ESTUDIOS COMARCALES DE LA PROVINCIA DE ESTUDIS COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA

Dirección y Coordinación Técnica/ Autoría/Autoria Direcció i coordinació tècnica Josep Banyuls Juan Antonio Pascual Jorge Hermosilla Pla Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Joan Carles Membrado-Tena Emilio Barba José Manuel Pastor Càtedra ESTEVAL Institut Cavanilles de Biodiversitat Departament d’Anàlisi Econòmica i Biologia Evolutiva Juan Piqueras Equipo técnico / Equip tècnic: ESTEPA Ernest Cano Departament de Geografia Departament d’Economia Aplicada Cartografía / Cartografia: Josep Vicent Pitxer José Vicente Aparicio Joaquín Farinós Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Ghaleb Fansa Agustín Rovira Estadística / Estadística: Juan Ramón Gallego Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada i Investigació de Mercats Miguel Antequera Jose Vicente Aparicio Irene Gil Amat Sánchez Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada Ghaleb Fansa i Investigació de Mercats Sandra Mayordomo Javier Serrano Andrés Gomis Departament de Geografia Colaboración técnica / Col·laboració tècnica Col·laborador Carles Simó Carme Piqueras Emilio Iranzo Departament de Sociologia i Antropologia Social Departament de Geografia Ángel Soler Diseño y Maquetación / Disseny i Maquetació José Luis Jiménez Departament d’Estructura Econòmica Begoña Broseta Departament de Prehistòria, Arqueologia Alícia Villar i Historia Antiga Departament de Sociologia i Antropologia Social Traducción / Traducció Isidre March Rosa Yagüe Juli Jordà Departament de Direcció d’Empreses Departament d’Economia Aplicada ‘Juan Jose Renau Piqueras’

Joaquín Martín Cubas Dep. de Dret Constitucional, Ciència Política i de l’Administració

Joan Carles Membrado-Tena Departament de Geografia

© de esta edición / d’aquesta edició: Alejandro Mollá Universitat de València 2018 Departament de Comercialització © de los textos: los autores y autoras / dels texts: i Investigació de Mercats els autors i autores Àngela Montesinos © de las imágenes: los autores y autoras / Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat de les imatges: els autors i autores Josep Montesinos Departament d’Història de l’Art

Sandra Obiol ISBN: 978-84-9133-183-4 Departament de Sociologia i Antropologia Social ESTUDIOS COMARCALES DE LA PROVINCIA DE VALENCIA ESTUDIS COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA

LA LA RIBERA BAIXA, EL TRAMO FINAL DEL XÚQUER

Se trata de una comarca de 278 km2 de exten- Ribera Baixa, aunque solo es predominante en sencia de un polo turístico de primera magni- sión, la más pequeña de la provincia de València Sueca, y . En el resto de munici- tud como es Cullera, con casi 6.000 plazas de (si no disgregamos l’Horta en cuatro subcomar- pios el arrozal está desapareciendo frente a ár- alojamiento (82,7 % de la comarca). Sorprende cas). Suma 75.583 habitantes (INE, 2017), con boles frutales como el naranjo y recientemente el bajo número de plazas de Sueca (365), a pe- capital en Sueca (27.598 hab.). La población se el caqui. sar de contar con varios kilómetros de frente concentra en los dos municipios litorales: Sue- litoral: una consecuencia de la presencia masi- ca y Cullera (21.999); y en la industrial Almuss- La agricultura de la Ribera Baixa ocupa en la va de apartamentos; y no solo en Sueca, sino afes (8.914). actualidad unas 20.000 hectáreas, una décima también en Cullera. parte menos que hace dos décadas debido al El espacio físico de La Ribera Baixa es un entor- crecimiento urbano e industrial y a la ampliación Aunque la Ribera Baixa es, por ocupación del no sin prácticamente contrastes orográficos, de las infraestructuras viarias. Más de la mitad suelo, la comarca valenciana más intensamen- construido principalmente por los aportes se- de los cultivos (11.370 ha) están sembrados de te agrícola, se puede afirmar que esta comarca dimentarios del río Xúquer, un amplio espacio arroz; 7.200 ha son cítricos, que han crecido en es también la más industrial del territorio va- de inundación fluvial. Se trata, por tanto, de una detrimento del arroz y las hortalizas; 444 son lenciano si atendemos al porcentaje de traba- llanura aluvial casi perfecta, interrumpida sólo de caquis y 135 de otros frutales. Cabe desta- jadores industriales que acoge: 17.351, para un por algunos accidentes orográficos de pequeña car el cultivo de hortalizas en el Perelló (Sueca), total de 36.439 afiliados a la Seguridad Social: entidad, como son las sierras de Cullera junto especializado en el cultivo intensivo de tomates casi la mitad del total. La empresa responsa- al mar (Muntanya de les Raboses, 234 m) y de y de toda clase de verduras chinas que se ex- ble de ello es Ford España de y sus -la Murta por el sur, en el límite con la portan para proveer a restaurantes chinos de empresas auxiliares del automóvil (que se en- (la Ratlla, 626 m). media Europa. cuentran mayormente en su mismo término). El municipio de Almussafes acoge el mayor nú- La superficie agrícola útil alcanza en esta co- Los recursos naturales de la Ribera Baixa son mero de trabajadores industriales de la Ribera, marca los mayores porcentajes (73%) con res- notables: de las 21.000 hectáreas del parque pero también el mayor número de hectáreas de pecto a la superficie total de toda la provincia natural de l’, el 57% se encuentra en suelo industrial: 318 hectáreas distribuidas en de València. Buena parte del actual suelo cul- esta comarca, especialmente en Sueca (7.222 varios polígonos industriales. tivado se ganó a los pantanos y a la laguna de ha), Sollana (2.734) y Cullera (1.359). la Albufera mediante aterramientos que tenían Almussafes y la Ford forman parte de la Ribe- como fin la ampliación del cultivo del arroz. El La Ribera Baixa es una comarca , con ra Baixa, pero al mismo tiempo se integran en arrozal sigue siendo hoy el elemento paisajísti- un amplio litoral de playa, donde la actividad tu- la Segunda Corona Metropolitana de València. co y económico que mejor se identifica con la rística es notable, en gran medida por la pre- En Ford España (8.500 personas afiliadas a la

6 LA RIBERA BAIXA, EL TRAM FINAL DEL XÚQUER

Es tracta d’una comarca de 278 cia. Bona part de l’actual sòl con- s’exporta per a proveir restaurants valencià, si tenim en compte el per- km2 d’extensió, la més xicoteta de la reat es va guanyar als pantans i a xinesos de mig Europa. centatge de treballadors industrials província de València (si no disgre- la llacuna de l’Albufera mitjançant que acull: 17.351, per a un total de guem l’Horta en quatre subcomar- aterraments que tenien com a Els recursos naturals de la Ribera 36.439 afiliats a la Seguretat Social: ques). Suma 75.583 habitants (INE, fi l’ampliació del cultiu de l’arròs. Baixa són notables: de les 21.000 vora la mitat del total. En són respon- 2017) i la capital és Sueca (27.598 L’arrossar és encara hui l’element hectàrees del parc natural de l’Al- sables l’empresa Ford España d’Al- habitants). La població es concentra paisatgístic i econòmic que més bé bufera, el 57% es troba a la comar- mussafes i les empreses auxiliars en els dos municipis litorals, Sueca s’identifica amb la Ribera Baixa, en- ca, especialment a Sueca (7.222 de l’automòbil (que estan ubicades i Cullera (21.999), i en la industrial cara que només és predominant a hectàrees), Sollana (2.734) i Cullera majorment al mateix terme). El mu- Almussafes (8.914). Sueca, Cullera i Sollana. A la resta (1.359). nicipi d’Almussafes acull la quantitat de municipis l’arrossar desapareix més gran de treballadors industrials L’espai físic de la Ribera Baixa és davant dels arbres fruiters com el La Ribera Baixa és una comarca cos- de la Ribera, però també el nombre un entorn sense pràcticament con- taronger i de fa poc el caquier. tanera, amb un ampli litoral de platja, més gran d’hectàrees de sòl indus- trastos orogràfics, construït prin- on l’activitat turística és notable, en trial: 318 hectàrees distribuïdes en cipalment per les aportacions sedi- L’agricultura de la Ribera Baixa gran manera per la presència d’un diversos polígons industrials. mentàries del riu Xúquer, és un gran ocupa en l’actualitat unes 20.000 pol turístic de primera magnitud com espai d’inundació fluvial. Es tracta, hectàrees, una desena part menys és Cullera, amb vora sis mil places Almussafes i la Ford formen part per tant, d’una plana al.luvial qua- que fa un parell de dècades a cau- d’allotjament (el 82,7% de la comar- de la Ribera Baixa, però alhora s’in- si perfecta, interrompuda només sa del creixement urbà i industrial ca). Sorprén la quantitat baixa de tegren en la segona corona metro- per alguns accidents orogràfics de i de l’ampliació de les infraestruc- places de Sueca (365), tot i haver-hi politana de València. En Ford España poca entitat, com són les serres de tures viàries. Més de la mitat dels uns quants quilòmetres de front lito- (8.500 persones afiliades a la Se- Cullera vora mar (muntanya de les cultius (11.370 hectàrees) estan ral: una conseqüència de la presència guretat Social en el 2016) treballa Raboses, 234 m) i de Corbera pel sembrats d’arròs; 7.200 són de cí- massiva d’apartaments; i no sola- una de cada dos persones afiliades sud, al límit amb la Ribera Alta (la trics, que han crescut en detriment ment a Sueca, sinó també a Cullera. industrials de la comarca, encara Ratlla, 626 m). de l’arròs i les hortalisses; 444 són que molts no resideixen a la Ribera de caquiers i 135 d’altres fruiters. Encara que la Ribera Baixa és, per Baixa, sinó a la resta de la corona La superfície agrícola útil abasta a S’ha de destacar el cultiu d’hortalis- ocupació del sòl, la comarca valen- metropolitana. la comarca els percentatges més ses al Perelló (Sueca), especialitzat ciana més intensament agrícola, alts (73%) pel que fa a la superfície en el cultiu intensiu de tomaca i de es pot afirmar que la comarca és La fabricació de vehicles de motor total de tota la província de Valèn- tota classe de verdura xinesa que també la més industrial del territori reuneix el 75% de tots els ocupats

7 Seguridad Social en 2016) trabaja uno de cada se ubica preferentemente en el mismo Almuss- de Valencia. El gran recurso territorial pendien- dos afiliados industriales de la comarca, aunque afes, pero también en la periferia oeste y norte te es el corredor ferroviario mediterráneo para muchos de ellos no residen en la Ribera Baixa, del Área Metropolitana de València. La indus- mercancías: Ford Almussafes podría reducir sino en el resto de la Corona Metropolitana. tria del automóvil y auxiliar de la Ribera Baixa es sus costes logísticos entre el 30% y el 40% si el primer sector exportador a escala autonómi- se construyera dicho corredor. La fabricación de vehículos de motor reúne al ca valenciana: representa más de un cuarto de 75% de todos los ocupados en industria en esta todas las exportaciones valencianas a lo largo Al margen de Almussafes la actividad industrial comarca. Aparte de Ford, hay varias empresas de los últimos años, muy por delante de otros se concentra en Sueca, donde hay diversas em- de fabricación de componentes, piezas y acce- subsectores como la agricultura, el azulejo, el presas agroalimentarias notables (avicultura, sorios para vehículos de motor, auxiliares de la químico o el calzado. arroceras). El sector de la construcción solo empresa matriz Ford. Estas empresas subsi- emplea a un 4% de los empleados de la comar- diarias se benefician de las economías de es- La Ford se instaló en 1976 en la Ribera Baixa ca. El comercio al por menor es notable en Cu- cala por su proximidad a la gran multinacional atraída por diversos recursos territoriales: per- llera, con un perfil turístico, y Sueca, que ejerce norteamericana del automóvil. sonal cualificado con costes más bajos que los de su función de capital comarcal, si bien la ca- de su entorno inmediato; cultura empresarial pital comercial de los pueblos occidentales de Esta empresa mantiene sus ritmos de produc- preexistente; y buena accesibilidad, gracias a la la Ribera Baixa es también Alzira (Ribera Alta) ción y atrae una potente industria auxiliar que red de carreteras y, especialmente, al puerto o, incluso València.

Joan Carles Membrado Jorge Hermosilla

8 en indústria a la comarca. A banda la perifèria oest i nord de l’àrea me- que els de l’entorn immediat, cultu- seres). El sector de la construcció de Ford, hi ha diverses empreses de tropolitana de València. La indústria ra empresarial preexistent i bona només dóna faena a un 4% dels em- fabricació de components, peces de l’automòbil i auxiliar de la Ribera accessibilitat, gràcies a la xarxa de pleats de la comarca. El comerç al de- i accessoris per a vehicles de mo- Baixa és el primer sector exporta- carreteres i, especialment, al port tall és notable a Cullera, amb un perfil tor, auxiliars de l’empresa matriu dor a escala autonòmica valenciana: de València. El gran recurs territo- turístic, i Sueca, que exerceix la fun- Ford. Són empreses subsidiàries representa més d’un quart de totes rial pendent és el corredor ferrovia- ció de capital comarcal, si bé la capi- que es beneficien de les economies les exportacions valencianes al llarg ri mediterrani per a mercaderies: tal comercial dels pobles occidentals d’escala per la proximitat a la gran dels darrers anys, molt per davant Ford Almussafes podria reduir els de la Ribera Baixa és també Alzira multinacional nord-americana de d’altres subsectors com l’agricultu- costos logístics que té entre el 30% (Ribera Alta) o, fins i tot, València. l’automòbil. ra, el taulell, el químic o el calçat. i el 40% si es fera el corredor.

L’empresa manté els ritmes de pro- La Ford es va instal.lar en 1976 Al marge d’Almussafes, l’activitat in- ducció i atrau una potent indústria a la Ribera Baixa atreta per diver- dustrial es concentra a Sueca, on hi auxiliar que se situa preferentment sos recursos territorials: personal ha diverses empreses agroalimen- al mateix Almussafes, però també a qualificat amb costos més baixos tàries notables (d’avicultura, arros-

Joan Carles Membrado Jorge Hermosilla

9

ÍNDICE ÍNDEX I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO II. RECURSOS HUMANOS III. SECTOR PRIMARIO IV. SECTOR SECUNDARIO 1.1 Medio físico...... 16 2.1 Estructura y dinámica de la población...... 32 3. Agricultura y Ganadería 4.1 El papel de la industria en València...... 68 Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo Carles Simó Juan Piqueras Joan Carles Membrado-Tena

1.2 Marco climático...... 18 2.1.1 Panorámica demográfica...... 34 3.1. El sector agrario en la Ribera Baixa: 4.2 La industria automovilística...... 68 Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo 2.1.2 El tamaño de la población...... 34 La tierra del arroz...... 56 Joan Carles Membrado-Tena 2.1.3 Estructura de la población...... 34 3.2 El arrozal: granero alimenticio 4.3 La industria auxiliar del automóvil...... 72 1.3 Medio ambiente...... 22 2.1.4 Dinámica: natalidad, mortalidad, y paisaje cultural...... 56 Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo migraciones, crecimiento...... 36 3.3 Los puntos débiles del sector arrocero...... 60 Joan Carles Membrado-Tena 1.3.1 Recursos forestales...... 22 2.1.5 Densidad de población...... 38 3.4 La ganadería...... 64 4.4 Otros sectores industriales...... 72 1.3.2 Infraestructura verde y diversidad 2.2 Mercado laboral...... 40 Joan Carles Membrado-Tena Ernest Cano, Amat Sánchez, Josep Vicent Pitxer, paisajística...... 22 III. SECTOR PRIMARI 1.3.3 Litoral...... 28 Josep Banyuls, Juan Ramón Gallego IV. SECTOR SECUNDARI 2.2.1 Caracterización de la comarca 3. Agricultura i Ramaderia en relación a la actividad económica...... 40 Juan Piqueras 4.1 El paper de la indústria a València...... 69 I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 2.2.2 Caracterización del nivel educativo 3.1. El sector agrari a la Ribera Baixa: Joan Carles Membrado-Tena 1.1 Medi físic...... 17 de la comarca...... 42 La terra de l’arròs...... 57 4.2 La indústria automobilística...... 69 Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo 2.2.3 Caracterización del empleo comarcal, 3.2 L’arrossar: Graner alimentós Joan Carles Membrado-Tena por sexo, edad y nacionalidad...... 42 1.2 Marc climàtic...... 19 i paisatge cultural...... 59 Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo 2.2.4 Caracterización sectorial del empleo 3.3 Els punts dèbils del sector arrosser...... 61 4.3 La indústria auxiliar de l’automòbil”...... 73 de la comarca...... 46 3.4 La ramaderia...... 65 Joan Carles Membrado-Tena 1.3 Medi ambient...... 23 2.2.5 Caracterización de las condiciones Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo de empleo y trabajo en la comarca...... 48 4.4 Altres sectors industrials...... 75 Joan Carles Membrado-Tena 1.3.1 Recursos forestals...... 23 2.2.6 Caracterización del paro registrado 1.3.2 Infraestructura verda i diversitat en la comarca...... 50 paisatgística...... 25 1.3.3 Litoral...... 29 II. RECURSOS HUMANS 2.1 Estructura i dinàmica de la població...... 33 Carles Simó 2.1.1 Panoràmica demogràfica...... 35 2.1.2 La grandària de la població...... 35 2.1.3 Estructura de la població...... 35 2.1.4 Dinàmica: natalitat, mortalitat, migracions, creixement...... 37 2.1.5 Densitat de població...... 39 2.2 Mercat laboral...... 41 Ernest Cano, Amat Sánchez, Josep Vicent Pitxer, Josep Banyuls, Juan Ramón Gallego 2.2.1 Caracterització de la comarca pel que fa a l’activitat econòmica...... 41 2.2.2 Caracterització del nivell educatiu de la comarca...... 43 2.2.3 Caracterització de l’ocupació comarcal, per sexe, edat i nacionalitat...... 45 2.2.4 Caracterització sectorial de l’ocupació de la comarca...... 49 2.2.5 Caracterització de les condicions d’ocupació i treball a la comarca...... 49 2.2.6 Caracterització de l’atur registrat a la comarca...... 49 12 V. SECTOR TERCIARIO VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VII. RECURSOS CULTURALES Y PATRIMONIALES VIII. INFRAESTRUCTURAS 5.1 Equipamientos y servicios...... 78 6.1 Recursos sociales...... 106 7.1 Recursos culturales y patrimoniales...... 126 8.1 Infraestructuras de comunicaciones...... 136 Sandra Obiol, Alícia Villar Josep Montesinos, José Luis Jiménez José Manuel Pastor, Ángel Soler 5.1.1 Equipamiento sanitario...... 78 Alícia Villar, Sandra Obiol 6.2 Instrumentos de planificación...... 112 7.1.1 Bienes de Interés Cultural...... 126 8.1.1 Red de carreteras...... 136 Joaquin Farinós, Andrés Gomis, Joaquín Martín Cubas 7.1.2 Bienes de Relevancia Local...... 126 8.1.2 Ferrocarril...... 136 5.1.2 Equipamiento educativo...... 82 Agustín Rovira, Javier Serrano 7.1.3 Yacimientos arqueológicos...... 126 8.1.3 Puertos...... 138 Alícia Villar, Sandra Obiol 7.1.4 Museos y colecciones museográficas...... 128 6.2.1 Agencias para el Fomento 8.2 Parque de vehículos...... 140 5.1.3 Equipamiento bancario...... 88 de la Innovación Comercial (AFIC)...... 112 7.2 Fiestas y Sociedades Musicales...... 130 José Manuel Pastor, Ángel Soler José Manuel Pastor, Ángel Soler 6.2.2 Municipios por la sostenibilidad Àngela Montesinos 8.3 Parque de viviendas...... 144 5.2 Equipamiento comercial...... 92 de la Agencia 21 local, a la Xarxa de Municipis José Manuel Pastor, Ángel Soler Alejandro Mollá, Agustín Rovira, Irene Gil per la Sostenibilitat y el Pacto de las Alcaldías por el Clima y la Energía...... 114 VII. RECURSOS CULTURALS I PATRIMONIALS 5.2.1 Equipamiento comercial...... 92 6.2.3 Programas de desarrollo 7.1 Recursos culturals i patrimonials...... 127 VIII. INFRAESTRUCTURES 5.2.2 Comercio minorista de base alimentaria...... 94 territorial local...... 118 Josep Montesinos, José Luis Jiménez 8.1 Infraestructures de comunicacions...... 137 5.3 Sector turístico...... 98 6.2.4 Mancomunidades...... 120 7.1.1 Béns d’interés cultural...... 127 José Manuel Pastor, Ángel Soler Rosa Yagüe, Isidre March 7.1.2 Béns de rellevància local...... 127 8.1.1 Xarxa de carreteres...... 137 VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 7.1.3 Jaciments arqueològics...... 127 8.1.2 Ferrocarril...... 137 7.1.4 Museus i col.leccions museogràfiques...... 129 V. SECTOR TERCIARI 6.1 Recursos socials...... 107 8.1.3 ...... 139 5.1 Equipaments i serveis...... 79 Sandra Obiol, Alícia Villar 7.2 Festes i Societats Musicals...... 131 8.2 Parc de vehicles...... 141 Àngela Montesinos 5.1.1 Equipament sanitari...... 79 6.2 Instruments de planificació...... 113 José Manuel Pastor, Ángel Soler Alícia Villar, Sandra Obiol Joaquin Farinós, Andrés Gomis, Joaquín Martín Cubas Agustín Rovira, Javier Serrano 8.3 Parc d’habitatges...... 145 5.1.2 Equipament educatiu...... 83 José Manuel Pastor, Ángel Soler Alícia Villar, Sandra Obiol 6.2.1 Agències per al Foment de la Innovació Comercial (AFIC)...... 113 5.1.3 Equipament bancari...... 89 6.2.2 Municipis per la sostenibilitat: José Manuel Pastor, Ángel Soler De l’Agenda 21 local, a la Xarxa de Municipis per la Sostenibilitat i el Pacte de les Alcaldies 5.2 Equipament comercial...... 93 pel Clima i l’Energia...... 115 Alejandro Mollá, Agustín Rovira, Irene Gil 6.2.3 Programes de desenvolupament 5.2.1 Equipament comercial...... 93 territorial local...... 119 5.2.2 Comerç minorista de base alimentària...... 95 6.2.4 Mancomunitats...... 121 5.3 Sector turístic...... 99 Rosa Yagüe, Isidre March

13 Vistes de l’arrossar de l’Albufera des del Radar Meteorològic de Cullera. Autor: ESTEPA I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 1.1 MEDIO FÍSICO

La Ribera Baixa se sitúa en el sector cen- Sants de la Pedra (22 m), en Sueca, y la Mun- entidad que atraviesa la comarca. La amplia lla- tro-oriental de la provincia de València. Es una tanyeta de Sant Miquel (68 m), en Corbera, y nura, junto con la histórica ocupación agrícola comarca litoral en la que dos municipios, Sue- por dos sectores montañosos, el de la Serra de que de ella se ha hecho, ha limitado la extensión ca (6,5 km) y Cullera (15,5 km), comparten los Corbera-Serra de la Murta, en el límite con la de los sistemas de humedales litorales, como 22 kilómetros de línea de costa que bañan su comarca La Ribera Alta (con máxima altitud en la Albufera de València y el marjal al sur del Xú- frente marítimo. Comarca de pequeñas dimen- la Ratlla, 626 m), y la Muntanya d’Or o de les quer en la zona de la serra de Corbera, con ex- siones, su superficie total de 277 km2 está re- Raboses (234 m), con forma de media luna, que tensa ocupación de campos de arroz. partida entre 12 municipios, de los cuáles el de al penetrar en el mar forma el Cabo de Cullera. mayor tamaño es Sueca (93 km2), mientras que En La Ribera Baixa se localizan los acuíferos en ocho de ellos sus términos no superan los La Ribera Baixa ocupa una amplia superficie “Plana de Valencia Sur”, el de mayor extensión, 20 km2. Limita al norte con L’Horta, al este con dominada por materiales, del Cuaternario, pro- de tipo mixto (combina propiedades de acuífero La Ribera Alta y al sur con La . venientes del río Xúquer. En su mayoría son de- libre y acuífero confinado) y litología detrítica; pósitos heterométricos de gravas, arenas, ar- “Sierra de las Agujas”, localizado al sudoeste, de El espacio físico de La Ribera Baixa es un entorno cillas y limos de origen aluvial, aunque también tipo mixto y litología carbonatada, y “Plana de sin prácticamente contrastes orográficos, den- se encuentran los depositados de arenas en las Jaraco”, de tipo libre y litología detrítica. Todos tro de la extensa llanura aluvial valenciana. Cons- playas. Esta extensa superficie cuaternaria es tienen extracciones de agua dedicadas a usos truido principalmente por los aportes sedimen- mínimamente interrumpida con la presencia agrícolas, urbanos e industriales. En ninguno Juan Antonio Pascual tarios del río Xúquer, es un amplio espacio de de otras litologías compactas del Cretácico los volúmenes bombeados superan la disponi- Emilio Barba Emilio Iranzo inundación fluvial, sólo interrumpido por algunos (calizas y dolomías) en las elevaciones que so- bilidad anual de recursos hídricos. Sin embargo, accidentes orográficos de pequeña entidad que, bresalen en la llanura y el sector montañoso del en los tres acuíferos se dan presiones por con- no por menores, dejan de tener su propio valor. suroeste. taminación difusa de origen agrícola por exceso de nitratos y pesticidas. El sistema detrítico Pla- La llanura queda resaltada por algunos peque- El río Xúquer, en su fase de desembocadura en na de Jaraco presenta también presiones por ños montículos residuales, la Muntanyeta del el Mediterráneo, es el único sistema hídrico de intrusión marina.

16 1.1 FÍSIC MEDI no superen els 20 els km superen no només interromput per uns quants quants uns per interromput només ampli, fluvial d’inundació espai un Xúquer, riu és del sedimentàries principalment per les aportacions al plana l’extensa de dins orogràfics, trastos con pràcticament sense entorn un és L’espai Baixa Ribera la de físic Safor. la amb sud ial Alta bera Ri la a l’est amb l’Horta, amb nord la superfície total és de 277 de és km total superfície la xicotetes, dimensions de Comarca marítim. front el banyen que costa els 22teixen de línia de quilòmetres (15,5km) iCullera km), compar (6,5 Sueca municipis, dos qual la en litoral comarca una És València. de província la de oriental central tor sec al situada està Baixa Ribera La km (93 Sueca és gran més el quals dels municipis, dotze en repartida està 2 ), mentre que en huit els termes termes els huit en que ), mentre . luvial valenciana. Construït Construït valenciana. luvial 2 . Limita al al . Limita 2 i - - - - arenes, argiles i llims d’origen al d’origen i llims argiles arenes, graves, de heteromètrics depòsits són Xúquer.part major riu Enla del provinents Quaternari, del rials àmpliafície dominada per mate super una ocupa Baixa Ribera La Cullera. de cap el forma mar ala penetrar en que lluna, mitja de m), forma amb (234 Raboses les d’Oro de tanya 626 m) Ratlla, a la Mun ila màxima (amb altitud una Alta Ribera la de comarca la amb límit al Corbera, de serra la de el muntanyosos, sectors (68 Miquel idos m),Sant a Corbera, de (22 m), Muntanyeta ila aSueca, Pedra la de Sants del Muntanyeta la residuals, monticles xicotets quants uns amb ressaltada queda plana La valor. seu el tindre de deixen menors, per no que, tat de enti poca orogràfics accidents . lu - - - - - «Plana de València Sud», València més de «Plana el aqüífers els ha hi Baixa Ribera la A d’arròs. camps de extensa ocupació amb Corbera, de serra la de zona a la Xúquer del sud al marjal i la València de l’Albufera ara com litorals, d’aiguamolls temes sis dels l’extensió limitat ha n’ha fet, se que històric agrícola l’ús amb L’àmplia comarca. la junt sa plana, traves que d’entitat hídric sistema l’únic és Mediterrània, ala bocadura desem de Xúquer, fase la El riu en sud-oest. del tanyós mun sector iel plana a la breïxen dolomies) en les que elevacions so i (calcàries Cretàcic del compactes litologies d’altres presència la amb interrompuda mínimament és que extensa quaternària Superfície d’arenes a depositats les platges. els ha hi també que encara vial, - - - - - pressions per intrusió marina. per intrusió pressions també presenta de Plana tic detrí Elsistema i pesticides. nitrats de excés per agrícola d’origen fusa di contaminació per pressions ha hi aqüífers tres els en això, No obstant hídrics. recursos de anual ponibilitat dis la superen bombats volums els En cap i industrials. urbans coles, agrí ausos d’aigua dedicades cions extrac Tots tenen detrítica. litologia i lliure Xeraco», tipus i de de «Plana carbonatada, i litologia mixt tipus de sud-oest, al Agulles», localitzat les de «Serra detrítica; i litologia finat) con i aqüífer lliure d’aqüífer pietats pro (combina mixt tipus de gran, ------

17 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 1.2 MARCO CLIMÁTICO

Las precipitaciones medias anuales indican un CLIMA régimen de lluvias escasas, cuya media general Municipios Precipitación Temperatura es 603,9 mm (Cuadro 1.1). Estas precipitacio- media anual (mm) Media anual Media de enero Media de julio nes presentan un rango de distribución alto, de 612,5 17,3 10,5 25,0 184,9 mm, que oscila entre los valores bajos de Almussafes 527,5 17,1 10,3 24,7 Corbera 649,4 17,1 10,4 24,6 Almussafes (527,5 mm) y los máximos comarca- Cullera 632,4 17,1 10,5 24,8 les de Benicull de Xúquer (712,4 mm). Los muni- Favara 712,4 16,6 9,6 24,7 cipios con precipitaciones más bajas se encuen- 615,4 17,6 10,9 25,1 tran en el norte de la Comarca que, de oeste Llaurí 675,9 17,0 10,1 24,8 a este, tienen registros inferiores a 600 mm Polinyà de Xúquer 632,8 17,3 10,5 24,9 (Almussafes, Sollana y Sueca). Hacia el sur, Cor- 610,9 17,5 10,8 25,0 Sollana 551,0 17,2 10,4 25,0 bera, Llaurí y Favara tienen las lluvias máximas, Sueca 580,8 17,4 10,7 25,0 de 649,4, 675,9 y 712,4 mm, respectivamente. Benicull de Xúquer 642,1 17,3 10,6 24,8 Comarca 603,9 17,2 10,5 24,9 El climograma de Sueca (Figura 1.1) indica un Cuadro 1.1 Fuente: Elaboración propia a partir de NINYEROLA, M.; PONS, X.; y ROURE, J.M. (2005): Atlas Climático Digital de la Península Ibérica. Meto- dología y aplicaciones en bioclimatología y geobotánica. ISBN 932860-8-7. Universidad Autónoma de Barcelona, Bellaterra. reparto mensual de las precipitaciones con una distribución irregular, con contrastes significa- Juan Antonio Pascual tivos entre algunos meses. Las diferencias en- en su reparto municipal, pues la diferencia entre Las temperaturas de verano son calurosas, con Emilio Barba una media comarcal de 24,9 °C y una diferencia Emilio Iranzo tre ellos son más acusadas en el segundo cua- los valores más bajos, en Favara (16,6 °C), y los trimestre del año, pero, sobre todo, en otoño, más altos, en Fortaleny (17,6 °C), es de 1 °C. A entre los municipios baja, 0,5 °C. Las medias de cuando se alcanzan casi 100 mm en octubre y excepción de Favara, en el resto de localidades julio oscilan entre los registros más templados 80 mm en noviembre. Septiembre y diciembre, las temperaturas medias anuales son iguales o de Corbera (24,6 °C) y los de Fortaleny (25,1 °C). con lluvias por encima del resto de meses, pre- superan los 17 °C. En invierno, los registros in- La amplitud térmica entre las mínimas de ene- sentan valores entre 50 y 60 mm. De enero a dican una mayor variabilidad térmica, de 1,3 °C, ro y las máximas de julio es baja, oscila entre mayo se establece un período relativamente re- marcada entre la mínima de Favara (9,6 °C) y la 14,2 °C (Benicull de Xúquer, Corbera, Fortaleny gular de lluvias con valores cercanos a 40 mm, máxima de Fortaleny (10,9 °C). Siete (Albalat de y Riola) y 15,1 °C (Favara). Sin embargo, aunque alcanzándose los 50 mm en enero. Es durante el la Ribera, Benicull de Xúquer, Cullera, Fortaleny, la máxima diferencia de las amplitudes térmi- verano, en junio, julio y agosto, cuando las lluvias Polinyà de Xúquer, Sueca, y Riola), de las doce cas es de 0,9 °C, en la mayoría de localidades, escasamente superan los 20 mm, siendo julio el poblaciones que componen la comarca, tienen si se exceptúa Favara, los valores oscilan entre mes más seco, con valores inferiores a 10 mm. temperaturas de enero iguales o superiores a 14,2 y 14,7 °C. la media comarcal (10,5 °C); cuatro (Almussa- Las temperaturas medias anuales, sobre 17 °C, fes, Corbera, Llaurí y Sollana) registran mínimas La distribución mensual de las temperaturas, son suaves, mostrando ya la influencia del mar entre 10 y 10,5 °C, y solo Favara tiene valores representadas en el climograma de Sueca (Fi- Mediterráneo. Se da una cierta homogeneidad inferiores a 10 °C. gura 1.1), muestra un clima con veranos calu-

18 1.2 CLIMÀTIC MARC oscil 184,9 de alt, mm,que distribució de rang un presenten que cipitacions ment regular de pluges amb valors valors amb pluges de regular ment maig, s’estableix un relativa període 50 a i 60 mm. gener De entre lors va presenten mesos, de resta la de damunt per pluges amb i desembre, Setembre i80 novembre. al mm bre 100 vora al’octu mm s’assoleixen quan tardor, a la sobretot, però, l’any, de quadrimestre segon el en acusades més són diferències Les mesos. diversos entre significatius contrastos amb irregular, tribució dis una amb precipitacions les de 1.1) (Figura Sueca de climograma El 675,9 i712,4 mm, respectivament. 649,4, de màximes, pluges les tenen iFavara Llaurí Corbera, sud, al Cap iSueca). Sollana (Almussafes, mm a 600 inferiors registres tenen est, a d’oest que, comarca la de nord al troben es baixes més cipitacions (712,4 pre amb mm). municipis Els Xúquer de Benicull de comarcals (527,5mussafes mm) màxims i els és de 603,9 de és (Quadre mm 1.1) quals les de general mitjana la ses, indiquen de un escas pluges règim anuals mitjanes Les precipitacions indica un repartiment mensual mensual repartiment un indica . la entre els valors baixos d’Al baixos valors els entre la . Pre . ------té valors inferiors a10 °C. inferiors valors té 10 i10,5entre Favara °C, i només mínimes registren iSollana) Llaurí Corbera, (Almussafes, °C); quatre (10,5 comarcal mitjana ala periors osu iguals gener de temperatures que componen la comarca, tenen poblacions dotze iRiola)les ca de Xúquer, de Sue Polinyà Fortaleny, Xúquer, de Cullera, Benicull Ribera, (10,9taleny la de °C). (Albalat Set (9,6 For de Favara °C) màxima ila de mínima la entre marcada graus, d’1,3 tèrmica, variabilitat major una indiquen registres els °C.A l’hivern, 17 els osuperen iguals són anuals mitjanes temperatures les calitats lo de resta ala Favara, de Llevat (17,6a Fortaleny °C), d’unés grau. (16,6 aFavara xos, alts, °C), més iels bai més valors els entre diferència la que ja municipal, repartiment el en homogeneïtat certa una Hi ha de lala mar influència Mediterrània. 17 mostren ja sobre suaus, °C, són anuals, mitjanes temperatures Les a10 mm. inferiors valors amb sec, més mes el juliol és 20 els mm, i superen escassament pluges i agost–, les quan juliol juny, –al l’estiu 50 mm. durant als És ba s’arri a40 mm;gener al propers ------de 0,9 graus, en la majoria de loca de majoria la en 0,9de graus, és tèrmiques amplituds les de cia diferèn màxima la que encara això, Riola)i 15,1 °C (Favara). No obstant i Fortaleny Xúquer, de Corbera, cull oscil baixa, és juliol de màximes i les gener de mes míni les L’amplitud entre tèrmica (25,1(24,6Fortaleny de °C) iels °C). Corbera de temperats més gistres oscil juliol de janes mit 0,5 Les graus. baixa, municipis els entre 24,9de diferència °C iuna comarcal mitjana una amb roses, calo són d’estiu temperatures Les Publicaciones de Divulgación 205pp. Técnica, Colección“Territori”,No4, Publicaciones deDivulgación Urbanisme nidad Valenciana i Transports, Públiques, Generalitat Valenciana. (1961-1990). d’Obres Ed. Conselleria Figura 1.1 Fuente: Elaboración propia a partir de PÉREZ CUEVA, A. J. (coord.) (1994): Atlas climático de la Comu- Atlas climático (1994): de J. (coord.) A. PÉREZ CUEVA, de a partir Elaboración propia Fuente: . la entre 14,2 entre la °C (Beni . len entre els re len entre ------de litoral, amb una topografia plana plana amb una topografia de litoral, comarca una és Baixa Ribera La 20 els °C. l’any superen se de centrals mesos quatre En els 10 de damunt per °C. registres amb suaus, ihiverns 25 i agost, °C juliol al a superiors temperatures de sos, caloro estius amb clima un mostra Sueca de climograma el en representades peratures, tem les de mensual distribució La cil os valors els Favara, de llevat litats, . len entre 14,2 entre len i14,7 °C. (Figura 1.1) (Figura - - - ,

19 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 1.2 MARCO CLIMÁTICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO

Ullal de Baldoví. Sueca. Autor: Pep Pelechà

rosos, de temperaturas superiores a 25 °C en Se trata de un régimen con precipitaciones julio y agosto, e inviernos suaves, con registros anuales generalmente inferiores a 500 mm. Se por encima de 10 °C. En los cuatro meses cen- da un máximo pluviométrico en otoño, aunque trales del año se superan los 20 °C. también se registra un segundo, de menor en- tidad, en primavera. En verano se da un período La Ribera Baixa es una comarca de litoral, con de cuatro meses de sequía, al coincidir los me- una topografía llana abierta al mar. En conse- ses de escasa precipitación con los registros cuencia, sus características climáticas quedan térmicos más altos del año. Las temperaturas definidas por las propias de un clima Medite- medias anuales son relativamente calurosas, rráneo de litoral, el conocido como clima de la entre 16 y 18 °C, con inviernos suaves, en los llanura litoral septentrional, según la caracte- que normalmente no ocurren heladas. rización de los tipos de clima de la Comunitat Valenciana.

20 normalment no hi ha gelades. ha hi no normalment quals els en suaus, °C, hiverns amb 16 i 18 entre caloroses, lativament re són anuals mitjanes peratures l’any. de tem Les alts més tèrmics amb elspoca precipitació registres de mesos els coincidir en sequera, de mesos quatre de període un ha hi Al’estiu primavera. a la entitat, nor me de segon, un registra es també que encara tardor, ala pluviomètric a500 mm. màxim un Hi ha riors infe anuals generalment tacions precipi amb d’un règim tracta Es Valenciana. Comunitat la de clima de dels tipus segons la caracterització septentrional, litoral plana la de clima a com conegut el litoral, de terrani d’un les pròpies fineixen clima medi de les climàtiques característiques les mar. al Enconseqüència, oberta 1.2 CLIMÀTIC MARC ------Ullal DelsSants.Sueca. Autor: ESTEPA

21 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 1.3 MEDIO AMBIENTE

1.3.1 Recursos forestales RECURSOS FORESTALES

Superficie Forestal Principales formaciones forestales Marcada por la presencia del Parque Natural (Arbolado y matorral) Municipios de L’Albufera, y por un elevado grado de antro- Mezcla de HA % Frondosas Coníferas coníferas pización, La Ribera Baixa es la comarca valen- y frondosas ciana que menos contribuye a su superficie Albalat de la Ribera 8,6 0,6 - 8,6 - forestal, aportando poco más de 2.000 ha, o Almussafes - - - - - un 0,36% del total (Figura 1.2, Cuadro 1.2). Los Corbera 523,8 25,8 143,0 - 6,0 municipios más “forestales” (Corbera, Favara y Cullera 511,9 9,5 35,4 - - Favara 535,1 56,6 191,8 - - Llaurí) disponen de entre el 26% y el 57% de Fortaleny 3,7 0,8 - - - suelo forestal. Cullera alcanza cifras similares Llaurí 444,7 32,6 159,0 - - a estos tres (alrededor de 500 ha) en términos Polinyà de Xúquer 13,1 1,4 - 13,1 - absolutos, aunque su mayor extensión hace que Riola 3,2 0,6 - 3,2 - esto sólo suponga un 10% de su territorio. En Sollana - - - - - Sueca 45,1 0,5 - 4,9 - el resto de municipios, o no hay suelo forestal, Benicull de Xúquer - - - - - o éste es muy residual (menos del 10%, y por Comarca 2.089,4 7,5 529,2 29,8 6,0 debajo de las 50 ha en todos los casos). En total, Provincia 581.938,5 53,8 317.483,7 15.133,4 17.883,8 Juan Antonio Pascual menos del 8% de la superficie comarcal está C.Valenciana 1.263.607,8 54,3 589.161,8 92.869,5 71.914,5 Emilio Barba Comarca/Provincia 0,36 % - 0,17 % 0,20 % 0,03 % Emilio Iranzo cubierta por suelo forestal. De esta superficie, apenas el 27% es arbolada, mayoritariamente Cuadro1.2 Fuente: Mapa Forestal de España (1997-2006). coníferas. Sólo los tres municipios calificados arriba como “forestales” tienen formaciones de pequeño tamaño, localizándose las mejores Figura 1.3), la Infraestructura Verde se encuen- de coníferas entre las 100 y las 200 ha; Cullera representaciones en Polinyà del Xúquer. tra representada por 11.912,80 ha de Parques llega a las 35 ha, siendo inexistentes en el resto Naturales (l’Albufera); 304,93 ha de Parajes de municipios. Naturales Municipales; 15.936,39 ha de Lu- 1.3.2 Infraestructura verde gares de Interés Comunitario (LIC); 11.824,60 La exigua superficie forestal arbolada de la co- y diversidad paisajística ha de Zonas de Especial Protección para las marca está casi monopolizada por el pino ca- Aves (ZEPA); 11.738,60 ha de zonas RAMSAR; rrasco Pinus halepensis, que supone todas las La Infraestructura Verde hace referencia al 17.141,48 ha de Zonas Húmedas; 2.315,73 ha formaciones de coníferas con la excepción de las conjunto de espacios libres del proceso de ur- de espacio forestal contemplado dentro del 13 ha de pino piñonero Pinus pinea que podemos banización, en los que se hallan enclaves que, Plan de Actuación Territorial Forestal (PATFOR); encontrar en Cullera (Ministerio de Agricultura, por su singularidad ecológica o patrimonial, 17.090,10 ha de zonas libres por riesgo de inun- Pesca, Alimentación y Medio Ambiente 2006). cuentan con alguna figura de protección o re- dación (PATRICOVA); 3 cuevas y 1 lugar que es Los bosques de ribera presentes son siempre conocimiento. En la Ribera Baixa (Cuadro 1.3, Patrimonio Histórico de la UNESCO.

22 1.3 AMBIENT MEDI politzada pel pi blanc (Pinuspolitzada halepen mono quasi està comarca la de ge d’arbrat forestal superfície minsa La municipis. de n’hino resta ala ha 35, ales i arriba Cullera hectàrees; 100 les 200 iles entre coníferes de formacions tenen a «forestals» com amunt més qualificats municipis tres els Només coníferes. tàriament majori 27% el arbrada, és a penes qual, la de forestal, sòl de coberta està comarcal superfície la 8% de del menys casos). Entotal, els tots en 50 hectàrees 10%, les de davall iper del (menys residual molt oés restal, fo sòl ha hi ono municipis, de resta la A 10% un territori. supose del només que fa té que gran més l’extensió que encara absoluts, termes en tàrees) 500 de hec (al voltant tres a eixos similars xifres té Cullera forestal. sòl 26% el 57% iel de entre disposen iLlaurí) Favara (Corbera, «forestals» 1.2) Quadre 1.2, (Figura 0,36% oun total del tàrees, 2.000 de més poc hec aporta restal, fo superfície a la contribueix menys que valenciana comarca la és xa Bai- Ribera la elevat, d’antropització grau un iper l’Albufera, de natural parc del presència la per Marcada 1.3.1 forestals Recursos . Els municipis més més municipis . Els ------Figura1.2 Recursosforestales

23 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 1.3 MEDIO AMBIENTE

En la comarca de La Ribera Baixa el paisaje más INFRAESTRUCTURA VERDE Superficie Protegida (1) o o representativo es el agrícola de regadío y marjal Municipios % Superficie N tipologías N unidades protegida (1) en llanuras aluviales. Este paisaje se extiende por Km2 HA de protección (1) paisajísticas (2) un territorio, construido por una serie de pro- Albalat de la Ribera 6,37 637,20 44,59 3 2 cesos de erosión-deposición, encharcamiento, Almussafes - - - - 3 Corbera 3,73 373,50 18,42 1 3 inundación y aluvionamiento, que se materializa Cullera 14,15 1.415,39 26,20 3 2 en un paisaje de humedal articulado a partir de Favara 5,55 555,42 58,73 1 2 tres elementos clave, en los que siempre está Fortaleny 0,15 15,08 3,30 1 1 I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC presente el agua: el lago de la Albufera, la restin- Llaurí 3,45 345,07 25,31 1 2 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO ga y el marjal. Polinyà de Xúquer 0,16 15,88 1,73 1 2 Riola 0,13 13,17 2,36 1 2 Sollana 28,27 2.827,29 72,03 3 3 Así, nos encontramos la restinga, en la cual se Sueca 72,37 7.237,47 78,18 3 2 pueden distinguir tres ecosistemas diferentes: Benicull de Xúquer - - - - 1 las dunas móviles de la playa, colonizadas por Comarca 134,35 13.435,47 48,48 3 5 una vegetación psamófila, las malladas, y las du- Provincia 4.549,39 454.938,79 42,08 - - nas fijas, colonizadas por bosque mediterráneo C.Valenciana 9.055,06 905.506,28 38,91 - - Comarca/Provincia 3,02 % 3,06 % - - - y maquia. Cuadro 1.3 (1) Fuente: MAGRAMA (2017). Las tipologías de protección que aquí se indican son las siguientes: LIC, ZEPA, Paraje Municipal, Parque Natural y Paisaje Protegido. (2) Fuente: HERMOSILLA, J. (dir.) (2012): Atlas de la Comunitat Valenciana: Geografía del Paisaje. Ed. Dirección General del El segundo gran ambiente es el del marjal, zona Territorio y Paisaje, Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, Generalitat Valenciana, 715 pp. I.S.B.N.: 978-84-370-8771-9. palustre que enmarca el lago de la Albufera, que además de dedicarse al cultivo del arroz, sirve de Además, dos han sido las principales fases en la dinámica fluvial de los ríos Túria, Xúquer y los hábitat tanto a especies vegetales como anima- la conformación del paisaje agrícola; en primer barrancos tributarios, con un conjunto de proce- les entre sus canales y acequias. lugar, la desecación y bonificación del marjal; y sos antrópicos y culturales ligados a cuestiones en segundo, la ampliación del sistema de riego y jurídicas, económicas y técnicas. Estos proce- El tercer ambiente es el lago de la Albufera, lá- la expansión de las tierras irrigadas. La evolución sos son los responsables de una organización mina de agua salobre, en contacto con el mar a de la actividad agraria ha conducido a una espe- territorial donde se distingue entre poblamiento través de les goles, y de poca profundidad. Las cialización de la producción (arroz), cuya conse- concentrado y disperso. Este último se identifica matas de vegetación existentes sirven de alimen- cuencia directa es la homogeneidad paisajística. con las alquerías y las barracas; mientras, los to y abrigo a una fauna que ha sido clave en la Sin embargo, en las últimas décadas, los aterra- núcleos de población han tendido a ubicarse en relación entre el hombre y el lago, a través de la mientos y los motores de drenaje han reducido las áreas de menor riesgo de inundación, pero pesca y de la caza. el arrozal, planteando una problemática de tipo próximos a sus mayores recursos: la tierra y el ambiental. agua, y, más recientemente, la playa. La práctica de la agricultura y la organización del paisaje agrícola en torno a la Albufera de Valèn- El paisaje que proyecta la Albufera de València La Albufera de València y el marjal se presentan cia es el resultado de un largo proceso cultural. y el marjal tiene su origen en la combinación de como un paisaje antrópico con distintas fases 24 forestal (PATFOR),forestal 17.090,10 zo de territorial d’actuació Pla del dins 2.315,73 previst d’espai forestal SAR, 17.141,48 humides, zones de (ZEPA), 11.738,60 RAM zones de d’especial per a les aus protecció (LIC), 11.824,60munitari zones de 15.936,39 co d’interés llocs de municipals, naturals paratges de (l’Albufera), 304,93 naturals parcs 11.912,80presenten de hectàrees 1.3 AMBIENT MEDI 1.3) Baixa Ribera Ala o reconeixement. protecció de que tenen, disposen d’alguna figura opatrimonial ecològica gularitat sin la per que, enclavaments ha hi quals els en d’urbanització, procés del lliures d’espais conjunt al cia referèn fa verda infraestructura La paisatgística diversitat 1.3.2 i verda Infraestructura Xúquer. de aPolinyà sentacions repre millors les se’n localitzen tets; xico sempre són presents ribera de 2006). boscos Ambiente, Els Medio y Alimentación Pesca, Agricultura, adem Cullera trobar (Ministerio de po pinea) (Pinus que ver pi de tàrees hec tretze les excepte coníferes de formacions les totes sis), suposa que , la infraestructura verda la re la verda infraestructura , la (Quadre 1.3, Figura ------Figura1.3 Espaciosprotegidos

25 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 1.3 MEDIO AMBIENTE

en su configuración, así mientras que durante el de pastos y vías pecuarias, y un denso bosque to, con huerta y arbolado en llanuras y glacis, que Holoceno la dinámica ambiental y el paisaje del con una rica fauna, se haya homogeneizado pro- se asienta en el tramo que discurre entre las dos humedal estuvieron condicionados por los pro- gresivamente provocando pérdidas ecológicas Riberas, donde la cuenca es más llana o ligera- cesos geomorfológicos, en los últimos siglos, y y culturales. El policultivo se fue transformando mente cóncava. especialmente en el XIX y XX, han dependido de en un monocultivo arrocero que ha suscitado la acción humana. Dos han sido los modelos que la identificación del paisaje del humedal con los Aquí, la economía se basa principalmente en han determinado, desde el siglo XIII, la gestión campos de arroz. En la actualidad, el manteni- la producción y comercialización de la naranja, de este espacio: el piscícola-salinero primero, y miento de la ricicultura es esencial para la con- que se ha convertido en el cultivo por excelen- I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC el agrícola después. servación del paisaje de la Albufera y su marjal. cia, constituyendo un monocultivo arbolado, arti- I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO La proximidad de la unidad al área metropolitana culado en torno a una rica red de acequias que Tras la expansión de los cultivos de regadío en de Valencia ha influido en la dinámica paisajística derivan de las aguas de los ríos Xúquer, Magre, los llanos aluviales del Túria y del Xúquer, la red del humedal, en particular a partir de los años Albaida y Verd. de riego se extendió por el marjal y se modificó 70 del siglo XX. la hidrología de la Albufera, mediante el proceso Y, por último, y con una presencia muy escasa, de apertura de goles para su comunicación con La Albufera y el marjal se han convertido en un está el paisaje urbano y periurbano, agrícola-ur- el mar, garantizando así la inundación y desagüe refugio para las aves migratorias. Es por ello por bano-industrial, y turístico, que está presente de un parcelario que había sido diseñado a costa lo que buena parte de la unidad fue declarada sólo sobre los municipios de Almussafes, Solla- del humedal. Otros procesos simultáneos fueron en 1986 Parque Natural; en 1990 la Albufera na Sueca y Cullera. En este paisaje dinámico y el incremento de las entradas de agua dulce al fue incluida en la lista de zonas húmedas de im- cambiante cohabitan zonas urbanas, turísticas, lago por las escorrentías de barrancos y ace- portancia internacional Ramsar; en 1994 como núcleos tradicionales, polígonos industriales e quias, y la colmatación del vaso de la Albufera ZEPA; posteriormente ha sido declarado como infraestructuras viarias. por sedimentación y aterramientos agrícolas. LIC y, desde 2002, se ha incorporado al Catálo- go de Zonas Húmedas del Gobierno Valenciano. Todo ello ha favorecido que el paisaje, compues- to por zonas pantanosas, el lago, los pueblos Con una presencia menor o más reducida nos pesqueros, cultivos de secano y regadío, zonas encontramos el paisaje agrícola de regadío mix-

26 bufera, làmina en d’aigua salobre, bufera, - l’Al de llac ambient ésel tercer El tre elscanalsiséquiesquehiha. a espèciesvegetalscomanimals en- al cultiudel’arròs,serveixd’hàbitattant de l’Albufera,queamésdedicar-se jal, zonapalustrequeemmarcaelllac El segongranambientéseldelamar- rrani imàquia. fixes, colonitzades de bosc medite - i lesdunes psammòfila, les mallades, platja, colonitzadesd’unavegetació la les dunesmòbilsde mes diferents: qual espodendistingirtresecosiste- Així doncs, trobem larestinga,en i lamarjal. l’aigua: elllacdel’Albufera,larestinga en elsqualssemprehihapresent ticulat apartirdetreselementsclau, rialitza enunpaisatged’aiguamollar- dació ial d’erosió-deposició, embassada,inun- construït perunasèriedeprocessos El paisatges’esténperunterritori 1.3 AMBIENT MEDI de regadiuimarjalenplanesal satge mésrepresentatiuésl’agrícola A lacomarcadeRiberaBaixaelpai- UNESCO. la de històric patrimoni és que lloc i un TRICOVA), coves tres (PA d’inundació risc per lliures nes . luvionament, queesmate- . luvials. luvials. - qüestions econòmiques jurídiques, cessos lligats a antròpics iculturals tributaris, amb un conjunt - de pro barrancs i els rius Túria,Xúquer dels la combinació la dinàmica de fluvial en València ilamarjaltél’origen de l’Albufera projecta paisatgeque El pus ambiental. que plantejauna problemàtica deti- han de drenatge reduït l’arrossar,fet aterraments cades, els i elsmotors No obstant dè això, en lesdarreres paisatgística. és l’homogeneïtat qual la conseqüència la directa de (arròs), a una especialització de laproducció lució del’activitat agrària haconduït L’evo irrigades. terres pansió les de - i l’ex sistema reg de l’ampliació del bonificació la marjal;iensegon, de ladessecaciói lloc, cola; enprimer paisatge agrí- en laconformació del dos han sigut les fases principals més, A llarg. cultural procés tat d’un resul de Valènciaésel l’Albufera de nització paisatge agrícola entorn del - La i l’orga pràctica de l’agricultura la caça. la pescaide a travésde llac, humà iel entre l’ésser en larelació i abricd’unafauna que hasigutclau hi hasón aliment vegetació que de Lesmates i pocaprofunditat. goles, les de contacte mar através amb la - - - mar, per agarantir lainundació i el mar, per a de golesper comunicar-la amb la ra, mitjançant procés d’obertura el - del’Albufe modificar lahidrologia la marjaliesva per es vaestendre reg la xarxade Xúquer, Túria idel a lesplanesal regadiu de cultius dels l’expansió de Després primer, il’agrícolaenacabant. piscícola-saliner el l’espai: gestió de XIII, la segle han determinat, desdel que models mana. Dos hansigutels l’acció hu- de XIX iXX,handepés el i especialment en segles, els darrers en processos geomorfològics, pels de l’aiguamollvanestarcondicionats la dinàmica ambiental i el paisatge ció, així mentre quedurantl’Holocé fasesenlaconfigura- amb diferents presenten com un paisatgeantròpic València ilamarjales de L’Albufera més recentment,laplatja. més importants: i, la terra i l’aigua, pròxims alsseusrecursos ció, però més pocriscd’inunda- de àrees a les població hantenditasituar-seclis de que elsnu- mentre barraques, i les alqueries s’identifica ambles dispers poblament concentrat El i dispers. en laqualesdistingeix entre rritorial d’una organització te- responsables i tècniques. Processos que són els . luvials del luvials la unitat en 1986va serdeclarada aixòbona partde que tòries. Ésper aus migra- a les per tit enunrefugi s’han conver- i lamarjal L’Albufera anys setantadelseglepassat. dels a partir en particular l’aiguamoll, dinàmica en la paisatgística influït de València ha metropolitana de l’àrea la marjal.La proximitat de launitat a i paisatge del’Albufera servació del és essencial a zicultura per la con- manteniment - l’actualitat, el l’ori de guamoll amb els camps d’arròs. En la identificació paisatge de l’ai- del monocultiu arrosser quehasuscitat es vatransformar en un El policultiu iculturals. ecològiques cat pèrdues - ha provo fet que progressivament una faunarica,s’hajahomogeneïtzat i un vies pecuàries,bosc dens amb zones secà de pasturesi i regadiu, cultiusde llac, elspoblespesquers, zones pantanoses, compost de el Tot això ha afavorit queelpaisatge, aterraments agrícoles. sedimentació i per vas del’Albufera del rebliment i el rrancs iséquies, ba- vessaments de llac pels al dolça entrades d’aigua l’increment deles tres processos simultanis van ser dissenyat a costaAl- del’aiguamoll. desguàs d’un parcel d’un desguàs . lari que s’havia que lari

27 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC 1.3 MEDIO AMBIENTE

1.3.3 Litoral

El litoral de La Ribera Baixa está monopolizado por los municipios de Cullera y Sueca. Tomando la franja de 200 m, el litoral de esta comarca cu- bre un total de 462 ha (Morales y Barba, 2015), de las cuales un 54% son superficie protegida (Cuadro 1.4). Esto supone la totalidad del litoral I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC

I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO de Sueca, y aproximadamente el tercio norte del de Cullera, que se incluyen en el Parque Natu- ral de L’Albufera de Valencia. Casi 400 de las hectáreas de litoral se reparten a partes más o menos iguales entre los usos natural y urbano, destinándose el resto a otros usos (Morales y Barba 2015).

