12 - 18 JUNY 2021 No faces de la teua ignorància un argument Joan Fuster

CONTRA EL BORBÓ SEGLES DE PROTESTES CONTRA UNA DINASTIA DE LLADRES, BORDS I BOTIFLERS 2 LA SETMANA vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021 EL PREU DELS INDULTS ROGER GRAELLS FONT

La condemna de Marcel Vivet i la nova onada de criminalització Els indults, dels dels detinguts el 23-S és un avís de la justícia espanyola arran quals Amnistia de la concessió dels indults Internacional ha recordat que Si el govern espanyol elabora correc- de la Generalitat, Pere Aragonès, a la no resoldran les tament el decret dels indults, els nou Moncloa, i abans de la segona reunió de vulneracions de drets, presos polítics podrien sortir en lliber- la taula de diàleg i negociació, congelada tat durant les setmanes vinents. La sala d’ençà del febrer del 2020. Aragonès, poden ser una realitat segona del Tribunal Suprem espanyol, abans, s’ha reunit amb el president dimarts vinent o amb el magistrat Manuel Marchena Carles Puigdemont a Waterloo per a ana- l’últim dimarts de al capdavant, podria maniobrar per a litzar el començament de la legislatura i juny, dies en què hi ha impedir-ho, però s’exposaria a come- abordar els passos següents dels partits convocat un consell de tre un delicte de detenció il·legal. La sala independentistes. ministres espanyol tercera, més endavant, també tindria l’oportunitat de tombar els decrets dels Aquesta mesura de gràcia pot afavorir indults que aprovarà la Moncloa. Sigui els nou presoners polítics i alleugerir com sigui, aquesta setmana dues de les una injustícia que fa massa temps que principals organitzacions empresarials dura. Tanmateix, la justícia espanyola no de l’estat espanyol –la CEOE i el Cercle facilitarà res i per a l’independentisme d’Economia– s’han mostrat partidàries de base la resposta pot ser demolidora, dels indults. No obstant això, Antonio fruit de la ràbia i la ira dels jutges per Garamendi, president de la patronal es- l’alliberament dels polítics independen- panyola, ha reculat hores després de ser tistes. Aquesta setmana hi ha hagut dues criticat pel president del PP, Pablo Casa- notícies en aquesta línia. La primera, la do, i ha dit que l’organització es manté al condemna desproporcionada contra marge de les decisions polítiques perquè Marcel Vivet a cinc anys de presó, sense hi ha pluralitat de posicions. Per una altra proves concloents i amb l’única càrrega banda, el PSOE continua bastint el relat de la declaració d’un agent dels Mossos per a justificar-los, mentre la manifes- d’Esquadra. La segona, una nova onada tació convocada diumenge passat a la de criminalització dels detinguts el 23- plaça de Colón de Madrid per l’extrema S, una causa oberta fa gairebé dos anys dreta espanyola va fer figa. El president i que avança lentament però inexora- espanyol, Pedro Sánchez, farà un acte al ble a l’Audiència espanyola. La Guàrdia Liceu per a defensar la mesura magnà- Civil conclou que els detinguts, molts nima, tal com ell mateix l’ha qualificada. membres dels CDR, formaven part d’una “organització terrorista clandestina”. Els indults, dels quals Amnistia Inter- Ha filtrat l’informe, com és habitual, nacional ha recordat que no resoldran i la majoria dels diaris espanyols han les vulneracions de drets, poden ser una amplificat acríticament aquestes greus realitat dimarts vinent o l’últim dimarts acusacions, de manera que s’han tornat de juny, dies en què hi ha convocat un a convertir en la corretja de transmissió consell de ministres espanyol. Sánchez de les clavegueres de l’estat. El paperot els aprovarà abans de rebre el president d’aquesta premsa del règim i dels seus 3 LA SETMANA vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

columnistes fa feredat i és propi dels economista molt reconegut, arran d’un règims autoritaris. fil de piulets del seu fill en què denuncia Al País Valencià ha tornat a la situació a la qual es veu sotmès el pare. El cas de Vivet és encara més greu perquè Nombrosos professors han començat aflorar la reivindicació de l’agent dels Mossos d’Esquadra que va una recollida de signatures de suport la reforma del sistema de acusar-lo va culpar un altre manifestat a Mas-Colell i denuncien que no tindrà finançament, massa temps del mateix cop. La defensa ha acusat el un judici just. I també aquesta setmana, estancada mosso de mentir durant el judici per a la fiscalia ha demanat sis anys de presó incriminar Vivet i ha denunciat irregu- per a l’ex-conseller d’Interior Miquel laritats en el procés penal, tot i que la Buch per l’escorta de Puigdemont. Per a policia catalana nega que s’atribueixin Lluís Escolà, sergent dels Mossos a qui els mateixos fets a un altre manifestant, s’atribueix el servei d’escorta, demana que també té una causa judicial oberta. una pena de quatre anys i mig de presó, L’ANC i Òmnium han fet costat a Vivet i dos agents més, en Xavier i en Carles, en una multitudinària manifestació a estan pendents de judici. La repressió Badalona i han demanat al govern que per l’escorta del president exiliat fa que, s’adhereixi al recurs d’apel·lació que novament, el govern s’hagi negat a a les places de diversos pobles i ciutats, presentarà Alerta Solidària per a revertir restablir-li la protecció que li pertocaria. com també el mateix dia, quan arribava la condemna. L’endemà, centenars de a les jornades del Cercle. persones van tornar-se a manifestar La repressió, gota a gota, ha estat cons- arreu del Principat, especialment a la tant. Hi ha hagut condemnes, però també Quant a la pandèmia, Catalunya i les Illes plaça de Sant Jaume de Barcelona. desenes i desenes de processos judicials, han començat a donar hora per a vaccinar amb la corresponent incertesa i, sovint, la població de 35 anys a 39. El govern ca- Vivet és el tercer manifestant condem- criminalització. Els tres mil represaliats talà també ha suprimit el límit de reuni- nat a presó arran del procés, després dels quals sovint parlen els partits inde- ons socials i diumenge reobrirà el lleure de Francisco Garrobo i Adrián Sas. De pendentistes i les entitats de la societat nocturn. A Catalunya Nord serà possible moment, cap dels tres no ha hagut d’in- civil no es beneficiaran dels indults, ni tan a partir del juliol, en una data encara per gressar en un centre penitenciari, però sols d’una hipotètica reforma del codi pe- concretar. La vaccinació avança arreu del si no són absolts en la fase d’apel·lació nal que no acaba d’arribar mai. Descartada país i a l’estat francès s’ha decidit que hi hauran d’anar perquè les condemnes pràcticament una amnistia per la falta de es vaccinaran els adolescents a partir de superen els dos anys. Són tres de les víc- voluntat absoluta del PSOE, caldria exigir dotze anys, tot i que ara arriba la variant times de la repressió contra l’activisme, a la judicatura que fes justícia i que no es delta, més contagiosa i amb símpto- i poden ser només els primers per la deixés guiar per la venjança. Mentre el mes diferents. Mentrestant, continua multitud de causes obertes arreu dels nou govern de la Generalitat escenifica un el debat sobre la possible retirada de les jutjats catalans. canvi de to amb la Moncloa, la repressió màscares a l’aire lliure i en espais oberts, actua. Com més avanci, més cruel serà per però encara no s’ha concretat quan es Mentrestant, desenes d’ex-alts càrrecs als partits independentistes la falta de re- farà efectiva ni si hi haurà excepcions. A del govern continuen fent les últimes de- sultats en la negociació complicadíssima Andorra i Catalunya Nord ja s’ha aprovat claracions al jutjat d’instrucció 13 de Bar- amb el govern espanyol. aquesta mesura i s’ha acabat el confina- celona, que podria obrir aviat judici oral. ment nocturn nord. I els dies 29 i 30 de juny, quaranta-una Mentrestant, el govern d’ERC i Junts ha persones són citades al Tribunal de tingut la primera topada de la legislatu- Al País Valencià ha tornat a aflorar la Comptes espanyol per l’acció exterior de ra arran de l’assistència al sopar de les reivindicació de la reforma del sistema de la Generalitat entre els anys 2011 i 2017, jornades del Cercle d’Economia, amb finançament, massa temps estancada. La i probablement hauran de pagar una presència de Felipe VI. Aragonès no va Plataforma per un Finançament Just ha nova fiança milionària. Entre aquests, descartar d’anar-hi fins al mateix dia i el organitzat un acte reivindicatiu davant el hi ha Oriol Junqueras, Raül Romeva i vice-president, Jordi Puigneró, va oferir- congrés espanyol, però la Moncloa des- Jordi Turull, que, tot i l’indult, potser s’hi. Després, però, es va fer enrere. Al carta, ara com ara, d’abordar la qüestió. hauran d’afrontar ara aquesta nova cau- final, va anar-hi la consellera de Presi- El president de la Generalitat, Ximo Puig, sa. També és perseguit l’ex-conseller dència, Laura Vilagrà, i també la d’Acció encara la veu possible. Falten dos anys per d’Economia Andreu Mas-Colell. El seu Exterior, Victòria Alsina. Novament, va a les eleccions i per al Botànic podria ser cas ha transcendit amb força en el sector haver-hi protestes. El dia abans, van determinant aconseguir l’anhelat nou acadèmic dels Estats Units, atès que és un cremar-se fotografies del rei espanyol model abans de la primavera del 2023. 4 SUMARI vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021 12 - 18 DE JUNY DE 2021

Contra el Borbó. Segles de protesta contra una dinastia de bords, PORTADA lladres i botiflers Per Arnau Lleonart.

Roger Myerson (premi Nobel): “No hi ha ningú que admiri més ENTREVISTES que Andreu Mas-Colell” Per Andreu Barnils.

Pili Zabala: “Una de les X dels GAL em va demanar perdó” Per Josep Rexach Fumanya.

Armand de Fluvià: “Fundava convents gais per on anava, sóc com una santa Teresa” Per Arnau Lleonart Fernàndez.

Joan Josep Isern: “Ara cal agafar la torxa de Joan Triadú i continuar” Per Montserrat Serra.

La lluita de l’Helena i molts malalts: “No és ansietat, tinc covid persistent” REPORTATGES Per Txell Partal.

Per què l’ampliacó del port pot fer entrar València al club de les ‘ciutats brutes’? Per Esperança Camps Barber.

Quan sortiran els presos polítics, després d’aprovar-se els indults? Per Josep Casulleras Nualart.

Can Putades: el pis d’estudiants que revoluciona TikTok en català Per Clara Ardèvol Mallol. 5 ESPECAL vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

Contra el Borbó. Segles de protesta contra una dinastia de bords, lladres i botiflers ARNAU LLEONART

D’ençà del triomf de Felip V a la guerra de Successió i el començament del regnat de la dinastia borbònica, els reis espanyols han tingut sempre una relació conflictiva amb els Països Catalans. Durant segles, el caràcter centralista i absolutista dels Borbons, importat de França, ha col·lidit una vegada i una altra amb ciutadans i institucions, que durant tres segles han protestat contra els monarques i han demostrat la disconformitat envers ells. Fem una repassada d’alguns dels esdeveniments destacats d’aquesta resistència des que els Borbons ocupen la corona espanyola. Si bé n’hi ha de documentats pràcticament des que van imposar-se com a monarques, s’han accentuat aquests darrers anys pel procés d’independència. 6 ESPECAL vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

Resistència contra la Ciutadella borbònica de Barcelona

DIBUIX DE FRANCESC SOLER I ROVIROSA EN QUÈ ES VEU LA CIUTADELLA QUAN FOU ENDERROCADA, L’ANY 1869

(FONT: ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA).

Després del setge de Barcelona, les autoritats borbòniques van tota. La milícia ciutadana que va col·laborar a fer-la caure va fer enderrocar una part de les muralles de la ciutat per construir escriure un manifest en què justificava l’acció així: “Volem la fortalesa de la Ciutadella. Arran d’això, molts ciutadans van recuperar allò que el despotisme havia arrabassat als nostres perdre la casa i hagueren de malviure. A més, la Ciutadella no avis”, fent referència al setge del 1714. I també deien per què s’havia pas construït per defensar la ciutat, sinó per repri- havien pres la Ciutadella: “Perquè som lliures i som catalans.” mir-la, perquè havia resistit fins al final durant la guerra de Successió. El 1841, un segle després de ser aixecada i en vista Quan l’exèrcit va tornar a Barcelona, el governador militar de la resposta nul·la de les autoritats de Madrid a les peticions va obligar a reconstruir la part derruïda i va fer bombardar d’enderrocar-la, l’Ajuntament de Barcelona va aprofitar que la ciutat. Finalment, el 1868, governant a Espanya el general les tropes borbòniques se n’havien anat uns quants dies i en Prim, la Ciutadella va passar a titularitat de l’Ajuntament de decretà la demolició. Van convocar els ciutadans a tombar-la, Barcelona, que la va demolir i va convertir l’espai en un parc. però, tot i que en van ensorrar una bona part, no la van fer caure 7 ESPECAL vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

Carles III i l’avalot de les quintes

IL·LUSTRACIÓ DELS ALDARULLS DE BARCELONA CONTRA LES QUINTES.

Carles III d’Espanya, tercer fill de Felip V, va heretar el tron Les autoritats locals de Barcelona van escriure al rei per recor- espanyol perquè els seus germanastres Lluís I i Ferran VI dar-li que abans del 1714 els catalans no havien estat reclutats moriren sense descendència. Després de la derrota a la guerra amb caràcter obligatori per l’exèrcit espanyol, i li demanaven de Successió, la presència de l’exèrcit a ciutats catalanes van de rectificar, però Carles III no va fer-los cas. El 1773 un grup fer que hi hagués conflictes constants, accentuats encara quan d’homes va pujar al campanar de la catedral de Barcelona i les autoritats militars van implantar les quintes per als joves va tocar a sometent. Aquell toc, respost des de més esglésies, catalans –que el obligaven a passar vuit anys servint l’exèrcit. fou el començament d’un seguit d’aldarulls per la ciutat. Les Això trencava la tradició, perquè fins llavors els ciutadans ca- protestes van tenir èxit: es va fer un sorteig fals en què tan sols talans no eren cridats a files a servir un exèrcit espanyol, sinó van sortir triats ciutadans que s’havien proposat voluntaris. que tan sols havien defensat el Principat. Carles III va reaccionar amb fúria i, no sabent qui culpar d’aquell motí, va fer fondre la campana de la catedral de Barcelona amb la qual havien començat els aldarulls. 8 ESPECAL vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

Cremada de retrats d’Isabel II, arreu dels Països Catalans, després del triomf de la Gloriosa

FOTOGRAFIA DE L’ESTÀTUA D’ISABEL II A LA PLAÇA DE LA REINA GRAVAT DE LA CREMADA DE RETRATS I MOBLES D’ISABEL II A LA PLACA

DE PALMA AMB UNA SOGA AL COLL. FONT: ARXIU MUNICIPAL DE DE SANT JAUME DE BARCELONA

PALMA

Després del triomf de la Gloriosa, la revolució liberal del 1868 Catalunya. Les cròniques periodístiques de l’època recullen que va obligar la reina Isabel II a exiliar-se a França, era habitual que, a més d’atacar la imatge d’Isabel II, també es va cremar que es destruïssin imatges de la monarca i els seus familiars, un retrat de Felip V, i que hi hagué protestes en ciutats com que representaven l’absolutisme i un món antic que es volia ara Sabadell i Arenys de Mar, on es van sentir crits en favor del deixar enrere. Sovint, en aquests actes de destrucció de retrats o general Prim i demanant la mort als Borbons. estàtues, el públic, eufòric, cridava: “Fora els Borbons!” A Bar- celona es va fer una gran foguera al centre de la plaça de Sant Al Palau del Temple de València, el president de la junta re- Jaume, on es van llançar retrats d’Isabel II i mobles atribuïts a volucionària provincial, José Peris i Valero, va arrencar de la la corona, que hi havia tant a la casa de la ciutat com al palau de bandera la flor de lis –emblema de la dinastia dels Borbons– i la Diputació provincial. També se’n va fer una a la Rambla, amb va llançar un bust d’Isabel II balcó avall. Al peu de la plaça, els retrats trets del Gran Teatre del Liceu, que en aquella època es veïns van trepitjar amb força les restes de l’escultura i van de- deia Liceo Filarmónico Dramático de S.M. la Reina Isabel II. manar que sonés l’himne de Riego. A Palma un grup de veïns El bust de la reina que presidia l’escala principal del teatre fou va lligar una soga al coll de l’estàtua d’Isabel II que hi havia a arrossegat Rambla avall fins a mar. Tot i que això va causar-li la plaça de la Reina. L’estàtua s’hi havia col·locat tan sols cinc danys irreparables, com ara l’escapçament del nas, l’estàtua anys abans, però va ser decapitada i n’arrossegaren el cap pels es va poder recuperar i avui dia és al Museu Nacional d’Art de carrers de la ciutat. 9 ESPECAL vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

Xiulada a l’himne d’Espanya al Camp de les Corts

LA GUÀRDIA CIVIL CLAUSURA EL CAMP DE LES CORTS (FONT: ARXIU DEL FC BARCELONA).

