E

DE COLL5 AC A BR A PUBLICACIÓ SEMESTRAL, fiff~~l..~I...: !TAVERTET ANY X - N° 32 - DESEMBRE 1994 KCINGLES DE COLLSACABRA

Any Xv. Núm. 32. Desembre 1994 Redacció i administració: Plaça de la Diputació, núm. 1 -08511 TAVERTET Tel. 856 50 80

Director: Jordi Sanglas i Puigferrer Consell de redacció: Joan Reixac i Curtó, Xavier Viladomar i Gil, Ernest -Gutiérrez i Pagès, Joan Soldevilla i Calvo Auxiliar de redacció: Anna Soldevilla i Sà nc hez Corresponsal a Rupit: Miquel Banús i Blanch Corrector lingüístic:Anna Borbonet i Macià Disseny i composició: Albert Majoral Maquetació i impressió: Impremta Planàs , Sant Hipòlit de Voltregà Dipòsit legal: B - 8390-79 Preu d'aquest exemplar: 300 ptes. (IVA inclòs) Preu de la subscripció anual: 600 Ptes. (inclou IVA i despeses de tramesa) Comandes de números endarrerits a la redacció de la revista.

La redacció de la revista no es fa responsable del contingut dels treballs que hi apareixen signats, ja que expressen l'opinió dels seus autors. La revista Els Cingles es publica sense cap fina­ litat de lucre.

NORMES DE PUBLICACiÓ DE ELS CINGLES: Els autors que vulguin publicar els seus treballs en aquesta revista, han de tenir present el se­ güent: • Els articles cal que siguin escrits correcta­ ment en català i mecanografiats a doble es­ pai en fulls DIN A4.També s'accepten escrits en disquets d'ordinador PC compatibles. • Els peus de les il-Iustracions i el nom dels seus autors aniran escrits en full a part, pre­ cedits del número que es repetirà a la foto­ grafia o dibuix corresponent.

Editorial 3 LLOCS DE VENDA DE ELS CINGLES: Llegendes del Collsacabra. Tavertet: Botiga Pere Martínez Restaurant Can Miquel Anna Borbonet i Macià 4 Fonda Can Baró Meteorologia al Collsacabra. Cantonigròs: ~ Estanc Albert Batlle 10 L'Esquirol: Llibreria El Detall Santa Cília de Sorerols. Rupit: Ca l'Ample l'Estanc Jaume Fluvià i Moner 11 Manlleu: Llibreria-papereria El Guixerot Sopa de lletres Llibreria Mas Riera Marc Banús 13 Roda de Ter: Llibreria Muñoz Llucant el passat: més sobre la carretera de Vic: Llibreria La Tralla Folgueroles: Llibreria El Farolet Tavertet. El Quiosc JordiSanglasi Puigferrer 14 Olot: Llibreria DRA G Ha passat al Collsacabra 19 Sant Esteve d'en Bas: Llibreria A. Gelis Racó del poeta 22 Barcelona: Llibreria Quera Llibreria Montcau Itineraris 23 Girona: Llibreria 22 Torelló: Llibreria Xicoi Vilanova de Sau: El Forn Hostal La Riba Sant Hipòlit de Voltregà: Impremta Planàs Amer: Llibreria Ca l'Olmo. Fotografia de la portada: l'Agullola de Sant Joan de Ctra. Vic-Olot: Km. 32 Restaurant La Devesa Fàbregues. Santuari de la Mare de Déu de la Salut. Autor: Ernest Gutiérrez Santuari del Far.

2 ECINGLES DE COLLSACABRA

EDITORIAL

JA PODEM PARLAR D'UNA NOVA ETAPA DELS CINGLES.

Ens hem acollit a nous avenços tecnolò• Sant Corneli, cosa que li ocupava tot l'any gics per a la impressió i composició de ja que tenia cura que la carretera estigués "Els Cingles", i hem establert contactes impecable, va construir taules i cadires de amb gent diversa del Collsacabra, el que pedra, etc... , a més va ésser bon col·­ sens dubte enriquirà i enfortirà la publica­ laborador dels arqueòlegs que estudiaven ció. el país. Per tirar endavant la revista i ésser viable Creiem que la tasca dels dos amics ha de econòmicament, estem estudiant la possi­ romandre present per recordar la seva bilitat de promoure col-Iaboracions publi­ obra. Durant aquest any preveiem poder citàries d'establiments de la comarca. organitzar sengles actes populars d'home­ Volem recordar també que en els darrers natge. anys han marxat d'entre nosaltres dues Un home d'església, mossèn Carles persones molt valuoses i estimades, com Izquierdo, molt atent al servei parroquial i són en Quirze Parés i en Francesc Puntí. als malalts, va arranjar trenta passes, va El primer va passar 30 anys trepitjant tots acabar la restauració de Sant Miquel de els racons de la comarca, fins a recollir-los Sorerols i va promocionar la celebració en el llibre "La despoblació rural i les dels 900 anys de la seva consagració, a la masies del Collsacabra", que es feu merei­ vegada que va continuar amb entusiasme xedor del Premi Cristòfor Despuig i fou el seu aplec i ha estat bon col-Iaborador de editat per la Fundació Salvador Vives i la nostra revista. Casajuana l'any 1985. Aquesta obra és Per tot això i per moltes altres coses, cre ­ una font d'informació bàsica per conèixer iem que la parròquia li ha d'estar agraïda l'habitacle dispers del Collsacabra, el que , per part nostra ens en volem fer ressò. fou i el que en resta, amb una relació Tenim nou rector: mossèn Xavier Coll, gairebé exhaustiva de les balmes i masies, molt dinàmic i popular, que ja s' ha prestat bellament descrites i curosament inventa­ a ésser col-laborador nostre. Molt interes­ riades. sat també per les coses de la parròquia i les En Francesc Puntí va dedicar molts anys seves celebracions. Des d'ací volem do ­ de la seva vida a fer possible l'aplec de nar-li la més cordial benvinguda.

EL MUSEU DE TAVERTET Museu: Plaça Major, 4 (baixos de la Rectoria) Hores de visita: Festius i dissabtes: d'11 a 13.30 h. També a hores convingudes demanant dia i hora al Sr. Enric Borràs -Tel. 856 51 66

3 DE COLLSACABRA

LLEGENDES DEL COLLSACABRA

Gairebé tots els pobles, totes les contra­ Vegem, doncs, les versions de Joan Ama­ des, tenen les seves llegendes. Formen des: part d'un món primitiu i remot, d'una in­ fància molt més imaginativa que no pas 1506-L'OLLA DE LES GORGUES ara, d'una valuosa tradició oral. Amb una barreja de ficció i realitat, poden referir-se Es troba en terme de l'Esquirol, en direc­ a un territori determinat, a un personatge ció a Vic. És un avenc del qual mai no s'ha o a un col-lectiu, a un indret o una cosa pogut arribar al final. Un dia, uns pagesos concreta. La llegenda, que era explicada de les cases conegudes per can Campes i com una rondalla, pertany al folklore tra­ can Intentes volgueren provar si era gaire dicional del país i es situa bàsicament en profund i hi aviaren les tirandes dels bous, el món rural, que justament per la seva primer les de l'un, i després les de l'altre, senzillesa i, sovint, pel seu analfabetisme, i en veure que no abastaven, n'anaren a comportava també una bona dosi d'imagi­ cercar més, però van sentir una veu molt nació i de credulitat. Les llegendes són un profunda que els deia: exemple d'una memòria col-lectiva sovint -Tira, Intentes, molt més sensible als elements màgics tira, Campes, que als fets històrics, i un llegat de la ima­ que amb altres tantes ginació popular que pertany a una època, no hi arribaràs. amb detalls plens d'interès. Els pagesos fugiren espantats. L'endemà A Catalunya, estudiosos del nostre folklo­ trobaren al peu de la boca la rella que fe­ re com Joan Amades, Ramon Violant i ien servir d'escandall i les dues tirandes Simorra, Aureli Campmany... van treballar ben plegades. per recollir rondalles i llegendes i preser­ var-les així de l'oblit definitiu. El folklo­ Bibliografia: Verdaguer, Rondalles, 173. rista Joan Amades i Gelat (1890-1959), en els seus treballs sobre folklore català, de­ 1661 - CASTELL DE TAVERTET dicà una especial atenció a les cançons i a les rondalles, que aplegà amb el títol de La tradició el situa en el poble d'aquest "Folklore de Catalunya". Del volum de nom. "Rondallística", l, editat l'any 1950, hem El seu senyor era molt dèspota i tirà i trac­ triat algunes llegendes sobre indrets del tava els vasalls amb molta duresa. Un dia Collsacabra, tal com Amades les va trans­ se li van avalotar, capitanejats per una noia criure. S'emmarquen, com totes les nos­ jove i molt ardida. Després de molt lluitar, tres llegendes, en el món de la Mediterrà­ van assolir d'apoderar-se'n i el van tirar al nia, tot i que els seus temes són universals fons d'un avenc pregon que encara s'obre i sovint es repeteixen, amb variants, d'una a la vora d'on diuen que hi havia hagut el part a l'altre de món. castell. Si hom s'acosta a la vora de On i quan s'explicaven, a casa nostra, les l'avenc els dies de molt vent, encara sent llegendes, les rondalles meravelloses? A la gemegar al fons com una mena de panteix vora de la llar de foc, quan vesprejava i, del mal senyor, que per les seves malifetes com a tot arreu, eren geirebé sempre les encara pena. dones les que anaven desgranant els fets fantàstics davant els ulls rodons dels in­ Contada per Agustí Fontanet, de Móra fans. d'Ebre (1935)

