La població d’Olesa de Montserrat Diagnosi 1975-2009
Pep Canals
Març 2010
La població d’Olesa de Montserrat. Diagnosi 1975-2009
Índex
0. Introducció ...... 3
1. Evolució de la població 1900-2009 ...... 4
2. Evolució de la població 1975-2009 ...... 5
3. L’entorn comarcal ...... 8
3.1 El Baix Llobregat ...... 8
3.2 L’entorn immediat ...... 9
4. Estructura de la població ...... 11
5. Població estrangera ...... 15
6. Mobilitat obligada per raó de treball ...... 19
7. Indicadors demogràfics bàsics ...... 21
2
La població d’Olesa de Montserrat. Diagnosi 1975-2009
0. Introducció
Des de fa uns anys, els processos de relocalització de la població a la Regió Metropolitana de Barcelona expliquen bona part dels moviments poblacionals de les seves viles i ciutats. Així, en contraposició a l’estabilitat demogràfica entesa com a la variació poblacional basada en el moviment natural (naixements menys defuncions), l’augment de la mobilitat intermunicipal és el principal determinant del creixement local. A més, darrerament aquests processos migratoris es fonamenten, en bona part, en la sortida de població de municipis de major grandària i densitat cap a d’altres municipis del voltant amb menor població i densitat. Per tant, els canvis residencials configuren avui per avui, el principal determinant del creixement local de bona part de pobles, viles i ciutats catalanes.
A aquest factor cal sumar-hi la recuperació de la taxa de fecunditat degut a l’increment del nombre de naixements, el progressiu envelliment de la població degut a l’augment de l’esperança de vida, i un factor relativament recent en el temps però amb d’una gran importància per entendre l’esdevenir de la població com és la migració estrangera.
Entendre tots aquests factors purament demogràfics que tenen lloc en el en el territori, factors que incideixen tant en el volum i forma de l’estructura poblacional (quants som i quina edat tenim), com en la seva composició social (d’on venim), ajuden a preveure quines seran les necessitats demandades en un futur proper, tant de tipus educacional, assistencial i laboral com evidentment també de desenvolupament urbanístic.
L’objectiu d’aquest informe és aportar una anàlisi de l’evolució demogràfica d’Olesa de Montserrat en els darrers anys per després projectar diferents escenaris poblacionals pels propers per tal de recolzar la redacció del seu Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.
L’informe s’estructura en quatre blocs:
Un primer apartat, que en podríem dir de flux, en el que s’analitzen les principals característiques i etapes de l’evolució poblacional durant el segle XX i en especial durant els darrers trenta-cinc anys. En aquest mateix apartat també es contextualitza l’evolució poblacional d’Olesa de Montserrat amb la dels municipis de l’entorn immediat.
Un segona apartat, d’estoc, en el que es mostra l’estructura d’edats i gènere actual comparada amb la dels darrers anys, l’impacte de la població estrangera com a nova variable significativa en l’esdevenir poblacional, i la intensitat de la mobilitat obligada com a un dels factors que, sense ser d’ordre estrictament demogràfica, ajuda a entendre cap a on tendeix el perfil residencial del municipi.
Finalment, s’inclou un apartat amb indicadors demogràfics bàsics.
3
La població d’Olesa de Montserrat. Diagnosi 1975-2009
1. Evolució de la població 1900-2009
L’evolució de la població d’Olesa de Montserrat durant el s. XX i primer decenni del s. XXI mostra un creixement poblacional constant al llarg de tot el període, si bé és molt més intens durant la segona meitat de segle passat i primers anys de l’actual. Durant el s.XX la població augmenta en 13.597 persones (+383%) i si hi afegim els 9 primers anys del s. XXI l’increment és de 19.747 (+556%).
Un repàs a l’evolució de la població al llarg del període mostra dues etapes diferenciades:
La primera, que comprèn el període 1900-1950 està caracteritzada per un creixement suau però constant, en el que es passa de 3.554 habitants el 1900 a 6.102 el 1950, amb moderats increments relatius decennals a excepció de la dècada dels anys 20 en la que l’increment és del 40%. L’increment total d’aquests 50 anys és del 72%.
La segona etapa, del 1950 al 2009, manté la mateixa tendència, si bé la intensitat del creixement és molt més acusada, passant de 6.102 habitants el 1950 a 23.301 habitants el 2009, és a dir, es produeix un increment del 282% en 59 anys. Tanmateix, aquest període es pot descomposar en tres períodes:
o De 1950 a 1980, període en el que es passa dels 6.102 als 13.914 habitants (128% / 7.812).
o De 1980 a 2000, en el que es registra un increment més moderat (23% / 3.237), i s’arriba als 17.151 habitants.
o De 2000 a 2009, en el que es recupera la intensitat de l’increment (36% / 6.150), i s’arriba als 23.301 habitants.
Evolució de la població Nombre Evolució de la població 1900-2009 1900-2009 Any Nombre % variació % var. base 2009 24.000 1900 3.554 555,6 22.000 20.000 1910 3.781 6,4 516,3 18.000 1920 4.003 5,9 482,1 16.000 1930 5.621 40,4 314,5 14.000 1940 5.786 2,9 302,7 12.000 1950 6.102 5,5 281,9 10.000 1960 7.717 26,5 201,9 8.000 6.000 1970 10.092 30,8 130,9 4.000 1980 13.914 37,9 67,5 2.000 1990 14.864 6,8 56,8 0 2000 17.151 15,4 35,9
2009 23.301 35,9 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2009 Font: Elaboració pròpia a partir dades Idescat.