L’any 1925, en plena dictadura de Primo de Rivera, hi va haver Terriblement ofesos, el capità general de Catalunya, Emilio la primera xiulada a l’himne espanyol en un esdeveniment es- Barrera, i el governador civil de Catalunya, Joaquim Milans portiu. Va ser abans d’un partit amistós entre el FC Barcelona i del Bosch, van prohibir durant mesos les activitats de l’Orfeó el CE Júpiter, en homenatge a l’Orfeó Català, jugat al Camp de Català, que van fer responsable de la xiulada, i van clausurar les Corts, llavors estadi del Barça. Era poc després de la supres- el Camp de les Corts. Les sancions contra el FC Barcelona no sió definitiva de la Mancomunitat de Catalunya i la prohibició es van aixecar fins mig any després i van obligar el fundador del català en actes oficials. Havien contractat l’orquestra d’un i president del club, Joan Gamper, a dimitir i a anar-se’n del destacament de la marina anglesa, que havia atracat al port de país cap a la seva Suïssa natal. Una vegada allà, la seva salut va Barcelona dies abans. Abans de començar el partit, l’orquestra empitjorar molt. Tot i que el van deixar tornar mesos més tard, va interpretar la “Marxa reial”, l’himne d’Espanya, que va ser li van prohibir tota mena de vincle amb el Barça. El 1930, afectat respost amb una xiulada monumental del públic. Confosos per problemes econòmics i personals que li havien causat una per aquella mostra popular de disconformitat envers l’himne depressió, es va suïcidar. espanyol, l’orquestra va tocar l’himne britànic, “God Save the King”, que el públic va celebrar amb aplaudiments. 10 ESPECAL vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

Proclamació de la República del 1931

Companys. Tot seguit, va travessar la plaça atapeïda de veïns que celebraven el moment històric i, al Palau de la Diputació General de Catalunya, va sortir al balcó i va proclamar la Re- pública Catalana dins una Federació de Repúbliques Ibèriques. L’endemà Macià va constituir un govern provisional de la jove república, tot i que finalment va cedir a les pressions del govern provisional de la Segona República Espanyola per desistir de la intenció que Catalunya fos una república i es va proposar de reestablir la institució de la Generalitat de Catalunya. PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA A BARCELONA Poc després de la proclamació a Barcelona, el guanyador de les eleccions a Palma, Llorenç Bisbal, de l’Agrupació Socialista, va proclamar l’adhesió de la ciutat a la República i va hissar la Arran del suport del rei Alfons XIII a la dictadura de Primo de bandera republicana espanyola al balcó de Cort, fet que va ser Rivera, la seva popularitat havia caigut en picat, cosa que va rebut amb aplaudiments per una multitud de veïns. facilitar l’anomenat “pacte de Sant Sebastià”, entre les forces republicanes de l’estat espanyol, per enderrocar la monarquia A València les eleccions les va guanyar la candidatura repu- i establir una república. A final de febrer del 1931, dos mesos blicano-socialista Aliança Antidinàstica, formada pel Partit abans de les eleccions municipals, Francesc Macià va tornar de d’Unió Republicana Autonomista (blasquista), el PSOE, la l’exili i en poques setmanes van constituir Esquerra Republi- Dreta Liberal Republicana, el Partit Reformista Democràtic i cana de Catalunya. El dia de les eleccions, ERC va obtenir uns l’Agrupació Valencianista Republicana. El 14 d’abril aquests resultats totalment imprevists, amb més del doble de regidors partits van formar la Junta Provisional Republicana i els re- que la Lliga. L’endemà passat, el 14 d’abril, el regidor d’ERC gidors electes van prendre possessió del càrrec a la casa de la Lluís Companys va entrar a la casa de la ciutat de Barcelona, va ciutat de València. Sígfrido Blasco-Ibáñez, fill deVicent Blasco sortir al balcó, va proclamar la República i va hissar la bandera Ibáñez i dirigent de l’Aliança Antidinàstica, va proclamar la de la Segona República Espanyola. Quan va saber-ho, Macià República del balcó estant, davant la multitud que s’aplegava es va indignar per l’acció unilateral i va anar a parlar amb a la plaça de Castelar. 11 ESPECAL vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

El retrat de Felip V cap per avall, a Xàtiva

LA GUÀRDIA CIVIL CLAUSURA EL CAMP DE LES CORTS (FONT: ARXIU DEL FC BARCELONA).

El Museu de l’Almodí de Xàtiva exhibeix d’ençà del 1956 un A Sarthou li va semblar un suggeriment molt encertat i va retrat de Felip V de cap per avall, en protesta per l’ordre d’aquell deixar clar que fins que un membre de la família reial no es Borbó d’incendiar Xàtiva durant la guerra de Successió. Tot i disculpés per les tres vegades que el seu antecessor havia or- que el quadre és del 1720 i es va traslladar al Museu de l’Almodí denat de cremar la ciutat, el retrat romandria cap per avall. De el 1919, no va ser fins el 1956 quan el jove capellàFrancesc Gil moment, aquestes disculpes no han arribat, de manera que el va suggerir al director del museu, Carles Sarthou, de penjar el quadre continua igual. quadre capgirat com a càstig per la represàlia brutal que havia infligit a la ciutat. 12 ESPECAL vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

Protestes en la reinauguració de l’Estadi Olímpic de Montjuïc

VISTA AÈRIA DE L’ESTADI OLÍMPIC DE MONTJUÏC (FOTOGRAFIA: AMADALVAREZ/WIKIMEDIA)

L’any 1989 es va inaugurar l’Estadi Olímpic de Montjuïc, refor- Quan els reis espanyols van arribar a la llotja d’autoritats i es mat per als Jocs Olímpics del 1992. La inauguració es va fer amb va fer sonar l’himne espanyol, el públic va respondre amb una totes les autoritats de l’època: el president de la Generalitat, gran xiulada. De fet, la crònica d’aquell dia del diari El País Jordi Pujol, el batlle de Barcelona, Pasqual Maragall, i els reis va explicar que l’himne espanyol havia durat 14 segons i prou, espanyols, Juan Carlos de Borbó i Sofía de Grècia. També hi i que tot seguit va ser tapat pels xiulets dels espectadors. Tot havia el president del Comitè Olímpic Internacional i desenes seguit, al cementiri de Montjuïc es van llançar tres coets que de mitjans internacionals. Tota una atenció mediàtica que fou es van poder sentir des de l’estadi. Televisió Espanyola, que aprofitada per grups catalanistes, com ara la Crida a la Solidari- retransmetia la cerimònia, va tallar abruptament la connexió tat, Òmnium Cultural, la JNC, les JERC i la FNEC, que van acudir en directe i va emetre imatges d’arxiu de la primera inauguració a l’estadi amb milers de senyeres. Moltes van ser confiscades de l’estadi, l’any 1929, a càrrec d’Alfons XIII. pel servei de seguretat, però, així i tot, en van entrar una gran quantitat. També van aconseguir de fer-hi entrar pancartes amb el lema “Freedom for Catalonia”, fulls volants i xiulets, que es van repartir entre els assistents. 13 ESPECAL vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

Cremada de fotografies de Juan Carlos i Sofía a Girona

CREMADA-DE-FOTOGRAFIES-DELS-REIS-A-GIRONA-17162341

El setembre del 2007 Juan Carlos I va visitar Girona per par- avisar que si calia presentarien un recurs al Tribunal de Drets ticipar en un sopar organitzat per la patronal Federació d’Or- Humans d’Estrasburg (TEDH), i ho van fer. Al cap d’onze anys, ganitzacions Empresarials de Girona. Desenes de ciutadans el TEDH va condemnar l’estat espanyol per haver-los multat i es van concentrar a la plaça del Vi per demostrar el rebuig al va determinar que la sentència de l’Audiència espanyola havia Borbó i van cremar-ne fotografies. La policia va fer identificar estat “una ingerència en la llibertat d’expressió que no va ser dos manifestants, Enric Stern i Jaume Roura, que van ser con- proporcionada a la finalitat perseguida”. Arran de la sentència, demnats per l’Audiència espanyola per un delicte d’injúries a aquella mateixa nit es van convocar cremades de fotografies la corona. Per evitar la presó, van haver de pagar 2.700 euros del rei espanyol i, d’aleshores ençà, és habitual de fer-ne sense de multa cadascun. Llavors, l’advocat Benet Salellas ja va haver de patir per repercussions legals. 14 ESPECAL vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

Xiulada dels afeccionats del Barça - Athletic a Mestalla

El 13 de maig de 2009 el FC Barcelona i l’Athletic Club van coin- La censura va desfermar un gran escàndol i el director de cidir a la final de la Copa del Rei de futbol masculí per primera Televisió Espanyola, Javier Pons, va haver de donar explica- vegada des de feia vint-i-cinc anys. El partit, que es jugava a cions en una conferència de premsa. Va destituir el director l’estadi de Mestalla (València) va arribar amb els ànims encesos d’esports, Julián Reyes, a qui va responsabilitzar de no haver de catalans i bascs, cosa que feia preveure una gran xiulada al emès en directe l’himne. rei espanyol Juan Carlos I, tal com va ser. Llavors, a Catalunya hi havia els primers moviments del procés sobiranista: la pla- Més enllà de la censura televisiva, la xiulada va causar una gran taforma Deu Mil a Brussel·les s’havia manifestat a la capital commoció a l’espanyolisme i la fundació Defensa de la Nación europea per demanar un referèndum d’autodeterminació i ja Española (DENAES), llavors presidida per un jove Santiago es preparava la consulta sobre la independència a Arenys Abascal, va presentar una querella contra el col·lectiu Cata- de Munt, germen de centenars de consultes populars que es lunya Acció i la plataforma pro-seleccions basques Esait, que van arribar a fer. acusava d’injúries el rei espanyol, apologia de l’odi nacional i ultratges a Espanya. La querella va ser refusada pel jutge de L’himne va sonar quan Juan Carlos I va entrar a la tribuna i l’Audiència espanyola Santiago Pedraz, adduint l’empara de tot seguit va començar una xiulada de les dues afeccions que la llibertat d’expressió. va durar cinquanta segons. Durant la protesta, la Joventut Nacionalista de Catalunya, el Bloc Jove Nacionalista Valencià i El 2012 es va repetir una final de la Copa del Rei entre el FC Euzko Gaztedi Indarra (branca juvenil del PNB) van desplegar Barcelona i l’Athletic Club, que aquesta vegada es va jugar a una gran pancarta a la zona de seguidors barcelonistes amb Madrid, a l’estadi Vicente Calderón. Arran de l’anunci d’una el lema “We are nations of Europe. Good bye, Spain”, amb nova protesta dels afeccionats catalans i bascs, la presidenta una fotografia de Zapatero i Rajoy. Televisió Espanyola, que de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, va demanar de retransmetia el partit, va tallar l’emissió quan va comen- suspendre el partit i fer-lo a porta tancada en cas que finalment çar la xiulada i va passar a mostrar com seguien el partit els hi hagués una xiulada. Com era previsible, hi hagué la xiulada afeccionats de tots dos equips a Bilbao i Barcelona. A la mitja sense que se suspengués el partit. Qui la va rebre, però, no va ser part, el locutor Juan Carlos Rivero es va disculpar per no haver el rei Juan Carlos I –que es recuperava de l’accident durant una retransmès l’himne atribuint-ho a un “error humà” i se’n va cacera d’elefants a Botswana– sinó el seu fill, el príncepFelip . reproduir un enregistrament, però amb la xiulada censurada. 15 ESPECAL vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

Els prínceps Felipe i Letizia, xiulats al Liceu

El 2013, amb el procés sobiranista ben actiu, els prínceps Felipe –sobretot els assistents al galliner– els va xiular i escridassar, i Letizia van anar al Gran Teatre del Liceu, a veure-hi l’òpera mentre una part de la platea provava de contrarestar-ho amb L’elisir d’amore. Quan van entrar a la sala, gran part del públic aplaudiments, que no van pas tapar la cridòria. 16 ESPECAL vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

Escridassada a Felipe VI en la manifestació de rebuig dels atemptats del 17-A

FELIPE VI, EN LA MANIFESTACIÓ DE CONDEMNA ALS ATEMPTATS DEL 17-A (FOTOGRAFIA: SÒNIA PAU - EL PUNT AVUI).

Arran dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 i 18 d’agost EMEN i membre de l’Institut Català Internacional per a la Pau, de 2017, es va convocar una gran manifestació de rebuig a que es va poder acostar al rei espanyol i ensenyar-li la pancarta Barcelona, a la qual van acudir el rei Felipe VI i el president del que duia, amb la inscripció: “Felipe, qui vol la pau no trafica govern espanyol, Mariano Rajoy. Dins la manifestació, més amb armes”. Minoves el va mirar als ulls, amb el rostre seriós, de cent setanta entitats vinculades a la pau i a la justícia social fins que Felipe VI va acabar apartant la mirada i se’n va anar. van convocar una protesta contra la connivència de l’estat espanyol amb règims com el saudita, que tenen complicitat amb Estat Islàmic. Quan Felipe VI va baixar del cotxe oficial al passeig de Gràcia va començar una gran xiulada i escridassada dels manifestants que s’aplegaven rere el cordó policíac. Un d’aquests manifestants era David Minoves, president del CI- 17 ESPECAL vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

Boicot a la visita de Felipe VI pel Mobile World Congress després del 3-O

LA VIA LAIETANA BUIDA PER SATISFER LA CASA REIAL ESPANYOLA (FOTOGRAFIA: ALBERT SALAMÉ).

Tot i que el sobiranisme sempre havia protestat contra els d’atuells i fessin sonar l’himne de Riego i la cançó de Valto- Borbons, el discurs del 3 d’octubre de 2017 de Felipe VI, en nyc “No al Borbó”. A dins, Felipe VI va ser rebut per algunes què no va mostrar gens d’empatia pel miler de ferits per la autoritats, però cap de catalana. Hi havia els artífexs del 155, policia espanyola al referèndum i, encara més, va esperonar entre els quals el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric la repressió contra l’independentisme, va significar un abans Millo, i la vice-presidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santa- i un després. De llavors ençà, cada visita del monarca a Cata- maría. Les poques autoritats catalanes que no eren a l’exili o lunya ha estat fortament boicotada per la població. La primera a la presó, com el president del parlament, Roger Torrent, i avinentesa va ser el febrer del 2018, al sopar d’inauguració del la batllessa de Barcelona, Ada Colau, no van voler assistir a la Mobile World Congress que es feia al Palau de la Música. Cent recepció, tot i que sí que anaren al sopar de benvinguda, a la cinquanta cantaires de l’Orfeó van signar un manifest de taula de les autoritats. Torrent fou l’únic que no va aplaudir la rebuig a la visita de Felipe VI. intervenció del rei espanyol. Colau, en canvi, sí.

El servei de seguretat de la casa reial va buidar la Via Laietana, però no va impedir que els veïns li dediquessin un sonor repic 18 ESPECAL vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

Trobada Torra - Felipe VI pels Jocs de la Mediterrània amb protestes al carrer

El juny del 2018 el rei espanyol va tornar a Catalunya, per Arran d’aquesta negativa a negociar, es va obrir un debat sobre a la inauguració dels Jocs de la Mediterrània que es van fer si el president de la Generalitat havia de coincidir amb Felipe a Tarragona. La visita va anar precedida d’una carta dels VI, com si res no hagués passat. Finalment, Torra va resoldre: presidents Quim Torra, Carles Puigdemont i Artur Mas, “No foragitaran el govern i el país de casa nostra. La presència que l’instaven a organitzar una reunió per a negociar i per del monarca no condicionarà les nostres decisions. A Catalunya, a parlar de l’impacte del seu discurs del 3 d’octubre. “Us manen els catalans.” Quan Torra i el rei espanyol van coincidir volem rebre amb la voluntat d’obrir una etapa de diàleg, es van saludar breument i el president li va regalar el llibre Dies negociació, reconeixement, respecte democràtic, moder- que duraran anys, del fotoperiodista Jordi Borràs, juntament nitat institucional i respecte pels drets civils i polítics i les amb els informes del Síndic de Greuges sobre la violència i la llibertats fonamentals”, deia la carta. Tanmateix, la casa repressió de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil durant el reial espanyola va respondre que el monarca no tractava referèndum del Primer d’Octubre. El llibre tenia una dedicatòria de qüestions polítiques i va derivar la missiva al president de Borràs: “No hi ha nissaga, ni llei, ni pàtria que justifiqui espanyol, Pedro Sánchez. ferits, presos polítics i exiliats. No hi ha nissaga, ni llei, ni pàtria que puguin aturar l’anhel de llibertat del poble català.” 19 ESPECAL vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

Girona es gira d’esquena als premis Princesa de Girona

El suport de Felipe VI a la repressió també va trencar la relació Fugir de Girona no li va estalviar que els ciutadans protestessin de la corona espanyola amb la ciutat de Girona, on cada any per la seva presència al país. Des de primera hora de la tarda feien la cerimonia de lliurament de la Fundació Princesa de un centenar de persones es van concentrar a Aiguaviva convo- Girona (FPdGi). El Primer d’Octubre la policia espanyola va cades pels CDR i van començar a pintar amb vermell els llaços reprimir cinc col·legis diferents, de manera que el discurs va grocs que hi ha a diferents punts de la carretera. A banda, una coure especialment als gironins. L’Ajuntament de Girona va seixantena més s’hi van presentar convocats pel partit ultra declarar persona “non grata” Felipe VI i, arran d’això, la bat- Vox per rebre els reis espanyols. Tot i que els Mossos van tallar llessa Marta Madrenas va anunciar que no li cediria cap espai al la carretera que condueix a Vilablareix, els manifestants van lliurament dels premis Princesa de Girona. Consegüentment, situar-se una mica més endavant i també la van tallar, fet que la FPdGi va haver de cercar un nou emplaçament i finalment va provocar moments de tensió amb els Mossos d’Esquadra. es va fer al Mas Marroch, el centre d’esdeveniments del Celler Durant la protesta alguns dels concentrats van cremar fotos de Can Roca, a Vilablareix. de Felipe VI. 20 ESPECAL vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

Aniversari dels atemptats del 17-A

Tal com ja va passar a la primera manifestació de rebuig als a prop del mosaic de Joan Miró, amb el lema en anglès “Les atemptats de Barcelona i Cambrils, molts ciutadans no van seves guerres, els nostres morts. Catalunya amb solidaritat rebre bé que Felipe VI volgués participar en l’acte de record amb les víctimes”. Durant la commemoració, el vice-president que es va fer un any després. El president Torra va ser contun- del parlament, Josep Costa, es va negar a donar la mà a Felipe dent: “No l’hem convidat.” Amb tot, va deixar clar que a l’acte VI, que, tot ofès, no va saludar cap més autoritat catalana i de record no hi faltaria el president de la Generalitat, només directament va adreçar-se als familiars de les víctimes. Això perquè hi anés el monarca espanyol. “Això és casa nostra”, va va ser aprofitat per Javier Martínez, pare de l’infant mort en dir. En una carta conjunta, els presos polítics van denunciar la l’atemptat, que va demanar-li que alliberés els presoners po- “manca de col·laboració” de l’estat espanyol en l’operació po- lítics. El rei li va dir que no hi podia fer res i se’n va anar. Més licíaca del 17-A i van recordar que, “per respecte a les víctimes tard, Martínez va saludar la resta de la comitiva i va demanar i els ciutadans”, encara s’havien d’esclarir les relacions entre a la reina que fes un petó a les seves filles, perquè ell ja no en el Centre d’Intel·ligència espanyol (CNI) i l’imam de Ripoll. podria fer mai cap més al seu fill.

