València, Al Punt De Mira Els Fons D’Inversió I El Turisme Creixent Expulsen El Veïnat Més Precari De La Ciutat Pàg

periodisme cooperatiu per la transformació social

Núm. 450 del 21/3 al 3/4 de 2018 2 € València, al punt de mira Els fons d’inversió i el turisme creixent expulsen el veïnat més precari de la ciutat pàg. 4-11 CLARA-IRIS RAMOS CLARA-IRIS / 2 ENTRANTS 21 de març de 2018 Directa 450

edita SUMARI La Directa SCCL C. Riego, 37, baixos esquerra Crisi de l’habitatge a València 08014 Barcelona Paula Duran, Laia Mas i Giuseppe Tel: 935 270 982 Savino se submergeixen en la Mòbil: 661 493 117 problemàtica de l’habitatge. L’arribada [email protected] de fons d’inversió i el creixement del www.directa.cat 4-11 turisme expulsen el veïnat. Fotografies dipòsit legal: B 16982-2016 de Lluïso Llorens, Lucas Guerra, Irene Directa FONS A periodisme cooperatiu per Esteban, Christian Villalba, Javier Cid la transformació social i Ximo Colomina. Infografies de Pau Fabregat i Andreu Blanch.

Aquesta publicació intenta escriure amb un llenguatge no sexista i no androcèntric. La Directa no comparteix necessàriament les idees Entrevista a Amanda Hawes expressades als articles d’opinió. Advocada especialitzada en la defensa dels drets laborals a les grans empreses de tecnologia. Fa 40 anys va guanyar el 12-15 QUI SOM? pols a poderoses empresares de Silicon A fons Valley i ara batalla contra Samsung al Grup d’investigació MIRALLS sud-est asiàtic. Hi parla Bart Grugeon. Miralls Fotos de Montse Giralt. Gemma Garcia Cruïlla Vicent Almela i Guille Larios Impressions Sortir de l’euro? Laia Alsina i Àlex Romaguera Elena Idoate i Gabriel Colomines, Roda el món economistes, responen a aquesta qüestió. Il·lustració de Pol Guillen. Oriol Andrés, Roger Suso i Joan Mas 16-18 Expressions Misael Alerm i Àlex Romaguera El mur de l’AVE a Múrcia La indirecta Joaquín Contreras relata la lluita veïnal a la ciutat. Il·lustració de Gerard Pla.

Àlex Romaguera i Mariana Cantero IMPRESSIONS Coordinació web Eloi Latorre, David Bou, Gemma Garcia i Maties Lorente Audiovisuals Sònia Calvó i Estel·la Marcos Manresa des de baix Fotografia Consoliden una xarxa de projectes Víctor Serri d’habitatge, pedagogia i cultura per donar resposta a les necessitats Il·lustració 19-21 Ricardo Hermida i Lluís Ràfols de veïnes i famílies afectades per Correcció l’exclusió i els desnonaments. Un Èlia Olivan CRUÏLLA reportatge de Guille Larios i Vicent Edició Almela. Fotos de Sergi Rugrand. Jesús Rodríguez Projecte gràfic Lola Fernández, Gerard Casadevall, Diego Muñoz i Pau Fabregat Disseny gràfic i compaginació La lluita per la memòria a Egipte Pau Fabregat Marc Español parla amb activistes en Administració i subscripcions defensa dels drets civils en un país on Ester Mora va ser esclafada la revolució. Difusió Estel·la Marcos 22-26 Batalla per la terra a la Patagònia Publicitat i distribució Cecilia Valdez reporta la repressió Paula Rodríguez contra pobles indígenes a l’Argentina. Gestió web Nodo50 MÓN EL RODA Itàlia, el feixisme i el gir a la dreta L’anàlisi d’Alba Sidera Gallart. NUCLIS TERRITORIALS I MITJANS COL·LABORADORS: Gironès, la Selva, Pla de l’Estany i Baix Empordà (‘L’Ariet’); Alt Empordà (‘La Fissura’); Osona (‘El Setembre’); Maresme; Baix Llobregat (‘La Riuada’ i ‘Infobaix’); Alt Penedès, Baix Penedès, Guerres culturals Anoia i Garraf (‘Xarxa Penedès’); Vallès Oriental; Vallès Occidental; Manel Riu i Ares Biescas analitzen la Barcelonès (‘La Intervia’); El Camp; Terres de Ponent; Castelló; resposta dels moviments transformadors València; Mallorca (‘Aguait’); Eivissa; Menorca; Perpinyà i Terres de enfront dels atacs mediàtics. l’Ebre, El Salto, La Marea, Pikara, Argia, Ahötsa, Soberanía Alimentaria 27-31 El franctirador CONTACTES: El relat de Santiago Alba Rico. General [email protected] Redacció [email protected] ‘Nues’ Subscripcions [email protected] EXPRESSIONS Un documental de Susanna Barranco Publicitat [email protected] sobre les treballadores sexuals. Distribució [email protected]

PORTADA: Clara-Iris Ramos Entrevista a Margarita Aquino FE D’ERRADES: Al reportatge ‘A Fons 449’ afirmàvem erròniament i Gloria Chicaiza que el col·lectiu Maloka treballa amb víctimes de la guerrilla a Mariana Cantero conversa amb dues Colòmbia, es tracta de víctimes de la violència estatal i paramilitar. membres de la Xarxa Llatinoameri- 32 cana de Dones Defensores de Drets Socials i Ambientals sobre el paper de La Directa rep una subvenció estructural de la Generalitat de Catalunya pel fet de ser un mitjà en llengua catalana, que la dona en la lluita contra les empreses suposa menys d’un 2% del pressupost. Per això hem de INDIRECTA posar el seu logotip. extractivistes. Foto de Sergi Rugrand. Directa 450 21 de març de 2018 ENTRANTS 3

Més que mil paraules Manifestació per la defensa del model d’escola pública a Catalunya. Milers Milers pública a Catalunya. del model d’escola per la defensa Manifestació VICTOR SERRI | SERRI VICTOR de persones van recórrer els carrers de Barcelona dissabte passat, 17 de març. La pancartaLa març. de 17 passat, dissabte Barcelona de carrers els recórrer van persones de de tota la comunitatVan educativa. i representants per mestres formada estava de capçalera ideala el que refermar van i partper l’Estatde espanyol, repressiu” i “polític l’atac denunciar es toca”. lingüística “no sistema d’immersió

Comunitat Les píndoles | De l’especulació a València Reconeixements 82.000 14,5% unitats familiars es troben en del parc d’habitatge és situació de risc habitacional a en règim de lloguer, i atrau amb nom de dona la ciutat de València fons d’inversió i turisme d’alt poder adquisitiu FONT: Ajuntament de València

Redacció Directa | @La_Directa L’espina

l major reconeixement a la tasca i la transformació. Agraïdes, però, no hi periodística de tota la xarxa de vam poder assistir, perquè les dones de Ecol·laboradores de la Directa és el la Directa estàvem en vaga i vam consi- vostre suport, com a subscriptores i sò- derar que la millor manera de mante- cies de la cooperativa. És que ens llegiu nir-nos fidels a tal distinció era no deixar i aconseguim generar reflexió, emoció, de participar en les mobilitzacions de la indignació i, sobretot, ganes de transfor- jornada. Aterrant en allò més concret, el mar. Un mitjà que no invita a l’acció no reportatge “Dones gitanes amb veu i en serveix de res –com diu la nostra particular acció”, de Meritxell Rigol, publicat a la Agenda 21 sobre la premsa alternativa, la Directa 433, ha rebut l’XI Premi Mila de comunicació comunitària i el dret social Periodisme per a la Igualtat de Gènere, a la informació que vam escriure fa anys. convocat per l’Ajuntament de Lleida Però aquest 2018 també hem rebut un i el Col·legi de Periodistes de Catalunya, parell de guardons que ens fan il·lusió, i dotat amb 1.500 euros. Juntament amb perquè posen l’accent en la nostra apos- María García pel reportatge “No son ta per incloure de forma transversal la sexis, son niñas”, publicat a El Periódico, perspectiva de gènere en el periodisme i Tiziana Trotta, pel treball fotogràfic que fem cada dia. “Las chicas que espantan a patadas las El passat 8 de març –com l’entitat pesadillas de Boko Haram”, d’El País Mujeres Rumbo a Gaza– hauríem d’ha- Planeta Futuro. ver recollit la distinció del Premi Dona Tanmateix, esperem continuar gau- de Sant Quirze del Vallès per exercir un dint del vostre reconeixement quotidià periodisme cooperativista, independent per continuar contribuint a fer aquest

i compromès amb l’equitat de gènere sistema més just i menys desigual. VERS / MARC 4 A FONS

LA CRISI DE L’HABITATGE ATERRA A VALÈNCIA

Fons d’inversió i grans tenidors acaparen cada cop més immobles i busquen arrendatàries amb alt poder adquisitiu, fet que provoca una pujada del preu dels lloguers

Laia Mas | @laiamas Giuseppe Savino | @peppesavino78

n novembre de 2017 el Col·legi d’Agents de la sòl i immobles destinats a venda o arrendament”, ex- Propietat Immobiliària (API) de València va alertar pliquen les cooperativistes. Però, ara mateix, la situació Eque la situació dels lloguers en el cap i casal era és diferent: els esdeveniments han obligat les diferents “especialment preocupant” perquè, segons apuntaven, regidories a treballar plegades per buscar solucions a un amb prou feines hi havia pisos disponibles per a llogar problema que gira entorn de tres conceptes: especulació i els que eixien al mercat ho feien a preus molt elevats. immobiliària, lliure mercat i turistificació. Així mateix, les immobiliàries van advertir que el mercat estava descompensat per la demanda de persones que Cap a la pèrdua de drets no podien accedir a la compra per motius econòmics. En els últims tres anys s’ha reduït l’oferta de pisos de Tanmateix, mig any abans, l’Ajuntament de València lloguer disponible a menys de la meitat i pràcticament presentava el Pla estratègic d’habitatge, les dades del ha desaparegut l’oferta d’habitatge assequible: segons qual feien palés que un total de 64.740 habitatges esta- l’informe realitzat per al Pla estratègic d’habitatge, al ven buits a la ciutat, xifra que representa el 13,6% del portal immobiliari Idealista els pisos situats en el tram total del parc, i que el 25,9% de la població es trobava en de menys de 450 euros es van reduir de 2.093 l’any 2014 risc d’exclusió residencial. Què està passant a València a 233 en gener de 2017. Això, sumat a la precarietat gene- amb la qüestió de l’habitatge? ralitzada de la societat, ha limitat, d’una banda, l’accés “La problemàtica és molt greu, i existeix des de fa de les persones a l’habitatge i, d’una altra, ha expulsat com a mínim vint anys”, expliquen els membres d'El famílies de les seues cases, bé per no poder assumir el Rogle Mediació i Advocacia, una cooperativa que treba- nou preu del lloguer o bé perquè les propietàries els lla en la defensa del dret a l’habitatge al País Valencià, han fet fora per a fer reformes o pisos turístics. tant en l’àmbit privat com en el de les administracions D’aquesta manera, un dret bàsic com és l’accés públiques. La qüestió de l’habitatge com a problema a l’habitatge digne ha passat a convertir-se en un luxe. s’ha posat a l’agenda pública valenciana amb especial “Si no tens diners, no hi tens accés”, apunten des d’El èmfasi des de fa un any. Rogle. I afegeixen: “Aquesta crisi afecta a totes, la gent Fa dos anys, El Rogle va rebre l’encàrrec de l’Ajunta- que no pot i que no podrà pagar un lloguer són tant els ment de València per oferir, entre d’altres, serveis ju- que viuen en la pobresa absoluta com els que formaven rídics generalistes i aplicar la mediació i el diàleg a les part de l’antiga classe mitjana”. I és que no només han persones que no poden pagar el lloguer a grans tenidors augmentat els preus del lloguer, sinó que a més s’han –que ostenten la titularitat de més de 1.250 m2 d’habitat- multiplicat les garanties per poder llogar: el pagament ge. Fins ara han atés més de 300 persones amb proble- de tres mesos per avançat, la fiança i un sou estable, mes relacionats amb l’habitatge. “Quan vam començar a més dels avals corresponents, són les condicions ne- el projecte no hi havia coordinació entre la Regidoria de cessàries per a entrar a pisos, el lloguer dels quals arriba Gestió del Patrimoni Municipal, la Regidoria d’Habitatge, fins als 800 euros. la Regidoria de Servei Socials i AUMSA, la societat que Si fa un temps les propietats dels pisos les tenien els s’ocupa de gestionar la realització d’obres i estudis per bancs, ara mateix les posseeixen els fons d’inversió, fet encàrrec de l’Ajuntament de València i de la gestió de que asseguren que dificulta la seua acció: “Aquests fons Directa XXX XX de XXXXX de 2017 A FONS 5

Manifestació el 27 de gener als carrers de València / LLUÏSO LLORENS

tenen les seus legals a Liechtenstein, a les illes Caiman el Cabanyal, és conseqüència d’un model de ciutat que o en qualsevol lloc fora de l’Estat espanyol i és prou esdevé segregador per nivell de renda, per ètnia, etcète- complicat començar una mediació en aquestes condi- ra”, expliquen. A través de fortes inversions públiques cions”, afirmen des d’El Rogle. A més, es tracta d’em- i privades en aquests barris concrets, s’ha produït un preses amb menys escrúpols dels que tenien els bancs: increment del valor d’ús, tant residencial com turístic, “Amb tota la campanya de la Plataforma d’Afectades per del parc d’habitatges. En resum, s’ha atés al valor de la Hipoteca i de les indignades, els bancs van comen- canvi en detriment del valor d’ús respecte a un dret çar a tindre problemes d’imatge i es preocupaven per bàsic, com és l’accés a un habitatge digne. això. Però als fons d’inversió sembla que no els preo- Però l’especulació no afecta només un pla purament cupa gens ni mica tindre mala fama”, asseguren. I així econòmic, també “trenca els teixits veïnals i les xar- ho confirmen les seues maneres d’actuar, que en cap xes socials que s’havien format durant dècades i trans- cas tenen en compte les circumstàncies de les persones forma la configuració del veïnat del barri generant no- que habiten els pisos. ves disputes i aliances per l’espai urbà”, com explica el doctorand Hernan Fioravanti, que estudia el procés Teixits socials en perill imminent de transformació al barri de Velluters en els últims 25 Els pisos de lloguer En la mateixa línia, Hipnopèdia Urbana, una plataforma anys a la Universitat de València. Segons detalla, quan interdisciplinària constituïda amb la finalitat de vincular les veïnes són expulsades de les seues cases, sovint es situats en el tram l’àmbit de l’arquitectura amb el de l’educació, també veuen obligades a abandonar els barris on viuen, per de menys de 450 alarma sobre la situació actual: “València no està en un l’augment dels preus del lloguer, i passen a ocupar barris cas tan extrem com Barcelona, Lisboa o Venècia, però ja més perifèrics, de manera que trenquen amb part de la euros es van reduir es fa necessari reflexionar sobre què pot arribar a passar vida que tenien i es desfà l’entramat social dels barris. si no es posa fre al procés de turistificació imminent”, A més a més, s’està consolidant el fenomen del rea- de 2.093 l’any 2014 a adverteix Carol Juan, investigadora en matèria d’habi- grupament familiar: molta gent es veu obligada a tornar 233 en gener de 2017 tatge de la plataforma. Segons les arquitectes, es tracta a les llars familiars. “Poden arribar a viure fins a huit de processos que solen actuar de manera rapidíssima, persones en un pis amb tres habitacions i un bany”, ex- i afegeixen que “a València podem acabar ben promp- pliquen les membres d’El Rogle. Però és aquesta, la de te amb una major segregació i expulsió dels col·lectius les relacions personals i socials i de les emocions, una Tres mesos per de rendes més baixes a la perifèria a causa de l’especu- qüestió que no entra en cap projecte de les empreses avançat, la fiança lació immobiliària i de l’arribada creixent de grups de immobiliàries i els fons d’inversió. consumidors estrangers”. i un sou estable, També defensen que el model urbanitzador i la socie- Pegats i entrebancs institucionals a més dels avals, són tat estan lligats a través d’una relació causal i recíproca, Davant aquesta situació, el govern de l’Ajuntament de és a dir, que el model urbanístic és un producte social València s’ha vist obligat a posar-se les piles i a pen- condicions cada i, a més, és un socialitzador potencial. “El cas de la ciutat sar iniciatives que intenten regular l’habitatge i posar de València no s’escapa d’aquesta teoria: la turistificació les persones al centre, tal com apuntaven en els seus cop més exigides de certs barris, com el Carme, Russafa o pròximament programes electorals durant la campanya de 2015, 6 A FONS 21 de març de 2018 Directa 450

Centenars de cartells que simulen ser de particulars LES XIFRES DE L'HABITATGE omplen les parets A LA CIUTAT DE VALÈNCIA / IRENE ESTEBAN