Un total de 17 playas, 11 en Cullera y 6 en Sueca, se distribuyen a lo largo del litoral de La Ribera Baixa. La mayoría son playas abiertas, de arenas finas o medias, y doradas. La Cala del Faro de Cullera, la Playa de l’Illa, y la Playa de Sant Antoni, las tres en Cullera, constituyen ejemplos de pla- Arrossars de la Ribera Baixa. Autor: Antoni Martínez Bernat yas encajadas (Morales y Barba 2015). Sólo la mitad de las playas de Cullera obtuvo banderas LITORAL azules en 2016, aunque la calidad de las aguas Municipios Superficie Protegida (1) No Banderas No Playas de baño es excelente en todas las playas de Cu- HA % azules (2) (3) llera y algunas de Sueca, y solo en dos puntos de Cullera 116,73 35,48 6 11 muestreo en Sueca (playas de la Motilla y del Ma- Sueca 133,47 100 - 6 reny de Barraquetes) la calidad se califica como Comarca 250,20 54,10 6 17 Provincia 762,27 33,53 30 62 “suficiente” (Conselleria de Agricultura, Medio C.Valenciana 2397,64 30,13 125 331 Ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural, Comarca/Provincia - - 20 % 27,42 % Generalidad Valenciana, 2016). Cuadro 1.4 (1) Fuente: Elaboración propia a partir de SIOSE (2005) (2) Fuente: IVE (2016) (2) Fuente: Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente (2017)

28 1.3 AMBIENT MEDI municipis d’Almussafes,Sollana, Sue- i turístic, que éspresentnomés als agrícola-urbà-industrial, i periurbà, molt escassa, hi ha el paisatge urbà I, finalment, i amb una presència gre, AlbaidaiVerdodelsUlls. Ma- riusXúquer, l’aigua dels de riven de- séquies que d’una ricaxarxade articulat entorn monocultiu arbrat, cultiu per excel per cultiu la taronja, que s’haconvertit en el i comercialitzacióde en laproducció es basa Ací l’economia principalment lleugerament còncava. on laconca és mésplanao Riberes, el tram entre lesdos que discorre s’assenta que en en planesiglacis, mixt, amb de regadiu horta iarbres trobem alpaisatge agrícola reduïda Amb una presència menoromés vern Valencià. Go- zones humidesdel de al catàleg s’haincorporat LIC 2002, i, desdel com a teriorment hasigutdeclarada Ramsar; en1994com a ZEPA;pos- mides d’importància internacional ser inclosa en lallistadezoneshu- va parc natural;en1990 l’Albufera . lència, constitueix lència, un del Far de Cullera, la platja de l’Illa, i la del FardeCullera,laplatjal’Illa, ila fines omitjanes,idaurades.La Cala majoria són platgesobertes, d’arenes llarg dellitoraldelaRiberaBaixa.La llera i sis a Sueca, es distribueixen al Un totaldedèssetplatges,onzeaCu- (Morales iBarba,2015). urbà; la restaes destina a altres usos menys igualsentreelsusosnaturali litoral esreparteixenapartsméso cia. Vora400deleshectàrees el parcnaturaldel’AlbuferaValèn- terç norddeldeCullera,inclososen litoral deSueca,iaproximadamentel dre 1.4).Aixòsuposalatotalitatdel 54% sónsuperfícieprotegida(Qua- les IBarba,2015),dequalsun ta untotalde462hectàrees(Mora- metres, ellitoraldelacomarcaabas- Sueca. Enconsiderarlafranjade200 nopolitzat pelsmunicipisdeCullerai El litoraldelaRiberaBaixaestàmo- 1.3.3 Litoral industrials iinfraestructuresviàries. rístiques, nuclistradicionals,polígons canviant cohabitenzonesurbanes,tu- ca iCullera.Eneixepaisatgedinàmic bany ésexcel encara quelaqualitatdel’aigua obtindre banderesblavesenel2016, la mitatdelesplatgesCullerava des (MoralesiBarba,2015).Només ra, són exemples de platges encaixa- platja deSantAntoni,lestresaCulle- Generalitat Valenciana,2016). Climàtic iDesenvolupamentRural, ria d’Agricultura,MediAmbient,Canvi qualifica coma«suficient»(Conselle- reny deBarraquetes)laqualitates Sueca (platgesdelaMotillaidelMa- i nomésendospuntsdemostreiga de CulleraiunesquantesSueca, . lent en totes les platges lent entoteslesplatges

29 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC Sueca Autor: ESTEPA II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 2.1 ESTRUCTURA Y DINÁMICA DE LA POBLACIÓN

En este apartado se ofrece una caracterización relación con la actividad de la población y la pro- Valenciana se ha instalado en el decrecimien- demográfica de las comarcas de la provincia porción de personas residentes que han nacido to, pero la gran mayoría de las comarcas de la de Valencia fundamentada en el análisis de la fuera de la Comunidad Valenciana con el objeti- provincia de Valencia decrecen. Se trata, por estructura y la dinámica de la población a par- vo de analizar la estructura de la población se- lo tanto, de una población estacionaria. Solo tir de los datos de la renovación a primero de gún el origen. Los indicadores de dinámica que Camp de Túria, por una parte, y Horta y Valen- enero del 2015 y 2016, y también del 2006, da- se analizan son las tasas brutas de natalidad cia, por otra, conservan un crecimiento positi- tos del movimiento natural de la población (na- y mortalidad que se pueden relacionar con la vo. Al concentrar el 60% de la población de la cimientos y defunciones) y de las estadísticas estructura y el crecimiento y sus componentes provincia de Valencia tienen un impacto fuerte de variaciones residenciales publicadas por el (natural o migratorio). Los indicadores de cre- en la dinámica de crecimiento provincial. La Instituto Valenciano de Estadística y el Instituto cimiento calculados son la tasa de crecimiento Ribera Alta tiene un crecimiento cero, y el res- Nacional de Estadística. En el cálculo de algu- anual entre el uno de enero del 2015 y el 2016, to de comarcas, Serranía, Canal de Navarrés, nos indicadores, como por ejemplo la tasa de la tasa de crecimiento natural entre los mis- Requena-, Hoya de Buñol-Chiva, Safor, Valle población activa, se han utilizado los datos del mos dos momentos, y la tasa de crecimiento de , Vall d’Albaida, Costera, Camp de censo del 2011. Dado que se trata de la mejor anual para el periodo de diez años que va entre Morvedre, Rincón de y Ribera Baixa es- herramienta que da cuenta de la estructura el comienzo de enero del 2006 y el de enero del tán inmersas en un proceso de decrecimiento por edad y sexo de la fotografía instantánea 2016. Todas las tasas se expresan por mil. El úl- de intensidad diversa. Aunque hay comarcas de la población a primero de enero del 2015, timo indicador de dinámica calculado es la tasa del interior de la provincia que entraron en un Carles Simó para el análisis de la estructura se ha utilizado de inmigrantes calculada sobre la población a proceso de despoblamiento a mediados de si- la pirámide de población comarcal (representa- comienzo de enero del 2016 y expresada por glo pasado (Gozálvez Pérez, 1987), la tendencia da en grupos quinquenales), que ha sido com- ciento. Finalmente, se ha incorporado también de pérdida de población actual se ha iniciado en parada sistemáticamente con la pirámide de la la densidad de la población expresada en per- los últimos diez años como consecuencia de la provincia de Valencia (Figura 2.1). Para conside- sonas por kilómetro cuadrado, como indicador reducción de la inmigración y el aumento de la rar el equilibrio entre sexos, se ha empleado la de la ocupación del territorio. Indicador que se emigración, lo cual ha vuelto negativo el saldo relación de masculinidad o sex ratio, expresada ha calculado también sobre la población media migratorio. También ha participado la fuerte re- como el número de hombres por cada cien mu- entre los dos inicios de enero (2015 y 2016) con ducción de la fecundidad (número medio de hijos jeres. En cuanto a la estructura por edad, se ha el objetivo de aminorar el efecto de las fuertes nacidos vivos que tiene una mujer a lo largo de utilizado la edad media, el índice de dependencia oscilaciones en entidades muy pequeñas. su vida fértil, desde los 15 hasta los 49 años), global (relación entre los individuos en edad no por otro lado (Simó et. al., 2012). Desde media- activa respecto de la población potencialmente Actualmente, en la panorámica demográfica dos de la década de los setenta, la fecundidad activa), el índice o tasa de envejecimiento (re- general de las comarcas de la provincia de Va- se instaló en niveles por debajo del umbral del lación entre la población de 65 años y más y la lencia, el decrecimiento y el envejecimiento son reemplazo de las generaciones. Durante ese población de 0 a 15 años), y se ha utilizado tam- los elementos más importantes. Por ahora, la largo periodo de reducción de los nacimientos, bién la tasa de población activa. Se ofrecen tam- tasa de crecimiento provincial conserva toda- la población, que continuaba creciendo gracias bién la tasa de actividad para caracterizar la vía el signo positivo, mientras que la Comunidad al saldo natural, inició un proceso de envejeci-

32 global (relació en els individus entre l’edat mitjana, l’índex de dependència s’ha utilitzat edat, per l’estructura a fa que Pel dones. cent cada per d’homes nombre el com pressada - ex ratio, osex masculinitat de raó la s’ha emprat sexes, entre l’equilibri 2.1). (Figura piràmide de de València la província comparada amb la sistemàticament quinquennals),grups la qual ha estat població en (representada comarcal de piràmide la s’ha emprat tructura 2015, de gener l’es de al’anàlisi per de aprimer població la de tantània ins fotografia la de isexe edat per l’estructura de compte dóna que eina millor la de tracta es que Atès 2011. de cens del dades les litzat s’han uti activa, població de taxa la com d’alguns indicadors, càlcul En el Estadística. de Nacional i l’Instituto d’Estadística Valencià l’Institut per publicadesvariacions residencials dedefuncions) i de les estadístiques detural la població (naixements i na 2006,de moviment del dades 2015 de gener de i2016, itambé aprimer renovació la de dades les de apartir població la de dinàmica la i l’estructura de l’anàlisi en recolzada de València demarques la província co les de demogràfica racterització ca una s’ofereix apartat En aquest POBLACIÓ DE LA DINÀMICA I 2.1 ESTRUCTURA Per tenir compte de de compte tenir Per ------densitat de la població expressada de la població expressada densitat la també s’ha incorporat Finalment, cent. per en 2016de iexpressada gener de aprimer població la bre so calculada d’immigrants taxa la de indicador és dinàmica calculat Eldarrer mil. per s’expressen taxes 2016. de gener de Totes aquestes 2006 de primer iel gener de primer el entre va que anys deu de període al per anual creixement de taxa la i moments, dos mateixos els entre natural 2016, creixement de taxa la 2015 de gener de primer el i entre anual creixement de taxa la són lats calcu Els de indicadors creixement (naturalcomponents o migratori). i i els el seus creixement tructura l’es amb relacionar poden es quals les imortalitat natalitat de brutes taxes les són s’hi que analitzen ca dinàmi de indicadors Els origen. seu de lal’estructura població segons el Valenciana d’analitzar a fi Comunitat la de fora nascut han que residents població, i de la persones proporció la de l’activitat amb relació la teritzar carac per d’activitat taxa la també S’ofereixen de població activa. taxa 0 a15 la també anys), is’ha emprat de població i la i més 65 de anys ció d’envelliment (relació la pobla entre otaxa l’índex activa), potencialment població ala respecte activa no edat ------la Hoya de Buñol-Chiva, la Safor, el Safor, el la Buñol-Chiva, de Hoya la Requena-Utiel, de Plana la varrés, Na de Canal la Serrans, marques, co de resta ila zero, creixement un té Alta Ribera La provincial. ment creixe de dinàmica la en impacte fort un tenen territoris aquests població de de valència la província 60% la el de Enconcentrar positiu. de un l’altre creixement conserven iValència, Hortes iles d’un costat, Túria, de Camp el Només cionària. esta d’una població doncs tracta Esde València decreixent. estan província la de comarques les de majoria gran la però decreixement, Valenciana s’ha instal nitat Comu la que mentre positiu, signe el encara conserva provincial ment creixe de taxa la moments aquests En importants. més elements els i l’envellimentdecreixement són el València de província la de ques general de les comarmogràfica de panoràmica la en Actualment, molt petites. oscil fortes les de (2015 i 2016) l’efecte minorar de a fi gener de primers dos els entre na mitja població la sobre també culat s’ha cal indicador Aquest territori. com a indicador de l’ocupació del quadrat, kilòmetre per persones en . lacions en entitats lacions en entitats . lat en el el en lat ------et al. 2005; al. 2007)et Torres Pérez, i 2008; Simó Castro, (Mora XX segle del a finals arrencar van que gració d’immi fluxos intensos els amb tat contrares ser va que d’envelliment procés un iniciar va natural, saldo al gràcies creixent continuava que ducció la dels població, naixements, re de període llarg aquest Durant dereemplaçament les generacions. del llindar del sota per nivells en lar instal 1970,va es dels fecunditat la 2012). dècada la de mitjans de Des al. et (Simó banda 49 anys), d’altra 15 dels des als fèrtil, vida seua la de llarg al dona una té que vius nascuts fills de mitjà (nombre fecunditat la de reducció forta la participat ha També hi migratori. saldo el gatiu ne tornat ha cosa qual la gració, l’emi de il’augment immigració la de reducció la de a conseqüència com anys deu darrers els en iniciat s’ha actual població de pèrdua de 1987),Pérez, tendència aquesta (Gozálvez passat segle del meitat en de un despoblament a procés entrar van província la de l’interior de comarques Totalgunes ique diversa. d’intensitat decreixement de procés un en immerses estan Baixa Ribera i la Ademuz de Rincón el Morvedre, de Camp el Costera, la Vall la d’Albaida, Cofrentes, Valle de - - - - - .

33 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 34 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS Morvedre). Finalmente, tres comarcas y las co y las comarcas tres Finalmente, Morvedre). Vall d’Albaida de yCamp Baixa, Ribera Costera, y 100.000 Buñol-Chiva, de Hoya (Requena-Utiel, 20.000 entre tienen comarcas Seis Serranía). y Navarrés de Canal Cofrentes-, de lle Va Ademuz, de (Rincón 20.000de habitantes menos tienen comarcas Cuatro grandes. son diferencias las tamaño, al Encuanto difieren. población y los tamaños poblacionales también la de estructura La tiempo. el yen intensidad en difieren y las inmigrantes llegadas de personas laporque de pérdida población por emigración aspectos muchos en difieren comarcas, entre parecidas características las de Apesar a otra. comarca una de enormemente cambia rámica también al La pano envejecimiento. contribuye que hecho joven-adulta, población expulsa torio cambio de signo del el saldo terri migratorio, al., 2014). et. (Simó jecimiento el con Además, El cambio de hace tendencia acelerar el enve años. diez dura ya tendencia la yahora fuerza, con disminuido ha nacimientos de número el recursos–, a los acceso de crisis una definitiva, –en actual y laboral económica crisis la Con valencianas. tierras en establecidas vez una reproductivo decidían emprender su proyecto amenudo inmigrantes de –jóvenes– parejas las a que principalmente gracias aumentó mientos naci de número El reproductiva. edad de tanto, y, lo por joven edad de efectivos aportaron que 2008;al., 2005; 2007) et. Simó Torres Pérez, y Castro (Mora pasado siglo del postrimerías las de que en inmigración comenzaron intensos flujos los con contrarrestado fue que miento POBLACIÓNDE LA DINÁMICAY 2.1 ESTRUCTURA ------los 100.000los habitantes. y Valencia) superan y Horta Alta Safor, Ribera Túria, (Camp de metropolitana área del marcas cull de Xúquer es el único municipio por debajo de de debajo por municipio único el es Xúquer de cull Beni 993 Con habitantes, tamaño. en municipio (8.759) Almussafes tercer Cullera. el de es cipio muni yel Sueca, capital, la 62% población: su de el representan yque 20.000 los peran habitantes su que grandes municipios dos tiene Baixa Ribera 20.000 entre La y100.000blaciones habitantes. po con medianas comarcas seis las de grupo el 2.1) (Cuadro provincia la de tes el 3,18%La población representa de los habitan (80.978 2,7 menor población veces habitantes). (12) municipios de una parte yhabita tercera la casi contiene Alta, Ribera La que pequeña más 3,5 veces superficie una tiene Baixa Ribera La 2.1.2 El dela tamaño población 2.1). de Valènciala provincia (Cuadro por registrados a los cercanos muy indicadores unos muestra comarca la edades, por tructura es ala Encuanto negativos. son migratorio do sal el como natural Tanto saldo el evidente. es ya decrecimiento el obstante, no Actualmente, a cero. cercano crecimiento un por terizado carac comportamiento un registrado ha Baixa Ribera La de comarca la años, últimos En los 2.1.1 Panorámica demográfica . Se emplaza en en emplaza . Se ------(Cuadro 2.1) (Cuadro masculinidad de relación la así, Aun edad. de años setenta los de apartir histogramas los en de queda las ilustrada mujeres supervivencia mayor La edades. esas en masculinizada más como consecuenciamente de una inmigración enmasculinizada las 35-44, edades segura ligeramente aparece estructura La década. última la en inicia se que declive, un nuevo de el cambio de a tendencia inicios del siglo y XXI setenta, los de década de amediados iniciada natalidad la de progresiva reducción la reflejan las generaciones de años menos de cuarenta a representan que histogramas Los volumen. menos tiene en las jóvenes-infantiles edades que mientras hombres, los entre evidente más volumen, mayor un presenta comarcal pirámide la años y más cincuenta de edades las en que de a pesar similitudes, muchas guarda que la con 2.1) (Figura que la de la provincia pa invertida trom de forma misma la tiene pirámide La cial. que más la media envejecida provin geramente li envejecida; comarca una es provincia, la de comarcas las todas que igual Baixa, Ribera La 2.1.3 la de población Estructura la comarca. Los indicadores de estructura por por estructura de indicadores Los comarca. la media como comarcal los en pueblos todos de la en tanto equilibrio de valores con sexos, tre los 3.000 y los 5.000 3.000 los y los entre están que 1.000 ytres y3.000 habitantes, los entre municipios cinco Hay habitantes. mil los muestra que no hay asimetría en asimetría hay no que muestra (Cuadro 2.1). (Cuadro - - - - -

i Serranos). Sis comarques tenen tenen comarques Sis i Serranos). Navarrés de Canal Cofrentes-Ayora, 20.000 (Rincón de Ademuz, Valle de de menys comarques tenen Quatre grans. són diferències les grandària ala fa que Pel difereixen. també nals la població i les grandàries poblacio L’estructura de temps. el ien sitat en inten difereixen nes immigrants perso de arribades iles emigració perquè la pèrdua de població per aspectes en molts difereixen tes aques comarques, entre semblants Tot trets al’altra. iels d’una comarca enormement canvia panoràmica La a l’envelliment. també contribuint ta, jove-adul població foragita territori de signe elcanvi del saldo migratori 2014). al. et (Simó el amb A més, l’envelliment accelerar fent cia està tendèn de canvi Aquest anys. deu du ja tendència aquesta iara força, amb disminuït ha naixements de bre nom el recursos–, als d’accés crisi una –en definitiva, actual i laboral valencianes. Amb econòmica la crisi terres en establertes volta una tiu prendre el seu projecte reproduc decidien em freqüentment molt –joves–d’immigrants parelles les que fet al principalment gràcies tar va augmennombre de naixements El d’edat reproductiva. tant, i per d’edat jove, efectius aportar van que DE LA POBLACIÓ DE LA DINÀMICA I 2.1 ESTRUCTURA ------3,5 vegades més petita que la Ribe la que petita més 3,5 vegades superfície una té Baixa Ribera La la de població 2.1.2 grandària La a proper zero. Actual creixement un per caracteritzat comportament un registrat ha Baixa Ribera la de comarca la anys, darrers En els demogràfica 2.1.1 Panoràmica de municipis (12) municipis de po una habita ihi part tercera la quasi conté Alta, ra de València.província la per registrats als propers molt indicadors uns mostra comarca ta aques edats, per al’estructura fa són Pel negatius. saldo que migratori Tantevident. el com saldo el natural és jament, però, el decreixement 100.000 habitants. els iValència) superen Hortes i les Alta Túria, Safor,(Camp de Ribera marques de l’àrea metropolitana co iles comarques tres Finalment, Vall Morvedre. d’Albaida de iCamp Baixa, Ribera Costera, Buñol-Chiva, de Hoya Requena-Utiel, de (Plana 20.000 100.000 i habitants entre (Quadre 2.1). - - - - - dent entre els homes, mentre que que mentre homes, els entre dent evi més volum, major un presenta comarca piràmide la anys 50 imés de edats ales ique tot similituds, tes (Figura 2.1) (Figura que la de la província invertida dufa bal de forma mateixa éla piràmide La provincial. que laenvellida mitjana marca envellida; lleugerament més co una es província la de comarques les totes com igual Baixa, Ribera La la de població 2.1.3 Estructura 3000 i 5000.3000 i (Quadre 2.1). els entre estan que i 3 habitants, 1000 els i 3000 entre municipis 5 Hi ha 1000 dels habitants. sota per municipi l’únic és Xúquer de Benicull 993 Amb habitants, grandària. en (8.759) safes municipi tercer el és Almus Cullera. de municipi iel ca, Sue capital, la 62% població: la de el 20.000els representen ique superen que grans municipis dos té Baixa Ribera 100.000 La habitants. 20.000 entre i poblacions amb nes mitja 6comarques les de grup el en província província 3,18% el la de senta habitants dels repre població seua La habitants). (80.978 2,7 menor blació vegades (Quadre 2.1) , amb la qual guarda mol guarda qual la , amb . S’emplaça ------(Polinyà del Xúquer) és de 8,6 de Xúquer) és del anys. (Polinyà 40,55 alta més ila anys) mussafes, (Al baixa més l’edat mitjana entre El rang grans. molt són comarca la de dins variacions Les 100 xiquets. cada per província ala que comarca a la més majors persones dos quasi ha hi que mostra d’envelliment taxa ila elevada més any un quasi és tjana l’edat mi província: ala relació en ca grau d’envelliment d’aquesta comar el assenyalen també lleuger major per edats d’estructura indicadors Els comarca. la de pobles els tots en com comarcal mitjana la en tant d’equilibri valors amb sexes, entre 2.1) (Quadre masculinitat de raó la teix, Tanma d’edat. 70 anys dels a partir queda il dones les de supervivència major La edats. en aquestes masculinitzada d’unaconseqüència immigració més a com 35-44, segurament edats les a masculinitzada lleugerament reix L’estructura apa dècada. darrera la en s’inicia qual el declivi, un nou de i XXI segle del a inicis tendència de 1970, anys dels canvi el a meitat iniciada de la natalitat progressiva reducció la reflecteixen 40 anys de les generacions de menys senten repre que histogrames Els volum. menys té joves-infantils edats a les mostra que no hi ha asimetria asimetria ha hi no que mostra . lustrada en els histogrames histogrames els en lustrada ------

35 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 36 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS ños. Las variaciones dentro de la comarca son son comarca la de dentro variaciones Las ños. ni cien cada por provincia la en que comarca la en más mayores personas dos casi hay que tra mues envejecimiento de tasa yla elevada más año un casi es media edad la provincia: la con de lade en comarca envejecimiento relación edades también señalan el mayor ligero grado POBLACIÓNDE LA DINÁMICAY 2.1 ESTRUCTURA Fuente: PadrónMunicipalContinuo,IVE,2016 Figura 2.1PiràmidedepoblaciódelCampMorvedre. - - Llaurí es el pueblo más con envejecido más de sonedades las más o las menos envejecidas. por distribuciones las donde municipios a los y el índicevejecimiento de dependencia señalan en de 8,6 tasa de Xúquer) es La de años. linyà 40,55 (Po alta años) (Almussafes, más y la baja más media edad la entre Elrango grandes. muy - - no obstante, presenta un saldo natural igual a igual natural saldo un presenta obstante, no más que las elevadas Fortaleny, de natalidad. mortalidad de tasas unas presentan comarca la de municipios de resto el natural, cimiento cre con municipio único el Almussafes, Excepto provincia. la de comarcas las de mayoría la en como negativa, es natural crecimiento de tasa la Actualmente positivo. pero importantes, nes anual de crecimiento con ritmo variacio cierto un mostraban y Corbera) Llaurí (excepto cipios muni de resto el así, Aun segundo. el ramente el cero y primero decreciendo cla crecimiento del cerca estaban grandes, más municipios los yCullera, Sueca porque bajo muy crecimiento un habido ha años diez últimos los en hecho, De iniciadode decrecimiento muy recientemente. proceso aun sometida está Baixa Ribera La crecimiento migraciones, 2.1.4 mortalidad, natalidad, Dinámica: resto del Estado o desde el extranjero. el odesde Estado del resto menor inmigraciónlativa que ha desde el tenido re la evidencia que lo Alta, Ribera La de vecina 18,23% comarca a la elevada parecida y muy poco es Valenciana Comunitat la de fuera cidos na habitantes de proporción La pectivamente. 13,98 son indicadores y 44,6 los de res valores El menos donde es envejecido Almussafes, los (58,82%). comarca la de baja más activa ción pobla de tasa la además, tiene, Llaurí dientes. por cada cien dependientes nopersonas depen y 70 niños cien cada por mayores 28 personas ------porció d’habitants nascuts fora de la la de fora nascuts d’habitants porció pro La 13,98 i44,6 respectivament. són indicadors d’aquests valors els on Almussafes és envellit El menys (58,82%). comarca la de baixa més activa població de taxa la amés, té, Llaurí 100 cada per dependents. no i 70 xiquets dependents persones 100cada per majors 28 persones de més amb envellit més poble el és les més o les envellides. menys Llaurí són edats per distribucions les on pendència els assenyalen municipis d’envellimentLa taxa i l’índex de de en porcentaje).(*)Sindatos (2) Fuente:INE.Censomunicipio Cuadro 2.1(1)Fuente:IVE(4)Altas dehombresporcada municipales depersonasdel sobre lapoblación de 2011. (3)Numero 100 mujeres. (2017). a procedentes defuera 1 de 2015(expresado de enero ESTRUCTURA YDINÁMICADELAPOBLACIÓN DE LA POBLACIÓ DE LA DINÀMICA I 2.1 ESTRUCTURA C.Valenciana Provincia Comarca Benicull deXúquer Polinyà deXúquer Comarca/Provincia Sueca Favara Cullera Corbera Riola Sollana Llaurí Almussafes Albalat delaRibera Fortaleny Municipios

4.980.689 2.543.315 80.978 28.252 22.236 3,18 % Población 1.838 2.526 4.941 1.233 2.461 3.233 8.759 1.039 3.467 2015 (1) 993

de población Densidad - - 214 235 292 304 159 126 272 411 281 818 328 225 241 261 90 -

procés de decreixement iniciat molt iniciat molt de decreixement procés aun sotmesa està baixa ribera La creixement. migracions, mortalitat, 2.1.4 natalitat, Dinàmica: resta de l’estat o des de l’estranger. l’estranger. de odes l’estat de resta la de des tingut ha que immigració menor de la evidencia cosa relativa qual la Alta, Ribera la de veïna marca 18,23%da co ala semblant imolt ValencianaComunitat és poc eleva Sex ratio 106 104 103 101 100 101 100 103 (1) (3) 98 97 99 98 99 97 99 -

2015 (1) natalidad Tasa de 8,83 8,72 7,73 8,06 8,03 7,52 9,59 8,10 7,07 6,91 6,57 9,70 3,24 7,50 9,62 -

mortalidad 2015 (1) 10,50 11,88 10,07 10,34 15,78 11,38 10,43 12,37 12,55 20,28 Tasa de 9,09 6,74 9,52 9,62 8,9 -

inmigraciones 4,43 3,74 4,53 2,11 3,25 2,73 4,41 3,70 3,41 4,60 3,37 5,77 4,74 3,29 2,02 (1) (4) % - - -

cia. Tret d’Almussafes, l’únic municipi municipi l’únic Tretcia. d’Almussafes, provín la de comarques les de joria ma la en com negativa, és natural de creixement laActualment taxa positiu. però variacions importants amb anual creixement de ritme cert un mostraven i Corbera) Llaurí de (tret municipis de resta la mateix clarament el segon.creixent Tan el primer zero idel de creixement prop estaven gran, més municipi els i Cullera, Sueca perquè baix molt creixement un 10 hagut ha hi anys últims els en fet, De recentment. nacidos fuera 28,11 18,23 % % 33,22 % 11,58 % 10,89 % 15,17 % 14,98 % 12,51 % 11,76 % 26,58 % 18,56 % 18,15 % 10,16 % 15,72 % Residentes de laCCAA 2,13 % 7,22 % (2) %

-17,03 -24,54 -17,32 -21,15 crecimiento -10,38 12,56 2015 (1) -5,73 -4,45 -8,04 -3,26 -4,36 -4,38 -4,17 Tasa de 0,37 2,44 anual -

crecimiento -17,18 2015 (1) Tasa de natural -0,26 -2,77 -0,18 -2,31 -4,46 -8,72 -4,41 -2,80 -3,88 -2,04 -2,03 -4,46 0,00 2,95 -

2006-2016 crecimiento 10,80 23,01 12,46 Tasa de -2,68 -6,45 anual 1,76 3,23 3,14 1,79 7,45 8,81 3,90 2,38 0,66 3,26 - - - - -

creixement més (Polinyàcreixement del Xúquer, de aun sotmesos estan municipis de resta la important, és immigració la municipis en ambdós anual, perquè de creixement uns positius valors conserven que iaFavara mussafes d’Al Llevat observat. moment rrer da el en negatiu és comarca la de anual creixement el bé, Ara a zero. igual natural un saldo presenta però, Fortaleny, mortalitat. de les que des eleva més mortalitat de taxes unes municipis de la presenten comarca de resta la natural, creixement amb población 66,53 66,69 67,02 Tasa de 65,98 67,09 65,39 58,82 65,94 66,19 64,03 65,03 68,16 64,80 69,16 66,31 activa (2) -

51,57 1 dependencia Índice de 49,21 50,32 49,95 49,06 52,93 70,01 51,08 56,19 51,69 53,77 46,87 54,25 44,60 50,80 (2) -

envejecimiento 16,69 18,21 17,16 18,02 18,81 18,79 18,23 28,37 13,98 18,50 18,35 20,65 18,46 18,62 Tasa de 8,88 (2) -

43,16 42,21 42,35 43,54 44,02 49,15 44,96 43,04 42,93 42,92 43,22 43,63 40,55 44,15 43,53 media Edad - - - - -

37 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 38 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS (Cuadro 2.1). cuadrado (Cuadro kilómetro por 500 100 los habitantes de los debajo ypor de encima por están municipios de 90. Elresto cuadrado,lómetro en el segundo solo habitan ki por 818 hay municipio primer habitantes el en que mientras extremos: casos los sentan cuadrado).lómetro y Llaurí Almussafes repre ki por (292 habitantes provincia la de cuarta La densidad de población de la es la comarca 2.1.5 Densidad población de 2.1). (Cuadro habitantes cien cada 5,77 de por sido han nales personas padro altas las positivo, migratorio saldo el por cipio ha donde sido el ocasionado crecimiento muni En Favara, habitantes. cien por grantes inmi de 3,74 unas padronales observado altas momento último el en habido ha comarca la en del signo del saldopendientemente migratorio, yRiola).Inde Cullera Sollana, (Sueca, o menos rí) y Llau Xúquer, de Xúquer, Fortaleny de Benicull (Polinyà intenso más decrecimiento aun tidos some están municipios de resto el importante, es inmigración la municipios ambos en porque anual, crecimiento de positivos valores unos conservan que y Favara, Almussafes Salvo vado. obser momento último el en negativo es marca co la de anual crecimiento el bien, Ahora cero. POBLACIÓNDE LA DINÁMICAY 2.1 ESTRUCTURA ------Ullal delsSantsdesdelamuntanyetaSants. Autor: ESTEPA (Quadre 2.1). quadrat quilòmetre per habitants 500 dels 100 dels munt sota iper da per estan municipis de resta 90. La n’hi habiten només segon al quadrat, quilòmetre per habitants 818 habiten hi municipi primer al que mentre extrems: casos els ten represen i Llaurí Almussafes drat). qua (292 quilòmetre per habitants província la de quarta la és Baixa ra de població de laLa densitat Ribe 2.1.5 població de Densitat tants 100 cada 5,77 per de habi persones han estat padronals altes les positiu, pel ocasionat saldo migratori estat Favara, municipi ha on el creixement A 100 per habitants. d’immigrants 3,74 unes observat padronals altes moment darrer el en hagut ha hi ca signe del a saldo la migratori, comar Cullera i Riola). Independentment del Sollana, (Sueca, intens o menys rí) Benicull del Xúquer, i Llau Fortaleny DE LA POBLACIÓ DE LA DINÀMICA I 2.1 ESTRUCTURA (Quadre 2.1) . ------Riola. Font: Ortofoto2017CCBY4.0©InstitutCartogràfic Valencià, Generalitat

39 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 2.2 MERCADO LABORAL

La caracterización de un mercado laboral se nicipios con más población, la tasa de actividad la industria del automóvil en él. La tasa de paro realiza habitualmente utilizando diversos indi- es claramente superior a la media comarcal en femenina supera a la masculina en el conjunto cadores que expresan la incorporación de la Almussafes y Sollana, casi igual a la media en de la comarca en más de seis puntos y prácti- población a la actividad laboral (ya sea traba- Sueca, Albalat de la Ribera y Corbera, e inferior camente en todos los municipios aparece esta jando en un empleo o buscándolo activamen- en Cullera. La tasa de actividad masculina es desigualdad de género, siendo especialmente te), el nivel educativo, la incidencia del empleo diez puntos superior a la femenina, lo que indica alta la tasa de paro femenina en los municipios y el desempleo (diferenciando en términos de de forma general una mayor dedicación de las de mayor incidencia global del desempleo. género, edad o nacionalidad), las condiciones mujeres a tareas domésticas. En los municipios laborales (temporalidad, jornada...) y la distri- de mayor tasa de actividad global citados tam- Siguiendo con los datos del Censo de Pobla- bución de los puestos de trabajo entre los dis- bién es más alta la participación de las mujeres ción de 2001, la población ocupada residente tintos sectores productivos. En el caso de un en la actividad. en La Ribera Baixa (aunque no necesariamente análisis comarcal y municipal como el que nos trabaje en la comarca) se concentra en Sueca ocupa, la disponibilidad de fuentes de informa- En cuanto a la tasa de paro (proporción de la (35% del total comarcal), Cullera (24%), Almus- ción estadística fiables es un problema, por lo población activa que está desempleada), según safes (13%), Sollana (7%), Albalat de la Ribera que combinaremos diversas fuentes buscando los datos del Censo de Población de 2011 (no y Corbera (4% ambos). El indicador significativo ofrecer un retrato ajustado de La Ribera Baixa comparables a los de la Encuesta de Población para observar la incidencia del empleo sobre en términos laborales. Activa), en la Ribera Baixa era un 36,3%, cinco la población en edad de trabajar es la tasa de Ernest Cano puntos superior a la de la provincia de Valèn- empleo. A nivel comarcal, dicha tasa en 2011 Amat Sánchez Josep Vicent Pitxer cia y tres puntos superior a la de la Comunitat suponía que poco más del 39% de la población Josep Banyuls 2.2.1 Caracterización de la comarca Valenciana (Cuadro 2.2). De acuerdo con esta de 16 y más años estaba ocupada, cinco pun- Juan Ramón Gallego en relación a la actividad fuente, por tanto, nos encontramos con una co- tos por debajo de la tasa de empleo provincial económica marca en la que la incidencia del desempleo es y tres puntos inferior a la correspondiente a significativa, aunque como veremos después, la Comunitat Valenciana. Una mejor situación De acuerdo con los datos del Censo de Pobla- esta afirmación se relativiza utilizando datos se presenta en Almussafes (con una tasa de ción, elaborado por el Instituto Nacional de Es- procedentes de la EPA y del paro registrado. empleo del 52%), Sollana (cerca del 46%) y Cor- tadística (INE) en el año 2011, la incorporación La tasa de paro es particularmente elevada en bera (casi un 42%), siendo por contra peor la de la población en edad de trabajar al mercado Albalat de la Ribera y Cullera (entre el 43% y tasa de empleo de Cullera y Albalat de la Ribera laboral como población activa (sea trabajando o el 44% de la población activa), mientras que es (entre el 33% y el 34%). Si nos referimos a las buscando empleo), es decir, la tasa de actividad, inferior a la media comarcal en Corbera y Solla- diferencias de género, la tasa de empleo de las en la comarca de La Ribera Baixa era cercana na (entre el 30% y el 32%), alcanzando su nivel mujeres es más de diez puntos inferior a la de al 62% de la población de 16 y más años, infe- más bajo en Almussafes (25,5%). Este último los hombres en el conjunto de la comarca, y en rior en dos puntos a la registrada en la Comu- municipio es, por tanto, el de mayor actividad todos los municipios se observa esta peor posi- nitat Valenciana y en la provincia de València y menor incidencia del desempleo de la Ribera ción de la mujer en el acceso al empleo. (Cuadro 2.2). Si observamos algunos de los mu- Baixa, lo que remite sin duda a la presencia de

40 bilitat de fonts d’informació estadísti d’informació fonts de bilitat disponi la ocupa, ens que la com pal i d’una munici el cas comarcal anàlisi En productius. sectors diferents els delsentre de llocs treball distribució jornada...) (temporalitat, laborals i la edat o nacionalitat), les condicions de gènere, en(diferenciant termes dència de l’ocupació i la desocupació inci la educatiu, nivell el tivament), una ac o cercant-ne una ocupació en treballant siga (ja laboral tivitat a l’ac població la de incorporació la que expressen indicadors diversos utilitzant habitualment fa es boral la d’un mercat caracterització La 2.2 MERCAT LABORAL Cuadro 2.2 POBLACIÓN ENRELACIÓNCONLAACTIVIDADECONÓMICA,PORSEXO Benicull deXúquer Polinyà deXúquer Cullera Corbera Almussafes Província deValència Sueca Sollana Riola Llaurí Fortaleny Favara Albalat delaRibera Comunitat Valenciana La RiberaBaixa Municipios

Fuente: CensodePoblación2011(INE).

64,2 % 63,6 % 61,7 % 61,2 % 58,6 % 60,9 % 61,6 % 70,1 % 65,1 % 50,2 % 62,8 % 59,6 % 61,0 % 62,0 % 60,3 % Total ------

Tasa deactividad2011 a població activa (siga treballant o (siga treballant activa a població com laboral mercat al treballar de incorporació de la població en edat (INE) l’any de 2011,Estadística la de Nacional l’Instituto de població, de cens del dades les amb D’acord econòmica al’activitat que pel fa comarca 2.2.1 dela Caracterització tal d’oferir un retrat ajustat de la Ri la de ajustat retrat un d’oferir tal per fonts diverses combinarem cosa qual la per problema, un és fiables ca bera Baixa en termes laborals. termes en Baixa bera 68,9 % 68,0 % 66,7 % Hombres 63,0 % 65,9 % 63,9 % 74,4 % 71,4 % 66,2 % 53,5 % 70,5 % 63,5 % 66,9 % 67,6 % 66,5 %

59,7 % 59,3 % 56,7 % 57,5 % 54,3 % 58,0 % 65,7 % 58,9 % 53,9 % 46,9 % 55,4 % 56,0 % 56,6 % 54,3 % 56,5 % uee oa obe Mujeres Hombres Total Mujeres

31,4 % 33,4 % 36,3 % 28,6 % 43,0 % 31,7 % 38,6 % 25,5 % 29,9 % 30,0 % 43,0 % 33,6 % 29,6 % 44,0 % 36,8 % -

qual cosa indica de manera general general manera de indica cosa qual la femenina, a la superior punts deu és masculina d’activitat taxa La ra. a Culle iinferior iCorbera, Ribera la de Albalat a Sueca, mitjana a la igual quasi i Sollana, aAlmussafes marcal co mitjana a la superior clarament és d’activitat taxa la població, més amb municipis dels diversos servem cia de València València de cia provín i a la Valenciana Comunitat ala registrada ala punts dos en inferior anys, imés setze de blació 62% al po la de propera era Baixa Ribera la de comarca ala d’activitat, a dir, és ocupació), taxa la buscant Tasa deparo2011 28,7 % 30,8 % 33,3 % 16,8 % 43,1 % 27,2 % 30,2 % 21,3 % 39,9 % 22,8 % 24,3 % 44,3 % 27,4 % 25,2 % 34,0 %

(Quadre 2.2). 34,3 % 36,3 % 39,8 % 48,9 % 42,8 % 37,1 % 30,5 % 49,0 % 37,8 % 36,1 % 42,6 % 39,6 % 43,1 % 34,3 % 40,2 %

Si ob Si 44,1 % 42,4 % 39,3 % 37,8 % 33,4 % 41,6 % 52,2 % 34,2 % 42,2 % 43,7 % 28,6 % 42,0 % 39,2 % 45,6 % 41,7% Total - - - - -

2.2) (Quadre Valenciana Comunitat la de ala superior punts itres València de província la de ala superior punts 36,3%, un era cinc Baixa Ribera la a activa), població de l’enquesta de 2011 del ció ales (no comparables segons les dades del cens de pobla aturada), està que activa població la de (proporció d’atur taxa ala Quant l’activitat. en dones les de ció participa la alta més és també tats ci global d’activitat taxa major de Als municipis domèstiques. faenes a dones les de dedicació major una . D’acord amb la font, per tant, tant, per font, la amb . D’acord Tasa deempleo2011 obe Mujeres Hombres 49,1 % 47,1 % 44,5 % 29,8 % 35,8 % 48,0 % 44,6 % 58,6 % 40,2 % 50,3 % 55,1 % 51,1 % 47,5 % 55,2 % 44,6 %

39,2 % 37,8 % 34,1 % 28,3 % 31,1 % 29,6 % 45,6 % 27,7 % 34,4 % 33,0 % 31,5 % 36,8 % 35,6 % 33,8 % 36,7 % - - -

41 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 42 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS miten analizar los niveles educativos que pre que educativos niveles los analizar miten 2011 de Población de Censo del per datos Los dela comarca educativo nivel del 2.2.2 Caracterización yautonómico. provincial ámbito del la 2017 en bajando crisis), a 19%, igual al casi tasa 31% al cercana 2013 en la de álgido (momento 2009 en tasa auna activa 22% población la de pasado de una incidencia del desempleo del habría Valenciana, Baixa la Ribera la Generalitat de Estadístico Portal el por EPA la de recogida explotación esta con acuerdo de paro, de tasa la de evolución ala respecta que lo Por inactivos). son general en que 64 de años mayores yendo 16 de inclu años, ymás población ala respecto actividad de tasa la calcula fuente dicha porque 2011 de Población de Censo el señala que a la 16 de 75% superior a64 población años, la de lenciana de y València la provincia (alrededor del Va Comunitat la en registrado al cercano tante ybas estable 2017 nivel un en mantenido ha se 2009 a desde Baixa Ribera La de actividad de tasa la fuente, EPA. la de esta Según INE extrae el que onacionales autonómicos provinciales, resultados los tienen que ala inferior es dística esta Valenciana,litat aunque su significatividad Genera la de Estadístico Portal el por provincial sub anivel (EPA) Activa realizada Población de Encuesta la de datos de estadística explotación a la acudir podemos comarcal a nivel y paro dad activi de tasas de información la actualizar Para 2.2 MERCADO LABORAL ------debajo del nivel provincia, así como un mayor mayor un como así provincia, nivel del debajo por puntos ycinco valenciana media la de bajo de por puntos tres comarca, la en grado tercer de estudios con población la de relativa tancia impor menor una reseñar que Hay doctorado). universitario, omáster grado licenciatura, tura, del 15% grado (diploma de tercer con estudios y cerca o postobligatoria) cundaria, obligatoria se (enseñanza grado segundo de estudios con alcanzar obligatorio), el nivel algo más del 56% sin pero estudios, de omás (cincoaños grado primer de estudios 20% un con casi estudios, sin personas 8% yun de 1%un analfabetos de habría Baixa 16de Ribera La en años, y más 2.3) (Cuadro trabajar de edad en población la senta Cuadro 2.3. POBLACIÓN DE16YMÁSAÑOS,PORNIVELEDUCATIVO Albalat delaRibera La RiberaBaixa Almussafes Corbera Benicull deXúquer Cullera Polinyà deXúquer Llaurí Fortaleny Favara Sueca Sollana Riola Comunitat Valenciana Província València Municipios . Según esta fuente, referida a las personas personas alas referida fuente, esta . Según

Fuente: CensodePoblación2011(INE).