4 ECINGLES DE COLLSACABRA

2089 . LA CASA DE ROJALS prés de fer-se pregar molt, prometé aju­ dar-lo, però li imposà com a condició in­ Es troba pel camí de Tavertet a Rupit. discutible que deixés d'anar a missa i que Una vegada l'amo anà al mercat d'Olot a deixés de portar damunt cap mena de cosa vendre una vaca. Se li van presentar uns beneïda; abans de vuit dies hauria trobat lladregots que li van concertar preu i el fortuna si feia tot el que li diria. L'hereu van embolicar de tal manera que, sense sentí una certa recança de deixar la llei de adonar-se' n, la vaca li va desaparèixer. Déu, però el seu afany de riquesa era tan L'home, desesperat, va maleir els lladres i gran, que no dubtà a posar-se a les ordres desitjà que el que li havia robat la vaca se de la bruixa. sentís ferit d'un fort mal de ventre . Fou manat al minyó que es posés en camí Amb el propòsit de recuperar la vaca es de Barcelona, a peu. Un cop a ciutat, ha­ vestí de saludador i se n'anà a seguir ca­ via de fer cap a una casa que la bruixa li mins i carreteres en cerca dels lladres. En va indicar, on li dirien què havia de fer; ho passar davant d'un hostal, uns homes el havia de complir al peu de la lletra. El cridaren per veure si sabria guarir un fort minyó, en el seu viatge, no podia desfer mal de ventre que patia un company. mai el camí ni girar-se per res a mirar en­ L'amo de Rojals reconegué els lladres en rera, per més coses que li cridessin l' aten­ els qui l'havien cridat. Avans d'acudir en ció, ni tampoc entrar a cap casa, ni menys ajut del malalt entrà a l'estable per veure encara en lloc sagrat. si hi havia la vaca i veié que sí, que hi era. Arribat a Barcelona, anà a la casa que li Visità el pacient que es cargolava de dolor havien indicat i, com li havien dit, trucà pel llit. Demanà que li donessin vi ranci, tres vegades. A la tercera, sortí una vella borregos i dues rajoles i encarregà que, per que li demanà què volia i per qui pregun­ més que sentissin cridar el pacient, no en tava. El fadrí no sabé contestar cap.de les fessin cas, i perquè el remei tingués eficà• dues coses. Davant d'això, la vella l'aco­ cia ningú de la casa no s'havia de moure miadà; però quan ja se n'anava, la vella el del foc, fins al cap d'una hora. El de tornà a cridar i li demanà com era que Rojals escalfà les dues rajoles al foc i quan havia anat a trucar a la seva porta sense foren gairebé vermelles les posà damunt saber què volia ni per qui demanava. El del ventre del malalt, que cridava desespe­ fadrí li contà el cas, i la vella aleshores li radament. Mentrestant ell es menjà els declarà que ja esperava la seva visita i li borregos sucats amb vi, i després, mentre manà que se'n tornés a casa seva també a la gent de la casa esperava que passés peu i seguint les mateixes instruccions l' hora, baixà a l'estable i s'emportà la que havia seguit en venir a Barcelona, i li vaca que li havien robat. afegí que no havia de reposar per res pel camí i que avans d'arribar a casa seva ja Contada per Claudi Olivella, de Rupit trobaria qui li donaria instruccions per a la (1935) conducta a seguir. El fadrí emprengué altra vegada el camí 2113 . LES SERRES DE MONTDOIS de casa seva. Ja era molt a prop de Tavertet i encara no havia trobat ningú Es troba en el terme de Tavertet i és tingut que li hagués cercat conversa i que li ha­ com un dels més rics de la rodalia. Abans, gués dit què més havia de fer per obtenir però, havia estat molt pobre. l'ansiada riquesa; ja es temia que tot ple­ Un dels amos que tingué aquesta masia gat era un engany i que les dues bruixes li desitjava ésser ric, i, no sabent com obte­ havien volgut jugar una mala passada. En nir riquesa, anà a trobar una bruixa i li passar pel pont de Vilanova de Sau, trobà demanà la seva protecció. La vella, des- una vella que li preguntà on anava i d'on

5 ECINGLES DE COLLSACABRA

En cuines con aquesta, de la masia de Masferrer, gran casal del segle XVIII del terme de Sant Sadurní d 'Osormort, a les Guilleries, és on, a la vora del foc, s'expli­ caven les rondalles i llegendes que passa ­ ven de ge neració en generació. Fo to : Es tudi de la Masia (1933). Centre Exc urs io nis ta de Catalunya.

venia. El fadrí li contestà malhumorat i no del tresor. Es proveí d'un cordill ben llarg pas pel que li preguntava; li va dir que i d'un càvec; tornà al castell, amb el cor­ cercava una cosa que no trobava ni creia dill amidà l'amplada de la soca de totes les trobar; la vella li va replicar que potser alzines per veure quina era la més ampla i, anava equivocat, i acabà per dir-li que se­ un cop l' hagué trobada, cavà decidida­ guís el seu camí fins el castell, al voltant ment la seva soca i no trigà a descobrir la del qual creixien moltes i molt grosses al­ gerra esperada i somniada, tota plena de zines; que cerqués la de tronc més gruixut grogues unces d'or, que el van fer i que cavés al seu peu, on trobaria una riquíssirn, fins al punt que el mas de les grossa gerra d'or que fóra seva; però li im­ Serres és considerat com un dels més rics posà com a condició molt precisa que no de tot aquell país . podia dormir per res abans de desenterrar el tresor. Segons Concepció Coll , de Vic (1930) El fadrí emprengué amb delit el camí de l'indicat castell, però quan ja hi era, i 1999 - CASTELL DE RUPIT abans de cercar quina era la més gruixuda de les alzines, se li presentà una grossa S'aixeca vora del poblat de Rupit, en ter­ serp que el voltà i revoltà fins a deixar-lo me de Sant Joan de Fàbregues, a les adormit. Dormí moltes hores, perquè esta­ Guilleries. Hi ha una torre coneguda per la va rendit per la fatiga, i en despertar no es "Torre del Mo ro". Conten que hi ha una va recordar de res del que li havia passat. mina que va des d'aquesta torre al mar. El Se'n tomà a casa seva i en despullar-se per castell fou fet pels moros, que van defen ­ anar a dormir es trobà que no portava els sar-lo desesperadament; però, quan van escapularis beneïts que solia portar. Lla­ veure que el setge dels catalans se' ls feia vors va reviure un xic la facècia passada, i insostenible, una nit van fugir per la mina en adormir-se va somniar tot el que li ha­ que anava a sortir a la Vall d'Aro, i allí es via passat. van embarcar. Els catalans van seguir L'endemà, quan es despertà, recordà per- . guerrejant sense saber que el castell esta­ fectament la cosa i decidí tomar en cerca va abandonat, fins que al cap d'uns quants