4
La població d’Olesa de Montserrat. Diagnosi 1975-2009
2. Evolució de la població 1975-2009
En aquest apartat s’analitza amb més detall les característiques de l’evolució, prenent com a període d’anàlisi el comprès entre els anys 1975 i 2009.
Seguint dades de les rectificacions padronals, la població d’Olesa de Montserrat a l’any 1975 era de 12.506 habitants i a 1 de gener de 2009 de 23.301 habitants. És a dir, en els darrers trenta-quatre anys la població ha augmentat un 86% (10.795 persones) amb un ritme de creixement anual acumulatiu (TCAA) des d’aquell any de 1,9 nous habitants per cada 100.
Evolució de la població 1975-2009 Variació % variació Any Total interanual interanual TCCA Base 2009 1975=100 2009 23.301 387 1,69 186 2008 22.914 657 2,95 1,69 183 2007 22.257 543 2,50 2,32 178 2006 21.714 600 2,84 2,38 174 2005 21.114 820 4,04 2,49 169 2004 20.294 494 2,49 2,80 162 2003 19.800 1.308 7,07 2,75 158 2002 18.492 724 4,07 3,36 148 2001 17.768 617 3,60 3,45 142 2000 17.151 401 2,39 3,46 137 1999 16.750 394 2,41 3,36 134 1998 16.356 280 1,74 3,27 131 1997 16.077 280 1,77 3,14 129 1996 15.797 205 1,31 3,03 126 1995 15.592 -67 -0,43 2,91 125 1994 15.659 57 0,37 2,69 125 1993 15.602 433 2,85 2,54 125 1992 15.169 207 1,38 2,56 121 1991 14.962 98 0,66 2,49 120 1990 14.864 229 1,56 2,39 119 1989 14.635 46 0,32 2,35 117 1988 14.589 72 0,50 2,25 117 1987 14.517 61 0,42 2,17 116 1986 14.456 3 0,02 2,10 116 1985 14.453 96 0,67 2,01 116 1984 14.357 405 2,90 1,96 115 1983 13.952 4 0,03 1,99 112 1982 13.948 34 0,24 1,92 112 1981 13.914 -4 -0,03 1,86 111 1980 13.918 -4 -0,03 1,79 111 1979 13.921 403 2,98 1,73 111 1978 13.518 532 4,10 1,77 108 1977 12.986 325 2,57 1,84 104 1976 12.661 155 1,24 1,87 101 1975 12.506 1,85 100 Font: Elaboració pròpia a partir dades Idescat.
5 La població d’Olesa de Montserrat. Diagnosi 1975-2009
Durant tot aquest període (1975-2009) la variació interanual ha estat sempre positiva (a excepció de tres anys en els que s’han registrat inapreciables disminucions: 1979-80, 1980-81 i 1994-95). És però, a partir de l’any 2000 on els increments han estat més importants. Així, l’evolució durant aquest període es pot descomposar en dues etapes:
o Període 1975 - 2000, caracteritzada per un creixement constant iniciat a mitjans de segle, com s’ha indicat en l’apartat anterior, degut al saldo migratori positiu amb la resta de l’Estat, primer, i al creixement natural també positiu, després. En aquest període el creixement relatiu és del 37% (4.645 persones), amb un creixement anual acumulatiu de 1,3 habitants nous per cada 100 habitants.
o Període 2000 - 2009, caracteritzat per un creixement relatiu del 36% (615 habitants), amb un creixement anual acumulatiu de 3,5 habitants nous per cada 100 habitants.
Per tant, la població del municipi no ha deixat d’augmentar en les darreres tres dècades i mitja, però és en el darrer decenni quan aquest augment ha estat més intens. De fet, el 57% (6.150) de l’increment de població d’aquests darrers trenta-quatre anys es produeix en aquest darrer decenni, amb variacions interanuals superiors al 2% i que arriben al 7% (1.308 persones) a l’any 2002-03, el màxim increment de tot el període.
Òbviament, en aquestes taxes de creixement poblacional tan intenses, a més del creixement natural (naixements menys defuncions), hi té un pes fonamental el saldo migratori positiu, tant sigui català, espanyol com estranger.
Població Evolució de la població d'Olesa de Montserrat. 1975-2009 24.000 23.000 22.000 Creix. Absolut: 615 21.000 Creix. Relatiu: 36% 20.000 TCAA: 3,5% 19.000 Creix. Absolut: 4.645 18.000 Creix. Relatiu: 37% 17.000 TCAA: 1,3% 16.000 15.000 14.000 13.000 12.000
1975 1977 1979 1981 1983 1985 1987 1989 1991 1993 1995 1997 1999 2001 2003 2005 2007 2009
6 La població d’Olesa de Montserrat. Diagnosi 1975-2009
Variació interanual (absoluta i relativa) de la població d'Olesa de % Montserrat. 1975-2009 Nombre 8 1.600 1.500 7 1.400 1.300 6 1.200 Absolut 1.100 5 1.000 Relatiu 900 4 800 700 3 600 500 2 400 300 1 200 100 0 0 -100 -1 -200
1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Si es mesura l’evolució quinquennal del creixement relatiu durant els darrers trenta anys (1979-2009) en destaca clarament el creixement de la darrera dècada, amb un increment del 21% en el quinquenni 1999-2004 (creixement anual acumulatiu del 4%) i del 15% en el 2004-2009 (creixement anual acumulatiu del 3%).