Hores abans de l’acte de record va aparèixer una pancarta ge- A la tarda, Torra va anar a la presó dels Lledoners a visitar el gant a la plaça de Catalunya de Barcelona en contra de Felipe conseller Quim Forn, al capdavant d’Interior durant el des- VI, amb el lema en anglès “El rei espanyol no és benvingut als afiament més gran dels Mossos d’Esquadra d’ençà del seu Països Catalans”. També se’n va desplegar una a la Rambla, desplegament. 21 ESPECAL vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

La mirada de Felipe VI a Torra en la inauguració del Mobile World Congress 2019

i democràtic”, com també l’amenaça que representa l’auge de populismes d’extrema dreta, a la qual cosa cal respondre, El 2019, Felipe VI va voler tornar a Catalunya per participar va dir, subratllant els “valors republicans: llibertat, igualtat i en el sopar d’inauguració del Mobile World Congress, que fraternitat per a tots”. Per contra, al seu discurs, Felipe VI va aquella vegada es feia a la sala oval del Museu Nacional d’Art dir que “Espanya és una democràcia plena amb unes institu- de Catalunya (MNAC). El president de la Generalitat, Quim cions sòlides, força política i econòmica i que atrau més de 80 Torra, el president del parlament, Roger Torrent, i la batllessa milions de visitants”. de Barcelona, Ada Colau, van entrar dins el recinte per no rebre Felipe VI en el besamans, mentre que la resta d’autoritats es Al carrer, alguns manifestants van cridar “Borbó criminal” van quedar a l’entrada. Sí que el van saludar, però, en el còctel i “1 d’octubre, ni oblit ni perdó”, van desplegar pancartes que va precedir el sopar. en què es llegia “Llibertat presos polítics” i “Jo acuso” i van cremar fotografies del rei espanyol. Els manifestants es van Als parlaments anteriors al sopar, Torra va recordar que el adreçar al MNAC, on s’havia convocat la protesta, custodi- president Carles Puigdemont i alguns dels seus consellers els ats per quatre furgons dels Mossos. Però davant les fonts de havien donat la benvinguda en el passat, però que aquell any no Montjuïc un cordó de la policia els va barrar el pas i van tornar podien ser-hi. També va destacar la “lluita constant” de Cata- a la plaça d’Espanya per tallar la circulació. lunya en defensa dels drets humans universals i els seus drets civils i col·lectius. Colau va reivindicar els valors republicans de L’endemà, Felipe VI va visitar el Mobile World Congress i, tot llibertat, igualtat i fraternitat davant el rei espanyol. Segons la i que la casa reial espanyola havia comunicat que visitaria el batllessa, el món afronta envits en l’àmbit “econòmic, climàtic pavelló de Catalunya, finalment no s’hi va presentar. 22 ESPECAL vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

El lliurament dels premis Princesa de Girona abandonen la demarcació de girona

Després del rebuig de l’Ajuntament de Girona i després d’ha- terior i un dels premiats, Xavier Ros, va recollir el guardó amb ver-se de desplaçar a Vilablareix el 2018, la Fundació Princesa un llaç groc a la solapa. Més tard, va explicar el seu gest: “El llaç de Girona va decidir de portar la cerimònia de lliurament de groc no va contra ningú. Representa allò que l’àmplia majoria premis al Palau de Congressos de Barcelona. Però això no de la societat catalana i una part important de l’espanyola va pas impedir les protestes, que a més van coincidir amb la pensa: que en democràcia les coses es decideixen votant, i que indignació ciutadana per la proximitat de la sentència que no té sentit que per debatre un tema al parlament o manifes- va condemnar els presos polítics. Milers de persones es van tar-se de manera pacífica avui hi hagi gent a la presó. Crec que concentrar a l’avinguda Diagonal i van aconseguir de blocar és una qüestió política i no judicial. El llaç me l’hauria posat els accessos al Palau de Congressos, fins al punt d’ impedir independentment de si venia la casa reial o no. El llaç me’l vaig l’accés d’alguns dels assistents a l’acte, com ara el regidor posar només durant la cerimònia, i per això hi ha fotografies del PP a Barcelona Josep Bou i l’ex-president de Societat Civil meves amb llaç i sense. La FPdGi és una fundació privada de Catalana Joan Ramon Bosch. Girona que fa una feina excel·lent de suport als joves a través de premis, programes d’emprenedoria, mentoring, etc. i estic A dins el Palau de Congressos, els Borbons no ho van pas tenir molt content d’haver rebut el premi per part de la fundació.” més fàcil. Moltes cadires van quedar buides pel blocatge a l’ex- 23 ESPECAL vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

Repic d’atuells contra Felipe VI, enmig del confinament, per la corrupció de la seva família

El març del 2020, quan feia poc que el confinament per la Pocs dies després, Felipe VI va voler imitar alguns altres caps covid havia començat, el diari britànic The Telegraph va d’estat i adreçar-se als ciutadans en un moment molt difícil, publicar que Felipe VI era el segon beneficiari, després del durant la pandèmia de la covid. Però el gest li va sortir al revés seu pare, Juan Carlos I, dels seixanta-cinc milions d’eu- perquè entitats com l’ANC, Òmnium Cultural, els CDR i partits ros que van anar a parar a una fundació domiciliada en un com ara JxCat, ERC, En Comú Podem, la CUP i Més per Mallorca paradís fiscal i que el rei de l’Aràbia Saudita havia donat a van convocar un repic d’atuells durant el discurs, en el qual Juan Carlos com a pagament de gestions per la construcció no va fer cap esment de la corrupció de la seva família. del TGV al país àrab. L’evidència era tan clara que Felipe VI no va trigar ni un dia a reaccionar i va admetre-ho en un comunicat, en el qual renunciava a l’herència que li’n pogués correspondre i a “qualsevol actiu, inversió o es- tructura financera l’origen, característiques o finalitat dels quals puguin no estar d’acord amb la legalitat o amb els criteris de rectitud i integritat que regeixen la seva activitat institucional i privada”. 24 ESPECAL vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

Visita a Poblet durant el desconfinament

Mesos després, ja amb el desconfinament però encara amb ralitat i es va plantar a Poblet, on es va trobar milers de ciuta- algunes restriccions per la pandèmia, Felipe VI i Letizia van dans que hi protestaven amb una caminada des de l’Espluga anunciar que visitarien Santa Maria de Poblet, en la ronda de Francolí fins al monestir. per l’estat espanyol que van fer després de l’estat d’alarma. El president Torra els va recordar que s’havia recomanat als L’orografia del terreny va facilitar que molts manifestants es ciutadans d’evitar desplaçaments innecessaris i que no fossin moguessin entre les vinyes i els agents dels Mossos d’Esquadra, essencials, aconsellant-los que no vinguessin. El monarca que volien mantenir-los allunyats dels Borbons, es van trobar espanyol no va fer cabal de la petició del president de la Gene- superats i reaccionaren amb violència contra els manifestants. 25 ESPECAL vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

Assistència als premis de la Barcelona New Economy Week després de l’absència en l’acte de lliurament de despatxos

el crit, seguit d’aplaudiments de tots els presents, inclosos Campo i la fiscal general de l’estat, Dolores Delgado. Més tard, Lesmes va revelar que el rei espanyol havia pres partit pel poder judicial, ultrapassant els límits que li atorga la constitució espanyola, amb una trucada on li va assegurar que ell volia assistir al lliurament de despatxos, però que la El setembre del 2020, quan s’acostava la publicació de la Moncloa li ho havia impedit. sentència que inhabilitaria el president de la Generalitat Quim Torra, el govern espanyol va mirar d’evitar d’afegir Per tal de guarir la ferida al nucli de l’estat i compensar llenya al foc i va demanar que Felipe VI no participés en l’acte l’absència en l’acte judicial, la Moncloa va organitzar al seu anual de lliurament de despatxos, a la seu del Consell General rei una visita a Barcelona. Van triar el lliurament dels premis del Poder Judicial a Barcelona, fet que va encendre una crisi de la Barcelona New Economy Week i l’hi va acompanyar el d’estat, en què el poder judicial es manifestà obertament president del govern espanyol, Pedro Sánchez. L’acte es va contra el poder executiu. En el seu discurs, el president del fer a l’estació de França, que va quedar absolutament blinda- Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, va rei- da i s’hi va interrompre el servei ferroviari. Com a protesta, i vindicar “l’especial vincle constitucional de la corona amb tenint en compte que els casos de covid tornaven a enfilar-se el poder judicial” i va protestar per l’absència de Felipe VI per la segona onada, els partits i entitats sobiranistes van davant el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo. Després organitzar una gran cadena humana per a “deixar clar que del discurs, un dels vocals del CGPJ va irrompre amb una no és benvingut i que Catalunya no té rei”. A banda, l’ANC petició: “Abans no s’acabi l’acte, us demano que, amb tota va convocar cremades de fotografies de Felipe VI a totes les moderació però també amb tota convicció, crideu amb mi, viles del país i la presidenta de l’entitat, Elisenda Paluzié, si us plau, visca el rei!” La sala va respondre sonorament va cremar un retrat gegant del Borbó. 26 ESPECAL vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

El carrer protesta contra l’operació “retrobament” beneïda pel rei al Cercle d’Economia

El Cercle d’Economia ha posat l’escenari aquesta setmana i la d’Afers estrangers, Victòria Alsina. En principi, no hi havia perquè el nou president de la Generalitat, Pere Aragonès, d’haver cap fotografia que documentés la coincidència entre coincidís per primera vegada amb el monarca espanyol, Felipe Aragonès i Felipe VI, però el rei espanyol li’n va demanar una VI. Tot i que el nou govern de la Generalitat ha agafat la ban- i el president de la Generalitat va accedir-hi. dera del diàleg amb l’estat espanyol com a mecanisme per a El dia abans de l’acte, l’ANC ja va convocar a fer cremades de resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya, la manera de fotografies dels borbons, imoltes viles del Principat s’hi van relacionar-se amb Felipe VI va originar les primeres tensions afegir. L’endemà, els Mossos d’Esquadra van desallotjar la dins l’executiu, amb un ball de noms sobre qui assistiria al platja de Sant Sebastià, a la Barceloneta, i tancar els restau- sopar d’inauguració de les jornades econòmiques del Cercle rants de més a prop a l’Hotel W, on es feia l’acte i on va dormir d’Economia. Finalment, Aragonès va anar en una trobada Felipe VI, per allunyar les protestes previstes. Amb tot, l’ANC informal prèvia al sopar amb empresaris sud-coreans i al va convocar una concentració de protesta a la plaça del Mar, sopar hi van anar la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, on van cremar un gran retrat del rei espanyol. 27 ESPECAL vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

El carrer protesta contra l’operació “retrobament” beneïda pel rei al Cercle d’Economia

El Cercle d’Economia ha posat l’escenari aquesta setmana i la d’Afers estrangers, Victòria Alsina. En principi, no hi havia perquè el nou president de la Generalitat, Pere Aragonès, d’haver cap fotografia que documentés la coincidència entre coincidís per primera vegada amb el monarca espanyol, Felipe Aragonès i Felipe VI, però el rei espanyol li’n va demanar una VI. Tot i que el nou govern de la Generalitat ha agafat la ban- i el president de la Generalitat va accedir-hi. dera del diàleg amb l’estat espanyol com a mecanisme per a El dia abans de l’acte, l’ANC ja va convocar a fer cremades de resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya, la manera de fotografies dels borbons, imoltes viles del Principat s’hi van relacionar-se amb Felipe VI va originar les primeres tensions afegir. L’endemà, els Mossos d’Esquadra van desallotjar la dins l’executiu, amb un ball de noms sobre qui assistiria al platja de Sant Sebastià, a la Barceloneta, i tancar els restau- sopar d’inauguració de les jornades econòmiques del Cercle rants de més a prop a l’Hotel W, on es feia l’acte i on va dormir d’Economia. Finalment, Aragonès va anar en una trobada Felipe VI, per allunyar les protestes previstes. Amb tot, l’ANC informal prèvia al sopar amb empresaris sud-coreans i al va convocar una concentració de protesta a la plaça del Mar, sopar hi van anar la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, on van cremar un gran retrat del rei espanyol. 28 ESPECAL vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

Cançons contra els Borbons

Durant segles, la protesta contra els Borbons també s’ha vinculat amb la música. N’hi ha cançons de tota mena, de més contundents a més satíriques, però totes tenen com a eix la crítica a una família que es va situar al capdavant de l’estat sense sotmetre’s a les urnes i que, tres segles després, encara hi continua.

“Eixiu tots de casa que la festa bull,/ feu dolços de nata i coques de bull./ Polimenteu fustes,/ emblanquineu els murs,/ perquè Carles d’Àustria ha jurat els furs.” Així comença el “Cant dels Maulets” d’Al Tall, aparegut al disc Quan el mal ve d’Almansa (1979) i que després va versionar Obrint Pas a Terra (2002). I continua: “Vine Pilareta que et pegue un sacsó,/ els peixos en l’aigua i els amos al clot./ I si no l’empara el Nostre Senyor,/ tallarem la cua a Felip de Borbó.”

Obrint Pas també ha fet cançons sobre la batalla d’Almansa i la victòria de Felip V. És el cas de “Avui com ahir” (2002): “Va ser a la tardor del 1707/ i encara volen cendres pels mateixos carrers,/ les classes populars contra les tropes del rei,/ les pedres ho recorden quan avui les prenem”. Una cançó que comença amb un discurs del rei Juan Carlos que deia: “Nunca fue la nuestra lengua de imposición sino de encuentro. A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano.”

Aquell mateix any Mesclat publicava un disc homònim amb la cançó popular “Si el rei vol corona”, en què es recorden els tres segles de sotmetiment borbònic, i amb una tornada que fa: “Si el rei vol coro- na, corona li darem: que vingui a Barcelona i el coll li tallarem.” I si amb Mesclat Francesc Ribera, Titot, cantava sobre el tall rodó, amb Brams cantava: “El que realment m’acollona,/ el que em té aclaparat,/ és que sigui la corona/ l’únic que brilla al teu cap./ Arribes a ser tan inepte,/ tan dropo i tan ignorant/ que quan el tinc més respecte/ és quan t’imagino cagant.”

També els Pets van cantar sobre els Borbons. Una cançó sobre la ganga de pertànyer a la monarquia, “Jo vull ser rei” (1994), amb una tornada que continua essent corejada pel públic als seus concerts: “Tan avorrit d’estar envoltat per una colla de llepons/ suant infal·libilitat/ com un cacic o un dictador./ Si és cert que som iguals davant la llei/ per què collons jo mai podré ser rei.”

Però si hi ha una cançó que realment ha portat problemes al seu autor per la persecució a la llibertat d’expressió ha estat “No al Borbó”, del raper Valtònyc. La va publicar el 2012 i va ser condemnat a 3 anys i 6 mesos de presó. Per evitar la condemna, es va exiliar a Bèlgica, on encara viu. 29 ENTREVISTA vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

ROGER MYERSON (PREMI NOBEL) “No hi ha ningú que admiri més que Andreu Mas-Colell”

Entrevista al premi Nobel d’economia del 2007 sobre el cas d’Andreu Mas-Colell i els altres quaranta perseguits pel Tribunal de Comptes espanyol

Roger Myerson, ahir durant l’entrevista per Skype. ADIVA KOENIGSBERG 30 ROGER MYERSON vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

ANDREU BARNILS

uaranta-un polítics, alts càrrecs, creia que valia la pena de construir alguna funcionaris i delegats del govern a cosa a Catalunya. I fer-ne una societat mi- l’estranger seran citats al Tribu- llor. I un lloc millor. Estic al cas que alguns nal de Comptes espanyol, que els voldrien una Catalunya independent, i que reclama que paguin les despeses molta altra gent vol romandre a Espanya. Qdel Diplocat (2011-2017) per l’acció ex- Doncs quan jo em trobava amb Andreu terior de la Generalitat. Un dels afectats Mas-Colell a conferències, o quan anava és l’economista Andreu Mas-Colell, que a Barcelona, li preguntava què passava. I podria perdre la pensió i la casa i con- t’he de dir que admirava el seu seny, i la treure un deute milionari. La reputació comprensió que tenia de la complexitat de de Mas-Colell, ex-professor a Harvard la situació, i que parlava amb moderació durant vint anys, i expert en teoria de cada vegada, i que m’explicava com ho jocs, és d’abast mundial. Després de la veia la gent de l’una banda i de l’altra. denúncia feta pel seu fill Alex Mas a Twit- D’aquestes converses en tinc la imatge ter, acadèmics de renom es mobilitzen d’un home assenyat, moderat i patriota. aquests dies. N’és un exemple el premi Nobel d’economia 2007, el nord-ameri- —I ara es troba en un mal pas: es pot cà Roger Myerson, que ahir va atendre quedar sense pensió, sense casa, sense VilaWeb telemàticament per mostrar compte corrent i amb un deute de mili- solidaritat amb Mas-Colell. El coneix de ons d’euros per una decisió del Tribunal fa més de quaranta anys, l’admira i el vol de Comptes. Hi ha cartes que circulen ajudar. Myerson, economista i expert demanant una petició d’aturar el procés. també en federalisme, expressa en aques- —No les he vistes, les cartes. I segurament ta entrevista la preocupació per l’actuació les signaria. Llegint-ho abans, és clar. del Tribunal de Comptes espanyol. M’alegra de saber que veus destacades ho fan. Tinc una perspectiva personal, que —Coneixeu Mas-Colell personalment? m’agradaria afegir. L’octubre del 2011 vaig —Sí, des de final dels anys setanta, quan formar part dels premis Severo Ochoa. el vaig trobar en una conferència a Stan- I el meu record és que tres premis dels ford, crec recordar. En el nostre camp quatre que vam donar van ser per a cata- d’estudi és un líder distingit. Un gran lans. Com el Barcelona Graduate School of erudit. Un gran economista. Té un llarg Economics. Una de les millors institucions historial, i un dels pensaments més pro- econòmiques d’Europa. Va ser xocant par- funds en la teoria de l’equilibri general i en lar amb biòlegs i físics que em deien que la teoria de jocs, camp en què he treballat l’Andreu havia fet grans coses per a ells, Quan jo em trobava jo, i en què ell i Sergiu Heart han fet dels també. Com a funcionari públic entenia la amb Andreu Mas-Colell millors treballs. La seva feina ha estat des- recerca i l’excel·lència en el camp de l’eco- a conferències, o quan tacadíssima. És una persona de veu suau, nomia. Per mi, algú que ha servit Espanya anava a Barcelona, que no pretén dominar quan hi parles. tan bé, que ha ajudat al desenvolupament li preguntava què L’admiro enormement. Va ser professor d’institucions de nivell mundial i que va passava. I t’he de dir que a la Universitat Harvard, professor titular tenir un paper clau ajudant a desenvolupar admirava el seu seny, i d’universitat durant els anys noranta, i ho centres de recerca de tant de nivell, mostra va deixar per a fer servei públic a Espanya, que Espanya està en deute amb ell. Espanya la comprensió que tenia Catalunya. A Harvard, molt pocs profes- hauria d’estar agraïda a Andreu Mas-Cole- de la complexitat de la sors titulars d’universitat han deixat de ll. Fer la contrària, provar de prendre-li la situació ser-ho per anar a fer un servei públic. pensió i la casa i deixar-lo sense res, és el D’aquesta manera demostra que és pro- pitjor error de judici que em puc imaginar. fundament patriota amb el seu país, i que És una ingratitud del tot inapropiada en- 31 ROGER MYERSON vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