6 ECINGLES DE COLLSACABRA

dies es van adonar que ningú no responia conservés no li mancaria sort ni menjar. a l'atac i hi van entrar. Fou el cas que, passats anys, van barrejar aquelles tovalles amb unes altres, i avui no Contada per Claudi Olivella, de Rupit saben quines són les beneïdes per Nostre (1933) Senyor, i en guarden cinc perquè no saben quines són les bones. 2112 . LA SERRA DE TAURANELL Segons Claudi Olivella, de Rupit (193]) És un gran casal que es troba en la serra de Collsacabra, terme de Sant Joan de Fàbre- gues . Un dia a mig matí van presentar-se a Caldria, potser, fer unes precisions sobre aquesta casa dos infants demanant si els els noms de les masies que protagonitzen voldrien donar dinar. La mestressa veié en aquestes llegendes. el seu rostre quelcom de molt extraordina­ Quant a la primera (1506), que forma part ri, al moment els digué que sí, però que de les que aplegà mossèn Cinto, es refe ­ haurien d'esperar a migdia. Els infants reix a les masies del Campàs i de les sortiren fora de la casa per esperar-se. Allí Ententes, al terme de l'Esquirol. a prop hi havia un cirerer curull de roges Pel que fa a la casa de "Rojals" (2089), el cireres, i sentiren goig de menjar-ne. En nom és mal transcrit ja que no és altra que acostar-se al cirerer, totes les branques van la casa de Rajols, justament al camí de abaixar-se, i els infants, que no eren altres Tavertet a Rupit. El nom, a més, estaria que Nostre Senyor i Sant Pere, pogueren d'acord amb el text on apareixen unes fa­ abastar les cireres sense haver-se d'enfilar tídiques rajoles. arbre amunt ni fer el més mínim esforç. La La masia de les Serres de Montdois cosa fou vista per la mainada de la casa, (2113) és situada a ponent del turó de que voltava per allí guardant la porcada, i, Montdois -que de fet pertany ja a les àvids de menjar cireres amb tanta facilitat Guilleries- i és, doncs, del terme de Rupit com ho feien aquells dos nois, s'acostaren i no del de Tavertet com consta a la llegen ­ a l'arbre, però les branques es van alçar i da . D'altra banda, s'hi esmenta el pont de tornaren al seu lloc, mantenint-se només Vilanova de Sau, l'antic pont de Sau da­ abaixades les de la part on hi havia els dos vant el poble de Sant Romà, ambdós sota nois . Sorpresa la mainada del misteri anà les aigües del pantà, i un castell que tant a contar-ho a la seva mare, que veié més podria ser el de Tavertet com el de Rupit. encara en aquells dos infants la gràcia ex­ Potser no cal amoïnar-s'hi, tot queda més traordinària de dos éssers celestials. o menys al mateix país. Arribada l'hora de dinar, els dos nois es La Serra de Tauranell és un enigma. No van asseure a taula entre la família. Abans existeix al que era l'antic terme de Sant de començar a menjar, Jesús s'alçà i esten ­ Joan de Fàbregues, ara de Rupit, encara gué la seva maneta per damunt de la taula que, segons el diccionari Alcover-Moll, el dient: cognom Toronell o Turonell era habitual -Jo beneeixo aquesta santa taula de Sant Joan de Fàbregues. A l'entrada i aquesta santa casa, "TuroneI1" el mateix diccionari esmenta on mai pa ni vi entre altres topònims, una masia: la Serra no mancarà. de Turonell, al terme d'Osor, i per tant, en Havent dinat se'n van anar seguint la seva plenes Guilleries. Efectivament, aquesta via, però encarregaren a la mestressa que masia, documentada al segle XIV, es troba mai no es desfés de les tovalles que cobri ­ a la muntanya de Sant Gregori, a nord en la taula aquell dia, ja que mentre les d'Osor.

7 KCINGLES DE COLLSACABRA

En aquesta masia de Sant Bar tome u Ses­ gorgues, coneguda des del segle XI i avui abandonada, és on la tradició situa la famosa ll egen da de ls tr es dimonis. El Vilar Dibuix i notes. M. Riu i Ruano

tant casa del Vilar, de Sant Bartomeu D'altra banda, no és possible aclarir Sesgorgues, al terme de Tavertet. aquestes imprecisions amb edicions pos­ teriors, ja que de la primera edició (1950) Acabem, doncs, aquesta breu evocació del volum de "Rondallística" de Joan fantàstica del Collsacabra i les Guilleries, Amades només se'n reedità la primera amb aquesta llegenda tal com va aparèixer part que conté les rondalles (1974 i 1982, en el Butlletí de l'Agrupació Excursionis­ editorial Selecta de Barcelona), però no ta Tagamanent de l'any 1932 (núm 14), s'arribà a reeditar la segona part del volum arran d'un concurs organitzat per aquesta que aplega tradicions i llegendes. De tota entitat en col-laboració amb la Fundació manera, ja alguns estudiosos del tema han Concepció Rabell que instituí, per mitjà constatat que, malgrat la vàlua del reculls del mecenes Rafel Patxot, l'Estudi de la folklòrics duts a terme per Joan Amades, Masia Catalana, ubicat al Centre Excursi­ el redactat de les narracions, refetes des­ onista de Catalunya. El text i el dibuix prés d'escoltades, a vegades no és massa adjunt foren aportats per M . Riu , de fidel i rigorós . Barcelona.

Aquí ve a tomb de fer constància d'un tre­ ball força recent, modèlic dins aquest ELS TRES DIMONIS tema: els dos volums sobre "El folklore de Rupit i Pruit", a cura del Grup de Recerca Trobant-se el propietari del Vilar amb els folklòrica d'Osona (Eumo 1984). La camps de blat a punt de segar i sense tro­ transcripció fidel de les cançons i dels tex­ bar segadors, desesperat, un dia, pel perill tos recollits oralment conserva tota la fres­ que se li fes malbé la collita, va dir: cor de la llengua espontània i l' autentici­ - Tant de bó vinguessin segadC?rs, encara tat d'aquesta mostra de la cultura popular. que fossin dimonis. Hi trobem també versions sobre el forat de Poca estona després, en sortir de la masia, les Gorgues i del castell de Tavertet, i el veié tres homes asseguts sobre una pedra, recull, de dos narradors diferents, de la co­ al peu del camí. neguda llegenda dels tres dimonis, que Immediatament els oferí treball, dient -los sempre té per escenari la que fou irnpor- que després d'haver segat el blat els encar- 8 ECINGLES DE COLLSACABRA

regaria altres feines, a fi que poguessin Però com que pujaven amb extraordinària treballar més temps, i els segadors digue­ rapidesa, la cisterna s'omplenava, encara ren que un cop acabats tots els treballs que molt poc a poc. l'amo se n'havia d'anar amb ells. Quan estigué completament plena, la mu­ Els segadors treballaven amb gran delit, i ller els ordenà que ensenyessin doctrina a com que no menjaven ni bevien, l'amo de un nen que sols tenia un any. Els dimonis la masia els preguntà llurs noms, contes­ contestaren que no podien ensenyar el que tant que es deien: Guitzeu, Gorrombau i mai havien après, i van desaparèixer tot Gorrombós -que noms de dimonis són -o seguit. Llavors fou quan comprengué que els se­ I l'amo del Vilar salvà la seva ànima. gadors eren dimonis que pretenien empor­ tar-se-li l'ànima. Esparverat ho explicà a I qui no ho vulgui creure la seva muller, la qual li digué: que ho vagi a veure. - Deixa'ls per a mi, veuràs com jo ho arre­ glaré. Anna Borbonet i Macià Un cop enllestida la sega, la muller els ordenà aixecar una grossa paret al voltant del camp proper a la casa. Aquesta paret, feta amb pedres grosses i pesantes, que enclou una gran extensió de terreny i que té uns 200 metres de llargada -actualment es cons erva completament ferma- fou ai­ xecada en una sola nit. Llavors la muller del Vilar els ordenà que omplissin una gran cisterna amb aigua de la propera riera de Sesgorgues, a la qual es baixa des de la masia en cosa de mitja hora, i els donà un garbell amb infinitat de forats per pujar l'aigua. Els dimonis, en veure que tan bon punt omplien el garbell, l'aigua s'escolava pels forats, enfurismats deien: - Malheido lo garvello que quan li fico ja es fuera.

!Formatgeries artesanes RESTAURANT de Can-t:onwròs

CANBAUMES Ctra. de 'Vic a Olot. 'l(m 24 08569 Cantoniqràs [Osona-Barcelona] C. de Baix, 2 Tel. 856 52 07 -iu. (93)8525006 08511 TAVERTET

9 -CINGLES DE COLLSACABRA

LA METEOROLOGIA AL COLLSACABRA

Quan em varen demanar que fes un presència va disminuint a mida que ens escrit per a la revista Els Cingles parlant acostem a la Plana de Vic. A l'Esquirol del temps que fa al Collsacabra, em va durant l'any 1993 va ploure 73' dies i va­ semblar molt interessant, i a la vegada, ren caure 911.3 11m2, a Cantoni varen ser complicat. 101 dies de pluja, però en canvi varen cau­ Perquè interessant i també fàcil és el re només 790.3 11m2. Malauradament, no lloc on visc. Complicat, perquè encara que disposo de dades de Tavertet, però a no ho sembli , tot i ser una zona petita, hi Vilanova de Sau varen caure 743.5 11m2 . ha una gran varietat de microclimes. Podem, doncs, suposar que a Taveretet la