Euros

2.009 1.824 Preu del lloguer mensual 669 230

646 207

881 243

951 130

766 63

295 26 Preu del lloguer mensual Preu 81 14

Nombre d'habitatges en lloguer Nombre d'habitatges en lloguer

2014 2017

L’OFERTA D’HABITATGES EN LLOGUER S’HA REDUÏT UN 60% EN TRES ANYS / PAU FABREGAT PAU / BLANCH ANDREU

Paula Duran | @Paula__Duran

any en què el Partit Popular va perdre el consistori 13,6% DEL després de 25 anys al poder. Ara, la competència d’ha- PARC D'HABITATGE ón les huit del matí d’un dia qualse- bitatge recau sobre València en Comú, partit que gover- SÓN IMMOBLES vol a València. Carme travessa mig na en coalició amb el Partit Socialista del País Valencià BUITS Sadormida els carrers del barri de i amb Compromís. Benimaclet de camí a la feina, però algu- “Quan vam arribar a l’Ajuntament no hi havia abso- na cosa li crida l’atenció. Hi ha un patró lutament res fet ni pensat pel que fa a la regulació de que es repeteix en totes les parets, són l’habitatge a València”, explica Maria Oliver, regidora 25,9% DE LA POBLACIÓ folis blancs fotocopiats amb el mateix mis- delegada d’Habitatge. “Però la realitat és que el marge ESTÀ EN RISC HABITACIONAL satge estampat: un nom, un número de de maniobra que tenim les administracions locals per telèfon –suposadament d’un particular– a fer projectes en aquesta matèria és molt limitat”. La i un missatge, “Busco comprar piso aquí regidora es mostra receptiva i d’acord amb la majoria de en el barrio”, acompanyats d’un dibuix les demandes que fan els col·lectius socials –com Entre que sembla una cara feliç. Tornant de Barris–, però es justifica en què amb les lleis que existei- classe, Ivan troba la mateixa escena pels xen actualment –tant en l’àmbit espanyol com en l’euro- FONT: Ajuntament de València carrers del barri de Torrefiel. Gina agafa peu– els governs locals hi tenen molt poc a fer. I posa com la bici per anar a treballar a la platja de a exemple el cas de la Llei de funció social de l’habitatge la Patacona d’Alboraia, molt a prop de la que va aprovar la Generalitat Valenciana i que, poste- platja de la Malva-rosa de València, i, en riorment, va ser suspesa pel Tribunal Constitucional. tatges desocupats per cedir-los en lloguer assequible, arribar, troba els mateixos cartells però A més, segons Oliver, “des que el govern espanyol així com la creació d’un registre únic de demandants amb un altre estil. La petició és la matei- va aprovar la Llei d’arrendaments urbans (LAU), s’ha d’ajuda i habitatge de lloguer social. A més, ha servit xa, comprar pis al barri, però els telèfons dificultat molt més regular tot el tema de l’habitatge”. per a fer una radiografia de la situació de l’habitatge al i els noms varien. Aquesta llei ha fet que les llogateres perden part dels cap i casal valencià, amb l’elaboració d’un informe que Passen els mesos i cada vegada més seus drets, per exemple, permetent que els preus del posa sobre el paper com és d’alarmant la situació. “És barris s’omplin d’aquests cartells: el lloguer augmenten independentment de la pujada de una qüestió dels models de ciutats que volem construir, Cabanyal, el Carme, Russafa, Campanar, l’IPC, de manera que les propietàries poden fixar els de si volem posar al centre les persones o les empreses Velluters, Favara, Malilla, la Saïdia, preus que vulguen sense tenir en compte la seua evolu- i els seus beneficis econòmics”, insisteix la regidora. Benicalap, Ciutat Jardí, Patraix... La va- ció general. I també els ha fet perdre el dret d’adquisició Però malgrat la bona voluntat manifesta, des dels col· rietat de noms augmenta, tot i que tots preferent. “Aquesta llei desregula el preu del lloguer lectius socials no abandonen la crítica a l’Ajuntament. ells –els de les suposades persones que i posa l’habitatge com un objecte més del mercat, quan El Rogle opina que les polítiques que s’han implemen- busquen comprar pis– sempre són de en realitat és un dret”, lamenta Oliver. I apunta que això tat són “de servei social i no arriben a tothom”, motiu dona (Antonela, Maria, Anastasia, Cloe, ha permés que la pressió turística haja fet pujar lliure- pel qual continuen fent pressió. “Actualment hi ha més Rubí, Irina, Carol...). Els telèfons, en can- ment els preus del lloguer. pressió cap a l’Ajuntament per part de la ciutadania i la vi, són la dada més cridanera. Mentre que Per tractar de pal·liar la situació, el consistori ha apro- PAH està prou activa”, expliquen, tot i que lamenten que els noms i el disseny de les fotocòpies va- vat recentment el Pla estratègic d’habitatge. Aquest ha els mitjans de comunicació de masses ja no evidencien rien segons passa el temps, els telèfons permés la creació d’un programa de captació d’habi- aquesta problemàtica com ho van fer anys enrere.� sempre són tres. “És cridaner que una Directa 450 21 de març de 2018 A FONS 7

LES TRAMPES DE LA FEBRE DEL LLOGUER L’aparició massiva de cartells en cerca de comprar pis pels carrers de la capital del Túria augura un procés de revalorització i turistificació dels seus barris

però, poc després, a mesura que avan- 20, els amos dels quals, com a norma ge- bra al recinte de Fira València, on les em- çava la conversa, van confirmar-ne un al- neral, serà gent major o gent sense temps preses mostren les seues millors promo- tre. Darrere d’aquests números no hi ha- i amb poques ganes d’escalfar-se el cap cions sobre la capital valenciana i altres via cap Antonela, ni Maria ni Cloe, sinó o de buscar alternatives a l’hora de ven- parts del territori valencià. El novembre que hi havia una agent immobiliària de dre”. Molmar, per la seua banda, compta de l’any passat es va celebrar la 21a edició, l’empresa Molmar Gestion Inmobiliaria e amb altra matriu, Molmar Multiservicios amb el doble d’empreses participants Hipotecaria S.L., una reconeguda agència SL, amb la qual es cobreix les esquenes, ja i en un ambient de joia per la quanti- immobiliària amb seu al primer número que està dedicada a l’assessorament jurí- tat de promocions presentades respecte del carrer de la Justícia de València, admi- dic i financer de totes aquestes operacions. a l’escassetat mostrada anys anteriors. nistrada per Juan Francisco Molina Martí Als expositors es trobaven les principals i dedicada a la compra, venda i lloguer Degoteig incessant promotores, immobiliàries, assessores d’immobles des que va iniciar la seua ac- Passen els mesos i la pressió al veïnat i constructores que actuen a València, tivitat a la ciutat l’any 1993. L’agent, que de diferents barris per tal d’acaparar pi- a més d’altres agents institucionals i sec- en tots els casos demostrava tindre molt sos es manté. Tot i que els cartells per torials. L’actual president d’Urbe, Juan poca paciència, demanava saber on era el comprar pis ja no són tan freqüents, les Bautista Valero Merino, és un conegut pis i per quin preu es volia vendre, mentre immobiliàries continuen la seua recerca empresari del món valencià de la promo- que les seues característiques semblaven d’habitatges de segona mà amb altres tèc- ció immobiliària i la construcció. Valero no importar-li. Tampoc no va tardar gaire niques de màrqueting. Recentment s’han Merino també va estar present a la fi- a afirmar que, abans de comprar-lo, el pis detectat grups de compradores en nom ra a través del seu grup Firmus –creat particular, Antonela, busque comprar pis ja el tenien venut: “Jo et venc de seguida el d’immobiliàries que, porta per porta, a partir de la matriu Investalon SL, que a Benimaclet i a Malilla, o té molts diners pis perquè ja tinc un client de Feria Urbe s’han dedicat a consultar i tantejar quin compta amb més de 19 milions d’euros o no és un particular”, comenta Carme, que m’ho paga al comptat, per això he ha- percentatge del veïnat d’un edifici està de capital social. que cada dia ha de passar per aquests gut de publicitar urgentment que buscava disposat a vendre el seu pis. Durant el cap de setmana que va du- dos barris, “però és més cridaner que comprar pis, per bústia i tot”. Així mateix, s’ha tornat freqüent trobar rar la trobada, l’elit empresarial va posar Antonela, Maria i Sofia busquen comprar A les xarxes socials trobem una allau les bústies d’una mateixa finca atapeïdes de manifest la recuperació econòmica pis a Benimaclet amb diferents dissenys d’opinions negatives sobre aquesta em- de pamflets d’immobiliàries que, amb la que està vivint aquest sector, auge que de cartell però amb el mateix telèfon. Si presa, que la titllen d’“estafadora” i “men- premissa de fer “un bon negoci”, propo- preveu que es mantindrà durant cinc volen tants pisos, com poden fer una pu- tidera”, i on s’assenyala que enganyen ve- sen valorar i comprar el pis a tot el veïnat. anys. Tot això deu anys després de ser blicitat i un disseny tan precari?”. nedores i compradores. Un dels afectats És el cas de Primer Grupo Gran Via, una de protagonista d’una crisi econòmica que Però empaperar barris amb la petició de explica com va donar a Molmar l’exclusiva tantes agències immobiliàries que pertany ha estat prou més dura i persistent al comprar pis no és un fet que només ocorre sobre el seu pis perquè l’agent li va assegu- a la corporació empresarial Primer Grupo, País Valencià a causa del monocultiu a València, també passa a barris de ciutats rar que el vendrien durant la Feria Urbe, dedicada a la intermediació immobiliària immobiliari com a principal font de ri- com Barcelona. Una investi- instal·lacions de la qual va a València des de fa més de quesa, seguida del turisme. gació anteriorment publica- visitar i on no va trobar el 25 anys. Aquest grup, abans En aquest cas, la remun- da a la Directa va destapar seu pis anunciat. “Ningú que entrara en fallida una tada s’ha iniciat –des de fa el negoci immobiliari que Per esbrinar qui en sabia res”, afirma. Altres de les seues principals ma- S’han detectat uns anys– per l’aposta so- hi havia darrere de cartells hi ha darrere dels testimonis exposen que tant trius, va ser el promotor del compradores que, bre aquest mercat de fons apareguts al barri de Sants, cartells, diverses a l’hora de comprar pis com naixement del node valen- porta per porta, es d’inversió estrangers, prin- amb un missatge i una ma- persones van crear a l’hora de vendre’n es fan cià de la patronal del sec- dediquen a tantejar cipalment americans, que nera de procedir publicitària uns quants perfils passar per particulars, es- tor immobiliari, l’Associa- quin percentatge actuen acompanyats d’em- molt similar a la de València. de propietàries tratègia que sembla apor- ció Empresarial de Gestió del veïnat d’un preses locals. Exemples Els processos de revalorit- fictícies i van tar confiança a la potenci- Immobiliària (AEGI) al País edifici està són Aedas Homes i Aelca, zació immobiliària de certs telefonar-hi al clientela, a causa de la Valencià. disposat a vendre ambdues amb seu a barris de València, tant per mala imatge generalitzada Amb tot, segons dades Madrid però amb diver- la demanda turística com dels actors immobiliaris per del Ministeri espanyol de ses promocions a barris per la seua elitització, han estat al punt de la seua trajectòria especulativa i antisocial. Foment, la compravenda de pisos de se- de València com Campanar o Patraix, partida d’aquesta investigació. Per tal d’es- Segons detalla una altra afectada, que ha gona mà a la ciutat de València està ex- la primera propietat del fons Castlelake brinar qui hi ha darrere d’aquests cartells, preferit ocultar la seua identitat, Molmar va perimentant un auge exponencial, molt i la segona de Värde Partners. diverses persones van crear uns quants per- intentar comprar-li el pis per un preu infe- per damunt de la de pisos nous, des que El renovat interés per invertir en el fils de propietàries fictícies i van telefonar rior al que demanava: “Vaig posar un preu aquesta activitat quedara estancada du- sector del taulell per part d’agents ex- als tres números en qüestió, amb l’excusa raonable però el comercial em va pressio- rant els anys posteriors a la crisi immo- terns i locals ha provocat la revalorització d’un fals interés a vendre pisos que anaven nar perquè el rebaixara, cada dia em tele- biliària del 2007. i l’augment del preu del sòl i, per tant, del a quedar-se buits o els acabaven d’heretar. fonava unes cinc vegades per dir-me que preu de l’habitatge en barris com Patraix, ho fera perquè, si no, no el vendria”. La Cap a una segona bombolla immo- Campanar, Malilla, Benicalap o Quatre Empreses amb pell de particulars percepció d’aquesta afectada és que “són biliària? Carreres, entre d’altres. Però aquest preu A l’altra banda del telèfon, d’entrada, uns avassalladors. De 100 pisos que deuen “Urbe, la fira immobiliària del Mediterrani” ha augmentat no només al País Valencià, van respondre pel nom de l’anunci; perseguir a la setmana, se’n deuen quedar és una exposició comercial que se cele- sinó també a la resta de l’Estat espa- 8 A FONS 21 de març de 2018 Directa 450

nyol, amb preus similars als que hi havia abans de la crisi. Tot i l’alerta de risc d’una possible nova bombolla per part d’alguns actors del sector, agru- pacions com la Federació d’Empreses Promotores i Agents Urbanitzadors va- lencians (Feprova) asseguren que no exis- El Cabanyal: pols teix aquest risc. Actualment, València viu un repunt en el nombre de projectes immobiliaris, promocions i rehabilitacions. entre veïnat i turisme

El negoci del lloguer Segons un estudi elaborat per la con- Els enderrocs al Cabanyal sultora CBRE –amb seu central a Los deixen pro- Ángeles, els Estats Units–, l’habitatge fundes ferides i el seu arrendament ja es considera un urbanístiques actiu financer segur a l’Estat espanyol, / CHRISTIAN que genera una rendibilitat potencial. Tot VILLALBA i la necessitat de vendre les promocions ALCALDE d’obra nova que s’estan realitzant a la capital del Túria, algunes empreses no han dubtat a ficar-se dins del negoci del lloguer. És el cas de Firmus Apartments SL, administrada per Valero Merino, que està dedicada al lloguer turístic d’apartaments sota el nom comercial de Pio XXI Apartments Valencia i que compta amb un portal, estil Airbnb, específic per a aquesta activitat. Una de tantes, entre les més de 50 empreses o establiments que es dediquen al lloguer d’apartaments turístics a València, tal com s’assenyalen les dades de l’INE. El rastre que ha deixat la inversió es- trangera amb la compra d’habitatge per Giuseppe Savino | @peppesavino78 destinar-lo a lloguer turístic ha fet que empreses locals seguisquen les seues Què passa al Cabanyal? El mes de associat al Departament de Sociologia petjades, com és el cas de Molmar. Les desembre de 2017, amb aquest i Antropologia Social de la Universitat facilitats que els proporcionen els buits lema, l’Espai Veïnal del Cabanyal de València. legals de la Llei d’arrendaments urbans va fer una investigació al voltant de Al problema dels pisos turístics també (LAU) se suma a la rendibilitat dels llo- la turistificació i de la gentrificació cal sumar el de l’habitatge públic al guers per a estades relativament curtes. sobre el Cabanyal-Canyamelar, barri Cabanyal. L’any 2017 l’Ajuntament era Com a conseqüència d’açò, i segons l’in- del districte dels Poblats Marítims. titular de 676 propietats i, d’aquestes, forme anual de preus de lloguer del portal L’Espai Veïnal és una assemblea de el 25% eren edificis complets, el 42% pisos.com, l’any 2017 la variació anual del confluència de les veïnes des d’on solars i el 33% habitatge dispers. “Es preu del lloguer a València s’havia incre- fan propostes i s’autoorganitzen per tracta d’un estoc bastant nombrós mentat en un 21%, pujada només supera- abordar diferents temes que afecten i per al qual no es té constància que hi da per Madrid. la zona. Algunes dades extretes haja cap projecte d’ajuda d’accés En la mateixa línia, l’Associació d’Em- d’aquesta investigació han permés a l’habitatge”, es queixen les activistes preses Promotores de la Província de analitzar cinc factors que han fet d’Espai Veïnal. I afegeixen: “Només es València fa un mes va organitzar una canviar el barri en els últims anys. preveuen 16 projectes de rehabilitació jornada en la qual exposava que hi ha- “Ací han proliferat i augmentat els d’habitatges públics, amb 4 dels 28 via tres incentius fiscals per a l’empresa- apartaments turístics. Si en 2013 milions invertits al barri”. L’empresa riat immobiliari, tots ells centrats en l’ar- pràcticament no n’hi havia, eren encarregada de gestionar tot el rendament: les entitats d’arrendament entre 80 i 100, l’any passat, segons patrimoni públic del barri és el Pla d’habitatge, les societats d’inversió im- els números que podem trobar a la Cabanyal-Canyamelar SA, societat que mobiliària i les socimis (societats anòni- pàgina web d’Airbnb, han passat a ser té per objecte portar a terme totes les mes cotitzades d’inversió immobiliària). 1.661”, expliquen des de l’assemblea. actuacions urbanístiques i d’edificació La reflexió final de la jornada incidia en Segons les dades recopilades, el 20% necessàries per a la rehabilitació dels les socimis, ja que estan convertint-se són habitacions o parts concretes de espais compresos en un nou boom entre capitalistes in- les cases, i el 80%, habitatges sencers. al barri. ternacionals i grans grups immobiliaris A més, hi ha 120 titulars que tenen dos Des de l’Espai Veïnal adverteixen per traure-li un elevat rèdit econòmic a pisos o més. És a dir, que la propietat que el procés de transformació l’activitat de llogar pisos, sobretot per està concentrada en poc més d’un del barri també està tenint un a ús turístic, i incitava les empreses fa- centenar de mans. efecte sobre el xicotet comerç, miliars a sumar-se a les ja existents o a Però aquest fenomen, motivat per símbol de la vida de barri i del teixit endinsar-se en la creació de noves. I és la creixent turistificació del barri, veïnal, que ha canviat a poc a poc. que aquestes societats estan sent con- no afecta només el Cabanyal o el Segons apunten, en els últims anys siderades les protagonistes del renaixe- Canyamelar, sinó que també provoca s’han obert sis immobiliàries, dos ment del sector immobiliari. el que els que estudien la qüestió estudis d’arquitectura, quatre forns- Tot i haver-hi un bon grapat de soci- l’anomenen efecte filtre: “Si tots cafeteria, dues tendes de lloguer de mis que són propietàries d’habitatges als els pisos buits es converteixen en bicicletes, dues d’estilistes i quatre Països Catalans, la família valenciana De turístics, els disponibles per a llogar bars, alhora que han tancat quatre Andrés Puyol va ser la primera a crear-ne disminueixen i els pocs que hi ha tendes de roba, dos locutoris, dues una, anomenada Medcap Real Estate són massa cars per a la població del perruqueries, dues drogueries i una Socimi, l’any 2016 i a través de l’apor- barri. I això també provoca que els tenda d’electrodomèstics. “És el canvi tació de la seua empresa Inversora del preus de l’habitatge als barris limítrofs substancial i estètic d’un barri que Reino de Valencia SL, actual Inversora augmente”, explica José Manuel s’està allunyant de les veïnes i s’està Tyris Holding SL.� Luis Hortolano, sociòleg i professor apropant a les turistes”, conclouen. Directa 450 21 de març de 2018 A FONS 9

€ € 6 1 76 ES VAN OFERIR 1.661 PISOS TURÍSTICS AL BARRI DEL PREU MITJÀ 74 CABANYAL-CANYAMELAR L'ANY 2017 MENSUAL DEL LLOGUER EL 2017 Benimaclet Cabanyal-Canyamelar

675 HABITATGES DE TITULARITAT PÚBLICA

397 Ajuntament de València

36 Generalitat Valenciana

242 Canyamelar SA

FONT: Xifres extretes d'Airbnb, Idealista, Fotocasa i Habitaclia el mes d'octubre de 2017 / PAU FABREGAT PAU / BLANCH ANDREU

