EDICIÓ CAP DE SETMANA CAP DE SETMANA 7 I 8 ABRIL 2018 D.E.S. C.O.N.N.E.C.T.A.

ARTS ESCÈNIQUES Teatre: Julio Manrique és Èdip al Romea GASTRONOMIA / LLIBRES / MÚSICA CULTURA POPULAR Festivals: València estrena festival de circ amb el Contorsions CINEMA / ARTS VISUALS/ MUSEUS FIRES I MERCATS Gastronomia: Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades

NOU FRONT INTERNACIONAL A BERLÍN

ENTREVISTA NEUS MUNTÉ CANDIDATA DEL PDECAT A LA BATLLIA DE BARCELONA ‘La unitat dels independentistes per a guanyar a Barcelona és possible’ 2 MAIL OBERT 1/2 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H MATAR EL MONSTRE MERCÈ IBARZ

En el cercle, Mary Shelley, l’autora de ‘Frankenstein’, publicat fa dos segles. VW

És el nom amb què l’editorial Comanegra engega col·lecció de Manera creativa ficció. Matar el monstre. Un encàrrec a set autors de novel·la d’afrontar la crisi: pagat, un gran què tal com van les coses. Un projecte tancat, novel·les sobre Barcelona ambiciós com ell sol. Matar el monstre amb set escriptors de set autors ben diferents vius, quatre autores i tres autors. per encàrrec d’una editorial imaginativa El projecte s’ho juga tot a un temps concret i llarg, un any, avui que un llibre no dura a les llibreries més de dos mesos si no té èxit immediat. M’explico. Al llarg d’aquest 2018 es publicaran les set novel·les. Han de contenir, perquè així va ser l’encàrrec, algun tret en relació amb el mite de Frankenstein, l’obra perdu- rable de Mary Shelley que ha fet dos-cents anys. Comanegra va convocar els set narradors l’estiu del 2016 i els ho va proposar. A més, cada obra ha d’estar centrada en la Barcelona moderna i en un any en concret, de manera que entre les set novel·les es pugui resseguir fins ara mateix i, encara més, totes han de tenir un personatge, principal o secundari, que les relligui.

Tot i que cadascuna és autònoma, caldrà esperar a final d’any i haver-les llegit totes per veure quin és el ‘monstre’, quina és la nova criatura que abans no existia, quin Frankenstein perdurable, fet de pedaços literaris en aquest cas, emergeix del projecte, i què ens diu de Barcelona. 3 MAIL OBERT 2/2 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

L’originalitat és la idea mateixa, l’edició d’autor. S’inspira en els canovacci, un recurs que prové de la Commedia dell’Arte i que Sigui el monstre consisteix en guions esquemàtics a partir dels quals els actors la crisi en tots els poden improvisar lliurement. Aquí els actors són els autors. El sentits, o els temors director literari de Comanegra, Jordi Puig, ha treballat aquest de la imaginació, esquema amb cada autor i n’ha seguit el procés. No era senzill que tots arribessin a bon port en el temps decidit, però Puig o tot plegat, és ho ha aconseguit. tota una lliçó de com matar-lo, el Han aparegut tres novel·les i les altres ja són a l’editorial. La monstre primavera pendent, d’Ada Castells, centrada en el 1818 i en una dona empresària després de la guerra del Francès, ha estat la primera. A La fugida d’Urània, Susanna Rafart evoca la ciutat del 1888 i les noves imatges que procuren la fotografia i el cine Comanegra de Fructuós Gelabert. Julià de Jòdar signa Els vulnerables, una es llança així a farsa sobre l’Exposició Internacional del 1929, les barraques del Morrot i Can Tunis, les obreres del tèxtil i els obrers con- editar narrativa vocats a crear el Superhome Metal·lúrgic... catalana: defuig les traduccions i aposta Jordi Coca publicarà la seva al maig, centrada en el 1968. Núria pels originals Cadenes revisita el 1992 des dels barris perifèrics i Mar Bosch d’escriptores i recorrerà el Fòrum de les Cultures del 2004. Totes dues sortiran al setembre. Per Nadal, Miquel de Palol rematarà el ‘monstre’ amb escriptors en actiu una d’espies en el context de l’independentisme i tota la matraca.

Les haurem de llegir totes per trobar el ‘monstre’ que ens dibuixen les set en conjunt. Ens en recordarem, a final d’any? Ho faran els crítics i comentaristes literaris? Ho faran només els acadèmics? Els de Comanegra no s’hi capfiquen, però per a mi tot això és interessantíssim. Per a l’editor propietari, Joan Sala, l’important és anunciar amb aquesta iniciativa que Comanegra es llança a editar narrativa catalana, defuig les traduccions i aposta per escriptores i escriptors en actiu, res de morts. Bravo. Matem el monstre, que n’hi ha molts.

Un apunt més sobre Els vulnerables, la que de moment he llegit. No hi havia en català una novel·la sobre l’exposició del 1929 ni tampoc cap altra des de la dels prodigis mendozians. Això nou de Jòdar té unes quantes virtuts. L’ha fet tornar a escriure, quan deia que ja en tenia prou. Com si un escriptor ho pogués decidir, això. Qui et penses que ets –va dir Cinthya Ozick a Philip Roth quan va anunciar la retirada—, Déu? La novel·la és una orgia imaginativa expressionista de veus –d’ultratomba, d’apuntadors teatrals, de la consciència, del pito del sereno—en una prosa molt ben escrita, viva i mordaç, intencionada, que et fa somriure tota l’estona i esclatar en rialles. Admira la llibertat i la joventut expressiva, fins i tot gràfica, del seu estil tardà.

Matar el monstre és un treball formidable en equip d’au- tories editorials i creatives. Individual i alhora col·lectiu. Sigui el monstre la crisi en tots els sentits, o els temors de la imaginació, o tot plegat, és una lliçó ben estimulant de com matar-lo, el monstre. 4 L’ÚLTIMA 1/2 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H PUIGDEMONT INTENTA IMPLICAR ALEMANYA EN UNA SOLUCIÓ DIALOGADA PERE MARTÍ

El president Puigdemont surt de la presó de Neumünster davant una multitud de periodistes. ACN

TEMA DEL DIA la compareixença de premsa que tenia El president s’instal·la a Berlín Gripau. La casualitat ha fet que la sortida prevista aquesta tarda i ha agafat el cotxe per aconseguir que Europa de Carles Puigdemont de la presó de cap a Berlín per instal·lar-s’hi mentre forci Espanya a negociar amb Neumünster coincidís amb la roda de duri el procés d’extradició, que es pot Catalunya***La Caixa reuneix premsa del govern espanyol. Feia molt allargar seixanta dies. Puigdemont no va la primera junta d’accionistes a de temps que el ministre portaveu Íñigo a la capital alemanya a fer turisme, sinó València***La futura llei LGTBI Méndez de Vigo no havia d’empassar-se a continuar treballant, no solament per- valenciana prohibirà les teràpies un gripau tan gros amb un somriure tan què no l’extradeixin sinó per continuar per a modificar l’orientació forçat intentant explicar que la decisió internacionalitzant el procés català amb sexual del tribunal alemany era només una un objectiu molt concret: que Europa forci discussió jurídica sense conseqüències Espanya a obrir un diàleg amb Catalunya. polítiques. El revés polític que ha rebut el I a Europa qui mana és Alemanya, amb govern espanyol és de dimensions còs- Angela Merkel al capdavant. miques i Puigdemont el pensa aprofitar. A partir de demà, l’objectiu del presi- Només sortir de la presó, ha dedicat dent són les institucions alemanyes, unes paraules d’agraïment en alemany començar a trucar a portes, perquè la als qui li han donat suport, ha demanat solució de Catalunya no vindrà de la la llibertat dels presos polítics catalans Moncloa ni tampoc de la Comissió Eu- i ha enviat un missatge que no tenia ropea mentre Jean-Claude Juncker la com a destinatari la Moncloa sinó les presideixi. L’entorn de Juncker està con- cancelleries europees: ‘És el temps del trolat pel PP per mitjà de la cap de gabi- diàleg, és l’hora de la política.’ I en una net, Clara Martínez Alberola, que barra el nova maniobra inesperada, ha suspès pas a qualsevol diàleg amb representants 5 L’ÚLTIMA 2/2 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

política del conflicte i limiten la retòrica de cooperació duanera i policíaca entre a ‘fer complir la llei’ per judicialitzar-lo. Andorra i França amb controls conjunts La xifra. 11.746 persones a la duana francoandorrana per lluitar en situació irregular MÉS QÜESTIONS contra el contraban de tabac. Després han recuperat la targeta La Caixa reuneix la primera junta d’ac- de les advertències de la Unió Europea, sanitària a les Illes cionistes a València. Sis mesos després aquest és un objectiu prioritari dels dos d’haver decidit de traslladar la seu social governs, que també reforçaran l’inter- a València, amb l’excusa de la inesta- canvi d’informació. Però la col·laboració bilitat política del Principat a causa del no acaba a la duana. També destinaran procés, la Caixa ha reunit per primera més recursos per a fer front als contra- vegada la junta general d’accionistes bandistes, fins i tot recursos aeris, que al Palau de Congressos de la capital sobrevolaran la zona fronterera. valenciana. Amb menys assistents dels previstos, el president de CaixaBank, Convoquen una manifestació a Eivissa Jordi Gual, ha defensat el trasllat per- contra la massificació turística. Un total què era ‘la millor decisió’ per a protegir de setze entitats culturals, ecologistes i clients i treballadors i ha subratllat la associacions veïnals d’Eivissa s’han ad- ‘fortalesa’ de l’entitat amb xifres: el herit a la concentració que es farà el di- 2017 ha obtingut un benefici de 1.684 vendres 20 d’abril al passeig Vara de Rey milions d’euros, la qual cosa repres- sota el lema ‘Jo dic prou!’. L’objectiu de neta un increment del 61% respecte de la mobilització és denunciar ‘la saturació del govern català. Aquest divendres s’ha l’exercici precedent, la ‘xifra més alta de turística i les contínues agressions al pa- reproduït una altra vegada l’espectacle la seva història’. Per Gual, els resultats trimoni ambiental, cultural i lingüístic’ patètic de la compareixença de premsa són ‘especialment meritoris en un any eivissenc i per donar l’oportunitat ‘a la del portaveu de la Comissió a Brussel·les particularment difícil per les tensions gent indignada que faci públic aquest que, a preguntes dels periodistes, con- polítiques a Catalunya’. malestar’. La plataforma es considera tinuava dient que el tema de Catalunya que ‘Eivissa ha arribat a extrems de so- era un afer intern que s’havia de resoldre La futura llei LGTBI prohibirà les teràpies breexplotació insuportables i ha arribat en el marc de la constitució espanyola. per a modificar l’orientació sexual. El el moment de posar límit als excessos, a Mentrestant, tots els mitjans europeus Consell ha aprovat l’avantprojecte de la sobresaturació de persones i vehicles i informaven de la sortida de Puigdemont llei valenciana per a la igualtat de les a tots els seus efectes indesitjables, com d’una presó alemanya. persones lesbianes, gais, transsexuals, l’esgotament de recursos naturals, la bisexuals i intersexuals (LGTBI). L’ob- desfiguració del paisatge i la manca de La detenció i posterior empresonament jectiu és garantir la igualtat real i efectiva qualitat de vida’, entre més. de Puigdemont a Alemanya ha acon- de totes les persones amb independència seguit de fer canviar l’opinió publicada de l’orientació sexual, identitat o expres- LA XIFRA del país, que ha passat de la fredor a sió de gènere i desenvolupament sexual, 11.746 persones en situació irregular han posicionar-se clarament contra l’ex- i per això prohibeix l’ús de programes i recuperat la targeta sanitària a les Illes i tradició i també ha despertat suports teràpies destinades a modificar l’orien- accedeixen, sense discriminació, a tots els polítics, sobretot entre les formacions tació sexual amb sancions que van fins serveis sanitaris públics en les mateixes d’esquerres, amb Die Linke com a actor als 45.000 euros. La vice-presidenta condicions que la resta de ciutadans més destacat. És significativa la reac- i consellera d’Igualtat i Polítiques In- d’aquesta comunitat. El govern balear ció que ha tingut el govern alemany a clusives, Mónica Oltra, ha reconegut va recuperar el dret a la salut universal l’hora de valorar la sortida de la presó que aprovar l’avantprojecte havia estat el juliol del 2015, després d’haver-lo su- de Puigdemont, molt diferent de la que ‘especialment emotiu’ per la seva tra- primit l’anterior executiu del PP. ha tingut la Moncloa. El portaveu del jectòria vital i professional dedicada al ministeri d’Afers Estrangers, Rainer rebuig de la discriminació del col·lectiu TAL DIA COM AVUI Breul, ha demanat que es deixi fer go- LGTBI, i que ara es feia ‘un gran pas’ per Un 6 d’abril de 1983 el Parlament va vern a Catalunya perquè ‘només així es a aconseguir una societat més inclusiva. aprovar per unanimitat la primera llei pot avançar cap a una solució política’. de normalització lingüística. Aquesta El terme ‘solució política’ és insòlit en Andorra intensifica la lluita contra el unanimitat avui seria impossible, perquè el llenguatge dels polítics espanyols, contraban de tabac. Avui s’ha esceni- el PP i Ciutadans han trencat el consens que ni tan sols reconeixen la naturalesa ficat l’entrada en vigor del nou conveni lingüístic vigent des de la transició. 6 ENTREVISTA 1/6 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

PERE CARDÚS

NEUS MUNTÉ a batalla de Barcelona comença a fer soroll un any abans de les eleccions. Alguns partits ja han començat pro- ‘La unitat dels cessos de primàries i s’han anunciat propostes innovadores. Neus Mun- Lté, que va ser consellera de Presidència i independentistes portaveu del govern fins al juliol passat, ha decidit de presentar-se pel PDECat i per a guanyar a disputar la batllia a Ada Colau. Falta un any i la situació que viu el país no deixa preveure una campanya plàcida ni cen- Barcelona és possible’ trada tan sols en la ciutat. En parlem amb Munté, que demana que es treballi amb la màxima unitat de les forces sobiranis- Entrevista amb la candidata tes i amb la idea de crear nous consensos a les primàries del PDECat polítics a la ciutat. Parlem també de la situació dels presos, del conflicte entre per a les eleccions de Barcelona el partit i Junts per Catalunya, la decisió de la justícia alemanya amb Puigdemont i les seves conseqüències...

—Quina serà la gran prioritat de les eleccions a Barcelona? —N’hi ha una de molt clara, que no és l’única, que és recuperar els grans con- sensos polítics i socials en qüestions tan importants com l’habitatge, la seguretat, la mobilitat, l’ocupació i el model de ciutat. També cal recuperar el tremp de Barcelona com a capital d’un país que es troba en una situació molt complexa de vulneració de drets i llibertats. I també cal recuperar el paper de lideratge de Barcelona a l’àrea metropolitana i capital dels pobles i municipis del país.

—El mandat d’Ada Colau no ha afavorit tots aquests objectius? —Sí, n’estic convençuda. I per això ara els situo com a prioritats. L’equip de govern de Colau no compta amb un consens polític per a impulsar una de les seves propostes estrella, que és la unió dels tramvies per la Diagonal. O en matèria d’habitatge, tot ha que- dat en grans anuncis i proclames, però continua essent un problema molt greu. Encara cal un parc d’habitatge a un preu assequible. S’han fet molts anuncis i moltes promeses, però la feina està per fer a Barcelona. ALBERT SALAMÉ 7 NEUS MUNTÉ 2/6 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

—Què ofereix Neus Munté que no ofe- —Què es pot fer contra l’expulsió de la reixin els altres? gent dels seus barris? —Crec que puc acreditar una experièn- —Per ser honestos, cal reconèixer que cia de govern i gestió pels anys que he un ajuntament –el de Barcelona i qual- Fa tres anys, l’equip tingut la sort i l’honor de ser membre sevol altre– no té tots els elements per a de Colau va centrar del govern de Catalunya. I també un influir de manera definitiva en el preu de coneixement de la ciutat. Però tam- l’habitatge i del sòl, que és el que genera la campanya en unes bé penso que tinc experiència en els en bona part aquesta situació. Però sí que prioritats que no sectors en què s’han de restablir unes té alguns mecanismes per a influir-hi. s’han desenvolupat aliances molt importants. Em refereixo I s’han d’aprofitar intensament. Això al tercer sector social, com a garant no ha passat amb Colau. Fa tres anys, dels drets i el benestar de les persones, l’equip de Colau va centrar la campanya però també en el sector econòmic i el en unes prioritats que no s’han desen- món de l’empresa perquè contribueixi volupat. La cosa ha quedat en aquells a recuperar el dinamisme econòmic, grans titulars. Una d’aquelles prioritats És elogiable que es que és la condició indispensable perquè era l’habitatge, i Barcelona continua amb vulgui fer participar hi hagi benestar. Aquestes són algunes les mateixes necessitats que aleshores. de les credencials que puc acreditar la ciutadania en les per la meva trajectòria al govern, com —No hi ha hagut cap millora? grans decisions de la a diputada i pels meus anys de feina a —L’únic que podrà acreditar Colau al ciutat la UGT de Catalunya. final del seu mandat és la posada a dis- posició de l’habitatge que prové de l’eta- —Com definiríeu la Barcelona que voleu pa de Xavier Trias. No s’han explorat construir en una frase? totes les possibilitats. No s’ha negociat —Barcelona ha de ser una ciutat més intensament amb els grans tenidors i amable amb les persones que hi viuen els bancs per poder disposar del parc i hi treballen, amb les persones que d’habitatge a un preu assequible. I no emprenen i poden generar riquesa, amb s’ha aprofitat la bona entesa que hi els vianants, amb les persones grans... havia hagut el mandat anterior amb el Barcelona és una gran ciutat on es viu govern de la Generalitat, que va crear bé i on s’ha de viure millor. I ha de ser un indicador dels preus de lloguer per a capaç d’ajudar a viure millor a tothom prioritzar els preus raonables. L’ajun- sense exclusions. tament té eines i no les ha fetes servir. I parlem d’un problema greu que afecta —És culpa del turisme que no sigui una moltes persones. ciutat amable amb les persones que hi viuen? —Què ha fet bé Ada Colau? —Jo sóc crítica amb el discurs que culpa —Jo sóc de reconèixer les coses que es i demonitza el turisme. És evident que fan bé independentment del color polític hi ha d’haver uns límits i un control de cadascú. Començo per recordar que que ha d’exercir l’administració muni- ella no ha reconegut pràcticament res cipal i la resta d’administracions. Però d’allò que va fer ben fet l’alcalde Trias hem de veure el turisme com una font en un context de greu crisi econòmica. d’oportunitats. No tan sols de riquesa Les dificultats eren grans i quotidianes. econòmica. Ens pot ajudar a situar enca- En vaig ser testimoni de primera fila com ra més Barcelona al món. Hi ha un altre a responsable del Departament de Be- aspecte del turisme que s’ha de corregir, nestar Social i Família. Colau ha apuntat que és el bon repartiment de la riquesa bones maneres en alguns aspectes, però que genera el turisme a la ciutat. S’han ha estat incapaç de concretar la bona d’establir mecanismes perquè aquesta direcció en aspectes com la participació riquesa arribi a moltes més persones ciutadana. És elogiable que es vulgui que no ho fa actualment. Però no podem fer participar la ciutadania en les grans criminalitzar el turisme. decisions de la ciutat. Però cal que la 8 NEUS MUNTÉ 3/6 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

La participació no ha de servir per a treure rèdit polític, sinó una proposta sincera

Munté és crítica amb l’actitud de la batllessa Colau durant els fets de la tardor. ALBERT SALAMÉ

participació formi part d’un concepte dels drets i les llibertats dels ciutadans calde de Barcelona ha de ser un portaveu de democràcia real. sense ambigüitats. També ha de defen- de Catalunya al món. Això s’ha perdut sar la legitimitat d’un govern que va ser amb Colau. N’he parlat amb persones —Què voleu dir? expulsat amb l’article 155. I també s’ha vinculades a projectes i expedicions de —No té cap sentit sotmetre a consulta de posar al costat de la defensa de les la marca Barcelona. I ratifiquen aquesta de la ciutadania qüestions en què no hi persones que en aquest moment són a la mirada. Aquesta posició de lideratge els ha una discrepància política, sinó un presó o a l’exili i demanar-ne la llibertat ha causat un cert vertigen i molta inco- gran consens. Això passarà ara amb i el retorn. Aquest discurs no s’ha fet de moditat. I és una posició que aporta coses la multiconsulta. Per exemple, volen manera nítida. I quan s’han pronunciat bones i positives per a la ciutat. preguntar si s’està d’acord que el 30% sobre això, ho han fet tard i de manera dels solars que hi ha al 22@ es destinin confusa. Això és imperdonable en una —El ple de l’ajuntament està molt frag- a habitatge públic. L’alcaldessa té un ciutat com Barcelona, que ha estat la casa mentat en la representació política. suport absolut del ple de l’ajuntament de tantes mobilitzacions polítiques i cí- Quina és l’aliança capaç de desbancar i de la ciutadania per a fer-ho i per a viques en defensa de l’autodeterminació Colau? modificar el Pla General Metropolità i la llibertat. En aquest moment difícil —La màxima unitat de les forces inde- que ho faci possible. Sembla que vulgui per al país, s’ha trobat a faltar molt el pendentistes. Cal tenir en compte que si una votació de resultat evident per a una lideratge de Barcelona i de la batllessa. no hi ha entesa alternativa, el govern és decisió que ja està presa. La participació per a la llista més votada. L’opció guan- no ha de servir per a treure rèdit polític, —També s’ha deixat de fer servir la yadora per Barcelona és sumar esforços sinó una proposta sincera. potència internacional de la marca tots els qui volem una Barcelona capital Barcelona per explicar la situació de de Catalunya amb els accents que ara —Com s’exerceix de capital d’una na- Catalunya? explicava. I també sumar esforços per ció? —Aquesta també és una manera d’exer- una Barcelona que dóna respostes als —Per començar, el govern de la ciutat cir la capitalitat. Trias ho va fer molt, problemes de la gent i que no es queda s’ha de posar al capdavant de la defensa això, en els seus viatges pel món. L’al- en les proclames i els grans anuncis. Em 9 NEUS MUNTÉ 4/6 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

sembla que aquesta unitat dels inde- pendentistes per a guanyar a Barcelona és possible.

—La CUP pot ser una aliada de Neus Munté? —La decisió no s’ha de prendre tan sols des de les posicions del Partit Demòcrata que jo represento. Se n’hauria de parlar molt. Vull dir que amb la CUP hem com- partit i compartim una visió i un objectiu com a país. Però a Barcelona i a qualsevol altre municipi, la qüestió del país, que és important, s’ha d’acompanyar d’una proposta de ciutat. Cal posar-se d’acord en com governar la ciutat i quina és la millor manera de servir les persones. I és evident que en el terreny econòmic i social les diferències amb la CUP són molt grans. Hem pogut conviure i hem fet un camí plegats en l’àmbit de país, però no ho veig directament exportable a l’àmbit municipal. El llaç groc a la solapa de Neus Munté. ALBERT SALAMÉ

—I no cal fer la unitat dels sobiranistes abans, per assegurar la primera posició? —Hem de poder analitzar què ens convé més. Jo em sentiria còmode amb una llista com més transversal millor. La cosa que menys em preocupa és el nom Reconec que hi ha coses que cal millorar —Es podrà fer un debat sobre la ciutat de la llista, però imagino una candida- de la política de partit, però jo hi crec, que no quedi tapat amb tot això que tura amb persones amb carnet de partit com a actors polítics de primer ordre. El passa al país? i independents. M’agrada molt la par- meu partit té en marxa unes primàries —Segur que les eleccions municipals es ticipació d’independents en la política. per a escollir un candidat o candidata que veuran influïdes per la situació del país. S’ha de treballar per trobar una fórmula pugui guanyar les eleccions. El format, el Falta un any per a les eleccions i ens hem còmoda per a tothom que permeti de programa i la candidatura també s’han acostumat que les coses passen a una presentar-nos amb solidesa i força per de preparar bé. No tot són els noms que gran velocitat. Allò que un dia sembla obtenir la majoria de regidors del ple. poses davant. La seva proposta sobre- una qüestió importantíssima l’endemà passa les costures dels partits, evident- ja no és actualitat perquè han passat —Què en penseu, de la proposta de ment. I cal analitzar la proposta, però li quatre coses noves també importants. Graupera? falta molta concreció. Per tant, es fa difícil de preveure en —D’entrada, tothom qui tingui coses quin punt exacte es trobarà el clima del a dir sobre Barcelona és benvingut. Les —N’heu parlat? país el 9 de juny de l’any que ve, quan propostes i les idees són sempre bones. —No. Ens coneixem de fa molts anys. presumiblement es faran les eleccions Dit això, la proposta concreta de fer unes Havíem militat plegats a la Joventut municipals. Sigui com sigui, la gravetat primàries obertes necessita més concre- Nacionalista de Catalunya, al mateix de les coses que passen a Catalunya fa ció. Crec que és un bon ham perquè es col·lectiu. El conec, l’aprecio i penso que sigui impossible d’obviar l’actualitat parli de la participació i l’apoderament que és una persona amb un cervell i els objectius nacionals en una campan- de la ciutadania. Però he de demanar privilegiat i amb una trajectòria molt ya i unes eleccions municipals. que es toqui de peus a terra i s’expliqui interessant. Però no ens hem vist da- com es poden organitzar unes primàries rrerament. No n’hem parlat. Ja arribarà —Com viviu l’empresonament dels d’aquesta mena. D’altra banda, sempre el moment. Màxima disposició a parlar vostres companys? Vau compartir taula defensaré el paper dels partits polítics. amb tothom. de govern fins pocs mesos abans... 10 NEUS MUNTÉ 5/6 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

—Vaig compartir la taula del govern diatament. Tinc la mateixa sensació de fins pocs mesos abans, però la relació tristesa i d’impotència pels companys personal i política la vam tenir fins po- que són a l’exili. La decisió de marxar ques hores abans d’entrar a la presó. Ho de casa és molt dura per a ells i per a les No em podia porto molt malament, com la majoria de seves famílies. imaginar aquesta gent. Amb molta tristesa, però sobretot amb molta indignació i molt sentiment —Deveu tenir el pensament que podríeu virulència de l’estat d’injustícia. Tots els qui són a la presó ser a la presó ara... hi són per motius polítics, sense haver —És innegable que aquest pensament comès cap delicte. Hi ha una construc- l’he tingut. Però no des d’una pers- ció absolutament artificial d’un delicte pectiva d’alleugeriment o de dir ‘uf, de rebel·lió que la decisió de la justícia encara sort que no sóc jo’, sinó des de la alemanya aquesta setmana ha desmun- indignació. Perquè sé que jo no vaig fer tat completament. Després d’això, cap res per a merèixer la presó, i els com- dels presos polítics hauria de ser ara a la panys que van continuar o que es van presó. Haurien de ser alliberats imme- incorporar al govern o a la presidència del parlament, tampoc. Cap dels qui són a la presó o a l’exili no han fet res que justifiqui la seva situació. La meva sensació és potser més real perquè conec en primera persona la tasca que feia el govern i l’esperit sempre rotundament democràtic i completament pacífic que va presidir la nostra actuació. Sempre democràtica i sempre pacífica.