Analfabetos 1,1 % 1,7 % 1,5 % 0,7 % 1,2 % 0,5 % 1,1 % 2,3 % 1,8 % 1,7 % 1,1 % 1,1 % 0,7 % 2,0 % 0,3 %

Sin estudios 10,6 % 11,1 % 14,5 % 12,3 % 8,0 % 8,8 % 8,4 % 7,3 % 6,2 % 9,1 % 9,3 % 7,8 % 8,6 % 6,4 % 7,2 % - - - -

sin estudios o analfabeta supera a la media. ala supera oanalfabeta estudios sin población la de peso el yCullera Corbera Ribera, la de Albalat en que mientras y Cullera, Sueca comarcal media la de encima por superiores estudios con población la de importancia una presentan municipal, anivel educativos niveles los de distribución la analizamos Si grado. mer pri el solo alcanzado han que aquellos de peso (Cuadro 2.4) (Cuadro Social ridad Segu la de Registro del afiliaciones de datos Los nacionalidad y sexo, por edad comarcal, empleo del 2.2.3 Caracterización 1 19,7 % 14,8 % 15,1 % 17,7 % 14,3 % 22,2 % 11,8 % 19,6 % 17,1 % 18,0 % 22,5 % 27,2 % 20,2 % 20,8 % 21,9 % ER Grado

56,4 % 56,7 % 55,4 % 2 54,4 % 64,4 % 49,8 % 59,7 % 58,9 % 50,6 % 61,0 % 53,9 % 54,6 % 59,7 % 55,6 % 59,1% º Grado nos permiten comen nos permiten

3 14,8 % 19,9 % 17,8 % 12,3 % 14,6 % 14,6 % 11,9 % 12,8 % 14,3 % 11,7 % 13,8 % 14,2 % 15,6 % 16,2 % ER 9,1 % Grado - - - (7%), Albalat de la Ribera i Corbera iCorbera Ribera (7%), la de Albalat (24%), (13%), Almussafes Sollana Cullera comarcal), (35% total del a Sueca concentra es comarca) a la treballe necessàriament no que ra (enca Baixa Ribera ala resident da població del 2001, la població ocupa de cens del dades les amb Seguint incidència global de la desocupació. més amb municipis els en femenina d’atur taxa la alta especialment és de gènere, lai desigualtat apareix municipis els tots en i pràcticament punts sis de més en comarca la de conjunt el en masculina la supera na de l’automòbil. d’atur La taxa femeni indústria la de presència a la dubte sens remet que fet Baixa, Ribera la incidènciapoca de la desocupació de imés activitat més de el tant, per és, (25,5%).a Almussafes que Municipi baix més nivell el 32%),el assoleix 30% el i (entre iSollana a Corbera comarcal mitjana ala inferior és que mentre activa), 44% població la de 43% el iel (entre iCullera Ribera la elevada a Albalat de particularment és d’atur taxa La registrat. l’atur i de l’EPA de procedents dades utilitzant relativitza es l’afirmació avant, més veurem com que encara nificativa, incidència de la desocupació és sig la qual la en comarca una trobem 2.2 MERCAT LABORAL - - - - inferior a la que tenen els resultats resultats els tenen que ala inferior és estadística significativitat la que Valenciana,de la Generalitat encara Estadístic pel Portal la subprovincial (EPA) aesca feta activa població de l’enquesta de dades de estadística marcal, podem acudir a l’explotació co a escala i atur d’activitat taxes de informació la aactualitzar Per al’ocupació. l’accés en dona la de posició pitjor la s’observa municipis els tots i en comarca, la de conjunt el en homes dels ala rior infe punts deu de més és dones les de d’ocupació taxa la gènere, de cies diferèn ales 34%). el referim ens Si 33% el i (entre Ribera la de Albalat i Cullera de d’ocupació taxa la pitjor (quasi 42%), un ra contra, per iés, 52%),46%) el (vora i Corbe Sollana del d’ocupació (amb taxa una fes aAlmussa presenta es bona més Valenciana. Una situació Comunitat ala corresponent a la inferior punts i tres provincial d’ocupació taxa la de davall per punts cinc ocupada, va esta anys imés setze de població la 39% del de més poc que suposava 2011 el en taxa la comarcal, escala A d’ocupació. taxa la és treballar de edat en població la sobre l’ocupació de incidència la aobservar per tiu dos).(4%L’indicador tots significa ------educatius que presenta la població població la presenta que educatius nivells els 2011 analitzar permeten Les dades del cens de població del la de comarca educatiu nivell del Caracterització 2.2.2 la de l’àmbit provincial i autonòmic. iautonòmic. provincial l’àmbit de la 2017 el en a igual 19%, al quasi taxa baixant tot crisi), la de àlgid (moment 31% al propera 2013 el en taxa una 2009 el en a activa població la de cidència de la desocupació del 22% d’una in passat hauria Baixa Ribera Valenciana, de la Generalitat la dístic Esta l’EPAde Portal el en ha hi que feta d’atur, l’explotació amb d’acord taxa la de al’evolució fa que Pel inactius). són general en que anys 64 de majors inclosos anys, i més setze de població ala respecte tat d’activi 2011 taxa la calcula perquè elassenyala cens de població del que ala 16de superior a64 anys, 75% del població la de (al voltant Valenciana de València i la província Comunitat ala registrat al proper ibastant estable nivell un en tingut 2009 del 2017 al Baixa s’ha man Ribera la de d’activitat taxa la font, l’EPA. de la Segons l’INEque extrau oestatals autonòmics provincials, - - - - fabeta supera la mitjana. supera fabeta oanal estudis sense població la de pes el iCullera, Corbera Ribera, la de aAlbalat que mentre iCullera, Sueca comarcal mitjana la de damunt per la població amb superiors estudis de importància una presenten cipal, muni a escala educatius nivells dels distribució la analitzem Si grau. mer pri el només aconseguit han qui dels gran més pes un com així provincial, nivell del davall per punts icinc ciana valen mitjana la de davall per punts tres comarca, ala grau tercer de dis estu amb població la de baixa més relativa una importància ressenyar Cal doctorat). universitari, màster (diplomatura, grau o llicenciatura, grau tercer 15% de el estudis amb i vora o postobligatori) ri, obligatori segon grau (ensenyament secunda de 56% del estudis amb més mica sense assolir el obligatori), nivell una però d’estudis, omés (cinc anys grau primer de 20% un estudis amb vora estudis, sense persones 8%un de un hi 1% hauria Baixa i d’analfabets Ribera ala anys, imés setze de nes perso ales referida font, la Segons (Quadre 2.3). treballar de edat en ------

43 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 44 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS Cuadro 2.4 TOTAL AFILIACIONESSEGURIDADSOCIALPORSEXO(Trim2) valencia 2011de ámbito el en comarca la para de empleo que señalaba el Censo de Población tasa menor la matiza recuperación de reciente dinamismo del empleo en comarcal el período Este Valenciana. Comunitat la de conjunto el en (14 encima) registrado al superior por puntos 2013 29%un entre y 2017, bastante ritmo a un aumentado habrían Baixa Ribera La de empleo de las oportunidades fuente, acuerdo con esta De previamente. analizado hemos que dente de la población ocupada resi caracterización la de a diferencia comarca, la en residentes por ocupados necesariamente no zona, la en existentes trabajo de puestos los de trata Se en la de fase económica recuperación reciente. y municipal comarcal empleo del evolución la tar 2.2 MERCADO LABORAL de C.V.Sieldatoafiliación detrabajadoresesmenorquecinco,nose indicaelvalorrealsinounespacioenblanco. La RiberaBaixa Sollana Comunitat Valenciana Sueca Polinyà deXúquer Albalat delaRibera Província València Riola Llaurí Almussafes Fortaleny Favara Cullera Corbera Benicull deXúquer Municipios

Afiliaciones a la Seguridad Social, por sexo Afiliaciones a la Seguridad (2ºtrimestre).Fuente:Conselleriad’Economia Sostenible. Notas: Existen afiliaciones no asignadas a ningún municipio ni comarca, pero sí se incluyenenlos datos provinciales y

1.536.063 2013 (trim2) 808.291 28877 12761 Total afiliacionesS.Social 1836 6310 4976 493 203 153 112 624 173 545 691

- - 1.767.306 2017 (trim2) 917.144 pleo en Almussafes es un 18%. un es Almussafes en pleo masculinizado; de hecho, la del feminización em bastante empleo un con comarca, la en tomóvil au del industria la de peso gran del deriva esto parte buena en que decir que Hay territorio. este en empleo al mujer la de incorporación a la en cuanto untiene problema muy significativo y, tanto, por Social Seguridad ala afiliaciones las de feminización menor una con valenciana comarca la es Baixa Ribera La hecho, De mico. y autonó provincial ámbito del al inferior puntos 30% 2017, el en hasta ducido catorce nivel un la del feminización empleo se comarcal ha re que forma de mujeres, las ocupan que los que más porcentuales puntos siete crecido ha bres hom por cubiertos empleos de no. Elvolumen 37227 18840 6611 2643 5815 493 721 245 154 199 113 603 790

28,9 % 13,5 % 15,1 % 44,0 % 15,5 % 20,7 % 15,0 % 10,6 % 16,9 % 14,3 % 47,6 % 4,8 % 0,0 % 0,7 % 0,9 % Total Variación relativa2013-2017(trim2)

Hombres 31,2 % 14,2 % 15,9 % 39,6 % 18,9 % 12,8 % 19,3 % 20,3 % 17,0 % 24,3 % 46,9 % 3,2 % 0,7 % 1,8 % 6,8 %

- - - - - Mujeres -10,5 % 23,9 % 12,5 % 14,0 % 49,7 % 25,0 % 23,3 % 16,7 % 51,3 % marcal están marcadas muy significativamente significativamente muy marcadas están marcal co empleo del ycaracterísticas dinámica la cia, Enconsecuen factoría. la de alrededor situadas empresas FORD las de yde efecto al indicado, ha se ya como debe, se Ello trabajo. de puestos los de decir, mitad es la comarca, la de Social ridad 2017 en tra Segu a la 51% el afiliaciones las de en La Ribera Baixa,población concen residente 11% del alrededor supone que la de Almussafes, que de hecho el con relaciona se divergencia La comarcas. otras de incluso municipios, otros de a personas a trabajar atraen municipios gunos al que ya comarca, la en población la reparte se deRibera cómo sensiblemente Baixa, que difiere La en trabajo de puestos los de municipal ción distribu la aanalizar conduce nos reflexión Esta -1,0 % -2,3 % -2,3 % -2,3 % 7,1 % 2,0 %

03(rm)2017(trim2) 2013 (trim2) 31,1 % 45,0 % 44,9 % 42,7 % 28,8 % 40,6 % 29,6 % 42,4 % 28,9 % 26,1 % 40,2 % 47,0 % 37,5 % 33,9 % 17,6 % Tasa defeminización

29,9 % 44,6 % 44,5 % 41,4 % 44,4 % 27,9 % 30,6 % 42,0 % 18,0 % 27,9 % 25,6 % 35,5 % 47,0 % 32,0 % 30,1 % ------de la caracterització de la població població la de caracterització la de adiferència comarca, ala sidents re per ocupats necessàriament no zona, ala ha hi que treball de llocs dels tracta Es recent. mica econò recuperació de fase la en imunicipal comarcal l’ocupació de l’evolució comentar permeten ens (Quadre 2.4) Social Seguretat la de registre del d’afiliacions dades Les espacio enblanco. sino un real valor cinco, noseindicael es menorque trabajadores afiliación de Comunitat dato de y de Valenciana. Siel sí seincluyen enlosdatos provinciales comarca, pero Cuadro 2.5 nacionalitat i sexe, edat per l’ocupaciócomarcal, de 2.2.3Caracterització AFILIACIONES ALASEGURIDADSOCIAL.POREDAD(Trim2) 2.2 MERCAT LABORAL Província València Comunitat Valenciana Sueca Sollana Fortaleny Riola Polinyà deXúquer Llaurí Favara Almussafes Cullera Corbera Albalat delaRibera Benicull deXúquer La Ribera Baixa Municipios

Afiliaciones a la Seguridad Social, por edad (2º trimestre). Fuente: Conselleria d’Economia Sostenible. Notas:Existen Conselleria afiliaciones noasignadas Fuente: a ningúnmunicipioni edad (2ºtrimestre). Social,por AfiliacionesalaSeguridad

12,6 % 12,0 % 11,7 % 14,2 % 12,1 % 13,9 % 10,8 % 11,7 % 11,9 % 16,3 % 16 a19 itiuinaiicoe o dd21 tiete2 Distribuciónafiliacionesporedad2017(trimestre2) Distribución afiliacionesporedad2013(trimestre2) 9,5 % 7,2 % 8,9 % 9,6 % 9,8 %

- - 45,8 % 45,7 % 42,9 % 43,2 % 49,6 % 37,0 % 45,3 % 37,3 % 41,8 % 47,7 % 40,8 % 42,4 % 44,1 % 44,4 % 48,2 % 0a4 5a4 60 ymás 45a49 30 a44 d’ocupacions cobertes per homes homes per cobertes d’ocupacions Elvolum valencià. l’àmbit en marca 2011 del població de co a la per cens el assenyalava que baixa més d’ocupació taxa la matisa peració recu de recent període el en que comarcal l’ocupació de Dinamisme Valenciana. Comunitat la de junt con el en registrat al damunt) per (14 superior punts bastant ritme un 2013 anys els 29% i entre 2017, a un augmentat haurien Baixa Ribera la de d’ocupació oportunitats les font, la amb D’acord prèviament. queocupada hem resident analitzat

35,5 % 35,1 % 35,1 % 35,4 % 33,7 % 38,2 % 34,5 % 45,2 % 33,4 % 46,4 % 35,1 % 39,1 % 34,3 % 35,7 % 36,7 %

10,4 % 10,4 % 14,4 % 6,7 % 6,6 % 7,3 % 4,6 % 7,4 % 7,1 % 3,9 % 6,4 % 7,9 % 4,5 % 7,4 % 6,4 %

13,0 % 13,4 % 13,6 % 13,5 % 15,0 % 11,6 % 12,8 % 10,6 % 19,5 % 11,8 % 12,8 % 12,1 % 6a1 0a4 5a4 60ymás 45a49 30a44 16 a19 6,1 % 4,5 % 0,0 % - - -

indústria de l’automòbilindústria a la comar la de pes gran del deriva això part bona en que dir Cal territori. al pació a l’ocu dona la de incorporació a la quant un problema significatiu molt té tant, i, per Social Seguretat a la afiliacions les de feminització menor una amb valenciana comarca la és Baixa Ribera la fet, De i autonòmic. provincial l’àmbit de al inferior punts 2017, 30%al el en catorze nivell un fins s’ha reduït comarcal l’ocupació de feminització la que manera de dones, les ocupen que els que més percentuals punts set crescut ha 41,9 % 41,8 % 43,0 % 39,1 % 44,0 % 37,6 % 35,7 % 34,4 % 36,2 % 40,5 % 38,0 % 39,1 % 40,1 % 42,5 % 46,5 %

37,8 % 37,5 % 36,1 % 39,3 % 35,5 % 51,9 % 42,0 % 47,5 % 45,2 % 40,0 % 35,3 % 40,0 % 40,5 % 46,9 % 34,2 %

10,8 % 7,3 % 7,3 % 7,3 % 8,1 % 5,4 % 9,8 % 7,1 % 6,8 % 6,0 % 7,2 % 7,1 % 8,6 % 0,0 % 7,1 % - - amb un 16% un amb l’ocupació. de Cullera, que igual té, que blacional po rellevància la de davall per molt comarca, la de treball de llocs dels 18% el suposa Sueca iaixí reduïda, veu es municipis de resta ala pació d’ocu de les oportunitats relativa importància La fet. eixe per vament significati molt marcades estan cal de l’ocupacióracterístiques comar ica dinàmica la tant, Per factoria. la de voltant al situades empreses les ide Ford de l’efecte de indicat, s’ha ja com conseqüència, és Això treball. de llocs dels adir,és mitat la comarca, la de Social Seguretat la 2017 el a 51% el afiliacions les de en concentra Baixa, Ribera a la dent l’11% de voltant resi població la de al suposa que Almussafes, que fet el amb relaciona es divergència La comarques. d’altres itot fins cipis, muni d’altres persones a treballar atrauen que municipis ha hi que ja comarca, ala població la reparteix sensiblement de com es difereix que Baixa, Ribera a la treball de llocs dels municipal distribució la litzar aana condueix ens que Reflexió 18%. un és aAlmussafes l’ocupació de feminització la fet, de culinitzada; mas bastant ocupació una amb ca, ------

45 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 46 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS distribución por gruposdistribución de edad. asu cuanto en sino general en solo no comarcal, marcando la del evolución empleo está de motor dedinámica de vehículos fabricación del sector la que parece Endefinitiva, municipio. dicho en so inten bastante es también que edad, menor de del empleo de incremento las personas portante im un produce se que tiempo al Almussafes, en general de crecimiento), concentrada contexto del (a edad pesar mayor de ocupados de volumen del caída auna debe se Esto puntos). dos crece (que 30 de años menores los de relativa tancia impor la de aumento yun puntos) (que tres baja 59 de años mayores los de total empleo el bre so peso del reducción una es importante más 2013, de edades por cambio el estructura la con 7%. un comparamos 59 Si de años mayores los 43%, 36% 45 un el de a59 el años a 44 y años 30 de el trabajo, de 14% el casi puestos los de 16 de 2017 en Elgrupo mico. a29 supone años y autonó en provincial el ámbito rrespondiente co ala Baixa Ribera la en parecida bastante es ocupadas personas las de edad la según trabajo (Cuadro 2.5) edad de grupos según empleo del estructura la variado ha cómo ver también permiten nos a la Social Seguridad de afiliaciones datos Los Cullera con un 16% del empleo. debajo de poblacional, su relevancia al igual que por muy comarca, la de trabajo de puestos los de 18% el supone Sueca yasí reducida, ve se pios de de munici empleo enoportunidades el resto las de relativa importancia La hecho. este por 2.2 MERCADO LABORAL . La distribución de los puestos de de puestos los de distribución . La ------que trabaja en la comarca en 2017 en de comarca la en procede trabaja que (9%).ra extranjera Un 47% obra de mano la de (10%) Sueca de seguido y Corbe extranjeros), 2017a en Social Seguridad a la corresponden 14% el (dondecasi afiliaciones Cullera las de es trabajo de puestos los en extranjera lidad naciona de trabajadores de presencia mayor una con Elmunicipio provincial. nivel al inferior puntos cuatro de ymás Valenciana Comunitat la de nivel 2013, del en debajo por puntos dos tranjera ex nacionalidad de 6,3%un trabajadores de 2017 en de muestran presencia la Social ridad a la Segu de afiliaciones los datos Finalmente, DISTRIBUCIÓN DELASAFILIACIONESSEGÚNNACIONALIDAD trabajadores esmenorquecinco,noseindicaelvalorrealsinounespacioenblanco. 2.6. Cuadro Benicull deXúquer Corbera Fortaleny Albalat delaRibera Favara Cullera Almussafes Província deValència La Ribera Baixa Comunitat Valenciana Sueca Sollana Riola Polinyà deXúquer Llaurí Municipios

Afiliaciones Seguridad Social por nacionalidad (datos 2º trimestre). Fuente: Conselleria d’Economia Sostenible. Si el dato de afiliación de dato de d’Economia Si el Sostenible.Conselleria Fuente: nacionalidadSocial por(datos 2ºtrimestre). Afiliaciones Seguridad (Cuadro 2.6) (Cuadro

, prácticamente igual que que igual , prácticamente 91,3 % 93,6 % 89,3 % Nacionalidad española 98,3 % 89,7 % 92,5 % 90,2 % 93,1 % 86,9 % 97,7 % 91,2 % 98,0 % 98,0 % 91,6 % 94,5 % (trim2) 2013

91,5 % 93,7 % 89,2 % 89,9 % 89,7 % 91,0 % 95,6 % 86,3 % 97,6 % 93,6 % 90,0 % 95,5 % 97,4 % 92,8 % 94,1 % (trim2) 2017 - - - -

Nacionalidad extranjera relativa del empleo en una u otras ramas. La La ramas. uotras una en empleo del relativa yla también la que especialización pertenecen a productiva rama ala cuanto en comarca la de trabajo de puestos los de estructura la analizar 2.7) (Cuadro actividad de ción a la Social Seguridad por sec Las afiliaciones empleodel dela comarca sectorial 2.2.4 Caracterización que se da a nivel provincial yautonómico. provincial anivel da se que extracomunitarios extranjeros de proporción a la inferior nivel Europea, Unión la de países (trim2) 2013 3,5 % 3,4 % 4,9 % 1,1 % 7,9 % 6,3 % 2,1 % 6,2 % 3,6 % 5,5 % 3,5 % 3,2 % - - -

(trim2) 3,9 % 3,3 % 5,4 % 2017 1,4 % 8,6 % 0,0 % 1,8 % 6,1 % 3,7 % 6,2 % 5,0 % 3,1 % 3,7 % - -

Nacionalidad extranjeraNoUE (trim2) 5,2 % 3,0 % 5,8 % 1,2 % 2,4 % 3,6 % 4,8 % 6,9 % 3,9 % 3,3 % 4,8 % 2,2 % 2013 - - -

nos permiten permiten nos (trim2) 4,6 % 3,0 % 5,4 % 1,0 % 1,7 % 4,4 % 7,7 % 5,3 % 4,6 % 3,8 % 4,0 % 2,2 % 5,0 % 2017 - - - sino unespacioenblanco. municipio ni sí comarca, se incluyenenlosdatospero provinciales ydeComunitat Valenciana. dato Si de afiliación trabajadores esmenorquecinco, el real de no valor se indica el llocs de treball segons l’edat dellocs treball de (Quadre 2.5) d’edat grups segons l’ocupació de l’estructura variat ha com veure també permeten ens Social retat Segu ala d’afiliacions dades Les 2.7 Cuadro J. Informaciónycomunicaciones I. Hostelería F. Construcción gestiónderesiduos E. Suministrodeagua,actividadessaneamiento, A. Agricultura,ganadería,silviculturaypesca Total AFILIACIONES SEGURIDADSOCIALPORSECCIÓNDEACTIVIDAD H. Transporteyalmacenamiento devehículosmotor G. Comercioalpormayorymenor;reparación yaireacondicionado D. Suministrodeenergíaeléctrica,gas,vapor C. Industriamanufacturera B. Industriasextractivas K. Actividadesfinancierasydeseguros L. Actividadesinmobiliarias P. Educación O. AdministraciónPúblicaydefensa;SeguridadSocial N. Actividadesadministrativasyserviciosauxiliares M. Actividadesprofesionales,científicasytécnicas Q. Actividadessanitariasydeserviciossociales S. Otrosservicios R. Actividadesartísticas,recreativasydeentretenimiento de personaldoméstico T. Actividadesdeloshogarescomoempleadores 2.2 MERCAT LABORAL Municipios

Afiliaciones Seguridad Social por sección de actividad (datos 2º trimestre). Fuente: Conselleria d’EconomiaConselleria Sostenible.Notas:Existen afiliaciones noasignadas Fuente: a ningún actividad (datos2ºtrimestre). sección Socialde por Afiliaciones Seguridad

. La distribució dels dels distribució . La

-

llocs de treball, el de 30 a 44 anys un un 30 de anys a44 el treball, de llocs 2017 el en suposa 14% el vora dels 16 de Elgrup a29 anys autonòmic. en l’àmbit i provincial rresponent co ala Baixa Ribera ala semblant bastant és ocupades persones les

100,0 % 14,4 % 43,2 % 2013 0,1% 8,5 % 0,7 % 3,8 % 4,7 % 0,7 % 5,3 % 0,0 % 1,7 % 2,9 % 0,5 % 0,5 % 1,1 % 2,2 % 3,5 % 2,4 % 2,2 % 1,6 %

LA RIBERABAIXA 100,0 % 072013-2017 2017 13,1 % 47,0 % 8,1 % 0,8 % 4,8 % 4,7 % 0,6 % 0,2 % 4,2 % 0,0 % 1,8 % 2,1 % 0,5 % 0,4 % 1,0 % 1,6 % 3,0 % 3,5 % 1,1 % 1,7 %

- 28,9 % 29,8 % 22,6 % 64,1 % 17,8 % 40,2 % 29,4 % 34,6 % 19,0 % 36,3 % 86,4 % 0,2 % -7,5 % -4,4 % -1,0 % -6,4 % 4,0 % 0,2 % 9,1 % 4,8 % ció total dels majors de 59 anys (que 59 de anys majors dels total ció l’ocupa sobre pes del reducció una és 2013,del important més canvi el edats per l’estructura amb parem 7%. un com Si 59 de anys majors 36% el 43%, 45 de iels a59 el anys

100,0 % 20,9 % 14,2 % 2013 8,9 % 5,0 % 5,9 % 1,0 % 2,6 % 0,1 % 4,1 % 1,6 % 5,8 % 0,7 % 2,3 % 1,6 % 7,7 % 4,0 % 6,2 % 4,4 % 3,0 % 2,4 % COMUNITAT VALENCIANA

100,0 % 20,7 % 14,5 % 072013-2017 2017 9,9 % 5,0 % 1,0 % 0,1 % 1,8 % 1,7 % 6,3 % 3,6 % 1,8 % 5,5 % 0,9 % 7,4 % 3,8 % 6,3 % 4,6 % 2,9 % 2,1 % -

-10,0 % 15,1 % 28,4 % 15,7 % 13,5 % 24,1 % 16,9 % 18,3 % 19,3 % 24,3 % 11,5 % 41,5 % 27,3 % -9,4 % 7,7 % 1,8 % 9,0 % 9,6 % 9,0 % 0,7 % - - - mà d’obra estrangera que treballa treballa que d’obramà estrangera (10%) (9%).i Corbera Un 47% la de Sueca de seguit aestrangers), nen 2017 el en Social correspo retat Segu ala 14% el afiliacions les de (on vora Cullera és treball de llocs els en estrangera nacionalitat de treballadors de presència més amb Elmunicipi provincial. nivell al ferior in punts quatre de imés lenciana Va Comunitat la de nivell del davall 2013, el en que igual per punts dos gera gera estran de nacionalitat treballadors 2017 el d’un 6,3% de presència la en mostren Social Seguretat a la dades les d’afiliacionsFinalment, pertribució grups d’edat. dis ala quant sinó general en ment sola no comarcal, l’ocupació de ció l’evolu marca motor de vehicles de fabricació de sector del dinàmica la que pareix Endefinitiva, municipi. al intensa bastant és també que edat, l’ocupació de de menys les persones de important increment un produeix es que alhora aAlmussafes, centrat general de creixement), con context iel (tot edat més de d’ocupats volum és conseqüència d’una caiguda del Això punts). dos (que30 creix anys de menors dels relativa importància la de augment iun punts) tres baixa (Quadre 2.6) , pràcticament , pràcticament ------

47 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 48 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS actividades sanitarias y de servicios sociales sociales servicios y de sanitarias actividades ylas ytécnicas científicas profesionales dades activi las como así transporte, del sector y el motor) de vehículos de fabricación la nuevo de (destacadamente manufacturera industria la 2013 entre empleo el y 2017,crecido destaca ha más que las en ramas alas Encuanto mico. y autonó provincial a nivel suponen que al rior supe poco un comarca la en peso un tiene que sectores estos todos de único el agricultura la 4% el es 5%. y el Pero entre agricultura y la ción construc la transporte, 8% un y el hostelería la Baixa, Ribera La de trabajo de puestos los de 13%un supone comercio el que señalar que hay relevancia, si bien no tanta tengan actividades de resto el que hace comarca la en automóvil del industria la de importancia elevada Esta ycomarcal un 36% del empleo comarcal. industria la de partes cuartas tres supone que Almussafes), en indicado, ha se ya como mente, debricación vehículos (situada de motor total fa la Baixa Ribera La en fundamental industria como aparece datos, los más desagregan se Si 2013-2017.período el en acrecentado ha y se suponedicha en valenciano), industria el ámbito que lo de encima por 33 puntos casi comarca, la de 2017trabajo de 47% el puestos los de en (que representa manufacturera industria la especialización aparece en únicamente Esta valenciano. autonómico a nivel tienen que al superior sea comarcal empleo el sobre relativo peso cuyo productivas ramas aquellas en te relativamen especializada estará Ribera Baixa 2.2 MERCADO LABORAL ------da da jorna de tipo y por contrato de ajena), tipo por cuenta por (trabajo General Régimen del cial So Seguridad ala afiliaciones las de análisis El enla comarca ytrabajo deempleo las de condiciones 2.2.5 Caracterización esta fuente, la tasa de la del temporalidad tasa empleo fuente, esta con acuerdo De laborales. condiciones las de junto de la Comunitat Valenciana. de la Comunitat junto con el en importancia su de debajo (aunque por Sueca Comunitat Valenciana Albalat delaRibera Província deValència AFILIACIONES PORTIPODECONTRATOYJORNADA real sinounespacioenblanco. valor cinco, noseindicael es menorque trabajadores afiliación de dato de Si el General. Régimen Social enel se incluyenlasafiliacionesalaSeguridad Cuadro 2.8 Sollana Llaurí Benicull deXúquer La Ribera Baixa Almussafes Fortaleny Corbera Polinyà deXúquer Cullera Riola Favara Municipios (Cuadro 2.8)

Afiliaciones Seguridad Social por tipo de contrato y por tipo de jornada (datos 2º trimestre). Fuente: Conselleria d’Economia Social contrato Fuente: Conselleria Sostenible. Sólo por tipode jornada (datos 2º trimestre). y portipode Afiliaciones Seguridad

, permite abordar la evolución evolución la abordar , permite

27,5 % 29,7 % 31,9 % 32,6 % 42,4 % 23,8 % 55,9 % 29,4 % 22,1 % 26,3 % 48,6 % 29,4 % 32,7 % 34,9 % 44,4 % (trim2) 2013

32,3 % 34,3 % 33,8 % 37,0 % 48,7 % 25,3 % 71,8 % 29,0 % 23,7 % 26,5 % 47,8 % 38,9 % 62,7 % 32,2 % 55,7 % (trim2) 2017 - - -

neiio Temporales Indefinidos -38,2 % -35,7 % (29%) (37%). ySollana Almussafes comarcal media la de debajo por (39%)ra (37%), sitúan se que ySueca mientras (49%), (56%), Ribera la de Cullera Corbe Albalat en presentan se elevadas más temporalidad de tasas las municipal, 45%. un en Anivel hecho ha lo temporal empleo el 33% del pero ritmo un y 2017, a crecido ha indefinido empleo el que ya 2013 entre comarca la en puntos dos crecido ha temporalidad La provincial. nivel del encima por ymedio punto yun Valenciana Comunitat la en existente temporalidad ala 34%, cercana 2017 en Baixa un Ribera La casi en es poral) tem de(proporción asalariados con contrato 33,1 % 17,0 % 47,0 % 49,6 % 26,9 % 54,1 % 28,8 % -0,2 % -3,0 % 7,7 % 9,5 % 1,1 % 5,4 %

147,1 % 36,5 % 36,6 % 45,2 % 21,4 % 45,0 % 60,3 % 47,3 % 30,0 % 54,3 % 13,2 % 58,8 % 47,4 % 65,5 % 7,0 %

22,3 % 19,2 % 23,2 % 29,2 % 16,8 % 19,2 % 18,4 % 19,9 % 12,2 % 18,2 % 26,4 % 21,8 % 17,6 % 40,3 % (trim2) 2013 8,3 %

23,4 % 14,6 % 24,0 % 15,9 % 30,6 % 47,8 % 29,2 % 18,5 % 17,9 % 28,6 % 21,1 % 15,6 % 39,4 % (trim2) 6,1 % 6,4 % 2017 - - cació de vehicles de motor (situada (situada motor de vehicles de cació fabri la Baixa Ribera ala fonamental aindústria com apareix dades, les 2013-2017. més desagreguen es Si l’àmbit valencià), en el i període creix en suposa que del damunt per punts 33 vora comarca, la de treball de 2017 el en senta 47% el llocs dels (que repre manufacturera indústria únicament apareix en lapecialització L’es valenciana. autonòmica escala a tenen que al superior siga quals les l’ocupació sobre relatiu de comarcal pes el productives branques les en relativament especialitzada tarà es Baixa Ribera La oaltra. branca una en l’ocupació de relativa zació l’especialit i també qual pertanyen ala productiva branca ala quant dels de de llocs la treball comarca l’estructura analitzar permeten ens (Quadreper secció d’activitat 2.7) Social Seguretat ala afiliacions Les la de comarca del’ocupació sectorial Caracterització 2.2.4 i autonòmica. provincial aescala ha hi que extracomunitaris d’estrangers proporció a la inferior nivell Europea, Unió la de països de 2017 el en comarca a la procedeix 2.2 MERCAT LABORAL - - - - -

i treball ala comarca itreball d’ocupació condicions deles 2.2.5 Caracterització Comunitat Valenciana. Comunitat la de conjunt el en tenen que tància impor la de davall per que encara socials, serveis ide sanitàries tats activi iles itècniques científiques professionals activitats les com així transport, del sector iel motor) de vehicles de fabricació la nou de ment (destacada manufacturera dústria 2013 els entre i2017, in la destaca l’ocupació crescut ha més quals les en branques ales Quant tonòmica. iau provincial aescala suposa que al superior poc un comarca ala pes un té que sectors els tots de l’únic l’agricultura 4% és el 5%. iel Però tre en il’agricultura construcció la port, 8%trans un i el l’hostaleria Baixa, Ribera la de 13% treball de llocs dels un suposa comerç el que senyalar s’ha d’as iaixò tot rellevància, tanta tinguen no d’activitats resta la que fa comarca ala l’automòbil de tria de la elevada indús La importància 36% comarcal. l’ocupació de iun comarcal indústria la de parts quartes tres suposa que mussafes), aAl s’ha ja indicat, com totalment, ------mica i provincial. De fet, mentre que que mentre fet, De iprovincial. mica autonò a escala suposa que del vall da per prou corresponien, hi Baixa Ribera la de assalariats treball de 15% del menys llocs mica dels una parcial jornada la de incidència ala Quant (37%).i Sollana (29%) a Almussafes comarcal tjana mi la de davall per situen se que tre (39%) (37%),Corbera i Sueca men (49%), (56%),ra Ribera la de Albalat a Culle més es presenten elevades temporalitat de taxes les municipal, 45%. un en Aescala fet ha ho poral tem l’ocupació 33%, del però ritme a un crescut ha indefinida l’ocupació 2013 anys els i 2017, entre que ja comarca a la punts dos crescut ha temporalitat La provincial. nivell del damunt per i mig punt i un lenciana Va Comunitat ala ha hi que ralitat tempo ala 34%, un quasi propera 2017 el en Baixa Ribera a la ral) és tempo contracte amb d’assalariats de l’ocupacióporalitat (proporció tem de taxa la font, la amb D’acord l’evolució de les condicions laborals. da jorna de tipus i per contracte de tipus per d’altri), compte per ball (tre general règim del Social retat Segu a la L’anàlisi afiliacions les de (Quadre 2.8) (Quadre 2.8) , permet abordar abordar , permet , en el 2017 el , en ------cresquera a la comarca el triple, un un triple, el comarca ala cresquera registrat l’atur que suposar va crisi 2007 anys i2013, els Entre forta la recuperació. la de i inici crisi de cent re període el en Baixa Ribera ala ció desocupa la de variació la comentar pació i Formació (SERVEF) permeten Valenciàcionades pel Servei d’Ocu propor registrat d’atur xifres Les ala comarca l’atur de registrat Caracterització 2.2.6 dència una mica superior al 6%. al superior mica una dència inci una amb i Sollana, Almussafes (31%).Sueca ha hi davall per Molt parcial, a jornada treball de llocs de 39% del més amb Cullera, situen se iautonòmica comarcal mitjana la de damunt Per municipal. escala a importants diferències presenta que i variables) reduïdes jornades de tracta es si sobretot blemàtiques, pro treball de i condicions adequat vida de nivell un permeten no que salaris comportar pot que mesura (en la laboral precarietat de dicador 2013 anys els entre i 2017.punts In cinc quasi s’ha reduït Baixa Ribera la la de incidència la parcial, jornada a augmentat oha s’ha mantingut plis am més territorials àmbits els en ------

49 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 50 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS Cuadro 2.9 PARO REGISTRADOSEGÚNSEXO sitúan se yautonómica comarcal media la de encima Por municipal. a nivel diferencias tantes impor y variables) reducidas jornadas presenta de trata se si todo sobre problemáticas, bajo un adecuado de y vida nivel condiciones de tra permiten no que salarios comportar puede que (en medida la laboral precariedad de indicador 2013 entre y 2017. puntos cinco casi cido Este redu ha se Baixa Ribera la en parcial, jornada ha o mantenido la aumentado incidencia de la se amplios más territoriales ámbitos los en que mientras hecho, De yprovincial. autonómico a nivel supone que lo de debajo por bastante jornada, de tipo adicho correspondían Baixa ra Ribe La de asalariados trabajo de puestos los (Cuadro 2.8) parcial jornada la de incidencia ala En cuanto 2.2 MERCADO LABORAL Província València Comunitat Valenciana Sueca Sollana Riola Polinyà deXúquer Llaurí Fortaleny Favara Cullera Almussafes Benicull deXúquer Corbera Albalat delaRibera La Ribera Baixa Municipios

Paroregistradosegúnsexo (a31demarzocadaaño).Fuente:Servicio ValencianodeEmpleoyFormación(SERVEF)

, en 2017, en 15% del menos algo de

198.345 95.784 2007 2984 1026 1017 129 106 199 121 81 86 64 33 99 23

Total paroregistrado - - - - 293.973 591.125 2013 9243 3398 2571 ple, un incremento similar de ple, al de un la incremento provincia tri el comarca la en creciera registrado paro el que 2007 supuso y 2013,Entre crisis fuerte la de crisis e inicioreciente de la recuperación. del desempleo en La Ribera en Baixa el período variación la comentar (SERVEF)permiten ción y Forma Empleo de Valenciano Servicio el por proporcionadas registrado paro de cifras Las enla comarca registrado paro del 2.2.6 Caracterización incidencia algo superior al 6%. una con y Sollana, Almussafes encuentran se (31%). Sueca parcial, a jornada debajo por Muy trabajo de 39% puestos del de más con Cullera, 472 241 261 165 135 267 114 816 458 345

208.164 420.710 2017 6186 2223 1909 303 143 182 197 472 226 266 97 78 90

151,9 % 198,0 % 206,9 % 209,8 % 2007-13 180,2 % 231,2 % 265,9 % 222,2 % 157,8 % 309,1 % 152,8 % 310,1 % 278,5 % 248,5 % 395,7 % Variación relativaparoregistrado

- 28,8% - 29,2% 2013-17 -33,1 % -35,8 % -40,7 % -34,6 % -30,3 % -41,2 % -42,2 % -41,9 % -26,2 % -25,7 % -34,5 % -21,1 % -42,2 %

- - 071 072013 2007 2007-17 112,1 % 117,3 % 107,3 % a los hombres. a los frente paro del salida la en rezagadas quedan mujeres y las crisis, la de inicio al estaba lo ya aunque reciente, expansivo período el en zado femini ha se desempleo el tanto, 49%. lo el Por álgidomomento de la en crisis 2013 suponían 2017, en registrado 57%paro del el en cuando el representan mujeres Las crisis. la de inicio siendo algo más del al doble de la que existía 2017 en sigue registrado paro de cifra la que es global resultado El y autonómico. provincial a nivel experimentada a la superior parte, cera ter una en registrado paro del reducción una delaumento empleo desde 2013 ha permitido na Valencia Comunitat la de al y superior València 134,9 % 116,7 % 124,7 % 136,4 % 119,8 % 128,3 % 291,3 % 137,2 % 66,3 % 51,6 % 85,8 % 87,7 % (Cuadro 2.9) (Cuadro

61,3 % 60,3 % 63,7 % 53,5 % 65,1 % 65,5 % 77,8 % 65,6 % 57,6 % 73,6 % 58,6 % 66,1 % 65,7 % 60,9 % 74,4 % Tasa feminizaciónparoregistrado . Por otra parte, la coyuntura de de coyuntura la parte, otra . Por

50,3 % 50,0 % 49,0 % 48,2 % 46,8 % 46,1 % 51,0 % 47,3 % 46,7 % 58,4 % 48,1 % 47,8 % 44,3 % 50,9 % 57,8 %

57,8 % 57,8 % 57,0 % 55,4 % 56,8 % 60,1 % 52,7 % 52,6 % 60,3 % 69,0 % 54,6 % 61,1 % 61,3 % 61,1 % 65,5 % 2017 - - - INCIDENCIA DELPAROREGISTRADOSOBRELAPOBLACIÓNDE15YMÁSAÑOS,SEGÚNSEXO quan en el moment àlgid de la crisi crisi la de àlgid moment el en quan 2017, el en 57% registrat l’atur de el de la crisi. Les dones representen al’inici havia hi que la de doble del més 2017 mica una sent continua el en registrat d’atur xifra la que és global Elresultat i autonòmica. provincial al’experimentada escala a superior part, tercera una en trat regis l’atur de reducció una permés 2013 del des l’ocupació de ment ha d’aug conjuntura la banda, D’altra Valenciana (Quadremunitat 2.9) Co la de al isuperior València de similar alincrement de la província Cuadro 2.10 2.2 MERCAT LABORAL Sueca Sollana Riola Província València Corbera La Ribera Baixa Comunitat Valenciana Cullera Benicull deXúquer Almussafes Polinyà deXúquer Llaurí Albalat delaRibera Fortaleny Favara Municipios

Paroregistradoa31demarzoporsexo/Población15añosymássexo.Fuente:ElaboraciónpropiacondatosServicioValencianoEmpleoFormación(SERVEF)PadrónMunicipal Continuo(INE).

- - - . 4,5 % 4,7 % 4,3 % 4,2 % 3,2 % 5,4 % 2,9 % 3,9 % 5,0 % 3,5 % 3,0 % 4,1 % 5,5 % 3,8 % 6,1 % oa Hombres Total a escales inferiors a la província (de província ala inferiors a escales l’EPA de fiable és no l’explotació que i aturada), està tant, i, per ocupació busca que part la a saber per tiva la conéixer població ac requereix (que d’atur taxa la estimar meten SERVEF per el no proporciona que registrat d’atur dades les que Atés l’eixida de l’atur dels davant homes. i les donesen queden ressagades crisi, la de a l’inici estava ho ja que ra enca en elrecent, expansiu període s’ha feminitzat desocupació la tant, 2013 el en 49%. el Per suposaven

Incidencia paro2007 3,5 % 3,8 % 3,1 % 2,9 % 3,0 % 3,7 % 1,5 % 1,7 % 4,1 % 2,5 % 2,3 % 2,8 % 3,7 % 3,2 % 3,3 %

Mujeres 5,4 % 5,7 % 5,5 % 5,5 % 3,3 % 7,2 % 4,4 % 6,1 % 5,9 % 4,5 % 3,7 % 5,3 % 7,3 % 4,4 % 8,8 %

- - - 13,5 % 13,6 % 13,1 % 13,7 % 11,0 % 15,5 % 11,9 % 11,2 % 12,4 % 13,2 % 15,0 % 14,1 % 14,9 % 13,3 % 12,9 % Total 2007, mica una crisi, la de a l’inici l’any que, veure podem dites, cions precau les Amb activa. població la l’EPA, sobre l’EPA que ja calcula es estima que d’atur taxa ala inferiors 2.10) l’INE de (Quadre continu municipal padró el proporciona que anys més i quinze de persones de dades les registrat l’atur amb a comparar per areferència com utilitzem fer-ho, a Per treballar. de edat en població a la respecte registrat l’atur de cia municipal), hem calculat la incidèn aescala estimacions ha hi no fet,

. Les dades són evidentment . Les dades són evidentment Incidencia paro2013 13,8 % 13,7 % 13,5 % Hombres 14,2 % 12,0 % 16,3 % 11,7 % 13,0 % 12,5 % 16,8 % 15,0 % 16,1 % 13,9 % 10,8 % 9,5 %

13,2 % 13,5 % 12,8 % 13,1 % 10,0 % 14,6 % 12,1 % 11,8 % 13,9 % 13,0 % 13,2 % 13,2 % 13,7 % 12,7 % 14,9 % uee oa obe Mujeres Hombres Total Mujeres

- - 10,7 % 11,0 % 10,1 % 10,8 % 11,6 % 11,1 % 10,8 % 10,7 % 10,7 % afectats (8%), font. la amb d’acord afectats menys els iSollana Almussafes són i treballar, de edat en població la bre so la de incidència l’atur registrat a quant municipis entre diferències Valenciana. No hi hamunitat grans Co ia la provincial l’àmbit en tent al’exis inferior punt un però crisi, la a previ nivell del damunt per encara 10%, al fins reduït s’havia registrat 2016 el i en l’atur de incidència la 2013 el en aturada, 13%un estava Baixa Ribera la de anys imés ze quin de 4% població del la de més 8,1 % 8,6 % 9,7 % 7,8 % 9,5 % 8,8 %

Incidencia paro2016 10,5 % 10,8 % 11,9 % 10,2 % 9,7 % 9,9 % 9,4 % 8,1 % 7,3 % 8,3 % 8,8 % 6,1 % 7,5 % 9,0 % 7,9 %

11,6 % 12,0 % 10,8 % 11,0 % 12,5 % 11,1 % 11,5 % 13,0 % 10,4 % 11,3 % 13,7 % 8,9 % 9,0 % 9,4 % 8,7 % - - - -

51 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS 52 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS demos ver que, en el año 2007, año el en que, ver demos la de inicio al precauciones, po población Con estas activa. la sobre calcula se EPA, la esta que ya estima que paro de tasa ala inferiores evidentemente 2.10) INE del (Cuadro Continuo Municipal Padrón el proporciona que años más 15 de y personas de datos los registrado paro el con comparar para referencia como lizamos uti ello, Para trabajar. de edad en población la a respecto registrado paro del incidencia la do calcula hemos municipal), anivel estimaciones existen (de no hecho, provincia a la inferiores aniveles fiable EPA la de resulta no explotación la y que desempleada), está y, tanto, por empleo buscando está que parte la saber para activa población la conocer (que requiere paro de tasa la estimar SERVEF permiten el no proporciona que registrado paro de datos los que Dado 2.2 MERCADO LABORAL . Los datos son son datos Los . - - - trados en La Ribera Baixa, las personas de 25 de personas las Baixa, Ribera La en trados regis 10% un parados 25 suponían los de años 2.11) (Cuadro edad de grupos por registrado paro el renciar dife SERVEF permiten del datos los último, Por fuente. esta con (8%), acuerdo de afectados menos los y Sollana blación en edad de trabajar, siendo Almussafes po la sobre registrado paro del incidencia a la cuanto en municipios entre diferencias grandes No hay Valenciana. Comunitat la y en provincial ámbito el en existente al inferior punto un pero crisis ala previo nivel 10%, del encima por aún el hasta reducido había se registrado paro del 2013 en rada, 13% un 2016 y en incidencia la pa estaba Baixa 15 Ribera La de años y más de 4% población del la más de poco un crisis, . En el año 2013, año . En el de menores los - - - - respecta a los colectivos más afectados. más colectivos alos respecta que lo por como general anivel tanto comarca, de deen desempleo reducción términos en la recorrer por camino queda aún que lo con igual, por edad de grupos los todos de desempleo del mejorando empleo de la no situación está reciente aumento el Endefinitiva, años. 44 de losducido mayores con menor entre intensidad re ha se registrado paro el tanto, lo Por años. 25 de a44 grupo del particularmente edad, nor me de grupos los de importancia la reducido ha 2017), en se que total del mientras mitad la de más representar (hasta años 44 de mayores los de registrado paro el en peso el aumentado 2013 38%. el Entre casi años 44 de y 2017 ha 52% mayores el ylos representaban años a 44 - - DISTRIBUCIÓN PAROREGISTRADOPORGRUPOSDEEDAD nes de 25 a 44 anys representaven representaven 25 de nes anys a 44 perso les Baixa, Ribera a la gistrats re 10% un aturats dels suposaven L’any 2013, 25 de anys menors els d’edat (Quadre 2.11) grups per trat l’atur diferenciar regis permeten SERVEF del dades ,les Finalment Cuadro 2.11Paroregistradosegúngruposdeedad(a31marzocadaaño).Fuente:ServicioValencianoEmpleoyFormación(SERVEF).MinisterioSeguridadSocial(enero 2017). 2.2 MERCAT LABORAL Sollana Província València Comunitat Valenciana Sueca Favara Cullera Riola Fortaleny Llaurí Polinyà deXúquer Almussafes Albalat delaRibera Corbera Benicull deXúquer La Ribera Baixa Municipios

Menos de25 10,0 % - - - . 11,9 % 10,4 % 12,1 % 13,6 % 10,5 % 10,5 % 8,9 % 8,8 % 9,8 % 7,9 % 8,6 % 9,5 % 8,4 % 7,3 % reduït la importància dels grups grups dels importància la reduït 2017), el en s’ha que total mentre del mitat la de més a representar (fins anys 44 de majors dels trat regis l’atur en pes el augmentat ha 2013 anys els 38%. el Entre i2017 vora anys 44 de 52% majors el i els

2013 (a31deMarzo) 25 a44años 51,2 % 50,2 % 52,1 % 54,4 % 52,5 % 57,3 % 48,9 % 52,4 % 50,8 % 54,8 % 48,1 % 53,3 % 50,9 % 53,7 % 51,3 %

- 45 ymásaños 39,8 % 41,0 % 37,8 % 37,8 % 33,7 % 34,9 % 39,0 % 39,7 % 36,8 % 39,4 % 40,7 % 38,3 % 38,6 % 34,2 % 38,2 % situació de desocupació de tots els els tots de desocupació de situació la millora no l’ocupació de recent l’augment En definitiva, anys. 44 de majors els entre intensitat poca més amb s’ha reduït registrat l’atur tant, Per 25 de anys. a44 grup del de particularment edat, menys

Menos de25 10,3 % 11,5 % 10,0 % 11,0 % 10,9 % 7,2 % 7,1 % 8,0 % 8,3 % 7,2 % 6,3 % 9,3 % 7,6 % 7,2 % 8,2 %

2017 (a31deMarzo) neral com pel que fa als col als fa que pel com neral ge a escala tant comarca, a la pació desocu de reducció de termes en afer camí ha hi encara tant per ra, mane mateixa la de edat de grups més afectats. 5a4 ñs45ymásaños 25 a44años 41,9 % 41,3 % 41,6 % 43,2 % 48,3 % 41,9 % 40,6 % 39,6 % 45,6 % 28,2 % 45,1 % 32,0 % 45,6 % 43,0 % 42,5 %

50,9 % 51,6 % 50,3 % 52,1 % 48,5 % 45,5 % 50,9 % 45,1 % 52,8 % 59,8 % 43,4 % 61,5 % 44,4 % 46,0 % 46,6 % . lectius lectius - - -

53 II. RECURSOS HUMANOS II. RECURSOS HUMANS Arrossar de la Ribera Baixa Autor: ESTEPA III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI 3. AGRICULTURA Y GANADERÍA

3.1 El sector agrario en la Ribera de caquis y 135 de otros frutales (melocotone- duda uno de los mayores patrimonios del espa- Baixa: La tierra del arroz ros, granados, kiwis…) que han venido a ocupar cio agrícola valenciano. Los campos se inundan terrenos que antes estuvieron dedicadas a totalmente dos veces al año, una durante el oto- La Ribera Baixa es una perfecta llanura aluvial hortalizas, que han visto reducir su extensión ño, en que se convierte en estación de reposo interrumpida sólo por las sierras de Cullera jun- desde las casi 6.000 hectáreas de 1959 a las para las aves procedentes del Norte de Europa, to al mar y de Corbera por su flanco meridional. menos de 900 reservadas actualmente, la ma- y otra a partir del mes de abril, cuando tiene Esto hace que la superficie agrícola útil alcance yoría en los términos de Almussafes, Sollana, lugar la siembra del arroz que crecerá duran- aquí los mayores porcentajes (73 %) con res- Cullera y sobre todo, Sueca. En los dos últimos te los meses de estío para ser cosechado en pecto a la superficie total de toda la provincia de destacan los campos practicados en la arena septiembre. Su valor patrimonial es ya de por sí València. Buena parte del actual suelo cultivado de la restinga litoral, unas veces protegidos de elevado, y aún lo es más por si vinculación con el fue en su día ganado a los pantanos y al lago de la arena arrastrada por el viento mediante pan- Parque de la Albufera y su función capital en el la Albufera mediante aterramientos con el obje- tallas de cañizos, otras en invernaderos de plás- sostenimiento de la biodiversidad. tivo de ampliar la producción de arroz. El arro- tico, como ocurre en El Perello, especializados zal sigue siendo hoy el elemento paisajístico y en el cultivo intensivo de tomates, pimientos, El Parque Natural de la Albufera, compartido por económico que mejor se identifica con la Ribera berenjenas, melones, etc, que gozan de buena las comarcas de l’Horta de València y la Ribera Baixa, aunque en sentido estricto este calificati- fama en toda España. (Cuadros 3.1, 3.2, 3.3 y Baixa, es extiende entre la ciudad de València y vo sólo debería ser aplicable a tres municipios, 3.4, Figuras 3.1 y 3.2) la montaña de Cullera, sobre una superficie de Juan Piqueras los de Sueca, Cullera y Sollana, que por sí solos 21.120 hectáreas, de las que más de 15.000 son suman 10.290 hectáreas de las 11.370 que hay de suelo agrícola (arroz, naranjas y hortalizas), dedicadas al arroz en toda la comarca. En todos 3.2 El arrozal: granero alimenticio 3.100 corresponden al lago y las otras 3.000 se los otros nueve municipios el arrozal está ya y paisaje cultural reparten entre la masa boscosa de la Dehesa muy en inferioridad, si es que no ha desapareci- del Saler y los espacios urbanos y de ocio, inclui- do totalmente (caso de Almussafes) frente a los El cultivo y paisaje del arroz, con sus cambios das las playas y el Campo de Golf del Parador árboles frutales (naranjos, caquis…). estacionales de color, su perfecto y asombroso Nacional de El Saler. En total, la superficie sus- sistema de irrigación, su alto valor histórico y ceptible de actividades agrarias, si añadimos la Vista en su conjunto la agricultura de la Ribera su ligazón a un parque natural y cultural, es sin pesca en el lago, viene a representar el 85 % de Baixa ocupa unas 20.000 hectáreas, una déci- ma parte menos que hace veinte años debido al crecimiento urbano e industrial (Almussafes, EVOLUCIÓN DE LA SUPERFICIE CULTIVADA. HECTÁREAS Cullera, Sueca..) y a la ampliación de las infraes- Año Cultivada Arroz Cítricos Caqui Otros frutales Hortalizas tructuras viarias (autovía y ferrocarril). A las ya 1959 22.400 13.000 3.404 - 50 5.946 citadas 11.370 sembradas de arroz, hay que 1995 22.323 11.600 8.548 - 71 2.100 añadir otras casi 7.200 de cítricos, más del do- 2016 20.060 11.367 7.174 444 135 820 ble de las que había hace cincuenta años, 444 Cuadro 3.1 Fuentes: Cámaras Agrarias 1959 y Conselleria d’Agricultura 1995-2016

56 el seu moment guanyat als pantans pantans als guanyat moment seu el en ser va conreat sòl l’actual de part Bona València. de província la tota de total superfície ala fa que pel (73%) alts més percentatges els ací abaste útil agrícola que la superfície fa Açò meridional. flanc pel Corbera ide mar vora Cullera de serres les per només interrompuda perfecta al plana una és Baixa Ribera La del’arròs terra La ala Baixa: Ribera 3.1 agrari El sector RAMADERIA I AGRICULTURA 3. Cuadro 3.2 SUELO PRODUCTIVO Almussafes Favara Cullera Corbera Albalat delaRibera Polinyà deXúquer Llaurí Fortaleny Riola Sollana C.Valenciana Sueca Benicull deXúquer Comarca/Provincia Provincia Comarca Municipios

(1) Fuente:IVE(2009). (2) Fuente:COPUT(1995)ySIOSE(2005).(*) No disponemosdeestosdatosparaelconjunto delaComunidadValenciana.

