català - castellano

 - L6 Bus Exprés

Ordino - Bus parroquial La Ruta del Ferro a Andorra La Ruta del Hierro en Andorra

La Ruta del Ferro us convida a descobrir els re- La Ruta del Hierro les invita a descubrir los recur- cursos vinculats amb el procés de l’obtenció, la sos vinculados al proceso de obtención, transfor- transformació i la comercialització del ferro. Els mación y comercialización del hierro. Los puntos punts d’interès repartits pel territori permeten que de interés repartidos por el territorio permiten que descobrim una de les activitats econòmiques més descubramos una de las actividades económicas importants que es van desenvolupar a Andorra más importantes que se desarrollaron en Andorra des de principi del segle XVII fins a final del segle desde principios del siglo XVII hasta finales del si- XIX. En són alguns exemples les mines, l’hàbitat glo XIX. Algunos ejemplos son las minas, el hábi- miner i siderúrgic i les fargues. tat minero y siderúrgico y las fraguas.



LA MINA DE LLORTS LA MINA DE LLORTS

La mina de Llorts juntament amb les mines de La mina de Llorts junto con las minas de Sedornet Sedornet i els meners de alimentaven les y las de Ransol alimentaban las fraguas de la pa- fargues de la parròquia d’Ordino. rroquia de Ordino. La mina de Llorts data del segle XIX i s’hi va ex- La mina de Llorts data del siglo XIX y sólo se ex- treure ferro només durant quatre anys, degut a la trajo hierro durante cuatro años, debido a la redu- reduïda quantitat que hi varen trobar. cida cantidad que hallaron. Les poques galeries que hi trobem van ser excava- Las pocas galerías que hallamos fueron excava- des a mà i amb l’ajut d’explosius. Els passatges són das a mano y con la ayuda de explosivos. Los pa- molt estrets ja que els miners excavaven just per sajes son muy estrechos puesto que los mineros poder passar fins que trobaven el filó de ferro on hi excavaban justo para poder pasar hasta que halla- feien cavitats més grans. Els conductes d’aigua que ban el filón de hierro donde hacían cavidades más trobem al terra de les galeries servien per poder-la grandes. Los conductos de agua que hallamos en evacuar quan s’acumulava a l’interior a causa de el suelo de las galerías servían para poderla eva- cuar cuando se acumulaba en el interior a causa les filtracions. de las filtraciones. Les jornades dels miners eren molt dures i llar- Las jornadas de los mineros eran muy duras y gues, podien arribar a treballar fins a onze hores largas, podían llegar a trabajar hasta once ho- carregant sacs de més de quaranta quilos. La ma- ras cargando sacos de más de cuarenta quilos. jor part d’aquests treballadors venien de l’Arieja La mayor parte de estos trabajadores venían de per fer la temporada d’estiu ja que durant l’hivern l’Ariège para hacer la temporada de verano puesto les temperatures i la neu feien impossible l’accés que durante el invierno las temperaturas y la nieve a les mines. hacían imposible el acceso a las minas. Normalment treballaven per parelles: el mestre Normalmente trabajaban por parejas: el maestro miner era el que picava per treure el mineral i el minero era el que picaba para sacar el mineral y el segon miner era el que carregava tota la matèria segundo minero era el que cargaba toda la materia dins un cistell que portava a l’esquena. Després en una cesta que llevaba en la espalda. Tras hacer de fer una primera tria a l’interior de la mina i una una primera selección en el interior de la mina y altra a l’exterior, la mena (matèria composta de fe- otra en el exterior, la mena (materia compuesta de rro i altres minerals) es carregava sobre les mules hierro y otros minerales) se cargaba sobre las mu- i era transportada pels traginers fins a la plaça del las y era transportada por los trajinantes hasta la poble. Un cop allà, la mena es dividia en diferents plaza del pueblo. Una vez allí, la mena se dividía en monticles destinats a cadascuna de les fargues i distintos montículos destinados a cada una de las es pagaven els salaris als miners. fraguas y se pagaban los salarios a los mineros. Actualment, la mina és oberta al públic durant la Actualmente, la mina está abierta al público du- temporada d’estiu i només s’hi conserva una gale- rante la temporada de verano y sólo se conserva ria foradada amb pólvora, sense puntals de fusta, una galería agujereada con pólvora, sin puntales d’uns 30 m de llargària. de madera, de unos 30 m de longitud.

 EL CAMÍ DELS TRAGINERS I EL CAMINO DE LOS TRAJINAN- L’ITINERARI DELS HOMES DE TES Y EL ITINERARIO DE LOS FERRO HOMBRES DE HIERRO

Al llarg d’aquest camí podem observar la simbiosi A lo largo de este camino podemos observar la del medi amb els pobles de la vall d’Ordino; feixes, simbiosis del medio con los pueblos del valle de camps, bordes i la interpretació del paisatge cul- Ordino; bancales, campos, bordas y la interpre- tural es conjuguen en uns punts d’interès natural tación del paisaje cultural se conjugan en unos que ens permeten endinsar-nos en la història de puntos de interés natural que nos permiten aden- la vall. Es poden veure recursos relacionats amb trarnos en la historia del valle. Se pueden ver re- activitats tradicionals on l’aigua i la fusta juguen cursos relacionados con actividades tradicionales un paper important, i que es complementa amb donde el agua y la madera desempeñan un papel l’explicació dels elements relacionats amb la flora, importante, y que se complementa con la explica- la geomorfologia i el mineral, entre altres. ción de los elementos relacionados con la flora, la El camí dels traginers ens ofereix també un itine- geomorfología y el mineral, entre otros. rari escultòric que homenatja aquesta ruta del fe- El camino de los trajinantes nos ofrece también rro i totes aquelles persones que van treballar en un itinerario escultórico que rinde homenaje a aquesta indústria. Una exposició a l’aire lliure on esta ruta del hierro y a todas aquellas personas escultures fetes per artistes d’arreu del món són que trabajaron en esta industria. Una exposición en comunió amb la natura. Els escultors són: Ra- al aire libre donde esculturas hechas por artistas chid Khimoune, Mark Brusse, Jordi Casamajor, del mundo entero están en comunión con la na- Alberto Carneiro, Guy de Rougemont i Satoru turaleza. Los escultores son: Rachid Khimoune, Sato. Mark Brusse, Jordi Casamajor, Alberto Carnei- ro, Guy de Rougemont y Satoru Sato. En aquest camí trobem diversos punts marcats En este camino hallamos varios puntos marcados que corresponen a les zones d’interès cultural, que corresponden a las zonas de interés cultural, natural i mediambiental. natural y medioambiental. PUNT 1 PUNT 1

