Número 1743. Del 22 al 28 de juliol del 2005. Any XL. 0,20 

/ FOTO: EFE Informàtica en llibertat LLIURES DEL WINDOWS. Linux i el programari en codi obert s’estan convertint en una alternativa cada cop més acceptada per administracions, empreses i usuaris particulars. / 2 a 7

Participants en una trobada informàtica. VIDEOJOCS / QUADERN D’EDUCACIÓ • MONGÒLIA / 11 • JAN / 16 • 40 ANYS DE PRESÈNCIA: XIRINACHS / 22 • HISTÒRIA DELS PAGESOS / 24 • ON ANEM? / 30

867106/649048® 2 N DOSSIER presènciaI Del 22 al 28 de juliol del 2005

B. PICORNELL / Palma J En el primer lloc del rànquing dels millors productes informà- tics del 2005, la revista PCWorld hi situa el navegador Mozilla Fi- refox, escrit en codi obert i ja usat perun10%delsinternautes;enel Lliures del lloc 26 es col·loca la distribució de Linux, Ubuntu. Prop del 70% dels servidors web del món fan servir programari lliure; Google o Amazon s’han construït amb Linux; Vilaweb també hi ha mi- grat, com també a les Balears em- preses tan potents com Barceló Viajes, Riu o la multinacional TUI. Els col·legis extremenys gaudeixen del privilegi de dispo- Windows sar a l’aula d’un ordinador per . PROGRAMES EN LLIBERTAT El Linux i el programari en cada dos alumnes, gràcies en bonapartal’adopciód’aquestsis- codi obert s’estan convertint en una alternativa cada cop més tema. Fabricants de hardware com Novell o Sun hi aposten. Hi acceptada per administracions, empreses i usuaris particulars ha, doncs, arguments basats en la presència I Del 22 al 28 de juliol del 2005 DOSSIER / PROGRAMES EN LLIBERTAT N 3

El pingüí, símbol del Linux, jugant a cartes amb el Windows. La imatge, que prové d’un fons d’escriptori, reflecteix la dura competència, però molts dels promotors del programari obert la rebutjarien pel que implica de rivalitat.

si en té alguna notícia, aquesta con- sisteixi en explicacions nebuloses que en restringeixen la utilització a experts programadors. No és així. El Linux és tan fàcil d’utilitzar com l’altre sistema ope- ratiu. En les distribucions actuals norequereixmésconeixementsque els associats amb els clics del ratolí. L’escriptori del sistema operatiu, la primera pantalla que veu quan l’en- gegada finalitza sigui en la versió que sigui, farà trontollar tota la mi- tologia adversa que li ha arribat. Per què instal·lar-lo al seu ordi- nador? Tres experts, Llorenç Val- verde, Ricardo Galli i Martí Cres- po, resumeixen per a Presència dues de les principals raons pràcti- ques per les quals un usuari domès- tic tendria interès a provar-lo. La primera és la rapidesa amb què gai- rebé tots els programes estan dispo- nibles en català. La segona és la se- guretat:elstemutsvirusinformàtics pràcticament no afecten el Linux; d’un costat per la seva arquitectura, i d’un altre, perquè, en ser encara minoritari, no resulta un objectiu prioritari per als pirates informà- tics. Galli, activista i professor d’in- formàtica a la UIB, hi afegiria l’a- vantatge del cost zero. La major part de les distribucions són gratuï- qualitat i en la quantitat que avala- tes, afirma, mentre que el Windows rien el creixent interès per la qües- i el Microsoft Office preinstal·lats tió. poden haver representat fins a 400

Microsoft Windows s’enfronta euros sobre el cost total del seu or- 121882/685627® a un adversari digne de considera- dinador. S’hi podria sumar un altre ció:elprogramarilliureiLinux,que argument: la llibertat amb què es no ho és tot en aquest camp, però sí pot accedir a les aplicacions i la lli- una part central. Tot i ser encara el bertat amb què les pot copiar i sistema operatiu més utilitzat amb distribuir. diferència, acusa l’impacte d’un ri- Valverde, director de la Funda- val que no és una empresa sinó una ció Observatori per a la Societat de concepció ètica, com solen explicar la Informació, encara afegeix un el seus promotors. La multinacio- element més per a la motivació: per nal que pràcticament monopolitza disposar de tot allò que li ofereixen el mercat hagué de reconèixer l’any les noves tecnologies de la informa- passat que Linux li havia fet perdre ció i de la comunicació no haurà de implantació i que, probablement es menester comprar-se un nou ordi- veuria obligada a davallar els preus. nador. En el seu blog narra aquesta Si no és un usuari de Mac, el seu or- experiència: «Tenia perdut per un dinador arriba a casa seva amb la racó un vell Ibook, d’aquells de co- darrera versió del Microsoft Win- loraines. Buscava una màquina per dows instal·lada. És ben possible posar-hi una distribució de Linux i que no hagi sentit mai a parlar del en Ricardo Galli em va suggerir programari lliure i de Linux o que, provar-hi una distribució Ubuntu. 4 N DOSSIER / PROGRAMES EN LLIBERTAT presència I Del 22 al 28 de juliol del 2005 Alternatives pràctiques per a un usuari final