vers un home que sempre s’ha preocupat la casa, fos per la raó que fos, i en algun d’ajudar el seu país. moment haguessin d’enviar la policia, i resistís la policia, hi hauria un judici. —Què els aconsellaríeu, a les autoritats Oi? Espero que els ciutadans espanyols espanyoles? no puguin ser expropiats basant-se en —M’agradaria molt de signar una carta un cos administratiu. Ningú, ni al teu de premis Nobel, economistes distingits, país, ni al meu, no hauria de ser objecte M’agradaria molt informant les autoritats espanyoles que d’aquesta mena d’expropiació sense el de signar una carta han jutjat erròniament Andreu Mas-Co- degut procés legal. I espero que els actors de premis Nobel, lell. I que jutgen erròniament tot allò polítics del govern espanyol puguin atu- economistes distingits, què li deuen. Crec que una carta pública, rar-se un moment i considerar si poden però, pot posar els polítics a la defensiva. intervenir en el cos administratiu. No sé informant les autoritats Abans aniria bé que ells parlessin amb la fins a quin punt aquest cos és indepen- espanyoles que han seva gent de l’acadèmia i de la recerca, i dent del sistema polític espanyol. Però jutjat erròniament amb capdavanters universitaris de fora certament hi hauria d’haver algú que Andreu Mas-Colell de Catalunya. I veurien que molts, arreu ho reconsiderés. I ara no parlo d’aquest del món, entenen que Espanya deu mol- cas i prou, sinó en general, de qualsevol tíssim a Andreu Mas-Colell. Es mereix persona i ciutadà espanyol que tingui molt. Valdria més que escoltessin els seus el seu patrimoni personal expropiat de investigadors privadament abans que el resultes d’al·legacions de deute públic món senti que malament que el jutgen. que va administrar en un servei públic. Perquè, si ho he entès bé, parlem d’un Això és extremadament perillós, per a cos administratiu i que el seu cas no ha aquest país. estat ni tan sols en un tribunal de justícia. —Les autoritats espanyoles van darrere —Exacte. El Tribunal de Comptes és un la gent que va organitzar el referèndum. cos administratiu. No hi haurà ni judici. Mas-Colell no era membre del govern —Si un cos administratiu em prengués que el va organitzar.

Roger Myerson, durant la conversa per Skype. ADIVA KOENIGSBERG 32 ROGER MYERSON vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

—Això tenia entès, sí. També conec Clara I com a ministre de finances només era Ponsatí, li conec la feina i la conec per- responsable de gastar els diners de ma- sonalment. I sé que ella formava part nera fidel al pressupost. d’aquest govern. I sé que alguna gent ha estat responsabilitzada de la situació i —Més enllà del cas Mas-Colell, teniu ara són refugiats en països d’Europa. I opinió formada sobre el conflicte entre La meva recerca, en tenia entès que Mas-Colell no formava Catalunya i Espanya? part del govern el 2017 quan es va fer el —He tingut amics catalans des de fa molts gran part, és sobre referèndum. Ell es va retirar abans. I se- anys. Alguns eren nacionalistes catalans federalisme. Si llegeixes gons que entenc d’allò que diu Alex Mas quan anava a la universitat, durant els història dels Estats el cos administratiu el feia responsable darrers anys de Franco. I sóc conscient Units, veus que abans dels diners gastats pel govern de Catalu- que la llengua catalana era important per de la independència nya el 2015, quan no hi havia referèndum a molta gent i era prohibida en alguns volien ser part de d’independència. Deixeu-me dir que casos. I els catalans tenen el dret d’estar l’imperi britànic, però durant uns quants anys vaig estar en una enfadats per aquest episodi de la història. comissió del pressupost de l’estat d’Illi- He visitat Barcelona unes quantes vega- assegurant-se que nois. I puc assegurar que si algú es posava des a la meva vida. I sóc conscient de la els governs regionals diners del pressupost a la butxaca era fortalesa de la cultura catalana com a part tinguessin un cert nivell perseguit. Però si l’únic que fas és posar de la cultura espanyola. La meva recerca, de poder els diners on toca, seguint les indicacions en gran part, és sobre federalisme. Si lle- del pressupost, no pots castigar gent que geixes història dels Estats Units, veus que fa això. Els has de premiar. I, segons que abans de la independència volien ser part tinc entès, no hi ha pas constància que de l’imperi britànic, però assegurant-se Andreu Mas Colell no destinés de manera que els governs regionals tinguessin un lleial les partides del pressupost. Si el go- cert nivell de poder. Aquesta era el tema. vern espanyol avui té cap dubte sobre el I encara ho és. És important la balança pressupost del govern català regional el de poder entre el nivell nacional i el local. 2015, Mas-Colell només era un de molts. Des d’aquest punt de vista crec que l’apo-

Roger Myerson, durant la conversa per Skype. ADIVA KOENIGSBERG 33 ROGER MYERSON vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

derament de les regions dins Espanya ha fer un bon servei a tot Espanya. El fede- estat important per a l’èxit espanyol. Per ralisme és complex, però també aporta mi, per tant, i no sóc català o espanyol, un benefici enorme. L’equilibri de poder com a acadèmic, sí que tinc interès en el s’ha mantingut durant la història dels federalisme. Si Catalunya es manté com Estats Units com un dels grans temes. Va a província o regió d’Espanya i manté ser-ho durant la Revolució Americana. El federalisme és una part substancial de poder, i alhora I encara és central en el debat americà. respecta el poder de Madrid, la relació Obama va aprovar la llei de protecció i complex, però també podria ser el que la meva teoria diu que cures del pacient, que atorga nous poders aporta un benefici és una bona manera de fer funcionar les al govern central, però la va elaborar de enorme societats. Si vols saber com ho veig, espero tal manera que donava als estats prou veure l’experiment català triomfant dins poder autònom en parts del programa. Espanya, sense convertir-se en un estat Perquè s’entén que tenim una balança independent. de poder adient entre l’estat central i les regions. Espero que pugui ser una lliçó —Ben interessant, perquè el creixement per a la gent de Catalunya i Espanya. de l’independentisme català ve de gent que era feliç dins Espanya, però que —Res a afegir en el cas d’Andreu va veure que Espanya no respectava el Mas-Colell? poder de les regions. I es van convertir —Andreu Mas-Colell és un home que a l’independentisme. parla suau i sense reclamar atenció. I —Urgiria les autoritats espanyoles a amb la seva presència t’adones que és considerar-ho. Sense saber-ho del tot, un gran home. És una de les persones crec que quan Catalunya va començar a més grans que he conegut mai. El conec demanar més poder autonòmic, la de- de fa molts anys i és un dels cinc amics cisió va ser donar-la a Catalunya, però més propers dins la professió. L’admiro també a altres regions d’Espanya. Crec profundament. No hi ha ningú que admiri que en aquesta negociació Catalunya va més que Andreu Mas-Colell.

Roger Myerson, durant la conversa per Skype. ADIVA KOENIGSBERG 34 ENTREVISTA vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

PILI ZABALA “Una de les X dels GAL em va demanar perdó”

Entrevista a la germana de Joxi Zabala, Pili Zabala, que impulsa la plataforma B-Egiaz per esclarir judicialment qui van ser els responsables dels GAL 35 PILI ZABALA vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

JOSEP REXACH FUMANYA

oxi Zabala segrestat, torturat, as- sassinat i enterrat en calç viva pels Grups Antiterroristes d’Allibera- ment (GAL) juntament amb José Antonio Lasa el 1983. Van haver Jde passar disset anys perquè quatre per- L’objectiu principal és saber la veritat, perquè el sones fossin condemnades per aquest dret a la veritat és un principi universal de l’ONU crim. Tanmateix, mai no s’han depurat que no tan sols es mereixen les víctimes, sinó també responsabilitats polítiques per la creació la societat dels GAL.

Això cerca la plataforma B-Egiaz, im- pulsada per la germana de Joxi Zabala, Pili Zabala. Es va presentar la setmana passada, el mateix dia que l’Audiència espanyola rebutjava d’investigar els crims dels GAL, després de la notícia que uns documents desclassificats de la CIA n’atribuïen la creació al govern so- cialista de Felipe González. Tanmateix, Zabala no es dóna per vençuda i diu que cercaran més vies per fer justícia. N’hem parlat amb ella. —Què més s’hi pot fer si han rebutjat acordar el 1983 “la creació d’un grup de la denúncia? mercenaris, controlat per l’exèrcit, per —L’objectiu de la plataforma B-Egiaz és —Aquí hi ha dues claus. Per una banda, a combatre fora de la llei a terroristes”. depurar responsabilitats penals, ètiques Espanya no compleix mínimament els Tots els indicis apunten que el seu govern i morals en aquelles persones que van tractats internacionals de drets humans va impulsar, finançar i va emparar el fundar els GAL? que ha signat i, per tant, ja és hora que terrorisme d’estat mitjançant els GAL. —L’objectiu principal és saber la veritat, deixin d’estirar-los les orelles i de fer Ara és el moment que aquestes proves perquè el dret a la veritat és un principi recomanacions, cal anar més enllà. Cal surtin a la llum. universal de l’ONU que no tan sols es començar a actuar contra els crims de mereixen les víctimes, sinó també la so- lesa humanitat i violacions de drets hu- —Vàreu dir a la presentació que confieu cietat. Sobretot quan hi ha implicacions mans que ha comès l’estat espanyol i que a rebre noves dades. Qui i què podria en delictes tan greus en què responsa- a causa de la impunitat dels culpables, aportar? bles polítics i alts càrrecs del govern hi s’han quedat sense investigar. —Ja hem rebut dades importants. Hi van estar implicats, alguns dels quals, ha persones que disposen d’informació ja condemnats. Saber la veritat ha de —Llavors, si es vol aconseguir això, cal de reunions que es feien a despatxos servir per a assolir pau, seguretat i jus- anar a Europa? d’advocats als quals els van suggerir tícia després de dècades d’abusos i de —Considero que és Europa qui ha de que es durien a terme accions il·legals a conflicte polític. venir a Espanya a dir-li què ha de fer. França. I la clau són les persones de les Europa o qualsevol altra jurisdicció o forces de seguretat de l’estat. Forces de —La fiscalia ha rebutjat la vostra de- organisme internacional. seguretat de l’estat que tot i saber que no manda per a investigar el paper de Felipe era competència seva, els van facilitar González a la creació dels GAL adduint —Tot comença amb els documents des- tots els mitjans econòmics i materials que els crims han prescrit. classificats de la CIA. Quina informació per actuar de manera il·legal. Avui dia hi —Aquests delictes, segons el dret penal de valor aportaven? ha molta gent, en actiu o no, que va tenir internacional, són “crims de lesa huma- —Els últims documents desclassifi- certa implicació en aquests delictes, i nitat” que no prescriuen i, per tant, és la cats parcialment per la CIA asseguren gent que en van tenir coneixement i no fiscalia qui està equivocada. que l’ex-president Felipe González va hi van voler participar. 36 PILI ZABALA vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

—Què més queda per saber, a banda qui era el senyor X? —Crec que la X dels GAL van ser diverses persones, algunes de les quals van ser condemnades i indultades, com ara el ministre Barrionuevo, el secretari per a la Seguretat Rafael Vera i l’ex-general Galindo. Queden pendents per aclarir unes altres X al costat de Felipe González. Hi ha persones que tenen una escassa qualitat humana, perquè per portar a terme aquests crims —Quines altres X sospiteu que hi pot tan aberrants, no en pots tenir. Encara que ells haver? no cometessin el delicte de l’assassinat en si, la —Bé, quan hi ha sospites, fins que no hi responsabilitat política d’induir que algú porti a ha una investigació fefaent amb moltes proves no es pot demostrar res. Però terme aquests delictes és tan greu o més només cal anar a mirar l’organització governamental d’aquells anys i trobar quines persones de poder dins el PSOE i el PSE tenien llocs de responsabilitat.

—Hi ha algun dirigent del PSOE que us hagi demanat perdó en privat? —Sí. No et diré qui, però hi ha una perso- na concreta, que considero que és una de les X dels GAL, que em va demanar perdó en privat. No em va mirar als ulls perquè —El govern actual no ha volgut investi- xer la plataforma a tots els membres no tenia dignitat ni capacitat moral per a gar ni conèixer la identitat dels inductors del govern de coalició i a tothom que aguantar-me la mirada. S’emparen en el d’aquests crims d’estat. Aquesta actitud estigui disposat a conèixer-la. Mai no hi seu poder, però són incapaços de respec- va contra les recomanacions que l’Alt ha hagut una transició democràtica des tar la teva mirada. Els cau tot a sobre. Són Comissionat de l’Organització de les de la dictadura franquista d’acord amb poderosos quan tenen la seva estructura, Nacions Unides li ha fet a Espanya en els tractats internacionals. Ja va essent quan tenen el seu acompanyament. Però l’últim informe anual de gener del 2020. hora que qui tingui capacitat i formació en el cara a cara es queden més indefen- Diu textualment: “Derogar la Llei d’Am- en drets humans i ara governa, comenci sos que un nen sense aliment. nistia o esmenar-la per fer-la plenament a fer aquestes passes per aconseguir compatible amb el Pacte Internacional de la transformació social que cal. Moltes —I què vau sentir? Drets Civils i Polítics; impulsar activa- persones socialistes també volen saber —Fixa’t, sembla mentida, però em va ment les investigacions respecte de totes la veritat perquè és una taca que no té envair la compassió i la protecció. Mal- les violacions de drets humans comeses res a veure amb la seva trajectòria polí- grat ser un dels causants de molts dels en el passat; identificar, jutjar i imposar tica íntegra. Qui no té res a amagar és el meus sofriments, turments i tortura sancions apropiades als responsables, principal interessat a conèixer la veritat. psicològica, hi vaig sentir compassió. proporcionals a la gravetat dels crims, Hi ha persones que tenen una escassa i oferir reparació a les víctimes.” Però —Com recordeu els fets fins que van qualitat humana, perquè per portar a suposo que tenen uns deutes morals o trobar els cossos el 1985? terme aquests crims tan aberrants, no d’una altra mena que els impedeixen —Quan vaig a les escoles a explicar el en pots tenir. Encara que ells no come- d’acceptar que en democràcia alguns meu testimoni amb l’objectiu de defen- tessin el delicte de l’assassinat en si, però membres del PSOE van utilitzar el ter- sar els drets humans i deslegitimar tota la responsabilitat política d’induir que rorisme d’estat. mena de violència de motivació política, algú porti a terme aquests delictes, és m’agrada recordar els informes anu- tan greu o més. —Vau formar part de Podem, que ara als d’Amnistia Internacional dels anys és al govern. Us heu posat en contacte vuitanta. Es feia un esment especial a la —L’actual govern no ha fet cap gest per amb ells perquè iniciïn una investigació? situació d’Espanya i mostrava preocupa- a aclarir els fets. Us ha sorprès? —De moment no. Volem donar a conèi- ció perquè malgrat que hi governava un 37 PILI ZABALA vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

partit d’esquerres, s’infligien maltrac- taments i tortures als detinguts. No és res que jo m’inventi, és una cosa amb la qual he hagut d’aprendre a viure; aquests informes diuen que l’estat espanyol tor- tura, que té una caserna a Intxaurrondo amb guàrdies civils condemnats per tor- tures, i a sobre són condecorats. He hagut de viure amb aquesta realitat. I és una re- El reconeixement mutu és el futur. I saber la veritat alitat molt dura. I a sobre, incrementada ens permetrà de respectar-nos des del dolor que per la desaparició del meu germà durant hem sofert dotze anys. La tortura psicològica a què ens han sotmès els que han estat al poder no us la podeu imaginar, no podeu.