895.434,36 436.010,03 19.078,57 1.097,83 3.080,95 3.171,93 8.052,46 1.009,4 185,09 236,95 782,53 374,95 302,73 545,62 238,13 4,37 % . luvial luvial a% Ha Total

en inferioritat, si és que no ha des ha no que és si inferioritat, en molt està ja l’arrossar municipis nou altres els En tots comarca. la a tota 11.370 al’arròs dedicades ha hi que 10.290 les de sumen hectàrees i Sollana–, que –Sueca, Cullera pis munici atres d’aplicar-se hauria només qualificatiu el estricte sentit en que encara Baixa, Ribera la amb bé més s’identifica que econòmic i paisatgístic l’element hui encara L’arrossar d’arròs. és producció la d’ampliar l’objectiu amb rraments ate mitjançant l’Albufera de llac i al 38,48 68,85 40,34 21,99 19,57 49,78 76,82 85,23 82,03 57,03 80,81 54,14 40,03 86,99 68,06 -

148.489,16 267.753,88 18.337,41 Superficie cultivada(1) 1.092,31 2.947,95 3.068,48 12,34 % 7.882,6 872,81 216,32 718,79 488,39 150,49 295,26 233,51 Ha 370,5 Regadío

29,91 96,12 34,07 91,29 98,81 99,50 91,85 89,51 81,31 95,68 86,47 97,53 96,74 97,89 98,06 % -

287.520,89 627.680,5 - - - 741,16 136,59 103,45 169,86 0,26 % Ha 20,63 57,23 63,74 5,52 4,45 34,6 7,47 4,62 133 gir-ne vora 7.200 del vora més gir-ne cítrics, de 11.370 afe cal d’arròs, sembrades esmentades ja Ales ferrocarril). i (autovia viàries infraestructures les de Sueca) ial’ampliació Cullera, (Almussafes, iindustrial urbà ment creixe del a causa anys vint fa que menys part desena una hectàrees, 20.000 unes ocupa Baixa Ribera la de l’agricultura conjunt, el en Vista caquier…). (taronger, fruiters arbres dels davant safes) (cas d’Almus totalment aparegut Secano

70,09 65,93 10,49 18,69 13,53 3,88 8,71 1,19 0,50 8,15 4,32 2,47 3,26 1,94 2,11 % -

u lvd lvd oeaaBj Muybaja Baja Moderada Elevada Muy elevada 93,01 33,28 6,88 9,50 5,00 8,05 0,05 - (*) ------

41,89 27,71 95,09 85,19 67,54 93,61 64,09 93,43 17,46 6,99 3,73 100 100 100 - (*) - Capacidad agrícola(%)(2)

- - - 47,73 47,33 27,46 25,06 62,90 82,36 unes vegades protegits de l’arena l’arena de protegits vegades unes litoral, restinga la de al’arena ticats prac camps els destaquen darrers dos Enels Sueca. isobretot, llera Cu Sollana, d’Almussafes, termes als part major la actualment, des 1959 900 de reserva menys ales de 6.000 vora hectàrees les de sió l’exten reduir vist han quals les ses, ahortalis dedicats estaven abans que terrenys ocupen han que kiwi…) magraner, (bresquillera, fruiters i135 caquier de 444 anys, d’altres cinquanta fa havia hi que les de doble 6,57 - (*) ------

14,28 0,21 1,47 0,67 - (*) ------

14,81 2,91 0,91 1,38 3,44 6,39 0,10 - (*) ------

cualificada 0,25 0,16 0,75 0,09 0,03 - (*) No ------

57 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI 58 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI para la conservación del lago de la Albufera. Albufera. la de lago del conservación la para y ambiental cultural valor su hoy por hoy es zal del La mayor arro defensa despilfarro. téntico au un como algunos por considerado es agua de consumo alto Y su invernaderos. etc.) en to, pimien (tomate, hortícolas cultivos los de a la 10 y hasta ó 15 inferior naranjo del la que veces mitad la superficie de unidad por es arroz de cosecha la de bruto Elvalor especial. significado un aquí alcance arrozal el que hacen Natural, Parque de condición y la aves, de caza la como actividades, otras con relación estrecha Su 300 unos Hm3 en anuales. estimadas desagüe, el proporciona le que hídricas aportaciones las dean, de dependen hoy para su supervivencia bor la que humedales y los ella, de queda que o lo Albufera, propia La Cullera. de montaña y la Valencia) de ciudad la de puertas (en mismas las Turia del Cauce Nuevo el entre media que pacio es el todo a cubrir vuelve agua de superficie la (más 13.000 de y extensión hectáreas) mitiva pri su recobrar parece antaño de lago gran el totalmente, inundan se abril yde noviembre de meses los en cuando hoy, XVIII. eso Por siglo del mediados hasta lago fueron arroz de campos actuales los de parte mayor La clara. bien es Parque, del natural elemento principal bufera, Al la de lago yel arrozal el entre simbiosis La mismo. del yturística pesquera agrícola, humana impronta fuerte la dada cultural”, que “par como bien más catalogado ser podría que caso un ante estamos que lo por Parque, el todo GANADERÍA Y AGRICULTURA 3. ------campos para que sirva de abono una vez redu vez una abono de sirva que para campos mismos los sobre última esta y vierten paja la de grano el separan que cosechadoras grandes de medio por actualmente realiza se Alicantina, Marina la y de periféricos secanos los de tes proceden segadores jornaleros de masa gran a una septiembre en atraía cincuenta años los que maquinaria. hasta mediante La recolección, campo el en semilla la de directa siembra la por sustituido sido ha cultivo, de campos alos mayo de mes el durante manualmente trasplantados eran luego que previos, planteles de sistema Elantiguo facetas. sus todas casi en canizadas me actualmente hallan se cultivo de labores Las rendimientos ylos cultivo de tareas Las Cuadro 3.3 ESTRUCTURA DELAPROPIEDAD Almussafes Albalat delaRibera Riola Polinyà deXúquer Llaurí Fortaleny Favara Cullera Corbera Sueca Sollana Provincia Comarca/Provincia C.Valenciana Comarca Benicull deXúquer Municipios

Fuente: IVE,CensoAgrario(2009).

Nº Explotacionesagrícolas 119.612 67.774 7,20 % 4.883 1.359 - - - 298 194 134 492 145 150 793 439 114 679 86

ciano, llamados en su día por el régimen franquis régimen el por día su en llamados ciano, dedonde valen origen hay muchos propietarios yen 1945 de Guadalquivir del tir Marismas las en apar creados yCádiz, Sevilla de arrozales los en 40 hectáreas casi alas frente 4hectáreas nas ape de es explotaciones las de medio El tamaño yagosto). julio de (meses miento creci pleno en está cereal el cuando efectúan se que salvaje, arroz del eliminación yla carda es la como tareas algunas manuales siendo ahora Sólo por siguen las avionetas. sustituidos han sido abandonados métodos, los antiguos (fumigaciones) fitosanitarios tratamientos los También para fuego. del medio por aceniza cida Tamaño medio(Ha) 3,91 7,49 6,44 2,81 2,15 3,89 1,77 2,23 2,09 2,63 2,50 2,30 2,09 5,93 4,67 ------sosteniment de la biodiversitat. sosteniment el en té que cabdal funció i la bufera l’Al de parc el amb vinculació la per més és ho iencara elevat, mateix si per és ja patrimonial Elvalor bre. setem al a segar-lo per d’estiu sos me els durant creixerà que l’arròs de sembra la lloc té l’abril, quan de a partir altra iuna d’Europa, nord del procedents aus a les per repòs de estació en converteix es què en tardor, la a l’any, durant una vegades dos totalment s’inunden camps Els valencià. l’espai agrícola de portants im més patrimonis dels un dubte sens és icultural, natural parc a un lligam i el alt històric valor el gació, d’irri sistema i sorprenent perfecte el estacionals, color de canvis els amb l’arròs, de ipaisatge El cultiu cultural ipaisatge alimentós 3.2 L’arrossar: Graner RAMADERIA I AGRICULTURA 3. 3.4, Figures 3.1 i3.2) (Quadres 3.1, Espanya. tot 3.2, 3.3 i en fama bona tenen que etc., meló, siu albergina, de pimentó, tomaca, en inten el cultiu relló, especialitzats Pe al ocorre com plàstic, de nacles hiver en altres canyís, de pantalles mitjançant vent pel arrossegada ------que hi ha entre el nou llit del Túria Túria del llit nou el entre ha hi que l’espai tot acobrir d’aigua torna 13.000 superfície i la hectàrees) (més de primitiva l’extensió cobre re que pareix d’antany llac gran el totalment, i d’abril s’inunden vembre no de mesos els en quan hui, això XVIII. Per segle amitjan fins llac ser van actuals d’arròs camps dels part major La clara. ben és parc, del ral de l’Albufera, principal element natu llac iel l’arrossar entre simbiosi La té. que i turística pesquera agrícola, humana empremta forta la atesa cultural, aparc com aïna més logat cata ser podria que d’un cas davant som cosa qual la per parc, el tot de 85% el representa llac, al pesca la afegim si agràries, d’activitats ble suscepti superfície la ler. Entotal, el camp de del golf parador del Sa i platges les i d’oci, incloses urbans espais iels Saler del Devesa la de boscosa massa la entre parteixen 3.000 re es altres iles llac al ponen 3.100 i hortalisses), taronja corres 15.000de (arròs, agrícola sòl de són 21.120 més quals les de hectàrees, de superfície una sobre Cullera, de muntanya i la i casal cap el entre s’estén Baixa, Ribera ila València de l’Horta de comarques les per partit com l’Albufera, de natural parc El ------estimades en uns 300 uns en hm estimades desguàs, el proporciona que ques hídri aportacions les de sobreviure a per hui depenen voregen, la que ys maren iels queda, que oel Albufera, mateixa La Cullera. de muntanya la València) de i portes (a mateixes les ta de la llavor al camp mitjançant mitjançant camp al llavor la de ta direc sembra la per s’ha substituït cultiu, de camps als maig de mes el durant manualment trasplantaven es després que previs, planters de L’antic facetes. sistema les totes quasi en mecanitzades tualment ac troben es cultiu de faenes Les i els rendiments cultiu de faenes Les l’Albufera. de llac del conservació la a per iambiental cultural valor el ara com ara és l’arrossar de defensa jor ma La malbaratament. autèntic un és d’aigua necessita que alt consum el que considera qui ha I hi vernacles. hi etc.) en pimentó, (tomaca, tícoles hor cultius dels ala inferior gades ve oquinze adeu ifins taronger del la que mitat la superfície de unitat per és d’arròs collita la de brut lor Elva especial. significat un ací tinga l’arrossar que fan natural, parc de d’aus, condició ila caça la com tats, activi altres amb L’estreta relació 3 anuals. ------7,7 al Delta de l’Ebre. Si tenim també 7,7 també tenim Si l’Ebre. de Delta al a a12,4 aExtremadura, hectàrees, a 17,5 baixa ja mitjana l’explotació recent, més molt creació de siguen que encara i Zaragoza, A Huesca colonització. aquella marxa en sar a po per franquista règim pel vors d’origen lla taris valencià, cridats propie molts ha hi i on Guadalquivir 1945 de del marenys a partir als creats iCádiz, Sevilla de arrossars als 40 hectàrees vora les de davant hectàrees a4 arriba no és tacions explo les de mitjana grandària La (mesoscreixement de juliol i agost). ple en està cereal el quan fan es que salvatge, l’arròs ieliminar birbar ara com faenes quantes manuals unes Només sent continuen avionetes. les per ara substituïts mètodes, antics els s’han abandonat gacions) (fumi fitosanitaris tractaments als També foc. per del mitjà per cendra a d’abonament reduïda una vegada servisca perquè camps mateixos als i l’aboquen palla la de gra el ren que diu com el nom sepa trilladores segadores grans de mitjà per ment actual fa es Marina, la ide fèrics dels secans peri procedents dors sega de jornalers massa una gran setembre al atreia cinquanta anys als fins que sega, La maquinària. ------

59 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI 60 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI del Parque de la Albufera podía recibir por cada cada por recibir podía Albufera la de Parque del arrocero un que máxima 2004año al ayuda la Cona anterioridad mejorar sus explotaciones. incentivan yle cultivo este por económico rés inte el arroceros alos devuelven que notables muy mejoras unas años últimos los en nocido co han arroz del cultivo al europeas ayudas Las UE. la en rige que la con acorde ymercados cios pre de política una de adopción la como así paña, Es de arrocera superficie la restringía que Cotos de o Ley cultivo de normas las de liberalización una impuesto ha se parte, otra De largo. grano de arroz el por inclinando más comunitario, do merca del demanda ala arroz su de adaptación una valenciana parte 1993, por exigiendo viene en Europea Unión la de creación la todo, sobre 1986 en CEE ala España de y, incorporación La Europea Unión la en España de integración la de efectos Los 12’4 de ser llega Cádiz superior. veces y Sevilla yen cinco por multiplica se Aragón en al se cuádruple, acerca doble, en Extremadura el casi de es Ebro del Delta el en que cantidad 7.560 de medio bruto explotación, por cio euros benefi un aobtener viene valenciano productor un que es final resultado el arroz, del precio y el hectárea por unitarios rendimientos los cuenta en también tenemos Si Ebro. del 7’7 Delta el en a17’5 a12’4ya a hectáreas, Extremadura, en baja media explotación la reciente, más mucho creación de sean aunque yZaragoza, Huesca En colonización. aquella marcha en poner para ta GANADERÍA Y AGRICULTURA 3. ------bilidad y la necesidad de recurrir a las ayudas bilidad y de la recurrir necesidad renta escasa su de derivados los son como de Europa algunos débiles en puntos el resto como presenta, València en arroz del El cultivo del sector arrocero sector del débiles 3.3 puntos Los 6’35 tonelada. Tm/ha por 75 de euros arazón de media cosecha una de base la sobre timada es arroz, de producción ala 476ayuda de son no) si otros y los como cultiva se si tanto ben (seperci desacoplados 648 que son los ha, de a1.126 eleva se ayuda la de montante el no E/ valencia arrozal del caso En el anterior. rencia refe de período un durante percibidas directas ayudas las de función en calculan se que ricos” histó “derechos unos de función en productor a cada asignados son Único Pago al derechos Los general. tipo de requisitos otros y cumpla adecuadas producción de unidades las de ga (desaclopado)produzca y siempre que dispon anual,de carácter con independencia de lo que única una ayuda o ganadero) recibirá (agricultor productor cada que el por Único, Pago de nado de denomi ayudas el sistema se estableció te 2006 finalmen cuando hasta fue no E/ha, pero a1.123Bruselas de ayuda la elevar templaba con ya año mismo aquel iniciada reforma La Natural. Parque el preservar para abonado y de fitosanitarios tratamientos los en mínimos tos requisi unos con 330 cumplía si UE yotros la de 334 660 unos de euros: era cultivada hectárea ------ra intensiva bajo invernadero. invernadero. bajo intensiva ra horticultu la en 20.000 obtenerse pueden que casi yalos 6.000-8.000 cítricos los de euros los con compara se si cosa poca bien euros, a 2.000 torno en hectárea por bruta renta una a 0’27 da que lo torno - 0’35 kilo, en el se euros desde variaciones 1993,han sufrido situándo apenas origen en arroz del precios Los ducción. pro la de bruto valor el con actualmente ponde corres se no agua de consumo elevado Este por unidad de superficie bruta rentabilidad Baja Turia y Segura. ríos los de al similar tanto por caudal un segundo, m3 por 15’3 de concesión 1.300una tiene naranjos, de y arroz de 6.000 unas hectáreas riega que ca, Sue de Acequia la muestra: Otra habitantes. de 1’2suman que millones apoblaciones urbano abastecimiento da yse yhortalizas naranjos de 60.000 otras hectáreas riegan se valencianas tierras en sólo Júcar, que el río con del caudal el todo de parte cuarta a la equivalentes agua, de 460 unos Hm3 aconsumir vienen Parque del 13.000 arroz las de que supone Esto hectáreas 8.000. unos sólo de 16.000 citricultura la yen de es intensiva horticultura la en que mientras 36.000 de es m3 año, al arrozal de hectárea una para agua de dotación de estimado módulo El se le añademediterránea el problema del agua. fachada su de todo y sobre España de concreto caso el en además, Pero Asia. de importarlo to bara más mucho sería que el en internacional marco un en mantenimiento, su para públicas ------I RAMADERIA I AGRICULTURA 3. en 1986 i, sobretot, la creació de de creació la 1986en i, sobretot, CEE a la d’Espanya incorporació La Europea Unió ala d’Espanya integració la de efectes Els 12,4 de ser superior. vegades a arriba iCádiz iaSevilla cinc per multiplica es aAragó quàdruple, al s’acostasi el doble, a Extremadura qua de és l’Ebre de Delta al que titat quan 7.560de explotació, per euros mitjà brut benefici un obté valencià productor un que és final resultat el l’arròs, de preu iel hectàrea per unitaris rendiments els compte en Cuadro 3.4 TIPO DECULTIVO(Ha) Comarca/Provincia C.Valenciana Provincia Cullera Corbera Albalat delaRibera Riola Llaurí Comarca Polinyà deXúquer Fortaleny Favara Almussafes Sueca Sollana Benicull deXúquer Municipios

Fuente: IVE,CensoAgrariode2009.

110.959,32 57.944,18 11.829,59 1.751,98 2.351,12 6.773,66 20,42 % - - herbáceos 186,71 113,38 327,84 120,33 Cultivos 38,81 90,54 67,22 3,85 4,15 anys unes millores molt notables notables molt millores unes anys últims els en conegut han l’arròs de cultiu al europees ajudes Les UE. ala regeix que la amb d’acord i mercats preus de d’una l’adopció política com així ya, d’Espan arrossera superfície la gia restrin que vedats de ollei cultiu de normes les de liberalització una sat s’ha impo part, D’una altra llarg. gra de l’arròs per inclinat més munitari, co mercat del demanda a la l’arròs de una adaptació valenciana part 1993, en de Europea Unió la exigeix

151,17 2,99 % 52,92 familiar Huerto 1,58 0,01 0,29 0,05 0,14 0,04 0,02 0,18 0,02 0,02 0,09 0,03 0,69

220.110,74 429.474,33 Cultivos leñosos 6.701,46 1.211,36 712,78 739,98 149,43 229,42 209,69 377,06 256,34 3,04 % 163,3 759,9 690,2 1.202 - - - -

l’ajuda de Brussel elevar preveia ja any mateix aquell iniciada reforma La natural. parc el apreservar per id’abonat sanitaris fito tractaments els en mínims sits requi uns UE i330 la de complia si d’uns 334 660 era euros: conreada hectàrea cada per rebre podia fera l’Albu de parc del arrosser un que al’any 2004, l’ajuda màxima rioritat Amb ante millorar les explotacions. a incentiven iels cultiu pel econòmic l’interés arrossers als retornen que finalment es va establir el sistema sistema el establir va es finalment 2006 al quan fins ser va no però 158.035,05 354.982,4 Otros cultivos 545,94 109,86 117,32 0,35 % 29,97 48,14 76,11 60,73 31,8 6,29 4,54 2,48 53,5 5,2

. les a1.123les €/ha, 436.142,89 895.567,22 19.078,57 3.080,95 1.097,83 3.171,93 8.052,46 1.009,4 238,13 185,09 236,95 782,53 374,95 302,73 545,62 Total 4,37 % - - - - un marc internacional en el qual internacional un marc en amantindre’l, per públiques des aju a les recórrer de necessitat la i rendibilitat poca la de derivats els són com dèbils punts quants uns d’Europa, resta la en com senta, pre aValència l’arròs de El cultiu arrosser sector del 3.3 dèbils Els punts raó de 75 euros per tona. tona. per 75 de euros raó 6’35 de t/ha mitjana a d’una collita base la sobre estimada d’arròs, ció 476 d’ajuda produc ala són altres no) si iels com conrea es si tant 648 (es són desacoblats perceben s’elevada a1.126 €/ha, quals dels l’aju de l’import valencià l’arrossar de cas En el anterior. referència de període un durant percebudes tes calculen segons les ajudes direc es que històrics» d’uns «drets ció fun en productor a cada s’assignen únic pagament al drets Els general. tipus de requisits altres i complisca adequades producció de unitats les de dispose que i sempre acoblat) pendència del que (des produïsca inde amb anual, caràcter de única ajuda una rebrà oramader) cultor (agri productor cada qual pel únic, d’ajudes denominat de pagament ------

61 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI 62 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI como factores negativos a la hora de justificar justificar de hora ala negativos factores como actúan latitudes) otras en entender de difícil (algo agua de consumo elevado al sumadas nuevas, circunstancias Estas comarcal. ción pobla de masa gran la entre riqueza de tidor repar como histórico valor gran su perdido ha sino de capital, que también generador bruto gran un ser de dejado ha sólo no arroz del tivo cul el que a dudas lugar sin afirmarse Podría arrozal el justifiquen que valores nuevos buscar que hay Conclusión: masa trabajadora. la para negativas bastante pero arrocero, rio de para funciones muy el beneficiosas propieta serie una asumir por acabado han que locales, de las cooperativas otras privadas empresas de veces unas especializado, a personal emplea se y siega fumigación siembra, arado, de reas ta las para que ya desaparecido, han ticamente prác jornaleros Los mecanizadas. están tareas las todas cuando actualmente, necesarios son 8ó10 alos que reducidos quedado han luego pero 1960) 50-60jornales, aunos bajó cifra la (años semi-mecanizadas tareas unas con te, Posteriormen arroz. del plantà la para minos tér otros de venían que eventuales los contar 15.000 de amás sin Natural Parque jornaleros, es ahora que lo en trabajo daba que lo peón, de y 100 caballería de 50 jornales laboreo su para anecesitar venía arrozal de hectárea cada a mano, realizaban se tareas las todas cuando mecanización, de proceso el iniciarse de Antes el empleo sobre repercusión Escasa GANADERÍA Y AGRICULTURA 3. ------Figura 3.1Zonificacióndecultivos I RAMADERIA I AGRICULTURA 3. la qual cosa dóna una renda bruta bruta renda una dóna cosa qual la 0,27-0,35 de entorn quilo, el euros 1993, de des variacions situen se patit han no quasi origen en l’arròs de preus Els producció. la de brut valor el amb actualment rrespon co d’aigua es no elevat El consum superfície de unitat per bruta rendibilitat Baixa iSegura. Túria rius dels al milar si tant per cabal un segon, m3 per 15,3 de concessió una té taronger, i1.300 d’arròs 6.000 de hectàrees unes rega que Sueca, de séquia la mostra: Una altra d’habitants. lions 1,2 sumen que mi apoblacions urbà proveïment el fa ies ihortalisses ger taron de 60.000reguen hectàrees es valencianes terres en només qual Xúquer, el riu amb del cabal el tot de part quarta ala d’aigua, equivalents 460 uns Hm3 consumeixen parc del 13.000 d’arròs les hectàrees que 8.000. uns suposa només Això de 16.000 de és citricultura la ien intensiva l’horticultura en que tre 36.000 de és sar m3 al’any, men d’arros hectàrea auna d’aigua per dotació de estimat l’aigua. Elmòdul s’himediterrània el problema afig de façana la de isobretot d’Espanya concret cas el d’Àsia. en amés, Però importar-lo barat més molt seria ------Figura 3.2 Capacidad agrológica

63 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI 64 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI ganadería de caballos en Favara. (Cuadro Favara. en 3.5) caballos de ganadería yuna Corbera en pollos de otra Sueca, en bovina una granja destacable lo único siendo provincial, 4% el total del supera ramas sus de ninguna en que ya importancia de carece ganadería La ganadería 3.4 La 300 de hm orden del fera Albu a la año) al aporta (dos veces arrozales los de Eldesagüe flora). (fauna, biótico medio su de y lago de supervivencia ala contribución su es como añadido, valor un tiene Albufera la rodea que arrozal el parte, otra Por afuera. puertas las señas valencianas, de identidad todo sobre de una en convertido ha se la medida En cierta valenciana. paella la como particular y diferenciado tan arroz el en basado plato un tiene Europa de región otra ninguna culinaria: faceta la añadir que hay Aello medioambiental. y paisajístico cultural, valor su por rrestados contra ser pueden sólo que mantenimiento, su GANADERÍA Y AGRICULTURA 3. impidiendo su desecación. caudal, su de ysostenimiento renovación ala da 3 de agua, lo que ayu que lo agua, de - - - Cuadro 3.5 GANADERÍA Albalat delaRibera Comarca/Provincia Provincia Comarca Benicull deXúquer Sollana Riola Llaurí Fortaleny Favara C.Valenciana Sueca Polinyà deXúquer Cullera Corbera Almussafes Municipios

Fuente: IVE,CensoAgrariode2009.

Nº Explotacionesganaderas 2,65 % 4193 1319 35 13 3 2 2 2 3 2 5 3 - - -

Superficie parapastos(Ha) 116886,13 31063,92 0,15 % 46,26 12,31 25,75 7,29 0,75 0,16 ------I RAMADERIA I AGRICULTURA 3. a uns cinquanta o seixanta jornals, jornals, oseixanta cinquanta a uns 1960) (anys baixar des va xifra la semimecanitza amb unes tasques Posteriorment, l’arròs. aplantar per termes d’altres venien que eventuals els 15.000 comptar sense jornalers, de amés natural parc és ara que el en faena donava cosa qual la peó, de icent cavalleria de jornals cinquanta aconrear-la per necessitava sar d’arros hectàrea amà, cada feien es faenes les totes quan canització, me de procés el d’iniciar-se Abans l’ocupació sobre Poca repercussió hivernacle. en intensiva l’horticultura en obtindre 20.000 vora poden iels es que trics 6.000-8.000 els amb cí dels euros compara es si cosa poca ben ros, 2.000 de eu entorn hectàrea per - - - - - generador brut de capital, sinó que que sinó capital, de brut generador gran un ser de deixat ha només no l’arròs de cultiu el que dubte de mena cap sense afirmar podria Es l’arrossar justifiquen que valors nousConclusió: cal trobar treballadora. massa ala per negatives bastant però arrosser, per almolt beneficioses propietari funcions de sèrie una assumint bat aca han que locals, cooperatives les de altres privades, d’empreses des unes vega personal especialitzat, servir isegar, fa es brar, polvoritzar llaurar, de sem faenes ales per que ja han desaparegut, pràcticament jornalers Els mecanitzades. estan faenes les totes quan actualment, necessaris són que o deu huit als reduïts quedat han després però - - - pervivència de llac i del medi biòtic biòtic medi idel llac de pervivència su ala contribució la és com afegit, valor un té l’Albufera envolta que l’arrossar banda, D’altra enfora. tes por valencians, sobretot d’identitat senyals dels un en s’ha convertit paella la mesura, En certa paella. la com iparticular diferenciat tan l’arròs en basat plat un té d’Europa regió altra cap culinària: faceta la S’hi d’afegir ha iambiental. satgístic pai cultural, valor pel contrarestats ser poden només que manteniment, el justificar-ne de a l’hora negatius afactors com actuen latituds) tres al en d’entendre d’aigua difícil (cosa elevat consum al sumades que, noves Circumstàncies comarcal. població de massa gran la entre riquesa de arepartidor com tòric his valor gran el perdut ha també - - - - - es desseque. que impedint cabal, el i sostindre’n a renovar-ne ajuda cosa qual la gua, (Quadre 3.5) aFavara. cavalls de ramaderia una i aCorbera pollastres de altra una aSueca, bovina granja una és cable desta cosa l’única provincial, total 4% el del supera branca cap en que ja importància té hi no ramaderia La 3.4 ramaderia La l’Albufera a l’entorn de 300 de hm a l’entorn l’Albufera a al’any) (dos aporta vegades sars arros dels Eldesguàs flora). (fauna, 3 d’ai - - -

65 III. SECTOR PRIMARIO III. SECTOR PRIMARI La Ford. Almussafes Font: Ortofoto 2017 CC BY 4.0 © Institut Cartogràfic Valencià, Generalitat IV. SECTOR SECUNDARIO IV. SECTOR SECUNDARI 4. SECTOR SECUNDARIO

4.1 El papel de la industria en València trial diversificado, que responde a una dinámica de Almussafes. Esta factoría acogía, como he- muy diferente a la de los distritos o clústers mos dicho, a unos 8.500 trabajadores en 2016. Aunque la Ribera Baixa es, aparentemente, una industriales valencianos. Frente al carácter en- de las comarcas valencianas más agrícolas, de- dógeno de los distritos industriales, en el Área Almussafes también alberga otras grandes em- bido a sus notables extensiones de arrozales y Metropolitana de València prevalecen las inicia- presas que se incluyen dentro del epígrafe 29 de naranjales, esta comarca es la más indus- tivas de carácter exógeno; frente a las PYME lo- (Fabricación de vehículos de motor, remolques trial del País Valenciano si atendemos al por- cales de aquellos, en la segunda corona (menos y semirremolques), pero bajo el subepígrafe centaje de trabajadores industriales que acoge: en la primera), predominan las grandes empre- fabricación de otros componentes, piezas y ac- 17.351, para un total de 36.439 afiliados a la Se- sas multiplanta o multinacionales. cesorios para vehículos de motor). Entre estas guridad Social: casi la mitad del total. La empre- grandes empresas auxiliares del automóvil en- sa responsable de que la mitad de los puestos contramos Valencia Módulos de Puerta SL, con de trabajo industriales de la Ribera Baixa sean 4.2 La industria automovilística 384 empleados; Benteler Jit Valencia SA con industriales es Ford España (Almussafes) y sus 213; Vanfeng Automotive Interior Systems empresas auxiliares del automóvil (que se en- Volviendo al contexto comarcal (Ribera Baixa), hay SL con 288; Valautomocion SL con 294; KH Vi- cuentran en el mismo término de Almussafes). que decir que en Ford España (8.500 personas afi- ves SL con 230; Outsourcing for the Automoti- liadas a la Seguridad Social en 2016) trabaja uno ve Industry 2007 SL con 211; Ilunion Servicios En realidad, que Almussafes y la Ford forman de cada dos afiliados industriales de la comarca, Industriales Levante SL con 432, y Talento y Ex- Joan Carles Membrado-Tena parte de la Ribera Baixa es una incidencia his- aunque muchos de ellos no residen en la Ribe- periencia SL con 270. Todas ellas son empresas tórica, que deriva de un contexto histórico ra Baixa, sino en la Ribera Alta y, sobre todo, en subsidiarias para la Ford y se benefician de las (1970) en el que la factoría Ford aún no se ha- l’Horta de València. De hecho, en Almussafes sólo economías de escala que supone la proximidad bía instalado en el municipio, y Almussafes era residen 3.700 afiliados a la seguridad social y, en a la gran multinacional norteamericana del auto- un municipio tan agrícola como sus vecinos de cambio, acoge en sus tres polígonos gigantescos móvil. (Cuadro 4.1 y 4.2, figuras 4.1, 4.2 y 4.3) comarca. Sin embargo, en la actualidad, desde a unos 15.000 empleados cada día. Por lo tanto, el punto de vista funcional, Almussafes y Ford allí acuden cada día más de 11.000 personas de Ford y sus empresas auxiliares han sido las gran- España forman parte del Área Metropolitana fuera del municipio a trabajar a sus polígonos. des responsables de la recuperación industrial de Valencia, y la cierran por el sur. que ha experimentado València des de 2013 ha- Solo el epígrafe 29 (Fabricación de vehículos de cia acá. Tras el estallido de la burbuja inmobiliaria Hay que señalar, por lo tanto, que la Ribera motor, remolques y semirremolques) de la Cla- (2007) se produjo un hundimiento del sector de la Baixa forma parte de la Segunda Corona Me- sificación Nacional de Actividades Económicas construcción, que arrastró también a la industria tropolitana de València (que va desde Sagunt y (CNAE), recoge el 75% de todos los ocupados (que antes de la crisis inmobiliaria ya estaba muy Llíria a y Almussafes), mientras que la en industria en esta comarca. Como hemos di- hundida). Sin embargo, desde 2013 se observa primera corona se correspondería aproxima- cho, una única factoría (con sus empresas au- una lenta recuperación industrial, que cada vez damente con l’Horta de València. La segunda xiliares) es la responsable de esta enorme con- está más consolidada. En el espacio metropo- corona metropolitana de València se caracteri- centración industrial en un solo subsector y en litano de València (que es donde se encuentra za en la actualidad por poseer un sector indus- un solo municipio: hablamos de la factoría Ford Almussafes) y, en menor medida, en los distritos 68 ra Baixa siguen industrials és Ford Ford és industrials siguen Baixa ra Ribe la de treball de llocs dels mitat L’empresatotal. que la responsable del mitat la quasi Social: Seguretat ala 36.439 de afiliats total aun per que acull: 17.351, industrials lladors de treba el percentatge en compte del Paísindustrial Valencià, si tenim més comarca la és itarongerar, sar d’arros notables de les extensions acausa agrícoles, més valencianes una de les comarques rentment, apa és, Baixa Ribera la que Encara aValència 4.1. El la paper de indústria SECUNDARI SECTOR 4. urbanística delaComunidadValencianadel©INSTITUTCARTOGRÀFICVALENCIÀ. Cuadro 4.1(1).Fuente:CajaA:Industrias España extractivas. Fuente: Elaboraciónpropiaa (2007). partir delacapa B: Industrias (3). Calificación manufactureras. C:Industrias gas Fuente: ARGOS(2017).y y Clasificación de luz, agua. (2). EQUIPAMIENTO INDUSTRIAL Fortaleny Favara Cullera Corbera Polinyà deXúquer Llaurí Almussafes Albalat delaRibera Riola Sueca Sollana Provincia C.Valenciana Comarca Benicull deXúquer Comarca/Provincia Municipios

industriales (1) Nº Empresas 11.958 23.803 3,24 % 387 152 - - - - 11 18 46 31 63 48 8 5 3 2 -

quen pel sud. pel quen tan ila València, de metropolitana l’àrea de part formen España i Ford Almussafes funcional, vista de punt del des l’actualitat, en això, obstant No comarca. de veïns els com cola agrí tan municipi un era mussafes instal s’havia no encara Ford factoria la qual el (1970) històric d’un en va context que deri una històrica, incidència és Baixa Ribera la de part formen Ford ila Almussafes que En realitat, d’Almussafes). terme mateix al ben (que tro es l’automòbil de auxiliars España (Almussafes) i les empreses 4,18 % Nº Polígonos industriales 630 335 14 (2) 2 1 1 2 1 1 3 1 2 - - -

. lat al municipi, iAl municipi, al lat 184.488.899 90.899.001 5.363.469 3.080.939 de lospolígonos industriales (2) 190.630 583.262 107.357 221.663 499.549 602.352 Superficie 58.149 19.568 5,90 % - - -

- - - - - 136.264.968 291.947.960 politana de Valènciapolitana les ini prevalen metro al’àrea industrials, districtes endogen dels Davant del caràcter valencians. industrials o clústers tes distric dels ala diferent molt mica dinà auna respon que diversificat, industrial sector un tindre per litat l’actua en caracteritza es València de segona metropolitana corona La València. de l’Horta amb dament aproxima correspondria es corona primera la que mentre Almussafes), i aCheste iLlíria Sagunt de des va de València metropolitana rona (que co segona la de part forma Baixa ra Ribe la que tant, per assenyalar, Cal 6.803.189 3.180.262 1.093.411 m 203.816 743.787 148.926 204.345 939.375 107.662 industrial 3 89.418 66.686 25.500 4,99 % desuelo (3) -

1,82 % 110 237 2 1 1 A ------

Tipo deactividadindustrial(1) 11.428 22.826 3,27 % ------374 149 18 11 43 29 61 47 B 8 4 3 1 encara que molts no resideixen a la noencara que resideixen molts de la comarca, industrials afiliats 2016) el en dos cada ude treballa Social a la Seguretat nes afiliades (8.500 España Ford en perso que dir cal comarcal, Tornant al context automobilística 4.2. indústria La multiplanta o multinacionals. multiplanta ra), predominen les grans empreses prime la en (menys corona segona la en d’aquells, locals pimes les de exogen; enfront de caràcter ciatives -

2,62 % 420 740 11 1 3 1 2 1 1 2 C - - - - -

Nº deempleados 173.448 329.539 14.701 8,48 % 10865 (1) 2239 190 244 116 110 205 641 12 54 25 - - -

69 IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL. LÚRGIA 70 IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL. LÚRGIA diarias de la Ford); y el Polígono Nord. Polígono y el Ford); la de diarias de vehículos,componentes subsi normalmente de empresas en (especializado Carlos Juan Rey Industrial Parque el Ford; Factoría la de el industriales: polígonos en tres reas) distribuido (318 industrial suelo hectá de hectáreas de número mayor el también sino Ribera, la toda de industriales trabajadores de número mayor el acoge sólo no Almussafes de El municipio pleo-recuperacion_1443798/). na/2017-09-17/milagro-industrial-valencia-em elconfidencial.com/espana/comunidad-valencia de València. Metropolitana Área (https://www. del (Sagunt) o norte o ) Riba-roja Vallbona, de Pobla la (Llíria, oeste periferia la en también en los polígonos de pero Almussafes, temente preferen ubica se que automoción, de auxiliar industria potentísima una de tractor de y ejerce producción de ritmos sus mantiene Almussafes en Ford de planta La automoción. la de sector el Es un en municipio conocido internacionalmente que funciona deproveedores excepcional. forma de parque un yde automovilística factoría gran una de plaza ser de presumir puede Almussafes 2013 desde exportaciones. menos alas gracias al PIB crece cuyo valenciano, industrial sector el hanción Mediterráneo, del empujado Corredor crea de expectativa la con comunicación, de ras infraestructu olas geográfica posición la crisis, la durante empresas las de reconversión La simas. (2013-2017), si bien con condiciones salariales pé años cuatro menos al hace desde especializada generado demanda de mano de obra industrial del País Valenciano, prelitorales industriales se ha SECUNDARIO SECTOR 4. ------tras la planta de Seat en Martorell y Peugeot en en yPeugeot Martorell en Seat de planta la tras fabricadas, unidades por España de tercera la 393.841 de Es producción de men vehículos. volu un alcanzó En 2016 valenciana planta la Europea. Unión la en mente especial continentes, cinco a los producción su 90% un de de más Exporta Connect). y Transit Tourneo Connect Galaxy, Mondeo, C-Max, Grand (Kuga, C-Max, automóvil de modelos varios de unidades de y miles motores, de millón medio de más produce factoría la día en hoy Ford, de inversiones recientes las de 2).Mazda Después y Ka, Focus (Fiesta, tiempo mismo al modelos cuatro hasta 2003 y 2007tre a fabricar llegó En y Orion. Escort 1986de Ford los también y a partir Fiesta) (Ford automóviles primeros los fabricaban ya 1981montaje de líneas sus En motores. de fabricación la en rendimiento 1974.en apleno trabajaba después años Dos colocó se Ford fábrica la de piedra primera La eItalia. Francia Unidos, dos Unido y Alemania, también los de pero los Esta en Valencia fabricados nentes son los del Reino de vehículos y compo receptores mercados principales Los Vinalopó. del calzado oel mico quí el Plana, la de azulejo el agricultura, la como subsectores otros de delante por muy años, últimos los de largo alo (autonómicas) cianas valen exportaciones las todas de parte cuarta una de más representado haya vehículos para dede vehículos fabricación y de componentes subsector el que de responsables las son res auxilia ysus Almussafes de Ford empresa La ------corredor ferroviario mediterráneo. ferroviario corredor el construyera 30% se 40% el si yel entre ticos logís costes sus reducir podría Almussafes de Ford factoría La logísticas. afacilidades cuanto en competitiva pérdida una supone Esto cución. eje de definidos plazos unos tiene no aún que mercancías, para mediterráneo ferroviario dor corre el es pendiente territorial recurso El gran 2016. en tadas ladas expor de fueron vehículos y componentes de Valencia, donde más de 1,1 millones de tone puerto el en y, especialmente, y autovías pistas a gracias accesibilidad, una amplia de auto red buena y una preexistente; industrial red y una empresarial una occidental; europeo cultura inmediato entorno su de los que bajos más tes cos unos ycon Almussafes- en ininterrumpida producción de 40 años casi de -después ficado cuali un personal citar cabe valencianas tierras a Ford como multinacional gigante un atrajeron que territoriales recursos principales los Entre auxiliar. dustria in la toda de procedentes los sumar cabe que (IBI), Inmuebles alos Bienes de Impuesto y del Económicas (IAE)del de Impuesto Actividades a través municipales, arcas las en planta la de directa contribución la euros de 6millones de cerca en cifra Almussafes de El Ayuntamiento motores. de millones 15 de y más 12 de coches más de afes millones 1976 Almuss en Desde Vigo. fabricado han se ------4. SECTOR SECUNDARI SECTOR 4. del municipi a als treballar polígons. d’11.000 més dia fora de persones cada acudeixen hi tant, Per dia. cada 15.000 uns gegantescs treballadors polígons tres els en acull canvi, i, en Social Seguretat ala 3.700 afiliats només a resideixen Almussafes fet, De València. de l’Horta en sobretot, i, Alta Ribera a la sinó Baixa, Ribera Figura 4.1CoronasmetropolitanasdeValència de l’enorme industrial concentració responsable la és auxiliars) preses (amb em les factoria única una dit, hem Com comarca. ala indústria en ocupats els 75% el clou tots de (CNAE), in econòmiques d’activitats remolcs) de nacional la classificació devehicles motor, i semi remolcs de 29 l’epígraf (fabricació Només - - - sigut les grans responsables de les lasigut grans responsables han auxiliars empreses iles Ford Figures 4.1, 4.2 i4.3) na de l’automòbil. (Quadre 4.1 i4.2, nord-america multinacional la gran a proximitat la suposa que d’escala economies les de beneficien i es Ford ala per subsidiàries empreses SL, 270. amb Totes són Experiencia SL, 432, amb y iTalento Levante les 211;amb Industria Servicios Ilunion 2007 SL, Industry Automotive the for SL, 230; amb Outsourcing Vives SL, 294; amb KH Valautomocion SL, 288; amb Systems Interior ve 213;amb Automoti Spain Vanfeng Jit Valencia Benteler empleats; SA, SL, 384 amb Puerta de Módulos de l’automòbil Valencia trobem auxiliars empreses grans les Entre motor). de a vehicles per accessoris i peces components, d’altres cació fabri subepígraf el en molcs), però devehicles motor, i semire remolcs de 29 l’epígraf (fabricació de dins s’inclouen que empreses grans altres alberga també Almussafes 2016.el en 8.500 uns dit, treballadors hem com tenia, factoria La d’Almussafes. Ford factoria la de parlem nicipi: mu sol un ien subsector sol un en ------sector de l’automoció. La planta de de planta La l’automoció. de sector en elcipi internacionalment conegut muni un És excepcional. manera de funciona que proveïdors de d’un parc i automobilística factoria d’una gran plaça ser de presumir pot mussafes Al 2013 exportacions. ales gràcies del des almenys creix PIB qual el del valencià, industrial sector el avant tirar fet han mediterrani, corredor del creació de l’expectativa amb ció, comunica de infraestructures les o geogràfica posició la crisi, la rant de du les empreses reconversió La pèssimes. salarials condicions (2013-2017), anys quatre amb bé si almenys fa de des especialitzada d’obra mà industrial de demanda s’ha generat Valencià, País del rals prelito industrials districtes els en mesura, menor i, en Almussafes) troba (que es on València és de lità A l’espai metropo consolidada. més està vegada cada que industrial, ció 2013 recupera- lenta una s’observa del des això, No obstant afonada). molt immobiliàriala ja crisi estava de (queabans indústria la també arrossegar va que construcció, la de sector del afonament un produir bambolla immobiliària (2007) es va la de l’esclat de Després ací. cap Valènciaperimentat des del 2013 ex ha que industrial recuperació ------

