Butlletí Oficial Del Principat D'andorra

Any 20 16.7.2008

Av. Santa Coloma 91 AD500 Andorra la Vella Tel. 724 400 www.bopa.ad Butlletí Oficial del Principat d’Andorra

Andorra la Vella, 16 de juliol del 2008 Número 54 any 20 Volum I

Índex

2611 Sumari

2613 Tractats internacionals. Tractats internacionals Lleis. Sentències del Lleis qualificades Tribunal Constitucional Lleis ordinàries Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2611 Sumari

infants i a la cooperació en matèria d’a- Suïssa amb relació al Conveni relatiu a la Tractats internacionals. dopció internacional. protecció dels infantsialacooperació en Lleis. Sentències del Any 20 / núm. 54 / pàg. 2665 matèria d’adopció internacional. Tribunal Constitucional Any 20 / núm. 54 / pàg. 2668 Edicte B.A. del 8-7-2008 pel qual es fan Conveni internacional per a la repressió públiques la rectificació de la versió fran- Edicte del 8-7-2008 pel qual es fan públi- del finançament del terrorisme, fet a cesa de Cuba, l’adhesió d’Armènia i les ques la retirada d’objecció d’Alemanya a Nova York el 9 de desembre de 1999, del declaracions d’Armènia amb relació al l’adhesió de la República de Mali, i la de- 12-6-2008. Conveni relatiu a la protecció dels infants signació de les autoritats competents Any 20 / núm. 54 / pàg. 2613 i a la cooperació en matèria d’adopció in- d’Armènia en relació amb el Conveni re- ternacional. latiu a la protecció dels infants i a la coo- Edicte del 8-7-2008 pel qual es fan públi- Any 20 / núm. 54 / pàg. 2665 peració en matèria d’adopció ques les designacions de les autoritats internacional. competents a Dinamarca, a la República Edicte del 8-7-2008 pel qual es fa pública Any 20 / núm. 54 / pàg. 2670 Dominicana i a Mali amb relació al Con- la designació de les autoritats compe- veni relatiu a la protecció dels infants i a tents a Guatemala, Geòrgia i Portugal Edicte del 8-7-2008 pel qual es fa pública la cooperació en matèria d’adopció inter- amb relació al Conveni relatiu a la pro- la designació de les autoritats compe- nacional. tecció dels infantsialacooperació en tents als Estats Units amb relació al Con- Any 20 / núm. 54 / pàg. 2663 matèria d’adopció internacional. veni relatiu a la protecció dels infants i a Any 20 / núm. 54 / pàg. 2666 la cooperació en matèria d’adopció inter- Edicte del 8-7-2008 pel qual es fa pública nacional. la designació de l’autoritat competent de Edicte del 8-7-2008 pel qual es fa pública Any 20 / núm. 54 / pàg. 2671 Belize amb relació al Conveni relatiu a la la retirada d’objeccions dels Països protecció dels infants i a la cooperació en Baixos a l’adhesió de Belize, Mali i la Edicte del 8-7-2008 pel qual es fan públi- matèria d’adopció internacional. República Dominicana amb relació al ques les declaracions del Canadà amb re- Any 20 / núm. 54 / pàg. 2663 Conveni relatiu a la protecció dels infants lació al Conveni relatiu a la protecció dels i a la cooperació en matèria d’adopció in- infants i a la cooperació en matèria d’a- Edicte del 8-7-2008 pel qual es fan públi- ternacional. dopció internacional. ques la designació de l’autoritat compe- Any 20 / núm. 54 / pàg. 2666 Any 20 / núm. 54 / pàg. 2672 tent a l’Illa Maurici i l’adhesió de Cambotja al Conveni relatiu a la protec- Edicte del 8-7-2008 pel qual es fa pública Edicte del 8-7-2008 pel qual es fa pública ció dels infantsialacooperació en mala designació de l’autoritat competent de l’entrada en vigor a Kenya del Conveni tèria d’adopció internacional. Cambotja amb relació al Conveni relatiu relatiu a la protecció dels infantsiala Any 20 / núm. 54 / pàg. 2663 a la protecció dels infantsialacoopera- cooperació en matèria d’adopció inter- ció en matèria d’adopció internacional. nacional. Edicte del 8-7-2008 pel qual es fa pública Any 20 / núm. 54 / pàg. 2666 Any 20 / núm. 54 / pàg. 2672 la rectificació sobre l’adhesió de Cam- botja al Conveni relatiu a la protecció Edicte del 8-7-2008 pel qual es fan públi- Edicte del 9-7-2008 pel qual es fan públi- dels infants i a la cooperació en matèria ques la ratificació dels Estats Units; l’en- ques la declaració de Montenegro i les d’adopció internacional. trada en vigor de Cambotja; les modificacions de les designacions de les Any 20 / núm. 54 / pàg. 2664 objeccions d’Alemanya, dels Països autoritats competents a França i Samoa Baixos i del Regne Unit a l’adhesió de amb relació al Conveni pel qual se supri- Edicte del 8-7-2008 pel qual es fan públi- Cambotja, i la designació de les autoritats meix l’exigència de legalització dels do- ques l’entrada en vigor de l’adhesió de la competents a Azerbaitjan i als Estats cuments públics estrangers. República Dominicana, i les objeccions Units, amb relació al Conveni relatiu a la Any 20 / núm. 54 / pàg. 2672 formulades pels Països Baixos i per Ale- protecció dels infants i a la cooperació en manya a l’adhesió de la República Domi- matèria d’adopció internacional. nicana al Conveni relatiu a la protecció Any 20 / núm. 54 / pàg. 2667 dels infants i a la cooperació en matèria d’adopció internacional. Edicte del 8-7-2008 pel qual es fan públi- Any 20 / núm. 54 / pàg. 2664 ques la ratificació de Madagascar, les entrades en vigor de la República de Cuba i Edicte del 8-7-2008 pel qual es fan públi- d’Armènia, les objeccions al Conveni es- ques l’adhesió de Cuba i la designació de mentat formulades pels Països Baixos i l’autoritat competent de Cuba amb rela- per Alemanya, i la modificació de desi- ció al Conveni relatiu a la protecció dels gnació de les autoritats competents de 2612 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

Edicte del 9-7-2008 pel qual es fan públi- relació al Conveni pel qual se suprimeix Llei 7/2008, del 12 de juny, de suplement ques l’entrada en vigor per a Geòrgia, les l’exigència de legalització dels docu- de crèdit per assumir les despeses deri- objeccions d’Alemanya i Grècia i la mo- ments públics estrangers. vades dels lloguers, altres despeses de dificació de la designació de l’autoritat Any 20 / núm. 54 / pàg. 2675 funcionament i dels treballs de condicio- competent a Saint Christopher i Nevis, i nament d’uns nous locals per a l’INAF. la informació addicional sobre l’autoritat Edicte del 9-7-2008 pel qual es fan públi- Any 20 / núm. 54 / pàg. 2679 competent a Irlanda amb relació al Con- ques l’adhesió de Sâo Tomé i Príncipe i la veni pel qual se suprimeix l’exigència de designació de les seves autoritats compe- Llei 8/2008, del 12 de juny, de crèdit ex- legalització dels documents públics es- tents, i la modificació de la designació traordinari per finançar les despeses de- trangers. d’una nova autoritat competent a Suïssa rivades de l’adquisició del 4% del capital Any 20 / núm. 54 / pàg. 2673 amb relació al Conveni pel qual se supri- social de la societat CTRASA. meix l’exigència de legalització dels do- Any 20 / núm. 54 / pàg. 2680 Edicte del 9-7-2008 pel qual es fa pública cuments públics estrangers. la modificació de la designació de l’auto- Any 20 / núm. 54 / pàg. 2676 Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació ritat competent a Sèrbia amb relació al dels organismes d’inversió col·lectiva de Conveni pel qual se suprimeix l’exigèn- Edicte del 9-7-2008 pel qual es fan públi- dret andorrà. cia de legalització dels documents ques la retirada d’objecció de Bèlgica a Any 20 / núm. 54 / pàg. 2681 públics estrangers. l’adhesió de l’Índia, i la designació de Any 20 / núm. 54 / pàg. 2674 l’autoritat competent a Bòsnia i Hercego- Llei 11/2008, del 12 de juny, de funda- vina amb relació al Conveni pel qual se cions. Edicte del 9-7-2008 pel qual es fa pública suprimeix l’exigència de legalització dels Any 20 / núm. 54 / pàg. 2710 l’entrada en vigor per a la República de documents públics estrangers. Corea del Conveni pel qual se suprimeix Any 20 / núm. 54 / pàg. 2677 l’exigència de legalització dels docu- Llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordenació ments públics estrangers. de l’ensenyament superior. Edicte del 9-7-2008 pel qual es fan públi- Any 20 / núm. 54 / pàg. 2717 Any 20 / núm. 54 / pàg. 2674 ques la designació de les autoritats competents a Montenegro i la rectificació de Edicte del 9-7-2008 pel qual es fa pública la declaració de Sèrbia amb relació al Llei 13/2008, del 12 de juny, de crèdit ex- la designació de l’autoritat competent a Conveni pel qual se suprimeix l’exigèn- traordinari per finançar les despeses de- Saint Christopher i Nevis amb relació al cia de legalització dels documents rivades de l’aportació de 35.000 euros Conveni pel qual se suprimeix l’exigèn- públics estrangers. per part del Govern a la Fundació Ramon cia de legalització dels documents Any 20 / núm. 54 / pàg. 2677 Llull. públics estrangers. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2730 Any 20 / núm. 54 / pàg. 2674 Edicte del 9-7-2008 pel qual es fa pública la retirada d’objecció d’Espanya a l’adhe- Llei 14/2008, del 12 de juny, de suple- Edicte del 9-7-2008 pel qual es fa pública sió de l’Índia al Conveni pel qual se su- ment de crèdit per finançar les despeses la modificació de designació de l’autori- primeix l’exigència de legalització dels del transport sanitari, servei que ha prestat competent a les Bahames amb relació documents públics estrangers. tat durant anys la Creu Roja Andorrana. al Conveni pel qual se suprimeix l’exi- Any 20 / núm. 54 / pàg. 2678 Any 20 / núm. 54 / pàg. 2730 gència de legalització dels documents públics estrangers. Edicte del 9-7-2008 pel qual es fa pública Any 20 / núm. 54 / pàg. 2675 la modificació de la designació d’una nova autoritat competent a Letònia amb Edicte del 9-7-2008 pel qual es fan públi- relació al Conveni pel qual se suprimeix ques la modificació de designació de l’exigència de legalització dels docu- l’autoritat competent a Eslovàquia i la in- ments públics estrangers. formació addicional sobre l’autoritat Any 20 / núm. 54 / pàg. 2678 competent a les Illes Marshall amb rela- ció al Conveni pel qual se suprimeix Llei 9/2008, del 12 de juny, qualificada de l’exigència de legalització dels docu- modificació de la Llei qualificada del ments públics estrangers. règim electoral i del referèndum, del 3 de Any 20 / núm. 54 / pàg. 2675 setembre de 1993. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2679 Edicte del 9-7-2008 pel qual es fa pública la declaració de Colòmbia relativa a l’ús i a la descripció de la nova postil·la amb Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2613 Tractats internacionals. Lleis. Sentències del Tribunal Constitucional

tràfic de drogues, proxenetisme, se- de febrer i del Codi de procediment Tractats grest...), constitueix un objectiu prioritari penal 10/2005 del mateix dia amb la fina- per als serveis implicats en la lluita con- litat d’adaptar l’ordenament jurídic an- internacionals tra el terrorisme. De fet, és en funció dels dorrà al Conveni. A més, ha estat creada seus recursos que els grups terroristes la Comissió permanent de prevenció del guanyen en capacitat de projecció, i te- blanqueig i el finançament del terro- Conveni nen la possibilitat de proveir-se en arma- risme, òrgan tècnic i consultiu del Go- ment potent, de donar-se a conèixer, de vern per a la millora de la coordinació internacional per a la reclutar i d’entrenar els seus membres. del conjunt de l’administració en temes repressió del finançament relacionats amb el blanqueig de capitals i En ratificar aquest Conveni, Andorra la lluita contra el finançament del terro- del terrorisme, fet a Nova se suma a 160 països membres de les Na- risme. York el 9 de desembre de cions Unides que ja en són part, fa palès el seu compromís en la lluita contra el fi- No obstant això, d’acord amb el Con- 1999 nançament de qualsevol acció terrorista i veni, el Principat d’Andorra formula la Atès que el Consell General en la seva evita la possibilitat d’esdevenir un terri- notificació següent: tori d’empara. sessió del dia 12 de juny del 2008 ha “De conformitat amb l’apartat 3 de l’ar- aprovat la ratificació al següent: El Conveni té per objecte reforçar la ticle 7 del Conveni internacional per a la Conveni internacional per a la repres- cooperació internacional entre els estats repressió del finançament del terrorisme, sió del finançament del terrorisme, fet a mitjançant l’elaboració i adopció de me- el Principat d’Andorra declara que esta- Nova York el 9 de desembre de 1999 sures destinades a prevenir el finança- bleix la seva competència, en virtut de la ment del terrorisme i a reprimir-lo, tot seva legislació interna, pel que fa a les in- Tenint en compte que en els darrers perseguint-ne i castigant-ne els autors. fraccions comeses en les situacions i les anys la comunitat internacional ha pres Es tracta del primer conveni antiterroris- condicions que determina l’apartat 2 de consciència de l’amenaça que representa que es refereix al secret bancari, que l’article 7 del Conveni esmentat.” ta per a la seguretat mundial el fenomen ha de ser aixecat pel que fa a la coopera- El Conveni internacional per a la re- del terrorisme internacional, l’Organitza- ció judicial i a l’extradició dels autors pressió del finançament del terrorisme ció de les Nacions Unides i alguns dels dels actes previstos per aquest Conveni. seus organismes especialitzats han anat defineix a l’article 2 el concepte d’infrac- elaborant un seguit de convenis interna- Igualment, el Conveni preveu una ció com el fet per a qualsevol persona de cionals que tenen com a objectiu la lluita sèrie de mesures per tal d’estendre de la facilitar o reunir fons amb la intenció que contra manifestacions específiques del manera més amplia possible la compe- s’utilitzin o sabent que s’utilitzaran amb terrorisme. tència dels estats part pel que fa a les in- la intenció de cometre un acte que cons- fraccions terroristes que defineix. En titueixi una infracció de conformitat amb Arran dels atemptats terroristes que es aquest sentit, els estats part tenen l’obli- els convenis enumerats a l’annex, dels produïren l’11 de setembre del 2001, el gació d’establir la seva competència pel quals el Principat d’Andorra n’és part. Consell de Seguretat de les Nacions Uni- que fa a les infraccions comeses en el Finalment, a nivell del procediment des va adoptar, el 29 de setembre del seu territori, a bord d’un vaixell que ar- emprat per a la resolució de les contro- 2001, la Resolució 1373 (2001). Aquesta bora el seu pavelló o d’una aeronau ma- vèrsies que podrien sorgir entre estats Resolució insta els estats membres a coo- triculada de conformitat amb la seva part referent a la interpretació o a l’apli- perar entre ells i a adoptar els convenis i legislació i les infraccions comeses per cació d’aquest Conveni, l’article 24 del protocols internacionals relatius al terro- un dels seus nacionals. Endemés, el Conveni preveu la possibilitat de sotme- risme. Conveni ofereix la possibilitat als estats tre la controvèrsia a la jurisdicció de la part d’ampliar la seva competència pel En aquest sentit, les Nacions Unides Cort Internacional de Justícia. van establir una llista en què s’enumera- que fa a infraccions d’altres tipus, com ven 12 convenis internacionals, amplia- per exemple les infraccions que tenen En aquest sentit, el Principat d’Andor- da recentment a 13 amb la inclusió del com a finalitat, o han tingut com a resul- ra, de conformitat amb l’article 24 del Conveni internacional per a la repressió tat, la comissió d’una infracció enumera- Conveni, formula la reserva següent: dels actes de terrorisme nuclear, fet a da en l’article 2 del Conveni en el seu “El Principat d’Andorra no es conside- Nova York el 14 de setembre del 2005, territori o contra un dels seus nacionals, ra obligat per l’apartat 1 de l’article 24 del entre els quals es troba el Conveni inter- o contra una instal·lació pública de l’es- Conveni internacional per a la repressió nacional per a la repressió del finança- tat situada fora del seu territori, in- del finançament del terrorisme. ment del terrorisme, fet a Nova York el 9 cloent-hi el seus locals diplomàtics o de desembre de 1999. consulars. El Govern del Principat d’Andorra declara que per sotmetre qualsevol contro- Lluitar contra el finançament del terro- Per complir amb les disposicions del vèrsia a la Cort Internacional de Justícia, risme, ja sigui que es tracti d’activitats Conveni s’han adoptat les mesures ne- caldrà l’acord en cada cas de les parts im- “legals” (comercials, industrials, o carita- cessàries per a la modificació de la Llei plicades.” tives) o d’activitats “il·legals” (extorsió, qualificada del Codi Penal 9/2005 del 21 2614 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