—Havíeu previst aquesta virulència de l’estat espanyol? Al govern teníeu més informació... —A risc de ser titllada d’ingènua, us asseguro que no em podia imaginar aquesta virulència de l’estat. L’actuació de l’estat el 9-N del 2014 i després em servia com a referència per a imaginar quina podia ser la reacció de l’estat. Entenia que es parlaria de desobediència com aleshores. No em podia imaginar, el 14 de juliol, quan vaig sortir del govern, que el 2 de novembre nou membres del govern entrarien a la presó. De cap de les maneres. Parlo només per mi. Vaig pen- sar que finalment la política s’imposaria. I també que el sentit comú s’imposaria al sentiment de venjança. Sabia que podia haver-hi unes conseqüències perso- nals pel compliment del mandat del referèndum pel govern i el parlament, La mirada serena de la però mai que s’arribaria a l’extrem de candidata del PDECat per la l’empresonament preventiu de persones batllia de Barcelona, Neus que no han comès cap delicte. Munté, durant l’entrevista. ALBERT SALAMÉ —La sortida del govern tenia a veure amb intuir una tardor difícil? 11 NEUS MUNTÉ 6/6 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

—En bona part, sí, però hi va haver un —S’ha parlat i escrit molt sobre aquesta cúmul de circumstàncies i va ser una suposada mala relació. Jo ho visc de prop decisió personal. No em va fer fora ningú, i puc dir que no hi ha una mala relació. no em va cessar el president Puigdemont, Tanmateix, hem de tenir en compte que sinó que vaig ser jo qui li vaig demanar el parlem d’actors diferents i cal desdra- relleu perquè em sentia sense força per a matitzar. El Partit Demòcrata és jove, Parlem de la presidenta encarar aquella tardor que sí, s’intuïa di- però és un partit clàssic amb estructura del parlament i la gravetat fícil, però no pas amb aquesta magnitud. i territorialització, jerarquia en la presa democràtica que estigui Jo creia que el millor era que fer un relleu de decisions, etc. En canvi, Junts per privada de llibertat que garantís que les coses arribarien a bon Catalunya s’ha creat per ser una candi- port. Jo ja feia molts anys que treballava datura, i ara un grup parlamentari, amb amb una gran intensitat. Ja feia anys una composició diversa de persones amb que era consellera i la tasca de portaveu molta experiència política i persones que del govern tenia un desgast personal alt. no en tenen gens. I això fa que la gestió Vam fer una reflexió amb el president i dels lideratges, les emocions i la presa també amb la família. Vaig considerar que de decisions siguin diferents a un lloc i El PDECat i Junts per el relleu era necessari. I vaig estar molt a un altre. I que hi pugui haver topades. Catalunya estem condemnats satisfeta de com va ser la meva sortida i I ho dic en el bon sentit de la paraula. i disposats a entendre’ns crec que els canvis van reforçar el govern. Insisteixo que cal desdramatitzar. For- En el meu cas, la incorporació com a mem part d’un mateix projecte. Hem conseller de Presidència de Jordi Turull d’estar satisfets de com va l’experiència. em va satisfer, perquè és una persona I cal entendre que la repressió no ajuda que admiro, estimo i amb qui som amics a crear un clima de normalitat. No pot des de fa anys. ser així. El PDECat i Junts per Catalunya estem condemnats i disposats a enten- —Què passa amb la visibilitat de les dre’ns. dues preses, Dolors Bassa i Carme For- cadell? Sembla que se’n parli menys. —I ara què s’ha de fer? Qui ha de ser in- —És cert. Ja va passar amb la Meritxell vestit? Cada dia ens canvien el candidat Borràs i la Dolors Bassa en el primer i ja no sabem on som. moment. Torna a passar ara amb la —Forma part de l’excepcionalitat que Carme i la Dolors. Diria que s’explica vivim. No és pas des de Catalunya que per diversos factors. El pes polític està canviem de candidat per plaer. Ens molt centrat en persones com el pre- trobem amb decisions de l’estat es- sident Puigdemont, el conseller Turull panyol que impossibiliten o fan molt i el vice-president Junqueras, i això fa difícil la investidura d’una persona que les preses polítiques hagin quedat o d’una altra. Ara hi ha una decisió en un segon terme. Però també crec que de les Nacions Unides que dóna més reflecteix el que passa a la societat, que força a la investidura de Jordi Sànchez. és la menor visibilitat de les dones. És Per tant, avui el candidat de Junts per sorprenent, perquè parlem de la presi- Catalunya és Jordi Sànchez, després denta del parlament i la gravetat demo- que no es pogués fer la investidura de cràtica que estigui privada de llibertat. I Turull, el dia abans de ser empreso- en canvi, no se’n parla amb la intensitat nat, perquè la CUP no ho va voler. En que seria normal. És important que hi tot cas, ara som on som. I cal analit- posem el focus. A més, em consta que les zar molt bé la decisió que ha pres la condicions d’habitabilitat i convivència justícia alemanya sobre Puigdemont, de la presó d’elles són molt diferents de però fins ara el nom que hi ha damunt les presons on hi ha els homes, que són la taula és el de Sànchez. Hem de fer més noves i modernes. aquesta investidura. I el pas següent és poder nomenar un govern i tenir un —Quin problema hi ha entre el PDECat altre altaveu per a denunciar tot això i Junts per Catalunya? que passa a Catalunya. 12 ENTREVISTA 1/5 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

ROGER GRAELLS

NEUS TORBISCO eus Torbisco-Casals és doctora en dret i professora de drets humans a la Universitat Pompeu Fabra. ‘La decisió de la Resideix habitualment a Ginebra i forma part de l’equip d’advocats Nde Ben Emmerson, el jurista que defensa justícia alemanya els presos polítics a l’ONU i que va pre- sentar la demanda de Carles Puigdemont sobre Puigdemont és contra Espanya, admesa a tràmit recent- ment. Torbisco és una de les advocades del president i està molt satisfeta per la irrevocable’ decisió de la justícia alemanya, però ad- verteix que ara cal investir president Jordi Sànchez perquè les mesures cautelars Entrevista a una de les advocades dictades pel Comitè de Drets Humans de Puigdemont, doctora en dret de l’ONU poden posar Espanya en una situació encara més complicada. i experta en drets humans Parlem amb Torbisco de la decisió presa ahir per la Cort Suprema de Slesvig-Hols- tein de deixar en llibertat Puigdemont i retirar-li l’acusació de rebel·lió. Segons que confirma l’advocada, la decisió ja és irrevocable. I parlem també de la impor- tància de la investidura de Jordi Sànchez, i de les mesures cautelars dictades per les Nacions Unides. Els partits indepen- dentistes preparen un ple que pot posar Espanya entre l’espasa i la paret: o bé accepta que Sànchez assisteixi al parla- ment o que sigui investit telemàticament o bé li ho impedeix i, doncs, infringeix la resolució de l’ONU. Això, de retruc, pot afectar els processos d’extradició oberts de Puigdemont i la resta d’exiliats. Torbisco explica també algunes de les accions que s’emprendran contra l’estat espanyol a mitjà termini: ‘Hem de tenir la possibilitat no solament de defensar-nos, sinó de fer una ofensiva contra Espanya.’

—Com valoreu la decisió de la justícia alemanya sobre Puigdemont? —Molt positivament. No sé què deu pensar el jutge Llarena… Bèlgica ja va fer un cop important a la criminalització de l’independentisme al desembre, i ara és Alemanya. És molt important perquè enforteix els drets polítics i les demandes que hem presentat contra Espanya. Vull posar en relleu l’exili. Si no, no s’hauria pogut internacionalitzar la vulneració CEDIDA 13 NEUS TORBISCO 2/5 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

de drets i Puigdemont i els consellers —Sí, d’això n’estic igual o més convençu- haurien quedat silenciats a la presó. La da que ahir. La investidura de Puigde- justícia alemanya ha posat de manifest mont ara per ara és impossible. El procés la vulnerabilitat de les acusacions i indi- d’extradició pot prolongar-se i hi ha el La justícia alemanya rectament la decisió afecta moltíssim els rellotge que marca la convocatòria de ha posat de manifest casos dels presoners. El grup de treball de noves eleccions, que seria un desastre. No l’ONU sobre detencions arbitràries, quan dic que la candidatura de Sànchez sigui la vulnerabilitat hagi vist que dos estats europeus, o tres, o millor o pitjor, això no ho valoro. Però de les acusacions quatre, descarten l’extradició per rebel·lió sí que reforça exactament tot això que i indirectament perquè no hi ha hagut violència, serà passa. És la manera perquè es visualitzi la decisió afecta més propens a afirmar que a Espanya hi internacionalment que Espanya vulnera moltíssim els casos ha presos polítics, com han fet Amnistia el dret internacional i també ens afavorirà dels presoners Internacional i Human Rights Watch. que els estats implicats en les extradicions vegin les vulneracions que hi ha a Espanya. —Llarena va retirar l’euroordre quan S’ha de convocar el ple i és important de s’intuïa que Bèlgica rebutjaria les acu- comunicar-ho molt bé. Per entendre’ns, sacions de rebel·lió. ha de sortir al New York Times. No com —És una opció que té, però seria una quan el Comitè de Drets Humans de l’ONU altra autohumiliació. Els intents de com- va dictar les mesures cautelars perquè Hi ha declaracions de pra d’avions militars a Alemanya, la Espanya respectés els drets polítics de Rajoy i més membres detenció d’Hervé Falciani pensant que Sànchez: aquell divendres fatídic dels em- Suïssa faria un intercanvi amb Marta presonaments va quedar eclipsat. Podem del govern espanyol Rovira… Lamentablement, Europa torna trobar-nos en una situació en què Llarena dient que no s’ha a veure que Espanya és diferent. retiri l’euroordre i a més no compleixi les gastat ni un euro en el mesures de l’ONU. Això afavoriria que el referèndum —Ara, però, la justícia alemanya ana- grup de treball digués que hi ha presos litzarà l’acusació de malversació. polítics i que les extradicions fracassessin. —En el cas del Puigdemont és en qui hi No podem guanyar de cap altra manera, ha ha menys proves. Hi ha declaracions de de ser una guerra judicial. L’única manera Rajoy i més membres del govern espanyol que tenim de demostrar que l’estat in- dient que no s’ha gastat ni un euro en el complirà les mesures cautelars és reactivar referèndum. Crec que és més difícil de la candidatura. Sóc pessimista respecte sostenir que el càrrec de rebel·lió, perquè que compleixin la resolució de l’ONU, però almenys podien argumentar que la decla- sense mostrar-ho no podríem afirmar que ració d’independència era una alteració Espanya incompleix els drets humans. de l’ordre constitucional. Però malversa- ció? No n’hi ha proves ni indicis racionals. —En el cas de Carles Puigdemont, per Sospito que no serà fàcil que l’extradeixin què no vau demanar mesures cautelars? perquè també s’analitzarà el fons, com —En tots dos casos pensàvem que les s’ha fet per descartar la violència. possibilitats que un tribunal internacio- nal atorgués mesures cautelars, a partir —La fiscalia alemanya pot recórrer dels precedents i del que nosaltres sabem, contra la decisió o ja és irrevocable? era molt difícil. És gairebé impossible —És irrevocable. A Alemanya aquesta que es dictin mesures cautelars en casos decisió, sobre l’extradició, correspon de drets polítics perquè gairebé no se als estats federats. Així ho diu l’article n’han pres mai. S’atorguen per amenaces 13 de la llei alemanya sobre Assistència imminents al dret de vida, per amenaces Internacional en Afers Criminals. directes a la integritat física de la persona afectada… És a dir, en casos extrems. Per —És important que es mantingui la això vam presentar la petició al Comitè de candidatura de Sànchez per forçar Es- Drets Humans i no al Tribunal d’Estras- panya a prendre posició sobre les cau- burg, perquè en aquest cas teníem cla- telars de l’ONU? ríssim que el Tribunal Europeu de Drets 14 NEUS TORBISCO 3/5 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Humans no obriria la via de les cautelars. A més, tenint en compte la situació que hi ha a l’est d’Europa, si obren el camí de les mesures cautelars per drets polítics tindrien moltíssimes demandes de països com Polònia, Hongria, etc. I el TEDH és un tribunal més polititzat, amb jutges que representen els estats, mentre que el Comitè de l’ONU és format per experts independents.

—I quina diferència hi havia entre Sàn- chez i Puigdemont? —A Sànchez, l’estat li impedeix físicament d’assistir al ple. Vam demanar que l’alli- beressin per assistir-hi o bé que es pogués fer una investidura telemàtica, i el Comitè de l’ONU no entra a jutjar el fons del cas. En el cas de Puigdemont, vam pensar que no podíem demanar les cautelars perquè l’estat no restringeix físicament la seva presència en el ple, tot i que sí que hi ha les restriccions del Tribunal Constitucional, Carles Puigdemont surt de la presó de Neumünster. CCMA cosa que hem argumentat en la demanda contra Espanya. El cas de Puigdemont re- queriria accions inusuals, com ara demanar a la policia espanyola que no el detingués —De totes maneres, quan el processa- que hauria de tenir. No és només el dret si tornava per assistir al ple. En definitiva, ment per rebel·lió sigui ferm, quedaran de ser candidat, sinó també de ser elegit pensem que no s’haurien concedit unes inhabilitats per a exercir càrrecs públics. diputat, de representar la ciutadania, mesures cautelars. Aleshores les cautelars de l’ONU resta- de ser nomenat president… Per tant, si ran sense efecte? podem demostrar en un ple d’investi- —Comentàveu que sou pessimista, que —Encara ho estudiem. Però quan els in- dura de Sànchez al parlament que l’estat creieu que l’estat espanyol no complirà habilitin presentarem noves demandes al infringeix les mesures cautelars, podrem les mesures cautelars de l’ONU sobre Comitè de Drets Humans de l’ONU perquè afirmar internacionalment que Espanya Sànchez. L’incompliment només té un considerem que serà una vulneració dels incompleix els drets humans. Cal tenir cost d’imatge? seus drets polítics. La nostra intenció és en compte que, a l’exterior, Espanya no —No, no! Una vegada s’analitzi el fons que cadascun d’aquests casos acabi a té la imatge que en tenim a l’interior. de la qüestió, infringir les mesures cau- l’ONU. L’acció judicial espanyola no va telars és una vulneració i, per tant, es dirigida a identificar uns presumptes —Pot comportar-li alguna conseqüèn- consideraria que Espanya incompleix els delinqüents individuals, sinó a impedir el cia, al jutge Llarena, el fet d’incomplir drets humans. Això tindria un impacte funcionament normal de la democràcia. les mesures cautelars? indirecte molt important, per exemple, en Per tant, tots aquests casos s’acumularan —L’obligació la té l’estat espanyol, que el procés d’extradició de Puigdemont. Si a les demandes ja existents. és qui ha signat els tractats internacio- l’estat no compleix les seves obligacions nals. Són els tres poders, el legislatiu, i no deixa investir Sànchez, Alemanya —Espanya ha dit que es garanteixen l’executiu i el judicial, que han de vetllar pot veure que Espanya incompleix reso- els drets polítics de Sànchez perquè va perquè es compleixin les cautelars. lucions internacionals sobre els drets hu- poder presentar-se a les eleccions. mans. I el cas de Puigdemont és paral·lel. —És una resposta absolutament absur- —Però el govern espanyol pot rentar-se da, evasiva i inadequada perquè no res- les mans i dir que la decisió depèn del —Per tant, seria un argument més en pon a la mesura cautelar. Has deixat que jutge. la defensa de Puigdemont per a aturar sigui candidat a les eleccions, però resul- —Totalment. Però el fiscal general de l’extradició. ta que quan el resultat no t’ha convingut, l’estat podria demanar al jutge que —Exacte, nosaltres pensem que sí. no deixes que tingui les conseqüències complís aquestes mesures cautelars. La 15 NEUS TORBISCO 4/5 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

decisió del Comitè de Drets Humans és reconeix les resolucions de l’ONU i que a dir, el TEDH mateix reconeix que les vinculant per al jutge Llarena a l’hora a Espanya només són regulades les cautelars són vinculants. No hi ha cap d’interpretar els drets de Jordi Sàn- sentències del Tribunal d’Estrasburg. dubte sobre això. Una altra cosa és el chez. Ho diu la constitució espanyola: —Em sap greu dir-ho, però això no dictamen final quan es decideixi sobre els jutges i els tribunals espanyols han és cert. L’estat espanyol ha d’articular el fons de la demanda, que és menys d’interpretar els drets humans d’acord mecanismes concrets i clars per a fer vinculant i presenta més dubtes. En tot amb la doctrina dels tribunals interna- efectives les seves obligacions inter- cas, amb l’incompliment n’hi ha prou cionals. Si el senyor Llarena compleix nacionals. Espanya ha signat el Pacte per a dir que Espanya vulnera els drets l’estat de dret, ha de revisar la seva Internacional de Drets Civils i Polítics i humans. interpretació dels drets polítics i elimi- és responsabilitat de l’estat d’articular nar els entrebancs sobre l’exercici dels els mecanismes procedimentals perquè —El Comitè de Drets Humans de l’ONU drets de Sànchez. Té l’obligació jurídica les resolucions siguin efectives. Espanya es considera un tribunal internacional? d’aplicar el dret d’acord amb la doctrina ha signat i ratificat aquest pacte, a més —Sí, és un tribunal internacional. El i els estàndards internacionals. del protocol opcional, i per tant reconeix nom no fa la cosa. S’anomena ‘comi- l’autoritat del Comitè de Drets Humans tè’ perquè prové del 1966, i en aquell —Prevaricaria si ho incomplís? de l’ONU i se sotmet voluntàriament a moment hi havia recel a dir ‘tribunal’ —Això és complicat de dir, perquè la pre- la seva jurisdicció sense cap mena de de qualsevol òrgan que no fos estatal. varicació té un component de mala fe. És reserva. Altres països, com França o No era un moment de globalització i més complicat de provar. Però clarament Alemanya, exigeixen que abans s’hagi internacionalització. Van batejar-lo com eludiria les seves obligacions internacio- esgotat la via d’Estrasburg, però Espanya a ‘comitè’ per a reservar la paraula ‘tri- nals. La prevaricació es podria utilitzar per no hi va posar cap condició. Per tant, bunal’ per als òrgans domèstics, però a Llarena, però el condemnat en l’àmbit l’estat espanyol està obligat a regular la funció jurisdiccional és exactament internacional seria l’estat espanyol. És l’execució de les mesures cautelars. I la mateixa. l’estat en conjunt que ha de fer factible el encara més, hi ha una sentència d’Es- compliment d’aquestes mesures. trasburg que diu que les cautelars del —Comentàveu també que un incompli- Comitè de Drets Humans són vinculants ment d’Espanya podia afectar el procés —Alguns experts en dret internacio- per a tots els estats que han signat el d’extradició de Puigdemont, i suposo nal han argumentat que el Suprem no Conveni Europeu de Drets Humans. És que també de la resta d’exiliats. —Sí. Els meus companys alemanys a Gi- nebra no tenen cap dubte que Alemanya compliria unes mesures cautelars. No s’ho imaginen de cap més manera.

—I en el cas dels presos polítics, pot afectar-los de cap manera? —Tot això posa en qüestió la percepció internacional que Espanya és un estat seriós i que compleix les seves obliga- cions democràtiques. Pot repercutir-hi indirectament. Els drets de Jordi Turull també han estat vulnerats. Tots els casos van relacionats i considerem que l’impacte és igual d’important per a tots. Potser el cas de presoner polític més obvi és el de Jordi Cuixart, perquè no és polític i no podem demandar Es- panya per vulneració de drets polítics. En el cas de Cuixart, és una deten- ció arbitrària, i això s’analitzarà quan s’estudiï la demanda al grup de treball de l’ONU. Esperem la resolució sobre El tribunal de Slesvig-Holstein va decidir d’alliberar Puigdemont i descarta detencions arbitràries, que aquesta sí d’extradir-lo pel delicte de rebel·lió. ACN que no és vinculant. 16 NEUS TORBISCO 5/5 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

—La demanda de Puigdemont s’ha més accions. N’hi ha cap de prevista les admès a tràmit i ara Espanya té un setmanes vinents? termini de sis mesos per a presentar —Hi ha casos de vulneracions de drets al·legacions. Quin és el pas següent? fonamentals, com la censura a les obres —No podem fer res més fins que Espan- d’Arco. Aquests casos donen suport al ya no hagi respost. Després, nosaltres nostre argument general, que Espanya Si Espanya infringeix tindrem un altre torn de resposta i, vulnera drets humans com la lliber- les mesures cautelars de finalment, el comitè decidirà. L’única tat d’expressió, que hi ha una mena l’ONU, podrem afirmar acció que podria pensar-se és en el cas de repressió tova. Com en el cas de la internacionalment que que hi hagués el risc d’extradició imme- violència de gènere, és diferent una incompleix els drets humans diata. Podríem demanar unes mesures agressió física de la violència psicològica. cautelars per a evitar l’extradició, però La segona és més difícil de demostrar. això seria una demanda separada. No vol dir que sigui més suau, sinó difícil de detectar. Nosaltres argumentem que —També es faria al Comitè de Drets no confiem en la separació de poders a Humans? Espanya, que els remeis jurídics a l’es- —Es podria presentar al comitè o al tat no seran efectius. Som en una mena Tribunal d’Estrasburg. Pensem que el de ‘a por ellos’ judicial i ja no confiem Estem molt interessats comitè és més proteccionista pel que que el Constitucional sigui un tribunal en el cas d’Arco, perquè fa als drets polítics, i també més obert imparcial. Això és una lluita llarga, una demostra clarament el a arguments relacionats amb el dret guerra a llarg termini. De mica en mica, grau d’incompliment de d’autodeterminació, perquè un dels podrem presentar molts casos diferents la llibertat d’expressió a primers articles del pacte n’inclou la de persones que veuen vulnerats els seus referència. Per tant, creiem que totes les drets. N’hi ha milers. Persones que han Espanya, no solament a demandes relacionades amb la defensa rebut multes per haver participat en Catalunya de l’autodeterminació i de projecte po- manifestacions, els set-cents batlles lític és millor presentar-les al Comitè investigats pel primer d’octubre… La de Drets Humans que no pas al Tribunal nostra idea és aquesta. Però és clar, ara d’Estrasburg. En canvi, per la detenció ens hem de centrar a resoldre els pro- arbitrària sí que anirem al TEDH, però cessos d’extradició i col·laborem amb primer s’han de resoldre els recursos els advocats que porten les extradicions per la via interna. Aquestes demandes i els presos polítics. admeses a l’ONU no s’haurien admès a Estrasburg perquè encara s’ha d’esgotar —La censura d’Arco pot arribar a l’ONU? la via interna. —Estem molt interessats en el cas d’Ar- co perquè demostra clarament el grau —Però si el procés judicial intern d’incompliment de la llibertat d’expres- s’allarga, amb les inhabilitacions afe- sió a Espanya, no solament a Catalunya. gides, les vulneracions de drets polítics I considerem de presentar una demanda que denuncieu poden ser irreversibles. en nom dels ciutadans que han vist vul- —Si veiem que el Suprem allarga el ju- nerat el seu dret de vot. Però repeteixo, dici o que el Constitucional no resol els som en aquest compàs d’espera mentre grup de treball i la resolució no serà recursos, estudiarem de presentar les no es resolen les extradicions i del pro- vinculant, però té un prestigi molt elevat demandes també a Estrasburg. Podrem nunciament del grup de treball sobre i tindrà impacte. A més, treballem per argumentar que els terminis són poc detencions il·legals [els casos de Sàn- incorporar a la demanda els casos de raonables per a decidir sobre casos en chez, Cuixart i Junqueras]. Moralment Turull, Rull, Forcadell, Romeva i Bassa. què hi ha danys irreparables. Però sense i simbòlicament, seria molt important Estem pendents de com acaben aquests esgotar la via interna, a Estrasburg és que aquest organisme de l’ONU digués casos per obrir nous fronts judicials. difícil que prosperi. que són presos polítics. Hem de tenir la possibilitat no sola- ment de defensar-nos, sinó de fer una —Quan es va presentar la demanda de —Preveieu una resolució aviat, perquè ofensiva contra Espanya, però som en Puigdemont contra Espanya a l’ONU, tingui impacte en les extradicions? molts fronts ara mateix i els recursos Ben Emmerson va dir que hi hauria —Això esperem. Com deia, això és un són limitats. 17 ANÀLISI vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Puigdemont per rebel·lió i La decisió de la ROGER GRAELLS que, per tant, ja no pot ser inhabilitat preventivament. justícia alemanya a decisió del Tribunal Su- La inhabilitació prèvia al perior de Slesvig-Hols- judici, a més del processa- tein de descartar el delic- ment per rebel·lió i l’empre- tomba l’intent te de rebel·lió i d’alliberar sonament provisional, reque- Carles Puigdemont té reix que el processament sigui d’inhabilitar Lmoltes conseqüències polí- ferm. El Suprem pot confir- tiques i judicials. Una d’elles mar-lo les setmanes vinents és la impossibilitat que el i inhabilitar els nou presos Puigdemont Tribunal Suprem espanyol polítics, inclòs Jordi Sànchez, inhabiliti Puigdemont per actual candidat a la investi- exercir càrrecs públics, la dura. No obstant això, l’equip Política El president podrà continuar qual cosa li permetrà de con- d’advocats de Ben Emmer- tinuar essent diputat al par- son estudiarà afegir noves essent diputat al parlament i candidat a lament i possible candidat a demandes contra Espanya una possible investidura la investidura. a l’ONU –tal com explica la Amb la interlocutòria de jurista Neus Torbisco– en el processament, les acusacions moment que les inhabilita- de rebel·lió i les ordres de cions siguin efectives. ‘Quan presó provisional, el jutge els inhabilitin presentarem Pablo Llarena pretenia d’in- noves demandes al Comitè habilitar Puigdemont i la de Drets Humans de l’ONU resta de consellers abans del judici. L’article 384 bis de la llei d’enjudiciament crimi- La decisió nal preveu una inhabilitació d’Alemanya permet exprés. Concretament, diu: que Puigdemont ‘Amb una ordre de proces- mantingui les opcions sament en ferm i decretada la presó provisional per delicte de ser restituït a la comès per persona integrada presidència o relacionada amb bandes armades o individus terroris- perquè considerem que serà tes o rebels, el processat que una vulneració dels seus drets ostentés funció o càrrec pú- polítics’, ha explicat. blic quedarà automàticament Així doncs, la decisió de la suspès en l’exercici d’aquest justícia alemanya permetrà mentre duri la situació de que Puigdemont mantin- presó.’ gui intactes les opcions de ‘No el poden processar per ser restituït a la presidència. rebel·lió. I només es pot sus- També cal tenir en compte pendre o inhabilitar sense ju- que el parlament ja tramita dici si és acusat de rebel·lió’, la reforma de la llei de Presi- raona Joaquín Urías, ex-lle- dència que va proposar JxCat trat del Tribunal Constitucio- per tal de permetre una in- nal espanyol i professor de vestidura telemàtica a distàn- dret constitucional. En decla- cia, i que la formació sempre racions a VilaWeb, explica que ha mantingut que qualsevol El president Puigdemont podrà continuar essent la decisió del jutge alemany presidència és provisional impedeix ara per ara que el a l’espera de poder investir diputat del Parlament de Catalunya. ALBERT SALAMÉ Suprem espanyol processi Puigdemont. 18 NOTÍCIA vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H Puigdemont surt en llibertat i obre un nou front internacional a Berlín