En no disposar de dades d'arreu del pluviositat estava entre 700 i 900 11m2• Collsacabra, una manera de conèixer el A Cantoni, d'on disposo de més dades, seu clima és observar la vegetació. A nin­ el dia més fred va ser el 24 de febrer,com gú se li escapa que no és el mateix passe­ a Rupit, però tan sols varen arribar a ­ jar pels boscos del Collsacabra estricte, 8.5°C, és a dir, 2.5° més que Rupit malgrat del Bac a Condreu, que passejar pel que aquell està una mica més alt. El dia Cabrerès: l'Esquirol, Cantonigròs... més calorós també va ser elS d'agost amb La primera zona de la qual parlarem és 36°C, 0.5° per sobre de Rupit. No dispo­ la que conec millor: la de Rupit i Pruit; és sem de dades de la temperatura de l' Es­ una zona més alta i més fresca que l'altra, quirol ni de Tavertet. i també més plujosa. Així, per exemple, A tot el Collsacabra s'observen fenò ­ l'any 1993 a Rupit va ploure durant 111 mens meteorològics sovint espectaculars, dies amb un total de 1.103 11m2 . Nova fer grans pedregades, fortes nevades, forts massa fred, la mínima, al dia 24 de febrer, vents de ponent o mestral i les famoses va arribar fins a 11° negatius. Les màxi­ llevantades que tanta.aigua donen en pocs mes varen ser excessivament altes, la més dies, i que per cert tant hem trobat a faltar alta fou alS d'agost amb 35.5°C. La boira aquest estiu. no hi és gairebé mai, i si n' hi ha és a causa Bé, crec que per ara jan'hi ha prou, en de la inestabilitat, és a dir, el vulgarment una altra ocasió ja especificarem més de­ dit mal temps, mentre que la veiem arros­ talls tècnics , malgrat que en meteorologia segar-se per les muntanyes de Rajols i el la tècnica de poca cosa serveix . Bac als matins de tardor o de primavera. L'altre vessant, el de Cantoni, sol estar ta­ Miquel Batlle. pat per boires altes o arran de terra, tot depèn de la gruixària dels núvols, que en aquest cas són estrats. Les tempestes hi són freqüents, igual que a la zona del Cabrerès, i la neu hi treu el cap uns 10 dies a l'any, però no hi té massa vida, en especial als vessants so­ /SAf( -,C'gf(A - ¡Of(n 1]g PA lells. COQUES DE FORNER IDELLARDONS CARQUINYOLIS DE RUPIT A l'altre cantó, a la banda de Tavertet, RECORDS i EMBOTITS Cantoni i l'Esquirol, la vegetació ja ens ERA NOVA, S.C. - PI. Era Nova, 1 diu que és més seca. L'alzina domina so­ Tels. 852 20 34 - 852 20 50 bre el roure i el faig en molts llocs i la seva RUPIT i PRUIT

10 ECINGLES DE COLLSACABRA

SANTA CÍLIA DE SOREROLS

Situació i accés: Ressenya històrica : Santa Cília (o Cecília) de Sorerols era Santa Cília era una església d'una sola una petita església romànica del segle XI, nau, coberta amb volta de canó, lleuge ra­ situada dins l'antic terme del castell de ment apuntada. El portal d'entrada, orien­ Sorerols, al límit del terme municipal de tat a migjorn, era amb arc adovellat. Est a­ Tavertet. Tenia adossat un mas -enrunat va construïda amb carreus allargats. també en l'actualitat- de l'any 1685. L'església apareix documentada el El seu acc és pot fer-se per una pista 1061-62 , a l'acta de consagrac ió de Sant que surt del Km 8, de la carretera de l' Es­ Romà de Sau. Deixà de tenir culte entre el quirol a Tavertet, passant pel Noguer, en 1700 i el ]750, quan els seus propietaris direcció a la Sarment. (els amos de Tresserra), varen alçar una També s' hi pot accedir a peu, en uns 30 nova capella al costat del seu mas, on va­ minuts, des de Sobiranes, seguint part del ren portar la imatge de l'església de Santa camí que mena a Sant Miquel de Sorerols . CíIia de Sorerols. L'antiga església romà­ nica fou aprofitada com a habitatge.

N. t ~ 3

4 (T:\ ¿ 5 1D

1) Forn de pa 2)Cuina 3) Escales que comunicaven amb el pis superi­ or del mas 4) Porta que comunicava amb la planta baixa del mas 5) Porta tapiada

Restatlrant Pasetla! Mur absida l, tapiat i amb el forn. •Menú nocturn 1.485 ptes. • Menú especia l per a nens 50 Aniversari 1944-1994 Ambient Familiar!!

Plaça Verdaguer, 3 Tel. 812 21 18 - FOLGUEROLES

11 KCINGLES DE COLLSACABRA

L'aspecte posterior: truí per a això dins l'església una escala Entre el març de 1986 i el juny de 1987 amb cinc o sis graons. va caure la volta, el mur de migjorn i la Exteriorment, també sofrí transforma­ part de l'absis, quedant l'església en ruïna cions. A més de l'absis, s'hi feu una petita total. xemeneia, sobre el forn de pa. I a la faça­ Abans d'aquestes dates, Santa Cília es­ na de migjorn hi havia restes d'algun cor- tava -com ja hem dit- adossada a un antic . ral, així com una porta tapiada amb car­ mas pel cantó de ponent, i fou utilitzada reus. com a casal complementari per a ús cam­ En els últims anys, la volta de l' esglé­ perol. Per aquesta causa va patir diverses sia estava ja clivellada, i sense coberta, modificacions. cosa que fomentà el trist desenllaç de la El seu absis es va tapiar i escapçar en seva caiguda, i amb això, la desaparició construir-hi un forn de pa. Al mur de tra­ total de la formosa església de Santa Cília. muntana s' hi construí una cuina. I al mur de ponent dues portes que comunicaven Jaume Fluvià i Moner. amb el mas adossat: l'una amb la planta baixa; l'altra amb el primer pis, i es cons- (Fotografies: abril de 1985)

Cuina Escales i porta que comunicava amb el mas

HC ' : ·'~STAL ** EMBOTITS MANUEL COLOM, SL L'ESTRELLA c.Major, 28 i 30 Tel.8565058 08569 CANTONIGRÒS RUPIT (VIC) BARCELONA

12 ECINGLES DE COLLSAc:ABRA

) )

Planta semicircular del forn

Porta tapiada en el mur de migjorn

Petita xemeneia damunt el forn

A S O A B A C S E C

L S A L O G R A F A

) SOPA DE LLETRES NQ 1 O B R O S E L L A R

Per Marc Banús J A L U T A M F O B

T R O V L M A O S H A 17 NOMS DE PLANTES MEDICINALS QUE POTS TROBAR AL COLLSACABRA. E o EO L N A S Amb les lletres sobrants pots formar el nom del poble on es fa la revista «ELS CINGLES DE COLLSACABRA». R A N C V O A E RS S (La solució al pròxim número) R N O A L T T E O El guanyador se l'obsequiarà amb una assecadora ecològica E R P N de roba . O A P LL O R C E RV E LL E R A A Podeu enviar les solucions a la redacció de la revista, indicant el vostre nom, cognoms, adreça i telèfon . T E J T A T N A L P M 13 KCINGLES DE COLLSACABRA

