin sabut Unsling DONA POLíTICA ELEKTIlA, E L E K T Il D O N 261 A, A POL í TIC A I 27 «Klytamnestra justifica el incomprensió mútua. Car des d'aquell moment, Elektra veurà únicament en mare la dona en va seu assassinat com una aquesta que, matar-lo, contrariar definitivament en ella la seva identificació amb l'home. I en matar revenja del sacrifici lo, ella va matar en ella la dona, en va fer aquest ésser revoltat. d'Ifigènia. Ifigènia havia Sense saber-ho, Klytàmnestra és la font de la missió que ara estat assassinada per Elektra s'imposa complir. Ella en va fer una dona diferent, «fora de ordre d'Agamèmnon amb la vida», com li diu la seva germana ... fins a l'enclaustrament. Per Strauss ens convida a un estudi molt de la naturalesa la finalitat que en el tant, profund femenina: d'una banda, Chrysothemis, les criades, de I'altra viatge a Troia els vents Aegisth; Klytâmnestra, Elektra; les dones normals i les que no ho són; la raça fossin favorables. La de les dones i la raça dels homes. Klytâmnestra hauria pogut empre de revenja Klytaemnestra sonar Elektra, fer-Ia matar. Ben al contrari, Richard Strauss sobre tan Agamèmnon, va preferir descriure'ns l'enfrontament entre dues naturaleses. mateix, no només està Chrysothemis, la germana rossa, és la «que vol la sort de les dories», no vol alterar l'ordre establert. No està d'acord amb causada per la pena per Klytamnestra, aquella dona que va matar el Pare, que es va apoderar del poder, però la seva filla. Durant l'accepta com una fatalitat. La seva elecció és ser dona i tenir fills, és l'absència d'aquest, ha el que ella anomena «viure», i ho diu en diverses ocasions: quan s'és com a amant un pres dona, no es viu si no es tenen fills. No és el cas de Klytamnestra ni enemic aferrissat, i per d'Elektra. Per a elles el món de fora també existeix, no es limiten al tant està confrontada a món domèstic quan hi ha coses més urgents a fer. Són capaces de la de la canviar l'ordre de les prioritats i de fer una intrusió en el món dels por revenja Producció d'Andrei Serban, això Elektra és una contra l'ideal homes, per agressió burgès. del Grand Théâtre de Genève d 'Agamèmnon. És ben (1990). Elektra va molt lluny: per exemple, intentant seduir Chrysothemis per clar que a i Klytdmnestra obtenir la seva ajuda, i en aquell instant és veritablement monstruo el seu amant són assassi sa: dirigint-se a la naturalesa més íntima de la seva germana, no nats a ella ha de matar el dubta a fer-li el xantatge d'una maternitat que ella protegiria, que fins sacrifici de la seva filla, per a ella un assassinat, ni més ni menys. No i tot a condició a assassinar la fa és casualitat com a amant «feme seu marit» beneiria, que l'ajudi Reina. I el pas que hagi pres Aegisth, aquest a diu: vull tenir encara els lla». Odia la dels l'odia. Encara la seva MELANIE KLEIN precisament aquella que «Jo fills, que hagi raça homes, que, per banda, Some on. the «Oresteia» Reflections d'infantar d'un pagerol!». I encara va més lluny, usurpa el paper patern hagi caigut en allò que més la caracteritza: el poder. El fenomen del prenent completament eilloc del Pare: «Jo sóc qui et donarà a l'home!». poder i la desconfiança que engendra són percebuts amb una agude L'assassinat futur, Elektra l'experimenta com perfectament legítim, sa colpidora en aquesta òpera: no hi podria haver lloc per a tothom. i és perfectament legítim. Aquesta destral que ella desenterrarà, L'angoixa de Klytamnestra ve d'aquesta amenaça: qui li arrabassarà aquesta destral que va matar el Pare, simbolitza i transmet la el poder?, aquesta noia que és un retret vivent?, aquest fill del qual no se li ha i legitimitat de l'acte. Pàgines següents: sap què esdevingut? potser aquesta podridura d'Aegisth Gwyneth Jones (Elektra). és de la d'Elektra. Ha sabut canviar el decurs del al i a la fi, es témer el no va recular en Klytamnestra raça Producció d'Andrei Serban, qual, cap pot pitjor, ja que del Grand Théârre de de la seva vida, revoltar-se contra allò que ha considerat anormal: el Genève (1990). el moment del crim? Tanmateix, la maternitat també la va encantar 30 E L E K T Il O O N A POL í T I e A I A, E L E K T RA, o o N A POL í T I e A I 31 És fascinant constatar en que, l'obra de Strauss, els papers feme nins no són predeterminats: són un i múltiples. Així, a Elektra hi ha les veus de tres dones. Klytamnestra, Chrysothemis i Elektra canten en la mateixa tessitura, molt potent en els aguts per poder dominar immensa aquesta orquestra i prou greu. Una cantant que canta el paper de Chrysothemis pot cantar perfectament el d'Elektra. Quan haurà envellit una mica i la seva veu s 'hagi engruixit lleugerament, podrà cantar el paper de Klytiimnestra. En fi, només li cal canviar la seva aparença exterior, molt clarament especificada en les anota cians de la posada en escena: per a Chrysothemis, vestits de colors vels i dolços, lleugers, mòbils, si és possible una cabellera rossa; per a Klytiimnestra una túnica sumptuosa, de color porpra, escriu Hof mannsthal, una feixuga corona encastada de pedreries, joies, moltes joies, anells, braçalets, collarets, talismans, i un «bastó d'ivori incrus tat amb pedres precioses» símbol del poder, en el qual es repenja com si valgues buscar-hi suport; Elektra, en canvi, veritable pària, va vestida com una rodamón amb un vestit de color burell, els cabells negres i sense pentinar. Però tothom coneix morenes dolces com anyells i rosses amb el ferro: tan puny de ni sols caldrà canviar de perruca. Els són cosa papers intercanviables, la qual vol dir que n'hi ha prou amh una en un prendre direcció sentit per comptes d'un altre perquè cadascuna d'aquestes dones personifiqui la revolta a l'ordre establert. El palau de Micenes és un dels elements més importants de Elek tra. Per a l'estrena a Viena, el decorador Alfred Raller va idear un palau «els murs ciclopis del qual semblaven a punt d'esfondrar-se damunt dels espectadora». Es pot somniar una imatge de 1 'inconscient Gwyneth Jones (Elektra}. més terrorífica se sentís tan Car és Producció cl'Andrei Serban, perquè l'espectador oprimit? pre ciel Crand de Genève Théâtre (1990), cisament l'inconscient allò que aquest palau simbolitza, les escasses. obertures del qual deixen filtrar de tant en tant la claror de les tor xes, el soroll dels passos a els crits esgarrifosos de Klytiimnestra i en la seva joventut abans que la rebutgés. La maternitat també és d'Aegisth, eco del plany atroç d'Agamèmnon assassinat. Ell sol és el reconèixer-se en els seus fills, i com podria reconèixer-se en aquesta catalitzador de la tensió que regna entre les tres dories, de la seva Elektra en fill Orest el