393 282 no enderrocats enderrocats Benimaclet: de poble a barri gentrificat

G. S. | @peppesavino78 / JAVIER CID

És un barri de València conegut a altes hores de la matinada. Dret al tradicionalment per acollir moltes descans, apunten alguns cartells de estudiants i pel seu teixit associatiu les balconades que donen a la plaça, i veïnal. Aquest enclavament del uns lemes que eren impensables nord de la ciutat va ser poble fins a dues dècades enrere, quan Josep va l’any 1878, quan el creixement del arribar al barri. “La plaça era l’àgora cap i casal va acabar menjant-se’l de Benimaclet, tant de dia com i va passar a formar part de la ciutat. de nit. Cada dia hi havia mercat i Des d’aleshores, el barri ha patit quasi tots els locals de la plaça eren moltes transformacions. Actualment magatzems dels comerciants”. És a s’està veient afectat per l’especulació dir: com que no hi havia habitatges, immobiliària i hi ha indicis que la gent podia quedar-se a la plaça fins camina cap a la gentrificació: el preu molt tard sense molestar cap veïna. del lloguer dels pisos ha augmentat “A partir del 2003 començaren les notablement en els dos últims obres al barri i molts carrers s’anaven anys, han aparegut nous negocis arreglant; paral·lelament, canviaven pertanyents a grans corporacions els comerços i els magatzems de la –com ara The Good Burger– en plaça es convertien en pisos. Però era detriment del comerç local un fenomen de tot el barri. Un canvi i autòcton, i també han proliferat lent, no ens n’adonàvem, però a poc les immobiliàries. a poc tancava una tenda, un bar, un A més, la convivència entre taller i s’obrien bars nous, restaurants, les nouvingudes i les habitants comerços diferents. També s’apujaven del barri està generant alguns els lloguers i creixia la distància després sis. En 2003 vaig arribar nous”. Des de fa uns anys, Àngels viu problemes relacionats amb l’oci entre les veïnes del barri i gent a comptar disset grues al barri”, al costat de la plaça de Benimaclet, nocturn, especialment a la plaça de nouvinguda”, explica Josep, dibuixant assegura. I explica que des de l’inici al carrer Puçol, i pateix tant el soroll Benimaclet, on molts dies es pot així la transformació que ha patit el del nou mil·lenni també començaren com les deixalles de la seua vida veure, a partir de les dotze de la barri en els últims anys. a canviar els comerços, a poc a nocturna: “La plaça ha canviat molt. nit, un cotxe de la policia local fent Hi coincideix Àngels, qui l’habita des poc, però sense aturada. “Notava Abans s’omplia només els dijous i els guàrdia per a evitar que la gent s’hi de fa més de vint anys i participa sobretot que n’apareixien de nous; divendres; des de fa un temps la cosa concentre. D’un temps ençà, la Plaça de l’entramat associatiu i veïnal: alguns eren antics que es reformaven comença els dimarts i són cinc nits de romania plena de gent des de la nit “L’any 1999 vaig començar a veure completament amb una estètica soroll, brutícia i gens de respecte cap del dimarts fins a la del dissabte, i fins grues. En veies una, després quatre, diferent, i d’altres eren totalment a les veïnes que vivim ací”. 10 A FONS 21 de març de 2018 Directa 450

TEODORO MORETA, VEÍ AFECTAT A LA SAÏDIA ria dels casos: “Un dia totes vam rebre mar-se dels seus drets, i després amb una carta molt freda que ens avisava del l’ajuda dels col·lectius El Rogle i Entre temps que teníem per a deixar el pis, el Barris, que l’han convidat a resistir fins "Hem patit un assetjament qual variava en funció del tipus de con- a l’últim moment i portar el cas a judici. tracte, i on se’ns recordava que havíem “Per a mi, aquest ara és l’edifici de la ver- ininterromput per part de l’empresa" de deixar totes les despeses pagades. gonya o l’edifici de la mentida”, explica Des d’aquell moment va començar un indignat, “l’antic propietari ha desapare- assetjament ininterromput per part de gut del mapa i 22 famílies amb pocs re- Laia Mas | @laiamas l’empresa: o amb obres a totes hores cursos ens quedem al carrer sense més o amb telefonades que ens invitaven explicacions”. A més, segons apunta, Recentment, l’especulació immobiliària a eixir de les nostres cases”, explica els pisos s’estan llogant per aproximada- ha tornat a mostrar la seua pitjor cara l’afectat. La Saïdia és un districte de ren- ment 600 euros i les reformes que s’hi en una finca del districte de la Saïdia de des baixes on les llogateres pagaven en- fan són molt limitades. Teodoro posa la qual han fet fora 22 famílies. Teodo- tre 200 i 300 euros mensuals pels pisos, l’accent en la part més humana: “Ningú ro Moreta és un dels afectats, qui, des- uns preus que difícilment trobaran hui ha pensat a parlar amb nosaltres, en la prés de més de dues dècades com a dia a la ciutat de València. part de la nostra vida que deixem dins llogater en una de les cases de l’edifici, Aquest veí s’ha intentat mobilitzar per les cases. Tot ha sigut molt inhumà i de- haurà d’abandonar-la abans del 6 d’abril. a salvar la situació, primer acudint mostra que l’única cosa que interessa El procediment es repeteix en la majo- a l’Ajuntament de València per a infor- és fer negoci i enriquir-se”.

/ LUCAS GUERRA

L. M. | @laiamas vam quedar un temps més: a banda que era molt injust, no ens quedava altre re- ALBA GUSANO, VEÏNA EXPULSADA DE CIUTAT VELLA Un dels barris més afectats per l’espe- mei”. En aquell moment, Gusano estava culació immobiliària i per la turistifica- desocupada, motiu pel qual li resulta- ció és Ciutat Vella, en ple casc antic de va impossible accedir al lloguer d’un "La majoria de veïnes van acatar València. Alba Gusano, el seu company pis perquè no disposava d’una nòmina. i el seu gos conformaven una de les A més, l’acompanyava un gos de trenta les ordres sense protestar" famílies que vivien a la finca del carrer quilos, per al qual tampoc era fàcil tro- Na Jodana, que hui ja s’ha convertit en bar un habitatge. Per últim, aconseguir un edifici d’apartaments turístics. Va ser un pis amb dues habitacions, menjador, a finals de 2015, quan només feia dos bany i cuina per 350 euros, preu que anys i mig que hi vivien, quan va haver-hi pagaven a Na Jordana, va resultar im- un canvi d’administradora de la finca i, possible. “Resistir no va ser fàcil, perquè al cap de poc temps, els van notificar l’administradora ens va pressionar molt que havien d’abandonar l’habitatge. perquè marxàrem, però el contracte no “Ens van donar un mes per a recollir to- acabava fins sis mesos després i no ens tes les nostres coses i eixir de casa. Em podien fer fora”, assegura. De les sis fa- va sorprendre que la majoria de veïnes mílies que vivien a l’edifici, cap d’elles van acatar les ordres sense protestar va rebre una indemnització. Després i no va haver-hi cap tipus d’organització de buscar molt, Gusano i la seua família veïnal per fer front a la situació”, explica, han optat per comprar un pis en un altre encara perplexa, “però nosaltres ens hi barri de València.

/ XIMO COLOMINA

L. M. | @laiamas ens van dir que teníem pràcticament Un dels casos més coneguts d’expul- perdut”, assegura Vidal. I explica que sions de veïnes a València ha sigut el només una veïna va aconseguir que la PILAR VIDAL, VEÏNA EXPULSADA DE RUSSAFA de la finca del carrer Buenos Aires, 31, indemnitzaren, ja que tenia un contrac- al barri de Russafa. Pilar Vidal és una de te molt recent, però la resta van marxar les veïnes que hi habitava fins a l’any amb una mà darrere i l’altra davant. "Les nostres vides han canviat, ara passat, quan a través d’un burofax li van Després dels avisos van arribar les pres- notificar que quan acabara el contracte sions directes perquè les llogateres vivim dispersades per diferents barris" havia d’abandonar l’edifici on vivia des abandonaren al més prompte possible de feia quinze anys. “Tot i que els pro- les seues cases, i les indirectes amb pietaris ens ho negaven, nosaltres ja obres a totes hores, sorolls constants feia temps que véiem moviment a l’edi- i altres maneres de fer la vida impossi- fici i vam començar a sospitar que pas- ble a l’edifici de Buenos Aires, 31. A poc sava alguna cosa. Vaig insistir a la pro- a poc, totes van anar deixant les seues pietària i finalment em va explicar quina cases i, consegüentment, els seus ba- era la jugada: vendre tot l’edifici a una rris, ja que en aquell moment –març de empresa externa”. Poc temps després, 2017– era impossible trobar a Russafa la nova empresa que havia comprat cases amb un preu de lloguer com el l’edifici va enviar una carta avisant-los que tenien elles fins al moment: entre que havien de marxar i els van convo- 350 i 450 euros. “Açò ha canviat les car a reunions per a negociar les con- nostres vides, ara vivim dispersades per dicions d’una en una. “En tot moment diferents barris de València i hem ha- han evitat que ens organitzem, des del gut de començar de zero, després del primer moment les negociacions van que ha suposat emocionalment deixar ser individuals i diferents en cada cas. les cases on portàvem, per exemple No hem actuat de manera col·lectiva, en el meu cas, cinc lustres”. La vida de / JAVIER CID has de sentir-te amb moltes forces per Buenos Aires, 21, també ha canviat: un a començar a batallar per un cas que modern cartell lluminós anuncia hui els les advocades a qui vam consultar ja apartaments turístics que hi alberga. Directa 450 21 de març de 2018 A FONS 11

RESPOSTA DE L’ADMINISTRACIÓ O REVOLTA DE LA CIUTADANIA

Manifestació del passat 27 de gener / LLUÏSO LLORENS

Paula Duran | @Paula__Duran Laia Mas | @laiamas Giuseppe Savino | @peppesavino78

avant tota aquesta situació, quin fu- ció d’un parc d’habitatge públic, l’esta- què millora l’espai; però té un risc i és per fer-ho”, afirma convençut, “i ara que tur espera a la ciutat de València? bliment del preu del lloguer, l’aturada el d’encetar dinàmiques de gentrificació, València ha sanejat el dèficit seria moment DEncara hi ha temps per aturar la dels desnonaments i els desallotjaments perquè revaloritza els immobles i, com a de plantejar-s’ho, perquè ja han perdut tres dinàmica voraç que ja s’ha instaurat en i l’impuls de les cooperatives d’habitatge. conseqüència, comencen a incrementar meravellosos anys”. Per tal de pal·liar la tu- ciutats com Barcelona o Venècia? La ma- Per a les cooperativistes d’El Rogle, la els preus de l’habitatge”, descriu Gaja. ristificació, Gaja suma a aquestes mesures el joria de veus coincideixen en la idea que solució passa a través d’una “coordinació Tant és així que hi ha casos a València fet de controlar i limitar la quantitat d’ofer- estem en un moment clau, en què si no efectiva entre regidories amb competèn- en què el simple anunci de millores al ta d’allotjament turístic que pot haver-hi a s’adopten mesures dràstiques i amb ra- cies relacionades en la matèria i AUMSA”, barri ja ha provocat aquesta revaloritza- la capital, “aspecte que ja s’està treballant pidesa, el futur de l’habitatge a la ciutat una proposta que està present en el nou ció, com és el Cabanyal-Canyamelar. És a Barcelona a través del Pla especial urba- podria quedar totalment venut als inte- Pla estratègic d’habitatge 2017-2021 de per aquesta raó que Gaja aposta perquè nístic d’allotjament turístic (PEUAT)”. ressos del mercat i dels fons d’inversió. La l’Ajuntament de València. Des d’El Rogle abans de tot hi haja un control sobre la Les membres del col·lectiu d’Hipnòpedia regidora d’Habitatge, Maria Oliver, coinci- apunten que “fer efectiu aquest plante- política d’habitatge: “Si no, tot el que fa- Urbana, per la seua banda, apunten que “és deix a afirmar que “la dinàmica de l’espe- jament ja seria un bon punt de partida”. ces, pot tindre un efecte bumerang, con- complicat que els poders públics se situen culació immobiliària és creixent i avança I afegeixen que l’Ajuntament hauria de trari al que busques, i això és el que està en una posició que seria radicalment con- de manera molt ràpida”, i considera que numerar tots els habitatges buits que hi passant a València”. trària a les dinàmiques del mercat immobi- amb les forces polítiques que ocupen actu- ha a la ciutat, tant els públics com els Respecte a les mesures institucionals, liari”; afirmació que podria donar pistes per alment el govern espanyol privats, i apostar per un Gaja també és crític amb la entendre per què no s’ha de- no es podran desenvolupar pla social d’habitatge. Així, postura de les administraci- mostrat un interés –a l’alça- gaires més iniciatives per a Si no s’adopten segons apunten, es podria ons públiques per haver pres, La cooperativa da dels creixents indicadors aturar-la. “Si no donem una mesures dràstiques fer una campanya perquè en els millors dels casos, un El Rogle creu que d’especulació immobiliària– resposta política, finalment i amb rapidesa, el es llogaren les cases bui- paper regulador o passiu. l’Ajuntament hauria per solucionar el problema serà la revolta social la que futur de l’habitatge des a un preu accessible Segons l’arquitecte, l’Admi- de numerar els de l’habitatge. “La frenada obligarà a canviar aquesta a la ciutat podria o amb polítiques d’ajuda nistració hauria de ser un immobles buits, d’aquest procés sols pot ve- situació que ja comença quedar totalment institucional. “També po- agent urbà dinàmic compa- tant públics com nir de la mà de la planificació, a ser insofrible per a molta venut als interessos drien desafavorir d’alguna rable als promotors, “no pot privats, i apostar d’una estratègia integradora gent”, sentencia Oliver. del mercat manera els bancs que no ser només un àrbitre, ha de per un pla social i integral que adapte el parc No obstant això, des dels cedeixen el parc d’habitat- ser un agent social, econò- d’habitatge de València a les moviments socials insis- ge buit”, opinen. mic i urbanístic amb una in- necessitats i a la demanda de teixen que es podrien adoptar mesures tervenció significativa, no simbòlica”. Com les persones”, afegeixen. Segons la seua vi- que aturaren aquesta bombolla. La pla- Amb valentia i peus de plom a exemple posa la ciutat d’Alacant, on des sió, cap model d’habitatge –ni cooperatives, taforma ciutadana Entre Barris, la més L’arquitecte i professor d’urbanística de l’any 1981 existeix el Patronat Municipal ni VPO ni habitatge social– ni cap instru- destacada a València en la lluita pel dret i ordenació de territori a la Universitat de l’Habitatge per tal de construir pisos per ment urbanístic reduccionista poden ser a un habitatge digne, destaca cinc punts Politècnica de València Fernando Gaja, llogar-los després a preus assequibles i do- la solució a un problema global de ciutat, pels quals creu que haurien d’apostar les critica els processos que segueixen les nar així una resposta a la demanda social i encara més si es plantegen com a solucions administracions per a posar fre a l’espe- administracions públiques per a la re- d’habitatge. “Està clar que és una solució individuals i aïllades. Finalment, apunten: culació creixent i a l’expulsió de les veï- qualificació dels barris que comencen reduïda i que cal ampliar l’abast de la in- “Si l’estratègia no sorgeix de l’Administració nes. Aquests serien la regulació restric- per millorar l’espai públic. “Eixa inver- tervenció, però demostra que hi ha meca- pública, haurà de sorgir de la ciutadania tiva dels apartaments turístics, la crea- sió té un efecte positiu, sens dubte, per- nismes econòmics, legals i administratius afectada i organitzada”.�

Directa 450 21 de març de 2018 MIRALLS 13

Amanda Hawes, advocada “Silicon Valley externalitza la producció tòxica a l’est asiàtic”

Text: Bart Grugeon | @barto3300 Fotografia: Montse Giralt | @giraltm

ilicon Valley, la regió al sud de San Francisco cervell i al sistema nerviós. Els seus fills han desenvo- on vius, és el símbol de la innovació de la lupat tot tipus de malalties cròniques incurables i no L’advocada estatunidenca indústria electrònica, on les grans empre- han pogut tenir una vida normal amb independència. Amanda Hawes ha defen- ses d’internet tenen la seva seu. La realitat Un cas que he seguit de prop és el de Yvette Flores i el Sque vas conèixer quan vas arribar s’hi correspon? seu fill Marc. Yvette va treballar als anys 70 per a l’em- sat –durant més de 40 anys– centenars de treballadores Abans de l’arribada de la indústria electrònica, Silicon presa Spectra-Physics, assemblant els lectors làser per Valley es deia la “vall de la delícia del cor” –Valley of escanejar els codis de barra a les caixes dels supermer- en judicis contra els ge- Hearts Delight– per la gran quantitat d’arbres fruiters cats. Yvette treballava amb una substància verda que gants de la indústria electrò- que hi florien: era una zona de producció agrícola amb ignorava, composta en més de la meitat per òxid de nica, com IBM o Intel. En les també molta indústria alimentària. Quan vaig comen- plom. El nen va néixer amb discapacitats físiques i psí- línies d’assemblatge de se- çar a exercir com a advocada laboralista als anys 70, re- quiques molt importants: avui gairebé no sap caminar, miconductors, la plantilla presentava els treballadors agrícoles –majoritàriament i a nivell cognitiu i afectiu té el nivell d’una criatura de migrants– en situacions on el risc era fàcil de detectar dos anys. Durant els primers 29 anys de vida, la mare va ser exposada a químics i denunciar: horaris excessius de feina dura, maquinària pensava que era una deformació genètica i intentava tòxics que van ocasio- perillosa, temperatures elevades a l’estiu o ús de pesti- nar càncers anys més tard. cides. En aquell període, començava la substitució de Moltes dones embarassades la indústria agrícola per la indústria de producció de van tenir fills amb trastorns semiconductors. La zona complia tots els requisits: és neurològics i cerebrals. al costat de la Universitat de Stanford –on es desenvo- lupava el coneixement de la revolució tecnològica–, hi Aquestes condicions labo- havia aigua en abundància, l’accés als terrenys era fàcil rals nefastes són vigents i els migrants que treballaven al camp o a les fàbriques a països de l’est asiàtic, on de conserves estaven disposats a entrar a la nova indús- A Silicon Valley, fora s’ha deslocalitzat la produc- tria sense fer gaires preguntes. de les fàbriques, ció durant les darreres dèca- Què passava en aquelles noves fàbriques? poca gent sospitava des. Hawes col·labora amb Tenien l’aspecte d’edificis universitaris i era considerada organitzacions internacio- una “indústria neta”, on s’havia de treballar en sales es- que s’hi feien nals que investiguen pecials per evitar que hi entrés la pols. Fora d’aquestes servir solvents i denuncien les violacions fàbriques, poca gent sospitava que els treballadors feien de drets fonamentals, on servir solvents altament tòxics per netejar els semicon- altament tòxics aporta la seva experiència ductors i que inspiraven grans quantitats de plom. Quan els treballadors anaven al servei sanitari queixant-se de als Estats Units. Durant la cansament i marejos, els metges no ho associaven amb seva participació al Mobile el seu treball, perquè donaven per descomptat que tre- Quan els treballadors Social Congress, organit- ballaven en una “indústria neta”. zat per Setem a Barcelona, es queixaven de descriu les pràctiques d’una Quines conseqüències tenien aquests químics cansament i marejos, sobre la vida de la plantilla? indústria electrònica que Provocaven tot tipus de càncers que causaven una mort els metges no ho no sembla tenir cap re- prematura. Les dones embarassades eren altament sen- mordiment per obtenir més sibles, perquè inspiraven tòxics que anaven directament associaven amb beneficis. al fetus a través de la sang i produïen deformacions al el lloc de treball 14 MIRALLS 21 de març de 2018 Directa 450

adaptar-se a la situació de la millor manera. Fins que el 2008 va conèixer la nostra campanya de sensibilització per a mares que havien treballat en la indústria electrò- nica i l’alta probabilitat de tenir fills amb discapacitats. Ens va contactar, vam investigar el cas i vam descobrir què havia passat. Ningú no va avisar Yvette del risc en aquell moment i se sent molt dolguda perquè hauria pogut evitar tot el que li ha passat.