LLUCANT SOBRE EL PASSAT: més sobre la carretera de Tavertet

Vegem més àmpliament els tràmits que es per part de l'Estat el III Concurs de sub­ feren per obtenir l'aprovació dels projec­ vencions, en el qual hi constava el tros de tes, pressupostos i construcció de la carre­ camí de Tavertet, seria l'ocasió oportuna tera de Tavertet a Corcó per a comunicar per a renovar la petició d'acord amb les amb la de Vic a Olot. Bases que al seu dia aprovés el Consell. Des del 1914 al1919 no trobem cap docu­ A finals de maig de 1921 l'Ajuntament de ment que ens parli d'aquest afer. Però amb Tavertet rebé un comunicat, datat al 21 de data del mes d'abril de 1919 trobem una maig, de la Mancomunitat de Catalunya nota que prega a l'Ajuntament de Tavertet notificant que el Consell Permanent en la que es dirigeixi a la Mancomunitat per a reunió de l' 11 de maig acordà la formació demanar que s'inclogui al pla de prolon­ d'un pla-selecció d'obres a construir amb gació el segon tros de camí de Tavertet fins càrrec als pressupostos immediats, entre a la carretera de Vic a Olot per Rupit, des­ aquests hi havia el camí de Tavertet a la prés d'haver convocat una reunió per ins­ carretera de Vic a Olot, tros primer com tar la terminació del segon tros, cessió dels realment es titulava, pregant que trametin terrenys necessaris i autorització per a ar­ abans de tres mesos els següents docu­ bitrar els recursos extraordinaris que fes­ ments: certificat de l'acord de l' Ajunta­ sin falta. ment ratificat per la Junta de Vocals Asso­ Més avall trobem l'ofici-instància en el ciats, amb el compromís de cedir qual es sol-licita la tramitació dels estudis gratuïtament els terrenys que ocuparia el del segon tros de l'esmentat camí de camí i facilitar peons, estaques i cavalleri­ Tavertet a l'Esquirol, ja que el primer tros es per fer els esmentats estudis i també, ja s'està construint. Es demana en aquest certificat i redactat de la mateixa forma, moment perquè així els treballs no s'hau­ comprometent-se a contribuir a les obres ran d'interrompre. Al mateix temps es de­ amb un 25 % del seu cost. També cal que mana a l'Exma. Corporació que inclogui es posin al corrent de pagaments amb la el pla de prolongació de la carretera de Mancomunitat, del contrari entendrien Tavertet a la de Vic a Olot per Sant Joan de que renunciaven a la realització de l'obra Fàbregues-Rupit. esmentada. Al 20 de novembre de 1919 l'Ajuntament Tot seguit el secretari de l'Ajuntament de de Tavertet rep un ofici de la Mancomuni­ Tavertet donà compte a la corporació de tat de Catalunya responent a la instància l'ofici del Consell Permanent i els seus que hem esmentat dient que han acordat requisits. Després d'algunes observacions que tot i que el segon tros figura en el pla i d'una breu deliberació s'aprova l'acta d'obres de la Diputació provincial de per unanimitat el dia 20 d'agost de 1921. Barcelona i en el pla d'obres públiques de Signen l'acta en Josep Sanglas i Cirera (el la Mancomunitat, no era possible realit­ meu pare) i els propietaris i representants zar-lo en aquell moment per no figurar en Joan Areñas, Marcelino Puigferrer i les relacions urgents d'aquella institució, Payàs, Ramon Puigivila, Joan Noguer, ni estar tampoc inclòs en la relació d'obres Francisco Verdaguer i l'apoderat Exm. Sr. del pla provincial traspassades a la Man­ Marquès de Castellvell. comunitat amb càrrec al romanent del El dia 8 de setembre de 1924 trobem un préstec de la Corporació Provincial. Feien comunicat de la Delegació Governativa constar també que així que estigués resolt 14 ECINGLES DE COLLSACABRA

del partit judicial de Vic on el conseller de Carreteres, camins i ponts de la Manco­ munitat de Catalunya diu: que assabentat de l' exposició de l'Ajuntament de Tavertet, té molt interès perquè el poble de Tavertet vegi acomplerts els seus desigs, i que no oblida l' estat d'abandonament, quant a les vies de comunicació, en què es troba aquest simpàtic poble. En el diari oficial de la província de Barcelona, el dia 12 d'abril de 1926, en una llarga relació de carreteres que ~ enien prioritat de construcció hi constava la de Tavertet a Santa Maria de Corcó, tros pri­ mer, amb el núm. 274 i la de Tavertet a La corba de la Corbera Foto: J. Sanglas Rupit amb el núm. 275 . medios de comunicacion rodada, a pesar Ràpidament l'Ajuntament, el dia 20 del de haberla logrado aglomeraciones de mateix mes, envia una instància al presi ­ menor importancia y otras con dobles dent de la Diputac ió Provincial de carreteras. Situado en el extremo de la Barce lona acompanyada d'una nota, que Cordillera de Collsacabra queda pel seu interès i curiositat, posem a conti­ completamente aislado de la comarca de nuació, i que literalment diu així: Vich, su centro natural y en la Nota sobre la Construcción del Camino de imposibilidad de valorar sus productos a Corcó a Tavertet. causa del encarecimiento que sufren Antecedentes. Entre las obras empezadas transportandolos en caballerías hasta el por esta Excma.Corpo ración Provincial Kilómetro 28 de la carretera de Vich a fi gura el camino de Tavertet a la carrete­ Olot. El trayecto de camino hasta ahora ra del Estado de Vich a Olot. Se ha construido no puede utilizarla de modo construido el primer trozo que empieza en alg uno de tal manera que el cuantioso la carretera de Vich a Olot, atravesando el dispendio realizado por la Excma. pueblo de Santa Ma de Corcó en una Corporación Provincial (aparte la extensión de unos cinco kilómetros travesia del pueblo de Corcó y que tiene quedando paralizadas las obras desde el mas car àcter de obra urbana que de ca­ año 1919. Con fe cha 20 de Noviembre de mino) ha sido y sigue siendo inútil; el ca­ 1919 comunico el Sr. Presidente al mino termina en un rocal sin salida por Ayuntamiento de Tavertet que dicho ninguna parte. En tal absurda situacion se segundo trozo estaba incluido en el tercer encuentra desde hace siete años, sin concurso de caminos subvencionados por haber logrado este Ayuntamiento dar el Estado y que se hallaba (en aquella solucion racional al asunto. Faltan seis fecha) pendiente de resolucion. Con fecha kilómetros hasta Tavertet que con los 21 de Mayo de 1921 se le comunico por la cinco construidos pondria dicho pueblo a misma Presidencia que se remitiesen los once kilómetros de Corcó y a veinte y documentos que en la misma reseña, y que nueve de Vich, su centro habitual. fueron remitidos por el Ayuntamiento, sin Actualmente las caballerias dan salida a que hasta la fecha nada mas se haya los productos mediante un pésimo camino sabido. de cerca de diez kilómetros dando acceso Conveniencia del Proyecto. El Pueblo de al kilómetro 28 de la carretera de Vich a Tavertet es de los muy pocos de la Olot (desde Yich}. O sea que la longitud Provincia de Barcelona que no tiene total a transcurrir hoy es de 38 kilómetros

15 -CINGLES DE COLLSACABRA

en vez de 29, de los que 10 no pueden Encara que no trobem cap escrit de la Di­ hacerse con carro. No es necesario putació referint-se a aquesta instància, el extenderse en estas consideraciones para 12 d'agost del mateix any, el secretari de hacer resaltar la necesidad de la carrete­ l'Ajuntament de Tavertet Sr. Francisco ra. Solo se hard observar que actualmente Vilar rep una carta del Sr. Manel Anglada desde Tavertet hasta el kilometro 28 de Vic, al qual l'Ajuntament deuria haver indicado el terreno se pronuncia siempre fet poders pels tràmits d'aquestes gesti ­ en rampa para bajar otra vez a Corcó, es ons, comunicant-li que els enginyers teni­ decir debe remontarse una fuerte rampa en ordre de venir a la pròxima tardor a fer para volverla a bajar, toda vez que Corcó els estudis. Al mateix temps els enginyers es mucho mas bajo que Tavertet. Con el li demanaven on podrien quedar-se i que nuevo camino se iria siguiendo las ell els va dir que el primer dia anirien a laderas sin pronunciadas Tresserra, després al Noguer i finalment a contrapendientes que acaban de hacer Tavertet. Igualment suggereix que parlin mas costoso el transporte. amb en Joanet de Tresserra i amb l'hostal El Ayuntamiento debe insistir cerca de las i que si tot està d'acord que ho comuni­ Autoridades superiores siquiera para que quin al Sr. Hernandez, sobrestant, tot di­ conste que ha hecho por su parte todo lo ent-li que el treball de camp el fes el mes posible para evitar la continua de setembre ja que més tard fa mal temps despoblacion y creciente miseria en que i no cal posposar-ho. També recomanava se halla el Pueblo. No contando sus que no fessin comentaris ja que era millor habitantes con medios de vida van que la gent no se n'assabentés quan els en­ abandonando las casas emigrando a ginyers fossin a Tavertet. Comarcas de vida masfaciI y trabajo mas El 29 de setembre el Sr. Anglada escriu abundante. El hecho de la despoblacion una altra carta dient que el pressupost avi­ es tan patente que puede apreciarlo at estarà aprovat i que els enginyers s' ha­ cualquier persona en una sola visita. vien retardat ja que estaven treballant en la Claro esta que durante estos últimos años rectificació del camf de Conanglell i que ha aumentado la emigracion a causa del una vegada enllestida vindrien cap a aumento de precio en los jornales, pero el Tavertet. També comunica que aviat hecho persiste y es de temer que dentro l'Ajuntament rebrà el pressupost de des­ algunos años, lo que fué el pueblo de peses aprovat per la Diputació i que el Tavertet, se reduzca a dos o tres casas de fassin efectiu quan s'assabentessin del dia campo y la tierra que sustentaba mas de que vindran els enginyers. Adverteix que cincuenta familias se destine a pastos y no tinguin temença que facin el camí de solo baste para dos o tres familias de Cantoni abans del de Tavertet (avui enca­ campesinos. Si los productos naturales de ra no està fet). la poblacion no viniesen tan fuertemente El dia 4 de novembre de 1926 el Sr. cargados por el transporte, alcanrarian Anglada envia una carta a l'Ajuntament mayor utilidad sus productos y sedan de Tavertet notificant que el Sr. Hemandez posibles aprovechamientos forestales, havia promès que aquell mes vindria i que leñas hoy imposibles por no tener ja havia encarregat 500 estaques i que ha­ transporte. via confirmat que el pagament dels estudis Por todo ello este Ayuntamiento espera anava a càrrec de la Diputació. que la Excma. Corporacion hard cuanto El 12 de novembre l'enginyer director sea posible para terminar un camino hace d'obres públiques de la Diputació notifi ­ tantos años empezado y abandonado cava que ja havia rebut la seva carta i que evitando de esta manera la desaparicion quan pensava enviar la brigada per fer els paulatina de un pueblo de la Provincia." treballs d'estudi de l'obra, la mare de l' en-