Evolució de la població Resum quinquenal. 1979-2009 Creixement Creixement % Variació relativa quinquenal de la població Període absolut relatiu TCAA d'Olesa de Montserrat. 1979-2009 1979-1984 436 3,1 0,62 22 1984-1989 278 1,9 0,38 20 1989-1994 1.024 7,0 1,36 18 1994-1999 1.091 7,0 1,36 16 1999-2004 3.544 21,2 3,91 14 2004-2009 3.007 14,8 2,80 12 10 TCAA 8 Base 2009 6 1979-2009 9.380 67,4 1,73 4 1984-2009 8.944 62,3 1,96 2 1989-2009 8.666 59,2 2,35 0 1994-2009 7.642 48,8 2,69 1999-2009 6.551 39,1 3,36 2004-2009 3.007 14,8 2,80 Font: Elaboració pròpia a partir dades Idescat. 1979-1984 1984-1989 1989-1994 1994-1999 1999-2004 2004-2009
Per tant, tot i que al llarg del segle XX i primera dècada del s. XXI la tendència poblacional d’Olesa de Montserrat ha estat positiva, és en els darrers anys, i sobretot en el darrer decenni quan s’han registrat unes taxes de creixement interanuals mai registrades anteriorment, creixements que fan augmentar el llindar poblacional cap a valors difícilment previsibles fa uns anys.
7
La població d’Olesa de Montserrat. Diagnosi 1975-2009
3. L’entorn comarcal
3.1 El Baix Llobregat
La comarca del Baix Llobregat ha experimentat durant els darrers anys un increment notable de la seva població, que se situa a 1 de gener de 2009 en els 793.655 habitants. Això suposa un increment del 17% des de l’any 2000. El Baix Llobregat és la tercera comarca més poblada de Catalunya després del Barcelonès i el Vallès Occidental, i la segona en densitat de població (1.653 hab/Km2 l’any 2009), només per sota del Barcelonès.
Tot i això, la distribució i l’evolució donada en la població de la comarca no ha estat la mateixa en tots i cadascun dels seus municipis, ja que s’observen tendències i situacions diferenciades. Així, els municipis més poblats com ara Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, el Prat de Llobregat o Esplugues de Llobregat (que entre els quatre suposen el 40% de la població de la comarca) han experimentat els increments més baixos en termes percentuals.
Per contra, els municipis més petits, com ara Collbató, Santa Coloma de Cervelló, Pallejà o Vallirana, han experimentat en els darrers anys augments en la seva població que en alguns casos han superat el 50%.
El fenomen migratori ha estat un component fonamental en l’augment de la població al Baix Llobregat, especialment les migracions provinents de l’estranger, ja que el saldo migratori amb la resta de Catalunya i Espanya ha anat disminuint any rere any i, fins i tot, a partir de l’any 2004 és negatiu. Cal esmentar també la importància que han tingut els moviments de població entre els mateixos municipis de la comarca. L’increment de la natalitat es presenta com l’altre factor que, encara que feblement, també ha contribuït a l’augment poblacional.
El fenomen de la migració exterior també ha afectat a l’estructura de la població segons la seva nacionalitat, ja que la població de nacionalitat estrangera ha augmentat en els darrers anys.
Al mateix temps, aquesta població estrangera també ha variat la seva estructura ja que mentre a l’any 2000 la procedència majoritària era l’africana (fonamentalment marroquina), l’any 2009 la majoria de la població estrangera resident a la comarca és sud-americana, i també s’està incrementant la població de la resta d’Europa i d’Àsia.
Aquest comportament demogràfic s’ha produït com a resultat de l’increment de l’oferta residencial que s’ha donat a la comarca i de l’esgotament del model de concentració de població a la ciutat de Barcelona i les seves rodalies, principalment per l’escassetat d’habitatge i l’increment del preu d’aquests. En aquest sentit, els municipis de la comarca del Baix Llobregat han absorbit part d’aquesta població en recerca d’habitatge, ja sigui pels preus comparativament més baixos o per la millora de la qualitat de vida, arribant a zones més residencials de la comarca.
8 La població d’Olesa de Montserrat. Diagnosi 1975-2009
3.2 L’entorn immediat
Els municipis situats al nord del Baix Llobregat (el que es coneix com a Baix Llobregat nord), han registrat increments poblacionals similars als de la mitjana comarcal. Aquesta dinàmica demogràfica positiva és deguda, en bona part, a la localització de zones industrials en el corredor de l’A2 i a la proximitat amb Barcelona i la seva àrea metropolitana. Dels 128 polígons industrials de la comarca, 41 (el 36%) estan localitzats al nord, 8 a Olesa de Montserrat, 6 a Abrera, 9 a Esparreguera, 6 a Martorell, entre d’altres. Aquests creixements residencials també s’han vist potenciats per la pressió de població de la mateixa àrea metropolitana cercant habitatges amb preus més assequibles.
Així, l’evolució d’Olesa de Montserrat i dels municipis del seu entorn immediat (Martorell, Esparreguera i Abrera) mostren una tendència clarament positiva en el període 1985-2009: Olesa de Montserrat (+61%), Martorell (+64%), Esparreguera (103%) i Abrera (+167%).
