GRAN TEATRE DEL LICEU

Temporada 1993-94

CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

GENERALITAT DE CATALUNYA 6 AJUNTAMENT DE BARCELONA MINISTERIO DE CULTURA DIPUTACIÓ DE BARCELONA MIKIMOTO SOCIETAT DEL GRAN TEATRE DEL LICEU THE ORIGINATOR OF CULTURED PEARLS.

SINCE 1893.

TOKYO·NEW YORK·PARIS ® La fille du régiment Òpera còmica en dos actes Text de Jean François Bayard i J. H. Vernoy de Saint-Georges

Música de Gaetano Donizetti

(Amb sobretitulat)

Dissabte, 4 de desembre, 21 h., funció núm. 34, torn E Dimarts, 7 de desembre, 21 h., funció núm. 35, torn A Divendres, 10 de desembre, 21 h., funció núm. 36, torn e Dissabte, 11 de desembre, 21 h., funció núm. 37, fora d'abonament Dilluns,13 de desembre, 21 h., funció núm. 38, torn D Dijous,16 de desembre, 21 h., funció núm. 41, torn B Diumenge, 19 de desembre, 17 h., funció núm. 43, torn T Índex

7 Repartiment 8 Resum argumental 20 El plaer de dirigir La fille du régiment 26 Vetllada esbojarrada quasi de cabaret 34 Entre el romanticisme i l'opéra-comique 43 Biografies 59 Enregistraments

63 Pròximes funcions

77 Castellano/Français/English La fille du régiment

La marquesa de Berkenfield Heather Begg Marie Edita Gruberova 13 (4, 7,10, , 16 i 19) Alessandra Ruffini (11) Duquessa de Krakenthorp Maria Cinta Compta Sulpice Maurizio Picconi Tonio Deon van der Walt 13 16 i (4, 7, 10, , 19) Fernando de la Mora (11) Hortensius Lluís Sintes Un notari Jordi Torras Un caporal Vicenç Esteve

Direcció musical Richard Bonynge Direcció d'escena Giancarlo del Monaco Escenografia i disseny de vestuari Toni Businger

Director del COI' Andrés Máspero

Producció OPERNHAUS ZÜRICI-I (1988)

ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Assistent de direcció d'escena Andrea F.G. Raschèr Violí concertino Jaume Francesch Perruqueria Mario Audello, Torí Servei de sabateria Valldeperas, Barcelona Servei de traducció L' Avenç S.L. 8 I Resum argumental

La fille du régiment és una comèdia costumista, lleugera i amable, a través de la qual Donizetti ret homenatge a l'opéra comiquefrancesa, gènere amb el qual s 'havia familiaritzat a París. Es descobreix que la modesta cantinera del regiment és, en realitat, parenta de la marquesa de Berkenfield. L'aristòcrata fa el que pot per iruroduir la noia en societat i casar-la com cal amb un duc, però ella es mantéfidel al seu antic Tonia. relat amant, Finalment, commoguda pel - Atac a la baioneta. 1812. el «Els Soldats i altres de de la història de Marie, la marquesa aprova papers rengles' de J. Amades. Editorial Orbis. casament de la jove amb Tonia. Barcelona, 1933.

mateixa L'obertura es basa, entre altres motius temàtics de la Marie de òpera, en la cançó del regiment cantada per poc després le dit». I la coda d'aparèixer en escena, «Chacun le sait, chacun reprèn novament aquest motiu.

A e T E I

marquesa de Berkenfield troba una parenta que havia perdut, Marie, convertida en la cantinera del seva neboda i Laregiment. Segons que declara, és la hereva exclusiva de la fortuna i del títol. De mala gana, Marie i seu es veu a anar-se'n amb la tot que el Caçador d'en Manso. 1812. obligada marquesa, mèrits promès, Tonio, s'acaba d'allistar en el regiment. Vol fer Pàgina següent: del seu amor. Tropa d'infanteria. 1792. i ser digne 10 Il E S U M AR U M E N TAL I G RESUM ARGUMENTAL 111

Zona campestre voltada de muntanyes, propera a un llogarret suís del qual es veuen les primeres cases i una cabana. Els suïssos han estat agredits pels seus enemics i els homes es fan forts mentre les dones preguen. L'anunci de la retirada de l'enemic és rebut amb exaltació i alegria generals. La marquesa de Berkenfield, que no es troba bé, cerca refugi en una cabana propera abans de tornar al seu castell. Espera el seu intendent Hortensius, a qui ha enviat a fer una missió.

Sulpice, sergent de les tropes de Savoia, fa saber que la pau ja és cosa segura i presenta afectuosament Marie, la jove cantinera que, criada i educada pels soldats, és considerada la filla del 21è. regi­ ment. Segons els soldats, és a càrrec seu des del dia que va néixer.

EL DUET DE MAHlE I SULPICE, «AU EHlJIT DE LA ClJEHHE», ÉS

SINCULAH PEL QUE FA A L'ESTHlJCTlJHA, IHHECULAR, JA QlJE LA

SEGONA PAHT ACABA AME EL HITME DEL «RATAPLAM" QlJE MÉS

ENDAVANT HETHOEAHEM SOVINT.

Tonio, un jove camperol suís, ha seguit les tropes perquè està ena­ morat de Marie i vol allistar-s 'hi i demanar-la com a muller.

Precisament, Sulpice fa notar a Marie que ja és hora de pensar en el seu matrimoni, tot i que mai no l'han vista amb cap pretendent. Els soldats han descobert Tonio i han pensat que és un espia. El seu destí no sembla gaire optimista durant uns segons, fins que Marie intercedeix per ell, tot dient que li deu la vida, ja que la va rescatar d'un precipici on havia caigut. L'assumpte se soluciona bevent i Caçadors de Catalunya de l'any 1812. cantant tots -«Chacun le le fins a «Els Soldats i altres plegats sait, chacun dit»- papers de rengles' de J. Amades. Editorial Orbis. l'hora de la els soldats se'n van amb Tonio. permesa, després qual Barcelona, 1933. a secret amb Robert i va tenir una filla és l'única Aquest, però, no triga gaire tornar per declarar a Marie el seu que que hereva de la seva fortuna i del seu títol. Marie és amor, que és immediatament correspost per la noia (<

sent amb els termes en la vida no Com que els camins són insegurs després de la batalla, la marquesa expressar-se emprats militar,

una a una noia de casa decideix demana a Sulpice que li proporcioni escorta per tornar al cas­ gens adequats per bona, però empor­ tar-se-Ia amb ella instruir-la com es tell de Berkenfield. Suplice resta sorprès en sentir aquest nom: va per cal. Marie debat interior­ ment entre dos fronts: està contenta d'haver trobat la seva conèixer un capità, Robert de Berkenfield, que abans de morir con­ verita­ ble s'entristeix molt s'assabenta haurà fià la seva filleta als soldats del regiment que comandava. La mar­ família, però quan que de deixar el Cranadcrs espanyols de l'any 1805. quesa, molt nerviosa, diu que una germana seva s 'havia casat en regiment. 12 I R E S U M A R G U M E 1 TAL

«Catalina va complir El tambor repica el «rataplam», que és cantat per tots els soldats, i fa a s en ser amb el seu deure en tots Tonia saber tothom que 'ha allistat el regiment per

de Marie. E SL' À R I A DE T E N O R «A H! M E S A M I F A M O S A . els combats i, a la digne s», PELS SEUS NOU PERILLOSÍSSIMS .DO. DE L'HAN CON­ batalla decisiva de PIT, QUE VERTIDA EN UNA DE LES EXHIBICIONS DE FACULTATS VOCALS Puren, se li presentà MÉS ENLLUERNADORES DEL REPERTOHI ITALIÀ. l'ocasió de fer alguna seva Marie, per la banda, està profundament entristida pel fet cosa més. Els adversaris, d'haver de marxar amb la marquesa. CAT A L A S E V A l' E N A E de després desfer UNA MERAVELLOSA ÀRIA (dL FAUT PARTIR, MES BONS COMPA­ i matar l'esquadró quasi GNONS D'ARMES.) CONSTRUÏDA SOBRE UNA MELODIA TRISTA I tots els oficials, s 'havien RESIGNADA. DONIZETTI DÓNA A AQUESTA PÀGINA UN TOC apoderat de l'estendard D'ESCALFOR HUMANA QUE INTERROMP EL TO DE COMÈDIA QUE reial. Catalina va reunir S'HAVIA IMPOSAT EN L'ÒPERA, SENSE CAURE PERÒ EN CAP

EXCÉS SENTIMENTAL ÉS UNA ÀRIA DE GRAN REFINAMENT MELÒ­ un petit escamot DIC I N TRO D U ï D A I' E R UN A F R A S E DEC O R N A [ G LÈS. Sense -empoità al galop la cap entusiasme, accepta el seu destí. El carruatge de la marquesa és a columna d'indis que punt i Marie se'n va amb ella, enmig de la desesperació general. s'emportava la insígnia-, es a la llançà càrrega ACTE II -va veure com queien al seu voltant els seus no s'adapta a l'ambient aristocràtic i enyora la companys- i, malgrat les vida d'abans. Sols se sent exultant de felicitat quan ferides rebudes a la cara Mariela visiten els soldats í, amb ells, Tonio. Aquest reno­ va el seu amor a Marie davant la el refusa. Ha i a l'espatlla, va marquesa, que casar la amb un duc. confessa no la aconseguir rescatar pensat jove Quan que és tia, sinó la mare de Marie, aquesta, amb dolor, es a l'estendard ( . .). El disposa obeir-la. Però abans de signar el contracte nupcial, la mar­ general, brandant quesa es commou davant el seu relat sobre la vida i l'amor en l'espasa senyal seves que ha rebut al regiment i accepta les noces amb Tonio. la va d'admiració, a una un Un saló aristocràtic proper galeria que comunica amb nomenar alferes parc. Sulpice, que ha estat ferit en un braç, passa la convalescència portaestendard» a casa de la marquesa. Marie va elegantment abillada, però està THOMAS DE QUINCEY trista perquè no s'adapta a la vida aristocràtica i vol tornar amb el La Monja alferes regiment. Està cansada d'aprendre bones maneres i enyora la vida d'abans, lluny del luxe i les comoditats de la cort. A petició de la Pàgina següent: Marie canta de mala una romança encaramel·lada Producció de l'Opernhaus marquesa, gana Zürich (1988) de tema mitològic: «Le jour naissait dans le bocage, / Et Cypris 14 H E S U M AR G U M E N TAL R E S U I M A R G U M E N TAL 115 descendait des cieux. / Venait chercher dans le feuillage / l'objet si seva banda, Marie s'abandona al «¿Qué errorfunesto ha plaer d'haver retrobat novament seus ses l ». Però la traeixen els i la Tonia i E N U N '1' U I O U E tendre de feux pensaments Sulpice Q S E M BLA D' O F F E N BAC hecho como por 1'1, «T O U S adoptar la L E S TR O IS RÉ UN I sobre «les amours de marquesa S», i els amants romança Cypris», que qualifica joves renoven la promesa d'amor una de maxima especie es converteix en la s'havien de «Sujet ravissant! et d'un neuf! », aviat cançó que fet. ó acte. EL C O N T R A S T La aforismo del hem escoltat en el marquesa no vol saber res regiment que primer d'aquest matrimoni TOT I QUE EPISO­ TONIO la ENTRE DOS TIPUS DE CANT PROPICIA UN DELS LI FA SABEH LA SEVA incontestable, que AQUESTS ESTI�'IACIÓ PEH MAHlE EN UNA DE DE L'ÒPERA: LA LES PÀCINES la debilidad DIS MÉS FAMOSOS I MÉS SINGULARS MARQUESA MÉS BELLES DE L'ÒPEHA: estupidez y L'ÀIUA «POUH ME HAP­ I LA PHOCHER INSISTEIX E LA SEVA ANTIQUADA CANÇÓ SE ITIMENTAL, DE MAHlE», D'UN sean el triste patrimonio ROMANTICISME ESCLATANT I D'UNA DE LA INTENTA COMBATRE MARIE AMB ALGU­ INSIPIDESA QUAL PAHTICULAHMENT EXEMPLAH. La de las No es la LíNIA. BE,LCANTISTA marquesa mugeres? NES ESCALES I ARPECIS DE COLLITA PRÒPIA, MENTRE SULPICE I del jove soldat, anuncia a aprec�a e�penta però tothom que ha naturaleza las ha CANTA­ quien EXCITA EN LA NOIA EL RECOHD DE LES MELODIES QUE prames Mane al duc de i Krakenthorp, exigeix que Tonia s'acomia­ esa EN ACONSEGUEIX di dado necedad, que VEN PLEGATS AL HEGIMENT I, EFECTE, QUE per sempre de la noia. Marie se'n va plorant; però Tonia no s'hi CONEI­ i en la vida doméstica las ES DEIXI POHTAH PEL RITME DEL ,RATAPLAM» QUE JA resigna jura que, malgrat tot, es casarà amb ella. DE «COLOHATURA» CÒMICA ÉS soles XEM. EXPLOTACIÓ LA amb la acaba hace desde el principio AQUESTA Sulpice, marquesa confessant que no és la tieta� UNA DE LES GRANS TROBALLES DE L'ÒPERA DE DONIZETTI, QUE de sinó la Marie, mare, fruit del seu casament secret un . Las mas amb insípidas (. .). VIB­ MANERA SEMBLA IHONITZAR SOBRE EL GHAN que va haver de amb la D'AQUESTA capità fugir petita. L'aristòcrata demana a veces todos estos efectos TUOSISME VOCAL QUE EXIGEIX EL UEPEUTORI BELCANTISTA que reveli la veritat a la Sulpic� noia, i que la convenci perquè no son sino los un frutos ROMÀNTIC accepti matrimoni adient a la seva posició. Marie, sorpresa i afli­ E S C EN A del abandono es Marie lamenta la seva sort EN U N A abraça la mare i es amargos Quan queda sola, gida, disposa -per obediència, però molt dol­ BELCANTISTA PARADIGMÀTICA: HECITA­ a el . D'ESTHUCTUHA QUASI guda- signar contracte de casament de toda educacion (. .), que la convertirà en TIU-ÀHIA-CABALETTA. COMENÇA AMB UN RECITATITU (<

... DEL FATAL TOUT PREND UN ArB DE FÊTE »), LA FILLA davant la dels quien la fuerza de la THAT indignació aristòcrates convidats a la f�sta. Tot LA FINESTRA PEH ESCOLTAH MILLOR «CETTE acaba amb la REGIMENT OBHE feliçment represa de l'himne coneixem: «Salut necesidad educó, por que ja I ES DEIXA ANAH à la • MAHCHE GUERHIÈRE» QUE LA TRANSPOHTA France!» decirlo de otra así, OBERTAMENT A UN ENTUSIASTA ALLEGHO VIVACE AMB EL QUAL

manera» EL S'INTHODUEIX -COM UNA ESPÈCIE DE CABALETTA- FAMÓS

BEAUX CLOU Pròleg de l'editor de «Historia de la Monja «SALUT À LA FHANCE! AH MES JOUHS!», QUE alférez escrita ella misma». de José por Imprenta PEL COH. L'ESCENA AMB LA VEU DE LA SOPHANO SOSTINGUDA Tauló. Barcelona, 1838 fer-li una visita. Entre Han tornat els companys de la milícia per ells hi ha Tonia amb l'uniforme de capità. Pel que sembla, ha fet ordena Cómo al Manso recibió a F� 70 1814. una carrera militar Sulpice (sic). sorprenentment ràpida. «Els Soldats i altres papers de rengles> de J. els homes al i els serveixi vi. Per la Amades. Hortensius que acompanyi jardí Editorial Orbis. Barcelona, 1933.