Tenint en compte les consideracions de desembre de 1994 i el seu annex que ara aquelles que s’enumeren a les lletres exposades i que el 10 de novembre del reprodueix la Declaració sobre les mesu- aafdel’apartat 3 de la Resolució 51/210 2001 es va signar a Nova York el Conveni res per eliminar el terrorisme internacio- del 17 de desembre de 1996; esmentat, s’aprova: nal, en la qual els estats membres de Recordant, a més, la Resolució 53/108 l’Organització de les Nacions Unides rea- La ratificació del Conveni internacio- de l’Assemblea General, del 8 de desem- firmen solemnement que condemnen nal per a la repressió del finançament del bre de 1998, per la qual l’Assemblea ha categòricament, com a criminals i injusti- terrorisme, fet a Nova York el 9 de de- decidit que el Comitè especial creat per ficables, tots els actes, mètodes i pràcti- sembre de 1999. la Resolució 51/210 del 17 de desembre ques terroristes, sigui on sigui i sigui qui de 1996 elaborés un projecte de conveni El Ministeri d’Afers Exteriors donarà a sigui l’autor, principalment aquells actes internacional per a la repressió del finan- conèixer la data de l’entrada en vigor per que comprometen les relacions d’a- çament del terrorisme a fi de completar a Andorra del Conveni. mistat entre els estats i els pobles i ame- els instruments internacionals existents nacen la integritat territorial i la seguretat que fan referència al terrorisme; Casa de la Vall, 12 de juny del 2008 dels estats; Considerant que el finançament del Joan Gabriel i Estany Assenyalant que, en la Declaració so- Síndic General terrorisme és un tema de màxima preo- bre les mesures per eliminar el terro- cupació per a tota la comunitat interna- Nosaltres els coprínceps manifestem risme internacional, l’Assemblea ha cional; el consentiment de l’Estat per obligar a animat també els estats perquè examinin través d’ell, n’ordenem la publicació en urgentment l’abast de les disposicions Assenyalant que el nombre i la grave- el Butlletí Oficial del Principat d’Andor- jurídiques internacionals en vigor relati- tat dels actes de terrorisme internacional ra, i autoritzem que a partir d’aquell mo- ves a la prevenció, la repressió i l’eli- depenen dels recursos financers que els ment es pugui lliurar l’instrument de minació del terrorisme en totes les seves terroristes poden obtenir; ratificació corresponent. formes i manifestacions, amb l’objectiu Assenyalant igualment que els instru- Nicolas Sarkozy Joan Enric Vives Sicília d’assegurar que hi hagi un marc jurídic ments jurídics multilaterals existents no President de la general que cobreixi tots els aspectes de República Francesa Bisbe d’Urgell tracten expressament del finançament Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra la qüestió; del terrorisme; Recordant la lletra f de l’apartat 3 de la Convençuts de la necessitat urgent de Resolució 51/210 de l’Assemblea Gene- reforçar la cooperació internacional en- Conveni ral, del 17 de desembre de 1996, en què tre els estats per elaborar i adoptar mesu- internacional per a la l’Assemblea convida els estats perquè res eficaces destinades a prevenir el prenguin mesures per prevenir i impe- finançament del terrorisme i a reprimir- repressió del finançament dir, pels mitjans interns apropiats, el fi- lo, perseguint-ne i castigant-ne els au- del terrorisme nançament de terroristes o tors; d’organitzacions terroristes, que tingui Preàmbul lloc de manera directa o indirecta, amb Han convingut el que segueix: la mediació d’organitzacions que tenen Article 1 Els estats part d’aquest Conveni; també o pretenen tenir un objectiu cari- A efectes d’aquest Conveni: Tenint en compte els propòsits i els tatiu, cultural o social, o que estan igual- principis de la Carta de les Nacions Uni- ment implicades en activitats il·legals 1. S’entén per “fons” els béns de qual- des relatius al manteniment de la pau i la com ara el tràfic il·lícit d’armes, el tràfic sevol naturalesa, materials o immate- seguretat internacionals, i el desenvolu- d’estupefaents i l’extorsió de fons, fins i rials, mobles o immobles, adquirits per pament de les relacions de bon veïnatge, tot, l’explotació de persones amb la fina- un mitjà qualsevol, i els documents o ins- amistat i cooperació entre els estats; litat de finançar activitats terroristes i, en truments jurídics en qualsevol forma, particular, preveure, si cal, l’adopció d’u- fins i tot en format electrònic o numèric, Profundament preocupats per la in- na normativa per prevenir i impedir els que acrediten un dret de propietat o un tensificació a escala mundial dels actes moviments de fons sospitosos de ser interès sobre aquests béns, incloent-hi, de terrorisme en totes les seves formes i destinats a finalitats terroristes, sense però no exclusivament, els crèdits ban- manifestacions; obstaculitzar en cap cas la llibertat de cir- caris, els xecs de viatge, els xecs banca- Recordant la Declaració del cinquantè culació dels capitals legítims, i intensifi- ris, les ordres de pagament, les accions, aniversari de l’Organització de les Na- car els intercanvis d’informacions sobre els títols, les obligacions, les lletres de cions Unides, que consta a la Resolució els moviments internacionals d’aquests canvi i les targetes de crèdit. fons; 50/6 de l’Assemblea General del 24 d’oc- 2. S’entén per “instal·lació governa- tubre de 1995; Recordant també la Resolució 52/165 mental o pública” qualsevol instal·lació o Recordant també totes les resolucions de l’Assemblea General, del 15 de de- qualsevol mitjà de transport, de caràcter de l’Assemblea General sobre la matèria, sembre de 1997, en la qual l’Assemblea permanent o temporal, que utilitzen o principalment la Resolució 49/60 del 9 convida els estats a considerar, principal- ocupen representants d’un estat, els ment, la implementació de mesures com membres del govern, del parlament o de Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2615

la magistratura, o els agents o el personal 3. Per tal que un acte constitueixi una b) Castigar aquestes infraccions amb d’un estat o de qualsevol altra autoritat o infracció en el sentit de l’apartat 1, no és les sancions apropiades que tinguin entitat pública, o els agents o el personal necessari que els fons hagin estat uti- en compte la seva gravetat. d’una organització intergovernamental, litzats per cometre una infracció enume- en el marc de les seves funcions oficials. rada a les lletres aobdel’apartat 1 Article 5 d’aquest article. 1. Cada estat part, de conformitat amb 3. S’entén per “productes” tots els fons els principis del seu dret intern, pren les obtinguts, directament o indirectament, 4. Comet igualment una infracció mesures necessàries per tal que es conside la comissió d’una infracció tal com es qualsevol persona que intenta cometre deri responsable una persona jurídica si- determina a l’article 2, o obtinguts, direc- una infracció en el sentit de l’apartat 1 tuada en el seu territori o constituïda sota tament o indirectament, gràcies a la co- d’aquest article. la seva legislació, quan una persona res- missió d’una infracció d’aquest tipus. 5. Comet igualment una infracció ponsable de la direcció o el control d’a- questa persona jurídica ha comès, en Article 2 qualsevol persona que: aquesta qualitat, una infracció enumera- 1. Comet una infracció en el sentit d’a- a) Participi com a còmplice en una in- da a l’article 2. Aquesta responsabilitat quest Conveni qualsevol persona que, fracció en el sentit dels apartats1o4 pot ser penal, civil o administrativa. per qualsevol mitjà, directament o indi- d’aquest article. rectament, il·lícitament i deliberada- 2. Aquesta responsabilitat s’exerceix ment, facilita o reuneix fons amb la b) Organitzi la comissió d’una infrac- sense perjudici de la responsabilitat pe- intenció que s’utilitzin o sabent que s’uti- ció en el sentit dels apartats 1o4d’a- nal de les persones físiques que han co- litzaran, totalment o parcialment, amb la quest article o doni l’ordre a d’altres mès les infraccions. intenció de cometre: persones de cometre-la. 3. Cada estat part vetlla en particular a) Un acte que constitueix una infrac- c) Contribueixi a la comissió d’una o perquè les persones jurídiques que es ció de conformitat amb un dels conve- diverses infraccions previstes als apar- considerin responsables en virtut de l’a- nis enumerats a l’annex i segons la tats1o4d’aquest article per part d’un partat 1 siguin objecte de sancions pe- seva definició. grup de persones que actuen de comú nals, civils o administratives eficaces, acord. Aquesta ajuda ha d’ésser deli- proporcionals i dissuasives. Aquestes b) Qualsevol altre acte destinat a oca- berada i ha de: sancions poden ser principalment d’or- sionar la mort o danys corporals greus i) Estar destinada a facilitar l’activitat dre pecuniari. a qualsevol persona civil, o a qualse- criminal del grup o servir-ne els ob- vol altra persona que no participa di- jectius, quan aquesta activitat o Article 6 rectament en les hostilitats en una aquest objectiu suposen que es co- Cada estat part adopta les mesures que situació de conflicte armat, quan, per meti una infracció en el sentit de l’a- puguin ser necessàries, fins i tot, si es- la seva naturalesa o el seu context, partat 1 d’aquest article. cau, d’ordre legislatiu, per garantir que aquest acte va destinat a intimidar una els actes criminals que siguin competèn- població o a obligar un govern o una ii) Ser aportada sabent que el grup té la intenció de cometre una infracció cia d’aquest Conveni no puguin justifi- organització internacional que acom- car-se en cap circumstància amb pleixi o s’abstingui d’acomplir un acte en el sentit de l’apartat 1 d’aquest article. consideracions de naturalesa política, fi- qualsevol. losòfica, ideològica, racial, ètnica, reli- 2. a) En dipositar el seu instrument de Article 3 giosa o amb d’altres motius anàlegs. ratificació, acceptació, aprovació o Aquest Conveni no s’aplica quan la in- Article 7 adhesió, un estat part que no sigui part fracció es comet a l’interior d’un sol es- 1. Cada estat part adopta les mesures d’un conveni enumerat a l’annex a tat, el presumpte autor és un nacional que puguin ser necessàries per establir la què fa referència la lletra a de l’apartat d’aquest estat i es troba en el territori d’a- seva competència pel que fa a les infrac- 1 d’aquest article, pot declarar que, quest estat, i cap altre estat no té cap mo- cions previstes a l’article 2 quan: quan se li apliqui aquest conveni, es tiu, en virtut de l’apartat 1 o de l’apartat 2 considerarà que el conveni esmentat de l’article 7, d’establir la seva competèn- a) La infracció ha estat comesa en el no consta en aquest annex. Aquesta cia, amb el benentès que les disposi- seu territori. declaració deixa de tenir efecte amb cions dels articles 12 al 17, segons b) La infracció ha estat comesa a bord l’entrada en vigor del conveni per a escaigui, s’apliquen en aquest cas. d’un vaixell que arbora el seu pavelló l’estat part, que ho ha de notificar al di- o d’una aeronau matriculada de con- positari. Article 4 Cada estat part pren les mesures que formitat amb la seva legislació en el b) Quan un estat part deixa de ser part puguin ser necessàries per: moment dels fets. en un conveni enumerat a l’annex, pot c) La infracció ha estat comesa per un efectuar la declaració prevista en a) Qualificar com a infraccions penals dels seus nacionals. aquest article, en relació amb el con- segons el seu dret intern les infrac- veni esmentat. cions previstes a l’article 2. 2616 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

2. Cada estat part pot establir igual- cions per iniciar l’acció legal i les apropiades en virtut de la seva legislació ment la seva competència sobre aquest modalitats de cooperació judicial. interna per assegurar la presència d’a- tipus d’infraccions quan: questa persona amb l’objectiu d’exercir 6. Sense perjudici de les normes del l’acció penal o d’extradir-la. a) La infracció tenia com a finalitat, o dret internacional general, aquest Con- ha tingut com a resultat, la comissió veni no exclou l’exercici de cap compe- 3. Qualsevol persona envers la qual es d’una infracció enumerada a les lletres tència penal establerta per un estat part prenen les mesures establertes a l’apartat aobdel’apartat 1 de l’article 2 en el de conformitat amb el seu dret intern. 2 d’aquest article té el dret de: seu territori o contra un dels seus na- a) Comunicar-se sense retard amb el cionals. Article 8 1. Cada estat part adopta, de conformi- representant qualificat més pròxim de b) La infracció tenia com a finalitat, o tat amb els principis del seu dret intern, l’estat del qual té la nacionalitat o que ha tingut com a resultat, la comissió les mesures necessàries per identificar, estigui habilitat altrament per protegir d’una infracció enumerada a les lletres detectar, congelar o embargar qualsevol els seus drets o, si es tracta d’una per- aobdel’apartat 1 de l’article 2 contra fons que s’utilitzi, o es destini a ser uti- sona apàtrida, de l’estat en el territori una instal·lació pública de l’estat es- litzat, per cometre les infraccions previs- del qual resideixi habitualment. mentat situada fora del seu territori, in- tes a l’article 2, com també el producte b) Rebre la visita d’un representant cloent-hi els seus locals diplomàtics o d’aquestes infraccions, amb la finalitat d’aquest estat. consulars. d’una confiscació eventual. c) Ser informada dels drets conferits c) La infracció tenia com a finalitat, o 2. Cada estat part adopta, de conformi- per les lletresaibd’aquest apartat. ha tingut com a resultat, la comissió tat amb els principis del seu dret intern, d’una infracció enumerada a les lletres les mesures necessàries per confiscar els 4. Els drets enunciats a l’apartat 3 d’a- aobdel’apartat 1 de l’article 2 desti- fons utilitzats, o destinats a ésser uti- quest article s’exerceixen en el marc de nat a obligar-lo a acomplir un acte litzats, per cometre les infraccions pre- les lleis i els reglaments de l’estat en el qualsevol o a abstenir-se’n. vistes a l’article 2, com també el producte territori del qual es troba l’autor o el presumpte autor de la infracció, tot i que d) La infracció ha estat comesa per un d’aquestes infraccions. s’entén que aquestes lleis i aquests regla- apàtrida que resideix habitualment en 3. Cada estat part interessat pot consi- ments han de permetre poder realitzar el seu territori. derar la conclusió d’acords que prevegi plenament els objectius per als quals s’a- e) La infracció ha estat comesa a bord compartir amb d’altres estats part, sis- torguen els drets enunciats a l’apartat 3 d’una aeronau explotada pel govern temàticament o cas per cas, els fons que d’aquest article. de l’estat esmentat. provinguin de les confiscacions a què fa referència aquest article. 5. Les disposicions dels apartats 3 i 4 3. En el moment de ratificar, acceptar o d’aquest article són sense perjudici del aprovar aquest Conveni o en el moment 4. Cada estat part considera la creació dret de qualsevol estat part que hagi es- d’adherir-s’hi, cada estat part informa el de mecanismes amb l’objectiu de desti- tablert la seva competència de conformi- secretari general de l’Organització de les nar aquelles sumes que provinguin de tat amb la lletra b de l’apartat 1 o amb la Nacions Unides de la competència que les confiscacions a què fa referència lletra b de l’apartat 2 de l’article 7 de con- ha establert de conformitat amb l’apartat aquest article a indemnitzar les víctimes vidar el Comitè Internacional de la Creu 2. En cas de modificació, l’estat part conde les infraccions previstes a les lletres a Roja a comunicar-se amb el presumpte cernit n’informa immediatament al se- o b de l’apartat 1 de l’article2olaseva autor de la infracció i a visitar-lo. cretari general. família. 6. Quan un estat part deté una persona 4. Cada estat part adopta igualment les 5. L’aplicació de les disposicions d’a- de conformitat amb les disposicions d’a- mesures que puguin ser necessàries per quest article s’efectua sense perjudici quest article, avisa immediatament d’a- establir la seva competència pel que fa a dels drets de tercers de bona fe. questa detenció, i també de les les infraccions previstes a l’article 2 en circumstàncies que la justifiquen, direc- Article 9 els casos en què el presumpte autor de la tament o a través del secretari general de 1. Quan se l’informi que l’autor o el infracció es trobi en el seu territori i no l’Organització de les Nacions Unides, els presumpte autor d’una infracció enume- l’extradeixi cap a un qualsevol dels estats estats part que hagin establert la seva rada a l’article 2 pot trobar-se en el seu part que hagin establert la seva compe- competència de conformitat amb els territori, l’estat part concernit pren les tència segons l’apartat1ol’apartat 2. apartats1o2del’article 7 i, si ho consi- mesures que puguin ser necessàries de dera oportú, qualsevol altre estat part 5. Quan més d’un estat part es declara conformitat amb la seva legislació inter- que hi estigui interessat. L’estat que pro- competent en relació amb una infracció na per investigar els fets que se li han fet cedeix a dur a terme la investigació esta- enumerada a l’article 2, els estats part in- saber. blerta a l’apartat 1 d’aquest article en teressats s’esforcen per coordinar les se- 2. Si considera que les circumstàncies comunica ràpidament les conclusions ves actuacions com convingui, ho justifiquen, l’estat part en el territori als estats part esmentats i els indica si té particularment pel que fa a les condi- del qual es troba l’autor o el presumpte la intenció d’exercir la seva competèn- autor de la infracció pren les mesures cia. Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2617

