AVANTPROJECTE

RUTES DELS PAISATGES DE L’AIGUA OCT / 2018 EL SEGRIÀ ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ

2. MARC CONCEPTUAL

2.1. OBJECTE

2.2. CONTEXT TERRITORIAL EN EL QUE SE SITUA EL PROJECTE

2.3. ÀMBIT TERRITORIAL DE TREBALL

2.4. OBJECTIUS DEL PROJECTE

2.5. DESTINATARIS DEL PROJECTE

3. ESTRUCTURA DEL PROJECTE

3.1. ESTUDI PREVI

3.2. LA PROPOSTA

3.2.1. ADEQUACIÓ DE ZONES A L’AIRE LLIURE PER A LA REBUDA DE VISITANTS PER A LA DIFUSIÓ I LA INFORMACIÓ DELS VALORS PATRIMONIALS DE L’ESPAI.

3.2.2. CREACIÓ ITINERARIS

4. PRESSUPOST DE LES ACTUACIONS

1. Introducció

El present document que us presentem, és una proposta destinada a la descoberta del patrimoni cultural i natural del municipis del nord del Segrià, ubicats entorn el riu Noguera Ribagorçana, i el Canal de Pinyana.

La Ruta vol donar rellevància als valors naturals i culturals del territori, donant èmfasi a la importància de l’aigua en aquest territori, ja que gràcies a l’aigua del riu Noguera Ribagorçana, que nodreix d’aigua al Canal de Pinyana ( el més antic de Catalunya, S.XII), i aquest a una extensa xarxa de séquies, ha configurat el paisatge actual de fruiters i hortes, i el passat amb complexos i colònies industrials vinculats principalment al Canal de Pinyana.

A part del patrimoni industrial que hi destaca, és un territori amb un ampli patrimoni arqueològic, amb nombroses necròpolis, trulls, i sitges, que es podran conèixer fent el recorregut. En aquest itinerari, es travessen dos espais naturals protegits: Els Plans de la Unilla, i l’Aiguabarreig Segre – Noguera Ribagorçana, dos espais naturals amb valors totalment oposats ( Secans-Zones humides), que en pocs quilòmetres ens monstre un ampli ventall de fauna i flora.

L'objectiu final és dotar a tots aquests municipis del Segrià Nord, dels recursos necessaris per a poder desenvolupar una estratègia turística, de recuperació i posada en valor del patrimoni cultural i natural, i que la seva implementació, pugui resultar un punt important en l'economia d'aquesta zona, i de retruc a la resta del Segrià, i comarques limítrofs.

Cal fer esment que tot i que no es parteix de zero, tots aquests municipis no han tingut pràcticament cap mena de planificació turística, i totes les actuacions que s'hi ha anat realitzant, han estat a batzegades, pensant molt en el present, i obviant a curt termini la dinamització de tots aquests recursos creats.

2. Marc conceptual

2.1. Objecte

El municipis de la comarca del Segrià, en els darrers anys ha vist com augmentava el nombre de visitants. Un increment degut als nous atractius turístics i paisatgístics, característiques que encaixen perfectament en un nou model de turisme, que busca la tranquil·litat, el gaudi però també aprendre i conèixer.

Els agents implicats en el desenvolupament econòmic del Segrià, han sabut captar aquests canvi en el models turístics i des de fa anys que es treballa en la creació de recursos per tal que els futurs visitants coneguin millor la comarca i els respectius municipis. En els darrers anys han augmentat les cases de turisme rural, els restaurants i en general les empreses de serveis turístics, fet que ha provocat que la comarca del Segrià és situï cada cop amb mes força en el mapa turístic de les comarques d’interior. Tot i això, aquest canvi no s’ha experimentat amb la mateixa força que en altres comarques d’interior, degut a que gran part de la comarca no ha rebut pràcticament l’impacte turístic que genera la ciutat de Lleida, i es per aquest motiu, que cal continuar treballant per oferir nous recursos de qualitat i sostenibles.

Queda però encara molta feina per fer, i cal treballar des de la base, és a dir municipi a municipi, però pensant també en global, ja que la posada en valor del patrimoni natural i cultural d’un municipi en concret, ha de repercutir en sinergies en la resta dels municipis amb l’objectiu de reforçar els recursos comarcals, però a la llarga també d’un territori molt més ampli.

En aquest sentit, els municipis del Segrià Nord, tenen clara aquesta visió. La creació d’itineraris senyalitzats per a la descoberta del patrimoni, conjuntament amb altres actuacions previstes, han de servir ajudar a posicionar el municipi i la comarca.

2.2. Context territorial en el que se situa el projecte

El projecte que es presenta en aquesta convocatòria és una de les moltes actuacions en el que el municipi d’Alfarràs es troba implicat actualment. Aquesta proposta pretén reforçar la resta d’actuacions que des del punt de vista local, comarcal i de territori tenen com a objectiu la recuperació del patrimoni natural i cultural, la posada en valor d’aquest, i el desenvolupament econòmic, ambiental, cultural, i social del territori.

• Espais Naturals de Ponent. El projecte de cooperació Espais Naturals de Ponent té com objectiu promocionar els espais naturals de ponent a partir d'una marca conjunta, per tal de millorar l'oferta turística i, en conseqüència, crear activitat econòmica al territori. Inicialment format per les comarques que integren el GAL PONENT ( el sud del Segrià, Pla d’Urgell, Urgell, i les Garrigues), des de mitjans del 2017, s’han incorporat la comarca del Segrià i el nord del Segrià ), i la Segarra ( GAL Desenvolupament de la Catalunya Central ).

• Ponent Actiu. Projecte vinculat a l’Eix 6 del FEDER. A la convocatòria del 2016 es van presentar conjuntament les comarques del Segrià, les Garrigues , el Pla d’Urgell i l’Urgell. El projecte va ser el 2n millor puntuat de tot Catalunya, i reben 1,6 milions € de finançament que sumats a 1,6 extres afegits per la Diputació de Lleida i els Ajuntaments afectats representen 3,2 milions € d’execució en el patrimoni cultural i natural d’aquestes comarques.

• Camí de Sant Jaume. 17 municipis de l’Urgell, el Pla d’Urgell, la Noguera, i el Segrià, treballen des de fa dos anys en dinamitzar el tram del Camí de Sant Jaume que va des de Tàrrega fins a Alfarràs.

2.3. Àmbit territorial de treball

COMARCA:

El Segrià

MUNICIPIS:

Alfarràs, Alguaire, Almenar, Benavent de Segrià, Corbins, Portella, la, Rosselló, Torrefarrera, Torre-serona, i Vilanova de Segrià.

2.4. Objectius del projecte

La proposta tècnica d’aquest projecte amb la conservació i posada en valor del patrimoni a través de la senyalització interpretativa d’una ruta turística pels diferents municipis del Segrià Nord, deixa la porta oberta a una futura connexió d’aquesta ruta amb altres municipis veïns amb els quals els uneix un mateix territori, patrimoni i història, per tal de crear un producte més ampli que reforci un projecte de desenvolupament econòmic i sostenible del territori.

Els objectius generals de l’actuació proposada són:

• Dotar al Segrià Nord d’un eix vertebrador i un relat comú que permeti desplegar actuacions individuals i conjuntes en benefici del desenvolupament del marc territorial amb coherència. • Oferir al visitant un conjunt d’eines estructurades en una oferta conjunta per què pugui fer una visita en les millors condicions i facilitar així la seva interpretació i descoberta amb mecanismes per un coneixement més atractiu del seu patrimoni. • Reforçar la marca Paisatges de l’Aigua del Segrià com entorn turístic de qualitat, basat amb un model sostenible en benefici i en favor del territori i basat en la posada en valor patrimonial tant des del punt de vista natural com cultural. • Involucrar la població local en el projecte vertebrador, i la seva vinculació històrica, cultural i paisatgística comuna, així com assentar les bases perquè es desplegui la iniciativa privada amb garanties d’èxit. • Promoure l’economia a través de la dinamització turística de qualitat encaminada a oferir oportunitats d’establiment de la població jove i revertir el despoblament com a mal endèmic i estructural dels territoris rurals. • Creació d’una marca forta, amb identitat, i adaptable als sectors de mercat determinats que s’ajustin al nostre producte, a segments de clients marc (turisme cultural, actiu, salut, gastronòmic, natural i ornitològic) i utilitzant estratègicament la comercialització i difusió idònia i escollits segons el canal, la campanya i els objectius predeterminats.

Els objectius específics de l’actuació proposada són:

• Identificar, crear i senyalitzar un itinerari conjunt i tranversal al Segrià Nord que pivoti entre el paisatge natural amb els pobles del seu curs i el desplegable d’elements d’interès patrimonial que engloben i garantint un equilibri territorial. Creació d’infraestructura turística (punts informatius a l’aire lliure). • Interpretar els elements patrimonials singulars al llarg del camí mitjançant senyalització informativa. Posada en valor del patrimoni rural del territori destacant els elements de primera categoria que són els principals exponents exportables de la imatge del territori, sense oblidar com el conjunt d’elements populars que són la base i el caràcter genuí de la gent. • Netejar, adequar espais o restaurar, edificis, zones verdes, àrees de descans o elements patrimonials, entre altres, que estiguin en deteriorament o estiguin afectats o amenaçats per garantir-ne la preservació, recuperació i accessibilitat als visitants i a la ciutadania en general. • Adequar la xarxa de senders amb senyals direccionals pel correcte guiatge dels visitants, així com tota informació pràctica referent a connexions a itineraris de proximitat i informació de serveis i atenció a les necessitats de visitants i usuaris. • Garantir la conservació i la posada en valor dels elements patrimonials.

2.5. Destinataris del projecte

Es poden fer diverses lectures sobre quins serien els destinataris del projecte. En primer lloc cal no oblidar la població local, i això respon en primer lloc, que la recuperació del patrimoni i el paisatge, reforça la identitat, l’estima i augmenta el sentiment de pertinença i la voluntat de preservació que els veïns experimenten amb tot el patrimoni del seu entorn, no només municipal sinó del seu territori, que en aquest cas, situem al Segrià Nord. Però també fem una lectura econòmica, i és que la creació de contextos positius que pot generar una administració local, és importantíssim perquè la iniciativa privada engegui projectes al territori. Per tant, tot i que a diferents nivells, les administracions locals amb els Ajuntaments, la Diputació i els propis Consells Comarcals treballen en aquest projecte colze a colze per teixir en el territori un entramat que connecti els recursos culturals, naturals per convertir-los en productes turístics basats en un model sostenible de territori i medi que promogui la creació de nous jaciments d’ocupació, sobretot enfocats al sector més jove perquè mantingui l’arrelament al territori i n’asseguri una substitució generacional i no es produeixi el despoblament massiu que s’està donant en els entorns rurals del país.

Els beneficiaris directes de l’actuació són els habitants del Segrià Nord, tot i que els beneficis també són extensius a la resta d’habitants de la comarca, i comarques limítrofs.

• Identitari: la posada en valor del patrimoni i dels valors paisatgístics del medi reforçarà el sentiment de pertinença i identitat del poble. • De qualitat de vida: l’adequació de la ruta permetrà disposar d’un recurs d’oci saludable i sostenible. • Econòmic: en la mesura que la ruta comportin dinamització econòmica. Aquest benefici s’ha de notar especialment en els establiments de restauració i hostaleria, així com les empreses de serveis. • Cultural: cal destacar les possibilitats didàctiques que oferirà l’itinerari a partir dels plafons interpretatius, que el converteixen en un bon recurs pedagògic per al públic en general i especialment per a les escoles i instituts de la comarca.

Finalment, un segon grup estratègic de beneficiaris seran els futurs visitants d’altres indrets que visitaran el territori per tots els atractius que se’ls hi ofereix. Amb aquest paquet d’intervencions es pretén també millorar en la mesura del possible l’accessibilitat a l’entorn i elements d’interès del territori per tal d’aconseguir una màxima difusió i de qualitat dels valors d’aquest patrimoni, així com per millorar l’experiència dels visitants a casa nostra. És important orientar l’activitat als visitants, però no s’ha de perdre de vista la sostenibilitat del projecte i del medi, ja que la bona qualitat del medi natural i el bon estat dels elements patrimonials que conté són importants perquè el visitant s’emporti una experiència positiva. Actualment no hi ha problemes de sobreexplotació de l’entorn, ja que el projecte es troba en una situació d’arrencada, no obstant clarificar i planificar com s’ordenaran els fluxos de visitants també permetrà una gestió eficient i beneficiosa pels propis visitants i a mig i llarg termini també permetrà actuar en favor de la sostenibilitat de l’entorn en aquells espais, sobretot naturals, que puguin patir més el desgast dels visitants.

3. Estructura del projecte.

3.1. Estudi previ.

Com en tot projecte, abans de concretar qualsevol proposta, s’ha de fer un estudi acurat de les necessitats per saber realment que el què es proposa és adequat i necessari. En aquest sentit es va realitzar una anàlisi de les actuacions realitzades en el municipi, i en els municipis de l’entorn per veure si es podia donar continuïtat a alguna d’aquestes actuacions, realitzades o per realitzar.

Els municipis que a l’entorn del riu Noguera Ribagorçana, fa anys que intenten crear un recorregut entorn aquest, així com altres atractius vinculats a l’aigua com són les séquies. Fins a dia d’avui, aquesta idea no ha pogut esser desenvolupada degut principalment a la manca de finançament.

Alfarràs ha dut a terme els darrers anys diferents estudis a per a la recuperació i posada en valor del seu patrimoni, amb la restauració d’elements singulars del municipi com és el pont medieval, la senyalització d’alguns dels punts d’interès, i la realització d’un programa de visites guiades i un projecte educatiu per a les escoles. Amb aquesta idea inicial, s’ha realitzat un estudi sobre cartografia online del municipi, on s’han traçat els recorreguts que es presenten, contrastant-los posteriorment en el terreny.

En aquest sentit doncs, a través de tot aquest anàlisi, es presenten les rutes que podreu conèixer en les següents pagines.

3.2. La proposta

La proposta que presentem és la creació i senyalització de diferents itineraris pel municipi. Són els següents:

• Ruta principal de la Noguera Baixa • Rutes singulars als municipis

Per tal de fer-ho més entenedor, es desglossa els itineraris per municipis.

Alfarràs Alguaire Almenar Benavent de Corbins 1.1.3.1A 1.1.3.1B 1.1.3.1C Segrià 1.1.3.1E 1.1.3.1D La Portella Rosselló Torrefarrera Torre-serona Vilanova de 1.1.3.1F 1.1.3.1G 1.1.3.1H 1.1.3.1I Segrià 1.1.3.1J

ALFARRÀS nº projecte 1.1.3.1 A

La proposta que presentem és la creació i senyalització de diferents itineraris pel municipi. Són els següents:

• Ruta principal del Paisatges de l’Aigua • Ruta circular entre el Canal de Pinyana i el Riu Noguera Ribagorçana.

Senyalització interpretativa i direccional

Ruta dels Paisatges de l’Aigua

Aquesta ruta uneix 10 municipis de la zona nord de la comarca. Aquests municipis són els següents: Alfarràs, Alguaire, Almenar, Benavent de Segrià, Corbins, Portella, la, Rosselló, Torrefarrera, Torre-serona, i Vilanova de Segrià.

Com a ruta circular, aquesta pot entrar al municipi per dos extrems. Per una banda, per la serra del Sas, provinent des d’Almenar, i pel mateix municipi per la zona del riu Noguera Ribagorçana.

Per la zona del Sas, destaquen el paisatge estepari d’aquest indret, i les extraordinàries vistes que esta de la plana regada pel Canal de Pinyana, i la vall del riu Noguera Ribagorçana.

El tram ubicat al riu Noguera Ribagorçana, va acompanyat pràcticament durant el recorregut, per un frondós bosc de ribera, fins a l’arribada al pont medieval d’Alfarràs.

Elements d’interès de la ruta

Canal de Pinyana Infraestructura hidràulica medieval que ha modelat el terme municipal durant segles. La Séquia d’Almenar, d’origen àrab, és el seu precedent. Al segle XII es va ampliar cap a Lleida, rebent el nom de la Séquia Major de Lleida. Quan es va instal·lar la captació d’aigua a la Mina de Pinyana al segle XIV es va estendre la denominació de Séquia de Pinyana. La seva funcionalitat estava destinada al conreu de regadiu i a la força motriu hidràulica per molins i fàbriques.

Riu Noguera Ribagorçana És una zona amb una profunda riquesa tant vegetal com hídrica. El riu travessa de nord a sud creant un gran eix fluvial. La Noguera Ribagorçana és un riu afluent del Segre per la dreta. Neix a la capçalera de la vall de Barravés, a la Vall d'Aran, i desemboca al Segre al terme de Corbins, al Segrià. Durant bona part dels 130 Km del seu recorregut coincideix amb la línia divisòria política entre Catalunya i Aragó. A més, des de la Vall de Barravés fins al Pont de Suert, enregistrava un notable descens.

Pont Medieval d’Alfarràs

El Pont Vell d’Alfarràs, antigament conegut com el Pont de Noguera o el Pont d’Alfarràs, situat sobre la Noguera Ribagorçana, va significar l’articulació d’una important via de comunicació entre Catalunya i Aragó. Declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) en l’Inventari del Patrimoni Cultural Català, és d’estil gòtic, tot i que els arcs són de mig punt, amb aparell regular de carreus de pedra. Dels vuit ulls, se’n conserven 3 dempeus. El 2007 es va inaugurar la peatonalització del pas que fins al moment restava en estat ruïnós

Molí d’Alfarràs El Molí d’Alfarràs, nom amb què es coneix a les fonts, es dedicava a la molta de farina a partir dels conreus de blat, ordi i civada que portaven els vassalls dels senyors d’Alfarràs. Es tracta d’un molí hidràulic, és a dir, que el corrent d’aigua provinent del Canal de Pinyana passava pels seus conductes, els carcabans i accionava els rodets que feien moure les moles i aixafaven el gra. D’origen medieval, al segle XIX el molí funcionava amb 5 moles i el 1910 es va instal·lar una màquina de cerndre, que va significar la mecanització del molí. Durant el primer quart de segle XX es van donar de baixa dues moles, fins al 1954 quan es va donar la baixa definitiva del molí. Llavors va passar a ser la fusteria de la fàbrica i després s’hi va instal·lar un dipòsit d’aigua de la mateixa

Fàbrica Viladés Fundada el 1894 pel marquès d’Alfarràs i en actiu fins al 2005. El recinte antic compta amb una nau d’estil modernista industrial. Destinada a la producció de filatures, obtenia l’electricitat de les turbines hidràuliques. Amb el temps va passar a la propietat de Viladés S.A., també coneguda com la fàbrica de baix. La fàbrica, junt amb la Colònia Casals, es contextualitza en la segona fase de la revolució industrial. En el cas de la conca del Segre, amb menys productivitat respecte al Ter o el Llobregat, es va concentrar al llarg del Segrià Nord, a través del Canal de Pinyana. Les més destacades, incloent-hi les d’Alfarràs i també dedicades a la producció de filatures eren la Colònia de la Mata de Pinyana (Alguaire, Segrià) i la Colònia d’Alcanís (Rosselló, Segrià). També destacava la paperera La Leridana, després Alier SA (Rosselló).

Església Vella de Sant Pere Edifici d’una sola nau amb capelles laterals, realitzat amb pedra i totxo. Ha sofert diverses modificacions que han afectat gairebé totes les seves parts, conservant únicament la façana com a tret més o menys original; aquesta presenta un acabat en forma trapezoïdal i al bell mig es troba el portal, que és d’arc de mig punt entre dos parells de pilastres amb una voluta en voladís a la clau, i amb altre parell de pilastres sostenint un entaulament també semicircular i molt motllurat. Al seu damunt hi ha una fornícula, amb forma de petxina, que conserva una escultura de Sant Pere. A l’esquerra de la fornícula hi ha una obertura circular a manera d’òcul. El campanar, d’espadanya, és d’època posterior a la resta del conjunt.

Al segle XX la parròquia va ser traslladada un nou edifici.