retorn tem rancuniosa, aquest del qual mol incomprensió recíproca. És el símbol dels secrets terribles que desco tíssim perquè precisament representa la raça d'Agamèrnnon, la raça brirem i comprendrem molt més endavant, dels esdeveniments al vol dels homes! Per això prohibeix als homes, als autèntics (a diferència Pàgines següents: tant dels quals farem mil conjectures. A imatge de l'inconscient, Gwyneth Jones (Elektra}, a a l'entrada Ho Elektra i s'horroritza deixa de tant en tant de realitat... d'Aegisth), palau. prohibeix Producció d'Andrei Serban, aquest palau escapar fragments del Grand Théâtre cie Genève amb la idea que Orest pogués tornar i entrar-hi algun dia. (1990), D'altra banda, Hofmannsthal, ens diu el professor Helmut A. Fiecht- 34 E L E K T Il A. D O N A POL í T I e A I E L E K T Il A. D O N il POL í T I e A I 35 havia en obres sobre i les esmen ner, ... llegit aquella època psicoanàlisi ment mesquina Llavors, qui dels dos, Elektra o Strauss, era més ta: de Rohde i els Estudis sobre la histèria de Breuer i Freud, Psyché «histèric»? D'algunes músiques de Mahler, en particular del Cant de a Viena 1895. Les referències a la són aparegudes l'any psicoanàlisi la terra que assoleix cims paroxístics en el color i la incomprensió de constants en obra. hem de les Ja al·lucinacions de l'home de es aquesta parlat davant la mort, diu que són «histèriques»? Més exacta dir frase d'Elektra a la seva mare: Klytâmnestra. Què podem d'aquesta ment, gràcies a la música de Elektra Strauss va saber penetrar admi «O tu estàs en tu mateixa! de la seva al·lusió a que engabiada », rablement en l'àmbit infinitament complex de la psicologia femeni del no s'han d'obrir les «les raneres aquest palau qual portes, ronques, na. La seva música aporta un perllongament gairebé il·limitat en hom s'exhalen sens cessar muralles» . sí, planys que ofega d'aquestes Fàmbit dramàtic, permet passar del món terrestre i material al món sobretot no no s'ha «No s'ha d'obrir!» s'ha de saber, de i no s comprendre, espiritual metafísic. Encara 'havia sentit mai una orquestra sota de veure la seva voluntat no s 'ha pena paralitzada. Tanmateix, que passés per tots els colors de l'esglai, de la joia, de la felicitat, de de massa Elektra és una histèrica. concloure que de de no precipitadament l'èxtasi, l'horror, l'angoixa. Mai ningú havia gosat expressar Seria totes les reals El escamotejar significacions d'aquesta òpera. que una violència sonora com aquesta, una orquestració tan agosarada, hi ha és una dona a la han matat el i es revolta davant qual pare que mai no s 'havia escrit una música tan estranya, tan subversiva, tan d'una mare l'humilia i la treu de casa seva, una dona desmesurada. En que que que el retrobament del germà i la germana, rarament Tra�edia eo UD acte la vida es considera «normal» a les dones i una música tanta rebutja que per que per do hauria traduït felicitat amorosa, tanta efusió físi raó l'amenacen amh tancar-la. Elektra és sens dubte una dona de mil aquesta }'lue }'Iofmal)l)stl]al ca, «els matisos de l'ocàs d'un món moral que ha esdevingut gai encara no mai de política ni de rebé política, que hagi parlat poder. Lluny Trnduidu. de I'alema.ny incomprensible». ser comet tenir raó abans els de boja, simplement l'error de que Amb la seva Strauss demostra occidental és Joaquim peoa Elektra, que l'òpera altres. N'és la millor del doble assassinat de prova que després Klytam la descendent directa de la tragèdia grega. Mesurem ara la distància nestra i tothom s'inclina davant d'Orest! Ella certa d'Aegisth, mor, recorreguda entre els poetes de l'Antiguitat i Hofmannsthal. Sòfocles és som a la Grècia de clàssica. Un com ment, però que l'antiguitat cop fa d'Electra un drama, una acció ingènua i ruda. Èsquil, en tractar la seva fer de la seva vida dona molt BARCELONA el mateix tema a missió, què pot aquesta Alvar del Les dóna indicacions de plerta Verdaguer: Rambla Mitg,5 Coèfores, ja tempo: més atreta món exterior món domèstic? No «més etc. pel que pel pot esperar «agitat», viu», «moderat», Però per al compositor i per al res: ni funció ni La seva missió és la seva un acom poder. vida; cop llibretista del començament del segle XX, Electra esdevé una només li vida exhau plerta, queda desaparèixer. Tanmateix, aquesta tragèdia il·luminada per les llums completament noves del freudisme. no l'ha rida és i Ha conegut l'amor, potser viscut, va Electra al seu va ser Strauss. Però la Traducció catalana completa plena. però Traducció catalana Qui portar paroxisme visió del llibret de Ele/ara no així com amor al deillibret (1912). l'ha sentit -però és passa sovint?-, per pare.) de Elekira (1912). d'Hugo von Hofmannsthal encara és més profunda: més enllà d'uns al No en la seva sinó en de la per germà. connotació, l'acompliment problemes de dones, l'una terrestre, l'altra habitada per una missió seva finalitat última i la immensa se'n Si no fos joia que desprèn. que la sobrepassa, el tema central és el destí en si. El de Elektra és el així no diria: «Ai! L'amor mata! / Però se'n va / sense haver ningú de ser heroica, i això és el que la fa viure, «un problema de la vida » . l'amor! elemental ... conegut i immensa: el de la fidelitat [ ] persistir sempre més fins No ens hem es tracta del món si estat una d'alarmar, antic; hagués a la mort», mentre que el de Chrysothemis és ser humana, «viure, resistent durant la avui Elektra seria la de la guerra, presidenta Repú continuar vivint, passar de llarg, transformar-se, abandonar la uni El -és ens ho diu- tot blica! mateix Strauss Karl Bôhm qui practi tat de l'ànima» continuant sent una dona sense «caure en l'animali en va amh cant talls en la seva obra, augmentar la violència, la qual tat sense memòria». cosa ritme «fa l'alè». L'Electra demanava consell el perdre d'Èsquil I·IÉLENE SEYDOUX couler mes constantment al Corifeu, la d'Eurípides era «ordinària» i franca- (< El 1909, la «Revista Musical Catalana» TEMPORADA. DE INVIERNO 1945-f9 una crònica de l'estrena de Elektra a publicava • Dresden, celebrada el25 de gener d'aquell any. L'article de Camille Le Senne (procedent del MARTES, 1:5 DE FEBRERO DE 1949, A LAS 10 89.- DE PROPIEDAD Y 14.