Evolució de la població Olesa de Montserrat, Martorell, Esparreguera i Abrera. 1985-2009 Any Olesa de M. Martorell Esparreguera Abrera Nre. Var. % Nre. Var. % Nre. Var. % Nre. Var. % 2009 23.301 1,69 26.681 1,96 21.855 1,88 11.521 2,15 2008 22.914 2,95 26.169 1,26 21.451 0,90 11.278 4,04 2007 22.257 2,50 25.844 -1,25 21.260 0,54 10.840 5,82 2006 21.714 2,84 26.170 1,57 21.145 1,95 10.244 4,12 2005 21.114 4,04 25.766 3,02 20.740 2,86 9.839 4,43 2004 20.294 2,49 25.010 1,88 20.163 3,92 9.422 2,79 2003 19.800 7,07 24.549 4,34 19.403 3,71 9.166 3,89 2002 18.492 4,07 23.529 4,40 18.708 4,96 8.823 4,36 2001 17.768 3,60 22.537 5,74 17.824 4,48 8.454 3,39 2000 17.151 2,39 21.314 6,74 17.060 4,79 8.177 5,81 1999 16.750 2,41 19.969 5,57 16.280 4,71 7.728 4,81 1998 16.356 1,74 18.916 2,98 15.548 3,48 7.373 2,57 1997 16.077 1,77 18.369 3,07 15.025 3,61 7.188 2,64 1996 15.797 1,31 17.822 1,88 14.501 2,21 7.003 5,64 1995 15.592 -0,43 17.493 1,31 14.188 3,75 6.629 3,84 1994 15.659 0,37 17.267 1,80 13.675 2,46 6.384 5,68 1993 15.602 2,85 16.962 1,54 13.347 3,26 6.041 5,50 1992 15.169 1,38 16.704 0,31 12.925 2,48 5.726 4,80 1991 14.962 0,66 16.653 1,05 12.612 3,57 5.464 4,31 1990 14.864 1,56 16.480 0,21 12.177 2,20 5.238 4,22 1989 14.635 0,32 16.445 0,73 11.915 1,48 5.026 5,39 1988 14.589 0,50 16.326 0,87 11.741 3,05 4.769 5,88 1987 14.517 0,42 16.185 0,09 11.393 0,51 4.504 2,27 1986 14.456 0,02 16.170 -0,79 11.335 5,40 4.404 1,90 1985 14.453 16.298 10.754 4.322 Font: Elaboració pròpia a partir dades Idescat.
9 La població d’Olesa de Montserrat. Diagnosi 1975-2009
Població Evolució de la població. 1985-2007 28.000 26.000 24.000 22.000 20.000 18.000 16.000 14.000 12.000 10.000 8.000 6.000 4.000 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Martorell Abrera Esparreguera Olesa de M.
El creixement quinquennal d’aquests municipis en el període 1989-2009 mostra com tots ells presenten increments molt notables, que superen el 20% en tots ells en el quinquenni 1999-2004.
Evolució quinquenal de la població Evolució quinquenal de la població 1989-2009 % 1989-2009 Període 89-94 94-99 99-04 04-09 30 Olesa de M. 7,0 7,0 21,2 14,8 28 Martorell 5,0 15,6 25,2 6,7 26 24 Esparreguera 14,8 19,0 23,9 8,4 22 Abrera 27,0 21,1 21,9 22,3 20 18 Font: Elaboració pròpia a partir dades Idescat. 16 14 12 10 8 6 4 2 0 89-94 94-99 99-04 04-09 Olesa de M. Martorell Esparreguera Abrera
10
La població d’Olesa de Montserrat. Diagnosi 1975-2009
4. Estructura de la població
La distribució de la població per edat i sexe és resultat del moviment demogràfic degut a processos com naixements i defuncions, emigracions i immigracions.
L’estructura poblacional d’Olesa de Montserrat no presenta grans diferències respecte la d’altres estructures de poblacions de l’entorn. Com a esdeveniments passats cal destacar que s’observa encara lleument l’impacte que la Guerra Civil espanyola va tenir en les generacions de més edat, o bé les generacions plenes d’efectius provinents del que s’anomena baby boom de finals dels 60 i inicis dels 70, generacions que ara tenen entre 30 i 40 anys.
Com a esdeveniment present cal destacar la recuperació de la població infantil (base de la piràmide), gràcies a la coincidència de dos factors com són, per una banda, l’increment de la natalitat de les generacions del baby boom, que havien posposat el naixement dels fills, i per l’altra, el comportament reproductiu d’alguns col·lectius d’immigrants, caracteritzats per registrar unes taxes de fecunditat (fills per dona) superiors a la mitjana catalana.
De fet, tots els indicadors demogràfics que mesuren la natalitat presenten notables increments: l’índex sintètic de fecunditat, que mesura el nombre mitjà de fills per dona, augmenta de 1,4 el 1999 a 2,1 el 2009; la taxa de natalitat, que mesura el nombre de naixements per cada 1.000 habitants, passa de 9,9 el 1999 a 15,7 el 2009; i la taxa de fecunditat, que mesura el nombre de naixements cada 1.000 dones en edat fèrtil (15-49 anys) passa de 39 el 1999 a 60 el 2009.
Evidentment, el rejoveniment de la població gràcies a l’increment de naixements també es reforça per l’arribada al municipi de nova població jove i adulta, que alhora, reprodueix el comportament reproductiu abans explicat.
11 La població d’Olesa de Montserrat. Diagnosi 1975-2009
Estructura de la població Edat i sexe. 2009 Homes Dones Total Edat Nombre % s/ sexe % s/ total Nombre % s/ sexe % s/ total Nombre % s/ total 0-4 862 7,3 3,7 830 7,2 3,6 1.692 7,3 5-9 694 5,9 3,0 623 5,4 2,7 1.317 5,7 10-14 609 5,2 2,6 553 4,8 2,4 1.162 5,0 15-19 556 4,7 2,4 525 4,6 2,3 1.081 4,6 20-24 628 5,3 2,7 623 5,4 2,7 1.251 5,4 25-29 917 7,8 3,9 932 8,1 4,0 1.849 7,9 30-34 1.409 12,0 6,0 1.206 10,5 5,2 2.615 11,2 35-39 1.237 10,5 5,3 1.117 9,7 4,8 2.354 10,1 40-44 964 8,2 4,1 918 8,0 3,9 1.882 8,1 45-49 767 6,5 3,3 661 5,7 2,8 1.428 6,1 50-54 679 5,8 2,9 635 5,5 2,7 1.314 5,6 55-59 581 4,9 2,5 575 5,0 2,5 1.156 5,0 60-64 533 4,5 2,3 527 4,6 2,3 1.060 4,5 65-69 344 2,9 1,5 362 3,1 1,6 706 3,0 70-74 369 3,1 1,6 449 3,9 1,9 818 3,5 75-79 304 2,6 1,3 415 3,6 1,8 719 3,1 80-84 208 1,8 0,9 299 2,6 1,3 507 2,2 85 i més 117 1,0 0,5 273 2,4 1,2 390 1,7 Total 11.778 100 51 11.523 100 49 23.301 100 Font: Elaboració pròpia a partir dades Idescat.