Església de Sant Nicolau

Església construïda amb pedra i totxo, d’una sola nau amb un afegit posterior al costat dret. Les dimensions són reduïdes. La façana és molt simple, arrebossada i amb maó a les cantoneres, i amb un portal d’arc de mig punt fet amb carreus pedra desbastada. Al seu damunt resta una fornícula on hi havia hagut una imatge del Sant Patró. L’espadanya, de tres obertures i dues campanes, és de construcció posterior.

Anys enrere, aquesta església havia estat dins la jurisdicció de l’Arxiprestat d’Ager, actualment és del Bisbat de Lleida. Popularment es diu que la parròquia d’Andaní estava destinada als capellans castigats. L’església primitiva té com a data de construcció el segle XVII, posteriorment s’han anat fent diferents reformes. Aquesta església actualment es troba dins de la jurisdicció de l’Església parroquial d’Alfarràs.

El Sas És l’altiplà que s’estén al llarg l’oest de la Noguera Ribagorçana pel terme d’Alfarràs. En el Sas trobem diferents elements patrimonials. En primer lloc, els jaciments arqueològics situats en els tres tossals a l’est del Sas, la Cabanera Reial, la Caseta del Guarda del Sas i el Canal d’Aragó i Catalunya. Els primers vestigis del poblament, de diferent cronologia, guardarien una estreta relació entre el control visual del territori i el curs d’aigua més proper, el riu. En el bronze final i l’època ibèrica es van situar els primers assentaments al Sas. En època romana el poblament es va desplaçar al pla, vora la Noguera Ribagorçana, per després, època medieval, tornar al Sas, moment en què del tot segur coincidiria amb els nuclis originaris d’Alfarràs i Andaní.

Senyalització de la Ruta

Tipologia Unitats Especificacions Senyalització informativa i interpretativa

Senyal: Cartellera informativa d’accés de 1460x1750 mm amb Ubicació: Plaça Sant Pere informació a les 2 cares

Cartellera Contingut: 1 C22 Cara 1. Alfarràs. Patrimoni cultural i natural, i serveis.

Cara 2. Plànol ruta, patrimoni cultural, i serveis.

Senyal: Indicador panoràmic de 1350*450 mm. mm de planxa d'acer galvanitzada amb doble suport de fusta G115 1 tractada de secció circular.

Contingut: Elements gràfics, descripció, paisatgística Ubicació: baixada del Sas

Senyal: Plafó A13 Medi Ambient de 900x900 mm segons manual de senyalització d'espais A13 1 naturals protegits

Contingut: Elements gràfics, riu, Canyissar.

Ubicació: Pont Vell

Senyal: Banderola de Direccionalitat en els accessos i sortides 450*200 mm amb suport del recorregut. de fusta. Ubicat en creuaments importants. D26 16 Contingut: banderola de seguiment, amb la fletxa direccional, icona de caminador i topònim.

Direccionalitat en els accessos i sortides

Senyal: Fita direccional del recorregut. amb suport de fusta de 1.5 m D39 2 Contingut: fletxa direccional de seguiment i icona del caminador

Senyal: Banderola Medi Passos per carretera. Ambient D14 de 450*450 mm segons manual de senyalització d'espais naturals protegits. D14 2 Contingut: banderola de seguiment, amb la fletxa direccional, icona de caminador i topònim. Precaució pas carretera.

Ruta circular Pinyana - Ribagorçana

Es planteja UN recorregut circular que recorre la part baixa del municipi d’Alfarràs entre el canal de Pinyana, i el riu Noguera Ribagorçana. Recorre aquests dos recursos del municipi, i travessa el nuclis d’Alfarràs i Andaní. Durant el recorregut podem observar tot els patrimoni industrial entorn de Pinyana, el patrimoni arquitectònic dels dos nuclis, i l’espai natural que conforma el riu Noguera Ribagorçana, així com l’entorn de fruiters que hi trobem.

Elements d’interès de la ruta

Canal de Pinyana Infraestructura hidràulica medieval que ha modelat el terme municipal durant segles. La Séquia d’Almenar, d’origen àrab, és el seu precedent. Al segle XII es va ampliar cap a Lleida, rebent el nom de la Séquia Major de Lleida. Quan es va instal·lar la captació d’aigua a la Mina de Pinyana al segle XIV es va estendre la denominació de Séquia de Pinyana. La seva funcionalitat estava destinada al conreu de regadiu i a la força motriu hidràulica per molins i fàbriques.

Riu Noguera Ribagorçana És una zona amb una profunda riquesa tant vegetal com hídrica. El riu travessa de nord a sud creant un gran eix fluvial. La Noguera Ribagorçana és un riu afluent del Segre per la dreta. Neix a la capçalera de la vall de Barravés, a la Vall d'Aran, i desemboca al Segre al terme de Corbins, al Segrià. Durant bona part dels 130 Km del seu recorregut coincideix amb la línia divisòria política entre Catalunya i Aragó. A més, des de la Vall de Barravés fins al Pont de Suert, enregistrava un notable descens.

Pont Medieval d’Alfarràs

El Pont Vell d’Alfarràs, antigament conegut com el Pont de Noguera o el Pont d’Alfarràs, situat sobre la Noguera Ribagorçana, va significar l’articulació d’una important via de comunicació entre Catalunya i Aragó. Declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) en l’Inventari del Patrimoni Cultural Català, és d’estil gòtic, tot i que els arcs són de mig punt, amb aparell regular de carreus de pedra. Dels vuit ulls, se’n conserven 3 dempeus. El 2007 es va inaugurar la peatonalització del pas que fins al moment restava en estat ruïnós

Molí d’Alfarràs El Molí d’Alfarràs, nom amb què es coneix a les fonts, es dedicava a la molta de farina a partir dels conreus de blat, ordi i civada que portaven els vassalls dels senyors d’Alfarràs. Es tracta d’un molí hidràulic, és a dir, que el corrent d’aigua provinent del Canal de Pinyana passava pels seus conductes, els carcabans i accionava els rodets que feien moure les moles i aixafaven el gra. D’origen medieval, al segle XIX el molí funcionava amb 5 moles i el 1910 es va instal·lar una màquina de cerndre, que va significar la mecanització del molí. Durant el primer quart de segle XX es van donar de baixa dues moles, fins al 1954 quan es va donar la baixa definitiva del molí. Llavors va passar a ser la fusteria de la fàbrica i després s’hi va instal·lar un dipòsit d’aigua de la mateixa

Fàbrica Viladés Fundada el 1894 pel marquès d’Alfarràs i en actiu fins al 2005. El recinte antic compta amb una nau d’estil modernista industrial. Destinada a la producció de filatures, obtenia l’electricitat de les turbines hidràuliques. Amb el temps va passar a la propietat de Viladés S.A., també coneguda com la fàbrica de baix. La fàbrica, junt amb la Colònia Casals, es contextualitza en la segona fase de la revolució industrial. En el cas de la conca del Segre, amb menys productivitat respecte al Ter o el Llobregat, es va concentrar al llarg del Segrià Nord, a través del Canal de Pinyana. Les més destacades, incloent-hi les d’Alfarràs i també dedicades a la producció de filatures eren la Colònia de la Mata de Pinyana (Alguaire, Segrià) i la Colònia d’Alcanís (Rosselló, Segrià). També destacava la paperera La Leridana, després Alier SA (Rosselló).

Església Vella de Sant Pere Edifici d’una sola nau amb capelles laterals, realitzat amb pedra i totxo. Ha sofert diverses modificacions que han afectat gairebé totes les seves parts, conservant únicament la façana com a tret més o menys original; aquesta presenta un acabat en forma trapezoïdal i al bell mig es troba el portal, que és d’arc de mig punt entre dos parells de pilastres amb una voluta en voladís a la clau, i amb altre parell de pilastres sostenint un entaulament també semicircular i molt motllurat. Al seu damunt hi ha una fornícula, amb forma de petxina, que conserva una escultura de Sant Pere. A l’esquerra de la fornícula hi ha una obertura circular a manera d’òcul. El campanar, d’espadanya, és d’època posterior a la resta del conjunt.

Al segle XX la parròquia va ser traslladada un nou edifici.

Església de Sant Nicolau

Església construïda amb pedra i totxo, d’una sola nau amb un afegit posterior al costat dret. Les dimensions són reduïdes. La façana és molt simple, arrebossada i amb maó a les cantoneres, i amb un portal d’arc de mig punt fet amb carreus pedra desbastada. Al seu damunt resta una fornícula on hi havia hagut una imatge del Sant Patró. L’espadanya, de tres obertures i dues campanes, és de construcció posterior.

Anys enrere, aquesta església havia estat dins la jurisdicció de l’Arxiprestat d’Ager, actualment és del Bisbat de Lleida. Popularment es diu que la parròquia d’Andaní estava destinada als capellans castigats. L’església primitiva té com a data de construcció el segle XVII, posteriorment s’han anat fent diferents reformes. Aquesta església actualment es troba dins de la jurisdicció de l’Església parroquial d’Alfarràs.

Senyalització de la Ruta

Senyal: Banderola tipus E15 de mides modificades - 320x1130 mm- segons manual de senyalització Banderola E15 1 Medi Ambient Contingut: Elements gràfics, explicació valors naturals i culturals.

Ubicació: Salt del Canal de Pinyana a Andaní

Senyal: subministrament d’una banderola de 450*200 Direccionalitat en els accessos i sortides mm amb suport de fusta. del recorregut. Ubicat en creuaments D26 9 importants.

Contingut: banderola de seguiment, amb la fletxa direccional, icona de caminador i topònim.

Direccionalitat en els accessos i sortides

Senyal: subministrament de del recorregut. fita direccional amb suport de fusta de 1.5 m D39 2 Contingut: fletxa direccional de seguiment i icona del caminador

Senyal: Banderola Medi Passos per carretera. Ambient D14 de 450*450 mm segons manual de senyalització d'espais naturals protegits. D14 2 Contingut: banderola de seguiment, amb la fletxa direccional, icona de caminador i topònim. Precaució pas carretera.

Senyalització direccional i interpretativa

ALGUAIRE nº projecte 1.1.3.1 B

La proposta que presentem és la creació i senyalització de diferents itineraris pel municipi. Són els següents:

• Ruta dels Paisatges de l’Aigua • Ruta de l’Aigua • Ruta de la Unilla

Ruta dels Paisatges de l’Aigua

Aquesta ruta uneix 10 municipis de la zona nord de la comarca, coneguda com la Segrià Nord. Aquests municipis són els següents: Alfarràs, Alguaire, Almenar, Benavent de Segrià, Corbins, Portella, la, Rosselló, Torrefarrera, Torre-serona, i Vilanova de Segrià.

Com a ruta circular, el recorregut pot entrar per quatre extrems( 2 per la Serra, i 2 per l’Horta de Pinyana). Per la Serra entra pel sud per Rosselló, propera a l’aeroport, i pel nord pel terme d’Almenar, a l’alçada del Canal d’Aragó i Catalunya. Per la banda de l’Horta de Pinyana, entraria pel nord des del municipi d’Almenar, a l’alçada de la Sequieta de Ratera, i pel sud, des de la Portella, per la mateixa sequieta.

Tot el recorregut es troba envoltat de paisatges de fruiters i séquies, característics d’aquesta zona del Segrià.

Un dels punts d’interès més rellevants d’aquest tram del recorregut, són les vistes que es veuen de la vall del Ribagorçana, i de la plana de Pinyana, vistos de la Serra, i el propi paisatge d’aquest entorn amb amplis conreus, i l’Espai Natural protegit del Clot de la Unilla.

Elements d’interès de la ruta

PEIN Plans de la Unilla Els Plans de la Unilla és un espai natural protegit que constitueix un altiplà entre el canal d’Aragó i Catalunya (a l’oest) i el canal de Pinyana (a l’est), entre els termes municipals d’Almenar i Alguaire, a uns 15 km al nord de Lleida, al Segrià. És un conjunt de plans amb conreus cerealístics de secà, alguns dels quals tenen un elevat interès com a hàbitats per a ocells estèpics d’interès comunitari. És pràcticament tot de caràcter agrícola. Els conreus herbacis extensius de secà ocupen el 95,7% de la seva superfície, ja que es tracta d’un terreny pla apte per a l’activitat agrícola. La vegetació natural queda relegada a una petita extensió de menys d’1 hectàrea ocupada per pinedes de pi blanc sense sotabosc llenyós, situada a l’extrem Nord Oest de l’espai, i a la zona humida del Clot de la Unilla, així com algun vessant dels tossals que emmarquen la zona humida on apareixen comunitats herbàcies de llistonars i espartars. Cal destacar la importància de les comunitats vegetals que ocupen la zona humida, ja que, mentre que a l’àrea de pineda del nord s’hi emplacen els matollars halonitròfils, al Clot de la Unilla hi coexisteixen 3 hàbitats d’interès comunitari: la comunitat de Salicornia i altres plantes anuals, les aigües estagnants oligomesotròfiques i les basses i tolls temporers mediterranis.

Compta com espècies com la xurra, el xoriguer petit, el gaig blau la calàndria, la terrerola vulgar, el sisó i l’esparver cendrós.

Durant els períodes d’inundació, el Clot permet l’aparició de nombroses espècies d’aus aquàtiques, convertint-se en un important espai per la hivernada en gran nombre d’algunes espècies. El Clot té un interès especialment remarcable en la migració prenupcial (primavera), amb 21 espècies de limícoles, algunes anàtides escasses com l’ànec xiulador i el xarrasclet i també els fumarells i diverses espècies de rapinyaires. Entre els nidificants, cal destacar el camesllargues, el cabusset i la polla d’aigua. Per últim, el pas postnupcial és molt menys important donat que el Clot sol estar sec, després del període estival.

Canal d’Aragó i Catalunya El Canal d'Aragó i Catalunya és una obra hidràulica singular, tant per la mateixa magnitud de la infraestructura implicada com pel volum de terres irrigades: 95.000 ha. A la Catalunya estricta aquest regadiu comprèn els municipis segrianencs de Lleida, Almacelles, Almenar, Alguaire, Alcarràs, Seròs, Massalcoreig, Soses i Aitona, en una vasta zona de nord a sud que suma 43.440 ha. Els projectes de fer un canal que regués àmpliament la Plana de Lleida daten ja del segle XVIII, a l'època de Carles III. Sovint foren poc realistes perquè pretenien una construcció i un cabal d'aigua que permetessin no només un canal de reg sinó que també fos navegable i industrial, una idea que encara persistia el 1834. Després de gairebé dos segles de parlar-ne el govern espanyol va decidir materialitzar-lo el 1896 encarregant-ne la direcció del projecte a l'enginyer Rogelio de Inchaurrandieta: deu anys després el canal regava les primeres terres aragoneses, i a Catalunya arribaria el 1910 Séquieta d’Alpicat

Aquesta infraestructura neix del Canal d’Aragó i Catalunya al municipi d’Alguaire. Paral·lela a l’Aeroport d’Alguaire, s’endinsa cap als municipis de Torrefarrera i Alpicat on proveeix d’aigua a gran part dels camps de fruiters d’aquests municipis. Al municipi d’Alguaire hi podem observar bastantes basses de reg que s’omplen amb les seves aigües que han generat petites ecosistemes humits amb diferents vegetació i fauna.

Aeroport d’Alguaire Destaquem dins del paisatge de secà, la torre de l’Aeroport d’Alguaire, que tot i les seves dimensions intenta mimetitzar-se amb l’entorn amb el seu joc de colors. La unitat visual de l'edifici s'aconsegueix, a més, amb la cobertura de tota la façana amb una xapa metàl·lica de tons verds, ocres i grocs que contribueixen a la seva integració amb el paisatge del pla de Lleida . La coberta té una capa vegetal que actua com a barrera tèrmica, combinada amb franges de fusta i xapa. Torre i base tenen una superfície total d'uns 3.724 m2

Serra d’Alguaire La Serra d’Alguaire separa al poble de l’altiplà. Tota aquesta serra recorre una gran part del Segrià nord deixant els nuclis de població i el regadiu a baix, i les zones cerealístiques a la part superior.

La seva silueta serpenteja durant quilometres tot aquest territori, configurant el paisatge d’aquests municipis del Segrià Nord.

Les visites panoràmiques des de dalt de la Serra, són espectaculars, podent-de observar tota la Plana de Lleida, el Montsec, el pics més alts del Pirineu, les Muntanyes de Prades, i el Montsant.

Senyalització de la Ruta

Tipologia Unitats Especificacions Senyalització informativa i interpretativa

Senyal: Banderola tipus E15 de mides modificades -320x1130 mm- segons manual de senyalització Medi Ambient

Contingut: Elements gràfics, Banderola explicació valors naturals i 3 E15 culturals. Banderola: Canal d’Aragó i Catalunya, Séquieta d’Alpicat: Aeroport d’Alguaire

Senyal: subministrament d’una Direccionalitat en els accessos i sortides del banderola de 450*200 mm amb suport de fusta. Ubicat en recorregut. D26 creuaments importants. 20 simple Contingut: banderola de seguiment, amb la fletxa direccional, icona de caminador i topònim.

Senyal: Banderola Medi Ambient D14 de 450*450 mm segons manual de senyalització d'espais naturals protegits de planxa banderola d'alumini amb suport de fusta 4 D14 tractada de secció rodona.

Contingut: Banderola d’avís de perill vial.

Senyal: subministrament de fita direccional amb suport de fusta de 1.5 m D39 4 Contingut: fletxa direccional de seguiment i icona del caminador

2. Itinerari Alguaire – PEIN Plans de la Unilla

Ruta per la descoberta del PEIN Plans de la Unilla, que des del nucli d’Alguaire. Està pensada com una ruta circular que surt des del Punt de Rebuda de Visitants a la Plaça de l’Església, surt en direcció al nord del municipi, enfilant-se cap a l’altiplà. Aquest itinerari disposarà de senyalització direccional per tal que els usuaris no tinguin problemes per realitzar-lo, i també senyalització interpretativa de tots els punts d’interès que s’hi vagin trobant. El recorregut és pràcticament pla, exceptuant els trams de sortida i arribada al nucli d’Alguaire que s’ha de salvar el desnivell de l’altiplà. Passejant per un entorn de conreus cerealístics de secà, alguns dels quals tenen un elevat interès com a hàbitats per a ocells estèpics d’interès comunitari, els visitants podran conèixer també altres punts d’interès que configuren l’entorn d’aquest espai, com són el Canal d’Aragó i Catalunya, la Séquia d’Alpicat, la Séquia de Sant Jaume, la Séquia de la Plana, o l’imponent Aeroport d’Alguaire.

Aquesta ruta estarà connectada amb la ruta Almenar – PEIN Plans de la Unilla, creant-se doncs un potent itinerari que connecti els 2 municipis amb aquest espai.

.

3.2.2.2. Elements d’interès de la ruta

PEIN Plans de la Unilla Els Plans de la Unilla és un espai natural protegit que constitueix un altiplà entre el canal d’Aragó i Catalunya (a l’oest) i el canal de Pinyana (a l’est), entre els termes municipals d’Almenar i Alguaire, a uns 15 km al nord de Lleida, al Segrià. És un conjunt de plans amb conreus cerealístics de secà, alguns dels quals tenen un elevat interès com a hàbitats per a ocells estèpics d’interès comunitari. És pràcticament tot de caràcter agrícola. Els conreus herbacis extensius de secà ocupen el 95,7% de la seva superfície, ja que es tracta d’un terreny pla apte per a l’activitat agrícola. La vegetació natural queda relegada a una petita extensió de menys d’1 hectàrea ocupada per pinedes de pi blanc sense sotabosc llenyós, situada a l’extrem Nord Oest de l’espai, i a la zona humida del Clot de la Unilla, així com algun vessant dels tossals que emmarquen la zona humida on apareixen comunitats herbàcies de llistonars i espartars. Cal destacar la importància de les comunitats vegetals que ocupen la zona humida, ja que, mentre que a l’àrea de pineda del nord s’hi emplacen els matollars halonitròfils, al Clot de la Unilla hi coexisteixen 3 hàbitats d’interès comunitari: la comunitat de Salicornia i altres plantes anuals, les aigües estagnants oligomesotròfiques i les basses i tolls temporers mediterranis.

Compta com espècies com la xurra, el xoriguer petit, el gaig blau la calàndria, la terrerola vulgar, el sisó i l’esparver cendrós.