Article 10 reconeixen les infraccions previstes a Article 13 1. En els casos en què siguin d’aplica- l’article 2 com a cas d’extradició entre Cap de les infraccions previstes a l’arti- ció les disposicions de l’article 7, l’estat ells en les condicions establertes per la cle 2 no pot considerar-se, a efectes de part en el territori del qual es troba el legislació de l’estat requerit. l’extradició o de la cooperació judicial, presumpte autor de la infracció està obli- com una infracció fiscal. En conseqüèn- 4. Les infraccions previstes a l’article 2 gat, si no l’extradeix, a sotmetre l’afer, cia, els estats part no poden invocar úni- es consideren, si escau, als efectes d’ex- sense retard excessiu i sense cap ex- cament el caràcter fiscal de la infracció tradició entre estats part, que han estat cepció, independentment que s’hagi co- per rebutjar una demanda de cooperació comeses tant en el lloc on s’han perpe- mès o no la infracció en el seu territori, a judicial o d’extradició. trat com en el territori dels estats que han les seves autoritats competents perquè establert la seva competència de confor- xerceixin l’acció penal seguint un pro - Article 14 mitat amb els apartats 1i2del’article 7. cediment conforme a la legislació d’a- Per a les necessitats de l’extradició o quest estat. Aquestes autoritats prenen la 5. Les disposicions de tots els convenis de la cooperació judicial entre estats seva decisió en les mateixes condicions o acords d’extradició signats entre estats part, cap de les infraccions previstes a que per a qualsevol altra infracció de part relatives a les infraccions previstes a l’article 2 no es considera com una in- caràcter greu segons les lleis d’aquest es- l’article 2, es consideren modificades en- fracció política, una infracció connexa a tat. tre els estats part en el cas que siguin in- una infracció política o una infracció ins- compatibles amb aquest Conveni. pirada per mòbils polítics. En con- 2. Cada cop que, en virtut de la seva le- seqüència, una demanda d’extradició o gislació interna, un estat part només esti- Article 12 de cooperació judicial fonamentada en gui autoritzat a extradir o a traslladar un 1. Els estats part es concedeixen la una infracció d’aquest tipus no pot re- dels seus nacionals amb la condició que cooperació judicial més àmplia possible butjar-se per l’única raó que concerneix li retornin l’interessat per complir la per a qualsevol investigació o procedi- una infracció política, una infracció con- pena que li hagi estat imposada en aca- ment penal o procediment d’extradició nexa a una infracció política o una in- bar-se el procés o el procediment pels relatiu a les infraccions previstes a l’arti- fracció inspirada per mòbils polítics. quals s’havia demanat l’extradició o el cle 2, fins i tot per obtenir elements de trasllat, i que aquest estat i l’estat que prova en el seu poder que siguin neces- Article 15 sol·licita l’extradició accepten aquesta saris a efectes del procediment. Cap disposició d’aquest Conveni no fórmula i les altres condicions que pu- ha d’interpretar-se que implica una obliguin considerar adients, l’extradició o el 2. Els estats part no poden invocar el gació d’extradició o de cooperació judi- trasllat condicional serà suficient per dis- secret bancari per denegar una demanda cial si l’estat part requerit té raons pensar l’estat part requerit de l’obligació de cooperació judicial. serioses per creure que la demanda d’ex- establerta a l’apartat 1 d’aquest article. 3. La part requeridora no comunica ni tradició per les infraccions previstes a utilitza les informacions o els elements l’article 2 o la demanda de cooperació re- Article 11 de prova facilitats per la part requerida ferent a aquestes infraccions s’ha presen- 1. Les infraccions previstes a l’article 2 per a altres investigacions, accions pe- tat amb la finalitat de perseguir o castigar són considerades de ple dret com a cas nals o procediments judicials que no si- una persona per consideracions de raça, d’extradició en qualsevol conveni d’ex- guin aquells a què fa referència la religió, nacionalitat, origen ètnic o opi- tradició signat entre estats part abans de demanda sense el consentiment previ de nions polítiques, o que el fet de donar l’entrada en vigor d’aquest Conveni. Els la part requerida. curs a aquesta demanda perjudicaria la estats part es comprometen a considerar situació d’aquesta persona per qualsevol 4. Cada estat part pot preveure l’establi- aquestes infraccions com a cas d’extradi- d’aquestes raons. ció en tot conveni d’extradició que pu- ment de mecanismes a fi de compartir guin signar posteriorment entre ells. amb d’altres estats part les informacions o Article 16 els elements de prova necessaris per esta- 1. Qualsevol persona detinguda o que 2. Quan un estat part que subordina blir les responsabilitats penals, civils o ad- compleixi una pena en el territori d’un l’extradició a l’existència d’un conveni es ministratives, com estableix l’article 5. estat part de qui es requereix la presèn- troba davant una demanda d’extradició cia en un altre estat part per tal d’identifi- presentada per un altre estat part amb el 5. Els estats part compleixen amb les car o declarar o aportar la seva ajuda per qual no està vinculat per un conveni obligacions que els incumbeixen en vir- establir els fets en el marc de la investiga- d’extradició, l’estat part requerit té la fa- tut dels apartats 1 i 2, de conformitat amb ció o de procediments relatius a les in- cultat de considerar que aquest conveni qualsevol conveni o acord de coopera- fraccions previstes a l’article 2 pot ser constitueix la base jurídica de l’extradi- ció judicial o d’intercanvi d’informació objecte de trasllat si es compleixen les ció pel que fa a les infraccions previstes a que pugui existir entre ells. En absència condicions següents: l’article 2. L’extradició està sotmesa a les d’un conveni o d’un acord d’aquest ti- altres condicions establertes per la legis- pus, els estats part s’atorguen aquesta a) L’esmentada persona hi consent lació de l’estat requerit. cooperació de conformitat amb la seva lliurement i amb ple coneixement de legislació interna. causa. 3. Els estats part que no subordinen l’extradició a l’existència d’un conveni, 2618 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

b) Les autoritats competents d’ambdós Article 18 importants, i tots els tipus no habi- estats concernits hi consenten, sota re- 1. Els estats part col·laboren en la pre- tuals de transaccions, quan aquestes serva de les condicions que puguin venció de les infraccions previstes a l’ar- operacions no tinguin un motiu considerar apropiades. ticle 2 prenent totes les mesures econòmic o lícit aparent, sense témer possibles, principalment adaptant si es- que es comprometi la seva responsa- 2. Als efectes d’aquest article: cau la seva legislació interna, a fi de pre- bilitat penal o civil per violació de les a) L’estat cap al qual s’efectua el venir i d’oposar-se a que es preparin en normes de confidencialitat, si infor- trasllat té el poder i l’obligació de man- els seus territoris respectius infraccions men de bona fe de les seves sospites. tenir l’interessat detingut, llevat que que s’hagin de cometre a l’interior o a iv) Exigir a les entitats financeres que l’estat des del qual s’ha traslladat la l’exterior d’aquests, principalment: conservin, durant almenys cinc anys, persona ho demani o ho autoritzi al- a) Mesures que prohibeixin en el seu tots els comprovants necessaris rela- trament. territori les activitats il·legals de perso- tius a les operacions tant internes b) L’estat cap al qual s’efectua el nes i organitzacions que, amb co- com internacionals. trasllat ha de complir sense demora neixement de causa, animin, 2. Els estats part cooperen igualment l’obligació de retornar l’interessat a la fomentin, organitzin o cometin les in- per prevenir les infraccions previstes a custòdia de l’estat des del qual s’ha fraccions previstes a l’article 2. l’article 2 preveient: efectuat el trasllat, de conformitat amb b) Mesures que obliguin les entitats fi- el que s’hagi acordat prèviament o que a) Mesures per supervisar tots els orga- nanceres i a altres professions que in- les autoritats competents d’ambdós es- nismes de transferència monetària, intervenen en operacions financeres a tats hagin decidit altrament. cloent-hi, per exemple, el requisit utilitzar els mitjans disponibles més d’autorització per aquests organismes. c) L’estat cap al qual s’efectua el trasllat eficaços per identificar els seus clients no pot exigir de l’estat des del qual habituals o ocasionals, com també els b) Mesures realistes que permetin de- s’ha efectuat el trasllat que iniciï un clients en interès dels quals s’obre un tectar o vigilar el transport físic procediment d’extradició referent a compte, a prestar una atenció particu- transfronterer d’efectiu i d’efectes al l’interessat. lar a les operacions que no són habi- portador negociables sota reserva que estiguin subjectes a garanties estrictes d) El període que l’interessat hagi pas- tuals o que són sospitoses i de destinades a assegurar que la informa- sat detingut a l’estat cap al qual ha es- comunicar les operacions que pre- ció s’utilitza en el moment oportú i tat traslladat es té en compte a efectes sumptament resulten d’activitats delic- sense que obstaculitzin en cap cas la de descomptar-lo de la pena que ha de tives. A aquest efecte, els estats part llibertat de circulació dels capitals. complir en l’estat des del qual ha estat han de preveure: traslladat. i) Adoptar normatives que prohi- 3. Els estats part cooperen a més per beixin l’obertura de comptes al titu- prevenir les infraccions previstes a l’arti- 3. Llevat que l’estat part des del qual lar o el beneficiari dels quals no cle 2 amb l’intercanvi d’informacions s’ha de traslladar una persona en virtut s’identifiqui o no sigui identificable i exactes i verificades de conformitat amb d’aquest article no doni el seu acord, no mesures per garantir que aquestes les disposicions de la seva legislació in- es podrà perseguir, detenir o sotmetre la entitats verifiquin la identitat dels ve- terna i la coordinació de mesures admi- persona esmentada, independentment ritables autors d’aquestes opera- nistratives i altres que es prenguin, si de la seva nacionalitat, a d’altres restriccions. escau, a fi de prevenir que es cometin les cions a la seva llibertat de moviment en infraccions previstes a l’article 2 i, princi- el territori de l’estat al qual ha estat ii) Pel que fa a la identificació de les palment: traslladada a causa d’actes o de condem- persones jurídiques, exigir que les nes anteriors al moment de la sortida del entitats financeres prenguin, si cal, a) Establint i mantenint canals de co- territori de l’estat des del qual ha estat mesures per verificar l’existència i municació entre els seus organismes i traslladada. l’estructura jurídiques del client ob- serveis competents a fi de facilitar l’in- tenint d’un registre públic o del tercanvi segur i ràpid d’informacions Article 17 client, o d’ambdós, una prova de la sobre tots els aspectes de les infrac- A qualsevol persona que es trobi de- constitució de la societat que inclo- cions previstes a l’article 2. tinguda o contra la qual s’hagi pres qual- gui principalment informacions rela- sevol altra mesura o se li hagi iniciat un tives al nom del client, la seva forma b) Cooperant entre ells per dur a terme procediment en virtut d’aquest Conveni jurídica, l’adreça, els directius i les les investigacions relatives a les infrac- se li ha de garantir un tractament just i, disposicions que regulen el poder de cions previstes a l’article 2 que fan re- especialment, ha de gaudir de tot els comprometre la persona jurídica. ferència a: drets i garanties establerts per la legisla- i) La identitat, les dades i les activitats iii) Adoptar normatives que imposin de les persones de qui és raonable ció de l’estat en el territori del qual es tro- a les entitats financeres l’obligació de ba i de les disposicions aplicables del sospitar que han participat en la co- comunicar amb promptitud a les au- missió d’aquestes infraccions. dret internacional, incloent-hi les relati- toritats competents totes les opera- ves als drets humans. cions complexes, no habituals, Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2619

ii) Els moviments de fons en relació ca per escrit al dipositari, el qual avisa tots ner del 2000 al 31 de desembre del 2001, amb la comissió d’aquestes infraccions. els estats part de les propostes que reu- a la seu de l’Organització de les Nacions neixen les condicions enunciades a l’apar- Unides, a Nova York. 4. Els estats part poden intercanviar in- tat 1 i sol·licita la seva opinió respecte de formacions a través de l’Organització In- 2. Aquest Conveni se sotmet a la ratifi- l’adopció de l’esmena proposada. ternacional de Policia Criminal cació, l’acceptació o l’aprovació. Els ins- (Interpol). 3. L’esmena proposada es considera truments de ratificació, acceptació o adoptada llevat que almenys un terç dels aprovació es dipositen prop del secretari Article 19 estats part no hi facin cap objecció per general de l’Organització de les Nacions L’estat part on s’ha iniciat una acció escrit dins el termini dels 180 dies Unides. penal contra el presumpte autor de la in- següents a la seva comunicació. fracció en comunica el resultat definitiu, 3. Aquest Conveni està obert a l’adhe- en les condicions establertes per la seva 4. Un cop s’hagi adoptat, l’esmena en- sió de qualsevol estat. Els instruments legislació interna o pels procediments tra en vigor per a tots els estats part que d’adhesió es dipositen prop del secretari aplicables, al secretari general de l’Orga- hagin dipositat un instrument de ratifica- general de l’Organització de les Nacions nització de les Nacions Unides, el qual ció, acceptació o aprovació 30 dies des- Unides. n’informa els altres estats part. prés del dipòsit del vint-i-dosè d’aquests instruments. Per a cadascun dels estats Article 26 Article 20 part que ratifiquin, acceptin o aprovin 1. Aquest Conveni entrarà en vigor el Els estats part compleixen les obliga- l’esmena després que es dipositi el vint- trentè dia següent a la data en què es dicions que resulten d’aquest Conveni res- i-dosè instrument, l’esmena entra en vi- positi prop del secretari general de l’Or- pectant els principis de la igualtat gor el trentè dia següent al dipòsit per ganització de les Nacions Unides el sobirana i de la integritat territorial dels l’esmentat estat part del seu instrument vint-i-dosè instrument de ratificació, ac- estats, i també el de la no-ingerència en de ratificació, acceptació o aprovació. ceptació, aprovació o adhesió. els afers interns dels altres estats. 2. Per a cadascun dels estats que ratifi- Article 24 quin, acceptin o aprovin el Conveni o Article 21 1. Qualsevol controvèrsia entre els es- s’hi adhereixin després que es dipositi el Cap disposició d’aquest Conveni no té tats part referent a la interpretació o a vint-i-dosè instrument de ratificació, ac- incidència en els altres drets, obligacions i l’aplicació d’aquest Conveni que no es ceptació, aprovació o adhesió, el Conve- responsabilitats dels estats i dels particu- pugui resoldre per la via de la negocia- ni entrarà en vigor el trentè dia després lars en virtut del dret internacional, parti- ció en un termini raonable se sotmet a que aquest estat dipositi el seu instru- cularment els objectius de la Carta de les l’arbitratge, a la demanda d’un d’aquests ment de ratificació, acceptació, aprova- Nacions Unides, el dret internacional hu- estats. Si, dins els sis mesos següents a la ció o adhesió. manitari i els altres convenis pertinents. data de la demanda d’arbitratge, les parts no aconsegueixen posar-se d’acord so- Article 27 Article 22 bre l’organització de l’arbitratge, qualse- 1. Qualsevol estat part pot denunciar Cap disposició d’aquest Conveni no vol de les parts pot sotmetre la aquest Conveni notificant-ho per escrit al habilita un estat part a exercir en el terri- controvèrsia a la Cort Internacional de secretari general de l’Organització de les tori d’un altre estat part una competència Justícia, dipositant una demanda de con- Nacions Unides. o unes funcions que estiguin reservades formitat amb l’Estatut de la Cort. exclusivament a les autoritats d’aquest 2. La denúncia tindrà efecte un any altre estat part pel seu dret intern. 2. Qualsevol estat pot declarar, en el després de la data en què el secretari ge- moment en que signa, ratifica, accepta o neral de l’Organització de les Nacions Article 23 aprova aquest Conveni o s’hi adhereix, Unides n’hagi rebut la notificació. 1. L’annex pot modificar-se afegint-hi que no es considera vinculat per les dis- els convenis pertinents que reuneixin les posicions de l’apartat 1 d’aquest article. Article 28 condicions següents: Els altres estats part no estan vinculats L’original d’aquest Conveni, del qual per les disposicions esmentades res- els textos en anglès, àrab, xinès, espa- a) Estar oberts a la participació de tots pecte de qualsevol estat part que hagi nyol, francès i rus són igualment fe- els estats. formulat una reserva d’aquest tipus. faents, es diposita prop del secretari b) Haver entrat en vigor. general de l’Organització de les Nacions 3. Qualsevol estat que hagi formulat Unides, que en tramet una còpia certifi- c) Haver estat objecte de la ratificació, una reserva de conformitat amb les dis- cada conforme a tots els estats. l’acceptació, l’aprovació o l’adhesió posicions de l’apartat 2 d’aquest article d’almenys 22 estats part d’aquest Con- pot retirar-la en qualsevol moment noti- EN TESTIMONI DE LA QUAL COSA, els veni. ficant-ho al secretari general de l’Orga- sotasignats, degudament autoritzats a aquest efecte pels seus governs respec- 2. Després de l’entrada en vigor d’a- nització de les Nacions Unides. tius, signen aquest Conveni, que ha estat quest Conveni, qualsevol estat part pot Article 25 obert a la signatura a Nova York, el 10 de proposar una esmena d’aquest tipus. 1. Aquest Conveni està obert a la gener del 2000. Qualsevol proposta d’esmena es comuni- signatura de tots els estats, del 10 de ge- 2620 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

