KISS: You Wanted the Best, You Got the Best!
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
It's only rock & roll | Pep Saña | Actualitzat el 21/03/2018 a les 15:39 KISS: You Wanted The Best, You Got The Best! KISS és una banda nord-americana de Hard Rock i Heavy Metal formada al 1972 a Nova York. Els seus components destaquen per anar amb la cara pintada, la seva extravagant vestimenta i la seva posada en escena. Mentre altres artistes com Alice Cooper i David Bowie representaven el rock d'una manera teatral, KISS va anar encara més lluny convertint el Rock en un espectacle de circ als seus concerts en directe, escopint sang i foc, guitarres traient foc i fum i abundant pirotècnia. KISS va ser un fenomen de vendes i popularitat als 70's, va revolucionar els espectacles de Rock, i va ser considerada la banda més popular dels Estats Units d'aquesta dècada. KISS és la banda amb més discos d'or de la història, 30 àlbums d'or, 14 de platí i 3 de multi platí. Els seus shows comencen amb la famosa introducció "You wanted the best, you got the best, the hottest band in the world: KISS!" (volies el millor, tens el millor, la banda més calenta del món: KISS!). La banda original la formaven Gene Simmons (baix i veu), Paul Stanley (guitarra i veu), Ace Frehley (guitarra i veu) i Peter Criss (bateria i veu). Amb la seva vestimenta i maquillatge van agafar els personatges de The Demon ?El Dimoni? (Simmons), The Starchild "El Noi Estrella" (Stanley), Space Ace o The Spaceman "L'Home de l'Espai" (Frehley), i The Catman "El Gat" (Criss). Degut als problemes d'abús amb l'alcohol i demes substancies (Simmons i Stanley no bevien, nomes fumaven tabac), a més de les diferències amb els líders de la banda Simmons i https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/12751/kiss-you-wanted-best-you-got-best Pagina 1 de 15 Stanley, Peter Criss va deixar KISS al 1980 durant la gravació de l'àlbum Unmasked i Ace Frehley es va separar de la banda a principis del 1982. Eric Carr i Vinnie Vincent van substituir a Criss i Frehley, agafant els personatges The Fox ?La Guineu? i The Wizard ?El Mag? respectivament. Eric Carr moriria el 24 de novembre de 1991, el mateix dia que Freddie Mercury a causa d'un tumor cancerigen al cor a l'edat de 41 anys. Al 1983, KISS deixa aparcat el maquillatge i la vestimenta per orientar el seu estil musical cap al Glam Metal, aconseguint un ressorgiment comercial durant la resta de la dècada. Desprès de l'èxit de KISS al MTV Unplugged al 1995 en el que van convidar a Criss i Frehley a tocar als 4 temes finals, la banda va anunciar una reunió de la formació original al 1996. Però de nou, Peter Criss abandona la banda al 2001 i Ace Frehley al 2002. Un any després Peter Criss tornaria a la banda per gravar KISS Symphony: Alive IV, abandonant-la novament al 2004, sent substituïts per Eric Singer i Tommy Thayer respectivament. Paul Stanley i Gene Simmons han continuat sempre com els dos membres de la formació original dins la banda. Després dels dos líders, Eric Singer és el membre que ha estat més temps a KISS, fins i tot més que Frehley o Criss. Ho ha fet en tres etapes, entre 1992 i 1996, entre 2001 i 2003, i des de 2004 fins avui. L'actual guitarrista Tommy Thayer ja col·laborava amb KISS des de 1995 abans d'entrar com a membre oficial al 2002. La historia L'embrió de KISS va ser la formació Wicked Lester, banda de Nova York de la que formaven part el cantant i guitarra rítmica Paul Stanley (de família jueva i de nom real Stanley Bert Eisen, 20 de gener de 1952, Nova York) i el baixista i cantant Gene Simmons (també jueu, el nom real era Chaim Witz, 25 d'agost de 1949, Haifa, Israel. Desprès canviaria el seu nom a Eugene Klein i als 10 anys emigraria als Estats Units). Van començar actuant a Manhattan, on els descobreix el https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/12751/kiss-you-wanted-best-you-got-best Pagina 2 de 15 productor Bill Aucoin que es convertiria en el seu mànager, aconseguint un contracte discogràfic amb el segell Casablanca propietat de Neil Bogart. Al 1974 publiquen els seus dos primers àlbums grans, Kiss (1974) i Hotter Than Hell (1974), dos excel·lents treballs plens de força guitarrera i tornades enganxoses i melòdiques, marcats per influències de bandes com Rolling Stones, Alice Cooper, T. Rex, Slade, Black Sabbath, Led Zeppelin i fins i tot The Beatles. Temes com Strutter, Deuce, Cold Gin, Black Diamond, Parasite, Hotter Than Hell, Let Me Go Rrock'n'Roll, Strange