Durant els períodes d’inundació, el Clot permet l’aparició de nombroses espècies d’aus aquàtiques, convertint-se en un important espai per la hivernada en gran nombre d’algunes espècies. El Clot té un interès especialment remarcable en la migració prenupcial (primavera), amb 21 espècies de limícoles, algunes anàtides escasses com l’ànec xiulador i el xarrasclet i també els fumarells i diverses espècies de rapinyaires. Entre els nidificants, cal destacar el camesllargues, el cabusset i la polla d’aigua. Per últim, el pas postnupcial és molt menys important donat que el Clot sol estar sec, després del període estival.

Canal d’Aragó i Catalunya

El Canal d'Aragó i Catalunya és una obra hidràulica singular, tant per la mateixa magnitud de la infraestructura implicada com pel volum de terres irrigades: 95.000 ha. A la Catalunya estricta aquest regadiu comprèn els municipis segrianencs de Lleida, Almacelles, Almenar, Alguaire, Alcarràs, Seròs, Massalcoreig, Soses i Aitona, en una vasta zona de nord a sud que suma 43.440 ha. Els projectes de fer un canal que regués àmpliament la Plana de Lleida daten ja del segle XVIII, a l'època de Carles III. Sovint foren poc realistes perquè pretenien una construcció i un cabal d'aigua que permetessin no només un canal de reg sinó que també fos navegable i industrial, una idea que encara persistia el 1834. Després de gairebé dos segles de parlar-ne el govern espanyol va decidir materialitzar-lo el 1896 encarregant-ne la direcció del projecte a l'enginyer Rogelio de Inchaurrandieta: deu anys després el canal regava les primeres terres aragoneses, i a Catalunya arribaria el 1910 Séquieta d’Alpicat

Aquesta infraestructura neix del Canal d’Aragó i Catalunya al municipi d’Alguaire. Paral·lela a l’Aeroport d’Alguaire, s’endinsa cap als municipis de Torrefarrera i Alpicat on proveeix d’aigua a gran part dels camps de fruiters d’aquests municipis. Al municipi d’Alguaire hi podem observar bastantes basses de reg que s’omplen amb les seves aigües que han generat petites ecosistemes humits amb diferents vegetació i fauna.

Aeroport d’Alguaire Destaquem dins del paisatge de secà, la torre de l’Aeroport d’Alguaire, que tot i les seves dimensions intenta mimetitzar-se amb l’entorn amb el seu joc de colors. La unitat visual de l'edifici s'aconsegueix, a més, amb la cobertura de tota la façana amb una xapa metàl·lica de tons verds, ocres i grocs que contribueixen a la seva integració amb el paisatge del pla de Lleida . La coberta té una capa vegetal que actua com a barrera tèrmica, combinada amb franges de fusta i xapa. Torre i base tenen una superfície total d'uns 3.724 m2

Serra d’Alguaire La Serra d’Alguaire separa al poble de l’altiplà. Tota aquesta serra recorre una gran part del Segrià nord deixant els nuclis de població i el regadiu a baix, i les zones cerealístiques a la part superior.

La seva silueta serpenteja durant quilometres tot aquest territori, configurant el paisatge d’aquests municipis del Segrià Nord.

Les visites panoràmiques des de dalt de la Serra, són espectaculars, podent-de observar tota la Plana de Lleida, el Montsec, el pics més alts del Pirineu, les Muntanyes de Prades, i el Montsant.

El castell i el Convent femení Santjoanista d’Alguaire Del Castell d'Alguaire, d'origen àrab, esmentat per primera vegada al segle XI, es conserven els vestigis dels murs de la muralla, d'una torre quadrada i de l'antiga Església de Santa Maria.

Del castell es conserva part d'un mur de tanca, fet de tàpia sobre dues filades de pedra de gres, així com d'una torre quadrada (3 X 5 m) de característiques semblants, però massissa. Del convent es conserven restes de l'absis de l'església, d'estil gòtic. Aquesta església, que en part donava a l'hospital, tenia cinc capelles principals i la capella del comanador.

Senyalització de la Ruta

Tipologia Unitats Especificacions Senyalització informativa i interpretativa

Senyal: Cartellera informativa d’accés de 1460x1750 mm amb informació a les 2 cares Ubicació: Plaça Sant Pere

Cartellera Contingut: 1 C22 Cara 1. Alfarràs. Patrimoni cultural i natural, i serveis.

Cara 2. Plànol ruta, patrimoni cultural, i serveis.

Senyal: Plafó adossat de xapa d’acer de 505x560 mm amb vinil sobre xapa galvanitzada de 500x500 mm.

PA2 1 Contingut: Elements gràfics, historia i arquitectura

Ubicació: Pou de gel

Senyal: Monòlit xapa d'acer pintada, 462.5*1750 . PV de 457.5*1206.5 a sang.

Contingut: Elements gràfics, descripció històrica, MM1 1 arquitectònica, i artística.

Ubicació: Església

Senyal: Plafó A13 Medi Ambient de 900x900 mm

Cartellera Ubicació: Plans de la Unilla 2 A13 Contingut: Explicació dels valors naturals de l’Espai / Castell i convent santjoanista d’Alguaire.

Senyal: Banderola tipus E15 de mides modificades -320x1130 mm- segons manual de senyalització Medi Ambient

Contingut: Elements gràfics, Banderola explicació valors naturals i 1 culturals. E15 Banderola: Serra

Senyal: subministrament d’una Direccionalitat en els accessos i sortides del banderola de 450*200 mm amb suport de fusta. Ubicat en recorregut. D26 creuaments importants. 20 simple Contingut: banderola de seguiment, amb la fletxa direccional, icona de caminador i topònim.

Senyal: subministrament de fita direccional amb suport de fusta de 1.5 m D39 2 Contingut: fletxa direccional de seguiment i icona del caminador

2. Itinerari Alguaire – PEIN Aiguabarreig Segre – Noguera Ribagorçana

Ruta per la descoberta del PEIN Aiguabarreig Segre Noguera – Ribagorçana i de la rica Horta d’Alguaire regada per les aigües del riu Noguera Ribagorçana, que des de la base del nucli d’Alguaire ens endinsa pel sud del municipi. És una ruta circular que surt des del punt de rebuda de visitants al costat de la parada d’autobusos, inicia el recorregut pel sector sud del municipi, en direcció al riu. Aquest itinerari que disposa de senyalització direccional i interpretativa de diferents recursos d’interès natural i industrial es reforçarà en els punts de seguretat vial per tal que els usuaris no tinguin problemes per realitzar-lo, i també la direccionalitat i senyalització interpretativa de tots els punts d’interès arqueològic que trobem al municipi.

El recorregut és pràcticament pla, exceptuant els trams que baixa fins al riu, on hi ha una gran pendent que transcorre per la vall del riu. El visitant que actualment pot conèixer la xarxa de séquies i canals que aprofitant les aigües de la Noguera Ribagorçana han regat aquestes terres produint una de les millors fruites del país, les figues DO Figa d’Alguaire. Les aigües del riu també proporcionen aigua al Canal de Pinyana (el més antic de Visitant al Parc del Riu d’Alguaire. Catalunya), i que a part d’hortes i molins, proporcionava aigua al complex industrial de la Mata de Pinyana. Finalment, el recorregut arriba al Parc del riu, un espectacular espai de bosc de ribera. Aquest recorregut per l’espai natural i industrial, es complementarà amb els accessos a les interessants necròpolis de alt medievals de So Roig i Vimpèlec, caracteritzades per una distribució de tombes excavades a la roca (tombes antropomorfes de banyera) distribuïdes sobre sengles afloraments de roca calcària.

3.2.2.2. Elements d’interès de la ruta

PEIN Aiguabarreig Segre – Noguera Ribagorçana constitueix un dels millors representants dels ecosistemes fluvials de les Terres de ponent; i presenta un fort contrast de paisatge i d'ambients naturals amb les terres de secà que l'envolten dins la plana del Segrià.

Els boscos de ribera, que estan ben conservats, sobretot a la zona de la Noguera Ribagorçana, representen molt bé la vegetació de ribera de les Terres de ponent i inclouen plantes eurosiberianes que penetren dins la plana de Lleida. A més, aquests boscos de ribera engloben un bon nombre d’espècies interessants tant d’invertebrats com de vertebrats, especialment d'aus vinculades a les riberes, on es refugien o es reprodueixen. Els ecosistemes aquàtics d’aquest Espai disposen d'una rica fauna invertebrada, pròpia dels cursos mitjans d’aquests rius.

Pel que fa a la fauna vertebrada, l’Espai és força interessant des del punt de vista de la diversitat de mamífers: hi podem trobar la geneta, la fagina, la mostela, el teixó i el senglar, que ha trobat un interessant punt de reproducció i refugi dins aquesta àrea de la plana de Lleida. També hi és present la llúdriga i la rata d’aigua Algunes espècies d’ocells troben molt bons ambients de reproducció en la vegetació de ribera i palustre. Així doncs, s’hi apleguen l’agró roig, el martinet de nit ,el blauet i el teixidor .

Durant el període hivernal, el corb marí hi troba un interessant refugi.

L'Espai també és important per als ocells migratoris que utilitzen les riberes dels rius com a refugi i punt de repòs. Alhora, resulta un espai d’alimentació interessant per a la cigonya blanca Pel que fa als peixos, l’Espai engloba alguns elements interessants, com ara la madrilla.

Canal de Pinyana

El Canal de Pinyana és una infraestructura hidràulica de la comarca del Segrià i la Llitera. La seua àrea regable (13.891 ha) comprèn els municipis de Castellonroi (on pren l'aigua del Pantà de Santa Anna), Alfarràs, Almenar, Alguaire, Vilanova de Segrià, Corbins, Rosselló, Torrefarrera, Alpicat, Lleida, Alcarràs i Torres de Segre. És el canal de regadiu més antic de Catalunya i també proporciona aigua potable a més de 150.000 habitants de la comarca. El canal de regadiu més antic de Catalunya es començà a construir l'any 1147, moment en què el Comte de Barcelona Ramon Berenguer IV per tal d’afavorir al repoblament de les terres a l’entorn d’Almenar, recentment conquerida, permeté la construcció d’una séquia, que posteriorment s’estengué fins a Lleida. Element estratègic per al desenvolupament medieval de la ciutat, la Paeria de Lleida n’assumí el control l'any 1229 fins a l’any 1758, moment en què es creà la junta de Sequiatge (1794-1951). La Mata de Pinyana

El segle XIX a tot Catalunya es va viure un procés sense precedents, la industrialització. A la part Nord del Segrià també es decidí aprofitar el cabal d'aigua disponible per a ús industrial. Així aparegueren nombroses empreses que aprofitaren antigues instal·lacions pre-industrials, algunes d'origen medieval, per incorporar-se en el procés tèxtil que estava esclatant per tot Catalunya. D’entre les més singulars d’aquestes instal·lacions cal destacar la fàbrica J. Serra y Compañía , fundada per Jaume Serra Vehil , que ja funcionava el 1877 encara que fins 1890 no comptaria amb l’equipament complert. L’edifici tal com el coneixem va quedar configurat el 1901. El 1910, Llorenç Mata Pons va adquirir aquesta indústria de filatures de cotó de Pinyana, que el 1921 absorbí la barcelonina L. Mata y Pons, S.A. i donà origen a la colònia tèxtil i al nucli de la Mata de Pinyana . El 1979, no podent superar la crisi del sector, tancava una de les indústries més preeminents dels sector tèxtil lleidatà.

Horta d’Alguaire L’Horta d’Alguaire regada pel Canal de Pinyana, presenta una bonic mosaic de camps de fruiters, en els que volem destacar els de Figues. Les figues són el producte típic d’aquesta població de la comarca del Segrià. L'anomenada 'dama violeta d'Alguaire' és una de les més reputades, la figa coll de dama, dolça i suau com cap altra varietat.

Roques de Vimpèlec Es tracta d’un antic assentament situat prop d’un aflorament rocós, orientat est- oest. Aquesta penya rocosa presenta gran quantitat d’orificis o cavitats: dipòsits de diferents mides i formes, bases d’habitacions, cadolles amb conductes, forats d’extraccions, etc.; a la paret meridional hi ha els forats dels caps de biga de les construccions del vilatge que recolzaven al penyal. Enciclopedia Catalana.

Senyalització de la Ruta

Tipologia Unitat Especificacions Senyalització informativa i interpretativa

Senyal: Plafó A13 Medi Ambient de 900x900 mm

Cartellera Ubicació: el canal de Pinyana. 2 A13 Contingut: l’aprofitament de les aigües del canal de Pinyana/ Parc del riu

Senyal: Banderola tipus E15 de mides modificades -320x1130 mm- segons manual de senyalització Medi Ambient

Banderola Contingut: Elements gràfics, 1 explicació valors naturals i E15 culturals.

Banderola 1: Roques de Vimpèlec

Senyal: subministrament d’una banderola de 450*200 mm amb suport de fusta. Ubicat en Direccionalitat en els accessos i sortides del creuaments importants. recorregut del riu. Contingut: banderola de D26 simple 20 seguiment, amb la fletxa direccional, icona de caminador i topònim.

Senyal: subministrament de fita direccional amb suport de fusta de 1.5 m D39 6 Contingut: fletxa direccional de seguiment i icona del caminador

Senyal: Banderola Medi Ambient D14 de 450*450 mm segons manual de senyalització d'espais naturals protegits de planxa banderola d'alumini amb suport de fusta 4 D14 tractada de secció rodona.

Contingut: Banderola d’avís de perill vial.

Senyalització interpretativa i direccional

ALMENAR nº projecte 1.1.3.1 C

La proposta que presentem és la creació i senyalització de diferents itineraris pel municipi. Són els següents:

• Ruta principal del Paisatges de l’Aigua • Rutes de la Unilla • Ruta del riu

Senyalització interpretativa i direccional

Ruta dels Paisatges de l’Aigua

Aquesta ruta uneix 10 municipis de la zona nord de la comarca, coneguda com la Segrià Nord. Aquests municipis són els següents: Alfarràs, Alguaire, Almenar, Benavent de Segrià, Corbins, Portella, la, Rosselló, Torrefarrera, Torre-serona, i Vilanova de Segrià.

Com a ruta circular, el recorregut pot entrar per quatre extrems( 2 per la Serra, i 2 per l’Horta de Pinyana). Per la Serra entra pel sud per Alguaire, i pel nord pel terme d’Alfarràs. Per la banda de l’Horta de Pinyana, entraria pel nord des del municipi d’Alfarràs, i pels sud des d’Alguaire.

Tot el recorregut es troba envoltat de paisatges de fruiters i séquies, característics d’aquesta zona del Segrià.

Un dels punts d’interès més rellevants d’aquest tram del recorregut, són les vistes que es veuen de la vall del Ribagorçana, i de la plana de Pinyana, vistos de la Serra, i el propi paisatge d’aquest entorn amb amplis conreus, i l’Espai Natural protegit del Clot de la Unilla.

Tipologia Ut Especificacions Senyalització informativa i interpretativa

Senyal: Banderola de 450*200 Direccionalitat en els accessos i sortides del mm amb suport de fusta. Ubicat recorregut. en creuaments importants. D26 29 Contingut: banderola de seguiment, amb la fletxa direccional, icona de caminador i topònim.

Senyal: Fita direccional amb suport de fusta de 1.5 m D39 9 Contingut: fletxa direccional de seguiment i icona del caminador

1. Itinerari Almenar – PEIN Plans de la Unilla

Recorregut a través la darrera llacuna endorreica d'una certa extensió i possiblement la més ben conservada de Catalunya.

Els Plans de la Unilla és un espai de petites dimensions de caràcter estepari, que se situa a l’altiplà d’Almenar-Alguaire i que incorpora una cubeta endorreica de gran interès per la seva flora.

Presenta també un gran interès per a la conservació d’algunes espècies d’ocells esteparis, entre ells la raríssima xurra.

Actualment hi ha 6 recorreguts per l’Espai Natural i també per la zona de la carena entorn les séquies d’Almenar, que donen a conèixer aquests espais. Aquests es reestructuren en 3, amb millor direccionalitat i interpretació dels elements.

El recorregut és pràcticament pla, exceptuant els trams de sortida i arribada al nucli d’Almenar que s’ha de salvar el desnivell de l’altiplà. Passejant per un entorn de conreus cerealístics de secà, alguns dels quals tenen un elevat interès com a hàbitats per a ocells estèpics d’interès comunitari, els visitants podran conèixer també altres punts d’interès que configuren l’entorn d’aquest espai.

La ruta està formada per 3 recorreguts que neixen al mateix lloc, i que permetran als usuaris conèixer diferents aspectes dels Plans de la Unilla i el seu entorn.

Recorregut 1: ELS VESSANTS DE LA UNILLA

Recorregut 2: EL CLOT DE LA UNILLA

3.2.2.2. Elements d’interès de la ruta

PEIN Plans de la Unilla Els Plans de la Unilla és un espai natural protegit que constitueix un altiplà entre el canal d’Aragó i Catalunya (a l’oest) i el canal de Pinyana (a l’est), entre els termes municipals d’Almenar i Alguaire, a uns 15 km al nord de Lleida, al Segrià. És un conjunt de plans amb conreus cerealístics de secà, alguns dels quals tenen un elevat interès com a hàbitats per a ocells estèpics d’interès comunitari. És pràcticament tot de caràcter agrícola. Els conreus herbacis extensius de secà ocupen el 95,7% de la seva superfície, ja que es tracta d’un terreny pla apte per a l’activitat agrícola. La vegetació natural queda relegada a una petita extensió de menys d’1 hectàrea ocupada per pinedes de pi blanc sense sotabosc llenyós, situada a l’extrem Nord Oest de l’espai, i a la zona humida del Clot de la Unilla, així com algun vessant dels tossals que emmarquen la zona humida on apareixen comunitats herbàcies de llistonars i espartars. Cal destacar la importància de les comunitats vegetals que ocupen la zona humida, ja que, mentre que a l’àrea de pineda del nord s’hi emplacen els matollars halonitròfils, al Clot de la Unilla hi coexisteixen 3 hàbitats d’interès comunitari: la comunitat de Salicornia i altres plantes anuals, les aigües estagnants oligomesotròfiques i les basses i tolls temporers mediterranis.

Compta com espècies com la xurra, el xoriguer petit, el gaig blau la calàndria, la terrerola vulgar, el sisó i l’esparver cendrós.

Durant els períodes d’inundació, el Clot permet l’aparició de nombroses espècies d’aus aquàtiques, convertint-se en un important espai per la hivernada en gran nombre d’algunes espècies. El Clot té un interès especialment remarcable en la migració prenupcial (primavera), amb 21 espècies de limícoles, algunes anàtides escasses com l’ànec xiulador i el xarrasclet i també els fumarells i diverses espècies de rapinyaires. Entre els nidificants, cal destacar el camesllargues, el cabusset i la polla d’aigua. Per últim, el pas postnupcial és molt menys important donat que el Clot sol estar sec, després del període estival.

Canal d’Aragó i Catalunya

El Canal d'Aragó i Catalunya és una obra hidràulica singular, tant per la mateixa magnitud de la infraestructura implicada com pel volum de terres irrigades: 95.000 ha. A la Catalunya estricta aquest regadiu comprèn els municipis segrianencs de Lleida, Almacelles, Almenar, Alguaire, Alcarràs, Seròs, Massalcoreig, Soses i Aitona, en una vasta zona de nord a sud que suma 43.440 ha. Els projectes de fer un canal que regués àmpliament la Plana de Lleida daten ja del segle XVIII, a l'època de Carles III. Sovint foren poc realistes perquè pretenien una construcció i un cabal d'aigua que permetessin no només un canal de reg sinó que també fos navegable i industrial, una idea que encara persistia el 1834. Després de gairebé dos segles de parlar-ne el govern espanyol va decidir materialitzar-lo el 1896 encarregant-ne la direcció del projecte a l'enginyer Rogelio de Inchaurrandieta: deu anys després el canal regava les primeres terres aragoneses, i a Catalunya arribaria el 1910

Séquia de la Plana

Séquia que transcorre per la part baixa de la Serra, i arriba fins al nucli d’Alguaire. Rega els camps de fruiters que hi ha entre els peus la Serra i la carretera N-230.