«El art consis- : gran

teix a El plaer de dirigir La fille du régiment

Richard Bonynge ha estat, juntament amb la seva esposa, Dame Joan Sutherland, un dels més grans defensors de La fille du régiment. Ara, aquest prestigiós especialista en el belcantisme romàntic dirigeix l'òpera al Liceu convençut que és «urt títol cabdal en l'evolució tant de l'estil de Donizetti com de l'opérette francesa. És evident que va molt impressionat per, Offenbach quedar Producció del Covent èard�n de Londres, 1966. aquesta partitura». Joan Sutherland i Luciano Pavarotti.

La als anys seixanta, em vaig plantejar recuperar fille du régiment, vaig estudiar detingudament les versions francesa i italiana de la partitura per decidir-me amb Quan,total coneixement de causa. Pensava que seria una elecció difícil però no ho va ser gens: de seguida vaig tenir molt clar que la versió francesa era infinitament superior a la italiana. I, de fet, mai Pàgina següent: no he dirigit l'òpera en italià. La versió francesa és, punt per punt, Producció de l'Opernhaus Zurich (1988). és un recitatiu de la Edila Cruberova. la que ara proposem al Liceu. L'única excepció 22 I E L PLA E R D E D I Il I G I Il L A F ILL E DUR É G I M E N T

«I així com a totes les marquesa a l'inici del segon acte: l'hem extret de la versió italiana a millor el a dibuixar-lo amb més comèdies hi perquè ajuda perfilar personatge, antigues facetes. ha sempre un criat Predilecció la versió francesa burleta que fa riure per els a espectadors, De fet, la diferència entre la versió francesa i la italiana afavoreix partir d'ara, a totes tan poc la segona que sembla dubtós que sigui obra del mateix Donizetti. Potser va ser un o altre la va acabar de les nostres obres, hi copista algú qui perfilar. S'elimina, per exemple, la segona ària de tenor, que és un ha de sortir sens dels moments més bells de l'òpera. Crec que aquests canvis no falta un marquès expliquen, però, la modesta rebuda que va obtenir La figlia del reg­ gimento a Itàlia en comparació amb l'èxit esclatant de què gaudia a ridícul que diverteixi França. És possible que, a part de la inferioritat evident de la versió els altres» italiana, l'afer tingui relació amb la diferent categoria dels cantants MIJAIL BULCAKOV que la van defensar als dos països. Han de ser grans cantants per­ «Vida del senyor de Molière> què l'obra sigui eficaç i tingui impacte.

A un pas d'Offenbach

Tot i els nombrosos anys d'ostracisme, La fille du régiment és una obra important i un títol cabdal en l'evolució tant de l'estil de Donizetti com de l'opéra-comique francesa. Offenbach tocava el violoncel a l'orquestra que va estrenar l'òpera i havia de sentir-se molt impressionat per la partitura. En les seves famoses opérettes, que havien de marcar tota una època, la influència de La fille du régiment hi és evident. Donizetti va saber assimilar la música d'un poble i no solament oferir una òpera dins de la seva tradició més genuïna, una obra mestra «de gènere», sinó, sobretot, contribuir-ne definitivament a l'evolució.

A més, és una de les escasses comèdies del Donizetti madur. Don Pasquale, La fille du régiment i L'elisir d'amare són les úniques obres còmiques període creatiu del I encara és «Almanach de La Vie en Culotte Rouge d'aquest compositor. 1907». Librairie Offenstadt. París. dubtós que Don Pasquale sigui gaire còmica, perquè darrera la seva façana desimbolta es descobreix fàcilment un humor molt amarg. Per Donizetti havia d'evolucionar des del Pàgina següent: temperament, Producció de I'Opemhaus Zurich (1988) gènere buffo que sovintejava els primers anys fins a la tragèdia. Per 241EL PLAEH DE DIHICIH LA FILLE DU HÉCIMENT

Vic en militaires, sans cesse, / Sont les préférés. «Almanach de La Culotte Houge 1907 •. Librairie Offenstadt. París.

això és tan interessant La fille du régiment, comèdia d'un composi­ tor que es troba en plena maduresa. Tan aviat com la partitura de La fille du régiment em va arribar a les mans, me'n vaig enamorar. Va coincidir amb un moment en què

una la del continu la meva esposa cercava comèdia que distragués de tragèdies i drames passionals que havia de cantar sempre. El ens vam immediata­ personatge de Marie, la va entusiasmar i posar ment a treballar en l'òpera. Va ser meravellós defensar-la plegats davant de públics sorpresos, que mai no havien tingut ocasió de conèixer-la. Ara, estic encantat de retrobar l'obra al Liceu i de divertir-me veient dintre d'un mateix escenari aquests dos temperaments Le Siège d'un Coeur. Dibuix de Fabiano. corrues inestimables són Edita ideal al «Publications de La vic parisienne». que Gruberova, per perso­ natge de Marie, i Heather Begg en el paper de la marquesa. Contemplar-les juntes és un regal. I dirigir La fille du régiment n'és

un altre - Pàgina següent: RICHAIlD BONYNGE Producció de l'Opernhaus Zurich (1988) Vetllada esbojarrada, quasi de cabaret

«Donizetti devia voler una vetllada esbojarrada en un cabaret, plena d'ironia i de bon humor» assegura Giancarlo del Monaco, «regista» de la producció de l'Opernhaus de Zuric que, estrenada e11988, ara visita el Liceu. Ara bé, aquesta disbauxa còmica no frustra l'atractiu indioidualde cada personatge. Per l'ajudant del «regista», Matthis Weiner, Marie és una nena entremaliada que anomena <

soldats un un Lola però que sap que, dia, d'aquests espill/osc. Espectacle protagonitzat per Loles León a la Cúpula Venus. <

del meu escenari hi ha persones que es contemplen a si mateixes amb sentit de l'humor i per això són divertides. DaltHi ha autocrítica. Per això els personatges de La fille du régiment no són titelles, que no poden exercir l'autocrítica. Jo sem­ pre dirigeixo persones vives. Per a mi la persona ocupa ellloc cen­ Un dels darrers espectacles de Belle Epoque. tral. Avui, quan ja no hi ha directors de decorats, el perill que Pàgina següent: correm és l'escenificació en un mer Actuació de Mimi Pom Pom a que desemboqui arranjament. lin de Belle espectacle Epoque. Jo pertanyo a l'extingida categoria dels directors d'escena que VETLLADA ESBO.JAIlIlADA, QUASI DE CAIlAHET 28[ V E T LLA D A E S Il O .J A R Il A DA, Q U A S I DEC A Il A Il E T [29 fer direcció. No sé ni com ha de «Aquest públic, només són capaços de imaginar-me ser un vestit ni un atrezzo. Ponnelle era una excepció. Trigarem sovint considerat com molt a tornar a veure directors com Felsenstein o Catz Friedrich. a difícil, rígid, és Per això voldria dedicar l'escenificació de La fille du régiment a la Ponnelle. també molt dòcil, memòria de Jean-Pierre Simplement he volgut escoltar i mirar d'interpretar què devia voler molt n'hi un de bon indulgent; Donizetti: una vetllada esbojarrada en cabaret, plena fer una versió fidel? Existeix ha prou a presentar­ humor, irònica. Què significa alguna versió fidel? N'hi pot haver? Jo dic avui: una versió fidel és sovint li les coses sense una excusa sospitosa d'alguns col·legues sense imaginació, que

i rau a el ha fet un altre. pretensions creuen que la seva salvació repetir que ja es una versió de «fidel» es vol dir es conserva­ aplaudeix el que Quan qualifica que dora. Però, de fet, un director escènic pot ser conservador i malgrat l'entreté sense això continuar reflexionant i evolucionant. Una versió fidel vol dir la examinar elfans del exactament ser fidel a l'obra. Jo em considero conservador, qual La del destino ambientada tema» cosa no m'ha impedit representar forza a la civil GOLDONI guerra espanyola. Mémoires El treball a l'òpera comporta la tria d'una estètica determinada. sub­ Però l'estètica és, com el públic, una qüestió extremadament jectiva. La meva estètica no pot ser la mateixa que la de Neuenfels, de les ni la seva la mateixa que la de Pizzi. L'estètica depèn perso­

ser i incalculable nes. Al meu parer, l'art ha de suggestiu perquè fer el li sembli. La així la persona que crea art és lliure per que Espectacle del Teatre Arnau. meva estètica vola de branca en branca segons el que em ve de gust Barcelona, junv de 1990. ten de Zimmermann i el Els dos duets de Marie en aquell moment concret. Per als So Ida Don Giovanni de Mozart, per exemple, vaig escollir un escenògraf no em un Don dels dos duets del acte resultà amb una estètica agressiva, perquè puc imaginar comparació primer espe­ Giovanni ensucrat. Segurament això incomoda la gent. Estic cialment sorprenent: es tracta dels duets Marie-Sulpice i en la seva famosa Marie- Tonio. En totes dues Marie es troba d'acord amb el que va expressar Richard Strauss La. ocasions, es no davant d'un home i se'n deduir frase: «Els crítics són com els eunucs. Saben com fa però pot fàcilment que Marie els estima ha asse­ tots dos. Però la mena d'amor és i Marie també poden fer-ho». I el públic és, per definició, amorf. Aquí hi diferent, ho és Si la es sentir i es veure. guda una senyora de vuitanta-dos anys, allí un noi de quinze. segons parella que l'acompanya; pot pot és com un a seu agrado l'un, no agrado l'altra. I quan vull agradar tothom, llavors Sulpice «pare» per Marie, el preceptor; és un sol­ anomena «Cuatro hombres un cabo». a dat. Marie tots els soldats del els seus y no agrado ningú. El públic és inconcret. I per això escenifico per regiment «pares» i Cuentos vivos d'Apeles Mestres. mateix més a altre. el marit de Marie només sortir -així és com s 'ha decidit­ Hermenegildo Miralles. Barcelona. mi que per ningú podrà d'entre les files un d'aquests pares. Sulpice és el papa, papa amb el

GIANCARLO DEL MONACO 30 v E T I LLA O A E S B O .I A Il n A O A, Q u A S IDE e A BAn E T

qual pots jugar i que et munta a tatanet. Ho podem presenciar com a espectadors que som: Marie irromp a l'escenari, se li llança al coll,

tots dos en cercle i se asseu a giren ella li la falda. No hi ha cap distància ni cap reserva. Sulpice és una prada verda, coneguda des de molt temps enrera i estimada, per la qual hom pot córrer desbo­ cat per desfogar-se. El pas de l'oca, la salutació militar, tots dos formen part del joc. Fins i tot quan Sulpice passa revista a Marie: una plantofada a la panxa, una plantofada al darrera -ara és innegablement el preceptor-, això també forma part del joc.

La criatura que juga a la guerra

Marie vol que se la prenguin tan seriosament com als soldats. Molt sovint participa quan passen revista i això que no té permís per barrejar-se a les files dels soldats; però Sulpice i els seus amics li ho Assaig de la producció de consenten tot tenir-la contenta. s l'Opernhaus Ziirich (1988) per Després els papers 'intercan­ vien, Marie imita Sulpice, passa revista al papa, es queda plantada amb l'actitud de Napoleó, i Sulpice li segueix el joc: saluda amb la cara d'estar completament concentrat, els genolls li tremolen. És l'home que ha esdevingut nen al costat de Marie. En aquesta escena només una es vegada trasllueix la dona que hi ha en Marie, quan repenja una espatlla al pit de Sulpice, agita el barret, la cama esquerra sobre la cama dreta: assaboreix aquesta posició femenina. Però estona. a per poca De seguida salta l'esquena del papa, saluda mentre cavalca per l'escenari i torna a ser la criatura que juga a la guerra, a qui el papa no sap negar res.

A tatano

Marie ha crescut entre soldats a la guerra, només ha tractat amb aquests homes, vol ser un d'ells, és mig mascota -una noia que fa de mascota- mig criatura tirànica, que obliga tot el regiment a seguir els seus jocs. S'estira a terra, s'hi rebolca i rodola, dóna un Proclucció cie l'Opernhaus Zurich (1988) cop de punyal ventre del papa, que el fa gemegar. Després, com Pàgina següent: que Marie no para de fer-li pessigolles, no té més remei que portar­ «Un papa amb el qual pots jugar la a tatano. Marie, «la la du et i que et munta fi t atanet» . perle, gloire vingt unième», esgri­ Producció de l'Opernhaus Ziirich (1988) meix el sabre que Sulpice porta dins la beina, salta pel davant com 32 I v E T LLA D A E S Il O JAR RAD A. Q u A S I D E e A Il ti RET V E T LLA D ti E S Il O J ti R R fi D ti. Q U ti S I D E e A Il ti RET I 33

com Marie un mico es gronxa, canta «Rataplam»; sembla si «La comèdia, que no petit, " " acabés de deixar el xumet. es mes una que Tot plegat ben diferent del duet amb Tonio. Aquest no li ofereix moment ella no se'l imitació de la una espasa, sinó un pom de flors. De primer el al cos­ mira. Asseguda a terra posa la mà amb què aguanta pom natura, no ha de una altra tat del peu; té ganes que Tonio li dirigeixi mirada, però, el sentùnent defugir vergonyós com és, ell es gira per pronunciar les paraules: «Je vous virtuós i patètic, aime». mentre no se la «Je t'aime et toujours» despulli dels trets No és la tots dos es troben. Tonio va salvar la còmics i aguts que primera vegada que a a flors vida a Marieun dia ella havia anat la muntanya collir la base que una s 'havien formen i va relliscar i va caure. Una vegada i altra trobat, per­

arreu. escena ellli declara fonamental de la què Tonio l'aguaitava per tot En aquesta fi el seu amor. Tonio també és encara força infantil, ell no seva existencia» per però s 'ha criat entre és i no el és ni una GOLDONI soldats, potser pastor sap que