LLOSA O PISSARRA LOSA O PIZARRA A l’esquerra del camí veiem una roca metamòrfica A la izquierda del camino vemos una roca metamór- amb textura granular fina i homogènia, d’estructura fica con textura granular fina y homogénea, de -es laminar que permet obtenir-ne peces planes i pri- tructura laminar que permite obtener piezas planas mes de forma regular. És la llosa que tradicional- y delgadas de forma regular. Es la losa que tradicio- ment s’utilitza per a la construcció dels habitatges nalmente se utiliza en la construcción de las vivien- d’Andorra i d’altres llocs dels Pirineus per fer-ne el das de Andorra y de otros lugares de los Pirineos llosat (teulat). També és costum fer-la servir per fer para hacer el tejado. También es costumbre utilizarla carn a la brasa utilitzant-la com una planxa. a modo de plancha para hacer carne a la brasa.

RIU RÍO A l’altra banda del camí hi veiem el Valira del Nord Al otro lado del camino vemos el Valira del Nord que neix poc abans d’arribar al Serrat, últim poble que nace poco antes de llegar a El Serrat, último de la vall, a la confluència dels rius Tristaina i Rialp pueblo del valle, en la confluencia de los ríos Tris- i que desemboca al Gran Valira a Escaldes-En- taina y Rialp, y que desemboca en el Gran Valira gordany. en Escaldes-. En aquesta zona observem com el riu transporta En esta zona observamos como el río transporta aigua amb una tonalitat vermellosa a causa de l’alt agua con una tonalidad rojiza a causa del alto con- contingut de ferro de les terres que arrossega. tenido en hierro de las tierras que arrastra.

L’última glaciació d’Andorra va desaparèixer fa La última glaciación de Andorra desapareció hace uns 8.000 anys, la més forta fa uns 50.000 anys unos 8.000 años, la más fuerte hace unos 50.000 i baixava fins l’indret on ara hi ha la frontera amb años y descendía hasta el lugar donde ahora se Espanya. La Vall d’Ordino és una vall glacial i per encuentra la frontera con España. El Valle de Or- tant amb forma d’U. Es poden veure els gruixos dino es un valle glacial y por lo tanto en forma de de gel que hi havia durant les glaciacions amb els U. Se pueden distinguir los grosores de hielo que canvis dels pendents que hi ha a cada costat de se produjeron durante las glaciaciones con los la vall. cambios de pendientes que hay a cada lado del valle.

 FONT DE FERRO FUENTE DE HIERRO

PUNT 2 PUNTO 2

Som davant d’una font natural on es pot apreciar Estamos ante una fuente natural donde se puede molt clarament la gran quantitat de ferro que arros- apreciar muy claramente la gran cantidad de hie- sega l’aigua. El ferro és un mineral molt comú a rro que arrastra el agua. El hierro es un mineral la superfície de la terra i a mesura que l’aigua es muy común en la superficie de la tierra y a medida filtra el dissol i l’arrossega fins a les aigües subte- que el agua se filtra lo disuelve y lo arrastra hasta rrànies. L’aigua que brolla d’aquesta font té una las aguas subterráneas. El agua que fluye de esta gran quantitat de ferro i el seu PH és excessiva- fuente tiene una gran cantidad de hierro y su PH ment baix per poder-la considerar aigua potable, es excesivamente bajo para poder considerarla no obstant això es pot tastar per notar el seu gust agua potable, no obstante se puede probar para i la seva olor ferruginosos. notar su gusto y su olor ferruginosos. Observem que en el fons de la font i en la canal Observamos que en el fondo de la fuente y en la per on s’escola l’aigua hi ha gran quantitat de ferro canal por donde fluye el agua hay gran cantidad acumulat. A sobre de la roca hi veiem un color pla- de hierro acumulado. Sobre la roca vemos un co- tejat; es tracta d’un bacteri molt característic de les lor plateado; se trata de una bacteria muy carac- aigües amb molta concentració de ferro. terística de las aguas con mucha concentración de hierro. L’abarset és un arbust de muntanya, de la família de les ericàcies, conegut popularment pels noms El Rhododendron ferrugineum L. es un arbusto de neret, talabard, boix gauet... De fulles corià- de montaña, de la familia de las Ericáceas, deno- cies, ovalades o lanceolades, ferruginoses al re- minado popularmente rododendro. De hojas coriá- vers, perennes, gruixudes, d’un verd brillant, que ceas, ovaladas o lanceoladas, ferruginosas en el li permeten suportar les baixes temperatures dels reverso, perennes, gruesas, de un verde brillante, indrets on viu, tot sovint coberts per la neu que el que le permiten soportar las bajas temperaturas protegeix de les gelades. Les flors, en forma de de los lugares donde vive, a menudo cubiertos por campaneta de tons rosa vermellós, relativament la nieve que le protege de las heladas. Las flores, grans, formen inflorescències terminals en forma en forma de campanilla de tonos rosa rojizo, rela- de poms d’una gran bellesa. El fruit és una càp- tivamente grandes, forman inflorescencias termi- sula oblonga que floreix a partir del mes de juny. nales en forma de pomos de una gran belleza. Su Las seves fulles contenen arecolina, arbutina, fruto es una cápsula oblonga que florece a partir taní, àcid cítric i cera i les flors essència de rodo- del mes de junio. Sus hojas contienen arecolina, dendre. En medicina popular, als Alps, les fulles arbutina, tanino, ácido cítrico y cera y sus flores s’empraven per combatre el reumatisme i la gota. esencia de rododendro. En medicina popular, en Es considera que té propietats hipotensores. Els los Alpes, las hojas se usaban para combatir el pastors i camperols dels Alps preparaven un oli reumatismo y la gota. Se considera que tiene pro- anomenat de marmota que utilitzen per fer miccio- piedades hipotensoras. Los pastores y campesi- ns damunt la part adolorida, per combatre el reu- nos de los Alpes preparaban un aceite llamado de matisme, guarir les nafres i facilitar la cicatrització marmota que utilizaban para hacer fricciones so- de les ferides. bre la parte dolorida, para combatir el reumatismo, curar llagas y facilitar la cicatrización de heridas. Hem de tenir present que és una espècie prote- Cabe tener presente que es una especie protegi- gida característica d’uns hàbitats d’interès comu- da característica de unos hábitats de interés co- nitari (landes d’abarsets i boscos subalpins de munitario (landas de rododendros y bosques sub- l’obac amb pi negre i abarset al sotabosc). Podem alpinos de umbría con pino negro y rododendro en gaudir de la seva bellesa, admirant-la en el seu el sotobosque). Podemos disfrutar de su belleza, propi hàbitat tenint molta cura de no trepitjar-la ni admirándola en su propio hábitat teniendo mucho d’arrencar-la. Actualment existeixen moltes va- cuidado de no pisarla ni arrancarla. Actualmente rietats d’aquest arbust importades de les regions existen muchas variedades de este arbusto impor- muntanyoses de l’hemisferi boreal i molt cultivades tadas de las regiones montañosas del hemisferio com a plantes ornamentals que podem adquirir a boreal, muy cultivadas como plantas ornamenta- les floristeries per poder-ne gaudir a casa, sense les que podemos adquirir en floristerías para po- necessitat de malmetre la flora que creix espon- der disfrutarlas en casa, sin necesidad de estro- tàniament i lliurement a la natura tot oferint-nos la pear la flora que crece espontánea y libremente vistositat dels seus colors. en la naturaleza ofreciéndonos la vistosidad de m. [BOS] [LC] Arbust de la família de les ericàcies, de sus colores. fulles persistents, coriàcies i lanceolades, ferruginoses m. [BOS] [LC] Arbusto de la familia de las Ericáceas, al revers, flors tubuloses de color rosa vermellós i fruit de hojas persistentes, coriáceas y lanceoladas, ferrugi- en càpsula, que abunda als sòls àcids a l’alta muntanya nosas en el reverso, flores tubulosas de color rosa rojizo (Rhododendron ferrugineum). y fruto en cápsula, que abunda en los suelos ácidos en la alta montaña (Rhododendron ferrugineum).