Pou Pou cilíndric amb parets de pedra que s’utilitzava per abeurar i també per a les persones.

Serra d’Almenar La Serra d’Almenar separa al poble de l’altiplà. Tota aquesta serra recorre una gran part del Segrià nord deixant els nuclis de població i el regadiu a baix, i les zones cerealístiques a la part superior.

La seva silueta serpenteja durant quilometres tot aquest territori, configurant el paisatge d’aquests municipis del Segrià Nord.

Les visites panoràmiques des de dalt de la Serra, són espectaculars, podent-de observar tota la Plana de Lleida, el Montsec, el pics més alts del Pirineu, les Muntanyes de Prades, i el Montsant.

Senyalització de la Ruta

Tipologia Ut Especificacions Senyalització informativa i interpretativa

Senyal: Cartellera a 1, la mida de la planxa de corten és de 1300*1100mm, la part gràfica sobre

GEO 1 portavinil fa 1295*997,5mm. Gràfica identitat gràfica dels Espais Naturals

Contingut: PEIN Plans de la Unilla. Rutes.

Senyal: Banderola tipus E15 de mides modificades -320x1130 mm- segons manual de senyalització Medi Ambient

Contingut: Elements gràfics, Banderola 3 explicació valors naturals i culturals. E15 Banderola 1: Canal d’Aragó i Catalunya

Banderola 2: Séquia de la Plana

Banderola 3: La Serra

Senyal: faristol panoràmic de 1350*450 mm de planxa d'acer faristol galvanitzada amb doble suport de panoràmic fusta tractada de secció circular. G115 1 Contingut: Interpretació PEIN i MEDI Paisatge. AMBIENT Ubicació: Mirador canalet Sant Jaume

Senyal: Plafó A13 Medi Ambient de 900x900 mm segons manual de senyalització d'espais naturals protegits

A13 1 Contingut: Elements gràfics, Aiguabarreig.

Ubicació: Mirador de la unilla

Senyal: Banderola de 450*200 Direccionalitat en els accessos i sortides del mm amb suport de fusta. Ubicat recorregut. en creuaments importants. D26 34 Contingut: banderola de seguiment, amb la fletxa direccional, icona de caminador i topònim.

Direccionalitat en els accessos i sortides del recorregut.

Senyal: Fita direccional amb suport de fusta de 1.5 m D39 9 Contingut: fletxa direccional de seguiment i icona del caminador

2. Itinerari Almenar – Parc del Riu ( límits i entorn del PEIN Aiguabarreig Segre – Noguera Ribagorçana)

Ruta per la descoberta del PEIN Aiguabarreig Segre Noguera – Ribagorçana i de la rica Horta d’Almenar regada per les aigües del riu Noguera Ribagorçana, que des del nucli d’Almenar ens endinsa pel sud del municipi. Està pensada com una ruta circular que surt des del Punt de Rebuda de Visitants a la Plaça 11 de setembre , surt en direcció al sud del municipi, en direcció al riu. Actualment ja hi ha un itinerari senyalitzat per la Diputació de Lleida, el qual respecta la tipologia de senyalització d’Espais Naturals, però que caldria actualitzar i millorar, sobretot en punts on la direccionalitat no es prou concreta, o en espais d’interès que no es donen a conèixer, caldria instal·lar-hi senyalització interpretativa.

El recorregut és pràcticament pla, exceptuant els trams que baixa fins al riu, on hi ha una gran pendent que transcorre per la vall del riu. El visitant podrà conèixer la xarxa de séquies i canals que aprofitant les aigües de la Noguera Ribagorçana han regat aquestes terres produint una de les millors fruites del país. Les aigües del riu també proporcionen aigua al Canal de Pinyana ( el més antic de Catalunya), i que a part d’hortes, també proporcionava aigua a molins, entre ells un que trobem en ple recorregut. Altres elements del patrimoni industrial que podem trobar, és el “ Pouet” del Gel, que es troba en una bon estat de conservació, i es visitable. Finalment, el recorregut arriba al Parc del riu, un espectacular espai de bosc de ribera.

3.2.2.2. Elements d’interès de la ruta

PEIN Aiguabarreig Segre – Noguera Ribagorçana Parc del Riu. Constitueix un dels millors representants dels ecosistemes fluvials de les Terres de ponent; i presenta un fort contrast de paisatge i d'ambients naturals amb les terres de secà que l'envolten dins la plana del Segrià.

Els boscos de ribera, que estan ben conservats, sobretot a la zona de la Noguera Ribagorçana, representen molt bé la vegetació de ribera de les Terres de ponent i inclouen plantes eurosiberianes que penetren dins la plana de Lleida. A més, aquests boscos de ribera engloben un bon nombre d’espècies interessants tant d’invertebrats com de vertebrats, especialment d'aus vinculades a les riberes, on es refugien o es reprodueixen. Els ecosistemes aquàtics d’aquest Espai disposen d'una rica fauna invertebrada, pròpia dels cursos mitjans d’aquests rius.

Canal de Pinyana El Canal de Pinyana és una infraestructura hidràulica de la comarca del Segrià i la Llitera. La seua àrea regable (13.891 ha) comprèn els municipis de Castellonroi (on pren l'aigua del Pantà de Santa Anna), Alfarràs, Almenar, Alguaire, Vilanova de Segrià, Corbins, Rosselló, Torrefarrera, Alpicat, Lleida, Alcarràs i Torres de Segre. És el canal de regadiu més antic de Catalunya i també proporciona aigua potable a més de 150.000 habitants de la comarca. El canal de regadiu més antic de Catalunya es començà a construir l'any 1147, moment en què el Comte de Barcelona Ramon Berenguer IV per tal d’afavorir al repoblament de les terres a l’entorn d’Almenar, recentment conquerida, permeté la construcció d’una séquia, que posteriorment s’estengué fins a Lleida. Element estratègic per al desenvolupament medieval de la ciutat, la Paeria de Lleida n’assumí el control l'any 1229 fins a l’any 1758, moment en què es creà la junta de Sequiatge (1794-1951).

Pouet del Gel

Abans de l'obtenció del gel per procediment industrial, la construcció dels pous era l'única manera possible de conservar el glaç emmagatzemat de l'hivern al llarg d'uns sis mesos a partir de la primavera. El pou del gel d'Almenar és construït a l'interior d'un turó proper al pont de la Munya de la sèquia. La seva estructura és de forma fusiforme, amb l'ull de bou a la part superior, el regatill interior de desguàs i la porta d'entrada lateral, pel costat de l'obaga. L'altura de l'edifici és de 8,25 metres i el diàmetre de la base de 6,85 metres. El diàmetre de l'ull de bou fa 1,50 metres. Segons la tradició local, s'empouaven les peces de gel procedents de la sèquia o d'alguna bassa propera al pou. En una filera de la meitat superior s'observen dues marques diferents de picapedres. El fons del pou és tapat i del seu bell mig surt un regatill fet de pedres per abocar a l'exterior l'aigua del gel que es podia anar desfent.

Horta d’Almenar L’Horta d’Almenar regada pel Canal de Pinyana, presenta una bonic mosaic de camps de fruiters, que donen riquesa al municipi, i que conjuntament amb els municipis de la plana de Lleida, produeixen una de les millors varietats de fruita del país. També són característics els camps de panís.

Molí Fariner El molí fariner d'Almenar constava de tres moles, i gràcies a la prolongació del sobreixidor permetia incrementar el salt de l'aigua de 4 a 10 pams. L'aigua que arribava a les tines a través d'unes canals en pendent que s'anaven estrenyent progressivament. El cabal de l'aigua que entrava estava regulat mitjançant estelladors i un cop utilitzada l'aigua com energia retornava a la sèquia mitjançant quatre arcades. L'obra fou realitzada pel mestre de molins Jaume Mas, de Berga, a qui se li van pagar per l'obra 400 lliures de moneda vigent a Lleida, més la dispesa a ell i la seva cavalcadura.(molíns de regolf) El molí es convertí en un sistema d'impuls de cups, canals i basses. És possible que l'arranjament i l'adaptació del pont d'accés al casal i la canal lateral de la part oest fossin construïts entre 1543 i els anys immediatament anteriors a la sentència o concòrdia entre els senyors i Almenar (any 1589). .

Senyalització de la Ruta

Tipologia Uts Especificacions Senyalització informativa i interpretativa

Senyal: Banderola tipus E15 de mides modificades -320x1130 mm- segons manual de senyalització Medi Ambient

Contingut: Elements gràfics, explicació valors naturals i Banderola 4 culturals. E15 Banderola 1: Canal de Pinyana

Banderola 2: Molí Fariner

Banderola 3: Pouet del Gel

Banderola 4: Murs de pedra

Senyalització direccional

Senyal: Banderola de 450*200 Direccionalitat en els accessos i sortides del mm amb suport de fusta. recorregut. Ubicat en creuaments importants. D26 simple 18 Contingut: banderola de seguiment, amb la fletxa direccional, icona de caminador i topònim.

Direccionalitat en els accessos i sortides del recorregut. Senyal: Fita direccional amb suport de fusta de 1.5 m

D39 1 Contingut: fletxa direccional de seguiment i icona del caminador

Senyalització direccional i interpretativa

BENAVENT DE SEGRIÀ nº projecte 1.1.3.1 D

La proposta que presentem és la creació i senyalització de diferents itineraris pel municipi. Són els següents:

• Ruta dels Paisatges de l’Aigua

Ruta dels Paisatges de l’Aigua

Aquesta ruta uneix 10 municipis de la zona nord de la comarca, coneguda com la Segrià Nord. Aquests municipis són els següents: Alfarràs, Alguaire, Almenar, Benavent de Segrià, Corbins, Portella, la, Rosselló, Torrefarrera, Torre-serona, i Vilanova de Segrià.

Com a ruta circular, aquesta pot entrar al municipi per dos extrems. Per una banda, pel sud des de Torrefarrera, i pel nord des de Vilanova del Segrià.

Tot el recorregut es troba envoltat de paisatges de fruiters i séquies, característics d’aquesta zona del Segrià.

Un dels punts d’interès més rellevants d’aquest tram del recorregut, són els Trullets.

Elements d’interès de la ruta

Els Trullets A les afores del nucli urbà de Benavent de Segrià, hi trobem aquesta curiosa construïda, realitzada en un aflorament de pedra. D’origen medieval, consta de 24 estructures excavades a la roca, i s’emprava principalment en el treball de la vinya i obtenció de vi.

Església de Sant Joan Baptista

Església de tres naus, totes de la mateixa altura, que segueix l'estil classicista, com el nítid frontó de la façana, però amb bastants aportacions decoratives més pròximes al barroquisme localista més típic de totes aquestes esglésies de la plana del segrià. La seva ubicació com a objecte situat enmig de la plaça és també típic d'aquestes esglésies. El sostre queda força enlairat amb imposta separada de l'acabament del capitell de les pilastres. Carreus regulars a la façana i irregulars a la resta

Senyalització de la Ruta

Tipologia Unitats Especificacions Senyalització informativa i interpretativa

Senyal: Cartellera informativa d’accés de Ubicació: Plaça de l’Ajuntament 1460x1750 mm amb

Cartellera informació a les 2 cares 1 C12 Contingut:

Cara 1. Benavent. Patrimoni cultural i natural .Plànol ruta,

patrimoni cultural, i serveis.

Senyal: Indicador panoràmic de 1350*450 mm. mm de planxa d'acer galvanitzada amb doble suport de fusta tractada de secció circular. G115 1

Contingut: Elements gràfics, descripció,

Ubicació: Trullets

Senyal: Plafó adossat de xapa d’acer de 505x560 mm amb vinil sobre xapa galvanitzada de 500x500 mm.

PA2 1 Contingut: Elements gràfics, historia i arquitectura

Ubicació: Església Sant Joan

Senyal: Banderola de Direccionalitat en els accessos i sortides 450*200 mm amb suport de del recorregut. fusta. Ubicat en creuaments importants. D26 9 Contingut: banderola de seguiment, amb la fletxa direccional, icona de caminador i topònim.

Direccionalitat en els accessos i sortides del recorregut. Senyal: Fita direccional amb suport de fusta de 1.5 m

D39 3 Contingut: fletxa direccional de seguiment i icona del caminador

Senyal: Banderola Medi Passos per carretera. Ambient D14 de 450*450 mm segons manual de senyalització d'espais naturals protegits. D14 2 Contingut: banderola de seguiment, amb la fletxa direccional, icona de caminador i topònim. Precaució pas carretera.

Senyalització direccional i interpretativa

CORBINS nº projecte 1.1.3.1 E

La proposta que presentem és la creació i senyalització d’un itinerari. És el següent:

• Ruta principal del Paisatges de l’Aigua

Senyalització interpretativa i direccional

Ruta dels Paisatges de l’Aigua

Aquesta ruta uneix 10 municipis de la zona nord de la comarca, coneguda com la Segrià Nord. Aquests municipis són els següents: Alfarràs, Alguaire, Almenar, Benavent de Segrià, Corbins, Portella, la, Rosselló, Torrefarrera, Torre-serona, i Vilanova de Segrià.

Com a ruta circular, aquesta pot entrar al municipi per dos extrems. Per una banda, des del nord des de la Portella, i per l’oest des de Torre-Serona.

Venint des de la Portella cal destacar la fantàstica vista de la vall del Ribagorçana, amb el bosc de ribera, que ja entrats al municipi de Corbins, s’endinsa per aquest fins a arribar al Parc del Riu de Corbins.

En aquest punt, es pot agafar un desviament fins a l’Aiguabarreig del riu Noguera Ribagorçana amb el riu Segre.

En direcció a Torre-Serona, el recorregut transita per camps de fruiters.

ELEMENTS D’INTERÈS

1. Patrimoni arqueològic

Vila Romana del segle II dC, catalogada de noble per les característiques dels materials empleats en la seva construcció, de la qual n’hi ha excavada sols una part dels seus 15,0000 m2 aproximadament que es creu que té. Monument funerari situat al costat de la Vila Romana datat a la mateixa època, del qual en queden els nínxols i el mur que mira al nord. Tot el monument ara està protegit amb una coberta i una tanca. Premsa d’oli d’origen romà sense datar, però se sap que va ser usada durant força temps, ja que es trobà un dipòsit construït dins d’un altre ja amortitzat. També es devia usar com a magatzem, ja que s’hi va localitzar restes de doli (recipients grans en forma de tenalla que s’enterrava a terra per guardar oli, gra i altres productes) Tant la Vila Romana com el Monument Funerari es poden visitar. Algunes peces de la Premsa d’Oli junt amb part de les troballes fetes a tot el conjunt arqueològic es poden veure en un petit museu acompanyades de plànols, fotografies, etc.

2. Església de Sant Jaume

L’Església de Corbins no és molt antiga, ja que data de l’any 1736. És així perquè durant la guerra dels Segadors fou enderrocada l’antiga església junt amb part de la Comanda Templera.

Per bastir la nova, es diu que es van fer servir alguns carreus que havien format part de les parets del “castell” (Comanda Templera). Per això ara tenim una església del segle XVIII d’estil neoclàssic.

La façana és senzilla sense ornaments, tot i que la porta principal està decorada amb dues columnes que suporten un timpà, damunt del qual hi ha una capelleta amb una imatge de Sant Jaume.

El campanar de 30 metres d'alçada és de base quadrada i bon escaire i la distribució interior és de creu llatina

Al lateral dret de l’Altar Major i en una petita capella es guarda una relíquia de Santa Quitèria (patrona del poble) que s’aconseguí mitjançant la gestió que es va dur a terme amb el Vaticà l’any 1994.

Adossada de l’església es troba l’abadia, l’antiga residència del rector, que avui ja no s’utilitza com a tal i per això s’ha convertit en el Centre Cívic Esteve Escoll, que pot acollir diverses activitats lúdiques.

Dalt de la torre del campanar hi nien les cigonyes. Aquestes arribaren a Corbins l’any 1947 i ja s’instal·laren directament al campanar. Sobre l’any 1955 una altra parella intentà niar a les Torres del Quirra però no hi tornaren cap altre any. Cada any ve la mateixa parella fins que un element d’aquesta es mort. Llavors aquest és substituït per una cigonya nascuda al niu del campanar de Corbins de l’anterior parella. El niu de Corbins està considerat de primera categoria.

3. Cal Col·lector- Castell Templer

També se li diu “el castell” encara que la construcció actual no és cap castell. Però si esta edificada damunt de l’antic castell d’origen islàmic del qual ja se’n tenia constància en el segle X, sent en aquella època un dels més importants de la zona, ja que era un punt estratègic entre la cristiana Lleida i la musulmana Balaguer. Aquest fet provocà disputes contínues que el van deixar molt malmès.

El 1163 el rei Ramon Berenguer IV el donà a l'Orde del Temple, i el 1317 amb la supressió d’aquest passà a mans de l’Ordre dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem.

Fou probablement durant aquesta època que es començaren a fer les primeres modificacions de l’edifici. Després durant la Guerra dels Segadors, va patir molts desperfectes pel qual es tornà a reparar, deixant-lo segurament ja amb un aspecte semblant al que té avui.

Però de l’antic castell islàmic encara en queda el subterrani, part del que devia ser la torre i les restes d’un túnel secret amb sortida cap al riu.

Durant la desamortització de Mendizabal al segle XIX, com tots els béns de l’església, va ser subhastat i és per això que ara és d’ús particular.

El nom de Cal Col·lector ve de l’època en què era la residència del recaptador d’impostos que els Hospitalers feien pel conreu de les seves terres.

Respecte a cal Col·lector hi ha una anècdota que parla d'una ratera d’homes:

Segons sembla, un dels recol·lectors que hi hagué tenia un jardí del qual n’estava joiós. Cada dia hi trobava a faltar flors i sospitant que el lladre devia ser algun dels seus treballadors, va fer construir una ratera de grans dimensions. Llavors ho va fer a saber a tothom dient: “el qui gosi posar els peus al meu jardí, hi quedarà atrapat”. A partir d’aquell dia, s’acabaren els robatoris.

I malgrat el temps passat d’ençà que la ratera fou construïda, avui encara la podem veure a “Cal Col·lector”

4. Parc del Riu

El riu és molt important per a Corbins, ja que l’activitat principal que és la fructicultura, necessita molta aigua, al nostre terme, tenim més de 2500 ha de terres de regadiu. A més, el riu és aixopluc per a gran quantitat d’aus que han escollit les seves aigües, els canyars i la seva ribera com a hàbitat.

També és important per al lleure i l’esport, perquè al Parc del Riu tenim més de 30.000 m² d’espai verd situat al marge dret de la Noguera Ribagorçana i a només 50 metres del nucli urbà de Corbins.

Un lloc que convida al passeig tranquil, a l’observació o a la pràctica de diferents esports (atletisme, pesca, piragüisme, etc.)

Les Instal·lacions que podem trobar-hi són:

Pista de cros (atletisme) amb diferents recorreguts i llargades, 600, 1.600 i 2.000 m.

Camp de futbol municipal amb totes les seves instal·lacions annexes, vestidors, serveis públics, bar, etc.

Parc infantil dissenyat i construït perquè s’adapti entorn del qual forma part.

Zona de passeig amb un estany amb on s’hi troba diferents espècies d’aus aquàtiques.

Aquestes instal·lacions acullen periòdicament diferents activitats, de les quals podem destacar els encontres de futbol del campionat en el qual milita el Corbins, tirades multitudinàries de bitlles, organitzades pel club de bitlles Corbins i ha acollit en diferents ocasions la fase comarcal i territorial de cros dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya i des del 2014 part del recorregut de la cursa Memorial Jaume Florensa, passa per dins el seu recinte.

5. Riu Noguera Ribagorçana – Aiguabarreig Noguera Ribagorçana – Segre

Es tracta d'un espai que ofereix un notable contrast paisatgístic dins la plana agrícola del Segrià, especialment pels seus boscos de ribera ben constituïts i els seus hàbitats aquàtics. La zona humida Aiguabarreig-Segre Noguera Ribagorçana abasta el curs fluvial de la Noguera Ribagorçana des d'aigües avall de Corbins i el curs fluvial del Segre des d'aigües avall de Vilanova de la Barca, fins a la zona d'aiguabarreig d'aquests dos rius, així com el curs del Segre aigües avall de l'aiguabarreig, fins poc abans de l'inici de la zona humida Meandre del Mas del Segre. Inclou també l'últim tram del riu Corb, que s'uneix amb el Segre poc abans de la confluència amb la Noguera Ribagorçana.