—No puc, no... —Entenc tot el dolor de qui ha patit des- aparicions en època dictatorial feixista, però que això passi en plena democràcia i a sobre vagin d’abanderats dels drets humans reconeixent crims comesos a les dictadures de Xile i l’Argentina... Recordo els reportatges d’Informe Semanal, els premis que rebien els periodistes que aprofundien en aquelles desgràcies. I jo sempre deia: “I nosaltres? Per què no els meus pares. No crec que hi hagi un és avui dia amb com era llavors. Perquè he veieu això?” sofriment més gran que el que jo he vist parlat amb Paco Etxeberria [el forense als ulls dels meus pares durant tants que va identificar Lasa i Zabala] i m’ha —Què us va costar més d’assumir com anys, mentre van estar desapareguts i explicat que hi havia habitacions espe- a germana? durant la investigació, el judici i, poste- cífiques on es torturava. Però malgrat —Veure que els que t’han de protegir riorment, les irregularitats de l’execució tot, volia conèixer el lloc. I també volia t’ataquen i, a més, et continuen victimit- penitenciària dels perpetradors. conèixer el dolor que hi ha dins, perquè zant perquè defensen els condemnats a n’hi ha molt. Hi ha l’assassinat de cent qui exculpen i els concedeixen privilegis —Enrique Rodríguez Galindo va ser guàrdies civils per part d’ETA. I entenc (en la seva execució penitenciària) no condemnat a setanta-cinc anys de pre- aquell dolor. Però no avancem si ells es inclosos a l’ordenament jurídic espanyol. só per l’assassinat de Lassa i del vostre tanquen en el seu dolor i no reconeixen A més, mai no han respectat la presump- germà. Com valoreu que encara sigui el meu, i a la inversa. El reconeixement ció d’innocència del meu germà. Sempre condecorat? mutu és el futur. I saber la veritat ens han fet servir informes policíacs falsos —El dret internacional per als drets hu- permetrà de respectar-nos des del dolor per embrutar l’honor i la reputació del mans segons l’ONU diu que l’homenatge que hem sofert. meu germà, a qui no reconeixen com a més cruel que es pot fer als familiars víctima del terrorisme i el despullen dels de totes les víctimes és condecorar-ne —Per acabar, us volia demanar què us drets que li corresponen. La desaparició l’agressor. sembla que condemnats pels GAL com forçada comporta una tortura psicològi- són Vera i Barrionuevo s’oposin als ca perllongada durant els gairebé dotze —Heu visitat alguna vegada Intxaur- indults dels polítics catalans. anys en què no vam saber on era el meu rondo? —Un desvergonyiment ètic, un atrevi- germà. —Sí. Vaig entrar-hi després de picar ment que criminals condemnats s’eri- moltes portes. Ho volia visitar perquè geixen en defensors de la democràcia... —Com es repara una pèrdua així? formava part de la reparació personal. Això tan sols és permès en un país ig- —Transformant tot el dolor que ens han Cada persona té unes necessitats, i jo te- norant amb escassa formació de la de- ocasionat en amor, protegint i cuidant nia la necessitat de visitar i conèixer com fensa, la garantia i el respecte dels drets aquells qui més has vist sofrir, és a dir, era la caserna, que no té res a veure com humans. ARMAND DE FLUVIÀ

“Fundava convents gais per on anava, sóc com una santa Teresa”

Entrevista al genealogista i heraldista, referent de la lluita per l’alliberament gai, Armand de Fluvià

JÚLIA PARTAL 39 ARMAND DE FLUVIÀ vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

—Aviat fareu noranta anys, un moment ho vaig sentir– que deien que preferien ARNAU LLEONART FERNÀNDEZ per mirar enrere i fer balanç. Com la un fill discapacitat o criminal que un fill veieu, la vostra vida? marieta. —No m’ho diguis, això dels noranta anys! Hi ha alguns que se’n foten, però —Com era la vostra família? em caso. Amb un noi que ens portem —Una família de l’alta burgesia. El meu cinquanta-dos anys. Deu ser el premi avi va ser un dels fundadors d’HAMSA que m’arriba ara. (Hierros y Aceros Moldeados Sociedad Anónima). El pare era artista, deixeble —Enhorabona! d’Enric Granados. Tocava el piano i va —N’estic encantat, amb ell, és fantàs- fundar el Trio Granados. L’avi, dels De tic. És cubà. Em diuen “ai, els cubans!”; Fluvià, també era escriptor, tot i que no va ja saps quina fama tenen aquí. De fet, publicar gaire. La mare era una Escorsa, rmand de Fluvià i Escorsa (Barce- estic divorciat d’un altre cubà, que no una senyora de la societat burgesa. Vaig lona, 1931) farà enguany noranta va durar ni un any gairebé, però aquest tenir una germana, quatre anys més anys. Fill de la burgesia catalana, és molt diferent. Jo ja no crec gairebé jove, que va tenir un fill, l’Àlex. El vaig va cultivar una carrera brillant en en res, però aquesta vegada crec que afillar, però lamentablement es va mo- el camp de la genealogia i l’heràl- no m’equivoco. Em sap greu això de rir fa pocs anys. La meva germana es va Adica que l’ha destacat com un dels grans fer noranta anys, però estic satisfet. casar en segones núpcies amb un italià, referents. No menys important ha estat Sempre he procurat de mantenir una que encara viu. L’única família que em el seu compromís polític, bé com a mo- bona salut, és el més important. Des queda és el meu cunyat i la meva nora, nàrquic en un moment que projectava un de fa trenta anys, nedo un quilòmetre que és mexicana. regnat de Juan de Borbó que hauria estat cada dilluns i dimecres. Són quaran- una ruptura amb el règim franquista; ta piscines, vint les faig de crol i vint —L’homofòbia de la societat que dèieu com a independentista d’esquerres quan d’esquena. Nedar sempre ha estat el també la teníeu a casa? veié que Franco ho deixava atado y bien meu esport preferit, potser amb la bi- —Jo vaig tenir un període bisexual. Ha- atado amb Juan Carlos I; o en l’activisme cicleta. El futbol m’horripila, diuen que via anat amb dones i sempre m’havia per l’alliberament gai, en un context que és una cosa típica dels gais, però bé. volgut casar. Al final em vaig dir a mi tot allò que no fos heterosexualitat era Als Escolapis de Mataró, on vaig estar mateix: “No t’enganyis, tu ets això i ho estigmatitzat i perseguit. En la clandesti- internat, vaig provar-ho perquè havies has d’acceptar.” I això vaig fer: entendre nitat, va fundar amb amics la primera or- de jugar-hi, però a mi no m’agradava que sóc com sóc i no faig mal a ningú. ganització d’activisme LGBT del país i de gens. Els altres nens m’insultaven, em Però, evidentment, m’havia d’amagar. l’estat espanyol: el Moviment Espanyol deien nimfa, nena... Després, els últims anys que vivia amb d’Alliberament Homosexual (MELH), la meva mare deixava revistes gais per una primera pedra del Front d’Allibera- —I com reaccionàveu? casa, però ella no era una mare tafanera. ment Gai de Catalunya (FAGC). També —No en feia gaire cas, tot i que un dia vaig va fundar l’Institut Lambda, gènesi de arribar a donar un cop de puny a un. Jo era —I com li ho vau dir, definitivament? l’actual Casal Lambda, que ara li reco- fort i atlètic, però no he estat mai violent. —Joaquim Maria Puyal m’entrevista a neix la trajectòria amb el documentari Televisió Espanyola i ho dic, i el dia que MELH: Armand i la història d’un moviment, —Com va ser créixer als anys quaranta es va emetre el programa vaig fer seure que s’estrenarà dimecres a la mostra de essent gai? la meva mare, la meva germana i el meu cinema LGBT Fire!! —Per la medicina l’homosexual era un fill davant la televisió a veure-ho. La malalt mental. Fins l’any 1990 l’OMS no meva germana i el meu fill ja ho sabien, Ens trobem a casa seva, la mateixa on va va deixar de considerar-ho una malaltia. i la meva mare l’única cosa que va dir va néixer ara fa noranta anys. Ens rep amb Per l’església, el pitjor dels pecadors. ser: “Ai, què diran les teves amistats?” les cortines tirades, que protegeixen la Contranatural. Per la societat, homes llar dels raigs d’un sol de juny que abrusa, que havien abandonat la seva condició de —Sortir de l’armari per la porta grossa. i ens asseiem en un despatxet amb les mascles per esdevenir femelles. El pitjor —Va ser una entrevista d’una hora i va parets folrades de records. que hi podia haver. Hi havia mares –i això sortir el tema. 40 ARMAND DE FLUVIÀ vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

JÚLIA PARTAL 41 ARMAND DE FLUVIÀ vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

—Com es feia llavors per tenir relació es va presentar l’avantprojecte de llei —I no us vau aturar aquí. amb més homes gais? sobre perillositat i rehabilitació social a —Vam fer una revista, Aghois [Agrupa- —Hi havia dues saunes, a Barcelona. A la les corts franquistes, que perseguia els ció Homòfila per a la Igualtat Sexual], que hi havia davant el Tívoli, t’hi esbrava- homosexuals pel fet de ser-ho, i vam on transmetíem tot allò que publicava la ves. Els treballadors sabien què passava, voler fer alguna cosa perquè allò era una revista Arcadie o passava aquí i allà. Per però com que eren diners no deien res. barbaritat. Ingenus, no se’ns va ocórrer fer-la, vam anar amb Francesc Franci- També, els que podíem anàvem a Perpi- res més que fer una carta a tots els bis- no, que en pau descansi, a comprar una nyà i en un club gai que hi havia a la costa bes, que eren procuradors a les corts, multicopista de segona mà i la vam posar del Rosselló. Havia anat a Londres, Nova dient-los què en pensàvem. A més, vam a la carbonera del meu pis. Recordaré York, París... T’hi esbravaves com podies. donar la llista d’adreces a André Baudry, sempre que la primera volta de maneta director d’Arcadie, perquè també els en- em tremolaven mans i cames. Vaig dir: —I què us porta a començar-vos a mou- viessin informació i documentació sobre “Francesc, te n’adones, que ara ja som re en la clandestinitat per defensar els l’homosexualitat. Va ser prou gros, els uns delinqüents?” Per repartir cada nú- drets dels homosexuals? diaris van informar que alguns procu- mero agafàvem el cotxe i anàvem a Per- —Jo estava subscrit a la revista Arcadie, radors havien rebut uns pamflets d’una pinyà a enviar-los a André Baudry, que francesa, i sabia què passava pel món organització homosexual francesa. els reenviava als subscriptors. Jo en dic sobre aquest tema. Arran d’allò que havia herois, perquè calia ser-ho per atrevir-se passat a Nova York el 1969 [revolta de a subscriure-s’hi. Hi anàvem amb la por Stonewall, que marca el primer Orgull], La revolta de Stonewall, la nit que el de si ens escorcollava la Guàrdia Civil, amb un grup d’amics vam pensar que col·lectiu LGTB va dir prou però sortosament les divuit vegades que calia fer alguna cosa similar. Aquell any hi vam anar no va passar res.

JÚLIA PARTAL 42 ARMAND DE FLUVIÀ vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

—Cercàveu les escletxes del sistema. aquell dia, dels pocs gais coneguts no —I va funcionar fins que una vegada a en va venir cap per por. Fèiem tant com París, en un congrés amb el lema “L’ho- podíem. El 1976 vaig anar a València i vaig mosexualitat a cara descoberta”, André aplegar un grup de nois, que són els que Baudry em va dir: “Em sap greu, Armand, van fundar el Moviment d’Alliberament però no podré continuar enviant la revis- Gai del País Valencià. A l’abril vaig anar a Cada any hi ha un cicle de ta.” El prefecte li havia dit que el minis- Mallorca i hi vam fundar el Front d’Alli- conferències al Cos de la tre d’Afers Estrangers espanyol s’havia berament Gai de les Illes (FAGI). Fundava Noblesa de Catalunya, que queixat que enviava propaganda gai. convents gais per on anava, sóc com una tenen la seu al carrer del Suposo que estaven cansats de les mo- santa Teresa. bilitzacions del clero baix i els sindicats, Palau, i hi he anat sempre. només faltava que els marietes també es —Aquest activisme us va dur problemes Mentre no toquis el tema, revoltessin. Per sort, al congrés també laborals quan treballàveu amb l’aristo- t’accepten hi havia Michael Holm, que era un suec cràcia? que també tenia una revista, i es va oferir —Jo els tramitava els títols davant el a fer-ho a partir de llavors. En comptes Ministeri de Justícia. Quan es moria algú, d’enviar-ho a París ho enviàvem a Esto- em venien a veure i jo feia tot l’expedient colm, i ells ho repartien. de successió. Ells sovint feien com si no se n’adonessin. Algú s’exclamava i deia que —Això ja ho fèieu com a MELH? era el “president dels gais”, ja em diràs. —Sí. Vam començar a reunir un grup Potser durant algun temps vaig notar una d’amics i vam arribar a tenir uns sis o set certa fredor i que ja no em convidaven a grups territorials. Ens reuníem una vega- alguns actes com abans, però després ja da l’any per fer l’assemblea als Caputxins no. Cada any hi ha un cicle de conferèn- de Sarrià, gràcies al pare Llimona, que cies al Cos de la Noblesa de Catalunya, era un home de mentalitat oberta i ens que tenen la seu al carrer del Palau, i hi he quivar la presó. En canvi, hi vau acabar va dir que no hi tenia cap inconvenient. anat sempre. Mentre no toquis el tema, pel fet de ser monàrquic. Teníem molt de contacte amb més grups. t’accepten. A mi no em va afectar gaire. —Em van empresonar per monàrquic Vam anar a Edimburg per participar en el en una monarquia, al Regne d’Espanya. Primer Congrés Internacional pels Drets —Heu estat el gran divulgador de la Increïble. Però és clar, jo volia una mo- dels Gais. Vaig fer una ponència i bé, uns genealogia i l’heràldica del país. Po- narquia democràtica a l’estil de les euro- aplaudiments i uns petons... Veníem dríeu explicar quan vau aconseguir que pees, i això no eren els plans de Franco. d’una dictadura, ens veien com uns he- l’Ajuntament de Barcelona no canviés rois que ens havíem escapat de les urpes l’escut de la ciutat? —Com és que donàveu suport a Juan de Franco. A Nova York vaig connectar —La genealogia i l’heràldica són uns de Borbó? amb l’Aliança Activista Gai i els vaig de- camps molt desconeguts per la gent, —L’exèrcit no hauria acceptat mai una manar si ens podien donar la seva adreça però hem fet força feina. L’ajuntament va república. L’església, menys. Veia que perquè gent d’Espanya o d’uns altres voler modernitzar l’escut, però com que l’única solució per a sortir del franquisme llocs que volien contactar amb nosaltres no en sabien gens van aprovar un escut era una monarquia constitucional i de- ho poguessin fer per mitjà d’ells. que en comptes dels quatre pals en tenia mocràtica amb el comte de Barcelona, dos. Era una barbaritat. Vaig començar Juan de Borbó, com a representant. Era —I va funcionar? una campanya amb articles en contra i una persona fantàstica, que tenia molt —Sí, força. Va venir l’Antonio Quintana, un llibre, Els quatre pals: l’escut dels comtes bones relacions. Ens coneixíem. Amb del País Basc, que és el que va fundar de Barcelona, i vam posar un contenciós un grup de monàrquics vaig anar a Grè- Moviment d’Alliberament Gai-Lèsbic del administratiu contra la resolució. Vam cia al casament del seu fill Juan Carlos. País Basc. De Sevilla va venir el Paquito guanyar. Era anar contra la història, era També vaig anar a Estoril a la posada de Cambrollé, que és el que va fundar el evident que havia de tenir quatre pals! En llarg de la infanta Pilar i vaig ser amb la Moviment Homosexual d’Acció Revo- Ferran Mascarell, que llavors era regidor reina Victoria Eugenia i els ducs d’Alba. lucionaria (MHAR). Avui dia es diu Mar de Barcelona, em va convidar a la hissada Vaig conèixer molta gent de la reialesa Cambrollé i és la presidenta de la Federa- de la nova bandera. europea, de Bèlgica, de Grècia, etcètera... ció Plataforma Trans. Vaig fer la primera conferència sobre homosexualitat a les —Tot i ser tan activista en la lluita per —Com ho rebeu, que Franco el deixi Valls d’Andorra, imagina! Recordo que l’alliberament gai, vau aconseguir d’es- de banda i nomeni successor el seu fill 43 ARMAND DE FLUVIÀ vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

JÚLIA PARTAL 44 ARMAND DE FLUVIÀ vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

—Vist amb perspectiva, us sorprèn que —Aquest tipus d’accions no tan sols Juan Carlos hagi acabat fugint a Abu significava la sortida de la clandestini- Dhabi desacreditat pels escàndols de tat quant a la repressió, sinó també una corrupció? sortida col·lectiva de l’armari. La mentalitat de la gent és —No tenia la talla del seu pare. Això ho —Per això parlo d’herois. Era trencador diferent, ja, i suposo que vam veure de seguida. Era molt frívol. i sabies a què t’enfrontaves. Però bé, era d’aquí a dues generacions Sent així, no tenia sentit de continuar una època d’activisme i de reacció contra ho tindrem fet. Sempre he donant-los suport. el franquisme. Suposo que ho vam fer bé, perquè van anar sortint grups gais a tot pensat que el món sempre —I el fill, Felipe VI? Espanya. Vam tenir sort amb això. avança. Fa dues passes —Ell fa el seu paper, però ha fet decla- endavant i una enrere, racions que demostren que no entén què —Què falta per aconseguir? però va millorant passa. Això als espanyols a vegades els —Hem aconseguit que ara no tinguem costa, tenen aquesta mentalitat. Espa- cap discriminació de caràcter legal –hi ha nya, Espanya i Espanya. No coneixen bé molts països que permeten el matrimoni, la història, i això els fa equivocar. però no accepten l’adopció–, però la cosa més difícil és canviar la mentalitat de la —De Felipe VI també se n’ha comentat gent. Cal lluitar contra l’heterosexisme, la proximitat ideològica amb la dreta el masclisme i l’homofòbia. espanyolista més extrema. —No ho sé, però no ho crec. És més intel· —Creieu que anem pel bon camí? ligent que el seu pare, no crec que sigui —N’estic satisfet, la mentalitat de la gent així. Compleix el seu paper, tret d’algu- és diferent, ja, i suposo que d’aquí a dues nes declaracions, que no ens van agradar generacions ho tindrem fet. Sempre he gaire, però és per la seva mentalitat. No pensat que el món sempre avança. Fa ho entenen. Els espanyols tenen molt dues passes endavant i una enrere, però Juan Carlos? ficat endins la unidad sagrada de la patria va millorant. —Nosaltres érem de don Juan, no del fill. pels quaranta anys de franquisme. Ell era el trencament amb el franquisme, —No us fa patir l’entrada de la ultradreta Juan Carlos era el continuisme. No ho —Quaranta anys de franquisme van a les institucions? vam acceptar, això. Va ser un cop molt donar per a molt, com dieu, però tam- —És clar que sí, però no crec que ens fort, que el príncep jurés els Principis bé s’ha de reconèixer que trenta anys facin anar enrere. L’homosexualitat ja del Movimiento. Recordo seguir-ho des després de la mort de Franco l’estat és vista com una varietat més de la se- de casa del comte del Montseny, José espanyol es va situar com a avantguarda xualitat humana. Luis Milà. Vam veure que era un desastre mundial en els drets LGBT amb l’apro- perquè el pare ja no podia fer res. vació dels matrimonis i adopcions de persones del mateix sexe. —Va ser el punt final del vostre mo- —És una reacció al franquisme, diria. narquisme? El paper que va fer el FAGC va ser molt —Sí. Si ni ells mateixos no hi creien, no important. El 1977 vam organitzar la valia la pena. Ara sóc independentista i primera manifestació. Va ser un èxit, va republicà. participar-hi moltíssima gent. Gairebé tot el que demanàvem en el manifest —Avui dia tothom veu clar que si Catalu- d’aquella manifestació ja ho hem acon- nya és independent, serà una república. seguit. Jo no hi vaig participar, era a Nova Però hi hauria cap possibilitat de trobar York, i allà tots els diaris ho van destacar. una línia dinàstica d’algú que es pogués En aquella època va tenir una repercus- reivindicar com a monarca? sió important. Més tard en vam fer una —El descendent directe de Guifré el Pilós altra sortint per la plaça de Catalunya, és Felipe VI. D’això no n’hi ha cap dubte. fent-nos petons per provocar, però vam Per això, no podria ser. Haurà de ser una quedar una mica frustrats perquè no hi república. va haver cap reacció en contra. 45 ARMAND DE FLUVIÀ vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