Abarset / Rhododendron ferrugineum L.

Font de ferro / Fuente de hierro

 Dròsera / Drosera

Dròsera / Drosera Viola d’aigua / Pinguícula DRÒSERA DROSERA En alguna època de l’any hi podem trobar la drò- En alguna época del año podemos hallar la drose- sera o herba de la gota (Drosera rotundifolia) que ra o hierba de la gota (Drosera rotundifolia) que es és una espècie insectívora adaptada als ambients una especie insectívora adaptada a los ambientes pobres en nutrients. La planta atreu els insectes pobres en nutrientes. La planta atrae los insectos sobre les seves fulles mitjançant uns pèls mòbils sobre sus hojas mediante unos pelos móviles ro- vermellosos i glandulosos on queden atrapats; les jizos y glandulosos donde quedan atrapados; las fulles es dobleguen funcionant com un esquerd, la hojas se doblan y forman una especie de grieta, la planta els digereix i en pocs dies només els queda planta los digiere y en pocos días sólo les queda la cuirassa quitinosa. Aquesta espècie està prote- la coraza quitinosa. Esta especie está protegida y gida i a Andorra només es troba en algunes zones en Andorra sólo se encuentra en algunas zonas humides i en particular en oligòtrofes. húmedas, en particular, en humedales oligotrofos. f. [BOS] Planta herbàcia insectívora del gènere Drose- f. [BOS] Planta herbácea insectívora del género Drose- ra, de la família de les droseràcies, de fulles agrupades ra, de la familia de las Droseráceas, de hojas agrupadas en roseta, entapissades, a l’anvers, de llargs pèls mòbils en roseta, tapizadas, por el anverso, de largos pelos mó- terminats en una glàndula, que poden atrapar i digerir viles terminados en una glándula, que pueden atrapar y petits insectes, pròpia de les torberes. digerir pequeños insectos, propia de las turberas.

VIOLA D’AIGUA O PINGÜÍCULA PINGUÍCULA Aquesta planta insectívora atrapa petits insectes Esta planta insectívora atrapa pequeños insec- gràcies a la superfície viscosa de les seves fulles. tos gracias a la superficie viscosa de sus hojas. Quan un insecte s’hi queda enganxat, unes glàn- Cuando un insecto se queda enganchado, unas dules, situades a l’epidermis de les fulles, secre- glándulas, situadas en la epidermis de sus hojas, ten enzims que digereixen la presa; deixant no- secretan enzimas que digieren la presa; dejando més la cuirassa quitinosa de l’insecte o la closca únicamente la coraza quitinosa del insecto o la del mol·lusc; els sucs resultants són absorbits per concha del molusco; los jugos resultantes son ab- les mateixes glàndules. La seva època de floració sorbidos por las mismas glándulas. Su época de és de l’abril a l’agost. floración es de abril a agosto. f. [BOS] Planta herbàcia del gènere Pingüícula, de la f. [BOS] Planta herbácea del género Pinguicula, de la família de les lentibulariàcies, de fulles en roseta basal, familia de las Lentibulariaceas, de hojas en roseta basal, un xic suculentes i amb glàndules viscoses, que dige- algo suculentas y con glándulas viscosas, que digieren reixen petits insectes, i flors violàcies, bilabiades i amb pequeños insectos, y flores violáceas, bilabiadas y con un esperó, sobre llargs peduncles, pròpia d’indrets hu- espolón, sobre largos pedúnculos, propia de lugares hú- mits i de degotalls. medos y estalactitas.