En aquella època, la direcció de les empreses era conscient dels perills a què exposava la plantilla? Als anys 70, els gerents tenien prou coneixements sobre els riscos de treballar amb plom, sobretot per a dones embarassades. Al Canadà, per exemple, General Motors prohibia a les dones embarassades l’entrada a les plantes on es treballava amb plom. També hi havia prou informació sobre el solvent TCE o tricloroetilè –s’utilitza per netejar metalls, però també és un gas anestèsic– que afecta el sistema nerviós i et fa adormir. Als anys 60 ja hi havia problemes amb el personal de la secció de cirurgia als hospitals, que havien patit avortaments espontanis i nens amb deformacions causats pel TCE. Si als responsables de la indústria electrònica realment els hagués importat la salut de les seves treballadores i la sostenibilitat de la seva activitat, haurien estat els primers a investigar-ho i garantir una feina segura. Però tot i tenir un marge de beneficis molt alt, aquestes “ex- ternalitats” no comptaven. Preferien organitzar festes de cervesa per celebrar una nova venda amb un dia lliure l’endemà per acontentar el personal.

Ningú no inspeccionava ni interpel·lava la indústria? El sistema federal de protecció de seguretat i salut era molt incomplet, i la indústria tecnològica era un sector emergent i poderós que ningú s’atrevia a qüestionar. Era tot molt nou per a les administracions i l’accés a la informació no era fàcil, perquè la indústria es prote- gia rere el secret comercial. A finals dels anys 70, amb un grup petit vam crear una organització per investigar què passava allà dins: el Centre Santa Clara per la Seguretat i Salut Laboral (SCCOSH, les seves sigles en anglès). Vam aconseguir un pressupost federal per a una investigació sobre els riscos de químics i de radiació a la indústria electrònica, que el departament de treball va avalar. Havíem muntat una campanya per a la pro- hibició del solvent tricloroetilè o TCE i per substituir-lo per altres productes segurs. També advocàvem per un millor sistema de control, informàvem la plantilla sobre els riscos i vam obrir una línia de telèfon per a consultes

Els gerents de les i denúncia de casos. Però la resistència de la indústria presa per al veïnat, que no sabia que s’utilitzaven quí- fàbriques que vivien tecnològica a una millor regulació era enorme i, sobre- mics en aquella “indústria neta”. Era el desastre medi- als barris veïns tot a partir de la presidència de Ronald Reagan, es va ambiental més gran que havíem tingut als Estats Units: considerar que aquestes preocupacions eren contràries hi havia més punts d’emergència on el govern federal em veien com una als interessos econòmics. havia d’intervenir que a qualsevol altra zona del país. És extremadament complicat netejar el subsòl i molts traïdora, no tenien Sembla que només un accident podia despertar dipòsits d’aigua han estat simplement tallats per a l’ús consciència de culpa la consciència? d’aigua potable. Els químics segueixen allà, i avui tor- L’any 1982, per primer cop van sortir literalment a la nen a sortir a la superfície com a vapors tòxics. Quan no superfície els problemes que s’havien anat acumulant. s’aborda un problema d’arrel, costa molt solucionar-lo. Una quantitat anormalment alta de dones d’una part A partir dels anys de Silicon Valley tenien nens amb problemes cardíacs. Com va reaccionar la població de Silicon Valley? Una inspecció va evidenciar que eren causats per haver Vaig defensar moltes famílies afectades en un macro- 90, va quedant poca begut aigua potable provinent d’aqüífers contaminats judici que es va celebrar el 1986. Els gerents de les fà- producció a Silicon per IBM i Fairchild. Aquestes plantes simplement llença- briques que vivien als barris veïns em veien com una ven els residus químics tòxics als seus terrenys i havien traïdora, no tenien consciència de culpa. No obstant Valley i ara es fa al penetrat al subsòl, contaminant l’aigua de tot el comp- això, el vincle demostrat entre l’ús de TCE i el desenvo- tat de Santa Clara. Arran de la inspecció es va descobrir lupament de càncers, Califòrnia no va prohibir el TCE i Vietnam, a Mèxic també que hi havia molts casos d’avortaments naturals només va reduir la quantitat màxima permesa. Avui dia o a Corea del Sud de les treballadores de les plantes. Va ser una gran sor- la protecció segueix sent laxa, hi ha països on la norma- Directa 450 21 de març de 2018 MIRALLS 15

tiva és 5.000 vegades més estricta que als Estats Units. contractades, les marques que compren els components A partir dels anys 80, va començar la subcontractació a electrònics ja no poden i ni volen saber què va passar altres zones dels Estats Units primer, i després a escala durant la producció. mundial. A partir dels anys 90, ha quedat cada vegada menys producció a Silicon Valley i ara es fa al Vietnam, Què sabeu de les condicions de treball? a Mèxic o a Corea del Sud. Les estadístiques oficials del Vietnam, on Samsung produeix la meitat dels seus telèfons mòbils, són molt signi- Samsung té una Per què els departaments de treball i de salut dels ficatives. Ensenyen que l’absència a la feina és causada, Estats Units no hi intervenen més activament? en primer lloc, per malalties respiratòries i silicosi –oca- actitud molt hostil L’Estat no té recursos per pagar aquest tipus d’inves- sionada per inspirar silici–, i, en segon lloc, per enveri- cap als sindicats tigacions exhaustives, i la indústria no ajuda a facilitar nament químic. Sabem que moltes empreses al Vietnam les dades necessàries. Hi va haver un estudi molt gran utilitzen tecnologies antiquades i il·legals amb tòxics quí- o qualsevol tipus publicat el 2006 per un epidemiòleg de la Universitat mics per reduir costos. Un estudi d’IPEM –una ONG amb de Boston, pagat per nombrosos extreballadors amb seu a Suècia que investiga sobre seguretat química– re- d’organització càncer que van portar IBM a judici. L’estudi analitzava vela que les treballadores d’una fàbrica de Samsung a la de la plantilla la causa de la mort de 32.000 treballadors d’IBM entre ciutat vietnamita de Thai Nguyen pateixen cansament el 1969 i el 2001, i va constatar que hi havia una quan- extrem i marejos, i que els avortaments espontanis són titat molt desproporcionada de càncers de cervell, ro- molt habituals; fins i tot són acceptats com a “normals”. nyó i pàncrees a les plantes de producció electrònica. Tampoc no són conscients dels perills dels productes La consciència dels Un d’aquests casos és el de Chris Daley i les seves filles químics que fan servir. És la mateixa situació que vaig bessones Kate i Kelly, que van viure del 1979 fins a la viure fa 40 anys als Estats Units. Silicon Valley ara ex- consumidors sobre seva mort prematura el 2006 amb una malaltia a la pell ternalitza la producció tòxica tecnològica a l’est asiàtic. la problemàtica poc habitual: epidermòlisi ampul·lar. Van tenir una vida A més, hem constatat altres violacions de drets fonamen- dedicada a la cura de la seva pell, amb una intensitat tals: als tallers hi ha excés de sorolls; es fan jornades de augmenta, i això fa diària comparable a una persona amb cremades d’un vuit a dotze hores dempeus intercanviant torns de dia, incendi. Quan al pare va ser diagnosticat amb un càn- nit i caps de setmana; dones embarassades aguanten els que les grans marques cer a la sang el 2003, causat per ser exposat a benzens torns sense descansar per por a perdre una part del salari; sentin més pressió i altres solvents, van entendre que totes aquestes malal- no reben cap còpia del contracte… Amb tot això Samsung ties familiars havien estat provocades per la seva feina no compleix les lleis nacionals del Vietnam ni els princi- a IBM als anys 70. Com a tècnic responsable del magat- pis de les Nacions Unides sobre negocis i drets humans. zem amb productes químics, va portar la roba tòxica a casa, on es va rentar amb la roba de les seves filles. Com reacciona l’empresa Samsung? Chris Daley va negociar una recompensa amb IBM i va Quan Samsung va ser confrontada amb els resultats morir un any després que les seves filles. Altres treba- de l’estudi, ho va contradir i va negar rotundament lladors d’IBM també van negociar compensacions per que fessin servir cap producte químic. Només utilitza- a ells o els seus fills. Algunes famílies estaven al llindar ven alguns “detergents”. Qüestionaven que un estudi de la pobresa perquè tot el que guanyaven es destinava basat en entrevistes amb 45 persones d’una planta a cuidar el fill profundament malalt. de producció pogués ser representatiu per tota una empresa, però tampoc permeten cap inspecció ex- Teniu informació sobre l’ús de químics en la pro- terna. En general, costa molt trobar treballadors que ducció subcontractada avui a països del sud? vulguin parlar sobre les condicions laborals per por Estem en una xarxa amb associacions locals que defen- de perdre la feina. El fet que 45 persones estiguessin sen les plantilles i constatem que segueixen utilitzant els disposades a arriscar la seva feina és prou revelador. mateixos químics tòxics. És molt difícil tenir accés a la A més, Samsung té una actitud molt hostil cap als informació, perquè la indústria s’amaga rere el secret sindicats o qualsevol tipus d’organització de la plan- comercial. Saben perfectament quins químics utilitzen tilla que pugui facilitar un diàleg i una millora real i amb quina finalitat, però com que són empreses sub- de la seguretat laboral. No és casualitat que aquesta indústria s’estableixi precisament a països amb una regulació i aplicació dèbil pel que fa a normes medi- ambientals i de protecció social. A les instal·lacions de Samsung Electronics Indonesia, per exemple, el 80% dels treballadors són dones d’entre 18 i 25 anys, tenen un contracte de pràctiques per sota del sou mínim i són obligades a fer hores extres. Aquestes empreses fan grans beneficis a costa de l’esgotament de la mà d’obra majoritàriament femenina.

Com es pot posar fi a aquests abusos? Cal transparència completa sobre els productes quí- mics de la cadena de producció electrònica i un marc regulador clar que garanteixi la seguretat laboral. Hem creat una xarxa internacional de suport, la Campanya Internacional per la Responsabilitat Tecnològica, per garantir l’ús de materials químics completament segurs per als treballadors, els seus descendents i el medi ambient. És bàsic en la “química sostenible” o “green chemistry”, que té en compte tot el cicle de vida dels productes químics, i que hauria de ser el principi per a tota la indústria electrònica i química. Però som petites ONG que tenim al davant una de les indústries emergents més grans, que prioritza els seus beneficis ignorant els drets i la seguretat. Les cadenes de producció són complexes, amb un gran nombre d’empreses subcontractades, i això fa difícil detectar els orígens de les males pràctiques. La consciència dels consumidors sobre la problemàtica està augmentant, i això és necessari perquè les grans marques sentin pressió per responsabilitzar-se’n.� 16 IMPRESSIONS 21 de març de 2018 Directa 450

contrast La sortida de l’euro pot ser una solució a la crisi econòmica?

No és l’euro, és el model econòmic

Elena Idoate Economista, membre del seminari d’economia crítica Taifa

economia crítica ha estat plantejant el debat els interessos del capital transnacional i els mercats fi- sobre l’euro des de la seva construcció, que nancers per sobre de la creació d’ocupació, l’equilibri L’ va revifar quan la crisi econòmica va posar de comercial i les polítiques socials. Per això, sortir de l’euro manifest que, a la UE i la zona euro, els poders econò- és un escenari desconegut i arriscat. Les conseqüències mics tenen una enorme capacitat d’imposar els seus negatives a curt termini són, entre d’altres, la dificultat interessos sobre la població, escombrant drets socials d’accés a les divises i l’encariment de les importacions i passant per sobre de la voluntat dels pobles. i del cost del deute denominat. Però no es tracta de fer La riquesa europea, forjada amb la barbàrie interna una valoració de costos i beneficis, sinó de plantejar i en la seva zona d’influència exterior, no admet més un model econòmic i pensar quin paper hi ha de tenir democràcia que la de governs obedients i tecnòcrates. la moneda. El procés independentista de Catalunya també n’és un Dins de l’statu quo del capitalisme europeu no és pos- exemple. Un conjunt prou important de la població s’ha sible fer efectiva la sobirania del poble català ni avançar sentit decebuda per la miserable resposta de la Unió cap a una societat més justa. Cada cop hi ha més gent Europa, que ha girat l’esquena a un poble colpejat pels descontenta amb el sistema econòmic actual i que apos- antidisturbis, assetjat per la repressió i privat d’alguns taria per un projecte orientat pel desig del bon viure. principis democràtics bàsics. Així doncs, per començar, Aquest requereix guanyar un conjunt de sobiranies en cal que ens qüestionem la incompatibilitat del sistema els diferents àmbits per a la reproducció social a fi de polític i econòmic que representa l’euro amb certs prin- garantir les condicions de vida de la població. / POL GUILLEN cipis de democràcia, sobirania i drets humans. Desenvolupar el consum intern, basat en la satisfac- El paper dels diners en una economia, com a mitjà ció de la reproducció de la vida de les persones, i ac- d’intercanvi entre les mercaderies i un sistema d’atre- tivar els recursos del territori, en coherència amb els sorament de la riquesa, no és neutral: representa i pro- medis naturals i culturals, serien els principis orienta- mou una determinada relació de poders i dinàmiques dors d’un model de desenvolupament autocentrat que econòmiques. L’euro ha aconseguit impulsar la gene- necessita tant una acumulació de forces com uns ins- ralització del domini del mercat globalitzat en totes les truments incompatibles amb la pertinença a l’euro i al estructures productives. I ha ampliat el caràcter social lliure mercat de la UE. de la producció que Karl Marx analitzava explicant que Si volem avançar cap a una economia més justa “els individus estan subordinats a la producció social, i sobirana ens caldrà establir un control popular que pesa sobre seu com una fatalitat”. de la producció i distribució dels béns i serveis L’euro ha potenciat un nivell ferotge de competència, estratègics, i dotar-nos d’instruments vetats amb una divisió del treball imposada en dos sentits. En o minorats a la zona euro: el proteccionisme; primer lloc, s’ha consolidat la dualització de les econo- la regulació ambiental, social i laboral; la mies de la regió, en la qual els territoris del centre dis- redistribució de la renda; la planificació posen d’un teixit productiu exportador potent, mentre social i participativa de la inversió i altres que a la perifèria ha perdut capacitat productiva, alhora eines microeconòmiques per teixir una que ha absorbit superàvits comercials amb el corres- economia solidària.� ponent creixement del deute. En segon lloc, l’euro ha transmès l’estratègia alemanya de devaluació salarial per tenir millors preus de cara a les exportacions. Si bé l’economia convencional ha titllat la devaluació de la moneda d’un instrument d’empobriment del veí, el cert és que l’empobriment s’ha estès en totes les economies veïnes a través de les reduccions de salaris, que ja no són font d’avantatge competitiu, sinó que han esde- vingut una imposició. Disposar d’una moneda pròpia té avantatges per- què permet que una economia controli algunes varia- bles importants: el tipus de canvi, que altera la relació de preus amb l’exterior quan es donen desequilibris comercials, i els tipus d’interès, que poden fomentar o frenar la inversió i l’endeutament. També permet que el Banc Central financi els dèficits públics dels estats. Fonamentalment, però, sortir de l’euro és un trenca- ment amb una estructura jeràrquica de sotmetiment de les economies i amb un model neoliberal que prioritza Directa 450 21 de març de 2018 IMPRESSIONS 17

La sortida de l’euro pot ser una solució a la crisi econòmica?

Banc central i moneda pròpia: una condemna per a Catalunya

Gabriel Colominas Economista, analista de fons d’inversió financers

l diner és l’últim artífex del sistema de preus, el baixos del Banc Central Europeu, ha tingut uns costos De mica en mica, es van anar pal·liant els efectes qual permet l’intercanvi i el comerç, ja que faci- exageradament alts per a l’economia, però molt especi- de la bombolla productiva i l’euro ha quedat com una Elita –sota un comú denominador– la coordinació alment per a la societat. A Espanya, el fet que la mida moneda única a la qual els governs de països tenden- de productors i consumidors. És també l’element indis- de la bombolla fos tan gran es deu a un seguit de factors. cialment deficitaris no hi tenen un accés directe, una pensable perquè el sector bancari pugui dur a terme Amb l’artificial equilibri de tipus de canvi establerts moneda amb la qual no poden fer i desfer a voluntat. la seva activitat de canalització de l’estalvi cap a tota entre les monedes nacionals i la moneda única, es va La separació entre el control del pressupost i el con- mena d’activitats productives. És per aquest motiu que sobrevalorar el poder adquisitiu de moltes d’aquestes trol del valor de la moneda és essencial per mantenir plantejar-se quin camí s’hauria de seguir, en cas que monedes, sense que la pesseta en fos una excepció. el dèficit a ratlla i el valor del diner estable. L’exemple Catalunya esdevingués un estat independent, és com- Tradicionalment, Espanya mai no havia gaudit d’una d’Espanya és totalment paradigmàtic en aquest sentit: pletament pertinent. política monetària de conservació del poder adquisitiu, quan el govern no tenia capacitat per afrontar el dèfi- Analitzar la permanència o no de Catalunya en la mo- i el segle XX no en va ser una excepció. Entre el 1959 cit acumulat, posava en marxa la impressora i salvava neda única europea només es pot fer coneixent quines i el 1998, la pesseta va patir un total de nou devaluaci- la situació envilint la pesseta i fent empassar a tots els han estat les situacions pretèrites i com han ons, i durant aquest període va perdre el 75,1% del seu ciutadans l’impost silenciós de la inflació. afectat el conjunt de l’economia catala- valor respecte al marc alemany. La sortida de l’euro acabaria irremeiablement amb na. La bombolla productiva, mal ano- Aquesta pèssima gestió de la política monetària va en- la creació d’un Banc Central Català i d’una moneda menada immobiliària, gestada gegar una sèrie de dinàmiques totalment nefastes per pròpia per a Catalunya. Atès que la temptació per als al caliu dels tipus d’in- al creixement econòmic a llarg termini. El conjunt de nostres governats és més que evident i tenint en comp- terès artificial- la població va viciar el seu estalvi dirigint-lo de for- te tots els precedents ja comentats, ¿seria realment ment ma quasi exclusiva cap a actius immobiliaris, pisos convenient enfrontar-se a la pèrdua de valor continuat i apartaments, que bàsicament es van utilitzar com el d’un hipotètic florí català? Per no parlar dels enormes mètode més eficient de transmetre l’estalvi entre ge- costos de transacció que se solen produir en canvis de neracions. Aquest no és un fet exclusivament espanyol tals dimensions. El diner és, essencialment, un supervi- o català, però el rerefons monetari el va impulsar de vent, i és per això que és de naturalesa poruga. Davant forma molt important. Això es reflecteix en la taxa de dels rumors de sortida de l’euro, molt probablement propietat immobiliària espanyola: el 83% dels habitants es produirien retirades generalitzades de dipòsits de d’Espanya tenen almenys un habitatge en propietat. El totes les entitats financeres amb seu a Catalunya, en- fet que Espanya fos un dels països financerament menys tre elles el primer banc d’Espanya, Caixabank, i un al- desenvolupats tampoc no va ajudar que els estalvis no tre d’importància europea creixent, el Banc Sabadell. es col·loquessin en cap dels actius alternatius, com ac- Suposant que el fràgil capital d’aquestes dues entitats cions de companyies cotitzades a borsa. sobrevisqués a un terratrèmol de tals dimensions, es La recepta per a una bombolla perfecta es va deslocalitzarien per evitar veure els seus dipòsits i ac- completar amb l’entrada de l’euro. Durant la gran tius convertits en una futura moneda de valor poten- convergència europea (1998-2006), demostrada cialment desconegut. Això potenciaria una desbanca- posteriorment fallida, quan rització de Catalunya, quelcom molt perjudicial a curt es creia que la Unió Europea i mitjà termini. A més a més, les entitats que decidissin es podria moure a una sola quedar-se perdrien l’accés directe a l’aixeta de liqui- velocitat, el diferencial entre ditat del BCE, mecanisme especialment necessari en els tipus d’interès bancaris moments d’incertesa. i del deute públic pràctica- També cal dir que quedar-se dins la moneda única ment va desaparèixer. Es també comporta alguns maldecaps. Hem de tenir en va confondre els agents compte l’efecte multiplicador que produeix l’euro du- econòmics fent-los creure rant els cicles expansius impulsats pel diner barat i les que no existia una referèn- posteriors recessions, d’aquí que no tenim la certesa cia essencial entre invertir que això no es repetís. De totes maneres, quedar-nos en deute alemany, por- fora de l’euro tampoc asseguraria que un fenomen com tuguès, espanyol o grec. aquest no afectés una economia amb un teixit productiu Quelcom semblant va pas- tan interconnectat amb Europa com ho és la catalana. sar en la resta de l’economia, Un banc central amb moneda pròpia seria una con- i els senyals erronis enviats demna per a aquest país. En canvi, acceptar la política per part del Banc Central monetària dictada pel Banc Central Europeu no només Europeu van generalitzar les ens evitaria tenir l’enemic a casa i assolir a llarg termini males inversions, però, com uns pressupostos governamentals més equilibrats, sinó hem vist, la bombolla i la poste- que probablement ens proporcionaria una estabilitat rior crisi no han estat pas culpa de la capacitat adquisitiva superior a la que podríem absoluta de ningú, tampoc de l’euro. assolir per nosaltres mateixos.� 18 IMPRESSIONS 21 de març de 2018 Directa 450