- A SABADOS NOCHES «Bulletin français» de la S. /. M. i del qual hem ABONO, la de destacava els «xocs . respectat grafia l'època) ULTIMAS FUNCIONES DE LA TEMPORAUA dels instruments y les rudeses de les dissonancies ESTRENO EN ESPAÑA DE acumulades» i la «tempesa de sonoritats (de la la com "leit-motiv" un Danika Mastilovic partitura) per qualpassa (Elektra) i Cerlinde Lorenz (Chrysothemis) llarc clamor d'odi i de venjança. Els qui han al Cran Teatre del Liceu. Temporada 1979-80. parlat, a propòsit d'aixó, de dispendi ELEKTRA d'excès instrumental, de furia orquestral, Pàgina següent: Programa de l'estrena de Elektra. Opera trágica en dos actos de Hugo de Hofmennsthel. realista, no han exagerat pas». Temporada 1848-49. Mt'tsica de RICARDO SrRA USS . • I teatre reyal de Dresden invità la prempsa musical a oir una nova obra de Richard Strauss: l'invitació era tant més a co del autor de Salome'ns es fami Miércoles, noche: Función 37. de propiedad fi abono E interessant quant la música o a martes Ultima de "LOHENGRIN". liar d'ençà de molt temps, y per que tart abiat la partitura escrita rrespondiente noches. sobre'l de M. de Hoffmannstahl serà executada a França, sigui a poema Jueves, noche: Funcién 38. de propiedad fi abono corres a títol excepcional al Châtelet, sigui en qualsevulga altra escena d'orde. pondiente a jueves noches. "ELEKTRA ". Eva Marton i Dunn .. (Elektra) Mignon No es molt variat poema; es, més obra, un per Liceu. pas aquest qu'una (Klytaemnestra) al Cran Teatre del a no hàn escenes d'un al altre de noche: Función 40. de fi abono corres Temporada 1989-90. sonatge; hi gayrebé soltes, y, cap Sábado, propiedad pondiente a sábados. Ultima de ODER FREISCHÜTZ". a Domingo, tarde: FuncióTl 20. de propiedad y abono a tardes. Ultima de HELEKTRA". 38 e 11 Ò N I e A DEL' E S 'r n e N A I) E E /0 E K T /1 A I e R Ò N I e A DEL' E S T Il E N A D E E lo E K T fi li I 39 La crítica de l'estrena de Ele/ara al Liceu «El de insinua que lèxir fou relatiu. Escrivia llenguatge Hof Zanni que «Ele/ara y Salome pertenecen a mannsthal s'acosta a la una misma concepción estética y quedan REPA.RTO ELEKTRA encuadradas dentro del 20 de Dlciembr. d. 1962 n la310 período JueUC3, Noche, ¡ í en un de més acto, libreto de de Hofmansthal , música verdaderamente áureo de las actividades Elsa Cavelti Schilo, lO.a de propi.dad II abono a neches Opera Hugo Ctutemneetra forma a de Richard Strauss 7. al turno B (Habilualmenl� a [ueuee] una 10.a al Turno Esta se estrelló en Drestl.:" ri 25 de ellero de II}Q9 ciel compositor. (Ambas) viven cn Elekt-ra ..... , Konetzni Ezlraardinario ópera Anny yell el Liceu el de de Iwbielldo sido su b." i a 5 febrero 19.JI), )' 2. AL CiCLO ALEMAN que última alltes de las de la presente turbia atmósfera de venganza �,. como energica ferestega representccíôn, temporada, Criso thernis Judith Hellwig la del 22 de enero de 1956. perdidas en la lejanía de u.n orientalisrno TEMPORADA DE OPERA DE CICLO ALEMAN . Vincent Maria Dernetz la de Sofocles. No's REPARTO evocada Strauss a través de lloa Egisto por SCAHERTEL PRIMERA REPRESENTACION DE I\lytaemueslra Elisabeth (;ROB·PRAD1. Orestes . Thea Herrmann Elek/ra ...... f�crtnl!l trascendental ... En su forma orquesta ( l. decanta envers el LA OPERA Chrysothemís Gladys SPECTOR tampoc £giS10 .. Marcello DI GIOVANNI no un original, E/ektra tiene más que solo El mentor de Orestes Alois Pernerstorfer uresLes .. Wolfram ZIMMERMANN Et mentor de Orestes ... Miguel AGUERRI acto, se ha dividido en La celadora . Maya MAYSKA que aquí dos, La celadora ... Manoli ta Solé sentit eclectic d'Eurípides. 1.- sierva. Margarita BRENNER truncando la acción y el discurso musical. 2.- sierva ... Josefina NAVARRO Gombau ELEKTRA 3.� sierva María Teresa CASABELLA Carmen .p sierva MARVEL Con el lin tanto no EN UN ACTO Maysa ello, obstant la . LISIO espectador queda I, S.a sierva Norma Rossini tragedia Un siervo joven .. Bartolomé BARDAGI desorientado ... Es lin mal Angeles LIBRETO DE ( ) ejemplo. Las siervas Ull siervo vicio . Rafael CAMPOS Sabartés Las aco11�puijf"'I"s d" I\/'Y' en sa HUGO DE HOFMAN,'1STHAL Clar" Aunque escuchada con creciente atención Margarita resulta taellll1estra Maria I.IUERO y Eula poderosa liu (;11. Martí y recibida con aplausos, Ele/ara no Concepción y ESTRE:-W DEL BALLET Maestro Dircctcr-: HORST PETRUSCKE un total estructura i molt despertó entusiasmo que se tradujera Asunción Picó Regidor de esccuu : J(I:-;EJ'!! WITT en delirantes ovaciones» (< . Eva LlKOVA a las visiones dramáticas de un KhriaotcmÎs seus colosal, . dits Acyi�t}¡ Mureello Di GIOVANNI sancnants, pera desenterrar la destral la destral DIDO y ENEAS •••• simbòlica, modernisrno» Orcst ... o •• 00' Michael BONDON angustioso y áspero de PURCELL El mentur de Orest o., Julio C,ATANIA .. FEICL Maestro Director: ROBERT BAUSTIAN LaCU11/idcII1e Murgurita del sacrifici. (< ELEKTRA La Celadora ... . Teresa BATLLE Un Siervo . Bm-tolorná DARDACl de STRAUSS juuen femelles tremoloses són menades a de metei Un Sieruo aliCialW . Miguel AGUERRI que cops fuet; aquestes Maestro Directc r. LASZLO HALASZ saluden encare en Elektra Maeslr.) Director: xes, qui la sobirana grandesa, ella les exe LAszw HAL,ASZ ON QUESTA ,sINFON1CA DEL GRAN TE;ATRO DEL LICEO cra de escena: llur covardía devant de la llurs llegidor per reyna y per complacencies Leopold SACHSE servils, Ella sent el mateix sa Decorado según boceto de Ernest Kleusz, rcalieudo por menyspreu per Por-tada : Reproducción de uu cuadro con el interior de Pou Vila. germana Chrysothemis, nuestro Gran Tea tro, del pintor R. R:ôas Rius. De Ie coleo cion de F. A. Vestuario de ambas de H. do Madrid. si en el moment en sa obres, Cornejo, y que derrera esperança sembla perduda pel fals �------J '------_/ rumor de la mort del a germà gran, del venjador, ella cerca assegu- C H Ò N I CAD EL' E T R E N il D E L 40 I CRÒNICA DE L'ESTRENA DE ELEK7'RA S E E K 7' R A I 41 rar la complicitat de sa germana petita pera escanyar a Aegisth en son llit, ella rebutja encare aquesta auxiliar, indigna d'estar associada a la gran obra. Un sol ésser en el món hi hà per ella: Orest, el repre sentant de la justicia immanent, aquell qui ressucità pera acomplir els destins; però aquèst no existeix més que com executor de les altes ELEKTRA obres. ELEKTRA REPARTO He escrit més amunt de Hoffmannstahl es, més URSULA BOESE que'l poema d'Hugo Klytëmnestra SONA CERVENA Kiytëmnestra CAlOMFIRESCU Elektra DANICA MASTILQVIC Elektra ElDEMIRA un un TARRES meteix se redueix Chrysothemís ENRIQUETA Chrysothemls lESLIE JOHNSON qu'una obra, personatge, paper. Aquest paper Egisto CONNEl BYRNE Egisto FRITZ UHl POlKE Orestes ROLF Orestes OYSTEIN L1lTVED a una crisi tots els en el de car El mentor de Orestes MIGUEL AGUERRI El mentor de Orestes JUAN PONS patològica. Quan qui prenen part joc La CECILIA FONTDEVILA celadora la celadora CECILIA FONDEVILA 1,4 ENID HARTLE trovem en esclava L' esclava EVELIA MARCOTE natge han 2,- CLOTILDE MIRO (ens ple Grand-Guignol prehistòric) caygut esclava 2,' esclava SilVIA GASSET 3,4 esclava M.' CRISTINA HERRERA 3.' esclava MARGARITA GOLLER 4,- esclava lOLITA TORRENTO dessota'ls crisi arriva fins el Men 4.' esclava lOLITA TORRENTO cops d'Orest, aquesta paroxisme. 