Aquest espai és una bona mostra de la morfologia fluvial dels rius pirinencs que penetren a la cubeta de la Depressió Central. Les seves terrasses fluvials quaternàries són un bon testimoni de la història geològica recent. Els boscos de ribera, especialment ben conservats en el tram de la Noguera Ribagorçana, són dels millors representants d'aquest tipus de vegetació a la Catalunya occidental.

Pel que fa a la vegetació, els boscos de ribera més freqüents són les alberedes i les salzedes (amb abundant salze blanc), així com les vernedes. A la zona coneguda com a Dos Rius, on es produeix l'aiguabarreig de la Noguera Ribagorçana amb el Segre, i en els riberals del riu Corb, el bosc està constituït sobretot per salzedes i pollancredes, amb presència de verns (Alnus glutinosa), àlbers (Populus alba) i freixes (Fraxinus angustifolia). Als marges i les illes fluvials sol aparèixer un cinyell de vegetació helofítica, en el qual destaquen el canyissar i bogar amb lliri groc (Iris pseudacorus) i les jonqueres.

Pel que fa a la fauna, destaquen els invertebrats aquàtics, així com els ocells. En aquest espai nidifiquen, per exemple, el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), l'agró roig (Ardea

purpurea), el corriol petit (Charadrius dubius), el blauet (Alcedo atthis), el teixidor (Remix pendulinus) i l'oriol (Oriolus oriolus). Així mateix, és un punt important per als ocells en migració o hivernada, especialment per a ardèides i corbs marins (Phalacrocorax carbo). Entre els mamífers, destaca la presència de llúdriga (Lutra lutra).

5. Cal Compte

Cal Comte (dita també cal Flaret pels actuals propietaris) és part d’un conjunt format per una mansió a la dreta de la qual es trobaven les cavallerisses, un jardí posterior que tenia un estany folrat de rajoles de colors on hi nedaven els peixets i un pou prou profund per a captar aigua del riu, a més del terreny que l’envoltava, que ara forma part dels carrers de l’entorn.

Va ser la comtessa de Tàrrega i el seu marit, un comte de l’Urgell (d’aquí ve el nom) qui la van fer construir. El comte era un gran afeccionat al mar i a causa del molt temps que hi devia passar, va emmalaltir d’escorbut i per recuperar-se van deixar la seva residència a Barcelona i es van instal·lar aquí, on el clima és molt més sec i això, l’afavoria.

Senyalització

Tipologia Unitats Especificacions Senyalització informativa i interpretativa

Senyal: Cartellera informativa

d’accés de 1460x1750 mm amb Ubicació: A concretar amb l’ajuntament informació a les 2 cares

Cartellera Contingut: 1 C22 Cara 1. Corbins. Patrimoni cultural i natural, i serveis.

Cara 2. Plànol ruta, patrimoni cultural, i serveis.

Senyal: Plafó adossat de xapa d’acer de 505x560 mm amb vinil sobre xapa galvanitzada de 500x500 mm.

PA2 2 Contingut: Elements gràfics, historia i arquitectura

Ubicació: Església i Castell

Senyal: Plafó A13 Medi Ambient de 900x900 mm segons manual de senyalització d'espais naturals protegits

A13 1 Contingut: Elements gràfics, Aiguabarreig.

Ubicació: Aiguabarreig

Senyal: Banderola de Direccionalitat en els accessos i sortides 450*200 mm amb suport de del recorregut. fusta. Ubicat en creuaments importants. D26 18 Contingut: banderola de seguiment, amb la fletxa direccional, icona de caminador i topònim.

Direccionalitat en els accessos i sortides del recorregut. Senyal: Fita direccional amb suport de fusta de 1.5 m

D39 4 Contingut: fletxa direccional de seguiment i icona del caminador

Ubicació de la senyalització

LA PORTELLA nº projecte 1.1.3.1 F

La proposta que presentem és la creació i senyalització d’un itinerari. És el següent:

• Ruta principal del Paisatges de l’Aigua

Senyalització interpretativa i direccional

Ruta dels Paisatges de l’Aigua

Aquesta ruta uneix 10 municipis de la zona nord de la comarca, coneguda com la Segrià Nord. Aquests municipis són els següents: Alfarràs, Alguaire, Almenar, Benavent de Segrià, Corbins, Portella, la, Rosselló, Torrefarrera, Torre-serona, i Vilanova de Segrià.

Com a ruta circular, aquesta pot entrar al municipi per dos extrems. Per una banda, pel sud des de Corbins, per la zona de Corretjó, i pel nord des d’Alguaire, per la sequieta de Ratera.

Tot el recorregut es troba envoltat de paisatges de fruiters i séquies, característics d’aquesta zona del Segrià.

Un dels punts d’interès més rellevants d’aquest tram del recorregut, són les vistes que es veuen de la vall del Ribagorçana, i de la plana de Pinyana.

Elements d’interès de la ruta

Riu Noguera Ribagorçana PEIN Aiguabarreig Segre – Noguera Ribagorçana constitueix un dels millors representants dels ecosistemes fluvials de les Terres de ponent; i presenta un fort contrast de paisatge i d'ambients naturals amb les terres de secà que l'envolten dins la plana del Segrià.

Pel tram que transcorre per la Portella, dibuixa una espectacular vall amb la trama de bosc de ribera vist des de l’alçada.

Església de Sant Pere

Església molt transformada de planta de creu llatina, d'una sola nau amb capelles laterals, amb el transsepte abans de la capçalera de forma quadrangular que acull l'altar major. L'edifici des de l'exterior presenta tres cossos. El primer està format per la façana rematada per un gran campanar de cadireta de dos pisos, cinc ulls i quatre campanes. El segon cos és allargassat i més baix és el que conforma la nau. Aquesta és coberta a dues vessants. El tercer cos està format pel transsepte i l'absis. La portada de l'església és d'estil classicitzant, amb arc de mig punt i emmarcada amb dues columnes que sustenten un entaulament rematat amb una fornícula decorada amb frontó triangular. Al damunt hi ha un òcul amb decoració vegetal de pedra calada.

Necròpolis d’Escalç La necròpolis d'Escalç és una de les diverses necròpolis documentades en la comarca del Segrià i, en aquest cas, rep el nom de la partida rural on es troba. S'accedeix pel camí que va de La Portella a Vilanova de Segrià. Aproximadament passat un quilòmetre des de la sortida de La Portella s'arriba al Reguer Gran; pocs metres a mà dreta està el vilatge dels Castellots i a pocs metres d'aquest també a mà dreta, es troba la necròpolis, visible des del camí.

La necròpolis està formada per un conjunt de 56 tombes excavades en l'aflorament rocós que corona la serreta. Hi ha esquerdes nord-sud que parteixen en dos algunes de les tombes (orientades est/oest). S'observen tombes d'adults (el 70%) i d'infantils (30%).

Pel que fa a les tipologies, n'hi ha de rectangulars i trapezoïdals i en forma de banyera amb els extrems arrodonits, però no antropomorfes. La disposició de les tombes és ordenada, en files, tot i que entre aquestes n'apareixen d'altres de forma desordenada (aquestes majoritàriament infantils)

Senyalització de la Ruta

Tipologia Unitats Especificacions Senyalització informativa i interpretativa

Senyal: Cartellera informativa d’accés de Ubicació: Plaça de la Creu 1460x1750 mm amb

Cartellera informació a les 2 cares 1 C12 Contingut:

Cara 1. La Portella. Patrimoni cultural i natural .Plànol ruta,

patrimoni cultural, i serveis.

Senyal: Indicador panoràmic de 1350*450 mm. mm de planxa d'acer galvanitzada amb doble suport de fusta tractada de

G115 1 secció circular.

Contingut: Elements gràfics, descripció

Ubicació: Necròpolis d’Escalç

Senyal: Plafó adossat de xapa d’acer de 505x560 mm amb vinil sobre xapa galvanitzada de 500x500 mm.

PA2 1 Contingut: Elements gràfics, historia i arquitectura

Ubicació: Església Sant Pere

Senyal: Banderola de Direccionalitat en els accessos i sortides 450*200 mm amb suport de del recorregut. fusta. Ubicat en creuaments importants. D26 8 Contingut: banderola de seguiment, amb la fletxa direccional, icona de caminador i topònim.

Direccionalitat en els accessos i sortides del recorregut. Senyal: Fita direccional amb suport de fusta de 1.5 m

D39 3 Contingut: fletxa direccional de seguiment i icona del caminador

Senyal: Banderola Medi Passos per carretera. Ambient D14 de 450*450 mm segons manual de senyalització d'espais naturals protegits. D14 2 Contingut: banderola de seguiment, amb la fletxa direccional, icona de caminador i topònim. Precaució pas carretera.

Senyalització direccional i interpretativa

ROSSELLÓ nº projecte 1.1.3.1 G

La proposta que presentem és la creació i senyalització d’un itinerari. És el següent:

• Ruta dels Paisatges de l’Aigua

Ruta dels Paisatges de l’Aigua

Aquesta ruta uneix 10 municipis de la zona nord de la comarca, coneguda com la Segrià Nord. Aquests municipis són els següents: Alfarràs, Alguaire, Almenar, Benavent de Segrià, Corbins, Portella, la, Rosselló, Torrefarrera, Torre-serona, i Vilanova de Segrià.

Com a ruta circular, aquesta pot entrar al municipi per dos extrems. Per una banda, des del municipi de Vilanova del Segrià, a través del Canal de Pinyana, i des de la Serra, des del municipi d’Alguaire.

Tot el recorregut es troba envoltat de paisatges de fruiters i séquies, característics d’aquesta zona del Segrià.

Al canal de Pinyana, hi podem observar una nòria en un bon estat de conservació. Cal destacar les vistes que es tenen des de la Serra.

Elements d’interès de la ruta

Canal de Pinyana El Canal de Pinyana és una infraestructura hidràulica que engloba els municipis de Castellonroi (on pren l'aigua del Pantà de Santa Anna), Alfarràs, Almenar, Alguaire, Vilanova de Segrià, Corbins, Rosselló, Torrefarrera, Alpicat, Lleida, Alcarràs i Torres de Segre. Al seu pas pel municipi de Rosselló, hi destaca la colònia d’Alcanís, i una nòria en un bon estat de conservació.

Església de Sant Pere Església neoclàssica del 1756. Consta d'una nau amb transsepte, capçalera recta i capelles laterals; al creuer s'aixeca un cimbori octagonal. En un frontis totalment despullat de decoració hi ha obert un auster portal barroc dovellat en arc de mig punt sobre senzilles impostes, muntants carreuats amb unes fines semi-columnes adossades i una rica decoració a base de volutes en relleu a banda i banda, un senzill entaulament coronat per pinacles i per un frontó triangular amb un òcul el·líptic al centre del timpà; al capdamunt, el frontis està ornat per una fina cornisa angular. El gener del 2016, el sector de l’església on hi havia el campanar, es va esfondrar. Dos anys després, les obres de reconstrucció, estan pràcticament finalitzades.

Colònia Alcanís

La moderna colònia tèxtil del Canís, que es troba a la dreta del canal de Pinyana, al N d’aquest municipi i en l’antic lloc del Canís o el Canisset, les ruïnes del qual eren encara visibles a l’inici del segle XX, està en la base de la recuperació del despoblament del segle XVII. En aquesta colònia, que data del 1890, hi ha una capella moderna dedicada al Sagrat Cor i alguns habitatges de treballadors, però la major part dels obrers viuen a Rosselló o en altres pobles pròxims.

Nòria del Canal de Pinyana

Infraestructura en molt bon estat de conservació que servia per extreure l’aigua del Canal de Pinyana, i conduir-la cap a una séquia de reg. Es troba ubicada al Canal de Pinyana.

Necròpolis de la Tossa de Baixa Situada en un aflorament rocós, situat al peu meridional de la Tossa de Baix, a llevant del cap de municipi. Es tracta d’un conjunt de deu tombes excavades a la roca. L’aflorament rocós on foren construïdes fa uns 23 m de llargada per 10 m d’amplada. A la part inferior oest de la roca hi ha dues piques de 100x45 cm, les quals tenen la pecularietat d’haver perdut per erosió el seu costat oest.

Les tombes pertanyen a una comunitat cristiana que va viure segurament a l’Alta Edat Mitjana. Tot i que no és pas segur, potser les sepultures de forma trapezoïdal poden ser considerades les més antigues.

Senyalització de la Ruta

Tipologia Unitats Especificacions Senyalització informativa i interpretativa

Senyal: Cartellera informativa d’accés de Ubicació: Passeig Guillem de Rosselló 1460x1750 mm amb

Cartellera informació a les 2 cares 1 C12 Contingut:

Cara 1. Rosselló. Patrimoni cultural i natural .Plànol ruta,

patrimoni cultural, i serveis.

Senyal: Banderola tipus E15 de mides modificades - 320x1130 mm- segons manual de senyalització Banderola E15 3 Medi Ambient

Contingut: Elements gràfics, explicació valors naturals i culturals.

Nòria, Colònia i Ubicació: Necròpolis

Senyal: Plafó adossat de xapa d’acer de 505x560 mm amb vinil sobre xapa galvanitzada de 500x500 mm.

PA2 1 Contingut: Elements gràfics, historia i arquitectura

Ubicació: Església Sant Pere

Senyal: subministrament d’una banderola de 450*200 Direccionalitat en els accessos i sortides mm amb suport de fusta. del recorregut. Ubicat en creuaments D26 12 importants.

Contingut: banderola de seguiment, amb la fletxa direccional, icona de caminador i topònim.

Direccionalitat en els accessos i sortides

Senyal: subministrament de del recorregut. fita direccional amb suport de fusta de 1.5 m D39 1 Contingut: fletxa direccional de seguiment i icona del caminador

Senyal: Banderola Medi Passos per carretera. Ambient D14 de 450*450 mm segons manual de senyalització d'espais naturals protegits. D14 4 Contingut: banderola de seguiment, amb la fletxa direccional, icona de caminador i topònim. Precaució pas carretera.

Senyalització direccional i interpretativa

TORREFARRERA nº projecte 1.1.3.1 H

La proposta que presentem és la creació i senyalització d’un itinerari. És el següent:

• Ruta dels Paisatges de l’Aigua

Ruta dels Paisatges de l’Aigua

Aquesta ruta uneix 10 municipis de la zona nord de la comarca, coneguda com la Segrià Nord. Aquests municipis són els següents: Alfarràs, Alguaire, Almenar, Benavent de Segrià, Corbins, Portella, la, Rosselló, Torrefarrera, Torre-serona, i Vilanova de Segrià.

Com a ruta circular, aquesta pot entrar al municipi per dos extrems. Per una banda, des del municipi de Torre-Serona del la Séquia de l’Ullroig, que connecta amb la Séquia Major al camí de Marimunt, i des de Benavent de Segrià des del camí que connecta Torrefarrera amb aquesta població.

Tot el recorregut es troba envoltat de paisatges de fruiters i séquies, característics d’aquesta zona del Segrià.

Hem de destacar el jaciment de la Torre Grallera.

Elements d’interès de la ruta

Séquia Major

Aquesta séquia neix des del Canal de Pinyana al municipi de Vilanova del Segrià, i recorre gran part de la comarca fins a Alcarràs. Al seu entorn podem gaudir d’un excel·lent paisatge de fruiters, i d’algunes farineres ( ja en desús), que aprofitaren les seves aigües com a força motriu.

Plataner centenari

Gran plataner de 3,78m de diàmetre, ubicat a la partida del Molí, sortint pel camí de Benavent, a 400m.

Convent

La construcció del convent de Torrefarrera, situat a uns 500m al sud del nucli del poble i en direcció a Lleida, data de l’any 1799 i fou projectat per l’arquitecte Agapit Lamarca. El convent constava de dos cossos, un de principal que tenia planta baixa més dues plantes, pis i pati central amb claustre porticat al seu voltant, amb façana noble de mamposteria irregular de pedra i portes dovellades que constituïa pròpiament el convent i un altre cos aïllat, també de planta baixa i dues plantes pis, més modest que l’anterior, on hi havia les cel.les. La família Jené l’utilitzava com a residència estiuenca.

. Església Parroquial de la Santa Creu

El període de pau i consolidació de la població que caracteritzà la segona meitat del segle XVIII, feren que l’església, ja de per si malmesa pels conflictes anteriors, resultés insuficient per atendre les necessitats del poble. Es requeria, doncs, la construcció d’un nou temple. La nova església s’edificà en el mateix lloc que l’anterior, aprofitant els elements ja existents. Bastida a mitjan del segle XVIII, és d’estil neoclàssic (única església de la comarca del Segrià d’aquest estil), de tres naus, ordre compost, façana senzilla i elegant i un bell campanar molt similar al de la catedral moderna de Lleida, (amb dues campanes) fou totalment destruïda el 1936. Reconstruïda de nou el 1941. Les últimes reformes daten del 1989.

Església Parroquial de la Santa Creu

Encara es poden observar alguns vestigis de l’antic poblat. Alguns murs i restes de sitges i ceràmica en són testimonis Es conserva una gran roca de pedra sorrenca d'11 metres de llargada per 9 metres d'amplada, i 3 metres d'alçada. Constitueix les restes d'una antiga construcció que dataria entre els segles XII i XIII. Pels elements documentals en la part superior del gran paral·lelepípede, entre ells una cisterna amb sobreeixidor, una porta i uns graons, tot fa pensar que es tracta d'un habitatge medieval. Segons les fonts orals al voltant d'aquesta construcció hi havia sitges excavades a terra que en cas del mateix moment de l'habitatge podrien servir per emmagatzemar cereal. També al voltant de la construcció hi hauria altres habitatges avui desapareguts.

Senyalització de la Ruta

Tipologia Unitats Especificacions Senyalització informativa i interpretativa

Senyal: Cartellera informativa Ubicació: Plaça vora Carrer Sant d’accés de 1460x1750 mm amb Sebastià informació a les 2 cares Cartellera 1 Contingut: C12 Cara 1. Torrefarrera. Patrimoni cultural i natural .Plànol ruta, patrimoni cultural, i serveis.

Senyal: Banderola tipus E15 de mides modificades -320x1130 mm- segons manual de senyalització Medi Ambient Banderola E15 2 Contingut: Elements gràfics, explicació valors naturals i culturals.

Ubicació: Séquia Major i Convent

Senyal: Plafó adossat de xapa d’acer de 505x560 mm amb vinil sobre xapa galvanitzada de 500x500 mm.

PA2 1 Contingut: Elements gràfics, historia i arquitectura

Ubicació: Església de la Santa Creu

Senyal: subministrament d’una banderola de 450*200 Direccionalitat en els accessos i sortides mm amb suport de fusta. del recorregut. Ubicat en creuaments D26 12 importants.

Contingut: banderola de seguiment, amb la fletxa direccional, icona de caminador i topònim.

Senyalització direccional i interpretativa

TORRE-SERONA nº projecte 1.1.3.1 I

La proposta que presentem és la creació i senyalització d’un itinerari. És el següent:

• Ruta dels Paisatges de l’Aigua

Ruta dels Paisatges de l’Aigua

Aquesta ruta uneix 10 municipis de la zona nord de la comarca, coneguda com la Segrià Nord. Aquests municipis són els següents: Alfarràs, Alguaire, Almenar, Benavent de Segrià, Corbins, Portella, la, Rosselló, Torrefarrera, Torre-serona, i Vilanova de Segrià.

Com a ruta circular, aquesta pot entrar al municipi per dos extrems. Per una banda, des del municipi de Corbins, pel camí que el connecta amb aquesta població, i des de Torrefarrera, per la séquia de l’Ullroig.

Tot el recorregut es troba envoltat de paisatges de fruiters i séquies, característics d’aquesta zona del Segrià.