Piràmide d'edats d'Olesa de Montserrat Edat 2009
80-84
70-74
60-64 Homes Dones
50-54
40-44
30-34
20-24
10-14
0-4
13121110987654321012345678910111213
%
12 La població d’Olesa de Montserrat. Diagnosi 1975-2009
L’evolució de les estructures d’edat i sexe de la població mostren diferències evidents. La de 1996 és regressiva, que equival a una base piramidal (grups d’edats més joves) relativament estreta i una cima ampla (població de més edat). En canvi, la població del 2003 i sobretot la de 2009 presenta una cima de la piràmide molt més estreta i una base ampliant-se.
És a dir, es pot observar el progressiu rejoveniment poblacional: la cohort de 0 a 4 anys passa del 4,7% el 1996, al 5,9% el 2003 i al 7,3% el 2009. La població infantil en el seu conjunt (0-14 anys), passa 15,6% el 1996 al 18% el 2009.
Edat Piràmide d'edats d'Olesa de Montserrat 2003
80-84
70-74
60-64 Homes Dones
50-54
40-44
30-34
20-24
10-14
0-4
13 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
%
Edat Piràmide d'edats d'Olesa de Montserrat 1996
80-84
70-74
60-64 Homes Dones
50-54
40-44
30-34
20-24
10-14
0-4
13121110987654321012345678910111213
%
13 La població d’Olesa de Montserrat. Diagnosi 1975-2009
Per grans grups d’edat, el 28% de la població és menor de 25 anys (el 18% menor de 15 anys), mentre que el 13% és major de 65 anys. La resta, el 59% de la població, té entre 25 i 64 anys. L’edat mitjana el 2009 és, per tant, de 38,2 anys.
Per sexes, no s’observen diferències remarcables. Només fer notar la lleugera subrepresentació de dones tant en edats joves com adultes i la sobrerepresentació en edats velles, degut a la major esperança de vida. El nombre d’homes per cada 100 dones és de 102.
Distribució de la població per sexe i grans grups d'edat 2009 Distribució de la població per sexe i grans Homes Nombre % s/ sexe % s/ total % Població grups d'edat. 2009 0-24 3.349 28,4 14,4 65 58,6 % 25-64 7.087 60,2 30,4 60 65 i més 1.342 11,4 5,8 55 Total 11.778 100 50,5 50 45 28,2 % Dones Nombre % s/ sexe % s/ total 40 0-24 3.154 27,4 13,5 Dones 35 25-64 6.571 57,0 28,2 27,9 % Homes 65 i més 1.798 15,6 7,7 30 Total 11.523 100 49,5 25 13,5 % 20 13,5 % Total Nombre % s/ sexe % s/ total 15 30,4 % 0-24 6.503 27,9 27,9 10 7,7 % 25-64 13.658 58,6 58,6 14,4 % 5 65 i més 3.140 13,5 13,5 5,8 Total 23.301 100 100 0 0-24 25-64 65 i més Edat Font: Elaboració pròpia a partir dades Idescat.
14 La població d’Olesa de Montserrat. Diagnosi 1975-2009
5. Població estrangera
Com ja s’ha dit, la immigració s’ha convertit en un dels principals sinó el principal determinant del creixement de molts dels municipis catalans, i Olesa de Montserrat no n’és cap excepció. El motiu d’aquesta immigració pot deure’s a diferents estratègies: millora residencial cercant una millora de la qualitat de vida (més zona verda, més espai de l’habitatge a mesura que la grandària de la família augmenta, etc.), cercant preus més assequibles dels habitatges, canvi residencial vinculat a un canvi del lloc de treball, canvi residencial un cop s’ha entrat en l’etapa de la vellesa, etc.
Ara bé, hi ha un tipus de migració que forma un col·lectiu en ella mateixa, no tant per la raó del canvi residencial, sinó per qui el protagonitza: la immigració estrangera. Aquest tipus de migració sempre ha existit, però no ha estat fins el darrer decenni que a pres valors remarcables, que no deixen d’augmentar.
L’increment de població estrangera té un pes molt destacable en el creixement total del municipi, sobretot en els darrers anys, que explica gairebé la meitat del creixement total (veure gràfica pes dels estrangers i nacionals en el creixement total). Així, en el decenni 2000-2009 el nombre d’habitants d’origen estranger a Olesa de Montserrat ha passat de 628 a 2.369 (+1.741 / +277%), fet que ha significat que el seu percentatge passes del 3,7% el 2000 al 10,2% el 2009. Aquest increment d’empadronats estrangers explica el 28% de l’increment total del període: dels 6.150 nous habitants, 1.741 són estrangers.
Bona part d’aquest increment tan intens s’ha produït sobretot en el darrer quinquenni, del 2005 al 2009, en el que la població estrangera augmenta un 66% (+938), a un ritme anual de 13,4 estrangers per cada 100 residents. Així, el 43% dels nous ciutadans d’Olesa del darrer quinquenni és d’origen estranger.