Res del que es pot dur a terme amb un ordinador queda fora de l’oferta del programari lliure

B.P. timèdia Totem; el reproductor J Quan un ordinador s’ha enge- musical Rhythmbox, etc. gat apareix l’escriptori, el conjunt Cap avantatge queda fora de de programes que en faciliten l’abast de l’usuari de Linux. Sota l’ús. La interfície gràfica d’usuari els dos entorns gràfics, els posseï- ofereix les icones, les barres d’ei- dors de càmeres digitals poden nes i accions com arrossegar i fer servir utilitats de retoc i edició amollar, clicar, polsar el botó dret com el GIMP. Per a les PDA hi del ratolí, etc. En l’entorn de Li- ha utilitats de sincronització, com nux se n’han popularitzat dos: el ara el Pilot o el Kpilot. Per al fans KDE i el Gnome, incorporats a la de l’Ipod, s’ofereix el Gtkpod. major part de les distribucions. El Entre els tallafocs, es pot esmen- KDE, tot i que és criticat per això, tar el Firestarter. Fins i tot, apli- és caracteritza, en principi, per la cacions típiques i estàndard del seva similitud amb l’escriptori de programari propietari s’han Windows amb la finalitat de fer adaptat a l’èxit d’aquest sistema més còmoda la transició a l’usuari operatiu. Hi ha versions de l’A- final. No obstant això, l’objectiu crobat Reader i del Nero per a to- és la personalització, és a dir, per- tes les distribucions. És més, si a metre que cada persona adeqüi al qualcú li quedàs l’ànsia per em- seu gust les finestres, els menús, prar una aplicació del Windows, els botons, etc. Incorpora, entre aleshores pot emprar programes d’altres, les aplicacions, Koffice que hi fan de pont, com el Wine (suite ofimàtica), Kontact (suite o el Cross Over Office. de comunicació semblant al Mi- Hi ha, però, dues estrelles en crosoft Outlook), el Konkeror la constel·lació del programari (gestor d’arxius i navegador lliure: la suite ofimàtica Open Of- web), el K3b (cremador de CD i fice.org i el navegador web Mozi- DVD), el Juk (reproductor d’àu- lla. L’Open Office.org, és un pro- dio) i el Kopete (programa de ducte de Sun Microsystem disse- missatgeria instantània). nyat específicament per competir El Gnome presenta trets molt amb l’office de Microsot: (Word, similars. Entre les aplicacions in- Excel, Powerpoint). S’hi assem- corporades, es poden esmentar la bla molt gràficament i en pot Gnome Office (suite ofimàtica obrir directament els arxius, a amb el processador de textos més de desar documents per de- Abiword i el gestor de correus i fecte en aquest format. Un dels BILL GATES Empresari nord-americà, fundador de Microsoft, que desenvolupa el sistema informació personal Evolution); seus grans avantatges és la incor- operatiu més usat arreu del món, el Windows, símbol del programari no lliure o propietari. Segons el Gaim (client de missatgeria poració d’una utilitat per expor- la revista Forbes, Gates encapçala la llista de persones més riques del planeta. Ha hagut de fer front instantània); el reproductor mul- tar documents a PDF. Inclou les a acusacions de pràctiques monopolístiques.