JÚLIA PARTAL 46 ENTREVISTA vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

JOAN JOSEP ISERN “Ara cal agafar la torxa de Joan Triadú i continuar”

Entrevista a Joan Josep Isern, comissari de l’Any Joan Triadú, crític literari i autor del bloc de VilaWeb ‘Totxanes, totxos i maons’, que fa disset anys que va iniciar 47 JOAN JOSEP ISERN vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

MONTSERRAT SERRA

nguany se celebra l’Any Joan Tria- —Joan Triadú es forma encara en l’èpo- dú coincidint amb el centenari del ca de la República i la guerra. Va néixer seu naixement (Ribes de Freser, el 1921 a Ribes de Freser en una família 1921 - Barcelona, 2010). Triadú va obrera i modesta. destacar com a crític literari, peda- —I era fill únic, un fet rar en aquella Egog i activista cultural, però tot i que va època. L’origen dels pares d’en Triadú En Joan té unes explicar la seva trajectòria en diferents és la Garrotxa. Però han d’anar-se’n llibres de memòries, dietaris i articles, perquè el pare no té feina i entra a tre- determinades aptituds hem volgut parlar amb el comissari de ballar en una colònia fabril de Ribes de per a l’estudi i demana l’Any Triadú, Joan Josep Isern, també Freser. Allà neix en Joan. El pare era un d’anar a la universitat crític literari i autor del bloc “Totxanes, obrer de la CNT i la mare, una persona blocs i maons”, sobre la història me- més cultivada. Quan en Joan té tres anys, nuda d’aquest personatge de la cultura, la colònia fabril entra en crisi i el pare en molts aspectes excepcional. Un home se’n va sol a Barcelona i entra a treba- que contra pronòstic arriba a la univer- llar en una empresa tèxtil del carrer de sitat i es forma en clàssiques; que, per les Carolines del barri de Gràcia. Fa de edat, fa de pont entre els autors d’abans vigilant. Al cap d’un any, el 1925, la mare de la guerra i els autors que comencen i ell arriben a Barcelona. Primer s’ins- després; que pren Riba com a referent tal·len en un habitatge fora de Gràcia, i que durant la seva vida de pedagog i però pràcticament de seguida passen d’activista, especialment en la defensa a viure al terrat de la fàbrica on el pare de la llengua catalana, també ell es con- feia de porter. Allà, en Triadú comença a verteix en referent. estudiar a les monges paüles, al mateix carrer de les Carolines, i a partir d’aquell “Penseu que amb Triadú es pot seguir moment, tota la seva vida transcorre al tota la resistència cultural catalana de barri de Gràcia, perquè quan es casa va l’interior”, ens diu J.J. Isern, que també a viure al carrer Príncep d’Astúries i allà ens recorda que va ser un home pràctic, és on es va morir. amb sentit de l’oportunitat i exigent. El seu epitafi: “Joan Triadú, exigent en —Tot i venir d’una família molt popular, poesia.” ell no vol anar a la fàbrica, ell vol anar a la universitat. J.J. Isern el va conèixer al diari Avui, on —En Joan té unes determinades apti- tots dos feien crítica literària. Les seves tuds per a l’estudi i demana d’anar a la afinitats eren moltes i la seva obsessió universitat. Però passa que l’any 1938, per l’ordre i per desar-ho i documen- en plena guerra, quan ell ha acabat el tar-ho tot, també. El 1991, quan va fer se- batxillerat, entra a treballar de mestre tanta anys i li van voler fer un homenatge a Granollers, a l’escola Ferrer i Guàrdia: nacional, es va muntar un grup de treball la Generalitat necessita mestres perquè on J.J. Isern ja hi era. Van organitzar un la majoria són al front. Li fan una prova gran sopar a les Drassanes, van encar- i adquireix el títol de català, que després regar-ne la biografia a Agustí Pons, i a li signarà Pompeu Fabra. partir d’aleshores Triadú va ser Escriptor del Mes i va guanyar el Premi d’Honor de —Devia tallar just a l’hora de formar les Lletres Catalanes. Però aquest és el part de la Lleva del Biberó. final. Comencem pel principi… —Per tres mesos. 48 JOAN JOSEP ISERN vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

Joan Triadú, a casa seva.

—La realitat li precipita la vocació de perquè és el testimoni més vívid que se’n mestre o és la realitat que el fa mestre? conserva. —Segurament la vocació de mestre la portava de sèrie. Però l’any 1938 es pre- —Acabada la guerra, entra a estudiar a senta a aquestes oposicions com una la universitat. Per què no continua fent La primera imatge manera d’ajudar la família. És clar que de mestre? pública de Triadú la l’atreu el magisteri, però no sé si ho —Amb el franquisme, obliguen els mes- tenia al cap ja de ben petit. El fet és que tres a ensenyar “el magisterio español”. I tenim el 1938 quan comença a impartir classes a l’escola per aquí ell no hi passa. Renuncia a fer de escriu un dietari que no Ferrer i Guàrdia de Granollers i allà també mestre. I entra a la universitat, a Filosofia publicarà fins seixanta comença a escriure. La primera imatge i Lletres, branca de clàssiques. Encara anys després, un dia pública de Triadú la tenim el 1938 quan que el pare hauria volgut que es posés que el troba gairebé per escriu un dietari que no publicarà fins a treballar i entrés a la fàbrica amb bata casualitat seixanta anys després, un dia que el troba blanca, la família li dóna suport. gairebé per casualitat. Es coneix com a Diari d’un mestre adolescent. I allà hi ha —Aquesta voluntat de continuar els es- dues coses. Per una banda, l’encís que tudis superiors ja el fa força excepcional. experimenta amb el fet de fer classe, ser —Això em fa pensar en un dels atributs en una aula amb alumnes, treballant, en que sempre en destaco a les xerrades que silenci. Li crea una sensació de benestar. faig: que és un home absolutament pràc- I escriu: “Quan sóc a classe, sóc feliç.” tic, amb un sentit enorme d’allò que és oportú, d’allò que és rendible i d’allò que —En un moment molt bèstia, perquè el és pràctic. Per tant, jo entenc que en la país està en guerra. seva anàlisi, veient que com a “maestro —La segona cosa important que li passa nacional” no té el mínim futur, se’n va a a Granollers és que viu el bombardeig del fer un tomet. Doncs cap a la universitat. centre de la ciutat, el 31 de maig, amb centenars de morts i ferits. Ell descriu —Quan dieu que era una persona tot el que va passar i va viure. De fet, cada eminentment pràctica, a què us referiu? any, quan es commemora el bombardeig —El concepte de pràctic de Triadú ja el de Granollers, es llegeix la seva crònica, trobes a començament dels anys cin- 49 JOAN JOSEP ISERN vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

quanta, quan en comptes d’anar amb símptomes de la tuberculosi. Així i tot, la cartereta un dia a un centre excursi- acaba la carrera el 1942. Després, entra a onista a fer classe de català a un grup de treballar a l’acadèmia Vié de Sant Adrià. vellets, l’endemà en una parròquia, etc., Allà coneix la mare de Víctor Obiols. El seu s’inventa el treball en xarxa i decideix de pas per aquesta acadèmia serà molt breu, formar formadors. Quan es casa el 1956, perquè al cap de quinze dies té una crisi, Durant mig any ha Ermengol Passola, el seu amic propietari un vòmit de sang, l’ingressen d’urgència, de Mobles Maldà, li fabrica al voltant del li fan un pneumotòrax, que en aquell d’estar-se al llit. I menjador un escó perquè la gent s’estigui moment es considera una intervenció a després, algú diu que asseguda. I allà comença a fer classes vida o mort, i se’n surt. Durant mig any en Triadú necessita de català. A qui? A Albert Jané, Ibánez ha d’estar-se al llit. I després, algú diu aire pur i algú parla Senserrich, Jordi Mir, Joaquim Carbó… que en Triadú necessita aire pur i algú de Collsacabra i de I durant dos anys, ell fa les classes, en parla de Collsacabra i de Cantonigròs. Cantonigròs part viu d’això, i forma una quantitat de I, efectivament, un dia de juny del 1943 gent que després multiplica l’esforç per arriba a ca la Filomena, que és la fonda de a l’ensenyament del català. Cantonigròs. I allà coneix en Jordi Parce- risas, oncle del poeta. I allà només fa que —Però no ens avancem. Com el marca escriure i llegir. Ell explica a les memòries la universitat? que surt a tres llibres per dia. I s’hi està —Allà coneix Palau i Fabre, una figura tot el 1944. I amb aquest Parcerisas, per que és molt important al començament. matar l’estona, s’inventen un concurs Però el 1939 experimenta els primers parroquial de poesia. Convenen que el dia 50 JOAN JOSEP ISERN vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

de Sant Roc, el 16 d’agost de 1944, faran —Ell veu que aquí topa amb límits. Ex- un concurs de poesia. plica que a la Universitat de Liverpool troba llibres de poetes catalans, com els —En català? de Salvat-Papasseit, que aquí són im- —En català, i tant. En aquell moment no possibles de trobar. Allà, a la biblioteca saben que aquest concurs es farà vint- Harold Cohen, ho troba tot. Durant dos Triadú forma Ariel amb i-cinc vegades i que hi passarà tothom: anys té poca feina i molt de temps. Per Foix, Riba, Espriu… És clar, és tot un es- tant, durant els anys quaranta, la divina un grup on hi ha en deveniment. El bisbat de Vic ho aixoplu- providència li regala un any i mig a Can- Frederic-Pau Verrié, ga. I el deixen fer perquè hi ha la cober- tonigròs i dos anys a Liverpool per anar- en Romeu, en Taradell tura de l’església. A final de l’any 1944, se formant i anar llegint, llegint molt. i en Palau. Ariel és una torna a Barcelona i entra en contacte amb Jo sostinc que la dècada dels quaranta revista on tothom signa, Palau i Fabre, que ja feia la revista Poesia, fa Triadú, que quan torna de Liverpool, amb nom i cognoms, i per muntar una altra revista de lletres i Triadú ja és fet. Quan acaba el curs 1949- la direcció s’alterna en arts. És Ariel, el nom que li va posar ell. 50 torna cap aquí amb un feix de textos sota el braç, que són els que presenta a en cada número —Ariel simbolitza la represa des de la Cruzet, de l’editorial Selecta, i que són les clandestinitat. dues primeres antologies que publicarà —Triadú forma Ariel amb un grup on hi el 1951: l’Antologia de contistes 1850-1950 ha en Frederic-Pau Verrié, en Romeu, en i l’Antologia de poetes 1900-1950. Taradell i en Palau. Ariel és una revista on tothom signa, amb nom i cognoms, i la —Per tant, les dues antologies les va direcció s’alterna en cada número. És una elaborar a Liverpool? revista que lliga molt amb el concepte —Segur. A Liverpool és on Triadú es fa. que Triadú entoma de Riba. Riba torna Triadú llegeix amb talent. No concep una de l’exili el 1943 i entren en contacte el lectura sense tenir un paper i un llapis al 1945. I de Riba, agafa la idea de rigor, de costat. Per ell, la lectura depassa el simple buscar l’excel·lència, que s’escrigui en plaer de passar una bona estona. català però que allò que s’escrigui esti- gui bé. Ell defensa que està molt bé que —Però què empeny Triadú el 1950 a fer entre tots ho fem tot, però allò que fem, aquestes dues antologies? pool. Es van conèixer aleshores? fem-ho bé. Aquesta idea d’excel·lència, —Partim d’una situació on la cultura ca- —Ells ja es coneixien. Eren famosos els en Triadú l’entoma. I Ariel és una revista talana és una cultura somorta. En l’àmbit cenacles que muntava Riba els diumen- que es fa amb absoluta normalitat. editorial et deixen publicar Verdaguer, ges a casa seva al carrer Craywinckel. però en català prefabrià. La situació és De manera que aquestes interrelacions —Home, però clandestina. aquesta. Ell veu que hi ha un pont de absolutament sotto voce s’establien. Se- —Sí, però ja us he dit que hi signa tot- literatura d’abans de la guerra que es gurament així es van conèixer Triadú i hom. I van ampliant i apareix Alexandre pot perdre i, a la vegada, s’interessa per Sarsanedas. Cirici Pellicer, etc. I ara fa setanta-cinc la gent que comença a fer coses. Perquè anys, al número de maig del 1946, apa- en l’antologia de contistes tan important —I per què va aixecar tanta polseguera reix la primera crítica literària signada és parlar de Narcís Oller i Joaquim Ruyra l’antologia de poesia? per Joan Triadú. Fa un article sobre Narcís com, en la part dels més joves, parlar de —Perquè un jove que no tenia els trenta Oller, que defineix com un novel·lista Pere Calders. Triadú és el primer que par- anys posava al centre de l’antologia de amb arquitectura. És la seva primera la de Pere Calders, que encara viu a Mèxic, poetes Carles Riba. L’any 1951, Riba era crítica. Després, l’any 1947, per mitjà de a l’exili. Triadú el descobreix. A la part un poeta conegut, però no era un poeta Marià Manent, aconsegueix d’anar a fer dels més joves també hi ha Sarsanedas, indiscutible. Els indiscutibles eren Carner un parell de cursos de lectorat de català que ja comença a publicar el primer i el i Sagarra. Evidentment, a l’antologia hi a Liverpool. segon Mites, hi ha Maria Aurèlia Cap- ha Carner i hi ha Segarra, però no els many… Eren els joves que començaven dedica un capítol sol i no els col·loca en —L’estada a Liverpool suposo que de- aleshores. el centre. Un jove que no té cap mena via ser important. Fugir de l’ofec del d’autoritat, en aquell moment és quan franquisme, formar-se des de la cultura —Precisament, Sarsanedas feia un lec- se l’agafa. Diu que és una història de mig anglosaxona. torat a Glasgow quan Triadú era a Liver- segle de poesia amb crítica. I l’argumen- 51 JOAN JOSEP ISERN vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

ta. Diu que la riquesa de llengua i facilitat Molas i Castellet treuen la seva antologia. un moment determinat. En Triadú, per que tenia Carner a vegades li anava una Els pressupòsits són absolutament dife- exemple, quan li ho preguntaven, mai mica en contra. Perquè en Triadú entoma rents, marcats pel realisme social. Però defugia de parlar de les seves antolo- de Carles Riba el concepte de la poesia no hi ha una andanada. Castellet i Molas gies. I només una vegada en va parlar amb dolor, gairebé amb sang. La poesia són molt respectuosos amb allò que ha fet amb Quim Aranda, en una entrevista a que només expressa allò que només pot Triadú. A més a més, a Triadú li passa una l’Avui, quan li va preguntar: “Vostè es ser expressat amb el gènere poètic. I a cosa: no té ni una editorial ni una càtedra penedeix d’alguna cosa?”, i en Triadú va Sagarra, l’enorme facilitat que tenia el darrere. Ell és un home que es guanya la respondre: “Crec que no vaig donar prou feia caure de vegades en la superficialitat, vida fent classes, al CIC. I això fa un altre entitat a Màrius Torres.” Tampoc Blai una cosa que no havia de ser. La crítica a tarannà. Però aleshores, que tothom es Bonet ni Agustí Bartra no van aparèixer l’antologia va causar un gran rebombori, coneixia, tothom es respectava. en la primera antologia, però sí que els va sobretot, a la secció de cartes al director incorporar en les antologies posteriors. d’El Correo Catalán. —Les antologies queden marcades per —Què va passar després de les anto- —L’antologia, més enllà de la polèmica dues línies ideològiques diferents. Per- logies? i amb perspectiva històrica, pren relleu què Triadú, amic íntim de Jordi Pujol, —Els anys seixanta i setanta no diria que també perquè s’ha contraposat amb la queda encaixonat en l’òrbita convergent, van significar els de les grans ruptures, de Molas i Castellet. i els altres cauen en l’òrbita socialista. però sí que va ser quan tothom es va —L’any 1951, Joaquim Molas va defensar —Home, això als anys seixanta… Després posicionar en uns camps determinats. I l’antologia de Triadú. Jo, si m’havia fixat d’aquestes dues antologies se n’han fet en Triadú, en el món de l’ensenyament, cap objectiu en l’Any Joan Triadú, era el unes quantes més i el país les ha resis- davant de moviments com el de Rosa de fer valdre aquest Triadú pioner del tides. No s’ha d’oblidar que tot això són Sensat, etc., també entra en un moment cànon. Perquè el 1963 crec recordar que exercicis, especulacions, que es fan en de crisi. Hi ha un moment en què tot- 52 JOAN JOSEP ISERN vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