Annex 1. Conveni per a la repressió de l’apo- derament il·lícit d’aeronaus (l’Haia, 16 de desembre de 1970). 2. Conveni per a la repressió d’actes il·lícits contra la seguretat de l’aviació civil (Montreal, 23 de setembre de 1971). 3. Conveni sobre la prevenció i el càs- tig de delictes contra persones objecte de protecció internacional, inclosos els agents diplomàtics, adoptat per l’Assem- blea General de les Nacions Unides el 14 de desembre de 1973. 4. Conveni internacional contra la presa d’ostatges, adoptat per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 17 de desembre de 1979. 5. Conveni sobre la protecció física de les matèries nuclears (Viena, 26 d’octubre de 1979). 6. Protocol per a la repressió d’actes il·lícits de violència en els aeroports que presten servei a l’aviació civil internacional, complementari del Conveni per a la repressió d’actes il·lícits contra la seguretat de l’aviació civil (Montreal, 24 de febrer de 1988). 7. Conveni per a la repressió d’actes il·lícits contra la seguretat de la navega- ció marítima (Roma, 10 de març de 1988). 8. Protocol per a la repressió d’actes il·lícits contra la seguretat de les plataformes fixes situades a la plataforma continental (Roma, 10 de març de 1988). 9. Conveni internacional per a la re- pressió dels atemptats terroristes amb explosius, adoptat per l’Assemblea Ge- neral de les Nacions Unides el 15 de desembre de 1997. Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2621

Situació del Conveni internacional per a la repressió del finançament del terrorisme, fet a Nova York el 9 de desembre de 1999 Entrada en vigor: 10 d’abril del 2002, de conformitat amb l’article 26. Situació el 7 de febrer del 2008: signa- taris: 132, parts: 160

Participants Signatura Ratificació, adhesió (a), successió (d) Afganistan 24 de setembre del 2003 a Albània 18 de desembre del 2001 10 d’abril del 2002 Algèria 18 de gener del 2000 8 de novembre del 2001 Alemanya 20 de juliol del 2000 17 de juny del 2004 Andorra 11 de novembre del 2001 Antiga República Iugoslava de Macedònia 31 de gener del 2000 30 d’agost del 2004 Antigua i Barbuda 11 de març del 2002 a Aràbia Saudita 29 de novembre del 2001 23 d’agost del 2007 Argentina 28 de març del 2001 22 d’agost del 2005 Armènia 15 de novembre del 2001 16 de març del 2004 Austràlia 15 d’octubre del 2001 26 de setembre del 2002 Àustria 24 de setembre del 2001 15 d’abril del 2002 Azerbaitjan 4 d’octubre del 2001 26 d’octubre del 2001 Bahames 2 d’octubre del 2001 1 de novembre del 2005 Bahrain 14 de novembre del 2001 21 de setembre del 2004 Bangladesh 26 d’agost del 2005 a Barbados 13 de novembre del 2001 18 de setembre del 2002 Bèlgica 27 de setembre del 2001 17 de maig del 2004 Belize 14 de novembre del 2001 1 de desembre del 2003 Benín 16 de novembre del 2001 30 d’agost del 2004 Bhutan 14 de novembre del 2001 22 de març del 2004 Bielorússia 12 de novembre del 2001 6 d’octubre del 2004 Bolívia 10 de novembre del 2001 7 de gener del 2002 Bòsnia i Hercegovina 11 de novembre del 2001 10 de juny del 2003 Botswana 8 de setembre del 2000 8 de setembre del 2000 Brasil 10 de novembre del 2001 16 de setembre del 2005 Brunei 4 de desembre del 2002 a Bulgària 19 de març del 2001 15 d’abril del 2002 Burkina Faso 1 d’octubre del 2003 a Burundi 13 de novembre del 2001 Cambotja 11 de novembre del 2001 12 de desembre del 2005 Camerun 6 de febrer del 2006 a Canadà 10 de febrer del 2000 19 de febrer del 2002 Cap Verd 13 de novembre del 2001 10 de maig del 2002 Colòmbia 30 d’octubre del 2001 14 de setembre del 2004 Comores 14 de gener del 2000 25 de setembre del 2003 Congo 14 de novembre del 2001 24 d’abril del 2007 Costa d’Ivori 13 de març del 2002 a Costa Rica 14 de juny del 2000 24 de gener del 2003 Croàcia 11 de novembre del 2001 1 de desembre del 2003 Cuba 19 d’octubre del 2001 15 de novembre del 2001 Dinamarca 25 de setembre del 2001 27 d’agost del 2002 Djibuti 15 de novembre del 2001 13 de març del 2006 Dominica 24 de setembre del 2004 a Egipte 6 de setembre del 2000 1 de març del 2005 El Salvador 15 de maig del 2003 a Emirats Àrabs Units 23 de setembre del 2005 a Equador 6 de setembre del 2000 9 de desembre del 2003 Eslovàquia 26 de gener del 2001 13 de setembre del 2002 Eslovènia 10 de novembre del 2001 23 de setembre del 2004 Espanya 8 de gener del 2001 9 d’abril del 2002 Estats Units d’Amèrica 10 de gener del 2000 26 de juny del 2002 2622 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

Estònia 6 de setembre del 2000 22 de maig del 2002 Filipines 16 de novembre del 2001 7 de gener del 2004 Finlàndia 10 de gener del 2000 28 de juny del 2002 A França 10 de gener del 2000 7 de gener del 2002 Gabon 8 de setembre del 2000 10 de març del 2005 Geòrgia 23 de juny del 2000 27 de setembre del 2002 Ghana 12 de novembre del 2001 6 de setembre del 2002 Grècia 8 de març del 2000 16 d’abril del 2004 Grenada 13 de desembre del 2001 a Guatemala 23 d’octubre del 2001 12 de febrer del 2002 Guinea 16 de novembre del 2001 14 de juliol del 2003 Guinea Bissau 14 de novembre del 2001 Guinea Equatorial 7 de febrer del 2003 a Guiana 12 de setembre del 2007 a Hondures 11 de novembre del 2001 25 de març del 2003 Hongria 30 de novembre del 2001 14 d’octubre del 2002 Illes Cook 24 de desembre del 2001 4 de març del 2004 Illes Marshall 27 de gener del 2003 a Índia 8 de setembre del 2000 22 d’abril del 2003 Indonèsia 24 de setembre del 2001 29 de juny del 2006 Irlanda 15 d’octubre del 2001 30 de juny del 2005 Islàndia 1 d’octubre del 2001 15 d’abril del 2002 Israel 11 de juliol del 2000 10 de febrer del 2003 Itàlia 13 de gener del 2000 27 de març del 2003 Jamaica 10 de novembre del 2001 16 de setembre del 2005 Japó 30 d’octubre del 2001 11 de juny del 2002 A Jordània 24 de setembre del 2001 28 d’agost del 2003 Kazakhstan 24 de febrer del 2003 a Kenya 4 de desembre del 2001 27 de juny del 2003 Kirguizistan 2 d’octubre del 2003 a Kiribati 15 de setembre del 2005 a Lesotho 6 de setembre del 2000 12 de novembre del 2001 Letònia 18 de desembre del 2001 14 de novembre del 2002 Libèria 5 de març del 2003 a Líbia 13 de novembre del 2001 9 de juliol del 2002 Liechtenstein 2 d’octubre del 2001 9 de juliol del 2003 Lituània 20 de febrer del 2003 a Luxemburg 20 de setembre del 2001 5 de novembre del 2003 Madagascar 1 d’octubre del 2001 24 de setembre del 2003 Malàisia 29 de maig 2007 a Malawi 11 d’agost del 2003 a Maldives 20 d’abril del 2004 a Mali 11 de novembre del 2001 28 de març del 2002 Malta 10 de gener del 2000 11 de novembre del 2001 Marroc 12 d’octubre del 2001 19 de setembre del 2002 Maurici 11 de novembre del 2001 14 de desembre del 2004 Mauritània 30 d’abril del 2003 a Mèxic 7 de setembre del 2000 20 de gener del 2003 Micronèsia 12 de novembre del 2001 23 de setembre del 2002 Moçambic 11 de novembre del 2001 14 de gener del 2003 Moldàvia 16 de novembre del 2001 10 d’octubre del 2002 Mònaco 10 de novembre del 2001 10 de novembre del 2001 Mongòlia 12 de novembre del 2001 25 de febrer del 2004 Montenegro 23 d’octubre del 2006 d Myanmar 12 de novembre del 2001 16 d’agost del 2006 Namíbia 10 de novembre del 2001 Nauru 12 de novembre del 2001 24 de maig del 2005 Nicaragua 17 d’octubre del 2001 14 de novembre del 2002 Níger 30 de setembre del 2004 a Nigèria 1 de juny del 2000 16 de juny del 2003 Noruega 1 d’octubre del 2001 15 de juliol del 2002 Nova Zelanda! 7 de setembre del 2000 4 de novembre del 2002 Països Baixos" 10 de gener del 2000 7 de febrer del 2002 A Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2623

Palau 14 de novembre del 2001 a Panamà 12 de novembre del 2001 3 de juliol del 2002 Papua Nova Guinea 30 de setembre del 2003 a Paraguai 12 d’octubre del 2001 30 de novembre del 2004 Perú 14 de setembre del 2000 10 de novembre del 2001 Polònia 4 d’octubre del 2001 26 de setembre del 2003 Portugal 16 de febrer del 2000 18 d’octubre del 2002 Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord 10 de gener del 2000 7 de març del 2001 República Centrafricana 19 de desembre del 2001 República de Corea 9 d’octubre del 2001 17 de febrer del 2004 República Democràtica del Congo 11 de novembre del 2001 28 d’octubre del 2005 República Dominicana 15 de novembre del 2001 República Popular Democràtica de Corea 12 de novembre del 2001 República Txeca 6 de setembre del 2000 27 de desembre del 2005 Romania 26 de setembre del 2000 9 de gener del 2003 Rússia 3 d’abril del 2000 27 de novembre del 2002 Rwanda 4 de desembre del 2001 13 de maig del 2002 Saint Kitts i Nevis 12 de novembre del 2001 16 de novembre del 2001 Saint Vincent i les Grenadines 3 de desembre del 2001 28 de març del 2002 Samoa 13 de novembre del 2001 27 de setembre del 2002 San Marino 26 de setembre del 2000 12 de març del 2002 Sao Tomé i Príncipe 12 d’abril del 2006 a Senegal 24 de setembre del 2004 a Sèrbia 12 de novembre del 2001 10 d’octubre del 2002 Seychelles 15 de novembre del 2001 30 de març del 2004 Sierra Leone 27 de novembre del 2001 26 de setembre del 2003 Singapur 18 de desembre del 2001 30 de desembre del 2002 Síria 24 d’abril del 2005 a Somàlia 19 de desembre del 2001 Sri Lanka 10 de gener del 2000 8 de setembre del 2000 Sud-àfrica 10 de novembre del 2001 1 de maig del 2003 Sudan 29 de febrer del 2000 5 de maig del 2003 Suècia 15 d’octubre del 2001 6 de juny del 2002 Suïssa 13 de juny del 2001 23 de setembre del 2003 Swazilàndia 4 d’abril del 2003 a Tadjikistan 6 de novembre del 2001 16 de juliol del 2004 Tailàndia 18 de desembre del 2001 29 de setembre del 2004 Tanzània 22 de gener del 2003 a Togo 15 de novembre del 2001 10 de març del 2003 Tonga 9 de desembre del 2002 a Tunísia 2 de novembre del 2001 10 de juny del 2003 Turkmenistan 7 de gener del 2005 a Turquia 27 de setembre del 2001 28 de juny del 2002 Ucraïna 8 de juny del 2000 6 de desembre del 2002 Uganda 13 de novembre del 2001 5 de novembre del 2003 Uruguai 25 d’octubre del 2001 8 de gener del 2004 Uzbekistan 13 de desembre del 2000 9 de juliol del 2001 Vanuatu 31 d’octubre del 2005 a Veneçuela 16 de novembre del 2001 23 de setembre del 2003 Vietnam 25 de setembre del 2002 a Xile 2 de maig del 2001 10 de novembre del 2001 Xina 13 de novembre del 2001 19 d’abril del 2006 Xipre 1 de març del 2001 30 de novembre del 2001 2624 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

Declaracions i reserves partat 1 del mateix article i, per con- 1. Conveni sobre la prevenció i el càs- (Si no hi ha cap indicació que prece- següent, no accepta el recurs obligatori a tig de delictes contra persones objecte deixi el text, la data de recepció és la de l’arbitratge o a la competència de la Cort de protecció internacional, inclosos els la ratificació, l’acceptació, l’aprovació o Internacional de Justícia. agents diplomàtics, adoptat per l’Assem- l’adhesió) blea General de les Nacions Unides el 14 Bahames de desembre de 1973; Declaració: Algèria 2. Conveni internacional contra la pre- Reserva: De conformitat amb l’apartat 2 de l’ar- sa d’ostatges, adoptat per l’Assemblea “El Govern de la República Algeriana ticle 2 del Conveni internacional per a la General de les Nacions Unides el 17 de Democràtica i Popular no es considera repressió del finançament del terro- desembre de 1979; risme, el Govern de les Bahames declara obligat per les disposicions de l’apartat 1 3. Conveni sobre la protecció física de de l’article 24 del Conveni internacional que no és part dels convenis enumerats als punts5a9del’annex a què fa refe- les matèries nuclears, signat a Viena el 3 per a la repressió del finançament del de març de 1980; terrorisme. rència la lletra a de l’apartat 1 de l’article 2 del Conveni i que considera que 4. Conveni per a la repressió d’actes El Govern de la República Algeriana aquests convenis no figuren en l’annex il·lícits contra la seguretat de la navega- Democràtica i Popular declara que, per esmentat. Aquests convenis són els ció marítima, fet a Roma el 10 de març de sotmetre qualsevol controvèrsia a l’arbi- següents: 1988; tratgeoalaCort Internacional de Justícia, caldrà l’acord en cada cas de les Conveni sobre la protecció física de 5. Protocol per a la repressió d’actes parts implicades.” les matèries nuclears, adoptat a Viena el il·lícits contra la seguretat de les platafor- 3 de març de 1980. mes fixes situades a la plataforma conti- Antiga República Iugoslava de Protocol per a la repressió dels actes nental, fet a Roma el 10 de març de 1988; Macedònia il·lícits de violència en els aeroports que 6. Conveni internacional per a la re- Declaració: presten servei a l’aviació civil internacio- pressió dels atemptats terroristes amb Els convenis següents han de ser con- nal, complementari al Conveni per a la explosius, adoptat per l’Assemblea Ge- siderats com si no figuressin a l’annex: repressió d’actes il·lícits contra la segure- neral de les Nacions Unides el 15 de de- tat de l’aviació civil, signat a Montreal el Conveni per a la repressió d’actes il·lícits sembre de 1997. 24 de febrer de 1988. contra la seguretat de la navegació maríti- Bangladesh Conveni per a la repressió d’actes ma, fet a Roma el 10 de març de 1988; Reserva: il·lícits contra la seguretat de la navega- Protocol per a la repressió d’actes ció marítima, signat a Roma el 10 de De conformitat amb l’apartat 2 de l’ar- il·lícits contra la seguretat de les platafor- març de 1988. ticle 24 del Conveni, el Govern de la mes fixes situades a la plataforma conti- República Popular de Bangladesh no es Protocol per a la repressió d’actes nental, fet a Roma el 10 de març de 1988. considera obligat per les disposicions de il·lícits contra la seguretat de les platafor- l’apartat 1 de l’article 24 del Conveni. Aràbia Saudita mes fixes situades a la plataforma conti- Reserva i declaració: nental, signat a Roma el 10 de març de Interpretació: El Regne de l’Aràbia Saudita ha decidit 1988. El Govern de la República Popular de d’establir la seva competència en els de- Conveni internacional per a la repres- Bangladesh creu entendre que la seva lictes a què fa referència l’apartat 2 de sió dels atemptats terroristes amb explo- adhesió al Conveni no es considera con- l’article 7 del Conveni. El Regne de sius, adoptat per l’Assemblea General de trària a les obligacions internacionals l’Aràbia Saudita no es considera obligat les Nacions Unides el 15 de desembre de que ha subscrit en virtut de la seva Cons- per les disposicions de l’apartat 1 de l’ar- 1997. titució nacional. ticle 24 del Conveni relatives a la submis- c) Protocol per a la repressió d’actes sió de qualsevol controvèrsia sobre la Bahrain il·lícits contra la seguretat de les plata- interpretació o l’aplicació del Conveni a Reserva: formes fixes situades a la plataforma l’arbitratge o, en absència de resolució El Regne de Bahrain no es considera continental, fet a Roma el 10 de març per aquesta via, a la Cort Internacional obligat per l’apartat 1 de l’article 24 del de 1988. de Justícia. Conveni. Bèlgica# Argentina Declaració: Declaració: Declaració: Els convenis següents, dels quals “1. Pel que fa a la lletra a de l’apartat 2 De conformitat amb les disposicions Bahrain encara no és part, han de ser de l’article 2 del Conveni, el Govern bel- de l’apartat 2 de l’article 24, la República considerats com si no figuressin a l’an- ga declara el següent: Argentina declara que no es considera nex establert a la lletra a de l’apartat 1 de vinculada per l’obligació imposada a l’a- l’article 2: Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2625