16 ECINGLES DE C:OLLSAC:ABRA

ginyer encarregat s'havia posat greument malalta i que lamentava molt haver de sus­ pendre aquests estudis els dies que fossin necessaris. El 31 de gener de 1927 en Manel Anglada envia una carta al secretari Francisco Vilar dient que en Joanet de Tresserra li ha co­ municat que els enginyers ja tenen el ma­ terial a Roda i que pujaran qualsevol dia, quan el Sr. Tarrida pugui, ja que la seva mare continua malalta. Pel mes de maig de 1927 l'enginyer direc ­ tor escriu una carta a l'alcalde demanant disculpes que per causes imprevistes no Arribada a Tavertet Foto: J. Sang/as havia po gut enviar la brigada el mes mediata execució dels estudis. Adés de d'abril, però que no pateixinja que seria el mostrar-li l'agraïment de tot el que ha ges­ primer estudi que farien. tionat i aconseguit fins ara, de cap manera El Sr. Anglada, amb data del 12 de juny de voldrien que disgustés el Sr. Tarrida; per 1927, es torna a posar amb contacte amb això li demanen que faci aquestes gestions el secretari dient que feia una setmana que sense mencionar aquesta carta, únicament havia estat a la Diputació i encara no hi volen que el Sr. Turell s'adoni del retard havia ordre de fer aquells estudis. Llavors que sofreixen en aquests estudis. També manifesta la conveniència que l' Ajunta­ pregar-li que excusi la insistència ja que ment enviï una carta al Sr. Sagnier. No l'Ajuntament es veu obligat a aconseguir sabem exactament qui era aquest senyor, aquesta obra per calmar els veïns que de­ però sembla que tenia molta influència ja manen l'acompliment dels acords del con­ que en un altre lloc trobem que per la seva sistori. influència es signaran, amb pocs dies, els Aquests tràmits deurien moure quelcom ja pressupostos. Aquí posa un model de com que l'Ajuntament, amb data del 12 de ju­ havia de ser la carta: Que com se suposa ja liol de 1927, va rebre un ofici de l'engi­ estarà al cas que, gràcies a les seves ges­ nyer director d'obres públiques provinci­ tions, la Corporació Provincial havia con­ als en el que es notificava que el pròxim signat el crèdit necessari per als estudis 20 de juliol arribaria a Tavertet el Sr. del tros de camí que falta fer de Tavertet a Tarrida i l'ajudant Sr. Martí per fer els tre­ Corcó i que aquests estudis es van projec ­ balls de camp necessaris per formular el tar pel mes de novembre però que per al­ projecte del dit "tros primer", esperant que tres ocupacions s' han anat retardant i pas­ l'alcalde prestaria l'ajut pertinent a dits sant el temps malgrat la nostra insistència senyors. Un dia més tard arriba una carta sobre el Sr. Tarrida. Cal fer constar que si del Sr. Martí dient que ell mateix es es toma a molestar és per la temença que personaria el dia 20 a Tavertet amb el Sr. no hi hagi temps de fer els estudis abans Tarrida per començar els treballs de camp; de poder-los consignar en els pressupostos recomanant que preparin un pot de pintu ­ d'aquest any, i així tot es va retardant. Fer ra vermella (mangre) un pinzell i les esta­ constar que no tenen altra persona de més ques que ja havien estat encarregades. confiança que ell, ja que amb tanta amabi ­ Dos dies més tard l'alcalde rep una altra litat ha atès sempre les demandes d'aquest carta del Sr. Martí en la que diu que a més abandonat poble, i així s'atreveixen a su­ de les estaques i la pintura cal que li acon­ plicar-li que procuri d'aconseguir de l'en­ segueixi tres peons per portar els aparells ginyer en cap Sr. TureII l'ordre de la im- i les banderoles.

17 ECINGLES DE COLLSACABRA

És del meu record, jo tenia tretze anys i carretera dins l'exercici de 1928. vivia a les Baumes, que duien una mena El 26 de març de 1928 el Sr. Martí es diri­ de màquina de retratar amb un trespeus i geix novament al secretari Sr. Vilar, trac­ uns pals vermells i blancs i també que cla­ tant-lo de "senyor meu i dist ingit amic ", vaven unes estaques amb uns números i acusant rebuda d'una carta de l'Ajunta­ feien uns pilots de ciment i pedres amb un ment de Tavertet i que aquesta ha arribat forat al mig per collocar-hi les bandero­ també a l'enginyer Sr. Tarrida. Aquest se­ les, que quan van fer la carretera ja no n'hi nyor li ha manifestat que el projecte està havia cap. També recordo molt bé que força avançat, que solament falta dibuixar cada dia a la tarda el meu germà, amb una les obres de fàbrica i redactar el pressu­ euga que teníem, havia de portar un dels post total, però que no pot precisar quan enginyers muntat a cavall fins a Tresserra; estarà acabat ja que depèn de moltes cir­ nosaltres a les Baumes érem masovers de cumstàncies i no pot exposar-se a un error. Tresserra. L'altre anava muntat amb una De totes maneres alguna, cosa es deuria euga que no recordo si era de Tresserra o moure ja que en un ofici del 10 d'abril, de Sobiranes. Tot el temps de fer el treball Obres Públiques es dirigeix a l'alcalde de van pernoctar a Tresserra, ja que era una Tavertet requerint-li que, d'acord amb la casa on totom s'hi trobava molt bé. nota publicada a la premsa del 10 del ma­ Recordo una anècdota molt curiosa: un teix mes, passés per aquelles oficines per bon dia, al vespre, els enginyers van co­ tal d'omplir la proposició corresponent al mentar amb en Joanet que a la casa de les camí de Tavertet, junt a la carretera de Vic Baumes n'escantonaven un tros per passar a Olot i així fos inclosa en el concurs ac­ la carretera. Ell els va contestar que aque­ tual de camins veïnals, segons les bases lla casa era seva. Sense fer més comenta­ que ells ja coneixen. ris, al dia següent al vespre li van dir que Aquestes bases les trobem amb data del la casa de les Baumes no quedaria pas mateix 10 d'abril amb una colla de reque ­ afectada ja que havien fet una variant en el riments subratllats pel senyor secretari i traçat. amb una nota que diu així: "tot això ja ho El 14 de desembre de 1927 el Sr. Martí es tenim fet". dirigí al secretari, Francisco Vilar, donant­ li el condol per la mort de la seva esposa i (Continuarà) li explica que està treballant sobre els es­ tudis del projecte de la carretera i que pen­ Jordi Sanglas i Puigferrer sen acabar-los a últims de febrer però que no seria de més que baixés a Barcelona per entrevistar-se amb el Sr. Turell o amb el Sr. Tarrida, per mirar si aconsegueixen la consignació per a la construcció de la

RESTAURANT L'HORT D'EN ROCA REPARACIÓ DE COTXES Josep Juvanteny Plaça Era Nava, 7 RUPIT Tel. 8522029 Taller: C. Pedró , s/n Tel. 856 83 27 SANTA MARIA DE CORCÓ CUINA CATALANA i BRASA