Caldrà esperar a que finalitzi la crisi econòmica per saber si l’augment de població estrangera continuarà, es moderarà o fins i tot a disminuirà.
Comparativa població estrangera i població total. 2000-2009 Població total Pobl. estrangera % pob. % de creix. per Variació de la població % del creix. per Any Nombre Var. Nombre Var. estrang. estrangers Període Total Estrangers estrangers 2000 17.151 628 3,7 2001 17.768 617 781 153 4,4 24,8 00-09 6.150 1.741 28,3 2002 18.492 724 997 216 5,4 29,8 01-09 5.533 1.588 28,7 2003 19.800 1.308 1.179 182 6,0 13,9 02-09 4.809 1.372 28,5 2004 20.294 494 1.171 -8 5,8 -1,6 03-09 3.501 1.190 34,0 2005 21.114 820 1.431 260 6,8 31,7 04-09 3.007 1.198 39,8 2006 21.714 600 1.614 183 7,4 30,5 05-09 2.187 938 42,9 2007 22.257 543 1.874 260 8,4 47,9 06-09 1.587 755 47,6 2008 22.914 657 2.194 320 9,6 48,7 07-09 1.044 495 47,4 2009 23.301 387 2.369 175 10,2 45,2 08-09 387 175 45,2 Font: Elaboració pròpia a partir dades Idescat.
15 La població d’Olesa de Montserrat. Diagnosi 1975-2009
Nombre Nombre de població estrangera i percentatge sobre el total. 2000-2009 % 2.600 13 2.400 12 2.200 11 2.000 10 Nombre 1.800 9 Percentatge 1.600 8 1.400 7 1.200 6 1.000 5 800 4 600 3 400 2 200 1 0 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
% Pes dels estrangers i dels nacionals en el creixement total. 2000-2009 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 -10 00-01 01-02 02-03 03-04 04-05 05-06 06-07 07-08 08-09 any % estrangers % nacionals
El rejoveniment poblacional que provoca l’arribada de població estrangera queda palesa en les següents dades: el 39% de la població estrangera té menys de 24 anys, mentre que en la nacional és el 27% i si es redueix a la població menor de 14 els percentatges són del 22% i del 17% respectivament.
D’altra banda, la població estrangera major de 65 anys representa l’1,4% mentre que la nacional el 15%.
L’edat mitjana de la població estrangera és de 29 anys, mentre que la de la nacional és de 38.
Piràmide d'edats d'Olesa de Montserrat Piràmide d'edats d'Olesa de Montserrat
Edat Estrangers. 2009 Edat Nacionals. 2009
80-84 80-84
70-74 70-74
60-64 60-64 Homes Dones Homes Dones 50-54 50-54
40-44 40-44
30-34 30-34
20-24 20-24
10-14 10-14
0-4 0-4 8 6 4 2 0 2 4 6 8 8 6 4 2 0 2 4 6 8 18 16 14 12 10 10 12 14 16 18 18 16 14 12 10 10 12 14 16 18 % %
16 La població d’Olesa de Montserrat. Diagnosi 1975-2009
En el següent quadre es mostra la importància que té la població estrangera en el creixement poblacional d’Olesa. Com es pot comprovar, si els increments interanuals de la població nacional des de l’any 2000 s’han mogut entre l’1% i el 6%, en la població estrangera ho han fet entre el 8% i el 28% (exceptuant el - 1% del 2003 al 2004).
Població empadronada nacional i estrangera Creixement percentual interanual de la població 2000-2009 % nacional i estrangera. 2000-2009 Any Nacional Var. % Estrangera Var. % Total Var. % 30 2009 20.932 1,0 2.369 8,0 23.301 1,7 28 26 2008 20.720 1,7 2.194 17,1 22.914 3,0 24 Nacional 22 Estrangera 2007 20.383 1,4 1.874 16,1 22.257 2,5 20 2006 20.100 2,1 1.614 12,8 21.714 2,8 18 16 2005 19.683 2,9 1.431 22,2 21.114 4,0 14 12 2004 19.123 2,7 1.171 -0,7 20.294 2,5 10 8 2003 18.621 6,4 1.179 18,3 19.800 7,1 6 2002 17.495 3,0 997 27,7 18.492 4,1 4 2 2001 16.987 2,8 781 24,4 17.768 3,6 0 2000 16.523 628 17.151 -2 00-01 01-02 02-03 03-04 04-05 05-06 06-07 07-08 08-09 Font: Elaboració pròpia a partir dades Idescat.
Amb l’excepció de la població estrangera amb nacionalitat americana, on hi ha una major feminització de la població que ha vingut al municipi (57%), la resta de nacionalitats registren un major grau de masculinització. En el total, el 53% dels residents estrangers són homes.
Gairebé la meitat és d’origen africà, si bé aquest origen ha anat perdent pes en els darrers anys a favor dels provinents sud-americans. De fet, del 2000 al 2009 els africans s’han reduït del 82% al 46% del total, mentre que els sud- americans han augmentat del 4% al 31%. La població provinent de la resta de la UE és el tercer col·lectiu més nombrós, passant del 5,6% el 2000 al 15,2% el 2009, increment degut a l’ampliació de la Unió Europea cap al centre i est d’Europa.