Li vaig agafar la paraula i, ja que «Els partidaris del cordaque,silalògicaprecaucióel xarxa per enregistrar-les: la però no són programari lliure. El hi era, li vaig passar l’Ibook. L’en- programari lliure fa dubtar abans de fer-ne ús, pot Knoppix, la Catix, la Ubuntu... tipus d’aplicacions a què ens refe- demà em tornava el vell, i fins destaquen que es optar per una distribució live, que Permeten, així mateix, compro- rim es caracteritzen per no res- aleshores inútil, portàtil amb la tracta d’una opció engega el Linux des d’un CD o var la compatibilitat del seu ma- tringir l’accés al llenguatge, al seva nova vida aconseguida grà- DVD sense necessitat d’ins- quinari amb Linux. conjuntd’instruccionsqueexecu- ètica dels cies al programari lliure. Va com tal·lar-lo i sense que es pro- Cost, accessibilitat en qualse- ta l’ordinador (codi font) amb una seda, i mai no hauria cregut programadors dueixin alteracions en el disc dur. vol idioma, seguretat, no són res què estan dissenyades. Per oposi- que el programari lliure fos tan que hi treballen» Emmagatzemen prop de dos gi- més que les conseqüències d’una ció, el software privatiu impedeix eficaç per allargar la vida útil del gues de programes amb gairebé concepció ètica de la programa- amb recursos tecnològics i legals maquinari. Fet i fet, aquest Ibook tot el que es fa servir en un ordi- ció, insisteix Ricardo Galli, i com la disponibilitat d’aquest esque- no va aguantar l’aparició del Ma- nador: processador de text, full ell, la majoria de partidaris del let. Els seus detractors al·leguen cOSX i ara funciona amb una dis- de càlcul, navegador d’Internet, programari lliure. La llibertat de amb indignació que així s’atenta tribució que va sortir fa escassa- clients de correu electrònic, etc. quèesparlanosignificagratuïtat. contra els fonaments del desen- ment un mes.» De live n’hi ha moltes que poden L’Acrobat Reader, l’Internet Ex- volupament científic. Aquesta Martí Crespo, de Vilaweb, re- ser davallades sense cost des de la plorer o l’Opera són gratuïts, reacció que nasqué entre progra- presència I Del 22 al 28 de juliol del 2005 DOSSIER / PROGRAMES EN LLIBERTAT N 5

utilitats Writer (processador de integrat que realitza recerques a texts), Calc (full de càlcul), Google i a altres cercadors; i un Draw (per dibuixar), Impress gestor de descàrregues que per- (presentacions visuals) i Math met davallar diversos arxius al- (editor de fórmules matemàti- hora. ques). Incorpora una eina de co- El lèxic utilitzat en les aplica- rrecció ortogràfica i de separa- cions de programari lliure no sor- ció sil·làbica, la versió catalana prendràl’usuarinovellprocedent de la qual ha estat elaborada pel d’altres sistemes. Al menú Fitxer mallorquí Joan Moratinos, res- hi trobarà les accions Nou, Obre, ponsable d’aquesta àrea a Soft- Tanca, Desa, Anomena i desa, Im- català. primeix, Previsualitza...; al menú Mozilla Firefox, considerat Edita podrà Desfer, Seleccionar, per la revista PC World com el Copiar, Tallar, Enganxar... Tam- millor producte informàtic de poc no veurà gaire diferències 2005, és un navegador web, que quan premi el botó dret del ratolí. ha estat descarregat cinquanta Ningú no imposa cap canvi de milions de vegades fins al passat sistema operatiu a ningú. Però el mes de maig. Permet la navega- cert és que les facilitats per a la cióperpestanyes,laqualcosavol prova i alguns dels avantatges de- dir que es poden obrir diverses rivats de la instal·lació, que pot planes en la mateixa finestra del conviure al disc dur amb altres al- programa, de manera que la na- ternatives de funcionament, han vegació és més còmoda i organit- obert les portes a la diversitat. I zada. Inclou un bloquejador de això, es miri com es miri, és sem- finestres emergents, un cercador pre un pas endavant.

Richard Stallman, el «guru» B.P. / Palma J ha tengut un paper fonamental en la difusió del programari lliure i del codi obert. És un ideòleg al qual molts consi- deren un profeta o un guru d’aquests conceptes. Amb una determi- nació moral i una idea molt clara sobre quin ha de ser el paper social de la ciència i de la tecnologia, ha exercit un mes- tratge indiscutible sobre molts de programadors, alhora que s’ha convertit en objecte de polèmica. De molt jove, es va rebel·lar contra l’aparició del Linus Torvalds. Aquest programador finès va crear el Linux. Actualment, treballa a Sillicon programari privatiu que negava els principis so- Valley. A pesar que tan sols en desenvolupa el dos per cent, posseeix la marca Linux, i en supervisa bre els quals havien treballat fins al moment els l’ús o l’abús a través d’una fundació sensen ànim de lucre. En permet la modificació, la còpia, la enginyers de programació. A aquesta causa hi ha redistribució i l’ús il·limitat. dedicat tots els seus esforços.