Méinoires . ordre, ni la subordinació, ni el deure. El seu amor per Marie és incondicional. Per ella estaria disposat a renunciar a tot: a la seva pàtria, fins i tot a la seva llibertat. Es fa soldat de les tropes napo­ leòniques, la qual cosa li resultarà fatal perquè per culpa d'això no Marie al castell de la ho accepta podrà seguir marquesa. Sulpice Assaig de la producció de l'Opernhaus dels Zür ich Edita Cruberova i amb un tarannà ben diferent: per ell el deure és per damunt (1988). Giancarlo del Monaco. la cara quan aquest ja avançava els llavis. sentiments: «Allons, du courage! Ille faut! », diu, quan la marquesa A la segona part del duet salta als braços de Tonio, amb les cames manifesta el seu desig d'emportar-se Marie. tancades, no escamarlada com abans amb Sulpice. Tonio s'agenolla En aquest duet l'infant Marie deixa endevinar, si més no, la noia. en una posició galant i Marie, agafada de la seva mà, balla al vol­ Marie i Tonio seuen al banc l'una davant de l'altre (Marie i Sulpice tant seu «Je t'aime et toujours». Finalment Tonio la porta a coll fins preferien el terra dur). Quan Tonio s'acosta Marie s'enretira, fins al banc (com si portés una núvia per traspassar el llindar), la fa cau a es darrera d'ell al li que terra. Després col·loca banc, pega seure tendrament i ell ho fa al seu costat; en aquesta escena, en a flors com si el i balla. Ara no hi cops l'esquena amb les renyés, ja aquestes relacions, no cavalca ni va a tata/w. «Plutôt ni titelles: Marie ningú perdre ha ni pas de l'oca, ni salutació militar, ni Napoleó la vie que perdre nos amours». És que potser Tonio s 'ho ha de balla, no la dansa del sabre, sinó la dansa d'una noia enamorada: prendre al peu de la lletra? Ara reapareix Sulpice, veu el suís i crida «Il est aveu si tendre, mon coeur ne sait pas se défendre». enfurismat. Tonio fuig. Des d'una distància segura crida a Marie: Llança flors a Tonio -«à mon amour, à mon amOUI»-, i ho fa «Je vous aime, je vous aime, je vous aime» _ amb molta delicadesa, però encara no amb prou. Abraça Tonio, MATTHIS WEINER «Cuatro res y un cabo». a un noies són més 1.10mb encara és massa aviat les a però per petó, púdi­ Ajudant-oient del regisla Zuric (1988) Cuentos vivos d'Apeles Mestres. Miralles. Barcelona. Casanova li el de flors davant de Hermenegildo ques que el napoleònic: posa pom Entre el romanticisme i Yopéra-comique

L'estrena de La fille du régiment a París va provocar una gran reacció xovinista contra Donizetti d'alguns compositors francesos, gelosos del seu èxit. L'obra es va imposar a França, però no a Itàlia, potser perquè la versió italiana no aconsegueix d'equilibrar satisjoctoriament el seu caràcter híbrid entre i el belcantisme romàntic. Al Rosalie. amb Nelson Eddy i l'opéra-comique Eleanor Powell. solament s 'ha disset Liceu, representat vegades, Pàgina seguem: Rebecca ofSunnybrook la darrera de les quals eljuny de 1984. F'ar/ll, amb Shirley Temple.

.fiLLe du régiment va ser la primera de les òperes franceses de Donizetti (1797-1848) que es va representar a París. Es Lava estrenar I'll de febrer de 1840 a l'Opéra-Comique i fou una de les darreres premières que la companyia va oferir a la Salle des Nouveautés ele la Place ele la Bourse, que n'era la seu eles ele 1832. Aviat, però, es traslladaren a la Salle Favart. El repartiment ele l'estrena incloïa Juliette Bourgeois (Marie), Mécène Marié de l'Isle Go/d Diggers 0/1937. amb Joan Blondell. (Tonio), Henri (Sulpice) i Marie-Julie Boulanger (La Marquesa). 36 E N T R E E L R O M A N T I e I s M E IL' o P R A - e o M I u E É Q E N T R E L Il o M A N T - I E I e I s M E IL' o P É Il il e o M I Q u E I 37

Marié de l'Isle era el de Célestine havia de ser «Desitjo que vostè es pare Galli-Marié, que La fille du régiment ja s'havia representat a l'Opéra-Comique la i la Carmen. Per la seva Marie­ : més de mil trobi en un d'aquests primera Mignon primera banda, ·.-�L�AMOIJR vegades. era una -. � cantant - Julie Boulanger· habitual de la companyia de E.N:� CAMPAGNE En la seva de Lucie al Théâtre de la Renaissance moments en els adaptació per feliços àvia de la Nadia 100 DESSINS l'Opéra-Comique, gran Boulanger. (1839), Donizetti ja havia deixat clara la seva habilitat a lliure IP"BI"NP.INl�M' compon­ quals, d'angúnies, Tot i aviat havia de d'una l'estre­ lHléRO",Áao que gaudir popularitat immensa, dre sobre textos francesas. El cas de La du va ser, 1C.IMlARÍ.'N:·ETC..... fille régiment seva content de la salut, na de La du va ser un autèntic desastre. Un fille régiment desastre, però, molt més esclatant, perquè el públic francès va veure l'òpera dels seus negocis, dels però, organitzat pels rivals francesos de Donizetti, que estaven com a seva, tan francesa com qualsevol òpera francesa. Dos factors l'èxit esclatant obtenia a La nova van afavorir seus amors, del menjar i indignats per que França. òpera aquesta assimilació immediata que escandalitzava els va provocar, doncs, una encesa reacció xovinista que va encapçalar autòctons. En el s'havia familiarit­ del seu estómac, pugui compositors primer lloc, públic des del «Journal des débats» de febrer de el mateix zat amb (16 1840) aquest tipus d'experiències després del pas per París de agradar-li (la meva Héctor Berlioz: «Dues partitures a l'Opéra, Les martyrs i Le due Rossini, les òperes del qual van mantenir-se al repertori de l'Opéra­ són obra), que més dues al de la Lucie de Lammermoor i entre ja d'Albe, Renaissance, Comique els anys 1820 i 1830. En segon lloc, Donizetti va necessàries totes de dues a La i L'ange Nisida, l'Opéra-Comique, fille du régiment saber adaptar-se amb extraordinària perspicàcia als gustos musi­ aquestes condicions una altra el títol de la qual encara es desconeix, i aviat una de nova cals francesos, sense trair, però, els seus orígens. La fille du régi­ al Théâtre-Italien hauran estat escrites a transcrites mateix ment una obra difícil de perquè un home per pel és, per això, híbrida, catalogar, que respon compositor! M. Donizetti ens tracta com si fóssim un conque­ Dibuix de Fabiano. a l'insòlit de dues escoles de tradicions diverses de a la distracció país maridatge que, s'avingui «Publications de La vic parisienne». rit; és una veritable invasió. Ja no es pot parlar dels teatres sobte, resulta que s'entenen força bé. La seva concisió i la seva i sigui (un espectador) teatres a d'òpera de París, sinó dels d'òpera de M. Donizetti». tendència primal' el ritme i les escenes de conjunt sobre la melo-

.. Només William i coneixedor . dia i escenes indulgent ( .). Ashbrook, biògraf gran de l'obra de les individuals responen clarament al gust francès, interessar-nos ha crida de Berlioz al mentre toc i podem Donizetti, ressenyat àmpliament aquesta que el romàntic la humanitat dels personatges, sempre pels assumptes dels patriotisme dels francesos per resistir la «perillosa» invasió de les que els sorprenem en solitari, són trets essencialment italians. òperes de Donizetti. Segons Berlioz, el govern havia d'imposar altres quan no patim alguna mena de proteccionisme cultural que salvaguardés els Diàlegs parlats cap inquietudpels compositors locals. nostres . Però (. .). El mateix Donizetti va optar per proposar una versió italiana de La tot va bé du suposem que «Salut à la France» fille régiment que -tot i que no és segur que l'acabés ell per vostè, que té bon mateix- dóna força llum sobre el seu coneixement de la diferent els sensibilitat estómac, bon cuiner, Segons que sembla, esforços per desacreditar La fille du régi­ dels públics de tots dos països. Per exemple, en la versió ment no van fer efecte, la nova es va representar, italiana la bellíssima ària de Tonia al «Pour amant honesta i descans gaire ja que òpera desapareix segon acte, només durant la primera temporada, cinquanta-cinc vegades. En me rapprocher de Marie! », potser perquè el compositor considerava En impertorbable. seu transcendí el marc el seu a reposar-se, el 1841, el èxit de l'Opéra­ que perfum somiador, tendre i espontani tenia molt poc i aquest cas, parlem-ne, Comique i el seu «Salut à la. France» es va convertir en un himne veure amb l'esperit caricaturesc de l'òpera buffa italiana de gènere. concedeixi'm audiència» patriòtic. Això havia de ser el súmmum de l'intolerable per als Per compensar el tenor, Donizetti hi va afegir una típica aria di sor­ CAHON DE BEAUMAHCHAIS compositors locals. No solament un estranger els desposseeix tita, construïda, gairebé sense modificacions, sobre un tema de Carta de l'autor sobre la crítica a dels més èxits dels seus teatres sinó fins i Gianni di Calais. els de la versió fran­ «Le barbier de Séville> grans d'òpera que, tot, Evidentment, diàlegs parlats La reine des batailles. els roba les cançons i nacionalistes. Però cesa es transformen en recitatius convencionals. no sem­ patriòtiques ja podien Dibuix de Préjelan. Tampoc anar bramant contra la invasió dels gustos estrangers: el 1916, Publications de «La vic parisienne». blava lògic explotar el nacionalisme francès a Itàlia. Així doncs, 38 I E NTH E: E L R O NI A N T I e I s NI E: IL' o P É R A - e o NI I Q u E:

Donizetti va eliminar la reprise del tema de «Salut à la France», del LA FIGLIA final de l'obra, i el va canviar per un duo entre la soprano i el tenor, ©�I!" 1RS�@@O���Ir.@, «In questo sen riposati», que, per cert, trenca absolutament amb la cD.ptra comien in bue oui tradició del acabar amb una ària a Dl RUI'RESENf,IRSI gènere, que exigia l'òpera gran nd �attO' UnO'DO' major glòria de la prima donna de torn.

D!iI L' accer.exrissrnx CITTJ DI 1IAnCBLLONA,

L' STATE DU L' Al(¡ofO iSH. Influència sobre Verdi

I: Aquesta nova versió de l'obra, ara La figlia del reggimento, es va estrenar a La Scala de Milà el 3 d'octubre de 1840. Els intèrprets de les sis úniques representacions van ser Luigia Abbadia (Maria), Salvi (Tonio) i Raffaele Scalese (Sulpizio). L' òpera es va considerar una trivialitat sense cap valor musical i va desaparèixer del reperto­ <; lllllm®3lJ¡llllll'là Toti dal Monte va TIPOGn.lPIA DB �. HUOER. ri de La Scala fins al 1928, quan aconseguir 1844. _._---- donar-li una segona oportunitat. Tot i el fracàs de l'obra a Milà i, de fet, a tot Itàlia, Ashbrook sempre ha insistit que no va passar gens desapercebuda a alguns joves compositors. Sobretot a Verdi, a di que un mes abans havia fracassat La Scala amb Un giorno i del es aviat conte di San La Marchesa di LAUFFEN regno qual reposaria Oberta, Bonifaccio. Siynora Maridtta ZambcUi. Per al de Verdi va assimilar molts elements de La SULPIZIO. sergenta biògraf Donizetti, Laureano ÓPERA EN DOS Signor Aguilon. del més endavant li van servir construir CÓ�ICA ACTOS, TONIO. giovine alpigiano figlia reggimento, que per , Sign or Ltliggi de Bezzi: el de Preziosilla de La del destino -on, cert, MA1HA, vívandlera personatge forza per Sigilara Giusl'ppi11B Brœnbllío; no falta un fins i l'escena de Violetta del ORTllNSJO, intendente della Marches� «rataplam»- i, tot, primer . Signar Gimeppo Sagarra '" acte fors'e on es descobrir una UN de La Traviata, «Ah, lui», PAESANO pot :MUSICA Signor Giovani Artigas. modulació del mode menor al idèntica a la de Marie a UN CAPORALE major quasi Signor N. N. seva ària «Convien UN NOTAJO la partir». A i als Estats es va COlli t COMPRS. Gran Bretanya Units, l'òpera representar Sotdett Savciardl. -c-Puesan! alplgtani. Signori e Dame en - en del Domcstici delia Marchesa. fins al cantada italià o paesc. esporàdicament 1854, quasi sempre anglès. En aquesta data ja s'havia estrenat a Buenos Aires, San

t'a ... ionc lla a sul ire del i luogo piedi �lle Alpi fin 190. Francisco, Sant Petersburg i Sydney, sembla que molt sovint barre­ (I virgolati si omeUono per brevità.) jant les versions italiana i francesa. El 1901, la Sembrich va cantar en .. Mnestro Gaetano en la Tetrazzini la feia ita­ ¡tlu lc:, del SJg, DOl'ilZE'I"I'I. l'òpera al Metropolitan, francès, però lià al Manhattan House. John tra­ i del Opera McCormack, per exemple, Portada repartiment programa de PARA EN EL GRAN TEATRO a REPRESENTARSE I'estrena de La figlia del reggimento duïa a l'italià l'ària de Tonio del segon acte que només existeix en la Barcelona. Teatro Nuevo, 1844. versió francesa. Jenny Lind, Henriette Sontag i Marietta Pàgina següent: Piccolomini la van defensar a Londres i Lili Pons -aliada amb el Portada del programa de la reposició de va de fer-Ia La hija del regimiento al Liceu, el 1863. director d'orquestra Gennaro Papi- aconseguir pro-

FILA-Rrtle) ICO .. D. £.TICO BARCELO ÉS

�t .s � ftl. �llña :lrsabtl stgnn�a. - 40 I E: T R E: E: L R O M A N T I e I s M E: IL' o P É R A e o M r Q u E: E NT R E: E: L R O M A NT J e I s M E: J L' O P É Il A - e O M I Q u E: I 41