Europa Avui atendrà els mitjans en un acte a mig matí a la capital alemanya

REDACCIÓ A les 11.14 del matí d’ahir, el missatge, aquesta vegada en president de la Generalitat, català. Va exigir l’allibera- Carles Puigdemont, va ser ment ‘immediat’ dels pre- formalment alliberat de la sos polítics i va demanar al presó de Neumünster, on feia govern espanyol que s’as- dotze dies que hi era em- segués a negociar: ‘No som presonat. Gairebé dues ho- davant un cas de rebel·lió ni res més tard, en sortia per de malversació, ni res que la porta, i a fora l’esperaven s’hi assembli. Som davant un desenes de mitjans d’arreu cas polític que demana que del món. Un altaveu ideal el govern espanyol s’assegui per a fer un prec a Europa: finalment en una taula de ‘La nostra lluita no és només negociació. Que faci políti- per l’autodeterminació sinó ca d’una vegada i que deixi també per la democràcia, i d’utilitzar el codi penal.’ I va aquesta lluita també afecta acabar amb aquesta frase: ‘És els ciutadans europeus. No hi un camí llarg però només té ha excuses perquè les autori- un final possible, la nostra tats espanyoles comencin un victòria.’ diàleg amb els líders catalans. Cal una solució política’, va La investidura, a debat dir, en anglès i en alemany. Només de saber-se que la Va ser un discurs breu. A justícia alemanya alliberava la tarda havia d’oferir una Puigdemont, el debat de la in- conferència de premsa més vestidura va ressuscitar amb distesa, però els seus advo- força, si és que mai havia que- El president Puigdemont surt de la presó de cats li van recomanar que es dat soterrat. Ahir, el president Neumünster davant una multitud de periodistes. ACN traslladés directament a Ber- del parlament, Roger Torrent, lín. I això va fer. Avui atendrà va començar una nova ronda els mitjans en un acte a mig de contactes per la via ràpida matí des de la capital aleman- amb els partits per a fer un en la segona’, va dir en una que s’adeqüi a la legalitat es- ya. Cal recordar que Puigde- nou ple d’investidura amb la entrevista a TV3. Poc després, panyola’, deia Carles Riera. mont es troba en llibertat, candidatura de Jordi Sànchez. però, la CUP negava que hi La llibertat de Puigdemont, però el Tribunal Superior de De fet, la portaveu de Jx- hagués cap acord, i encara qui va renunciar a favor de Slesvig-Holstein li ha aplicat Cat, Elsa Artadi, va dir que més, repetia el missatge que Sànchez, pot obrir una nova dues mesures cautelars: no la investidura de Sànchez ja ha dit unes quantes vega- situació. En les hores vinents pot sortir d’Alemanya i s’ha la tenien ‘lligada entre els des: només donaran suport se sabrà quin rumb prenen els de presentar cada setmana tres’, en referència a ERC i a una investidura de Carles partits i si es manté la candi- a una comissaria de policia. la CUP. ‘No tenim cap dubte Puigdemont. ‘No entenem datura de l’ex-president de De camí cap a Berlín, el que la passarem. Potser no per què els independentistes l’ANC o bé recuperen l’opció president va enviat un altre en la primera votació, però sí han de buscar un candidat de Puigdemont. 19 ANÀLISI 1/4 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H La nova internacionalització catalana trenca el relat de l’afer intern

L’Aravot El procés independentista català s’ha internacionalitzat · Analitzem com l’’afer intern’ ha esclatat al cor d’Europa

en gran part, per prevenir la SEDA HAKOBYAN I ALEXANDRE SOLANO ingerència en els afers propis, i també per evitar un prece- es del començament dent incòmode. El problema del procés fins ara, el és que ara l’actitud espan- cas català ha passat de yola es va convertint en un ser una reivindicació mal precedent per als drets gairebé desconeguda fonamentals a Europa. Da ocupar les portades dels mitjans internacionals. Ha Un problema que es fa estat objecte de debats parla- europeu mentaris i a universitat de tot La judicialització del conflic- el món, cosa que ha obligat el te, a més de la repressió con- Carles Puigdemont atén els mitjans de comunicació govern espanyol a mobilitzar tra votants pacífics l’1 i la per- després de sortir de Neumünster. ACN totes les ambaixades i a deure secució i l’empresonament favors a altres països; fins i del govern sortit de les urnes, tot ha comprat el silenci d’es- han fet que el cas català hagi tats com Letònia. esdevingut un problema de els sistemes judicials veïns es A tot això, cal afegir-hi drets fonamentals, i que s’hi L’anàlisi neguen a tramitar els delic- l’esforç per a explicar el hagin implicat altres estats, internacional tes perquè consideren que no caràcter pacífic, democràtic com Alemanya, Bèlgica, Gran ja situa el cas existeixen. i obert del moviment, que ha Bretanya i Suïssa, que han de La Unió Europea, que s’ha- català com un tingut un gran suport social. decidir sobre les euroordres via reivindicat en l’àmbit in- S’ha vist, per exemple, en el contra els dirigents catalans. problema que serà, ternacional com a defensora manifest ‘Let catalans vote’, L’anàlisi internacional ja irremeiablement, de la democràcia, la pau i la en què sis premis Nobel, a situa el cas català com un europeu promoció dels drets humans, més d’altres personalitats, problema que serà, irremeia- s’ha vist francament debilita- feien una crida a favor d’un blement, europeu, sigui per la da davant la resta del món per referèndum i alertaven que imatge de dirigents d’un país la seva permissivitat. impedir el vot contradeia els de l’Europa Occidental a la S’ha posat en dubte la ca- principis que inspiraven les presó, que pot allargar durant pacitat per a alliçonar Tur- societats democràtiques. anys el conflicte als tribunals quia en els drets fonamentals; Tanmateix, la Unió Euro- europeus, sigui per la situa- Sèrbia s’ha queixat de crite- pea i la majoria d’estats se ció en què un estat membre ris diferents amb Catalunya n’han mantingut al marge, persegueix l’oposició mentre i Kossove; i com esmentava 20 ANÀLISI 2/4 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

100

80

60

40 Per l’extradició

20 Contra l’extradició

NS/NC 0 Die Linke AfD Verds SPD FDP CDU

Opinió dels simpatitzants dels diferents partits alemanys sobre l’extradició de Puigdemont, segons l’enquesta del diari Welt. VW

el diari Financial Times, la són els que s’han oposat de (CSU), aliat del partit de Mer- En aquesta línia, Die Linke resposta més senzilla per als manera més clara a l’extra- kel, apel·lava directament a demanava que es convoqués polonesos davant qualsevol dició. Però els últims esdeve- la repressió catalana, i deia la comissió d’Afers Jurídics i queixa europea és dir que ells niments han portat les decla- que si aquell acte que feia fos la d’Afers Exteriors del Bu- no són els qui empresonen racions un pas més enllà: ja a Catalunya, la primera fila destag, per forçar pronuncia- l’oposició política. Fins i tot, no és un afer intern espanyol hauria d’entrar-hi per vi- ments polítics, ja que consi- després del referèndum, una sobre l’encaix d’un territori deoconferència, en el millor dera que el cas s’ha d’abordar delegació xinesa al Parlament o el dret de decidir, sinó una dels casos. des de l’àmbit polític. Pensen Europeu va demanar que la qüestió de drets fonamentals. L’enquesta del Welt –amb igual els Verds, que creuen UE actués igual en els ca- I la justícia alemanya mateixa un 51% d’alemanys en contra que el govern federal té una sos del Tibet, Taiwan i que ha negat que existeixi el de- d’extradir Puigdemont i un responsabilitat i que ha de permetés de vulnerar drets licte de rebel·lió. 35% a favor– mostra un alt flanquejar el procés legal fent humans igual com ho feia Rolf Mützenich, portaveu coneixement sobre la causa de mediador. amb Espanya en el cas català. de l’SPD, el segon partit ale- catalana, en un país que no many i ara al govern, opi- havia destacat ni per les sim- El cas català entra a França Catalunya, problema directe na que ‘els jutges espanyols paties ni el suport al procés pels drets fonamentals per a Alemanya sembla que segueixin pau- català, ans al contrari, havia L’estat francès, contra- El govern alemany ja s’havia tes polítiques’, i ha demanat estat un aliat d’Espanya. ri a qualsevol reivindicació mostrat incòmode amb l’es- que la Unió Europea ‘aprofiti És encara més remarca- nacionalista, també ha vist tratègia de Mariano Rajoy, i l’oportunitat perquè els jut- ble que la majoria estigui en com d’ençà de l’1 d’octubre, havia demanat unes quantes ges coneguin les conseqüèn- contra de l’extradició, un fet per una qüestió de drets fo- vegades que s’exploressin to- cies de les seves accions’. Per que hauria de ser automà- namentals, s’ha començat tes les possibilitats de diàleg. la seva banda, el vice-pre- tic entre dues democràcies a qüestionar l’estratègia de Els partits que ja havien sident liberal del Bundestag consolidades. Això mostra judicialitzar i no negociar. donat suport a l’autodeter- havia refusat l’extradició per que ha calat en la societat la El dirigent de la França minació catalana, com Die rebel·lió. idea que els drets perillen i Insubmisa, Jean-Luc Mé- Linke (l’Esquerra), o partits El president de Bavera, que Puigdemont no podria lenchon, criticava que Euros regionalistes com el Bayer- Markus Söder, de la Unió tenir un judici just a l’estat fos ‘la policia política contra npartei (Partit de Baviera) Social Cristiana de Baviera espanyol. l’expressió dels pobles’, i el 21 ANÀLISI 3/4 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Al Regne Unit, hi ha hagut les mostres de suport dels partits nacionalistes d’Escòcia, Gal·les i Irlanda de Nord

l’autodeterminació, com ja va fer l’ex-primer ministre David Cameron, quan va dir que podria haver prohibit el referèndum però que era demòcrata. El cas de Bèlgica és es- pecial, amb una majoria flamenca que dóna suport a Catalunya. Però, més en- llà dels flamencs, el primer ministre ja va trencar amb la línia europea demanant una medicació si fallava el diàleg, i la ministra francò- fona, Marie-Christine Mar- ghem, va considerar que la crisi catalana s’havia ‘de Clara Ponsatí i el seu advocat, Aamer Anwar, surten resoldre per la via política, i no judicial’. L’ex-primer del tribunal d’Edimburg. ACN ministre i dirigent del Partit Socialista francòfon, Elio de Rupo, també assenyalava que candidat socialista a les pre- Bové ha atacat Mariano Rajoy Les extradicions Rajoy es comportava ‘com un sidencials del 2017, Benoit per ‘continuar blocat en les internacionalitzen franquista autoritari’. Hamon, acusava Rajoy de ‘no seves posicions’, i considera Si als dos grans estats euro- Les reivindicacions també respectar els fonaments de la que la Unió Europea s’ha de peus trontolla l’estratègia de s’han estès pels països que democràcia’. La suma de vots ‘mullar’. Fins i tot, la batllessa no dialogar, a la majoria d’es- Carles Puigdemont ha anat de tots dos candidats supera de París, Anne Hidalgo, con- tats on hi ha dirigents catalans visitant. A Finlàndia, una el 25% en les darreres elec- siderava necessària la me- els atacs als drets fonamentals quinzena de diputats de sis cions. diació per a sortir ‘d’aquest han fet virar les simpaties cap partits diferents han demanat Més enllà dels partits na- carreró sense sortida’. a la causa catalana. que no s’extradeixi Puigde- cionalistes corsos, bretons La Lliga dels Drets de l’Ho- Suïssa ja s’ha negat a ex- mont perquè consideraven i bascs, el Partit Comunista me, ha manifestat que ‘l’es- tradir ningú per motius po- que l’euroordre era política, Francès ha denunciat que les tratègia del govern de Madrid, lítics. Al Regne Unit, hi ha i han demanat a la Unió Eu- llibertats polítiques a Cata- que consisteix a voler resol- hagut les mostres de suport ropea que garanteixi el diàleg lunya havien reculat a tota dre un problema polític per la dels partits nacionalistes per a resoldre la crisi actual. velocitat. El partit Ecolo- via judicial, no pot donar res d’Escòcia, Gal·les i Irlan- També n’hi ha hagut a Dina- gia-Els Verds ha fet una crida de bo, i demostra l’absència da de Nord, però també de marca, on el president català a alliberar els presos polítics. d’independència de la justícia l’unionisme anglès, que ha es va reunir amb diversos di- El dirigent i eurodiputat José espanyola’. reivindicat diverses vegades putats: es té constància que 22 ANÀLISI 4/4 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

la policia danesa sabia que el ministre i ex-president de la seva. Per exemple, Amnis- president català era al país en Comissió Europea, Romano tia Internacional ha demanat el seu viatge cap a Bèlgica i no Prodi; l’actual president de que s’alliberi de manera im- el va detenir. Sardenya, Francesco Piglia- mediata Jordi Sànchez, i Hu- ru, del partit Democràtic; i man Rights Watch ha situat la Més de quaranta Solidaritat arreu d’Europa el del Vènet, Luca Zaia, de la violència excessiva de l’1-O eurodiputats han Un dels estats que ha mostrat Lliga Nord, que han denun- com una de les qüestions més valorat de demanar més simpatia per Catalunya ciat l’actitud espanyola com importants del 2017. Fins i el Premi Sàkharov ha estat Eslovènia, amb el ‘una violació greu dels valors tot, més de quaranta eurodi- suport de diversos dirigents, i principis que sustenten les putats han valorat de dema- per la llibertat de com l’ex-primer ministre democràcies modernes’. nar el Premi Sàkharov per la consciència per als Milan Kučan, que va portar Fins i tot, el dirigent de la llibertat de consciència per als presos catalans Eslovènia a la independència, Lliga Nord, Matteo Salvini – presos catalans. a més de ministres d’Exte- que es preveu que tingui un El cas català és al centre riors. Fins i tot, de polítics en paper central en qualsevol dels tractaments dels mit- La capacitat actiu, com el president d’Es- futur govern italià– ha de- jans, juntament amb casos dels partits lovènia, Borut Pahor, que va clarat que ‘arrestar per raons com el de la incomunicació independentistes assegurar que ‘el cor de molts polítiques un representant de de Julian Assange arran de eslovens bategava per la nació la gent, com ha passat amb les pressions espanyoles, fet d’anar a una i de catalana’. El parlament eslovè l’ex-president català Puigde- que ha mobilitzat Ianis Va- resistir serà clau va aprovar una moció a favor mont, és inacceptable’. roufakis i Briano Eno, entre de l’autodeterminació i d’una Altres casos són el del pri- més. solució política i en contra la mer ministre de Luxemburg, El 23 de març, el Comitè repressió. que ha insistit que Europa de Drets Humans de les Na- A Portugal, el parlament no podia ‘ignorar la realitat’ cions Unides va instar l’es- ha aprovat una moció per a Catalunya, a l’espera d’una tat espanyol a prendre totes una ‘solució política’ i pel ‘solució política i diplomàti- les mesures necessàries per ‘respecte a la voluntat del ca’; la ministra d’Exteriors a garantir els drets polítics poble català’. La moció s’afe- austríaca, Karin Kneissl, que de Jordi Sànchez, mentre geix a un manifest signat considera que ‘els mapes analitza la vulneració dels per representants de tots els canvien constantment’ i ha seus drets polítics, demanda partits –tretdels democris- emplaçat Madrid a ‘pensar que també ha estat accepta- tians del CDS-PP, el partit en tots els escenaris’; el por- da per a Carles Puigdemont. més conservador– en què taveu hongarès, qui abans del Les mesures excepcionals per es denuncia que la justícia referèndum deia que Hongria a garantir els drets de Jordi espanyola ‘mostra una evi- respectaria la voluntat del po- Sànchez, empresonat des del dent politització i motivació ble, que ‘sempre és la cosa 16 d’octubre, són una mostra ideològica’. que importa’; o els primers de com perillen els drets fo- A Irlanda també hi ha ha- ministres txecs i eslovacs, qui namentals a Catalunya. gut mostres de suport, prin- es referien a la seva separació Sembla que a hores d’ara cipalment del Sinn Féin, i com un model per a Catalunya la qüestió és quant de temps s’han dut a termes diverses i Espanya. podrà mantenir l’estat es- iniciatives. L’Ajuntament L’actual situació catala- panyol el mateix relat i quant de Dublín, per exemple, va na és un conflicte incòmo- de temps està disposada la aprovar una moció de con- de, en què una majoria dels Unió Europea a no moure’s demna contra ‘la repressió i dirigents europeus voldrien mentre veu com s’erosiona la violència perpetuades pel un canvi d’estratègia que no la seva credibilitat en ma- govern espanyol’ i va penjar arriba. tèria de drets humans. La la senyera a la façana. capacitat dels partits inde- A Itàlia, el coneixement La intervenció de l’ONU pels pendentistes d’anar a una i del cas català és molt elevat, Drets Humans de resistir serà clau, en una i ja s’hi han pronunciat per- Les associacions pels drets partida que ara ja es juga en sonalitats com l’ex-primer humans també hi han dit la l’àmbit europeu. 23 ANÀLISI 1/3 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H Paisatge de desolació i fúria del poder mediàtic i polític madrileny

Tancs de paper «A part de la ràbia, hi ha la incomprensió i la inexistència d’una visió crítica que permeti d’anar a l’arrel del problema»

La portada de l’ABC d’ahir parla per si sola. I contrasta amb la que publicava només dos dies abans. ABC

tein. La crònica és devastado- lunya. En cap moment. En JOSEP CASULLERAS ra: ‘Una onada d’impotència i tot cas, crítiques a Rajoy per de ràbia s’ha apoderat del go- una mala estratègia, i molts l paisatge a Madrid és vern de Mariano Rajoy.’ Són atacs a una Europa que els de desolació, després de les mateixes sensacions que ha decebut. la decisió ràpida i con- es respiren a tota la premsa Perquè no s’ho esperaven. ‘Estem sols a tundent de la justícia de Madrid que durant aquests ‘Estem sols a Europa’, deia un Europa’, deia un alt alemanya de deixar en últims mesos ha aplaudit i alt càrrec del govern de Rajoy, càrrec del govern Ellibertat Puigdemont i d’ha- amplificat el relat de Llarena segons El Español. ‘Ningú al de Rajoy, segons El ver descartat el delicte de re- que tergiversava una realitat govern no esperava aquest Español bel·lió. I també d’indignació, pacífica en unes jornades de revés. Fonts de l’executiu as- de sorpresa, d’incredulitat. violència i amenaça. Avui, la seguren que les conseqüèn- Són paraules que fa servir el sensació és de catàstrofe, però cies d’aquesta decisió no són diari El Español per a refe- sense cap bri d’autocrítica. No només polítiques, que també rir-se a l’estat d’ànim que hi pensen ni per un moment que […]. És com si el país tornés havia ahir al vespre a la Mon- el discurs de la violència sigui a l’època de la transició, quan cloa quan van saber la decisió fals, o que no s’ajusti als fets Espanya havia de demostrar del tribunal de Slesvig-Hols- de la tardor passada a Cata- al món que després de quar- 24 ANÀLISI 2/3 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Federico Jiménez Losantos ha suggerit de cometre atemptats a Baviera. VW

anta anys de franquisme era mes mitjançant la confiança contra els alemanys, sug- una democràcia.’ El Confi- El mal és profund, en el dret compartit, plasmat gerint fins i tot de cometre dencial hi afegia: ‘Un impre- no solament per a en figures com l’euroordre. atemptats a Baviera. Ha anat vist amb efectes demolidors Espanya, sinó per La mateixa euroordre a la tan lluny que la policia de per a l’estat i que ha sembrat qual el jutge alemany aca- Munic ha dit, al seu compte a les institucions el desconcert a la Moncloa.’ El ba de desprestigiar, a més oficial de Twitter, que en pre- més dramàtic, segurament, comunitàries d’humiliar la tasca pacient i nia nota. Arcadi Espada a El Mundo: ‘La mateixes exhaustiva de les més altes decisió de l’Audiència Terri- magistratures espanyoles. El L’obsessió per fer-ho pagar torial de Slesvig-Holstein és mal és profund, no solament al preu que calgui una catàstrofe espanyola. Un per a Espanya, sinó per a les A part de la ràbia, hi ha la 98. La confirmació de tantes institucions comunitàries incomprensió i la inexistència guerres pàtries que guanyen mateixes, assetjades per una d’una visió crítica que permeti els dolents.’ onada euroescèptica que ara d’anar a l’arrel del problema, Perquè, com que no s’ho tisme. Jo crec que hi ha hagut serà més difícil de contenir.’ a la revisió d’un relat creat esperaven, la reacció ha estat un cop d’estat. M’agradaria I encara més: ‘Si aquesta és per a perseguir, castigar i es- de disparar contra tothom, saber què diria aquest tri- la confiança que els europeus carmentar. Això no hi és. Als sense demanar-se per què bunal si afavoríssim la in- hem de tenir en la solidaritat polítics més agressius contra ni Alemanya, ni Suïssa, ni dependència de Baviera o de continental per a repel·lir cops l’independentisme, general- Bèlgica, ni Escòcia no com- Hannover.’ d’estat interns, aleshores la ment de Ciutadans i el PP, els parteixen el relat obsessiu de L’editorial d’El Mundo UE és un projecte fallit.’ ha costat de reaccionar. Albert la violència inexistent. Com és molt agressiu. La culpa I l’extrem, com sempre, el Rivera venia d’haver piulat: si tothom estigués equivo- és d’Europa. ‘Es tracta de trobem en Federico Jiménez ‘Un país federal com Aleman- cat. Alemanya, Europa i, per creure’ns o no que hi ha la Losantos. Cada dia, des de ya tracta igual o amb més descomptat, els independen- Unió Europea, i que aquesta la seva tribuna a Es Radio, duresa penal la rebel·lió / alta tistes. Piulet del director de La és el que diu que és: un es- profereix insults, amenaces traïció que l’Espanya autonò- Razón, Francisco Marhuenda: pai d’aliances subscrites per i desqualificacions de tota mica. Destruir una democrà- ‘Això és un autèntic trasbals països amics que es prote- mena. Amb impunitat. I avui cia europea es paga car.’ I ha que enforteix l’independen- geixen dels seus vells atavis- ho ha fet amb un discurs d’odi acabat reaccionant tard, i per 25 ANÀLISI 3/3 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Això, que hauria de ser normal, fa trontollar tot el sistema de poder espanyol. I el paisatge és devastador i ple de fúria

posar en qüestió la validesa de de les primeres hores després semblants a la de Puigdemont les euroordres. Arrimadas no de la decisió del tribunal de per malversació. Tota aques- piula des d’abans de la deci- Slesvig-Holstein, la premsa ta especulació es fa també sió d’alliberar Puigdemont, i espanyola ha començat a es- donant per descomptat que Xavier Garcia Albiol ha acabat pecular sobre la manera com hi haurà condemna. reconeixent que havia ‘estat podrien salvar aquest desas- Aquest és el cor del prob- un cop dur.’ tre. ‘La causa que segueix lema i de la desolació, indig- A això s’han aferrat a Ma- el Tribunal Suprem contra nació, sorpresa i incredulitat drid. Des de dins del Tribu- Puigdemont continua ple- a Madrid per la decisió de la nal Suprem espanyol han fet nament vigent i no ha estat justícia alemanya; el de com- córrer als mitjans que Pablo invalidada’, deia El País en provar que un tribunal pot ac- Llarena estudiava la possibil- l’editorial d’avui. tuar de manera independent itat de presentar un recurs al Aquest mateix diari pu- en aquest cas. A Espanya, els Tribunal de Justícia de la Unió blica un article signat per partits, el govern, la fiscal- Europea contra la decisió de la un dels seus periodistes de ia, els tribunals, els mitjans justícia alemanya sobre Puig- l’equip d’investigació en què de comunicació van alhora demont. La fiscalia espanyola especulen com s’ho pot fer el i la condemna és previsible; també ha dit en un comunicat Suprem per mirar d’impo- els editorials, les portades, que ho estudiava. I mentre no sar el càstig més alt possible les declaracions públiques i prenen la decisió, el govern a Puigdemont. Tot l’article les interlocutòries de pro- alemany ha deixat clar que no es basa en una premissa no cessament són condemnes són pas partidaris de reformar confirmada, que és el fet que anticipades. A Alemanya, la el mètode de les euroordres el tribunal alemany accep- fiscalia fa el seu paper, assu- per a facilitar les extradicions. ti l’extradició per malver- meix la petició de la justícia Tot plegat, una maniobra per a sació. Donant això per fet, espanyola per a l’extradició i contenir el cop, per a netejar la El País fa números, perquè demana que es tramiti; però imatge tacada de la justícia es- troba que seria molt estrany resulta que el tribunal no ho panyola. ‘Llarena contraata- que el president acabés ten- veu per rebel·lió i deixa anar ca’, titulaven a El Español. És int una condemna i els seus Puigdemont. Independència un exemple més que la culpa consellers una altra de força judicial, separació de poders. no serà mai seva, que no hi ha més alta. Per això, diuen, po- Però això, que hauria de ser res mal fet. drien canviar l’acusació de normal, fa trontollar tot el Hi ha, en canvi, l’obsessió rebel·lió dels empresonats per sistema de poder espanyol. I perquè Puigdemont ho pagui, la de sedició, que tindria unes el paisatge és devastador i ple que no en surti indemne. I des condemnes en anys de presó de fúria. 26 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H 7 DIES La selecció de la setmana 3-6 d’abril