per a il·lustrar això que dieu del Triadú més important de totes, i que a mi com a pedagog, que són els Textos i pretextos comissari m’estimula més, és que moltes de pedagogia. El va editar Eumo el 2008, de les coses per les quals va lluitar Triadú crec recordar. Ell agafa uns textos de avui no estan encarrilades, tot i que en pedagogia que ha anat publicant al llarg vida seva algunes ho semblaven. Per tant, La cosa més important de la seva vida i al final de cada article cal agafar la seva torxa i continuar. de totes, i que a mi com antic dóna la seva visió del final de la seva vida. Aquest llibre condensa les idees —Voldria acabar l’entrevista recordant a comissari m’estimula pedagògiques de Triadú. El 1938 ja escriu que un 16 de juny de fa disset anys ini- més, és que moltes de que el més important dels mestres és que ciàveu un dels primers blocs de VilaWeb, les coses per les quals va s’estimin els seus alumnes. ‘Totxanes, totxos i maons’. lluitar Triadú avui no —Cert. Disset anys, ja! Es diu molt de estan encarrilades, tot i —Més endavant és cofundador de l’es- pressa, però és un tros important d’una que en vida seva algunes cola Thau. vida. Si més no, de la meva vida. Recordo —Quan el 1972 crea l’escola Thau, a qui que vaig acceptar de fer una prova amb ho semblaven. Per tant, va buscar com a arquitecte? Va contrac- la (aleshores) novíssima eina dels Blocs, cal agafar la seva torxa i tar l’estudi MBM (Martorell, Bohigas, però he de confessar que amb molt poca continuar Mackay). Triadú els va explicar el seu convicció interna. Evidentment, la im- concepte de què havia de ser una escola. pressió era totalment errònia perquè a Resultat: l’escola Thau de Martorell, hores d’ara ja porto quatre mil apunts Bohigas, Mackay és un edifici de refe- publicats. Una mitjana mensual de quasi rència que vénen a visitar altres equips vint, que no està gens malament. d’arquitectes de tot arreu. —Què us ha aportat el bloc? —Què voleu que quedi de l’Any Triadú? —Tenir el bloc m’ha servit per dues —Volem que quedin un parell de llibres, coses: per agafar, com deia el clàssic, noves publicacions: un és una selecció l’hàbit d’escriure o de prendre notes de quaranta-vuit entrevistes que li van cada dia; però sobretot per mantenir ben fer al llarg de la seva vida, això ho coor- esmolada l’antena de la curiositat. De dina la Susana Àlvarez i ho edita Eumo. fet, les ‘Totxanes, totxos i maons’ són hom busca la modernitat i la modernitat Es presentarà a la Setmana del Llibre les meves memòries. Unes memòries s’emmiralla en uns models que per a uns en Català. L’altre llibre és una antolo- d’una persona nascuda el 1950 escrites són molt vàlids i per a uns altres no tant. gia d’articles seus d’elogi i defensa del de manera gradual, seguint el flux dels En aquesta època i en aquest àmbit, en català, que patrocina la Direcció Gene- records, que funcionen com les cireres: Triadú es queda quiet, des del punt de ral de Política Lingüística i que treballa t’acostes a una pila, n’estires una i al vista pedagògic es manté on era. Agustí l’historiador Josep Maria Figueres. A darrere la segueixen tres o quatre més. Un Pons explica que molts dels que van mar- Pòrtic s’han reeditat les Memòries d’un sistema que, pel que fa a la meva persona, xar en aquell moment, després van fer la segle d’or i farem cursos en línia amb la funciona de manera infal·lible perquè em volta, van tornar i allí es van trobar que en Institució de les Lletres Catalanes. També fa viure en permanent estat de curiositat Triadú encara hi era. Ell tenia clares una s’han preparat tres exposicions: “Joan activa; és a dir, de plena disponibilitat per sèrie de coses i les va anar defensant. Triadú a la ciutat dels llibres”, que es deixar-me seduir per les coses que pas- va inaugurar per Sant Jordi i tracta del sen al meu voltant. Perquè, tingueu-ne la —La importància que va tenir com a Triadú literat, una exposició de petit seguretat: passen. Tot és qüestió de saber crític literari és incontestable i en canvi, format pensada perquè es porti a les agafar-les al vol. Ben sovint m’adono en el camp de l’ensenyament, Triadú ha biblioteques. L’1 de juliol organitzarem que la novetat que ara, per atzar, m’ha quedat més desdibuixat. al IEC l’exposició pedagògica “A dins de encisat té arrels en persones, situacions —He dit moltes vegades que la vida d’en classe sóc feliç”, una exposició de més o percepcions que he viscut en altres Triadú és una vida escrita. El 1938 ja embalum per a arribar a les universitats moments. Just aleshores és quan neix escriu. El seu primer article formal és i centres de recursos. I cap a final d’any, l’apunt. No l’escric encara, m’estimo del 1946 i es mor el 2010, de manera que l’Arxiu Nacional de Catalunya dedicarà més deixar-lo viure dintre meu un temps parlem de seixanta-quatre anys escri- una exposició al Triadú activista. Perquè per acabar de trobar el to que em permeti vint. I està tot documentat. Un dels últims a l’Arxiu Nacional de Catalunya és on es explicar aquesta màgica transició entre llibres que va publicar en vida és cabdal guarden els papers d’en Triadú. La cosa el fet ocasional i el record. 53 REPORTATGE vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

La lluita de l’Helena i molts malalts: “No és ansietat, tinc covid persistent”

L’Helena ens explica la seva experiència amb la covid persistent: “A molts joves ens ha destrossat la vida” 54 REPORTATGE vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

TXELL PARTAL

Fa unes quantes setmanes, l’Helena va penjar un vídeo a les xarxes queixant-se del tracte rebut a urgències. Des de fa quinze mesos sofreix covid persistent i les visites a urgències s’han convertit en una cosa habitual. Però de cop, aquell vídeo que havia fet sense cap intenció es va fer viral a les xarxes. Ara vol aprofitar l’altaveu que li ha donat per explicar el dia a dia dels qui tenen covid persistent i denunciar les dificultats que es troben.

“Feia mesos que em troba- va una mica millor, però de sobte em va fer mal el cor, els braços, tenia dispnea. El meu cos va petar. El carrer era pla, hi havia molt poca pujada, però no podia conti- nuar caminant.” Va decidir d’anar a urgències perquè els “Sóc psicòloga, sé perfectament què és l’ansietat. I metges comprovessin que tot anava correctament. Però va precisament per això, aquesta vegada vaig voler controlar aparèixer la famosa ansietat. qualsevol gest, perquè ningú no es pensés que en tenia. Però “Sempre el mateix diagnòs- és igual. Vaig sortir-ne com sempre, sense proves, i amb el tic”, es queixa. “Sóc psicò- metge dient-me que tenia ansietat.” loga, sé perfectament què és l’ansietat. I precisament per això, aquesta vegada vaig vo- ler controlar qualsevol gest, perquè ningú no es pensés feta els últims mesos per Can professional esperes empatia tantíssims. És un problema que en tenia. Però és igual. Ruti, el Departament de Sa- i ganes d’ajudar a solucionar endèmic. I la resposta de la Vaig sortir-ne com sempre, lut o la Societat Espanyola de els problemes, no pas que els comunitat mèdica acostuma sense proves, i amb el metge Metges hauria fet efecte. En- neguin i en culpabilitzin els a ser la mateixa. De tant en dient-me que tenia ansietat. tén que a urgències no li poden pacients. En realitat, quan ens tant, trobes algú que t’escol- En realitat, potser al final en solucionar la malaltia d’avui diuen que tenim ansietat ens ta, que no et menysprea, que tenia i tot, però t’asseguro que per demà, però reclama que li neguen la malaltia i ens fan no et diu que tens depressió quan hi vaig entrar no.” facin proves per assegurar-se responsables de tot allò que o ansietat. Però costa molt. que està bé. “L’ansietat hau- ens passa.” Tots plegats haurien d’obrir No era la primera vegada que ria de ser l’última explicació, la ment i entendre que la co- es trobava en aquesta situació, una vegada descartada tota la L’Helena explica que la seva vid ha superat en certs punts però pensava que ara seria resta. Però per a fer-ho calen situació no té res d’excep- la medicina occidental. Que diferent. Confiava que la feina proves diagnòstiques. D’un cional. “Sóc una més entre continua havent-hi molt de 55 REPORTATGE vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

desconeixement. Que deixin tremolava la boca, però des- els companys de feina?’ No nir més d’una vuitantena de de culpabilitzar-nos i que prés tot el cos. Visc sola. Vaig vaig entendre res. No em po- símptomes. Potser el moment reconeguin part de la seva trucar preocupada, no sabia dia ni moure, m’havien de més complicat és quan va de- ignorància. Busquem soluci- què passava. Em van enviar portar en cadira de rodes... I senvolupar la síndrome de ons entre tots, no creem més una ambulància.” em preguntaven això? Ara ho Guillain-Barré. “Em va anar problemes.” entenc, es pensaven que no afectant progressivament tot En arribar a l’hospital, una volia tornar a la feina i m’ho el cos. No em podia moure. Els Sovint el conflicte no aca- hora més tard, el seu cos ja havia inventat tot.” meus pares em van haver de ba aquí. “El maltractament no tremolava tant. “La pri- comprar una cadira de rodes per part dels professionals mera pregunta que em van Però d’inventar-se, no s’ha i ajudar-me amb tot. Pensa- s’agreuja moltes vegades per fer en arribar a l’hospital va inventat res. Ho té tot anotat va que potser no tornaria a la incredulitat i la incompren- ser: ‘Quina relació tens amb en una llista. Ha arribat a te- caminar. Per això, ara, quan sió dels familiars, els amics, la parella o companys de fei- na. La paraula del doctor va a missa. Tots li donen la raó: és ansietat. Cosa que fa que la desesperació i la soledat augmentin encara més. En el meu cas, he tingut molta sort, la meva família ha estat al meu costat des del principi. Però conec molta gent que s’ha separat. És molt difícil de gestionar tot plegat. I més amb la incertesa de no saber què passarà en un futur. I és que a molts joves la covid ens ha destrossat la vida.”

Malgrat que tots hem sentit parlar molt de la covid persis- tent, pocs ens podem arribar a imaginar què és viure-la en primera persona. L’Helena treballava en un CAP d’ad- ministrativa quan es va con- tagiar de covid. “Quan tot es va complicar ens vam posar a la primera línia, calia pro- tegir la gent gran. No teníem prou protecció i no vaig trigar a contagiar-me.” Els primers “En realitat, quan ens diuen que tenim ansietat ens neguen dies van ser complicats. No la malaltia i ens fan responsables de tot allò que ens passa.” podia dormir més de tres ho- res seguides. Es despertava ofegant-se. La cinquena nit tot va empitjorar. “Primer em 56 REPORTATGE vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

casa. Vaig gravar els exerci- cis, per no oblidar-me’n, i els continuo fent a casa.” Però malgrat que la situació actu- al no és la que hauria de ser, està contenta d’haver pogut tenir aquesta rehabilitació. Sap que hi ha molta gent que no ha tingut aquesta oportu- nitat: “El meu cas era molt visual, però les persones que no tenen uns símptomes tan evidents, moltes vegades no reben l’ajuda.”

L’Helena reclama que la so- cietat s’involucri en la seva lluita: “Cal aconseguir fi- nançament per a fer estudis sobre la malaltia. Necessitem l’ajuda de tothom. La majoria d’afectats som joves, encara ens queden molts anys per a aportar coses a la societat. Si no ens ajuden, acabarem essent un llast. No aportarem “A mi m’agrada molt llegir, però durant molts mesos no res, ens menjarem els diners podia... N’era incapaç.” I és que la covid persistent també li de la societat fins el dia que va causar complicacions neurològiques ens morim...”

vaig pel carrer, de vegades, sos no podia... N’era incapaç.” va descobrir la possibilitat gravo dissimuladament com I és que la covid persistent de fer rehabilitació a l’Ins- es mouen les meves cames. també li va causar compli- titut Guttmann. “Finalment Ho trobo tan bonic. És brutal cacions neurològiques. Parla el meu metge de capçalera la felicitat que tens quan re- i de sobte es queda en blanc. ho va tramitar. Em van fer cuperes coses tan bàsiques.” Li costa molt més de concen- rehabilitació física, cogni- trar-se... tiva i respiratòria. Ha estat Quan més s’emociona és quan molt important. El proble- explica que des de fa unes set- Malgrat aquest trasbals i so- ma és que tan sols va durar manes, després de molts me- friment enormes, l’Helena se vuit setmanes. Quan passen sos, ha pogut tornar a llegir sent privilegiada. Gràcies a aquestes setmanes, estiguis llibres. “A mi m’agrada molt formar part de grups de per- com estiguis, com que no ar- llegir, però durant molts me- sones amb covid persistent, riben més diners, te’n vas a 57 REPORTATGE vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

Per què l’ampliació del port pot fer entrar València al club de les ‘ciutats brutes’?

El debat sobre l’ampliació agafa embranzida amb les aportacions d’especialistes multidisciplinaris que es decanten per la paralització del projecte

PRATS I CAMPS

ESPERANÇA CAMPS BARBER

A la riba de la Mediterrà- ritat Portuària encapçalada Moviment social contra a salvar la devesa del Saler nia hi ha un club de ciutats per Aurelio Martínez, que l’ampliació o per a convertir l’antic llit que s’anomenen brutes. Són té el suport de bona part dels Aquestes evidències han ori- del riu Túria, que travessa la ciutats que tenen ports molt empresaris valencians. Són ginat un moviment creixent ciutat, en un espai verd i per grans i amb molt de trànsit de unes obres faraòniques que d’oposició a l’ampliació del a tothom. mercaderies a escala mun- consisteixen, a grans trets, a port. Hi ha debats acadèmics dial. Formen part d’aquest guanyar terreny a la mar per i científics. També polítics. I El projecte d’ampliació del club Algesires, Marsella i a convertir-la en un aparca- hi ha mobilització al carrer. port és un dels afers que crea Gènova. I encara que no són ment gegant de contenidors. L’experiència nefasta de la més malestar entre els partits a la Mediterrània, també en Tot això es va projectar fa fallida zona d’activitats lo- que governen tant a la Gene- són membres les ciutats de vint anys, amb uns marcs gístiques (ZAL) de la Punta ha ralitat com a l’ajuntament. El Rotterdam i d’Hamburg, per econòmics i ambientals ben posat en peu de guerra no tan batlle, Joan Ribó, es reuneix exemple. València té molts diferents dels actuals. Una sols les entitats conservacio- periòdicament amb experts números d’entrar al club part es va executar a partir nistes, sinó també la societat per recollir informació. La amb tots els honors si s’exe- del 2007 i les platges del sud civil. Els més vells ho equipa- darrera reunió va ser amb el cuta l’ampliació del port tal ja en reben les conseqüèn- ren als moviments dels anys col·lectiu d’estibadors, que com la té planejada l’Auto- cies. vuitanta del segle passat per li van presentar un informe 58 REPORTATGE vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

Concentració contra l’ampliació del port. PRATS I CAMPS

segons el qual l’estimació històrica, recomanen que no tura, l’horta… Afecta la gent. El projecte no diu tota la veri- de creació de nous llocs de s’executin les obres. “Normalment, eixos costs o tat perquè tan sols parlen de treball és falsa. Diuen que no s’amaguen o es maquillen, i l’obra marítima, però després se’n crearan, sinó que se’n Costs ocults i inassolibles els beneficis es magnifiquen. I voldran l’accés nord. Després destruiran perquè es pretén “Quan els costs d’un projec- si això passa, una vegada més, voldran una ampliació de la de robotitzar moltes de les te, costs de tota mena, són s’ha de rebutjar el projecte.” V-30, que és per on entren tasques del futur aparcament inassolibles i en absolut que- bona part dels camions. I de contenidors. den mitigats pels presumptes Per a Olmos, el debat sobre si després voldran el bypass. Per beneficis, s’ha de rebutjar. No es necessita o no una nova de- cert, ja hi ha expropiacions en és que calga revisar-lo. S’ha claració d’impacte ambiental marxa. Aquesta és la trampa.” Mireia Mollà: “L’únic que ex- de rebutjar.” Joan Olmos és ja s’ha superat. Pot servir per plica el model de port d’Aure- doctor enginyer de camins i a guanyar temps, diu, però no D’aquests extres que s’hauran lio Martínez són els interes- professor titular d’urbanisme és el nus del problema. “La d’afegir a les obres del port, sos de les navilieres” de la Universitat Politècnica gent ha anat entenent que Olmos en parla en aquest de València. no es pot fer de cap manera, article publicat a la revista un port d’aquesta magnitud, Mètode i recollit per VilaWeb. VilaWeb ha parlat amb qua- Olmos explica que els efectes aferrat a la ciutat. Si l’objec- tre professors universitaris que tindria l’ampliació nord tiu és créixer, és evident que Encara que Joan Olmos es ne- de disciplines diferents. Amb del port ja els sabem, perquè ja aquest creixement del trànsit ga a entrar en el debat de la arguments econòmics, legals, es van veure amb l’ampliació marítim implicarà un creixe- declaració d’impacte ambi- ambientals i d’oportunitat sud. Afecta la pesca, l’agricul- ment dels accessos terrestres. ental, recorda que la llei de- 59 REPORTATGE vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

PRATS I CAMPS 60 REPORTATGE vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

PRATS I CAMPS

mana una avaluació sobre la industrial ple de contenidors València fora de la xarxa de integritat del projecte. “Som guanyat a la mar?” El catedrà- ciutats innovadores, associa- Joan Romero : en un altre temps. Jo he ar- tic de geografia humanaJoan des a la qualitat territorial, al “De veritat no ribat a dir que suposant que Romero tampoc no situa el talent i a la innovació. I posa tenim res millor a el balanç cost-benefici fóra debat en la declaració d’im- Màlaga d’exemple. “Màla- oferir a la societat equilibrat, políticament hi ha pacte ambiental. ga és una ciutat amb menys unes altres necessitats, ara. població que s’ha anat con- valenciana que Si estàs en un govern elegit “En lloc d’optar per un hub de vertint en un hub tecnològic un megapolígon democràticament i tens uns contenidors transoceànic, no de primera línia a Europa, i jo industrial ple recursos limitats, hauràs de hauria estat molt millor haver ho mire amb enveja. Les grans de contenidors triar. Una ampliació portuària optat per un hub tecnològic? empreses internacionals de guanyat a la mar?” no és una de les necessitats Tenim tots els elements fo- tecnologia se situen a Màlaga, bàsiques d’aquest país quan namentals, com ara dues uni- que els ofereix una qualitat de hi ha necessitats relaciona- versitats de primera línia, una vida i una ciutat amable ben des amb l’estat del benestar, qualitat de vida extraordinària connectada i amb mar. Nosal- l’educació i la sanitat. Són fora i una façana marítima també tres tenim això i molt més.” de temps i no té gens de trellat extraordinària.” ni cap justificació.” I ací és on Joan Romero in- Romero explica que si final- trodueix el concepte de ciutat València, una ciutat bruta? ment es fa aquest aparcament bruta. “Volem Marsella, Al- “De veritat no tenim res mi- de contenidors marcarà per gesires, el Pireu o Hamburg? llor a oferir a la societat va- sempre el futur de la ciutat i Això és el millor que podem lenciana que un megapolígon de tot el país perquè situarà oferir a les següents genera- 61 REPORTATGE vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

