Mapa del Patrimoni Cultural Vilanova del Camí

Redacció: Miquel Gea i Josep Font Actium Patrimoni Cultural, SL

2016

Mapa de Patrimoni Cultural Vilanova del Camí L’

SUMARI

1. INTRODUCCIÓ ...... 4 1.1. Presentació ...... 4 1.2. Agraïments ...... 4

2. DADES DEL MUNICIPI ...... 5 2.1. Escut municipal i toponímia ...... 5 2.2. El medi físic ...... 5 2.3. Evolució històrica ...... 6

3. METODOLOGIA DE TREBALL ...... 13 3.1. Fases de l’estudi ...... 13 3.1.1. Recopilació d’informació referent al patrimoni del municipi ...... 13 3.1.2. Treball de camp ...... 15 3.1.3. Introducció de la informació a la BD i redacció de la memòria final ...... 15 3.2. Model de fitxa utilitzat ...... 15 3.3. Criteris generals emprats per a la inclusió o exclusió dels elements ...... 17

4. RESULTATS DE L’ESTUDI ...... 17 4.1. Protecció legal dels elements fitxats al Mapa de Patrimoni ...... 19 4.2. Titularitat dels elements fitxats al Mapa de Patrimoni ...... 19 4.3. Estat de conservació dels elements fitxats ...... 20 4.4. Patrimoni immoble ...... 21 4.4.1. Edificis ...... 21 4.4.2. Conjunts arquitectònics ...... 23 4.4.3. Elements arquitectònics ...... 23 4.4.4. Jaciments arqueològics ...... 24 4.4.5. Obra civil ...... 24 4.5. Patrimoni moble ...... 25 4.5.1. Objectes ...... 25 4.5.2. Col∙leccions ...... 25 4.6. Patrimoni documental ...... 25 4.6.1. Fons documentals ...... 25 4.7. Patrimoni immaterial ...... 26 4.7.1. Manifestacions festives ...... 26 4.7.2. Música i dansa ...... 26 4.8. Patrimoni natural ...... 27

5. LLISTA D’ELEMENTS NO FITXATS ...... 28

6. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA ...... 33

Memòria tècnica, p. 1 Mapa de Patrimoni Cultural Vilanova del Camí L’Anoia

Memòria tècnica, p. 2 Mapa de Patrimoni Cultural Vilanova del Camí L’Anoia

FITXA TÈCNICA

Nom del projecte Mapa de Patrimoni Cultural de Vilanova del Camí

Població i comarca Vilanova del Camí. L’Anoia

Promoció Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Ajuntament de Vilanova del Camí

Execució Actium Patrimoni Cultural, SL

Realització Miquel Gea Bullich

Coordinació Josep Font Piqueras

Coordinació OPC Diputació Francesc Xavier Menéndez Pablo de Barcelona

Dates d’execució Setembre 2015 – març de 2016

Memòria tècnica, p. 3 Mapa de Patrimoni Cultural Vilanova del Camí L’Anoia

1. INTRODUCCIÓ

1.1. Presentació

Els Mapes de Patrimoni Cultural són una eina promoguda des de l’Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona que permet efectuar una recollida exhaustiva de dades sobre el patrimoni cultural i natural d’aquells municipis que ho sol∙liciten. La informació obtinguda permet que, posteriorment, es puguin adoptar mesures de protecció i conservació, així com la rendibilització social d’aquest tipus de patrimoni. Els Mapes de Patrimoni esdevenen, per tant, una eina per a les corporacions municipals que els permet obtenir una visió global del patrimoni que es troba en el seu terme municipal. Aquesta informació és clau per tal de facilitar‐ne la gestió, la difusió a la ciutadania, la presa de decisions en relació al planejament urbanístic o la creació de rutes turístiques vinculades a aquests elements. El Mapa de Vilanova del Camí ha estat realitzat per Miquel Gea i Bullich, de l’empresa Actium Patrimoni Cultural, SL, per encàrrec de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, a partir de la petició efectuada per l’ajuntament de Vilanova del Camí.

1.2. Agraïments

Òbviament, la realització d’aquest Mapa de Patrimoni no hauria estat possible sense la col∙laboració de moltes persones del municipi. Hem de fer menció a la ajuda del personal de l’Ajuntament de Vilanova del Camí, en especial de la senyora Montserrat Serra Bernades, arquitecta municipal i la senyora Mireia Salazar, responsable de la secció d’Arxiu i Documentació de l’Ajuntament. També volem fer palès l’agraïment a les diferents persones de la vila que, a títol personal o com a membres de distintes entitats, ens han prestat la seva col∙laboració desinteressada: el senyor Josep Alemany, president de l’Esbart Dansaire, el senyor Xavier Bermúdez, arqueòleg i ex‐regidor del municipi, el senyor Josep Vicenç Bernal, de la Colla de Gegants i Grallers, el senyor Pau Duran, de l’Agrupació Cultural i Recreativa, la senyora Emília Payà, vilanovina autora d’un “Blog” sobre el municipi i el senyor Francisco Viera Prieto, de la Colla Excursionista i ex‐regidor del municipi. També volem agrair l’atenció prestada a l’equip del Museu Comarcal d’, en especial al seu director, senyor Albert Tulleuda i a la senyora Rosa Maria Junyent. Per últim, agrair la tasca realitzada al coordinador de la Diputació de Barcelona, el senyor Francesc Xavier Menéndez Pablo.

Memòria tècnica, p. 4 Mapa de Patrimoni Cultural Vilanova del Camí L’Anoia

2. DADES DEL MUNICIPI

2.1. Escut municipal i toponímia

L’escut municipal de Vilanova del Camí és caironat de sinople, una vila d’argeent sostinguda sobre una faixa abaixada d’or i acompanyada al cap d’una mitra d’argent embellida d’or, folrada de gules i amb les ínfules d’or ressaltant sobre un bàcul de bisbe d’or posat en pal. Per timbre, una corona mural de poble. Fou aprovat el 10 d’abril de 1984 i publicat en el DOGC el 8 de juny del mateix any. L’escut és parlant, és a diir, els seus símbols fan referència directa al nom al nom del poble: s’hi veu una vila damunt un camí daurat. Al damunt hi ha els atributs de Sant Hilari, patró de Vilanova ddel Camí, que fou bisbe de Poitiers: una mitra i un bàcul. El topònim de Vilanova del Camí nasqué l’any 1229 per tal de reflectir la voluntat del poble de marcar distància institucional amb el Castell de Claramunt atès que, fiins aquell moment, Vila‐ nova s’anomenava Vilanova de Clarramunt.

2.2. El medi físic

El municipi de Vilanova del Camí és a la part central de la comarca de l’Anoia i limita amb els termes d’Òdena, Iguala‐ da, Montbui, Orpí, Carme, la Pobla de Claramunt i Castellolí. D’una extensió de 10,54 km 2 , Villano‐ va del Camí està situada dins de la Conca d’Òdena, a tan sols 310 m d’altitud i a uns 60 km del litoral medi‐ terrani. Aquesta conca fou excavada pel riu Anoia en els nivells terciaris de margues grises, guixos i calisses eocè‐ niques i se situa entre la Depressió Central i la Serralada Prelitoral forma‐ da per gresos i calcàries triàsiques. Una gran part del terme està formada per planures ondulades amb alguns turons de poca alçada i és noméss en el sector meridional on el terreny s’eleva per la vessant nord de la serreta de Collbàs, integgrant de la serra de Que‐

Memòria tècnica, p. 5 Mapa de Patrimoni Cultural Vilanova del Camí L’Anoia

ralt, des del coll de la Llentia fins als contraforts del turó del castell de Claramunt, assolint el seu punt culminant en una de les crestes de la serra de Collbàs, a ponent de l’ermita de la Ma‐ re de Déu de Collbàs, on s’assoleixen els 542 metres d’alçada en un punt que és límit de terme amb el municipi de Carme. La xarxa hidrogràfica del municipi està representada pel riu Anoia, que el travessa des de l’extrem NW fins a l’E, rebent per la seva riba dreta les rieres de Can Bernades i de Montbui i per la riba esquerra les d’Òdena i Castellolí. El clima de Vilanova és bàsicament mediterrani, si bé compta amb algunes influències del cli‐ ma continental de la Depressió Interior. La temperatura mitjana se situa en uns 15ºC i el grau d’humitat en un 65%, fet que accentua la sensació tèrmica de fred a l’hivern i calor a l’estiu. Els vents predominants són de component oest, tot i que acostumen a ser moderats. El règim de pluges s’apropa als 575 litres anuals que es concentren, majoritàriament, a la tardor. Les pre‐ cipitacions en forma de neu acostumen a ser presents quasi tots els anys, si bé de forma molt esporàdica. Una part important del sector pla de Vilanova del Camí és coberta de conreus, majoritàriament dedicats a la producció de cereals però amb una petita presència d’oliveres, ametllers i vinya. Al sector meridional, l’abrupta orografia de la serra de Can Bernades impossibilita la presència de conreus. Un tret diferencial que ha marcat la història de la vila, definint inclús el seu nom, és la situació del nucli urbà en un territori de pas que permetia la circulació entre la Serralada Litoral i Preli‐ toral i la Depressió Central seguint el curs del i l’Anoia. Aquest caràcter de lloc de pas al llarg del temps es veié intensificat per la presència d’un gual natural molt a prop d’on se situa actualment l’edifici de l’Ajuntament.