Divendres 6. Míriam Hatibi: ‘Cada vegada trobo més gent disposada a escoltar i no a jutjar’ ALBERT SALAMÉ

Dilluns 25 juliol. Bel Zaballa: ‘L’independentisme de Pedrolo neix del seu amor a la llibertat’

ALBERT SALAMÉ

Dijous 5. Paul Mason: ‘És impossible que Puigdemont tingui un judici just a Espanya’

WIKIMEDIA 27 EDITORIAL vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H VICENT PUIGDEMONT: PARTAL LA FORÇA DE LA VERITAT [email protected]

La decisió de la justícia alemanya d’alliberar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i de negar a Espanya el seu lliurament per rebel·lió és una d’aquelles notícies que ho canvia tot. El terratrèmol desfermat ahir a les set del vespre tindrà repercussions transcendentals sobre tot allò que puga passar d’avui endavant.

En primer lloc, sobretot, perquè fa miques presos polítics. Han estat acusats fonamen- sense compassió l’estratègia del govern es- tant-se en les mateixes mentides i fabricacions panyol. La jurídica, però també la política. i haurien de ser al carrer, amb la seua gent, amb Jurídicament, s’ensorra tot el fals castell de tots nosaltres. Ara més que mai. cartes sobre el qual el govern del PP havia bastit — el seu colp d’estat. Punt final. Políticament, la Però en segon lloc la decisió posa en relleu el decisió de Mariano Rajoy de negar-se a parlar gran encert de la política de pressió i enfronta- de política i provar de convertir la democràcia ment menada pel govern de Catalunya a l’exili. en crim ara sí que li passarà factura i de debò. Han jugat molt fort, molt. Cal reconèixer-ho. Segurament al final acabaran essent quatre Però també cal reconèixer que tenien raó. tribunals europeus que negaran que el govern Tenien raó quan deien que ells no eren cul- de Catalunya fes res de dolent ni rebutjable el pables de res i que la justícia europea ho re- primer d’octubre i el vint-i-set. Però que ho coneixeria. Tenien raó quan defensaven que faça, i a la velocitat que ho ha fet, la justícia la reacció al colp d’estat havia de passar per alemanya té un valor polític excepcional. Ex- la defensa de la democràcia, sense cap cessió cepcional. És evident que la justícia espanyola ni acomodament. I tenien raó quan afirma- podrà continuar intentant tancar tothom, com ven que les victòries fora de l’estat espanyol ahir va anunciar que vol fer amb la cúpula dels esdevindrien una peça clau en la victòria de la Mossos d’Esquadra, però d’ara endavant, a República Catalana. Però tenien raó sobretot Europa, poca gent ho entendrà. Estic segur que, quan afirmaven que creien en la força de la després d’aquesta patacada jurídica d’ahir, la veritat. D’una veritat que Espanya vol negar, pressió diplomàtica sobre Espanya perquè hi però que qualsevol observador imparcial veu haja negociació política amb Catalunya serà amb claredat, com s’ha demostrat. El pas molt intensa. Rajoy mirarà d’esquivar-la i, així, d’ahir és un pas de gegant en aquest sentit. segurament, acabarà essent un pària. Aquell — moment serà la nostra gran oportunitat. Finalment, crec que tot això que ha passat — obliga a reconèixer qui és el president Puigde- No cal dir que, jurídicament, el fet que els tribu- mont: un home d’un coratge i d’un compro- nals europeus neguen l’existència de violència mís personal excepcionals i un gran estrateg i, doncs, el delicte de rebel·lió, té un valor molt polític. Un líder. En l’editorial d’ahir vaig més que determinant. Totes les mentides del defensar que en les circumstàncies en què ens govern espanyol, dels partits monàrquics i trobàvem creia que tindria sentit investir Jordi dels mitjans unionistes se’n van en orri i es Sànchez. Avui he de rectificar. Els fets d’ahir desacrediten completament. Completament. crec que són tan excepcionals que obliguen No sé què acabarà passant, però evidentment el Parlament de Catalunya a ratificar Carles aquesta decisió alemanya hauria de tenir una Puigdemont com allò que és: el president de repercussió clara sobre la situació de tots els la Generalitat. 28 ENTREVISTA 1/5 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H MÍRIAM HATIBI ‘Cada vegada trobo més gent disposada a escoltar i no a jutjar’ Entrevista a l’activista en defensa de la convivència, consultora de comunicació i autora del llibre ‘Mira’m als ulls’

ALBERT SALAMÉ

PERE CARDÚS

irar als ulls com una forma de Hi explica moltes experiències personals. d’explicar-se en va sortir la idea d’escriure començar la conversa. Això ens Nascuda a Barcelona el 1993, criada a Be- el llibre i de la lectura d’aquest llibre en proposa Míriam Hatibi, activista llpuig, filla de pares marroquins arribats surt aquesta conversa. per la convivència i la diversi- a Catalunya a final dels vuitanta, Hatibi tat, consultora de comunicació fou una cara visible arran de l’atemptat —Per què t’he de mirar als ulls? Mi autora del llibre Mira’m als ulls. No és tan de la Rambla de Barcelona i de Cambrils. —Per parlar. Així comencen les conver- difícil entendre’ns (Rosa dels Vents, 2018). Va sortir a la televisió, a la ràdio i allà on la ses i així ens podrem entendre. Hi parla de la identitat, de la superació de van sol·licitar per dir que els musulmans les barreres, i vol desmuntar tòpics i este- no podien estar mai d’acord amb allò que —Parlem poc? reotips que allunyen més que no acosten. havia fet aquella gent. D’aquella necessitat —Em sembla que parlem sense escol- 29 MÍRIAM HATIBI 2/5 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

tar-nos prou. Parlem per mirar si les cosa més important és la conversa i la coses quadren amb allò que ja pensem, comprensió. amb els nostres prejudicis. I si no qua- dren, s’acaben les converses i no han —A mi no em cal explicar-me gaire No té gens de sentit servit de res. Hem de parlar per escoltar. quan vaig pels nostres carrers. Tu ho arrossegar la condició has de fer cada vegada més o cada ve- —Al primer capítol demanes que m’en- gada menys? d’immigrant dels fadi llegint el llibre... Per què? —Cada vegada menys. Ara que he fet pares —Sí, perquè em sembla que és quan el llibre, no. Són dies intensos de donar ens indignem que comencem a canviar explicacions. les coses. Ens movem quan passem de ‘això no m’acaba d’agradar’ a ‘això no —És clar. Ho has provocat. pot ser’. No vull pas que ningú s’enfadi, —Sí... Conscientment. A banda aquest però m’agradaria ajudar a pensar que moment, cada vegada m’he d’explicar No m’hauria atrevit a això no pot continuar així. menys. Cada vegada m’exigeixen menys fer com la meva mare explicacions en els entorns on em moc. —Quantes paraules necessites per de- I cada vegada decideixo més quan ho quan se’n va anar del finir-te? explico i quan no ho faig. Em sembla que Marroc —Buf... Moltes. Moltes. Tothom en ne- també n’he après. I he trobat fórmules cessita moltes. La diferència és que hi de presentar-me que m’estalvien deter- ha gent que quan es defineix amb una minades preguntes. També pot ser que paraula no sembla que anul·li la resta. hi hagi altra gent que hagi fet les expli- Si dic que sóc marroquina, he d’afegir cacions per mi. I quan dono explicacions que també sóc catalana. Si dic que sóc de qui sóc, cada vegada trobo més gent catalana, he de dir que marroquina tam- disposada a escoltar i no a jutjar. I això bé. Si em defineixo com a musulmana... és molt positiu. també. Sempre ho he de justificar tot. —Hi ha un vers d’Espriu cantat per —Com més paraules més riquesa? Raimon que diu ‘Qui perd els orígens —Si l’altre t’escolta, sí. Però si no t’es- perd identitat’. Què en penses? colten, és una pèrdua de temps. —Hi estic ben d’acord. Al cap i a la fi, jo seria incapaç de no identificar-me com a —Vull dir que pot semblar que hem de marroquina. És una part molt important cercar definicions de la nostra identitat de qui sóc i de la meva personalitat. Si simples. mirés d’eliminar tot això o ho volgués —Tots tenim riquesa d’identitat. Però ocultar, perdria bona part de qui sóc. cadascú en destaca allò que vol o allò Els orígens són importants i s’han de que necessita. respectar perquè t’ajuden a entendre’t molt millor. Hi ha coses que no entendria —Al llibre expliques el lligam absolut sense entendre els meus orígens. entre identitat i llenguatge. Encara ens falten paraules per a poder definir iden- —I tanmateix, defenses que la identitat titats complexes? és dinàmica, complexa... i t’agrada l’en- —El llenguatge és molt poderós. I so- focament que fa Amin Maalouf a ‘Les vint no trobem les paraules que de- identitats que maten’, on els orígens fineixin amb precisió allò que som. I no són una limitació sinó un punt de per això necessitem explicar-nos més, partida... matisar, afegir més paraules i combi- —Aquest fet és potser el més difícil nar-ne. Segons quines paraules fem d’entendre. Les identitats no són exclo- servir, podem excloure elements de la ents. Es pot ser marroquina i catalana a nostra identitat. Sovint no trobo parau- la vegada. I no he viscut al Marroc. Tinc les concretes i necessito explicar-me una part d’herència cultural marroquina, amb frases senceres. Insisteixo que la però la part que no tinc es compensa 30 MÍRIAM HATIBI 3/5 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Hi ha qüestions culturals que desgraciadament encara s’associen a la religió musulmana

ALBERT SALAMÉ amb la identitat catalana. No ho sé. Deu altres segons el moment. No canviem qui a periodista. Però ets moltes més coses anar així la cosa. Quan ets petita, et de- som a cada context. que això i és bo que en sigui conscient. manen sovint si et sents més catalana o marroquina... I aquesta no hauria de —Parles de moments determinats. Però —No t’agrada que et diguin que ets ser la pregunta perquè és lògic i legítim això també passa segons on ets i en quin immigrant de segona generació. No ets sentir-se una mica de tot. I estimar tots entorn? T’identifiquen per allò que et immigrant. En tot cas, ets filla d’im- aquests aspectes de la teva identitat. No diferencia? migrants? té sentit intentar ocultar una part d’allò —És precisament això. En la mirada —Sí. Podria dir que sóc la segona gen- que som perquè el món no ho entendrà. dels altres, allò que t’identifica no és eració d’una família d’immigrants. Sóc precisament allò que més t’hi acosta, filla d’immigrants. Però jo no ho sóc. I és —La suma d’elements d’identitat no sinó allò que més te’n diferencia. Segons molt diferent. Descendent d’una família fan una identitat múltiple sinó una nova el context on ets, la diferència és allò d’immigrants ho som pràcticament tots. identitat? No som una ceba de moltes que es destaca. Al llibre explico el cas No té cap sentit arrossegar la condició capes, sinó una cosa nova? de la psicòloga Beverly Daniel Tatum, d’immigrant dels pares. Jo no tinc moltes —Exacte. No sóc ara això i ara allò. Hi que demanava als seus alumnes que de les vivències que han tingut els im- ha molts factors que configuren una es presentessin. I els alumnes negres migrants. No em puc atribuir aquesta identitat que no para d’evolucionar. I és deien, entre més coses, que eren ne- condició. I ho trobo una falta de respecte cert que hi ha moments que pesen més gres. En canvi, cap alumne blanc no feia a les persones que han viscut una em- uns aspectes o uns altres. Si em demanes referència al color de la seva pell. Ser igració. I és un error que fa més difícil pel dia de Reis, em pesa molt més haver blanc no era una cosa que destaqués en que ens entenguem. Hi ha dies que em viscut des de petita aquesta festa aquí. En aquell context. Sovint ens definim amb diuen ‘Que bé que parles el català.’ És canvi, si em demanes pel moment d’aca- allò que ens diferencia en el context clar, perquè he nascut aquí i m’he criat bar el Ramadà, doncs aquell moment concret i no en allò que realment pesa a Bellpuig. Potser aquesta és una raó de sento més profundament la meva identi- més de la nostra identitat. És més fàcil pes per a parlar bé el català. No té gens tat musulmana. I passa això mateix quan d’identificar per la diferència. És lògic. de sentit arrossegar la condició d’immi- ets en un concert del teu grup preferit o Però és important que l’etiqueta que grant. Mantinc i incorporo elements de quan ets a la feina... Tots els factors hi són posem no sigui l’única cosa que vegem la identitat original de la meva família. sempre, però se’n destaquen uns o uns de les persones. Jo ara t’identifico com Però no pas la condició d’immigrant. 31 MÍRIAM HATIBI 4/5 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

—De fet, els teus pares ja no són tampoc immigrants. Maria Aurèlia Capmany deia que es deixa de ser immigrant el dia que es desfà la maleta... —Vés a saber. És clar. Ells van fer un procés migratori quan tenien vint-i- pocs anys i, per tant, ja fa més de mitja vida que són aquí. En parlàvem fa uns dies amb la mare: tu has viscut més temps a Catalunya que al Marroc. Va canviar de país fa molts anys i ara ja no es mou. Ja ha construït la vida aquí. Si són immigrants o no, ho han de decidir les persones que han fet aquest procés.

—La teva mare et demana que no t’em- boliquis i no et fiquis en merders... i tu li recordes que ella se’n va anar del Marroc de nit i sense cap seguretat. —Diria que ella no era conscient de què feia quan va marxar. Si no, no m’explico que ara amb mi sigui tan patidora. Re- cordo que l’estiu passat havia de fer un L’activista Míriam Hatibi vol desmuntar tòpics i estereotips que allunyen més viatge i la nit abans em va trucar: ‘Vas que no acosten. ALBERT SALAMÉ molt lluny!’, em deia. Me n’anava tres setmanes amb bitllet d’anada, de torna- da, hotel reservat, passaport... I ella va sento que hagi d’amagar aquest aspecte fer un viatge com aquell qui diu sense tan important de la meva identitat. tenir res lligat. I ara em diu que pateix perquè me’n vaig lluny i sóc molt jove. —El mocador és un tret religiós o cul- Sincerament, crec que no era conscient tural? O totes dues coses? de què feia quan se’n va anar de casa —És un debat molt difícil i que la comu- Porto mocador i m’està bé per venir a Catalunya. Jo ho miro ara i nitat musulmana encara fa. Si el moca- que tothom sàpiga que sóc em sembla que no seria capaç de fer allò dor era una cosa cultural del moment o musulmana. No hi tinc cap que va fer ella. Jo no m’hi hauria atrevit. si és una part de la religió. Jo el porto per problema religió. Penso que és una part de la meva —Un dels trets de la teva identitat és religió, encara que no sigui la part més la religió. I potser es fa més estrany important. Ni de lluny. És una part que aquesta identificació per l’edat que tens, jo he triat i de què estic molt contenta. vint-i-quatre anys, que no pas per la Si fos un tret cultural, segurament jo no religió en si mateixa. No hi ha gaires el duria. Perquè la meva cultura és feta joves que s’identifiquin per la religió. de coses de molts llocs i no m’aferraria —Per mi és molt important. És allò que a un element concret. Cadascú pren les més es veu de mi. No tinc cap problema seves decisions. I a mi aquesta m’aporta a mostrar-ho. És una opció que he triat. coses positives. Porto mocador i m’està bé que tothom sàpiga que sóc musulmana. No hi tinc cap —Sents la necessitat de concretar una problema. Sobre això no hi ha dubtes. Sóc vegada has dit que ets musulmana? Un musulmana. D’això, ningú no en dubta. catòlic pot ser dels Legionarios de Cristo Per mi, la religió no és tan sols la creença, o seguidor de la teologia de l’allibera- que és evident que n’és el fonament, sinó ment... també un seguit de decisions i la manera —Acostuma a passar que quan parles de com encaro la meva filosofia de vida. No la religió musulmana surti el tema de les 32 MÍRIAM HATIBI 5/5 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

visions radicals de l’islam. Ens hi hem —El dia de l’atemptat de la Rambla acostumat i és natural. És important que i Cambrils vas tenir la necessitat de quedi clar que cadascú practica la seva parlar. Encara et queden coses per religió com la sent. Jo puc parlar per dir després de la reacció de la societat mi, però no en nom de tots els musul- catalana? mans. Sí que cal explicar moltes coses —La necessitat de parlar-ne es va diluir. Amb un feminisme estil més. És normal en el context actual. Ens No em semblava que calgués continuar Femen, no m’hi puc sentir hem de distanciar com més millor de explicant la mateixa cosa al cap de dues identificada determinades visions, refusar-les i no setmanes. La nit de l’atemptat, l’en- acceptar-les com a vàlides. demà i els dies posteriors sí que calia. No s’havia de deixar de parlar de l’atemptat, —Encara generalitzem massa sobre però no calia allargar gaires dies la nos- l’islam? tra explicació. No podem estar un mes —Em sembla que hem avançat. Allò que dient que els musulmans no som allò. va passar l’agost a Catalunya va obrir el Ja s’havia deixat clar que els terroristes debat i va servir per a deixar clar que la eren una cosa i els musulmans, una altra. Si no ets independentista i gran majoria de musulmans som con- Ells intenten segrestar la religió. Calia estimes Catalunya, toca fer- traris a aquestes interpretacions. Però explicar això i que quedés clar que allò se moltes preguntes difícils és cert que hi ha desconeixement i que no era l’islam. es barregen coses que no tenen a veure amb la religió, com la mutilació genital —I ara de què hauríem de parlar? femenina, la injustícia en els tractes —A veure, qui tingui dubtes, que els del comerç... Hi ha qüestions que són formuli. El diàleg és fonamental. Però culturals i que desgraciadament encara és important obrir la conversa per anar s’associen a la religió musulmana. En- més enllà. No podem limitar-nos a dir cara tenim molta feina els musulmans que els musulmans no som terroristes. a l’hora de comunicar-nos per a separar Cal explicar-nos i conèixer més coses. què és religiós i què és cultural. És im- Per exemple, aquesta conversa que hem portant que qui tingui un dubte l’exposi tingut ara. Parlar amb naturalitat de qui i que ens puguem explicar. som i com som. La conversa normalitza les relacions. —També et defineixes feminista? —Sí... o no... [riu]. —Quan et defineixes, entre més ele- ments, dius que ets catalana i espanyola. —Ah, no? Com la vius, la situació política actual? —Sí, sí. Ara llegeixo un llibre que es diu —El pes de la meva identitat va d’allò Feminismo para principiantes de Nuria més local a la cosa més global. Em sen- Varela, la versió il·lustrada. Va ensen- to més barcelonina que catalana i més yant dones que han estat pioneres del catalana que espanyola. No sóc indepen- feminisme en diversos moments de la dentista. Defenso el dret de decidir i em història, la majoria europees o ameri- sembla que Catalunya ha de poder fer un canes. Ahir en llegia un dels capítols on referèndum i que se’n respecti el resul- una dona deia que el moviment feminista tat. El debat que s’ha obert a Catalunya s’havia d’alliberar de totes les menes ens obliga a tots a fer-nos preguntes. d’opressió social, econòmica, patriarcal, Quan em defineixo com a espanyola i religiosa... Si cal trencar-ho absolutament catalana alhora i veig què fa el govern tot, o si és un moviment estil Femen, d’Espanya a Catalunya, em faig moltes doncs no m’hi puc sentir identificada. preguntes. I penso que potser algun Però si s’entén com un moviment que dia deixarà de ser compatible, aquesta busca la igualtat i perquè les dones pu- definició. Diria que som en un moment guem decidir com vivim la vida, aleshores que, si no ets independentista i estimes sí. Perquè una manera que jo he decidit Catalunya, toca fer-se moltes preguntes viure la meva vida és amb la religió. difícils. 33 REPORTATGE 1/4 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Monument d’Antoni Miró al cementiri de Paterna. N.C. Es reprenen els treballs a la fossa 22 de Paterna

Memòria Després de denunciar-ne públicament la paralització per traves burocràtiques, l’equip que duu a terme les exhumacions de les víctimes del franquisme ha pogut reprendre la feina

de qualsevol manera als fos- les víctimes de la guerra civil NÚRIA CADENES sars del cementiri de Paterna i de la repressió franquista i (Horta). És una obra d’Antoni de violacions de Drets Hu- a hi ha pertot aquest Miró sobre ferro colten, amb mans’. A Paterna, tristament, esclat vivificador de el poema sencer que Vicent no se’ls acaba la feina. Des- primavera. I el vent. I Andrés Estellés va escriure A Paterna, prés de la guerra del 36-39, el sol. A l’estrany con- l’any 1941 mateix, aquell im- tristament, no se’ls els murs del cementiri van ser trast que l’estació pot pressionant ‘Vora el barranc acaba la feina mut testimoni dels assassi- Jcrear en un cementiri, s’hi del Carraixet’. nats en massa de presoners afegeixen, ací, els silencis Ara, justament al davant de republicans. I, el cementiri, acumulats. Sobre els cossos l’escultura imponent, hi ha un receptacle silenciós dels seus que van voler que s’oblides- petit tendal, gent amb guants cossos. Dos mil dos-cents sin. Sobre els assassinats de i mascaretes, bosses de plàs- trenta-vuit, segons que va la terra, que deia l’Estellés. tic, pinzells, les eines dels comptabilitzar l’historiador I que diu: ja fa uns quants arqueòlegs. Són els tècnics Vicent Gavarda. Les famílies, anys que es va inaugurar el d’ArqueoAntro, l’associació pel seu compte, van anar, monòlit d’homenatge als més científica que es dedica, per passats els anys, omplint de de dos mil assassinats pel exemple, a la ‘investigació, rajoletes els fossars silenciats. franquisme que van enterrar exhumació i identificació de Amb els noms. Algunes dates. 34 REPORTATGE 2/4 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Fossar al cementiri de Paterna. N.C.