«Els vicis i els abusos, gramar al Metropolitan de Nova York el 1940, tot vencent la París (Mady Mesplé/Danièle Chlostawa i Charles Burles, 1979), resistència d'Edward Johnson, quan era un títol absolutament obli­ Ottawa (Ruth Welting, Rockwell Blake i Maureen Forrester, 1980), que no carunen, es dat i que ningú no tenia present. S'ha de dir, però, que Lili Pons va Theatre de Munie Hall i Sotos de mil Giirtnerplatz (Vicki Papoulkas, disfressen formes en fer de les seves amb la partitura original, la qual intercalava la 1980), Catània (Fiorella Pediconi i Umberto Grilli, 1980), Torí sota de l'aparença cabaletta de l'acte primer de Lucia di Lammermoor (que, de fet, és (Luciana Serra i Ernesto Palacio, 1981), Trieste (Luciana Serra i costums dominants. de Rosmonda) i fins i tot «La Marseillaise». LA FIGUA DEL REGGIMENTO Aldo Bertolo, 1988), Parma (Ruth Welting i Rockwell Blake, Arrancar-los la màscara REPARTO 1988), Reggio Emilia (Patrizia Pace i William Matteuzzi, la Marquesa de Berckenfield ANNA DI srASID 1989), Calia un treball musicològic Sulpizlo RENATO CAPECCHI Teatro Comunale di Serra i William i mostrar-los al Tonia EDUARDO GIMENEZ Bologna (Luciana Matteuzi, Maria MADDALENA BONIFACCIO Lisboa Ferrarini i Raúl Giménez/Gran ORAZIO MORI 1989), (Alida Wilson, descobert és la noble Ortensto ILUMINADO MUÑOZ Lili Pons va tenir èxits amb no va pas Un notario de Serra i Rockwell grans l'òpera però aconseguir Un cabo JUAN PONS 1989), Santiago Chile. (Luciana Blake, 1990), l'home es missió de que La Duquesa de Krakentorp AMELIA VEIGA tornés al Calia un treball seriós per res­ St. als Estats Units Dahl i Stanford que - Louis, repertori. musicològic Coro General Cuerpo de Baile (Tracy Olsen, 1990), al teatre. I no van suscitar l'obra. Això és el fer Richard i Joan Director ADOLFO CAMOZZO Portland i i consagra que Bonynge Maestro (Ruth Welting Marcello Giordani, 1992) Roma (Giusy Director de Escena JACOBO KAUFMANN van al Covent FERRUCCIO VILLA GROSSI es pot esmenar els Sutherland quan decidir defensar La fille du régiment Decorados Devinu i Luca Canonici, 1992). Maestro de Cora RICCARDO BOTTINO MAGRIÑA va contra l'obra i contra la far­ y Maestro de Baile JUAN homes sense mostrar-los Garden el 1966. Hi haver polèmica Coreógrafo Maestro Apuntador JOAN DORNEMANN

cas - sesea en escena de Sandro el és d'ales­ - Muebles; Miró. El Teatro Nuevo al Liceu posada Sequi, però que, Vestuario de Izquierdo. Zapateria s'avançà tal com son» - Atrezzo armeria y peluquería: Damaret-Valldeperas. y hores ha tornat a la cartellera de món. Entre els detrac­ propiedad de la Empresa. CARON DE BEAUMAIlCHAIS ençà, mig ORQUE$TA SINFONICA DEL GRAN TEATRO DEl LICEO Prefaci a «La folle journée ou tors de l'obra, Norma Major -biògrafa de Joan Sutherland- cita A Barcelona, l'òpera de Donizetti es va estrenar a l'antic Teatro de Le - mariage Figaro. , Noël Goodwin, que en un article al «Daily Express» (7 de juny de Nuevo el 30 d'agost de 1844. Va arribar al Gran Teatre del Liceu, 1966) assegurava que «no s'havia vist mai res de tan dèbil i de tan Repartíment de Lafiglia del reggimento al evidentment en italià, el 6 de novembre de 1850, sota la direcció de Liceu, el 30 de desembre de 1972. La valor musical». Contra el va al Covent Garden -que Marià Obiols i amb Noemi Carlo Boucarde poc que passar protagonista fou Maddalena Bonifaccio però el Roissy (Maria), (Tonio), Eduard va haver de ser de fet la va reposar l'any següent- a Nova York tothom va rebre La tenor, Ciménez, Maria Soriano (La Marquesa), Agustin Rovere (Sulpizio) i Antonio substituït a darrera hora per Ugo Benelli. fille du régiment sense prejudicis ni prevencions apocalíptiques. Morelli (Ortensio). L'òpera es va representar, a l'època, onze úni­ PERSONAJES. ACTORES. ques vegades, la darrera el 24 de febrer de 1863. Després, va desa­

do LAUFFCN. . SI'R. lIlR8 Poreell. i Zuric de la circulació durant més d'un ,La marquesa París parèixer completament segle. No SULPICIO Sl', no••i. I mgoulo. es va tornar a fins la amb A�TON10. jó"en suite. Sr. P"gRIlS. programar temporada 1972-73, MARIA, 'i'iYíludcra. . Sl!R. Voll,llli, Després, el personatge de Marie ha estat un dels preferits de moltes Maddalena Bonifaccio, Anna Di Stasio, Renato Capecchi i Ugo UB cabo, . Sr. neguer.

le mar-' com ara i Sills. Fins i va a llOIiTENSIO. ",¡ordolIIo 110 sopranos de coloratura, Anna Moffo Beverly Benelli, que haver de substituir darrera hora el tenor Eduard quosa. S,,,, Jover. tot Mirella Freni la va cantar a l'inici de la seva carrera. Aquests Giménez. Va ser cantada en italià i dirigida per Adolfo Camozzo seu al darrers anys, La fille du régiment ha trobat el lloc repertori. (orquestra) i Jacobo Kaufmann (escena). Posteriorment, el IV Soldados saboyardos.-A/deanos s,,;'os.-S.,lo,·,s y Entre les nombroses ha cal destacar la de Festival de Pro Musica la va oferir -en la versió france­ domos do Basi/eo.-Criados do la ",arquesa. reposicions que conegut, d'Òpera París (June Anderson i Alfredo Kraus) i l'Òpera de Zuric (Edita sa- el juny de 1984, protagonitzada per Ruth Welting, Alfredo Gruberova i Deon van der Walt, 1988). També s'han proposat ver­ Kraus, Rosa Laghezza i Roberto Coviello dirigits per Alain Guingal sions interessants de l'obra a Vancouver (Costanza Cuccaro i i Giuseppe de Tomasi. En total, solament s 'ha representat al Liceu

del xvnr Ln ucctou ell Suiza húcia flues siglo Toronto Burrowes i William disset La seva a l'interès creixent pese Graham Clark, 1978), (Norma vegades. recuperació respon, doncs, Putnam i Bruce actualment obres Harness, 1978), New York City Opera (Ashley Roberto Coviello, Huth Welting i Alfredo que desperten aquestes menys divulgades de Kraus a la darrera reposició de l'òpera al Nova Orleans i William Harness, tot i haver en l'oblit més absolut durant moltes Reed, 1979), (Ruth Welting el de 1984. Per Donizetti, que caigut Repartiment de l'òpera al Liceu Liceu, juny primera vegada de es va oferir- la versió francesa. dècades són veritables de i bellesa _ el 21 de febrer de 1863. 1979), Ginebra (Reri Grist i Luigi Alva, 1978), Opéra-Comique joies vivacitat, inspiració 43

Biografies RIC II A R I) B O N Y N C E (Di­ Norma, Lucia di Lammermoor, rector musical) Va néixer a Lucrezia Borgia, Roberto Deoereux, Sidney i començà els estudis al Maria Stuarda i Anna Bolena; quasi New South Wales Conservatorium, sempre amb Joan Sutherland o

que continuà a Londres. El 1954 Edita Gruberova com a prota­ es casà amb Joan Sutherland. gonistes. Va dirigir l'Orquestra i el Debutà com a director d'orquestra Cor del Liceu en la seva presentació a Roma l'any 1962. Des d'ales­ al Théâtre du Champs-Elysées de hores ha dirigit als centres Paris, amb Lucrezia Borgia. operístics i musicals més prestí­ giosos, dels quals cal destacar el CIANCARLO DEL MONACO Metropolitan de Nova York, (Director d'escena) Fill del Covent Garden de Londres, tenor Mario del Monaco, va néixer Australian Opera (Sidney), Teatro a Treviso i estudià a Lausana. Colón de Buenos Aires, Festivals Entre els seus mestres destaquen de Florència, Viena i Edimburg, Günther Rennert, Wieland Wagner París, Roma, Munie, Hamburg, i Walter Felsenstein. Del 1965 al Madrid, Tokyo, Chicago, San 1968 treballà com a ajudant de Francisco, Toronto, Vancouver, direcció d'escena a Stuttgart i del Estocolm, etc. 1968 al 1970 fou ajudant personal Va ser director de la Sutherland­ del director de la Staatsoper de Williamson Opera Company i Viena. El 1970 va debutar com a director artístic de l'Òpera director d'escena amb L'infedelta d'Austràlia. Ha destacat com a delusa de Haydn.

defensor d'obres poc habituals del Fundà amb el seu pare el Festival de repertori francès (Esclannonde, Le Montepulciano i ha estat director roi de Lahore, Hamlet, Les d'escena principal a Ulm, director Huguenots) i belcantista italià a Kassel, director del Festival de (Beatrice di Tenda, Semiramide). Macerata i, des de 1992, sobre­ Un dels seus descobriments ha intendent de l'Òpera de Bonn. Ha estat, precisament, La fille du ré­ dirigit a la Staatsoper de Viena, giment de Donizetti, que ha dirigit Hamburg, Stuttgart, Berlín, a Londres, Nova York, Cleveland, Savonlinna, Budapest, Bregenz, New Orleans, Chicago, Pittsburgh Bonn, Houston, La Scala de Milà, i Sidney, entre altres indrets. Orange (Il Trovatore, Aida), Posseeix una discografia important i, Montpeller (Les Huguenots), els darrers anys, ha dirigit al Liceu Leipzig (Il Trovatore), Kassel 44' 1l10CIlAFIES

(L'amare dei tre re), Reggio Emilia (1978-79), Mefistofele del Teatro (OleLLo) i al Metropolitan de Nova de La Zarzuela de Madrid (1987- York (Lafanciulla del West). 88) i Tristan und Isolde coproduït Al Liceu ha dirigit Samson et Dalila, per la Zarzuela i el Liceu (1988- Adriana Lecouvreur i el cicle 89). Tudor de Donizetti (Roberto De-

vereux, Maria Stuarda i Anna H E ATH ERB EGG (La marquesa Balena). de Berkenfield) Ha estat la intèrpret del paper de la marquesa T O NIB U S I N GER (Escenògraf de Berkenfield a l'Australian i figurinista) Va estudiar a Opera el 1986, al costat de Joan Nidwalden i Zuric. El seu encontre Sutherland i Anson Austin, dirigits amb l'escenògraf Teo Otto, el per Richard Bonynge. Una de les 1957, el va decidir a fer d'es­ representacions es va enregistrar cenògraf al teatre de Zmic. Des de en vídeo i es va comercialitzar i llavors, lla treballat a les Òperes televisar. d' Amsterdam, Berna, Brussel.les, Va néixer a Nova Zelanda i va co­

Dusseldorf, Frankfurt, Gant, mençar la carrera professional el Hamburg, Colònia, Marsella, Mu­ 1951. Va guanyar diversos con­ nic, París, Estrasburg, Stuttgart i cursos de cant i, entre 1964 i

Viena. El 1966 va debutar a 1967, va cantar molt a Nova l'Òpera de San Francisco Zelanda i Austràlia. El 1972 va d'aleshores ençà ha treballat entrar a formar part de la compa­ també a diverses ciutats dels Estats nyia del Covent Garden, on va Units i del Canadà. interpretar vint-i-sis rols. A més, També ha intervingut en cinema, ha cantat a Orange, Salzburg, opereta, ballet i comèdia musical. Edimburg, Estrasburg, Vancouver, Ha treballat al Festival de Bregenz San Diego, San Francisco, etc.

durant nou anys i ha intervingut S'ha especialitzat en papers impor­ també als festivals de Salzburg, tants per la seva caracterització i Holanda, Canadà i Finlàndia. El vessant escènic com Herodies

1981 va rebre el Premi de Cultura (Salome), Mamma Lucia (Ca­ de Suïssa, el guardó més alt de valleria Rusticana) o Jezibaba caire cultural d'aquest país. Al (Rusalka), però també ha cantat Liceu s 'han pogut veure les seves Ulrica (Un ballo in maschera), escenografies de Der Rosenkava­ entre d'altres. lier de la producció de Krefeld El 1978 va rebre 1 'Order of the British Il IOC Il ¡\ F I E S I 47

El1992 va Empire. cantal' el pa- AlLiceu,haintervinguten vint-i-quatre de la Princess a de Bouillon per de representacions d'òpera i Ull recital: Adriana Lecouvreur a Sidney. Die Entfùhrung aus dem Serail (1977-78),La Traviata (1985-86), ED J T A e RUB E R o V A (Marie) Lucia di Lammermoor (1986-87), Neix a -3(-­ Bratislava. En acabar sis Ariadne ait/Naxos (1989-90), Ro­ anys d'estudi de cant al Conser­ berto Deoereux (1990-91) i Anna vatori, debutà al Teatre Nacional Balena (1992-93). EBEL de la mateixa ciutat amb Rosina (Il barbiere di SivigLia, 1968). Des­ ALESSANDRA RUFFINI prés de dos anys d'actuacions a (Marie) Va estudiar al Con­ Eslovènia La Travia­ servatori los d e I (Rigoletto, Giuseppe Verdi de Milà i arquitectos tiempo ta), l'any 1970 passà a formal' al «Centro perfezionamento Artisti part de la Staatsoper de Viena LÎI'Îci» del Teatro alla Scala. Entre de la Nit de Die Zau­ (Reina les primeres òperes que va cantar berflotes. destaquen Giustino, La finta Inicià la carrera internacional inter­ giardiniera, Paride ed Elena, Dido Zerbinetta pretant (Ariadne auf ed Aeneas (La Fenice) i Le nozze Naxos) a Viena sota la direcció de di Figaro, Karl Bohm. A partir d'aleshores ha Després ha interpretat L'elisir d'a­ estat convidada per tots els teatres mare a Lucca i Piacenza, I Pesca­ més importants del món en papers tori di Perle, Il Pipistrello i Addina corn Zerbinetta, Rosina, Sophie ovvero il Cal�fJ'o di Bagdad (de (Der Rosenkavalier), Konstanze Rossini) a l'Òpera de Roma, Le (Die Entfüh.rung aus dem Se1'Clil), nozze di Teti e Peleo al Rossini Donna Anna (Don Giovanni), Opera Festival (amb Riccardo -1911- Gilda Giulietta Ca­ (Rigoletto), (I Chailly), La reginetta della rose de puleti e I Montecchi), Elvira (I Leoncavallo a Palerrn, L'elisir

Puritani), Maria Stuarda i Lucia di d'amare a Piacenza i Romea et

Para información y Lammermoor. També ha enre­ Juliette a Martina Franca. Ha relación de concesionarios nombre i gistrat gran de discs ha enregistTat Il barbiere di Sioiglia

a FARLABO S.A. fet filmacions corn ara dirigirse RELOJERIA d'òperes, de Morlacchi (dirigit per Gabriele Hansel und Isla de Java, 33 2834 Madrid Gretel, Rigoletto ; Catalucci), La Locandiera de Sa­

- Ariadne i Cosi Tels. (91) 358 12 88 358 io 20 Arabella, oufNaxos lieri, Cecchina a la buona .flsüola fan tutte. de Piccini, I Pescatori di Perle i Lakme. 48 I Il IOC Il /I F I E S

MAB.IA CINTA COMPTA Ha actuat al Teatro Comunale di Ge­

(Duquessa de Krakenthorp) nova, al Maggio Musicale Fioren­ Va néixer a Barcelona i va estudiar tino, al Comunale di Bologna, al

a l'Institut del Teatre. Ha treballat Petruzzelli de Bari, entre d'altres.