5,4 esclava M.' ROSA CASALS 5.' esclava CARMEN HERNANDEZ Un esclavo Joven BARTOLOME BARDAGI Un esclavo JOSE RUIZ tres el la al voltant del Un esclavo viejo RAFAEL CAMPOS joven rey y reyna agonitzen, y ja venjador surgeixen Un esclavo viejo RAFAEL CAMPOS Sirvientas: ISABEL BARBA, CARMEN GOLLER les també llur la sacerdotisa M.' CLARA LIGERO TERESA MIQUEL Coro General Eumènides, venjadores per part, gran MARGARITA GOllER CARMEN BARCELO Maestro Director HANS·WALTER KAMPFEL de la Rancunia va a enfonzarse en son triomf. Un furor s' Director de Escena WERNER M. ESSER sagrat empa Maestro Director JANOS KULKA Decorados F. POU VilA SCHNEIDER Director de Escena ERNST·AUGUST Maestro de Coro RICCARDO ra d'Elektra. Ella ha baixat ab les del BOTTINO pas regular grades vestíbul, més Maestro Apuntador JOAN DORNEMANN Decorado de F. Pou Vila revisado pot Vda. de López y Mulloz de Madrid. de Peris Hmnos. oeme-et-venceeeree. ORQUESTA SINFQNICA DEL GRAN TEATRO DEL LICEO el ritme se se una commou Vestuario peluquerfa y ZSpatarla precipita, després disloca, gran frisança Atrezzo y armeria propiedad de la Empresa. - Vestuario: Izquierdo. Zapatería y peluqueria Damaret - DEL LICEO Valldeperas. Atrezzo y armeria propiedad de la Empresa. la filla dels dels cau morta sobre sí ORQUESTA SINFONICA DEL GRAN TEATRO reys reys, y giravoltant meteixa, com Mme Sarah Bernhardt al final de La Dama de les Camelies . Programa de la temporada 1974-75. Aquest conjunt no oferia pas a Richard Strauss una gran varietat d'efectes musicals. Les escenes independents són rares y, com era fàcil de preveure, l'obra del compositor val sobre tot pel violent caràcter tràgic, per la força y l'unitat de tensió. En totes les obres del músic alemany hi hà una barreja extremadament curiosa y personal de puerilitats, rusticitats y belleses: regalims de pedres precioses y d'esco ries, amalgamades en el ric metall d'una orquestració admirabe. Les idees no són, en general, ni molt noves ni desenrotllades de faysó ben original; valen molt menys per sí meteixes que pel moviment que se les emporta. S'ha de comptar doncs ab ésser dominat, ajovat, escla fat adhuc, per tots el recursos de l'instrumentació. Com s'ha recor dat ab raó, en l'exèrcit de cordes, de fustes y de metalls qu'ha usat Richard Strauss pera realisar Elektra, hi hàn tots els instruments usats en Salome, y de més els cèlebres saxofons de la Simfonía domèstica, temible arsenal a les mans de cent onze executants. La d'Elektra, presa en son es doncs una tempes Enriqueta Tarrés (Chrysothemis) i partitura conjunt, Eldemira Calornfirescu (Elektra) ta de sonoritats per la qual passa com leit-motiv un Harc clamor al Gran Teatre del Liceu. d'odi de Els han a de Temporada 1970-71. y venjança. qui parlat, propòsit d'això, dispen di instrumental, de furia orquestral, d'excès realista, no han exage- 42[ CHÒNICA DE L'ESTHENA DE EIJEKTIIA «Strauss tribut a la Representaciones paga [4, 21 nochey 17 tarde febrero 1980 dissonancia, que (ha ELEKTRA regoneixem) brolla amb Opera en un acto de son Libreto de Hugo Van HofmansthaJ espontaneïtat Música de RICHARD STRAUSS temperamentfebrós, REPARTO Klytèmnestra ANNY SCHLEM Elektra DANIKA MASTILOVIC armo Chrysothemís GERLINDE LORENZ assedegat d'efectes Egisto FRITZ UHL Orestes THEO VAN GEMERT El nics. I això es més de mentor de Orestes PEDRO CABAU FARRES La Celadora CECILIA FONDEVILA '" esclava LUCILA DAVILA 2· esclava BEATRIZ LLANEZA J" notar en drama esclava MARGARITA GOLLER 4" esclava aquest MIRIAM UCELA Y 5" esclava ANGELES MIRO Un esclavo joven JOSE RUIZ en Un que algun altre, per esclavo viejo, RAFAEL CAMPOS no hi té intervenció Maestro Director JANOS KULKA què Director de Escena WERNER M. ESSER Maestro de Coro RICCARDO BOTTINO Maestro cap element descriptiu Apuntador JAIME TRIBO Coro GeDeral Decorados exterior. Tota GRAN TEATRO DEL LICEO l'expressió Peluquería DAMARET ha d'esser VESTUARIO. ATREZZO Y ARMERIA PROPIEDAD DE LA purament psi EMPRESA ORQUESTA SINFONICA DEL GRAN co a » TEATRO DEL UCEO logic Violin Concertino Néstor EIDLER L. B o u a x s DE PALAU A proposin d'E'Iektra -Revista Musical Catalana» Vol. 9. Any 1912 �----®,._-----, ELEKTRA Klyaamncstru: Martha 5zlrmay Elektr-a, filia de Klytamncst ra: ure Vlnzing Chryscrhcrnis, filla de Klytiimncstra: Sabine HaiS' Aegist: Hartt Hle-termann Orest: Anthony Raffell El mentor d'Orest: JUin Thomn A dalt: La confident: Rosa M: Conesa Un patge: Anna Oliva Danika Mastilovic (Elektra) Un sc:rvidor jove: AntonI Lluçh Un servidor vell: Juan Tho"",. al Cran Teatre del Liceu. La zeladora: Gerda Boeck L'donzella: NeUy Boschkowl Temporada 1979-80. 2.' donzdla: Shlron 1.40(1111 ): donzella: Cite.law. Sl.ni. 4.' donzella: Hlroko Shit.lshi 5: donzella: Agnes Haber8Óer A la dreta: Director d'orquestra: Ch"les Vanderzand Ute Director d'escena: Karl Hel� Orobesch Vinzing (Elektra) Director del cor: Romano Gandolfi aJ Cran Teatre ciel Liceu. Director adjunt del cor; Vittorio Sieur] Violí coeceruno: Jaume Francelch 1983-84. Temporada Decorais: Conatancl Angullra Vestuari: S ••trerie Petll Hnol. ORQUESTRA SIMFoNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Pàgina següent: Sabine Hass Cornernans a carree dels Ors. ROller Alier) Xosé Aviñoa i (Chrysothemis) Oriol Martorell, del Departameru d'Art de la Universitat al Cran Teatre del Liceu. de Barcelona. Temporada 1983-84. CRÒNICA DE L'ESTIlENA DE ELEKTRA 441 CHÒNICA DE L'ESTRENA DE ELEKTRA 145 rat Y estaven autorisats tot fer constar l'aridesa melòdi pas. y pera «Strauss recurre a la disi ® ca: es una inevitable dels del com aquèsta conseqüencia procecliments acústica Elektra pación para positor; cap floreta blava gosaría a esclatar en mig d'aquest remolí. Klvtaemnestra Mignon Dunn la del Elektra Eva I i Marton (dies 27 .. '. 4) Ab tot, fora rebaixar el ab el de de provocar confusión Ute Vlnzing (dies 29 i 2) injust compositor pretext posar Cbrvsomemts Sue Patchell estado anímico de la Hermann Winkkr de son refusarli tota mena de sentiment. Aegísth relleu l'aspresa naturalisme, y Orest John neôcbeter El mentor d'Orest Tom;ls Joan de belleses de en dels xocs en La confident Rosa Vilar Entremig ferotges y lletjors volgudes, mig protagonista; y liga Ln patge M.· Antoni2 Martln-Rcguclro un servidor jove Antool Comas dels instruments les rudeses de les dissonancies se L'n servidor veJl y acumulades, aterrador CrIstóbal Vlñas pandemónium ta zeladora María Ur-iz I! donzella Rosa Maria Ys:ls sobre tot en la detalls adhuc escenes troven, segona part, y patèti voces 2! donzella Francesca Roig las de los instru 5,' donzella Mabel Peretseeín de hàbilment En al ..