El poc que en podien saber i que podríem obrir enguany, com passa en totes les in- dir. Ara, finalment, les exhu- L’exhumació de sí); la fossa 94, a instàn- tervencions d’aquesta mena, macions acosten llum a tanta la fossa 22, que es cies d’una família d’Aiora: el protocol d’actuació marca penombra. reprenia justament aquí hi podria haver entre que, quan es troben restes Miquel Mezquida és el di- setanta i vuitanta víctimes; i, humanes amb evidències de el dia que fèiem la rector arqueològic de l’exhu- finalment, la fossa 112, en un violència o maltractament, mació que hi ha en marxa, la visita a l’excavació, procés que ha dut endavant com és el cas, cal avisar l’ad- de la fossa número vint-i- ha estat accidentada l’Ajuntament de Tavernes ministració competent: ‘En dos. Coneix molt bé aquest de la Valldigna amb tres o aquest cas, la justícia’, ens cementiri: ‘Aquest és el tercer quatre famílies (ara ja en són diu Miquel Mezquida: ‘Com procés que fem ací: el primer, una quinzena).’ En aquest que ací havíem tingut alguns fou el de la causa de Benifaió, cas, la documentació parla problemes perquè havíem i vam haver d’obrir quatre de dues saques (la saca era cridat la policia nacional i se fosses diferents, la 81, la 82, el nom que rebia l’extracció n’havia desentès, vam agafar la 91 i la 92. Després vam fer de presos per a ser assassi- la rutina de comparèixer en el de la 113 (el de l’associa- nats): cent víctimes més. Les el jutjat per a comunicar la ció de Santi Vallés), i ara, exhumacions previstes per troballa de les restes. Ells no aquest.’ Preveu que passaran a aquest 2018 són, per tant, volen dir-ne judicialització, tot aquest 2018 a Paterna: no pràcticament 6.000 persones. vora tres-centes. però el fet és que els treballs hem de perdre de vista, ens I aquí n’hi ha 2.238.’ L’exhumació de la fossa s’aturen fins que el metge recorda, que aquí hi ha ‘entre Quan acabin els treballs de 22, que es reprenia justament forense no envia un informe un terç i la meitat de les vícti- la 22, en tenen més de pen- el dia que fèiem la visita a al jutjat: no hi pots tocar res. mes de la repressió franquista dents: ‘La 128, en un procés l’excavació, ha estat acciden- Una volta tenen el peritatge al País Valencià: si els primers que va iniciar una família tada: va quedar aturada per forense de l’Institut de Me- estudis de Gavarda situaven de Requena i on ara ja hi ha estranyes qüestions burocrà- dicina Legal, ja donen el cas les víctimes en unes 4.600 quatre o cinc famílies més tiques. Els responsables ho per prescrit i es pot procedir persones, ara els nous censos (ací hi podria haver cosa de van denunciar públicament i a l’exhumació.’ amb què treballa la Univer- cent trenta víctimes: una de tal com s’havia encallat es va Així havia anat. En el cas de sitat de València se situen en les fosses més grans de les desencallar. La qüestió és que, la fossa 22, però, sembla que 35 REPORTATGE 3/4 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

algun problema de comuni- cussió de l’estranya situació, la paralització, ens continua cació entre el jutjat i l’Institut el Tribunal Superior de Jus- Així que hi ha contant el director arqueolò- de Medicina Legal (IML) va tícia valencià feia un parell l’interès dels gic de l’excavació, una altra entrebancar el procediment: de piulets per desmentir que familiars, es pot família, d’Ibi, es va posar en ‘Vam cridar tres o quatre ve- el jutjat hagués aturat l’ex- contacte amb ells i a hores fer el projecte gades al jutjat i es deien que humació. d’ara ja deuen haver donat havien enviat l’ofici; els de El refrany diu que d’un i demanar la les mostres de saliva ne- l’IML ens deien que no havien gran mal en ve un gran bé i, subvenció cessàries per a la posterior rebut res.’ Mentrestant, els en aquest cas, l’enrenou me- prova d’ADN. Perquè aquest cossos dels represaliats que- diàtic ha servit per a tornar a és el procediment: ‘Nosal- daven a l’aire lliure, a mercè cridar l’atenció sobre això que tres no iniciem un procés del deteriorament. I els tre- passa al cementiri de Paterna si no hi ha, com a mínim, balls, aturats. i que no per comú (després una família que ho demane. ‘Al final, fins que no hi va d’una fossa, una altra, i una En aquest cas, va ser Amèlia haver el rebombori mediàtic altra) hauria de ser pres per Hernàndez, de Carlet, que va no va vindre el metge foren- normal. Són més de dos mi- muntar l’associació de fami- se.’ El correcte: abans, n’ha- lers de morts que tenien nom liars per tirar-ho endavant. vien enviat una que, quan va i cognoms i història particular I van començar a aparèixer ser al cementiri, els va dir i famílies que amb prou feines més famílies, de de la Foia que ‘no estava especialitza- si els han pogut plorar. I és de Bunyol, de Xàtiva, del Port da en antropologia forense i important de recordar-ho. de Sagunt, de l’Alqueria de la que preferia que vinguera el Perquè això que passa al ce- Comtessa, del Puig...’ tècnic especialitzat que hi ha mentiri de Paterna és justícia Així que hi ha l’interès dels en l’IML’. I es va frenar tot. i no pas cap acció rutinària. familiars, es pot fer el projecte Tant, que, més de deu dies A més a més, gràcies al i demanar la subvenció. En després, i davant la reper- soroll que es va fer arran de aquest cas, qui ho finança és

Treballs d’exhumació a la fossa 22 del cementiri de Paterna. N.C. 36 REPORTATGE 4/4 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

originari, que ajudaria a saber quantes víctimes hi ha en cada fossa. Però aquest registre, curiosament, va desaparèixer en la transició’. I fa una pausa. I continua: ‘En la modèlica transició.’ Sovint, continua, ‘hem de reconstruir quantes víctimes hi podria haver pels taulellets que hi ha o pel tes- timoni oral de les famílies o coses així’. La sorpresa, de moment, aquí, ha estat trobar-se els cossos ordenats. A la fossa cent tretze ‘estaven arreba- llats’, ens descriu l’arqueòleg. Aquí, col·locats amb certa cu- ra, ‘de cap a peus i de peus a Detall de restes trobades a la fossa. N.C. cap. Però... de bocaterrosa’. I és estrany. I no saben, de moment, per què: ‘Això, en d’altres contextos històrics, La sorpresa, de moment, aquí, ha estat és un ritual negatiu. Ací, ens trobar-se els cossos ordenats. A la fossa estranya. Però, en fi.’ cent tretze ‘estaven arreballats’, ens I s’acaba la conversa. I tornen a la feina. Un equip descriu l’arqueòleg interdisciplinari, de profes- sionals contractats i volunta- la Diputació de València, ‘en den els bocins com un tre- ris. Perquè això és feina i més la línia de treball que té Rosa sor. Capses. Individualització. coses. I perquè tenen clars els Pérez’, delegada de Memòria ‘I després, en el laboratori, seus objectius: a petita escala, Històrica en aquesta insti- s’acaben de netejar, es fan recuperar les restes, identifi- tució. els estudis antropològics, i car-les, lliurar-les a les famí- A la fossa 22 pensen que hi després s’enviaran totes les lies perquè les puguin portar trobaran trenta-vuit perso- restes a l’escola de medicina als seus pobles i enterrar amb nes, entre les quals el darrer legal de Madrid, que és on te- la muller, amb els pares, a batlle republicà de Xàtiva, nim el laboratori de referència. casa. Quan no hi hagi famí- Jovino Fernàndez. Hi ha fe- Allí s’acabaran d’estudiar les lia, o no s’hagin aconseguit rroviaris. Aviadors. O, més restes i ja s’enviaran algunes mostres aptes per a l’anàlisi exactament, un dels caps de peces dentals o talls d’os a una d’ADN, tornaran a Paterna. l’aviació republicana a la zona empresa de genètica amb qui Ja s’ha acordat que, allà ma- de València. Un gallec, d’Ou- tenim conveni per a fer-hi les teix on hi havia el fossar, s’hi rense. Tots afusellats el 28 de anàlisis.’ construirà un hipogeu que juliol de 1939. Amb el record de les fa- acollirà els cossos. Com un Ara ha pogut finalment mílies, amb la memòria oral, lloc de memòria, també. començar la segona part del amb la llista de Vicent Ga- ‘Això fem’, rebla Mezquida treball, una volta delimitat i varda, el registre dels judicis amb el gest pausat: ‘Recuperar excavat el fossar: l’exhuma- sumaríssims, el registre civil les restes, retornar-les a les ció. Amb cura, es van definint de Paterna, es van confegit les famílies, ajudar a fer, final- els cossos que els assassins llistes de les víctimes. Hi falta, ment, justícia. I no dic dignifi- van voler deixar caure. Petites però, ens apunta Miquel Mez- car-les perquè, la dignitat, no bosses de plàstic que guar- quida, ‘el registre cementerial l’han perduda mai.’ 37 ENTREVISTA 1/3 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

ANDREU BARNILS

PAUL MASON aul Mason (1960) és un dels pe- riodistes britànics més reputats. Té més de mig milió de seguidors ‘És impossible que a Twitter. Ara freelance, durant anys ha treballat a la televisió i la Pràdio britàniques (Channel 4 i BBC) en Puigdemont tingui un programes molt influents que tractaven sobretot d’aspectes econòmics i revoltes judici just a Espanya’ socials. Situat en l’espectre de l’esquerra, aquest professor de música i politòleg apassionat per la política viatja per tot Europa informant dels esdeveniments Entrevista al prestigiós periodisa sobre el terreny. I coneix el cas català britànic, que no fa gaire ha demanat de fa temps. VilaWeb s’hi ha posat en contacte telefònicament per saber-ne l’aplicació de l’article 7 de la UE la seva opinió. I és contundent. contra Espanya —Vau demanar que Europa apliqués l’article 7 amb Espanya. Per què? —Ara mateix hi ha dos estats a Europa que acabaran seguint el procés de l’ar- ticle 7. Són Polònia i Hongria. A Polònia hi ha una suspensió tècnica de la in- dependència judicial. Si entres en una organització et lliguen les seves normes. I les normes són punitives. Per exemple: Grècia les va trencar i la seva economia es va destruir. Les normes són tan dures com això. I a Polònia s’han d’obeir les normes. Doncs això que passa a Espanya és, per mi, encara més greu. Perquè hi veus la politització del sistema judicial. I això vol dir problemes. Per tant, Europa hauria de mirar-se amb molta cura què els passa a Puigdemont, i a la resta, que són, en la meva opinió, perseguits pel sistema judicial espanyol. Europa hauria d’estar preparada per a activar el mateix procés. L’article 7. Seguint la mateixa lògica, si Polònia està obligada a la in- dependència judicial, Espanya també. I per tant l’han de recuperar. Tots dos. És escandalós que ni tan sols ho considerin. Encara creuen que Espanya és intocable.

—Com l’interpreteu, el fet que Puigde- mont estigui en una presó alemanya? —Europa sencera ha d’afrontar el fet que hi ha gent que juga amb el siste- ma legal europeu. Manipulant-lo po- líticament. No en culpo els alemanys. MARTA JARA (WIKIMEDIA) 38 PAUL MASON 2/3 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Alemanya, en el context europeu, és per anar-se’n d’un país no democràtic hipercomplidora amb les llei. Si la llei els que constreny l’imperi de la llei, com fa ho mana, ho fan. No crec que hagi estat el govern espanyol, el sistema judicial un moviment de les elits alemanyes. espanyol i l’estat espanyol. Crec que Europa sencera ha Són les elits espanyoles, que manipulen s’han de posar a prova. d’afrontar el fet que el sistema legal europeu. Espero que el sistema judicial alemany, i el parlament —El nord d’Europa decidint sobre el sud hi ha gent que juga alemany, escoltin la defensa de Puig- d’Europa. Ja hi tornem. amb el sistema legal demont. Al final Puigdemont, i Clara —En el cas grec el nord d’Europa va europeu Ponsatí a Escòcia, haurien senzillament decidir de destruir l’economia grega. I de demanar asil. Espanya és un país que la sobirania econòmica de Grècia, diria criminalitza lluitar per la independència. jo. En aquest cas, és Rajoy que els hi ha Entenc que sigui un afer controvertit. donat aquest poder. Tothom que estigui Però criminalitzar-lo? Això no pot ser. preocupat per la sobirania espanyola hauria de veure-ho: Rajoy l’ha lliurada Qui vol estar a Europa —Què farà Alemanya? a Alemanya, i als tribunals alemanys. si empresona Carles —No serà en cap cas una decisió polí- Suposem ara que Puigdemont es queda tica. Serà judicial. I un sistema judicial a Alemanya. I que guanya el dret d’asil. Puigdemont? com cal no té marge de maniobra a Què es diria als espanyols? Si Puigde- l’hora d’aplicar la llei. Si la llei diu que mont guanya el cas es dirà que Espanya s’ha de tirar endavant l’euroordre... és un estat postfeixista irreformable. I Ara, Puigdemont té el dret de defensar recordem que l’any 1945 Alemanya era la seva posició i pot dir que seria mal- un estat feixista. Doncs es va reformar tractat a Espanya. I clarament ho seria. com tocava. A Alemanya el sistema ju- A Anglaterra has de cometre un crim dicial és independent. Polítics i jutges molt greu perquè et tanquin a la presó van completament separats. Què es sense fiança. I Alemanya, també. Has de diria a Espanya? Gairebé provaria que el provocar violència. I aquesta gent, clara- sistema espanyol és deficient, el procés ment, no ha comès cap crim. El suposat post-Franco no es va fer bé. Jo diria que crim és polític, i en contra la constitució una cosa és tota la gent que a Espanya, espanyola. L’anomalia ara és la següent: o a Catalunya, no està d’acord amb les a Escòcia Clara Ponsatí és lliure mentre accions de Puigdemont i una altra és Carles Puigdemont és a la presó. Alguna castigar Puigdemont d’aquesta ma- cosa falla, també. nera. Si guanya aquesta posició, això els convertiria en els pàries d’Europa. —El govern alemany podria aturar Cap dubte. Sóc a la Gran Bretanya, que l’extradició. Hi té dret. resistirà el Brexit. No ens agrada deixar —Sí. Crec que és impossible que Puig- Europa. Però un dels grans arguments demont tingui un judici just a Espanya. per deixar-la és: qui vol estar a Europa Només cal mirar les afirmacions dels si empresona Carles Puigdemont? Jo, i jutges dient que tothom qui va prendre molta gent de l’esquerra, ens ho pregun- part en unes mobilitzacions i diades tem. Voldria resistir la partició d’Europa. del tot no violentes de fet eren... vio- No som antieuropeus, però quan veiem lents! Aquests principis no s’aguan- els hongaresos retorçant el la llei, o els tarien davant un tribunal britànic. Els polonesos, o ara Espanya, molta gent es tribunals britànics han refusat extradir pregunta, sobretot els grans: i per què gent suposadament molt més perillosa vam lluitar, doncs? que no Puigdemont. Espero que el jutge alemany ho vegi. I al final tothom té el —Exacte, com es viu el cas català a dret d’asil. I espero que els dirigents Anglaterra? catalans exerceixin aquest dret. Això —Si fos català no em refiaria pas del evidentment és un gran envit per a Eu- govern britànic. No van ajudar els grecs, ropa. Un líder polític que reclama asil no ajudaran els catalans. Espero que els 39 PAUL MASON 3/3 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

catalans m’entenguin. Jo mateix dono suport al dret dels catalans a la inde- pendència. El dret. Però una autonomia millorada és el que crec que Escòcia i Catalunya aconseguiran d’entrada. Quin millor exemple que Escòcia tingui un sistema legal separat de l’anglès en el cas Ponsatí que això que dic? Qui ho hauria dit. Bon exemple del que els moviments nacionalistes progres- sistes i cosmopolites podrien tenir al cap com a objectius a assolir. Sóc un internacionalista, i espero que totes les nacions visquin juntes en pau. I entenc els punts de vista existents a Catalunya, però això que fa Espanya.... Quan veus nacions que s’alcen pel dret d’auto- determinació, normalment ho fan per fugir d’actituds imperdonables i com- pletament opressives. I parlem d’un gran exemple d’això. L’elit espanyola, aquesta elit castellana mig falangista, fa just el contrari d’allò que tocaria de fer El periodista britànic Paul Mason, en una conferència. WIKIMEDIA per mantenir Catalunya dins Espanya.

—Els britànics, com s’informen d’aquest cas? —Tothom mira les notícies. I tenim mig milió de britànics que viuen a Espanya, sobretot a València i Andalusia. I tota dret d’autonomia i una llibertat relati- l’esquerra n’està pendent, d’Espanya, va, què passa? Doncs que se n’acaben des que George Orwell va escriure el anant. Escocesos, anglesos i gal·lesos seu famós Homenatge a Catalunya. ho entenen. Tenim una llarga tradició de simpatia per Catalunya, i el seu antifeixisme. —Per acabar: creieu que ha estat una L’elit espanyola, aquesta elit Ho entenem del tot? Doncs no. No ho acció intel·ligent per part espanyola? castellana mig falangista, entenem del tot. Saps qui ha fet molt —És una catàstrofe per a Espanya. La fa just el contrari d’allò que perquè se sàpiga? Guardiola. Guardiola imatge d’Espanya... Mireu, tenen Guin- tocaria de fer per mantenir i els seus llaços grocs. La majoria de la dos al BCE, oi? Doncs va haver-hi molta Catalunya dins Espanya gent ho coneix gràcies a ell. Qui ha fet oposició, molta, per la raó que ell, i l’elit més per promoure Catalunya és Guar- de la qual forma part, són vists com a diola, per molt que molesti a Espanya. corruptes. No dic que ho siguin, sinó que Per molts anys, Guardiola, i per molts són percebuts així. I no sols corruptes, anys, Gerard Piqué. Ells dos són els qui sinó també ineptes. Hom els veu com han educat més la població britànica. vells que no entenen les coses. I que han Recorda que el futbol britànic està molt d’entrar encara al segle XXI. L’arrest pot polititzat. Hores després de la matança haver alegrat l’ABC i El País, però Europa de Palestina de la setmana passada, els se’n riu, de Rajoy. fans de Celtics van omplir els balcons de banderes palestines. I Guardiola —Precisament, el vostre nom hi va arriba segurament a milions de per- sortir no fa gaire, a El País... sones. Ell ho ha explicat d’una manera —Ah, sí? Envieu-m’ho, que m’agradarà molt senzilla: si les nacions no tenen el de llegir-ho. 40 ENTREVISTA 1/4 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

PERE CARDÚS

RAMÓN COTARELO o fa pas gaire que vam entrevistar el professor i politòleg Ramón Cotarelo. Va ser just abans del ple ‘Si hi ha cap partit d’investidura de Carles Puigde- mont programat el 30 de gener i Nque finalment es va ajornar de manera que trenqui la unitat indefinida. Aquests poc més de dos me- sos han passat moltes coses. I gairebé independentista, ningú no és allà on era. Una altra nove- tat és que Cotarelo ha publicat un llibre nou, en castellà: España quedó atrás (Ara s’endurà un bon disgust’ Llibres, 2018). Tot plegat ens ha decidit a renovar les reflexions d’aquest home que s’expressa sense pèls a la llengua i Entrevista al catedràtic de Ciència que fa pocs dies va anunciar que havia Política i intel·lectual sobre decidit de venir a viure a Catalunya per deixar enrere Espanya. Comencem de- el col·lapse d’Espanya i els camins manant-li sobre aquesta qüestió. que ha d’explorar l’independentisme —Heu anunciat que veníeu a viure aquí. Ja sou un nou gironí? —Sí. Encara no hi visc. Perquè encara queden un parell de mesos de curs i ara no trauré els fills de l’escola ara. Però sí que busco un lloc per a viure a Girona. I he de matricular els nens, que això és una cadena de gestions. Per matricular els nens, has d’estar empadronat. Per estar empadronat, has de tenir un pis. Per tenir un pis, has d’haver-lo aconse- guit. Ara mateix vaig fent tot això. Vull deixar enrere Espanya. Quan te’n vas d’un lloc és perquè no t’agrada. Si es pot trobar un lloc que t’agradi, millor. I aquest lloc és Girona.

—En aquest últim llibre que heu escrit parleu d’una Espanya irreformable... —Aquest llibre és una continuació del primer, que era La república catalana. L’editor m’ho va demanar perquè calia actualitzar l’anàlisi de la situació des- prés d’un període decisiu i amb moltes novetats. Calia explicar coses noves. Aquest temps que ha passat ha estat decisiu. Hi ha l’1 d’octubre, que és una data que es fa gran amb el pas del temps. La idea del llibre és que amb l’evolució de Catalunya, la circumstància de ser part d’Espanya ha estat superada per un propòsit d’avenç que Espanya no té. LLUÍS BRUNET 41 RAMÓN COTARELO 2/4 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

—I aleshores és un fre? —L’independentisme té dificultats —Espanya és un fre en tots els sentits evidents per a trobar una sortida a tot per a aquest avenç de Catalunya. Per plegat. La gent està preocupada. No us tant, Catalunya ha emprès la marxa preocupa? Continuem dempeus sense esperar Espanya, que ha quedat —És comprensible que la situació actual contra un estat amb enrere. Ja no hi ha paral·lelisme ni en- preocupi. A la vegada, cal entendre que caix possible entre Catalunya i Espanya. trobar una sortida no depèn només de una fúria repressiva Al llibre insisteixo molt en la ruptura nosaltres. No estem sols en aquest món. mai vista emocional que hi ha hagut. El vincle Es fa tot allò que és a les nostres mans. emocional o espiritual que hi havia –si és Però hi ha una voluntat i determina- que mai hi va ser– entre els projectes de ció absoluta de l’estat espanyol per a Catalunya i d’Espanya s’ha trencat com- boicotar-ho tot. I en aquesta situació, pletament. La manera com ens veiem els amb gent a la presó, a l’exili i amb pa- catalans i els espanyols no coincideix i trimonis embargats, una equivocació Jo investiria no ofereix cap opció de concòrdia. Ja no en les decisions que es prenen pot tenir Puigdemont sense hi ha casa comuna possible. I la casa conseqüències devastadores. No és que espanyola queda enrere. l’independentisme no trobi una sortida esperar la decisió perquè siguem uns incompetents. És d’Alemanya —Heu dit que l’1-O es fa gran amb el pas que les sortides que provem xoquen amb del temps. El 27-O es fa petit tenint en l’amenaça i el mur de boicot espanyol. compte totes les coses que han passat Jo crec que ningú no s’ha aturat. Hi ha després? desavinences naturals i lògiques. Com —No ho sé. Però no ho crec. És evident n’hi ha a tots els col·lectius humans. i indiscutible que l’1 d’octubre és la di- visòria, el punt d’inflexió i ruptura. Tot —Així, creieu que tot rutlla prou bé? el que ve després té menys importància. —Continuem dempeus contra un estat En el sentit que l’acte constitutiu s’es- amb una fúria repressiva que no havíem devé l’1 d’octubre. La resta no és que es vist mai. I ara diuen que també volen faci petita ni gran. La resta depèn de la encausar els CDR per rebel·lió. Amb el resposta que arriba de l’estat espanyol. Si suport de la població espanyola i d’una proclamem solemnement una república part significativa de les forces polítiques al parlament, però després arriba un jut- catalanes. Qui s’inventa aquesta situació ge imposat dins d’una legalitat que ja no violenta per poder acusar els CDR –que és legalitat a Catalunya, en una situació vol dir la gent– de rebel·lió és el PSC, per d’excepcionalitat i d’intervenció, i obliga exemple. Davant d’això, es pot entendre la gent a desdir-se amb els mateixos que s’escampi la impaciència. I que ens criteris que es feia a la Inquisició a l’Edat sembli que tot va massa lent. Però si Mitjana, tot això sembla que resti força ens fem càrrec de les dificultats del que i brillantor a la proclamació. volem fer i de les conseqüències que té, potser hem de matisar el judici sever. —Però això fa un cert efecte... —Sí. Però arribarà un moment que la —Amb els CDR, necessitaven reforçar història es podrà escriure en llibertat i l’invent del relat de violència que jus- es dirà que el 27 d’octubre el parlament tificaria l’acusació de rebel·lió? va proclamar la independència de ma- —I tant! Això ja es podia veure en la nera solemne. I també s’explicarà que interlocutòria de Llarena aquella que després van arribar uns senyors amb parlava d’un assalt amb ostatges i amb imposició i violència i van començar una trets a l’aire. No ho deia Llarena, això? forta repressió que va obligar algunes Aquest paràgraf no és descriptiu, que és persones a matisar i desdir-se d’aquella el que caldria esperar d’un jutge, sinó proclamació. Però els fets són els fets. I desideratiu. És allò que el jutge hauria la República va ser proclamada com a volgut que hagués passat perquè tot li conseqüència de l’1 d’octubre. seria més fàcil. Ja es veia a venir que 42 RAMÓN COTARELO 3/4 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

mirarien de reforçar aquest invent de la violència. De la mateixa manera que el ministre de l’Interior, que és un ésser inenarrable des de tots els punts de vista, va dir al congrés que la violència de l’1 d’octubre la van exercir els apallissats. És la mateixa idea que estan mirant de defensar aquests jutges. Per ells, el con- cepte de violència inclou la no-violència. De manera que el senyor Junqueras és violent perquè allà on estava hi va haver violència. Amb aquesta mena d’inter- pretacions, s’arriba a acusar els CDR de violents quan són organitzacions pacífiques i no violentes per definició. Necessiten inventar-se la violència per justificar la repressió i la causa general contra l’independentisme.