amb directors com Adolfo Marsi­ A més, ha estat convidat a cantal' a llach, Miguel Narros, Pere Pl311e­ Dublín, Estrasburg, Zuric i Palma lla, Jordi Mesalles, John Strasberg, de Mallorca. Entre els seus enre­ Josep Muntanyès i J. Lluís Bozzo gistr3l11ents destaquen Nina pazza als muntatges de Marat-Sade, per'A more (Paisiello) i Ilfurioso al Kean i Lafilla del carmesí (Teatre Isola di Santo Domingo (Donizetti). Romea), Vapors (Teatre Martínez Soria), Don Pasquale (Teatre D E O N V A N DER W ALT Grec) i Final d'estiu amb tempesta (Tonio) Va néixer a Capetown (SAT). (Sud-àfrica) i va estudiar a la Sellenbosch University i al Mo­ MAURIZIO PICCONI zarteum de Salzburg. Va debutar (Sulpice) Ha estudiat a la el 1981 a Capetown, en el paper de Accademia di Arte Lírica di Osimo Jaquino de Fidelio. De seguida va amb els mestres Favaretto, Tonini, ser convidat a cantar Die Ent­ Campogalliani Melani. Va [ùhrung aus dem Serail l'any debutar el 1981. Guanyà con- següent.

cursos internacionals de cant Fou membre de l'Opera Studio de

com el «Bellini» de Caltanissetta l'Òpera de Munie i solista de (1983), el «Beniamino Gigli» l'Òpera de Stuttgart en papers com (1984) i el «Luciano Pavarotti» de Ramiro (La Cenerentola), T3111ino Filadelfia (1985). (Die Zauberfloteí Fenton El seu repertori comprèn més de (Falstaff). La seva carrera inter­ quaranta personatges, entre els nacional s'aferma en cantar quals Taddeo (L'italiana in Alge­ Ahnaviva (Il barbiere di Siviglia) i ri), Dulcamara i Belcore (L'elisir Lindoro (L'italiana in Algeri) a d'amores, Don Bartolo (Il barbie- l'Òpera de Colònia i les àries de

. de re di Siviglia), Dottore Malatesta concert de Mozart als festivals (Don Pasquale), Gianni Schicchi i Graz (amb Harnoncourt) Fra Melitone (La forza del desti­ Salzburg (amb Jeffrey Tate). no), a part de Sulpice (La fille du El 1988 canta Die Eniführung aus régiment). dem Serail al Festival de Salzburg Il IOC Il A F I E S I 51

i a la Royal Opera House Covent tagonista de Roberto Devereux. Garden. Ha estat molt lligat a Després hi ha cantat L'elisi!' aquest darrer escenari, on ha fet, a d'amore iAnna Bolena. més, King Priam (Tippet) L'italiana in Algeri. A Salzburg, ha LLU Í S S I N T E S (Hortensius) interpretat Cosifan tutte (Riccardo Nascut a Maó (Menorca), estudià Muti/Michael Hampe) i Die Zau­ música al Conservatori de Menorca

berflôte (Georg Solti/Johannes i féu estudis de cant a Barcelona Schaaf) el 1991, que ha tornat a amb Jaume Francisco Puig. fer estiu sota la aquest direcció de Aconseguí el segon lloc a Voces Bernard Haitink. Masculinas, dins del II Certamen Nacional de Santander (1985) i FERNANDO DE LA MORA fou guardonat al III Certamen (Tonio) Va néixer a Mèxic i féu el Nacional «Villa de Petrel» (Ala­ debut professionall'any 1986. El cant) i al Concurs «Eugenio Mar­ 1987 ja cantà per primer cop als co» de Sabadell. Ha actuat a Pal­ Estats Units, a San Francisco, com ma de Mallorca, Tenerife, Màlaga, a protagonista de Roméo et Juliette Lanzarote, Barcelona, Alaior, etc. i inaugurà la temporada de Mèxic A l'estranger ha fet actuacions a amb Tosca. França, Itàlia i Veneçuela. Al Gran

La temporada 1988-89 debutà a Teatre del Liceu va debutar la amb La Traviata i GUÉS Europa Faust, temporada 1991-92 amb el paper que cantà a Colònia. Després tornà del Baró Douphol de La Traviata. a San Francisco amb La Bohème. Després, ha cantat diversos papers

La Traviata va JOIERIA ser, també, l'òpera i ha intervingut als recitals lírics

amb debutà a què la Staatsoper de del30 de març i del 9 de novembre.

Viena i a La Scala de Milà la tem- PASSEIG DE GRÀCIA. 41

1989-90. va JO RDl TOR R A S TELÈFON 216 0173 porada Després (Un notari)

el de Verdi format a 08007 BARCELONA interpretar Requiem Actor, professionalment amb La Scala a Moscou, Rigoletto l'Agrupació Dramàtica de Bar­ a Bolonya i Mèxic, Roberto Deve­ celona. Ha interpretat textos com EL REGULADOR BAGUÈS reux a Nova York, Faust a París i a La visita de la vella dama, Becket RAMBLA DE LES FLORS. 105 Pittsburgh, L'elisir d'amore al o l'honor de Déu, Ball robat o TELÈFON 3171974 Covent Garden de Londres, etc. L'hort dels cirerers, on va fer el 08002 BARCELONA Debutà al Gran Teatre del Liceu la paper del vell majordom Firs a la

1990-91 com a temporada pro- produccció de Talleret de Salt que 52 I Il IOC Il A F I E S

va dirigir Konrad Zschiedrich. Ha interpretat El dret d'escollir amb la Companyia Josep Maria Flotats i El botí al Teatre Romea, dirigit per Josep Minguell. Al Liceu, va in­

tervenir a Una cosa rara la tem- porada 1990-91.

V I e E N ç E S T E V E (Un caporal)

Va néixer i estudià a Barcelona

amb els mestres Jaume Francisco Puig i Pura Gomez de Ribó, i al Conservatori Superior Municipal. Debutà al Gran Teatre del Liceu l'any 1918, després de pa.rticipar en el Certamen d'Ostende (Bèlgi­ ca). Ha actuat a Barcelona, Madrid, Bilbao, Oviedo, etc. i

també a París, Niça, Monte-Carlo, Sicília i Alemanya. L'any 1981 aconseguí els premis al millor cantant espanyol i al millor intèrpret de Mozart al Concurs Internacional «Francesc Viñas». El

1981 va cantar el paper de Figaro (Il barbiere di Sivie/ia) al Teatre Grec de Barcelona, en una posada

en escena de Mario Gas. St. Maarten Martinica Barbados Miami Ocho Ríos Playa del Carmen Cozumel Grand Caymán SanJuan

55 ;:! I <:l EN MEDIO DEL MAR CARIBE. DESCANSANDO

� * Concertinos Timothy E. McKEITHEN Miquel BARONA EN EXOTICAS PLAYAS MIENTRAS TE ACARICIA UNA SUAVE BRISA MARINA. REPONIENDO ORQUESTRA Josep M. ALPISTE Victor PETRE (Clarinet baix) SIMFÒNICA DEL GRAN <:> ENERGIAS PARA EL RESTO DEL AÑO. DE VACACIONES. '£l.. Jaume FRANCESCH Franck TOLLINI Fagots ¡:: TEATRE DEL LICEU c3 Violins Màrius VERDAGUER Just MOROS* '" primers � * <:l Maria Anca ANDREI* Violoncels Eugenia SEQUEIRA 8 Tobias GOSSMANN* Pere BUSQUETS* Ramon ISBERT Margaret BONHAM Peter THIEMANN* Francesc BENÍTEZ* (Contrafagot) <:l Miloslav CAPKA Adam GLUBINSKI � Andrea CERUTI Trompes Ji Esther Clara BRAUN <:> AGUILAR* EULER Vicenç S" Birgit Alexandre BÁSCONES U Frantisek SUPIN* Manuel GUERÍN Carme COMECHE Carles CHORDÀ Piotr JECZMYK Rafael SALA '" Enric Xavier MARTÍNEZ <:l Edith MARETZKI Juan Manuel STACEY ¡:: <:> Francisco Dorína RODRÍGUEZ ¡::: MARGINEANTU Georghe TATU ZAMORA Vi Emilian TOADER M. Eulàlia VALERO Ignacio Vessela TOMOV Matthias WEINMANN Trompetes BELLO* Guerassim VORONKOV N.N . Josep ., <:l Francesc COLOMINA* ¿, AHa VORONKOVA Contrabaixos ., Àngel VIDAL t55 Violins segons Tomàs ALMIRALL* Francisco VILLAESCUSA Annick PUIG* Lluís FARRENY* Anton ZUPANCIC* Josep QUER Trombons ,§ ¡:: Antònia TERRÉS Jaume ALBORS Josep Antoni OLTRA* S" u Teresa BASAS Francesc LOZANO Francesc SÀNCHEZ* � NAVEGANDO CON COSTA CRUCEROS PODRAS CONOCER MIAMI, OCHO RIOS, ., Detlef HILLBRICHT* � Rosa BIOTA Joan MAULEÓN <.:J PLAYA DEL CARMEN, COZUMEL, GRAND CAYMAN, SAN JUAN, ST. THOMAS, CAYO SERENA, CASA DE Mercè BROTONS Lluís RUSIÑOL (Contrabaix) Luis BELLVER CAMPO Y NASSAU A BORDO DEL COSTA ROMANTICA O DEL COSTA ALLEGRA. O SAN JUAN, Elena CEAUCESCU Rafael de la VEGA - " David MORALES ¡:: Rodica Monica HARDA Flautes ;:! ST. MAARTEN, MARTINICA, BARBADOS, ST. THOMAS, CAYO SERENA Y CASA DE CAMPO Tuba d Marcel NOLL Albert MORA* BERNABEU* PAPS José Miguel A BORDO DEL COSTA CLASSICA. UNA SEMANA DE CRUCERO, DISFRUTANDO DE LA VIDA A BORDO Jordi Joan Josep RENART* Sebastian POPESCU BRUGADA Arpes ., DE SALIENDO LOS Agustí Y DE LAS INNUMERABLES INSTALACIONES NUESTROS BARCOS, SABADOS Lina SERRACARABASSA * � Frederic SBERT Manuel FLORENCIANO <:l ARNAL* U DESDE SAN JUAN Y LOS DOMINGOS DESDE MIAMI. O SI LO DESEAS, PASAR UNAS FIESTAS DISTINTAS EN Julius VARADl Margarita � Oboès � Jordi VILARGUNTÉ Percussió <:l Francesc CASTELLÓ* NUESTROS CRUCEROS ESPECIALES DE NAVIDAD Y FIN DE AÑO. S" Artur SALA* ët Violes Emili PASCUAL* TENDRAS * (Timbals) ELIJAS EL CRUCERO QUE ELIJAS, Y POR MENOS DE LO QUE PIENSAS, UNAS Aureli VILA Richard VAUGHAN* Victorià JORGE* Renate SCHMIDT* '" Birgit (Corn anglès) ·2 VACACIONES INOLVIDABLES. Jordi MESTRES* cc: Marie VANIER* Enric PELLICER <:> � Julio BURGOS " INFORMATE EN TU AGENCIA DE VIAJES. Y OLVIDATE DEL STRESS. Costa Florian MUNTEANU Raúl PÉREZ a N.N. Cruceros Bettina BRANDKAMP Clarinets Mihail FLORESCU Philip R. CUNNlNGHAM* (*) Solistes .� <:l Nicolae GIURGEA Josep MERCADAL* :;ê Lluïsa JAIME TORDERA Bares, piscinas, Todo esto Josep [acuzzis, tiendas, y mucho más, lo gimnasio, encontrarás jogging, casino, en cualquiera de discoteca" nuestros barcos. 56 I

POCOVI COR DEL GRAN Sopranos primeres Margarida Santiago BLAS M. Isabel Anna M. VELANDO CAMPÀ TEATRE ARQUÉ Ignasi Isabel BARBA Carme YANGÜELA José Felipe EGURROLA DEL LICEU M. Lluïsa CARDONA Miquel MULET Tenors primers Núria DELGADO Luis PAZÓ Jesús BENEDICTO M. Isabel FUENTEALBA Francese QUILES RIO & LUCCHINO Antoni BERNAL M. Rosa LÓPEZ Carles RIVAS Josep M. BOSCH Mirta Maria LORA Juan Bautista ROCHER Jordi FIGUERAS Encarnació MARTÍNEZ Joan SUBIROS Ubaldo GARCÍA Anna OLIVA Francesc GARCÍA Àngels PRATS Prudenci GUTIÉRREZ Marta RIBAS Sixto LERÍN M. Teresa RIBERA Perfecte MONROIG M. Carme RICART Vicenç RÍOS Sopranos segones Lluís SOLÀ Amparo CATALÁN CarlosTRULLÉN Núria CORS Tenors segons Clara LIGERO Ferran ALTIMIS Glòria LÓPEZ Julio Alberto Isabel MAS BERDASAGAR Maria RIPOLL Antoni BERGE Rita WING Hans W. BYSTRON Mezzo-sopranos Josep M. FONTANALS Montserrat BENET Eduard MORÉ Teresa CASADELLÀ Xavier PLANÀS Joana COLL Carles PRAT Rosa CRISTO Emili ROSÉS Josepa MARTÍNEZ Barítons Marta MORERA Enric ARRUFAT Neus PUIG Rafael de CAMPOS Mercè ROCHER Pere COLL M. Isabel RODRÍGUEZ RamonGRAU M. Rosa SOLER Josep MIRÓ Contralts Àngel MOLERO M. Josep ESCORSA Jaume RIBAS Margarida GÓLLER Lluís SÁNCHEZ Lucila GULÍN Baixos Hortènsia LARRABEITI Clotilde MIRÓ I 59 Enregistraments S'inclou una selecció de les versions Mirella Freni (F), Luciano Pavarotti íntegres. Els personatges principals (T), Anna Di Stasio (B), Vladimiro són esmentats en l'ordre següent: Ganzarolli (S). Orquestra i cor de Marie (M), Tonio (T), La marquise La Scala de Milà. Dir.: Nino S311- de Berkenfield (B), Sulpice (S). A zogno. Melodram, 1969 (CD) continuació l'orquestra, el cor, el director musical, el director Joan Sutherland (M), Alfredo Kraus d'escena (si s'escau), el segell dis­ (T), Regina Resnik (B), Spiro Malas cogràfic i l'any de l'enregistrament. (S). Orquestra i cor de la Lyric Opera de Chicago. Dir.: Richard Versions en disc Bonynge.MytoRecords, 1973 (CD)

Lina Pagliughi (M), Cesare Valletti June Anderson (M), Alfredo Kraus (T), (T), Rina Corsi (B)., Sesto Hélia T'Hézan (B), Michel Bruscantini (S). Orquestra i cor de Trempont (S). Orquestra i cor del la RAl de Milà. Dír.. Mario Rossi. Théâtre ational de l'Opéra de Cetra, 1950. Paris. Dir.: Bruno Campanella. EMI, 1986 (CD) Anna Maccianti (M), Ugo Benelli (T), Flora Rafanelli (B), Alfredo Mariotti Luciana Serra (M), Willi3111 Matteuzzi (S). Orquestrai cordel Teatro Verdi (T), Monica Tagliasacchi (B), Enzo de Trieste. Dir.: Arturo Basile. Dara (S). Orquestra i cor del Tea­ Deutsche Grammophon. tro Comunale de Bolònia. Dir.: Bruno Campanella. Nuova Era, Anna Moffo (M), Giuseppe Campera 1989 (CD) (T), Jolanda Cardino (B), Giulio Fioravanti (S). Orquestra i cor de la RAI de Milà. Dir.: Franco Man­ Versions en vídeo nino. Meloch·am, 1960 (CD) Joan Sutherland (M), Anson Austin Joan Sutherland (M), Luciano Pava­ (T), Heather Begg (B), Gregory rotti (T), Monica Sinclair (B), Spi­ yurisich (S). Elizabethan Sydney ro Malas (S). Orquestra i cor de la Orchestra i cor de la Australian Royal Opera House, Covent Car­ Opera. Dir.: Richard Bonynge. Di­ den. Dir.: Richard Bonynge. Dec­ recció d'escena: Sandro Sequi/Pe­

ca, 1968 (CD) ter Butler. Virgin Classics Video, 1986 60 IlèNHEGISTHA.�IE\TS

Comentari

La proposta discogràfica de Nuova estat dirigits per Bruno Cam­ pas d'aquesta curiositat entra­ Prima voce. Era va ser enregistrada en viu el panella. nyable. Per cert, Heather Begg.) que 1989 al Teatro Comunale de La gravació «clàssica» de La fille du en el video és la marquesa de Bolònia, sense cap «estrella» de régiment segueix sent, però, la que Berkenfield, canta el mateix paper primera línia, però amb un conjunt Richard Bonynge va dirigir després en aquesta reposició que ara adient. Sens dubte, el millor és de les llegendàries representacions proposa el Liceu.