¡ ," donzella Carme Hernández ques y passatges dolçor contraposats. quant final, 5! donzella Htroko mentos crear una Shiraishi para Director uwe MUDd es de feixuc. sadolla de d'orquestra gran força, però Elektra, venjança, baixa les Orrecrora d'escena Núria Espert . Directors cor demoníaca del Romano Gandolfi del tot la ab la va a cele sugestión (. .) Vittorio Sleud grades palau, esboçant dança sagrada qual Ezlo Escenografía Frigetio con recrearse Vestuari Franca a la a son un de Squarclapino brar, y vegada expiar, triomf, ab pas d'estatua del objeto Prcduccíó Théâtre Royal de la Monnaie Opéra National de Bruxelles de llums Bruno Comendador. en el dolor más Disseny Boyer punzante» Realització del vestuari 'rtretn Perruquerta Damas-et encare la rencontra JOAN ARNAU Sabateria Calzature Pelli (RCP) Assenyalem qualques pàgines característiques: de de Servei perruquerta Damaret La triunfante sinfonía «Elektra» Servei de sabateria de vaüdepeeas d'Elektra y Klytiimnestra, el duo ab Chrysothemis, la reconeixença Violí conceruno Jaume Francesch ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL L1CEC d'Orest; y remarquem l'aculliment triomfal que's feu a l'obra per part Materials d'orquestra aoosev & Hawkes Music Publishers LTD d'un public cosmopolita que's mostrà ja de bones a primeres interes sat, però reservat. A Dresden s 'ha arrivat a atènyer y fins a traspas Programa de la temporada 1989-90. sar el màxim italià d'aquesta mena de manifestacions. Richard Strauss ha estat més aclamat, després d'aquests cinc quarts de polifonía, que'l meteix Verdi, el Verdi tan aclamat y coronat, després d'Otelio y Aida. Degué presentarse a saludar al públic quinze vegades; se veya'l moment en que les aclamacions duraríen tant com la representació propria ment dita. L'orquestra d'Ernest von Schuh mereixía ésser associada a aquesta ovació; s'hi varen «manejar» (no trobo expressió més exacta) ab una verdadera mestría els instruments antics y moderns qu'utilisa pròdi gament el compositor. L'interpretació, d'una solidesa excepcional, tal com convenía pera soportar sense decaure'l pes dels papers excessivament carregats de Eva Marton (Elektra), John Brôcheler (Orest) materia musical. Madame Annie Krull es una de veu ferotge Elektra, i Sue Patchell (Chrysothemis) al Cran Teatre del Liceu. potenta dintre d'un cos; ella ha mantingut fins a la fi, ab varia de M. Sunbach mostra, contra petit Temporada 1989-90. gens l'originalitat Chrysothemis; pel cions totes la música de Richard superficials, que comporta Strauss, ri, un Aegisth neurastènic que feya pensar més en l'Ariana y Barba la nota única del més ben del xiscle com un udolo, dit, allargaçat Blava que no pas en l'antiquitat clàssica. El baríton, Carl Perron, plany bramulant de vent de tempesta. S'ha confiat Klytiimnestra a encarnà Orest ab una veritable amplitut lírica. - Madame Schumann Heinck, bona cantatriu y molt complerta artis CAMILLE LE SENNE (< . treballat a Salzburg, entrà al Teatre als principals teatres alemanys i de Heidelberg, primer com a mes també francesos, holandesos, an Peter Schneider tre substitut i com a poc després glesos, etc. Ha estat dirigida per primer «Kapellmeister». Des de Daniel Barenboim, S. Cambreling, 1968 fou també primer «Ka S. Celibidache, M. Janowski, pellmeister» a la Deutsche Oper am J. Levine, Z. Mehta, W. Sawallisch, Rhein de Düsseldorf i des de 1978 P. Schneider, G. Solti, J. Tate, «Ceneralmusikdirektor» a Bremen S. Varviso i altres. Entre els direc i d'ençà del 1985 a Mannheim. Ha tors d'escena amb qui ha col·labo dirigit com a invitat als festivals de rat hi ha Ruth Berghaus, Cotz Florència, Edimburg i Varsòvia i Friedrich, Kurt Horres, Jorge també a Munie, Berlín, Hamburg, Lavelli, Nikolaus Lehnhoff, Jean Viena, Colònia, Bonn, etc. Ha acon Pierre Ponnelle i altres. Entre els seguit grans èxits al Festival de seus emegistraments destaquen Die Se construir edificios. pueden Bayreuth amb Derfliegende Ho Frau ohne Schatten (amb Georg i Der Arabella Se pueden construir museos. llander (1981 1982), Ring Solti), (amb Jeffrey Tate), des Nibelungen (1984, 1985 i Die schioeigsame Frau (amb Se pueden construir aeropuertos. 1986) i Lohengrin (1987 i 1988). P. Steinberg), Novena Simfonia de Se pueden construir monumentos. Actualment, és director titular de Beethoven (amb Solti), Die Wal ¿Pero quién construye los la Bayerische Staatsoper de Munie. kure (amb James Levine) i Das Es al Gran Teatre del sen timien tos? presentà Wunde der Heliane (amb John Liceu la temporada 1987 -88 amb Mauceri). Debuta a la temporada Der Freischütz. El 1988-89 dirigí del Gran Teatre del Liceu. Tristan und Isolde i el 1992-93 concertà un Concert Wagner al Palau de la Música, amb l'Or questra del Liceu. La temporada 1994-95 dirigí Fidelia al Palau de Reinhild Runkel la Música. QUORUM La arquitectura de una fragancia 481 BIOGHAFIES B lOG R A F I E S 1 49 GWYNETH JONES (Elektra) Va hi ha cantat Senta, Elisabeth i Naxos. A més de a Hannover, can Oberon (Radio France), Tristan néixer a Pontnewynydd, al País de Venus (Tannhauser), Kundry ta habitualment òperes i concerts a und Isolde (Radio France), Car i les tres Brünnhilde Gal·les, i estudià al Royal College (Parsifal) de Hamburg, Colònia, Viena, Dres dillac (RAI de Torí), De la casa of Music de Londres, on els seus la Tetralogia del Centenari, en la den, Stuttgart, Leipzig, la Scala de dels morts (WDR i Vancouver), i Ruth de Pierre Boulez i Patrice seu mestres foren Arnold Smith producció Milà i Los Angeles. En el reper Das Kleine Mahagonny (Televisió els Packer i on interpretà per primera Chéreau. Entre papers que ha tori destaquen, a més de Elektra suïssa), Rienzi (Gelsenkirchen), vegada Ulla òpera, Orfeo ed Euri incorporat al repertori els darrers (Chrysothemis), Die fliegende Samson et Dalila (Nantes), Aida les dice de Gluck, en el papel' prota anys hi ha protagonistes de La Hollander, Salome, Tannhauser, Turandot (Varsòvia), Gwyneth Jones (Augsburg), gonista. Perfeccionà els estudis a voix humaine i Erioartung, Kos Tristan und Isolde a Katia Ka Fidelia (Varsòvia i Staatsoper de l'Acadèmia Chigiana de Siena, a telnicka (Jenufa) i Norma. banova, obres del segle XX com Berlín), Otello (Berna, Hannover Ginebra i al Centre Internacional Actuà per primera vegada al Liceu la ara Lady Macbeth de Mzensk, Del' i Òpera de Viena) i Wozzeck (Bonn d'Òpera de Zuric. A aquesta darre temporada 1983-84 amb Derflie Wald de Liebermann (Schwet i Madrid). Al Gran Teatre del Reece ra va un Hollander. hi ha Arley a ciutat obtenir contracte gende Després zinger Festspielen) Die Ero Liceu interpretà el paper protago cantat Salome Die vam com a mezzo-soprano. Trigà pac, (1984-85), berung Mexiko de Rihm nista de Tannhauser (Heinz Fricke en a Walkü,.e i el recital tea però, passar la corda de sopra (1990-91) (Hamburg). / Ricard Salvat) la temporada Malvina! El no, en la qual el seu primer perso tralitzat Ai (1992-93). 