—Aquesta fórmula d’atribuir un caràc- ter violent o criminal a un col·lectiu per a poder-lo perseguir és pròpia de les dictadures i els estats totalitaris? El professor i politòleg Ramón Cotarelo, en una conferència. LLUÍS BRUNET —Es tracta de criminalitzar l’enemic. Si aconsegueixes que s’identifiqui l’enemic –que en aquest cas són els independen- tistes– col·lectivament i convertir-lo en entès que es va obrir un compàs d’espera, una amenaça, tens molta feina feta en però que ningú no ha renunciat defini- la justificació de les teves arbitrarietats. tivament a investir-lo. No crec que sigui possible acceptar un marc estatutari amb —En l’última entrevista que vam fer, un president còmode pel 155. Cal tenir demanàveu que s’arribés fins al final en en compte que el temps corre a partir de La meva confiança en la investidura de Puigdemont per posar l’intent d’investir Turull. Aquí és on som. la justícia alemanya és en evidència la il·legalitat de l’estat I no sé si és millor cercar una solució de infinitament superior a espanyol. Potser sí que hi ha dificultats compromís abans d’exhaurir el termini l’espanyola per a aguantar el torcebraç? o anar a unes eleccions. Sincerament, —Jo crec que ningú no ha baixat del no ho sé. Les conseqüències d’una opció carro. Però ha canviat la situació de Puig- i d’una altra no es poden veure fins que demont. Insisteixo que no es poden fer no s’han provat. plans com si fóssim sols al món. Tal com jo ho entenc, el compromís amb Puigde- —Us apunteu a alguna de les teories mont existeix i és ferm. Ningú no ha dit sobre les raons de la detenció de Puig- que no vulgui investir-lo. Però cal veure demont a Alemanya? quina és la seva situació. Què passarà —No m’apunto a cap teoria. La informa- a Alemanya? Tanmateix, jo l’investi- ció que tinc és la publicada als mitjans, ria igualment, sense esperar la decisió com tothom. Ningú no sap res del cert i d’Alemanya. Perquè la justícia alemanya tots especulem segons les nostres il·lu- tan sols pot fer dues coses: lliurar-lo a sions i prejudicis. Uns diuen que és una Espanya o deixar-lo en llibertat. En qual- maniobra astuta de Puigdemont; uns sevol dels dos casos, no veig cap variació altres diuen que no; uns altres diuen que de les conseqüències de fer-lo president. han enviat Mortadel·lo i Filemó a fer de No sé si no es vol fer per no perjudicar-lo les seves… Hi ha opinions per a tots els judicialment en aquest moment. Jo he gustos. L’única cosa certa que sabem és 43 RAMÓN COTARELO 4/4 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

que la decisió és en mans de la justícia —I això com s’aconsegueix? alemanya, i que la meva confiança en la —Amb paciència de sant. Amb una pa- justícia alemanya és infinitament supe- ciència de sant... rior a la confiança que pugui tenir en la justícia espanyola, que considero que no —L’economista Xavier Sala i Martín existeix. Jo espero que Alemanya no ex- es demanava si el col·lapse de l’estat La situació ara és tradeixi Puigdemont i que li ofereixi asil espanyol arribaria abans que el col·lapse incontrolable i no pot polític. Això és una esperança, és clar. de l’independentisme. Teniu resposta? continuar així gaire temps —Qualsevol persona normal amb ex- —Més enllà de les setmanes vinents i periència i que no visqui a la lluna es els moviments curts, quin és el camí a demana com és possible que Espanya mitjà termini per a reeixir en la confi- encara s’aguanti més o menys dreta. guració d’un estat independent? Un país presidit per un individu sota —Em sembla que és prou clar. Cal que tota sospita. Governat per un partit Espanya segui a una taula de negociació. ple d’encausats que són una colla de Amb mediació internacional o sense. Bé, lladregots. En una situació de desastre Com pot mantenir-se un segurament haurà de ser amb mediació social i econòmic. És lògic demanar-se govern ple de xoriços? Perquè perquè no hi haurà una altra manera per com és possible que encara s’aguanti han creat un enemic comú fer-los seure. I aleshores s’ha d’arribar dret. Com és possible? Perquè hi ha un interior a un acord de separació i convivència acord de base arran de Catalunya! La amistosa. qüestió que uneix tots els espanyols en aquest moment és impossibilitar —Ara és molt lluny d’una hipotètica l’avenç de Catalunya. Els uneix a tots: taula de negociació... els espanyols del carrer, els mitjans de —La situació ara és incontrolable. En comunicació, els partits polítics. I per aquest moment, no es pot dominar a cop això es manté dempeus. Amb aquesta de voluntats. Tampoc no pot continuar idea, tot s’aguanta. Per exemple, Cris- així gaire temps. La solució s’ha de pro- tina Cifuentes no dimiteix. Com pot posar i s’ha de trobar. Però no crec que mantenir-se un govern ple de xoriços? existeixi una fórmula màgica. Això no és L’única explicació és que han creat un pla de batalla en què decideixes per un enemic comú interior. I el combat on fas entrar la cavalleria i que l’enemic contra Catalunya fa que el cadàver que haurà de retrocedir. No ho sabem i no és Espanya sembli que encara és viu. es pot saber. Seria un error pensar que podem fer les coses perquè volem, al —Espanya aguantada per Catalunya. marge del context polític espanyol i in- Entesos. Però es pot col·lapsar l’inde- ternacional. I el context polític espanyol pendentisme? està clarament paralitzat a l’espera de —Amb tots els meus respectes, això no què passa a Catalunya. I Catalunya està és possible. El règim espanyol es pot impossibilitada d’actuar perquè té una col·lapsar. O pot aguantar. Però l’inde- camisa de força imposada pel 155. A la pendentisme català no es pot col·lapsar. vegada, Espanya no és viable mentre No pot. Si som realistes: qui pot aturar Catalunya no funcioni. una societat amb un moviment de dos milions de persones decidides a posar en —Un peix que es mossega la cua? marxa un sistema diferent? Com es pot —Exacte. Però pot passar qualsevol cosa. aturar, això? Hi pot haver més baralla És important estar sempre preparats per o menys entre els independentistes. La actuar amb intel·ligència. I cal esperar garantia i l’essència del moviment in- que els fets que passin no incloguin dependentista és la unitat. I si la unitat barbàrie, destrucció... Cal continuar amb no es trenca –cosa que no passarà–, el l’actitud actual del moviment indepen- col·lapse és impossible. I si algun partit dentista. I esperar que la part espanyola trenca la unitat, s’emportarà un bon canviï la seva. disgust. 44 ENTREVISTA 1/6 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H ALBANO-DANTE FACHIN I ÀNGELS MARTÍNEZ ‘Rabell i Coscubiela són els herois de Tabàrnia’ Entrevista amb Albano-Dante Fachin i Àngels Martínez, que han escrit un llibre a quatre mans sobre el pas pel parlament

ALBERT SALAMÉ

ANDREU BARNILS

lbano-Dante Fachin (1976) i Àn- independentista, i les tenses relacions s’hi entreveu la casa de Messi. I aquí, a gels Martínez Castells (1948) han amb ICV i Podemos. De fet, tots dos van prop, tres sofàs on seure i parlar. escrit un llibre a quatre mans titu- ser expulsats de la direcció de Podem lat Informe Urgent des dels escons 4 i Catalunya per l’equip de Pablo Iglesias. —Per què dediqueu el llibre als presos? 5. Explica el seu pas pel parlament Ara reben VilaWeb a la casa d’Àngels —Castells: Vam tenir clar des del primer Acatalà com a diputats de Catalunya Sí Martínez a la ciutat de Castelldefels, on moment que si alguna cosa d’aquesta Que Es Pot. En 152 pàgines, descriuen gaudeix d’una terrassa preciosa, amb facècia tenia sentit és que s’acabava com la seva visió del federalisme, del procés una vista a la mar excel·lent. Allà, lluny, s’acabava i, per tant, aquesta gent hi ha- 45 FACHIN/CASTELLS 2/6 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

via d’estar molt present. Tant com quan si no hi són, les coses no es fan. Però, l’escrivíem com quan el presentàvem. políticament, CSQP enganyava el perso- —Fachin: Potser ens l’haurem de de- nal: és a dir, deien que al pressupost es dicar a nosaltres, un dia. No vull en fer podia aprovar el que assegurava que no CSQP enganyava broma, però és que la causa general és hi hauria referèndum. ‘La nostra esmena el personal: és a això. General. és tan ‘collonuda’, i tant en acord amb el Tribunal Constitucional espanyol que, si dir, deien que al —Escriviu que ‘ens hem d’explicar ara la voteu, segur que no hi ha referèndum’, pressupost es podia i no d’aquí a deu anys’. Per què? això feia CSQP. aprovar el que —Fachin: Tampoc no sóc gaire de llegir assegurava que no hi memòries. Però n’hi ha que dius: ‘ara ho —Amb el programa de CSQP es podia hauria referèndum expliques? Ara que ja en fa anys?’ Nosal- anar de la mà dels independentistes tres no hem d’explicar que un noi que surt molt tros de camí. En canvi… tot el dia parlant del referèndum resulta —Castells: I si amb aquest programa, al que quan anem a Madrid ens diu: ‘resem damunt, estaves pendent del que feia la perquè no hi hagi referèndum’!? Això no gent, i veient com es va comportar l’1 i es diu per fer la guitza ara a Pablo Iglesias, el 3-O, ja no hi havia marxa enrere. Ja sinó per seriositat. De què serviria que no hi havia possibilitat de separar-nos. En algunes parts del això ho expliqués d’aquí a deu anys? Una Junts fins al final. Només calia respectar llibre fem cites de la mica de seriositat. Des del minut u hem que uns posessin més l’èmfasi en la re- CUP, perquè eren els explicat el funcionament escandalós del pública, i els altres en la independència. qui ens representaven grup parlamentari de Catalunya Sí Que En algunes parts del llibre fem cites de Es Pot. Per exemple, quan jo o l’Àngels la CUP, perquè eren els qui ens repre- dèiem vés a saber què, en venia un d’ICV sentaven. Per què carai, em demanava, i ens deia: ‘vigila què fas, si no, la teva haig d’explicar el pressupost si, aquí, el carrera política això i allò’. Així de clar. Busqueta ho ha fet de conya? —Fachin: Aquesta possibilitat de fer ca- —Què trobeu a faltar del Parlament? mí junts era clara. Compromís democrà- —Fachin: Potser el suc de taronja. Bo i tic. Però al final sortia l’Àngels a dir vés barat. Mira, si vas a una assemblea a es- a saber què i el Pablo s’enfilava per les coltar, doncs en surt amb visions noves. parets. Jo em creia la plurinacionalitat i la Si només hi vas a donar la lata, no. Ho diu fraternitat. Però arriba un moment que sempre l’Àngels. El parlament és un lloc veus que és impossible. Jo me n’adono per escoltar, per creure’s el parlament. després. Però bé, mai no és tard. Em diuen: ‘ara t’has fet independen- tista?’ No. Passa que he escoltat. Hi ha —Parleu del futbolí d’Itzíar González. aquell capítol en què l’Àngels explica La idea que el jugador de futbolí, de fet, per què va votar que sí al pressupost i és algú que mouen de fora. Al parlament jo explico per què vaig votar que no. És vau tenir aquesta idea? molt interessant. Per cert, després del —Castells: Del primer dia. El primer dia seu no, jo rebo un whatsapp en què em li vaig dir: ‘aquest grup no té futur’. O diuen que he de sortir a desautoritzar-la. ens carreguem el grup o el grup se’ns I al capítol següent explico què vaig fer. carrega. Per què havia de ser la Gemma Lienas, la portaveu adjunta? Per dona, —I què vau fer? deien. Doncs no. De fora utilitzaven el —Fachin: Vaig sortir a desautoritzar-la. feminisme per no deixar fer a l’Albano. Però ara penso: quin objectiu és aquell que et fa renunciar a coses de fons? Cap —Amb la crisi econòmica que hi ha objectiu. Hi vaig aprendre, allà dins. hagut, per què la gent no ha confiat en —Castells: Vaig votar a favor de destinar el partit dels comuns per a sortir-ne? diners al referèndum, sí. L’explicació que —Fachin: Oi que ara han dit que és molt vaig donar era que, si ets economista, lleig tallar carreteres per la república? saps que les partides han de ser-hi. I Doncs aleshores tampoc no els vaig 46 FACHIN/CASTELLS 3/6 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Castells i Fachin, durant l’entrevista. ALBERT SALAMÉ

veure tallant els CAP! Hi ha un paral·le- alguna cosa és que estar en un parlament De fet, és una part de la societat que fa lisme. Al final la radicalitat democràtica amb el fre de mà posat, ja sia pel TC, per feliç a l’altra part. Gent que no pretén que neix del mateix lloc. La radicalitat que va Coscubiela o per Pablo Iglesias, és un pati- em passi a independentisme, però sí que faltar el primer d’octubre o per aprovar ment. No pots anar-hi creient que és font veuen que democràticament és saludable el pressupost és també la que va faltar de sobirania i portar-hi el fre de mà posat. que aquest espai existeixi. Això no és el per a defensar els hospitals públics. que representava Coscubiuela o Rabell. Al Quan sento el Coscu dient: ‘Oh, oi que —Per què no esteu a la CUP? final, Rabell i Coscubiela, que haurien de han aplicat el 155, què volíeu? Què es- —Fachin: En aquestes eleccions ningú ser els representants de la part demòcrata peràveu?’, si això ho trasllades a la ne- no va tenir temps. que va anar a l’1-O, resulta que són els gociació d’una empesa és un desastre. —Castells: I la CUP té aquesta cosa de no herois de Tabàrnia. A mi em preocupa. I Què diràs als treballadors? Quiets o us repetir en el càrrec. Si s’aplicava a l’Anna no només pel passat. També pel futur: la acomiadaran!? Al final es percep si tens Gabriel també s’havia d’aplicar a ell. pròxima vegada que ens veiem en repres- radicalitat democràtica o no. I si no en —Fachin: Quan encara érem a la direcció sió, els diputats tornaran a ensenyar el tens per a dir que el parlament és qui de- de Podem, i abans del 21-D, vam fer una vot i a deixar tothom amb el cul enlaire? cideix, tampoc no la tens per a defensar reunió i vam dir: ‘parlarem amb tothom. Jèssica Albiach, Marta Ribas, etc., van la sanitat pública. Que el fet nacional i el És un moment excepcional’. I per això ensenyar el vot. No ho dic per anatema… social van junts, sempre ho havia sentit ens fan fora. I ara surt en Xavi a dir que —Castells. Com que no! com eslògan. Però quan la cosa s’engega, hem de fer un front de ‘indepes’ i no —Fachin: Sí, però penso en el futur. Hi veus que sí que és així. ‘indepes’. I dius: ”hòstia’, mira, em tornaran? Una diputada de les noves —Castells: No em fèieu cas. Jo no parava sona alguna cosa’. Doncs vigila, Xavi, d’aquest grup, la de Tarragona, en un de dir-vos-ho. que rebràs! piulet, deia: ‘los de amarillo y los de naranja‘. Home, si us plau! Si us plau! —Albano, no us hauria agradat seguir —Costa d’imaginar que deixareu la Molts dels reptes passats encara són més temps a la política? Descarteu de política, Albano. Representeu un sector aquí. Aquest és un espai que existeix tornar algun dia a un parlament? que existeix. i atenció amb què s’hi fa, allà. Aquest —Castells: Nooo! —Fachin: Tinc Youtube i el sé fer servir. llibre no és només una mirada enrere. —Fachin: Ja ho veus. L’Àngels no em I sí, és una realitat social que existeix, sí. Tota la gent que va votar que no l’1-O, deixa descartar-ho. Si és que s’aprèn I, a més, és un espai que basteix ponts. no és representada ara? 47 FACHIN/CASTELLS 4/6 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

—I què hem de fer ara? —Fachin: No ho sé. De vegades sento la idea d’investir Puigdemont, i ho veig. I de vegades escolto la idea de fer un pas enrere i fer govern, i també em sona lògic. Què s’ha de fer, Àngels? — Àngels: Eleccions. Eleccions perquè no hi ha direcció. I s’han de replantejar seriosament què fer. I buscar una nova direcció. Si no hi ha la possibilitat que tota aquesta gent surti ràpida de la presó, han de trobar relleu. Relleus més vincu- lats amb la lluita. Gent com els de la lluita amb la sanitat. Seria l’única manera que el parlament fes un tomb.

—I en unes eleccions, qui votaríeu? —Castells: Jo votaria a l’Albano. —Fachin: Ha! Concórrer a unes eleccions tindria sentit si se superés tot això que hem vist fins ara. Ho deia Marta Rovira a la carta. Finalment podré ser sincera. Què vol dir això? Que tota la resta parla Àngels Martínez Castells. ALBERT SALAMÉ amb por. Llavors, és un xantatge. —Castells: S’han de fer caure les ca- retes del tot. Hem començat. Però, per exemple, quin embolic hi ha entre Junts per Catalunya i PDeCAT. Aclarim-ho. Fem neteja. Dins la CUP també. Com és que, passant tot això, la CUP només té ralisme és impossible. Jo vaig pensar que raó el Miquel Caminal, tu. No hi ha pos- quatre escons? No és normal. Estic con- era un homenatge a la seva dona, l’Anna sibilitat. Perquè la gent que ens havia de tentíssima pels quatre, i faig la broma Alabart, que era indepe, indepe. I mira, donar certa esperança a Madrid, no te la que si ara hagués de treure banderes després he tingut l’experiència de parlar, dóna. Només cal sentir les ximpleries del en tindria moltíssimes menys a treure. ja no negociar, sobre federalisme amb la Monedero quan ve aquí. Però tampoc no m’agrada que Ciutadans direcció de Podemos Madrid. I ho he vist. —Fachin: O d’Echenique. hagi enganyat tant. I quan es vegi que —Castells: ‘Las cajitas‘. aquesta és la nena Telva potser la gent —A veure. —Fachin: Beiras és de les primeres dels barris dirà: ‘què hi tinc a veure, amb —Castells: Abans del referèndum vam veus que diu: ‘ei, què fan aquesta gent? la nena Telva?’. Ara n’hem votat uns i anar a Madrid amb tres punts molt con- Què fan aquests de Podemos a Ma- ens trobem que no hi són ni Puigdemont, crets: explicar la nostra posició sobre el drid?’. Si no assumeixes dins la teva ni Sánchez, ni Junqueras, ni Forcadell. primer d’octubre, veure si érem dis- organització el federalisme, com l’as- Llarena els ha ‘fotut’ a la presó. Crec que posats a canviar la direcció de Podem sumiràs per a l’estat espanyol? Que una per desgràcia no hi ha cap més sortida Catalunya i la tercera, agafa’t, era com direcció a Catalunya decideixi una cosa, que eleccions. I parlar clar. I que hi hagi reforçàvem Xavier Domènech. La reacció i la resposta sigui ‘puerta‘... Perquè al lideratges reconeguts.. La pitjor cosa que al referèndum va ser: ‘resarem perquè final la destitució de la direcció es va et pot passar és que Rufián digui una no es faci’. fer vulnerant els estatuts de Podem. cosa i l’endemà una altra. —Fachin: Sí, això va dir Iglesias: ‘Resem I, com el 155, es va aplicar contra els perquè no hi hagi referèndum!’ estatuts vigents. Quan vam veure el xat —Teniu un capítol en el qual parleu del —Castells: De l’altre cantó, sobre la de la direcció estatal de Podem que ja federalisme com a utopia. direcció de Podem Catalunya, veies que s’aplicava… En el llibre ho ventilem en —Castells: Miquel Caminal i jo érem no creien que hagués d’haver-hi una dues ratlles. Van decidir-ho saltant-se molt amics. Vam fer la carrera junts. I al direcció aquí a Catalunya. Ho he viscut l’estatut de Podem. Ja ho explicarem final de la seva vida em diu que el fede- tantes vegades en el PSUC! Doncs tenia més endavant. 48 FACHIN/CASTELLS 5/6 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

—De les reaccions a Madrid, tot són Però en aquell espai pocs més. Però si condecoressin els policies. Ara, això traïcions i cops baixos? Cap reacció el de Múrcia, quan vam dir que s’ha- necessita feina. Posem damunt la taula positiva? Teresa Rodríguez? via de parlar amb tothom, inclosos els les qüestions que han de servir per ajun- —Fachin: La darrera vegada que vaig independentistes, va piular: ‘Albano tar-vos al voltant del projecte. a la direcció estatal a Madrid és el 6 Dante, una rateta i una porta. Hi ha una d’octubre. En comptes d’acceptar que icona que és una rateta amb una porta’. —La meva gran por. Tarradellas va cau- potser sí que ho haurien d’haver pensat ‘Puerta‘, em deia. Aquest és el nivell. I sar l’autonomia. L’independentisme, el millor, allà es veia que… ens en ‘fotien’ la no és un cercle, no, la direcció de Podem. federalisme. Suo. culpa! A nosaltres! ‘Què feu?’, ens deien. Aquesta és l’anàlisi. —Castells: Però jo veig que en general a Dirigents d’Extremadura, Andalusia i Espanya la gent no està per tot això. Clar Aragó ens deien que ens confonien amb —Amb el federalisme esteu com l’Àn- que penses en els miners. Però després independentistes. gels? Fora, fora? veus com voten i penses ‘tu’… Saps què —Castells: I que ‘has despertat el feixis- —Fachin: Fora, fora, no. Sí que crec que passa? Que no hi ha sindicats. No hi ha me’. només es construirà si es fa de manera sindicats. Recordo quan CCOO quadrava —Fachin: I a Catalunya, que Jèssica Al- insubordinada. Ho deia el nostre pro- els partits des de l’esquerra. Però des- biach i Vicenç Navarro van entrar a sac. grama. El federalisme primer s’executa prés van agafar dirigents com el Coscu, Aquell dia 6 torno i li dic a l’Àngels: ‘La i després s’implementa. i companyia que… utopia del federalisme, dius? Mira què —Fachin: Tu posa Antena 3 o Tele Cinco. m’ha passat.’ Per això al llibre posem —Parleu de refer els camins cap al 80%. Hi ha un mur. És molt difícil. Aquí és on la ‘Oda a Espanya’. És que la vaig sentir. Encara hi són? haurien d’estar els líders de l’esquerra Doncs…, les úniques veus positives en —Fachin: Hi han de ser. I li vam dir a dient alguna cosa. Però si els qui diuen aquella sala va ser la Tere Rodriguez: Puigdemont al seu moment. Unim-ho, són Echenqiuie o Garzón.. ‘Compañeros, m‘hauria agradat que tot això. I que tot això es fa perquè les —Castells: Almenys Garzón parla de la Andalusia la gent fes això que fa la gent kellys visquin millor. Jo no em crec que república. El poder simbòlic de trenca- a Catalunya’. Una de setanta. Miquel el 8% que vota Podem, sigui Coscubiela. ment que representa parlar-ne l’he vist Urban una mica. Íñigo Errejón una mica. Ni que tots els que van votar Arrimadas a Garzón. No a Pablo Iglesias. —Fachín: Jo puc dir ‘República’, com Garzón, però si el dia que atonyinen la gent, m’hi poso de perfil… Per què Gar- zón no va dir: ‘fem com els catalans, un referèndum desobedient, i fem-lo sobre la República?’ Ni se’ls va passar pel cap.

—Quanta gent surt, amb vosaltres, i deixa el partit. Se sap? —Fachin: No ho sabem. —Castells. Això no és una escissió clàs- sica. És un cop d’estat que es fa sobre una direcció, i aquesta direcció, ni en aquell moment ni ara tenia el projecte clar de crear una estructura alternativa. Com ens demanen ara. I de moment no va per aquí. De moment.