pàgina oberta

La mordassa del mur de Múrcia

Joaquín Contreras Rivera | @SoterramientoMu Portaveu de la Plataforma Pro-Soterrament

a proposta d’ar- separadores de la nova els seus nassos, amb ca seguint l’exemple de ribada de l’AVE a línia ferroviària que una repressió insti- Gandhi i no declinen les LMúrcia se sustenta dividiran la ciutat tucional impensa- mobilitzacions, enfront en una línia d’alta velo- i la mobilitza- ble en un estat d’un delegat del govern citat que serpenteja per ció ha adquirit de dret, abo- que ha endurit la seva es- la Comunitat Valenciana una dimen- nant la cris- tratègia amb l’objectiu clar –Novelda, Montfort i Elx– sió especial pació social de desprestigiar i crimina- Malgrat les i per la de Castella-la en prendre i el patiment litzar aquesta plataforma Manxa –Conca–, i que consciència d’uns barris i d’atemorir la ciutadania, multes, cada allarga el recorregut a de la situa- obrers al sud que pateix una repressió Madrid un 25% més que la ció real de de la ciutat institucional impròpia dia, centenars línia històrica Cartagena- partició de de Múrcia, d’un estat de dret, amb ra- Chinchilla-Albacete. Això la ciutat, que tan sols a ons tan insignificants com de veïns suposa un trajecte de ara ja és evi- un tret de “menjar pipes i llençar les 100 quilòmetres més dent. Des del pedra de la closques de manera des- segueixen i l’abandonament de la 12 de setembre, casa consisto- afiant davant dels agents línia Cartagena-Múrcia- diàriament, cen- rial, però que de la policia”, que farien dient que no Madrid, amb més de 150 tenars de veïns es veuen com la ciu- riure si no anessin acom- anys d’antiguitat, que ver- manifesten en aquest tat creix cap al nord panyades d’una sanció de volen el mur tebrava la regió amb les punt; durant tres dies mentre es provoca la 1.000 euros. parades intermèdies. Una consecutius es van ocu- nostra ruïna urbanística, No obstant això, s’han dura garrotada a la infra- par les vies de manera / GERARD PLA econòmica i sociològica. produït reaccions a favor estructura ferroviària de pacífica i es va suspendre Amb centenars de mem- nostre, fins i tot de per- la regió més mal dotada de la circulació ferroviària, bres de la Policia Nacional sones que altres vegades trens de tot Espanya, sen- amb l’objectiu de forçar per imposar una solució censuraven les nostres se un sol quilòmetre de via una negociació que evi- no acceptada per la socie- actuacions, i que han ar- electrificada. El ferrocarril tés la partició de la ciutat. tat murciana. Per afrontar ribat a criticar la situació com a element vertebra- No es tracta d’una opo- nifestació i reunió que la aquesta situació de veri- impresentable provoca- dor de la regió es pot do- sició a l’arribada de l’AVE Llei Mordassa restringeix. table violència institucio- da pel delegat del govern. nar per perdut. a Múrcia, sinó que es du- Hem viscut moments nal, ens hem vist obligats a Com a exemple, us tras- Després de la proposta gui a terme com es va pac- de tensió i proclamat recórrer a una campanya llado un tuit d’un murcià de la ministra de Foment, tar el 2006, amb les vies sempre la defensa pa- de finançament col·lec- magistrat del Tribunal Ana Pastor, i el president soterrades i sense dividir cífica i no violenta de la tiu, amb la qual esperem Suprem, Antonio Sales: Valcárcel, el 2014, d’una la ciutat, tal com tampoc nostra tesi, tot i que s’han evitar que la defensa dels “Fa temps, jo vaig ser crític arribada de l’AVE a la regió ha passat a Valladolid, on produït certs episodis vio- drets ciutadans –i dels in- amb la Plataforma, però que transgredia un conve- deu anys després de l’ar- lents esporàdics que hem teressos generals de ciu- si la Delegació del Govern ni signat el 2006 entre les ribada de l’AVE amb una condemnat sense pal·li- tat– recaigui sobre la but- els multa simplement per tres administracions pú- promesa de soterrament atius. Una pluja de mul- xaca de persones, moltes concentrar-se pacífica- bliques –estatal, regional posterior, no s’ha dut tes, moltes de les quals d’elles pensionistes amb ment, han de recórrer i municipal– que resolia el a terme, i Valladolid ha sense cap fonament, han recursos escassos. les sancions i segur que pas per la ciutat de Múrcia quedat partida definiti- estat ordenades des de la Aquest és el panora- s’imposarà la veritat. Ha amb un soterrament del vament per la línia d’alta Delegació del Govern, so- ma que estem vivint a la de respectar-se la defen- trajecte urbà i una nova velocitat. Les mobilitza- bretot després de l’arriba- ciutat de Múrcia, que ha sa pacífica dels drets. En estació soterrada i inter- cions s’han succeït diàri- da de Francisco Bernabé transcendit a la resta d’Es- això tenen el meu suport.” modal, es va accentuar la ament durant més de sis –antic conseller d’Obres panya. La nostra mobilit- Els ciutadans mante- lluita que la Plataforma mesos. El 30 de setembre, Públiques–, i el cessa- zació ja està sent objecte nim les nostres mobilit- Pro-Soterrament ha estat més de 50.000 ciutadans ment de qui administra- d’atenció per part de col· zacions perquè s’ajusten defensant des de fa gaire- vam sortir als carrers de la va el càrrec a desgrat del lectius socials que lluiten al dret, són pacífiques i no bé trenta anys. Les con- capital en defensa del so- ministre de Foment, que per causes justes i que ens violentes, compten amb el centracions pacífiques al terrament. Però no ha ser- exigia més duresa contra han mostrat la seva soli- suport de la ciutadania, pas de nivell de Santiago el vit de res davant els tres els ciutadans. daritat i el seu suport. No defensen els interessos Mayor cada dimarts eren governs, que han promo- Malgrat tot, cada nit, obstant això, els nostres generals de la ciutat i la gairebé un ritual reivindi- gut una campanya d’as- centenars de veïns –de governants mantenen la regió i no responen a la catiu que no causaven cap setjament policial amb manera pacífica i no vi- seva tesi inamovible, que consigna de cap grup po- problema greu a Foment, un desplegament despro- olenta– segueixen dient: només compta amb el su- lític. I reaccionen davant tret d’alguna aturada de la porcionat mantingut inin- “No volem cap mur, no vo- port d’una elit social que de l’absolut despropòsit, circulació de trens puntu- terrompudament més de lem que ens expulseu de la li és submisa per pròpia com és l’obstinació de fer al i curta. Però a partir del 180 dies, amb l’objectiu nostra ciutat”, mentre són conveniència. arribar l’AVE a l’estació de setembre, els veïns han evident de generar por testimonis de com aquest Però els veïns mante- Múrcia, en superfície, di- vist avançar les pantalles i atacar la llibertat de ma- mur es consolida davant nen la seva lluita pacífi- vidint la ciutat.� Directa 450 21 de març de 2018 CRUÏLLA 19

lla Manresa des de baix Cru ï

L’Ateneu Popular La Sèquia / SERGI RUGRAND

Vicent Almela i Guille Larios | @La_Directa

El moviment popular ha mb el teló de fons de les munta· de la ciutat, amb residències i urbanit· nyes de Montserrat, rodejada de zacions, deixant el nucli antic de la ciu· consolidat una xarxa de Aséquies i la confluència propera tat progressivament deshabitat. Avui dia, entre els rius Llobregat i Cardener, és des prop del 40% del parc d’habitatge del bar· projectes d’habitatge, d’on s’alça la capital del Bages. A mesura ri vell de Manresa està buit. De fet, s’ha que penetrem en els seus carrers, la pers· convertit en la ciutat on hi ha el percen· pedagogia i cultura per pectiva de Manresa revela un municipi tatge més alt de pisos buits de Catalunya que ha integrat en la seva composició ur· (uns 8.000), que representen el 23% del donar resposta a les bana el pas de civilitzacions dels darrers parc d’habitatge. segles, així com el llegat de les diferents Aquest centre històric laberíntic de necessitats de veïnes fases de creixement i decadència indus· botigues i bars, d’edificis nous, rehabili· trial i econòmica a la regió. tats, mig esfondrats o abandonats és un i famílies afectades La darrera, d’expansió urbanística, es dels barris més empobrits de Manresa. va originar al llarg del segle passat amb Tanmateix, és el que concentra ràtios per l’exclusió i els l’afluència de migració obrera provinent d’immigració més elevades i on residei· del sud de l’Estat espanyol que venia a xen moltes de les persones d’economies desnonaments treballar a les empreses manresanes del més precàries, que hi troben habitatges potent sector tèxtil. Fàbriques als límits més assequibles i modestos. de l’àrea industrial de Barcelona que, Des d’aquí és on el moviment popular de amb el pas dels anys, van tancar i van la ciutat ha desenvolupat un projecte polí· redirigir el flux de mà d’obra cap a la in· tic centrat en l’acompanyament i el reallot· dústria del transport i l’automòbil, en fac· jament de famílies que no poden pagar el tories com Lemmerz o Pirelli. Tot plegat lloguer, persones que viuen en barraques, va fer que a les fàbriques i al sector miner infrahabitatges o viuen okupant pisos sense de la comarca, tanmateix, ressorgís la tra· les condicions d’habitabilitat. dició de lluita i mobilització social. Col·lectius provinents de diferents L’arribada de més població, alhora, va espais polítics han aconseguit llimar di· comportar l’edificació massiva als afores ferències ideològiques per articular 20 CRUÏLLA 21 de març de 2018 Directa 450

procés d’aconseguir habitatge, però so· bretot en la manera de funcionar. Som com una gran família, sempre a punt per donar suport quan algú ho necessita”.

Un espai d’educació crítica i popular Sortint de La Sèquia creuem la plaça Major per arribar al número 12 del carrer Sobreroca, on es troba el Bloc 4 –okupat el mes de febrer de 2015– i on des d’aleshores viuen diverses famílies que no disposaven d’un habitatge. Als baixos d’aquest edifici s’engegava, l’octubre de 2016, el projecte de l’Escola Popular de Manresa, amb l’ob· jectiu “d’oferir un reforç escolar als infants a qui les seves famílies –moltes d’elles re· sidents als blocs d’habitatges– no podien pagar un professor particular, o que pel fet de ser famílies migrants que gairebé no parlaven l’idioma i, per tant, no podi· en ajudar les criatures amb els deures”, detalla Clàudia Sorinas. Perquè ens expliqui com funciona el dia a dia del projecte ens trobem a les portes de l’escola amb Bamba Lamine, Bamba Lamine, un nen d’onze anys –un dels 40 infants d’onze anys, que són actualment usuaris de l’espai–, ens explica què que ens obre les portes del centre: “Que fan a l’Escola com et podria explicar què és l’escoleta? Popular / SERGI Doncs mira, a les cinc, quan acabem el RUGRAND col·le, ja s’obren les portes. Aleshores, venim aquí i això és un espai on ens en· senyen moltes coses, fem activitats, fem els deures, sortim a jugar... Normalment, quan arribem sempre hem de fer els deu· res que ens manen al col·le, que intentem fer al principi i d’una manera ràpida però conscient, per després poder participar en l’activitat que ens han preparat els pro· un front d’acció unitari, de vocació ria a l’ordre actual de les coses que vo· que acull l’Obra Social del Bages i a mol· fessors i les professores d’aquí”. transversal, vertebrat al voltant de la lia crear un món diferent. “L’Ateneu va tes altres que s’adrecen a Serveis Socials, Lamine ens explica que cada dia l’espai Plataforma d’Afectades per la Hipoteca fer convergir gent de sensibilitats molt més enllà d’una pensió o alberg, sovint es divideix en quatre àrees: lectura i com· i contra el Capitalisme diferents i ha estat el pal en un altre municipi”, explica Clàudia prensió, tangram, berenar i joc de mate· del Bages (PAHC) i sota el de paller, l’espai de troba· Sorinas, membre de la PAHC. màtiques. “Cadascú va a l’espai que li ve sostre comú de l’Ateneu da des d’on s’han gestat Quatre dels set immobles són pro· de gust, depenent del que tingui ganes de Popular La Sèquia. Des de l’Ateneu directament o indirec· pietat de la Societat de Gestió d’Ac· fer, i si jo, per exemple, no vull fer mate· “El context social de Popular La Sèquia ta molts dels projectes tius Procedents de la Reestructuració màtiques avui, ja ho faré la setmana que Manresa ha obligat els col· han impulsat actuals”. Bancària (SAREB), la societat mercantil ve”, detalla. A les set és hora de tancar lectius a obrir-se i crear es· projectes propis, I afegeix que setmanal· creada i gestionada pel govern espanyol les portes i marxar cap a casa, i mentre pais de participació polí· com la sala ment hi passen centenars després del rescat bancari. L’evolució del a algunes d’elles les venen a buscar, les tica més amplis, a parlar d’actes, l’espai de persones de molts col· perfil de reallotjades per la PAHC ha can· altres marxen soles perquè són veïnes del i dirigir la seva militància lectius, com el CDR, les viat els darrers anys, passant dels casos barri i les seves cases són a prop. “Amb cap a espais menys còmo· de dansa i circ bastoneres Manrússia d’afectades per la hipoteca a les actuals molts nens i nenes de l’escoleta ja ens des, menys d’autoconsum, o la biblioteca Van del Pal, Arran, Acció situacions de vulneració i violència es· coneixíem abans perquè som veïns, tot amb gent amb qui abans hi Lila, la PAHC, l’Escola de tructural, persones sense papers, ma· i que gràcies a l’escoleta també treballem havia poc tracte en no coincidir-hi”. Ens Dones, el SEPC, la Xarxa d’Aliments, la laltes o directament sen· per tenir una bona amistat ho explica Nil Saladich des d’una de les cooperativa de consum La Guixa o el se habitatge. En tot aquest i un bon vincle”. sales polivalents de La Sèquia, un palau cor reivindicatiu Els Incordis. El mateix procés, la PAHC demana A banda de fer els deu· senyorial okupat ara fa set anys –quan era Ateneu també ha impulsat projectes pro· a les famílies que s’impli· Des de 2013 res i ajudar amb el reforç propietat de l’orde religiós de les Filles pis, com la sala d’actes, l’espai de dansa quin en la plataforma, al· s’ha donat una escolar, l’objectiu de l’es· de Sant Josep–, a tan sols 200 metres de i circ o la biblioteca, que és més flexible menys durant un mes, do· alternativa coleta, segons ens ex· l’Ajuntament. El consistori en va adqui· en temps d’exàmens que els horaris de la nant suport a altres veïnes habitacional pliquen des de la PAHC, rir la titularitat quan l’ordre de desallotja· biblioteca municipal. Finalment, l’ampli que necessiten un espai i formativa també és “reflexionar i ment era imminent. L’activista, membre pati de l’edifici ha servit per construir un on viure. a 170 persones, debatre sobre temes que de l’Ateneu i de l’Escola Popular (conegu· rocòdrom, que serveix com a espai de Gràcies a la negocia· ens afecten, als nens i als da com a escoleta), afegeix: “El contacte joc per als infants de l’escoleta popular. ció i pressió de la PAHC, la majoria famílies adults, amb el context so· ha estat molt positiu, les mobilitzacions al Bloc 2 –okupat el 2014– precàries cial en què vivim”. Quan a Manresa compten ara amb nova gent Set blocs recuperats en set anys la majoria de les residents preguntem a Lamine com que s’hi ha sumat i que va més enllà Des del naixement de la PAHC Bages ja han aconseguit un lloguer social. Al es treballa això, ens explica que molts d’un perfil de gent blanca de classes més a l’ateneu La Sèquia, fins a set edificis han Bloc 3 hi ha disset pisos on viuen quinze cops a l’espai de lectura treballen textos o menys benestants”. estat recuperats per reallotjar-hi famílies. famílies. Najia Daliri, veïna d’aquest bloc, on es parla de l’assetjament escolar o la Des de l’any 2013, amb la primera oku· ens explica com s’ha implicat en totes les violència, “i aquí fem reflexions i debats La Sèquia com a pal de paller pació, s’ha donat una alternativa habita· assemblees de la PAHC des que va ser re· sobre per què no ho hem de fer. També L’any 2009 va ser el punt de partida del cional i formativa a 170 persones, la ma· allotjada, ja que “tan sols aquest col·lectiu fem representacions teatrals sobre el que moviment popular actual. Saladich ex· joria famílies precàries que no obtenien m’ha ofert una solució a la meva situació”. estem treballant, per així resumir el tema plica com el projecte de La Sèquia va fer cap resposta per part d’administracions Des del Bloc 7, alliberat el passat mes de conceptualment i poder fer una reflexió possible un espai de trobada de gent que públiques. “L’Ajuntament segueix sense gener, Miryan Malki afegeix: “Li dec tot col·lectiva o un debat”. Lamine acaba l’en· compartia un ideari comú, gent contrà· donar solució a la majoria de les famílies a la PAHC. Elles m’han acompanyat en el trevista enviant un missatge a tots els nens Directa 450 21 de març de 2018 CRUÏLLA 21

i nenes de Manresa: “Recomanaria a tots els nens que vinguessin a passar la tarda amb nosaltres. Fem els deures, activitats en grup, juguem, pensem, reflexionem... Quan quedin places, correu cap aquí!”.