madors es basa en els quatre just,unutilíssimllibrequepotser principis de la Informació i suport per a la presa de contacte davallat per Internet, enumera Foundation de Richard Stall- B.P. / Palma ca existeix Bulma (Bergantells Usuaris de les característiques en què s’ha man: 1. llibertat per poder utilit- J Softcatalà (www.softcatalà.org) ofereix Linux a Mallorca i Afegitons). de basar el programari obert, les zar un programa amb qualsevol molt bona informació sobre les versions Val la pena esmentar Caliu (www.ca- quals ajuden a entendre millor finalitat; 2. llibertat per poder es- del Linux disponibles i ajuda per a la seva liu.info), l’associació d’usuaris de les implicacions que té el con- tudiar com funciona el programa instal·lació, a més d’enllaços a les planes GNU/Linux en llengua catalana i la plana cepte. iaccésalseucodifont;3.llibertat web des d’on es poden descarregar les www.lafarga.org , que segueix el desenvo- L’aplicació d’aquests princi- per redistribuir el programa, i 4. distribucions. lupament d’aquestes qüestions en l’admi- pis permet, per exemple, enten- llibertat per modificar el progra- D’altra banda, tant l’usuari com el pro- nistració. A totes hi trobareu enllaços amb dre a la perfecció per què és tan ma i fer-ne les millores que es gramador de Linux solen tenir un esperit més planes d’usuaris. fàcil catalanitzar el programari considerin pertinents. molt col·laborador, la qual cosa els porta Un paper important en la difusió d’in- lliure, mentre que amb software Jordi Mas, a Programari lliu- a organitzar-se en associacions que pro- formació també el tenen els blogs d’usua- propietari s’han de pagar costo- re: tècnicament viable, econòmi- porcionen informació de manera desinte- ris, com els que mantenen Ricardo Galli i ses llicències a qui en té la patent. cament sostenible i socialment ressada en les seves planes web. A Mallor- Llorenç Valverde. D’altrabanda,RicardoGalliafe- 6 N DOSSIER / PROGRAMES EN LLIBERTAT presència I Del 22 al 28 de juliol del 2005 Un decàleg per als programadors en codi obert Cap dels avantatges del programari lliure pot ser entès, si no és conseqüència d’una opció ètica i científica que han realitzat les persones i les empreses que els desenvolupen. Consideren que tancar el codi va contra l’esperit de la ciència

B.P. / Palma ginal. Es pot exigir que una ver- J Els avantatges pràctics de les Open sió modificada del programa Suite aplicacions desenvolupades en Office.Org tingui un nom i número de ver- codi obert són una conseqüèn- ofimàtica dissenyada sió diferent que el programa ori- cia estricta de l’aplicació d’un per Sun per competir ginal per poder protegir l’autor estricte codi ètic entre els pro- directament amb el original de la responsabilitat gramadors que les desenvolu- Microsoft Office. d’aquestes versions. pen. Inclou un 5. No-discriminació contra Jordi Mas, coordinador del processador de text, persones o grups. Les condi- projecteSoftcatalà,enumerales un full de càlcul, un cions d’ús del programa no po- deu condicions perquè una utili- pograma per den ser discriminatòries envers tat informàtica sigui considera realitzar una persona o un grup de per- de codi obert a Programari lliure: presentacions i un sones. tècnicament viable, econòmica- altre de dibuix. 6. No discriminació contra ment sostenible i socialment just. usos. No es pot negar a ningú fer El profà, encara que no les Mozilla ús del programa amb una finali- entengui a la perfecció, pot de- Firefox. Fins al tat determinada, com per exem- duir algunes de les derivacions mes de maig s’havien ple comercial o militar. d’aquests principis, és a dir, tot davallat d’Internet 7. Distribució de la llicència. allò que ell finalment guanyarà 50.000.000 de Els drets del programa s’han amb aquesta opció realitzada còpies. El tenen d’aplicar a tothom a qui es redis- pels programadors i que s’està instal·lat prop del tribueixi el programa i sense cap estenent a altres produccions 10% dels usuaris. condició addicional. culturals. Com l’Open 8. La llicència no ha de ser 1. Lliure distribució.Noes Office.org, té versions específica d’un producte. Els pot impedir la venda o distribu- que roden sobre el drets que es garanteixen a l’u- ció del programa o d’una part sistema operatiu de suaridelprogramanohandede- d’aquest. De la mateixa manera, Microsoft. pendre del fet que el programa tampoc no es pot exigir el paga- formi part d’una distribució o ment d’un cànon o taxa a canvi d’un paquet de programari de- de la seva distribució per part de Evolution. Un terminat. tercers. gestor de correu 9. La llicència no ha de res- 2. Codi font. El programa ha electrònic i tringir un altre programari.La d’incloure el seu codi font i no d’informació llicència no ha de posar restric- se’n pot restringir la distribució. personal que fa part cions en altres programes que es office 3. Obres derivades.Noes de l’ del Gnome distribueixin juntament amb el pot impedir realitzar modifica- i que ofereix les programari llicenciat. cions o treballs derivats del pro- mateixes possibilitats 10. La llicència ha de ser tec- grama i cal permetre que que el Microsoft nològicament neutra. Cap dis- aquests treballs es distribueixin Outlook. L’entorn del posició de la llicència no obliga- amblesmateixescondicionsque KDE té el seu rà a l’ús d’una tecnologia con- el programari original. equivalent en el creta. 4.Integritatdelcodifontori- Kontact.