11 PUNT 3 PUNTO 3

MOLSES MUSGOS Som a la cara nord, zona humida degut a les Estamos en la cara norte, zona húmeda debido poques hores de sol que hi ha durant l’any. En a las pocas horas de sol que hay durante el año. aquest punt de l’itinerari és interessant observar En este punto del itinerario es interesante obser- l’abundància de molses, plantes petites i suaus var la abundancia de musgos, plantas pequeñas y que mesuren d’1 a 10 centímetres i que creixen suaves que miden de 1 a 10 centímetros y crecen apinyades, no tenen ni flors ni llavors i les fulles apiñadas, no tienen ni flores ni semillas y las hojas simples cobreixen les petites tiges. En alguns simples cubren los pequeños tallos. En algunos moments algunes espècies produeixen càpsules momentos ciertas especies producen cápsulas de d’espores amb forma de bec. esporas en forma de pico. f. [LC] [BOI] Planta de la divisió dels briòfits, fixada al f. [LC] [BOI] Planta de la división de los briofitos, fijada substrat per mitjà de rizoides, de caulidis amb fil·lidis dis- al substrato mediante rizoides, de caulidios con filidios posats a l’entorn i espores que originen un protonema dispuestos a su alrededor y esporas que originan un pro- filamentós. tonema filamentoso. f. [LC] [BOI] Vegetació que s’adhereix al sòl, a les ro- f. [LC] [BOI] Vegetación que se adhiere al suelo, a las ques, a les soques, etc., formada per líquens, hepàtiques rocas, a los tocones, etc., formada por líquenes, hepáti- o algues. Pedra que rodola no cria molsa. cas o algas. Piedra que rueda no cría musgo.

Molses / Musgos Camí de l’Ensegur/ Camino de l’Ensegur PUNT 4 PUNTO 4

CAMÍ DE L’ENSEGUR CAMINO DE L’ENSEGUR Poc abans d’aquest punt comença el camí cap a Poco antes de este punto empieza el camino ha- l’Ensegur, un indret amb bordes i terres de pas- cia L’Ensegur, un lugar con bordas y tierras de tura. De joves, els padrins dels pobles de la pa- pasto. De jóvenes, los abuelos de los pueblos de rròquia d’Ordino, hi pujaven amb el bestiar de la parroquia de Ordino iban con el ganado de pas- pastura per passar-hi l’estiu. Havien d’apletar els tura para pasar allí el verano. Tenían que apriscar animals cada nit als prats i terres per bogar-les. Si los animales todas las noches en prados y tierras el bestiar estava tota la nit tancat en un lloc reduït, para abonarlas. Si el ganado estaba toda la noche els excrements quedaven ben repartits en aquest cerrado en un lugar reducido, los excrementos lloc, i la terra quedava ben bogada, ja que cada quedaban bien repartidos en ese lugar, y la tierra nit es canviava el lloc de la pleta. De les pastu- quedaba bien abonada, puesto que todas las no- res públiques on es pujava bestiar estranger se’n ches se cambiaba el lugar de aprisco. De los pas- deien conllocs i el Comú o el Quart en cobrava tos públicos donde se subía ganado extranjero se arrendament. les llamaba conllocs y el Comú o el Quart cobraba Avui en dia encara s’hi puja bestiar als prats de un arrendamiento. l’Ensegur fins a Ferreroles i Coma Obaga i la zona Hoy en día se sigue llevando ganado a los prados de l’estany de l’Estanyó on hi peixen les “anolles” de L’Ensegur hasta Ferreroles y Coma Obaga y la i els cavalls. zona del estanque del Estanyó donde apacientan Borda -1 f. [LC] Cabana, barraca, especialment per te- potrillos y caballos. nir la palla, el fem, les eines de conreu. Borda -1 f. [LC] Cabaña, barraca, especialmente para 2 f. [LC] Casa rústica aïllada, que depèn d’una masia. tener la paja, el estiércol, las herramientas de cultivo. Conlloc - m. [AGR] Contracte entre un ramader i un pro- 2 f. [LC] Casa rústica aislada, que depende de una pietari de pasturatge pel qual aquest cedeix al primer el masía. dret de pasturar el bestiar dins la seva terra durant el Conlloc - m. [AGR] Contrato entre un ganadero y un termini estipulat. propietario de pastoreo por el que este cede al primero Apletar - v. tr. [LC] [AGR] Tancar a la pleta. Apletar el el derecho de pasto del ganado en su tierra durante el ramat. plazo estipulado. Bogar - v. tr. [LC] [AGA] Adobar, femar. Apriscar - v. tr. [LC] [AGR] Cerrar en un aprisco. Apris- car el ganado. Bogar - v. tr. [LC] [AGA] Abonar, estercolar.

13 Fulla de roure / Hoja de roble Roure / Roble

Bersut / Sorbus Bàlec / Genista purgans PUNT 5 PUNTO 5

ARBRES, ARBUSTOS Y PLANTAS ARBOLES, ARBUSTOS I PLANTES Aquest és un bon punt per observar i estudiar la Este es un buen punto para observar y estudiar la vegetació de la zona. vegetación de la zona.

Mirant cap a l’esquerra dalt d’una gran roca hi Hacia la izquierda, encima de una gran roca vemos veiem el roure martinenc. És un arbre caducifoli el roble negro. Es un árbol caducifolio que puede que pot arribar als 25 m d’alçada. La seva escorça llegar a los 25 m de altura. Su corteza es fina, pro- és fina, profundament clivellada i forma plaques fundamente resquebrajada y forma placas peque- petites de color gris fosc. Les branques principals ñas de color gris oscuro. Las ramas principales se són inflades allà on s’uneixen amb el tronc. Les ensanchan allí donde se unen con el tronco. Las fulles, d’aproximadament 9 x 6 cm, són ovalades i hojas, de aproximadamente 9 x 6 cm, son ovala- amb la base amb forma de tascó. El fruit és el gla. das y con la base en forma de cuña. Su fruto es la bellota. La moixera de guilla o besurt és un arbre de El serbal de los cazadores o Sorbus aucuparia branques ascendents. Pot arribar als 15 metres es un árbol de ramas ascendentes. Puede llegar a d’alçada. Les petites flors, de color blanc trencat, los 15 metros de altura. Las pequeñas flores, de s’agrupen en nombrosos ramells al llarg de les color crudo, se agrupan en numerosos racimos a branques. A la tardor els fruits, primer taronges i lo largo de las ramas. En otoño, los frutos, prime- després vermells, donen un color molt caracterís- ro en tonos naranja y después rojos, dan un color tic als boscos on viu. Els fruits se’ls mengen tant muy característico a los bosques donde vive. Los les guineus com els altres mamífers salvatges, i frutos se los comen tanto los zorros como otros també alguns ocells. El nom de guilla, vol dir gui- mamíferos salvajes, e incluso algunos pájaros. A neu. Moltes vegades, quan es troben excrements menudo, cuando se encuentran excrementos de de guineu, s’hi poden distingir aquests fruits ver- zorro, se pueden distinguir estos frutos rojos. mells. La Genista purgans es un arbusto de forma re- El bàlec és un arbust de mata arrodonida, com- dondeada, compacta y entrenudos cortos. Los pacta i entrenusos curts. Les tiges de color verd tallos de color verde grisáceo tienen al florecer grisenc tenen en florir curts ramells de nombro- racimos cortos de numerosas pequeñas flores de ses petites flors de color groc que es disposen a color amarillo, dispuestas en el extremo de los ta- l’extrem de les tiges. El llegum comprimit i pelut es llos. La legumbre, comprimida y peluda, se vuelve torna negre a la maduresa. Quan floreix a finals negra a la madurez. Cuando florece a finales de de juny les landes de bàlec tenen un aspecte es- junio las landas de Genista purgans tienen un as- plendorós pel color groc viu de les flors, i si ens hi pecto esplendoroso por el color amarillo intenso acostem podem notar una forta olor que recorda de las flores, y si nos acercamos podemos notar la de la mel. un fuerte olor que recuerda al de la miel.