Hem de destacar el jaciment del calvari

Elements d’interès de la ruta

Séquia de l’Ullroig

Aquesta séquia neix des de la Séquia Major al municipi de Torrefarrera, i travessa el municipi de Torre-serona. Durant el seu recorregut limita amb el terme de Lleida, fins que ja entra al terme de Corbins, on donava aigua al Molí de Picabaix, abans de desguassar al riu Segre. Al seu entorn podem gaudir d’un excel·lent paisatge de fruiters.

Església de Santa Maria

Església del segle XIX amb restes romàniques als murs i en el portal. Consta d'una nau amb capçalera recta. Té un portal situat al mur de migdia amb grans dovelles que formen un arc de mig punt amb bordó sobre mènsules. Els seus murs tenen paraments de carreus grans ben escairats i alineats; una motllura horitzontal a mitja alçada divideix la façana lateral en dues zones; en la superior hi ha obertes diverses finestres d'arc de mig punt i rectangulars alternades. Una destacada cornisa corona aquesta façana l'única visible per haver quedat el temple entre edificis civils.

Calvari

Es poden veure uns curiosos forats excavats a la roca als quals se'ls atribueixen orígens molt diversos, ja que hi ha qui sosté que són antics dipòsits d'oli o vi i hi ha qui creu que es tracta d'una antiga necròpolis. El cas és que durant la Guerra Civil espanyola van servir com a refugi per a la població durant els bombardejos.

Creu de terme

Creu de terme de basament octogonal, pilar i capitell, coronada per una creu barroca, ben treballada. Es troba a l’entrada del nucli de població.

Senyalització de la Ruta

Tipologia Unitats Especificacions Senyalització informativa i interpretativa

Senyal: Cartellera informativa Ubicació: Plaça de l’Ajuntament d’accés de 1460x1750 mm amb informació a les 2 cares Cartellera 1 Contingut: C12 Cara 1. Torre-serona. Patrimoni cultural i natural .Plànol ruta, patrimoni cultural, i serveis.

Senyal: Banderola tipus E15 de mides modificades - 320x1130 mm- segons manual de senyalització Medi Ambient

Banderola E15 1 Contingut: Elements gràfics, explicació valors naturals i culturals.

Ubicació: El Calvari

Senyal: subministrament d’una banderola de 450*200 Direccionalitat en els accessos i sortides mm amb suport de fusta. del recorregut. Ubicat en creuaments D26 8 importants.

Contingut: banderola de seguiment, amb la fletxa direccional, icona de caminador i topònim.

Senyal: Banderola Medi Passos per carretera. Ambient D14 de 450*450 mm segons manual de senyalització d'espais naturals protegits. D14 2 Contingut: banderola de seguiment, amb la fletxa direccional, icona de caminador i topònim. Precaució pas carretera.

Senyalització interpretativa i direccional

VILANOVA DE SEGRIÀ nº projecte 1.1.3.1 M

La proposta que presentem és la creació i senyalització d’un itinerari. És el següent:

• Ruta dels Paisatges de l’Aigua

Ruta dels Paisatges de l’Aigua

Aquesta ruta uneix 10 municipis de la zona nord de la comarca, coneguda com la Segrià Nord. Aquests municipis són els següents: Alfarràs, Alguaire, Almenar, Benavent de Segrià, Corbins, Portella, la, Rosselló, Torrefarrera, Torre-serona, i Vilanova de Segrià.

Com a ruta circular, aquesta pot entrar al municipi per dos extrems. Per una banda, pel sud des de Benavent de Segrià i per l’oest des de Rosselló, provinent pel Canal de Pinyana.

Tot el recorregut es troba envoltat de paisatges de fruiters i séquies, característics d’aquesta zona del Segrià.

En aquest municipi neix la Séquia Major des del Canal de Pinyana.

Elements d’interès de la ruta

Canal de Pinyana

El Canal de Pinyana és una infraestructura hidràulica que engloba els municipis de Castellonroi (on pren l'aigua del Pantà de Santa Anna), Alfarràs, Almenar, Alguaire, Vilanova de Segrià, Corbins, Rosselló, Torrefarrera, Alpicat, Lleida, Alcarràs i Torres de Segre. Al seu pas pel municipi de Rosselló, hi destaca la colònia d’Alcanís, i una nòria en un bon estat de conservació.

Séquia Major

Aquesta séquia neix des del Canal de Pinyana al municipi de Vilanova del Segrià, i recorre gran part de la comarca fins a Alcarràs. Al seu entorn podem gaudir d’un excel·lent paisatge de fruiters, i d’algunes farineres ( ja en desús), que aprofitaren les seves aigües com a força motriu.

Església de Sant Sebastià

És un edifici molt alterat per la seva redecoració interior, el sobre alçament de la coberta i la refacció del costat oest i la meitat del costat nord, motivada molt probablement per una ensulsiada de l'obra primitiva de la qual se n'aprofitaren els carreus. Amb tot, es conserva la seva estructura d'una única nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat, capçada a llevant per un absis semicircular precedit d'un arc presbiteral profund. La volta de l'absis de l'arc presbiteral arrenquen d'una imposta bossellada, que podia ser també a l'arrencada de la volta de la nau, on ha estat repicada. A cada cantó de la nau s'obren sengles capelles rectangulars cobertes per volta de canó que formen una mena de transsepte. La porta s'obre a la façana de ponent però al mur de tramuntana trobem les traces de la portalada original amb arc de mig punt de grosses dovelles. Es conserven tres finestres de doble esqueixada, una al centre de l'absis i dues al mur de migdia. L'aparell és format per carreus escodats i tallats, entre els quals s'hi observen algunes marques de picapedrer. Les façanes són llises llevat del ràfec absidal i de les capelles que es suportat per un fris de permòdols, alguns d'ells esculpits.

Senyalització de la Ruta

Tipologia Unitats Especificacions Senyalització informativa i interpretativa

Senyal: Cartellera informativa Ubicació: Plaça de l’Ajuntament d’accés de 1460x1750 mm amb

Cartellera informació a les 2 cares 1 Contingut: C12

Cara 1. Vilanova . Patrimoni cultural i natural .Plànol ruta, patrimoni cultural, i serveis.

Senyal: Banderola tipus E15 de mides modificades - 320x1130 mm- segons manual de senyalització Medi Ambient Banderola E15 1 Contingut: Elements gràfics, explicació valors naturals i culturals.

Ubicació: Séquia Major

Senyal: subministrament d’una banderola de 450*200 Direccionalitat en els accessos i sortides mm amb suport de fusta. del recorregut. Ubicat en creuaments D26 8 importants.

Contingut: banderola de seguiment, amb la fletxa direccional, icona de caminador i topònim.

Direccionalitat en els accessos i sortides

Senyal: subministrament de del recorregut. fita direccional amb suport de fusta de 1.5 m D39 3 Contingut: fletxa direccional de seguiment i icona del caminador

Senyalització direccional i interpretativa

Annex cartelleres

La senyalització prevista en aquest projecte respon principalment al Manual Tècnic de Senyalització dels Espais Naturals de la Generalitat de Catalunya. En l’àmbit de la direccionalitat es pot incorporar també Manual de senyalització de camins per a la mobilitat no motoritzada.

Per a la senyalització patrimonial de punts d’interès no hi ha cap normativa especifica més enllà que determini cada municipi, o entitat gestora del bé patrimonial. Atès que no hi ha cap normativa municipal que ho indiqui es proposa una família de senyalització patrimonial comuna emprada i estesa a molts municipis de Catalunya.

S’annexa diferents espais patrimonials que el projecte inclou senyalització, on s’haurà d’acordar amb el SSTT de Cultura a Lleida la tipologia de senyalització ( la proposada ja s’ha instal·lat en altres monuments) així com la ubicació exacta d’aquesta.

C12 Cartellera informativa d’accés de 1460x1750 mm amb informació a 1 cara

Estructura d’acer imprimada i pintada (color a convenir), de 6 i 10 mm de gruix. La part gràfica s’aplicarà en un vinil de llargada durada d’impressió digital laminat antiuva brillant sobre suport exempt d’acer galvanitzat de 1455x1200 mm i 2 mm de gruix.

L’anclatge de l’estructura al terra és amb varilla roscada de 14 mm amb casella de cimentació.

C22 Cartellera informativa d’accés de 1460x1750 mm amb informació a les 2 cares

Estructura d’acer imprimada i pintada (color a convenir), de 6 i 10 mm de gruix. La part gràfica s’aplicarà en un vinil de llargada durada d’impressió digital laminat antiuva brillant sobre dos suports exempt d’acer galvanitzat de 1455x1200 mm i 2 mm de gruix.

L’anclatge de l’estructura al terra és amb varilla roscada de 14 mm amb casella de cimentació.

MM0 Monòlit mitjà de 365x1750 mm

Estructura d’acer imprimada i pintada (color a convenir), de 6 i 10 mm de gruix. La part gràfica s’aplicarà en un vinil de llargada durada d’impressió digital laminat antiuva brillant sobre un suport exempt d’acer galvanitzat de 360x1200 mm i 2 mm de gruix.

L’anclatge de l’estructura al terra és amb varilla roscada de 14 mm amb casella de cimentació.

PA2 Senyal adossat de 505X560 mm

Estructura d’acer imprimada i pintada (color a convenir), de 6 i 10 mm de gruix. La part gràfica s’aplicarà en un vinil de llargada durada d’impressió digital laminat antiuva brillant sobre un suport exempt d’acer galvanitzat de 500x500 mm i 2 mm de gruix.

L’anclatge de l’estructura a la paret o mur serà amb varilles roscades i tac químic.

Manual Tècnic de Senyalització dels Espais Naturals de la Generalitat de Catalunya.

A13 Plafó informatiu de 900x900 mm

Senyal informatiu d’accés de 900x900x30 mm amb suports de fusta de diàmetre 100 mm i llargada 2,5 metres.

La xapa plegada d’acer galvanitzat pintada de 900x900 mm i d’1,5 mm de gruix amb un reforç d’una planxa d’acer galvanitzat i plegada d’1,5 mm de gruix. La part gràfica s’aplicarà en un vinil de llargada durada d’impressió digital laminat antiuva brillant.

Segons Manual Tècnic de Senyalització dels Espais Naturals de la Generalitat de Catalunya.

E15 Senyal informatiu de 320x1130 mm

Senyal informatiu d’accés de mides modificades -320x1130 mm amb suport de fusta RTI de diàmetre 100 mm i llargada 2,5 metres.

La xapa és d’alumini pintada de 320x1130 mm i de 3 mm de gruix. La part gràfica s’aplicarà en un vinil de llargada durada d’impressió digital laminat antiuva brillant.

Segons Manual Tècnic de Senyalització dels Espais Naturals de la Generalitat de Catalunya.

G115 Senyal faristol panoràmic interpretatiu de 1350x450 mm

Senyal interpretatiu tipus faristol panoràmic de 1350x450 mm amb suport de fusta de diàmetre 100 mm i llargada 1,5 metres.

Doble xapa plegada d’acer galvanitzat pintada de 1350x450 mm i d’1,5 mm de gruix amb dos tubs cilíndrics tallats al biaix d’acer galvanitzat de diàmetre 100 mm. La part gràfica s’aplicarà en un vinil de llargada durada d’impressió digital laminat antiuva brillant.

Segons Manual Tècnic de Senyalització dels Espais Naturals de la Generalitat de Catalunya.

D14 Banderola direccional/ interpretativa de 450x450 mm

Senyal direccional de 450x450 mm amb o sense suport de fusta RTI de diàmetre 100 mm i llargada 3 metres.

La xapa és d’alumini pintada de color normatiu de 450x450 mm i de 3 mm de gruix. La part gràfica s’aplicarà en un vinil de llargada durada d’impressió digital laminat antiuva brillant.

Segons Manual Tècnic de Senyalització dels Espais Naturals de la Generalitat de Catalunya.

D26 Banderola direccional de 450x200 mm

Senyal direccional de 450x200 mm amb o sense suport de fusta RTI de diàmetre 100 mm i llargada 3 metres.

La xapa és d’alumini pintada de 450x200 mm i de 3 mm de gruix. La part gràfica s’aplicarà en un vinil de llargada durada d’impressió digital laminat antiuva brillant.

Segons Manual Tècnic de Senyalització dels Espais Naturals de la Generalitat de Catalunya.

D39 Fita

Fita de planxa d’acer galvanitzada de 100 mm de diàmetre amb suport de fusta tractada de secció circular.

Bé Cultural d’Interès Nacional

Nom Municipi Comarca Ruta Ubicació Castell d’Alguaire Alguaire Segrià Paisatges de l’Aigua Per definir

Castell de Corbins Corbins Segrià Paisatges de l’Aigua Per definir.

PRESSUPOST

ALFARRÀS Punt de Rebuda de visitants CODI ACTUACIÓ DESCRIPCIÓ UTS Estr. Continguts Gràfica Cart. Instalació Total Cartellera xapa d'acer 1460*1750 tipus doble cara de PV de 1455*1206.5 a sang. Inclosa gràfica complexa (il∙lustracions, imatges d'arxiu, C22 1 2.700,00 € 1.000,00 € 550,00 € 250,00 € 500,00 € 5.000,00 € continguts pendents de recerca…) i plànol complex. i croquis. Instal∙lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal còmoda, trajecte curt. 5.000,00 € Tram ALFARRÀS Ruta Pinyana‐Ribagorçana Indicador panoràmic de 1350x450 mm de planxa d'acer galvanitzada amb doble suport de fusta tractada de secció circular. G115 1 467,00 € 600,00 € 300,00 € 100,00 € 150,00 € 1.617,00 € Senyal informatiu d’accés de 900x900x30 mm amb suports de fusta de diàmetre 100 mm i llargada 2,5 metres. Xapa plegada d’acer galvanitzat pintada de 900x900 mm i d’1,5 mm de gruix amb un reforç d’una planxa d’acer galvanitzat i plegada d’1,5 mm de A13 gruix. La part gràfica s’aplicarà en un vinil de llargada durada d’impressió digital laminat antiuva brillant. 1 415,00 € 450,00 € 300,00 € 225,00 € 175,00 € 1.565,00 € Segons Manual Tècnic de Senyalització dels Espais Naturals de la Generalitat de Catalunya.

Banderola Medi Ambient tipus D26 de 450 x 200 mm amb xapa d'alumini segons manual de MA. Inclosa gràfica i continguts senzills (títol i lletres D26 8 15,00 € 15,00 € 0,00 € 80,00 € 1.768,00 € grans) sense plànol. Instal•lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal cómoda, trajecte curt. 111,00 € Banderola Medi Ambient D26 de 450x200 mm d'alumini sense suport vertical segons manual d'ENP. Inclosa gràfica i continguts senzills (títol i D26S 8 96,76 € 15,00 € 15,00 € 0,00 € 25,00 € 1.214,08 € lletres grans) sense plànol. Instal•lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal cómoda, trajecte curt. D39 Fita de planxa d'acer galvanitzada de 100 mm de diàmetre amb suport de fusta tractada de secció circular. 2 51,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 30,00 € 162,00 € Banderola Medi Ambient D14 de 450*450 mm segons manual de senyalització d'espais naturals protegits. Inclosa gràfica i continguts senzills (títol D14 2 143,00 € 30,00 € 70,00 € 0,00 € 80,00 € 646,00 € i lletres grans) i croquis. Instal∙lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal cómoda, trajecte curt. 6.972,08 €

Ruta Paisatges Pinyana E15 Banderola tipus E15 de mides modificades ‐320x1130 mm‐ segons manual de senyalització Medi Ambient 1 290,00 € 400,00 € 125,00 € 150,00 € 125,00 € 1.090,00 € Banderola Medi Ambient tipus D26 de 450 x 200 mm amb xapa d'alumini segons manual de MA. Inclosa gràfica i continguts senzills (títol i lletres D26 3 15,00 € 15,00 € 0,00 € 80,00 € 663,00 € grans) sense plànol. Instal•lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal cómoda, trajecte curt. 111,00 € Banderola Medi Ambient D26 de 450x200 mm d'alumini sense suport vertical segons manual d'ENP. Inclosa gràfica i continguts senzills (títol i D26S 6 96,76 € 15,00 € 15,00 € 0,00 € 25,00 € 910,56 € lletres grans) sense plànol. Instal•lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal cómoda, trajecte curt. D39 Fita de planxa d'acer galvanitzada de 100 mm de diàmetre amb suport de fusta tractada de secció circular. 2 51,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 30,00 € 162,00 € Banderola Medi Ambient D14 de 450*450 mm segons manual de senyalització d'espais naturals protegits. Inclosa gràfica i continguts senzills (títol D14 2 143,00 € 30,00 € 70,00 € 0,00 € 80,00 € 646,00 € i lletres grans) i croquis. Instal∙lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal cómoda, trajecte curt. 3.471,56 € total pressupost per capítols

4.1. 1 Redacció del projecte 500,00 € 4.1.2 senyalització 15.443,64 €

PRESSUPOST: Rutes i Senyalització 15.943,64 €

PRESSUPOST ALGUAIRE Senyalització urbana CODI ACTUACIÓ DESCRIPCIÓ UTS Estr. Continguts Gràfica Cart. Instalació Total Cartellera xapa d'acer 1460*1750 tipus doble cara de PV de 1455*1206.5 a sang. Inclosa gràfica complexa (il∙lustracions, imatges d'arxiu, C22 1 2.700,00 € 1.000,00 € 550,00 € 250,00 € 500,00 € 5.000,00 € continguts pendents de recerca…) i plànol complex. i croquis. Instal∙lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal còmoda, trajecte curt. PA2 Plafó adossat de xapa d’acer de 505x560 mm amb vinil sobre xapa galvanitzada de 500x500 mm. 1 347,00 € 350,00 € 70,00 € 0,00 € 100,00 € 867,00 € Monòlit xapa d'acer pintada, 462,5*1750 mm. PV de 422,5*1189 mm a sang. Inclosa gràfica complexa (il•lustracions, imatges d'arxiu, continguts MM1 1 719,00 € 500,00 € 150,00 € 175,00 € 450,00 € 1.994,00 € pendents de recerca…) i croquis. Instal•lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal còmoda, trajecte curt. 7.861,00 €

Ruta Alguaire Unilla E15 Banderola tipus E15 de mides modificades ‐320x1130 mm‐ segons manual de senyalització Medi Ambient 3 290,00 € 400,00 € 125,00 € 150,00 € 125,00 € 3.270,00 € Senyal informatiu d’accés de 900x900x30 mm amb suports de fusta de diàmetre 100 mm i llargada 2,5 metres. Xapa plegada d’acer galvanitzat pintada de 900x900 mm i d’1,5 mm de gruix amb un reforç d’una planxa d’acer galvanitzat i plegada d’1,5 mm de A13 gruix. La part gràfica s’aplicarà en un vinil de llargada durada d’impressió digital laminat antiuva brillant. 2 415,00 € 450,00 € 300,00 € 225,00 € 175,00 € 3.130,00 € Segons Manual Tècnic de Senyalització dels Espais Naturals de la Generalitat de Catalunya.