geix que dur a terme la versió d’u- «Qualsevol usuari bar una solució. Crespo, pel seu quipedia: «Conjunt d’aplicacions Suse,UbuntuiRedHat.Totesin- na aplicació en un idioma no re- que sàpiga costat, afegia que la llibertat bàsi- reunides per un grup, empresa o clouen, a més del sistema opera- quereix especials coneixements emprar el ratolí hi cademodificarobremoltlaporta persona amb la finalitat de per- tiu, un conjunt d’aplicacions: en- suites d’informàtica, però al mateix podrà començar a a la personalització per a necessi- metre instal·lar amb facilitat un torns gràfics, ofimàtiques, temps es queixa que les adminis- tats específiques, educatives, per sistema Linux. Físicament són els servidors web, servidors de co- tracionsoelsdepartamentsdeca- treballar de exemple, com el cas d’Extrema- CD o el DVD que utilizarà per rreu... El profà no hi advertirà talà no n’incentivin més les tra- manera dura. emplaçar el sistema al seu or- gairesdiferències.Sóntastsdiver- duccions. Els principis ètics tam- immediata» Però els codis font poca cosa dinador.» sos del Linux. Un cop davallades, bé donen la clau de més segure- signifiquen per a l’usuari final, Les distribucions poden ser la majoria de vegades amb el pro- tat. Valverde, en una entrevista que, al capialafi,demana no ha- lliures (gratuïtes) o comercials grama BitTorrent, s’han de cre- publicada la setmana passada a ver de tenir un munt de coneixe- (de pagament). De fet, la majoria mar als CD o DVD amb una apli- Presència, explicava que, quan es ments informàtics per a la ins- de les segones tenen també una cació del tipus Nero, si es treballa descobreix una vulnerabilitat, tal·lació, la configuració i l’ús del versió lliure. Es poden davallar amb Windows. També es poden com més experts tenen accés al sistema. Per això sorgiren les dis- d’Internet. Les més conegudes comanar els CD o demanar-los a codi font, més aviat se li pot tro- tribucions, definides així a la Wi- són Debian, Fedora, Mandriva, un amic o conegut. presència I Del 22 al 28 de juliol del 2005 DOSSIER / PROGRAMES EN LLIBERTAT N 7