2.3. Evolució històrica

Si bé alguns autors consideren que el tret més característic de la història de Vilanova del Camí és, justament, la manca d’història o, si més no, la manca d’una història ben documentada1, sabem que l’espai ocupat per l’actual terme de la Vilanova del Camí comptà amb presència humana des del paleolític, presència testimoniada per les troballes de material arqueològic d’aquest període als jaciments de “Els turons” i “Can Titó”2. El següent període que ha proporcionat restes arqueològiques al municipi és l’edat del bronze, amb el jaciment de les Parellades, associat a un lloc d’hàbitat d’aquesta cronologia del que no s’han identificat estructures però sí alguns materials en superfície.

1 Termens, M. (1991: 50) 2 Sabaté, F., 2003: 36. D’aquests jaciments es conserven materials al Museu Comarcal d’Igualada però no es coneix el lloc exacte on se situaven

Memòria tècnica, p. 6 Mapa de Patrimoni Cultural Vilanova del Camí L’Anoia

La petjada mes important arqueològicament, però, la deixaren els ibers i romans en el jaciment, encara força inexplorat, del Vilar del Met. Aquest jaciment ha proporcionat materials que van del període ibèric al període romà altimperial. Sens dubte, és el jaciment arqueològic més important de Vilanova del Camí i, per tant, cal que ens hi entretinguem una mica fent un petit repàs a la història de la seva descoberta3. Les primeres notícies aparegudes als mitjans de comunicació sobre aquest jaciment es remunten a l’any 1863, i aparegueren a el diari “El Eco de Igualada”. En aquesta notícia l’il∙lustre Dr. Jaume Gomis i Galtés, prevere i agustí exclaustrat, feia esment de les troballes que des de feia uns anys tenien lloc a una partida de terra anomenada “Mas Vila” i que uns anys abans, en plantar vinyes, ja havien aparegut “cimientos y vestigios de edificios y habitaciones, paredones y bóvedas subterráneas, pavimentos enteros de argamasa hidráulica y enladrillados, cañerías y gran cantidad de piedras labradas de varias formas. En la partes sur‐oeste de la finca se ven así mismo los basamentos de dos líneas de espesa muralla de unos quince metros de longitud”. El 1888 un nou article del mateix autor ja refereix l’indret com “Vilà d’en Met”. Noves notícies aparegueren l’any 1922 i l’any 1935 es dugué a terme una campanya d’excavació per part de socis de la Secció excursionista de l’Ateneu Igualadí sota la direcció d’Antoni Borràs i Quadres. L’any 1967 uns treballs d’instal∙lació d’unes canalitzacions i pous d’aigua deixà al descobert dues escapçades que foren excavades per un grup de la Secció d’Arqueologia del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (CECI). L’any 2000 es publicà un exhaustiu treball on es recolliren totes les intervencions efectuades fins aquell moment en el jaciment i les diferents hipòtesis sorgides al voltant d’unes fotografies aèries efectuades al jaciment l’any 19984. Les fotografies aèries semblaven posar de manifest una possible línia de muralla amb una torre quadrangular, una gran estructura quadrangular a llevant, unes possibles bestorres semicirculars al costat nord i una gran construcció rectangular d’uns 44 x 10 m coronada per un absis semicircular identificada com una vil∙la romana5. Aquestes apreciacions no es veieren confirmades amb noves fotografies efectuades l’any 2003 i, per tant, caldrà esperar a futures intervencions per conèixer realment l’entitat de les restes conservades en aquest interessant jaciment que abasta una cronologia que arrenca en ple període ibèric per arribar, com a mínim, al segle II dC, ja en plena època romana altimperial. Poc es coneix del període comprés entre l’època romana i l’època medieval per la manca de documentació i de jaciments arqueològics d’aquest període. El que posa de manifest la documentació conservada és que, en iniciar‐se el repoblament de la conca d’Òdena durant els

3 Sabaté [et al.], 2003: 64‐76 4 Bermúdez, 2000. Les fotografies aèries foren encarregades a l’empresa igualadina Arqueocat, SL 5 Sabaté [et al.], 2003: 73

Memòria tècnica, p. 7 Mapa de Patrimoni Cultural Vilanova del Camí L’Anoia

segles IX i X, Vilanova del Camí no hi consta documentada, al contrari de tots els altres nuclis veïns6. Els documents més antics que parlen de Vilanova, si més no els que han arribat fins a nosaltres, apunten que el nucli urbà de Vilanova del Camí es formà a redós d’una casa forta que és esmentada ja a l’any 1206 en un document on apareix descrita com una casa fortalesa al costat de Vilanova “domum cum fortitudine que est iuxta Villam Novam”7. Altres autors, possiblement per desconeixement dels documents anteriors, situaven la primera notícia de Vilanova del Camí en un document datat l’any 13248. Aquesta casa forta, que seria coneguda com a mas, torre i puig d’en Vendrell9, probablement seguia el model més utilitzat en aquell període: un simple mas fortificat que comptava amb una torre de defensa annexa10. Al voltant d’aquest mas fortificat varen néixer les primeres cases del nucli de Vilanova que, molt probablement, formaren una petita vila closa, que va néixer al llarg del camí o pas natural que més amunt hem esmentat, i que es convertí en l’important camí ral de Barcelona a Igualada. El nucli habitat sembla que gaudí d’un èxit inicial notable que s’ha d’entendre per la seva situació estratègica, però també per la presència d’un important complex moliner conegut com els molins de l’Abadia, construïts a partir de l’any 1188 en terrenys d’Igualada. La primera referència literal a una “vila nova”, tal com hem apuntat més amunt la trobem pocs anys després, el 1206, fet que sembla corroborar la hipòtesi apuntada anteriorment de la relació entre el naixement de la vila i l’establiment precedent dels molins. Tenint en compte les dades esmentades el naixement del nucli poblacional de Vilanova del Camí s’ha de situar entre els anys 1188 i 119311. Les relacions de caire feudal entre dues famílies nobles, els Claramunt i els Montbui, motivaren la cessió per part de Pere de Claramunt, el 1206, a Guillem de Montbui, de la casa forta de Vilanova que tenia en alou. L’any 1229, després d’un enfrontament entre els Cardona i els Claramunt, Guillem de Montbui obtenia en alou de Ramon de Claramunt la casa i fortalesa de Vilanova i la vall de l’Escut amb totes les seves terres, i els “homes, dones, censos, usatges, quèsties, toltes, forces, deixes, trobes, eixorquies, cugucies, homicidis, plets, fermes, establi‐ ments, estacaments, entrades i sortides”12. D’aquesta manera naixia la quadra de Vilanova, que comprenia, dins del terme de Claramunt, les terres de la casa forta, la vila, l’antic mas Ga‐ llarts i la vall de l’Escut, i, dins del terme del castell de Montbui, el mas o masia de Montbui. Fou així com, des d’un moment força inicial, Vilanova del Camí quedà dividida entre el territori pertanyent al castell de Montbui i el territori pertanyent al castell de Claramunt i entre les parròquies respectives: Santa Coloma de Montbui i Santa Maria del castell de Claramunt. La línia divisòria passava pel coll de Vilanova o coll de na Carreres.

6 Termens, M. (1991: 51) 7 Sabaté [et al.], 2003: 104 8 Termens, M. (1991: 51) 9 Sabaté [et al.], 2003: 127 10 Ibid.: 124 11 Ibid.: 127‐128 12 Ibid.: 129