71 IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL. LÚRGIA 72 IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL. LÚRGIA Sueca, sobre todo. Allí hay diversas empresas empresas diversas hay Allí todo. sobre Sueca, comarcal capital la en concentra se dustria in actividad restante la Almussafes, de Fuera industriales sectores 4.4. Otros sus empleados se ubican en Almussafes. parte También mayor su en química. industria 20, Tras el produce 22 que el viene Almussafes. en todo sobre ubican yse automovilística tria indus la a auxiliar parte en dedican se también caso Eneste yplásticos. caucho de productos de 22: el 25 fabricación viene Tras epígrafe el automóvil. de sector del auxiliares son empresas Todas estas terceros. de cuenta por mecánica Ingeniería ala dedica SL se 86. Indalmec Además, España Components SL, Sintered con Metaldyne Valencia SLU,Automotive con 81 empleados, y y de embutición estampación Sodecia metales: forja, ala dedican se más empresas dos tales; me de yrevestimiento tratamiento al dedicada y 94 empleados SL, con Cataforésicas Pinturas son representativas más empresas Sus safes. naria y equipo), en Almus también concentrado maqui excepto metálicos, productos de cación 25 el es (Fabri Baixa Ribera la en trabajadores de número por epígrafe principal CNAE, la el de culos de motor, y remolques semirremolques) Después 29 del epígrafe (Fabricación de vehí 4.3. automóvil del auxiliar industria La SECUNDARIO SECTOR 4. ------Figura 4.2 Planeamiento urbanístico 4. SECTOR SECUNDARI SECTOR 4. rrers anys, molt per davant d’altres d’altres davant per molt anys, rrers nes (autonòmiques) al da dels llarg valencia les exportacions de totes part d’una quarta més representat haja a vehicles per components i de de de fabricació vehiclessubsector que són el les responsables auxiliars L’empresa iles d’Almussafes Ford Nord. Polígon i el de la Ford) subsidiàries normalment de vehicles, de components preses em en (especialitzat Carlos Juan Rei Industrial Parc el Ford, Factoria la de el industrials: polígons tres en tribuït (318 dis industrial sòl de hectàrees) d’hectàrees majoria la també sinó la Ribera, de tota industrials lladors treba de nombre major el acull ment sola no d’Almussafes El municipi peracion_1443798/). gro-industrial-valencia-empleo-recu nidad-valenciana/2017-09-17/mila elconfidencial.com/espana/comu de València.metropolitana (www. l’àrea de (Sagunt) onord Paterna) o Riba-roja Vallbona, de Pobla la ria, (Llí oest perifèria a la també però d’Almussafes, polígons els en ment preferent situa se que d’automoció, auxiliar indústria d’una potentíssima tractor de i exerceix producció de ritmes els manté a Almussafes Ford ------es va col va es Ford fàbrica la de pedra primera La iItàlia. França Units, Estats dels els també però i Alemanya, Unit ne Reg del els són aValència fabricats de i vehicles components receptors mercats principals Els Vinalopó. del calçat oel químic el Plana, la de lell tau el l’agricultura, com subsectors inversions recents de Ford, actual Ford, de recents inversions les de 2). iMazda Després Focus Ka, (Fiesta, alhora models quatre a fins afabricar i 2007 arribar va 2003 anys els Entre i Orion. Escort 1986 de Ford els i apartir també Fiesta) (Ford automòbils primers els fabricaven ja muntatge de línies les En 1981 motors. de fabricació la en a ple rendiment treballava després després de la planta de Seat aMar Seat de planta la de després fabricades, unitats per l’Estat de 393.841de tercera la És vehicles. producció de volum un aconseguir va 2016En el valenciana planta la Europea. Unió ala especialment continents, cinc als producció la de d’un més 90% Exporta Connect). sit i Tran Tourneo Connect Galaxy, deo, Mon C-Max, Grand (Kuga, C-Max, models d’automòbil de diversos tats d’uni imilers motors, de milió mig de més produeix factoria la ment . locar en 1974. en locar anys Dos ------per a mercaderies, que encara no no encara que amercaderies, per mediterrani ferroviari corredor el és pendent territorial recurs El gran 2016. el en exportar van es nents lions de de i vehicles tones compo d’1,1 més on València, de port mi al i, especialment, i autovies pistes d’auto xarxa àmplia auna gràcies accessibilitat, bona iuna existent, pre industrial xarxa iuna presarial em unaeuropeu occidental; cultura immediat l’entorn de els que baixos més costos uns iamb Almussafes– a ininterrompuda producció de anys quaranta vora de –després lificat qua un personal citar cal lencianes va a terres Ford com multinacional gegant un atraure va que torials terri recursos principals els Entre auxiliar. indústria la tota de procedents els sumar cal (IBI), immobles quals als béns de post (IAE) l’im i de econòmiques tivitats d’ac l’impost de através municipals, arques ales planta la de directa ció contribu la d’euros milions sis vora en L’Ajuntament xifra d’Almussafes motors de lions 15 de imés mi 12 cotxes de milions de més a Almussafes s’han fabricat 1976 de Des aVigo. i Peugeot torell ------xiliars del sector d’automòbil. del sector xiliars au empreses Totes són tercers. de compte per mecànica a l’enginyeria dedica SL86. es Indalmec més, A SL, amb España Components red Sinte iMetaldyne 81 treballadors, SLU, Valencia amb Automotive decia tampació i de embotició metalls: So es forja, ala dediquen es més ses empre dos metalls; de revestiment i tractament al idedicada lladors SL, 94 amb treba Cataforésicas Pinturas són representatives més empreses Les a Almussafes. trat maquinària i equip), concen també metàl productes de ció 25 el és (fabrica Baixa Ribera a la treballadors de nombre per epígraf principal CNAE, la el de miremolcs) i se remolcs motor, de vehicles de 29l’epígraf (fabricació de Després automòbil del 4.3. auxiliar indústria La rredor ferroviari mediterrani. ferroviari rredor co el construïra 30% es 40% si iel el entre logístics costos els reduir podria d’Almussafes Ford factoria La logístiques. a facilitats quant va competiti pèrdua una suposa Això d’execució. definits terminis uns té . lics, excepte excepte lics, ------

73 IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL. LÚRGIA 74 IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL. LÚRGIA directamente, València. directamente, o, Alzira es Baixa Ribera la de pueblos algunos comarcal, si comercial de biencapital la capital bien más segunda yla turística más ciudad una (616) primera la (597) siendo ySueca también, Cullera en notable es menor por al El comercio los empleados en en pesca Cullera.destacable ocupan primario,personas en el siendo sector (741) yCullera Social) Seguridad más que las son ala afiliadas (757 Sueca sector. personas este en 7% empleados un de casi con Baixa, Ribera la en relevancia cierta tiene todavía agricultura La 646. con ySueca empleadas 805con personas Cullera las la dos ciudades principales: turística y también destacan alojamiento La hostelería de los empleados. 4% a un comarcal a nivel (450), emplea solo pero Sueca yen (373 empleadas) Cullera en personas todo sobre destaca construcción la de El sector SL. Reynalco Aluminio del Industria SL e Repro eIndustrial Comercial llamadas ca metáli carpintería de fabricación de empresas las citar cabe agroalimentario sector del Fuera animales. para yalimentos simientes rama, en tabaco cereales, de mayor por al acomercio ca dedi (72 se empleados) Cristiana Unió Camp del Valenciana Cooperativa La avicultura. ala cada SA (460 PAValencia Sada dedi es empleados), Lamás importantes notables. agroalimentarias SECUNDARIO SECTOR 4. - - - Figura 4.3 Red decomunicaciones ypolígonosindustriales 4. SECTOR SECUNDARI SECTOR 4. Aluminio Reynalco SL. Reynalco Aluminio del SL iIndustria Repro y Industrial metàl de tancaments fabricació de empreses les mentar s’han d’es agroalimentari sector del Fora a animals. per i aliments sements rama, en tabac cereals, de a l’engròs a comerç dedica es (72 empleats) Cristiana Unió Camp del Valenciana Cooperativa La tura. (460 empleats), dedicada a l’avicul SA Valencia PA Sada és portants im més La notables. alimentàries agro empreses diverses ha hi Allí sobretot. Sueca, comarcal, capital ala concentra es industrial tivitat ac restant la d’Almussafes, Fora industrials sectors 4.4. Altres aAlmussafes. tuen si se empleats els part major la en També química. indústria produeix 20, 22 el del ve que Després safes. aAlmus sobretot situen ise lística automobi la indústria a auxiliar part També en s’hi dediquen i plàstics. cautxú de productes de fabricació 25 22: el l’epígraf de ve Després . lics Comercial ------València. o, directament, Alzira és Baixa Ribera la de d’alguns pobles cial comer capital la bé si comarcal, capital aïna més segona ila rística tu més ciutat una primera la són (616)Cullera (597) iSueca també, a notable és detall al comerç El en a pesca els Cullera. empleats destacables isón primari, sector el en ocupen persones més que les (741) i Cullera Social) Seguretat són a la afiliades (757Sueca persones sector. el en 7%un d’empleats vora amb Baixa, Ribera ala vància relle certa té L’agricultura encara 646. amb iSueca treballant-hi 805 amb persones Cullera turística la principals: ciutats dos les taquen des també L’hostaleria iallotjament dels empleats. 4% un comarcal a escala té només (450), iaSueca treballen) hi però (373 a Cullera persones sobretot destaca construcció la de sector El - - - - Social (2016). Cuadro 4.2 MANO DEOBRAINDUSTRIAL Comarca Sueca Sollana Riola Polinyà deXúquer Llaurí Fortaleny Favara Cullera Corbera Benicull deXúquer Almussafes Albalat delaRibera Municipios

Fuente: PersonasafiliadasalaSeguridad

en industria(2016) Población ocupada 17.351 15.002 1252 549 163 136 33 10 28 94 77 7 0

75 IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL. LÚRGIA Parc aquàtic a Cullera Autor: ESTEPA V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 5.1 EQUIPAMIENTOS Y SERVICIOS

5.1.1 Equipamiento sanitario EQUIPAMIENTO SANITARIO Nº Centros Municipios Nº Hospitales Nº Consultorios de salud El estudio de la salud y el sistema sanitario nos permite conocer mejor nuestra sociedad, pues- Albalat de la Ribera - - 1 Almussafes - 1 - to que constituyen dos elementos clave en la or- Corbera - - 1 ganización de ésta y forman parte de la estructu- Cullera - 2 5 ra social. Las transformaciones que se dan en la Favara - - 1 gestión pública de la salud vienen impulsadas por Fortaleny - - 1 los cambios sociales y políticos de cada época. Llaurí - - 1 Polinyà de Xúquer - - 2 Por ello, el sistema sanitario se encuentra direc- Riola - - 1 tamente relacionados con los cambios sociales Sollana - - 2 que se van produciendo (González y Hortelano, Sueca - 2 5 2000). Por ejemplo, según un estudio con fami- Benicull de Xúquer - - - lias de las comarcas de València, a excepción de Comarca - 5 20 Provincia 29 139 284 la capital, se pone de manifiesto que para una C.Valenciana 61 284 605 más amplia eficacia de los programas de preven- Comarca/Provincia - 3,60 % 7,04 % Alícia Villar ción es fundamental considerar la pluralidad de Cuadro 5.1 Fuente: Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad (2016). Sandra Obiol modelos familiares en cuanto a sus actitudes y comportamientos en torno a las drogas (Gonzá- como un activo para el desarrollo económico y Antes de pasar a los datos, haremos una breve lez, Fernández-Coronado, Gómez, 2015). social de la Comunidad”. En este sentido, el bien- aclaración definitoria de los recursos sanita- estar y la salud son considerados un derecho rios disponibles. En el ámbito de la Comunitat La comprensión de lo que es saludable y lo que elemental para todas las personas. Valenciana, la provisión de las prestaciones no lo es, sobre aquello que es prioritario en tér- sanitarias, servicios preventivos, diagnósticos, minos de actuación sanitaria o la relación entre Nos acercaremos a esta compleja relación en- terapéuticos, rehabilitadores y de promoción cómo las desigualdades sociales determinan tre sociedad y salud mediante los datos sobre de la salud configuran lo que se denomina el sis- el estado de salud de la ciudadanía, han ido va- equipamiento sanitario, una manera descriptiva, tema sanitario valenciano. Estas prestaciones riando con el tiempo y configurándose según y limitada, de conocer nuestro sistema sanitario, se proveen a través de la gestión pública, fun- diferentes modelos de atender la salud comu- pero suficiente por el acotado alcance de este damentalmente, y también a través de medios nitaria y, con ello, la disposición de recursos texto. Las cifras las hemos obtenido del portal de privados y concertados. La atención sanitaria sanitarios que responden a políticas sanitarias información ARGOS de la Generalitat Valenciana se presta en atención ambulatoria o en régi- concretas. En el IV Pla de Salut de la Comuni- a partir del cual podemos consultar los últimos men hospitalario, en función de la complejidad tat Valenciana (2016-2020) se establece como datos disponibles en referencia al año 2016 y de y tratamiento que se requiera. principio básico que “la salud tiene que ser va- la Memoria de Gestió de 2016 de la Conselleria lorada como un gran recurso de la sociedad y de Sanitat Universal i Salut Pública.

78 diferents models d’atendre la salut salut la d’atendre models diferents segons is’ha configurat temps el amb variat ha ciutadania, la de salut de l’estat determinen socials tats com les desigualo la entre relació sanitària d’actuació termes en ritari prio és que el sobre és, ho no que el La del comprensió que és saludable i 2015). Gómez, do, (González,gues Fernández-Corona dro les de entorn ha hi que ments comporta iels actituds ales quant de models familiars rar la pluralitat conside és fonamental de prevenció programes dels àmplia més eficàcia a una per que manifest de posa es ques de València, la capital, excepte comar les de famílies amb estudi no, 2000). Per exemple, segons un iHortela (González produint van es que socials canvis els amb relacionat directament troba es sanitari tema sis el això, Per època. cada de tics ipolí socials canvis pels impulsades estan salut la de pública gestió la en ha hi que transformacions Les social. l’estructura de part i formen cietat so la de l’organització en clau ments ele dos són que ja societat, nostra la bé més conéixer permet ens tari sani L’estudi sistema iel salut la de SERVEIS I 5.1 EQUIPAMENTS 5.1.1 sanitari Equipament ------l’àmbit de la Comunitat Valenciana, Valenciana, Comunitat la de l’àmbit En disponibles. sanitaris recursos dels breu definitori aclariment un farem dades, ales passar de Abans Pública. iSalut sal Univer de la de Conselleria Sanitat 2016 del Gestió de Memòria la i de al’any 2016 referència amb nibles dispo dades darreres les consultar podem qual del apartir lenciana Va Generalitat la de ARGOS mació d’infor portal del obtingudes hem les xifres Les text. nostre del fitat l’abast per suficient però sanitari, sistema da, de el conéixer nostre ilimita descriptiva, manera una ri, sanita equipament sobre dades les mitjançant isalut societat entre ció rela complexa a la acostarem Ens lestes persones. per a elemental un to dret siderats con són salut ila benestar el sentit, Valenciana». Eneixe Comunitat la de econòmicdesenvolupament i social al per actiu un icom societat la de recurs gran un com s’ha valorar de bàsic acom que principi «la salut Valenciana (2016-2020) s’estableix Comunitat la de Salut de Pla IV En el concretes. sanitàries a polítiques que responen sanitaris de recursos disposició la això, i, amb comunitària ------tres de salut i de l’hospital, amb la la amb l’hospital, ide salut de tres sionals dels cen i pròpies tècniques profes integra ambulatori, règim en població ala atenció presta que integrat, sanitari centre anomenat sanitari recurs d’un altre disposa residencial. Tambédeshabituació es ide mama de càncer del prevenció de ireproductiva, sexual salut de addictives, conductes de mental, de salut d’odontologia preventiva, de rehabilitació, unitats següents: unitats les ha hi valencià sanitari sistema En el socials. recursos els amb i es coordinen terdisciplinaris in a equips com actuen que suport hi de ha les denominades unitats També sanitari. sistema al inicial es poden considerar com l’accés consultoris i els salut de centres Els requerisca. es que tractament i el complexitat la de funció en pitalari, hos règim oen ambulatòria atenció en presta es L’atenció sanitària iconcertats. privats mitjans de a través itambé fonamentalment, pública, gestió la de a través veeixen pro es que Prestacions valencià. sanitari sistema el denomina es que el configuren salut la de promoció i de rehabilitadors terapèutics, tics, diagnòs preventius, serveis tàries, sani prestacions les de provisió la ------a Sueca i un a Cullera. També ha a Cullera. hi i un a Sueca tres d’estiu, consultoris quatre nen funcio estival, l’època durant més, A l’especialitzada. ide primària ció l’aten de propis serveis aterme du que sanitari recurs de Tipus Sueca. a altre iun aCullera un integrats, salut de centres dos de disposa que comarca una És Ribera. la de salut de departament al adscrita està Baixa Ribera la de comarca La ha. hi que ments departa diversos als pertanyen bé demarcacions que comarcals tam id’altres viu hi que població la a tota lut sa de d’onze departaments total un ha hi València de comarques A les valenciana. Comunitat ala hemoteràpica al’activitat per necessaris disposen els recursos es on l’estructura és que transfusió, de ocentre perifèrica d’extracció fix punt el és valencià sanitari sistema disponible en el recurs tal. Un altre l’hospi de externes consultes les de prolongació una com ifuncionen tori ambula règim en atenció presten que centres són també que litats, d’especia centres els banda, seua la a la població.tipus especialitzat Per de prestacions les d’acostar finalitat (Figura 5.1) que donen cobertura ------

79 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 80 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI dad hemoterápica en nuestra Comunidad. en nuestra dad hemoterápica activi la para necesarios recursos los disponen se donde estructura la es que transfusión, de ocentro periférica extracción de fijo punto el es valencianoso disponible sanitario en el sistema recur Otro hospital. del externas consultas las de prolongación una como y funcionan bulatorio am régimen en atención prestan que centros de especialidades quelos también son centros parte, su Por población. ala especializado tipo de prestaciones las acercar de finalidad la con de salud y depropias del los centros hospital, ytécnicas profesionales integrando bulatorio, am régimen en población a la atención prestan que integrado, sanitario centro llamado nitario dencial. También sa recurso se dispone de otro del cáncer de mama y resi de deshabituación prevención de y reproductiva, sexual salud de adictivas, conductas de mental, salud de tiva, preven dades de de odontología rehabilitación, unidades: las siguientes univalenciano existen sanitario sistema En el sociales. recursos los con y se coordinan interdisciplinarios equipos como actúan que apoyo de unidades minadas También sanitario. al sistema las deno existen mos son como considerados el inicial acceso pode consultorios y los salud de centros Los SERVICIOS Y 5.1 EQUIPAMIENTOS ------cuentran en funcionamiento 4 consultorios de 4 en consultorios funcionamiento cuentran en se estival, época la durante Además, lizada. especia la yde primaria atención la de propios servicios acabo lleva sanitario recurso de tipo Este Sueca. en y otro Cullera en uno tegrados, in salud de 2centros de dispone que comarca una Es Ribera. La de salud de departamento al adscrita está Baixa Ribera la de comarca La a departamentos.. esos que también pertenecen demarcacionescomarcales ycomarcas en otras estas en vive que población la atoda cobertura 11 departamentos de salud salud de 11 departamentos de total un existen València de comarcas En las CENTROS DELACOMARCA Cuadro 5.2 Unidad deOdontologíaPreventiva Unidad deSaludsexualyreproductiva Unidad deRehabilitación Salud Mental Consultorio auxiliar Consultorio Centro deespecialidades Centro Sanitariointegrado Centro deSalud Recursos sanitariosdeLaRiberaBaixa.2016.Fuente:PortalInformaciónArgos.GeneralitatValenciana.

Tipo decentro

(Figura 5.1) (Figura

que dan - - - Número oficinas de farmacia. farmacia. de oficinas 39 de total un de dispone que comarca una Es dro 5.1 y5.2) (Cua Sueca. comarca, la de capital la en ubica se especialidades de Elcentro preventiva. logía odonto y de y reproductiva sexual salud tación, con unidadescuenta especializadas de rehabili También Cullera. en yuno Sueca 3en verano, 19 2 2 2 1 1 2 3 1

Comarca /Provincia 14,3 % 14,3 % 4,3 % 4,8 % 9,1 % 2,1 % 6,9 % 2,4 % 8,3 % - - - oficines de farmàcia. farmàcia. de oficines 39 de total un ha hi comarca A la Sueca. comarca, la de capital a la és d’especialitats Elcentre preventiva. d’odontologia i i reproductiva sexual salut litació, de rehabi especialitzades unitats I SERVEIS I 5.1 EQUIPAMENTS (Quadres 5.1 i5.2) - Figura 5.1Mapasanitario

81 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 5.1 EQUIPAMIENTOS Y SERVICIOS

5.1.2 Equipamiento educativo por una parte, la bajada de las cifras de personas cativos no universitarios es de 356.592 perso- inmigrantes y también el retorno a sus lugares nas. Estas comarcas cuentan con un total de La educación es sin duda un ámbito de actuación de origen de una parte de las personas que ha- 2.090 centros según los datos del curso 2016- prioritario y que incide de manera directa en la bían venido a trabajar a nuestra comunidad, a 2017, concentrados especialmente en València caracterización de cualquier sociedad. Aquello causa de la fuerte crisis económica y laboral; por ciudad (25,2%) y las comarcas de l’ que entendemos como “educación” se represen- otra parte, hemos asistido a una nueva reforma (12,2%), l’ (10%) y la Ribera Alta (10%), ta frecuentemente como “sistema educativo” educativa, la LOMCE de 2013, con efectos en las en concordancia, lógicamente, con las dimensio- (Hernàndez, 2000: 192). En nuestro caso, el sis- ratios profesorado/alumnado. También el cam- nes demográficas de dichos territorios comar- tema educativo valenciano ha ido configurándo- bio político autonómico de las elecciones de mayo cales. (Cuadro 5.3) se a partir de los cambios demográficos y de las de 2015, con un nuevo equipo al frente de la Con- actuaciones en materia de política educativa. selleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Conviene hacer unas aclaraciones definito- está teniendo efectos, a corto y medio plazo, en el rias preliminares. Los centros denominados Los datos de la demografía educativa del siste- sistema educativo, especialmente en la dotación CAES o Centros de Acción Educativa Singular ma educativo valenciano en el período de veinte de centros, la reestructuración de profesorado o se encuentran ubicados en un Barrio de Ac- años, comprendido entre 1990 y 2010, indican, en los nuevos programas lingüísticos. ción Preferente o son aquellos que escolarizan como fenómeno significativo, la existencia de alumnado con necesidades de compensación una tendencia a la contracción del número ab- Una manera descriptiva, aunque con sus limi- educativa en un porcentaje igual o superior al Alícia Villar taciones, de acercarnos a conocer el sistema 30% del total del centro. En la Comunitat Valen- Sandra Obiol soluto de alumnado escolarizado, producido por una importante bajada de la natalidad iniciada educativo valenciano, y en concreto en las co- ciana existen actualmente un total de 80 CAES, en los ochenta (Villar et al, 2012: 41). Otros fe- marcas de València, es a través del equipamien- de los cuales 43 están situados en las comar- nómenos asociados a este período, que aportan to educativo. Por equipamiento educativo en- cas de València, 13 en las de Castelló y 24 en impactos variables y distintas lecturas de inter- tenderemos básicamente, y según los datos a las de Alacant. pretación son: a) los incrementos de plazas en los que tenemos acceso, el número de centros determinados niveles educativos, como es el educativos, su desagregación por niveles edu- Por otra parte, los denominados Centros de caso de la educación infantil, debido a factores cativos, por titularidad y el número de alumnado Educación Especial son aquellos centros edu- de alcance socioeconómico; b) los efectos de las y su escolarización según programa lingüístico, cativos en los que se escolariza alumnado con reformas educativas, como es el caso de la LOG- todo ello para las enseñanzas no universitarias. necesidades educativas especiales asociadas a SE de 1990, que reorganizó los niveles educa- Esta información la obtenemos del portal de in- severas condiciones permanentes de discapaci- tivos y aumentó la enseñanza obligatoria hasta formación ARGOS de la Generalitat Valenciana dad y en los se dispone un conjunto de recursos los 16 años; c) los impactos de la escolarización a partir del cual podemos consultar los últimos adaptados que no se encuentran en los centros de los hijos e hijas de las personas migrantes. datos disponibles del curso 2016-17. ordinarios. Cabe decir que dependerá de las características del alumnado con necesidades En los años más recientes, dos factores han inci- La población escolarizada en el curso 2016-17 educativas especiales su escolarización en cen- dido especialmente en la demografía educativa: en las comarcas de València en los niveles edu- tros ordinarios o en Centros de Educación Es-

82 I SERVEIS I 5.1 EQUIPAMENTS matèria de política educativa. educativa. política de matèria en actuacions les i de demogràfics canvis dels apartir s’ha configurat valencià educatiu sistema el cas, tre (HERNÀNDEZ, 2000: 192). nos En el educatiu» a«sistema com sovint ta represen es aeducació com tenem en que El societat. qualsevol de ció caracteritza la en directa manera de incideix i que prioritari d’actuació àmbit L’educació un dubte, sens és, 5.1.2 educatiu Equipament Fuente: elaboraciónpropiaapartirdedatosdel PortaldeInformaciónArgos.GeneralitatValenciana Cuadro 5.3 CENTROS PORCOMARCA La RiberaAlta La PlanadeUtiel-Requena La HoyadeBuño La Costera/LaCostera La Safor La RiberaBaixa La CanaldeNavarrés El ValledeCofrentes-Ayora El RincóndeAdemuz L’Horta Nord La Valld’Albaida El CampdeTúria El CampdeMorvedre TOTAL València L’ L’Horta Oest Municipios

CentrosdelascomarcasValenciaportipo de centroytitularidad(curso2016-17).

Nº decentroseducativos - - - - 2090 208 154 129 209 106 143 255 526 37 49 71 20 12 65 74 27 variables i diferents lectures d’inter lectures idiferents variables impactes aporten que esmentat, de perío al associats fenòmens Altres al., 2012: et (VILLAR huitanta els 41). en iniciada natalitat la de important baixada una per produït colaritzat, d’alumnat es absolut nombre del contracció a la tendència una tiu, significa a fenomen ha, com hi que 1990 anys els tre i 2010, indiquen en comprés anys, vint de període el valencià en educatiu va del sistema educati demografia la de dades Les 5

% respectoaltotalde comarcas deValencia 100,0 10,0 12,2 10,0 25,2 1,8 2,3 3,4 1,0 3,1 0,2 5,1 7,4 0,6 6,2 3,5 1,3 6,8 ------nous programes lingüístics. lingüístics. programes nous els o en professorat de tructuració rees la centres, de dotació la en educatiu, especialment el sistema en imitjà, curt a termini efectes, té iEsport, Cultura Investigació, cació, d’Edu Conselleria la de capdavant al 2015, del maig de equip nou un amb de autonòmic les eleccions polític vi Tambéprofessorat/alumnat. elcan 2013, ràtios del les en efectes amb LOMCE la educativa, reforma nova auna assistit hem banda, d’altra ral; ilabo econòmica crisi forta la de sa a cau atreballar, vingut havien que persones les de d’una part d’origen llocs als tornada la itambé grants immi persones de xifres les de da baixa la d’una banda, educativa: fia en la demogra especialment incidit han factors dos anys, darrers En els migrants. persones les de fills dels l’escolarització de c) impactes els anys; setze als fins augmentar l’ensenyament obligatori i va educatius nivells els ganitzar 1990, de LOGSE la de reor va que cas el és com educatives, reformes les de b) efectes els socioeconòmic; d’abast factors de acausa infantil, l’educació de cas el és com catius, edu nivells determinats en places de a) són: increments els pretació ------territoris comarcals. (Quadre 5.3) comarcals. territoris les dimensions dels demogràfiques amb lògicament, concordança, en (10%)Nord (10%), Alta Ribera ila (12,2%), Oest l’Horta de l’Horta (25,2%)València comarques iles a 2017, especialment concentrats segons les dades del 2016- curs 2.090 de centres total un Hi ha nes. 356.592 de és perso universitaris no educatius nivells els en València 2016-2017 de comarques a les curs el en escolaritzada població La nibles del 2016-2017. curs dispo dades darreres les consultar podem qual del apartir Valenciana Generalitat la de ARGOS formació d’in portal del l’obtenim informació La universitaris. no ensenyaments als per això tot lingüístic, programa segons d’alumnat i l’escolarització nombre iel titularitat per educatius, nivells per desagregació la catius, edu centres de nombre el accés, tenim quals ales dades les segons i bàsicament, entendrem educatiu equipament Per educatiu. pament l’equi de através és València, de comarques ales concret ien lencià, va educatiu a el conéixer sistema d’acostar-nos limitacions, amb que encara descriptiva, Una manera ------

83 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 84 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI adulta para darle una orientación sobre la for la sobre orientación una darle para adulta persona a cada inicial manera de valora se de don específicos unos centros también existen Adultas Personas de Formación ala Respecto Alacant. en y 5 14 València, de Castelló en comarcas las en 27sitúan se cuales 46 los CRA,de actualidad la en hay Valenciana Comunitat la en mente, Actual 30 minutos. los supere no instituto el está donde aquella hasta localidad la desde to el los desplazamien agrupamientos configurar para también es considerado,zamiento puesto despla del tiempo El curso). cada en 1 grupo decir, es (4 unidades, unidades de mínimo el con 16 y30 entre alumnos prevista mínima manda de una hay si ESO de centro un asigna se tos para los desplazamien con dificultades rurales Enzonas número. aeste excepciones algunas 150 de es existen aunque alumnos, Obligatoria Secundaria Educación de centro un Para tipo. este de centro un municipio a un asigne se que para mínima demanda una (CRA)pados existe Agru Rurales Centros llamados alos En cuanto y17 Alacant. en Castelló 7en València, de comarcas las en 24 cuales están los na, de Valencia Comunitat la en 48 centros de total un hay Actualmente, educativa. política de materia y las decisiones ende políticos los momentos también depende narios, cuestión aunque esta ordi especiales en centros sidades educativas nece con alumnado al aescolarizar tiende se la inclusiónpecial. de favorecer Con el objetivo SERVICIOS Y 5.1 EQUIPAMIENTOS ------lingüístico. (Cuadroslingüístico. 5.4, 5.5 y5.7) programa según escolarización y su alumnado de número y el titularidad, por educativos, les nive por desagregación su educativos, centros de número el en centrándonos Baixa, Ribera La de comarca la de educativo equipamiento sobre los datos A continuación, comentaremos y67 Alacant. de Castelló de a las de comarcas corresponden València, 29 135 Comunitat, la en Adultas Personas de ción Forma de 231 de centros total Del específica. formación de tipo y otro universidad ala acceso Profesional, aFormación acceso el cundaria, Se Educación de Graduado del libres pruebas de preparación de cursos haber suele que los en centros Son años. dieciocho los de a partir acceder puede Se eintereses. expectativas sus mación que puede en teniendo cursar cuenta 12 municipios, entre los que destacan por su su por destacan que los 12 entre municipios, sus en 80.623 tiene Baixa habitantes Ribera La CENTROS DELACOMARCAPORTIPO Cuadro 5.4 Formación depersonasadultas Centros deenseñanzasespecializadas Centros deeducaciónespecial Centros deaccióneducativasingular(CAES) TOTAL Centros ruralesagrupados Centros deInfantil/Primaria/ESO/Enseñanzasmedias

Centros delacomarcaportipocentro(curso2016-17).Fuente:PortalInformaciónArgos.GeneralitatValenciana Tipo decentro

- - -

rización en valenciàrización del 56%. escola de tasa una con Baixa, Ribera la en rios universita no educativos niveles los de alguno 2016-17, curso En el 10.593 cursan personas 10 cada 6 de con centros. ria, obligato secundaria la en privada la de tación implan de número el significativo es y también privados son infantil de ciclo primer de centros 10 cada 8de que destaca Baixa Ribera la en da, priva titularidad la de presencia ala En cuanto yFortaleny. Llaurí de poblaciones alas servicio da que agrupado rural centro un hay ytambién 5centros en imparte se adultas personas de formación La primaria, ESOde medias. infantil, y enseñanzas niveles los 43 de especializadas, enseñanzas de 14 especial, educación CAES, 1de 1es cuales los de educativos 65 con centros comarca una (22.139y Cullera tes) de trata Se habitantes). (28.090 Sueca población de habitan número Número 65 43 14 1 1 1 5

------ris, encara que és una qüestió que que qüestió una és que encara ris, ordina centres en especials tives educa l’alumnat amb necessitats a escolaritzar tendeix es inclusió la d’afavorir l’objectiu Amb especial. d’educació centres oen ordinaris pecials l’escolarització en centres es educatives necessitats amb l’alumnat de característiques les de dependrà que dir S’ha de ordinaris. centres els en ha hi no que tats adap recursos de d’unsa conjunt dispo es quals els ien discapacitat de permanents severes condicions especials associades a educatives necessitats amb alumnat colaritza s’es quals els en educatius centres d’educaciótres especial són els D’altra banda, els cen denominats i24 d’Alacant. ales Castelló 13València, de de ales província la de comarques a les situats estan 43 quals 80 de CAES, dels total un Valenciana hi ha actualment nitat Comu la A centre. del total 30% del al o superior igual percentatge un en educativa compensació de tats amb alumnat necessi escolaritzen que els osón d’acció preferent barri un en situats troben es singular tiva d’acció educa ocentres CAES nats denomi centres Els preliminars. ris definito aclariments uns fer Convé I SERVEIS I 5.1 EQUIPAMENTS ------específics on es valora de manera manera de valora es on específics centres uns ha hi també adultes persones de formació a la Quant i5aAlacant. 14 aCastelló València, de comarques ales tuen 27 si quals se 46 ha CRA,hi dels Valenciana a la Comunitat tualment, Ac hora. mitja la superar de ha no l’institut ha hi on fins localitat la de el desplaçament desagrupaments per elsés a considerat: configurar deltemps desplaçament també curs). El cada a dir, en és grup un unitats, (quatre d’unitats mínim el 16 amb i 30 entre alumnes prevista mínima demanda una ha hi d’ESO si s’assignadesplaçaments un centre als per dificultats amb rurals nes Enzo excepcions. ha hi que cara 150 de és en alumnes, Obligatòria Secundària d’Educació centre un a Per així. centre un municipi a un demanda mínima s’assigne perquè (CRA) agrupats hi harurals una centres anomenats als fa que Pel i17 aAlacant. 7 aCastelló València, de comarques a les tuats Valenciana, 24 quals si dels estan Comunitat ala 48 centres de total un ha hi Actualment, educativa. ca políti de matèria en decisions i les depéntambé polítics dels moments ------dels quals un és CAES, un d’educació d’educació CAES, un és un quals dels educatius 65 amb centres comarca (22.139 d’una tracta Es habitants). (28.090 iCullera Sueca habitants) població per destaquen quals els entre municipis, dotze en repartits 80.623 té Baixa habitants Ribera La 5.5 i5.7) 5.4, (Quadres lingüístic. programa segons d’alumnat i l’escolarització nombre iel titularitat per educatius, nivells per desagregació la catius, edu centres de nombre el en trem cen ens Baixa, Ribera la de marca co la de educatiu equipament sobre A les dades continuació, comentem d’Alacant. 67 i 29 Castelló València, de de ques comar a les ha, 135hi corresponen que adultes persones de formació de 231 de centres total Del cífica. espe formació de tipus altre i un universitat ala accés professional, a formació l’accés Secundària, ció d’Educa Graduat del lliures proves de preparació de cursos haver-hi sol quals els en centres Són anys. díhuit dels a partir accedir S’hi pot té. que interessos i els pectatives ex les compte en tenint cursar pot que formació la sobre orientar-la a per adulta persona cada inicial ------2013). El conservatori professional 2013). professional Elconservatori (RAUSELL Valenciana» al., et munitat Co la de territorialitat de grau un major amb cultural fet el en música la musical, que converteix nentatge iapre pràctica de xarxa «una densa amb junt territori nostre al arrelat un fenomen ben sicals important, xa d’associacions i agrupacions mu una Valenciana xar té Comunitat La en valencià del 56%. d’escolarització taxa una amb Baixa, Ribera a la universitaris no catius nes algun cursen edu dels nivells 2016-17,curs En el 10.593 perso centres. deu cada secundària amb obligatòria, sis de la en privada la de d’implantació nombre el significatiu és i també privats són d’infantil cicle primer de centres deu cada de huit que destaca Baixa Ribera ala privada, titularitat la de presència a la Quant iFortaleny. Llaurí que a les dóna poblacions de servei agrupat rural centre un ha hi també i centres cinc en s’imparteix adultes persones de formació La mitjans. iensenyaments ESO primària, fantil, d’in nivells 43 dels especialitzats, d’ensenyamentsespecial, catorze ------

85 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 86 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI en nuestro ámbito territorial más cercano. más territorial ámbito nuestro en educación la de desarrollo el en efectos derivan se que y del conocer conviene que educativo ma siste del adestacar aspectos los de uno es que Creemos comarca. según heterogénea muy presencia una con yprivada pública red doble la por caracterizado educativo sistema un de gen ima una da nos equipamiento sobre datos los de específica En observación conclusión, esta cuelas privada. de música de titularidad 13 de es a través también, desarrollada, está Baixa Ribera la de musical y actividad formación La Cullera. en encuentra se comarca la de sica mú de profesional 2013). al, et conservatorio El de la Comunidadtorialidad Valenciana” (Rausell terri de grado mayor con cultural hecho el en música a la convierte que musical, aprendizaje y práctica de red “una densa auna junto torio un terri fenómeno bien arraigado en nuestro musicales, y agrupaciones asociaciones de red una numerosa Valenciana cuenta Comunitat La SERVICIOS Y 5.1 EQUIPAMIENTOS ------CENTROS EDUCATIVOSDELACOMARCAPORNIVEL Fuente: elaboraciónpropiaapartirdedatosdelPortalInformaciónArgos.GeneralitatValenciana Cuadro 5.5 Ciclos formativosdeGradoMedio Ciclos formativosdeGradoBásico Bachillerato Educación Infantilprimerciclo Ciclos formativosdeGradoSuperior Educación SecundariaObligatoria Educación InfantilsegundocicloyPrimaria Centros delacomarcaporniveleducativoytitularidad(curso2016-17).

Nivel educativo

Públicos 18 4 6 5 4 3 6

Cullera desdelCastell. concertados Privados 10 0 0 1 9 9 0

Privados 1 0 0 0 0 7 1 Autor: Antoni MartínezBernat

titularidad privada Presencia 80,9 % 20,0 % 16,6 % 60,0 % 33,3 % 25,0 % 0 % ens dóna una d’un imatge sistema equipament sobre dades les de feta En conclusió, l’observació específica privada. titularitat de música de les esco tretze mitjançant també, lupa, desenvo es Baixa Ribera la de sical mu iactivitat formació La a Cullera. troba es comarca la de música de Cuadro 5.7 EQUIPAMIENTO DEEDUCACIÓN I SERVEIS I 5.1 EQUIPAMENTS Polinyà deXúquer Albalat delaRibera Sollana Riola Llaurí Fortaleny Favara Almussafes Comarca/Provincia Provincia Comarca Benicull deXúquer Sueca Cullera Corbera C.Valenciana Municipios

Fuente: ConselleriadeEducación,Investigación,CulturayDeporte(2017).

Infantil, primaria y secundaria 2,94 % 1.465 2.574 43 11 15 - - - 1 2 1 3 1 2 2 1 4 -

nostre àmbit territorial més proper. proper. més territorial àmbit nostre dedesenvolupament l’educació en el el en efectes deriven es qual i del que conéixer convé educatiu tema sis del s’ha destacar que de pectes as dels un és que Creiem comarca. segons heterogènia molt presència una amb iprivada, pública xarxes, dos les per caracteritzat educatiu 1,16 % Profesional 135 86 1 1 ------

3,70 % Adultos 135 231 5 1 1 1 1 1 ------

Nº Centroseducativos 3,70 % Rural 46 27 - - 1 1 ------

Escuela Oficial de idiomas 17 8 ------

4,17 % seilEtajrsOtros Extranjeros Especial 48 24 1 1 ------

36 17 ------

4,14 % 552 338 14 1 1 1 1 1 5 1 1 2 - - -

de educación habitantes Centros por mil 0,81 0,73 0,83 1,09 1,65 0,98 0,81 1,17 1,03 0,81 1,62 0,77 0,79 0,68 0,62 -

87 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 5.1 EQUIPAMIENTOS Y SERVICIOS

5.1.3 Equipamiento bancario un 38% y el empleo en el sector un 30%. La De los 12 municipios que componen la comar- reducción de la red de oficinas ha sido tan im- ca, uno de ellos ha perdido la oficina bancaria El sistema bancario es uno de los pilares bási- portante que aparece un nuevo problema: la que estaba instalada en el territorio, este es cos del funcionamiento de las economías de- exclusión financiera. En efecto, un 2,5% de la Fortaleny. En 2015, dos municipios de la co- sarrolladas. Su actividad principal consiste en población española viene en municipios donde marca se encuentran en situación de exclusión la intermediación, proceso mediante el cual se no hay ninguna oficina, y en algunas provincias financiera, Fortaleny y Benicull de Xúquer que captan fondos de los agentes con capacidad de este porcentaje supera el 10%, lo que exige una ya en 2009 se encontraban sin oficinas ban- financiación y se canalizan estos fondos hacia respuesta tanto por parte de los bancos como carias. Las mayores reducciones en términos aquellos que tienen necesidad de financiación. por las AAPP. unitarios se dan en Sueca y Cullera, con 12 y 11 oficinas bancarias menos en el periodo respec- En este proceso de intermediación la red de ofi- En la comarca de La Ribera Baixa la reducción tivamente. (Cuadro 5.8) cinas bancarias tiene un papel determinante al en el número de oficinas entre los años 2009 aumentar la accesibilidad de los clientes a los y 2015 ha sido de 36 oficinas (Figuras 5.2, 5.3, Albalat de la Ribera, Corbera y Sollana son los servicios bancarios, tanto en la captación de 5.4 y 5.5), pasando de 94 a 58. Esto supone municipios que presentan una mayor densi- pasivo como en concesión de préstamos, pues una disminución del 38,3%, esto es, 4,4 puntos dad de oficinas por cada 1.000 habitantes en cuanto más densa sea la red de oficinas mayor porcentuales más de caída que la media de la 2015, con un valor de entre 1,0 y 1,4, mientras será la cercanía del banco con el cliente y ma- provincia de València. En términos de oficinas que atendiendo a la ratio de oficinas por km² José Manuel Pastor por cada 1.000 habitantes, en 2009 esta ratio Almussafes con 8 oficinas bancarias exhibe un Ángel Soler yor el conocimiento del historial crediticio. se situaba en 1,1, mientras que en 2015 mues- valor de 0,7, muy superior al 0,2 de la media de Con la crisis, el sector bancario español se ha tra el valor de 0,7 oficinas por cada 1.000 habi- la provincia. visto obligado a afrontar una profunda rees- tantes. El análisis en base a la superficie de la tructuración para corregir diversos desequili- comarca muestra una importante reducción al brios y la red de oficinas era uno de ellos. Así, pasar de 0,34 oficinas por km² en 2009, a 0,21 desde 2007 la red de oficinas se ha reducido en 2015.

88 apareix un problemaapareix nou: l’exclusió que important tan sigut ha cines d’ofi xarxa la de 30%. reducció La un sector el 38%un en il’ocupació 2007, s’ha reduït d’oficines xarxa la del des n’eraAixí, un. d’oficines xarxa i la desequilibris diversos a corregir per profunda reestructuració una a afrontar obligat s’ha vist panyol es bancari sector el crisi, la Amb de creditici. l’historial coneixement el alt imés client el amb banc del tat proximi la serà gran més d’oficines xarxa la siga densa més com que ja préstecs, de concessió en com passiu de captació la en tant caris, ban als serveis dels clients sibilitat l’acces augmentar en determinant paper un té bancàries d’oficines xa xar la d’intermediació, procés En el finançament. de necessitat té qui a cap i canalitzen es finançament de capacitat amb agents dels fons capten es qual el mitjançant procés és la principal intermediació, tivitat ac seua La desenvolupades. nomies bàsics del funcionament de les eco pilars dels un és bancari El sistema 5.1.3 Equipament bancari I SERVEIS I 5.1 EQUIPAMENTS ------ció d’exclusió financera, Fortaleny situa en troben es comarca la de 2015, Enel Fortaleny. municipis dos que instal hibancària havia l’oficina perdut ha un comarca, la municipisDels que dotze componen 2009,el a0,21 2015. el en en km² per 0,34 de oficines passar en important reducció una mostra comarca la de superfície la de base L’anàlisi mil habitants. cada la sobre per 0,7 de valor el oficines mostra 1,1, en tuava 2015 el en que mentre si se 2009 el en ràtio la habitants, mil cada per d’oficines En termes València. de província la de mitjana la que caiguda de més percentuals 38,3%, del nució a dir, és 4,4 punts dismi una 94 suposa a58.de Això oficines 2009 anys i2015els 36 de sigut ha entre d’oficines nombre el en ducció re la Baixa Ribera la de comarca A la de públiques. les administracions com bancs dels tant resposta una 10%, exigeix el cosa supera qual la percentatge el quals les en víncies pro ha i hi oficina, cap ha hi no on població espanyola en viu municipis 2,5% un la de Enefecte, financera. (Figures 5.2, 5.3, 5.4 i 5.5) . lada, - - - - - , Cuadro 5.8 EQUIPAMIENTO BANCARIO que tenint en compte la ràtio d’ofi ràtio la compte en tenint que 1,0 d’entre valor un i 1,4, mentre 2015, el en habitants mil amb cada per d’oficines alta més densitat una presenten que municipis els són na iSolla Corbera Ribera, la de Albalat (Quadre 5.8)pectivament. res període el en menys bancàries oficines i onze dotze amb i Cullera, aSueca donen es unitaris termes en importants més reduccions Les bancàries. oficines 2009 tenia no Xúquer, el de en ja que i Benicull Almussafes Albalat delaRibera Llaurí Fortaleny Favara Cullera Corbera Polinyà deXúquer Riola Sollana Comarca/Provincia C.Valenciana Provincia Comarca Benicull deXúquer Sueca Municipios

Fuente: CajaEspaña(2011).