L’exemple de la comunitat extremenya

Personatges tan diversos com són Rodríguez Ibarra o el valencià González Pons han afirmat que les administracions tenen l’obligació d’usar programari lliure. A Catalunya, la Generalitat prepara la migració cap a aquest sistema B.P. / Palma La indiferència del J L’any 2002, Extremadura arribà a la portada del Was- Govern balear en hington Post per una notícia de aquesta qüestió caràcter tecnològic. La Junta havia decidit iniciar la migra- B.P. / Palma ció cap al programari lliure en J Nofagairel’oposiciópresen- unpasqueelpresidentdel’As- tà una proposició no de llei al sociació Espanyola d’Usuaris Parlament de les Illes Balears de Linux, no dubtà a qualificar en què s’instava el Govern a de revolució digital. adoptar les mesures pertinents La implantació en els cen- per iniciar la migració cap l’ús tres escolars d’una distribució del programari lliure. pròpia, el Linex, havia aconse- La resposta de la majoria guitunestalvide30.050.605,20 conservadora fou que calia un euros. Aquest capital es podia estudi sobre els inconvenients destinar a interconnectar tots que podien sorgir en el procés. els centres escolars i, més en- Així mateix, argumentà que davant,possibilitàquealesau- aquests sistemes requeririen les hi hagués un ordinador per tècnics amb més preparació. a cada dos alumnes. No obstant això, la pàgina Lesempresesquetreballen web de la Fundació Antoni programari lliure no venen lli- Maura, presidida per Jaume cències, sinó serveis persona- Matas i vinculada a la FAES, litzats i no han de dependre està construïda amb aplica- d’una central llunyana propie- cions de programari de codi tària de la llicència. La forta obert. Extremadura s’ha implantació d’aquest progra- convertit en un model No és que el Govern balear mari a Extremadura és consi- ció Lliurex, destinada en prin- de migració. Cada cop són més que altres comunitats nofaciservirprogramarilliure, derada també com una porta cipi al món educatiu. les institucions que inicien autònomes imiten. S’ha que ho fa, en alguns departa- oberta a l’aparició de negocis Al Principat, el tripartit té processos similars. I és que, demostrat que el trànsit ments. És que pareix haver re- és possible i que els localsialacreació de llocs de el compromís d’«usar prefe- com ha afirmat el portaveu de beneficis que se’n nunciat a sumar-se a l’onada a feina amb un alt valor afegit. rentment programari lliure en la Generalitat Valenciana «les deriven poden ser quètambéhanpujatelsseusco- L’exempleesdifonguéaviatiel català als sistemes i els equipa- administracions públiques molts. La gosadia de ser rreligionaris valencians. govern andalús arribà a un ments informàtics de la Gene- que no fan servir software llliu- el primer situà aquest De fet, la catalanització de territori en el punt de acord amb l’extremeny per ralitat de Catalunya, els orga- re no són democràtiques com- mira de molts molts de programes en codi produir la distribució Guada- nismes autònoms públics, les pletament, ja que és un deure observadors, partidaris i obert delata la contribució rea- linex. empreses públiques i les de ca- de les institucions no pagar detractors del litzadadesd’unacomunitatau- Al País Valencià, la Gene- pital mixt sota control majori- pels recursos que poden obte- programari lliure. tònoma com la valenciana que, ralitat treballa des de fa temps tari del govern català». El mes nir gratuïtament». En termes perreglageneral,noapareixen en la difusió de l’ús de progra- passat,lasecretariadeTeleco- molt semblants s’ha expressat positiu als mitjans de comuni- mari de codi obert. Fruit d’a- municacionsiSocietatdelaIn- el president extremeny Juan cació quan es parla de norma- quests esforços és la distribu- formació inicià la prova pilot Carlos Rodríguez Ibarra. lització lingüística.

Els primers passos del full de ruta de l’executiu del Principat B.P. / Palma i la gestió del correu electrònic amb l’Evolution J La secretaria de Telecomunicacions i Societat i amb el Kontact. de la Informació de la Generalitat de Catalunya Escalculaquelainversiórequeridaenaques- hacomençatlaprovapilotambuncursdeforma- ta fase pilot serà de 50.000 euros. ció per al personal, juntament amb la instal·lació Martí Crespo, de Vilaweb, valora positiva- de programari lliure als servidors. mentladireccióadoptada.RicardoGalli,profes- El pas següent serà el canvi dels escriptoris sor d’Informàtica de la UIB, contempla amb en- dels terminals dels treballadors i de les aplica- veja l’experiència catalana, perquè li sembla que cions.Enelpuntd’arribadaprovisionaldelfullde elrumbs’haestablertbé.Noobstantaixò,lamen- rutahihalaimplantaciódelssegüentsproductes: ta que la filosofia del programari lliure no estigui sistemes operatius Fedora i Ubuntu; el paquet encara prou implantada. Galli considera que l’a- Open Office d’ofimàtica; el navegador d’Inter- vançoelretrocésenaquestcamíesvinculenmas- netMozillaFirefox;elGIMPcomaeditorgràfic; sa sovint amb els canvis de color dels executius.