La ZAL inacabada a la Punta. PRATS I CAMPS 62 REPORTATGE vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

cions? Jo no vull que València Les qüestions ambientals, al Romero coincideix amb Ol- siga l’Hamburg de la Medi- centre de tot mos quant a l’ocultació de les Duplicar la terrània. Jo no vull això per al Romero es fixa també en altres obres adherides i rela- capacitat d’allotjar meu país!” la qüestió ambiental. No és cionades amb l’ampliació del contenidors no té una mera formalitat, diu. És port. “Demane transparèn- res a veure amb Ho diu amb certa vehemència un canvi de paradigma. “Em cia. Sé que hi ha una operació amb les xifres a la mà. Afir- sembla completament inex- d’accés nord, però ningú no millorar l’economia ma que duplicar la capacitat plicable el comportament del la vol explicar. Quants diners d’allotjar contenidors no té Ministeri de Transició Ecolò- públics s’hi comprometen? res a veure amb millorar l’eco- gica. Absolutament inexpli- Demane als governs central i nomia. “Les condicions del cable. Entenc perfectament autonòmic que expliquen els mercat mundial del trànsit de les raons dels sectors eco- compromisos, els costs, els contenidors és minvant. Ja ho nòmics i puc entendre alguns terminis…” era abans de la pandèmia i hem sectors polítics, encara que de repensar-ho molt bé. La crec que no ho han meditat “El País Valencià, històri- situació recomana prudència i gaire bé. Però la posició que cament, ha optat pel camí no comprometre una inversió ha adoptat el Ministeri de més fàcil, que és el de la gran multimilionària de diners pú- Transició Ecològica, de de- obra pública com a inversió blics que hauria d’explicar-se sentendre’s d’aquesta qües- no associada a la innovació bé. El mercat mundial aconse- tió, em sembla inexplicable i ni al talent i això ens situa lla prudència.” insostenible.” en l’espiral de l’economia

L’Albufera. PRATS I CAMPS 63 REPORTATGE vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

dels salaris baixos. Crec que Europa, cada volta més Boix estima que, aquesta ve- aquest país es mereix una sensible a la destrucció gada, els tribunals tendiran a Joan Romero preveu altra cosa. Ara, no m’espe- “La sensibilitat dels tribunals imposar unes mesures caute- que si finalment les rava que els poders polítics ara no és la mateixa que fa uns lars que ja són molt normals a obres s’executen, la tiraren endavant aquesta anys. Tot allò que van fer a la Europa i que a poc a poc es van judicialització serà operació.” Punta amb la zona d’activitats imposant a l’estat espanyol. logístiques (ZAL) del port de inevitable. Hi ha Joan Romero preveu que si València era il·legal perquè no Els socialistes, atrapats? molts precedents a finalment les obres s’exe- s’havia fet correctament l’in- El professor de dret dema- Europa de tribunals cuten, la judicialització serà forme d’avaluació, però es va na un debat seriós sobre les que incorporen la inevitable. Hi ha molts pre- fer igualment. I va ser tan sols qüestions econòmiques. Po- dimensió ambiental cedents a Europa de tribunals uns quants anys més tard que líticament es mostra perplex a la jurisprudència que incorporen la dimensió se’n va declarar la il·legali- per l’actitud del Consell. “Sóc ambiental a la jurisprudèn- tat. Els tribunals miren molt incapaç d’entendre per què cia. “No som al 2007 ni al prim i aquest precedent els estan en aquesta posició, per 1997, som al 2021 i els poders perjudica.” El professor de dret què estan tan capturats. Pot- públics poden entrar en un administratiu de la Universitat ser el partit socialista no es laberint judicial d’evolució de València Andrés Boix també creu el seu discurs, o creu que incerta.” veu molts problemes jurídics a és important això d’encapça- l’execució de les obres. lar els ports d’Europa. O pot-

PRATS I CAMPS 64 REPORTATGE vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

ser és un partit que està molt devesa del Saler. El Morro de de l’Albufera. Això causaria permeabilitzat i imbricat pels Gos, el Saler, la Garrofera, els la mort de totes les espècies Eulàlia Sanjaume: grans empresaris valencians encontorns de la Gola de Puc- d’aigua dolça que hi viuen. “Si volen fer un i no són capaços d’enfron- hol i ara ja ha superat la Gola de L’aigua dolça és menys den- aparcament de tar-s’hi.” Puchol.” La catedràtica de ge- sa que la salada. Si la restin- ografia física de la Universitat ga es fa més estreta, l’aigua contenidors, hauran Boix recorda que l’any 2007, de València Eulàlia Sanjaume salada es posarà per davall de venir vaixells que quan governava el Partit Po- fa més de cinquanta anys que la dolça i podrà penetrar per en porten a milers, pular a totes les instituci- estudia l’evolució de les costes l’arena i salinitzar l’Albu- per tant, hauran ons, va nàixer un moviment valencianes. fera. Això pot passar d’ençà de fer més fonda la d’oposició a les obres del port de l’ampliació del 2007. El bocana d’entrada al que va encapçalar l’actual mi- “Quan vaig fer el dictamen problema ja el tenim ací”, port.” nistre de Foment, José Luis contra l’ampliació del port ja insisteix Sanjaume. Ábalos. Van publicar informes vaig dir que l’erosió podria ar- i estudis contraris a l’ampli- ribar a sentir-se al Perellonet La catedràtica es fixa també ació. És com si Ábalos ara no i el Perelló, i ja ha començat i en algunes parts del projecte se’n recordàs de tot això, diu. crec que arribarà més enllà.” d’ampliació. “Si volen fer un aparcament de contenidors, “Els empresaris tenen inte- Quan es parla de la Gola de Puc- hauran de venir vaixells que rès que això es faça perquè és hol, immediatament es parla en porten a milers, per tant, marxeta. Claves una fotraca- de l’Albufera. Les veus expertes hauran de fer més fonda la da de diners públics i tots els avisen del perill imminent de bocana d’entrada al port. Això costs ambientals se’ls menja salinització de l’Albufera si el és una extracció de milers de la societat, i per a ells tot el port continua ampliant-se. La metres cúbics d’arena. No sa- profit. Foment té molt clar que consellera de Transició Eco- bem com afectarà la dinàmica el medi i el paisatge valencià lògica, Mireia Mollà, va fer un marina, però tots els canals li la trufen. Ells volen un port advertiment sobre les respon- marins incrementen l’erosió. com més massiu millor per a sabilitats personals dels mem- I afectarà el sud.” abaratir tant com siga possi- bres del consell d’administra- ble el trànsit de mercaderies ció de l’Autoritat Portuària si Els altres efectes de cap a Madrid. I si això impli- no es respecta la moratòria que l’ampliació ca destruir ambientalment la preveu la revisió del Pla d’Or- A banda aquests aspectes fí- ciutat de València, els és igual. denació de Recursos Naturals, sics, Sanjaume enumera al- No és problema seu.” el PORN. guns dels valors que dibuixa- rien València com una ciutat La restinga, cada volta més bruta: l’augment de la conta- L’APV assegura a Mollà que estreta minació acústica; la lumínica, l’ampliació nord del port no La restinga és el braç fet de per tota la il·luminació que afecta l’Albufera sediments i aportacions del requeririen les grues; l’am- Túria que va tancar allò que biental, per les emissions tant abans era un golf d’aigua sa- dels vaixells com dels cami- L’erosió avança imparable lina que a poc a poc, amb les ons; la marina, per l’arribada cap a l’Albufera aportacions dels barrancs, es d’espècies provinents d’unes “Diga què diga l’autoritat por- va transformar en la llacuna altres mars que trobaran tuària, diguen què diguen els d’aigua dolça que és l’Albu- acomodació perfecta en una enginyers, d’ençà que es va fera. Aquesta restinga, aquest Mediterrània cada volta més construir el port, les costes braç que impedeix l’entrada càlida… del sud s’han erosionat. Pri- d’aigua salina a l’Albufera, mer Natzaret, que ja va quedar ara perilla. annexionada al port. Després És necessària l’ampliació del Pinedo. Després de l’ampli- “El retrocés de la restinga port de València? ació del 2007 va començar la podria produir la salinització 65 REPORTATGE vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

Quan sortiran els presos polítics, després d’aprovar-se els indults?

La temptació que pugui tenir Marchena de posar entrebancs a l’alliberament dels presoners és un risc per al tribunal mateix

JOSEP CASULLERAS NUALART

El govern espanyol té gaire- sense precisar si s’aprovarien ra, director de l’Observatori bé a punt els indults als nou aquesta setmana o més en- Anàlisi: La fúria de Marche- del Sistema Penal i els Drets presos polítics condemnats davant. Però una vegada els na posa la base perquè els Humans i expert en dret pe- pel Tribunal Suprem pel Pri- hagi aprovat el consell de mi- indults siguin impossibles nitenciari, el Suprem no té mer d’Octubre. I els decrets nistres, els presos ja podran pràcticament cap marge de de cadascun dels nou decrets sortir? Què passarà tot seguit? maniobra en aquest moment els podria deixar aprovats el El Tribunal Suprem espanyol Qui decideix si concedeix un per a ajornar la sortida dels consell de ministres en la re- té encara un cert marge per indult és el govern espanyol, presos un cop els indults unió d’avui. Pedro Sánchez a empescar-se argúcies que, d’acord amb criteris polí- siguin aprovats. Però això té pressa a concedir-los, tant si més no, ajornin l’excarce- tics, però qui ha d’executar dependrà de si els informes per la pressió internacional ració de Dolors Bassa, Carme la decisió és el tribunal sen- de cadascun dels indults que com per la pressió interna. El Forcadell, Oriol Junqueras, tenciador, en aquest cas la faci el govern espanyol són ministre de Política Territo- Joaquim Forn, Raül Romeva, sala del Suprem espanyol impecables. Si ho són, una rial, Miquel Iceta, deia ahir Jordi Turull, Josep Rull, Jordi presidida per Manuel Marc- volta publicats al BOE i amb que els indults eren “a tocar”, Sànchez i Jordi Cuixart? hena. A parer d’Iñaki Rive- la rúbrica del rei espanyol, 66 REPORTATGE vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

Marchena es trobarà obligat La temptació que pugui tenir l’octubre en què la JEC va tenir a donar l’ordre d’execució Marchena de posar entre- un paper central. I també hi dels indults. bancs a l’alliberament dels ha Fernando Román García, presos és un risc per al tribu- un ex-alt càrrec al Ministeri Segons Rivera, que un indult nal mateix, recorda Rivera. de Justícia quan governava sigui impecable vol dir que L’oposició a fer efectiva una el PP i amic íntim de Carlos tingui ben comptats els dies ordre per decret publicada al Lesmes, el president (amb de commutació de la condem- BOE i signada pel rei que im- mandat caducat) del poder na, d’acord amb la liquidació plica l’alliberament d’un pre- judicial espanyol. d’aquesta condemna. La li- soner pot tenir conseqüències quidació és un document que greus, perquè fóra un cas de Si escaigués, doncs, ells hau- dicta el tribunal sentenciador detenció il·legal. Rivera diu, en rien de decidir si porten a l’ex- quan hi ha sentència ferma definitiva, que un cop publicat trem la capacitat real de la sala i en què es compten els dies l’indult, la sala sentenciadora tercera de revocar un indult (no anys) que cada condem- ben poca cosa hi pot fer. en cas que d’un punt de vista nat ha complert, incloent-hi formal no hi hagués cap irre- els dies passats en presó pre- El paper de la sala tercera gularitat; i si acaben aplicant ventiva. Perquè els presoners En canvi, sí que hi ha més una interpretació extensiva poguessin sortir el dia que el marge perquè una altra sala de la doctrina d’una sentència BOE publiqui els decrets dels del Tribunal Suprem, la terce- del 2013 en què el Suprem va indults, caldria que en cada ra, pugui revocar la concessió tombar un indult al·legant, per indult hi hagués constància dels indults. Qui en princi- primera vegada, el concepte de la commutació dels dies a pi pot impugnar un indult a de l’arbitrarietat. què van ser condemnats pels aquesta sala, la contencio- dies que han estat tancats a la sa-administrativa, és la part presó. Si el càlcul és exacte, el que hagi estat afectada en el dia de publicació dels indults delicte pel qual el presoner fou els presos han de sortir. No pot condemnat. Però la majoria passar ni un dia més. dels juristes consideren que Vox, com a acusació particular La pràctica habitual en l’exe- en el judici, no està pas legi- cució dels indults, segons timat per a fer-ho. N’hi ha, que explica Rivera, és que el en canvi, que pensen que es govern espanyol notifica la podria fer una interpretació decisió al tribunal sentencia- interessada de la jurisprudèn- dor, i aquest es posa en con- cia per considerar que sí, que tacte amb el centre peniten- efectivament el partit d’ex- ciari on el reclús compleix la trema dreta ho pot fer. condemna. El tribunal ha de comprovar la commutació de En tot cas, qui hi haurà de la pena que implica l’indult en decidir és la sala d’admis- Qui decideix si concedeix un indult és el qüestió i ha d’ordenar imme- sions del tribunal, i els qui, govern espanyol, d’acord amb criteris diatament a la direcció de la bo i admès el recurs, l’hau- polítics, però qui ha d’executar la decisió presó que alliberi el condem- rien de resoldre són els cinc és el tribunal sentenciador, en aquest cas nat. Un altre tràmit que farà magistrats de la secció cin- el tribunal és fer saber a les quena. Entre aquests, hi ha la sala del Suprem espanyol presidida per parts implicades en el proce- Segundo Menéndez Pérez, Manuel Marchena diment judicial l’execució de que fou president de la Junta l’indult. I aquí és on alguna Electoral espanyola (JEC) del d’aquestes parts (la fiscalia, novembre del 2017 al 2020, l’advocacia de l’estat i Vox) és a dir, durant els anys de poden presentar un recurs repressió contra l’indepen- oposant-s’hi. dentisme després dels fets de 67 REPORTATGE vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

Can Putades: el pis d’estudiants que revoluciona TikTok en català

La Joana, la Laila, la Núria, l’Ona i la Berta reivindiquen la llengua i la Garrotxa en clau d’humor amb vídeos virals a TikTok

La Joana, la Laila, la Núria, l’Ona i la Berta, creadores de Can Putades

CLARA ARDÉVOL MALLOL

Les històries i l’ambient dels la vida a Barcelona i la vida a com ara espantar la resta de ens vam despertar en tenia pisos d’estudiants sempre la Garrotxa, la seva comarca. companyes, vídeos sobre el 44.000. Sembla que a la gent donen molt de joc, i la Laila, “El nostre dia a dia no és el desordre de la casa, desafia- li agrada i estem molt con- l’Ona, la Núria, la Berta i la que es veu als vídeos i prou, ments virals... “Vam obrir el tentes!” Joana han sabut aprofitar-ho però hi reflectim la nostra part compte per desavorrir-nos, per triomfar a TikTok. Elles, natural, espontània i diverti- perquè tot just havia passat Els contrasts més divertits un grup d’estudiants entre da. Tant dins del pis com fora el confinament i encara pas- entre la Garrotxa i Barcelona dinou anys i vint-i-un, són som així”, diu la Laila. sàvem molta estona al pis”, La vida d’aquest grup d’ami- les creadores del compte Can recorda la Berta. “Vam co- gues va canviar fa un temps, Putades, que ja acumula més Van començar a pujar con- mençar penjant ximpleries quan van haver de marxar de 34.000 seguidors i que ha tingut a TikTok gairebé per per a nosaltres i per a fer la d’Olot, Besalú, Argelaguer i aconseguit de fer virals vídeos casualitat, i molts dels seus gràcia i vam acumular visites Riudaura per anar a estudiar a en clau d’humor sobre llen- primers vídeos tenen a veu- i més visites. Una nit vam anar Barcelona. El contrast entre el gua, sobre jocs i bromes di- re amb l’ambient festiu dels a dormir amb 1.000 visualit- seu dia a dia anterior i la seva verses i sobre el contrast entre pisos d’estudiants: bromes zacions en un vídeo i quan vida actual també els ha servit 68 REPORTATGE vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

per a fer molts vídeos en clau d’humor. “Veníem de pobles on tothom es coneix i a Bar- celona ens vam trobar coses que ens sorprenien i que ens feien gràcia”, comenta l’Ona. “Coses com que els veïns del teu bloc no et saludin, que la gent quan sent fressa pel car- rer no s’immuti, poder anar al bar a fer un cafè en pijama perquè ningú no es fixa en tu o que els coloms no s’espantin si t’hi acostes”.

Explica que la majoria de la seva audiència són adoles- cents de tot arreu dels Paï- sos Catalans i que a alguns els agraden els vídeos perquè els sorprèn que aquestes co- ses els facin gràcia o ben al contrari, perquè s’hi senten identificats. “No és que si- guem cinc noies de poble que no en podem sortir perquè no entenem la ciutat. Al final ens hi hem acostumat, però nosaltres ens hem criat en un poble on no hi havia tren, me- tro ni busos cada dos minuts, anàvem de casa a l’escola amb la bicicleta, el patinet o ca- minant i jugàvem tot el dia al carrer. Volem fer veure que hi ha maneres diferents de viure segons el lloc on t’has criat”, afegeix l’Ona.

La reivindicació de la seva co- marca és molt important en el seu compte, també en relació amb la llengua. En algun altre vídeo mostren, per exemple, paraules i expressions de la Garrotxa, com ara “quecs” (vambes) o “anar tou” (anar borratxo).

Reivindicació del català De fet, la llengua és un dels ei- xos més importants del canal. Per una banda, parodien el seu 69 REPORTATGE vilaweb.cat Divendres, 18 de juny de 2021

castellà amb accent garrotxí amb vídeos en què tradueixen paraules del català al castellà. Per una altra banda, també tenen alguns vídeos fent de trols en què recomanen, en castellà, noms inventats en català que realment signifi- quen coses negatives, com ara “Femta” o “Emprenya”. Però la majoria de vídeos són en català, i alguns reivindiquen el fet de parlar correctament la llengua. Per exemple, s’ha fet força viral un vídeo en què demanen de dir correctament les hores: “Estem cansades que quan diem ‘són dos quarts de cinc’ vingui algú a dir-nos ‘però digues-m’ho bé’.”

“Vam començar a fer els víde- os en català perquè és l’idioma que fem servir en el nostre dia a dia i amb què ens sentim còmodes”, diu la Joana. Tot i que explica que també hi ha un cert punt de reivindicació, perquè són conscients que el català té molt poca presència a les xarxes socials: “Hi ha pocs tiktokers i influencersque parlin català, però si un vídeo com el nostre ha pogut arribar a tanta gent, això vol dir que hi ha una audiència que vol aquest contingut en català.”

També expliquen que han re- but moltes crítiques pels ví- deos parlant en castellà. “Ens deien analfabetes i que no sa- bíem parlar castellà”, explica la Laila. “En part per això vam fer un vídeo inventant-nos noms en català, una mica per dir ‘a veure si ara enteneu el que diem en català’, però so- bretot ho vam fer per riure i per fer broma. Ens han dit moltes coses negatives, però també positives, i al final ens quedem amb això.”

TOTA L’OPINIÓ DE VILAWEB EN UN SETMANARI DIGITAL

JA POTS DESCARREGAR EL QUADERN D’AQUESTA SETMANA