18 ECINGLES DE COLLSACABRA

HA PASSAT AL COLLSACABRA DIADA DEL CINQUANTENARI DEL CONCURS PARROQUIAL DE POESIA DE SANT ROC DE CANTONIGRÒS 1944-1968

El dia 7 del passat mes d'agost va tenir lloc a Cantonigròs, a la senyora Teresa Clota, estudi­ Cantonigròs la diada commemorativa dels cin­ osa d'aquest tema. Tot seguit i a càrrec de quanta anys del concurs parroquial de poesia Maria Clausó, es va fer una lectura de poemes de Sant Roc, i Festa Literària del Collsacabra. de Carles Riba i va cloure l'acte el president La jornada s'inicià al matí, després de la mis­ del Parlament de Catalunya, Joaquim Xicoy, sa, amb l'acte literari en què es dedicà un ho­ qui va remarcar que el concurs de Cantonigròs menatge al poeta Carles Riba, del qual l'any va servir, sobretot, per demostrar que en 1994 s' ha celebrat el centenari del seu naixe­ aquells anys difícils la llengua i la cultura ca­ ment. L'acte aplegà escriptors i personalitats, i talanes encara eren vives. hi varen intervenir Segimon Serrallonga i Joan A continuació tingué lloc una ofrena floral Triadú. Serrallonga glossà la figura de Carles davant el monòlit dedicat a Carles Riba i es Riba, de qui destacà la seva dimensió humana decobrí la placa que commemora el des del punt de vista individual, nacional i cinquantenari de la Festa Literària. Fou universal, i la seva trajectòria literària, marca­ inagurada també l'Exposició Commemorativa da especialment pels estudis humanístics, que del Concurs, a l'antiga escola parroquial. tant int1uiren en la seva poesia i en la seva va­ A la sobretaula del dinar que es feu a l'envelat loració humana dels que l'envoltaven, deixe­ es varen poder sentir els parlaments evocadors bles i amics. de la Festa Literària del Collsacabra, dels es­ Joan Triadú va fer la història del concurs de criptors Maria Àngels Anglada, Jordi Sarsa­ Cantonigròs, iniciat l'any 1944, quan feia un nedes i Miquel Martí i Pol. A la tarda, una any que Carles Riba havia tornat de l'exili, i audició de sardanes a la plaça de Torras i recordà les condicions tan dures dels escriptors Bages va posar punt final a aquesta emotiva a la post-guerra, com en el cas de Riba, que va diada. Recordem que entre les personalitats col-laborar amb la revista clandestinaAriel i va homenatjades i que varen intervenir en la Fes­ continuar treballant incansablement. Triadú es ta Literària al llarg dels anys figuren: Carles mostrà satisfet per la recuperació actual de la Riba, Josep Sebastià Pons, Josep Maria de figura de Carles Riba, pel seu valor intel·­ Casacuberta, J.E. Martínez Ferrando, Francesc lectual i la seva catalanitat. de B. Moll , Ferran Soldevila, Joan Coromines, En el transcurs d'aquest acte es va atorgar un Miquel Coll iAlentorn, Agustí Duran i Sampe­ ajut de treball ofert pel Secretariat Permanent re, Manuel Sanchis Guarner, lM. Capdevila, de les Festes Populars de Cultura Pompeu Maurici Serrahima, Antoni Comas, Joan Fus ­ Fabra, per a la recerca de documentació histò• ter i Josep Maria Llompart. rica sobre el concurs parroquial de

HOTEL " CANTONIGROS BAR - RESTAURANT - CELLER

Ctra. Vic-Olot, Km. 25 C. Barbacana, 21 Tel. 856 50 89 Tel. 8565047 RUPIT i PRUIT

19 KCINGLES DE COLLSACABRA

XVIII APLEC A SANT MIQUEL DE SOREROLS

L'any 1991 es commemorà i es va cele­ aquesta última també del senyor Bernat brar solemnement el novè centenari de la Corbera; els noms que porten són: la que consagració de l'església de Sant Miquel dóna al nord, PALMIRA, i la que dóna a de Sorerols, feta pel que aleshores era bis­ migjorn, BERTA. Dóna gust escoltar en be de Vic, Seniofred de Lluçà. La perspec­ aquells encontorns el so alegre de les cam­ tiva que ofereix l'església, envoltada d'al­ panes que convida a aixecar el cor a Déu . zines més que centenàries, i situada dalt Cal remarcar que la missa fou solemnitza­ d'un turonet , és bellíssima. Quan s'entra da per la Coral La Unió de Palau de Ple­ a l'interior, la sobrietat del romànic convi­ gamans, amb intervencions senzilles i in­ da a la plagària i al recolliment, sobretot dicades per a la celebració. després de la restauració que s' hi ha dut a Acabada la missa tingué lloc davant ma­ terme, que pràcticament es pot donar per teix de l'església un concert de cançons acabada. La imatge de Sant Miquel, situa­ populars, que dugué a terme la mateixa da ara en un lloc més visible, és digne i Coral. noble; esperem que beneeixi i protegeixi Tot esperant el dinar, es començaren a les poques famílies que resten en aquelles vendre els números de la rifa d'un quadre contrades, així com tots els que han fet del pintor Josep Pagespetit, que va cedir possible els aplecs de Sant Miquel, i tots desinteressadament com una contribució els que, d'una manera o altra, s'hi fan pre­ més a la festa; amb l'import de la rifa es sents, especialment el dia de la festa, invo­ pagaren part de les despeses de la festa, cant 1'arcàngel en bona hora. entre d'altres l'audic'ió de sardanes que a L'assistència que durant alguns anys havia la tarda desgranà la cobla Canigó de Tore­ estat molt minsa, ha augmentat considera­ lló. blement especialment a partir del novè D'aquesta manera transcorregué el 18è. centenari. Cal tenir en compte que en ge­ aplec de Sant Miquel de Sorerols, en espe­ neral el bon temps ens ha acompanyat, ra de poder continuar tan bona tradició, cosa que ha contribuït a fer-ne un dia recent si voleu, però que va arrelant en el agradable i familiar. Des d'aquestes ratlles poble, tot i algunes dificultats comprensi­ podríem fer esment especial d'en Pere bles. Pou (a.c.s.), ja que fou ell qui va donar Una vegada més, gràcies a tots els que han bona embranzida als aplecs; altres col· ­ contribuït a les millores de l'església de laboradors quedaren consignats en el díp­ Sant Miquel i han fet possible aquesta fes­ tic que es distribuí l'any del centenari; cal ta tan popular com nostra. afegir-hi mossèn Felip Soldevila, que ob­ tingué subvencions oficials que facilitaren Carles Izquierdo i Balmes. l'obra de la restauració. I pel que respecte a l'últim aplec, és a dir, el de 1'any 1993, celebrat el 19 de setem­ BAR - RESTAURANT bre de l'any indicat, l'assistència fou tam­ bé molt nombrosa; la missa que presidí CAN MIQUEL mossèn Carles Izquierdo va anar precedi­ da de la benedicció d'una altra campana; al cloquer d'espadanya, situat a ponent, C. Les Fonts, 4 08511 TAVERTET s' hi poden veure dues campanes, ofrena Tel. 8565083 BARCELONA

20 ECINGLES DE COLLSACABRA

SABER ESCOLTAR, A TAVERTET

Les trobades mensuals a Tavertet que or­ grup de binissalemers i binissalemeres ­ ganitza la Fundació Vivarium tractaren, naturals o d 'adopció- duits per l'afecció i durant aquest curs 1993-94, sobre la Savi­ el gust de cantar, ens posàrem sota la ba­ esa, seguint les frases fonamentals dels tuta del nostre mestre i director Baltasar anomenats Set Savis de Grècia. Com a Bibiloni, més confiats en la seva experte­ cloenda del curs, després de la darrera ses­ sa que en la nostra pròpia idea. De llavors sió tingué lloc un concert a l'església de ençà, amb més o menysfortuna però sem­ Sant Cristòfol de Tavertet, precedit per un pre amb delit, hem anat oferint el resultat cordial parlament de salutació de Raimon de llargues vetllades de feina als nostres Panikkar. La Coral Cantilena de convilatans i altres auditoris de viles vef- Binissalem (Mallorca) interpretà un pro­ nes. grama de cançons mallorquines que ens Avui ens hem atrevit a fer una passa de deixà un grat record. gegant... de gegant de rondalla, entenem­ Fent-se ressò de temes debatuts a les ses­ nos! Perquè coneixem les nostres limitaci­ sions de Vivarium- el sentit de la mesura, ons, i si bé és sempre obert- i lluny, ai las!­ saber.escoltar...- la presentació de la coral l'ideal de perfecció, volem mantenir el a càrrec d'un dels seus membres foren sentit de la nostra mesura, la proporció unes paraules tan escaients que, tot entre el ser i l'obrar. No creim pas equivo­ agraint-les, no ens podem estar de car-nos quant al lloc: l'espai en què ens transcriure: movem és a la nostra mida: estimem l'arquitectura romànica d'aquest temple; Voldria ser feel al proverbi: "Siguis amant venim d'un poble el nom del qual­ d'escoltar, més que de molt parlar" Binissalem- pel seu significat etimològic­ Benvolguts amics, "indret de pau"- també hi escauria a No estranyeu aquesta paraula; no estra ­ Tavertet. nyeu que, sense haver-nos conegut i trac­ La desmesura podria raure, si de cas, en­ tat prèviament, ens atrevim a dir-vos tre el nostra art i la vostra saviesa, entre el "amics ". La presència de la Coral Canti­ nostre atreviment d 'interpretar i la vostra lena, avui, a Tavertet, en el cor de la Fun­ fília d'escoltar. Però la confiança que ins­ dació Vivariwn, respon a un gest d'amis­ pira el vostre esguard, l' espontaneïtat de tat de part vostra. la vostra expectativa, la vostra ampla El pont que ha servit d'enllaç i permès la magnanimitat... creen un clima d'omistos comunicació és obra d'un amic comú, acolliment i propici a la nostra actuació. amb un sentit de l'amistat molt poc comú. És el que volem fer tot seguit. Totes les L'amic de totes dues bandes a qui m'estic peces que us oferim en el programa que referint, amb les seves perseverants ana ­ hem preparat pensant en aquesta ocasió, des i tornades, ha esdevingut realitat i són d'autors mallorquins o són cançons símbol d'aquest inici d'amistat i germa­ que pertanyen al nostre cabal popular. nor, i del seu refermament: cada viatge, un Creim que la nostra primera sortida de fil més a la maroma que lliga Mallorca i el l'Illa justifica aquesta selecció. Principat, Binissalem i Tavertet, nosaltres i vosaltres. Tavertet, 9 de juliol de 1994. La Coral Cantilena, de Binissalem, aquí present, veu avui complida una grata il·­ lusió del seu curt periple musical. Encara no s 'han complert tres anys des que un