Treballar la ràbia i l’exclusió a tra- vés de la boxa Abans de marxar ens apropem a l’Ateneu Anarquista La Ruda –a escassos cinc mi· nuts caminant des de l’Escola Popular–, un espai okupat el 2015 per un conjunt de persones del moviment llibertari per tal d’encabir inquietuds i projectes al marge de les institucions. El passat mes d’octu· bre, s’engegava al soterrani d’aquest edi· fici l’Escola Popular de Boxa. Bernat ens recorda que el projecte va sorgir després de comprovar la realitat dels nois del bar· ri: “Vam veure que hi havia molts xavals –normalment entre els 14 i els 22 anys– que es passaven el dia al carrer donant voltes El rocòdrom sense gaires coses a fer. Vam pensar que és una de les estaria bé poder-los oferir un espai on infraestructures trobar-se i fer una pràctica esportiva del del moviment popular seu interès, com pot ser la boxa, i a partir / SERGI d’aquí saber com estan, què necessiten RUGRAND i treballar alguns valors”. Després de ficar-se en contacte amb la PAHC per explicar-los el projecte, van començar amb la difusió i aviat van en· gegar l’activitat, que de moment es ba· sa en un entrenament d’una mica més d’una hora un cop per setmana. “Alguns Desenes dels nens que venen a l’escola de boxa L’altra dificultat principal té a veure de persones són de famílies de la PAHC, i també hi amb l’estigma social quan es relacionen i famílies viuen ha les educadores socials “còmplices” els xavals de barri amb la pràctica de la als set blocs okupats –que els diem nosaltres–, que també ens boxa, ja que, segons Bernat, socialment a Manresa deriven xavals. Des de l’inici del projec· salten totes les alarmes: “Nosaltres in· / SERGI te han passat per l’escola una trentena tentem treballar tota la pràctica de la RUGRAND d’adolescents, tot i que l’assistència sol boxa amb una perspectiva pedagògica. ser irregular per la situació difícil en què I el que veiem és que molts dels nanos es troben, i de moment els tenen molta ràbia a dins acompanyants només po· i no se la treuen per les dem assumir un entrena· realitats que els toca viu· ment d’un dia a la setma· “Vam pensar re, i, aleshores, el que in· na, però la idea és –amb el que estaria bé tentem aquí treballar és temps– poder consolidar oferir-los un aquesta ràbia. No evitar-la, el projecte i obrir més di· lloc de trobada sinó canalitzar-la. A més a es”, comenta Bernat. on practicar un més, quan fas boxa tu ja L’espai, a banda de la esport del seu pots veure més o menys boxa, també compta amb com està el nano. Ja saps màquines de gimnàs per interès, com la si està nerviós, si és un poder fer altres activitats: boxa”, diu Bernat nano que necessita apo· “Aquesta estona ens ser· derar-se”. Per concloure, veix també per poder parlar amb ells Bernat ens diu: “Per nosaltres, el més d’altres temes. Anem tenint converses important és que els nanos tinguin un informals i així és com entrem en con· espai on sentir-se còmodes i segurs, i on tacte amb les necessitats que tenen, la estableixin un vincle perquè no es que· seva realitat, i a poc a poc anem creant din tot el dia al carrer amb totes les coses un vincle”, afegeix. perjudicials que això pot tenir per a ells”.� 22 RODA EL MÓN 21 de març de 2018 Directa 450

El Caire LA LLUITA PER LA EGIPTE MEMÒRIA A EGIPTE Set anys després de la Primavera Àrab, les egípcies combaten per preservar els records de la revolució malgrat els esforços del règim per esborrar-los

Marc Español | @mespanolescofet El Caire

na de les primeres tendes de campanya que va entre els Germans Musulmans i les totpoderoses forces veure florir la plaça Tahrir del Caire en esclatar armades i, a partir de l’estiu de 2013, pel règim militar Ula Revolució del 25 de gener de 2011 va ser la d’al-Sisi, va fracassar. El sistema no va caure. dels mitjans de comunicació. Coronada amb un cartell Amb la derrota de les forces revolucionàries i la vic- que la batejava com “el punt de recollida de fotografies tòria d’un sistema reforçat, una altra batalla –molt més i vídeos”, la iniciativa havia estat impulsada per activis- subtil– s’obria pas. Amb les places silenciades i els car- tes, blogueres i defensores dels drets humans, i tenia rers ensangonats, era l’hora del règim d’assaltar la me- per objectiu reunir tot tipus de continguts multimèdia mòria col·lectiva. enregistrats durant les manifestants per tal de fer-los “En el període posterior al 2011, el Ministeri d’Educa- públics a la xarxa tan de pressa com fos possible. ció d’Egipte explicava als currículums escolars l’èxit de la Segons Human “Proporcionar aquests continguts ajudava a demostrar Revolució del 25 de gener a través de la caiguda de Hosni que el govern només estava difonent mentides, rumors Mubarak, convertint-lo en l’únic blanc de la insurrecció. Rights Watch, 1.000 i notícies falses. I la importància d’aquest material tam- D’aquesta manera, el sistema militar i policial que encara persones van ser bé raïa en el fet que les violacions podien ser provades: governa Egipte, i que havia donat suport a Mubarak, en vídeos que mostren un policia disparant contra mani- sortia exculpat, mentre l’expresident es convertia en el assassinades en el festants pacífics o una foto d’un franctirador apuntant boc expiatori. Com a participants de l’aixecament, des contra algú”, explica en el seu bloc Ramy Raoof, un dels de 2011 i sempre que vam poder fins a finals de 2013, la desallotjament de membres d’aquell projecte. demanda era que ‘el poble vol la caiguda del sistema’. l’acampada pro-Morsi La tenda dels mitjans era només una de les moltes Indubtablement, aquell sistema no va caure el 2011, ni iniciatives aparegudes a Egipte arran de la revolució que tampoc ho va fer en cap de les eleccions o cops d’Es- tenien la voluntat manifesta de contestar, no només el tat que han tingut lloc des d’aleshores”. Paraules d’un discurs oficial que el règim de Hosni Mubarak estava in- membre de Mosireen –col·lectiu de mitjans egipci nas- Amb les places tentant imposar sobre els esdeveniments en curs, sinó cut de l’explosió del periodisme ciutadà i de l’activisme silenciades també la narrativa construïda durant les tres llargues cultural durant la revolució– que exemplifiquen el refi- dècades de dictadura prèvies a l’aixecament. nament amb què l’actual règim egipci intenta imposar i els carrers “En períodes de transició, la gent sovint desafia una narrativa pròpia sobre el període revolucionari que ensangonats, el allò que creu saber sobre una situació”, explica Judy va inundar el país entre els anys 2011 i 2013. Barsalou, politòloga estatunidenca que ha estudiat les Segons Menna al-Masry –encarregada del programa règim va assaltar la actituds de les egípcies respecte a la justícia i la rendi- sobre veritat, memòria i conflicte de l’Associació per a ció de comptes en l’època posterior a Mubarak. “I el fet la Llibertat de Pensament i Expressió (AFTE)–, després memòria col·lectiva que una transició estigui en marxa pot reflectir que la d’un període de conflicte l’Estat ha d’impulsar comis- gent ja ha rebutjat les narratives de l’Estat sobre el pas- sions i llocs de consciència com memorials i museus, sat i està intentant introduir un nou ordre”, continua. a més de commemorar l’esdeveniment, uns mecanismes que a Egipte només han servit als interessos del règim. Egipte es fon a negre “En els temps de Mohamed Morsi (2012-2013) es va es- Tanmateix, les possibilitats que les demandes ciutadanes criure un informe sobre els fets succeïts entre el febrer de “pa, llibertat i justícia social” arribessin a materialit- de 2011 i el moment de la seva elecció com a president”, zar-se i que la democràcia s’obrís pas des de les cendres comenta al-Masry, però “l’informe no es va publicar d’un govern autocràtic van començar a esvair-se ràpi- i segueix sent secret”. Així mateix, el procés “es va repe- dament. La revolució, segrestada primer per un pacte tir una altra vegada amb [els enfrontaments de] Rabaa Plaça Tahrir Directa XXX XX de XXXXX de 2017 RODA EL MÓN 23 del Caire l’any 2011 / AHMED ABD EL FATTAH

(2013), quan hi va tornar a haver una Comissió de la Per a Barsalou, l’arxiu 858 és un exemple de la de- Veritat que va investigar els incidents. De nou, va ser mocratització del procés de construcció de la memòria una comissió molt esbiaixada” que concloïa que “no col·lectiva. “A Egipte hi havia molta gent fent fotografi- s’hi havia comès cap crim i que no hi havia hagut un ús es, creant art, fent grafits, elaborant pel·lícules sobre les excessiu de la força”. Segons Human Rights Watch, al manifestacions, compartint les imatges pròpies amb ami- voltant de 1.000 persones van ser assassinades pels cos- gues que havien estat ferides o assassinades”, enumera sos policials i militars durant el desallotjament de cam- la investigadora, que defensa que “aquella fou una forma paments de simpatitzants pro-Morsi, llavors ja deposat. clau en què la memorialització va tenir lloc”. “Un [altre] mecanisme utilitzat per l’Estat és el fi- “La Revolució egípcia va suposar definitivament una nançament de memorials, com els de les places Tahrir ruptura en la consciència de les egípcies, i aquesta ruptu- “El sistema no va i Rabaa”, continua la investigadora, que recorda com ra va crear un espai per a discursos sobre el passat, el pre- el primer “glorificava la Revolució i alhora el rol de la sent i el futur”, rememora al-Masry. “Aquest diàleg, sota caure el 2011, ni policia i l’exèrcit en protegir-la”, d’acord amb la nar- el règim actual, està sent oprimit i suprimit”, de manera amb les eleccions rativa oficial. “En el cas Rabaa, hi ha un símbol d’una que “no hi ha espai per continuar-lo en espais públics. esfera (el poble egipci) abraçada per dues figures que [...] Però hi ha espais alternatius on la gent ja està tenint ni els cops d’Estat”, representen l’exèrcit i la policia”, la qual cosa obvia “el aquests diàlegs”. I remarca: “Sí, és un diàleg sota una que va tenir lloc a Rabaa, que és una de les pitjors mas- força terroritzant, però encara existeix”. “Aquesta lluita diu un membre del sacres de la història moderna d’Egipte, si no la pitjor”. no és única de la societat egípcia”, arrenca la membre col·lectiu Mosireen “L’Estat utilitza tots els instruments disponibles per de Mosireen: “La nostra és una més entre tantes altres ser a tot arreu i intentar afectar la manera com la gent que han tingut lloc en el passat i aquelles que vindran”. recorda el passat i imagina el futur”, agrega Barsalou, Segons defensa Barsalou, els espais de memòria al- que afegeix l’ús de la televisió, la ràdio, els diaris, les ternatius tenen primerament l’objectiu de buscar el re- Per combatre xarxes socials i les escoles a la llista d’al-Masry. coneixement del dany causat a les víctimes de l’abús de l’ofensiva estatal de poder, l’absència del qual fa impossible refer els llaços No oblidar-ho mai al país. “Sovint hi ha una forta empenta per a promoure desmemòria han Per combatre aquesta ofensiva estatal sobre la memòria la reconciliació en un intent de crear pau social i polí- impulsat un arxiu col·lectiva, el grup Mosireen va impulsar a mitjans de tica, però això suposa una càrrega sobre les víctimes gener un arxiu que, inicialment, contenia 858 hores de i les supervivents, i és injust demanar-los-ho en absència amb milers de fotos, vídeos i milers de fotografies i documents que retraten d’una justícia real”, exposa. “La justícia ha de precedir històries del període revolucionari des de centenars de la reconciliació”. vídeos i documents perspectives diferents. “La justícia és legal i és històrica”, segueix al-Masry. “El règim actual, que forma part d’aquell al qual ens “La justícia històrica s’aconsegueix mantenint vives oposàvem l’any 2011, està intentant eliminar la idea de les memòries i perseverant-les per no oblidar-ho mai. revolta, la idea d’aquell 25 de gener, mentre que nosaltres A la vegada, la justícia històrica contribueix al vessant estem intentant mantenir-ne la memòria viva, perquè legal de justícia, en la mesura que, en el futur, podrem aquell moment tornarà”, comenta el col·lectiu, que afe- consultar els arxius, com el de Mosireen, per arribar geix: “Mai hem reclamat cap neutralitat, ni com a grup ni a alguna forma de compensació i perdó per part dels com a arxiu, perquè no busquem imitar el rol periodístic agressors”. I conclou: “Mantenir vives les memòries d’observador. Creiem en les demandes del 25 de gener pot contribuir –d’aquí a 30, 40 o 50 anys– a alguna i estem profundament compromeses amb la revolució”. forma de justícia”.� 24 RODA EL MÓN 21 de març de 2018 Directa 450

LA TERRA, PER A QUI LA COMPRA?

La repressió s’acarnissa amb les comunitats indígenes Buenos Aires a l’Argentina que intenten combatre la privatització ARGENTINA i la concentració de terres en mans estrangeres

Cecilia Valdez | @dendeveras La Plata

iuen que som terroristes; però, si ho som, on roba. La violència policial contra les protestes en suport ïm pràctiques i sabers culturals que transmetem d’una són els morts? Els morts els posem nosaltres. del líder polític empresonat va posar fi a la vida de l’ac- generació a una altra. Aquesta concepció de relació “DAquí no hi ha terrorisme, aquí hi ha un poble tivista Santiago Maldonado l’agost passat, en un capítol i complementarietat difereix àmpliament del valor utili- fart, que es defensa com pot, amb pales, matxets, serres encara per esclarir. La segona comunitat habita al llac tari atribuït des d’una mirada mercantilista occidental”, elèctriques, eines de treball. Aquest és el nostre arsenal. Mascardi. Allà, el novembre passat, una bala disparada assenyala ENOTPO en el seu quadern, on fa una decla- Si això no és un judici polític, què és?”, es preguntava des de l’esquena va causar la mort a Rafael Nahuel, un ració d’intencions de la voluntat dels pobles originaris. el líder maputxe Facundo Jones Huala el passat 28 de jove de 21 anys que participava en una protesta per a En la mateixa publicació, les comunitats indígenes febrer, durant la seva declaració en el segon judici d’ex- la recuperació d’unes terres indígenes. defensen el valor de les formes pròpies d’organització tradició al qual s’enfronta a l’Argentina. En aquest sentit, Amnistia Internacional ha manifestat política, “que són la continuïtat de les institucions an- Acusat d’un incendi intencionat a la localitat xilena recentment la seva preocupació per la repressió crei- cestrals de cada poble”. En aquest sentit, indiquen que de Pisu Pisue, Jones Huala podria ser extradit a Xile, on xent a l’Argentina contra els pobles indígenes i la falta els càrrecs polítics que tria cada comunitat com a repre- s’enfronta a penes d’entre cinc i deu anys de presó. Es de resolució d’un conflicte etern, el del territori, en un sentants són habitualment membres que són valorats tracta d’un cas en el qual totes les imputades xilenes informe on reconeix el litigi entre l’Estat argentí i els per la seva participació i compromís en la defensa dels van ser absoltes per manca de proves. En el cas de Jones pobles originaris. drets dels seus pobles, mentre que la presa de decisions Huala, que té documents argentins, el seu primer judici Així mateix, també hi ha hagut algunes notícies posi- en la majoria dels casos es fa a través d’assemblea, per d’extradició va ser anul·lat perquè es va demostrar que tives els últims dies. Després de 34 anys de denúncies, vot o per consens. s’havia torturat testimonis. fa poc es va saber que la Cort Interamericana de Drets El cas de Jones Huala ha contribuït a posar llum a Humans intervindrà en un cas obert a l’Argentina sobre Assumptes legals la lluita dels pobles maputxes a l’Argentina. Una visi- els territoris ancestrals de pobles indígenes. El conflicte La preocupació i mobilització dels pobles indígenes es- bilitat recent que també ha vingut donada per la re- gira al voltant de 634.000 hectàrees situades al departa- tà justificada. A l’Argentina, la Llei 24071, amb vigència pressió que han patit les lluites de les comunitats Pu ment de Rivadavia, al nord del país. L’associació Lhaka fins a l’actualitat, obliga a consultar els pobles indígenes Lof Cushamen (Chubut), a la qual pertany Jones Huala, Honhat –que aglutina comunitats dels pobles wichí, cho- sobre tot allò que tingui relació amb els seus territoris, i Lof Lafken Winkul Mapu (Río Negro). La primera ha- rote, chulupí, toba i tapiete– reclama que l’Estat garan- tot i que aquest mecanisme mai no s’ha complert del tot. bita unes terres que ara es troben en mans de Luciano teixi l’accés d’aquestes comunitats a les seves terres an- Però, a la vegada, el 30 de juny de 2016 es va publicar Benetton, l’empresari italià de la coneguda marca de cestrals, que es delimiti el seu territori i se’ls faciliti un el Decret presidencial 820/2016, pel qual es modifica títol de propietat. la Llei de Terres, que va permetre actualitzar el regla- ment marcat pel Codi Civil i Comercial, que fins alesho- Pobles originaris res limitava la compra de terres per part d’estrangers. Però d’on sorgeix la disputa que descriu l’informe d’Am- La nova legislació va flexibilitzar els marges normatius nistia Internacional? Segons el mapa elaborat el 2013 a favor dels inversors internacionals, que ara tenen via per la Trobada Nacional d’Organitzacions Territorials lliure per establir-se en àmbits estratègics en matèria Amnistia de Pobles Originaris (ENOTPO), a l’Argentina hi ha 39 de recursos i seguretat, cosa que ha despertat l’alarma pobles indígenes repartits entre les diverses províncies d’organitzacions socials, camperoles i de petits i mit- Internacional del país. Després del genocidi perpetrat durant el pe- jans productors, segons assenyala un informe elaborat ha alertat de la ríode de la conquesta espanyola i la consolidació de per Claudio Della Croce al portal de notícies NODAL. l’estat-nació el segle XIX, la qüestió indígena va estar Abans de la seva flexibilització, la Llei de Terres es- repressió creixent marcada per polítiques estatals que pretenien incidir tablia restriccions, tot i que mai van arribar a suposar en la vida d’aquest col·lectiu. un límit per a l’adquisició de la terra per part de par- a l’Argentina contra La Constitució argentina reconeix en el seu article ticulars provinents de l’estranger. Amb el decret que els pobles indígenes 75 “la preexistència ètnica i cultural dels pobles indí- flexibilitza la legislació, però, es pretén que més de 20 genes argentins”, garanteix la “personalitat jurídica de milions d’hectàrees de terra argentines passin a mans les seves comunitats”, “el respecte a la seva identitat estrangeres, malgrat que actualment el 6% de territoris i el dret a una educació bilingüe i intercultural”, així del país ja són propietat d’inversors forans. La violència policial com “la possessió i propietat comunitàries de les terres contra les protestes que tradicionalment ocupen” i assegura “la seva parti- Amos de la terra i l’aigua cipació en la gestió referida als seus recursos naturals”. La Patagònia és la regió més extensa del país i també en suport a un líder Tanmateix, des que l’article va ser aprovat, l’any 1994, on es produeix una major concentració de terres en po- indígena va causar s’ha avançat molt poc en aquest àmbit. ques mans. Va ser repartida sense cap tipus de control “Per nosaltres, el concepte de territori és integral. Fa entre milionaris estrangers i corporacions multinacio- la mort de Santiago milers d’anys que els nostres pobles viuen en aquests nals amb l’aval de l’Estat i el seu aparell judicial. A més territoris, que posseeixen una gran diversitat i riquesa de Benetton, també formen part d’aquest selecte grup Maldonado biològica. Som coneixedors d’aquesta diversitat i posse- el magnat britànic Joe Lewis, el creador de la CNN Ted Directa 450 21 de març de 2018 RODA EL MÓN 25