Luciana Serra, que canta amb un del Covent Garden dels mesos de

timbre afilat -no sempre agra­ juny i juliol de 1967, veritable dable-, però impecable en les «exhumació» de l'obra donize­ difícils agilitats i amb un sentit de ttiana. Amb el mateix repartiment, l'humor impagable. Es tracta de la Decca va incloure el títol al seu versió italiana gairebé conven­ catàleg i, durant quasi vint anys, cional' amb la seva corresponent aquest ha estat l'únic enregis­

ària d'entrada del tenor (<

CRONOMETRO ROLEX DAY-DATE EN ORO DE 18 ESFERA Y BISEL d'EMI, que s 'ha exhaurit i s 'hauria entredit. Cert que hi havia pre­ QUILATES. ENGARZADOS DE BRILLANTES. de reeditar urgentment.) compta cedents -en italià- en les versions Oro Rolex. El metal más y el amb una parella de facultats de Mario Rossi i d'Arturo Basile, i precioso reloj más Al en una va s unísono, que enlluernadores: June Anderson i que posteriorrnent 'han editat preciso. joya más allá del Una forma única de Alfredo Kraus. La veu de la soprano altres documents de l'època «en tiempo.

- brillar. Ellatido más exclusivo. és d'una qualitat remarcable, però directe», com el de Mirella Freni Música entienden canta amb més sofisticació i menys en un paper molt atípic per ella- i para quienes el idioma de los símbolos. ROLEX que la Serra. Kraus el de la mateixa Sutherland a agudesa of Geneua demostra, en Ull moment avançat Chicago, acompanyada per Alfredo de la seva carrera, posseir tots eis Kraus. Aquest darrer, en francès,

«Do» que facin falta. Els dos és una petita joia que cal conèixer. atorgan un enfoc romàntic als seus En video, existeix una {mica versió, la personatges que contrastamolt amb procedent de Sydney Opera la comicitat dels intèrprets de la House, on es recull una de les marquesa i de Sulpice. Es tracta, darreres vegades que la Sutherland en aquest cas, de la versió original va cantar el paper de Marie. Sovint

francesa. S'ha de destacar que, es fa evident que ja no estava en el

encara que un és en italià il'altre en seu millor moment, però els seus Joyero. Paseo de Gracia, 18. BARCELONA francès, els dos enregistraments han admiradors no podran prescindir J. QO Cb.. BOlUJttiiqlUJe Diagonal, 580. BARCELONA I 63

Pròximes funcions Recitallíric

Dimarts, 14 de desembre, 20 h, funció núm. 39, fora d'abonament

Recital Cecilia Bartoli, mezzo-soprano Gyorgy Fischer, piano

Obres de Scarlatti, Caldara, Pergolesi, Cesti, Paisiello, Caccini, Carissimi, Vivaldi, Mozart i Rossini. Dimecres, 15 de desembre, 21 h, funció núm. 40, tom A

Ballet Nacional de España Direcció artística: Aurora Pons (Coordinadora) Nana Lorca (Programació) Victoria Eugenia (Dansa)

La vida breve (José Antonio/de Falla), Zapateado (Sánchez/Sarasate), Chacona (Victoria Eugenia/Nieto)/Danza IX (Victoria Eugenia/Granados-Halffter), Danza y tronío (Mariemma/Soler-Boccherini-García Abril), Medea (Granero/Sanlúcar)

Dilluns, 20 de desembre, 21 h, funció núm. 44, tom E Dimarts, 21 de desembre, 21 h, funció núm. 45, fora d'abonament

Dimecres, 22 de desembre, 21 h, funció núm. 46, tom D

Aterballetto

Direcció artística: Amedeo Amodio El trencanous (Txaikovski/Amodio)

Dilluns, 27 de desembre, 21 h, funció núm. 47, tom D Dimarts, 28 de desembre, 21 h, funció núm. 48, tom A Dimecres, 29 de desembre, 21 h, funció núm. 49, tom C 30 de 21 funció núm. tom B .Juan Calvo Dijous, desembre, h, 50, Diumenge, 2 de gener, 17 h, funció núm. 51, tom T Diumenge, 2 de gener, 21 h, funció núm. 52, fora d'abonament

Dilluns.B de gener, 21 h, funció núm. 53, tom E Gral.Mitre 164/Balmes ·08006 BeN·tel. 417 35 80 P Il Ò X I M E S F ü x e I o x s I 65

«Mathis der Maler» de Hindemith Jan Blinkhof, Albert Dohmen, Wolfgang Rauch, Kristinn Sigmundsson, Karan Armstrong, Georgina von Benza Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Direcció musical: Uwe Mund Direcció d'escena: Gôtz Friedrich Escenografia i vestuari: Peter Sykora · " Producció: Deutsche Oper Berlin (1990), amb la ...... On1Q col-laboració del Gran Teatre del Liceu Dijous, 20 de gener, 21 h, funció núm. 54, torn B Diumenge, 23 de gener, 17 h, funció núm. 55, torn T Dimecres, 26 de gener, 21 h, funció núm. 56, torn A Dissabte, 29 de gener, 21 h, funció núm. 58, torn C Dimartsç I de febrer, 21 h, funció núm. 59, torn D Divendres,4 de febrer, 21 h, funció núm. 61, torn E

Recital

Kathleen Kuhlmann, mezzo-soprano Charles Spencer, piano Obres de Mozart, Schubert, Schumann i Montsalvatge.

Divendres, 28 de gener, 21 h, funció núm. 57, torn B

Recital OIga Borodina, mezzo-soprano Larissa Gergieva, piano Obres de Rimski-Korsakov, Borodin, Balakirev, Mussorgski.

Dijous, 3 de febrer, 21 h, funció núm. 60, torn A

Concert Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Director: Friedrich Haider

Solistes: Anna Tomowa-Sintow, soprano; Gabriele

Schnaut, soprano; Dawn Kotoski, soprano; Côsta Winbergh, tenor Obra completa de cançons per a orquestra de Richard Strauss

Dimecres, 9 de febrer, 21 h, funció núm. 62, torn D (la part) Dijous, 10 de febrer, 21 h, funció núm. 63, torn B (2a part)

Major de Sarrià, 57 PI. de SarrIà, 9 í 10 Tel. 20307 14 Tel. 2030473 08017 Barcelona 08017 Barcelona P Il Ò X I M E S F UN e ION S I 67 Un piano, «Turandot» de Puccini Eva Marton/Gwyneth Jones, Stefano Palatchil Giancarlo Boldrini, Vyacheslav Polozov/Nicola un Martinucci, Verónica VillarroellAna Maria González,

Antoni i a . entrepà,• Wolfgang Rauch, Josep Ruiz, Comas

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu un anuc Direcció musical: Paolo Olmi Direcció Andrei • d'escena: Serban Escenografia: Sally Jacobs I una conversa. Coreografia: Kate Flatt Producció: Royal Opera House Covent Carden, Londres (1984)

Dilluns, 28 de febrer, 21 h, funció núm. 64, tom A Divendres, 4 de març, 21 h, funció núm. 65, tom E Dimarts,8 de març, 21 h, funció mim. 66, tom D Dimecres, 9 de març, 21 h, funció núm. 67, fora d'abonament

Divendres, 11 de març, 21 h, funció núm. 68, fora d'abonament

Dissabte, 12 de març, 21 h, funció núm. 69, tom C Dilluns, 14 de març, 21 h, funció núm. 70, fora d'abonament

Dimecres, 16 de març, 21 h, funció núm. 72, tom B Diumenge, 20 de març, 17 h, funció núm. 74, tom T

Rambla dels Estudis,115 Per menjar bé, bo i ràpid. P R Ò X I M E S F UN e ION S I 69

Entre les de Comentari representacions Lafille du régiment, la jove mezzo-soprano Cecilia Bartoli oferirà un recital basat en la seva especialitat màxima: Rossini, Després d'una primera part amb obres barroques, s'endinsarà en el repertori de cambra més característic del Cigne En harmonia amb de Pesara. Bartoli torna al Liceu després d'haver-hi interpretat el paper de Rosina de Il barbiere di el Liceu. Siviglia la temporada 1990-91, convertida ara en una de les estrelles internacionals més cotitzades del camp

rossmia,

A més de desembre tornarà al Liceu el Ballet - mitjan I --.

I .. I ... - Nacional de amb el mateix ha .. - I .- - - - España programa que . Il. tH I -

- .------'.,_ o TI- • - .. � - o. I ofert el novembre: una - - - primera part per I "'-""" integrada ' "a ''''It.._ - 1 -� • ...... � , tres curtes de José � j -: ... ./ coreografies Antonio, Felipe i en - Sánchez, Victoria Eugenia Mariemma; i la segona

- part per la Medea de José Granero sobre música de I Manola Sanlúcar, que protagonitzaran Lola Greca i Ana González. Per Nadal i Any Nou, el Liceu rebrà la visita de la companyia Aterballerto, una de les més representatives de la dansa italiana. Va néixer el 1979 sota la direcció del ballerí i coreògraf Amedeo Amodio i el 1991 va esdevenir la companyia del Centro Regionale della Danza de Reggio Emilia, associació constituïda entre l'Ajuntament de Reggio Iberia col-labora Emilia i l'Associació de Teatres d'Emilia Romagna amb la temporada 1993-94 (ATER). És un grup format fonamentalment per ballerins solistes i ha abordat tots els estils, incloent IBERIA dóna suport en el seu repertori obres de coreògrafs com Glen a la música i als afeccionats Tetley (Sphinx, Mythical Hunters, Greening), Alvin a l'òpera. Ailey (Night creature, The river) i William Forsythe un més, IBERIA a crear Perquè, any (Love Songs), que, fins i tot, han arribat serà al Gran Teatre a especialment obres per la companyia: The dream del Liceu. walk of the shaman de Tetley, Escapades d'Ailey i Step text de Forsythe. El mes de març d'aquest mateix any, Aterballerto va ser convidada a la temporada de dansa del Centre Cultural de la Caixa de Terrassa amb un programa de coreografies d'Amodio i Ailey. Al Liceu, es presentarà amb la seva peculiar versió de El IBERIA trencanous, el mític ballet de Txaikovski, revisat i refet per Amedeo Amodio, que el 1989 va rebre el

I I' Il Ò X 1 M E S F U N e ION S I 71

premi de la revista «Danza & Danza» al millor espectacle de l'any. El trencanous és el ballet nadalenc per definició, un autèntic rite anual a molts teatres. La petita Clara

a una un trencanous de rep, com regal, titella que és fusta. A la nit, veu el combat de les rates contra el

es dels trencanous, que posa al davant de l'escamot soldats de plom. La pròpia Clara el salva en matar el cap de les rates. De sobte, el trencanous es transforma en un bell príncep que la porta a lm país encantat. El trencanous es va estrenar al Teatre Maryinski de Sant Petersburg el 17 de desembre de 1892 i ha assolit, des de llavors, una extraordinària popularitat. el Liceu viurà un Entre el 20 de gener i el 4 de febrer, dels majors esdeveniments de la temporada en curs: l'estrena a Espanya de Mathis der Maler de Hindemith, fresc momunental sobre la vida de Matthias Grünewald, autor del retaule d'Issenheim a Colmar. L'obra és una reflexió sobre el compromís de l'artista amb la societat, composta en plena època nazi, a través de la figura del pintor al servei del cardenal de Brandenburg, que s'adherí a la rebel·lió camperola del 1525 contra l'Església. Aquesta imatge d'un poble aixecant-se contra la jerarquia va indignar BRUTÍSIMO DE CAVAS HILL va a el règim nazi, que prohibir l'estrena de l'òpera de a la Estaves serè i Quant temps fosca. sol, però confiat. Alemanya i va obligar el compositor a prendre el Del silenci has despertat. camí de l'exili. En un moment de singular convulsió social i política, Mathis der Maler és un manifest en favor de l'autonomia de l'art, de la seva funció merament' espiritual. Des del.punt de vista musical, representa un gir conservador de Hindemith després de la brillant troballa d'un sistema harmònic i una sintaxi pròpies. El compositor recupera cants populars i gregorians i estructures musicals barroques que donen a l'òpera una extraordinària riquesa. L'obra s'oferirà en una producció de la Deutsche Oper Berlin (amb la col-lahoració del Liceu) dirigida pel cèlebre Gotz Friedrich, autor d'alguns dels espectacles més imponents del Covent Garden (Der Ring des Nibelungen) i del Festival de Bayreuth (Lohengrin, Parsifal) i intendent de la Deutsche Opero Al Liceu,

CAVAS HILL P Il Ò X I �I E S F UN e ION S I 73

va dirigir Lohengrin la temporada passada. Pel que fa al repartiment, s 'ha de destacar el debut de la DES DE 1840 soprano Karan Armstrong i el retorn al Liceu del MASRIERA, a tenor Jan Blinkhof, que va causar sensació Jenufa (1990) i a Pikovaia Dama (1992). Entre les representacions de l'òpera de Hindemith, el Liceu acollirà la visita de dos mezzo-sopranos: Kathleen Kuhlmann i Olga Borodina. La primera ja ha cantat al Liceu La Cenerentola i Carmen. Ara, oferirà un recital compost, en la seva primera part, per cançons de Mozart i Schubert; i en la segona per Frauenliebe und Leben de Schumann i les Cinco

canciones negras de Montsalvatge. Per la seva banda, Olga Borodina, que va guanyar el Concurs Internacional de Cant «Francesc Viñas» 1989 i s'ha

convertit en una de les mezzo-sopranos més destacades del moment, dedicarà el recital a la seva especialitat: el repertori rus. Cantarà obres de Nicolai Rimski-Korsakov, Alexander Borodin, Milij A. Balakirev i Modest P. Mussorgski. El mes de febrer, el Liceu proposa, en dues sessions, EN UN NOM. l'audició íntegra de les cançons per a orquestra de LLUMI Richard Strauss. Sota la direcció de Friedrich Haider, TRANSPARÈNCIA cantaran Anna Tomowa-Sintow, Gabriele Schnaut, Dawn Kotoski i Gasta Al Liceu, la EN UNA JOIA. Winbergh. primera va demostrar el seu domini del repertori straussià en QUAN L'ORIGINALITAT un inoblidable Capriccio (1991); Gabriele Schnaut va CREATIVA PROVOCA interpretar Venus (Tannhauser) i va oferir un concert TANTES IMITACIONS, wagnerià organitzat pel Liceu al Palau de la Música NOMÉS MASRIERA en el qual va cantar fragments de Die Walküre i ÉS MASRIERA. Gotterdammerung; per la seva banda, Gasta Winbergh és molt recordat les seves de Mozart LA JOIA SEMPRE. per interpretacions (Don Giovanni, Idomeneo), però la temporada passada va cantar algunes representacions de Lohengrin. Més endavant, la reposició de Turandot permetrà d'escoltar, en representacions alternatives, les que són, tal vegada les dues intèrprets actuals més destacades del rol: Eva Marton i Gwyneth Jones. La primera ja va cantar el de en paper de Turandot al Liceu el febrer 1984; canvi, Gwyneth Jones ho farà per primera vegada a aquest MASRI ERA teatre en la mateixa producció que habitualment PASSEIG DE GRÀCIA, 26 a Londres. TEL. 3183842 FAX 302 49 30 l'acompanya 08007 BARCELONA-

Totes les joies Masriera estan numerades i firmades. Van acompanyades d'un certificat d'origen i autenticitat. De venda només en establiments autoritzats. BARCELONA • Bagués - Masriera i Carreras MADRID • Grassy SANTANDER • Presmanes En atenció als artistes i al públic en general, es prega la màxima puntualitat: no es permetrà l'entrada a la sala un cop començada la representació, ni verificar enregistraments, fotografies a filmar escenes de cap mena. El Consorci del Gran Teatre del Liceu, si les circumstàncies ho reclamen, podrà alterar les dates, els programes a els intèrprets anunciats en aquest programa. En compliment d'allò que disposa l'Article 92 del Reglament d'Espectacles, és prohibit de fumar als passadissos; hom ha d'utilitzar el saló del 1r pis i el vestíbul de l'entrada.