Memòria tècnica, p. 8 Mapa de Patrimoni Cultural Vilanova del Camí L’Anoia

Segons Miquel Termens, les característiques exactes d’aquesta dualitat resulten confoses13 i únicament es pot precisar que el nucli es trobava dividit entre el “lloc” conegut com Vilanova del Camí i la “quadra” de Vilanova del Camí, que sembla que tenia aproximadament la meitat de superfície que la primera i que s’hauria format en un moment posterior. El que sembla evi‐ dent és que mai existiren dos nuclis urbans diferenciats, i les cases de la gent adscrita a la qua‐ dra no apareixen relacionades als documents conservats. Així, només es pot afirmar que eren part intengrant del “lloc” de Vilanova del Camí el molí i terres dels Moretons (Sic), el molí i Pla de Rigat, el Vilar del Met, la Guàrdia i part de la serra de Collbàs, mentre que a la quadra per‐ tanyien Can Bernadas i tots els terrenys compresos entre la riera de Montbui i la serra de Coll‐ bàs. Seguint el camí en direcció a Barcelona, en el límit del terme del castell de Claramunt, s’erigí una petita capella dedicada a Sant Hilari. El naixement de la petita capella no va lligat al nai‐ xement de Vilanova del Camí, si bé per una qüestió de proximitat geogràfica ben aviat els vila‐ novins se sentiren identificats amb aquella petita edificació religiosa. Vilanova anava guanyant entitat pròpia i aquest fet motivà disputes per tal de convertir l’església de Sant Hilari en església parroquial, fet que s’acordà finalment mitjançant un docu‐ ment signat l’any 1342, si bé s’especificava encara la subordinació del rector de Vilanova al rector de Claramunt. La mateixa capella apareix esmentada en un document de l’any 1357. Segons aquest document, dos donats de la capella contreien un deute amb un membre de la comunitat jueva que els havia proporcionat un préstec. El fet que fossin donats, és a dir, laics que tenien cura del temple, demostra que, tot i que feia alguns anys que havia esdevingut església parroquial encara es tractaria d’un edifici de proporcions modestes14. La pesta negra de mitjans del segle XIV sembla que tingué efectes continguts a Vilanova pel fet que, prèviament, hi havia hagut anys de fortes caresties que havien minvat considerablement la població. Aquesta davallada poblacional feu que no es pogués aplicar l’acord segons el qual la vila podia gaudir d’un rector propi. Malgrat les adversitats, el culte revifà a les darreries del segle XIV, coincidint amb una lenta recuperació en el nombre d’habitants. No obstant això, la pitjor sotragada demogràfica s’esdevingué durant el segle XV, assolint el seu mínim en el període entre 1461 i 1490 amb només tres unitats familiars a Vilanova del Camí i cap al nucli dels Moletons, la Vall de l’Escut o Mas Gombaldes15. La causa d’aquesta davallada no només s’ha de buscar en l’alta mortaldat sinó també en l’emigració de molts vila‐ novins cap a la veïna Igualada i, pel que fa al període entre 1462 i 1472, pels efectes de la guer‐ ra civil catalana.

13 Termens, M. (1991: 52) 14 Termens, M. (1991: 52) 15 Sabaté [et al.], 2003: 139

Memòria tècnica, p. 9 Mapa de Patrimoni Cultural Vilanova del Camí L’Anoia

La recuperació demogràfica de Vilanova durant el segle XVI, com a d’altres indrets de Catalu‐ nya, tingué en la immigració occitana un dels seus màxims exponents. Durant el segle XVII, l’evolució demogràfica a Catalunya presenta, habitualment, forces oscil∙lacions motivades per caresties i pestes (1628‐1632), pel gran atac de l’anomenada mort negra (1648‐1653) o per la guerra dels Segadors (1640‐1652). La veritable eclosió demogràfica es produí durant el segle XVIII. Si sumem els habitants de les dues circumscripcions i les comparem amb les dades del 1787, amb el famós cens encarregat per Floridablanca, l’augment s’hauria situat una mica per sobre el 100%16. Sense citar explícitament la font, Miquel Termens indica que “(...) en els recomptes que es feren el 1716 (...)” consten 23 ca‐ ses amb un total de 64 habitants per a Vilanova del Camí i 30 cases i 77 habitants per a la quadra de Vilanova17. A la història de Vilanova dirigida per Flo‐ cel Sabaté sí que es cita literalment un document, procedent de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i datat l’any 1718 que diu “Este lugar de Villanueva del Camino y la Quadra de Villanueva del Camino es un solo lugar, compuesto de una calle, y la una parte de la calle es del Duque de Cardona y la otra, por la confiscación es del Rey, y por cada parte de calle havia un bayle y un jurado de bayle. De una parte de nombraria el Duque de Cardona y el de la otra parte el conde de Plasencia. Y ahora toca la nominación al Rey; el Duque de Cardona, por lo tocante a su parte, [ha] nombrada por bayle a Isidoro Jayme, que se considera hábil y capaz. El pueblo, hazía los jurados, tiene 17 casas”18. L’important augment demogràfic comportà el ressorgiment de la vella pretensió de deslligar‐ se de l’església de Santa Maria de la Pobla de Claramunt de la què la de Sant Hilari de Vilanova del Camí era sufragània. Finalment, la independència parroquial de Vilanova li fou concedida l’any 1779. A partir de finals d’aproximadament el 1720, el conreu de la vinya experimentà un auge molt important a Catalunya, fet que podem aplicar també al cas de Vilanova del Camí, on aquest tipus de conreu assolí els seus màxims històrics just abans de l’arribada de la fil∙loxera, a finals del segle XIX.

16 Ibid.: 220 17 Termens, M. (1991: 55) 18 Sabaté [et al.], 2003: 290. Es cita un document de l’ACA: Reial Audiència, Corregiments, reg. 178, f. 80.

Memòria tècnica, p. 10 Mapa de Patrimoni Cultural Vilanova del Camí L’Anoia

El creixement demogràfic experimentat des d’inicis del segle XVIII tingué com a resultat que el 14 de gener de 1727 Nicolás Fernández de Córdoba, duc de Medinaceli, atorgués la segregació de la Pobla de Claramunt i la creació d’un municipi independent mitjançant escriptura atorga‐ da pel notari igualadí Bartomeu Costa. Aquest reconeixement, però, afectà només al “lloc” de Vilanova del Camí quedant la quadra de Vilanova sota la jurisdicció de Montbui fins als anys trenta del segle XIX19. En el marc dels nous aires importats i imposats pels francesos i la incipient revolució industrial el segle XIX fou escenari de la lluita entre les classes benestants que volien mantenir antics privilegis lligats a l’antic règim i les noves classes treballadores que desitjaven implantar les noves idees sorgides en aquella centúria. Així, si bé les Corts de Cadis aboliren tots els senyo‐ rius jurisdiccionals mitjançant un decret promulgat el 6 d’agost de 1811, Ferran VIIè el suspen‐ gué poc després. No obstant això, el 1837 s’aprovà definitivament una llei que abolia aquest tipus de senyorius. Malgrat aquesta abolició, els Medinaceli continuaren cobrant els antics drets en considerar que el seu senyoriu sobre la conca d’Òdena era territorial i no senyorial. El conflicte s’allargà fins el 1867 quan una sentència donà la raó als Medinaceli dictaminant que el seu senyoriu era territorial. Aquesta sentència fou recorreguda pels municipis afectats fins que, finalment, quasi trenta anys més tard, el 1896 la sala civil de l’Audiència de Barcelona els donà la raó. L’últim episodi del llarg procés fou el recurs presentat pels Medinaceli davant el Tribunal Suprem, òrgan que dictà, de forma definitiva, que el senyoriu sobre la conca d’Òdena era, efectivament, jurisdiccional, fet que anul∙là de forma definitiva els drets dels Medinaceli sobre els pobles de la conca20. L’especial relació de Vilanova amb el camí que la creuava des dels seus orígens, ja esmentada anteriorment, es fa palesa, per exemple, en la concordança entre el poblament de la vila i el nombre de traginers que hi operaven. El camí fou conegut com a camí reial, “públic o general que va d’Igualada a Barcelona” i també fou conegut amb el nom de “carrera pregona”, topò‐ nim que donà nom també a una coneguda font del municipi. L’evolució demogràfica de Vilanova del Camí durant el segle XIX arribà a un màxim de 792 ha‐ bitants el 1857 per davallar després progressivament fins als 446 de l’any 1900, fet que s’ha de posar en relació amb el retrocés que havia experimentat la indústria igualadina durant aquests anys i amb els estralls causats per la fil∙loxera. Tot i el període de crisi generalitzada a principis dels anys 80 del segle XIX s’uní físicament Vi‐ lanova amb Igualada mitjançant un pont que, en aquest moment inicial, només era apte pels vianants. Un altre fet molt important per a la vila en aquests últims anys del segle XIX fou l’arribada del ferrocarril. La primera locomotora arribà a Vilanova el dia 18 de desembre de 1892 i la línia fou

19 Termens, M. (1991: 57) 20 Ibid.: 58

Memòria tècnica, p. 11 Mapa de Patrimoni Cultural Vilanova del Camí L’Anoia

inaugurada el dia 29 de juliol de 1893. Amb el ferrocarril s’inicià una lenta recuperació de la indústria que es veuria impulsada definitivament amb l’arribada de l’electricitat a la vila 10 anys més tard21. La recuperació econòmica d’inicis del segle XX es veié reflectida en l’evolució demogràfica. Així, entre 1900 i 1950 la població oscil∙là entre els 585 habitants de l’any 1910 i el màxim de 784 habitants el 1920. L’arribada del ferrocarril permeté la instal∙lació d’una bòvila i una fàbri‐ ca de guix. La millora econòmica i l’arribada dels vehicles a motor feren palesa la necessitat de construir un pont per a vehicles sobre la riera d’Òdena. Si bé les gestions per construir el pont s’iniciaren el 1907 no fou fins els volts de l’any 1916 que es finalitzà, ja en temps de la Mancomunitat de Catalunya. A partir de la dècada dels anys 60 del segle XX Vilanova rebé un fort contingent migratori de gent provinent d’altres comunitats de l’estat espanyol, principalment Extremadura i Andalusia, que s’instal∙laren a la vila per ser una opció molt més econòmica que no pas fer‐ho a Igualada, on hi havia feina a la indústria de la pell i el teixit. Així, Vilanova del Camí passà dels 626 habi‐ tants l’any 1950 als 1696 de l’any 1960 o als 6.030 de l’any 1972. En menys de 20 anys el poble augmentà la seva població en més d’un 850%. Coincidint amb l’arribada de la democràcia els nous consistoris vilanovins iniciaren un procés tendent a dotar dels serveis bàsics necessaris per tal d’atendre la població encara creixent. Durant els últims anys s’ha mitigat el creixement fins a valors més “normals” situant‐se el seu nombre d’habitants en 12.452 per a l’any 201522. El següent gràfic ens mostra la piràmide de‐ mogràfica de Vilanova del Camí en funció del sexe i quatre franges d’edat:

21 Ibid.: 61 22 Totes les dades actuals de població estan extretes de l’IDESCAT: http://www.idescat.cat/emex/?id=083020

Memòria tècnica, p. 12 Mapa de Patrimoni Cultural Vilanova del Camí L’Anoia

Piràmide demogràfica Vilanova del Camí 2015

85 i més

65‐84

Dones 15 64 ‐ Homes

0‐14

6000,00 4000,00 2000,00 0,00 2000,00 4000,00 6000,00

3. METODOLOGIA DE TREBALL

3.1. Fases de l’estudi

Els treballs s’iniciaren el mes de setembre de 2015 amb el buidatge de diverses fonts per tal de configurar el llistat provisional d’elements i, entre els mesos d’octubre, novembre i desembre de 2015 i gener, febrer i març de 2016 s’ha desenvolupat la fase de treball de camp i la d’introducció de dades a la BD proporcionada per l’OPC. Finalment s’ha redactat la present memòria durant el mes de març de 2016. A continuació detallem la feina efectuada en cadascuna de les fases referides:

3.1.1. Recopilació d’informació referent al patrimoni del municipi

Per a la recopilació d’informació referent al patrimoni cultural existent a Vilanova del Camí s’ha dut a terme, en primer lloc, un buidatge de la bibliografia existent que, cal remarcar, és poc nombrosa. També han estat consultades les següents fonts (agrupades per a cadascuna de les tipologies recollides al Mapa de Patrimoni): ‐ Patrimoni immoble: Per elaborar el llistat preliminar d’elements del patrimoni immoble s’han consultat les següents fonts: ‐ Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la (IPA). ‐ Normativa i plànols d'ordenació urbanística inclosos en el POUM de Vilanova del Camí (DOGC 5031 del 18 de desembre de 2007). ‐ Relació de Masies i Habitatges inclòs al POUM de Vilanova del Camí (DOGC 5031 del 18 de desembre de 2007).

Memòria tècnica, p. 13 Mapa de Patrimoni Cultural Vilanova del Camí L’Anoia

‐ Inventari d’Habitatges inclòs al POUM de Vilanova del Camí (DOGC 5031 del 18 de desembre de 2007). ‐ Relació de construccions efímeres en sòl no urbanitzable inclosa al POUM de Vilanova del Camí (DOGC 5031 del 18 de desembre de 2007). ‐ Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques). ‐ Inventari del Patrimoni Paleontològic de Catalunya. ‐ Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (IPIC). ‐ Base de dades de “Bienes culturales Protegidos” del Ministerio de Cultura. ‐ Mapa de Fosses comunes de la Guerra Civil elaborat per la Generalitat. ‐ Actes de reconeixement de la línia de terme i assenyalament de les fites comunes entre els termes municipals de Vilanova del Camí i Òdena, Igualada, Santa Margarida de Montbui, Orpí i Carme. ‐ Patrimoni moble, patrimoni documental, patrimoni immaterial i patrimoni natural: Per elaborar el llistat preliminar d’elements d’aquestes tipologies hem partit del llistat preliminar facilitat per l’ajuntament i s’han consultat les següents fonts: ‐ Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya elaborat per la Direcció General de Cultura Popular i Tradicional de la Generalitat de Catalunya. ‐ Patrimoni Mundial declarat per la Unesco a Catalunya. ‐ Inventari d’Espais Geològics de Catalunya (EIG) del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. ‐ Inventari d’arbres monumentals i d’interès local i comarcal de Catalunya del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. ‐ Relació d’espais inclosos en el Pla amb indicació de comarques i municipis del Sistema d’Espais Naturals Protegits de Catalunya elaborat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. ‐ Cens de simbologia franquista de Catalunya impulsat pel Memorial Democràtic de la Generalitat. Per a l’elaboració de la planimetria de treball s’ha partit dels següents materials disponibles a la pàgina web de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (http://www.icc.cat) : plànols topogràfics a escala 1:5.000, 1:10.000, 1:25.000 i 1:50.000. Ortofotos a escala 1:2.500, 1:5000 i 1:25.000. Les referències cadastrals dels béns immobles han estat consultades a través del visor de capes WMS de l’Infraestructura de Dades Espacials de Catalunya (IDEC) disponible a la següent pàgina web: http://mapaidec.icc.cat/idecwebservices/mapawms/index.jsp. El buidatge de les fonts que acabem d’esmentar va permetre configurar un llistat inicial que contenia 66 possibles elements. La visita in situ dels béns físics va fer que molts dels 66

Memòria tècnica, p. 14 Mapa de Patrimoni Cultural Vilanova del Camí L’Anoia

elements inicials fossin descartats però la incorporació d’altres béns no previstos inicialment compensà els descartats i inclús permeté superar la xifra inicial prevista fins arribar als 76 elements que, finalment, han integrat el present Mapa de Patrimoni. Gran part dels elements descartats formaven part de la “Relació de masies i habitatges”, l’”Inventari d’habitatges” i la “Relació de construccions efímeres en sòl no urbanitzable”, tots tres inclosos al POUM de Vilanova del Camí. En el primer cas, la “Relació de masies i habitatges”, dels 11 edificis que hi són relacionats, 8 han estat inclosos i 3 han estat descartats. Pel que fa a l’”Inventari d’habitatges”, dels 11 edificis que conté, 10 han estat descartats per ser totalment contemporanis i, per tant, només un element d’aquest inventari ha acabat entrant dins el llistat definitiu del Mapa de Patrimoni de Vilanova del Camí. Finalment, pel que fa a la “Relació de construccions efímeres en sòl no urbanitzable”, de les 112 construccions indexades només hem inclòs una sínia associada a una d’elles. El gran número d’elements descartar per estar mancats totalment d’interès històric i/o arquitectònic, sumat a la relativa poca extensió del terme municipal de Vilanova del Camí, pensem que poden explicar, si més no parcialment, el número limitat d’elements que han acabat configurant aquest Mapa.

3.1.2. Treball de camp

Les visites a camp s’efectuaren entre els mesos d’octubre de 2015 i febrer i març de 2016. Durant aquesta fase del treball es descartaren alguns dels elements inicialment previstos i s’afegiren d’altres que no ho havien estat inicialment. Es visitaren físicament un total de 87 elements. Dels previstos inicialment, dos edificis havien desaparegut, un es trobava fora terme, i una font i dos jaciments arqueològics no es van localitzar. Sis edificis més no s’han inclòs en considerar que no posseeixen elements rellevants per tal d’incloure’ls al Mapa.

3.1.3. Introducció de la informació a la BD i redacció de la memòria final

El treball de camp s’ha anat combinant amb la introducció d’informació a la base de dades proporcionada per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona en format Microsoft Acces 2010. La introducció de dades s’ha continuat un cop finalitzades les visites de camp, atès que ha suposat la part més important del temps total de realització de la feina. Finalment, la redacció de la present memòria s’ha dut a terme durant el mes de març de 2016.

3.2. Model de fitxa utilitzat

La informació referent a cadascun dels elements visitats es recollia mitjançant el model de fitxa de camp proporcionat per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Aquesta fitxa recull els següents camps: ‐ Codi: Fa referència al codi intern de classificació dels béns.