15 Falgueres / Helechos Xop / Àlamo negro

Beç / Abedul Fulles de xop / Hojas de àlamo negro El xop és un arbre caducifoli, de més de 20 metres El álamo negro es un árbol caducifolio, de más d’alçària, de tronc recte i gruixut. L’escorça és llisa de 20 metros de altura, de tronco recto y grueso. i de color grisenc. La capçada és ampla i irregular La corteza es lisa y de color grisáceo. La copa es i està formada per branques ascendents. Té uns ancha e irregular y está formada por ramas ascen- borrons enganxosos, sense pèls. Té les fulles ova- dentes. Tiene un vello pegajoso, sin pelos. Tiene lades, les flors en aments i els fruits en càpsula. las hojas ovaladas, las flores en amentos y los fru- tos en cápsula.

El beç o bedoll és un arbre elegant, d’escorça El abedul es un árbol elegante, de corteza blanca blanca quan és jove. L’han anomenat verrucosa cuando es joven. Se le llama verrugoso por la can- per la quantitat de berrugues que té quan és vell. tidad de verrugas que tiene cuando es viejo. Las Les flors petites i verdoses surten abans que les flores pequeñas y verdosas salen antes que las fulles agrupades en penjolls. N’hi ha de mascu- hojas agrupadas en zarcillos. Conviven las mas- lines i de femenines al mateix arbre. El fruit és culinas y las femeninas en el mismo árbol. El fruto molt petit amb dues aletes. Les fulles són de for- es muy pequeño con dos aletas. Las hojas son de ma triangular i punxeguda amb la vora dentada i forma triangular y puntiaguda con el borde denta- arrodonida. do y redondeado.

Les falgueres pertanyen a un grup d’unes vint Los helechos pertenecen a un grupo de unas mil espècies de plantes classificades a la divisió veinte mil especies de plantas clasificadas en la división Pteridophyta, antiguamente llamada Fili- Pteridophyta, antigament anomenada Filicophyta. cophyta. Un helecho se define como una planta Una falguera es defineix com una planta vascular vascular que no produce semillas, sino que se re- que no produeix llavors, sinó que es reprodueix produce por esporas. Cada espora da un pequeño per espores. Cada espora dóna un petit individu, el individuo, el prótalo (gametofito) con vida de corta protal·lus (gametòfit) amb vida de curta durada (és duración (aunque es autónomo, presenta clorofi- però autònom, presentant clorofil·la) a la superfície la) en cuya superficie se produce la fecundación del qual es produeix la fecundació entre gametes entre gametos macho y hembra cuando hay una mascles i femelles quan hi ha una gota d’aigua, do- gota de agua, dando vida a un joven esporofito nant vida a un jove esporòfit que una vegada ha que una vez ha crecido da el helecho observable. crescut dóna la falguera observable. La reproduc- La reproducción puede ser también asexual a par- ció pot ser també asexual a partir de les arrels. tir de las raíces. La “falguera” (Pteridium aquilinium) que trobem El “helecho” (Pteridium aquilinium) que encontra- mos más en la zona puede llegar a colonizar gran- més a la zona pot arribar a colonitzar grans superfí- des superficies del sotobosque. También encon- cies del sotabosc. També trobem la falguera “mas- tramos el helecho “macho” (Dryopteris filix-mas) cle” (Dryopteris filix-mas) que no té rés a veure amb que no tiene nada que ver con la especie de hele- l’espècie de falguera dita “femella” (Athyrium filix- cho denominado “hembra” (Athyrium filix-femina), femina), nom donat des de l’edat mitjana, degut a nombre dado desde la Edad Media, debido a su la finesa de les fulles que contrasten amb les fulles hojas finas que se distinguen de las hojas más ro- més robustes de la falguera “mascle”. bustas del helecho “macho”.