Nº BancosyCajasdeAhorro 3,01 % 4.508 2.390 - - - 72 19 23 1 1 7 5 2 5 2 2 1 4 tjana de la província. província. la de tjana 0,7,de 0,2 al mi la de superior molt valor un exhibeix bancàries oficines huit amb km², Almussafes per cines

Índice debancarización 0,88 0,93 0,87 1,39 0,41 0,82 1,49 0,83 1,53 0,96 0,80 1,07 1,02 0,79 0,79 - -

89 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 90 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI Figura 5.2 Equipamiento bancario. Oficinas/1.000 hab.(2009) Figura 5.3 Equipamiento bancario. Oficinas/km 2 (2009) (2009) Figura 5.4 Equipamiento bancario. Oficinas/1.000 hab.(2015) Figura 5.5 Equipamiento bancario. Oficinas/km 2 (2015)

91 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 5.2 EQUIPAMIENTO COMERCIAL

5.2.1 Equipamiento comercial tables o transportables, incluyendo camio- encuentran las comarcas que cuentan con una nes tienda. capital comarcal de tamaño medio, como las Las relaciones entre el comercio, como equipa- comarcas de El con Sagunt, miento o recurso disponible para la población, y Los grandes almacenes: equipamiento co- el Camp del Túria con Llíria, La Ribera Alta con el territorio en que se localiza están marcadas mercial no especializado, organizado por de- Alzira, La Ribera Baixa con Sueca, La Costera por la búsqueda de oportunidades para gene- partamentos con surtidos amplios y profun- con Xàtiva, La Vall d’Albaida con y La rar atracción o proximidad hacia los potencia- dos especializado en todas las gamas de Safor con , actuando como capitales co- les consumidores. productos. marcales que dinamizan la actividad económica y social relevante en el territorio y que se refleja El comercio, en sus diversos formatos, aporta Los centros comerciales, conjunto de es- en la capacidad de compra y consumo de sus a la población un completo abanico de servicios tablecimientos comerciales independientes, habitantes. Por el contrario, las comarcas más que contribuye a mejorar su calidad de vida y su planificados y desarrollados por una o varias al interior de la provincia como La Serranía, El libertad de elección como consumidores. entidades, con criterio de unidad; su tra- Rincón de Ademuz, La Plana de Utiel-Requena, bajo, mezcla comercial, servicios comunes y La Hoya de Buñol, La Canal de Navarrés y el Va- Los principales equipamientos comerciales actividades complementarias, está relacio- lle de Cofrentes muestran la menor capacidad (PATSECOVA) de carácter público y privado que nado con su entorno y disponen permanen- de consumo de sus municipios, dado su peque- consideramos en este trabajo y que, en diversa temente de una imagen y gestión unitaria ño o reducido tamaño con una centralidad en la Alejandro Mollá (AECC). capital comarcal cada vez más debilitada por la Agustín Rovira medida, están en las comarcas valencianas son: Irene Gil importancia económica y comercial de la ciudad Los mercados municipales, que como equi- En la Comunitat Valenciana, las pautas de lo- de València y su área metropolitana, quedando pamiento de carácter público integran un calización territorial del comercio minorista reflejada la dualidad franja litoral-sistema rural número amplio de puestos o puntos de ven- responden a la distribución de la población, de (Mollá, Gil y Rovira, 2015). ta frescos: carnicerías, pescaderías, frute- forma que las áreas más pobladas disponen de rías, verdulerías, etc., desempeñando una una mayor oferta comercial. En cuanto a la oferta comercial que se concen- importante función social y económica al lo- tra en los espacios públicos y privados, se pro- calizarse en su entorno numerosas activida- La provincia de València representa el 51,29% duce una mayor concentración en las comarcas des complementarias. de la población de la Comunitat Valenciana (INE de l’Horta y València con 44 mercados munici- 2016) y el 48,4% del total de la oferta comercial pales, 82 mercados ambulantes y mercadillos, Los mercados ambulantes / mercadillos, minorista (La Caixa 2013). 4 grandes almacenes y 22 centros comercia- como venta efectuada fuera de un estable- les; en la Ribera Alta con mercados municipales cimiento comercial permanente, de forma El área de València y las comarcas de l’Horta, en 10 municipios y 34 mercados ambulantes y ocasional, periódica o continuada, en los pe- concentra la mayor oferta y superficie comer- mercadillos, y 2 centros comerciales; y en la Sa- rímetros o lugares debidamente autoriza- cial de la Comunitat Valenciana (La Caixa, 2013). for con 39 mercados ambulantes y 4 centros dos, en instalaciones comerciales desmon- A un segundo nivel en la provincia de València se comerciales. Sin embargo, Camp de Túria con

92 són: valencianes comarques ales ha hi mesura, diversa en i que, treball que enblic considerem el i privat (PATSECOVA)cials pú caràcter de comer Els equipaments principals d’elecció com a consumidors. i de la vida llibertat lallorar qualitat ami contribueix que serveis de plet com ventall un població a la aporta formats, diversos els en comerç, El midors potencials. consu als cap oproximitat atracció agenerar per d’oportunitats cerca la per marcades estan localitza es què en territori iel població, ala per a equipament disponible o recurs com comerç, el entre relacions Les 5.2.1 comercial Equipament COMERCIAL EQUIPAMENT 5.2

pl con za ec ex fr fr p de pú co El s escos: carnisseries, peixteries, carnisseries, escos: uiteries, verduleries, etc., que etc., verduleries, uiteries, ementàries. erceixen una funció social i social funció una erceixen r-se en l’entorn una quantitat quantitat una l’entorn en r-se blic integren un nombre ampli nombre un integren blic onòmica important en localit- onòmica important m a equipament de caràcter de m aequipament siderable d’activitats com- siderable d’activitats mercats municipals, mercats arades o punts de venda venda de o punts arades que que - - - - -

comercial més gran. més comercial més poblades disposen d’una oferta àrees les que manera de població, la de a la distribució responen minorista del comerç territorial de localització pautes les Valenciana, Comunitat A la

blim ve El ge ig ge po r es mu qu am pa pen d’ El ga fu am or me El inc desm en o ll o co de s establiments comercials inde- comercials establiments s ambulants s mercats nds especialitzat en totes les totes en especialitzat nds nda efectuada fora d’un esta- fora efectuada nda sen permanentment d’una imat- permanentment sen departaments per ganitzat manera ocasional, periòdica als mescla comerç, serveis co- co- serveis comerç, mescla als mmes de productes. de mmes ts per una o diverses entitats, entitats, odiverses una per ts ocs degudament autoritzats, degudament ocs losos camions botiga. losos nt comercial no especialitzat, no especialitzat, comercial nt ns i activitats complementàri- ns i activitats b assortiments amplis ipro- amplis b assortiments b criteri d’unitat; el treball dels dels treball el d’unitat; b criteri centres comercials, elacionades amb l’entorn, i dis- idis- l’entorn, amb elacionades dents, planificats i desenvolu- planificats dents, grans magatzems grans ent comercial permanent, comercial ent ntinuada, en els perímetres perímetres els en ntinuada, estió unitària (AECC). unitària estió instal untables o transportables, untables . lacions comercials : equipa- conjunt conjunt , com a com , més dèbil a causa de la importància importància la de acausa dèbil més vegada cada comarcal capital a la amb una centralitat grandària poca la per municipis, seus dels consum de capacitat menor la mostren Cofrentes iElValle de Navarrés de Canal la Buñol, de Hoya La quena, Utiel-Re Ademuz, de ElRincón nía, Serra La com al’interior més ques comar les contra, Per habitants. dels iconsum compra de capacitat la en reflecteix es ique territori el en rellevant isocial econòmica tat l’activi dinamitzen que comarcals acapitals com actuen que Gandia, amb Safor ila Ontinyent amb baida Vall la d’Al Xàtiva, amb Costera la Sueca, amb Baixa Ribera la Alzira, amb Alta Ribera la Llíria, amb Túria del Camp el Sagunt, amb Morvedre de Camp el com mitjana, grandària de comarcal capital una tenen que comarques les ha hi València de cia 2013). provín a la nivell segon En un Valenciana (La Caixa, Comunitat la de comercial isuperfície oferta major la concentren l’Horta de L’àrea comarques iles València de 2013). (La Caixa, detallista comercial l’oferta de 48,4%total del (INE, Valenciana 2016)munitat iel 51,29%el Co la de població la de de ValènciaLa província representa ------tic en el període estival. període el en tic itemà estacional caràcter de lants ambu mercats de presència la és turisme del Un reflex metropolità. de Valènciaprincipalment, i l’entorn procedent, iplatja sol de turisme el importància té qual la en litoral comarca una és Baixa Ribera La (Quadre València de 5.9).cial l’equipamentque produeix comer comercial i l’atracció proximitat la menor, a causa de fonamentalment equipament un té comarques altres a superior població una Túria amb de Camp el això, No obstant cials. comer i4centres ambulants cats 39 ha hi mer Safor iala comercials; i 2 centres ambulants 34 mercats i municipis deu en municipals cats mer ha hi Alta Ribera a la mercials; co i 22 centres magatzems grans 4 ambulants, 82 mercats cipals, muni mercats 44 amb València i l’Horta de comarques ales alta més concentració una ha hi privats, i públics espais els en concentra es que comercial a l’oferta Quant 2015). ira, v iRo (Mollá, Gil rural litoral-sistema franja la dualitat queda reflectida tant iper metropolitana, il’àrea sal ica cap del icomercial econòmica ------

93 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 94 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI coincidiendo con el estival. periodo y temático estacional carácter de ambulantes mercados de presencia la es turismo este de Un reflejo metropolitano. entorno ysu València de principalmente, procedente, y playa sol de turismo el importancia cobra que la en litoral comarca una es Baixa Ribera La de comarca La 5.9). València (Cuadro de comercial equipamiento el produce que cial comer atracción y a la cercanía a la talmente see un menor equipamiento debido fundamen po comarcas a otras superior población una ciales DirectoriodeCentrosyParquesComerciales2016laAsociaciónEspañola yParquesComerciales(AECC),eInstitutoNacionaldeEstadística(2016). Cuadro 5.9Equipamiento comercial por comarcas de la provincia de València.Fuente:Censo de MercadosMunicipalesy de Comercio Mercados deventanoy Consumo, sedentaria delaDirecciónGeneral datos centros comer- EQUIPAMIENTO COMERCIALPORCOMARCAS COMERCIAL EQUIPAMIENTO 5.2 Camp deMorvedre Camp deTúria Provincia La València Hortes yValència La Valld’Albaida La Safor Valle deCofrentes Rincón deAdemuz C.Valenciana Ribera Baixa Ribera Alta La PlanaRequena-Utiel La Costera Canal deNavarrés La HoyadeBuñol Provincia/C. Valenciana Comarcas Serranía

Población 2016 4.959.968 2.544.264 1.537.665 790.201 172.821 156.744 220.676 51,29 % 89.531 88.335 16.484 71.718 10.163 80.623 38.542 42.323 16.236 2.403

- - - equipamientos 52,86 % Número 157 área comercial y de servicios. yde comercial área un ha cual se desarrollado del alrededor Cullera, 2000) en (apertura Naranjos los de Bahía cial comer centro al mención hacer cabe Además, 5.10). (Cuadro comarca la de grandes más los son que les, municipa mercados dos con cuentan que tes) (28.090 (22.139 y Cullera habitantes) habitan Sueca de ciudades las comarca la en Destacan Mercados municipales 83 16 44 10 2 5 4 0 4 5 2 0 2 2 3 0

Puestos conventa 47,70 % 1.868 3.916 1.273 807 106 147 85 34 66 64 28 20 36 0 9 0 0

equipamientos 49,06 % Número 316 644 Ambulante ymercadillos 28 18 18 22 22 14 39 82 17 15 34 8 4 9 8

Puestos conventa 50,98 % - - - 20.654 40.508 11.299 5.558 1800 1303 1616 696 637 344 876 393 173 163 622 706 26 por 317 supermercados grandes (de de más grandes 317por supermercados representada está València, de provincia la en alimentaria base de libreservicio de oferta La 5.11). (Cuadro Vall la d’Albaida con junto Morvedre, de Camp el y Safor la Baixa, Ribera yla Alta Ribera la de las en como así provincia, la toda de servicio libre de alimentaria comercial dotación mayor una asienta se donde es València de ciudad En la alimentaria base de 5.2.2 minorista Comercio

66,66 % almacenes Grandes 4 6 0 0 0 4 4 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

53,12 % equipamientos Número Centros comerciales 34 64 22 2 1 1 8 0 4 0 1 2 0 0 1 0 0

54,33 % Locales 1.999 3.679 1.371 149 100 674 122 110 70 53 24 0 0 0 0 0 0 COMERCIAL EQUIPAMENT 5.2 mercial i de serveis. ide mercial co àrea una s’ha desenvolupat qual del 2000) voltant el al en aCullera, (obert Naranjos los de Bahía mercial co centre al esment fer cal A més, 5.10). (Quadre comarca la de grans més els són que municipal, mercat nen (22.139i Cullera te que habitants) (28.090 Sueca de tats habitants) ciu les comarca a la Destaquen ciación EspañoladeCentrosyParquesComerciales(AECC),eInstitutoNacionalEstadística(2016). Cuadro 5.10 EQUIPAMIENTO COMERCIALDELCAMPDEMORVEDRE Almussafes Albalat delaRibera Corbera Favara Fortaleny Cullera Llaurí Polinyà deXúquer Benicull deXúquer Riola Comarca Sueca Sollana Provincia C.Valenciana Comarca/Provincia Comarcas

Fuente: Censo de Mercados Municipales y Mercados deventa no Comercio de sedentaria y de laDirecciónGeneral Consumo, datos centros comerciales DirectoriodeCentros y Parques Comerciales2016delaAso-

Población 2016 4.959.968 2.544.264 80.623 22.139 28.090 3,16 % - - - - 8.869 3.431 1.021 2.467 3.207 1.212 4.919 1.832 2.464 972 A València és on s’assenta una do una s’assenta on és A València alimentària base de 5.2.2 minorista Comerç està representada per 317 per super representada està València de província ala mentària ali base de servei L’oferta lliure de (Quadre 5.11). Vall la d’Albaida amb junt Morvedre, de Camp iel Safor la Baixa, Ribera ila Alta Ribera ala com així víncia, pro la tota de gran més servei re de lliu alimentària comercial tació

equipamientos 6,02 % Número 157 Mercados municipales 83 5 1 1 1 1 1 ------

Puestos conventa 5,67 % 1.868 3.916 106 11 10 30 42 13 ------

- - - - - equipamientos sum quotidià, mentre que en muni en que mentre quotidià, sum con de productes de proveïment el faciliten que autoserveis els minen predo habitants, mil cinc de menys amb menuts, més municipis Als Valenciana. Comunitat ala com València de província ala tant servei lliure de comerç del mitat la de més concentren alimentària, tribució dis la en consolidat més format el són supermercats Els permercats. i18 al’engròs hi 32 autoserveis m (de 1.000 de més grans mercats 5,70 % Número 2 ), 239 mitjans, 298 autoserveis, 298), 239 autoserveis, mitjans, 316 644 Ambulante ymercadillos 18 1 1 1 2 2 1 1 1 1 5 1 1

Puestos conventa 20.654 40.508 6,31 % 1303 180 438 454 35 58 13 28 20 45 20 6 6

almacenes 0,00 % Grandes - - - - - 0 4 6 ------la converteix en la destinació de re de destinació la en converteix la i casal cap al proximitat ila dència resi segona de important turística població una amb costanera marca co una és Baixa Ribera la tària, alimen base de comerç al Quant 2016). (Pateco, habitants mil itrenta mil deu d’entre població una amb municipis en localitzen es valencians supermercats dels Un 31,1%supermercat. de format el presència més té habitants més o mil cinc de població una amb cipis

equipamientos 2,94 % Número 34 64 Centros comerciales 1 1 ------

1,20 % 1.999 3.679 Locales 24 24 ------

95 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 96 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI municipios con una población de 5.000 de o más población una con municipios en que mientras cotidiano, consumo de ductos de pro el que abastecimiento vicios facilitan autoser los predominan 5.000de habitantes, menos con tamaño, menor de municipios En los Valenciana. en la Comunitat como València de provincia la en tanto servicio libre de comercio del mitad la de más trando concen alimentaria, ensolidado la distribución con más formato el constituyen permercados su Los y18 hipermercados. 32 cash&carry Cuadro 5.11Comercio minoristadebasealimentariaporcomarcas delaprovinciaValència. 1.000 m COMERCIAL EQUIPAMIENTO 5.2 COMERCIO MINORISTADEBASEALIMENTARIAPORCOMARCAS València Provincia/C. Valenciana C.Valenciana Provincia Hortes yValència La Camp deTuria Camp deMorvedre La Valld’Albaida La Ribera Plana deRequena-Utiel La HoyadeBuñol La Canal deNavarrés Valle deCofrentes Rincón deAdemuz Ribera Municipios Safor Serranía Costera Alta Baixa

2

), 239 medianos, 298 autoservicios, ), 298 239 autoservicios, medianos,

46,37 % Cash&Carry 69 32 16 5 1 1 1 5 0 1 4 0 0 3 0 0 0

- - - - - 47,8 % Autoservicio (≤ 399m nexión de la ciudad.nexión y desco descanso de busca en València de tes València, de en residen el destino la convierte provincial, capital a la proximidad ysu sidencia de segunda población re turística importante una con costera comarca una es Baixa Ribera La alimentaria, base de comercio al En cuanto (PATECO,tantes 2016). 10.000 entre de y30.000 población una habi con municipios en localizan se valencianos dos Un 31,1%supermercado. supermerca los de de formato el presencia mayor tiene habitantes 623 298 109 53 29 21 10 25 10 11 13 20 30 7 8 2 3

2 ) 39,08 % 400-999 m Fuente: Alimarket.Diciembre 2017. 609 238 139 70 11 24 11 28 5 0 3 2 5 4 4 2 0

Supermercado 2 50,64 % ≥ 1.000m 626 317 179 96 13 31 13 11 24 27 9 1 4 4 1 0 0

2 50,00 % ≥ 2.499m - - - - - 1 1 2 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

do. do. hipermerca yun autoservicios veinte h&Carry, Cas un medianos, supermercados tres grande, tamaño de supermercados trece con mentaria ali base de comercial equipamiento como pone dis Baixa, Ribera La de comarca la En resumen, estación. la de comercial zona la en ubicado hipermercado un con cuenta Cullera Solo ydiversa. cuantiosa más servicio de comercial oferta una con y Cullera Sueca son comarca la de ciudades principales Las 2 (Cuadro 5.12) (Cuadro 2.500- 4.999m 16,7 % 1 6 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 -

Hipermercado 2 5.000- 9.999m 31,6 % 19 6 2 0 0 1 0 1 0 1 0 0 1 0 0 0 -

2 58,82 % ≥ 10.000m 17 10 3 7 0 1 0 1 0 0 1 0 0 0 0 0 0 2 - - - - COMERCIAL EQUIPAMENT 5.2 cial de l’estació. comer zona a la situat hipermercat un ha hi aCullera Només diversa. i quantiosa servei de comercial ta ofer una amb i Cullera Sueca són comarca la de principals ciutats Les ciutat. la de idesconnexió descans de Valènciasidents de a la recerca Cuadro 5.12 COMERCIO MINORISTADEBASEALIMENTARIAENLACOMARCA Comarca/Provincia C.Valenciana Provincia Comarca Benicull deXúquer Sueca Sollana Riola Polinyà deXúquer Llaurí Fortaleny Favara Cullera Corbera Almussafes Albalat delaRibera Municipios

Fuente: Alimarket.Diciembre2017

3,12 % Cash&Carry 69 32 1 1 ------

hipermercat. (Quadre 5.12)hipermercat. i un autoserveis vint a l’engròs, vei autoser un mitjans, supermercats tres grans, supermercats tretze de alimentària, base de comercial aequipament com disposa, Baixa Ribera la de comarca la En resum, Autoservicio 6,7 % (≤ 399m 623 298 20 1 3 3 2 1 1 3 2 3 1 - -

2 ) 1,26 % 400-999 m 609 239 3 1 1 1 ------

Supermercado 2 - 4,10 % ≥ 1.000m 626 317 13 5 1 1 6 ------

2 0,00 % ≥ 2.499m 1 2 0 ------

2 0,00 % 2.500- 4.999m 1 6 0 ------

Hipermercado 2 5.000- 9.999m 16,67 % 19 6 1 1 ------

2 ≥ 10.000m 0,00 % 17 10 0 ------2

97 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 5.3 SECTOR TURÍSTICO

La Figura 5.6 muestra el principal indicador de intensidad de alojamiento turístico, representa- do por la tasa de “Plazas por 1.000 habitantes”.

Este se trata de un indicador más fiable y preci- so que la cifra absoluta de plazas, puesto que se establece en función del tamaño de la comarca en términos poblacionales.

En amarillo figuran las comarcas con un peso preponderante del turismo de playa. En verde las comarcas con una clara orientación hacia el turismo rural. El turismo urbano (rojo) se con- centra en la ciudad de València y, por último, las cinco comarcas marcadas en color azul pre- sentan un índice de alojamiento turístico muy bajo dejando constancia de que en ellas el turis- Rosa Yagüe Isidre March mo es una actividad residual o testimonial.

Entro del turismo de playa, la comarca líder indis- cutible es La Safor, con un impresionante índice de 184,54. La provincia de València cuenta con otra comarca de playa bien posicionada. Se trata de la Ribera Baixa, que alcanza una tasa respe- Figura 5.6 Fuente: Elaboración propia a partir de IVE(2016). table de 88,51, concentrada en gran parte en un único municipio: Cullera. En cuanto a municipios turísticos líderes hay que En cuanto al indicador de Plazas por 1.000 ha- En cuanto a la modalidad de alojamiento “apar- decir que La Safor lidera con claridad el ranking bitantes, que informa acerca de la intensidad tamento”, está muy concentrada en las comar- de los municipios con mayor número de plazas en alojamiento turístico, Cullera ocupa un lugar cas litorales, por medio del típico “apartamento de alojamiento disponible, con 6 de los 9 que fi- remarcable. de playa en alquiler”. La Safor sustenta gran guran en el gráfico. Cullera (Ribera Baixa) des- parte de su oferta de alojamiento en esta mo- taca también en el ránking, siendo el municipio La Ribera Baixa es una comarca costera y con dalidad, aunque también es destacable la oferta turístico líder más notable fuera de la Safor y de un claro contraste entre sus dos poblaciones en la Ribera Baixa. la propia ciudad de València. (Figura 5.8 y 5.9) de mayor tamaño, ambas con un amplio litoral

98 taxa respectable de 88,51, respectable taxa concen una assoleix que Baixa, Ribera la de tracta Es posicionada. ben platja de comarca altra una ha hi València 184,54. de Tot província a la iaixò, de impressionant for, índex un amb és la Sa indiscutible capdavantera comarca la platja, de turisme En el otestimonial. residual activitat una és hi turisme el que constància deixa que cosa baix, molt turístic un índex d’allotjamentpresenten Costera) ila Alta d’Albaida, Ribera la Vall Túria, la de Camp el València, de ciutat la menys (l’Horta blau color en marcades comarques cinc les i, finalment, i casal cap al concentra es (en roig) urbà turisme El rural. turisme al cap clara orientació una amb comarques les En verd platja. delun de turisme pes preponderant amb comarques les ha hi En groc poblacionals. termes en comarca la de grandària la de funció en s’estableix que ja ces, pla de absoluta xifra la que i precís fiable més d’un indicador tracta Es habitants. mil per places de taxa la per representat turístic, d’allotjamentindicador d’intensitat La 5.3 SECTOR TURÍSTIC SECTOR 5.3 Figura 5.6 Figura mostra el principal principal el mostra - - - Figura 5.8Fuente:ElaboraciónpropiaapartirdeIVE(2016) trada en gran part en un únic muni únic un en part gran en trada ha en el gràfic. Cullera (Ribera Baixa) Baixa) (Ribera Cullera gràfic. el en ha hi que nou dels sis amb disponible, d’allotjament places més amb cipis muni dels rànquing el claredat amb lidera Safor la que dir cal vanters capda turístics amunicipis Quant Baixa. Ribera a la l’oferta destacable és també que encara modalitat, la en d’allotjament l’oferta de part gran sustenta Safor La lloguer». en de platja del «apartament típic mitjà per litorals, comarques ales trada concen molt està «apartament», d’allotjament modalitat ala Quant cipi: Cullera. - - - - Figura 5.7 Fuente: ElaboraciónpropiaapartirdeIVE(2016)

99 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 100 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI ble. Cullera dispone de 12 con dos de hoteles, destaca es comarca la de hotelera oferta La 5.7) (Figura provincial. 10el total %del prácticamente oferta totalidad su en comarca La provincial. ranking el en lugar tercer el ocupa 851 con Cullera apartamentos Sueca. en mente especial modalidad, esta en alojan se visitantes sus de mayoría gran La apartamentos. los de implantación fuerte la en reside ySueca llera Cu de litoral de turismo del Una particularidad 365. sólo tan bajo, relativamente es Sueca, playa, con municipio segundo del plazas de número El proveedores. de parque y el Ford factoría la de término su en ubicación la genera que profesional demanda amplia la tegramente ín casi a atender dedican se que sino turístico, carácter de son no plazas cuyas Almussafes, a distancia sigue Le comarca. la de totales zas 82,7 el pla las aglutina %de alojamiento, de zas 5.905 con cual la pla Cullera, de localidad la de trata Se magnitud. primera de turístico polo un de comarca la en presencia ala medida gran en obedece turística actividad notable Esta rior al poblacional (3,17). supe muy peso un 7,91provincial, total %del 7.136 de global cifra el La representa plazas o (Figura agrícolas. triales 5.10 y5.11) indus a actividades mayoritariamente dicadas yde tamaño menor mucho de localidades, de resto yel municipales, términos sus en playa de TURÍSTICO SECTOR 5.3 ------es testimonial. Polinyà de Xúquer es el munici el es Xúquer de Polinyà testimonial. es comarca la en rural turismo del presencia La comarcal. oferta la completan tal, hos y un hotel un con yFavara y pensión, hostal hotel, modalidad: cada en establecimiento un con Sueca Finalmente, 500 alas plazas. perior su conjunta una capacidad y alcanzan tamaño gran de son hoteles Los pensión. y una hostal un tres), de y otro estrellas (uno cuatro de teles 4 ho con Almussafes, de industrial municipio el ocupa la posición segunda La pensiones. y dos hostales tres con completa se oferta Su trellas. es tres de ycuatro estrellas cuatro categoría Figura 5.9Fuente:ElaboraciónpropiaapartirdeIVE(2016). - - - - - con una tasa de 77,83 de tasa una con 192 a sus merced plazas Favara plazas. de absoluto número en posición asu respecto puestos dos bajando provincial, ranking el en posición quinta en ubica se tantes, 266,72 de tasa una 1.000 por con plazas habi municipio,encima Este de la media provincial. su índice sitúa en de por alojamiento intensidad comarca la Cullera, ocupa que liderazgo de ción 88,51, de tasa una Con posi la por impulsada Llaurí. en yuna Corbera en ofrecidas casas dos las completan la oferta La casas. 7 con día en hoy ycuenta rurales casas de modalidad la por apostado ha más que pio - - 5.3 SECTOR TURÍSTIC SECTOR 5.3 es quasi dediquen íntegra a atendre que sinó turístic, caràcter de són no places les on Almussafes, distància, a Va darrere, comarca. la de tals 82,7% el to places aglutina les de 5.905amb d’allotjament, places qual, la Cullera, de localitat la de ta trac Es magnitud. primera de rístic tu d’un pol comarca ala presència la de manera gran en seqüència con és turística activitat notable La pes molt superior al poblacional (3,17). 7,91% el un senta provincial, total del 7.136 de global xifra La repre places (Figura 5.10 oagrícoles. trials i5.11) indus aactivitats majoritàriament idedicades menudes més localitats, de resta ila municipals, termes als platja de litoral ampli un tenen que grans, més poblacions dos les entre clar contrast un iamb costanera comarca una és Baixa Ribera La Cullera ocupa un lloc remarcable. turístic, en allotjament intensitat la sobre informa que habitants, mil per places de al’indicador fa que Pel de València. (Figura 5.8 i5.9) ciutat la i de Safor la de fora notable més capdavanter turístic municipi el és rànquing, el en també destaca ------El nombre de places del segon mu segon del places de El nombre proveïdors. de parc iel Ford factoria la de terme al ubicació la genera que ment l’àmplia demanda professional l’oferta comarcal. l’oferta completen hostal, i un hotel un amb i Favara i pensió, hostal hotel, litat: moda cada en establiment un amb Sueca Finalment, 500places. a les superior conjunta capacitat una nen ite grans són hotels Els pensió. una i hostal un tres), de altre iun treles es (unquatre de hotels quatre amb d’Almussafes, industrial municipi el pensions. La segona posició l’ocupa idos hostals tres amb completa es L’oferta estreles. tres de iquatre les estre quatre categoria de dos tels, ho dotze ha hi ACullera destacable. és comarca la de L’oferta hotelera 5.7) (Figura provincial. 10% total del el pràcticament ofereix tegrament ín Lacomarca rànquing provincial. el en lloc tercer el ocupa ments 851 amb Cullera a Sueca. aparta especialment gen en apartaments, s’allot visitants dels majoria gran La dels implantació apartaments. forta la en resideix iSueca Cullera de toral li de turisme del Una particularitat 365. sols tan baix, ment relativa és Sueca, platja, amb nicipi ------Figura 5.10ElaboraciónpropiaapartirdeIVE(2016). posició en el rànquing provincial, en elposició rànquing provincial, cinquena en situa se habitants, mil 266,72 de taxa una amb per places Elmunicipi, provincial. mitjana la de per en damunt allotjament tensitat d’in l’índex situa comarca la Cullera, ocupa que lideratge de posició la per 88,51, de taxa una Amb impulsada aLlaurí. iuna aCorbera ha hi que cases dos les L’oferta completen la cases. set ha hi dia en hui rurals: cases de modalitat la per apostat ha més que municipi el és Xúquer de Polinyà testimonial. és comarca a la rural turisme del presència La - rurals. Cal destacar que hi ha quatre quatre ha hi que destacar Cal rurals. cases set les en disponible a l’oferta 26,79 de taxa una gràcies assoleix Xúquer de Polinyà properes. calitats lo ialtres Sueca de veïns per pietat ocupadesquasi en pro íntegrament estan platja de zones les que causa a part gran en turístic, d’allotjament amb valencià menor intensitat litoral 12,99 de de taxa municipis dels un és amb una Sueca provincial. mitjana 64,16, de taxa una amb la superen 192 places disponibles i Almussafes 77,83 de taxa una amb ales gràcies Favara places. de absolut nombre en posició ala fa que pel llocs dos baixa - - 101 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI 102 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI balneario. ningún con tampoco ni ca enológi actividad con cuenta no Baixa Ribera La de senderismo, en la localidad de Cullera. PR recorrido único un de dispone comarca La náuticas. actividades (4) ellas de ofertan mayoría La activo. turismo de actividades aofertar das con dedica seis empresas la cuenta comarca (2017), València de Diputación la de datos Según Favara. en yseis Sollana de doce los fes, Almusa de 20 restaurantes los siguen Le linaria. cu oferta la en 95, con destacan ySueca rantes 171 con Cullera restau principal. enseña como arroces tradicionales, con lossus típicos platos de y reputación fama la por favorecida viene ción peso poblacional. Su especialización en restaura su de encima por claramente provincial, total del 5,02% el supone cual lo 311 con ta restaurantes, cuen comarca la restauración, la de campo En el na de plaza alojamiento. ningu ofertan no comarca la de municipios tro cua que destacar que Hay rurales. casas 7 sus en disponible 26,79 de tasa oferta a la gracias una alcanza Xúquer de Polinyà cercanas. des localida yotras esta de vecinos por propiedad en ocupadas íntegramente casi están playa de zonas sus aque debido parte gran en turístico, lenciano con menor de alojamiento intensidad va 12,99litoral de de municipios los de uno es tasa una con Sueca provincial. media la superan 64,16, de tasa una con yAlmussafes disponibles TURÍSTICO SECTOR 5.3 ------Calvari, SantuariiCastelldeCullera. Autor: Antoni MartínezBernat 5.3 SECTOR TURÍSTIC SECTOR 5.3 balneari. cap tampoc ni enològica activitat ha hi no Baixa Ribera A la Cullera. de PR, localitat a la senda de gut recorre únic un ha hi comarca la A tivitats nàutiques. ac ofereixen (quatre) part major La actiu. turisme de activitats reixen ofe que dedicades empreses sis (2017),València ha hi comarca a la de Diputació la de dades Segons aFavara. sis iels Sollana de dotze els d’Almussafes, restaurants vint els re Van darre culinària. l’oferta en quen 95, amb iSueca desta restaurants 171 amb Cullera principal. ensenya a com típics arrossos els amb nals, tradicio plats dels ireputació fama la per afavorida està restauració en del pes poblacional. L’especialització per damunt clarament provincial, 5,02% el total suposa del cosa qual la 311 ha hi comarca restaurants, a la restauració, la de camp En el cap plaça d’allotjament.reixen ofe no que comarca la de municipis ------Figura 5.10Ofertaturística 103 V. SECTOR TERCIARIO V. SECTOR TERCIARI Asil dels Desemparats. Sueca Autor: ESTEPA VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 6.1 RECURSOS SOCIALES

Al referirnos a los recursos sociales de la co- la provincia de València. Estas asociaciones se A pesar de la gran concentración de asociacio- marca de la Ribera Baixa nos centramos en el concentran en las ciudades de Sueca con un nes en tres municipios, la relación de estas con análisis de la participación social a través de 32,86%, Cullera con un 24,7% y, en menor medi- el número de habitantes de cada municipio, nos asociaciones y el número de cooperativas ubi- da, Almussafes con un 11,43% (Cuadro 6.1). Es muestra como también en localidades de me- cadas en el territorio. decir, que en sólo tres municipios nos encontra- nor concentración asociativa –y población– la mos con el 68,99% del total de las asociaciones densidad del tejido asociativo es elevada y, por El tejido asociativo de una sociedad juega un ubicadas en la Ribera Baixa. En consecuencia, tanto, podemos concluir que la presencia, teóri- papel fundamental en su fortaleza democráti- ocho de los doce municipios no superan el 5% ca, de las asociaciones en la vida cotidiana de la ca dado que formar parte de una asociación es del total de las asociaciones comarcales, sien- población también lo puede ser. Es interesante una de las vías con las que la ciudadanía cuenta do Benicull de Xúquer la localidad con un menor señalar el caso de Almussafes, que tiene tanto para poder implicarse de manera activa en los número de asociaciones en su territorio: 6 en una importante concentración del número de asuntos públicos (Font, 2001) además de para valor absoluto, un 0,65%. asociaciones a la vez que una elevada densidad incrementar su capacidad de respuesta ante asociativa, lo que indica una más que posible ri- los riesgos sociales (Subirats, 1999). La parti- Sin embargo, es importante conocer la relación queza de su sociedad civil. cipación ciudadana a través de las asociaciones del número de entidades con el número de habi- tiene una larga tradición en nuestro país, pero tantes de cada comarca y localidad (Figura 6.1). Los datos que presentamos nos ofrecen una en los últimos años, sobre todo a partir de la dé- A partir del indicador del número de asociacio- primera imagen de cuán dinámica es la socie- Sandra Obiol cada de los 90, ha vivido un empuje importante nes por 1.000 habitantes podemos distinguir dad comarcal. Es cierto, sin embargo, que esta- Alícia Villar especialmente a través de la participación en dos grupos: mos tratando con datos generales y que, aun- entidades de nuevo cuño, de formas y carácter que los indicadores son valiosos, hemos de ser diferentes a las que han sido predominantes a) Aquellos municipios que no alcanzan la media prudentes e intentar no realizar asociaciones hasta este momento, haciendo más complejo provincial, situada en un 11,49‰. Y son Benicull de ideas que no nos aportan las mismas esta- y nutrido nuestro tejido asociativo (Ariño, 2004; de Xúquer con un 5,92‰, Favara con un 8,96‰ dísticas puesto que no podemos medir la capa- Ariño y Cucó, 2001; Ariño, Castelló y Llopis, (que son los que aparecen con un color más claro cidad de movilización social de las asociaciones, 2001). en el mapa), Cullera con un 10,18 ‰ y Sueca con ni el volumen y carácter de la actividad que de- un 10,43‰. Estos dos últimos municipios, los lu- sarrollan entre las que encontraremos, seguro, La comarca de la Ribera Baixa, formada por un gares dónde mayor número de asociaciones de asociaciones muy heterogéneas ligadas a las total de doce municipios, cuenta –según datos la comarca están ubicadas. necesidades sociales, culturales –con un peso de 2014 proporcionados por la Conselleria de importante de las Fallas- o asistenciales de la Governació i Justicia– con 919 asociaciones b) En el polo opuesto, el resto de municipios que población comarcal. registradas, que en números relativos viene a presentan una tasa superior a la media pro- constituir el 3,12% del total de la provincia. Se vincial, destacando por su elevado valor Llaurí Un segundo elemento relevante para conocer trata de un valor moderado en comparación (17,45‰), Fortaleny (16,57‰) y Polinyà del Xú- mejor los recursos sociales con los que cuen- con el que presentan el resto de comarcas de quer (15,96‰). ta una comarca son el número de entidades

106 de les 5.491 entitats en 1988 en 5.491 les de ales entitats de Valènciala província ha passat (2015), de d’associacions nombre el Cucó de dades les segons fet, De 2001).2001; iLlopis, Castelló Ariño, (Ariño,sociatiu 2004; i Ariño Cucó, as teixit nostre el inodrit complex més fet ha que fet llavors, fins predominants a les diferents ter icaràc formes de encuny, nou de entitats en participació la de través a especialment impuls important un viscut ha noranta, dels dècada la de apartir sobretot anys, últims els en però país, nostre al tradició llarga una té associacions les de a ciutadana través La participació 1999). (Subirats, socials riscos dels davant resposta de capacitat la 2001) aincrementar per de amés (Font, públics assumptes els en va acti manera de implicar-se a poder per ciutadania la té que vies les de una és d’una associació part mar for que ja democràtica fortalesa seua la en fonamental paper un té d’una societat associatiu El teixit territori. al des situa cooperatives de nombre i el pació social d’associacions a través partici la de l’anàlisi en centrem ens Baixa Ribera la de comarca la de socials recursos als En referir-nos 6.1 RECURSOS SOCIALS ------podem distingir dos grups: dos distingir podem habitants mil per d’associacions bre 6.1) (Figura ilocalitat comarca cada de d’habitants nombre el amb titats lanéixer del relació nombre d’en co important és això, No obstant 0,65%. un absolut, valor en sis territori: al associacions menys amb localitat la Xúquer de Benicull i és comarcals, associacions les de total 5% el del superen no municipis dotze dels huit En conseqüència, Baixa. Ribera ala ha hi que associacions el 68,99%trobem de les del total municipis tres adir,És només en que 11,43% un amb safes (Quadre 6.1) 24,7%un Almus mesura, menor i, en 32,86%, un amb Sueca amb Cullera a concentren es associacions Les de València. demarques la província co de resta la presenten que del comparació en moderat d’un valor tracta Es província. la de total del 3,12% el suposa relatius nombres en que registrades, associacions 919 iJustícia– Governació de lleria segons dades del 2014 de la Conse – ha hi municipis, dotze de total un amb Baixa, Ribera la de comarca A la del 81,38%. 29.492 en el 2014, un creixement . A partir de l’indicador del nom del l’indicador de . Apartir ------. cipios. Cuadro 6.1 Número deasociaciones y distribución porcentual de la comarca por de Elmuni- Camp de Morvedre ESTRUCTURA DELAPROPIEDAD quer (15,96‰).quer (16,57‰)Fortaleny Xú de iPolinyà (17,45‰), Llaurí elevat valor pel destaca provincial, mitjana ala rior supe taxa una presenten que cipis muni de resta la b) oposat, pol En el ha. hi comarca la de sociacions as més on llocs els municipis, tims 10,43‰. un amb Sueca úl dos Els 8,96‰, 10,18‰ un amb Cullera i 5,92‰, un amb un amb Favara 11,49‰. Xúquer de Benicull Isón un en situada provincial, mitjana la a arriben no que a) municipis Els Comarca/Provincia Comarca Sueca Cullera Almussafes Sollana Corbera Albalat delaRibera Polinyà deXúquer Riola Llaurí Favara Fortaleny Benicull deXúquer Municipios Fuente: ConselleriadeGovernacióiJusticia(2014)

Número asociaciones - - - - - 919 302 227 105 44 44 41 25 23 22 17 63 6 associativa elevada, la qual cosa cosa qual la elevada, associativa densitat una que alhora sociacions d’as nombre de important tració concen una tant té que mussafes, d’Al cas el assenyalar interessant ser. pot És ho també població la de en quotidiana la vida associacions les de teòrica, presència, la que re elevada, podem i conclou per tant, és associatiu teixit del densitat la –i associativa població–centració con menys de localitats en també com mostra ens municipi cada de d’habitants nombre el amb relació la municipis, tres en d’associacions concentració gran la de A pesar

Porcentaje 100,00 32,86 24,70 11,43 3,12 4,79 4,79 2,72 2,50 2,39 1,85 6,86 4,46 0,65 - - - - - 107 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 108 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS dores y usuarios con un 42,05%. un con yusuarios dores consumi de cooperativas las en concentran se éstos trabajadores de número de hablamos si 58,54%. trabajo: embargo, Sin propio su diante me socios sus por ejercida es actividad cuya aquellas decir es asociado, trabajo de perativas coo las forman lo provincia la en número mayor el cooperativas estas de carácter el Respecto 73,39% y el trabajadores. los de entidades las 55,32% un València: de de provincia la en tran concen se cooperativas estas de mayoría La sociedades). de tipo aeste vinculados pañoles 19,55% un es con pañolas trabajadores los de es (un 10,7%dores cooperativas de total del 45.096 estas, y en trabaja Social Seguridad la en alta de situación en cooperativas sociedades 2016 1.260 en de español: tado total un había es del conjunto el en importante tativamente cuanti es Valenciana Comunitat la de perativas 2016).(Campos, social coo de economía red La llamada la en central lugar un ocupan vano en No territorio. un de social tejido el en damental en un fun elemento lasreferencia– convierten de comunidad la por interés osu democrática –por ejemplo, principios rectores su gestión 2015). yHaro, Sanchis (Campos, sus Además, capital el ante trabajo yel personas las priman económica, rentabilidad buscar de apesar que, las en económicas entidades pues . Son mutua” ayuda la de base la sobre colectiva empresa una de explotación “la de através comunes conseguir objetivos quepersonas pretenden de voluntarias agrupaciones son cooperativas Las territorio. su en radicadas cooperativas 6.1 RECURSOS SOCIALES ------Figura 6.1Númerodeasociaciones presa col presa d’una em «l’explotació de a través nen comuns aconseguir objectius prete que persones de voluntàries agrupacions són cooperatives Les cooperatives. d’entitats nombre el són comarca una en ha hi que cials so recursos els bé més conéixer Un per a segon element rellevant comarca. la a presents associatius recursos als mirada primera una permeten ens així, Encara a terme. duen que vitat l’acti de i caràcter volum el ni cions, de social associa les mobilització de capacitat la mesurar podem no que ja estadístiques, mateixes les aporten ens no que d’idees ciacions asso fer no iintentar prudents ser de hem valuosos, són indicadors els que encara i que, generals dades de tractem que això, obstant no cert, És comarcal. societat la és mica dinà de com de imatge primera una ofereixen Les dades que presentem civil. societat seua la de riquesa possible que més una indica del capital (Campos, Sanchis i Haro, i Haro, Sanchis (Campos, capital del davant treball iel persones les len econòmica, preva rendibilitat voler i tot quals les en econòmiques tats enti tant, per .Són, l’ajuda mútua» 6.1 RECURSOS SOCIALS . lectiva sobre la base de de base la sobre lectiva ------NÚMERO DECOOPERATIVAS Cuadro 6.2Númerodecooperativassegúntipoenvaloresabsolutosyrelativos. les cooperatives, la major part a la a la part major la cooperatives, les de caràcter al fa que Pel balladors. 73,39% iel tre dels entitats les de 55,32% un València: de província la de territori en concentren es part major La societats. de tipus a eixe vinculats espanyols treballadors 19,55% un amb espanyoles ves dels dir, 10,7% un cooperati de total del a És i45.096Social treballadors. Seguretat la en d’alta situació en cooperatives 1.260 de tal societats 2016 En el to un espanyol. havia hi l’Estat de conjunt el en important Valenciana quantitativament és tat Comuni la de cooperatives de xarxa 2016). (Campos, social economia La l’anomenada en central lloc un pen ocu No debades d’un territori. cial so enelement el fonamental teixit en un lesreferència– converteixen de comunitat la per ol’interés tica –per democrà exemple la gestió 2015). rectors principis els Amés, Provincia Porcentaje Co Porcentaje Comarca marca/Provincia

100,00 100,00 2241 Total 6,20 139 ------

del volum de cooperatives de la pro la de cooperatives de volum del 6,2% un registrades, cooperatives 139 de total un ha hi Baixa Ribera (Quadre 6.2) La tenen. que caràcter el que alhora municipis diferents els en peratives coo societats les de presència la de idea una fer-nos permeten que ja interessants elements trobar A pesar de la deficiència, podem entitats. les de realitat la de cripció des la en precises ipoc antigues són Valenciana– Comunitat la tota en –com Baixa Ribera a la ratives Les dades coope disponibles sobre 42,05%. un amb iusuaris sumidors de con en les cooperatives centren con es treballadors, de nombre de parlem si 58,54%. això, No obstant el treball: seu el mitjançant socis els fan que la aactivitat com tenen que a dir, és les associat, treball de ves cooperati les formen la província Agrarias 12,23 10,79 5,47 274 15 ens mostra que a la ala que mostra ens Fuente: IVE(2003)

rbj scaoVivienda Trabajo asociado 73,18 83,45 1640 7,07 116

------relativament baixos, segons sem relativament valors uns ha hi municipis de resta 5,03%. un amb Ala i Almussafes 10,79% un amb Cullera de seguida 56,23%, un zona, la de cooperatives les de mitat la de més concentra ja Sueca No debades, comarca. la a registrades cooperatives les de 69,06% un tenen que Almussafes, i Cullera Sueca, són municipis Els municipis. pocs uns en peratives del nombre de coo concentració important una ha hi que i és cions associa les de cas el en l’observada a similar tendència una trobem ca comar la de cooperatiu teixit En el 10,79%. un percentual, valor en ciat asso treball de les de darrere van agrícola caràcter de cooperatives 73,18%. un en situat provincial Les el supera comarcal percentatge 83,45%, un en el fet, de associat, treball de són part major La víncia. 1,89 1,44 4,73 106 2

2,71 9,86 4,32 Otras 221 6 - - - - - 109 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 110 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS observada en el caso de las asociaciones y es yes asociaciones las de caso el en observada a la similar tendencia una con encontramos nos comarca la de cooperativo tejido En el na”, Sueca. de ambas “Unió Cristia Camp del Valenciana Cooperativa S.C.L. (Copsemar, SCL)Arroz, de y Semillas de Productores de Cooperativa la de trata se cero, arro sector al dedicadas están zona la de tivas coopera principales las hecho y de significativo 10,79%. un es porcentual, agrícola valor peso El en asociado trabajo de alas siguen agrícola ter 73,18%. un en tuado carác de cooperativas Las si provincial el supera comarcal porcentaje el caso 83,45%; un en este en asociado, hecho, de trabajo de son cooperativas estas de parte yor ma La provincia. la de cooperativas de volumen 6,2 un %del registradas, 139de cooperativas total un hay Baixa Ribera la en que muestra nos ElCuadro mismas. 6.2 las de carácter el que po tiem al municipios diferentes sus en perativas coo sociedades las de presencia la de idea una hacernos permiten pues interesantes mentos pesar de su ele deficiencia, podemos encontrar A entidades. estas de realidad la de descripción la en certeros y poco antiguos son Valenciana- Comunitat la toda en –como Baixa Ribera la en cooperativas disponibles sobre Los datos 6.1 RECURSOS SOCIALES ------nes (por su potencial importancia como agente agente como importancia potencial su (por nes 2015), yHaro, Sanchis (Campos, asociacio ylas territorial) desarrollo su en como así ubican, se donde lugar del y social territorial cohesión la en positivamente incidir para capacidad su (por cooperativas Las bienestar. su mejorar para alcance a su tienen ciudadanos los que cursos re los mejor poco un a conocer contribuye cas ycomar municipios nuestros de cooperativas En y de conclusión, conocer el asociativo tejido sociales. recursos a los ciudadanos los de acceso el en consecuencias tener de ha ción concentra esta a priori, menos, al Pero blando. ha estamos que la de realidad la bien conocer poder para actualizados más datos con contar poder 2003. preciso para Sería d’Estadística Valencià Institut el por proporcionados datos los siempre según bajos, relativamente valores unos con cuentan municipios de 5,03%. Elresto 10,79% un con un con Cullera de y Almussafes 56,23%, un zona, la de seguida cooperativas las de mitad la de más concentra ya Sueca, vano No en comarca. al en registradas rativas 69,06% un tienen coope las de y Almussafes Cullera Sueca, son que municipios Estos cipios. muni pocos unos en cooperativas de número del concentración importante una existe que ------que les den respuestas a estas necesidades. necesidades. aestas respuestas den les que políticas implementar ypoder ciudadanos sus de conocer mejor las necesidades depropósito el con local a nivel y actualizados desagregados suficientemente datos con contar por abogar y sociales, recursos estos de importancia la entender imprescindible Resulta Nord). Horta y Alta Ribera Oest, Horta València, superan (le registradas de cooperativas de concentración grado por comarca quinta la es Baixa Ribera La elevada. resulta territorio su en cooperativas de presencia la embargo sin pero comarcas, y otras València de provincia la por mostrados los valores moderado respecto jido asociativo te un con encontramos nos Baixa Ribera la de caso Enel territorio. un en existentes sociales una de loscompletar idea recursos ajustada para 2000), y Rambla, ra fundamentales son de bienestar) (Adelantado,de provisión Nogue - - de benestar (Adelantado,de benestar Noguera i provisió de a agent com importància i les associacions per la potencial 2015), iHaro, Sanchis (Campos, rial com en el territo desenvolupament així situen se on lloc del isocial torial terri cohesió la en positivament dir ainci per capacitat la per peratives coo Les benestar. el amillorar per al’abast tenen ciutadans els que sos recur els bé més mica una conéixer a contribueix icomarques municipis nostres dels cooperatives ide ciatiu asso En conclusió, el conéixer teixit socials. recursos als dans conseqüències en l’accés dels ciuta tenir de ha concentració la a priori, almenys, Però parlem. qual la de tat reali la bé conéixer a poder per des actualitza més dades tindre poder 2003. al per Caldria d’Estadística Valencià l’Institut de dades les pre 6.1 RECURSOS SOCIALS ------nen respostes. nen respostes. que els hiimplementar polítiques do ipoder ciutadans dels necessitats de més conéixer béel les propòsit amb local aescala i actualitzades desagregades dades suficientment tindre’n per iadvocar socials, cursos dels re la importància ble entendre imprescindi Resulta Nord. i l’Horta Alta Ribera la Oest, l’Horta València, per només superada registrades, de cooperatives de concentració grau per comarca cinquena la És elevada. és territori al cooperatives de presència la això obstant no però comarques, ialtres València de província la de valors als fa que pel moderat associatiu teixit un trobem Baixa Ribera la de cas Enel rritori. te un en ha hi que socials recursos unaa dels completar idea ajustada per 2000),Rambla, fonamentals són - - - - 111 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 6.2 INSTRUMENTOS DE PLANIFICACIÓN

6.2.1 Agencias para el Fomento La Red cuenta con más de cien agencias ubi- ción de herramientas telemáticas especificas a de la Innovación cadas en Ayuntamientos, mancomunidades y tal efecto; (5) participar en los estudios sobre la Comercial (AFIC) consorcios de la provincia de València y permi- situación del comercio local, que deben identifi- te acercar la actuación administrativa a un alto car los factores sociales, económicos y urbanís- Las Administraciones Públicas locales han porcentaje de usuarios, universalizando el servi- ticos que condicionan su dinámica; (6) realizar tenido un papel clave en la dinamización co- cio a través de la colaboración con la Federación propuestas de actuación sobre las estrategias mercial de las ciudades lo que se refleja en la Valenciana de Municipios y Provincias (FVMP). e inversiones a desarrollar, tanto en las actua- creciente importancia que han ido concedien- ciones territoriales de inspiración comercial, así do al comercio dentro de la estrategia de ciu- Las oficinas AFIC actúan como interlocutoras como en las que afecten a los equipamientos dad. Actuando en colaboración estrecha con especializadas en comercio local y sirven como colectivos; (7) ejecutar actuaciones de carác- la Administración Autonómica, han desarro- nexo de unión permanente entre los comer- ter promocional que dinamicen el comercio de llado acciones de dinamización del comercio, ciantes, sus organizaciones representativas y la ciudad; (8) cualesquiera otras actuaciones o entre la que se encuentra la creación de figu- la Administración. Igualmente, la Red AFIC es un proyectos que coadyuven a la efectiva racionali- ras técnicas de apoyo al sector: Agencias para componente básico de cooperación entre la Ad- zación y modernización de la estructura comer- el Fomento de la Innovación Comercial (AFIC). ministración local y autonómica, lo cual permite cial, así como la creación o captación de opor- Esta figura profesional tiene sus antecedentes una actuación coordinada de cara al desarrollo tunidades de negocio dentro del municipio, que en los profesionales denominados “Asesores de políticas proactivas que procuren el desa- redunden en la mejora de la calidad de vida y en Joaquín Farinós Técnicos de Comercio” (ATC) que en los muni- rrollo de la actividad comercial local. el fomento del atractivo de la ciudad. Andrés Gomis Joaquín Martín Cubas cipios valencianos fueron los impulsores de los Agustín Rovira Centros de Desarrollo Comercial de la década Las funciones de la Red de Agencias para el Fo- A partir de la futura aprobación del Plan de Ac- Javier Serrano de los 80 y 90 junto a los ATC que prestaban mento de la Innovación Comercial (Red AFIC) en ción Territorial del Comercio de la Comunidad servicios en el tejido asociativo-comercial va- los municipios de la Comunitat Valenciana son (1) Valenciana (PATSECOVA), la red AFIC deberá lenciano y en las Cámaras de Comercio. la de acercar la actuación administrativa comer- asumir nuevas funciones de ordenación, plani- cial a sus usuarios, coordinando las relaciones ficación y dinamización comercial. A través del La Red de Agencias para el Fomento de la entre los comerciantes y las Administraciones conocimiento especializado y de las herramien- Innovación Comercial (Red AFIC), coordinada Autonómicas y Locales; (2) conseguir una orde- tas adecuadas, la red AFIC está capacitada y apoyada desde la Dirección General de Co- nación comercial eficiente y competitiva dentro para prestar asesoramiento y apoyo técnico, mercio y Consumo de la Conselleria de Eco- del territorio municipal; (3) potenciar los centros tanto a las propias corporaciones locales, en nomía Sostenible, Sistemas Productivos, Co- comerciales tradicionales en los que se basa la cuanto a las decisiones que tienen que adoptar mercio y Trabajo, es un instrumento mediante articulación del territorio de la localidad, favore- en relación con el sector, como el conjunto del el cual, la Generalitat Valenciana, en colabora- ciendo su consolidación como función de centra- tejido comercial de cada localidad, ya sea en ción con la Administración Local, impulsa el lidad urbana; (4) facilitar el acceso a la informa- los procesos de modernización de las PYMES, proceso de modernización y ordenación del ción especializada a los operadores del sector en la renovación y desarrollo comercial de los comercio local. de la distribución comercial, mediante la utiliza- centros urbanos, así como en la consolidación

