Cultura i Mitjans | Esteve Plantada | Actualitzat el 30/05/2014 a les 12:38 Minishorts i sargantanes al sol El petit de Cal Eril convenç el públic en una primera jornada del Primavera Sound que clou brillantment

Fotos del Primavera Sound (http://www.naciodigital.cat/galeria/2091/foto/37467) (Pere Francesch/ACN)

El Petit de Cal Eril va mostrar un repertori sòlid i contundent Foto: E.P. Després de la tempesta sempre surt el sol al parc del Fòrum. I així ha estat, amb una jornada de dijous al Primavera Sound radiant de música i ben farcida de propostes per a tota mena d'espècimens. Així és aquest festival i així es manifesta cada any, esdevenint un amplíssim ventall de colors, de modes, d'inquietuds, de preferències i de molta teca. El ventall més gran i divers possible de la 'modernor' més roent del moment.

Poc abans de les quatre de la tarda el formiguer ja era prou actiu. Fa un sol de justícia i el repertori comença a ser una clara exposició del manual dels temps que corren, per bé i per mal, que sempre hi ha d'haver de tot. A tenir en compte: samarretes amb estampats que són bombes per a qualsevol retina humana, tatuatges impossibles, noies amb minifaldilles de tigre (que m'asseguren que són animal print), la infartant i gloriosa moda del short minúscul que no deixa res a la imaginació, barbes amazòniques, pantalons de cintura extremadament alta, d'altres que són estrets i camacurts, algun postadolescent disfressat de cocodril, personatges sospitosament semblants a Walter White i estranys melòmans de trets nòrdics que porten barret de llana a punt d'entrar al mes de juny. "El món vist de baix acollona", que diria El Petit de Cal Eril, tot seguit.

El Petit de Cal Eril, una figura plena de raons

A les cinc en punt, puntualíssim, surt El Petit de Cal Eril amb la seva banda, a l'escenari Ray-Ban. I el músic de Guissona no triga gaire minuts a seduir un públic que aguanta el sol de manera entusiasta. El repertori és tota una bomba de bones cançons que aprofiten al màxim un intèrpret únic i que sap com defensar-les millor que ningú. Entre la gent hi ha molta claca nostrada, però també un gruix important de persones d'altres parles que descobreixen, amb sorpresa, una de les propostes més singulars i sòlides de l'escena catalana.

'Com un plom' és la cançó que inicia el concert, tot buscant "manuals de com respirar al fons del mar", un inici esplèndid i que posa en alerta el públic. Li segueix 'Oh fredes!', 'La perla' -que sembla voler fer real allò de "no sabràs com apartar-te'n" mentre va sonant- i 'Estramoni', que acaba amb en Joan Pons alertant el públic: "Ja sabeu que ara mateix esteu irrompent la llei de costes?". Li segueix 'Amb tot' ("ningú ens treurà mai les ganes de riure / amb totes les coses / que et fan sentir lliure") i el primer dels moments plurilingüístics de la tarda: "Thank you for coming too soon", diu Pons, macarrònicament. "Obrigado", continua mentre pregunta "Esto es Porto no?".

A l'equador del concert arriba el torn de 'La fi' i d'uns espais sonors que apropen la proposta a la millor tradició de la psicodèlia catalana, amb sorolls, amb guitarres que criden, amb músics que fan rialles, bateries trencades i un baix insistent i juganer. Bellugadís i saltimbanqui, Joan Pons dirigeix l'escena i empatitza amb el públic, com si això no fos un gran escenari d'un gran festival internacional. I ens confessa, parlant del darrer concert d'Iron Maiden, que "a partir dels cinquanta nomes pots fer folk".

https://www.naciodigital.cat/noticia/69473/minishorts-sargantanes-al-sol Pagina 1 de 2 'Ei!, sent com refila l'òliba?' fa de preludi a 'Sargantanes al sol', més plena de sentit que mai, explosiva i corejada, amb un públic que aguanta i gaudeix mentre és al límit de la insolació. "Pensava que no hi hauria ningú a les cinc!", diu Pons. "Mira que sou ben parits!". 'Cendres' marca el preludi del final, i després d'un "à la prochaine" dit com a comiat, sona 'Partícules de déu'. I sí, tot el Primavera Sound ha estat, per uns minuts, ple de sargantanes al sol. I ha tornat a corroborar que hi ha propostes de casa que no tenen res a envejar a les propostes que vénen de fronteres enllà.

Arcade Fire tiren d'himnes

El repertori del dijous continua a tot drap. Pels escenaris del Parc del Fòrum passaran els directes de Queens of The Stone Age , un xic desangelats i prehistòrics, el soul sorprenent i poderós de Charles Bradley , la màgica connexió màntrica i vertiginosa dels saxos de Colin Stetson, la magnètica veu de St. Vincent , el rock amb apunts místics de Wind Atlas i la grandíssima explosió corejable de CHVRCHES , culminada en els grans caps de cartell de la primera jornada, Arcade Fire .

El concert dels canadencs mostra el seu repertori al llarg d'una hora i mitja, ben farcida dels seus hits 'indies', intercalats amb les cançons del seu darrer disc, ''. No falten a la cita '', ' (lies)', o una aclamadíssima i entusiasta ''. Públic a grapats que coreja les cançons i que omple, potser com mai, el Parc del Fòrum. I la nit clou amb la promesa de portar dos dies més de música, i amb la sensació que el millor encara ha de passar.

Moment de l'actuació d'Arcade Fire, amb un ple total de públic Foto: E.P.

L'organització del PS14 ha habilitat enguany zones de descans que, literalment, fan que tot sigui ple de sargantanes al sol Foto: E.P.

https://www.naciodigital.cat/noticia/69473/minishorts-sargantanes-al-sol Pagina 2 de 2