17 Paret de pedra seca / Pared de piedra seca PUNT 6 PUNTO 6

PARET DE PEDRA SECA PARED DE PIEDRA SECA Els murs de pedra seca tenen la particularitat de Los muros de piedra seca tienen la particularidad no incorporar morter el que fa que siguin elements de no incorporar mortero lo que hace que sean ele- molt fràgils. Es tracta d’una superposició de pe- mentos muy frágiles. Se trata de una superposición dres triades amb cura per mantenir l’estabilitat de piedras seleccionadas cuidadosamente para de l’obra. Les pedres utilitzades provenien sovint mantener la estabilidad de la obra. Las piedras usa- d’indrets propers. das provenían a menudo de lugares cercanos. Distribució de la propietat del mur Distribución de la propiedad del muro El Comú mantenia la part del mur que toca el camí El Comú mantenía la parte del muro que toca al i la part del prat, el propietari del terreny. Cada camino y el propietario del terreno, la parte del propietari havia de mantenir el mur en condicions prado. Cada propietario debía mantener el muro i procurar que fes una alçada de 7 pams (tanca en condiciones y procurar que alcanzara una al- de vaca), d’aquesta manera el bestiar que feia la tura de 7 palmos, de esta manera el ganado en transhumància no podia entrar-hi. Si als prats de trashumancia no podía entrar. Si en los prados de guàrdia no es feia tanca de vaca, hi podia anar tot guardia no existía este tipo de cercado, podía pa- el bestiar. sar todo el ganado. Antigament, quan una família era molt nombrosa i Antiguamente, cuando una familia era muy nume- no tenien menjar per a tots els fills, demanaven al rosa y no tenían comida para todos sus hijos, pe- Quart o al Comú una boïga. La boïga era un tros dían al Quart o al Comú una artiga. La artiga era de terra que s’havia d’arreglar; tallar-hi els arbres, un trozo de tierra que se debía arreglar; talar los treure-hi les soques i, amb les pedres, fer els murs árboles, quitar los tocones y, con las piedras, hacer per anivellar el terreny i per mantenir el bestiar a los muros para nivelar el terreno y para mantener el fora. Això donava a la família receptora el dret de ganado fuera. Esto daba a la familia que la recibía cultiu, fins que ja no la necessitava. El Comú o el el derecho de cultivo hasta que ya no la necesitase. Quart que n’era el propietari, només el podia ven- El Comú o el Quart, que era el propietario, sólo lo dre quan ja no es conreava. podía vender cuando ya no se labraba. Boïga - Boïga - 1 f. [LC] [AGA] [AGF] Artiga on s’empren boïcs com a 1 f. [LC] [AGA] [AGF] Artiga donde se usan chamiceras adob. como abono. 2 f. [LC] Botana 2 . 2 f. [LC] Botana 2. 3 f. [DR] [AGF] Forma de contracte agrari consistent a 3 f. [DR] [AGF] Forma de contrato agrario consistente cedir una peça de terra plantada de bosc, per reduir-la a en ceder una pieza de tierra plantada de bosque, para conreu i emprar com a adob els boïcs. reducirla a cultivo y usar las chamiceras como abono. Sobre les pedres del mur s’han format molts lí- Sobre las piedras del muro se han formado mu- quens. Aquests líquens creixen molt lentament. chos líquenes. Estos líquenes crecen muy lenta- Per exemple hi podem veure el liquen geogràfic mente. Por ejemplo podemos ver el liquen geográ- que és de color groc. El nom li ve perquè té fico que es de color amarillo. El nombre se debe a l’aparença d’una foto presa des d’un avió. su aspecto de foto aérea.

19 Pont de Moles / Puente de Moles

Avellaner / Avellano PUNT 7 PUNTO 7

PONT DE MOLES PONT DE MOLES Cruïlla de connexió entre el camí ral i el camí cap Cruce de conexión entre el camí Ral y el cami- a Llorts. En el lloc on hi ha el pont antigament hi no hacia Llorts. En el lugar donde se encuentra el havia una serradora. Al poble almenys hi va haver puente había antiguamente un aserradero. En el tres moles, d’aquí, segurament el nom del pont. pueblo debía haber por lo menos tres muelas, de aquí, seguramente el nombre del puente. CAMÍ RAL Antic camí que travessa la vall de sud a nord i que CAMÍ RAL n’és l’eix vertebrador. Antigament era el camí que Antiguo camino que atraviesa el valle de sur a nor- els pastors feien servir per passar el bestiar, tam- te y que es su eje vertebrador. Es el camino que bé era el camí que s’utilitzava per portar el ferro los pastores usaban antiguamente para pasar el a les fargues i en definitiva per on la gent es des- ganado, llevar el hierro a las fraguas y, en definiti- plaçava. va, por donde la gente se desplazaba.

L’avellaner és un arbust de la família de les be- El avellano es un arbusto de la familia de las tulàcies, d’escorça llisa i de color gris, fulles arro- Betuláceas, de corteza lisa y de color gris, hojas donides de marges doblement dentats recobertes redondeadas de márgenes doblemente dentados de petits pèls i una mica aspres al tacte. Floreix recubiertos de pequeños pelos y un poco áspe- de gener a març. Les flors unisexuals apareixen ras al tacto. Florece de enero a marzo. Las flo- abans que les fulles i no presenten pètals. Els res unisexuales aparecen antes que las hojas y fruits, les avellanes, són molt apreciats com a ali- no presentan pétalos. Los frutos, las avellanas, ment perquè contenen gran quantitat de lípids. son muy apreciados como alimento puesto que És un arbust àmpliament cultivat però a Andorra contienen gran cantidad de lípidos. Es un arbusto colonitza més aviat de forma natural les voreres ampliamente cultivado pero en Andorra coloniza forestals on es deixen els prats a l’erm. També más bien de forma natural los bordes forestales el trobem a les torrenteres i a les fondalades. donde se dejan los prados en yermo. También lo L’avellaner suporta bé el fred. L’escorça s’utilitzava hallamos en las torrenteras y en las hondonadas. com astringent i servia per tractar la diarrea i ta- El avellano soporta bien el frío. La corteza se usa- llar les hemorràgies. A la tradició celta l’avellana ba como astringente y servía para tratar la diarrea simbolitza el coneixement. L’avellaner ha tingut un y cortar las hemorragias. En la tradición celta la important paper a les cerimònies i rituals màgics. avellana simboliza el conocimiento. El avellano ha Les varetes d’avellaner eren utilitzades pels mags desempeñado un importante papel en las ceremo- i les fetilleres. nias y rituales mágicos. Las varitas de avellano eran utilizadas por magos y hechiceros.

21 Pi roig / Pino silvestre Rachid Khimoune

Mark Brusse Jordi Casamajor A la dreta veiem un exemplar de pi roig en el qual A la derecha vemos un ejemplar de pino silvestre es pot apreciar la ramificació regular i la tonalitat en el que se puede apreciar la ramificación regular vermellosa de l’escorça jove, dos trets caracterís- y la tonalidad rojiza de la corteza joven, dos ras- tics d’aquesta espècie. gos característicos de esta especie.

A partir d’aquest punt trobarem les escultures en A partir de este punto hallamos las esculturas en homenatge als Homes de Ferro. A prop de cada homenaje a los Hombres de Hierro. Junto a cada obra hi trobem el nom de l’escultor amb una re- obra encontramos el nombre del escultor con una flexió d’ell. reflexión suya.

Cap a l’esquerra escultures de Rachid Khi- Hacia la izquierda esculturas de Rachid Khi- moune. moune.

Tornem al camí i cap a la dreta veiem l’escultura Volvemos al camino y hacia la derecha vemos la de Mark Brusse. escultura de Mark Brusse.

Uns metres després també a la dreta veiem el ca- Unos metros después también a la derecha ve- rro de Jordi Casamajor. mos el carro de Jordi Casamajor.