Manifestació a Buenos Aires en homenat- ge a Santiago Maldonado / ALEJANDRO CHASKIELBERG

Turner, els Suchard (amos de Nestlé), l’inversor d’ori- vada). Aquesta proporció augmenta quan es tracta gen hongarès George Soros, l’actor Sylvester Stallone, específicament de la Patagònia. Així mateix, el 79,74% el magnat ecologista Douglas Tompkins –creador de la de la superfície de terra rural estrangeritzada del país marca The North Face– i, fins fa pocs anys, el fill d’un es troba en poder de l’1,35% dels propietaris forans de dels fundadors de la multinacional Pepsico, Ward Lay. terres rurals, cosa que equival a 253 titulars. L’empresa Benetton Benetton acumula el nombre més gran de terres, ja A més, 1.113.655 hectàrees en mans d’empreses priva- que entre el 1991 i 1997 va adquirir 900.000 hectàre- des pertanyen a corporacions que tenen seu a paradi- acumula el nombre es. Tompkins, que va morir en un accident el 2015, no sos fiscals com Antigua i Barbuda, les illes Caiman, les més gran de terres, només posseïa grans extensions de terra a la Patagònia illes Verges britàniques o Luxemburg. L’extensió total xilena i argentina sinó que ostentava un dels tresors més d’aquestes terres és 55 vegades més gran que la super- ja que entre 1991 preuats actualment: l’aigua. Amo dels Esteros de l’Ibera, fície de la ciutat de Buenos Aires. la porta d’entrada a l’aqüífer Guaraní, el difunt milionari Així doncs, la concentració de la terra, la repressió, i 1997 va adquirir gestionava part d’una de les reserves d’aigua subterrània l’estigmatització i l’expropiació de qui són les seves ha- 900.000 hectàrees més importants del món. Es tracta d’un aqüífer trans- bitants originàries formen part d’un procés sota una fronterer (Brasil, Argentina, Paraguai i Uruguai), situat mateixa lògica. Les xifres abans exposades no fan més al subsòl d’una àrea de prop d’1.190.000 quilòmetres que corroborar que es tracta d’una despulla històrica quadrats, una superfície més gran que les de l’Estat es- i que l’actual govern, de marcat to neoliberal, no pre- El 79,74% de panyol, l’Estat francès i Portugal juntes. tén res més que fer augmentar els beneficis de “la seva la superfície Ara, i gràcies al fet que el decret de modificació de classe”, encara que això impliqui matar per l’esquena la llei possibilita que les adquisicions per successió he- o fer desaparèixer, com en els casos de Rafael Nahuel de terra rural reditària no passin pel registre, les 400.000 hectàrees i Santiago Maldonado. I sortir després a justificar-se. ‘estrangeritzada’ en propietat de Tompkins i les seves empreses passaran L’estigma que pesa sobre l’indígena com a entremaliat directament als seus descendents. A més, l’aqüífer tam- o com a estranger pobre que ve a aprofitar-se de la sani- és en mans de bé és cobejat per multinacionals com Coca-Cola i Nestlé. tat i l’educació gratuïta, tan en voga aquests dies, funci- Segons el Registre de Terres Rurals, aproximada- ona de manera tranquil·litzadora per a qui necessita un 253 persones ment 62 milions d’hectàrees de l’Argentina (35% del al·licient per defensar el que és indefensable, la creixent territori nacional) figura com a propietat de 1.250 ter- repressió i violència, i permet enriquir la mateixa gent ratinents (que representen el 0,1% de la propietat pri- de sempre, la qui no necessita al·licients.� 26 RODA EL MÓN 21 de març de 2018 Directa 450

ITÀLIA GIRA A LA DRETA ENMIG DE LA BANALITZACIÓ DEL FEIXISME

Les eleccions del 4 de març deixen una fotografia preocupant: el populisme falsament desideologitzat es consolida mentre el centreesquerra es volatilitza

L’anàlisi d’Alba Sidera Gallart | @albasidera Periodista

tàlia va anar a votar després de la ta, va fer el primer acte a Roma el 2015, campanya més xenòfoba que es re- acompanyada de CasaPound i amb pre- Icorda. La coalició de dretes liderada “Més turistes sència de militants del partit neonazi grec per Silvio Berlusconi i el partit-empresa i menys migrants”, Alba Daurada. Salvini, substituint el crit Moviment 5 Estrelles (M5E) de Beppe resava el cartell de “Primer, els del nord!” per “Primer, Grillo van fer campanya directament con- del Moviment els italians” ha arribat al 17,4% dels vots. tra les persones migrants. “Més turistes 5 Estrelles que El centreesquerra a Itàlia s’ha volatilit- i menys migrants”, resava el cartell de empaperava Roma zat. Renzi s’ha guanyat a pols que un gran propaganda del M5E que empaperava tot nombre de votants que es consideren de Roma. Dins la coalició dretana competien centreesquerra l’hagin abandonat. Ha fet per veure qui expulsaria més migrants si polítiques de dretes, com la reforma labo- arribava al poder. Berlusconi va prome- ral. Ha teixit complicitats i s’ha fotografiat tre expulsar-ne 600.000. Matteo Salvini, cofoi amb el líder de Ciutadans, Albert el líder de la Lliga, els vol “tots fora”. El Rivera. S’ha allunyat dels carrers, i ja no Partit Demòcrata (PD) de Matteo Renzi cal dir de les fàbriques –on s’han presen- va passar-se la campanya fent equilibris- tat, en canvi, Salvini i els postfeixistes. mes per no posicionar-se sobre la qüestió Els discursos de Renzi, que creu que migratòria. definir-se d’esquerres és antiquat, han Atiar la xenofòbia va portar bons resul- semblat cada cop més dirigits a una ca- tats. La coalició dretana va guanyar les ricatura d’elector: un radical-chic milanès, eleccions amb un 37,6% dels vots, i el M5E urbanita de bona família, que podia ser va ser el partit més votat, amb el 32,6%. Social Madrid va aconseguir 310.535 vots. d’una ciutat com Florència, però difícil- La patacada del PD ha estat sonada: Renzi, El 2013 n’havia obtingut 47.691. ment del sud. Les diferències econòmi- amb el seu intent frustrat de tercera via, Durant la campanya el feixisme es ques i culturals entre nord i sud a Itàlia ha portat les restes del centreesquerra va fer sentir amb força als carrers. Les són molt fortes. I l’esnobisme disfressat al resultat més baix de la seva història, agressions violentes contra col·lectius de progressisme, de Roma cap avall, pro- un 18,7%. L’escissió demòcrata Lliures racialitzats i minoritzats van ser gairebé dueix força rebuig. El PD ha descuidat i Iguals, que acollia les velles glòries del quotidianes. És un error creure que el del tot el Mezzogiorno i allà, el M5E, que PD que no combregaven ni amb l’ego ni vot feixista es limita a CasaPound. De fet, ha fet campanya als carrers, ha arrasat. amb els postulats centristes de Renzi, va tant la dreta com el M5E han banalitzat el A grans trets, el nord d’Itàlia ha quedat obtenir un trist 3,4%. feixisme o hi han flirtejat. Per Berlusconi, en mans de la dreta i el sud, del M5E. En aquestes eleccions ha debutat “Mussolini va fer moltes coses bones”, Renzi és el gran derrotat de les elecci- Potere al Popolo, una formació antica- i durant la campanya va dir que “el feixis- ons, i un dels principals responsables del pitalista i assembleària nascuda al voltant me està mort, el veritable perill és l’anti- resultat difícil de gestionar. Va ser ell qui del centre social Je So’ Pazzo de Nàpols. feixisme i els moviments socials”. Beppe va ressuscitar un Berlusconi que estava Tot i haver-se creat precipitadament tres Grillo defineix el M5E com a “ni feixista ni en el pitjor moment per pactar-hi una llei mesos abans de les eleccions, va obte- antifeixista” i ja des de l’inici va obrir ex- electoral feta a mida per barrar el pas al nir 372.022 vots (l’1,13%, per entrar al plícitament les portes del partit “als nois M5E. Amb un 40% dels vots necessaris Parlament necessitava el 3%). A les regi- de CasaPound”. Fratelli d’Italia (que ha per guanyar i sense premi de majoria, la onals del Laci celebrades també el 4 de obtingut el 4,3%) és un partit postfeixista nova llei obliga a pactes entre coalicions març, va obtenir 43.895 vots, l’1,41%. En hereu del Moviment Social Italià. per poder governar. Si Renzi no hagués el mateix plebiscit, el partit neofeixista La nova Lliga de Matteo Salvini, que enfonsat el PD, el 5 de març el pacte amb CasaPound va fregar el 2% dels vots, tri- ha deixat de ser un partit autonomis- la coalició de dretes hauria estat automà- plicant els resultats del 2013. A les gene- ta per esdevenir una espècie de Front tic: tenia el vistiplau de la UE i els mercats. rals, la formació que ha inspirat Hogar Nacional a la italiana, ultranacionalis- Els ha sortit el tret per la culata.� Directa 450 21 de març de 2018 EXPRESSIONS 27

El cas dels titellaires detinguts a Madrid va aixecar una onada solidària / MANU NAVARRO E x pressions

Guerres culturals: el sentit comú en disputa Una lluita soterrada entre moviments socials transformadors i poders polítics i mediàtics redefineix els límits de la moralitat

Manel Riu | @socenmeini Ares Biescas | @aresBiescas

inc de febrer de 2016, barri de Tetuan (Madrid). La companyia de la causa i l’exculpació dels titellaires, però la història ja havia acon- malaguenya Títeres desde Abajo comença a representar l’obra seguit ocupar el centre del debat polític durant setmanes. Cde titelles La Bruja y Don Cristóbal. L’actuació, que formava “Un cop detinguts, ens va donar la sensació que va iniciar-se una part de la programació de les festes de carnestoltes que havia aprovat maquinària que ja ve engreixada i llesta per aprofitar casos com el l’Ajuntament de Madrid, girava al voltant d’una bruixa que represen- nostre”, relata un dels titellaires, Raúl Griot. Aquesta maquinària ha tava diversos estigmes socials. Davant d’un públic infantil, la bruixa estat descrita a l’assaig Spanish Neocon (Traficantes de Sueños) com s’enfrontava a diferents poders, com un jutge o una monja. Per sim- una alineació de determinats mitjans de comunicació, membres de bolitzar els muntatges policials, un personatge uniformat col·loca una l’acadèmia, figures de la magistratura i personalitats polítiques d’ide- pancarta de Gora Alka-ETA sobre la bruixa i després l’emmanilla. Part ologia neoconservadora, els anomenats neocon, per actuar coordina- del públic comença a escridassar els titellaires. No hi haurà segon acte: dament i atacar els referents polítics de l’esquerra. la policia els deté abans que acabi la funció. En les hores següents a la detenció, s’encén la polèmica. Albert Rivera tuiteja: “L’apologia del terrorisme és molt greu”. El Partit Popular Polèmica per tacar el canvi polític denuncia la regidora de Cultura, Celia Mayer, per haver permès la programació de l’obra i en demana la dimissió. L’endemà, els diaris Arran de l’aparició de nous lideratges socials que han fet perdre po- ABC i La Razón obren portada amb la notícia. Acusats d’enaltiment del der institucional a les elits tradicionals, han anat apareixent informa- terrorisme per la fiscalia, a l’inici de la declaració el magistrat de l’Au- cions que els vinculaven a costums o valors poc acceptats socialment. diència Nacional Ismael Moreno els pregunta: “És veritat que a l’obra “Era molt interessant poder relacionar ETA amb nens, amb Podemos, penjàveu un jutge?”. Quatre mesos més tard va arribar l’arxivament amb una cosa folklòrica com els titelles. Si tu els dones aquests 28 EXPRESSIONS 21 de març de 2018 Directa 450

ingredients, per a ells és un caramel”, reflexiona el titellaire Griot. El cas, molt característic del que pot ser una batalla cultural, va néi- xer amb un element fortament mediàtic. “Se’ls deslegitima basant-se en consensos majoritaris. Mediàticament, funciona molt bé perquè és sensacionalisme. I mentre estàs defensant que els titellaires no són ‘etarres’, s’invisibilitza la teva política”, expressa Víctor Sampedro, catedràtic de comunicació política. Des d’una mirada conservadora, aquests actes fan dubtar sobre la moralitat dels seus protagonistes. En els darrers anys, trobem gran diversitat d’exemples d’actes locals o anecdòtics que s’han presentat com un escàndol. L’exdiputada de la CUP Anna Gabriel va ser ridiculitzada en nombroses tertúlies per haver afirmat que li satisfaria tenir fills “en comú i en col·lectiu”, en un entorn on “qui educa és la tribu”. La formació anticapitalista també va ser protagonista als grans diaris a mitjans d’abril de 2016: “La CUP de Manresa, contra compreses i tampons”, titulava El Periódico quan es va presentar una moció al ple de l’Ajuntament per promoure la infor- mació sobre copes menstruals als tallers d’educació sexual de la ciutat. A l’Ajuntament de Barcelona, un canvi en el Departament de Comunicació també va marcar l’agenda mediàtica: la nova directora, Águeda Bañón, havia coordinat una pàgina web sobre postporno. Casos semblants van reproduir-se a Cadis i Madrid quan els “ajuntaments del canvi” es van replantejar el model de festes. En alguns casos, els rivals polítics judicialitzen el conflicte per desgastar més les persones implicades, com va passar amb els tuits d’humor negre del regidor de cultura madrileny Guillermo Zapata sobre les víctimes d’ETA, polèmi- ca que li va costar el càrrec.

tucions més fortes; els mitjans de comunicació propis són imprescin- Voluntat i dificultat de respondre dibles a l’hora de construir discurs i generar sentit comú”. Iñigo Errejón, secretari d’anàlisi estratègica de Podemos, és més op- Des de diferents entorns transformadors, es valora que davant timista. “No sé si van guanyar terreny amb aquestes batalles culturals, d’aquests conflictes la resposta de l’esquerra institucional no ha estat però sí que sé que n’han perdut aquest últim Nadal”, diu en referència a l’altura: “Són atacs molt ideològics. No se’ls contesta bé perquè es a la cavalcada de reis de Vallecas, que va encendre els ànims de l’apa- respon superficialment, a la defensiva i sense entrar en el debat en rell conservador de Madrid per la presència d’una drag-queen. Víctor qüestió”, explica Beatriz García, coautora d’Spanish Neocon. “S’hauria Sampedro no coincideix en l’anàlisi: “Quan van acusar Rita Maestre de d’aprofitar aquesta guerra cultural per donar-li la volta. El que està profanació –arran d’una protesta feminista en una capella que exigia laï- assenyalant el teu enemic es pot reconvertir a favor teu. En definiti- cisme a la universitat–, hauria d’haver plantejat la batalla de fons: parlar va, presentar batalla. Ahora Madrid –la coalició que governa l’Ajun- d’administració laica, i per això fem aquestes propostes o d’altres! Però, tament de Madrid, institució que ha estat l’objectiu de nombroses és clar, per fer-ho han d’existir realment les polítiques laïcistes i feministes polèmiques d’aquest estil– no ha enfrontat les guerres culturals amb que donin resposta a la batalla cultural, i Podemos va caure a la trampa”. possibilitat de guanyar-les. Ha intentat que passés al més ràpid possible”, afegeix García. Raúl Griot, un dels dos titellaires empresonats, també és dur amb Lluita de fons sense micròfons l’actuació de l’Ajuntament liderat per Manuela Carmena en el seu cas: “Entenem que van reaccionar com ho fa qualsevol forma de poder, Totes aquestes batalles tenen en comú que són fugaces, espectacu- buscant el seu propi interès i intentant perpetuar-se”. La coautora lars i amb un objectiu de desgast polític molt concret. “Són més aviat d’Spanish Neocon apunta que cal ser conscients que no es tenen els cortines de fum que marquen l’agenda. No es parlen de les coses re- mateixos recursos per fer arribar un missatge: “Cal dotar-nos d’insti- alment importants”, opina Beatriz García. Per això, sovint s’assenyala que la guerra cultural realment transformadora és la quotidiana, un conflicte invisibilitzat que a poc a poc mou la percepció social d’allò que és acceptable o no. “És la pugna pel reconeixement d’identitats o projectes de vida en comú. Constantment els moviments feministes, ecologistes o pacifistes tenen una càrrega de construcció cultural”, explica Victor Sampedro. Per a Íñigo Errejón, Podemos té molt clara la incidència d’aquest conflicte en la macropolítica: “És la batalla per construir els bàndols, els codis i la topografia del camp de batalla”. Per això, la formació i els seus aliats locals ho han treballat en les seves apostes: “Crear cultura també és instal·lar que es pot governar sense robar, que la mobilitat sostenible és una prioritat o que s’han de destinar recursos públics a abaixar el preu de les escoles infantils abans que el de l’escola de la tauromàquia”. El treball de moviments socials i actors polítics transformadors ha Els grups de pressió permès a l’esquerra gaudir d’una vaga hegemonia cultural, guanyant certs consensos socials entorn de temes com els drets LGTBI+ o l’acollida de refugiades. Davant d’això, els grups de pressió neoconservadors neoconservadors volen s’organitzen per contrarestar aquest efecte i carregar contra valors com la llibertat sexual i la inclusió. Aquesta tendència neocon va esclatar contrarestar la dèbil als Estats Units de Reagan, als anys vuitanta, i es basa en l’argument que l’esquerra ha devaluat l’antiga moral cristiana. La recepta per disputar el sentit comú de l’esquerra es cuina des hegemonia cultural en de think tanks –com la FAES– i busca una mobilització ràpida d’un sector social agrupat en organitzacions com l’Associació de Víctimes del temes com els drets LGBTI+ Terrorisme o Hazte Oír. Encara que siguin de caràcter minoritari, tenen força per crear un estat d’opinió que defensi els ideals conservadors. “En certa manera, generen una posició militant a força de repetir un o l’acollida de refugiades missatge simple i concret moltes vegades”, expressa Beatriz García. Directa 450 21 de març de 2018 EXPRESSIONS 29