Els convenis següents han de ser con- judicare, tenint en compte les regles de ció marítima, adoptat a Roma el 10 de siderats com si no figuressin a l’annex: competència de les seves jurisdiccions.” març de 1988;

Conveni sobre la prevenció i el càstig Brasil 3. Protocol per a la repressió d’actes de delictes contra persones objecte de Declaracions interpretatives formula- il·lícits contra la seguretat de les platafor- protecció internacional, inclosos els des per la República Federal del Brasil mes fixes situades a la plataforma conti- agents diplomàtics, adoptat per l’Assem- en el moment de la signatura del Conve- nental, adoptat a Roma el 10 de març de blea General de les Nacions Unides el 14 ni internacional per a la repressió del fi- 1988; de desembre de 1973; nançament del terrorisme: 4. Conveni internacional per a la re- Conveni per a la repressió d’actes 1. Pel que fa a l’article 2 del Conveni pressió dels atemptats terroristes amb il·lícits contra la seguretat de la navega- esmentat, tres dels instruments jurídics explosius, adoptat per l’Assemblea Ge- ció marítima, adoptat a Roma el 10 de enumerats a l’annex del Conveni no han neral de les Nacions Unides el 15 de de- març de 1988; entrat en vigor a Brasil, és a dir, el Conve- sembre de 1997. ni per a la repressió d’actes il·lícits contra Protocol per a la repressió d’actes Cuba la seguretat de la navegació marítima, el il·lícits contra la seguretat de les platafor- Reserva: mes fixes situades a la plataforma conti- Protocol per a la repressió d’actes il·lícits nental, adoptat a Roma el 10 de març de contra la seguretat de les plataformes La República de Cuba, de conformitat 1988; fixes situades a la plataforma continental amb l’apartat 2 de l’article 24, declara i el Conveni internacional per a la reque no es considera obligada per les dis- Conveni internacional per a la repres- pressió dels atemptats terroristes amb posicions de l’apartat 1 de l’article es- sió dels atemptats terroristes amb explo- explosius. mentat relatives a l’arranjament de sius, adoptat per l’Assemblea General de controvèrsies entre els estats part, ja que 2. Pel que fa a l’apartat 2 de l’article 24 les Nacions Unides el 15 de desembre de considera que s’han de resoldre per la del Conveni esmentat, Brasil no es consi- 1997. via de la negociació amistosa. A més, de- dera obligat per l’establert a l’apartat 1 clara novament que no reconeix la com- 2. El Govern belga interpreta els apar- d’aquest article, ja que no ha acceptat la petència obligatòria de la Cort tats1i3del’article 2 de la manera disposició de competència obligatòria Internacional de Justícia. següent: comet una infracció, en el sentit de la Cort Internacional de Justícia. del Conveni, qualsevol persona que faci- $ Egipte lita o reuneix fons amb la intenció que Colòmbia Reserves i declaració: s’utilitzin o sabent que s’utilitzaran total- Declaració: ment o parcialment per a la planificació, 1. De conformitat amb la lletra a de l’a- De conformitat amb l’apartat 2 de l’ar- la preparació o la comissió d’una infrac- partat 2 de l’article 2 del Conveni esmen- ticle 24 del Conveni, Colòmbia declara ció establerta a les lletresaibdel’apartat tat, el Govern de la República Àrab que no es considera obligada per l’apar- 1 de l’article 2 del Conveni. No és neces- d’Egipte, a efectes d’aplicació del Conve- tat 1. sari demostrar que els fons proporcio- ni, considera que els instruments dels nats o reunits hagin servit precisament D’altra banda, de conformitat amb l’a- quals Egipte no és part han de ser consi- per a un acte determinat de terrorisme, partat 3 de l’article 7 del Conveni, l’estat derats com si no figuressin a l’annex del per poc que hagin contribuït a l’activitat colombià estableix la seva competència Conveni. criminal de les persones que tenien com en virtut de la seva legislació nacional 2. De conformitat amb l’apartat 2 de a objectiu cometre els actes descrits a les tractant-se de l’apartat 2. l’article 24 del Conveni, el Govern de la lletres esmentadesaib.” Croàcia República Àrab d’Egipte no es considera Reserva: Declaració: obligat per les disposicions de l’apartat 1 de l’article 24. “Pel que fa a l’article 14 del Conveni, el De conformitat amb l’apartat 2 de l’ar- Govern belga formula la reserva ticle 2 del Conveni, la República de Text explicatiu següent: Croàcia declara que a efectes de l’aplica- Malgrat que respecti els principis i les 1. En circumstàncies excepcionals, ció d’aquest Conveni, els convenis regles del dret internacional públic i les Bèlgica es reserva el dret de denegar següents han de ser considerats com si resolucions de l’Organització de les Na- l’extradició o la cooperació judicial per a no figuressin a l’annex esmentat a la lle- cions Unides sobre la qüestió, la qualsevol infracció establerta a l’article 2 tra a de l’apartat 1 de l’article 2: República Àrab d’Egipte considera que que consideri una infracció política, una 1. Conveni internacional contra la pre- els actes de resistència nacional, en totes infracció connexa a una infracció políti- sa d’ostatges, adoptat per l’Assemblea les seves formes, fins i tot la resistència ca o una infracció inspirada per mòbils General de les Nacions Unides el 17 de armada davant de l’ocupació estrangera i polítics. desembre de 1979; l’agressió als efectes d’alliberament i d’autodeterminació, no són actes de ter- 2. En cas d’aplicació de l’apartat 1, Bèl- 2. Conveni per a la repressió d’actes rorisme en el sentit de la lletra b de l’arti- gica recorda que està obligada pel prin- il·lícits contra la seguretat de la navega- cle 2 del Conveni. cipi general de dret, aut dedere, aut 2626 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

El Salvador qualsevol objectiu lícit de conformitat esdevingut part en els instruments inter- Declaracions: amb el dret dels conflictes armats. nacionals següents: 1) Pel que fa a la lletra a de l’apartat 2 2. Significat de l’expressió “conflicte 1. Protocol per a la repressió d’actes de l’article 2, la República d’El Salvador armat”: els Estats Units d’Amèrica ente- il·lícits de violència als aeroports que declara que quan se li apliqui aquest nen que l’expressió “conflicte armat” presten servei a l’aviació civil internacio- Conveni es considerarà que el Conveni emprada a la lletra b de l’apartat 1 de l’ar- nal, que va entrar en vigor pel que fa a la sobre la protecció física de les matèries ticle 2 del Conveni no inclou les tensions República de Filipines el 16 de gener del nuclears, adoptat a Viena el 3 de març de i desordres interns com ara els avalots, 2004 (la República de Filipines va diposi- 1980, no consta a l’annex al qual fa refe- els actes de violència aïllats i esporàdics i tar l’instrument de ratificació a l’OACI el rència la lletra a de l’apartat 1 de l’article altres actes de la mateixa naturalesa. 17 de desembre del 2003); 2, ja que actualment El Salvador no és % 2. Conveni internacional per a la re- part d’aquest Conveni. Estònia Declaració: pressió dels atemptats terroristes amb [...] explosius, que va entrar en vigor pel que De conformitat amb l’apartat 2 de l’ar- fa a la República de Filipines el 6 de fe- 3) Pel que fa a l’apartat 2 de l’article 24, ticle 2 del Conveni, la República brer del 2004 (la República de Filipines la República d’El Salvador declara que d’Estònia declara que no es considera va dipositar l’instrument de ratificació no es considera obligada per les disposi- obligada pel Protocol per a la repressió prop del secretari general de l’ONU el 7 cions de l’apartat 1 d’aquest article, ja d’actes il·lícits contra la seguretat de les de gener del 2004); que no reconeix la disposició que esta- plataformes fixes situades a la platafor- bleix la competència obligatòria de la ma continental, adoptat a Roma el 10 de 3. Conveni per a la repressió d’actes Cort Internacional de Justícia. març de 1988, que consta a l’annex del il·lícits contra la seguretat de la navega- ció marítima, que va entrar en vigor pel 4) El Salvador s’adhereix a aquest Con- Conveni. que fa a la República de Filipines el 5 veni amb la reserva que aquesta adhesió Filipines d’abril del 2004 (la República de Filipi- es fa sense perjudici de les disposicions [...], amb la ratificació del Conveni, Fili- nes va dipositar l’instrument de ratifica- d’aquest Conveni que puguin entrar en pines pot declarar -i declara per la pre- cióal’OMI el 6 de gener del 2004); conflicte amb els principis formulats a la sent- que, quan el Conveni se li aplica, Constitució de la República i a l’ordena- 4. Protocol per a la repressió d’actes els convenis següents, dels quals encara ment jurídic intern. il·lícits contra la seguretat de les platafor- no és part, s’han de considerar com si no mes fixes situades a la plataforma conti- figuressin a l’annex: Emirats Àrabs Units nental, que va entrar en vigor pel que fa Reserva a) Protocol per a la repressió d’actes a la República de Filipines el 5 d’abril del .....amb la reserva que els Emirats il·lícits de violència als aeroports que 2004 (la República de Filipines va diposi- Àrabs Units no es consideren obligats presten servei a l’aviació civil interna- tar l’instrument de ratificació a l’OMI el 6 per l’apartat 1 de l’article 24 del Conveni, cional, complementari del Conveni de gener del 2004). relatiu a l’arbitratge. per a la repressió d’actes il·lícits contra la seguretat de l’aviació civil; França Estats Units d’Amèrica Declaracions: b) Conveni per a la repressió d’actes Reserva: il·lícits contra la seguretat de la nave- “Declaració en virtut de la lletra a de a. De conformitat amb les disposicions gació marítima; l’apartat 2 de l’article 2: de l’apartat 2 de l’article 24 del Conve- c) Protocol per a la repressió d’actes De conformitat amb la lletra a de l’a- ni, els Estats Units d’Amèrica declaren il·lícits contra la seguretat de les plata- partat 2 de l’article 2 d’aquest Conveni, que no es consideren obligats per l’a- formes fixes situades a la plataforma França declara que quan se li apliqui el partat 1 de l’article 24 del Conveni. continental; Conveni, es considerarà que el Conveni b. Els Estats Units d’Amèrica es reser- del 14 de desembre de 1973 sobre la pre- d) Conveni internacional per a la re- ven expressament el dret d’acceptar venció i el càstig dels delictes contra per- pressió dels atemptats terroristes amb en un cas concret seguir el procedi- sones objecte de protecció explosius. ment establert a l’apartat 1 de l’article internacional, inclosos els agents di- 24 del Conveni o qualsevol altre pro- [...], la present declaració deixa de te- plomàtics, no consta a l’annex a què fa cediment d’arbitratge. nir efecte a partir de l’entrada en vigor referència la lletra a de l’apartat 1 de l’ar- d’aquests convenis per a Filipines. ticle 2, pel fet que França no és part d’a- Declaracions: quest conveni.” 25 de juny del 2004 1. Exclusió de les activitats legítimes “Declaració en virtut de l’apartat 3 de contra objectius lícits. Els Estats Units [...] de conformitat amb la lletra a de l’article 7: d’Amèrica entenen que no hi ha res al l’apartat 2 de l’article 2 del Conveni inter- Conveni que prohibeixi a cap estat part nacional per a la repressió del finança- De conformitat amb l’apartat 3 de l’ar- de dur a terme activitats legítimes contra ment del terrorisme, el Govern filipí ha ticle 7 del Conveni, França estableix la seva competència en les infraccions de- Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2627

terminades a l’article 2 en tots els casos Conveni internacional per a la repressió 1. Conveni sobre la prevenció i el càs- esmentats als apartats 1i2del’article 7.” del finançament del terrorisme, ja no és tig de delictes contra persones objecte de vàlida. protecció internacional, inclosos els Geòrgia agents diplomàtics, adoptat per l’Assem- Declaració: Illes Cook blea General de les Nacions Unides el 14 Declaració: En l’aplicació d’aquest Conveni, Geòr- de desembre de 1973. gia declara, de conformitat amb l’apartat De conformitat amb la lletra a de l’a- 2. Conveni internacional contra la pre- 2 de l’article 2, que no es considera part partat 2 de l’article 2 del Conveni interna- sa d’ostatges, adoptat per l’Assemblea contractant dels convenis enumerats a cional per a la repressió del finançament General de les Nacions Unides el 17 de l’annex d’aquest Conveni. del terrorisme, el Govern de les illes desembre de 1979. Cook declara: Guatemala 3. Protocol per a la repressió dels actes Declaració: Que, en aplicació del Conveni esmen- il·lícits de violència en els aeroports que tat, els convenis següents, entre els que presten servei a l’aviació civil internacio- De conformitat amb les disposicions s’enumeren a l’annex al qual es refereix nal, complementari al Conveni per a la de l’apartat 2 de l’article 2 del Conveni la lletra a de l’apartat 1 de l’article 2, repressió d’actes il·lícits contra la segure- esmentat a l’article anterior, l’Estat de s’han de considerar com si no figuressin tat de l’aviació civil (Montreal, 24 de fe- Guatemala, en dipositar el seu instru- en aquest annex, mentre les illes Cook brer de 1988). ment de ratificació declara el següent: encara no en siguin part: “En l’aplicació d’aquest Conveni, Guate- 4. Conveni per a la repressió d’actes mala no considera inclosos a l’annex els i) Conveni sobre la protecció física de il·lícits contra la seguretat de la navega- convenis que s’esmenten a continuació: les matèries nuclears, adoptat a Viena ció marítima (Roma, 10 de març de el Conveni per a la repressió dels actes el 3 de març de 1980; 1988). il·lícits contra la seguretat de la navega- ii) Protocol per a la repressió d’actes 5. Protocol per a la repressió d’actes ció marítima, signat a Roma el 10 de il·lícits de violència en els aeroports il·lícits contra la seguretat de les platafor- març de 1988, el Protocol per a la repres- que presten servei a l’aviació civil in- mes fixes situades a la plataforma conti- sió dels actes il·lícits contra la seguretat ternacional, complementari del Con- nental (Roma, 10 de març de 1988). de les plataformes fixes situades a la pla- veni per a la repressió d’actes il·lícits taforma continental, adoptat a Roma el contra la seguretat de l’aviació civil, fet B. El Govern de la República d’Indo- 10 de març de 1988, i el Conveni interna- a Montreal el 24 de febrer de 1988; nèsia declara que les disposicions de l’ar- cional per a la repressió dels atemptats ticle 7 del Conveni internacional per a la terroristes amb explosius, adoptat per iii) Conveni per a la repressió d’actes repressió del finançament del terrorisme l’Assemblea General de l’Organització il·lícits contra la seguretat de la nave- han de ser aplicades en el respecte es- de les Nacions Unides el 15 de desembre gació marítima, fet a Roma el 10 de tricte dels principis de sobirania i integri- de 1997. Aquesta declaració perdrà la març de 1988; tat territorial dels estats. seva validesa, respecte de cadascun dels iv) Protocol per a la repressió d’actes Reserva convenis esmentats, a partir de l’entrada il·lícits contra la seguretat de les plata- en vigor de cadascun d’ells per a l’Estat formes fixes situades a la plataforma El Govern de la República d’Indo- de Guatemala, el qual ho notificarà al di- continental, fet a Roma el 10 de març nèsia, per bé que és signatari del Conve- positari. de 1988; ni internacional per a la repressió del finançament del terrorisme, no es consi- 6 de juny del 2002 v) Conveni internacional per a la re- dera obligat per les disposicions de l’arti- Declaració en virtut de la lletra a de l’a- pressió dels atemptats terroristes amb cle 24 i adopta la posició segons la qual, partat 2 de l’article 2: explosius, adoptat per l’Assemblea qualsevol controvèrsia relativa a la inter- General de les Nacions Unides el 15 pretació o l’aplicació del Conveni que no [El Govern guatemalenc notifica], de de desembre de 1997. es pugui resoldre per la via prevista a l’a- conformitat amb les disposicions de l’a- partat 1 de l’esmentat article, només pot partat 2 de l’article 2 del Conveni interna- Indonèsia ser sotmesa a la Cort Internacional de cional per a la repressió del finançament Declaracions i reserva: Justícia amb el consentiment de totes les del terrorisme, que el Conveni interna- Declaracions parts en la controvèrsia. cional per a la repressió dels atemptats terroristes amb explosius va entrar en vi- A. De conformitat amb la lletra a de l’a- Israel& gor per a la República de Guatemala el partat 2 de l’article 2 del Conveni interna- Amb les declaracions següents: 14 de març del 2002 [s’ha de llegir: 10 cional per a la repressió del finançament d’abril del 2002]. La declaració formula- del terrorisme, el Govern de la República De conformitat amb la lletra a de l’a- da per la República de Guatemala en el d’Indonèsia declara que considera que partat 2 de l’article 2 del Conveni interna- moment del dipòsit de l’instrument de els convenis següents no figuren en l’an- cional per a la repressió del finançament ratificació, segons la qual aquest Conve- nex a què fa referència la lletra a de l’a- del terrorisme, el Govern israelià declara ni no es considerava inclòs a l’annex del partat 1 de l’article 2 del Conveni: que, quan aquest Conveni s’apliqui a l’Estat d’Israel, els convenis dels quals no 2628 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

