OPONÍMIA DELS POBLES VALENCIANS
MONCOFA L A P LANA B AIXA
AJUNTAMENT DE MONCOFA ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D'ONOMÀSTICA
COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Tecnicolingüístics RECULL I TEXT Josep-Ramon Garcia i Ibáñez DISSENY Vicent Almar MAQUETACIÓ I GRAFISME Guillermo Tomás Lull
© Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica i Toponímia Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians Moncofa,98 Editat per: Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.: 96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Moncofa
ISBN: 84-482-4453-2 Depòsit legal: V-4353-2006 Impressió: Gràfiques Vimar, SL
www.avl.gva.es
MONCOFA
La vila de Moncofa s'assenta, tocant la mar, a 20 km al sud de Castelló, ja en la comarca de la Plana Baixa. El terme municipal té una extensió de 14,50 km2 , és totalment pla i està cultivat quasi en un cent per cent de tarongers i d'hortalisses. Hem de mencionar com a accidents geogràfics destacables el riu Belcaire, que naix en el terme d'Alfondeguilla, i la séquia de l'Illa, que transcorre paral·lela a la costa i que formava, juntament amb altres séquies, hui en dia dessecades, l'antiga zona humida de les Palafangues. Les restes arqueològiques més interessants trobades en el terme corresponen al jaciment romà de l'Alqueria, del segle III d. de C. La primera citació documental que fa referència a Moncofa apareix en la Crònica de Jaume I, quan relata la rendició dels castells d'Uixó, Castro i Nules i explicita que el pacte es va concertar en l'actual partida de la Torre, prop de la Ràpita, que en temps dels sarraïns tenia per nom Mencofa. Des d'ací embarcaren milers de moriscs procedents de comarques interiors expulsats el 1609. L'any 1254, al castell d'Onda, Guillem de Montcada atorgà, en representació de Jaume I, la carta pobla a Bernat Mestre i trenta-set pobladors més. Moncofa no té grans construccions monumentals ni amples avingudes. És un poble que ha sigut mig pescador i mig llaurador i amb esta mentalitat s'ha desenrotllat. El nucli urbà més important es troba a quasi un quilòmetre de la platja, enmig dels camps de tarongers. Apegat a la costa, es troba el barri mariner, el Grau, encara que ha passat de ser pescador a ser turístic, però sense gratacels ni sorolls. El municipi conserva la seua murada, on encara hi ha un forn, construïda entre els anys 1330 i 1340, amb la finalitat de defendre's del bandolerisme i dels atacs dels pirates. L'actual església, més gran que l'antiga, està dedicada a Santa Maria Magdalena, es va construir el 1691 i va ser restaurada fa uns anys. Presenta un estil neoclàssic amb un campanar sense remat. Hi ha també una ermita al Grau dedicada a la mateixa santa. A finals del segle XVIII la població va començar a eixamplar-se al llarg del camí de la Vall i continua fent-ho, però la major expansió urbanística actual té lloc al Grau. Actualment Moncofa té 4.977 habitants. L'any 1890 Vila-real i Borriana cultivaren les primeres plantacions de taronger, cosa que transformaria l'economia dels pobles de la Plana. En l'actualitat Moncofa continua sent tarongera, encara que en els últims anys ha sorgit una potent indústria ceràmica i el sector de servicis està en auge. ELEMENTS FÍSICS I PARTIDES
Orografia
Platja de Masbó Platja de la Pedra Roja
Hidrografia natural el Barranquet Riu Belcaire (o d'Uixó)
Hidrografia artificial
Bassa de la Comunitat de Regants Motor del Duc Canal de Masbó Motor del Llimonero Motor de la Magdalena Motor dels Arrossos Motor de la Micaleta Séquia de l'Illa Motor de Sales Séquia de les Marjals Noves Motor de Tarrancon
Partides i paratges