Banderola Medi Ambient tipus D26 de 450 x 200 mm amb xapa d'alumini segons manual de MA. Inclosa gràfica i continguts senzills (títol i lletres D26 10 111,00 € 15,00 € 15,00 € 0,00 € 80,00 € 2.210,00 € grans) sense plànol. Instal•lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal cómoda, trajecte curt. Banderola Medi Ambient D26 de 450x200 mm d'alumini sense suport vertical segons manual d'ENP. Inclosa gràfica i continguts senzills (títol i D26S 10 96,76 € 15,00 € 15,00 € 0,00 € 25,00 € 1.517,60 € lletres grans) sense plànol. Instal•lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal cómoda, trajecte curt. D39 Fita de planxa d'acer galvanitzada de 100 mm de diàmetre amb suport de fusta tractada de secció circular. 4 51,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 30,00 € 324,00 € Banderola Medi Ambient D14 de 450*450 mm segons manual de senyalització d'espais naturals protegits. Inclosa gràfica i continguts senzills (títol D14 2 143,00 € 200,00 € 70,00 € 0,00 € 80,00 € 986,00 € i lletres grans) i croquis. Instal∙lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal cómoda, trajecte curt. Banderola Medi Ambient D14 de 450*450 mm segons manual de senyalització d'espais naturals protegits. Inclosa gràfica i continguts senzills (títol D14 2 143,00 € 30,00 € 70,00 € 0,00 € 80,00 € 646,00 € i lletres grans) i croquis. Instal∙lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal cómoda, trajecte curt. 12.083,60 €

Tram ALGUAIRE Ruta Pinyana‐Ribagorçana E15 Banderola tipus E15 de mides modificades ‐320x1130 mm‐ segons manual de senyalització Medi Ambient 1 290,00 € 400,00 € 125,00 € 150,00 € 125,00 € 1.090,00 € Banderola Medi Ambient tipus D26 de 450 x 200 mm amb xapa d'alumini segons manual de MA. Inclosa gràfica i continguts senzills (títol i lletres D26 9 111,00 € 15,00 € 15,00 € 0,00 € 80,00 € 1.989,00 € grans) sense plànol. Instal•lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal cómoda, trajecte curt. Banderola Medi Ambient D26 de 450x200 mm d'alumini sense suport vertical segons manual d'ENP. Inclosa gràfica i continguts senzills (títol i D26S 11 96,76 € 15,00 € 15,00 € 0,00 € 25,00 € 1.669,36 € lletres grans) sense plànol. Instal•lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal cómoda, trajecte curt. D39 Fita de planxa d'acer galvanitzada de 100 mm de diàmetre amb suport de fusta tractada de secció circular. 2 51,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 30,00 € 162,00 € 4.910,36 €

Ruta Alguaire Riu E15 Banderola tipus E15 de mides modificades ‐320x1130 mm‐ segons manual de senyalització Medi Ambient 1 290,00 € 400,00 € 125,00 € 150,00 € 125,00 € 1.090,00 € Senyal informatiu d’accés de 900x900x30 mm amb suports de fusta de diàmetre 100 mm i llargada 2,5 metres. Xapa plegada d’acer galvanitzat pintada de 900x900 mm i d’1,5 mm de gruix amb un reforç d’una planxa d’acer galvanitzat i plegada d’1,5 mm de A13 gruix. La part gràfica s’aplicarà en un vinil de llargada durada d’impressió digital laminat antiuva brillant. 2 415,00 € 450,00 € 300,00 € 225,00 € 175,00 € 3.130,00 € Segons Manual Tècnic de Senyalització dels Espais Naturals de la Generalitat de Catalunya.

Banderola Medi Ambient tipus D26 de 450 x 200 mm amb xapa d'alumini segons manual de MA. Inclosa gràfica i continguts senzills (títol i lletres D26 9 111,00 € 15,00 € 15,00 € 0,00 € 80,00 € 1.989,00 € grans) sense plànol. Instal•lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal cómoda, trajecte curt. Banderola Medi Ambient D26 de 450x200 mm d'alumini sense suport vertical segons manual d'ENP. Inclosa gràfica i continguts senzills (títol i D26S 11 96,76 € 15,00 € 15,00 € 0,00 € 25,00 € 1.669,36 € lletres grans) sense plànol. Instal•lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal cómoda, trajecte curt. D39 Fita de planxa d'acer galvanitzada de 100 mm de diàmetre amb suport de fusta tractada de secció circular. 6 51,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 30,00 € 486,00 € Banderola Medi Ambient D14 de 450*450 mm segons manual de senyalització d'espais naturals protegits. Inclosa gràfica i continguts senzills (títol D14 2 143,00 € 30,00 € 70,00 € 0,00 € 80,00 € 646,00 € i lletres grans) i croquis. Instal∙lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal cómoda, trajecte curt. 9.010,36 € total pressupost per capítols

4.1. 1 Redacció del projecte 1.000,00 € 4.1.2 senyalització 33.865,32 € PRESSUPOST: Rutes i Senyalització 34.865,32 €

PRESSUPOST ALMENAR Tram ALMENAR Ruta Pinyana‐Ribagorçana Banderola Medi Ambient tipus D26 de 450 x 200 mm amb xapa d'alumini segons manual de MA. Inclosa gràfica i continguts senzills (títol i lletres D26 9 15,00 € 15,00 € 0,00 € 80,00 € 1.989,00 € grans) sense plànol. Instal•lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal cómoda, trajecte curt. 111,00 € Banderola Medi Ambient D26 de 450x200 mm d'alumini sense suport vertical segons manual d'ENP. Inclosa gràfica i continguts senzills (títol i D26S 9 96,76 € 15,00 € 15,00 € 0,00 € 25,00 € 1.365,84 € lletres grans) sense plànol. Instal•lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal cómoda, trajecte curt. D39 Fita de planxa d'acer galvanitzada de 100 mm de diàmetre amb suport de fusta tractada de secció circular. 1 51,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 30,00 € 81,00 € Banderola Medi Ambient D14 de 450*450 mm segons manual de senyalització d'espais naturals protegits. Inclosa gràfica i continguts senzills (títol D14 2 143,00 € 200,00 € 70,00 € 0,00 € 80,00 € 986,00 € i lletres grans) i croquis. Instal∙lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal cómoda, trajecte curt. 4.421,84 €

Ruta Vessants de la Unilla Cartellera a 1, la mida de la planxa de corten és de 1300*1100mm, la part gràfica sobre portavinil fa 1295*997,5mm. Gràfica identitat gràfica dels GEO 1 1.319,00 € 675,00 € 300,00 € 200,00 € 275,00 € 2.769,00 € Espais Naturals E15 Banderola tipus E15 de mides modificades ‐320x1130 mm‐ segons manual de senyalització Medi Ambient 3 290,00 € 400,00 € 125,00 € 150,00 € 125,00 € 3.270,00 € Senyal informatiu d’accés de 900x900x30 mm amb suports de fusta de diàmetre 100 mm i llargada 2,5 metres. Xapa plegada d’acer galvanitzat pintada de 900x900 mm i d’1,5 mm de gruix amb un reforç d’una planxa d’acer galvanitzat i plegada d’1,5 mm de A13 gruix. La part gràfica s’aplicarà en un vinil de llargada durada d’impressió digital laminat antiuva brillant. 1 415,00 € 450,00 € 300,00 € 225,00 € 175,00 € 1.565,00 € Segons Manual Tècnic de Senyalització dels Espais Naturals de la Generalitat de Catalunya.

G115 Indicador panoràmic de 1350*450 mm. mm de planxa d'acer galvanitzada amb doble suport de fusta tractada de secció circular. 1 415,00 € 600,00 € 300,00 € 150,00 € 150,00 € 1.615,00 € Banderola Medi Ambient tipus D26 de 450 x 200 mm amb xapa d'alumini segons manual de MA. Inclosa gràfica i continguts senzills (títol i lletres D26 11 15,00 € 15,00 € 0,00 € 80,00 € 2.431,00 € grans) sense plànol. Instal•lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal cómoda, trajecte curt. 111,00 € Banderola Medi Ambient D26 de 450x200 mm d'alumini sense suport vertical segons manual d'ENP. Inclosa gràfica i continguts senzills (títol i D26S 18 96,76 € 15,00 € 15,00 € 0,00 € 25,00 € 2.731,68 € lletres grans) sense plànol. Instal•lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal cómoda, trajecte curt. D39 Fita de planxa d'acer galvanitzada de 100 mm de diàmetre amb suport de fusta tractada de secció circular. 9 51,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 30,00 € 729,00 € 15.110,68 €

Ruta CLOT DE LA UNILLA Banderola Medi Ambient tipus D26 de 450 x 200 mm amb xapa d'alumini segons manual de MA. Inclosa gràfica i continguts senzills (títol i lletres D26 2 15,00 € 15,00 € 0,00 € 80,00 € 442,00 € grans) sense plànol. Instal•lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal cómoda, trajecte curt. 111,00 € Banderola Medi Ambient D26 de 450x200 mm d'alumini sense suport vertical segons manual d'ENP. Inclosa gràfica i continguts senzills (títol i D26S 3 96,76 € 15,00 € 15,00 € 0,00 € 25,00 € 455,28 € lletres grans) sense plànol. Instal•lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal cómoda, trajecte curt. RESTAURACIÓ MIRADOR I ESTRUCTURA 1 1.500,00 € 600,00 € 550,00 € 0,00 € 100,00 € 2.750,00 € 3.647,28 €

Ruta Almenar‐ Parc del riu E15 Banderola tipus E15 de mides modificades ‐320x1130 mm‐ segons manual de senyalització Medi Ambient 4 290,00 € 400,00 € 125,00 € 150,00 € 125,00 € 4.360,00 € G115 Indicador panoràmic de 1350*450 mm. mm de planxa d'acer galvanitzada amb doble suport de fusta tractada de secció circular. 1 415,00 € 600,00 € 300,00 € 150,00 € 150,00 € 1.615,00 € Banderola Medi Ambient tipus D26 de 450 x 200 mm amb xapa d'alumini segons manual de MA. Inclosa gràfica i continguts senzills (títol i lletres D26 7 15,00 € 15,00 € 0,00 € 80,00 € 1.547,00 € grans) sense plànol. Instal•lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal cómoda, trajecte curt. 111,00 € Banderola Medi Ambient D26 de 450x200 mm d'alumini sense suport vertical segons manual d'ENP. Inclosa gràfica i continguts senzills (títol i D26S 11 96,76 € 15,00 € 15,00 € 0,00 € 25,00 € 1.669,36 € lletres grans) sense plànol. Instal•lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal cómoda, trajecte curt. D39 Fita de planxa d'acer galvanitzada de 100 mm de diàmetre amb suport de fusta tractada de secció circular. 1 51,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 30,00 € 81,00 € 9.272,36 € total pressupost per capítols

4.1. 1 Redacció del projecte 1.000,00 € 4.1.2 senyalització 32.452,16 €

PRESSUPOST: Rutes i Senyalització 33.452,16 € PRESSUPOST BENAVENT DE SEGRIÀ Punt de Rebuda de visitants CODI ACTUACIÓ DESCRIPCIÓ UTS Estr. Continguts Gràfica Cart. Instalació Total Cartellera xapa d'acer 1460*1750 tipus1 cara de PV de 1455*1206.5 a sang. Inclosa gràfica complexa (il∙lustracions, imatges d'arxiu, continguts C12 1 1.777,95 € 1.000,00 € 450,00 € 250,00 € 500,00 € 3.977,95 € pendents de recerca…) i plànol complex. i croquis. Instal∙lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal còmoda, trajecte curt. 3.977,95 € Tram BENAVENT DE SEGRIÀ Ruta Pinyana‐Ribagorçana Indicador panoràmic de 1350x450 mm de planxa d'acer galvanitzada amb doble suport de fusta tractada de secció circular. G115 1 467,00 € 600,00 € 300,00 € 100,00 € 150,00 € 1.617,00 € PA2 Plafó adossat de xapa d’acer de 505x560 mm amb vinil sobre xapa galvanitzada de 500x500 mm. 1 347,00 € 350,00 € 70,00 € 0,00 € 100,00 € 867,00 € Banderola Medi Ambient tipus D26 de 450 x 200 mm amb xapa d'alumini segons manual de MA. Inclosa gràfica i continguts senzills (títol i lletres D26 4 15,00 € 15,00 € 0,00 € 80,00 € 884,00 € grans) sense plànol. Instal•lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal cómoda, trajecte curt. 111,00 € Banderola Medi Ambient D26 de 450x200 mm d'alumini sense suport vertical segons manual d'ENP. Inclosa gràfica i continguts senzills (títol i D26S 5 96,76 € 15,00 € 15,00 € 0,00 € 25,00 € 758,80 € lletres grans) sense plànol. Instal•lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal cómoda, trajecte curt. D39 Fita de planxa d'acer galvanitzada de 100 mm de diàmetre amb suport de fusta tractada de secció circular. 3 51,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 30,00 € 243,00 € Banderola Medi Ambient D14 de 450*450 mm segons manual de senyalització d'espais naturals protegits. Inclosa gràfica i continguts senzills (títol D14 2 143,00 € 30,00 € 70,00 € 0,00 € 80,00 € 646,00 € i lletres grans) i croquis. Instal∙lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal cómoda, trajecte curt. 5.015,80 € total pressupost per capítols

4.1. 1 Redacció del projecte 500,00 € 4.1.2 senyalització 8.993,75 €

PRESSUPOST: Rutes i Senyalització 9.493,75 €

PRESSUPOST CORBINS Senyalització urbana CODI ACTUACIÓ DESCRIPCIÓ UTS Estr. Continguts Gràfica Cart. Instalació Total Cartellera xapa d'acer 1460*1750 tipus1 cara de PV de 1455*1206.5 a sang. Inclosa gràfica complexa (il∙lustracions, imatges d'arxiu, continguts C12 1 1.777,95 € 1.000,00 € 450,00 € 250,00 € 500,00 € 3.977,95 € pendents de recerca…) i plànol complex. i croquis. Instal∙lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal còmoda, trajecte curt. PA2 Plafó adossat de xapa d’acer de 505x560 mm amb vinil sobre xapa galvanitzada de 500x500 mm. 2 347,00 € 350,00 € 70,00 € 0,00 € 100,00 € 1.734,00 € 5.711,95 € Tram Corbins Ruta Pinyana‐Ribagorçana A13 Plafó A13 Medi Ambient de 900x900 mm segons manual de senyalització d'espais naturals protegits 1 467,00 € 600,00 € 300,00 € 100,00 € 150,00 € 1.617,00 € Banderola Medi Ambient tipus D26 de 450 x 200 mm amb xapa d'alumini segons manual de MA. Inclosa gràfica i continguts senzills (títol i lletres D26 6 15,00 € 15,00 € 0,00 € 80,00 € 1.326,00 € grans) sense plànol. Instal•lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal cómoda, trajecte curt. 111,00 € Banderola Medi Ambient D26 de 450x200 mm d'alumini sense suport vertical segons manual d'ENP. Inclosa gràfica i continguts senzills (títol i D26S 9 96,76 € 15,00 € 15,00 € 0,00 € 25,00 € 1.365,84 € lletres grans) sense plànol. Instal•lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal cómoda, trajecte curt. D39 Fita de planxa d'acer galvanitzada de 100 mm de diàmetre amb suport de fusta tractada de secció circular. 4 51,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 30,00 € 324,00 € 4.632,84 € total pressupost per capítols

4.1. 1 Redacció del projecte 500,00 € 4.1.2 senyalització 10.344,79 €

PRESSUPOST: Rutes i Senyalització 10.844,79 €

PRESSUPOST LA PORTELLA Punt de Rebuda de visitants CODI ACTUACIÓ DESCRIPCIÓ UTS Estr. Continguts Gràfica Cart. Instalació Total Cartellera xapa d'acer 1460*1750 tipus1 cara de PV de 1455*1206.5 a sang. Inclosa gràfica complexa (il∙lustracions, imatges d'arxiu, continguts C12 1 1.777,95 € 1.000,00 € 450,00 € 250,00 € 500,00 € 3.977,95 € pendents de recerca…) i plànol complex. i croquis. Instal∙lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal còmoda, trajecte curt. 3.977,95 € Tram LA PORTELLA Ruta Pinyana‐Ribagorçana Indicador panoràmic de 1350x450 mm de planxa d'acer galvanitzada amb doble suport de fusta tractada de secció circular. G115 1 467,00 € 600,00 € 300,00 € 100,00 € 150,00 € 1.617,00 € PA2 Plafó adossat de xapa d’acer de 505x560 mm amb vinil sobre xapa galvanitzada de 500x500 mm. 1 347,00 € 350,00 € 70,00 € 0,00 € 100,00 € 867,00 € Banderola Medi Ambient tipus D26 de 450 x 200 mm amb xapa d'alumini segons manual de MA. Inclosa gràfica i continguts senzills (títol i lletres D26 8 15,00 € 15,00 € 0,00 € 80,00 € 1.768,00 € grans) sense plànol. Instal•lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal cómoda, trajecte curt. 111,00 € Banderola Medi Ambient D26 de 450x200 mm d'alumini sense suport vertical segons manual d'ENP. Inclosa gràfica i continguts senzills (títol i D26S 4 96,76 € 15,00 € 15,00 € 0,00 € 25,00 € 607,04 € lletres grans) sense plànol. Instal•lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal cómoda, trajecte curt. D39 Fita de planxa d'acer galvanitzada de 100 mm de diàmetre amb suport de fusta tractada de secció circular. 3 51,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 30,00 € 243,00 € Banderola Medi Ambient D14 de 450*450 mm segons manual de senyalització d'espais naturals protegits. Inclosa gràfica i continguts senzills (títol D14 2 143,00 € 30,00 € 70,00 € 0,00 € 80,00 € 646,00 € i lletres grans) i croquis. Instal∙lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal cómoda, trajecte curt. 5.748,04 € total pressupost per capítols

4.1. 1 Redacció del projecte 500,00 € 4.1.2 senyalització 9.725,99 €

PRESSUPOST: Rutes i Senyalització 10.225,99 €

PRESSUPOST ROSSELLÓ Punt de Rebuda de visitants CODI ACTUACIÓ DESCRIPCIÓ UTS Estr. Continguts Gràfica Cart. Instalació Total Cartellera xapa d'acer 1460*1750 tipus1 cara de PV de 1455*1206.5 a sang. Inclosa gràfica complexa (il∙lustracions, imatges d'arxiu, continguts C12 1 1.777,95 € 1.000,00 € 450,00 € 250,00 € 500,00 € 3.977,95 € pendents de recerca…) i plànol complex. i croquis. Instal∙lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal còmoda, trajecte curt. 3.977,95 € Tram ROSSELLÓ Ruta Pinyana‐Ribagorçana E15 Banderola tipus E15 de mides modificades ‐320x1130 mm‐ segons manual de senyalització Medi Ambient 3 290,00 € 400,00 € 125,00 € 150,00 € 125,00 € 3.270,00 € PA2 Plafó adossat de xapa d’acer de 505x560 mm amb vinil sobre xapa galvanitzada de 500x500 mm. 1 347,00 € 350,00 € 70,00 € 0,00 € 100,00 € 867,00 € Banderola Medi Ambient tipus D26 de 450 x 200 mm amb xapa d'alumini segons manual de MA. Inclosa gràfica i continguts senzills (títol i lletres D26 6 15,00 € 15,00 € 0,00 € 80,00 € 1.326,00 € grans) sense plànol. Instal•lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal cómoda, trajecte curt. 111,00 € Banderola Medi Ambient D26 de 450x200 mm d'alumini sense suport vertical segons manual d'ENP. Inclosa gràfica i continguts senzills (títol i D26S 6 96,76 € 15,00 € 15,00 € 0,00 € 25,00 € 910,56 € lletres grans) sense plànol. Instal•lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal cómoda, trajecte curt. D39 Fita de planxa d'acer galvanitzada de 100 mm de diàmetre amb suport de fusta tractada de secció circular. 1 51,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 30,00 € 81,00 € Banderola Medi Ambient D14 de 450*450 mm segons manual de senyalització d'espais naturals protegits. Inclosa gràfica i continguts senzills (títol D14 4 143,00 € 30,00 € 70,00 € 0,00 € 80,00 € 1.292,00 € i lletres grans) i croquis. Instal∙lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal cómoda, trajecte curt. 7.746,56 € total pressupost per capítols

4.1. 1 Redacció del projecte 500,00 € 4.1.2 senyalització 11.724,51 €

PRESSUPOST: Rutes i Senyalització 12.224,51 €

PRESSUPOST TORREFARRERA Punt de Rebuda de visitants CODI ACTUACIÓ DESCRIPCIÓ UTS Estr. Continguts Gràfica Cart. Instalació Total Cartellera xapa d'acer 1460*1750 tipus1 cara de PV de 1455*1206.5 a sang. Inclosa gràfica complexa (il∙lustracions, imatges d'arxiu, continguts C12 1 1.777,95 € 1.000,00 € 450,00 € 250,00 € 500,00 € 3.977,95 € pendents de recerca…) i plànol complex. i croquis. Instal∙lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal còmoda, trajecte curt. 3.977,95 € Tram TORREFARRERA Ruta Pinyana‐Ribagorçana E15 Banderola tipus E15 de mides modificades ‐320x1130 mm‐ segons manual de senyalització Medi Ambient 2 290,00 € 400,00 € 125,00 € 150,00 € 125,00 € 2.180,00 € PA2 Plafó adossat de xapa d’acer de 505x560 mm amb vinil sobre xapa galvanitzada de 500x500 mm. 1 347,00 € 350,00 € 70,00 € 0,00 € 100,00 € 867,00 € Banderola Medi Ambient tipus D26 de 450 x 200 mm amb xapa d'alumini segons manual de MA. Inclosa gràfica i continguts senzills (títol i lletres D26 6 15,00 € 15,00 € 0,00 € 80,00 € 1.326,00 € grans) sense plànol. Instal•lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal cómoda, trajecte curt. 111,00 € Banderola Medi Ambient D26 de 450x200 mm d'alumini sense suport vertical segons manual d'ENP. Inclosa gràfica i continguts senzills (títol i D26S 6 96,76 € 15,00 € 15,00 € 0,00 € 25,00 € 910,56 € lletres grans) sense plànol. Instal•lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal cómoda, trajecte curt. 5.283,56 € total pressupost per capítols