és part s’han de considerar com si no fi- repressió del finançament del 3. Conveni per a la repressió d’actes guressin a l’annex d’aquest Conveni. terrorisme, adoptat a Nova York el 9 de il·lícits contra la seguretat de la navega- desembre de 1999, la República de ció marítima, adoptat a Roma el 10 de De conformitat amb l’apartat 2 de l’ar- Letònia declara que quan se li apliqui març de 1988; ticle 24 del Conveni, l’Estat d’Israel de- aquest Conveni es considerarà que els clara que no es considera obligat per les 4. Protocol per a la repressió d’actes convenis següents no consten a l’annex disposicions de l’apartat 1 de l’article 24 il·lícits contra la seguretat de les platafor- a què fa referència la lletra a de l’apartat del Conveni. mes fixes situades a la plataforma conti- 1 de l’article 2 del Conveni: nental, adoptat a Roma el 10 de març de El Govern israelià interpreta que l’ex- 1. Conveni internacional contra la pre- 1988; pressió “dret internacional humanitari” sa d’ostatges, adoptat per l’Assemblea que consta a l’article 21 del Conveni té 5. Conveni internacional per a la re- General de les Nacions Unides el 17 de fonamentalment el mateix significat que pressió dels atemptats terroristes amb desembre de 1979; l’expressió “dret de la guerra”. El corpus explosius, adoptat per l’Assemblea Ge- d’instruments que constitueix el dret de 2. Conveni internacional sobre la pro- neral de les Nacions Unides el 15 de de- la guerra no comprèn els protocols addi- tecció física de les matèries nuclears, sembre de 1997. cionals del Conveni de Ginebra de 1977, adoptat a Viena el 3 de març de 1980; dels quals l’Estat d’Israel no és part. Lituània 3. Conveni per a la repressió d’actes Reserva i declaració: Jordània' il·lícits contra la seguretat de la navega- Considerant les disposicions de l’apar- Declaracions: ció marítima, adoptat a Roma el 10 de març de 1988; tat 2 de l’article 24 del Conveni interna- 1. El Govern del Regne Haiximita de cional per a la repressió del finançament Jordània no considera els actes de lluita 4. Protocol per a la repressió d’actes del terrorisme, el Seimas de la República armada nacional i la lluita contra l’ocu- il·lícits contra la seguretat de les platafor- de Lituània declara que la República de pació estrangera en l’exercici del dret mes fixes situades a la plataforma conti- Lituània no es considera obligada per les dels pobles a l’autodeterminació com a nental, adoptat a Roma el 10 de març de disposicions de l’apartat 1 de l’article 24 actes terroristes en el sentit de la lletra b 1988; del Conveni que disposa que qualsevol de l’apartat 1 de l’article 2 del Conveni. 5. Conveni internacional per a la re- controvèrsia sobre la interpretació o l’aplicació del Conveni ha de ser sotmesa 2. Jordània no és part dels convenis pressió dels atemptats terroristes amb a la Cort Internacional de Justícia; següents: explosius, adoptat per l’Assemblea Ge- neral de les Nacions Unides el 15 de de- Considerant les disposicions de la lle- A. Conveni internacional sobre la pro- sembre de 1997. tra a de l’apartat 2 de l’article 2 del Con- tecció física de les matèries nuclears, veni internacional per a la repressió del adoptat a Viena el 3 de març de 1980; De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 7 del Conveni internacional per a la finançament del terrorisme, el Seimas de B. Conveni per a la repressió d’actes repressió del finançament del terro- la República de Lituània declara que il·lícits contra la seguretat de la navega- risme, adoptat a Nova York el 9 de de- quan se li apliqui el Conveni es consi- ció marítima, conclòs a Roma el 10 de sembre de 1999, la República de Letònia derarà que el Conveni internacional per març de 1988; declara que ha establert la seva compe- a la repressió dels atemptats terroristes C. Protocol per a la repressió d’actes tència en tots els casos esmentats a l’a- amb explosius, adoptat el 15 de desem- il·lícits contra la seguretat de les plataformes partat 2 de l’article 7. bre de 1997, no consta a l’annex a què fa referència la lletra a de l’apartat 1 de l’ar- fixes situades a la plataforma continental, 20 de març del 2003 conclòs a Roma el 10 de març de 1988; ticle 2 del Conveni internacional per a la De conformitat amb l’apartat 2 de l’ar- repressió del finançament del terro- D. Conveni internacional per a la re- ticle 2 del Conveni internacional per a la risme. pressió dels atemptats terroristes amb repressió del finançament del terro- explosius, adoptat a Nova York el 15 de risme, adoptat a Nova York el 9 de de- Luxemburg desembre de 1997. sembre de 1999, la República de Letònia Declaració: Per consegüent, Jordània no està obli- notifica que respecte d’això han entrat “En virtut de la lletra a de l’article 2 del gada a considerar, a l’efecte de l’aplica- en vigor els convenis següents: Conveni, Luxemburg declara que quan ció del Conveni internacional per a la 1. Conveni internacional contra la pre- se li apliqui el Conveni, els convenis repressió del finançament del terro- sa d’ostatges, adoptat per l’Assemblea enumerats a l’annex que encara no han risme, les infraccions referides i defini- General de les Nacions Unides el 17 de estat ratificats per Luxemburg han de ser des en aquests convenis. desembre de 1979; considerats com si no figuressin en aquest annex. Letònia 2. Conveni sobre la protecció física de Declaració: les matèries nuclears, adoptat a Viena el A la data de la ratificació del Conveni, 3 de març de 1980; els convenis següents de l’annex han es- De conformitat amb l’apartat 2 de l’ar- tat ratificats per Luxemburg: ticle 2 del Conveni internacional per a la Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2629

- el Conveni per a la repressió de l’a- Maurici terrorisme, la República de Moldàvia de- poderament il·lícit d’aeronaus, fet a Declaracions: clara que, quan se li apliqui el Conveni, l’Haia, el 16 de desembre de 1970; es considerarà que els convenis dels i) En virtut de la lletra a de l’apartat 2 - el Conveni per a la repressió d’actes quals no és part no consten a l’annex d’a- de l’article 2 del Conveni esmentat, el il·lícits contra la seguretat de l’aviació quest Conveni. Govern de la República de Maurici de- civil, fet a Montreal, el 23 de setembre clara que quan el Conveni esmentat 2. En aplicació de l’apartat 2 de l’article de 1971; s’aplica a la República de Maurici, el 24 del Conveni internacional per a la re- - el Conveni internacional contra la conveni següent ha de ser considerat pressió del finançament del terrorisme, presa d’ostatges, adoptat per l’Assem- com si no figurés a l’annex establert a la República de Moldàvia declara que no blea General de les Nacions Unides, el la lletra a de l’apartat 1 de l’article 2 del es considera obligada per les disposi- 17 de desembre de 1979; Conveni esmentat, ja que la República cions de l’apartat 1 d’aquest article. - el Conveni sobre la protecció física de Maurici encara no n’és part; de les matèries nuclears, adoptat a Myanmar Viena el 3 de març de 1980.” 1) Conveni sobre la protecció física de En el moment de la signatura: les matèries nuclears; Malàisia Reserva: Declaracions i reserva ii) En virtut de l’apartat 2 de l’article 24 del Conveni esmentat, el Govern de la El Govern de la Unió de Myanmar de- 1. De conformitat amb la lletra a de l’a- República de Maurici declara que no clara, de conformitat amb l’apartat 2 de partat 2 de l’article 2 del Conveni, el Go- es considera obligat per les disposi- l’article 24 del Conveni internacional per vern de Malàisia declara que, a l’efecte cions de l’apartat 1 de l’article esmen- a la repressió del finançament del terro- de l’aplicació del Conveni, els convenis tat. El Govern de la República de risme, que no es considera obligat per dels quals Malàisia no és part es conside- Maurici considera que una controvèr- les disposicions de l’apartat 1 de l’article ra que no figuren en la llista dels conve- sia només es pot portar davant de la 24. nis enumerats en l’annex del Conveni. Cort Internacional de Justícia amb el En el moment de la ratificació: consentiment de tots els estats que en 2. De conformitat amb l’apartat 3 de Reserves: l’article 7 del Conveni, el Govern de són part. Malàisia declara que estableix la seva Respecte dels articles 13, 14 i 15 del Moçambic competència, en virtut de la seva legisla- Conveni internacional per a la repressió Declaració: ció interna, respecte dels delictes a què del finançament del terrorisme, la Unió fa referència l’article 2 del Conveni, en Amb la declaració següent, de confor- de Myanmar es reserva el dret de dene- tots els casos previstos en els apartats 1 i mitat amb l’apartat 2 de l’article 24: gar una demanda d’extradició dels seus propis ciutadans. 2 de l’article 7. La República de Moçambic no es con- 3. El Govern de Malàisia considera sidera obligada per les disposicions de Respecte de l’article 24 del Conveni in- que l’apartat 1 de l’article 10 del Conveni l’article 24, apartat 1 del Conveni. ternacional per a la repressió del finan- çament del terrorisme, la Unió de reserva el dret de les autoritats compe- Sobre aquesta qüestió, la República de Myanmar declara que no es considera tents de decidir de no sotmetre un cas a Moçambic declara que en cada cas serà obligada per l’apartat 1 de l’article 24 del les autoritats judicials perquè empren- necessari el consentiment de les parts en Conveni esmentat. guin una acció penal si les lleis sobre la una controvèrsia perquè aquesta sigui seguretat nacional i la detenció preventi- sotmesa a arbitratge o a la Cort Interna- Respecte dels 9 Convenis enumerats a va s’apliquen al presumpte autor del de- cional de Justícia. l’annex del Conveni internacional per a licte. la repressió del finançament del terro- A més, la República de Moçambic de- risme, la Unió de Myanmar declara que 4. a) De conformitat amb les disposi- clara que: cions de l’apartat 2 de l’article 24 del encara no és part del Conveni sobre la Conveni, el Govern de Malàisia decla- De conformitat amb la seva Constitu- protecció física de les matèries nuclears, ra que no es considera obligat per les ció i la seva legislació nacional, la adoptat a Viena el 3 de març de 1980. disposicions de l’apartat 1 de l’article República de Moçambic no pot extradir Nicaragua 24 del Conveni; els ciutadans moçambiquesos. Declaració: b) El Govern de Malàisia es reserva el Per consegüent, els ciutadans moçam- De conformitat amb la lletra a de l’a- dret de recórrer, per un afer concret, al biquesos seran jutjats i condemnats pels partat 1 de l’article 2 del Conveni interna- procediment d’arbitratge establert a l’a- tribunals nacionals. cional per a la repressió del finançament partat 1 de l’article 24 del Conveni o a Moldàvia del terrorisme, el Govern nicaragüenc qualsevol altre procediment d’arbitratge. Declaració i reserva: declara que quan s’apliqui aquest Con- veni a Nicaragua es considerarà que els 1. Pel que fa a la lletra a de l’apartat 2 convenis que es relacionen a continua- de l’article 2 del Conveni internacional ció no consten a l’annex a què fa referèn- per a la repressió del finançament del 2630 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

cia la lletra a de l’apartat 1 de l’article 2 2. La República Popular Democràtica 1. Conveni sobre la protecció física de del Conveni, atès que Nicaragua no n’és de Corea no es considera obligada per les matèries nuclears, adoptat a Viena el part: les disposicions de l’article 14 del Conve- 3 de març de 1980. ni. 1. Conveni internacional contra la pre- 2. Conveni internacional per a la re- sa d’ostatges, adoptat per l’Assemblea 3. La República Popular Democràtica pressió dels atemptats terroristes amb General de les Nacions Unides el 17 de de Corea no es considera obligada per explosius, adoptat per l’Assemblea Ge- desembre de 1979. les disposicions de l’apartat 1 de l’article neral de les Nacions Unides el 15 de de- 24 del Conveni. sembre de 1997. 2. Conveni sobre la protecció física de les matèries nuclears, adoptat a Viena el Romania A més, de conformitat amb l’apartat 2 3 de març de 1980. Declaració: de l’article 24 del Conveni, el Govern de Saint Vincent i les Grenadines declara 3. Conveni per a la repressió dels actes De conformitat amb la lletra a de l’a- que no es considera obligat per les dis- il·lícits contra la seguretat de la navega- partat 2 de l’article 2 del Conveni, Roma- posicions de l’apartat 1 de l’article 24. ció marítima, adoptat a Roma el 10 de nia declara que quan se li apliqui el Opina que una controvèrsia només pot març de 1988. Conveni es considerarà que el Conveni ser sotmesa a la Cort Internacional de 4. Protocol per a la repressió d’actes internacional per a la repressió dels Justícia amb l’acord de les parts en la il·lícits contra la seguretat de les platafor- atemptats terroristes amb explosius del controvèrsia en qüestió. mes fixes situades a la plataforma conti- 15 de desembre de 1997 no consta a l’an- nental, adoptat a Roma el 10 de març de nex a què fa referència la lletra a de l’a- Singapur 1988. partat 1 de l’article 2. En el moment de la signatura: Reserva: Nova Zelanda Rússia Declaració: Declaracions: ... El Govern de la República de Singa- pur formula les reserves següents en re- (...) I declara, de conformitat amb la En el moment de la signatura: lació amb els articles 2 i 24 del Conveni lletra a de l’apartat 2 de l’article 2 del La Federació de Rússia considera que internacional de 1999 per a la repressió Conveni, que per a l’aplicació del Con- les disposicions de l’article 15 del Conve- del finançament del terrorisme: veni a Nova Zelanda, el Conveni sobre la ni s’han d’aplicar de manera que assegu- protecció física de les matèries nuclears rin que els autors de les infraccions i) La República de Singapur declara, adoptat a Viena el 3 de març de 1980 es tipificades al Conveni no quedin impu- de conformitat amb les disposicions considerarà que no consta a l’annex a nes, sense perjudici de l’eficàcia de la de la lletra a de l’apartat 2 de l’article 2 què fa referència la lletra a de l’apartat 1 cooperació internacional en matèria del Conveni, que quan se li apliqui el de l’article 2, ja que Nova Zelanda no és d’extradició i de cooperació judicial. Conveni es considerarà que els conve- part encara d’aquest Conveni (...) nis de què no sigui part no consten a En el moment de la ratificació: l’annex del Conveni. Països Baixos 1. [...] Declaració: ii) La República de Singapur declara, 2. La Federació de Rússia considera de conformitat amb les disposicions El Regne dels Països Baixos entén que que les disposicions de l’article 15 del de l’apartat 2 de l’article 24 del Conve- l’apartat 1 de l’article 10 del Conveni in- Conveni s’han d’aplicar de manera que ni, que no està obligada per les dispo- ternacional per a la repressió del finan- assegurin que les infraccions previstes sicions de l’apartat 1 de l’article 24 del çament del terrorisme reconeix el dret de per aquest Conveni siguin automàtica- Conveni. les autoritats judicials competents de de- ment objecte d’accions penals, sense cidir de no exercir l’acció penal contra el En el moment de la ratificació: perjudici de l’eficàcia de la cooperació presumpte autor d’aquest tipus de de- internacional en matèria d’extradició i de Declaracions: licte si, en l’opinió d’aquestes autoritats, cooperació judicial. existeixen consideracions importants del 1. La República de Singapur entén l’article 21 del Conveni en el sentit que cap dret processal que indiquen que és im- Saint Vincent i les Grenadines disposició del Conveni no s’oposa a possible una acció penal efectiva. Declaració i reserva: l’aplicació del dret dels conflictes armats República Popular Democràtica de Tanmateix, de conformitat amb la lle- pel que fa als objectius militars legítims. tra a de l’apartat 2 de l’article 2 del Con- Corea Reserves: En el moment de la signatura: veni, el Govern de Saint Vincent i les Grenadines declara que, quan se li apli- 1. Respecte de la lletra a de l’apartat 2 Reserves: qui el Conveni, es considerarà que els de l’article 2 del Conveni, la República 1. La República Popular Democràtica convenis que s’enumeren a continuació de Singapur declara que es considerarà de Corea no es considera obligada per no consten a l’annex a què fa referència que els convenis de què no és part no les disposicions de la lletra a de l’apartat la lletra a de l’apartat 1 de l’article 2: consten a la llista dels convenis enume- 1 de l’article 2 del Conveni. rats a l’annex del Conveni. Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2631