1987-88. natge fou Amelia de Un ballo in 17 de març de 1994 intevingué a maschera. la Gala «Les millors veus del món» La temporada 1963-64 debutà al al Palau Sant Jordi. Covent Garden de Londres. Els AR L E Y R E E e E (Aegisth) Nasqué seus papers principals d'aquesta a Texas i debutà el 1970 al T O M F O X (Orest) Nasqué a Cin- època van ser Santuzza (Cavalleria Carnegie Hall de Nova York (amb cinnatti (Ohio) i fou membre de rusticana), Leonora (Fidelia i II l'American Opera Society) amb el l'Òpera d'aquesta ciutat entre el Trovatore), etc. El1966 començà RENATE BEHLE (Chrysothe- paper d'Assad de Die Konigin van 1976 i el1980. El1981 es convertí la carrera internacional i establí Ull mis) Nasqué a Graz i estudià a la Saba de Goldmark. Posteriorment en membre de l'Òpera de Frankfurt lligam estret amb l'Òpera de Viena universitat i a l'Acadèmia de cantà El Jugador de Prokofiev a i interpretà rols com ara Orest, i la Bayerische Staatsoper de Música d'aquesta ciutat. Començà Dallas, Filadèlfia, l'Opera Society Amonasro, Escamilla, Don Pizano, Munie, també amb Milà, París a cantar com a mezzo-soprano al de Washington i el Lake George Klingsor, Ford (Falstaff), Figaro però Tom Fox i ova York. Canta Aida, Elisabetta Musiktheater in Revier de Gel- Festival, entre d'altres. El 1973 ick Shadow (The Rake's Pro- di Valois (Don Carlo), Tosca, senkirchen(1979 al1982). A par debutà a Europa, al Festival de gress). Madama Butterfly, Senta (Derflie tir del 1982 formà part de l'Òpera Wexford; i el març de 1974 debutà Posteriorment ha cantat als teatres més Renate Behle gende Hollander), Elisabeth (Tan de Hannover, on evolucionà des de a la ew York City Opera amb el importants, des del Metropolitan nháuser'[, Salome i La dona del mezzo-soprano a soprano amb paper de Bacchus de Ariadne auf de ova York a San Francisco, tintorer (Die Frau ohne Schatten). obres com ara La fanciuLla del Naxos. Chicago, Washington, San Diego, L'any 1968 debutà al Festival de West.Ldomeneo (Elettra), Fidelia, En el seu repertori destaquen Il ritor Buenos Aires, Santiago de Xile, Bayreuth amb Eva (Die Meis Die Walküre (Sieglinde), Tosca, no d'Ulisse in patria (Òpera de Munie, Berlín, París, Niça, Mont tersinger von Nürnberg). Després Der Rosenkavalier i Ariadne auf Zuric, amb Jean-Pierre Ponnelle), pelIer, la Scala de Milà, Roma, 50 Il lOG Il A F I E S I Il lOG R A F I E S I 51 Torí i Brussel·les. El 1995 Bolonya, A N D It É S M Á S P E It O (Director OItQUESTItA SIMFÒNICA DEL debutà al Festival de amb Salzburg del cor) Començà els estudis GItAN TEATItE DEL LICEU el de / Tier paper Roderigo musicals al seu país, Argentina. El El seu primer director titular fou de Lulu; i el 1996 inter baendiger 1976 fou nomenat director del Marià Obiols i en la seva llarga tra Pizarro amb (Fidelia) Georg estat pretà Coro Estable del Teatro Argentino jectòria l'Orquestra ha diri Solti. de La Plata i de 1978 a 1982 féu la gida per Otto Klemperer, Bruno mateixa tasca al Teatro Municipal Walter i altres. Des de la creació Francesca de Rio de Janeiro. Des de del Consorci del Gran Teatre del Mariano Viñuales Roig Andrés Máspero l'any - la 1982 dirigí, durant tres tempora Liceu, normalització de l'Orques des, el cor del Teatro Colón de tra i el millorament de la seva cate Buenos Aires. L'any 1988 aconse goria simfònica ha estat propòsit guí un Master a la Universitat principal en els plans de la nova del es va Catòlica de Washington, ciutat on etapa Teatre, que cloure actuà també com a pianista al amb l'incendi que el gener de 1994 Kennedy Center i el 1989 fou direc va destruir I'escenari i la sala. Els tor de cor a la Summer Opera. directors titulars de la formació han Durant 1988-90 fou director estat Eugenio M. Marco i més enda Maria Sarroca Cristòfor Viñas Helene Tintes Àngels d'lAVE (Iberoamerican Vocal vant Uwe Mund, que es va impo Ensemble) i la temporada 1990- sar com a objectiu dotar l'Or 91 director del cor de la Dallas questra d'un repertori simfònic Opera. La temporada 1990-91 fou (Mozart, Brahms, Mahler, Bruck nomenat subdirector del Cor del ner, Txaikovski, Mussorgski, Mont li lm nou Gran Teatre del Liceu, que ara salvatge) que donés pro dirigeix com a titular. El desembre tagonisme. de 1993 es va doctorar en mú Diferents directors invitats han treba sica a la Universitat Catòlica de llat en el decurs d'aquests anys amb Simfònir-a del Gran Rosa Maria Conesa Eva Steinsky Carme Hernández Washington. l'Orquestra Teaue Jel Liceu, entre els quals cal citar els mestres Albrecht, Bonynge, Decker, Gatto, Gandolfi, Halffter, Hollreiser, Kulka, Nelson, Perick, Rennert, Rudel, Steinberg, Weikert, Schneider, Varviso, Maag, Neu mann, Robertson, Ros Marbà, Pons i Gardelli. L'Orquestra ha actuat al Teatro Real Poblador Antoni Comas Rosa Maria Ysàs Milagros i al Palacio Real de Madrid, les 52 I B lOG R A F I E S Concertinos Violoncels ORQUESTRA Fagots Josep M. ALPISTE Pere BUSQUETS* Just MOROS* SIMFÒNICA DEL GRAN Peter TI-IIEMANN* Eugenia SEQUEIRA* TEATRE DEL LICEU Violins primers Adam GLUBINSKI Francesc BENÍTEZ* Maria Anca ANDREI* Esther Clara BRAUN (Contrafagot) Tobias GOSSMANN* Alexandre BÁSCONES Margaret BONHAM Trompes Carme COMECHE Miloslav CAPKA Vicenç AGUILAR* Rafael SALA Andrea CERUTI Frantisek SUPIN* Juan Manuel STACEY Birgit EULER Carles CHORDÀ Georghe TATU Piotr JECZMYK Ern-ie Xavier MARTÍNEZ M. Eulàlia VALERO Dortna MARGINEANTU Francisco RODRÍGUEZ Matthias WEINMANN Edith MARETZKI Ignacio ZAMORA Emilian TOADER Contrabaixos Simfònica i Cor Trompetes Orquestra Vessel a TOMOV Tomàs ALMIRALL* del Cran Teatre del Liceu Francesc COLOMINA* Guerassim VORONKOV Josep QUER Àngel VIDAL Jaume ALBORS Francisco VILLAESCUSA Arenes de Nîmes, de Lud suhdirector del Cor, que ara diri- Violins segons l'Òpera , Francesc LOZANO Annick PUIG* el Théâtre des com a titular. wigshafen, Champs geix Joan MAULEÓN Trombons Anton ZUPANCIC* de el Palau de la D'entre les seves actuacions cal asse- Elysées París, Lluís RUSIÑOL Antoni OLTRA* Antònia TERRÉS Josep Música Catalana i el Teatre Grec nyalar el Requiem de Verdi (Teatro Rafael de la VEGA Francesc SÀNCHEZ* Rosa BIOTA de el Festival Real cie i la versió Detlef HILLBRICI-IT* Barcelona, d'Orange, Madrid) primera Mercè BROTONS Flautes (Contrabaix) d'Atenes a de * l'Odeon Herodion Atticus escenificada Espanya l'òpera Elena CEAUCESCU