&Accés pel carrer Sant Pau, núm. 1, bis, d'ús exclusiu a minusvàlids. Tel. 318 91 22.

COOIlDINACIÓ I IlEDACCIÓ: JOAN MATABOSCH

DlHECCló D'Ain I DISSENY CIlÀFIC: JOSEP BAGÀ FOTOCIlAFIES: PETER SCHLEGEL, PEP RIBAS, ANTONI BOFILL

IMPIlESSIÓ: IGOL

EDICiÓ I PUBLICITAT: ART·Co/2ooo TEL (93) 268 35 00

Col·aboracions i agraïments: Opernhaus Zürich, Belle Epoque, Teatre Arnau, Miquel Lerín, Joan Estrada, Cristina Scheppelmann, Pere Tió, Alberto Pueyo Traduccíons: Lourdes Bigorra (L'Avenç), Nicole Chiner, Bruce Duhigg

I T s F A N T A s y Programes d'òpera del Gran Teatre del Liceu Temporada 1993-94

e A S TEL L A N, o GRAN TEATRE DEL LICEU / I e La Rambla dels Caputxins, 61 FRANÇAIS 08001 Barcelona

. I ENGLISH AUDENIS e València, 316 08009 Barcelona

CASA BEETHOVEN e La Rambla, 97 08002 Barcelona !

DISCOS CASTElLÓ e Tallers,3 08001 Barcelona

I GONG DISCOS e Consell de Cent, 343 08007 Barcelona

/ JORQUERA PIANOS e Moià,20 08006 Barcelona

MUSICAL EMPORIUM e La Rambla, 129 08002 Barcelona

TOCS En aquests e Consell de Cent, 341 08007 Barcelona punts de venda VIRGIN podrà adquirir e Pg. de Gràcia, 16 08007 Barcelona el programa de cada òpera WERNER uns dies abans e Fontanella, 20 08010 Barcelona de la primera representació /" 78 I e A S TEL L A x a I 79

esta enamorado de de la a se el felicidad de hab er reen­ CASTELLANO Sínfesis argumental porque acogerla, marquesa marquesa está punto y Marie logra que deje llevar por Marie desea alistarse a si Ie y y pedir pregunta Sulpice parece la acompaña, ante la deses­ ritmo del «rataplán» que ya contrado a Tonia y a Sulpice La obertura se entre basa, su mano. de su si ha Precisamente, Sulpice digna rango y peración de Lodos sus com­ conocemos. Esta explotación en un trio que anuncia clara­ otros motivos temáticos de la a a recibido una educación subraya Marie, quienjamás de pañeros. cie la «coloratura» cómica es mente a Offenbach, «Taus les mismaópera,enlacanción del se ha visto con un sólidos. pretcndicntc, principios uno de los grandes hallazgos trois réunis». Los jovenes canta Marie que va siendo hora de La siente una renuevan regimiento queva pensar marquesa ACTO II de la ópera cie Donizetti, que amantes su promesa de salir a poco después escena, en su matrimonio.. desilusión al conocer a grari Un salón aristocrático así parece ironizar sobre el gran de amor. "Chacun ledit». lesait,chacun Los soldados han descu­ Marie escucharla 110 y expresarse vecino a una galería que virtuosismo vocal que exige el La marquesa quiere La coda retoma el mismo bierto a Tonia es en adecuado este matrimonio creyendo que argotmilitar poco comunicaa un pmque. Sulpice, repertorio belcantista román­ saber nada de motivo. un Su destino no a una dama cie buena su espía. parece familia, herido en un brazo, pasa su tico. pese a que Tonia le confiesa hasta Marie clecide llevársela una m,uy halagador que però para convalescencia en casa de la Al quedarse sola, Marie amor por Marie en de las ACTO I intercede él relatando cie en unaescena bellas de la por que encargarse personalment.e marquesa. Marle luce un lujoso lamenta su suerte páginas más ópera: Zona rodeada de campestre le debe la vida: la rescató de un instruirla. Marie se debate triste estructura casi el aria « Pour de , se siente de belcantista \ vestido, pero merapprocher cercana a un montañas, pueblo el había interiormente entre dos frentes: a de un rornanticismo precipicio por que porque nose adapta là �da parad igmática: recitatioo­ Marie», del divisamos las suizo, que resbalado. Todo se soluciona un lado.se siente con tenta con de una Iinca par aristocrática y desea regresar aria-caboleuc. Empieza apasionado y casas una cabaña. primeras y bebien do cantando -"« Chacu n de hab er encontrado a su y al regimiento. Está harta de un recitative ("C'en est donc belcantista ejemplar. La Los suizos han sido agredidos le chacun le dit»- hasta la verdadera le maneras mon va los arrestos sait, familia, pero aprender buenas y fait et sort changer» 1 marquesa aprecia hombres se y los defienden hora de retirarse. Tonia entristece la idea de el anu ncia dejar recuerda con fruición su vida seguido por U!l cantabile (<

recibió. con aria de es un eso Cuando, lágrimas segunda tenor, que I descubre fácilmente humor porque hay autocrítica. Pm: conservador, aunque repre­ Los dos dúos de en los se firmar uno de momentos ojos, dispone a los más bellos muy amargo. Es lógico que, los personajes de La fille du sente La forza del destino Marie el su la em compromiso nupcial, de ópera. Diria, sin bargo, por temperamento, Donizetti régiment no son marionetas: ambientada en la guerra civil madre' se lo propia impide. que estos cambios difícilmente evolucionara desde el género ellas no pueden ejercer Ja española. La comparación de los dos Conmovida, consiente alabada la modesta en los autocrítica. Yo En la el dúos del acto resulta / explican acogida buffo, que prodigaba siempre dirijo ópera, trabajo primer de Marie con el valiente obtuvo La su joveñ que figlia del albores de carrera, hasta Ja a pcrsonas vivas. Para mí, la comporta escoger una estética especialmente sorprendente: ante la de los en Italia com­ es me refiero a los dúos Marie­ indignación reggimento tragedia. Por este motivo personaocupa unlugarcentral. determinada. Pero la estética aristócratas a la invitados parada éon el éxito inmenso especialmente interesante La En la actualidad, cuando ya no es, como el público, una cues­ Sulpice y Marie-Tonic. En fiesta. Todo se acaba felizmente que disfrutaba en Francia. fille du régiment, comedia de hay directores de decorados, tión extremadamente sub­ ambas ocasiones, Marie se retomando el himno Puede además de la un se en no ser encuen tra ante Ull hombre que ya que, compositor que halla corremos el peligro de que Ja jetiva. Mi estética puede y conocemos: «Salut à la inferioridad de la / deducirsefácilmente versión plena madurez creativa. puesta en escena desembogue la misma que la de Neuenfels, puede que France!". los cantantes la como Matie los ama a ambos. Pero se italiana, que Tan pronto la par­ en un mero arreglo. Yo ni la suya la misma gue la de estrenaron en Italia no titura de La fille du régiment pertenezco a Ja extinguida Pizzi. La estética depende de trata de un tipo de amor estuvieran a la me a corno descubre la altura de las llegó las manos, me categoría de los directores de las personas. A mi parecer, el diferente, El de diferente de Marie placer dirigir circunstancias. Hacen falta enamoró. Coincidió con el' escena sólo capacitados para arte debe ser sugestivo e actitud para La du cantantes con uno de eUos. fille régiment grandes para que la momento en que mi esposa la dirección. Soy incapaz de incalculable para que así la cada Sulpice obra sea eficaz e impacte. (Joan Sutherland) buscaba una imaginarme cómó debe ser un persona que crea arte sea libre es como lm «padre» para Marie, Cuando me planteé' la \ a os­ su es un soldado. Pese .tantos años de comedia gue la de vestido a unatrezzo. Ponnelle para hacer Jo que le parezca. preceptor; de La du distrajera recuperación [ille Marie considera todos los tracismo, La fille du régiment las, tragedias y dramas pa­ era una excepción. Tardaremos Mi estética vuela de árbol cn que régiment, en los años sesenta, es una a soJdados del son sus obra importante, capital sionales que tenía que cantar: mucho en volver ver árbol según lo gue me apetece regimiento estudié muy cuidadosamente en la evolución tanto del estilo El personaje de Marie la directores como Felsenstein a en aquel momento concreto. «padres» y el marido de Marie las versiones francesa e italiana donizettiano como sólo ser -así se ha de la opéra­ entusiasmó y ambos nos pu­ Cotz Friedrich. Por eso quiero Para Jos Soldaten de Zim­ podrá de la partitura para decidirme decidido- uno de estos comique francesa. Offenbach sirnos inmediatamente a tra­ deci'icar la escenificación deLa merman n y elDon Giovanni de padres. con el mayor conocimiento de en en es el con el se tocaba el violoncelo la bajar la ópera. Fue niara­ fi'tfe du régiment a la memoria Mozart, por ejemplo, escogí Ull Sulpice papá, que causa posible. Pensaba que iba a caballo. orquesta que estrenó la ópera y villoso defenderla juntos ante de Jean-Pierre Ponnelle. escenógrafo con una estética puedejugar yrnontar a ser una elección difícil pero con no Lo como debía sentirse fascinado públicos sorprendidos que he querido agresiva, porque puedo podemos presenciar no fue así: inmediatamente Simplemente - Marie en esta partitura. En sus famosas nunca habían tenido ocasión escuchar e intentar interpretar imaginarme un Don Giovanni espectadores: irrumpe tuve muy claro que la versión el escenario lanzándose sobre opérettes, que marcarían toda de escucharla. Jo que debía querer Donizetti: azucarado. Seguramente, esto francesa era infinitamente una épocarla de La Ahora, estoy encantado de una velada enloquecida en un incomoda a lagente. Pero estoy su cuelJo, ambos giran CIl a'la italiana. X, de influ�nci� superior se le en la fiLLe du régiment es evidente. Y reencontrar la obra en el Liceo cabaret, rebosante de humor, de acuerdo con lo gue dijo círculo y elJa sienta hecho, nunca he la dirigido es su falda. No distancia que Donizetti supo asimilar y de divertirme con estos dos iroruca. ¿Qué es lo que Richard Stràuss'en célebre hay ninguna en italiano. La versión ópera ni es como un la música de un pueblo y no temperamentos ines­ entendemos por una versión Frase: «Los criticas son como reserva. Sulpice francesa es, la yómicos estrictamente, conocido solo ofrecerle una ópera dentro timables que son Edita Cru­ fieJ? versión los eunucos. Saben cómo se prado verde, y en el Liceo. -¿Existe alguna que proponemos estimado desde de su tradición más genuina, berova, ideal para el personaje /fiel? ¿Puede existir àcaso? Yo hace pero no pueden hacerlo». tiempo atrás, La única excepción es un una el uno correr obra maestra «de género", de Marie, y Heather Begg en el afirmo: Ja' fidelidad es con Y eJ público es, por definición, por que puede recitativo de la marquesa �l se desbocado sino, sobre todo, contribuir papel de la marquesa. Reu­ frecuencia laexcusasospechosa amorfo. Aquí sienta una y desahogarse. principio del acto, que segundo a es cuando' definitivamente la evolución nirlas un regaló. Y dirigir La de algunos colegas sin ima­ señora de ochenta y dos años, Incluso Sulpice pasa hemos extraídode la versión { revista a Marie: un cachete en del mismo género. fille du régiment, otro. que creen que su' allí un chico de quince. Si italiana a ginación porque - ayuda perfilar la un cachete atrás Es, además, una de las salvación pasa por repetir lo agrado a uno, desagrado al barriga, el personaje, a mejor dibujarlo RICHARD se ahora es el comedias de madurez BONYNGE que ya ha otro. otro. Y cuando innegablemente con-más facetas. ifScasas experimentado quiere todo forma de Donizetti. Don La Cuando se califica una versión a todo el rnundo, se preccptor--, parte De la Pasquale, agradar hecho, comparación del fille d"'u régiment y L 'elisir de «fiel» se entiende que es no agradando a nadie. juego. entre las versiones francesa e acaba, d'amore son las únicas obras Velada conservadora. Y, sin embargo, El público es inconcreto. Y, Marie desea ser tenida en italiana favorece tan a la enloquecida, poco cuenta como un soldado más. cómicas de este período casi de cabaret un director de escena puede por este motivo, escenifico para me dudoso segunda que parece Con frecuencia se a creati�o del compositor. Pa­ ser conservador y, sin embargo, mí mismo. apunta que sea obra del mismo Sobre mi escenario se hallan '\ a no le sando por alto que la comicidad contin uar reflexionando y pasar revista, pese que Donizetti. fue un Quizás copista se DEL mezclarse en las de Don Pasquale es bastante personas que contemplan a evolucionando. Una versiónfiel GIANCARLO esté perm itido la acabó de Se q1fÏen perfilar. sí mismas con sentido del MONACO filas de los relativavpuesto que tras su no es más que fiel a la obra. En soldados, pero por la elimina, ejemplo, humor. Por eso son sus se lo fachada dicharachera s-e divertidas, este sentido, yo me considero Sulpice y amigos