4.1. 1 Redacció del projecte 500,00 € 4.1.2 senyalització 9.261,51 €

PRESSUPOST: Rutes i Senyalització 9.761,51 €

PRESSUPOST TORRE‐SERONA Punt de Rebuda de visitants CODI ACTUACIÓ DESCRIPCIÓ UTS Estr. Continguts Gràfica Cart. Instalació Total Cartellera xapa d'acer 1460*1750 tipus1 cara de PV de 1455*1206.5 a sang. Inclosa gràfica complexa (il∙lustracions, imatges d'arxiu, continguts C12 1 1.777,95 € 1.000,00 € 450,00 € 250,00 € 500,00 € 3.977,95 € pendents de recerca…) i plànol complex. i croquis. Instal∙lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal còmoda, trajecte curt. 3.977,95 € Tram TORRE‐SERONA Ruta Pinyana‐Ribagorçana E15 Banderola tipus E15 de mides modificades ‐320x1130 mm‐ segons manual de senyalització Medi Ambient 1 290,00 € 400,00 € 125,00 € 150,00 € 125,00 € 1.090,00 € Banderola Medi Ambient tipus D26 de 450 x 200 mm amb xapa d'alumini segons manual de MA. Inclosa gràfica i continguts senzills (títol i lletres D26 4 15,00 € 15,00 € 0,00 € 80,00 € 884,00 € grans) sense plànol. Instal•lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal cómoda, trajecte curt. 111,00 € Banderola Medi Ambient D26 de 450x200 mm d'alumini sense suport vertical segons manual d'ENP. Inclosa gràfica i continguts senzills (títol i D26S 5 96,76 € 15,00 € 15,00 € 0,00 € 25,00 € 758,80 € lletres grans) sense plànol. Instal•lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal cómoda, trajecte curt. Banderola Medi Ambient D14 de 450*450 mm segons manual de senyalització d'espais naturals protegits. Inclosa gràfica i continguts senzills (títol D14 2 143,00 € 30,00 € 70,00 € 0,00 € 80,00 € 646,00 € i lletres grans) i croquis. Instal∙lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal cómoda, trajecte curt. 3.378,80 € total pressupost per capítols

4.1. 1 Redacció del projecte 500,00 € 4.1.2 senyalització 7.356,75 €

PRESSUPOST: Rutes i Senyalització 7.856,75 €

PRESSUPOST VILANOVA DEL SEGRIÀ Punt de Rebuda de visitants CODI ACTUACIÓ DESCRIPCIÓ UTS Estr. Continguts Gràfica Cart. Instalació Total Cartellera xapa d'acer 1460*1750 tipus1 cara de PV de 1455*1206.5 a sang. Inclosa gràfica complexa (il∙lustracions, imatges d'arxiu, continguts C12 1 1.777,95 € 1.000,00 € 450,00 € 250,00 € 500,00 € 3.977,95 € pendents de recerca…) i plànol complex. i croquis. Instal∙lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal còmoda, trajecte curt. 3.977,95 € Tram VILANOVA DEL SEGRIÀ Ruta Pinyana‐Ribagorçana E15 Banderola tipus E15 de mides modificades ‐320x1130 mm‐ segons manual de senyalització Medi Ambient 1 290,00 € 400,00 € 125,00 € 150,00 € 125,00 € 1.090,00 € Banderola Medi Ambient tipus D26 de 450 x 200 mm amb xapa d'alumini segons manual de MA. Inclosa gràfica i continguts senzills (títol i lletres D26 5 15,00 € 15,00 € 0,00 € 80,00 € 1.105,00 € grans) sense plànol. Instal•lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal cómoda, trajecte curt. 111,00 € Banderola Medi Ambient D26 de 450x200 mm d'alumini sense suport vertical segons manual d'ENP. Inclosa gràfica i continguts senzills (títol i D26S 3 96,76 € 15,00 € 15,00 € 0,00 € 25,00 € 455,28 € lletres grans) sense plànol. Instal•lació fàcil: al costat de la carretera, pista forestal cómoda, trajecte curt. D39 Fita de planxa d'acer galvanitzada de 100 mm de diàmetre amb suport de fusta tractada de secció circular. 3 51,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 30,00 € 243,00 € 2.893,28 € total pressupost per capítols

4.1. 1 Redacció del projecte 500,00 € 4.1.2 senyalització 6.871,23 €

PRESSUPOST: Rutes i Senyalització 7.371,23 €

Total Rutes 152.039,65 € Contribució a les despeses generals (13%) 19.765,15 € Benefici industrial (6%) 9.122,38 €

Pressupost d'Execució Material (IVA exclòs) 180.927,18 € IVA (21%) 37.994,71 € Pressupost d'Execució Material (IVA inclòs) 218.921,89 €

CONCEPTES DEL PRESSUPOST UTS UNITATS. NOMBRE D'ESTRUCTURES DE SENYALITZACIÓ ESTR. ESTRUCTURES. PREU DE CADA ESTRUCTURA DE SENYALITZACIÓ PER UNITAT CONTINGUTS CONTINGUTS. VALOR DE LA CREACIÓ DELS CONTINGUTS. LA TIPOLOGIA DE CONTINGUTS A DESENVOLUPAR ES TROBA EN ELS ANNEXS DE CADA MEMÒRIA GRÀFICA GRÀFICA. VALOR DE LA MAQUETACIÓ GRÀFICA DE CADA ESTRUCTURA DE SENYALITZACIÓ. CART. CARTOGRAFIA. VALOR DE LA CREACIÓ DE LA CARTOGRAFIA PER CADA ELEMENT DE SENYALITZACIÓ. INSTAL∙LACIÓ INSTAL∙LACIÓ. VALOR DE LA INSTAL∙LACIÓ DE CADA ESTRUCTURA DE SENYALITZACIÓ SENYAL POBLE UTMX UTMY D26x2 Alfarràs 296728 4633069 D39 Alfarràs 298301 4632334 D26x2 Alfarràs 298379 4634902 D26x2 Alfarràs 298282 4633689 D39 Alfarràs 298956 4632962 D14 Alfarràs 298147 4633523 D26x2 Alfarràs 298736 4634985 D26x3 Alfarràs 298324 4633668 D26x3 Alfarràs 298819 4633632 D26x3 Alfarràs 298469 4633615 D26x2 Alfarràs 298527 4633571 D26x2 Alfarràs 297219 4633292 D26x2 Alfarràs 298341 4634346 D39 Alfarràs 298840 4634004 D26x2 Alfarràs 298578 4633707 D14 Alfarràs 298120 4633498 D39 Alfarràs 296911 4632237 D14 Alfarràs 298355 4633791 D14 Alfarràs 298360 4633778 D26x2 Alguaire 296406 4625211 D26x2 Alguaire 296025 4620990 D26x3 Alguaire 297419 4620875 D39 Alguaire 298424 4623749 D26x2 Alguaire 294310 4625909 D26x2 Alguaire 299265 4622653 D26x2 Alguaire 297518 4625041 D26x2 Alguaire 297220 4620891 D26x2 Alguaire 298458 4623755 D39 Alguaire 294853 4621749 D26x2 Alguaire 297101 4622102 D26x2 Alguaire 299186 4621681 D39 Alguaire 297135 4625152 D26x2 Alguaire 298317 4624576 D26x2 Alguaire 293586 4623665 D26x2 Alguaire 298011 4621934 D39 Alguaire 294223 4622708 D39 Alguaire 296970 4621985 D39 Alguaire 293942 4624914 D39 Alguaire 293686 4623356 D26x2 Alguaire 298916 4623704 D14+D26x2 Alguaire 293654 4624107 D14+D26x2 Alguaire 293638 4624131 D26 Alguaire 301520 4621712 D26 Alguaire 297861 4624825 D26x2 Alguaire 298877 4623573 D26 Alguaire 299578 4624016 D26x3 Alguaire 301832 4626182 D14 Alguaire 299176 4622875 D14+D26x2 Alguaire 299137 4622899 D39 Alguaire 299585 4625248 D26x3 Alguaire 301485 4622112 D39 Alguaire 301497 4621738 D26x2 Alguaire 301799 4622103 D26 Alguaire 301805 4621996 D39 Alguaire 302535 4624589 D39 Alguaire 301527 4621738 D39 Alguaire 301584 4625141 D26 Alguaire 301302 4625364 D26x2 Alguaire 301407 4625428 D26x2 Alguaire 301307 4625935 D26x2 Alguaire 299203 4622332 D26x2 Alguaire 299193 4622112 D26x2 Alguaire 298764 4621727 D39 Almenar 298086 4626537 D39 Almenar 296897 4630537 D26x2 Almenar 299588 4629937 D26x2 Almenar 296848 4628135 D26x3 Almenar 299066 4629793 D26x3 Almenar 298760 4630554 D26x3 Almenar 295093 4626732 D39 Almenar 295245 4627688 D39 Almenar 295321 4628210 D26x4 Almenar 296920 4629373 D26x3 Almenar 299453 4631121 D26x3 Almenar 294966 4626593 D26x3 Almenar 297966 4626103 D26x3 Almenar 298035 4629099 D39 Almenar 296997 4627067 D39 Almenar 298552 4626810 D26x2 Almenar 300585 4627977 D39 Almenar 295149 4627478 D26x2 Almenar 300258 4628719 D26x3 Almenar 301557 4628101 D26x2 Almenar 298722 4630936 D39 Almenar 297937 4628658 D26 Almenar 298958 4629749 D26x2 Almenar 297416 4629402 D39 Almenar 297079 4629261 D26x3 Almenar 296034 4628096 D26x2 Almenar 297109 4627090 D26x3 Almenar 294731 4626784 D14 Almenar 296605 4629848 D39 Almenar 298201 4627656 D39 Almenar 299840 4629426 D26x3 Almenar 296654 4628930 D14 Almenar 296617 4629908 D26x2 Almenar 298486 4625966 D26x2 Almenar 298354 4629018 D26x2 Almenar 297327 4626258 D26x2 Almenar 295985 4626718 D26x2 Almenar 296707 4628099 D26x3 Almenar 298157 4625917 D26x2 Almenar 297223 4626971 D26x3 Almenar 296493 4627114 D26x2 Benavent de Segrià302893 4618941 D39 Benavent de Segrià302818 4618450 D26x2 Benavent de Segrià303013 4618816 D26x3 Benavent de Segrià302993 4618757 D14 Benavent de Segrià302768 4619073 D39 Benavent de Segrià302962 4618628 D14+D26x2 Benavent de Segrià302664 4619127 D39 Benavent de Segrià302141 4619028 D39 Corbins 307818 4618018 D26x2 Corbins 306198 4617734 D39 Corbins 308885 4617738 D39 Corbins 306273 4617444 D39 Corbins 306180 4617183 D26x2 Corbins 307240 4619837 D26x2 Corbins 308014 4618255 D26x2 Corbins 306031 4616674 D26 Corbins 308481 4618266 D26x2 Corbins 307127 4618036 D26x2 Corbins 308377 4618110 D26x2 Corbins 306744 4619929 D39 la Portella 305299 4621658 D26x3 la Portella 303735 4623413 D26 la Portella 303044 4622327 D26 la Portella 303086 4622236 D26 la Portella 303025 4622867 D26x2 la Portella 303317 4624136 D39 la Portella 303634 4623344 D26x2 la Portella 303027 4624513 D14 la Portella 303984 4623158 D39 la Portella 304305 4622259 D26x2 la Portella 303693 4623557 D14 la Portella 304014 4623128 D26x2 Rosselló 299879 4618592 D26x2 Rosselló 300276 4619076 D39 Rosselló 299337 4619002 D14 Rosselló 300000 4619394 D26x2 Rosselló 301404 4618646 D14 Rosselló 300093 4618673 D26x2 Rosselló 299102 4619168 D26x2 Rosselló 299836 4618610 D14 Rosselló 299988 4619404 D26x2 Rosselló 300349 4619088 D14 Rosselló 300171 4618676 D26x2 Torrefarrera 297630 4619552 D26x2 Torrefarrera 301680 4616006 D26x2 Torrefarrera 301362 4616450 D26x2 Torrefarrera 301688 4615934 D26x2 Torrefarrera 301532 4616483 D26x2 Torrefarrera 301608 4616645 D14 Torre-serona 302626 4616051 D14 Torre-serona 302671 4616066 D26x2 Torre-serona 303437 4616238 D26x3 Torre-serona 302829 4616210 D26x2 Torre-serona 302531 4616009 D26x2 Torre-serona 302418 4615902 D26x2 Vilanova de Segrià302009 4620440 D26x2 Vilanova de Segrià300632 4620267 D26x2 Vilanova de Segrià301411 4620642 D26x2 Vilanova de Segrià300641 4620242 D39 Vilanova de Segrià301247 4620582 D39 Vilanova de Segrià301636 4620103 D39 Vilanova de Segrià301022 4620466 COMENTARI ELEMENT POBLE UTMX UTMY

Riu. Espai Natural A13 Alfarràs 298822 4633632 G115 Alfarràs 297247 4633309 Salt Canal E15 Alfarràs 298385 4634576 C22 Alfarràs 298252 4633699 Convent Santjoanista A13 Alguaire 298745 4623486 C22 Alguaire 299070 4623271 Valors Pinyana A13 Alguaire 301003 4622247 Unilla A13 Alguaire 295680 4626031 Pou de Gel PA2 Alguaire 299162 4623433 - E15 Alguaire 295620 4621500 - D14 Alguaire 298608 4621804 - E15 Alguaire 296850 4621883 - E15 Alguaire 293594 4623679 Església MM0 Alguaire 299072 4623330 - D14 Alguaire 298020 4623886 - E15 Alguaire 298309 4624575 E15 Alguaire 301914 4622013 Valors naturals A13 Alguaire 302778 4625919 clot de la unilla A13 Almenar 295492 4626492 LA SERRA DEL SAS E15 Almenar 298301 4626923 POU DEL GEL E15 Almenar 298963 4629782 CANAL DE PINYANA E15 Almenar 298775 4630572 MOLÍ FARINER E15 Almenar 298994 4630157 E15 E15 Almenar 295324 4627910 2 CARES GEO Almenar 296942 4629403 MUR DE PEDRA E15 Almenar 298931 4630980 MIRADOR G115 Almenar 297959 4629255 SÉQUIA DE LA PLANA E15 Almenar 298553 4626803 Camí del riu G115 Almenar 299602 4631177 Església PA2 Benavent de Segrià303003 4618678 Trullets G115 Benavent de Segrià302763 4618799 C12 Benavent de Segrià303154 4618579 Església PA2 Corbins 308298 4618131 Castell PA2 Corbins 308134 4618181 Aiguabarreig A13 Corbins 309132 4616249 C12 Corbins 308020 4617995 Església PA2 la Portella 303798 4623447 C12 la Portella 303787 4623384

Necròpolis Escalç G115 la Portella 303000 4622249 Nòria E15 Rosselló 300128 4619562 C12 Rosselló 300012 4618617 Colònia E15 Rosselló 300274 4619662 Necropilis Tossa de Baix E15 Rosselló 301405 4618918 PA2 Rosselló 300022 4618439 Canal E15 Torrefarrera 301355 4616447 C12 Torrefarrera 300895 4616317 Convent E15 Torrefarrera 301475 4616015 Església PA2 Torrefarrera 300801 4616249 C12 Torre-serona 302813 4616182 Calvari E15 Torre-serona 302806 4616351 C12 Vilanova de Segrià302017 4620470 Séquia Major E15 Vilanova de Segrià300949 4620452 Els continguts

Els continguts han de ser professionals, elaborats per l’empresa. Aquests han de constar:

 Buidatge bibliogràfic. Hi ha nombrosa bibliografia publicada dels municipis on hi consta informació referents als béns patrimonials que s’han de senyalitzar. També totes aquelles publicacions desenvolupades per institucions públiques en intervencions arquitectòniques, arqueològiques, inventaris de patrimoni, etc. Per tant, aquesta ha de ser consultada. S’hauria de lliurar un buidatge de tota la bibliografia que es vol consultar.

 Buidatge d’arxius. Als arxius locals, i comarcals es pot trobar nombrosa documentació gràfica que aporta un valor afegir als continguts. Cal revisar també els arxius d’àmbit nacional. S’hauria de lliurar un llistat de tots els arxius consultables. No es tracta en aquest cas de fer una recerca per generar continguts no publicats, sinó identificar aquelles imatges, plànols, etc, que poden aportar un valor afegit als continguts.

Plànols del projecte de remodelació de la Peixera d’Alfés, Vista de Cervià de les Garrigues l’any 1901. 1817. Imatge: Arxiu Capitular de Lleida. Imatge: Arxiu Municipal de Cervià de les Garrigues

 Estudis i articles realitzats per estudiosos d’àmbit local. A cada municipi i comarca podem trobar un especialista de la història, patrimoni, o paisatge. A més, hi ha nombrosos centres d’estudis comarcals interdisciplinaris, que han de col∙laborar, o supervisar els continguts. S’hauria de lliurar un llistat amb cada especialista dels municipis, així com les entitats comarcals que es consultaran.

 Característiques dels textos. Textos no científics, que siguin aptes per tots els públics. En cap cas, es permetrà copiar i enganxar de cap publicació. Per l'elaboració dels textos, l'equip hauria de disposar d'un historiador, historiador de l'art, geògraf, i paisatgista. Tots els textos hauran de passar per una empresa especialitzada en correcció. Per tal de comprovar‐ho, s'haurà d'aportar la feina realitzada per l'esmentada empresa. Fotografies. Totes les fotografies de nova creació han d’estar fetes per un fotògraf professional. Aquestes poden ser realitzades durant la realització del projecte, o comprades amb un banc d’imatges. Els miradors panoràmics han de tenir una fotografia panoràmica. Sempre que es pugui s’utilitzaran drons que aportaran perspectives visuals diferents dels béns patrimonials. S’han de citar sempre als seus autors, i aportar les factures de compra que justifiquen el seu ús per aquest projecte.

Ermita de les Besses. Cervià de les Garrigues. Autor: Jordi Clariana. Imatges professionals a peu pla i drone.

Panoràmica des del Vilosell. Autor: Jordi Clariana Es precís i necessari que sempre que es pugui, aportar imatges antigues extretes d’arxius. Aquestes aporten un valor afegit al contingut mostrant l’evolució del bé patrimonial. S’han de citar sempre als seus autors, fons, i aportar les factures de compra que justifiquen el seu ús per aquest projecte.

Vista exterior del castell. 1913. Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya.

S’ha d’utilitzar el retoc i l’edició d’imatges per tal de ressaltar aspectes dels béns patrimonials.

Detall del arcs apuntats del Claustre. Detall del recorregut del Canal.  Il∙lustracions. Sempre que sigui precís, s’utilitzaran il∙lustracions.

 Cartografia. Aquesta ha de ser professional, feta amb eines d’edició cartogràfica ( GIS). Ha de contemplar els principals topònims per on passen les rutes, i destacar els punts d’interès d’aquestes. Ha d’incloure una llegenda on quedi clar tots els conceptes inclosos en el mapa: punts d’interès, recorregut, quilometres, etc. Els mapes han d’estar presents en les cartelleres principals, així com en totes les banderoles interpretatives de major tamany dins dels recorreguts.

 Maquetació gràfica. Tots els continguts elaborats, s’han de disposar de manera harmonitzada en la gràfica. Ha d’existir una estructura identificable en tot el projecte.