PONT COMUNAL DE VILARÓ – LLORTS VILA PONT COMUNAL DE VILARÓ – LLORTS VILA MINERA MINERA

LLORTS VILA MINERA LLORTS VILA MINERA Llorts va ser una de les viles mineres més impor- Llorts fue una de las localidades mineras más im- tants d’Andorra. Totes les mines més importants portantes de Andorra. Las minas más importantes són a prop del poble. La immensa majoria de están cerca del pueblo. La inmensa mayoría de minaires que treballaven a Andorra eren de Vic- mineros que trabajaban en Andorra eran de Vic- dessos. Pel que fa a Llorts només podem dir que dessos. En lo que respecta a Llorts sólo podemos molts treballaven, però com a traginers del mineral decir que muchos trabajaban, pero como trajinan- procedent de la Collada, no com a miners. tes del mineral procedente de la Collada, no como mineros.

23 FARGA DE VILARÓ

La primera informació sobre la producció de les fargues a Andorra correspon a la del Vilaró, que podem datar al final del segle XVI o a l’inici del segle XVII. Aquesta implantació deixa suposar que aquest establiment responia a una lògica d’explotació centrada en els afloraments de la Vall Central del Valira del Nord en un sector proper de Llorts i de . Ara bé, aquest sector es revelà decebedor. Entre els anys 1620 i 1636 part del mineral utilitzat al Vilaró es comprava a través de la xarxa d’abastiment emprada per les fargues del Serrat i de Puntal (1600/1619) que explotaven les vetes de la Collada dels Meners a la part supe- rior de la Coma de Ransol. La farga era un edifici molt senzill i tècnicament Alberto Carneiro limitat. La fragilitat de la seva estructura hidràulica feia que no pogués resistir els corrents dels rius més importants. Per garantir-ne la seguretat es va construir a la capçalera del Valira del Nord a una alçada no inferior als 1.500 metres.

Uns quants metres després del pont del Vilaró a l’esquerra hi veiem l’escultura d’Alberto Carnei- ro.

A la dreta del camí, tot servint de barana, hi tro- bem l’escultura de Guy de Rougemont. Poc després trobem l’última escultura que és la de Satoru Sato. Podem seguir el camí fins arribar a Sant Martí de la Cortinada o podem tornar al punt de partida i anar-hi per la carretera amb el mitjà de transport que hem emprat per arribar a la mina.

Guy de Rougemont FARGA DE VILARÓ

La primera información sobre la producción de Podemos seguir el camino hasta llegar a Sant las fraguas en Andorra corresponde a la de Vi- Martí de la Cortinada o podemos volver al pun- laró, que podemos datar entre finales del siglo to de partida e ir por la carretera con el medio XVI y principios del siglo XVII. Esta implantación de transporte que hemos usado para llegar a la deja suponer que este establecimiento respondía mina. a una lógica de explotación centrada en los aflo- ramientos del valle central del Valira del Nord en un sector cercano a Llorts y a La Cortinada. Sin embargo, este sector resultó ser decepcionante. Entre los años 1620 y 1636, parte del mineral usa- do en el Vilaró se compraba a través de la red de abastecimiento usada por las fragua de El Serrat Satoru Sato y de Puntal (1600/1619) que explotaban las vetas de la Collada dels Meners en la parte superior de la Coma de Ransol. La fragua era un edificio muy sencillo y técnica- mente limitado. La fragilidad de su estructura hi- dráulica hacía que no pudiera resistir las corrien- tes de los ríos más importantes. Para garantizar la seguridad se construyó la cabecera del Valira del Nord a una altura no inferior a los 1.500 metros.

Unos cuantos metros después del puente del Vi- laró, vemos a la izquierda la escultura de Alberto Carneiro.

A la derecha del camino, a modo de barandilla, en- contramos la escultura de Guy de Rougemont.

Poco después encontramos la última escultura que es la de Satoru Sato.

25 SANT MARTÍ DE LA CORTINADA andorrans propietaris d’una de les fargues més La vinculació de l’església de Sant Martí amb importants de les Valls d’Andorra, la Farga Areny. l’itinerari de la Ruta del Ferro rau en les reixes La gran balconada de ferro forjat de la façana prin- de l’altar major i de les capelles laterals que són cipal és un exemple dels productes que s’obtenien exemples dels productes manufacturats amb ferro amb aquesta indústria. La casa reflecteix el con- procedent de les fargues andorranes. Destaquen trast entre una manera de viure més propera a també altres elements importants com són les pin- una noblesa rural i la resta de la societat. tures romàniques, l’altar amb els retaules barrocs, el mobiliari de fusta del segle XVII, el carilló i el confessionari. L’edifici és d’origen romànic -i pre senta diferents ampliacions i modificacions de la seva arquitectura formal.

SERRADORA I MOLA DE CAL PAL La serradora i la mola són un clar exemple del passat actiu de la vall, daten del final del segle XVI i principi del XVII, van deixar de funcionar als voltants dels anys 60. Van ser restaurades i inau- gurades el 21 de juliol de 1996. En la visita es fa una demostració de la talla de fusta mitjançant una serradora hidràulica en què es pot veure el Sant Martí de la Cortinada rodet i tots els elements que la formen, així com la demostració de la transformació del blat en farina, que té lloc a la mola. Per tornar a fer funcionar la serradora es van reproduir les peces artesana- ment i es va refer tota la canal d’aigua i el carro de la serradora. Els troncs utilitzats són aproximada- ment de 2,20 m a 2,30 m i es van tallant en taulons o bigues. La demostració va acompanyada d’un vídeo explicatiu.

MUSEU CASA D’ARENY-PLANDOLIT La casa Areny-Plandolit data del 1613 i és un tes- timoni excepcional d’un habitatge de terratinents

Serradora i mola / Aserradero y muela SANT MARTÍ DE LA CORTINADA MUSEU CASA D’ARENY-PLANDOLIT La vinculación de la iglesia de Sant Martí con el iti- La casa Areny-Plandolit data del 1613 y es un tes- nerario de la Ruta del Hierro estriba en las rejas del timonio excepcional de vivienda de terratenientes altar mayor y de las capillas laterales, que consti- andorranos propietarios de una de las fraguas tuyen ejemplos de los productos manufacturados más importantes de los Valles de Andorra, la Fra- con hierro procedente de las fraguas andorranas. gua Areny. El gran balcón de hierro forjado de la Destacan también otros elementos importantes, fachada principal es un ejemplo de los productos como las pinturas románicas, el altar con los re- que se obtenían con esta industria. La casa refleja tablos barrocos, el mobiliario de madera del siglo el contraste entre una manera de vivir más cerca- XVII, el carillón y el confesionario. El edificio es de na a una nobleza rural y el resto de la sociedad. origen románico y presenta distintas ampliaciones y modificaciones de su arquitectura formal.