� I

/

\ , 83 82 I e 1\ s T Je LL 1\ x a I

i intervienne en sa faveur et de l'emmener avec La bien que todo con tal de Todo es diferente en el se reti hasta caer en el suelo. cependant marquise, consienten _ muy l'a, FRANÇAIS déclare le homrne lui elle au château et de se sensible à du t'ras en que jeune l'impétuosité contentarla. Después, los dúo con Tonio. No le ofrece Después s� sitúa él cl a sauvé la vie en l'empêchant consacrer personnellement à lui jeune soldat, se refuse à papeles se invierten, Marie una espada, sino un ramo de banco, Je golpea la espalda con de tomber dans un précipice. enseigner les bormes manières. consentir à ce mariage : elle imita a Sulpice, 'pasa revista al flores. En un principio, ella no las flores como si lo riñera, y Le malentendu est dissipé et Hésitante, Marie se s�nt dé­ annonce qu'elle a 'promis la se queda plantada en lo mira. Sentada ien el suelo, baila. Ahora ya no es cosa de pap�, . ( Marie au cluc de tout finit dans la joie, par des chirée entre ses deux familles: main de actitud de Napoleón y Sulpiee pone la mano con la que marionetas, ni de saludos rires et des chansons qui se la véritable, qu'elle est heu­ Krakentho rp et exige que Tonio le sigue el juego: saluda con aguanta el ramo junto al pie; militares ni de Napoleón: Marie tard dans la nuit. reuse de' retrouver, et le fasse cies adieux définitifs à la cara de estar ansiosa de Tonio le conceda no la danza ciel sable, prolongent completamenteI que baila, Tonio fait mine d' dont l'idée de se fille. Marie la una accompagner régiment jeune quitte pièce concentrado, los tobillos Je otra mirada, pero siendo tan sino la danza de joven les soldats mais revient peu l'attriste. Les soldats en sanglotant tandis que Tonío, tiemblan. Es el hombre que, vergonzoso, sólo acierta a enamorada: «II est aveu si séparel', après afin de déclarer son chan tent tandis que redou blent révolté par cette décision, jure junto a Marie, actúa como un girarse para pronunciar las tendre, mon coeur ne sait pas amour à Marie. La jeune fille les battements du tambour et que malgré tous les obstacles, niño. A Jo largo de la escena, palabras: «Je vous aime». se défendre». ne se fait et lile Tonio annonce vient il la femme aime. \ en pas prier prête que qu'iJ épousera qu'il solamente una ocasión se No es la primera vez que se Lanza flores a Tonio -«à oreille complaisante à ses de s'engager dans le régiment Restée seule avee Sulpice, esboza la mujer que hay eli encuentran. Tonio le salvó la mon amour, à mon amour»+, La la avoue n'être la propos enflammés. C'est alors afin d'être de Marie. marquise pas Marie, cuando recosta la vida un día que Marie resbaló con mucha delicadeza, pero no digne le coeur tante mais la mère de Marie a qu' apparaît Sulpice gui jeune fille, gros, espalda en el pecho de Sulpice, en la montaña, donde había suficiente. Abraza Tonio pero les amoureux et consent enfin à accompagner clont le père, un capitaine, a el la ido a recoger flores. Se habían todavía es para un beso, surprend agita sombrero, pierna pronto ÀCTE I à Marie sa la sous les été de fuir en sobre la derecha: encontrado una otra las chicas son más recatadas rappelle promesse marquise, regards jadis obligé izquierda y vez, La crun au milieu des pagne, le soldat le de tous ses com­ emmenant l'enfant. Elle / d'é'pouser plus désespérés saborea esta posición tan porque Tonio siempre la estaba que el Casanova napoleónico: les suisses montagnes. Attaqués, du de dévoiler la I du supplie Sulpice femenina. Pero En esta le el ramo de flores delante courageux 21èmerégiment. pagnons régiment. por muy poco espiando. escena, pone se défendent tandis leurs que les chemins vérité à la jeune fille et de la En salta a la finalmente le declara su amor. de la cara cuando éste Craignant tiempo. ya femmes Puis l'ennemi � seguida, prient. un encore envahis l'armée ACTE II convaincre d'accepter de saluda Tonio también es bastante avanzaba los labies. par espalda papá, vaincu bat en au milieu retraite, en accord avec son ennemi en déroute, la marquise Un salon du château. mariage mientras cabalga por el­ infantil, aunque él no se ha Enla segunda parte del dúo, de Avant l'allégresse générale. demande à une escorte blessé à un bras, se rang. Mise au courant par escenario vuelve a ser la­ entre izás salta a los brazos de Tonio con Sulpice Sulpice, y educado soldados, qu de son la regagner château; et: qui l'accompagnera jusqu'au' rétablit dans la demeure de la Sulpice, Marie, surprise criatura que juega a la guena a es pastor y no sabe lo que es las piernas cerradas, no de Berkenfield cherche marquise château de Berkenfield. Cenom Marte, parée de affligée, apparaît alors et se el no sabe una owen ni la subordinación como antes con marquise. quien papá negarle' despatarrada dans une cabane toute refuge attire l'attention cie il atours, mais triste jette dans les bras de sa mère à ni el deber. Su amor Tonio se arrodilla en Sulpice: magnifiques nada. por Marie Sulpice. un cie proche. Sulpice, sergent n sa elle a en effet connu j adís u et étrangère à cette vie de luxe, laquelle, malgré douleur, Marie ha crecido entre es incondicional. Por ella una posición galante y Marie, vientannoncer l'arméedeSavoie, d'obéir et le nommé Robert cie ne rêve que de retrouver son promet d'épouser en a todo: su de su baila a su capitaine soldados guerra, sólo ha estaría dispuesto cogida mano, la vient d'être et que Raix signée Berkenfield avant de cher Lasse de duc. La cérémonie est sur le > g ui, régiment. tratado èon estos hombres y patria, incluso su libertad. Se alrededor «Je t'aime et affectueusement Ma­ présente commencer ,mourir, confia sa fille au l'éducation que lui impose la point cie lorsque, desea ser uno de ellos. Es medio hace solclado de las Finalmente Tonio la tropas toujours». rie, la cantinière accueillie jeune dont il avait la marquise, elle songe avec su ivi de toutle ré-giment, Tonio mascota +una chica' hace lo le lleva en volandas hasta el banco régiment charge. que napoleónicas, que enfant et par les soldats protégée La très aux moments heureux fai t soudain irruption, bien las veces de mascota- resultará no si fuera una novia marquise, agitée, nostalgie medio fatal, porque (como gue l'ont élevée comme I a fille du qui sa a en décidé à ce déclare alors que soeur avait qu'elle vécus compagnie empêcher mariage criatura tiránica, que a a Marie al castillo traspasa el dintel), la invita a 21ème obliga podrá seguir tout Marie alors à régiment. en secret Robert dont de la troupe, loin des'fastes du à prix. fait todo el a secundar cie la senfarse tiernamente a su épousé regimiento mru·quesa. Sulpice acepta lado, un paysan Tonio, jeune une seule héritière La la ses i nvités le de sa vie: son e elle eut fille, château. marquise prie récit sus Se estira en el situación con una en esta escena, en estas juegos. suelo, }a disposición suisse, a suivi la troupe; le du titre et de ses biens. Marie de chanter une douce romance enfance passée avec se cae da cie ánimo diferente: nadie ni va revuelve y muy para relaciones, amoureux il désire rodando, cabalga de et I'amour Marje, est cette nièce autrefois sur un thème mythologique et l'affection mu a caballo. «Plutôt la vie régiment, un golpe en el vientre del papá él, el deber está y por encima perdre dans l'armée et s'engager avant de la fille obéit de mauvaise que les soldats lui ont -nos amours». disparue. Néanmoins, jeune que lo hace de los sentimientos. «Allons, que sa main. gemiT. Después, perdre demander Sulpice, toutes ces l'accueillir, la marquise Restée seule, Marie se prodiguées pendant como Marie no cesa de hacerle Ille Tonio se lo al grâce. dl! courage! Iaut!», clice, ¿Acaso joma pie déclare à Marie que, mort justement, demancle à Sulpice si la jeune lamente cie son sort lorsque années. Losrque, la dans cosquillas, no tiene más cuando la marquesa manifiesta de la letra? Entonces l'eapru'ece bien n'ait été qu'elle jamais fille lui semble de son résonne une marche militaire l'âme, elle s'apprête à signer le a su intención de llevarse a Marie. ve al suizo digne remedio que llevarla caballo. Sulpice, y grita vue en compagnie d'up son coeur. C'est contrat de sa mère et si elle a reçu une qui fait battre mariage, «Ia la du En este la niña Marie enfurismado. Tonio rang Marie, perle, gloire _ dúo, huye. i I. serait tem prétendant, ps éducation convenable.' le qui revient lui faite intervient et arrête sa main. et el Desde una distancia régiment vingt unième», esgrime deja adivinar, cuandomenos, prudencial commence à au qu'elle songer une Mise en présence de Marie, visite. Marie, ravie, Bouleversée, la, marquise sable que Sulpice lleva en la la chica. Marie y Tonio se grita a Marie: «Je vous aime, je mariage. retrouve ses et aux noces de sa fille la marquise paraît très camarades consent' vaina, salta como un pequeño sientan en un banco frente a vous aime, je vous aime». Les soldats découvrent lorsqu'elle l'en­ surtout Tonio qui s'empresse, avec le vaillant jeune soldat, à se canta désappointée mono, frente d'être � balancea, (Marie y Sulpice Tonio sou pçonnent déclarer de tous .I qu'ils tend dans encore une fois, de lui l'indignation générale es como si Marie el suelo MATTHIS WEiNER' s'exprimer l'argot «Rataplán»; preferían cluro). un espion. Sa situation paraît les aristocrates invités à la fête. de la troupe; elle décide sa flamme. acabase de la cuna. Cuanclo Tonio se Marie dejar acerca, ,critique jusqu'à ce, que Marie

'{ 84 I L a R e e o ID p e n a

The soldiers have discovered which ENGLISII military slang is not The Marquise does not want Tonio and he is a a to think spy. appropriate for lady of high hear a word about marri age. His future does not seem very society but she decides to take She the boldness appreciates Cuentan que un hombre sabio until Marie bright intercedes her away in order to instruct and daring of the young soldier him en su un for and says that she owes her Marie is but she announces that she has plantó jardín árbol sabiendo que sólo daría personally. \ fruto her life to him. He rescued her troubled and is promised Marie to the Duke of , inwardly / pasadas tres décadas. from a precipice where she had debating on two grounds. On Krakenthorp and demands that [allen. Everthing is solved by the one hand she is happy to Tonio bids farewell to the drinking and singing until the have found her true family but young woman for ever. Marie Este hecho a oídos del time for them to retreat. Tonio she is saddened by the idea of leaves in teal's but Tonio does llegó rey accompanies the soldiers but the A drum not the situation and leaving regiment. accept que le mandó llamar y le dijo: "Eres muy optimista he soon returns with the sound is heard and all the swears that, despite everything intention of his love soldiers Tonio announces he si vivir hasta este árbol de declaring sing. , will marry her. esperas que fruto". for Mariewhen they are alone. that he has joined the regiment Alone with Sulpice; the She needs little coaxing and to be worthy of Marie. For her Marquise finally confesses that immediately responds to his part Marie is extremely sorry she is not Marie's aunt hut/her El sabio le respondió: declaration. Mean­ that she has to the mother. She is the fruit of her ACT I passionate acc_ompany no de su mis sucesores while returns. He secret "Quizá pueda gozar fruto pero Sulpice Marquise. Without any sign of marriage wih a captain Country setting surrounded . I discovers the lovers and she her wbo to enthusiasm, accepts had flee with the baby. se como me he by mountains. The Swiss have beneficiarán yo benefu:iado reminds Marie of her promise I fate to the great despair of all The asks to been The men are Marquise Sulpice attacked. ' del to marry one of the soldiers of her tell Marie the truth and trabajo de mis predecesores". in defense while the companions fighting the 21st the bravest. regiment: persuade her to agree to a women pray. People react with Because of the lack of safety ACT II marriage in accord with her great excitement and joy to the on the paths after the battle, An aristocratie salon. Sul­ pOSItIOn. Marie, who is Después de treinta años el árbol porfin dió dos announcement of the enemy's frutas the Marquise asks SuJpice for pice, who has been wounded in and retreat. The de surprised distressed, Marquise y el sabio a para donárselas a su rey. an escort to protect her on her one arm, is in the embraces her mother and out fue palacio Birkenfeld seeks in a convalescing refuge return to the castle of Ber­ house of the Marie is of Marquise. obedience but in great El monarca, nearby cabin before returning �orrow agradecido, kenfield. Sulpice is surprised wearing an expensive dress but prepares to sign the wedding to her castle. Sulpice, sergeant le when he hears that name. He she is sad because she has not contract that will make her recompense de forma espléndida. of the Sa voy troops, announces knew a captain, Rebert de adapted to aristocratic life and become the Duchess of that peace is now guaranteed Berkenfield, who before wants to return to the Tonio and introduces dying regiment. Krakenthorp. Suddenly affectionately - entrusted his daughter to the She is fed up with learning and all tbe regiment burst in to Un campesino, enterado de que el rey había pagado Marie, the young vivandière regiment he commanded. The good manners and remembers try and prevent the ceremony. who has been brought up Ey con oro dos fruias, llenó una canasta con lasfrutas de su huerta Marquise, who is very nervous, with pleasure her life in the Marie explains her story to the soldiers as the daugbter of assures him that her sister had regiment, far from the luxury those present: her life in the se en la misma tbe 21 st regiment. According y presentó palacio exigiendo recompensa, married Robert secretly and and comforts of the court. At regiment and the love and to the soldiers, she was given had a daughter who is the sole the request of the Marq uise she affection she received there. into their care the day she was heiress to his fortune and title. unwillingly a sugary love When she is about to the born. sings sign El rey despidió al campesino diciendo: Marie turns out to be this song on a mythological theme. marriage contract with tears in Tonio, a Swiss young a los actúan imitación sin long-lost 'niece. However, When she is left on her own, her eyes, her own mother stops "Echadfuera que por comprender peasant, has followed the before accepting her, the Marie laments her fate but she her. Deeply moved, she agrees troops because he is in love que la recompensa siempre está Marquise asks Sulpice if he is interrupted by a military to Marie's marriage to the brave with Marie and wishes to join thinks she is worthy of her march that makes the blood young soldier to the indignation en proporción al esfuerzo". the regiment in order to marry class and if she has received an start running in her veins. Her of the aristocrats invited to the her. Precisely then, Sulpice education based on sound military companions have wedding. emphasizes to Marie that, principles come to visit her. Marie is she has never been SONY although TA-NRl The is very at meeting Tonio and seen with a it is time to Marquise overjoyed suitor, Amplificador de potencia monoaural disappointed when she meets Sulpice again. The young lovers think about her marriage. Pura clase A Marie and hears her in renew their of love. speak promise Potencia continua

( 20 Hz - 20 KHz, THO 0'05 % ) 100W (8Q) 200W ( 4Q) 550W ( lQ)

/ SONY Audio Digital