Memòria tècnica, p. 15 Mapa de Patrimoni Cultural Vilanova del Camí L’Anoia

‐ Número de fitxa: Número de control intern de les fitxes. ‐ Àmbit: Tipus de patrimoni del que forma part: immoble, moble, documental, immaterial o natural. ‐ Denominació: Nom o noms amb el que es coneix el bé. ‐ Lloc / adreça: adreça on se situa el bé en els casos pertinents. ‐ Titularitat: Tipus de titularitat del bé: pública, privada o ambdues alhora. ‐ Tipologia: Fa referència al tipus de bé dins de les tipologies establertes per l’OPC. ‐ Ús actual: Ús que té el bé actualment en base a les opcions predefinides per l’OPC. ‐ Descripció: Descripció física de les característiques del bé fitxat. ‐ Observacions: Aquells aclariments que no tenen cabuda en l’apartat anterior. ‐ Estat de conservació: Estat de conservació del bé. S’admeten tres possibilitats: bo, dolent o regular. ‐ Autor: Autor del bé quan aquest és conegut. ‐ Emplaçament: Situació aproximada del bé quan no es troba en una adreça concreta. ‐ UTM: Coordenades geogràfiques expressades en el sistema de coordenades geogràfiques UTM (Sistema de Coordenades Universal Transversal de Mercator o bé, en anglès, Universal Transverse Mercator). El Datum que s’ha utilitzat, tal com marcava el Plec de condicions per a la realització del Mapa de Patrimoni, ha estat el ETRS89 (equivalent al WGS84) enlloc del Datum ED50 (European Datum 1950) que, per indicació de la Comunitat Europea, mitjançant el seu programa INSPIRE, s’havia de deixar d’utilitzar en nous projectes a partir de l’1 de gener de l’any 2012. ‐ Accés: S’ha d’indicar segons les possibilitats prefixades: fàcil, difícil, obert, restringit o sense accés. ‐ Núm. Negatiu: Només s’emplena en el cas de la fotografia analògica i, per tant, és un camp que actualment no s’utilitza. ‐ Història: Història del bé en qüestió quan és coneguda. ‐ Bibliografia: Bibliografia referent al bé en qüestió. ‐ Protecció: Aquest camp s’utilitza per indicar la protecció legal o física del bé fitxat. També hi ha l’opció de seleccionar ambdues opcions quan un bé gaudeix d’ambdós tipus de protecció. A l’espai del costat es pot concretar el tipus de protecció, si escau: BCIN, BCIL, BPU Catàleg, etc.

Memòria tècnica, p. 16 Mapa de Patrimoni Cultural Vilanova del Camí L’Anoia

‐ Autor fitxa: Tal com el nom del camp indica aquest espai està destinat a indicar qui ha redactat la fitxa. ‐ Núm. Inventari de la Generalitat: Camp destinat a indicar si el bé al que fa referència la fitxa està inclòs dins d’algun tipus d’inventari de la Generalitat de Catalunya.

‐ Data registre: Data en la que s’ha realitzat la fitxa. ‐ Data modificació: Camp previst per a futures modificacions i/o actualitzacions de la fitxa.

3.3. Criteris generals emprats per a la inclusió o exclusió dels elements

En el cas dels edificis, per tal de decidir si s’incloïen al Mapa de Patrimoni, s’ha tingut en compte, a banda de les seves característiques físiques més rellevants,, quan hi eren presents, també la seva representativitat dins del tipus d’arquitectura tradicional de la zona. És per aquest motiu que un nombre considerable d’edificis fitxats es poden englobar dins del tipus de construcció popular entre mitgeres que, en molts casos, no van gaire més enllà de principis del segle XX.

4. RESULTATS DE L’ESTUDI

Han estat fitxats un total de 74 elements classificats segons els àmbits i tipologies predefinits. Pel que fa als àmbits, 515 elements formen part del patrimoni immoble,, 6 del patrimoni moble, 3 del patrimoni documental, 5 del patrimoni immaterial i 9 del patrimoni natural.

MAPA DE PATRIMONI CULTURAL DE VILANOVA DE CAMÍ Elements fitxats, segons tipus d'àmbit

12%

7% 4%

8%

69%

Patrimoni immoble Patrimoni moble Patrimoni doccumental Patrimoni immateriial Patrimoni natural

Memòria tècnica, p. 17 Mapa de Patrimoni Cultural Vilanova del Camí L’Anoia

Pel que fa a les tipologies definides dins de cadascun dels àmbits anteriors, dins del patrimoni immoble 24 elements han estat classificats com a edificis, 1 com a conjunt arquitectònic, 17 com a elements arquitectònics, 6 com a jaciments arqueològics i 3 comm a obra civil. El patrimoni moble està format per 3 elements classificats com a elemments urbans i 3 com a objectes. El patrimoni documental està constituït per format per 1 col∙lecció i 2 fons documentals. Dins l’àmbit de patrimoni immaterial s’han fitxat 3 manifestacions ffestives i 2 de música i dansa. Finalment, pel que fa a l’àmbit de patrimoni natural s’han recollit 9 zonnes d’interès.

MAPA DE PATRIMONI CULTURAL DE VILANOVA DE CAMÍ Elements fitxats, segons tipologia

12%

3% 4% 33%

3% 1% 4%

4%

4% 1%

8%

23%

Edifici Conjuunt arquitectònic Element arquitectònic JJaciment arqueològic Obra civil Element urbà Objecte Col∙lecció Fons documental Manisfestació festiva Música i dansa Zona d'interès

Memòria tècnica, p. 18 Mapa de Patrimoni Cultural Vilanova del Camí L’Anoia

4.1. Protecció legal dels eelements fitxats al Mapa de Patrimoni

Dels 74 elements fitxats en el Mapa de Vilanova del Camí, únicament 5 disposen de protecció legal específica, que significa un reduït 7%. Dos d'ells han estat declarats Bé Cultural d'Interès Local: Can Muscons, declarat BCIL (9/11/2009), i el jaciment arqueolòògic del Vilar del Met, que ha estatt declarat BCIL durant la confecció del present Mapa de Patrimoni (18/01/2016). D'altra banda l'església de Sant Hilari, el Molí de Rigat i la Serra de Collbàs estan protegits específicament com a Clau 5d "Elements històrics, artístics o naturrals" en el Pla General d'Ordenació Urbana vigent, de 2007. En la mateixa definició urbanísticca el POUM recull també el jaciment del Vilar del Met, protecció ja superada per la declaració com a BCIL. En tot cas, cal recordar que el patrimoni resta protegit, de forma genèrica, per la Llei 9/1993 de 30 de setembre de Patrimoni Cultural Català (LPCC).

MAPA DE PATRIMONI CULTURAL DE VILANOVA DE CAMÍ Protecció dels elements

4% 3%

93%

POUM BCIL Sense protecció específica

4.2. Titularitat dels elements fitxats al Mapa de Patrimoni

La titularitat dels elements fitxats és majoritàriament privada, amb un 70%, amb 52 elements, mentre que la titularitat pública representa un 30% del total, amb 22 elements.

Memòria tècnica, p. 19 Mapa de Patrimoni Cultural Vilanova del Camí L’Anoia

MAPA DE PATRIMONI CULTURAL DE VILANOVA DE CAMÍ Titularitat dels elements

30%

70%

Privada Pública

4.3. Estat de conservació dels elements fitxats

Per a la definició de l’estat de conservació dels béns inclosos al Mapa de Patrimoni s’admeten, tal com vèiem a l’explicació de la fitxa de presa de dades utilitzada, tres estats: bo, regular i dolent. Dels 74 elements inclosos 44 s’ha considerat que presenten un estat de conservació bo, 17 regular i en 12 dolent. No consta aquesta dada en la fitxa corresponent a l’Arxiu Parroquial, al qual no s'ha tingut accés, motiu pel qual el considerem inndeterminat.

MAPA DE PATRIMONI CULTURAL DE VILANOVA DE CAMÍ Estat de conservació

1% 16%

23% 60%

Bo Regular Dolent Indeterminat

Memòria tècnica, p. 20 Mapa de Patrimoni Cultural Vilanova del Camí L’Anoia

4.4. Patrimoni immoble

Aquesta categoria, tal com és habitual en la majoria de mapes de patrimoni, forma el gruix principal d’elements inventariats (51 dels 74 elements). Passem a detallar cadascuna de les subcategories amb que compta:

4.4.1. Edificis

En total, tal com ja s’ha apuntat, s’han fitxat un total de 24 edificis. Els que documentalment presenten més antiguitat són el mas de Can Bernades de la Vall de l’Escut i el Molí dels Moletons. Del primer edifici es té constància documental des del segle XIII, si bé la major part de l’edificació que podem veure actualment pensem que no s’ha de situar d’abans del segle XVIII i presenta annexos i modificacions dels segles XIX i XX. Pel que fa al molí dels Moletons, està documentat des del segle XVI, període al que podria pertànyer gran part de l’edifici que ha arribat fins a nosaltres.

Dins del nucli urbà, malgrat que no hi figura cap data de construcció, trobem el que, possiblement, podria ser un dels edificis més antics de Vilanova del Camí. Ens referim a la casa del Carreró número, 3, actualment en molt mal estat. Els seus paraments, on són visibles multitud de refeccions, ens evoquen a un tipus de construcció que, probablement, es podria remuntar fins als segles XVII o XVIII.