112 de la d’Economia Conselleria Soste iConsum Comerç de General recció Di la de suport iel coordinació la amb AFIC), (Xarxa comercial innovació la de foment al per d’agències xarxa La comerç. de cambres i valencià en les ciatiu-comercial asso teixit el en serveis prestaven ATC els amb junt que inoranta tanta comercial de les dècades dels hui de desenvolupament dels centres impulsors els ser van valencians (ATC)comerç» municipis els en que de tècnics «assessors denominats en els professionals antecedents els té que (AFIC). professional Figura comercial innovació la de foment al per agències sector: al suport de tècniques figures de creació la ha hi quals les entre comerç, del mització dina de accions desenvolupat han autonòmica, l’Administració amb ta col en Actuant tat. ciu de l’estratègia de dins comerç al concedint anat han que creixent importància la en reflecteix es que fet ciutats, les de comercial mització dina la en clau paper un tingut han públiques locals administracions Les (AFIC) Comercial la de Innovació 6.2.1 al per Foment Agències PLANIFICACIÓ DE INSTRUMENTS 6.2 . laboració estre ------col Valenciana, en el qual, la Generalitat Treball, mitjançant és un instrument i Comerç Productius, Sistemes nible, vei a través de la col la de através vei el ser universalitzant d’usuaris alt, percentatge a un administrativa l’actuació acostar ipermet València de província la de iconsorcis nitats mancomu ajuntaments, en tuades si agències cent de més té xarxa La zació i ordenació del local. comerç modernit de procés el impulsa cal, per al Foment de la Innovació Co Innovació la de Foment al per d’agències xarxa la de funcions Les local. mercial co dedesenvolupament l’activitat el procuren que proactives lítiques po de desenvolupament al cara de coordinada actuació una permet cosa qual la i l’autonòmica, local l’Administracióde cooperació entre bàsic component AFIC un és xarxa la Igualment, il’administració. tatives represen organitzacions les ciants, comer els entre d’unió permanent anexe com i serveixen local merç en co especialitzades terlocutores a in com AFIC actuen oficines Les (FVMP). iProvíncies pis la Federació Valenciana de Munici . laboració amb l’Administració lo . laboració amb ------i modernització de l’estructura co l’estructura de i modernització acoadjuven l’efectiva racionalització que o projectes actuacions altres (8) qualssevol ciutat; la de comerç el dinamitzen que promocional ter caràc de actuacions (7) executar col equipaments els afecten que les en com així comercial, ció d’inspira territorials actuacions les en tant s’han desenvolupar, de que iinversions estratègies les sobre ció d’actua (6) propostes dinàmica; fer la condicionen en que i urbanístics econòmics socials, factors els car del local, comerç que han d’identifi situació la sobre estudis els en par a l’efecte;específiques (5) partici d’eines telemàtiques la utilització mitjançant comercial, la distribució de sector del operadors als litzada especia informació a la l’accés cilitar (4) urbana; fa centralitat de a funció com consolidació la aafavorir-ne per localitat, la de territori del ticulació l’ar basa es quals els en tradicionals comercials centres els (3) potenciar municipal; territori del dins petitiva iordenació com comercial eficient una (2) ilocal; aconseguir tonòmica au administracions iles merciants co els entre relacions les coordinant usuaris, als comercial administrativa (1) són l’actuació valencians acostar municipis AFIC) els en (xarxa mercial . lectius; lectius; ------na, per l’oficina PATECO. l’oficina na, per Valencia Consum de la Generalitat i Comerç de General Direcció la de suport el amb (PAC), aterme duts d’acció comercial plans els sigut han valencià AFIC territori al les de ció al’ac suport a donar per servit han que instruments Un dels a vianants. per preferent d’ús comercials bans ur d’espais consolidació la en com així urbans, centres dels comercial desenvolupament iel renovació la en pimes, les de modernització de processos els en siga ja localitat, cada de comercial teixit del conjunt al com sector, el amb relació en d’adoptar han que decisions a les fa que pel locals, corporacions a les tant tècnic, i suport assessorament aprestar per capacitada AFIC està xarxa la adequades, eines les ide zat especialit del coneixement través comercial. ificació dinamització A d’ordenació, funcions noves plani VA), d’assumir AFIC haurà xarxa la Valenciana (PATSECOla Comunitat de comerç del d’acció territorial Pla del aprovació futura la de A partir ciutat. la de l’atractiu de foment el ien vida de qualitat la de millora la en redunden que municipi, del dins negoci de d’oportunitats ció ocapta creació la com així mercial, ------113 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 114 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS año 2000 con la firma de la Carta de Xàtiva. A Xàtiva. de Carta la de 2000 firma año la con 21 (AL21) Agenda a la Local el en producía se definitivo impulso el València de provincia En la Clima el por yla Energía. delas Alcaldías Pacto yel de Municipis per la Sostenibilitat De la Agenda 21 Local, a la Xarxa 6.2.2 Municipios la por sostenibilidad: Carrefour. enseña la de comercial centro un con termino su en cuenta Además, Ribera. propia la yde València de metropolitana del área sidencias, procedentes principalmente re segundas de desarrollo al ligada y playa” “sol de turística oferta una con litoral turístico nodo como Valenciana Comunitat la de Territorial Estrategia la en considerado está Baixa, Ribera La de comarcal capital la ser y tampoco blado po más municipio el ser no de a pesar Cullera, AFIC. Red ala (Cuadro 6.3) integrada está Cullera nicipios de los cuales el municipio solamente de 12 mu comprende lo Baixa Ribera La comarca La PATECO.Oficina la por Valenciana, Generalitat la de y Consumo Comercio de General Dirección la de apoyo el con (PAC), Comercial realizados Acción de nes Pla los sido han valenciano territorio AFIC el en los de acción la apoyar para servido han que instrumentos los de Uno peatones. por rente prefe- uso de comerciales urbanos espacios de PLANIFICACIÓN DE INSTRUMENTOS 6.2 - - - - lencians Cap a la Sostenibilitat ha elaborado el el elaborado ha Sostenibilitat a la Cap lencians Va Municipis de Xarxa la europeo, carácter de yorganizaciones redes otras con relación y la compromisos los actualizados y mantener lizar revita de fin el y con inicial, esfuerzo Tras este ciudadanía. la de zación y sensibili formación la para colar, y actividades 21 Agenda una es de desarrollo el cartografía, de preparación la emisiones, de inventario un ambiental ytico socioeconómico del municipio, incluían un diagnós auditorías tamiento). Estas ayun DIVA la de propio el o por parte por des: en dos modalida de las auditorias la realización para ayudas de (convocatorias financiero como metodología) la (desarrolló técnico soporte to municipales”.ambientales tan Para ello ofrecía auditorías de “Programa el AL21 las de destaca y desarrollo elaboración la DIVA favorecer para la por acabo llevadas actuaciones las Entre planes depondientes acción local. corres los de a partir real implementación a su inicial que ibanel diagnóstico desde intensidad de niveles AL21, propia su diferentes llaron con desarro- red la de municipios Algunos intensas. especialmente fueron 2000 actuaciones las años los de década la de mitad la de A partir AL21. las de yseguimiento impulso al contribuir (DIVA)València de de fin el con Diputación la por Valencianos hacia la Sostenibilidad”, apoyada Municipios “Red la de Constituirían Aalborg. de Carta la de principios los suyos y hacer impulsar a comprometían se municipios los ella de través ------de emisiones de CO2 y de lucha contra el cam el contra lucha y de CO2 de emisiones de reducción de energética, materia en promisos de loste de locales gobiernos una de serie com Comisión Europea, supone la adopción por par porgía”, la financieramente apoyada iniciativa Ener y la Clima el por Alcaldías las de El “Pacto decienciación la y sostenibilidad. fomento y naturales, con de recursos sostenible gestión residuos, de y gestión y minimización verde mía cambio climático, del ciclo agua, integral econo energía y específicas: co comisiones técnicas cin de aparición la con amplían ahora) se hasta AL21 las de (únicas seguimiento y de sostenible municipal gestión de comisiones las Así, tentes. exis yestrategias instrumentos los renovar de intención la con y transversal, diversificado plio, am más AL21.la enfoque nuevo un con hace Lo deso de y planificación, implementación gestión proce del mejora una por apuesta alcaldías, las de pacto al otorga que papel el con junto El plan, sociedad valenciana”. la de implicación la y en valencianas comarcas las de sostenible desarrollo de políticas las en bilidad, el papel potenciando de los municipios sosteni la hacia compromisos y posteriores Aalborg de Compromisos los con línea en cipal munibilidad de la los en ámbitos gestión todos sosteni de criterios de integración la como así 21, Local Agenda yla Alcaldías las de Pacto del Acción de Planes los de efectiva implantación la y desarrollo el “Impulsar red la de misión como 2017-2021, Estratégico Plan nuevo postula que ------Desarrollo Rural(2015). Cambio Climático Ambiente, Medio y Agricultura, de Conselleria Fuente: (3) (2015). Ambiente Alimentación y Medio Agricultura, Ministerio de Fuente: (2) AFIC noacreditada. a estared pertenecen no sehanpodidoañadirlosmunicipios que que lo Municipis iProvíncies(FVMP)estabaactualizandolosdatospor Valenciana de Federació consulta la la momento de En el Economía Comercio yTrabajo(2017). Sostenible, SectoresProductivos, de Conselleria Fuente: 6.3 (1) Cuadro INSTRUMENTOS DEPLANIFICACIÓN procedents de l’àrea metropolitana metropolitana l’àrea de procedents principalmentsegones residències, de lligada al desenvolupament platja i sol de turística oferta una amb ral lito turístic a node com Valenciana Comunitat la de territorial tratègia en l’es considerat comarcal, està capital la ser i tampoc poblat més municipi el ser ino tot Cullera, (Quadre 6.3) AFIC. xarxa ala integrat està Cullera només quals dels municipis dotze ha hi Baixa Ribera la de comarca A la PLANIFICACIÓ DE INSTRUMENTS 6.2 Comarca/Provincia C.Valenciana Provincia Comarca Benicull deXúquer Sueca Sollana Riola Polinyà deXúquer Llaurí Fortaleny Favara Cullera Corbera Almussafes Albalat delaRibera Municipios

Oficina No No No No No No No No No No No Sí - - - -

- - i l’Energia i Clima pel Alcaldies les de Pacte iel la per Sostenibilitat Municipis de la Xarxa l’Agenda 21 a Local, 6.2.2. mercial de la firma Carrefour. firma la de mercial co centre un terme al ha hi més, A Ribera. mateixa la i de València de Acreditada

No No No No No No No No No No No No - - - - la s la Municipis per

Red Afic(1) ostenibilitat: De ostenibilitat: Nombre Servicio mancomunado ------

- Acre. No No No No No No No No No No No No cada dels anys 2000 les actuacions 2000 actuacions les anys dels cada dè AL21.mitjan les de de partir A seguiment iel a l’impuls contribuir de (DIVA)València finalitat la amb de Diputació la de suport el amb Valencians cap a la Sostenibilitat, Municipis de Xarxa la Constituïren d’Aalborg. Carta la de principis els seus i fer a impulsar prometre com van es municipis els qual la de mitjà Per Xàtiva. de Carta la de l’any 2000 firma produí la amb es al’Agenda 21 (AL21) Local definitiu l’impuls València, de província A la - - - -

(2000 -2006)(2) PRODER 2 142 76 No No No No No No No No No No No No - -

(2002 -2006)(2) LEADER + 202 67 No No No No No No No No No No No No Programas dedesarrollo - -

- - tant suport tècnic (va desenvolupar (va desenvolupar tècnic suport tant nicipals. oferia Per a implementar-lo mu ambientals d’auditories grama pro el AL21 les de destaca pament desenvolu iel l’elaboració a afavorir DIVA la de per actuacions les Entre d’acció local corresponents. dels plans a real partir plementació inicial a la im del des ven diagnòstic ana que d’intensitat nivells ferents di amb AL21 pròpia, desenvolupar van que xarxa la de municipis hagué Hi intenses. especialment ser van Ruralter -LEADER (2007 -2013)(3) 1,45 316 138 No No No No No No No No No No % Sí Sí 2

(2010 -2014)(3) PDRS 351 152 No No No No No No No No No No No No ------115 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 116 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS bio Climático (ERVCC) y el Plan de Acción para el el para (ERVCC) Acción de Plan yel Climático bio del Cam yRiesgos Vulnerabilidades derivadas de (IER), Evaluación la Referencia de Emisiones de DIVA la de Inventario del parte por entrega y ‘A’ realización la en modalidad La to. consiste Pac al adheridos 50.000 de menos habitantes (en modalidades) tres a dirigida municipios de ayudas de línea una DIVA, entonces la tenía que de parte por dado impulso el con coincidiendo 2016, del apartir hecho han lo firmantes cipios muni los de parte mayor ejemplo). La por bera, Ri La (como de el comarcales consorcios nos agencias y locales de regionales energía, y algu las como entidades, otras de participación la lacoordinadora DIVA; también contempla pero municipios adheridos al Pacto, siendo la entidad 228 València de provincia la en hay Actualmente resultados. de yevaluación guimiento se su yrealizado práctica en puesto y haberlo Acción, de Plan el con contar adhesión, mera la de cumplimiento: niveles tres contempla Pacto El objetivos. los conseguir para a cabo llevarán plan las de medidas que acción incluya que se yun climático cambio del derivadas rabilidades yvulne riesgos de evaluación una emisiones, de inventario un arealizar comprometen se pacto al adhieren se que municipios Los invernadero. efecto de gases y de CO2 de emisiones 40% las 2030 el para un yreducir climático cambio al se adaptar de 2015 en impulso do objetivo el con renova un 2020, del experimentaba horizonte el en puestos 2008 año objetivos el con desde Alcaldes” los de “Pacto el Lanzado climático. bio PLANIFICACIÓN DE INSTRUMENTOS 6.2 ------marca (el 58 % del total) han adoptado la AL21 la y adoptado han (el total) 58 % del marca co 12la de los 7 de Baixa, municipios Ribera En la acabo. llevado han las apenas que las a frente acción de Plan su desarrollado han pios munici de totalidad la donde comarcas las tre sido homogénea, en con acusadas diferencias AL21 las de ha no territorial implantación La AL21. la de implementación la para seguido el recuerda que esquema un tanto, por sigue, Se contratación. una mediante miento, DIVA la de ayunta odel parte por sea bien da, y el PACES siguiendo estableci la metodología IER, del ERVCC el realización la a dos: reducidas quedan que modalidades las en cambio un con Alcaldías, las de Pacto del cumplimiento el para 2017año El ayudas aconvocar DIVA la volvió en elnes recogidas de mismo. inversión a se de dirigía la lasayuda financiación actuacio yla redactado, Acción de Plan un con contaban ya que municipios alos ‘C’ dirigía se modalidad PACES. ERVCC la nuevo en yun La consistían 2030), de 2015de que horizonte (con nuevo el Energía yla Clima el por Alcaldes los de Pacto 2020) del nuevo al 2008de (con horizonte el de desdede el los adaptación Pacto Alcaldes trabajos los implicados municipios alos llegar y hacía DIVA La realizaba y condiciones. jetivos ob nuevos alos 2015 adaptarse debían yque de antes Alcaldes los de Pacto al adheridos ban esta ya que municipios alos ‘B’ dirigía lidad se (PACES). moda La Sostenible Energía yla Clima ------to de municipios, Llaurí ya cuenta con un Plan de de Plan un con cuenta ya Llaurí municipios, de to res del 2030. el para diferencia A objetivos vos nue los con acuerdo de Pacto nuevo el con bién tam 2020 año el comprometido ha para yse emisiones de reducción de metas las con tió comprome se tanto, Por Alcaldes. los de Pacto 2011año el desde parte del formaba ya que rí, Mención especial el merece municipio de Llau IER, del ERVCC la PACES. yel boración DIVA la de ela la para ayuda la de beneficiarios sido han Xúquer del yBenicull Xúquer del Polinyà Favara, de municipios Los adhesión. simple de la fases: tres las de primera la en encuentran se 2015, en impulsado Pacto y nuevo del dentro 2016 entre hecho han y2017,lo decir, es ya 9 10 adheridos, los De municipios listado. del fuera quedan yFortaleny Riola aSueca. ciente con la local menor entidad del Perelló, pertene también del Pacto, contando son los firmantes Xúquer del Benicull Sueca, Xúquer,del Sollana, Polinyà Llaurí, Favara, Cullera, Corbera, safes, Almus (del83%): Ribera, la de adheridos Albalat 10son municipios Energía, los yla Clima el por Alcaldías las de Pacto al respecta que lo Por (el 67%). Xarxa la de socios son 8 comarca la 12 de los de municipios tanto, Por Cullera. de municipio el vez esta añade se que los a Sostenibilitat, ala Cap Valencians Municipis de Xarxa la de también, parte, forman Todos ellos y Sueca. Xúquer, de Sollana Polinyà Llaurí, bera, Cor Almussafes, Ribera, la de Albalat plantación: DIVA la de im su para subvención una recibieron ------PLANIFICACIÓ DE INSTRUMENTS 6.2 cació de la societat valenciana».cació de la societat i valencianes en lacomarques impli de les sostenible desenvolupament dels municipis de en les polítiques el paper potenciant sostenibilitat, a la cap posteriors compromisos d’Aalborg i compromisos els amb línia en municipal gestió la de bits àm els tots en sostenibilitat de ris crite de 21, integració la com així il’Agenda Local Alcaldies les de te Pac d’acció del plans dels efectiva implantació ila desenvolupament el «impulsar xarxa la de amissió com 2017-2021,estratègic postula que Pla nou el elaborat ha Sostenibilitat a la cap Valencians Municipis de xa Xar la europeu, caràcter de zacions iorganit xarxes altres amb relació ila compromisos els actualitzats i mantindre revitalitzar de finalitat la i amb inicial, l’esforç de Després de la ciutadania. sensibilització i formació ala per iactivitats colar 21 d’una Agenda es envolupament des el cartografia, de preparació la municipi, d’emissions, un inventari i ambiental socioeconòmictic del incloïen un diagnòs auditories Les DIVA la de l’ajuntament). ode part per modalitats: dos en auditories les a terme a dur per d’ajudes catòries la metodologia) (convo financer com ------d’efecte d’hivernacle. Els municipis que que municipis Els d’hivernacle. d’efecte gasos ide CO2 de emissions 40% les 2030 al per un ireduir climàtic canvi al 2015 d’adaptar-se l’objectiu amb el en renovat impuls un experimentà 2020, del l’horitzó en situats jectius l’any de 2008 des ob amb caldies Al les de Pacte el Llançat climàtic. canvi el contra lluita ide CO2 de d’emissions de reducció energètica, matèria en compromisos de sèrie una que locals adopten els governs suposa Europea, Comissió la de cer finan suport que té l’Energia, iniciativa i Clima pel Alcaldies les de El Pacte sostenibilitat. la de ifoment ció iconsciencia naturals, recursos de sostenible de gestió residus, gestió i i minimització verda economia gua, climàtic,canvi de cicle l’ai integral energia i específiques: tècniques comissions cinc de l’aparició amb ara) AL21 s’amplienles fins (úniques de seguiment i de sostenible cipal muni les comissions deAixí, gestió existents. estratègies i les ments instru els renovar de intenció la amb itransversal, diversificat ampli, més nou enfocament un amb Ho fa l’AL21. de igestió implementació ció, planifica de procés del millora una per aposta alcaldies, les de pacte al atorga que paper el amb junt pla, El ------es dirigia als municipis que ja esta ja que municipis als dirigia es B (PACES). modalitat La sostenible i l’energia clima al d’acció per Pla i el (ARVCC) climàtic canvi del derivades i vulnerabilitats riscos de l’avaluació (IER), referència de d’emissions ri l’inventa DIVA illiura A, la elabora modalitat En la pacte. al adherits habitants mil cinquanta de menys a dirigida municipis de modalitats) (en d’ajudes tres línia una llavors nia DIVA, la de te que l’estrebada amb 2016, del a partir fet coincidint han ho firmants municipis dels part jor ma La exemple). per Ribera, la de (com el comarcals iconsorcis gia, agències locals i d’ener regionals les com entitats, d’altres ticipació par la preveu hi també però dora; coordina DIVA la n’és l’entitat pacte, al adherits 228València municipis de província ala ha hi Actualment de resultats. il’avaluació seguiment el fet i haver-ne pràctica en posat d’acció ihaver-lo pla vells de compliment: l’adhesió, el tindre ni tres preveu Elpacte objectius. els aaconseguir per aterme dur de han s’hi que mesures les incloga que ció d’ac pla iun climàtic canvi del rivades de i vulnerabilitats riscos de avaluació una d’emissions, inventari un afer ten s’adhereixen es comprome al pacte ------i les que a penes els han dut a terme. aterme. dut han els apenes que i les d’acció pla el desenvolupat han cipis muni els tots quals les en marques les co acusades entre diferències amb homogènia, AL21 sigut ha no les de territorial implantació La l’AL21. de implementació a la per seguit el recorda que esquema un tant, per continua, Es tractació. una con mitjançant de l’ajuntament, DIVAla de o part per siga bé blida, esta metodologia la PACES seguint l’IER, de l’ARVCC iel realització la ados: redueixen es que modalitats les en canvi un amb Alcaldies, les de Pacte el acomplir per ajudes vocar L’any 2017, acon DIVA la tornar va incloses. d’inversió actuacions les de finançament al i l’ajuda dirigia es d’acció redactat, pla un tenien ja que municipis als dirigia Ces modalitat l’ARVCC en tien PACES. nou i un La 2030), del consis que horitzó nou el 2015 del il’Energia Clima pel (amb Alcaldies les de 2020) Pacte nou al del 2008 del (amb l’horitzó caldies Al les de Pacte del des d’adaptació treballs els implicats, municipis als arribar DIVA feia La i els cions. feia, i condi objectius nous als d’adaptar 2015 del abans dies s’havien ique Alcal les de Pacte al adherits ven ------117 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 118 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS Agencia Energética de la Ribera, vinculada al al vinculada Ribera, la de Energética Agencia la sentido, Eneste iniciativa. la de promotoras agencias y locales de regionales energía como a las relevante papel un atribuye Energía y la Clima el por Alcaldes los de Pacto El Consorcio. del coordinación de labor la de benefician se y Polinyà) Benicull (Llaurí, adheridos comarca la de DIVA.a la añadir que municipios Treslos de provincia la en única la Pacto, del coordinadora entidad como Energía yla Clima el por Alcaldes los de Pacto el en figura Consorcio El Ribera. la de Energética Agencia la y, específicamente, Ribera la de Consorcio el importante muy pel pa un juega Xarxa ala adheridos comarca la de municipios los yen Llaurí de experiencia En la del plan.plimiento cum en previstas acciones a las frente hacer 60.000de poder que la con € total inversión 50.000 de una €, para montante un reportó le que lo puntuación, mayor la obtuvo que el es Llaurí dos, estos De (l’Alcúdia y Llaurí). Acción para elde cumplimiento del inversión Plan de actuaciones de realización la para recibido han la 2 y únicamente Pacto, nuevo al adaptación la para ayuda la recibido han yLlaurí) Vallbona de de Valènciaprovincia (l’Alcúdia, Pobla La , la de 4municipios sólo que destacar que Hay Acción. de Plan el en previstas inversión de actuaciones las de 2030, realización la ypara del objetivos yalos Pacto nuevo al adaptación DIVA la de 2016 año la el para ayudas recibió 2012año el desde y, aprobado hecho, de Acción PLANIFICACIÓN DE INSTRUMENTOS 6.2 - - a cabo, ya que durante varios años esta convivió convivió esta años varios durante que ya a cabo, llevaba se que rural desarrollo de iniciativa única la No fue valenciano. territorio el Rurale) en mie de de Développement Actions l’Éconoson Entre (Liai LEADER rural (IC) desarrollo de Comunitaria Iniciativa primera la de marcha en puesta la de des años veinticinco de más ya transcurrido Han deciana València. y en la provincia Valen Comunitat la territorio el en trayectoria larga una con ya cuentan y que LEADER dología meto la en basadas están que rurales, zonas las en Local Acción de Grupos los gestionan (EDLD), que Participativo Local Desarrollo de las Estrategias especialmente destacar cabe ellas entre De desarrollo. de estrategias de tipos diferentes expresamente 2020 recoge 2014- programación de periodo actual el en que Cohesión, de Política ala ligados munitarios co fondos los resultan relevancia especial De fórmulas. diferentes sus en y territorial local llo los programas de desarro debemos destacar València de provincia la de territorio el cuenta que con institucionales recursos los de Dentro local territorial 6.2.3 dedesarrollo Programas como el citado caso de Llaurí. de caso citado el como avance, de y niveles trayectoria mayor con das, municipales destaca e iniciativas experiencias en papel destacado un jugado y ha València, de provincia la en caso único el es Consorcio, ------del Gobierno de España. Hacienda de Ministerio el pública convocatoria mediante Comunidades la Autónomas, realiza las presentan que estrategias, las de selección La población. de umbral ese superen que cipios de muni de agrupaciones larias concurrencia convocato las en excluye no aunque habitantes, 20.000 de más de urbana unidad a una limita se que ámbito un general lo por EDUSIlas tienen práctica la en supramunicipal, ámbito de son rural desarrollo de estrategias las Si urbanas. a caso las ciudades y regiones gidas en este (FEDER) Regional ydiri Desarrollo de Europeo Fondo el por (EDUSI),cofinanciadas Integrado e Sostenible Urbano Desarrollo de Estrategias de marcha en puesta la contempla 2020 también 2014- Cohesión de Política la parte, otra Por requeridas. y coordinación gestión de prácticas las en como territorial base su en cambios los por tanto desarrollo, de mas cambios en la de forma implementarlos progra va. También a han sucesivos debido hacer frente progresi forma de rural desarrollo de materia en experiencia ganando ido han integran, las que municipios los todo, y, sobre comarcas distintas Las litoral). del las en que interiores comarcas las (mayor en espacio el en ni tiempo), del paso el con creciendo ido ha (su peso tiempo el en ni valenciano; sido el generalizada en territorio todo ha no programas estos de aplicación Rurales). La Económica de Zonas y Diversificación Desarrollo de Operativo PRODER (Programa rural sarrollo de española de la con iniciativa en concordancia ------PLANIFICACIÓ DE INSTRUMENTS 6.2 PACES. l’IER, l’ERVCC aelaborar iel per cia Valèn de Diputació l’ajuda la de de beneficiaris sigut han Xúquer de cull iBeni Xúquer de Polinyà Favara, de municipis Els l’adhesió. de la fases: tres les de primera la en troben es 2015, el en impulsat pacte i nou del 2016 anys els i2017, adir, és dins ja entre fer van ho nou adherits, cipis muni deu Dels són. hi no Fortaleny i Riola a Sueca. pertany que Perelló, del menor local l’entitat ha hi també pacte, del firmants els són Xúquer de i Benicull Sueca Xúquer, Sollana, de Polinyà Llaurí, Favara, Cullera, Corbera, Almussafes, Ribera, la de (el83%): adherits Albalat municipis els deu són il’energia, clima pel alcaldies les de pacte al fa que Pel (el 67%). xarxa la de socis són huit comarca la de municipis dotze dels tant, Per Cullera. de municipi s’afig el quals als sostenibilitat, a la cap valencians municipis de xarxa la de també, part, Tots formen Sueca. i Xúquer, de Sollana Polinyà Llaurí, Corbera, Almussafes, Ribera, la de València Albalat per a implantar-la: de Diputació la de subvenció una l’AL21 adoptat rebre han i van total) (el 58% del comarca la de municipis dotze dels set Baixa, Ribera A la - - - nicipis de la comarca adherits a la ala adherits comarca la de nicipis mu els i en Llaurí de En l’experiència compliment del pla. en previstes accions les afrontar 60.000 de qual la amb euros total inversió 50.000 auna de per euros, suma una reportar va li cosa qual la alta, més puntuació la obtindre va que el és Llaurí dos, Dels i Llaurí). compliment del pla d’acció (l’Alcúdia al per d’inversió actuacions terme a a dur per rebuda l’han dos ment iúnica pacte, nou al a l’adaptació l’ajuda per rebut han iLlaurí) bona (l’Alcúdia, la Pobla Carlet, de Vall València de província la de nicipis mu quatre només que destacar Cal d’acció. pla el en previstes d’inversió actuacions les de realització a la per 2030, del i objectius i als pacte nou al a l’adaptació per València de ció Diputa la 2016 de ajudes rebre va l’any de 2012 des vat l’any fet, i, de d’acció apro pla un té ja Llaurí pis, munici de resta la de A diferència 2030. al per objectius nous els amb d’acord pacte nou el amb també al’any per 2020 is’ha compromés d’emissions reducció de metes les amb comprometre va es tant, Per l’any 2011 dels alcaldes. del pacte de des part formava ja que Llaurí, de Esment el especial municipi mereix ------fórmules. D’una rellevància espe D’unafórmules. rellevància diverses les en iterritorial local de desenvolupament programes de València els hem de destacar província la de territori al ha hi que institucionals recursos dels Dins local territorial desenvolupament de 6.2.3 Programes d’avanç, com l’esmentat cas de Llaurí. de cas l’esmentat d’avanç, com inivells trajectòria més amb cades, municipals iriències iniciatives desta expe en destacat paper un tingut ha i València, de província ala cas l’únic la Ribera, és al vinculada consorci, l’Agència sentit, eixe de Energètica En iniciativa. la de apromotores com d’energia i locals regionals agències ales rellevant paper un atribueix gia dels alcaldes pel climapacte i l’ener El consorci. del coordinació de tasca la de beneficien es i Polinyà) Benicull (Llaurí, adherits comarca la de cipis muni Tres València. dels de putació Di ala aafegir província a la l’única pacte, del coordinadora a entitat dels alcaldes pel clima i l’energia com pacte el en figura Elconsorci bera. Ri la de l’Agència Energètica ment, i, específica Ribera la de consorci el important molt paper un té xarxa ------en l’espai (major en les comarques comarques l’espai (major les en en ni temps), del pas el amb crescut ha (el pes temps el en ni valencià; rritori te el a tot generalitzada sigut ha no L’aplicaciórurales). programes dels económica de zonas diversificación y desarrollo de operativo (Programa PRODER rural desenvolupament de espanyola amb lacordança iniciativa con en conviure va anys diversos durant que ja a terme, s’hique duia rural desenvolupament de iniciativa l’única ser No va valencià. territori loppement de l’Économie Rurale) al Déve de Actions Entre DER (Liaison LEA rural (IC) desenvolupament de comunitària iniciativa primera la de marxa en posada la de des anys cinc vint-i- de més transcorregut Ja han de València. ivalencià a la província territori el atot llarga trajectòria una tenen ja ique LEADER todologia me la en basades estan que rurals, zones a les d’acció local grups els (EDLD), gestionen que participatiu de local desenvolupament tratègies especialment les es de destacar s’han quals les Entre envolupament. des de d’estratègies tipus diferents expressament inclou 2014-2020 actual programació de període el en que cohesió, de política a la lligats comunitaris fons els resulten cial ------119 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 120 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS ejercen una mayor polaridad: Cullera y Sueca. y Sueca. Cullera polaridad: mayor una ejercen y que poblados más urbanos núcleos dos los de trata Se candidaturas. sus presentado han comarca la de EDUSI. de municipios Dos torias convoca las acogida tenido han sí En cambio, rural. rrollo desa de programa este de beneficiario como seleccionado sido ha Baixa Ribera la de marca co la de 2020), municipio ningún nuevo, de (2014-programación de periodo actual En el Costera.. yLa Alta Ribera La de municipios con da comparti 7. era zona área Esta Ruralter-LEADER 7: zona la Asociación bajo desarrollo de grama del seleccionados pro y se beneficiaron fueron (el 17 yLlaurí total) %del Fortaleny comarca la de municipios dos cuando Ruralter-LEADER de ción 1, aplica la PRODER +ni LEADER II. hasta No es I, II, LEADER LEADER PRODER desarrollo de mas progra los de beneficiaria fue no comarca Esta de la provincia. interior mas de despoblación como les sucede a las del proble ni sufren desfavorecidas son tan áreas no que ya municipios, sus entre programas tos es de aplicación la en experiencia larga una con cuentan no Baixa, Ribera la de comarca la de caso el es como costeras, comarcas las la aplicación de los programas de desarrollo, en tradición larga una con comarcas existían València de provincia la de dentro Si litoral. 100, cota la en espacio el en encuentra se Baixa Ribera la de comarca la de El territorio PLANIFICACIÓN DE INSTRUMENTOS 6.2 ------“Albalat1. intermunicipal Mancomunitat 6.4) (Cuadro tualidad con dos mancomunidades: ac la en cuenta Baixa Ribera la de comarca La 6.2.4 Mancomunidades territorial y un proyecto experimental. proyecto yun territorial un ATEDLtualmente un diagnóstico que incluye ac desarrollando está se estructura misma esta de Apartir Ribera. la de Consorcio del te la Ribera, un organismo dependien autónomo de Empleo el por Territorial Pacto el impulsaba 2000 años se los de y Baja).(Alta Aprincipios Xúquer del Ribera la toda agrupando marcal, del empleo,fomento ATEDL supraco de ámbito yde desarrollo de programas existen Alta, ra Ribe la en avanzado ha se ya como último, Por beneficiaria. ha resultado EDUSI Sueca”, Batega. tampoco que “Sueca ra 2017 del candidatu la convocatoria la en sentó 2016 2017. de la en ni pre Sueca parte su Por do sido de seleccionada ni en la convocatoria de Cullera”, Integral no habien la Recuperación para Estratégica “AERIA de nombre - Actuación el recibió candidatura la Cullera de caso En el

ww Lo Fec l de calización: Plaça de la Cort, 1, Cort, la de Plaça calización: w. albalatpolinya.es ha de inscripción: 05/12/1986 a Ribera-Polinyà de Xúquer” de a Ribera-Polinyà Alb alat de la Ribera ------Obras y servicios: Seguridad • Baixa” “Ribera la de 2. Mancomunitat Información • Obras y servicios: de m de r Se ed y pol d de pr ur pla y d Ll X de Al Mu Te w Lo Fec y tr Re Fa Al Mu Te aurí, Polinyà de Xúquer, Riola, Sollana ySueca. Xúquer, de Sollana Riola, Polinyà aurí, ww.lariberabaix.es balat de la Ribera, Benicull de Xúquer, de Benicull Ribera, la de balat balat de la Ribera, Almussafes, Benicull Benicull Almussafes, Ribera, la de balat banística; estudio de precios o tasas por por otasas precios de estudio banística; léfono: 962 49 05léfono: 00 estaciones municipales, estaciones procesamiento 961léfono: 71 70 07 vara, Fortaleny y Polinyà de Xúquer. de yPolinyà Fortaleny vara, calización: Avda. Ferrocarril, s/n, Sueca Avda. Ferrocarril, calización: ucativos, deportivos y culturales. yculturales. deportivos ucativos, rvicios de dotación: aguas potables y potables aguas dotación: de rvicios cogida sólidos de urbanos residuos e gestión municipal.e técnicos; gestión Servicios neamiento, programación y gestión neamiento, programación y gestión nicipios asociados: 5 nicipios asociados: 12 ansporte a vertedero autorizado. avertedero ansporte ha de inscripción: 06/12/1989 iego, fuentes energéticas; extracción extracción energéticas; iego, fuentes úquer, Corbera, Cullera, Favara, Fortaleny, Fortaleny, Favara, Cullera, úquer, Corbera, atos, facturación yrecaudación. facturación atos, icía asistenciales, local, Servicios inerales: aprovisionamientos; inerales: aprovisionamientos;

c iudadana:

s obre

t écnicas

p rotección

a dministrativas

c ivil

PLANIFICACIÓ DE INSTRUMENTS 6.2 mitjançant convocatòria pública. convocatòria mitjançant de Hacienda d’Espanya del govern Ministerio el fa la autònomes, nitats comu les presenten que tratègies, de població. La de selecció les es llindarmunicipis eixe que superen la d’agrupacions concurrència de convocatòries les en exclou no que encara habitants, mil vint de més de urbana unitat a una limita es que àmbit un general en EDUSI tenen les pràctica, la en supramunicipal, són rural desenvolupament d’àmbit de estratègies les Si urbanes. gions ire ciutats ales (FEDER) idirigides Regional Desenvolupament de peu Euro Fons pel (EDUSI), cofinançades iintegrat sostenible urbà pament desenvolu de estratègies marxa 2014-2020 en posar preveu també cohesió de política la banda, D’altra ció requerides. icoordina gestió de pràctiques les en com territorial base la en canvis pels tant desenvolupament, de mes d’implementarforma els progra la en canvis successius d’afrontar També han hagut progressiva. nera de de rural desenvolupament ma matèria en experiència guanyant anat han integren, les que municipis els i,sobretot, comarques diferents Las litoral). del les en que interiors ------de rural. desenvolupament programa del a beneficiari com nat seleccio sigut ha Baixa Ribera la de (2014-2020), municipi cap nou, de programació de actual període En el Costera. ila Alta Ribera la de municipis amb L’àrea compartida era 7. zona Ruralter-LEADER associació 7: zona la en desenvolupament de ma progra del beneficiar van ies cionats selec (el ser 17% van Llaurí total), del i Fortaleny comarca, la de municipis dos quan Ruralter-LEADER de cació DER PRODER +ni al’apli II. fins No és I, II,LEADER LEADER PRODER 1, LEA dels de programes desenvolupament beneficiària ser va no comarca La la província. de l’interior de ales ocorre els com de problemes despoblació pateixen ni desfavorides tan àrees són no que ja municipis, els entre grames en l’aplicacióexperiència dels pro Ribera una Baixa, no llarga tenen la de comarca la de cas el és com costaneres, comarques les ment, dedels programes desenvolupa una llarga en tradició l’aplicació amb comarques ha hi València de província la de dins Si l’espai litoral. 100, cota la en a troba es Baixa ra Ribe la de comarca la de El territori ------un projecte experimental. un projecte i territorial que inclou un diagnòstic ATEDL un actualment desenvolupa es estructura mateixa la de partir A pendent de del la Consorci Ribera. de autònom organisme un Ribera, la de l’ocupació per territorial Pacte el s’impulsava segle del dècada ra i Baixa). prime En la (Alta Xúquer del Ribera la tota agrupen que marcal, ATEDLl’ocupació, supraco d’àmbit idesenvolupament de de foment de programes ha hi Alta, Ribera la a s’ha ja avançat com Finalment, beneficiària. sigut ha tampoc que EDUSI Sueca», batega. «Sueca tura 2017 del candida la convocatòria la a presentar va Sueca banda, seua la 2016 del tòria 2017. del la en ni Per convoca la en ni seleccionada ser va i no Cullera», de Integral peració Recu ala per Estratègica - Actuació «AERIA de nom el rebre va didatura can la Cullera, de cas En el Sueca. i Cullera polaritat: major una ceixen exer i que poblats més urbans clis nu dos dels tracta Es candidatura. presentat han comarca la de nicipis d’EDUSI. mu Dos convocatòries les acollida tingut han que sí En canvi, ------

2. Mancomunitat de la Ribera Ribera la de 2. Mancomunitat

de Xúquer -Polinyà Ribera la de Albalat 1. intermunicipal Mancomunitat (Quadre 6.4) tats: mancomuni dos ha en l’actualitat hi Baixa Ribera la de comarca A la 6.2.4 Mancomunidades Arreplega • iserveis: Obres

Te w s/ Lo d 6 de Fec B au ur i Po X de Al Mu Te ww Alb Lo d 5 de Fec aixa ww.lariberabaix.es balat de la Ribera, Benicull Benicull Ribera, la de balat bans i transport a abocador aabocador itransport bans léfono: 961léfono: 71 70 07 léfono: 962 49 05léfono: 00 calización: Avda. Ferrocarril, Avda. Ferrocarril, calización: n, Sueca n, 1, Cort, la de Plaça calización: toritzat. alat de la Ribera nicipis associats: cinc associats: nicipis w. albalatpolinya.es ha de inscripción: ha de inscripción: linyà de Xúquer. de linyà úquer, Favara, Fortaleny Fortaleny úquer, Favara, esembre de 1989 de esembre esembre de 1986 de esembre

de

re sidus

sò lids

- 121 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS 122 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS Servicios • Servicios • PLANIFICACIÓN DE INSTRUMENTOS 6.2

y r a de co y ho or co pr deportivas; instalaciones mataderos; denación agraria; promoción turística denación agraria; turística promoción evención y extinción de incendios; y extinción evención municaciones, transportes y red viaria. y red transportes municaciones, lectores de saneamiento y de saneamiento depuración lectores ecogida sólidos. de residuos telera. telera. guas residuales; limpieza viaria viaria limpieza residuales; guas

s d anitarios; e

p atrimonio

c rematorios;

y

m edioambiente;

r edes

y

Cuadro 6.4 MANCOMUNIDADES Comarca Benicull deXúquer Sueca Sollana Riola Polinyà deXúquer Llaurí Fortaleny Favara Cullera Corbera Almussafes Albalat delaRibera Municipios

Fuente: MinisteriodeHacienda ydeAdministracionesPúblicas(2017).

Vistes de l’arrossar de la Ribera Baixa des del Radar Metereològic de Cullera. Vistes del’arrossarlaRiberaBaixadesdelRadarMetereològicCullera. Municipios mancomunados 12 SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI SI

No actividadesmancomunadas 25 13 12 12 12 13 12 13 13 12 12 12 13 Autor: ESTEPA PLANIFICACIÓ DE INSTRUMENTS 6.2 I • Ob pl mu ad S i Po Cu Be Al Mu Municipios asociados: 12 res iserveis: res nformació anejament, programació i programació anejament, balat de la Ribera, Almussafes, Almussafes, Ribera, la de balat ueca. ministratives i de gestió gestió ide ministratives linyà delinyà Xúquer, Riola, Sollana llera, Favara, Fortaleny, Llaurí, Llaurí, Fortaleny, Favara, llera, nicull de Xúquer, Corbera, Xúquer, de Corbera, nicull nicipal. tècnics; Serveis nicipis associats: dotze associats: nicipis

s obre

t ècniques

Seguretat •

i ap ex r i de de do es as ci da mun pr ge nstal vil i policia local, serveis serveis local, ipolicia vil eus o taxes per prestacions prestacions per otaxes eus tracció de minerals: minerals: de tracció portius i culturals. Serveis Serveis iculturals. portius sistencials, educatius, educatius, sistencials, rovisionaments; escorxadors; escorxadors; rovisionaments; des, facturació ides, recaptació. facturació stió urbanística; estudi de de estudi urbanística; stió icipals, processament de de processament icipals, eg, fonts energètiques; energètiques; fonts eg, . tació: aigua potable lacions esportives; lacions esportives;

c iutadana:

Desembocadura del riu Xúquer. Cullera. Desembocadura delriuXúquer.Cullera. p rotecció

Serveis • Serveis •

i a d’ de s xa pr am i xa co pr aigua residual; neteja viària neteja residual; aigua rxes icol rxes omoció turística ihotelera. turística omoció evenció i extinció d’incendis; i extinció evenció rreplega de residus sòlids. de residus rreplega municacions, transports municacions, transports bient; ordenació agrària; agrària; ordenació bient; rxa viària. rxa anejament i depuració

s d anitaris; e

p . lectors atrimoni Autor: Antoni MartínezBernat

c rematoris;

i

m edi

123 VI. RECURSOS INSTITUCIONALES VI. RECURSOS INSTITUCIONALS Els Tornejants ballen en honor de la Mare de Déu de Sales a la Festa de l’Arròs de Sueca Autor: Pep Granell Vidagany. Ajuntament de Sueca VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS 7.1 R ECURS O S CULTURALES Y PATRIMONIALES

La comarca se caracteriza por ser una gran Las Pinturas Rupestres de Lambert, en Cullera, de la Fe en Corbera. Ermitas en Cullera: Antigua llanura aluvial. Teniendo al norte de límite la Al- forman parte del conjunto de Patrimonio de la Hu- Ermita de Santa Anna, Ermita de los Navarros y bufera, está atravesada por el río Xúquer que manidad del Arte Rupestre del Arco Mediterráneo. la Ermita de los Santos Abdón y Senent. Ermitas desemboca en Cullera, junto a la montaña del de Sant Bernabeu en Benicull y de Sant Sebastià mismo nombre. Es un importante punto de con- en Polinyà de Xúquer. Ermita de los Santos Abdó tacto entre el mar Mediterráneo y el interior, a 7.1.2 Bienes de Relevancia Local y Senent en Sueca. través del río. Entorno habitado desde antiguo situándose en la Antigüedad probablemente el Se tienen inventariados 76 BRL en la comarca. Muestras de actividades industriales reconoci- puerto de Sucro. (Cuadro 7.1 y Figura 7.1). dos como BRL: los tres Fumerals de Corbera: Iglesias Parroquiales: Parroquial de Sant Pere de l’Hort de la Màquina, de l’Hort d’Espanya, Apostol en Albalat de la Ribera, Parroquial de de l’hort del Pla de Montserrat. Fumeral en la 7.1.1 Bienes de Interés Cultural Sant Bartomeu Apòstol en Almussafes, Parro- Carretera a Favareta en el término de Llaurí; quial de Sant Roc en Benicull de Xúquer, Parro- Xemeneia d’un Molí en el Camí del Malvinar de Los BIC en la comarca son un total de 12, casi la quial de los Sants Vicents en Corbera. Cuatro Sollana; Fumeral del Teular del Tío Evaristo en mitad de los cuales se localizan en Cullera. Parroquiales en la ciudad de Cullera: de la Sang Sueca, y Fumeral de Casa de Camp en Camí de de Crist y Sant Hospital, de los Sants Joans, de Malvinar en Sueca. Son numerosas las fortificaciones, especial- Sant Antoni, y de Sant Vicent Màrtir. En Favara Josep Montesinos mente por su posición en la costa. Castillos y to- la Parroquial de Sant Antoni Abat. Parroquial Asimismo obras de ingeniería: Pont de Ferro José Luis Jiménez rres como la Torre Racef en Almusafes, Castillo de Sant Antoni Abat en Fortaleny, Parroquial sobre el Xúquer entre Albalat de la Ribera y Po- de Corbera, Torre Árabe de la Ermita de Sant de la Puríssima Concepció en Llaurí, Parroquial linyà de Xúquer, Puente sobre el Xúquer en Cu- Miquel también en Corbera, Castillo y Murallas del Sant Sopar en Polinyà de Xúquer, Parroquial llera, Pont de Ferro Alfonso XIII sobre el Xúquer de Cullera, Torre de Marenyet de Cullera perte- de Santa Maria la Major en Riola, Parroquial de entre Sueca y Fortaleny. neciente al sistema de defensa de las costas Santa Maria Magdalena en Sollana. Las Iglesias contra la piratería; restos de la Torre de Trullás Parroquiales de Sueca: Mare de Déu de Fàtima, BRL también: la Prisión y Juzgado (Antiguo Claus- en Sollana, y de más reciente cronología la Mu- Mare de Déu de Sales, Mare de Déu del Carme, tro) en Sueca, los Retablos cerámicos en Forta- ralla Carlista de Sueca. Mare de Déu del Rosari, Sant Pasqual Baylón. leny y Sueca. Los numerosos retablos cerámi- cos de Cullera; Vía Crucis y Estaciones también Solo una de las parroquias de la comarca está Son BRLs las Iglesias de: Mare de Déu de l’En- en Cullera. considerada BIC: la Iglesia Parroquial de Sant carnació en Cullera, Iglesia de la Immaculada en Pere Apòstol en Sueca. Otros elementos patri- Sollana, Iglesia de l’Hospitalet de Sueca. También moniales BIC: Casa del Lloc de Sinyent en Po- el Santuario de la Mare de Déu del Castell en Cu- 7.1.3 Yacimientos arqueológicos linyà de Xúquer, la Cruz de Término de Cullera, llera y el Convento de la Immaculada Concepció Creu de la Llonga en Sueca, el Escudo Heráldico en Sollana. Ermita de Sant Roc y Sant Sebastià Las más importantes concentraciones de yaci- del Molló en Cullera. en Albalat de la Ribera, Ermita Santíssim Crist mientos arqueológicos se sitúan en el término

126 sia de Sant Pere Apòstol a Sueca. a Sueca. Apòstol Pere Sant de sia considerada BIC:marca està l’esglé co la de esglésies les de una Només Sueca. de carlina muralla la recent Trullàs a Sollana, de més i cronologia de torre la de restes pirateria; la tra con de de les costes defensa sistema al pertanyia que Cullera, de Marenyet del torre la Cullera, de muralles les i castell el aCorbera, també Miquel Sant de l’ermita de àrab torre la bera, Cor de castell el aAlmussafes, Racef torre la com itorres Castells costa. hi ha, especialment per la posició a la que fortificacions les nombroses Són aCullera. mitat la BIC, quasi dotze ha hi comarca A la 7.1.1 cultural d’interés Béns al plana unaser gran per caracteritza es comarca La PATRIMONIALS I CULTURALS S O ECURS R 7.1 (Quadre 7.1 iFigura 7.1). Sucro de port el hagué hi l’Antiguitat des d’antic,bitat en probablement ha Entorn riu. del a través i l’interior, Mediterrani mar el entre important contacte de punt un És nom. mateix del muntanya la de costat al Cullera, a desemboca que Xúquer riu el sa traves la l’Albufera, nord al a límit . luvial. Té com luvial. ------a Albalat de la Ribera, Sant Barto Sant Ribera, la de a Albalat Apòstol Pere Sant de esglésies Les 76 BRL comarca. ala inventariats Hi ha local 7.1.2 derellevància Béns Roser i Sant Pasqual Bailón. Pasqual iSant Roser del Déu de Mare Carme, del Déu de Mare Sales, de Déu de Mare Fàtima, de Déu de Mare la de suecanes les a Magdalena Maria Sollana, Santa a Riola, Major la Maria quer, Santa Xú de aPolinyà Sopar Sant Llaurí, a Concepció Puríssima la Fortaleny, a Abat Antoni Sant Abat, Antoni Sant aFavara Màrtir), Vicent Sant i Antoni Sant Joans, Sants Hospital, iSant Crist de (Sang Cullera de sies esglé quatre les aCorbera, cents Vi Xúquer, de Sants aBenicull Roc Sant a Almussafes, Apòstol meu rupestre de l’arc de mediterrani. rupestre l’art de humanitat la de patrimoni de conjunt del part formen a Cullera, Lambert, de rupestres pintures Les aCullera. Molló del heràldic l’escut i aSueca Llonga la de creu Cullera, de terme de Xúquer, de creu la linyà a Po Sinyent de Lloc del Casa la són BIC patrimonials elements Altres - - - - - el Xúquer entre Sueca iFortaleny. Sueca entre Xúquer el XIII sobre Alfonso ferro de pont el ra, aCulle Xúquer el sobre quer, pont el Xú de iPolinyà Ribera la de Albalat entre Xúquer el sobre ferro de pont el com d’enginyeria obres mateix Així aSueca. Malvinar de camí al camp de d’una casa fumeral iel Sueca a Teular Evaristo del Tio del fumeral el Sollana, de Malvinar del camí al molí d’un ximenera la Llaurí, de terme al ra aFava carretera ala fumeral el rrat), Montse de Pla del iHort d’Espanya Hort Màquina, la de (Hort Corbera de fumerals aBRL: tres com els negudes reco industrials d’activitats Mostres aSueca. iSenent Abdó Sants dels i l’ermita Xúquer de linyà aPo Sebastià Sant de la Bernabeu, Sant de l’ermita Benicull A Senent. i Abdó Sants dels il’ermita rresos Nava dels l’ermita Anna, Santa de ermita l’antiga a Cullera Corbera, a Fe la de Crist Santíssim del mita l’er Ribera, la de a Albalat Sebastià iSant Roc Sant de l’ermita Sollana, a Concepció Immaculada la de vent con iel a Cullera Castell del Déu de Mare la de TambéSueca. santuari el de i l’Hospitalet a Sollana maculada Im la aCullera, l’Encarnació de Déu de Mare la de BRL esglésies Són les ------Fort, restes d’un hàbitat iber, hi que d’un hàbitat restes Fort, ha, al’Alt hi del muntanya mateixa d’os. En la comandament’ de ‘bastó d’un la troballa materials denominat altres entre destaca qual el en ment jaci Superior i períodes posteriors; delcova Volcà del Far del Paleolític la destacar S’ha de iromana. ibera al’època fins Paleolític del des na valencia Prehistòria la de a l’estudi per peces transcendentals aportat ha de Cullera muntanya La antics. temps de des comunicació de canvi, d’inter punt un naus; aatracar per magnífic un espai conformen Cullera a riu iel far, del badia la cap el ta, cos la que ja comarca, la de costa ala restes També s’han localitzat l’arc de mediterrani. rupestre l’art de humanitat la de patrimoni de junt con del part formen que Lambert de rupestres las pintures incloses Cullera, de municipal terme al tuen si se importants més arqueològics de jaciments Les concentracions 7.1.3 arqueològics Jaciments viacrucis i estacions també a Cullera. aCullera. també iestacions viacrucis iel Cullera de ceràmics retaules molts els iSueca, aFortaleny ceràmics les retau els aSueca, claustre) (antic jutjat iel També BRL presó són la ------127 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS 128 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS lidad; piezas procedentes de la Cueva dellidad; Volcà procedentes piezas actua la hasta prehistóricos tiempos los desde entorno y su Cullera de historia la abarca Cullera de iArqueologia d’Història Municipal El Museu museográficas 7.1.4 ycolecciones Museos Cullera. de ciudad actual la de entorno el Sucrone Portum el siendo Ribera, la de Albalat en Vintihuitena la de l’Alteret de solar con el Sucronem, los itinerarios: se identifique de ciudad antigua la que probable más es tante, No obs Sucro. de ciudad la con identificar do queri han autores algunos que ibérico, hábitat un de restos Fort del Alt el en localiza se taña mon misma Enla hueso. de mando’ de ‘bastón el hallazgo materiales de una denominadootros entre destaca yacimiento este en posteriores; yperíodos Superior Paleolítico del Far del Volcà del Cueva la Adestacar y romano. ibérico el ta valenciana has desde el Paleolítico Prehistoria la de estudio el para trascendentales piezas aportado ha Cullera de montaña La pretéritos. de comunicaciónintercambio, desde tiempos de punto un barcos; de atraque el para nífico mag espacio un conforman Cullera en río y el bahía la faro, del cabo el costa, la que puesto comarca, la de costa la en pecios localizado han También se Mediterráneo. Arco del Rupestre Arte del Humanidad la de Patrimonio de junto con del parte forman que Lambert de pestres municipal de Cullera, Ru incluidas las Pinturas YPATRIMONIALES CULTURALES S O ECURS R 7.1 ------Casa Museu de Joan Fuster. Joan de Museu Casa la ciudad dicha en ytambién Sueca l’Arròs de de Museu el como más museísticas instituciones dos visitar pueden se además comarca no. Enla mana, período islámico, período medieval cristia Ro Ibérica, Bronce, del cultura Cullera, de Far del Cuadro 7.1 RECURSOS HISTÓRICOSYMONUMENTALES Corbera Almussafes Albalat delaRibera Cullera Sueca Sollana Riola Polinyà deXúquer Llaurí Fortaleny Favara Comarca/Provincia Provincia Comarca Benicull deXúquer C.Valenciana Municipios

Fuente: Conselleriad’Educació,CulturaiEsport(2017).1.Datosdel2015

2,58 % 1.142 BIC`s 466 13 1 2 1 1 5 3 ------

3,25 % 5.159 2.340 BRL`s 76 39 12 1 3 5 4 1 4 2 3 1 1 - -

arqueológicos Yacimientos 4,09 % 8.710 4.185 171 10 13 12 88 38 2 2 3 1 2 - -

1 1,72 % Museos 136 58 1 1 ------

museográficas Colecciones 104 54 ------I PATRIMONIALS I CULTURALS S O ECURS R 7.1 dos aSueca. dos tots Fuster, Joan de Museu Casa la l’Arròs i de Museu el són com més museístiques dos institucions visitar poden es amés, comarca, Ala tià. ríode islàmic, període medieval cris ipe romana ibera, Bronze, del tura delcova Volcà del Far de Cullera, cul la de procedents peces amb tualitat al’ac fins prehistòrics temps dels des entorn seu iel Cullera de tòria la his dequeologia abasta Cullera i Ar d’Història Municipal El Museu museogràfiques 7.1.4 Museus icol de Cullera. ciutat tual l’ac de a l’entorn Sucrone Portum el i Ribera, la de aAlbalat Vint-i-huitena la de l’Alteret de solar el amb tifique Sucronem, dels itineraris, s’identat ciu l’antiga que probable més és això, No obstant Sucro. de ciutat la amb identificar volgut han que autors ha . leccions leccions ------Figura 7.1Recursospatrimoniales 129 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS 7.2 FIESTAS Y SOCIEDADES MUSICALES

La comarca de La Ribera Baixa cuenta con doce poblaciones. Solo dos gozan de festividades de- claradas como Interés Turístico. (Cuadro 7.2)

Cullera es una de ellas. Disfruta de dos decla- raciones: las Fallas, de Interés Turístico Local desde 2008, y la Festa de la Mare de Déu del Castell, declarada Fiesta de Interés Turístico Autonómico en el año 2009, dedicada a la Vir- gen de la Encarnación, patrona de la localidad.