21 ECINGLES DE COLLSACABRA

RACÓ DEL POETA

II PART

LA TEVA VEU ÉS EL NORD DEL MEU CÀNTIC *

No tanquis, estimat, Mentre que a tu et sobten encara la finestra, les paraules que et dic , deixa que m'enamori a mi em corprenen d'aquesta nit d'estrelles. les que callo. Juny 1987 Vull sentir-les, amoroses, com em besen el front, Si pogués un dia i cloure les parpelles materialitzar el somni, quan em prengui la son. et tindria a la falda i et vetllaria el son. No tanquis estimat, que és fi l' airet que entra, Bressaria el teu nom i em festeja amb paraules a la corba del llavi que ja havia oblidat. i el donaria al vent perquè el fes infinit. Quan ens desperti el dia et diré a cau d'orella Et besaria tendre que he tingut un bell somni l'amorosa parpella i que t'estimo tant. i et diria paraules Juny 1987 que mai no has sentit.

Vodria dir-te mots Et diria que t'estimo tan antics com la història la bellesa absoluta tan suaus com la carícia i l'estrella honesta del sol dolç de febrer. del teu pit, Voldria que els sentissis amb la mirada closa Que estimo a cada instant i amb la mà desmaiada que evoca la memòria al bell mig del meu pit; d'aquelles hores nostres i a mesura que entressin per sempre i més enllà lentament a l'oïda del temps i de l'espai. veure't enrogir el rostre Carme Tulon i aixi estimar-te més. Maig 1987 * II premi poesia Caterina Albert 1989

El jardí que jo tenia Les herbes bones arrelat dintre del meu cor, que el camp ens dóna poc a poquet es marcia, són per guarir-ne se li van morir les flors ... els mals del cos, mes quina herba eren boniques, però caduques, en trobaria no s'escapen de la mort, que em curaria jo voldria flors perennes el mal d'AMOR. plenes de VIDA i AMOR.

Miquel Banús, 1993 Miquel Banús, 1993 22 PUIG DE LES BALMES - BARRET DE LA PEREREDA I EL SUNYER DE BAIX. Itinerari atraient per la seva varietat, amb magnífica panoràmica des del Barret de la Perereda.

Itinerari bàsic: metres la balma de les Piques ( lh. 20 min.). Sortirem de La Casanova - el Sunyer de Baix - Camps del la balma per l'altre costat i seguirem un camí que ens durà

Sunyer de Dalt » Coll Saplomera . Puig de les en uns 250 metres fins a un petit collet sense nom, que no Baumes - Esquei de baixada del cingle . Balma de passarem. Aquí anirem uns 30 metres a l'esquerra a bus ­ les Piques - Barret de la Perereda - Coll Saplomera car uns graons ta1lats a la roca per pujar de nou al serrat i - Camí sota el cingle - el Sunyer de Baix . la el seguirem pel cim direcció oest fins el Barret de la Pe­ Casanova. rereda (2 h.). Per tornar, baixarem des del collet al costat del Barret cap a l'esquerra per una canal dreta d'uns 10 Des de la Casanova seguirem el camí que puja a l'altra ban ­ metres fins a trobar un camí ample que seguirem cap a la da de la carretera i després d'unes llaçades del camí arriba­ dreta fins a coll Saplomera. (2 h . 20 min ) Des d'aquí bai­ rem a una casa sota el cingle, és el Sunyer de Baix, mig xarem per la pista, que hem deixat abans, uns 40 metres i coberta d 'heures i romegueres ( 20 min .). Darrera surt un seguirem un camí a l'esquerra ja sota la petita cinglera i camí entre dues roques del cingle amb una escala de pedra, que ens durà de nou a la casa del Sunyer de Baix (2h. 40 que seguirem fins arribar als camps del Sunyer de Dalt, on min.). De la casa baixarem pel camí del començament fins trobarem una pista que seguirem a l'esquerra, (direcció sud) a la Casanova (2 h. 50 min). fins arribar al coll Saplomera (50 min.).Des del coll Saplomera pujarem el turó de les Baumes pel bell mig, dei ­ Horari: de 2.40 a 3 h. xant els camins amples a dreta i esquerra. Ens enfilarem per Dificultat: mitjana un corriol entre pins joves que acaba pujant per una frondo­ Desnivell: 175 m. sa i humida canal d'uns deu metres per sortir a dalt de la Bibliografia: Guilleries-Collsacabra. Edit. Alpina petita cing lera de les Balmes (I h.). Seguirem el corriol cap Sant Julià de Vilatorta. Mapa 332-II. Esc. 1:25 000 amunt mantenint la cinglera uns 100 15 metres a la nostra Santa Maria de Corcó. Mapa 294-IV Esc. 1:25 000 esquerra, recorreguts uns 350 metres la cinglera tomba cap Mapa Topografico Nacional de España a la dreta i haurem de buscar un baixador paral -Iel al cingle Mapa comarcal de Catalunya. Osona. Esc. I :50 000 i molt estret que permet baixar sense problemes. Un cop a FMTN 294 1:5 OOO.Institut Cartogràfic de Catalunya baix seguirem pel costat de la roca fins a trobar a uns 100

L'AGULLOLA DE SANT JOAN DE FÀBREGUES. Excursió curta amb bones i curioses vistes panoràmiques.

Itinerari bàsic: vell que forma el Pla Xic anirem a l'esquerra fins a trobar Rupit. Salt del Sallent- Pla de Fàbregues- Pla Xic la cinglera sud on buscarem l' agu1leta del Pla Xic a la i l'AgulIola . AgulIola del Pla Xic - Sant Joan de qual podrem acostar-nos-hi per un caminet, quasi un ras ­ Fàbregues - Santa Magdalena - Rupit. tre, i gaudir de la vista entre paret i agulla. (2 h.) . Des­ prés seguirem un camí mig perdut a uns 150 o 200 me­ Sortirem de Rupit. Passada l'església surt un camí a l'es­ tres al costat de la cinglera sud, direcció a Sant Joan de querra i trenta metres després tornarem a l'esquerra passant Fàbregues que ja veurem sota del cingle de Pla Boixer (2 per sota un porxo i seguirem pel camí que baixa cap a la h. 25 min.). D'aquí anirem per la pista fins a Sant Joan, riera fins arribar al salt del Sa1lent (30 min.). Aquí podrem que visitarem, i seguirem la pista fins a Rupit, passant per anar fins al mirador que hi ha a uns 100 metres a la ribera Santa Magdalena. ( 3h. 10 min.). esquerra. Tornarem a travessar la riera i seguirem pel costat de la cinglera direcció Sant Joan de Fàbregues. Arribem al Horari: de 3 hores a 3 h. 30 mino pla de Fàbregues, on buscarem un caminet a uns 100 me ­ Dificultat: fàcil tres de la cinglera nord del pla, que segueix direcció sud -est Desnivell: 280 m. paral -lel al cingle uns 100 metres, i que ens durà al final del Època aconsellada: tot l'any excepte dies de riuades pla; a l'esquerra del camí hi ha una baixada per anar a les Bibliografia: Guilleries-Collsacabra. Edit. Alpina. Esc aletes i també al peu de l'Agullola . Seguirem el camí Santa Maria de Corcó. Mapa 294-IV Esc. 1:25 000 que puja entre boixos pel costat mateix del cingle fins al Pla Mapa Topografico Nacional de España Xic que travessarem fins a veure l' Agullola (I h. 45 min.). Mapa comarcal de Catalunya. Osona. Esc. I :50 000 Tornarem pel mateix camí i un cop haurem passat el desni- Institut Cartogràfic de Catalunya.

23 -

=:-_--:.:.:.:.:.:.:======~~~!J

____=------~------~