Població estrangera empadronada Distribució de la població estrangera 2009 2009 Homes Dones Total Nacionalitat Nombre % Nombre % Nombre % Àsia Europa 3% Europa 217 17,2 175 15,8 392 16,5 17% Àfrica 636 50,5 456 41,1 1.092 46,1 Amèrica Amèrica 349 27,7 456 41,1 805 34,0 34% Àsia 57 4,5 23 2,1 80 3,4 Total 1.259 100 1.110 100 2.369 100 Àfrica Font: Elaboració pròpia a partir dades Idescat. 46%
17 La població d’Olesa de Montserrat. Diagnosi 1975-2009
Població estrangera empadronada segons origen 2000-2009 Resta Resta Amèrica del Amèrica Àsia i Any UE % Europa % Àfrica % Nord i Central % del Sud % Oceania % Total 2009 360 15,2 32 1,4 1.092 46,1 65 2,7 740 31,2 80 3,4 2.369 2008 320 14,6 27 1,2 990 45,1 55 2,5 745 34,0 57 2,6 2.194 2007 267 14,2 18 1,0 892 47,6 56 3,0 595 31,8 46 2,5 1.874 2006 141 8,7 68 4,2 791 49,0 60 3,7 491 30,4 63 3,9 1.614 2005 105 7,3 60 4,2 773 54,0 49 3,4 393 27,5 51 3,6 1.431 2004 63 5,4 66 5,6 691 59,0 45 3,8 266 22,7 40 3,4 1.171 2003 64 5,4 57 4,8 766 65,0 43 3,6 207 17,6 42 3,6 1.179 2002 49 4,9 35 3,5 726 72,8 36 3,6 121 12,1 30 3,0 997 2001 42 5,4 16 2,0 608 77,8 27 3,5 58 7,4 30 3,8 781 2000 35 5,6 12 1,9 517 82,3 23 3,7 24 3,8 17 2,7 628 Font: Elaboració pròpia a partir dades Idescat.
Població estrangera segons origen. 2000-2009 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% 2009 2008 2007 2006 2005 2004 2003 2002 2001 2000 Resta Europa Àfrica Amèrica del nord i central Amèrica del sud Àsia i Oceania Resta UE
Gran part de la població d’origen africà resideix als municipis del nord del Baix Llobregat (Olesa de Montserrat, Martorell, Sant Andreu de la Barca, Esparreguera i Abrera) municipis veïns del Vallès Occidental on el pes de la indústria i la construcció és més important. A aquests municipis hi ha una elevada presència relativa de persones amb nacionalitat africana (principalment marroquina) mentre que altres nacionalitats com les sudamericanes opten en la seva majoria per fixar la seva residència en municipis propers al Barcelonès que disposen de bones comunicacions amb la ciutat de Barcelona i que tenen un perfil productiu orientat a tot tipus de serveis, com ara Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Joan Despí i El Prat del Llobregat.
Els ciutadans europeus tendeixen a instal·lar-se a Castelldefels i Gavà, caracteritzats per tenir un mercat laboral amb una elevada presència relativa del sector de l’hosteleria.
18 La població d’Olesa de Montserrat. Diagnosi 1975-2009
6. Mobilitat obligada per raó de treball
En aquest apartat es presenta informació sobre mobilitat disponible en dues fonts: les principals conclusions de l’estudi sobre mobilitat que l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona ha elaborat l’any 2009 pel Consell Comarcal del Baix Llobregat i el darrer Cens de població de l’any 2001, que tot la llunyania temporal, és l’única font que dóna dades a escala municipal.
Principals dades estudi Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) Enquesta de Mobilitat Quotidiana 2006 i Enquesta de Mobilitat en dia Feiner 2003-2008
Conclusions de l’estudi per a la zona nord del Baix Llobregat que comprèn els municipis d’Abrera, Castellví de Rosanes, Collbató, Esparreguera, Martorell, Olesa de Montserrat, Sant Andreu de la Barca i Sant Esteve Sesrovires.
El Barcelonès és, amb diferència, el principal origen o destinació de tots els fluxos de la comarca a excepció de la zona nord, on aquesta destinació engloba el 52% dels desplaçaments de connexió exterior en dia feiner. Els següents fluxos més importants es donen amb les comarques veïnes del Vallès Occidental (20,2%) i la comarca de l’Anoia (10,5%). Entre la zona nord i l’exterior de la comarca es realitzen 132.968 desplaçaments en dia feiner.
La zona nord de la comarca és l’únic àmbit receptor de desplaçaments. La resta de zones mostren una capacitat de rebre lleugerament inferior a la d’emetre desplaçaments.
El major volum de desplaçaments setmanals de la comarca es produeix a la zona delta (6.609.118), mentre que el menor volum correspon als residents a la zona nord (2.402.440).
Els residents a la zona nord són els que presenten un grau de mobilitat més elevat (22,6 desplaçaments per persona a la setmana), mentre que els que viuen a la zona vall baixa són els que tenen una mitjana de desplaçaments setmanals més baixa (20,8).
L’autocontenció municipal al conjunt de la comarca del Baix Llobregat, que mesura el percentatge de desplaçaments que tenen com a origen i destinació el propi municipi de residència, respecte del total de desplaçaments realitzats a cada àmbit territorial, és del 57,7% en dia feiner i del 53,3% en dissabte i festiu. L’evolució de l’autocontenció total és del 55% el 2003, 56,3% el 2004, 57% el 2005, 53,2% el 2006, 53,8% el 2007 i 52,9% el 2008.
A la zona nord, l’autocontenció és del 60,6% en dia feiner i del 55,1% en dissabte i festiu. L’evolució de l’autocontenció total és del 46,7% el 2003, 58,3% el 2004, 66% el 2005, 54,3% el 2006, 61,6% el 2007 i 50,8% el 2008.