Memòria tècnica, p. 21 Mapa de Patrimoni Cultural Vilanova del Camí L’Anoia

Clarament dins del segle XVIII hem de situar el Molí de Rigat, exemple perfecte de molí draper que, posteriorment, esdevingué molí paperer, fet que es fa palès en l’estructura de l’edifici que actualment podem observar. Encara dins del segle XVIII podem destacar la casa situada al número 86 del carrer Major, just davant l’església parroquial de Sant Hilari. Aquesta casa formà part d’un petit nucli distant algunes desenes de metres del nucli “original” de Vilanova del Camí, més proper a l’antiga casa forta i a la plaça Major. Aquesta casa té la data de 1778 inscrita a l’arc d’entrada i esdevé un bon exemple, tot i les modificacions posteriors sofertes, del tipus d’arquitectura civil del segle XVIII.

D’altres edificis del terme presenten alguns elements aïllats que podrien situar‐se en el segle XVIII, si bé majoritàriament presenten característiques més pròpies de la següent centúria. Entre aquests edificis podem citar el mas de Can Titó o l’edifici número 5 del carrer del Carreró. Al segle XIX pertanyen una part important dels edificis inclosos al Mapa de Patrimoni. Podem esmentar, per exemple, l’església parroquial de Sant Hilari, beneïda l’any 1805; l’edifici del número 7 del carrer d’Igualada, datat el 1824; o l’edifici conegut com “L’Hort del Maset”, construït l’any 1878. També entraria dins d’aquesta centúria Can Muscons, que duu data de 1863, si bé sembla que la planta semisoterrània podria remuntar‐se fins a època medieval. Finalment, per citar un altre exemple destacat del segle XIX, podem citar la casa coneguda com Can Solsona, adossada a l’antic molí dels Moletons.

Memòria tècnica, p. 22 Mapa de Patrimoni Cultural Vilanova del Camí L’Anoia

4.4.2. Conjunts arquitectònics

Dins d’aquest apartat hem fitxat el carrer Major de Vilanova del Camí, que ha esdevingut símbol de prosperitat i creixement del poble a redós del camí ral que el travessava. Tot el conjunt presenta una rellevància i una caracterologia comuna, per la qual cosa se li ha assignat fitxa de conjunt, sense perjudici de que s’han registrat també, amb fitxa pròpia, les cases més singulars del carrer.

4.4.3. Elements arquitectònics

Dins d’aquesta categoria hem recollit, d’una banda, totes aquelles fonts del terme que presenten algun element constructiu que les configura, és a dir, aquelles que no són una surgència natural simplement canalitzada a través d’un tub. D’altra banda, s’han entrat elements representatius que, fins no fa gaires anys, tenien un ús habitual i que actualment han caigut en desús, per exemple, dos safareigs, un forn de calç o una sínia, entre d’altres. També han entrat dins d’aquest apartat aquells elements constructius que són rellevants per ells mateixos pel fet que l’edifici que els conté ha patit profundes transformacions que li han fet perdre la fesomia homogènia del moment de la seva construcció. Entren dins d’aquest apartat algunes portes dovellades i un balcó del segle XVIII.

Memòria tècnica, p. 23 Mapa de Patrimoni Cultural Vilanova del Camí L’Anoia

4.4.4. Jaciments arqueològics

S’han inclòs al mapa els 6 jaciments de Vilanova del Camí que figuren a la Carta Arqueològica de l’Anoia elaborada per la Generalitat de Catalunya. Tots han estat visitats i s’hi ha dut a terme una petita prospecció visual per tal de constatar si, actualment, són visibles o no restes materials en superfície. Entre aquests jaciments cal destacar el del Vilar del Met, on s’apreciaren algunes restes ceràmiques en superfície. Respecte aquest jaciment, si bé a la Carta Arqueològica de l’Anoia figura dividit en tres fitxes diferenciades (“el Vilar del Met”, “el Vilar del Met Nord” i “el Vilar del Met Sud”), ha estat inclòs al mapa en una sola fitxa atès que, en realitat, es tracta d’un sol jaciment força extens.

4.4.5. Obra civil

Dins d’aquesta categoria s’ha fitxat l’antic camí ral que travessava el poble i que li va atorgar part del nom que ostenta actualment. Aquest camí es conegué com “El camí públic”, el “Camí Ral”, o la “Carrera Pregona”. També s’han entrat dins d’aquesta categoria dues antigues pedreres que avui romanen abandonades a la serra de la Guàrdia.

Memòria tècnica, p. 24 Mapa de Patrimoni Cultural Vilanova del Camí L’Anoia

4.5. Patrimoni moble

4.5.1. Objectes

Dins d’aquesta tipologia han estat inclosos els quatre gegants i un gegantó existents a Vilanova del Camí, si bé dos d’ells actualment no ballen. També dins d’aquesta categoria s’han inclòs uns capgrossos originaris dels anys 60 del segle XX que, si bé actualment tampoc surten a ballar, són ben recordats per la gent de la vila.

4.5.2. Col∙leccions

S’han inclòs en aquest epígraf la col∙lecció de material arqueològic procedent de Vilanova del Camí que està dipositada al Museu Comarcal d’Igualada.

4.6. Patrimoni documental

4.6.1. Fons documentals

Els fons documentals de Vilanova del Camí estan formats, bàsicament, per l’Arxiu Municipal, que conté documentació que es remunta a l’any 1823, si bé hi ha documentació que encara no ha estat catalogada que podria fer endarrerir aquesta data. També s’ha inclòs en aquest apartat l’arxiu parroquial de l’església parroquial de Sant Hilari, si bé no hem pogut obtenir

Memòria tècnica, p. 25 Mapa de Patrimoni Cultural Vilanova del Camí L’Anoia

informació del seu fons ja que, malauradament, les múltiples gestions efectuades amb la parròquia han estat reiteradament infructuoses. Per tant, la fitxa corresponent a l’Arxiu Parroquial no compta amb el contingut complet, mancant la descripció que possiblement mereix.

4.7. Patrimoni immaterial

4.7.1. Manifestacions festives

En aquest apartat s’han recollit les manifestacions festives més rellevants del municipi. Entre aquestes, destaquen la Fira del Camí Ral, que se celebra anualment pels volts de la festivitat de Sant Hilari, durant el mes de gener, la Festa Major de Vilanova del Camí, que té lloc la primera setmana de setembre, i la Festa Major del barri conegut com Camp del Rei, que se celebra el segon cap de setmana de juliol.

4.7.2. Música i dansa

En aquest apartat s’ha recollit una dansa pròpia del municipi que ha estat recuperada de fa pocs anys per l’Esbart Dansaire de Vilanova del Camí. L’anomenada “Dansa de Vilanova” és una variant del tradicional “ball pla”, tan popular a Catalunya. També s’ha inclòs dins d’aquest apartat els “Goigs a la llaor de Sant Hilari de Poitiers” que foren composats l’any 1997.

Memòria tècnica, p. 26 Mapa de Patrimoni Cultural Vilanova del Camí L’Anoia

4.8. Patrimoni natural

Dins d’aquest epígraf han estat fitxats 9 elements a Vilanova del Camí. Bàsicament es tracta de llocs d’interès, alguns dels quals corresponen a fonts no construïdes i d’altres a paratges amb un alt valor paisatgístic, com seria el cas de la zona dels Esgavellats.

Memòria tècnica, p. 27 Mapa de Patrimoni Cultural Vilanova del Camí L’Anoia

5. LLISTA D’ELEMENTS NO FITXATS

Edificis (Patrimoni immoble, 1.1)

DENOMINACIÓ JUSTIFICACIÓ / DESCRIPCIÓ

Cabana de pedra identificada en l'acta de reconeixement de la línia de terme i assenyalament de les fites entre els termes de Vilanova del Camí i de Santa Margarida de Montbui (2015, pàg. 3), en la que en referència a la fita núm. 4, es diu que la "línia de terme segueix la divisòria d'aigües de la serra de Santa Cabana a la serra de Margarida de Montbui, fins a trobar una cabana de pedra, avui en ruïnes, Santa Margarida de situada al punt de coordenades UTM ETRS89 31T X: 384867,5 i Y: 4601827,3, Montbui des d'on continua en línia recta fins a la fita". No ha estat possible visitar el lloc. La cabana no és visible en les fotografies aèries actuals i antigues (fons ICC). La cabana no està inclosa en el Mapa de Patrimoni Cultural de Santa Margarida de Montbui (2010), terme municipal en el qual parcialment pot estar emplaçada.

Cal Llorenç Edifici contemporani o bé totalment reformat. Sense interès

Cal Llorenç Construcció totalment contemporània. Sense interès

Cal Sabater Finals XIX inicis XX. Petita construcció, esfondrada i sense cap interès especial

Can Pelegrí Sense cap interès i mig enrunat

Can Pepe Sense interès. Contemporània

Can Riba Totalment contemporània. Sense interès

Can Tudó Construcció totalment contemporània. Sense interès

Casa en ruïnes prop Poca entitat. Esfondrada. Sense interès de Can Bernades

Casa Enderrocada ‐ es veu a ortofotografia ICC 1984

Fàbriques de guix Enderrocat, desaparegut.