Albert MORA Luis BELLVER i el Festival de entre Moses und Aron de Rodica Monica HARDA RENART* Peralada, Schonberg Joan Josep David MORALES d'altres indrets. (Gran Teatre del Liceu), a més del Marcel NOLL Agustí BRUGADA Tuba Requiem de Mozart, la Missa Jordi PAPS Manuel FLORENCIANO Sebastian POPESCU José BERNABEU* Solemnis de Beethoven i la Missa Miguel Oboès Frederic SBERT Mozart. de la Coronaciô de Francesc CASTELLÓ* Julius VARADI Arpes El Cor del Gran Teatre del Liceu ha Emili PASCUAL* Lina SERRACARABASSA* Jordi VILARGUNTÉ en Richard V ARNAL* COR DEL TEATRE DEL LICEU actuat a les Arenes de Nîmes, AUGHAN* Margarita Violes l'estrena a de (Com anglès) El Cor és una peça fonamental ocasió de França Enric PELLICER Percussió Birgit Renate SCHMIDT* dels del Gran Teatre del de VerdiIl Corsaro. També espectacles l'òpera * Artur SALA* Marie VANIER RaúlPÉREZ Liceu des de la ha interpretat Lucía dí Lam (Timbals) i, primera tempo Florian MUNTEANU Clarinets Jordi MESTRES* rada ha mermoor a i Lucre del Consorci, experimen Ludwigshafen Bettina BRANDKAMP R. CUNNINGHAM* Julio BURGOS a sota Philip tat una renovació constant. En zia Borgia París. Ha cantat Mihail FLORESCU . Josep MERCADAL* la direcció dels mestres Nicolae GIURGEA Solistes iniciar la 1982-83, Albrecht, * (*) temporada Miquel BARONA Lluïsa Romana Gandolfi es féu càrrec de Decker, Gatto, Hollreiser, Kulka, JAIME (Clarinet baix) Timothy E. McKEITHEN la direcció juntament amb Vittorio Mund, Nelson, Perick, Rennert, Vietor PETRE Sicuri. La temporada 1990-91, Rudel, Steinberg, Weikert, Varviso, Franck TOLLINI Andrés Máspero fou nomenat Maag i Neumann, entre d'altres. 54 I 155 Tenors BaL�oS S'inclou una selecció de les versions Londres. Dir.: COR DEL GRAN Sopranos primeres primers Thomas Beecham. BLAS M. Isabel ARQUÉ Antoni BERNAL Santiago Enregistraments Els 1947 TEATRE íntegres. personatges principals Myto, (CD). Isabel BARBA M. BOSCH CAMPÀ Josep Ignasi són esmentats en l'ordre DELLICEU següent: M. Lluïsa CARDONA José Luís CASANOVA Miguel Ángel CURRÁS Elektra (E), Chrysothemis (C), Astrid Varnay (E), Irene Jessner (C), Núria DELGADO Jordi FIGUERAS José Felipe EGURROLA I Klytamnestra (K), Orest (O), Elena Nikolaidi Herbert M. Isabel FUENTEALBA Ubaldo GARCÍA Ignasi GOMAR (K), A continuació Janssen Frederick M. Rosa LÓPEZ Francesc GARCÍA Francese QUILES Aegisth (A). l'orques (O), Jagel (A). el Mirta Maria LORA Prudenci GUTIÉRREZ Carles RIVAS tra, cor, el director musical, el Orquestra del Metropolitan de Encarnació MARTÍNEZ Sixto LERÍN Juan Bautista ROCHER director d'escena (si s'escau), el Nova York. Dir.: Dimitri Mitro- Anna OLIVA José Antonio MEDINA i de I'enre 1949 Mestres assistents musicals segell discogràfic l'any poulos. Arlecchino, (CD). PRATS Perfecte MONROIG Àngels Javier PÉREZ-BATISTA gistrament. Marta RIBAS Vicenç RÍOS Osias WILENSKI Anny Konetzni (E), Danica llitsch (C), M. Teresa RIBERA Carlos TRULLÉN Martha Modl (K), Hans Braun (O), Sopranos segones Tenors segons Versions en disc Franz Klarwein (A). Orquestra del Amparo CATALÁN Ferran ALTIMIS Maggio Musicale Fiorentino. Dir.: Núria CORS Julio Alberto Rose Pauly (E), Charlotte Boerner (C), Dimitri Mitropoulos. Cetra, 1951. M. Dolors LLONCH BERDASAGAR Enit Szantho (K), Julius Huehn Glòria LÓPEZ Hans W. BYSTRON F. Rita WING (O), Jagel (A). New York Phil Astrid Varnay (E), Walburga Wegner Josep M. FONTANALS harmonic Orchestra. Dir.: Artur Elisabeth Paul Eduard MORÉ (C), Hangen (K), Mezzo-sopranos Xavier Rodzinski. 1937 (CD). Schôffler Set Svanholm Montserrat BENET PLANÀS Eklipse, (O), (A). Carles PRAT del de Teresa CASADELLÀ Orquestra Metropolitan Emili ROSÉS Erna Anneliese Joana COLL Schlüter (E), Kupper Nova York. Dir.: Fritz Reiner. Rosa CRISTO Von 1952 Barítons (C), Ilosvay (K), Ieidlinger Arlecchino, (CD). MARTÍNEZ Josepa Pere COLL (O), Peter Markwort (A). Orquestra Isabel MAS Ramon GRAU Filharmònica Estatal d'Hamburg. Astrid Varnay (E), Leonie Rysanek Marta MORERA Josep MIRÓ Dir.: Eugen Jochum. Acanta, 1943. (C), Res Fischer (K), Hans Hotter M. Isabel RODRÍGUEZ MOLERO Àngel (O), H. Melchert (A). M. Rosa SOLER Orquestra Joan RAMOS Josep Erna Schlüter (E), Anneliese Kupper Westdeutschen Rundfunks de Co Contralts Jaume RIBAS (C), Gusta Hammer (K), Robert lònia. Dir.: Richard Kraus. Gala, M. Josep ESCORSA Lluís SÁNCHEZ Hager (O), Peter Markwort (A). 1953 (CD). Lucila GULÍN Joan SUBIROS Orquestra Filharmònica Estatal Hortènsia LARRABEITI Dir.: Jochum. Borkh Lisa della Casa Clotilde MIRÓ d'Hamburg. Eugen Inge (E), (C), 1944 Margarida POCOVI Edigsa/Acanta, (CD). Jean Madeira (K), Kurt Bolline (O), Anna M. VELANDO Max Lorenz (A). Orquestra Fi Carme YANGÜELA Erna Schlüter (E), Ljuba Welitsch (C), lharmònica de Viena. Dir.: Dimitri Elisabeth Hangen (K), Paul Schof Mitropoulos. Cetra Live/Nuova fier (O), Walter Widdop (A). Era, 1957 (CD). Royal Philharmonica Orchestra de 56 E N Il E e I s T Il A M E N T S I E N Il E e I s T Il A NI E N T S I 57 Frances Yeend Dir.: Léo Inge Borkh (E), (C), Staatsoper d'Hamburg. Versions en vídeo Comentari Blanche Thebom (K), Giorgio Tozzi pold Ludwig. 1971. David New York (O), Lloyd (A). Birgit Nilsson (E), Leonie Rysanek (C), La dècada dels anys seixanta marca el Philharmonica Orchestra. Dir.: Ute Leonie Vinzing (E), Rysanek Mignon Dunn (K), Donald McIn punt d'inflexió de la discografia de Dimitri 1958 Maureen Forrester Bent Robert Mitropoulos. Arkadia, (C), (K), tyre (O), Nagy (A).' Elektra, que només d'ençà de finals Horst Hiestermann (CD). Norup (O), (A). Orquestra del Metropolitan de dels vuitanta ha estat enregistrada Nacional de Dir.: Orquestra França. Nova York. Dir.: James Levine. comercialment amb una certa assi Christof Perick. 1984 Inge Borkh (E), Marianne Schech (C), Rodolphe, Direcció d'escena: P. Mills. Pioneer, duïtat. Ahans de la versió Bôhm de Jean Madeira Dietrich Fis (K), (CD). 1981 (CDV) (subtitolat en anglès). 1960 només es coneixien dues de Fritz Uhl cher Dieskau (O), (A). les versions Mitropoulos (la del Nadine Se Staatskapelle de Dresden. Dir.: Karl Hildegard Behrens (E), Leonie Rysanek (E), Catarina Li Maggio Musicale Fiorentino del Deutsche cunde Christa Bôhm, Grammophon, (C), Ludwig (K), gendza (C), Astrid Varnay (K), 1951 i la del Festival de Salzburg 1960 Jorma (O), Dietrich Fischer-Dieskau Hans de (CD). Hynninen Ragnar (O), 1957, tota vegada que la Simfònica Ulfung (A). Orquestra Beirer (A). Orquestra Philarmónica novaiorquesa de 1949 amb Verney Astrid Hille de Boston. Dir.: Ozawa. de Varnay (E), Hildegard Seiji Viena. Dir.: Karl Bôhm, Direcció i Nilokaidi pràcticament no circu Martha 1988 brecht (C), ModI (K), Philips, (CD). d'escena: Côtz Friedrich. DECCA, lava) i la vella versió d'Hamburg Eberhard Wachter (O), James King 1981 (CDV). d'Eugen Jochum amb Erna Schlü Marton Studer Filharmònica de Eva (C), so (A). Orquestra (E), Cheryl ter, que, malgrat el deficient, pot Herbert von Bernd Viena. Dir.: Karajan. Marjana Lipovsek (K), Eva Marton (E), Cheryl Studer (C), encara fer il·lusió als vells liceistes Estro 1964 Weikl Hermann Winkler Fassbaender Franz Armonico/Orfeo, (CD). (O), (A). Brigitte (K), que recordin la mítica soprano. la Orquestra de Bayerischen Grundheber (O), James King (A). L'altra versió de Schlüter del 1947 Nilsson Leonie Rundfunks. Dir.: Sa Birgit (E), Rysanek Wolfgang Orquestra de la Staatsoper de amb Beecham encara se sent pit wallisch. 