—Feu una senyora parella. De quan us coneixeu? —Fachin: Una mica abans del 15-M. Quan vas treure el llibre Reacciona. I no- saltres amb la Marta Sibina començàvem a explicar coses de la sanitat. I em sembla que va ser Ramon Serna que em va dir: ‘truca a Dempeus. En saben.’ Albano-Dante Fachin. ALBERT SALAMÉ —Castells: La primera vegada que vaig 49 FACHIN/CASTELLS 6/6 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

parlar amb tu vaig pensar: ‘quin paio t’agradarà, però en aquesta darrera fase més pesat.’ Hores al telèfon. en Turull i en Rull han tingut discursos —Fachin: Ho segueix pensant. Haha! de sinceritat que els hi ha costat la presó. —Fachin: Això té a veure amb la Itzíar. Jo, —Molt curiosa la relació Catalunya-Ar- amb Turull m’he barallat per la sanitat. gentina. Però si té raó, té raó. Prou. Els conver- Posem damunt la taula les —Fachin: ‘Tu ets argentí i bé que us gents són a la trena per ideologia. I si qüestions que han de servir vau independitzar d’Espanya’, això em volem superar el 78, hauries d’estar-hi per ajuntar-vos al voltant del deien a Twitter. I els responc que sí, preparat, Pablo Iglesias. De veritat et vols projecte però que van fer-ho amb una guerra. carregar el règim del 78? Perquè el règim La guerra d’independència. En aquell del 78 ha posat a la presó els convergents. procés els catalans van tenir un paper Si fas alguna cosa de veritat, no només de molt destacat. Com els miñones. Quan boca, vés-t’hi preparant tu també. vaig venir aquí ho vaig entendre. Els —Castells. No hi aniran, a la presó. minyons. Eren una columna que anava No faran res. I penso que a Catalunya pel Rio de la Plata atrapant reialistes. I s’unien dues coses. L’Espanya ‘rota’ i la Quan un poble es construeix, la música de l’himne argentí, la va fer Catalunya ‘roja’. La Catalunya de l’1-O es construeix en vermell. un paio de Mataró. i del 3-O és la Catalunya ‘roja’. Malgrat S’uneix per allò que defensa molts dels que eren allà davant. Quan socialment, nacionalment i —I el de Mèxic, un de Ripoll. un poble es construeix, es construeix en culturalment —Fachin: I els pròcers, com Alsina. I la vermell. S’uneix per allò que defensa so- gent em deia: ‘anem allà a ajudar-vos i cialment, nacionalment i culturalment. tu aquí tocant la pera!’ I la meva resposta era que sí. Cert. Però es va fer amb gue- —Per què sou tan sàvia i tan poc cone- rra. Sapiguem-ho. Què hi diu Fontana? guda vós? Massa homes, al món. Que ha de renunciar a tot, ara, la gent? —Castells: L’últim dia, quan Albano va No. De cap manera. Però aquí també crec fer el seu millor discurs, ‘s’acolloneix’. probablement és una lluita que l’haurem ‘Si no surts tu, surto jo’. Ha ha!. I va fer de bregar molts anys. Potser serà neces- un discurs magnífic. Primer escoltant, i sari un canvi de discurs. Perquè el discurs després buscar els teus valors. I el pots de Coscubiela, d’Arrimadas i d’Iceta és: improvisar. I surt bé. ‘us han enganyat, us han enganyat, us han enganyat’. —Que és allò que va fer Coscubiela amb —Castells. Per a mi el pitjor discurs és el el seu famós discurs. El va improvisar. que diu: ‘hem de passar plana de l’1-O I mira. i el 3-O’. —Fachin: És un discurs que el va cultivar durant mesos. —Com a la transició. Oblida el passat. —Castells: En definitiva va dir que —Fachin: No només. ‘Gent del carrer, aquest parlament no és sobirà i que, cap a casa. Ara ja ho arreglem nosaltres.’ per tant, cap majoria podia fer saltar Ara ho fan amb els CDR. Et podran agra- res. Això va dir. dar o no. Però em sembla molt trist que —Fachin: Era la gesticulació i posada en s’hagi cridat a la gent a jugar-se-la i, ara, escena d’una cosa treballada abans. I del quan convé, cap a casa. És la transició: moment que fa el discurs es passeja per ‘Gent cap a casa’. la Sexta, tarda i nit. Era un discurs que —Castells. I que diguin que és violència servia al poder. ‘Un home d’esquerres, això que fan? No saben què és violència. mireu què diu’. Em pregunto fins a quin punt aquell discurs ha contribuït a la —Convergents a la presó. Qui ho hauria gran victòria de Ciutadans. dit. —Castells: I et diré més: parla del seu —Castells: Per mi no han d’estar-hi. És fill Daniel perquè dos dies abans jo ha- l’efecte ostatge. És intentar aconseguir via parlat del meu pare republicà. I dels coses a través d’ostatges. Ja sé que no valors republicans. 50 ENTREVISTA 1/5 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H BEL ZABALLA ‘L’independentisme de Pedrolo neix del seu amor a la llibertat’ Entrevista a Bel Zaballa, autora de la biografia ‘Manuel de Pedrolo. La llibertat insubornable’

ALBERT SALAMÉ

ASSUMPCIÓ MARESMA

vui, Manuel de Pedrolo faria cent tors de VilaWeb, on des de fa anys fa de d’un home que va lluitar pel seu país a anys. Un dels fets més rellevants periodista. Ara també fa de correctora, cop de lletra, d’una manera constant, de la commemoració del seu cen- a més d’escriure opinió. La biografia de sense rendir-se mai, sense aturar-se ni tenari és la publicació de la bio- Bel Zaballa sobre Pedrolo fa pensar en un segon, amb un objectiu clar. grafia Manuel de Pedrolo. La lli- l’escriptora que encara està amagada dins En el llibre podem conèixer un Pedrolo Abertat insubornable, de Sembra Llibres. la periodista i que ben segur ha d’acabar complet, amb tota la immensitat de la L’ha escrit Bel Zaballa, que tot i la seva esclatant. La fluïdesa i frescor de la seva seva obra literària, però també amb tota joventut és una vella coneguda dels lec- escriptura ens enganxa al fil de la història la seva trajectòria, com a paleta i com a 51 BEL ZABALLA 2/5 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

arquitecte de la cultura catalana del segle —En parleu, al llibre? XX. La tasca que va fer com a traductor —Sí, reprodueixo algunes d’aquestes va ser fonamental per a introduir els cartes i explico com es van enganxar grans noms de la literatura nord-ame- tot dos. Suposo que no es van entendre Ell volia ser un ricana, com també ho va ser com a au- perquè en Sales era molt intervencio- novel·lista total, tor en gèneres poc conreats en aquell nista i no es mossegava la llengua –feia moment, com la novel·la policíaca i de d’editor!– i en Pedrolo no volia que li havia tocat tantes ciència-ficció. La biografia pot fer que toquessin ni una coma. I com que en tecles, havia fet tants finalment Pedrolo deixi de ser l’autor del Pedrolo era una mica cabut i tenia orgull, gèneres, havia escrit Mecanoscrit del segon origen, per passar a es va acabar emprenyant. Sense perdre tantes novel·les ser allò que ell tant enyorava els últims mai la ironia, però: l’última carta a en anys de la seva vida: ser reconegut com Sales n’és una mostra. La tinc gràcies a un escriptor complet i transcendent, la Maria Bohigas, editora de Club Edi- testimoni del seu temps. tor, perquè era a l’arxiu Sales, i a partir d’aquí hem pogut fer la seqüència com- —Què us va empènyer a endinsar-vos pleta d’aquesta relació epistolar. en la vida de Pedrolo? —Jo tenia en Pedrolo com a referent —Què té d’interessant, aquesta desa- polític, d’aquests que se’t van construint vinença? quan tens vint anys i et vas forjant la —Posa en evidència que, malgrat que ideologia i la personalitat. Em vaig en- em sembla que tots dos tenien el mateix ganxar al seu vessant més polític amb el objectiu de país i tots dos treballaven recull d’articles que havia publicat a la amb la mateixa idea de posar la literatura premsa, principalment al diari Avui. Les catalana al nivell de qualsevol literatu- Cròniques colonials, Cròniques d’una ocu- ra europea, tenien maneres diferents pació, Cal protestar fins i tot quan no serveix de fer-ho. En Sales insisteix molt a en de res… Ell escrivia de cultura, de llengua, Pedrolo: ‘Dóna’m un llibre llegívol, que d’independentisme, en un moment que sigui comercial’. Hi ha aquell ‘Pedrolo, no no ho feia ningú. Aquells articles encara ens fotis!’, amb què acaba una carta. I en són vigents. Quan Sembra m’ho va pro- Pedrolo se’n fa creus i al final li diu: ‘Jo no posar em va venir molt de gust. escric per distreure sinó tot el contrari’. Coberta del llibre ‘Manuel de Pedrolo. La llibertat —Ha estat difícil, la recerca? —A la biografia expliqueu que Pedrolo insubornable’, de Bel Zaballa, —M’ho he passat molt bé fent-la. pensava que la seva obra havia estat publicat per Sembra Llibres. L’Adelais de Pedrolo, la seva filla, m’ha eclipsada per l’èxit del Mecanoscrit del ajudat molt a situar-me. M’he entre- segon origen. Aquest és el sentiment vistat amb un grapat de gent i he llegit que tenia? tant com he pogut, tot el que he trobat. —Sí, a ell li sabia greu ser conegut per Llibres de tota mena, els dietaris, les aquesta novel·la, que considerava me- seves cartes… nor. Ell volia ser un novel·lista total, havia tocat tantes tecles, havia fet tants —Ens podem aturar als epistolaris. gèneres, havia escrit tantes novel·les. —Hi ha dos volums de l’epistolari edi- Fins i tot deia que si ho hagués sabut, tats per la Universitat de Lleida. A banda, no l’hauria escrita. a l’arxiu Pedrolo hi ha molta teca. Tot de carpetes amb moltes cartes inèdites, —Quin era el seu objectiu? classificades i encara per digitalitzar. —Era un home amb una visió moderna Recordo molt el moment de llegir per de la cultura. Ell volia que es pogués primera vegada les cartes amb en Joan llegir de tot en català. Sales. Són boníssimes! Era final dels cinquanta i li demanava originals perquè —A la biografia deixeu molt clar que sabia que tenia llibres per a publicar, aquesta idea és el fil conductor de la però no es van acabar d’entendre. seva obra. 52 BEL ZABALLA 2/5 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Volia deixar testimoni d’un temps, del que passava, en un lloc concret del món, que era aquí

—Sí, és la conclusió a què arribo. Ell deia en un lloc concret del món, que era aquí. que la guerra l’havia fet escriptor. En L’interessava molt analitzar totes les realitat, més que la guerra, penso que experiències humanes. Quan va arribar la cosa que l’influencia és haver-la per- a Barcelona, a divuit anys, volia ser duda i tenir un país per reconstruir. Per psiquiatre o psicoanalista, el tema de la això, té aquest afany per escriure de tot: psicologia ja l’interessava molt. poesia, teatre, contes curts, novel·les de tota mena… Fa de traductor, de director —Però va ser molt influent amb molts de l’emblemàtica col·lecció de novel·la llibres i per raons molt diferents amb negra ‘La cua de palla’. Ell sempre deia els seus coetanis. que en unes altres circumstàncies hauria —Mai li van faltar els lectors, ni premis. fet una altra mena d’obra. Dit això, crec que és innegable que escriu perquè li és —Què li va fallar, doncs, la crítica? una necessitat vital. No hauria pogut fer —A partir d’un moment, a l’última etapa res més que no fos escriure. de la seva vida, sent que la critica el deixa una mica de banda. No sé fins a quin punt —Odiava les etiquetes? és real o és que crítics i acadèmics estaven —No li agradava que li diguessin que desbordats, amb tants pedrolos i de tantes era un autor de novel·la negra o de cièn- menes. Potser és una mica de cada. Però cia-ficció. És cert que va conrear altres al final de la seva vida fins i tot diu en una gèneres i va fer molta novel·la social, carta a Jordi Castellanos: ‘Al capdavall he La biografia de Bel Zaballa però també és veritat que les aportacions fracassat, podries titular aquest capítol so- sobre Pedrolo fa pensar en que va fer en aquests dos gèneres van ser bre mi així: el fracàs d’un novel·lista.’ Em l’escriptora que encara està molt importants. Li hauria agradat ser sembla que li dolia aquest buit i, sobretot, amagada dins la periodista i que conegut per la totalitat de la seva obra, la sensació que no l’havien entès. ben segur ha d’acabar esclatant. per la globalitat, ell no s’entenia com ALBERT SALAMÉ a autor d’obres soles, ell volia deixar —L’erotisme és molt present a la seva testimoni d’un temps, del que passava, obra, normalment això desferma la 53 BEL ZABALLA 2/5 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

fantasia de la gent. Li heu trobat una vida oculta? —Si algú espera una vida amagada, jo no l’he trobada. Ho tenia tot al seu cap. Ell feia una vida rutinària, sense sortir de Barcelona: els matins passejava, i la resta del dia, tancat al despatx del carrer Calvet. Com a molt, anava a Tàrrega a l’estiu. Això sí, llegia moltíssim. No sé què va fer més, si llegir o escriure. Llegia una barbaritat. Anotava tots els llibres que llegia i que tenia a la biblioteca, i la llista de llibres de literatura eròtica que he trobat és molt llarga.

—Reveleu alguna novetat sobre Els quaderns d’en Marc? En va ser realment l’autor? —Em sembla que hi ha proves força evidents que va ser l’autor d’Els quaderns d’en Marc.

—I aquestes proves quines són? La periodista Bel Zaballa és l’autora de la biografia ‘Manuel de Pedrolo. La —Llegint Els quaderns d’en Marc és fà- llibertat insubornable’, editada per Sembra Llibres. ALBERT SALAMÉ cil de veure. A la biografia ho explico: la manera d’escriure, la forma, aquell pròleg, l’ús d’algunes paraules i d’alguns verbs. També hi ha una frase d’una en- diu que potser era l’única cosa que li trevista on diu una cosa molt semblant quedava per fer, un anònim. I encara hi a la del pròleg del llibre: ‘Totes les dones ha una altra raó més contundent i que normals són calentes’. Potser ho diu devia ser important, i és que la Josefina, molta gent, però no em sembla una la seva dona, no li hauria permès mai coincidència anecdòtica. A ell l’interessa de publicar un llibre eròtic com aquell. L’interessa molt la sexualitat molt la sexualitat femenina i les dones, S’hauria escandalitzat moltíssim. Per femenina i les dones, d’una d’una manera molt respectuosa. Jo arri- tant, l’única manera de fer-ho era com manera molt respectuosa baria a la conclusió que sí, que és l’autor a obra anònima. dels Quaderns, però al mateix temps penso que mentre no hi hagi una prova —A les fotografies sempre té aquest real que no sigui especulativa és millor somriure una mica irònic, però sembla deixar-lo com un llibre d’autor anònim. que va tenir moments molt tristos. —A la distància curta, per les coses —Si ell en fos l’autor, per què creieu que que m’han explicat, diria que era un l’hauria escrit com a anònim? home amb sentit de l’humor, amistós, —Hi ha diverses raons. Potser per a simpàtic. Però de jove va tenir una de- ajudar l’editorial El Llamp, potser per pressió. Fins i tot va deixar escrit que a jugar. després de la guerra li havia passat pel cap de suïcidar-se. Els primers anys —Jugar? de postguerra va viure en una mena de —Bé, ell havia dit més d’una vegada que buit. Passats els anys, aquella tristesa va hauria preferit escriure de manera anòn- quedar soterrada, però em sembla que ima, amb pseudònim. La ‘manifestació cap al final de la vida va tornar a aflorar. pública’ de la seva persona, com deia ell, Sigui com sigui, era un home que vivia no li agradava. La seva filla, l’Adelais, molt cap endins. 54 BEL ZABALLA 2/5 vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

—Malgrat ser aristòcrata, no va ser d’advocat. Van passar dos anys fins que mai ric? no es va poder tornar a vendre. —No, el pare es va anar polint tots els diners. Ell va heretar les quatre terres —La seva faceta d’articulista és molt que li van tocar, que més aviat li eren transcendent. Vist des de la perspectiva una nosa, no l’interessaven gens. Les actual, els seus articles de l’Avui mar- Li semblava millor dir gestionava el masover, en Ramon. quen una època? algunes coses, encara que —Ell ja havia escrit a revistes de l’exili i fossin poques, que no dir res —Ell que era un home tan rebel, sem- a Canigó, però és cert que a l’Avui té una i deixar els llibres al calaix bla que sempre va viure condicionat continuïtat important. L’Avui neix amb pel pare. ell com a columnista i, excepte un breu —Van tenir una relació difícil. En Pe- període, hi escriu gairebé fins al final. Un drolo s’encarava amb qui convingués; de article cada quinze dies. I de coses que bones maneres, però no tenia miraments gairebé només tracta ell, d’una manera per a dir les coses pel seu nom a qui tan desacomplexada. En tots els articles, calgués. En canvi, no es va encarar mai sempre hi ha la defensa de la llibertat. Més que què diria del amb el pare. Va ser per ell que no se’n Hi ha un moment que ell mateix diu que moment actual, potser n’hi va anar a l’exili i va fer el servei militar el seu independentisme neix de l’amor ha prou de veure què va a Valladolid després d’haver perdut la a la llibertat. Trobo molt bonic com ho deixar dit guerra. Li tenia una mena de respecte diu, perquè el seu amor per la llibertat és gairebé temorós. Tot i que no l’aguan- molt present tota la seva vida. S’estima tava, el va tenir vivint amb ell al pis de la llibertat individual i la col·lectiva. És Barcelona els últims anys, fins que es va com a amant de la llibertat que vol la morir. De petit hi tenia una relació difícil, independència. Té clar que és l’única el pare era un home molt estricte que no manera que aquest país pugui ser lliure. li transmetia gaire afecte. També li devia pesar la idea que només el tenia a ell. La —Es pot dir que és un dels primers mare es va morir quan ell tenia dos anys, articulistes que parla d’independència i al seu germà el van matar a la guerra. per al gran públic? —Si més no, durant molts anys, és l’únic —El catalanisme sí que li ve del seu que escriu a la premsa parlant d’inde- pare? pendentisme. És per això que es con- —L’havia mamat a casa, sí, el pare era verteix en referent d’aquest moviment. d’Acció Catalana de Tàrrega. També és cert que el va marcar veure com volien —Parlant, em resulta inevitable pensar fer miques el país. què diria del moment actual? Us ho imagineu? —La censura li va robar mitja vida? —No m’agrada gaire fer parlar els —Déu n’hi do, sí. Ell enviava gairebé tots morts, però jo me l’imagino defensant els llibres a censura, tret dels que veia d’anar fins al final. No sé fins a quin punt clar que no la passarien. Va reflexionar estaria sorprès de l’actuació de l’estat molt sobre si havia de fer-ho o no, però espanyol, si anem als seus articles hi preferia passar censura perquè li sem- trobarem una mena de ‘jo ja ho deia’, ell blava millor dir algunes coses, encara que tenia tan clar que no hi teníem res que fossin poques, en aquell moment, a fer, amb Espanya, que donava suport que no dir res i deixar els llibres al calaix als presos polítics, que insistia en la fins vés a saber quan. Hi ha anècdotes de unitat de l’independentisme, que retreia tota mena. Per exemple, en el cas d’Un l’actitud de determinada esquerra. Per amor fora ciutat va aconseguir esquivar ell, ser d’esquerres també volia dir ser la censura, però quan es van adonar que independentista: eren les dues cares de el llibre parlava de l’homosexualitat van la lluita per l’alliberament. Més que què retirar-lo de les llibreries, i el van enviar diria del moment actual, potser n’hi ha a judici. En Maurici Serrahima li va fer prou de veure què va deixar dit. Arts escèniques València estrena festival de circ amb el Contorsions Gastronomia Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades D.E.S. Lletres El Vi fa Sang a l’Espluga de Francolí C.O.N.N.E.C.T.A. >7-8/4/2018 ARTS ESCÈNIQUES GASTRONOMIA / LLIBRES / MÚSICA CULTURA POPULAR CINEMA / ARTS VISUALS/ MUSEUS FIRES I MERCATS

Oriol Broggi i Marc Artigau han fet la dramatúrgia d’aquesta adaptació de Sòfocles ÈDIP BUSCA LA SEVA IDENTITAT AL ROMEA AMB JULIO MARNIQUE D.E.S. 56 C.O.N.N.E.C.T.A. ARTS ESCÈNIQUES vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Claudio Stellato fa un pas més i es demana com arribar a la veritat del cos humà amb ‘La cosa’. AJV VALÈNCIA ESTRENA FESTIVAL DE CIRC: CONTORSIONS

Festivals El certamen omple d’espectacles circenses de tota mena diversos espais de la ciutat

de Leo Bassi, el circ conceptual i per- l’Ajuntament s’ompliran d’espectacles REDACCIÓ formatiu de la companyia belga Claudio de petit format dominats per l’humor, Stellato, el llenguatge teatral de noves la música, la dansa aèria i el mim. es d’abans d’ahir València té un tendències de Los Corderos i la innovació nou festival de circ: Contorsions, i tradició que conjuga la històrica com- Un festival de circ plural, eclèctic i que fins diumenge omplirà d’es- panyia catalana Los Galindos. També innovador per a la ciutat de València pectacles circenses de tota mena hi haurà la poètica companyia francesa En l’impuls del festival, l’Ajuntament diversos espais de la ciutat. És im- Baraka i el col·lectiu la Persiana, que es de València ha tingut la complicitat de Dpulsat per la regidoria d’Acció Cultural de caracteritza per l’espectacularitat aèria diversos agents del sector. L’objectiu és l’Ajuntament i presenta una bona mostra i musical dels espectacles. afavorir una visió plural, eclèctica i reno- de circ contemporani, una nova tendència Hi haurà funcions en espais coberts, vada de les arts circenses que atregui tant circense que defuig la imatge estereotipa- com ara la nova sala la Mutant del com- un públic general com un d’especialitzat. da i esdevé multidisciplinària i eclèctica. plex de les Naus, al teatre el Musical i Per això els espectacles tenen un caràcter Durant tres dies, es programen una als Jardins de Vivers, on la companyia molt divers i els que són de pagament vintena d’espectacles de companyies Baraka Circ ha instal·lat un envelat. estan molt bé de preu. Per a la ciutat de d’arreu. N’hi ha de provinents de tots els Però també es faran molts espectacles València també és molt important tenir punts del país i també una bona repre- de franc a l’aire lliure amb l’objectiu de un festival públic d’aquesta magnitud sentació de l’estranger. Alguns dels més fer arribar el festival a tothom. Durant el que hi dugui les millors companyies del destacats són les bufonades corrosives cap de setmana les places del Roser i la de país i de la resta d’Europa. D.E.S. 1/2 57 C.O.N.N.E.C.T.A. ARTS ESCÈNIQUES vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Oriol Broggi i Marc Artigau han fet la dramatúrgia d’aquesta adaptació de Sòfocles. DAVID RUANO

ÈDIP BUSCA LA SEVA IDENTITAT REDACCIÓ l director teatral Oriol Broggi acaba AL ROMEA AMB UNA OBRA d’estrenar una versió del drama clàssic Èdip de Sòfocles al Teatre Romea. L’obra és protagonitzada DIRIGIDA PER ORIOL BROGGI per Julio Manrique, amb qui ja va Etreballar amb la reeixida Incendis, L’orfe del Clan dels Zhao i Hamlet. En aquest Teatre Julio Manrique protagonitza la tragèdia cas, l’obra se centra en la història d’un grega, que es podrà veure fins al 20 de maig Èdip que vol saber qui és. ‘No hem donat gaire importància a res i hem deixat que la història vagi fluint, bàsicament és explicar la història d’aquest personatge’, explica el director. Per la seva part, Julio Manrique diu de l’obra: ‘És un viatge molt interessant que mostra el trànsit d’un personatge que és un heroi i acaba caient en un forat molt profund, quan descobreix la seva autèntica identitat, els seus orígens i es posa en contacte amb el monstre.’ El muntatge, que és una producció del teatre Romea, es podrà veure fins al 20 de maig. L’argument del text de Sòfocles se centra en Èdip, que regna Tebes amb 2/2 58 D.E.S. ARTS ESCÈNIQUES C.O.N.N.E.C.T.A. vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Julio Manrique considera que la història desplega moltes lectures i creu que darrere de tots els herois, sempre hi ha alguna zona de dubte

Julio Manrique és Èdip al Teatre Romea. DAVID RUANO

la seva esposa Jocasta, la vídua de Lai, el càstig que ell mateix va prometre no ho és gens. Julio Manrique considera el rei mort. Quan la ciutat és colpejada al culpable. que la història desplega moltes lectures per diversos mals, el poble demana La versió de Broggi se centra en el i creu que darrere de tots els herois, ajuda al rei, que els promet venjança. treball de recerca de la identitat que fa sempre hi ha alguna zona de dubte. En Des de Delfos, Creont porta la mala Èdip, el protagonista. Comença a in- el cas del seu personatge, ‘és algú que notícia que qui va matar Lai és el cau- vestigar-se per saber d’on ve, qui són comença amb la corona posada i acaba sant d’aquesta tragèdia i només el seu els seus pares, les tradicions, la cultura convertint-se en una captaire cec que càstig pot salvar la ciutat. Quan el rei que té… I per Broggi, això s’engloba en necessita l’ajuda de la filla i la germana de Corint, Pòlib –qui Èdip considera un moment de la cultura grega antiga per avançar’. el seu pare–, es mor, arriba la veri- en què l’home es començava a situar al El repartiment de l’obra és format tat: Èdip és el causant dels problemes centre del món, quan naixia la idea de per Julio Manrique en el paper d’Èdip; de Tebes, perquè sense saber-ho ha l’home com a mesura de totes les coses Carles Martínez com a Sacerdot; Marc matat el seu pare, el rei Lai, i Jocasta, per entendre què és. Rius és Creont; Mercè Pons interpreta amb qui s’ha casat i amb qui ha tingut Per això Èdip és una obra tan im- a Iocasta; Ramon Vila, el missatger; quatre fills, és la seva mare. Quan ella portant. ‘Quan la treballes veus que ha Miquel Gelabert és Tirèsies i Clara de se n’assabenta, se suïcida, i el seu fill, influenciat en moltes obres posteriors’, Ramon interpreta Antígona. La posada davant el cadàver de la mare i esposa, diu Broggi, que afegeix que pot semblar en escena és austera perquè vol imitar s’arrenca els ulls desesperat i reclama una obra llunyana però quan t’hi acostes un teatre antic en ruïnes. D.E.S. 59 C.O.N.N.E.C.T.A. ARTS ESCÈNIQUES vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