el Barranquet Finca de Trigo el Bovalar Finca dels Tres Termes el Bovalar Nou Fontanals el Clot Hipo el Corral Vell l'Alqueria el Molsar l'Estanyol (o els Serradals) el Rajadell la Caseta Blanca el Saladar la Majoria el Tamarit la Pedra Roja els Amplets la Punta els Fondets la Torre els Tancats les Carrasquetes Finca d'Oltra les Marjals Noves Finca de Daniel les Palafangues Finca de la Llàgrima PRESÈNCIA HUMANA
Poblament
Caseta dels Carabiners Mas de Moia la Comuna Mas de Montsonís la Mar de Moncofa Mas dels Xurros la Rulla (o el Ventorrillo) Moncofa Llavador Urb. La Torre Mas de Medem
Vies de comunicació
Camí de Biniesma Camí de Xilxes de Dalt Camí de Borriana Camí del Barranquet Camí de Fontanals Camí del Corral Vell Camí de la Mar Camí del Ràfol Camí de la Pedra Roja Camí del Rajadell Camí de la Torre Camí del Riuet Camí de la Vilavella Camí del Tamarit Camí de les Cabres Camí del Tros de la Vila Camí de les Marjals Noves Camí dels Canyars Camí de les Primeres Palafangues Carretera de la Vall d'Uixó Camí de les Segones Palafangues Ferrocarril València-Vinaròs Camí de Nules Senda de l'Om Camí de Xilxes de Baix Senda del Litre
Altres llocs d'interés
Abocador Instal·lacions esportives Camp de Tir El Clot Jaciment de l'Alqueria Càmping la Mina Cementeri Magatzem municipal Cementeri vell Peatge Ciprer Polígon Industrial Agroalimentari Depuradora Polígon Industrial Caseta Blanca Ermita de Santa Maria Magdalena Torre Caiguda Granja del Notari Elements físics i partides
TERME DE NULES
e Trigo Motor de la Micaleta Finca d el Bovala Motor de la Magdalena el Bo alarvu No r el Raj ade Finca d'Oltra ll s
D
D'UIX
Ru i le s Marj LL Belcai e a s Nove als No s Mrjal els ERME Moncofa Fon VA Ó dets TE les r ve el LA el Clot Ba arr nquet uia de Séq la Platja de la Pedra Roja el Pedra Corra el Motor del Llimonero Roja el l V Baqarrnu l o et d'Uixó
els la Majo Bassa de la Comunitat de Regants Am r ia les Pala n ue Motor de Sales plets la Punta fa s g Motor de Tarrancon Hpoi les Car asquetesr Finca dels Motor del Duc Canal Tres Termes de Masbó els Ta cats el n
la Caseta Blanca Molsar Platja de Masbó
l'Illa
el Tamarit
de
l'Alqueria Torre la
i qu a Finca de Sé la Llàgrima Motor dels Arrossos TERME DE XILXES Fontanals
el Salad ra MAR MEDITERRANI Finca de Daniel l 'Estanyol Capital de municipi Nucli de població Riu Rambla, barranc Séquia, canal Ferrocarril Motor Bassa Platja Partida Paratge Presència humana
TERME DE NULES A-7 Camí de Nules
Senda d Litre el Cmía iana
de a Borr
ilavellal de Carretera de V la Vall d'Uixó Camí la Mina Pea D tge aj dell D'UIX Cam Ma emgatz m nicip ual l oves ídeR a í Cam N
LL P dr Roja ERME Camp de Tir El Clot Moncofa VA Ó Marjals TE Gnjadelra No itar la Barranquet de Ll vadora e l les dea del
LA de C. í
la Comuna m D uepra do a r Camí Camí Ca Ca í ny rm d de la els aix Mar la Mar de Moncofa Camídel B Ca a s Riuet Instal lacions· esport ives
Camí Tros Cemenvteri ell l fangues Ermitade SantaMa riaMa algd a en Pa Creip r
ma sima ri eres Vell P
Corral Mas de Medem e Bin les Caseta dels Carabiners Palafangues Cteremen i de de de amí Políg on Ind striaul Agr ali e o mintar C Segones
les del de de la Camí Plío o Ingn stria Cdu s l aetaBl anca Camí N-340 l'Om ilxes Ferr carroil Mas de Montsonís X Tamar t l Valènc ia rò-Vina s i de de Vila Mas dels Xurros de Masd Moiae les la Rulla Ab oocad r Camí
e d
enda S Cabres rre To Camí
Ca ímde Xilxes de Dalt Camí
Urb. La Torre Càmping la àl Rfo
mí Ca del TERME DE XILXES Fon an ls Torre Caiguda e
aí Cmd t a de MAR MEDITERRANI Jaciment de l'Alqueria Capital de municipi m Nucli de població Ca í Riu Rambla, barranc Carretera Camí, senda Ferrocarril Mas, casa, xalet Polígon industrial Ermita Restes arqueològiques Càmping Cementeri Arbre singular Camp de tir Peatge Instal·lacions esportives