2. La República de Singapur declara 1. Conveni sobre la prevenció i el càs- Turquia que, tal com estableix l’apartat 2 de l’arti- tig de delictes contra persones objecte Declaració: cle 24 del Conveni, no es considera obli- de protecció internacional, inclosos els 1. La República Turca declara que gada per les disposicions de l’apartat 1 agents diplomàtics, adoptat per l’Assem- l’aplicació de la lletra b de l’apartat 1 de de l’article 24 del Conveni. blea General de les Nacions Unides el 14 l’article 2 del Conveni no indica ne- de desembre de 1973; Síria cessàriament l’existència d’un conflicte Reserves i declaracions: 2. Conveni internacional contra la pre- armat i que l’expressió “conflicte armat”, sa d’ostatges, adoptat per l’Assemblea tant si es tracta d’un conflicte organitzat La República Àrab de Síria desitja for- General de les Nacions Unides, el 17 de com no, designa una situació diferent de mular reserves en relació amb les dispo- desembre de 1979; la comissió d’actes que constitueixen el sicions de la lletra b de l’apartat 1 de delicte de terrorisme en el context del 3. Conveni sobre la protecció física de l’article 2 del Conveni perquè considera dret penal. que els actes de resistència a l’ocupació les matèries nuclears, adoptat a Viena el estrangera no es poden assimilar a actes 3 de març de 1980; 2. La República Turca declara que, segons la seva interpretació, la lletra b de de terrorisme. 4. Conveni per a la repressió d’actes l’apartat 1 de l’article 2 del Conveni inter- il·lícits contra la seguretat de la navega- En aplicació de les disposicions de la nacional per a la repressió del finança- ció marítima, adoptat a Roma el 10 de lletra a de l’apartat 2 de l’article 2 del ment del terrorisme, de conformitat amb març de 1988; Conveni, l’adhesió de la República Àrab les disposicions de l’article 21 d’aquest de Síria al Conveni no comporta la seva 5. Protocol per a la repressió d’actes Conveni, no té incidència en les obliga- adhesió als textos enumerats a continua- il·lícits contra la seguretat de les platafor- cions dels estats en virtut del dret inter- ció en l’annex del Conveni, fins que Síria mes fixes situades a la plataforma conti- nacional, incloent-hi la Carta de les adopti els instruments esmentats: nental, adoptat a Roma el 10 de març de Nacions Unides, en particular en l’obli- 1. Conveni internacional contra la pre- 1988; gació de no donar suport financer a sa d’ostatges, adoptat per l’Assemblea 6. Conveni internacional per a la re- grups terroristes i armats que actuen en General de les Nacions Unides el 17 de pressió dels atemptats terroristes amb el territori d’altres estats. desembre de 1979; explosius, adoptat per l’Assemblea Ge- 3. En aplicació de l’apartat 2 de l’article 2. Conveni sobre la protecció física de neral de les Nacions Unides el 15 de de- 24 del Conveni internacional per a la re- les matèries nuclears, adoptat a Viena el sembre de 1997; pressió del finançament del terrorisme, 3 de març de 1980; II. El Regne de Tailàndia declara, en la República Turca declara que no es considera obligada per les disposicions 3. Conveni internacional per a la re- virtut de l’apartat 2 de l’article 24 del Conveni, que no es considera obligat per de l’apartat 1 de l’article 24 d’aquest Con- pressió dels atemptats terroristes amb veni. explosius, adoptat per l’Assemblea Ge- les disposicions de l’apartat 1 de l’article neral de les Nacions Unides el 15 de de- 24 d’aquest Conveni. Veneçuela sembre de 1997. Tunísia Reserves En aplicació de l’apartat 2 de l’article Reserva: De conformitat amb l’apartat 2 de l’ar- 24 del Conveni, la República Àrab de “La República de Tunísia, en ratificar ticle 24 del Conveni internacional per a Síria declara que no es considera obliga- el Conveni internacional per a la repres- la repressió del finançament del terro- da per les disposicions de l’apartat 1 de sió del finançament del terrorisme adop- risme, la República Bolivariana de Vene- l’article esmentat. tat per l’Assemblea General de les çuela formula una reserva expressa L’adhesió de la República Àrab de Síria Nacions Unides en la sessió 54 del 9 de relativa a les disposicions de l’apartat 1 a aquest Conveni no significa en cap cas desembre de 1999 i signat per la de l’article esmentat. En conseqüència, que Síria reconegui Israel o que iniciï re- República de Tunísia el 2 de novembre estima que no està obligada a sotmetre’s lacions de cap mena amb Israel en el del 2001, declara que no es considera a l’arbitratge com a mitjà d’arranjament marc de les disposicions del Conveni. obligada per les disposicions de l’apartat de controvèrsies i no reconeix la compe- 1 de l’article 24 del Conveni i afirma que tència obligatòria de la Cort Internacio- Tailàndia el recurs a l’arbitratge o a la Cort Interna- nal de Justícia. Declaracions: cional de Justícia per a l’arranjament de Igualment, en virtut de la lletra a de l’a- I. El Regne de Tailàndia declara, en controvèrsies relatives a la interpretació partat 2 de l’article 2 del Conveni, la virtut de la lletra a de l’apartat 2 de l’arti- o l’aplicació del Conveni esmentat no- República Bolivariana de Veneçuela de- cle 2 del Conveni, que a efectes de l’apli- més pot tenir lloc amb el seu consenti- clara que quan se li apliqui el Conveni, cació d’aquest Conveni, els convenis ment previ.” els convenis que s’enumeren a continua- següents, dels quals no és part, han de ció han de ser considerats com si no figu- ser considerats com si no figuressin a ressin a l’annex a què fa referència la l’annex del Conveni: lletra a de l’apartat 1 de l’article 2 del 2632 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

Conveni mentre no hagin entrat en vigor Conveni internacional per a la repres- na que aquesta declaració, que consti- per a la República: sió dels atemptats terroristes amb explo- tueix de fet una reserva destinada a limi- sius, adoptat per l’Assemblea General de tar unilateralment l’àmbit d’aplicació del 1. Conveni sobre la prevenció i el càs- les Nacions Unides el 15 de desembre de Conveni, és contrària a l’objecte i la fina- tig de delictes contra persones objecte 1997. litat d’aquest últim, és a dir, la repressió de protecció internacional, inclosos els del finançament del terrorisme, indepen- agents diplomàtics, adoptat per l’Assem- Xina dentment de l’autor i de la finalitat. blea General de les Nacions Unides el 14 Reserva i declaració: de desembre de 1973. A més, aquesta declaració infringeix 1. La República Popular de la Xina no l’article 6 del Conveni, segons els termes 2. Conveni sobre la protecció física de està obligada per l’apartat 1 de l’article del qual els estats part es comprometen a les matèries nuclears, adoptat a Viena el 24 del Conveni. adoptar “les mesures que puguin ser ne- 3 de març de 1980. cessàries, fins i tot, si escau, d’ordre legisla- [...] 3. Protocol per a la repressió dels actes tiu, per garantir que els actes criminals que il·lícits de violència en els aeroports que 3. Pel que fa a la Regió Administrativa siguin competència d’aquest Conveni no presten servei a l’aviació civil internacio- Especial de Macau (República Popular puguin justificar-se en cap circumstància nal, complementari del Conveni per a la de la Xina), els tres instruments següents amb consideracions de naturalesa política, repressió dels actes il·lícits contra la se- no corresponen a l’annex a què fa refe- filosòfica, ideològica, racial, ètnica, religio- guretat de l’aviació civil, signat a Mon- rència la lletra a de l’apartat 1 de l’article sa o amb d’altres motius anàlegs”. treal, el 24 de febrer de 1988. 2 del Conveni: El Govern de la República Federal d’A- 4. Conveni per a la repressió d’actes (1) Conveni sobre la protecció física lemanya s’oposa per tant a la reserva es- il·lícits contra la seguretat de la navega- de les matèries nuclears, adoptat a Viena mentada formulada pel Govern del ció marítima, conclòs a Roma el 10 de el 3 de març de 1980; Regne de Jordània al Conveni internacional per a la repressió del finançament març de 1988. (2) Conveni per a la repressió d’actes del terrorisme. Aquesta objecció no obs- il·lícits contra la seguretat de la navega- 5. Protocol per a la repressió d’actes taculitza l’entrada en vigor del Conveni ció marítima, fet a Roma el 10 de març de il·lícits contra la seguretat de les platafor- entre la República Federal d’Alemanya i 1988; mes fixes situades a la plataforma conti- el Regne de Jordània. nental, conclòs a Roma el 10 de març de (3) Protocol per a la repressió d’actes 18 de maig del 2005 1988. il·lícits contra la seguretat de les platafor- 6. Conveni internacional per a la re- mes fixes situades a la plataforma conti- Tenint en compte la reserva formulada pressió dels atemptats terroristes amb nental, fet a Roma el 10 de març de 1988. per Bèlgica en el moment de la ratifica- explosius, adoptat per l’Assemblea Ge- ció: Objeccions neral de les Nacions Unides el 15 de de- El Govern de la República Federal d’A- sembre de 1997. (Si no hi ha una indicació que prece- lemanya ha examinat acuradament la re- deixi el text, la data de recepció és la de serva formulada pel Govern del Regne Vietnam la ratificació, l’acceptació, l’aprovació o de Bèlgica quan va ratificar el Conveni Reserva i declaració: l’adhesió) internacional per a la repressió del finan- En adherir-se al Conveni internacional çament del terrorisme pel que fa al seu Alemanya per a la repressió del finançament del article 14. Mitjançant aquesta reserva, el Tenint en compte les declaracions for- terrorisme, la República Socialista del Govern de la República de Bèlgica indi- mulades per Jordània en el moment de la Vietnam vol formular una reserva a l’a- ca que es reserva el dret de denegar l’ex- ratificació: tradició o la cooperació judicial per a partat 1 de l’article 24 del Conveni es- qualsevol infracció que consideri una in- mentat. El Govern de la República Federal d’A- fracció política. Per al Govern de la lemanya ha examinat acuradament el República Federal d’Alemanya, aquesta La República Socialista del Vietnam contingut de les declaracions que el Go- reserva pretén limitar l’àmbit d’aplicació declara també que les disposicions del vern del Regne de Jordània va fer en el del Conveni de manera incompatible Conveni esmentat no s’apliquen a les in- moment de la ratificació del Conveni in- amb el seu objecte i la seva finalitat. fraccions establertes en els convenis que ternacional per a la repressió del finan- s’enumeren a continuació, dels quals no çament del terrorisme, en particular la El Govern de la República Federal d’A- n’és part: part de les declaracions en la qual el Go- lemanya emet per tant una objecció a la Conveni internacional contra la presa vern del Regne de Jordània declara que reserva esmentada del Govern del Regne d’ostatges, adoptat per l’Assemblea Ge- “no considera els actes de lluita armada de Bèlgica al Conveni internacional per a neral de les Nacions Unides el 17 de de- nacional i la lluita contra l’ocupació es- la repressió del finançament del terro- trangera en l’exercici del dret dels pobles sembre de 1979; risme. Aquesta objecció no obstaculitza a l’autodeterminació, com a actes terro- l’entrada en vigor del Conveni entre la Conveni internacional sobre la protec- ristes en el sentit de la lletra b de l’apartat República Federal d’Alemanya i el Regne ció física de les matèries nuclears, adop- 1 de l’article 2 del Conveni”. El Govern de Bèlgica. tat a Viena el 3 de març de 1980; de la República Federal d’Alemanya opi- Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2633

16 d’agost del 2005 unilateralment l’abast del Conveni. Con- comporten incertesa pel que fa a saber si sidera, a més, que és contrària a l’objecte l’estat concernit consent estar vinculat Respecte de la reserva formulada per i la finalitat del Conveni, és a dir, a la re- per les seves obligacions convencionals, la República Àrab de Síria en el moment pressió del finançament del terrorisme, han de ser tractades com a reserves va- de l’adhesió: independentment d’on es produeixin i gues i generals incompatibles amb l’ob- Després d’haver examinat amb aten- de qui en sigui l’autor. jecte i la finalitat del Conveni. ció el contingut de la reserva formulada A més, la declaració és contrària a l’ar- El Govern de la República Federal d’A- pel Govern de Síria en el moment de la ticle 6 del Conveni, segons el qual els es- lemanya s’oposa, doncs, a la declaració seva adhesió al Conveni internacional tats part es comprometen a adoptar les formulada pel Govern de la República per a la repressió del finançament del mesures que puguin ser necessàries, fins Popular de Bangladesh relativa al Con- terrorisme respecte de la lletra b de l’a- i tot, si escau, d’ordre legislatiu, per ga- veni internacional per a la repressió del partat 1 del seu article 2, el Govern ale- rantir que els actes criminals que siguin finançament del terrorisme. Aquesta ob- many opina que aquesta reserva té com competència d’aquest Conveni no pu- jecció no és un obstacle per a l’entrada a finalitat limitar unilateralment l’abast guin justificar-se en cap circumstància en vigor del Conveni entre la República del Conveni i, per tant, és contrària a amb consideracions de naturalesa políti- Federal d’Alemanya i la República Popu- l’objecte i la finalitat del Conveni, és a dir ca, filosòfica, ideològica, racial, ètnica, lar de Bangladesh. la repressió del finançament del terro- religiosa o amb d’altres motius anàlegs. risme, independentment d’on es pro- Àustria dueixin i de qui en sigui l’autor. El Govern alemany recorda que, se- 15 de juliol del 2004 gons el dret internacional consuetudina- A més, la reserva és contrària a l’article ri codificat en el Conveni de Viena sobre Tenint en compte la declaració formu- 6 del Conveni, segons els termes del el dret dels tractats, no es pot formular lada per Jordània en el moment de la rati- qual els estats part es comprometen a cap reserva que sigui incompatible amb ficació: “adoptar les mesures que puguin ser ne- l’objecte i la finalitat del Conveni. cessàries, fins i tot, si escau, d’ordre le- El Govern austríac ha examinat la de- gislatiu, per garantir que els actes El Govern alemany fa objecció a la de- claració que el Govern del Regne Haixi- criminals que siguin competència d’a- claració del Govern egipci respecte del mita de Jordània va formular en relació quest Conveni no puguin justificar-se en Conveni internacional per a la repressió amb la lletra b de l’apartat 1 de l’article 2 cap circumstància amb consideracions del finançament del terrorisme, sense del Conveni internacional per a la re- de naturalesa política, filosòfica, que aquesta objecció sigui un obstacle pressió del finançament del terrorisme, ideològica, racial, ètnica, religiosa o amb per a l’entrada en vigor del Conveni en- en el moment en què va ratificar el Con- altres motius anàlegs”. tre la República Federal d’Alemanya i la veni. Considera que la declaració del República Àrab d’Egipte. Govern del Regne Haiximita de Jordània El Govern alemany recorda que, se- equival de fet a una reserva que pretén li- gons el dret internacional consuetudina- 11 d’agost del 2006 mitar unilateralment l’abast del Conveni i ri codificat en el Conveni de Viena sobre Respecte de la interpretació formulada que és contrària al seu objecte i la seva fi- el dret dels tractats, no es pot formular per Bangladesh en el moment de l’adhe- nalitat, és a dir, la repressió del finança- cap reserva que sigui incompatible amb sió: ment dels actes terroristes, l’objecte i la finalitat del Conveni. independentment d’on es produeixin i El Govern de la República Federal d’A- El Govern alemany emet, doncs, una de qui en siguin els autors. lemanya ha examinat amb atenció la de- objecció a la reserva del Govern sirià res- claració formulada pel Govern de la La declaració és d’altra banda contrària pecte del Conveni internacional per a la República Popular de Bangladesh en el a les disposicions de l’article 6 del Con- repressió del finançament del terrorisme moment de la seva adhesió al Conveni veni, segons les quals els estats part es sense que aquesta objecció sigui un obs- internacional per a la repressió del finan- comprometen a “adoptar les mesures tacle per a l’entrada en vigor del Conveni çament del terrorisme. La República Po- que puguin ser necessàries, fins i tot, si entre la República Federal d’Alemanya i pular de Bangladesh ha declarat que la escau, d’ordre legislatiu, per garantir que la República Àrab Síria. seva adhesió al Conveni no es consi- els actes criminals que siguin de la com- Respecte del text explicatiu formulat deraria contrària a les obligacions inter- petència d’aquest Conveni no puguin per Egipte en el moment de la ratificació: acionals imposades per la seva justificar-se en cap circumstància amb Constitució. El Govern de la República consideracions de naturalesa política, fi- Després d’haver examinat amb aten- Federal d’Alemanya estima que aquesta losòfica, ideològica, racial, ètnica, reli- ció el contingut de la declaració feta pel declaració porta a preguntar-se quines giosa o amb d’altres motius anàlegs”. Govern egipci en el moment de la ratifi- obligacions la República Popular de cació del Conveni internacional per a la El Govern austríac vol recordar que en Bangladesh pensa fer valer en cas de di- repressió del finançament del terro- virtut del dret internacional consuetudi- vergència entre el Conveni i la seva risme, respecte de la lletra b de l’apartat nari, tal com està regulat pel Conveni de Constitució. 1 del seu article 2, el Govern alemany Viena sobre el dret dels tractats, no s’au- opina que la declaració constitueix una El Govern de la República Federal d’A- toritza cap reserva incompatible amb reserva, ja que la seva finalitat és limitar lemanya estima que les declaracions que l’objecte i la finalitat del Conveni. 2634 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