19 La població d’Olesa de Montserrat. Diagnosi 1975-2009
Principals dades del Cens de població 2001
La mesura de la mobilitat obligada per raó de treball, és a dir, del volum de moviments de treballadors entre el lloc on viuen i el lloc on treballen, tot i no ser un factor d’ordre estrictament demogràfica, ajuda a entendre millor cap a on tendeix el perfil residencial del municipi.
La mobilitat obligada es caracteritza per tres tipus de desplaçaments: els interns, els de dins cap a fora del municipi, i els de fora cap a dins del municipi.
A Olesa de Montserrat, l’índex d’autocontenció, és a dir, la proporció de residents que treballen al municipi respecte del total d’ocupats del municipi (independentment d’on treballin) disminueix en el temps, passant del 61% el 1991, 51% el 1996 al 45% el 2001. En canvi, l’autosuficiència, és a dir, el percentatge de llocs de treball d’Olesa de Montserrat ocupats per residents al municipi, no varia substancialment: 77% el 1991, 71% el 1996 i 68% el 2001.
Aquestes dades mostren, per tant, que Olesa de Montserrat és un municipi on la funció residencial ha anat guanyant pes, ja que el percentatge dels ocupats residents al municipi que treballen en altres municipis va augmentar del 40% el 1991 al 55% el 2001. De fet, segons dades del 2001, a Olesa de Montserrat hi ha més població ocupada (7.920) que llocs de treball (5.232), o sigui hi ha una diferència de -2.688. En altres paraules, si tots els residents d’Olesa de Montserrat volguessin treballar al propi municipi, faltarien 2.688 llocs de treball. A més, aquesta tendència ha augmentat en els darrers anys, perquè deu anys abans el diferencial era de –1.099 i el 1996 de –1.550.
Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball Diferència desplaçaments a fora 1991, 1996 i 2001 Nombre i des de fora. 1991-1996-2001 2001 1996 1991 0 Desplaçaments dins 3.575 2.782 3.099 Desplaçaments a fora 4.345 2.710 2.016 -400 Desplaçaments des de fora 1.657 1.160 917 -800 Total generats 7.920 5.492 5.115 -1.200 Total atrets 5.232 3.942 4.016 -1.600 Diferència atrets/generats -2.688 -1.550 -1.099 -2.000 -2.400 Índex d'autocontenció 45,1 50,7 60,6 Índex d'autosuficiència 68,3 70,6 77,2 -2.800 1991 1996 2001 Font: Elaboració pròpia a partir dades Idescat.
20 La població d’Olesa de Montserrat. Diagnosi 1975-2009
7. Indicadors demogràfics bàsics
Indicadors demogràfics bàsics Olesa de Montserrat i província de Barcelona. 2009 Prov. Olesa Barcelona Mesura Any Densitat de població (Hab./Km2) 1.401 711 Població entre superfície 2009
Edat mitjana 38,2 40,9 Mitjana aritmètica de les edats dels individus 2009
% Joves (0-15) 18,9 15,7 Percentatge de joves respecte el total de la població 2009 % Adults (15-64) 67,6 67,9 Percentatge d'adults respecte el total de la població 2009 % Gent gran (més de 65) 13,5 16,4 Percentatge de gent gran respecte el total de la pob. 2009
Percentatge de població jove (16-24 anys) respecte el Taxa de joventut 9 9,2 total de la població 2009
Relació entre la població de 65 anys i més i la població Índex d'envelliment (%) 71,4 104,1 de 0 a 15 anys 2009 Relació entre la població de 75 anys i més i la població Índex de sobreenvelliment (%) 51,5 51 de 65 anys i més 2009 Relació entre la pob. en edat no activa (0-15 i + de 65) Índex de dependència global (%) 47,8 47,3 respecte a la població potencialment activa (16-64) 2009 Relació entre la pob. en edat no activa (0-15) respecte a Índex de dependència juvenil (%) 27,9 23,2 la població potencialment activa 2009 Relació entre la població de 65 anys respecte a la Índex de dependència senil (%) 19,9 24,1 població potencialment activa 2009 Relació entre població que entra al mercat de treball (0- Índex de recanvi població activa (%) 98,1 118,8 15) i la que en surt (60-64) 2009
Sex ratio 102,2 97,1 Nombre d'homes per cada 100 dones 2009 Índex Sintètic de Fecunditat 2,1 1,6 Nombre mitjà de fills per dona 2009 Taxa fecunditat (x 1.000) 60,2 44,9 Naixements entre dones de 15-49 anys 2009 Taxa natalitat (x 1.000) 15,7 11,4 Naixements entre població total 2009 Taxa mortalitat (x 1.000) 6,3 7,9 Defuncions entre població total 2009
Saldo migratori (x 1.000) 2 1,8 Creixement migratori entre població total 2009 Immigrants de fora de l'Estat respecte immigrants de Ràtio immigració exterior (%) 21,4 47,6 l'Estat 2009 Percentatge de població estrangera respecta la població % Població estrangera 10,2 14,6 total 2009
Residents que treballen al municipi entre residents Taxa d'autocontenció (%) 44,8 52,2 ocupats del municipi 2001 Residents que treballen al municipi entre llocs de treball Taxa d'autosuficiència (%) 68,1 55,7 del municipi 2001
Creixement relatiu (%) Diferència entre la població dels dos períodes 1979-1984 3,1 -1,6 1984-1989 1,9 0,4 1989-1994 7,0 0,6 1994-1999 7,0 -0,8 1999-2004 21,2 8,7 2004-2009 14,8 7,2
1979-2009 67,4 15,0 1984-2009 62,3 16,8 1989-2009 59,2 16,4 1994-2009 48,8 15,7 1999-2009 39,1 16,6 2004-2009 14,8 7,2 Font: Elaboració pròpia a partir dades Idescat.
21