Habitatges de Can Titó Sense interès. Contemporanis

Habitatge a Els Sense interès. Contemporània Moletons

Molí de l'Alert Ubicat al terme municipal d'Igualada

Sr. Juan Torres Sense interès. És una mobilhome

Sr. Muntaner Sense interès. Molt reformada

Memòria tècnica, p. 28 Mapa de Patrimoni Cultural Vilanova del Camí L’Anoia

Edificis (Patrimoni immoble, 1.1)

DENOMINACIÓ JUSTIFICACIÓ / DESCRIPCIÓ

Sr. Villarubias Sense interès. Contemporània

Sra. Morera Sense interès. Contemporània

Sra. Xaus Sense interès. Contemporània

Torre d'en Solsona Repetia número 18 (Els Moletons)

Conjunts arquitectònics (Patrimoni immoble, 1.2)

DENOMINACIÓ JUSTIFICACIÓ / DESCRIPCIÓ

Conjunt d'habitatges situat a la zona de llevant del terme municipal i a la riba esquerra del riu Anoia Aquest nucli es formà a redós del molí dels Moletons, documentat des del segle XVI. Està format per un únic carrer, homònim al barri, que compta amb com a mínim set habitatges, la majoria d'època contemporània, d'estil popular, que conformen un barri d'aspecte tradicional. La casa d'estiueig anomenada Can Solsona forma part del nucli. Nucli dels Moletons El conjunt limita amb un polígon industrial i amb la depuradora, motiu pel que perd part dels valors paisatgístics. Algunes de les cases estan en mal estat per desús. Malgrat l'interès històric i cultural del conjunt, aquest no s'ha incorporat en les fitxes del Mapa de Patrimoni Cultural ja que s'inclou dins el PMU i1 ‐ Barri dels Moletons (POUM de Vilanova del Camí, 2007, pàg. 129), que té per objecte crear un sector industrial de sòl urbà consolidat en aquest sector, pel que es preveu eliminar els habitatges existents.

Elements arquitectònics (Patrimoni immoble, 1.3)

DENOMINACIÓ JUSTIFICACIÓ / DESCRIPCIÓ

Memòria tècnica, p. 29 Mapa de Patrimoni Cultural Vilanova del Camí L’Anoia

Elements arquitectònics (Patrimoni immoble, 1.3)

DENOMINACIÓ JUSTIFICACIÓ / DESCRIPCIÓ

Font de les Escales Desapareguda

Plaques franquistes de l'"Instituto Plaques força habituals que no justifiquen la realització d'una fitxa Nacional de la Vivienda"

Conjunt de fites de terme de Vilanova del Camí, amb característiques d'escassa rellevància cultural que no justifiquen ser fitxades. Es desglossen de la següent manera segons el terme municipal amb el que estableixen límit: Fites entre els termes municipals de Vilanova del Camí i Òdena: De les 11 fites, n'hi ha dues que són de pedra en forma de prisma recte de base quadrada de 20 cm. de costat a la base i 50 cm. d'alçària, i disposen a les cares oposades les inscripcions "VILANOVA DEL CAMÍ" I "ÒDENA" (fites 4 i 5), una de pedra fita de base rectangular de 22 cm per 10 cm de costats a la base i 50 cm d'alçària (fita 8) i una de pedra de base rectangular de 20 cm per 12 cm de costats a la base i 22 cm d'alçària (fita 9). La resta de fites no presenten cap tret especial. Les coordenades de situació UTM ETRS89 són les següents: 4: X: 386836,9 / Y: 4603714,2 5: X: 387056,0 / Y: 4603632,8 8: X: 388966,8 / Y: 4604295,5 9: X: 389027,1 / Y: 4604231,0 Fites de terme Fites entre els termes municipals de Vilanova del Camí i de Santa Margarida de Montbui De les 7 fites, n'hi ha una pedra en forma de prisma recte de base quadrada de 20 cm per 15 cm de costats a la base i 50 cm d'alçària (fita 1) i una pedra en forma de prisma recte de 25 cm per 14 cm de costats a la base i 60 cm d'alçària (fita 5). La resta de fites no presenten cap tret especial. Les coordenades de situació UTM ETRS89 són les següents: 1. X: 381995,8 / Y: 4599816,4 5: X: 384676,2 / Y: 4602530,8 Fites entre els termes municipals de Vilanova del Camí i de Carme De les 6 fites, n'hi ha tres de pedra, una és en forma prisma rectangular de 15 cm per 8 cm de costats a la base i 35 cm d'alçàries (fita 2), una, tombada, en forma de prisma recte de base rectangular de 20 cm per 10 cm de costats a la base i 35 cm d'alçària (fita 4) i una amb la mateixa morfologia però de 20 cm per 10 cm de costats a la base i 50 cm d'alçària (fita 5). Totes tres fites tenen gravades, en una de les seves cares, les inscripcions V i C. La resta de fites no presenten cap tret especial.

Memòria tècnica, p. 30 Mapa de Patrimoni Cultural Vilanova del Camí L’Anoia

Elements arquitectònics (Patrimoni immoble, 1.3)

DENOMINACIÓ JUSTIFICACIÓ / DESCRIPCIÓ

Les coordenades de situació UTM ETRS89 són les següents: 2. X: 385237,8 / Y: 4600452,4 4. X: 384588,0 / Y: 4600461,6 5. X: 383700,8 / Y: 4600221,7 Fites entre els termes municipals de Vilanova del Camí i d'Orpí. De les dues fites, n'hi ha una que és de pedra, en forma de prisma recte de base quadrada de 20 cm per 15 cm de costats la base i 50 cm d'alçària (fita 2). L'altra fita no presenten cap tret especial. Les coordenades de situació UTM ETRS89 són les següents: 2. X: 381995,8 / Y: 4599816,4 Fites entre els termes municipals de Vilanova del Camí i d'Igualada Cap de les tres fites presenta trets especials.

Jaciments arqueològics (Patrimoni immoble, 1.4)

DENOMINACIÓ JUSTIFICACIÓ / DESCRIPCIÓ

Jaciment paleolític citat a llibre història de Vilanova dirigit per Flocel Sabaté Can Titó (pàg. 36) i on s'especifica que es desconeix la seva ubicació exacta. Materials al Museu Comarcal de l'Anoia d'Igualada.

Jaciment paleolític citat a llibre història de Vilanova dirigit per Flocel Sabaté Turons (pàg. 36) i on s'especifica que es desconeix la seva ubicació exacta. Materials al Museu Comarcal de l'Anoia d'Igualada.

Vilar del Met, Nord, El Fitxat conjuntament en una única fitxa "El Vilar del Met"

Vilar del Met, Sud, El Fitxat conjuntament en una única fitxa "El Vilar del Met"

Objectes (Patrimoni moble, 2.2)

DENOMINACIÓ JUSTIFICACIÓ / DESCRIPCIÓ

Gegants Vilanova del S’han entrat els gegants conjuntament Camí ‐ Odin (Gegant)

Memòria tècnica, p. 31 Mapa de Patrimoni Cultural Vilanova del Camí L’Anoia

Objectes (Patrimoni moble, 2.2)

DENOMINACIÓ JUSTIFICACIÓ / DESCRIPCIÓ

Geganta (Fultiva) S'han entrat els gegants conjuntament (Gegant i geganta) Gegants Vilanova del Camí (El Paquillo) ‐ S’han entrat els gegants conjuntament Gegantó Vilar del Met, Sud, El Fitxat conjuntament en una única fitxa "El Vilar del Met"

Col∙leccions (Patrimoni moble, 2.3)

DENOMINACIÓ JUSTIFICACIÓ / DESCRIPCIÓ

Museu de l'aigua Desaparegut. Col∙lecció traslladada fora municipi

Zones d'interès (Patrimoni natural, 5.1)