Sueca dispone también tiene dos fiestas decla- radas de Interés Turístico: la Festa de l’Arròs, declarada en 1966, celebrada en septiembre y donde se lleva a cabo el Concurso Internacional de Paella Valenciana (donde cocineros de ám- bito internacional muestran sus habilidades). Y Àngela Montesinos las Fallas, declaradas de Interés Turístico Local en el año 2009.

L’ofrena del dia de Sant Josep a les Falles de Sueca. Ajuntament de Sueca En el resto de poblaciones hay algunas festi- vidades comunes y otras específicas de cada municipio. En Favara celebran Sant Antoni y la Nit d’Àni- til, además algunos de sus municipios forman mes. El Santíssim Crist del Consol se honra en parte del Parque Natural de la Albufera. En Albalat de la Ribera disfrutan de Les Festes Fortaleny y en Llaurí el Santíssim Crist de la Fe. d’Agost, Sant Roc o Pasqua. En Almussafes las En Polinyà del Xúquer celebran Sant Blai y Sant fiestas patronales en honor a Sant Bartomeu y Sebastià. Y por último, hace poco se ha recupe- Disfruta de 15 sociedades musicales divididas a la Santíssima Creu en el mes de julio, además rado la Cordà de Riola. entre 12 municipios. Suponen el 4,57% del total de Sant Antoni Abat, Sant Josep, Setmana San- de sociedades en la provincia de València. Culle- ta o Pasqua. La comarca de La Ribera Baixa está bañada ra aporta 2 sociedades, mientras en Sueca es por aguas saladas y dulces: por el mar Medi- donde encontramos la mayor concentración de Corbera, Sollana y Benicull de Xúquer también terráneo y, también, por el río Xúquer, ya que estas, con 3. Por un lado, en la propia población tienen sus Festes Majors i Patronals. comprende el tramo final de este. De tierra fér- existen el Ateneu Musical de Sueca y la Unió

130 MUSICALS 7.2 FESTES ISOCIETATS del 2008, i la Festa de la Mare de de Mare la de 2008,del Festa ila des local turístic d’interés clarades de Falles, n’és les una: amb Cullera 7.2)dre (Qua turístic. ad’interés com des declara festivitats tenen que dos n’hi ha Només municipis. dotze ha hi Baixa Ribera la de comarca A la - - - se celebra al setembre i en la qual qual la ien setembre al celebra se 1966, en l’Arròs, declarada de que Festa la turístic: d’interés clarades de festes dos ha hi també Sueca A localitat. la de patrona carnació, l’En de Déu de Mare ala dedicada l’any 2009, autonòmic turístic terés d’in festa declarada Castell, del Déu Nit de l’Aurora. Festes a la Mare de Déu del Castell. Nit del’Aurora.FestesalaMareDéudelCastell. - - - de cada un. un. cada de d’específiques i altres comunes tats festivi ha hi municipis de resta A la l’any 2009.local turístic d’interés declarades lles, món). del Fa I les bandes totes de cuiners (en participen qual el Paella de Internacional Concurs el fa es Ajuntament deCullera - - aporta dos societats, mentre que que mentre societats, dos aporta de València.a la província Cullera societats de 4,57% el sen total del municipis. pels Supo dotze partides re musicals societats quinze Hi ha l’Albufera. de natural parc del part formen que nicipis mu iamb fèrtil, terra De riu. del final Xúquer, tram pel el en també, i, Mediterrani mar pel dolça: la per i l’aigua salada per banyada està Baixa Ribera la de comarca La Riola. de cordà la s’ha recuperat poc fa I, finalment, Sebastià. iSant Blai Sant celebren Xúquer de Polinyà A Fe. la de Crist Santíssim el rí iaLlau aFortaleny s’honora Consol del Crist d’Ànimes.Nit ElSantíssim ila Antoni Sant celebren A Favara ipatronals. majors festes seues les tenen també quer Xú de iBenicull Sollana Corbera, Pasqua. o Santa Setmana Josep, Sant Abat, Antoni Sant de amés juliol, al Creu Santíssima la ide Bartomeu Sant de honor en patronals festes les safes AAlmus iPasqua. Roc d’Agost, Sant Festes les fan Ribera la de Albalat A ------131 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS 132 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS Ateneo MusicalAteneo de Cullera, de larga tradición, ciedades con internacional: gran proyección el so dos posee Cullera arriba, apuntamos Como ehijos. hijas a sus ca por la acercar músi ilusión de los progenitores les del y siglo principios del XX XXI: el empeño e fina de sociedades las de muchas de creación de (2005) patrones los fundación sigue yque joven muy de ElPerelló, Musical Agrupació la de al municipio de Sueca. perteneciente Se trata en Elencontramos Perelló, local menor entidad la tercera Y la Artística. y la Vila la de Banda la de unión la de nacida siglo, de principios de segunda y la ochenta años los de primera la XX, siglo el en fundadas ambas Sueca, de Musical MUSICALES 7.2 FIESTAS YSOCIEDADES - - - de Sollana y la Unió Musical de Benicull. de Musical Unió yla Sollana de Artístico-Musical Unió la Riola, de Musical Unió la Polinyanense, Musical Unió la Llaurí, en Giner Musical el de Instructivo Ateneo Fortaleny, cília Ce Santa Musical Societat la Favara, de Música la de Amics Associació la Corbera, de Lira” “La Musical el Almussafense, Lira Ateneu musical Societat la Ribera, d’Albalat la de i Cultural cal Musi ElAteneu a cabo: llevarlas para trabajo y profuso tradición larga con musicales, dades de municipiosEl también resto poseen socie y400 (700 músicos). socios componentes bastantes acoge también que Cecília, Santa va Instructi Musical (800), Societat yla ponentes com de 1896 en cantidad fundado gran una con - - - - - MUSICALS 7.2 FESTES ISOCIETATS tual: l’obstinació iil l’obstinació tual: l’ac de icomençament passat segle del finals de societats les de moltes de creació de patrons els segueix (2005) poc fa ique fundada Perelló, El l’Agrupació Musical de tracta Es a Sueca. pertanyent menor local tat enti Perelló, al trobem la tercera la I il’Artística. Vila la de Banda la de de segle,principis nascuda de la unió a segona ila huitanta anys pels ra prime la passat, segle el fundades Sueca, de Musical Unió ila Sueca de l’Ateneu ha hi Musical costat, un Por tres. n’hi on més, ha és Sueca Cultural d’Albalat de la Ribera, la So la Ribera, d’Albalat la de Cultural i l’Ateneu Musical avant: a tirar-les per treball i profús llarga tradició una amb musicals, societats ha hi també municipis de resta En la i400 músics). socis (700 quants uns té en també que Cecília, Santa Instructiva Musical (800), Societat ila components de 1896)en quantitat gran una i amb de Cullera, (fundat llarga de tradició jecció internacional: l’Ateneu Musical pro gran amb societats dos té llera Cu amunt, més apuntat hem Com ifills. afilles música la d’acostar tors . lusió dels progeni ------FIESTAS YSOCIEDADESMUSICALES (*) Fiestasquefuerondeclaradas“FiestadeInterésTurístico”anteslapublicaciónOrden ITC/1763/2006,de3mayo. y lasinternacionales,nacionalesturísticasdeclaradashastael2dejulio2015.(2)Fuente:FederaciónsociedadesmusicaleslaComunidadValenciana(2017). 7.2 Cuadro l’Ateneu Musical «La Lira» de Cor de «La Lira» l’Ateneu Musical Almussafense, Lira Musical cietat cal de Benicull. Musi Unió ila Sollana de co-Musical Artísti Unió la Riola, de Musical Unió la Polinyanense, Musical Unió la aLlaurí, Giner Musical Instructiu l’Ateneu de Fortaleny, Cecília Santa Musical Societat la Favara, de sica bera, l’Associació Amics de la Mú Provincia Comarca Sueca Sollana Riola Polinyà deXúquer Llaurí Fortaleny Cullera Corbera Almussafes Benicull deXúquer Favara Albalat delaRibera Co C.Valenciana Municipios marca/Provincia

(1) Fuente: Conselleria de Economía, Industria, Turismo y Empleo (2017). Nota: Se indican las fiestas autonómicas y provinciales declaradas hasta el 7 de abril de 2015 de abril Nota: Seindican 7 de las fiestas hasta autonómicas el declaradas (2017). Economía, y provinciales Industria, TurismoyEmpleo de Conselleria Fuente: (1)

Internacional 12 - - - - 2 ------

ainlAtnmc Provincial Autonómico Nacional 20 8 ------

Fiestas segúninterésturístico 7,7 % 30 13 1 1 ------

53 6 ------

12,5 % Turístico (*) 13 1 8 1 ------

4,57 % Sociedades Musicales 328 547 15 (2) 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 3 2 133 VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS Riu Xúquer prop de Cullera Autor: Antoni Martínez Bernat VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES 8.1 INFRAESTRUCTURAS DE COMUNICACIONES

Las infraestructuras en general y las públicas 8.1.1 Red de carreteras ne un 34,4%. La comarca de La Ribera Baixa po- en particular contribuyen a la vertebración del see 9,7 kilómetros de carreteras autonómicas, territorio y al desarrollo económico de una re- La red de autopistas y autovías en la provincia un 3,1% de la provincia de València, todos ellos gión o país, facilitando la eficiencia económica de València es la más extensa de la Comunitat concentrados en el municipio de Almussafes y la cohesión social, además de aumentar la Valenciana, con 532 km, un 45,6% del total. La (CV-42, de Almussafes a Alzira). eficiencia del sistema productivo, incentivar la comarca de La Ribera Baixa cuenta con 38 ki- inversión privada, y mejorar la competitividad lómetros de este tipo de carreteras, un 7,2% El último tipo de carreteras analizadas son las de las economías. de la provincia de València. Sueca y Sollana son locales. La provincia de València es la que más los municipios que poseen más kilómetros de kilómetros tiene, concretamente 2.278, un La mejora de la red de transporte y comunica- autopistas o autovías, un total de 9 cada uno. 40,9% del total. La Ribera Baixa presenta 79,4 ciones contribuye a la reducción de los tiempos Le siguen Almussafes, Corbera y Llaurí. La AP-7 km de este tipo de carretera, un 3,5% de la pro- de desplazamiento tanto para el intercambio de (corredor mediterráneo litoral) cruza la comar- vincia de València. Sueca, Cullera y Polinyà de mercancías como al traslado de personas. De ca desde Almussafes hasta Favara, salvo un Xúquer son los municipios con más kilómetros esta forma, la existencia de infraestructuras pequeño tramo que discurre por término de de carreteras locales, con 33,6 km. adecuadas de transporte y de comunicaciones Algemesí (Ribera Alta). La A-38 (Almussafes-Cu- a las necesidades actuales constituye un factor llera) también discurre por la Ribera Baixa. (Fi- clave para el desarrollo de las actividades huma- gura 8.1). 8.1.2 Ferrocarril José Manuel Pastor nas. Otros aspectos a considerar de la mejora Ángel Soler de la red de infraestructuras son la seguridad (la La red de carreteras nacionales tiene una ex- La provincia de València posee 104,8 km de vía reducción del número de accidentes), la conser- tensión en la provincia de València de 359 ki- de ferrocarril de alta velocidad (AVE), un 52% vación de los vehículos, el consumo de combus- lómetros, lo que supone el 39,5% del total. La del total de la Comunitat Valenciana, correspon- tible, la contaminación o la comodidad del viaje. comarca de La Ribera Baixa posee 19,3 kiló- diéndole el restante 48% a la provincia de Ala- metros de carreteras nacionales, un 5,4% de cant. La comarca de La Ribera Baixa no posee La ampliación y renovación de la dotación de la provincia de València. Cullera es el municipio ningún km de este tipo de vía de ferrocarril. infraestructuras introduce mejoras de produc- con más kilómetros de carretera nacional den- tividad y sobre el desarrollo de las regiones, es- tro de la comarca, con 8,7 km (N-332). Le si- Si se considera el número de kilómetros de vías pecialmente las más desfavorecidas. Muchos guen Sollana y Sueca y a bastante distancia se de Renfe, la provincia de València posee 448 estudios avalan que las empresas se localizan encuentran Favara y Albalat de la Ribera. km, el 48,5% del total de la Comunitat Valencia- no solo donde la demanda de sus productos es na. La comarca de La Ribera Baixa posee 29,8 mayor, sino también donde los costes de trans- En cuanto a las carreteras autonómicas, Cas- km, lo que supone un 6,6% del total de la pro- porte menores porque la red de infraestructu- telló es la provincia de la Comunitat Valenciana vincia de València. Cullera, Sueca y Sollana son ras es mayor. con más kilómetros. La provincia de València se los municipios con más km de vía de ferrocarril, sitúa en segundo lugar con 297 km, lo que supo- alrededor de 10 km por municipio. Albalat de la

136 ment les més desfavorides. Molts Molts ment les més desfavorides. volupament de les regions, especial desen el isobre productivitat de res millo introdueix d’infraestructures L’ampliació i de renovació la dotació viatge. del comoditat ola ció sum de la combustible, contamina dels vehicles, ella con conservació del nombrereducció d’accidents), (la seguretat la són fraestructures d’in xarxa la de millora la de derar s’han consi de que aspectes Altres humanes. activitats les de pament desenvolu al per clau factor un és actuals necessitats ales nicacions i deadequades comu de transport d’infraestructures l’existència Així, persones. de transport al per com mercaderies de al’intercanvi per els de temps desplaçament tant areduir contribueix comunicacions i transport de xarxa la de millora La les economies. de competitivitat la imillorar vada pri la inversió incentivar productiu, d’augmentar l’eficiència del sistema amés social, cohesió ila econòmica oregió país, l’eficiència faciliten desenvolupar econòmicament una ia territori el avertebrar bueixen les públiques contri en particular i general en infraestructures Les COMUNICACIONS DE 8.1 INFRAESTRUCTURES ------província de València és la més ex més la és València de província ala iautovies d’autopistes xarxa La 8.1.1 carreteres de Xarxa comarca de la Ribera Baixa n’hi ha Baixa Ribera la de comarca Ala 39,5% el suposa total. del cosa qual la 359 de València quilòmetres, de província a la extensió una té nacionals carreteres de xarxa La 8.1). (Figura Baixa. Ribera la per discorre també safes-Cullera) L’A-38 Alta). (Ribera gemesí (Almus d’Al terme per discorre que tram xicotet un excepte aFavara, fins d’Almussafes des comarca la vessa tra litoral) (corredor mediterrani L’AP-7 iLlaurí. Corbera mussafes, Al Van un. darrere 9cada de total un quilòmetres, més tenen en que municipis els són i Sollana Sueca 7,2% València. de província la de un n’hi 38 ha quilòmetres, Baixa ra Ribe la de comarca la A total. del 45,6% un 532amb quilòmetres, Valenciana, Comunitat la de tensa fraestructures és més gran.fraestructures d’in xarxa la perquè baixos més són transport de costos els on també sinó gran, més és productes dels da no solament on la demanlocalitzen es empreses les que avalen estudis ------33,6 amb locals, km. res carrete de quilòmetres més amb municipis els són Xúquer de Polinyà i Cullera Sueca, València. de víncia n’hi 79,4 ha 3,5% un km, pro la de Baixa Ribera Ala 40,9% total. del 2.278, un concretament té, en tres quilòme més que la és València de província La locals. les són zades analit L’últim carreteres de tipus safes a Alzira). (CV-42, d’Almussafes d’Almusnicipi mu al concentrats tots València, de 3,1% un quilòmetres, província la de 9,7 té en Baixa Ribera la de marca 34,4%. un suposa co La cosa qual la 297 amb lloc km, segon en situa se de València La província lòmetres. Valenciana amb qui més Comunitat la de província la és Castelló ques, autonòmi carreteres ales Quant Ribera. la de iAlbalat Favara ha hi distància iabastant iSueca Sollana 8,7amb (N-332). km Van darrere comarca, la de dins nacional rretera ca de quilòmetres més amb nicipi mu el és Cullera València. de víncia 5,4% un 19,3 pro la de quilòmetres, ------(dos estacions), Sueca iCullera. Sueca (dos estacions), Sollana de estacions Les quatre. n’hi ha Baixa Ribera iala lenciana, Va154 n’hi Comunitat que ala ha 68 les de té València de província la Renfe, de estacions ales Quant València ientre Gandia. C-1 rodalia de via la de tracta Es via. de metres quants uns sols tan nen te iAlmussafes Ribera la de balat Al municipi. per 10de quilòmetres voltant al ferrocarril, de via de tres quilòme més amb municipis els són i Sollana Sueca Cullera, València. de província la de 6,6%un total del suposa 29,8 cosa té en qual la km, Baixa Ribera la de comarca na. La Valencia de la Comunitat del total 48,5% el 448 km, té en València de província la Renfe, de vies de metres Si es el considera nombre de quilò cap. té en no Baixa Ribera la de comarca La d’Alacant. província ala correspon 48% restant el Valenciana, munitat Co (AVE), la de tat 52% un total del veloci d’alta ferrocarril de via de km 104,8 té València de província La 8.1.2 Ferrocarril ------137 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES 138 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES sivamente deportivo. sivamente exclu tipo de y es concesión bajo Generalitat la gestiona lo Sueca, en encuentra se puerto otro El ydeportivo. pesquero tipo de actividades zan reali se él y en directa forma de Generalitat la por gestionado está Cullera en situado El tos. puer dos posee Baixa Ribera La de comarca La 8.1.3 Puertos yCullera. Sueca (2na estaciones), Solla en encuentran se estaciones 4. Estas con cuenta Baixa Ribera yLa Valenciana, Comunitat 15468 las de la posee València tiene de que cia provin la Renfe, de estaciones a las En cuanto yGandia. València C-1nías entre cerca de vía la de trata Se vía. de metros sos esca con solo tan cuentan y Almussafes Ribera COMUNICACIONES DE 8.1 INFRAESTRUCTURAS ------Arrossars delaRiberaBaixa. Autor: Antoni MartínezBernat DE COMUNICACIONS DE 8.1 INFRAESTRUCTURES és de tipus exclusivament esportiu. és de exclusivament tipus i concessió en Generalitat la tiona ges el a Sueca, L’altre troba es port i esportiu. pesquer tipus de tivitats ac a terme duen es qual el en recta, di forma de Generalitat la per nat gestio a Cullera, Elsituat ports. dos té Baixa Ribera la de comarca La 8.1.3 Puertos - - - - Figura 8.1Reddecomunicaciones 139 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES 8.2 PARQUE DE VEHÍCULOS

La industria del automóvil destaca como uno los sectores fundamentales de España en los últi- mos tiempos, no solo por ser uno de los secto- res más importantes del sector industrial, sino por su importante contribución al crecimiento económico. Este sector aporta innovación, ex- portaciones e internacionalización y puestos de trabajo de calidad.

El progresivo envejecimiento del parque de ve- hículos, unido a la recuperación de las ventas motivado por la mejora de las perspectivas eco- nómicas, supone una gran oportunidad para la reactivación y desarrollo del mercado interno de la Comunitat Valenciana y España en el sec- tor del automóvil para el futuro.

José Manuel Pastor El parque de vehículos de La Ribera Baixa ha Ángel Soler experimentado en los 7 años comprendidos en- tre 2010 y 2016 una ligera crecimiento (0,3%), Arrossars de la Ribera Baixa des de la Muntanyeta dels Sants. Sueca. Autor: Pep Pelechà aunque si consideramos el tipo de vehículo observamos una cierta heterogeneidad en su evolución. Así, los tractores industriales son el en los municipios de Fortaleny, Almussafes don- Baixa, 4,7 puntos porcentuales por debajo de tipo de vehículo que mayor reducción muestra de la tasa de variación es superior al 30%. Los la media de la provincia de València y de la Co- (20,5%) debido fundamentalmente a la disminu- turismos, durante el periodo, han experimenta- munitat Valenciana. Le siguen en importancia ción que se ha producido en Albalat de la Ribera, do un modesto incremento (1,9%), y pese a que las furgonetas y camiones con casi un 12%, en Almussafes, Corbera y Sueca. Los ciclomotores en la mayor parte de los municipios el número este caso casi 2 puntos porcentuales por enci- se han reducido en todos y cada uno de los mu- de turismo ha aumentado, en Corbera, Cullera, ma de la media de la provincia de València y de nicipios de la comarca, mostrando en el total Fortaleny, Llaurí y Polinyà del Xúquer se aprecia la C. Valenciana. Las motocicletas representan un decrecimiento del 14,1%. Las furgonetas y una pequeña reducción. (Cuadro 8.1). un 9,3% del parque de vehículos y los ciclomoto- camiones también presentan tasas de varia- res un 8,6%. Los tractores, autobuses y otros ción negativas durante el periodo. Sin embargo, En el año 2016 el parque de vehículos se en- vehículos muy minoritarios, suponiendo tan solo las motocicletas experimentan un importante cuentra dominado por los turismos, que repre- un 4,4% del total. incremento (12,2%) en la comarca, sobre todo sentan 6,6 de cada 10 vehículos en La Ribera

140 8.2 PARC DE VEHICLES de les perspectives econòmiques, de les perspectives millora la per motivada vendes les de recuperació ala unit vehicles, de L’envelliment del parc progressiu qualitat. de treball de illocs lització i internaciona novació, exportacions in aporta Elsector econòmic. ment creixe al important contribució la per sinó industrial, del sector importants més sectors dels un ser per només no temps, darrers els en d’Espanya fonamentals com un dels sectors de l’automòbil La indústria destaca Cuadro 8.1Fuente:IVE(2015). PARQUE DEVEHÍCULOS Almussafes Albalat delaRibera Corbera Comarca/Provincia C.Valenciana Cullera Benicull deXúquer Favara Provincia Comarca Sollana Fortaleny Sueca Llaurí Riola Polinyà deXúquer Municipios

1.184.168 2.387.858 41.165 13.047 Turismos 3,48 % 7.831 1.787 1.759 9.480 1.085 2.332 1.308 413 897 556 670 - - -

vehicle amb més reducció (20,5%) reducció més amb vehicle de tipus el són industrials tractors els Així, l’evolució. en terogeneïtat he certa una observem vehicle de encara que si el tipus considerem 2016 un (0,3%), lleuger creixement 2010 el entre iel compresos anys set els en experimentat ha Baixa Ribera la de vehicles de parc El futur. al per l’automòbil de tor sec el en i espanyol valencià intern mercat el idesenvolupar reactivar a per oportunitat gran una suposa 346.818 175.642 Motocicletas 3,24 % 5.691 2.005 1.740 191 239 576 162 275 129 131 68 93 82

476.862 226.514 Furgonetas 3,36 % y camiones 7.605 1.675 2.663 819 430 479 108 198 561 178 161 260 73 Tipo devehículo

1,75 % - - 4.372 2.345 Autobuses 41 30 10 1 afes on la taxa de variació és supe és variació de taxa la on afes i Almuss Fortaleny de municipis als (12,2%) tant sobretot comarca, ala impor un increment experimenten motocicletes les això, No obstant període. el durant negatives variació de taxes presenten també camions 14,1%. del ment i els furgonetes Les decreixe un total el en mostra ca, comar la de municipis dels un i cada tots en s’han reduït ciclomotors Els iSueca. Corbera Almussafes, bera, Ri la de a Albalat s’ha que produït ció a la fonamentalment degut disminu ------

22.460 13.459 3,58 % industriales Tractores 482 204 112 29 49 18 47 11 3 1 4 4 -

79.518 44.206 6,89 % 3.045 2.037 Otros 199 389 105 47 94 10 19 68 36 39 2 ------

per davall de la mitjana de la pro la de mitjana la de davall per 4,7 percentuals Baixa, punts Ribera a la vehicles 6,6 deu cada de senten dominen els que turismes, repre L’any 2016, el vehicles de parc el (Quadreducció 8.1). re xicoteta una s’aprecia Xúquer de i Polinyà Llaurí Fortaleny, Cullera, ra, a Corbe augmentat, ha turismes de nombre el municipis dels part major (1,9%), modest ment la en ique i tot un incre hanperíode, experimentat el durant 30%. al turismes, Els rior 479,42 465,60 508,35 Turismos 515,43 894,05 544,08 415,91 461,81 471,97 488,03 535,13 440,88 426,34 517,81 543,39 Índice demotorización -

1289,19 666,15 647,32 716,60 708,97 858,34 559,92 635,74 739,17 633,89 604,34 676,82 759,12 692,40 666,26 Total ------141 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES 142 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES de este tipo en su parque. su en tipo este de vehículos posee no Xúquer de Benicull mente única industriales, tractores los de Respecto 29 con autobuses. último este destacando y Cullera, Sueca Sollana, son estos vehículos, de parque su entre autobuses poseen Baixa Ribera La de comarca la ponen com 12 que los de Tan municipios tres solo Corbera. hace lo industriales tractores yen za, cabe ala sitúa se Cullera yciclomotores buses auto motocicletas, en pero vehículos, de número nes Sueca sigue siendo el municipio con mayor y camio de vehículos de furgonetas categorías 8.010. con yAlmussafes 9.584 Enlas turismos con Cullera, distancia acierta sigue Le marca. 13.301, co la de 32% el total del supone que lo concretamente posee, turismos de número yor ma que el es comarcal, 34,8% población la de el representan que 28.090 con ca habitantes comar la de poblado más municipio el Sueca, 8.2 PARQUE DE VEHÍCULOS ------Benicull de Xúquer, Cullera yFavara. Xúquer, de Cullera Benicull son vehículos de total y el turismos en rización moto de índice menor con municipios Los ca. comar la de índice del 80% encima un por sitúa se que Almussafes, es motorización de índice del parque de vehículos el municipio con mayor total el cuenta en tiene se Si yLlaurí. Corbera Almussafes, son turismos en motorización de índice mayor con comarca la de municipios Los y Favara. Corbera como municipios en tiva rela presencia una con destacada industriales tractores y los autobuses los presentan que la por superada ve se mayor, es aunque comarca la de dentro municipal dispersión la camiones y yfurgonetas ciclomotores En motocicletas, pequeño. muy es variación de coeficiente el pues turismos, los entre reducidas muy son los del parque de vehícu porcentual la distribución municipios al entre considerar Las diferencias - - - - 8.2 PARC DE VEHICLES i Almussafes amb 8.010. amb i Almussafes ca Enles 9.584 amb Cullera, turismes tància dis acerta Va darrere comarca. la de 32% el total del suposa cosa qual 13.301,concretament té, rismes la tu més que el és comarcal, blació 34,8% el po la de representen que 28.090 amb comarca habitants, la de poblat més municipi el Sueca, 4,4% un sols total. del tan suposen minoritaris, molt hicles ve ialtres autobusos tractors, Els 8,6%. un ciclomotors iels vehicles de 9,3% un parc del representen Valenciana.nitat Les motocicletes Comu la ide València de província la de mitjana la de damunt per tuals 12%, un percen vora amb 2punts camions i els furgonetes les tància impor en Van darrere Valenciana. Comunitat la ide València de víncia ------i camions, Sueca és també el muni el també és Sueca i camions, de de vehicles furgonetes tegories cotet. En motocicletes, ciclomotors ciclomotors Enmotocicletes, cotet. xi molt és variació de coeficient el que ja turismes, els entre reduïdes molt són vehicles de parc del tual percen considerar la distribució en municipis entre diferències Les té. en no Xúquer de Benicull cament úni industrials, tractors als fa que Pel 29 amb autobusos. destaca que ra, iCulle Sueca Sollana, són vehicles, de parc el en autobusos tenen Baixa ra Ribe la de comarca la componen que municipis dotze dels Tan tres sols Corbera. ho fa industrials tractors ien capdavant, al situa se Cullera i ciclomotors autobusos tocicletes, mo en però vehicles, més amb cipi ------Cullera iFavara. Cullera de són vehicles Benicull de Xúquer, total i el turismes en baix més zació motorit de índex un amb municipis Els comarca. la de l’índex de damunt 80% un per situa se que mussafes, Al és alt més motorització de índex un amb municipi el vehicles, de parc del total el compte en té es Si Llaurí. i Corbera Almussafes, són turismes en alt més motorització de índex un amb comarca la de municipis Els iFavara. Corbera com municipis en relativa presència destacada una amb industrials tractors i els busos auto els presenten que la per rada supe veu es que encara alta, més és comarca la de dins municipal dispersió la icamions, i furgonetes - - - - 143 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES 8.3 PARQUE DE VIVIENDAS

José Manuel Pastor Ángel Soler

Vistes del barri de Sant Antoni (Cullera) des del radar metereològic de Cullera. Autor: ESTEPA

El parque total de viviendas está formado por Con la crisis económica, los procesos de exclu- de conservación. El impacto de la actual crisis las viviendas principales y las no principales. La sión residencial se han agudizado en España, económica se traduce en muchos y graves pro- última crisis, provocada por el pinchazo de la afectando a grupos sociales en riesgo de exclu- blemas en el ámbito residencial en España: un burbuja inmobiliaria, ha tenido un efecto directo sión. Los problemas del sistema residencial no elevado número de viviendas vacías; urbaniza- sobre el parque total de viviendas, en especial se ciñen al acceso a la vivienda, sino también a ciones iniciadas y no terminadas y gran número sobre las viviendas principales que se han redu- las condiciones de habitabilidad, de estabilidad y de edificios nuevos y semihabitados. El acceso cido de forma continuada desde 2009 tanto en de adecuación pues una característica del par- a la vivienda tiene evidentes repercusiones so- el conjunto de España como en todas las CC.AA. que de viviendas es su elevada antigüedad. Se- ciales y económicas pues afecta a la formación Por su parte, según datos del Banco de España, gún estudios recientes el 54%, está construido de nuevos hogares, a la emancipación de los el 86% de las viviendas en España son de pro- antes de 1980 y el 78,9% de estas viviendas jóvenes y con ello, por ejemplo, a los índices de piedad, y sólo un 14% se disfrutan en régimen no son accesibles. Además, el 16,2% del par- natalidad. de alquiler o cesión. que de viviendas se encuentra en mal estado

144 8.3 PARC D’HABITATGES són en règim de lloguer ocessió. lloguer de règim en són 14% un i només propietat, de són el 86% a Espanya dels habitatges segons dades del Banco de España, banda, seua la Per autònomes. tats comuni les totes en com d’Espanya conjunt el en 2009 del des tant da continua manera de s’han reduït que els principals sobre especialment d’habitatges, total parc el sobre te direc mobiliària, un efecte ha tingut im bambolla la de punxada la per da no L’última principals. crisi, provoca i els principals habitatges pels mat for està d’habitatges total El parc Cuadro 8.2 PARQUE DEVIVIENDAS Comarca/Provincia Albalat delaRibera C.Valenciana Almussafes Provincia Polinyà deXúquer Llaurí Fortaleny Corbera Benicull deXúquer Sollana Riola Favara Comarca Sueca Cullera Municipios

Fuente: INE,Censosde2001y2011.

3.147.515 1.452.770 71.110 28.985 25.150 2.095 1.375 2.190 4.430 1.055 1.370 2.665 4,9 % 012001 2011 780 525 490

------1.217.898 2.547.775 Número viviendas 62.789 23.048 25.765 1.998 1.482 1.855 3.225 2.301 5,2 % ba en mal estat de conservació. L’im conservació. de estat mal en ba 16,2% el Amés, tro bles. es parc del accessi 78,9%el són no quals dels 1980, de abans construït 54%, està el recents, estudis ha. Segons hi que és l’antiguitat elevada d’habitatges parc del característica una que ja i d’adequació, d’estabilitat tabilitat, d’habi condicions ales també sinó vivenda, ala al’accés cenyeixen se no residencial blemes del sistema pro Els d’exclusió. risc en socials grups afecten aEspanya, aguditzat d’exclusiócessos s’han residencial pro els econòmica, crisi la Amb -(*) 911 847 460 897

Evolución (%) 23,54 19,29 13,25 14,13 15,81 18,06 52,73 37,36 15,82 12,50 -7,91 -7,22 4,85 9,12 -(*) -

1.986.905 1.014.675 32.665 11.245 Principales 1.425 1.380 3.315 2.125 9.165 3,2 % 985 440 905 370 750 560

655.130 223.885 Secundarias 29.735 11.535 16.810 13,3 % 190 100 130 550 165 ------20 30 85 60 60

2011 Baixa ha experimentat un incre un experimentat ha Baixa Ribera la de d’habitatges El parc natalitat. de índexs els exemple, per això, iamb joventut la de l’emancipació llars, noves de ció forma la afecta que ja evidents ques socials i econòmi repercussions té L’accés al’habitatge i semihabitats. nous d’edificis nombre gran iun des i no acaba iniciades urbanitzacions buits; d’habitatges elevada quantitat en l’àmbit a residencial Espanya: una i problemes greus en molts tradueix es actual econòmica crisi la de pacte 505.065 214.015 8.700 1.085 2.370 3.010 4,1 % Vacías 480 120 335 220 325 260 370 65 60

Número viviendassegúntipo 5,1 % Otro tipo 415 195 10 5 5 ------

1.492.792 (Quadre 8.2). 795.075 rniae eudra aísOtrotipo Vacías Secundarias Principales 26.594 1.246 9.198 1.098 1.096 2.655 7.557 1.603 3,3 % -(*) 590 342 673 536

564.086 199.815 26.873 16.013 13,4 % 9.938 - - - - -(*) 118 205 440 15 26 26 21 65 6

la comarca en el 2011. el en comarca la Va darrere 28.985,llera, de 40,8% un total del Cu és habitatges amb El municipi 4,9% 2011. el en l’anyde 2001 el (5,2%), representa respecte percentuals 0,3en punts València de província la de respecte 2011 el en pes el reduït bitatges, ha 71.110 de total un Amb conjunt. ha el en València de província la per a l’experimentat inferior creixement 2001 del 2011, i el i habitatges ció els de censos pobla entre comprés 13,25% del ment període el en

444.823 208.064 2001 9.062 3.825 2.112 4,4 % -(*) 105 547 294 240 102 561 310 317 649

46.074 14.944 1,7 % -(*) 260 45 87 11 83 28 1 1 1 3 - -

dencialviviendas de acogidaresi- Índice detecho de capacidad según tipo 243,28 138,20 413,59 124,65 121,37 198,90 154,42 149,87 208,42 19,65 86,81 97,21 58,54 25,02 - - - - - 145 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES 146 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES (Cuadro 8.2). (Cuadro 2001 4,9% el 2011. en (5,2%), representando año del respecto porcentuales 0,3en puntos València de provincia la de respecto peso su do 71.110 de total un 2011 en viviendas reduci ha Con conjunto. su en València de provincia la por y 2011,experimentado al inferior crecimiento 2001 de yViviendas Población de Censos los de la realización el comprendido entre periodo del 13,25% un incremento experimentado en ha Baixa Ribera La de viviendas de parque El 8.3 PARQUE DE VIVIENDAS - tran un crecimiento negativo en el parque de vi de parque el en negativo crecimiento un tran mues comarca la de municipios dos Únicamente 52,7% 37,4%, ydel respectivamente. del variación de tasa una con destacado, más vo relati crecimiento un registrado han que cipios muni los son yAlmussafes Favara parte, su Por 2011, en viviendas comarcal. 35,4% un total del 2011. en comarca la 25.150 con Sueca, sigue Le 28.985, Cullera, es de senta 40,8% un total del pre viviendas de número mayor que El municipio Riola, PolinyàdeXúqueriAlbalatlaRibera. Autor: ESTEPA - - - - - valor por encima del de la comarca. la de del encima por valor un presentan que los y Riola, Llaurí mussafes, acogida son residencial los municipios de Al del índice de deRespecto techo capacidad de municipios. tres en secundarias ylas marca, co la de municipios cuatro en reducido ha se de viviendas en el total principales las viviendas de peso el No obstante, secundarias. viviendas de número el en crecimiento al superior sido ha principales viviendas de número el en cimiento cre el municipios los Entodos secundarias. das 34% y el vivien principales viviendas sido han 73% el que las de 8.321 de mento viviendas, 2001 y2011Entre incre un producido ha se 7%. al superior descenso un con casos ambos Xúquer, del en yPolinyà Llaurí son estos viendas, - - - - - 8.3 PARC D’HABITATGES damunt del de la comarca. la de del damunt per valor un presenten que els Riola i Llaurí d’Almussafes, municipis els d’acollimentpacitat són residencial ca de sostre de al’índex fa que Pel municipis. tres en daris secun i els comarca, la de municipis quatre en s’ha reduït d’habitatges total el en principals habitatges dels pes el això, No obstant secundaris. d’habitatges superior al creixement sigut ha principals d’habitatges bre municipis en el el nom creixement els En tots secundaris. habitatges 34% iel principals habitatges gut 73% el si quals han dels bitatges, 8.321 de increment un ha produït 2001 anys els i2011Entre s’ha 7%. al superior descens un amb sos ca dos Xúquer, del tots en i Polinyà Llaurí són d’habitatges, parc el en tiu nega un creixement marca mostren co la de municipis dos Únicament 52,7% 37,4%, idel respectivament. del variació de taxa una amb tacat, més des relatiu un creixement trat regis han que municipis els són afes i Almuss Favara banda, seua la Per 2011, comarcal. 35,4% un total del 25.150 amb Sueca, el en habitatges ------Cullera idesembocaduradelriuXúquer. Autor: ESTEPA 147 VIII. INFRAESTRUCTURAS VIII. INFRAESTRUCTURES

BIBLIOGRAFÍA BIBLIOGRAFIA BIBLIOGRAFÍA

Adelantado, J; Noguera, J. A.; Rambla, X. (2000). Conselleria de Agricultura, Medio Ambiente, pendencias. Revista Española de Drogodepen- El marco de análisis: las relaciones complejas en- Cambio Climático y Desarrollo Rural (Generali- dencias, 40 (3), 43-60. tre estructura social y políticas sociales. En Ade- tat Valenciana) (2016): Calificación anual de las lantado, J. (coord.): Cambios en el Estado del aguas de baño de la provincia de Valencia. http:// Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) (2012): Bienestar. Políticas sociales y desigualdades en www.agroambient.gva.es/ca/web/agua/califica- Atlas de la Comunitat Valenciana: Geografía del España. Barcelona: Icaria, 23-62. cion-anual (consultado el 23/10/2017). Paisaje. València: Direcció General del Territori i Paisatge, Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Ur- AECC (Asociación Española de Centros Comer- Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública banisme i Habitatge, Generalitat Valenciana. ciales) (2017): Base de datos de centros y par- (Generalitat Valenciana) (2016). Memòria de ges- ques comerciales en España. tió 2016. Disponible en: http://www.san. gva.es/ Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) (2015): documents/157385/7010100/Memoria+2016+- Atlas de los recursos territoriales valencianos. Uni- ALIMARKET (2017). Bases de datos de distribu- valencia-2.pdf. versitat de València i Diputació de València. ción alimentaria. Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) (2015): Anuario Económico de España (2013). Base de (Generalitat Valenciana) (2016). IV Pla de Salut Los recursos territoriales valencianos: bases para datos municipal. Barcelona: La Caixa de la Comunitat Valenciana (2016-2020). el desarrollo. Universitat de València.

Ariño, A. (2004). Asociacionismo, ciudadanía y Cucó, J. (2015). Las asociaciones valencianas: Hernàndez, F. J. (2000). Notes sobre el sistema bienestar social. Papers. Revista de Sociologia, 74, una modalidad de recurso social territorial. En educatiu valencià. En Ninyoles, R. L. (ed.): La so- 85-110. Hermosilla Pla, J. e Iranzo-García, E.: Atlas de los cietat valenciana: estructura social i institucional. recursos territoriales valencianos. València, Uni- Alzira: Bromera. Ariño, A. i Cucó, J. (2001). Las organizaciones so- versitat de València i Diputació de València, 64-65. lidarias. Un análisis de su naturaleza y significado INE. Instituto Nacional de Estadística. Padrón mu- a la luz del caso valenciano. Revista Internacional Font, J. (coord.) (2001). Ciudadanos y decisiones nicipal 2016. de Sociología (RIS), 29, 7-34. públicas. Barcelona: Ariel. Infraestructura Valenciana de Dades Espacials Ariño, A., Castelló, R. i Llopis, R. (2001). La ciuda- Generalitat Valenciana (2018). Banc de Dades (2018). ©INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. danía solidaria. El voluntariado y las organizacio- Municipal. Portal d’Informació Argos http:// http://www.idev.gva.es/va/ nes de voluntariado en la Comunidad Valenciana. www.argos.gva.es/va/inici/ València: Fundació Bancaixa. Iranzo-García, E. (2009). El paisaje como patri- González, M. E. i Hortelano, J. C. (2000). Salut i sa- monio rural. Propuesta de una sistemática inte- Campos, V., Sanchis, J. R. i Haro, E. (2015). Aná- nitat. En Ninyoles, R. L. (ed.): La societat valencia- grada para el análisis de los paisajes valencianos. lisis del cooperativismo valenciano como recurso na: estructura social i institucional. Alzira: Bromera. Universitat de València: tesi doctoral. del desarrollo territorial. En Hermosilla Pla, J. e Iranzo-García, E. (coord.): Los recursos territoria- González, M. E., Fernández-Coronado, R. i Gó- Membrado-Tena, J. C. (2013). La división territorial les valencianos. Bases para el desarrollo. València mez, J. (2015). Las familias valencianas como valenciana: antecedentes, problemas y política de la València: Universitat de València, 285-296. agentes de salud en la prevención de drogode- Generalitat. Investigaciones Geográficas, 59, 5-24.

150 Membrado-Tena, J. C. (2015). El sector industrial / Atles dels recursos territorials valencians. Univer- Piqueras, J. (2012). Geografía del territorio valenciano: valenciano: empresas y municipios / El sector in- sitat de València i Diputació de València, 118-119. naturaleza, economía y paisaje. Universitat de València. dustrial valencià: empreses i municipis. En Her- Rausell, P., Coll-Serrano, V.; Abeledo, R. i Mar- mosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) Atlas de los Ministerio de Agricultura, Pesca, Alimentación y co-Serrano, F. (2013). Eficiencia de las sociedades recursos territoriales valencianos / Atles dels recur- Medio Ambiente (2006): Mapa Forestal de Espa- musicales de la Comunidad Valenciana, Revista de sos territorials valencians. Universitat de València i ña. http://www.mapama.gob.es/es/desarrollo-ru- métodos cuantitativos para la economía y la em- Diputació de València, 104-105. ral/temas/politica-forestal/inventario-cartografia/ presa (15), 117-132. mapa-forestal-espana. Membrado-Tena, J. C. (2015). Especialización in- Salom, J. i Albertos, J. M. (2006): Una evaluación dustrial comarcal valenciana / Especialització in- Mollà, A., Gil, I. i Rovira, A. (2015): Áreas funcio- social y económica de los espacios ganadores en dustrial comarcal valenciana. En Hermosilla Pla, J. nales comerciales valencianas. En Hermosilla Pla, la Comunidad Valenciana, Ería, 69, 97-114. i Iranzo-García, E. (dir.) Atlas de los recursos terri- J. i Iranzo-García, E. (dir.): Atlas de los recursos toriales valencianos / Atles dels recursos territorials territoriales valencianos. Universitat de València i Salom, J. (2015). Equipamiento industrial valencia- valencians. Universitat de València i Diputació de Diputació de València, 130-131. no: los polígonos industriales y superficie industrial València, 106-107. regulada. En Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. Mollà, A. (2014): Els mercats municipals. En Picó, (dir.) Atlas de los recursos territoriales valencianos. Membrado-Tena, J. C. (2015). Tendencias recien- M. J. i Ruiz, M. (Coord.): Veus per l’Horta. Univer- Universitat de València i Diputació de València, tes de la actividad industrial valenciana / Tendèn- sitat de València. 108-109. cies recents de l’activitat industrial valenciana. En Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) Atlas de Morales A. i Barba, E. (2015): El medio natural va- Salom, J. (2015). Índice industrial de los munici- los recursos territoriales valencianos / Atles dels re- lenciano. En Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. pios valencianos y a escala comarcal. En Hermo- cursos territorials valencians. Universitat de Valèn- (dir.) Los recursos territoriales valencianos: bases silla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) Atlas de los cia i Diputació de València, 116-117. para el desarrollo. Universitat de València, 33-82. recursos territoriales valencianos. Universitat de València i Diputació de València, 110-111. Membrado-Tena, J. C. (2015). Recursos territo- PATECO (2017). Oficina Comercio y Territorio. riales: la industria en la provincia de València. Plan de acción comercial y sostenibilidad de Sanchis, J.R.; Campos, V. i Mohedano, A. (2015). En Hermosilla Pla, J. e Iranzo-García, E. (dir.) Los València. Documento interno. Factores clave en la creación y desarrollo de coo- recursos territoriales valencianos: bases para el de- perativas. Estudio empírico aplicado a la Comu- sarrollo. Universitat de València, 163-178. PATECO (2016). Oficina Comercio y Territorio. In- nidad Valenciana. REVESCO. Revista de estudios forme anual de la distribución comercial minorista cooperativos, 119, 183-207. Membrado-Tena, J. C. (2016). Entes territoriales de en la Comunitat Valenciana 2016. escala comarcal en la Administración local española. Subirats, J. (ed.) (1999). ¿Existe sociedad civil en Documents d’Anàlisi Geogràfica, 62(2), 347-371. PATSECOVA (2017): Plan de Acción Territorial España? Madrid: Fundación Encuentro. Sectorial del Comercio de la Comunitat Valencia- Membrado-Tena, J. C. (2015). La industria del au- na. http:// www.patsecova.es Villar, A.; Colom, F., Beltrán, J., Esteban, F., Martí- tomóvil y auxiliares / La indústria de l’automòbil i nez, I., Martínez, R. i Pecourt, J. (2012). Sistema auxiliars. En Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. Piqueras, J. (1999). El espacio valenciano: una sín- educatiu valencià 1991-2011. Expansió, liberalis- (dir.) Atlas de los recursos territoriales valencianos tesis geográfica. València: Gules. me i crisi. Arxius de Ciències Socials, 27, 37-56.

151