Ways, Goin' Blind o Comin' Home, són temes extraordinaris que demostraven el seu poder com compositors i intèrprets. L'any següent van editar Dressed To Kill (1975), àlbum que contenia els temes, Rock & Roll All Nigte o C'mon And Love Me, produït per la pròpia banda i Neil Bogart. Tot i que els àlbums de KISS no eren un gran èxit de vendes, la banda tenia una gran reputació pels seus directes. Als concerts de KISS, Simmons escopia sang i foc, de la guitarra de Frehley sortia fum, Criss tenia la bateria sobre una plataforma elevadora i de la guitarra de Stanley sortia tot tipus de pirotècnia. A finals de 1975, Casablanca Records estava prop de la fallida i KISS corria el risc de perdre el seu contracte, ambdues parts necessitaven un èxit comercial per poder sobreviure. Aquest èxit es va aconseguir amb el seu primer àlbum en directe, un doble en el que volien expressar l'emoció que se sentia en els seus concerts. Publicat el 10 de setembre de 1975, Alive! va aconseguir arribar a disc d'or, inclou el primer single de KISS que entrava al top 20, el tema en directe Rock & Roll All Nite, la primera versió de la cançó amb el solo de guitarra, substituint l'edició original d'estudi com la gravació definitiva. Alive! (1975) El mític Alive! és tot un clàssic del rock en directe, l'àlbum doble de KISS transmet una festiva https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/12751/kiss-you-wanted-best-you-got-best Pagina 3 de 15 celebració de l'essència sonora del Hard Rock, potents riffs de guitarra, ritmes contundents, solos brutals i melodies enganxoses acompanyant les lletres que parlen de les vivències dels Rock Star, particularment en l'aspecte sexual. Sempre amb una espectacular posada en escena a imatge del món del circ i el teatre. Del Alive! que se'n pot dir?, que clàssic rere clàssic, gaudim de peces d'alt voltatge que et fan sentir partícip de la comunió entre la banda i l'abarrota't recinte del Cobo Hall de Detroit. L'àlbum, produït per Eddie Kramer (col·laborador dels Beatles, Jimi Hendrix, John Mayall o Led Zeppelin), va estar acusat per alguns (amb poques proves) d'haver estat re gravat a l'estudi. Se'n ha parlat molt de que aquest disc està molt retocat i coses per l'estil, el mateix Gene Simmons va dir que es va modificar molt poc durant el procés d'edició. Tot i això, un punt a favor es que és genuí, l'època en la que va ser gravat, als 70's, als concerts es sentia molt soroll de fons innecessari i gràcies a l'edició es podia esborrar el que no eren els propis instruments, la veritat és que sona molt avançat a l'època. Conté temes dels tres primers àlbums, Kiss (1974), Hotter Than Hell (1974) i Dressed To Kill (1975), tres magnífics treballs. Enfrontar-se a una gravació en directe suposava un repte que necessitava d'una meticulosa planificació, per això, la banda va decidir que la base del seu Alive! seria un concert al Cobo Hall de Detroit, el 27 de març de 1975 (la ciutat que més endavant inspiraria el seu himne Detroit Rock City). Posteriorment Kramer, per més seguretat, va decidir gravar també els concerts de Cleveland, Iowa i New Jersey. Així hi hauria material on triar a l'hora de publicar el disc. "You wanted the best, you got the best, the hottest band in the world: KISS!". Desprès de la intro, l'arrencada és descomunal, amb Deuce, Strutter, Got To Choose i Hotter Than Hell, quatre dels temes imprescindibles de la banda amb memorables tornades i riffs contundents que maten el cuc de l'orella de qualsevol amant del rock, cosa que es repeteixen durant tot l'àlbum, aconseguint moments de molta intensitat i energia, com per exemple amb el clàssic Rock & Roll All Nite, tota una declaració d'intencions de la filosofia de la banda, o l'extensíssim solo de bateria de Peter Criss a 100.000 Years amb Paul Stanley, un dels grans frontman de la història del rock, preguntant a la gent si creuen en el rock'n'roll. Tancant el concert amb tres himnes immortals com son Cold Gin, Rock & Roll All Nite i Let Me Go, Rock 'N Roll. Memorable. És l'exhibició d'una maquinària perfectament untada que oferia als seus fans les cançons de la seva fins aleshores curta discografia, però en versions vitaminades, amplificades i musculades. Nomes cal comparar els temes en directe amb les seves respectives versions d'estudi, és com treure'ns un tap de cera de les orelles. De sobte veiem que el repertori KISS agafa una nova vida gràcies al poder de la banda sobre l'escenari i a l'esperit de diversió i fantasia que es respira durant tot el disc.