Disputar els imaginaris des dels marges

Una de les dificultats per als moviments transformadors a l’hora de plantejar aquesta batalla pel sentit comú és saber com fer-ho. En aquest sentit, cal calibrar en quina mesura s’intervé en els espais culturals hegemònics –grans museus, canals de televisió, ajuntaments o universitats– o s’intenta crear-ne d’alternatius. Sovint, juga amb els marges entre aquests dos extrems. Per a Víctor Sampedro, l’error està sovint en com s’enfoca la inter- venció en allò mainstream, com la participació a les xarxes en el debat sobre Operación Triunfo (OT) per part de diversos líders de l’esquerra institucional: “Darrere d’aquest programa hi ha valors neoliberals, com la responsabilització total a l’individu del seu èxit o fracàs. En lloc de denunciar-ho, es juga –per exemple– a donar suport a identitats LGTBI+ que apareixen en un programa com OT. Però això es converteix només en una competició d’identitats que manté invisible el conflicte polític”. Per al teòric madrileny, la conseqüència és que aquestes tàctiques no polititzen. Des del punt de vista de Lucía Egaña, artista transfeminista i orga- nitzadora del festival postporno Muestra Marrana, cal evitar les posi- cions maximalistes en aquest debat: “Crec que no hi ha experiències universals, cada persona va desenvolupant les seves estratègies i possibilitats”. En l’exemple del festival, que veu com un “artefacte polític” per “proposar altres imaginaris del sexe”, Egaña creu que s’ha dotat de la combinació entre “la legitimació institucional” d’haver-se realitzat en un centre de producció d’art, però també de l’“autogestió” i la “creació de cultura des del treball en xarxa”. En aquest sentit, con- Una de les dificultats per als clou que el fet que “no hi hagi una resposta única” al dilema de com relacionar-se amb els espais hegemònics ja és en si una explicació de moviments transformadors com crear “al marge de la uniformitat i la universalitat”.� a l’hora de plantejar aquesta batalla pel sentit comú en l’àmbit dels valors és saber com fer-ho 30 EXPRESSIONS 21 de març de 2018 Directa 450

malalletra

El franctirador

El relat de Santiago Alba Rico

les nou del matí el Sr. Sandíbulo surt al carrer acurada- a casa, s’asseu a la taula i demana sopa. “Porto trenta anys perdonant-te ment afaitat i s’atura d’esquena al portal el temps just per la vida”, diu, “i ha arribat l’hora de rebre alguna cosa a canvi. Estic vell mirar a dreta i esquerra, ajustar-se el coll de la gavardina i vull sopa”. El Sr. Sandíbulo examina la situació amb tota l’amplitud i assegurar-se que el seu rellotge de polsera segueix fun- de mires de què és capaç un home de la seva experiència; contempla cionant. Està preparat per començar la jornada. Barrunón, tan vell com ell, però molt més feble, flac i sacsejat per la AEn aquest mateix instant, a l’edifici de davant, Barrunón, un dels tos, tal vegada mortalment malalt, i d’un sol cop comprèn amb alleuja- franctiradors, carrega el seu fusell, alça el canó i apunta al cor del ment tot el que li deu. “Aquest és l’home que no m’ha matat! Capulina, Sr. Sandíbulo. A través de la mira telescòpica, Barrunón pot veure-hi porta la sopa!”. Acabada la sopa, Barrunón el Franctirador demana amb tota claredat i evitar una medalleta d’or amb l’efígie de la Verge un cigar i una copa de brandi. “Aquest és l’home que no m’ha matat!”, del Solaç que penja del seu pit entre les dues ales de la gavardina. exclama el Sr. Sandíbulo, “Gunildina, el tabac! Bandinina, els licors!”. Barrunón mou el dit fins al gallet. Després el Sr. Sandíbulo, acompanyat de Capulina, la seva dona, i de Està a punt de disparar. les seves filles Gunildina i Bandinina, contempla commogut l’ancià No obstant això, a l’últim moment, quan ja res pot salvar-lo, Barrunón, que s’ha adormit sobre la taula. “Sense ell mai no m’hauri- Barrunón perdona la vida al Sr. Sandíbulo. Li sembla tan fàcil i inevi- en ascendit a cap de departament”, pensa el Sr. Sandíbulo. Barrunón, table matar-lo que decideix deixar-ho per l’endemà. que menja poquíssim i amb prou feines ocupa espai, es queda a viure Aquesta operació es repeteix cada dia durant trenta anys: el allí per sempre.) Sr. Sandíbulo surt al portal i mentre mira a una banda i l’altra, s’ajus- ta el coll de la gavardina i verifica l’estat del seu rellotge, Barrunón (4. Capulina, la dona, xiuxiueja al seu marit, el Sr. Sandíbulo: l’apunta amb el fusell des de l’altra banda del carrer. Cada dia, durant “Aquest home hauria de ser a la presó”. “És un gran home”, respon el trenta anys, Barrunón li perdona la vida. Sr. Sandíbulo. “Però està prohibit matar”. Llavors, el Sr. Sandíbulo ex- De vegades el Sr. Sandíbulo parla amb els seus companys d’ofici- posa la qüestió en rigorós ergotisme: “En general, sí, Capulina. Però no na o amb els seus amics del cafè de les notícies que publica el diari està prohibit matar-me. Què diu el cinquè manament? Diu: no mataràs. sensacionalista La Veritat. Però el Sr. Sandíbulo és un home seriós No diu: no mataràs el senyor Sandíbulo. Si em mata, si m’hagués ma- i realista i no creu en l’existència dels franctiradors. tat, el jutjarien per matar, no per matar-me. El seu acte, doncs, sem- Quan el Sr. Sandíbulo és atropellat per un tramvia als setanta-dos pre seria irreparable: precisament jo, el senyor Sandíbulo. No es pot anys, mor sense donar les gràcies a Barrunón, de qui no sap res. castigar el que no es pot reparar. I no es pot prohibir el que no es pot Barrunón passa llavors a apuntar el Sr. Metábulo, el nou inquilí del castigar. És clar que Barrunón és el meu benefactor, per molt que en sisè, que probablement no tindrà tanta sort. general sigui un assassí”. “Però llavors”, respon Capulina, que de vegades és dona d’agudes intuïcions, “en algun sentit tots els homes són (2. Si Barrunón el Franctirador finalment dispara, al·legarà davant els nostres benefactors, doncs, mentre no se’ns mati, cadascun dels el jutge en la seva defensa: “He disparat una sola vegada, però quantes nostres semblants és l’home que no ens ha matat”. El Sr. Sandíbulo altres no he disparat! Se m’ha de perdonar aquesta única vegada que reflexiona un instant: “Així ha de ser, Capulina. Per aquesta raó hem he matat el Sr. Sandíbulo per totes les vegades que no l’he matat”.) d’estimar tots els nostres semblants i demostrar-los ininterrompuda- ment, i de totes les maneres possibles, el nostre agraïment. Quina altra (3. També podria passar això: un dia, Barrunón el Franctirador truca força podria obligar-nos a tractar-los bé?”. Capulina no diu res, però a la porta del Sr. Sandíbulo. Sense saludar ni demanar permís, entra per dins pensa: “Sense nosaltres estarien perduts”).�

/ ANNA BOHIGAS Directa 450 21 de març de 2018 EXPRESSIONS 31

ressenyes

Una de les protagonistes del documental Feminismes, més enllà de Marx

Jordi Garcia | @La_Directa

n el llibre El patriar- Ecat del salari, editat per Tigre de Paper –tradu- ït per Anna Llisterri i Àngel Ferrero–, Silvia Federici mostra la crítica inicia- LLIBRE da per les feministes dels El patriarcat anys 70 a l’obra de Marx. del salari Assenyala que les seues Silvia Federici tesis “són encara indis- Tigre de Paper, 2017 pensables, tot i que insu- 120 pàgines ‘Nues’: Mirades concretes ficients, per a entendre el capitalisme contemporani” i, que, per tant, “un femi- sobre la prostitució nisme anticapitalista no pot ignorar Marx”. No obstant lista com a fets alliberadors. nerada. Aquesta crítica té això, sí que aprofundeix en D’aquesta manera, l’objectiu de “reproduir les Isabel Benítez | @jerborejuo els buits teòrics del pensa- Federici i altres feministes nostres vides de maneres dor comunista, sobretot fan palesa la necessitat de que reforcin els nostres s obvi que els debats alització de serveis contra en el fet que no tinguera posar al centre la repro- vincles mutus i posin límits Éal voltant de la prosti- la pròpia orientació sexu- en compte el treball repro- ducció de la vida, que evi- a l’acumulació de capital”, tució són difícils. Aquest al (“Sóc lesbiana però haig ductiu, però també d’altres, dencia que el sosteniment des d’una perspectiva eco- documental, però, tant d’atendre homes”). com la confiança cega en de la vida i del sistema ca- feminista, al marge de l’es- per la durada com per la Els contrastos són con- la tecnologia o la necessitat pitalista s’està fent de matat i amb criteris de coope- diversitat de veus, és un tinus: “La prostitució és de passar pel purgatori de nera invisible, és una tas- ració i formes col·lectives candidat sòlid pels cine- un camp d’alliberament la industrialització capita- ca feminitzada i no remu- de decisió.� fòrums feministes sobre sexual” vs. “No vull con- les dimensions clau de la tinuar follant i xuclant”. mercantilització de la se- La segregació laboral de xualitat de les dones: tre- les trans, la migració i la ball, llibertat, necessitat monoparentalitat van de i vulnerabilitat social. la mà d’una ferma vo- A través de l’entrevis- luntat de tirar endavant ta crua, sense veu en off, i d’expressar-se com a llui- s’enllacen els testimo- tadores. Potser es troben a Conseqüències d’un món nis de dones africanes, faltar actors clau com ara sud-americanes, trans la patronal dels clubs, els on treballin les màquines i catalanes, alternant frag- puters/clients, xifres i pot- ments d’entrevistes amb ser l’anàlisi de models al- expertes en tràfic per a ternatius al centreeuropeu, Bart Grugeon | @barto3300 l’explotació sexual i asso- com ara el model nòrdic ciacions regulacionistes. o neozelandès. Hauria es- udy Gnutti, director que ens haurem d’adaptar La tensió es fa palesa des tat interessant incorporar Rdel documental In en poc temps a una nova del minut inicial, en què la mirada retrospectiva the Same Boat, explica manera de viure, i neces- una dona prega a Déu per sobre què ha passat per- al llibre El mundo sin tra- sitem urgentment organit- aconseguir “una feina”, què la prostitució –pràc- bajo un dels grans reptes zar un debat ampli sobre mentre el rètol la presenta ticament desapareguda que ens tocarà afrontar la relació entre tecnologies, com a “treballadora sexu- durant els anys 80– hagi les dècades vinents: l’au- el món laboral i el rumb al”. Aquest punt de parti- crescut fins a fer de l’Estat tomatització de l’econo- de les societats. Sense de- da també ens assenyala la espanyol un destí interna- mia mundial. La majoria finir com ha de ser aquest forta violència estructural cional de turisme sexual. de les feines que existei- debat, Gnutti fa una pinze- –classista, racista, misògi- Seixanta minuts que trans- xen avui desapareixeran: llada de les idees que cir- na i trànsfoba– que marca piren violència, però tam- activitats de l’àrea legal, culen sobre la societat del el dia a dia de la majoria bé esperit de lluita i mol- redactores de continguts, futur, on la feina ja no se- de les entrevistades. Totes, ta humanitat i solidaritat, pilots d’avió, venda i assis- rà l’eix central: una renda tret d’una, radicades sense paternalismes ni tència per telèfon, comp- bàsica universal, models a Barcelona. Parlen, nues, condescendència.� tables, agents comercials, empresarials cooperatius, dones de tots tipus: una treballadores al detall models de col·laboració escort reivindicant la seva i moltes altres. En el seu en un marc d’economia de capacitat de negociació in- llibre, Gnutti aprofundeix comuns digitals que vagin dividual sense límits, jun- en les conseqüències eco- substituint la producció tament amb discursos que nòmiques d’aquest procés capitalista... Bauman avi- reivindiquen la dignitat LLIBRE d’automatització a través sa, però, que la dificultat i el suport mutu quotidi- DOCUMENTAL Rudy Gnutti de les veus d’especialistes no és la falta de bones ide- ans com a eines bàsiques Nues El mundo sin trabajo. que surten al documental. es: “La pregunta més im- per sobreviure –literal- Direcció i producció: Pensando con El sociòleg Zygmunt portant en l’actualitat no ment– a ganivetades, vi- Susanna Barranco Zygmunt Bauman Bauman, que va morir fa és com fer aquest canvi de olacions, explotació per Barcelona, 2017 Icaria Editorial, 2017 un any, agafa el protago- rumb de la societat, sinó: madams, robatoris o la re- 60 minuts 112 pàgines nisme del llibre. Considera qui ho farà?”.� / SERGI RUGRAND in Directa

Margarita Aquino “El cas de Berta Cáceres i Gloria Chicaiza, Membres de la Xarxa ha destapat el vincle entre Llatinoamericana assassinats i grans empreses” de Dones Defensores

de Drets Socials Mariana Cantero | @cantero_mariana i Ambientals

Quin és el rol de la dona en la lluita contra les nosaltres eren invisibles, no havíem arribat a entendre empreses extractivistes? què ens havia passat. Fins que ho vam veure: la violèn- “Les dones tenen un paper Gloria Chicaiza (G.C.): Hi ha un rol fonamental de la do- cia mediambiental contra les dones i la violació de tots importantíssim en la resis- na, tenim espais locals, regionals i nacionals de les dones els nostres drets, a la vida, al treball, a la salut, a l’eco- tència i la lluita, són molt que resisteixen a la mineria i estan impedint els projectes. nomia, a viure en un ambient sa i segur. Per això hem poderoses, encara que sem- Treballem en xarxa des de 2005 i volem ser un referent sortit a les ciutats, per demanar audiències amb les pre ocupin una segona línia. llatinoamericà que aconsegueixi incidir políticament so- autoritats i denunciar que l’impacte ha arribat directa- Als companys se’ls envia a bre els projectes i les pràctiques que són nocives. ment al nostre cos i a la mare terra. Trencar el patriarcat i el masclisme en què vivim sotmeses ens ha costat presó, però les que busquen Quines són aquestes pràctiques? molts anys. Quan convidàvem les dones als seminaris advocats, s’inventen i rein- G.C.: Les grans empreses que es dediquen a la mineria per capacitar-se com líders i veure quins drets havien venten per alimentar tothom s’instal·len als nostres països i estableixen campaments estat violats, venien els homes i ens deien que les dones i sostenir la lluita són les do- amb els seus treballadors. A Bolívia i l’Equador, per no tenien temps, veu ni vot i que ells pensaven millor nes. Treballem per això, per exemple, s’estan instal·lant treballadors xinesos que que nosaltres. Però nosaltres hem anat aprenent i veient porten les empreses en espais comunitaris, a l’Amazò- que sabem pensar igual que els homes o tal vegada mi- visibilitzar aquesta feina tan nia, la serra. En el cas de l’Amazònia equatoriana, on vi- llor, perquè tenim mil oficis. L’home treballa i res més. tenaç”, expliquen Margarita uen comunitats indígenes camperoles, hi Però les dones som infermeres, buga- Aquino i Gloria Chicaiza. han entrat amb 400 treballadors xinesos. deres, llevadores, professores, cuineres Dones apoderades i consci- i empleades domèstiques. ents de la seva vàlua, treba- Això com impacta en la vida de les Trencar el llen des de les seves orga- dones? patriarcat Ara fa dos anys de l’assassinat de G.C.: Aquesta és una qüestió summament Berta Cáceres, tota una referent... nitzacions territorials i el masclisme violenta, perquè masculinitza l’entorn i el en què vivim G.C.: Hi ha figures de terrorisme, sabo- (a Bolívia i a l’Equador, res- torna insegur per a les dones, que tendei- sotmeses ens ha tatge i associació per delinquir que han pectivament) vinculades xen a tancar-se a l’espai domèstic. Com costat molts anys estat exercides contra la gent que som de- a la lluita ambientalista, en que entren tants homes, es comença fensores de drets, hem tingut demandes contra de l’extractivisme a buscar demanda per a serveis sexuals importants, preses i fins i tot assassinades. i s’instal·len prostíbuls, fan que els pagesos indígenes I casos emblemàtics com el de Berta Cáceres, que han miner i el seu impacte al ter- que entren a treballar a la mina comencin a tenir una destapat el vincle que existeix entre els assassinats i les ritori. Ho fan en xarxa amb dinàmica de consum d’alcohol, d’usos i abusos sexu- intervencions de grans empreses. Aquest cas ha tingut un dones de deu països llatino- als i els espais domèstics comencen a ser espais on es cost enorme, ha estat la seva vida, però el projecte està americans més, per trans- genera violència. També hi ha problemes ambientals aturat. Al territori tots sabem quan la mà assassina opera metre’s la veu i, malgrat no i de contaminació, per la qual cosa s’ha de començar i amb què té a veure. Hi ha casos que no es poden provar poder evitar a vegades les a buscar aigua a altres llocs i això genera una major càr- i en els quals el projecte segueix endavant. Però el cas de rega de feina i la salut de les criatures també empitjora. Berta hem de portar-lo com a bandera de lluita, perquè injustícies, saber que exis- En resum, el temps de les dones comença a estar con- ens revela moltes coses. I encara que segueixi impune, teixen i poden amplificar-se. fiscat. Per això són elles les primeres que qüestionen es converteix en una esperança per saber que si donem Convidades a Barcelona per la mina, però aquesta es torna una confrontació quasi un cost polític al projecte, pot ser paralitzat, que podem explicar la seva realitat al domèstica amb les seves famílies i comença a haver-hi espantar les inversions assassines malgrat tot. Mobile Social Congress, rei- una sèrie de problemes psicosocials. M.A.: Volem que sigui reconeguda la violència mediambiental contra les dones perquè els responsables vindiquen els drets humans Com va ser el procés d’apoderament de les dones siguin identificats i sancionats. Estem creixent pel terri- i de la natura des d’una per començar a protestar? tori, avancem nacionalment, tenim aliats internacionals perspectiva feminista. Margarita Aquino (M.A.): Aquests canvis socials per a i seguim endavant.