L’actriu Maria Molins protagonitza ‘Cabareta’ al Teatre Lliure de Montjuïc. CEDIDA ‘CABARETA’, UN ESPECTACLE CÍTRIC, POÈTIC I NO CONVENCIONAL QUE DEMANA ALS ESPECTADORS QUE ES PERDIN EN EL CAOS Cabaret L’obra de cabaret en clau femenina ret homenatge a Maria Aurèlia Capmany, Guillermina Motta, Núria Feliu i Mary Sampere

barrejades amb moments més poètics. sitat en la tendència sexual i el gènere; REDACCIÓ ‘El contrast de la crítica amb la poètica ‘Mare’, una autocrítica sobre el procés; està arrebossat amb humor’, explica el i ‘La Paquita’, que fa visibles les dones l Teatre Lliure de Montjuïc acaba director. S’hi aborden diversos temes que no van poder estudiar una carrera i d’estrenar l’espectacle Cabareta, de amb petites càpsules: l’actualitat po- es van dedicar a la família. Bárbara Granados i Maria Molins. lítica i social, la Barcelona republicana, L’espectacle, el van començar a ges- Una obra de cabaret en clau femenina la intolerància i la diversitat sexual, el tar l’any 2011 la compositora Bárbara que es podrà veure fins al 14 d’abril i sentit de la vida, el paper de la dona, etc. Granados i l’actriu Maria Molins, que Eque vol recuperar l’esperit de la Barcelona Cabareta arrenca amb ‘Ai senyor’, també el protagonitza. Per això la major canalla des dels anys vint i trenta fins a una escena en què s’endinsen a la Bar- part dels textos són obra de l’equip, i les l’actualitat. Cabareta es presenta com un celona dels anys vint i trenta per mitjà composicions, de Bárbara Granados. Tot homenatge a Maria Aurèlia Capmany, d’una noia que arriba a la ciutat. Tindrà i això, també hi ha alguns fragments Guillermina Motta, Núria Feliu, Mary moltes picors i d’aquesta manera des- d’altres autors. Es va estrenar al fes- Sampere, Ángel Pavlosky i El Molino. cobrirà la vida fàcil. L’espectacle con- tival Grec l’any passat i, després d’uns Amb paraules del director, Joan Maria tinua amb altres escenes, com ara ‘La mesos de ronda, ara fa parada al Teatre Segura, és ‘un muntatge no convencio- cigala i la formiga’, en què es denuncia Lliure. Va ser candidat als premis Max nal, crític, poètic i còmic que demana als el menyspreu de la classe política cap a d’enguany en les categories de millor espectadors que es perdin en el caos i es la cultura mitjançant contes infantils. espectacle musical i millor composició deixin sorprendre’. La producció conté També destaca una càpsula sobre la gent musical per a espectacle escènic. També escenes típiques del cabaret amb molta tòxica sense escrúpols; ‘Els armaris’, forma part dels actes de l’Any Maria crítica i amb una essència gamberra que denuncia la intolerància a la diver- Aurèlia Capmany. 60 D.E.S. GASTRONOMIA C.O.N.N.E.C.T.A. vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H IGUALADA DIFON LES APLICACIONS GASTRONÒMIQUES DE LES PLANTES OBLIDADES

Fires Un dinar silvestre, xerrades, tasts i tallers són algunes de les activitats de la festa, promoguda pel col·lectiu Eixarcolant

REDACCIÓ

om a la primavera i les plantes s’acosten al punt òptim de floració. Per això aquest cap de setmana és el millor moment perquè a Iguala- da es faci la Jornada Gastronòmica Sde les Plantes Oblidades. És una idea del col·lectiu Eixarcolant, que vol difondre els usos i aplicacions gastronòmiques de les plantes. Aquesta entitat sense ànim de lucre en fomenta la recuperació dels usos tradicionals i vol difondre la virtut de les plantes en pro d’una alimentació saludable i una agricultura sostenible. La jornada comprèn més de setanta activitats, entre les quals hi ha tallers, tasts, col·loquis i exposicions. En una vintena de tallers s’ensenyarà a fer be- gudes tradicionals com ara ratafia, vi de nous o xampanyet de saüc i també a cuinar amb ortigues o fer cremes hidra- tants casolanes. Als tasts, es podrà de- gustar tot de productes relacionats amb El dinar silvestre és una de les activitats de la Jornada les plantes, com ara pans, batuts, flors Gastronòmica de les Plantes Oblidades. EIXARCOLANT o salses. A més, també s’ha organitzat una sortida etnobotànica per descobrir plantes medicinals i comestibles que nador comú d’haver estat elaborat amb tenim a tocar, però que ens passen des- plantes silvestres, varietats tradicionals apercebudes per desconeixement. oblidades o seguint els usos tradicionals La jornada es completarà amb un di- d’aquestes espècies. Tot plegat per a nar silvestre i una fira de varietats tradi- recuperar sensacions, gusts, aromes i cionals oblidades, on es podran adquirir textures que experimentaven els nostres infusions, condiments, licors, dolços, avis quan recollien i consumien les mal conserves, melmelades i cosmètics. Tot anomenades ‘males herbes’ en horts, allò que s’hi vengui tindrà el denomi- boscs i prats. D.E.S. 61 C.O.N.N.E.C.T.A. MÚSICA vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Joan Isaac actuarà al Barnasants. JOSEP LLUÍS MARTÍNEZ JOAN ISAAC HOMENATJA LES REVOLTES DEL 68 AMB CANÇONS

Festivals Es tracta d’un dels concerts més especials del festival Barnasants d’enguany

Isaac pujarà a l’escenari per cantar lors del conservadorisme. Amb càntics REDACCIÓ la banda sonora d’aquestes revoltes improvisats, van proposar i practicar que a final de la dècada de 1960 es uns valors alternatius. nguany se celebra el cinquantè ani- van estendre arreu. Perquè, tot i que A més, per a aquesta avinentesa Joan versari de la Primavera de Praga i del les de París i Praga són les més famo- Isaac sortirà a l’escenari envoltat de Maig del 68 francès, dues revoltes ses, hi va haver revoltes estudiantils músics i col·laboradors d’arreu. Hi haurà antiautoritàries, capitanejades per en molts més indrets, com ara les els cantants Jordi Batiste, Sílvia Comes gent jove, que van tenir himnes manifestacions contra la guerra del i Miquel Pujadó, la cantautora colom- Epropis. Per això el cantant Joan Isaac ha Vietnam als Estats Units i la matança biana Marta Gómez i els músics Alessio decidit d’homenatjar aquestes efemèrides a la plaça de Tlatelolco a Mèxic. Totes Lega, Luz Murá i Yannis Papaioannou. amb un espectacle únic. Es diu Les revoltes van ser mobilitzacions antiautoritàries, L’espectacle es completarà amb les in- del 68 i es fa aquest cap de setmana al tea- assembleàries, amb un fort contingut tervencions dels actors Ross Harper tre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat, autogestionat, que posaven en qüestió Stewart, Corentin Sauvetre i l’artista de dins el festival Barnasants. la moral dominant i el sistema de va- performança Wayne Scott. 62 D.E.S. LLETRES C.O.N.N.E.C.T.A. vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H VI I NOVEL·LA NEGRA A L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Festivals El festival El vi fa Sang enguany incorpora una secció especial dedicada a Pedrolo

REDACCIÓ

quest cap de setmana els carrers de l’Espluga de Francolí es ten- yiran de vermell i negre en una nova edició del festival literari ‘El vi fa sang‘. És l’única pro- Aposta que es fa al país d’aquesta mena: va dedicada a la novel·la criminal feta en català –escrita o traduïda– amb la particularitat afegida que ho combina amb maridatges de vins. Algunes de les novetats d’enguany són la centralització dels actes en un únic recinte, al Museu de la Vida Rural de l’Espluga, per evitar pèrdua de públic per espais dispersos. El certamen, que es presenta com un aparador especialitzat poques setma- nes abans de Sant Jordi, compta amb l’assistència de trenta-cinc autors. En són el plat fort les presentacions, que sempre acaben amb un tast de vins de la DO Conca de Barberà entre els autors i els lectors. Enguany es presentaran Àlex Foix ha fet el cartell del festival El Vi fa Sang de vint-i-dos llibres. S’hi destaquen La l’Espluga de Francolí. ACN draga, d’Esperança Camps; Jaume Fuster, gènere negre sense límits, d’Àlex Martín Escribà, i L’harem del Tibidabo, d’Andreu l’ex-inspector Mascarell, que acaba de Finalment es lliurarà el premi nacio- Martín. També es presentarà Assassins del sortir amb motiu del desè aniversari de nal El Vi Fa Sang a l’escriptor mallorquí Camp, un recull de relats d’escriptors de la publicació de la sèrie. Antoni Serra i Bauçà per tota la trajec- la comarca. El certamen també homenatjarà la tòria dedicada al món de la novel·la i del Durant el festival també es faran tau- figura de Manuel de Pedrolo coincidint periodisme. La glosa del guardonat anirà les rodones i debats centrats en aspectes amb el centenari del seu naixement. De a càrrec de l’escriptora i comissària del diversos del gènere negre. Hi haurà una fet, un dels punts centrals del progra- festival, Margarida Aritzeta. I el premi taula rodona dedicada a policies que han ma serà una lectura dramatitzada de internacional El Vi Fa Sang serà per a acabat fent d’escriptors, un debat sobre Mossegar-se la cua, una de les seves l’escriptor, guionista i dramaturg italià si és millor escriure sobre crims reals o novel·les més negres. Sobre l’autor, Massimo Carlotto. Pertanyent al corrent basar-se en crims ficticis, un altre sobre Sebastià Bennasar també presentarà dos mediterrani d’escriptors de novel·la negra, el periodisme com a font d’inspiració llibres: l’un és sobre la seva figura Ma– - en què també s’adscriuen escriptors com de la novel·la negra… L’escriptor Jordi nuel de Pedrolo, manual de supervivència– i ara Vázquez Montalbán i Andrea Cami- Sierra i Fabra presentarà la seva no- l’altre és una reedició de la seva novel·la lleri, el personatge més emblemàtic que vel·la Deu dies de juny, la novena part de negra Es vessa una sang fàcil. ha creat és Marco Buratti ‘el Caiman’. D.E.S. 63 C.O.N.N.E.C.T.A. MÚSICA vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Els Catarres (Roser Cruells, Jan Riera i Èric Vergés) presenten disc al Cruïlla Primavera. ALBERT SALAMÉ ELS CATARRES PRESENTEN EL NOU DISC EN DIRECTE AL CRUÏLLA PRIMAVERA

Festivals El grup lleidatà de reggae Koers els faran de teloners

Ara fa dues setmanes els Catarres destacat. A més, l’escenificació de les REDACCIÓ havien de presentar en directe el seu cançons promet un directe molt potent darrer treball a la inauguració del festival que farà ballar tots els presents a la plaça a cita més destacada del festival Strenes de Girona, però van suspendre el Major del Poble Espanyol. Cruïlla és al mes de juliol però concert en protesta per l’empresonament Però els Catarres no actuaran sols: el durant l’any, perquè l’esperit del de Turull, Forcadell, Bassa, Romeva i Rull. grup Koers els faran de teloners. Aquesta festival no decaigui, s’organitzen Per tant, el concert d’aquest cap de set- formació de les Terres de Ponent fa una concerts d’una sola jornada. És mana al Poble Espanyol serà la primera interessant barreja de pop i reggae. D’ençà Lel cas del Cruïlla Primavera, que es fa oportunitat per sentir en directe els temes que van publicar el seu primer disc l’any aquest cap de setmana al Poble Espanyol del quart disc del trio d’Aiguafreda. passat, han recollit molt bones crítiques de Barcelona. Durarà una sola jornada Tots els meus principis és un disc amb en la premsa especialitzada. Al Cruïlla i els protagonistes seran els Catarres, una gran diversitat de sonoritats i colors, presentaran el disc Unbroken, que intercala que interpretaran per primera vegada dotat d’una bona càrrega vitalista. Això temes en anglès i en català, les dues llen- en directe els temes del seu nou disc, el fa molt ballable, sobretot perquè els gües del líder del grup, Kelly Isaiah, que Tots els meus principis. instruments elèctrics hi tenen un pes viu Lleida i va néixer a Nigèria. 64 D.E.S. ART I MUSEUS C.O.N.N.E.C.T.A. vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

UNA EXPOSICIÓ MOSTRA LA REDACCIÓ final del segle XIX, el Japó passava INFLUÈNCIA DE L’ART JAPONÈS per un procés de modernització i industrialització que feia perillar les seves formes artístiques més EN L’OBRA DE JOAN MIRÓ tradicionals, entre les quals, l’uki- Ayo-e. Per això, a començament del segle XX, una sèrie d’artistes van revifar aquell Art pictòric ‘Tradició i modernitat’ també difon art tradicional gràcies al shin hanga, un l’obra d’Itō Shinsui, un dels mestres del corrent moviment artístic hereu de l’ukiyo-e. shin hanga Fins al 20 de maig, es pot veure a la Fundació Joan Miró de Barcelona una exposició del màxim exponent d’aquest moviment: Itō Shinsui. La mostra es diu ‘Tradició i modernitat‘ i aplega una seixantena d’obres d’un dels grans mestres del shin hanga. La majoria són gravats en fusta creats entre 1916 i 1964 procedents de la col·lecció de la Fundació Taiyo no Hikari. Seguint el més pur estil tradicional japonès, presenten universos d’imatges del món flotant i poblat de cortesanes, samurais, geishes i actors de kabuki. Però el shin hanga es diferencia de l’ukiyo-e perquè va saber dotar d’una nova sensibilitat els gravats. En el cas d’Itō Shinsui, la seva obra es divideix en dues grans categories, a basta- ment representades a l’exposició: el retrat tradicional femení i els paisatges idíl·lics. La mostra es completa amb l’obra de Joan Miró ‘Retrat d’Enric Cristòfol Ricart’, del 1917 i prestada especialment per a l’ocasió del fons del Museu d’Art Modern de Nova York. És un dels exem- ples més primerencs del vincle entre l’obra mironiana i el pensament i l’art japonesos. Perquè l’objectiu final de la mostra és, a més de difondre l’obra d’Itō Shinsui, donar a conèixer les relacions subtils i profundes entre l’obra de Joan Miró i la tradició artística nipona. En l’obra de Joan Miró hi ha diverses coincidències conceptuals i creatives amb la tradició japonesa i, concretament, amb els gravats d’Itō Shinsui. Alguns dels punts que tenen en comú tots dos artistes és l’observació tranquil·la dels Itō Shinsui. ‘Davant del mirall’, 1916. Gravat en fusta, estampat amb tinta objectes i la recerca de noves perspecti- ves capaces d’esquinçar la influència de i pigments damunt pape. TAIYO NO HIKARI FOUNDATION, JAPÓ, 2018 les velles imatges i tradicions. 65 D.E.S. CULTURA POPULAR C.O.N.N.E.C.T.A. vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H LES FALLES POPULARS DE BARCELONA ES CONSOLIDEN AL POBLENOU

Festes Tal com ja s’ha fet les altres vegades, en un sol dia es veurà tot el cicle faller: la ‘plantà’ i la ‘cremà’

REDACCIÓ

uan ja fa un parell de setmanes que Sant Josep ha passat, el dis- sabte es cremarà una falla com les que es fan a València a la platja del Bogatell. És la jornada fallera que Qcada any organitza l’Espai País Valencià de Barcelona i que des de l’any passat es fa al Poblenou, en complicitat amb les entitats del barri. Tal com ja s’ha fet les altres vegades, en un sol dia es veurà tot el cicle faller: la plantà i la cremà. Els actes començaran a les 11.00 amb la plantà de la falla de la platja del Bo- gatell. Es farà en un espai situat entre el final de la Rambla del Poblenou i la sorra, especialment pensat per a fer-hi fogueres. Seguint la línia dels altres anys, el tema de la falla és sorpresa, però de segur que tindrà un to reivindicatiu. Tot seguit, a les 13.00, es farà un vermut faller a l’Octubre Casal Independentista acompanyat d’una globotà. Aquest acte Les falles de València es traslladen a Barcelona per un és nou i consistirà a rebentar 155 globus cap de setmana. ACN de color groc talment com si fos una mascletada, però sense pólvora. Tot seguit es farà un dinar popular tell, on durant tot el dia s’haurà pogut Ja fa anys que l’Espai País Valencià amb paella i a les 16.30 hi haurà un admirar la falla. malda per introduir a Barcelona la tra- taller obert de danses valencianes. Els actes de les falles a Barcelona no dició de les falles. A més, ho fa des del Anirà a càrrec del grup La de la Panxa s’acaben pas aquí. El dia abans hi haurà vessant més popular i reivindicatiu i Pelà i acabarà amb una exhibició de un col·loqui al Casal de Joves de Can Ri- s’allunya de la institucionalització que balls. Finalment, a les 18.00 arrencarà cart per conèixer millor aquesta tradició ha viscut la festa a València. Però durant la cercavila fallera, que amb música de del País Valencià que és Patrimoni Im- tot aquest temps s’ha trobat uns quants banda recorrerà els carrers del Poble- material de la Humanitat. Anirà a càrrec entrebancs, sobretot a l’hora de fer la nou per convidar tothom a la cremà. de Xavier Serra, creador de la web Malalt cremà. Per això des de l’any passat han L’acte culminant de la festa es farà a de Falles, i parlarà de les falles com una cercat complicitats amb les entitats del les 20.00 al passeig Marítim del Boga- festa total. barri del Poblenou. D.E.S. 1/2 66 C.O.N.N.E.C.T.A. LES ESTRENES vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

El film ‘Miss Dalí’ explica la història de la germana de Salvador Dalí. ACN VENTURA PONS REPASSA LA VIDA I ELS RECORDS D’ANNA MARIA DALÍ El cineasta Ventura Pons feia anys que volia explicar la història d’Anna Maria Dalí, la germana del famós pintor: ‘És una història amagada, i sempre són les més interessants.’ Miss Dalí, va projectar-se al Festival de Cinema de Guadalajara, on es va homenatjar Ventura Pons, aquest cap de setmana arriba a la gran pantalla. El film repassa la vida d’Anna Maria Dalí i els records que té dels moments viscuts amb el seu germà. Aquest cap de setmana també torna a la gran pantalla Javier Fesser, director de films com El Milagro de P. Tinto, Camino i Mortadelo y Filemón contra Jimmy el cachondo, i ho fa amb Campeones, protagonitzada per Javier Gutiérrez. Yôji Yamada també estrena Verano de una família de Tokio.

Miss Dalí — Direcció: Ventura Pons. Intèrprets: Claire Bloom, Vicky Peña, Eulàlia Ballart; Siân Philips, Josep Maria Pou, Joan Carreras. Gènere: Drama. — Anna Maria Dalí és quatre anys més jove que el seu germà Salvador i s’adoren. Ple- gats, gaudeixen de l’ambient progressista de l’Espanya republicana, confraternitzant amb García Lorca, Buñuel… Una arcàdia que es trenca amb l’esclat de les guerres europees, l’arribada de la misteriosa Gala i amb l’èxit mundial de Dalí. D.E.S. 2/2 67 C.O.N.N.E.C.T.A. LES ESTRENES vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Campeones — Direcció: Javier Fesser. Intèrprets: Lui- sa Gavasa, Itziar Castro, Athenea Mata; Javier Gutiérrez, Daniel Freire, Juan Margallo. Gènere: Comèdia. — Marco és un entrenador professional de bàsquet que comença a treballar amb un equip de nois amb discapacitat intel·lectual. Tot i que al començament s’hi resisteix, al final acabarà rebent increïbles lliçons de vida.

Submergence Inmersión — Direcció: Wim Wenders. Intèrprets: Alicia Vikander, Jess Liaudin, Clémen- tine Baert; James McAvoy, Alexander Siddig, Celyn Jones. Gènere: Drama. — Danielle Flinders i James More es coneixen per casualitat en un remot hotel de la costa normanda, on es preparen per a missions perilloses. S’enamoren contra la seva vo- luntat i, en el moment de separar-se, des- cobreixen que ell treballa per al servei secret britànic i ella és una bio-matemàtica que treballa en un projecte d’immersió a la recerca de l’origen de la vida al planeta.

Kazoku wa tsuraiyo 2 Verano de una família de Tokio — Direcció: Yôji Yamada. Intèrprets: Yû Aoi, Kazuko Yoshiyuki; Yui Natsukawa; Satoshi Tsumabuki, Isao Hashizume, Takashi Sasano. Gènere: Comèdia. — Mentre la seva dona és fora amb unes amigues per a veure l’aurora boreal, l’avi de la família Hirata aprofita per reprendre antigues amistats. Després d’un petit ac- cident de circulació sense importància, es desencadenarà el caos a la família i els fills es reuniran per mirar que deixi de conduir. 68 D.E.S. AVANÇAMENT EDITORIAL C.O.N.N.E.C.T.A. vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H ‘L’EVANGELI Estem davant del DEL VENT’ llibre més ignorat o més maltractat de D’AGUSTÍ BARTRA tota la vasta obra poètica de Bartra Jordi Raventós L’editorial Adesiara recupera aquest recull de poemes de l’autor, escrit durant el periple de l’exili, en una edició de D. Sam Abrams · Ens en parla l’editor, Jordi Raventós

REDACCIÓ

a setmana vinent arriba a les lli- cords de la guerra però alhora encoratjat del llibre més ignorat o més maltractat breries L’evangeli del vent d’Agustí per un present trepidant i prometedor. de tota la vasta obra poètica de Bartra. Bartra. El publica Adesiara en una És la primera vegada que es publica en Això equival a dir que, si no hem disposat edició de D. Sam Abrams, estudiós un volum solt el text sencer, després que d’una aproximació crítica adequada a que també signa la introducció. Escrit el curador, D. Sam Abrams, hagi revisitat L’evangeli del vent, ens falta una peça clau Lentre França, la República Dominicana, tots els autògrafs manuscrits i meca- per a acabar de fer-nos càrrec del tot de Mèxic i els Estats Units, L’evangeli del vent noscrits conservats, respectant sempre la poesia de l’autor, i, en conseqüència, és el llibre més desconegut del poeta, tot i la darrera versió establerta per l’autor. la nostra lectura general és insuficient o, que constitueix una baula fonamental de Com afirma molt encertadament el com a mínim, es dreça sobre un terreny la seva producció poètica. Hi resseguim mateix Abrams en la introducció del lli- poc sòlid i no gaire estable. En definitiva, el periple vital d’un home angoixat pels bre, ‘L’evangeli del vent ocupa un lloc de- és com si volguéssim abastar l’obra de records de la guerra, desconcertat per la stacat i singular al corpus bartrià perquè Rainer Maria Rilke sense tenir en con- incertesa del futur i encoratjat per un pre- representa la consolidació definitiva de la sideració els Neue Gedichte (1907, 1908), o sent trepidant i prometedor. Llegiu ‘Coral seva prodigiosa veu poètica i la prefigu- l’obra de T. S. Eliot sense tenir en compte a Lluís Companys per a moltes veus’. ració dels paràmetres humans, intel·lec- els Poems (1920), o l’obra d’Óssip Man- Explica Jordi Raventós, editor d’Ade- tuals, estètics i artístics que orientaren delstam prescindint dels Tristia (1922)’. siara: la seva obra futura. A tall d’exemple, Dividit en cinc parts (‘Els alciònics «La setmana que ve arriba a les lli- podem assenyalar que és a L’evangeli cels’, ‘Poemes d’Odisseu’, ‘Les gàrgoles breries L’evangeli del vent, un dels reculls del vent on neixen diverses tendències coronades d’estrelles’, ‘Les cariàtides poètics cabdals d’Agustí Bartra, que fins molt característiques de la producció de aterrades’ i ‘Poemes d’Anna’), L’evangeli ara era força desconegut pel gran públic Bartra, com ara el llenguatge ric, la deep del vent ens ofereix unes composicions i ha estat injustament passat per alt pels imagery, la vinculació amb la filosofia o formidables, colpidores i realment ma- especialistes. Juntament amb L’arbre l’experimentalisme consumat en l’àmbit gistrals. Segons el meu parer, poemes de foc –que Adesiara ja va recuperar el temàtic i formal. Per diversos motius, com ‘Als llavis del silenci’, ‘Oda atlàntica’ 2015, amb un notable èxit de crítica i de mai no s’havia advertit fins ara la im- o ‘Coral a Lluís Companys per a moltes vendes–, representa un punt d’inflexió portància decisiva del llibre. Podem ser veus’ –per citar-ne només tres que em decisiu en la trajectòria literària i vital del encara més categòrics i afirmar, sense por fascinen– són dels millors que s’han poeta, que es mostra angoixat pels re- d’equivocar-nos gens, que estem davant escrit a casa nostra en el segle XX.» D.E.S. 69 C.O.N.N.E.C.T.A. LA RECEPTA vilaweb.cat 7 i 8 abril 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H AMANIDA DE FAVETES AMB PERNIL D’ÀNEC

Un plat de temporada fàcil de fer i ben gustós

Ingredients —1 kg de favetes amb tavella NEUS CUSCÓ —200 g de pernil d’ànec —1 ceba tendra Desgranem les faves, les bullim amb —12 cirerols (tomàquets cherry) aigua, sal i unes fulles de menta. Un —fulles de menta cop cuites, les remullem amb una mica —Enciam, creixen i ruca d’aigua freda. Les deixem refredar. —oli, sal i vinagre —pebre negre En una plata o en plats individuals, fem —vinagre de Mòdena un llit amb l’enciam, el creixen i la ruca. A sobre hi posem les favetes. Després col·loquem la ceba a rodanxes i els ci- rerols repartits.

Fem una vinagreta amb oli, sal, vinagre i pebre negre. Emulsionem tots els in- gredients i tirem la vinagreta per sobre l’amanida.

Al voltant del plat col·loquem els talls de pernil d’ànec.

Acabem el plat amb unes sanefes fetes amb crema de vinagre de Mòdena. CAP DE SETMANA 7 I 8 ABRIL 2018 No faces de la teua ignorància un argument Joan Fuster

vilaweb.cat

El relator especial de l’ONU per a la llibertat d’expressió insta l’estat espanyol a retirar les acusacions de rebel·lió

Declara un altre bomber als jutjats de Reus per la causa d’incitació a l’odi contra la policia espanyola

Antònia Vicens i Jordi Mas López, guanyadors dels Premis Cavall La macrocausa de Reus: un escarment que no s’atura Verd

Puigdemont surt de la presó i es trasllada a Berlín