ASERRADERO Y MUELA DE CAL PAL El aserradero y la muela son un claro ejemplo del pasado activo del valle, datan del final del siglo XVI y principios del XVII, dejaron de funcionar al- rededor de los años 60. Y fueron restaurados e in- augurados el 21 de julio de 1996. Durante la visita se hace una demostración de tala de madera me- diante una sierra hidráulica en la que se puede ver el rodillo y todos los elementos que lo forman, así como una demostración de la transformación del Casa d’Areny - Plandolit trigo en harina, que tiene lugar en la muela. Para volver a hacer funcionar la sierra se reprodujeron las piezas de manera artesanal y se rehizo todo el canal de agua y el carro de la sierra. Los troncos utilizados son de entre 2,20 m y 2,30 m y se van cortando en tablones o vigas. La demostración se acompaña por un vídeo explicativo.

27

LA FARGA ROSSELL LA FRAGUA ROSSELL La Farga Rossell (1842-1876) és un antic taller La Fragua Rossell (1842-1876) es un antiguo taller preindustrial dedicat a l’obtenció del ferro en brut. preindustrial dedicado a la obtención del hierro en Avui, transformada en un centre d’interpretació, bruto. Hoy, transformada en un centro de interpre- permet explicar al visitant el procés de transforma- tación, permite explicar al visitante el proceso de ció del mineral de ferro en lingots i la seva comer- transformación del mineral de hierro en lingotes y cialització. El visitant podrà gaudir de la visita al su comercialización. El visitante podrá disfrutar de taller, veritable cor de la farga, on podrà conèixer la visita al taller, verdadero corazón de la fragua, els diferents elements que intervenen en el procés donde podrá conocer los distintos elementos que d’obtenció del ferro i veure en funcionament un intervienen en el proceso de obtención del hierro martinet i la trompa, accionats gràcies a l’energia y ver en funcionamiento un martinete y la trompa, hidràulica. accionados gracias a la energía hidráulica.

MINES I HÀBITAT DE LA COLLADA DELS ME- MINAS Y HÁBITAT DE LA COLLADA DELS ME- NERS NERS Entre els segles XVII i XIX una de les zones més Entre los siglos XVII y XIX, una de las zonas más importants d’extracció de mineral de ferro a Ando- importantes de extracción de mineral de hierro en rra va ser la Collada dels Meners. A causa de la Andorra fue la Collada dels Meners. Debido a la mala conservació les galeries de les mines no es mala conservación, las galerías de las minas no poden visitar però sí que es poden visitar les res- se pueden visitar pero sí que se pueden visitar tes de les cabanes on vivien els miners. Aquests los restos de las cabañas donde vivían los mine- procedien en la seva totalitat de l’Arieja i arribaven ros. Éstos procedían en su totalidad de l’Ariège y al Mener a final de maig o inici de juny i, finsa llegaban al Mener a final de mayo o principio de mitjans d’agost; s’encarregaven de l’extracció, de junio y se quedaban hasta mediados de agosto; la tria i del transport del mineral fins a la plaça del se encargaban de la extracción, la selección y el Mener, on es pesava i es distribuïa als traginers. transporte del mineral hasta la Plaça del Mener, A la zona hi treballaven, al mateix temps, diferents donde se pesaba y se distribuía a los trajinantes. companyies, de 2 o 3 homes les més petites i de En la zona trabajaban, al mismo tiempo, distintos 13 a 16 les més grans. Durant aquests mesos els grupos, de 2 o 3 hombres los más pequeños y de miners vivien en cabanes petites de pedra i fusta. 13 a 16 los más grandes. Durante estos meses los Disposaven d’un magatzem de pedra per guardar mineros vivían en cabañas pequeñas de piedra y les eines i la pólvora que necessitaven per a la madera. Disponían de un almacén de piedra para darrera fase d’explotació. guardar las herramientas y la pólvora que necesi- taban para la última fase de explotación.

29

MINES DE SEDORNET MINAS DE SEDORNET A la segona meitat del segle XIX apareixien els pri- En la segunda mitad del siglo XIX aparecen los mers moviments causats per la por de manca de primeros movimientos provocados por el miedo de mineral. Llavors es desenvolupà una política de falta de mineral. Entonces se desarrolló una polí- prospecció a fi de substituir els brocals que esde- tica de prospección para sustituir los brocales que venien difícils de treballar. Al nivell de la collada, se volvían difíciles de trabajar. En la collada, els minaires provaren d’atacar el mineral en els los mineros probaron a atacar el mineral de los sectors superiors abandonats durant la primera sectores superiores abandonados durante la pri- meitat del segle XVIII amb uns nous angles de tre- mera mitad del siglo XVIII desde nuevos ángulos ball. Aquesta lògica culminà amb l’obertura de la de trabajo. Esta lógica culminó con la apertura de galeria de Sorteny que pretenia arribar a la veta la galería de Sorteny que pretendía llegar a la veta d’Embolcat a partir d’un punt situat al vessant de Embolcat a partir de un punto situado en la ver- oposat de la muntanya. Les prospeccions també tiente opuesta de la montaña. Las prospecciones es feren en altres llocs. Les petites galeries i els también se hicieron en otros lugares. Las peque- sondeigs situats en el sector de Llorts i de Sedor- ñas galerías y los sondeos situados en el sector net foren els resultats d’aquest treball que van ser de Llorts y de Sedornet fueron los resultados de reduïts, ja que aquestes mines no posseïen el po- aquel trabajo que se redujeron, puesto que es- tencial suficient per abastir de manera durable una tas minas no poseían el potencial suficiente para farga. abastecer de manera perdurable una fragua.

Definicions: Diccionari de la llengua catalana de Definiciones: Traducción del Diccionari de la llen- l’Institut d’Estudis Catalans. gua catalana del Institut d’Estudis Catalans.

31 Fotografies / Fotografías: © Govern d’Andorra / © Comú d’Ordino / Sr. RIBA MAZAS DL: AND