DENOMINACIÓ JUSTIFICACIÓ / DESCRIPCIÓ

Font del Garrimbes No localitzada

Torrent de la Costa Sense interès rellevant dels Ratons

Memòria tècnica, p. 32 Mapa de Patrimoni Cultural Vilanova del Camí L’Anoia

6. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

BIBLIOGRAFIA

ALMAGRO, Martín.; SERRA, Josep de Calassanç; COLOMINAS, Josep (1945). Carta Arqueológica de España. Provincia de Barcelona. Madrid: Centro Superior de Investigaciones Científicas. AMADES, Joan (1933). "Ciutats de llegenda". BCEC. Vol. XLIII. AJUNTAMENT DE VILANOVA DEL CAMÍ (2007). "Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Text Refós", Ajuntament de Vilanova del Camí, 2007. Inèdit. Còpia escanejada disponible a la web del Registre de planejament urbanístic de Catalunya http://ptop.gencat.cat/rpucportal/inici/ca/index.html. ASENSIO, David [et al.] (1998). "Paisatges ibèrics. Tipus d'assentaments i formes d'ocupació del territori a la costa central de Catalunya durant el període ibèric". A: Actas del Congreso internacional "Los Iberos, principes de occidente", Saguntum‐ PLAV. 1. p.373‐385. Extra. BAS i JORDI, J. "Notes". El Ateneo. 40‐42. BERMÚDEZ, Xavier (2000). Un assentament agrícola dins la dinàmica de la romanització : estudi del jaciment iberoromà del Vilar del Met (Vilanova del Camí, Anoia). Ajuntament de Vilanova del Camí. BISBAL I SENDRA, Maria Antònia; MIRET I SOLÉ, Maria Teresa; MONCUNILL I VIDAL, Conxa (2001). Els goigs a la comarca de l’Anoia. Barcelona. Fundació Salvador Vives i Casajuana. BORRÀS i QUADRES, Antoni. "La cerámica del Vilar del Met". Boletín AFI. Época II, . BORRÀS i QUADRES, Antoni. "La vil.la íbero‐romana del Vilar del Met". Boletín AFI. Època II. . BORRÀS i QUADRES, Antoni. "Nuevo poblado ibérico". Boletín AFI. BORRÀS i QUADRES, Antoni (1956). VIII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona. Madrid: Ministerio de Educación Nacional. BORRÀS I QUADRES, Antoni (1956). "Noticiario Arqueológico. Nuevas sepulturas romanas". Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada. (Juny 1956). Pp. 5‐6. CARRERAS CANDI, Francesc (Dir.) (19‐‐?). Geografia General de Catalunya. Província de Barcelona. Barcelona. CASTILLA, M; ENRICH, J; SERRA, J. "El Vilar del Met (Vilanova del Camí, Anoia): Estudi de dues sitges ibèriques". Estrat. 4. ENRICH I HOJA, Joan.; SERRA GARCIA, Josep (1991). "El Vilar del Met (Vilanova del Camí‐ Anoia): estudi de dues sitges". Estrat. Revista d'Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga (Igualada), 4. FERRER, Lluís. "Localitzat l'antiga Jespus". Boletín del Club Natació Igualada. 12‐13.

Memòria tècnica, p. 33 Mapa de Patrimoni Cultural Vilanova del Camí L’Anoia

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I RELACIONS INSTITUCIONALS. DIRECCIÓ GENERAL D'ADMINISTRACIÓ LOCAL. "Acta de reconeixement de la línia de terme i assenyalament de les fites comunes entre els termes municipals d'Òdena i de Vilanova del Camí", Generalitat de Catalunya, 2014. Inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I RELACIONS INSTITUCIONALS. DIRECCIÓ GENERAL D'ADMINISTRACIÓ LOCAL. "Acta de reconeixement de la línia de terme i assenyalament de les fites comunes entre els termes municipals d'Igualada i de Vilanova del Camí", Generalitat de Catalunya, 2014. Inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I RELACIONS INSTITUCIONALS. DIRECCIÓ GENERAL D'ADMINISTRACIÓ LOCAL. "Acta de reconeixement de la línia de terme i assenyalament de les fites comunes entre els termes municipals de Vilanova del Camí i de Santa Margarida de Montbui", Generalitat de Catalunya, 2015. Inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I RELACIONS INSTITUCIONALS. DIRECCIÓ GENERAL D'ADMINISTRACIÓ LOCAL. "Acta de reconeixement de la línia de terme i assenyalament de les fites comunes entre els termes municipals de Vilanova del Camí i de Carme", Generalitat de Catalunya, 2015. Inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I RELACIONS INSTITUCIONALS. DIRECCIÓ GENERAL D'ADMINISTRACIÓ LOCAL. "Acta de reconeixement de la línia de terme i assenyalament de les fites comunes entre els termes municipals de Vilanova del Camí i d'Orpí", Generalitat de Catalunya, 2015. Inèdit. GÓMEZ‐ÁLBA, Julio (1989). "Decàpodes fòssils d'Espanya (Decapoda, Cretaci‐Plistocè) Conservats al Museu de Geologia de Barcelona". Museu de Geologia. Catàleg de col∙leccions. 1. GOMIS GALTÉS, Jaume. "Les ruïnes de Vilanova del Camí". L' Eco d' Igualada. 85. GOMIS i GALTÉS, Jaume. "Cuestión histórico‐arqueológica". L'Eco d'Igualada. 4. IGNOTUS (CASTELLÀ I RAICH, G). "Qüestió històrico‐Arqueològica". L'Eco Igualada. Any III. N. MALUQUER DE MOTES,J.; HUNTINGFORD, E.; MARTÍN, R.; RAURET, A. M.; PALLARES, R.; VILA, M. del V. (1982). Catàleg provisional del poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona: Universitat de Barcelona. MATEU LLOPIS, Felipe (1946). "Hallazgos monetarios (IV)". Ampurias. VII‐VIII. MATEU LLOPIS, Felipe (1949). "Ciudades‐cecas u hallazgos monetarios en la frontera entre el Al‐Andalus y los Condados Catalanes". Miscellanea Aqualatensia. 1. MATEU LLOPIS, Felipe (1947‐1948). "Hallazgos monetarios (V)". Ampurias. 9‐10, p.79. PALAU I RAFECAS, Salvador (1991). "Els molins fariners de la conca de l'Anoia". Miscel∙lània Penedesenca, 15. Pàgs. 591‐619. PEDRAZA i JORDANA, Lluís (1989). "Iespus, interpretació errònia d'un topònim recollit per Claudi Ptolomeu". Estrat. 1. SABATÉ, Flocel [et al.], (2003). "Història de Vilanova del Camí". Ajuntament de Vilanova del Camí.

Memòria tècnica, p. 34 Mapa de Patrimoni Cultural Vilanova del Camí L’Anoia

SALES I CARBONELL, Jordina (1994). "Tombes i necròpolis isolades a la comarca de l'Anoia". Acta Mediaevalia, 14‐15. Pp. 317‐336. TERMENS I GRAELLS, M. (1991). “Vilanova del Camí”, A: Història de l’Anoia. 2 vol. . VIA, Lluís (1969) .”Crustáceos decápodos del eoceno español”. Pirineos, 91/94: Pàg. 1‐479. PUBLICACIONS PERIÒDIQUES Vilanova Informació, núm. 230, desembre de 2009, pàg. 4 (notícia declaració del Vilar del Met com a BCIL).

WEBGRAFIA ‐ Catàleg del patrimoni festiu de la Generalitat de Catalunya : http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.01121f9326 561a075a2a63a7b0c0e1a0/?vgnextchannel=65eb15e3336ac010VgnVCM1000000 b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default&vgnextoid=65eb15e3336ac010VgnVCM100000 0b0c1e0aRCRD ‐ Cens de simbologia franquista de Catalunya: http://www20.gencat.cat/portal/site/memorialdemocratic/menuitem.d64b2ffce3 57a6457839a410b0c0e1a0/?vgnextoid=e4a50426e693b210VgnVCM2000009b0c1 e0aRCRD&vgnextchannel=e4a50426e693b210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vg nextfmt=default ‐ Inventari de Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya: http://cultura.gencat.net/invarque/index.asp ‐ Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya: http://cultura.gencat.net/invarquit/cerca.asp ‐ Programa EGIPCI de consulta de dades sobre patrimoni de la Generalitat de Catalunya: https://extranet.cultura.gencat.cat/EGIPCI/login.aspx ‐ Mapa de fosses del Memorial Democràtic: http://fossesirepressio.cat/ ‐ Hipermapa de la Generalitat de Catalunya: http://hipermapa.ptop.gencat.cat/hipermapa/hipermapa2_cat.asp?NOM_FLASH= aea_high.swf&QUERY_LAYER=Municipis&QUERY=CODI_INE|LIKE|08085&FIT=True ‐ Institut de l’Institut Cartogràfic de Catalunya: http://www.icc.cat/vissir3/ ‐ Visualitzador de capes WMS de la Infraestructura de Dades Espacials de Catalunya: http://mapaidec.icc.cat/idecwebservices/mapawms/index.jsp ‐ http://municat.gencat.cat/ ‐ http://wikipedra.catpaisatge.net/ ‐ Anuari estadístic de Catalunya (IDESCAT): www.idescat.cat

Memòria tècnica, p. 35 Mapa de Patrimoni Cultural Vilanova del Camí L’Anoia

‐ Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya: http://ptop.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=loadSens eCriteris ‐ Arxius de Patrimoni Etnològic de Catalunya: http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.01121f9326 561a075a2a63a7b0c0e1a0/?vgnextoid=5e8b94d741b58110VgnVCM1000008d0c1 e0aRCRD&vgnextchannel=5e8b94d741b58110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vg nextfmt=default ‐ Memòries d’intervencions arqueològiques: www.calaix.cat ‐ Diccionari de l'Institut d’Estudis Catalans en línia: http://dlc.iec.cat/ ‐ Vives Tort, Miquel. L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època romana fins al tercer decenni del segle XX. [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, 2008. http://hdl.handle.net/10803/2604 [Consulta: 2 de març de 2016]

Memòria tècnica, p. 36

Comte d’Urgell, 187 Edifici del Rellotge 08036 Barcelona Tel. 934 022 566 Fax 934 022 825 [email protected] www.diba.cat/opc