1990 (C), Regina Resnik (K), Eberhard EMI, (CD). Viena. Dir.: Claudio Abbado. jor. De I'edició Reiner del Met Wind Wachter (O), Wolfgang Direcció d'escena: Harry Kupfer. (1952) no se'n tenia ni noció. Deborah Polaski Alessandra Marc gassen (A). Orquestra de la (E), Pioneer, 1989 (CDV). Bôhm, amb Inge Borkh esplèndida i de Viena. Dir.: Karl Waltraud Meier Falk no Staatsoper (C), (K), un suport menys espectacular a Bôhm. HRE, 1965. Struckmann (O), Johan Botha (A). càrrec de Madeira i Fischer de Berlin. Dir.: Daniel Staatskapelle Dieskau, dóna la primera lectura Birgit Nilsson (E), Marie Collier (C), Barenboin. Teldec, 1995 (CD). oralment acceptable de l'obra. Els Regina Resnik (K), Tom Krause talls, però, treuen prestigi a l'edi (O), Gerhard Stolze (A). Orquestra ció. Un enregistrament suposada Filharmònica de Viena. Dir.: Georg ment complet que ignori moments Solti. Decca, 1966 (CD) com ara la part medul·lar de «Hinab die Treppen» o bé «Diese Gladys Kuchta (E), Ingrid Bjoner (C), Süsen Schauder- no pot competir, Regina Resnik (K), Hans Sotin (O), sobretot si es pot disposar ja en el H. Melchert (A). Orquestra de la circuit paral-lel, del fabulós Karajan 58 I E N Il E e I s T Il A M E x T S del 64 amb Varnay i l'esfereïdora opció a considerar. Per acabar, hi Mòdl corn a Klytâmnestra i si, l'any ha la darrera versió apareguda al 1966, explota «Ía» versió d'estudi mercat, la de Barenboim (1995) amb els amb Deborah Waltraud per antonomàsia: Solti Polaski, Wiener Philharmoniker i una Birgit Meier i Alessandra Marc. Orques Nilsson en plenitud de forma con tralment és d'allò millor que pot tot i la formen un miracle de la discogra oferir el mercat, que distri bució vocal té discuti fia, també per la inusitada perfec algun punt ció tècnica de l'enregistrament. ble. I-li ha doncs, prou material per L'any 1984 destaca la publicació de triar. la versió de Christof Perick amb l'Orquestra Nacional de França i MARCEL CEHVELL6 des una Ute Vinzing que també vetllarà records liceistes, sobretot si tenim en compte que Aegisth és Horst Hiestermann. Una Rysanek ja un xic madura per al paper és aquí encara Chrysothemis. Per veu re-la (a més de sentir-la) en el rol protagonista caldrà recórrer al vídeo de 1988 amb Bôhm, Varnay i Ligenclza. És l'única ocasió en què Rysanek ha cantat la protagonista i el document és excepcional. El la mateix any 1988 Philips publica versió Ozawa amb Hildegard Behrens. És una bona ocasió, amb unes òptimes Ludwig i Secunde, una mica tot i que el conjunt queda sec: qüestió de gustos. Eva Marton de l'enre és la gran protagonista gistrament de Sawallisch (1990) i dellàser disc Pioneer amb Claudio Abbado. No cal dir que els parti daris de la zran soprano hongare sa que vulguin reviure experiències fortes al Liceu tenen aquí una altra I 61 Pròximes funcions «La sonnambula» de Vincenzo Bellini (Versió de concert) Edita Gruberova, Josep Bros, Milagros Poblador, Stefano Palatchi, Montserrat Torroella, Adrià del Castillo i Antoni Lluch. Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Direcció musical: Friedrich Haider Palau de la Música Catalana Dimarts, 8 d'abril, 21 h, funció núm. 11, torn D Dissabte, 12 d'abril, 22 h, funció núm. 12, torn C «Tosca» de Giacomo Puccini Aprile Millo / Galina Kalinina, Jaume Aragall, Joan Pons, Ivo Vinco, Cristòfor Viñas, Alfredo Heilbron, Manuel Garrido, Conxita Garcia i altres. Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Direcció musical: Marco Armiliato Direcció d'escena: Christoph Meyer Escenografia: Joaquim Roy Vestuari: Opel' Kôln i Mercè Paloma Nova producció: Gran Teatre del Liceu Teatre Victòria Dissabte, 19 d'abril, 21 h, funció núm. 13, torn C Dilluns, 21 d'abril, 21 h, funció núm. 14, torn A Dijous, 24 d'abril, 21 h, funció núm. 15, torn E Diumenge, 27 d'abril, 17 h, funció núm. 16, torn T Dimecres, 30 d'abril, 21 h, funcio núm. 17, torn D Divendres, 2 de maig, 21 h, funció núm. 18, torn B de 9 í 10 Major de Sarrià, 57 PI. Sarrià, Tel. 2030714 Tel. 203 04 73 08017 Barcelona 08017 Barcelona 62 I P R Ò X I M E S F U N e ION S «Le pauvre matelot» de Darius Milhaud «Pagliacci» de Ruggiero Leoncavallo Claude Pia, Catherine Dubose, Wolfgang Rauch i Ernst Gutstein. Vladimir Bogachov, Christiane Boesiger, Vicenç Sardinero, Wolfgang Rauch, Josep Ruiz i altres. Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Direcció musical: Alexander Drçar Direcció d'escena: Olivier Tambosi Escenografia: Olivier Tambosi/Volker Montag Vestuari: Elisabeth Gressel Producció: Gran Teatre del Liceu/Òpera de Klagenfurt Teatre Victòria Divendres, 16 de maig, 21 h, funció núm. 19, torn E Dimarts, 20 de maig, 21 h, funció núm. 20, torn A Dijous, 22 de maig, 21 h, funció núm. 21, torn B Diumenge, 25 de maig, 17 h, funció núm. 22;torn T Dimecres, 28 de maig, 21 h, funcio núm. 23, torn D Dissabte, 31 de maig, 21 h, funció núm. 24, torn C «Il barbiere di Siviglia» de Gioacchino Rossini Carmen Oprisanu, Vladimir Chernov, Bruce Ford, Enzo Dara / Enric Serra, Ark Martirossian / Paata Burchuladze, Francisco Vas, Antoni Lluch i altres. Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Direcció musical: Josep Pons Direcció d'escena: Jonathan Miller Escenografia: Tanya McAllin Producció: English National Opera (ENO) Teatre Victòria Dilluns, 16 de juny, 21 h, funció núm. 25, torn A Dijous, 19 de juny, 21 h, funció núm. 26, torn E Diumenge, 22 de juny, 17 h, funció núm. 27, torn T Dimecres, 25 de juny, 21 h, funció núm. 28, torn D Dissabte, 28 de juny, 21 h, funcio núm. 29, torn C Dilluns, 30 de juny, 21 h, funció núm. 30, torn B Textos REDACCiÓ: TERESA LLORET, JOAN MATABOSCH. DII1ECCIÓ D'AllT I DISSENY CHAFIC: JOSEP BAGÀ FOTOCHAFIES: MARC VAN AppELGHEM (GHAND THÉÂTRE DE GÈNEVE), ANTONI RAS RIGAU (GRAN TEATHE DEL LICEU), ANTONI BOFILL (GRAN TEATRE DEL LICEU). IMPHESSIÓ: IGOL DL B - 11564 - 97 EDICiÓ I PUBLICITAT: ART,CO/PHENSASI TAM S.L. COL'LAIlOHACIONS I AGRAiMENTS: FÉLIX MILLET I TUSELL (<