El Govern austríac per tant emet una El Govern austríac emet, doncs, una modificacions de la seva legislació ne- objecció a la reserva esmentada formula- objecció a la reserva esmentada més cessàries per complir les obligacions que da pel Govern del Regne Haiximita de amunt i formulada pel Govern de la els pertoquen en virtut d’aquests conve- Jordània relativa al Conveni internacio- República Àrab d’Egipte respecte del nis. nal per a la repressió del finançament del Conveni internacional per a la repressió El Govern austríac emet, doncs, una terrorisme. La present objecció tanma- del finançament del terrorisme. Aquesta objecció a la reserva esmentada més teix no obstaculitza l’entrada en vigor del objecció no constitueix, però, cap obsta- amunt i formulada pel Govern de la Conveni entre Àustria i el Regne Haixi- cle per a l’entrada en vigor del Conveni República Àrab de Síria respecte del mita de Jordània. entre Àustria i la República Àrab d’E- Conveni internacional per a la repressió gipte. 25 d’agost del 2005 del finançament del terrorisme. 12 de setembre del 2005 Respecte del text explicatiu formulat Aquesta objecció no constitueix, però, per Egipte en el moment de la ratificació: Respecte de la reserva formulada per cap obstacle per a l’entrada en vigor del la República Àrab de Síria en el moment Conveni entre Àustria i la República Àrab El Govern austríac ha examinat amb de l’adhesió: de Síria. atenció la declaració que ha fet el Go- vern de la República Àrab d’Egipte res- El Govern austríac ha examinat amb Bèlgica pecte de la lletra b de l’apartat 1 de atenció la declaració que ha fet el Go- 25 de juliol del 2005 l’article 2 del Conveni internacional per a vern de la República Àrab de Síria res- la repressió del finançament del terro- pecte de la lletra b de l’apartat 1 de Tenint en compte la reserva formulada risme, en el moment de la seva ratificació l’article 2 del Conveni internacional per a per Egipte en el moment de la ratificació: del Conveni. Considera que aquesta de- la repressió del finançament del terro- “El Govern del Regne de Bèlgica ha claració equival, de fet, a una reserva risme en el moment de ratificar el Conve- examinat la reserva que el Govern de la destinada a limitar unilateralment l’abast ni. República Àrab d’Egipte va formular en del Conveni i que és contrària al seu ob- El Govern austríac considera que el moment en què va ratificar el Conveni jecte i finalitat, és a dir, a la repressió del aquesta declaració equival, de fet, a una internacional per a la repressió del finan- finançament dels actes terroristes, inde- reserva destinada a limitar unilateral- çament del terrorisme, en particular la pendentment d’on es produeixin i de qui ment l’abast del Conveni i que, per tant, part de la reserva en la qual el Govern de en sigui l’autor. és contrària a les finalitats i els principis la República Àrab d’Egipte declara que La declaració és, a més, contrària a les d’aquest, és a dir, a la repressió del finan- “no considera que els actes de resistèn- disposicions de l’article 6 del Conveni, çament dels actes terroristes, indepen- cia nacional, en totes les seves formes, segons les quals els estats part es com- dentment d’on es produeixin i de qui en fins i tot la resistència armada davant de prometen a “adoptar les mesures que sigui l’autor. l’ocupació estrangera i l’agressió als puguin ser necessàries, fins i tot, si es- efectes d’alliberament i d’autodeter- La declaració, a més, és contrària a les cau, d’ordre legislatiu, per garantir que minació, no són actes de terrorisme en el disposicions de l’article 6 del Conveni, els actes criminals que siguin competèn- sentit de la lletra b de l’article 2 del Con- segons les quals els estats part es com- cia d’aquest Conveni no puguin justifi- veni.” El Govern belga considera que prometen a “adoptar les mesures que car-se en cap circumstància amb aquesta reserva constitueix una reserva puguin ser necessàries, fins i tot, si es- consideracions de naturalesa política, fi- destinada a limitar unilateralment l’abast cau, d’ordre legislatiu, per garantir que losòfica, ideològica, racial, ètnica, reli- del Conveni i que és contrària al seu ob- els actes criminals que siguin competèn- giosa o amb d’altres motius anàlegs”. jecte i la seva finalitat, és a dir, la repres- cia d’aquest Conveni no puguin justifi- sió del finançament del terrorisme, El Govern austríac vol recordar que en car-se en cap circumstància amb independentment de l’autor i de la finali- virtut del dret internacional consuetudi- consideracions de naturalesa política, fi- tat. nari, tal com està codificat pel Conveni losòfica, ideològica, racial, ètnica, reli- de Viena sobre el dret dels tractats, no giosa o amb d’altres motius anàlegs”. A més, aquesta declaració infringeix s’autoritza cap reserva que sigui incom- l’article 6 del Conveni, segons els termes El Govern austríac vol recordar que, patible amb l’objecte i la finalitat del del qual els estats part es comprometen a en virtut del dret internacional consuetu- Conveni. És l’interès comú dels estats adoptar “les mesures que puguin ser ne- dinari, tal com està codificat pel Conveni que l’objecte i la finalitat dels convenis cessàries, fins i tot, si escau, d’ordre le- de Viena sobre el dret dels tractats, no dels quals han escollit esdevenir part si- gislatiu, per garantir que els actes s’autoritza cap reserva que sigui incom- guin respectats per totes les parts, i que criminals que siguin competència d’a- patible amb l’objecte i la finalitat del els estats estiguin disposats a efectuar to- quest Conveni no puguin justificar-se en Conveni. tes les modificacions de la seva legislació cap circumstància amb consideracions necessàries per complir les obligacions És l’interès comú dels estats que l’ob- de naturalesa política, filosòfica, que els pertoquen en virtut d’aquests jecte i la finalitat dels convenis dels quals ideològica, racial, ètnica, religiosa o amb convenis. han escollit esdevenir part siguin respec- d’altres motius anàlegs”. tats per totes les parts, i que els estats estiguin disposats a efectuar totes les Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2635

El Govern belga recorda que en virtut tible amb l’objecte i la finalitat del Con- 26 d’abril del 2006 de la lletra c de l’article 19 del Conveni veni. Respecte del text explicatiu formulat de Viena sobre el dret dels tractats, no es És l’interès comú dels estats que l’ob- per Egipte en el moment de la ratificació: poden formular reserves incompatibles jecte i la finalitat dels convenis dels quals amb l’objecte i la finalitat del Conveni. El Govern canadenc ha examinat la han escollit esdevenir part siguin respec- declaració que ha fet el Govern de la El Govern belga emet, per tant, una tats per totes les parts, i que els estats es- República Àrab d’Egipte en el moment objecció a la reserva formulada pel Go- tiguin disposats a efectuar totes les de ratificar el Conveni internacional per vern egipci al Conveni internacional per modificacions de la seva legislació ne- a la repressió del finançament del terro- a la repressió del finançament del terro- cessàries per complir les obligacions que risme i considera que aquesta declaració risme. Aquesta objecció no obstaculitza els pertoquen en virtut d’aquests conve- equival, de fet, a una reserva destinada a l’entrada en vigor del Conveni entre Bèl- nis. limitar unilateralment l’abast del Conve- gica i Egipte. El Govern canadenc per tant emet una ni i que és contrària al seu objecte i finali- Canadà objecció a la reserva esmentada formula- tat, és a dir, a la repressió del 25 d’agost del 2004 da pel Govern del Regne Haiximita de finançament dels actes terroristes, sigui Jordània relativa al Conveni internacio- qui en sigui l’autor. Tenint en compte la declaració formu- nal per a la repressió del finançament del El Govern canadenc considera, a més, lada per Jordània en el moment de la ra- terrorisme. La present objecció tanma- que la declaració és contrària a les dispo- tificació: teix no obstaculitza l’entrada en vigor sicions de l’article 6 del Conveni, segons del Conveni entre Canadà i el Regne El Govern canadenc ha examinat la les quals els estats part es comprometen Haiximita de Jordània. declaració que el Govern del Regne a “adoptar les mesures que puguin ser Haiximita de Jordània va fer en el mo- 18 de maig del 2005 necessàries, fins i tot, si escau, d’ordre le- ment de la ratificació del Conveni inter- gislatiu, perquè els actes criminals que Tenint en compte la reserva formulada nacional per a la repressió del siguin competència d’aquest Conveni no per Bèlgica en el moment de la ratifica- finançament del terrorisme. Considera puguin justificar-se en cap circumstància ció: que la declaració de Jordània equival de amb consideracions de naturalesa políti- fet a una reserva que pretén limitar unila- El Govern del Canadà considera que ca, filosòfica, ideològica, racial, ètnica, teralment l’abast del Conveni i que és la reserva és contrària a les disposicions religiosa o amb d’altres motius anàlegs”. contrària al seu objecte i la seva finalitat, del Conveni, segons les quals “cada estat El Govern canadenc recorda que en és a dir, la repressió del finançament dels part adopta les mesures que puguin ser virtut de la lletra c de l’apartat 4 de l’arti- actes terroristes, independentment d’on necessàries, fins i tot, si escau, d’ordre le- cle 19 del Conveni de Viena sobre el dret es produeixin i de qui en siguin els au- gislatiu, per garantir que els actes crimi- dels tractats, no està autoritzada cap re- tors. nals que siguin competència d’aquest serva que sigui incompatible amb l’ob- Conveni no puguin justificar-se en cap El Govern canadenc considera a més jecte i la finalitat del Conveni. que la declaració és contrària a les dispo- circumstància amb consideracions de sicions de l’article 6 del Conveni, segons naturalesa política, filosòfica, ideològica, És l’interès comú dels estats que l’ob- les quals els estats part es comprometen racial, ètnica, religiosa o amb d’altres jecte i la finalitat dels convenis dels quals a “adoptar les mesures que puguin ser motius anàlegs”. han escollit esdevenir part siguin respectats per totes les parts, i que els estats es- necessàries, fins i tot, si escau, d’ordre le- Canadà apunta que en virtut dels prin- tiguin disposats a efectuar totes les gislatiu, per garantir que els actes crimi- cipis establerts del dret internacional modificacions de la seva legislació ne- nals que siguin competència d’aquest dels tractats tal com estan reflectits en la cessàries per complir les obligacions que Conveni no puguin justificar-se en cap lletra c de l’article 19 del Conveni de Vie- els pertoquen en virtut d’aquests conve- circumstància amb consideracions de na sobre el dret dels tractats, les reserves nis. naturalesa política, filosòfica, ideològica, incompatibles amb l’objecte i la finalitat racial, ètnica, religiosa o amb d’altres del conveni estan prohibides. El Govern canadenc emet, doncs, una motius anàlegs”. objecció a la reserva esmentada més El Govern canadenc emet per tant una amunt i formulada pel Govern de la El Govern canadenc considera que la objecció a la reserva relativa a l’article 2 República Àrab d’Egipte respecte del declaració esmentada equival a una re- formulada pel Govern de Bèlgica quan Conveni internacional per a la repressió serva que és incompatible amb l’objecte va ratificar el Conveni internacional per del finançament del terrorisme. Aquesta i la finalitat del Conveni internacional a la repressió del finançament del terro- objecció no constitueix, però, cap obsta- per a la repressió del finançament del risme perquè és contrària a l’objecte i la cle per a l’entrada en vigor del Conveni terrorisme. finalitat del Conveni. Aquesta objecció entre el Canadà i la República Àrab d’E- no obstaculitza l’entrada en vigor del El Govern canadenc vol recordar que gipte. en virtut de la lletra c de l’article 19 del Conveni entre Canadà i Bèlgica. Conveni de Viena sobre el dret dels trac- Respecte de la reserva formulada per tats, no s’autoritza cap reserva incompa- la República Àrab de Síria en el moment de l’adhesió: 2636 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

El Govern canadenc ha examinat la El Govern canadenc, després d’haver losòfica, ideològica, racial, ètnica, declaració que ha fet el Govern de la examinat la “precisió” aportada per la religiosa o amb d’altres motius anàlegs”. República Àrab de Síria en el moment de República Popular de Bangladesh en el El Govern danès recorda que en virtut ratificar el Conveni internacional per a la moment de l’adhesió al Conveni interna- de la lletra c de l’article 19 del Conveni repressió del finançament del terrorisme cional per a la repressió del finançament de Viena sobre el dret dels tractats, no es i considera que aquesta declaració equi- del terrorisme, estima que es tracta, de pot formular cap reserva incompatible val, de fet, a una reserva destinada a limi- fet, d’una reserva destinada a limitar uni- amb l’objecte i la finalitat del Conveni. tar unilateralment l’abast del Conveni i lateralment l’abast del Conveni. que és contrària al seu objecte i finalitat, Per tant, el Govern danès emet una El Govern canadenc recorda que, en és a dir, a la repressió del finançament objecció a la reserva esmentada formula- virtut de la lletra c de l’apartat 4 de l’arti- dels actes terroristes, sigui qui en sigui da pel Govern jordà al Conveni interna- cle 19 del Conveni de Viena sobre el dret l’autor. cional per a la repressió del finançament dels tractats, no està autoritzada cap re- del terrorisme. Tanmateix, aquesta ob- El Govern canadenc considera, a més, serva que sigui incompatible amb l’ob- jecció no obstaculitza l’entrada en vigor que la declaració és contrària a les dispo- jecte i la finalitat del Conveni. del Conveni entre Dinamarca i Jordània. sicions de l’article 6 del Conveni, segons El Govern canadenc emet, doncs, una les quals els estats part es comprometen 15 de setembre del 2005 objecció a la reserva esmentada més a “adoptar les mesures que puguin ser amunt i formulada pel Govern de la Respecte de la reserva feta per la necessàries, fins i tot, si escau, d’ordre le- República Popular de Bangladesh res- República Àrab de Síria en el moment de gislatiu, per garantir que els actes crimi- pecte del Conveni internacional per a la l’adhesió: nals que siguin competència d’aquest repressió del finançament del terro- Conveni no puguin justificar-se en cap El Govern del Regne de Dinamarca ha risme. Aquesta objecció no constitueix, circumstància amb consideracions de examinat la reserva relativa a la lletra b però, cap obstacle per a l’entrada en vi- naturalesa política, filosòfica, ideològica, de l’apartat 1 de l’article 2 del Conveni gor del Conveni entre el Canadà i la racial, ètnica, religiosa o amb d’altres internacional per a la repressió del finan- República Popular de Bangladesh. motius anàlegs”. çament del terrorisme formulada pel Go- Dinamarca vern de la República Àrab de Síria en el El Govern canadenc recorda que, en moment de la seva adhesió al Conveni. virtut de la lletra c de l’apartat 4 de l’arti- 30 d’abril del 2004 cle 19 del Conveni de Viena sobre el dret Tenint en compte la declaració formu- El Govern danès considera que la re- dels tractats, no està autoritzada cap re- lada per Jordània en el moment de la ra- serva formulada pel Govern de la serva que sigui incompatible amb l’ob- tificació: República Àrab de Síria limita l’abast del jecte i la finalitat del Conveni. Conveni de manera unilateral i que és El Govern del Regne de Dinamarca ha contrària a l’objecte i la finalitat del Con- És l’interès comú dels estats que l’ob- examinat la declaració relativa a la lletra veni, és a dir, a la repressió del finança- jecte i la finalitat dels convenis dels quals b de l’apartat 1 de l’article 2 del Conveni ment dels actes terroristes, han escollit esdevenir part siguin respec- internacional per a la repressió del finan- independentment d’on es produeixin i tats per totes les parts, i que els estats es- çament del terrorisme formulada pel Go- de qui en sigui l’autor. tiguin disposats a efectuar totes les vern jordà en el moment en què aquest modificacions de la seva legislació ne- Govern va ratificar el Conveni. El Go- El Govern danès considera, a més, que cessàries per complir les obligacions que vern danès considera que la declaració aquesta reserva és contrària a l’article 6 els pertoquen en virtut d’aquests conve- formulada per Jordània constitueix una del Conveni, segons el qual els estats nis. reserva que pretén limitar unilateralment part es comprometen a “adoptar les me- l’abast del Conveni i que és contrària al sures que puguin ser necessàries, fins i El Govern canadenc emet, doncs, una tot, si escau, d’ordre legislatiu, perquè objecció a la reserva esmentada més seu objecte i la seva finalitat, és a dir, la repressió del finançament del terro- els actes criminals que siguin competèn- amunt i formulada pel Govern de la cia d’aquest Conveni no puguin justifi- República Àrab de Síria respecte del risme, independentment d’on es produeixin i de qui en sigui l’autor. car-se en cap circumstància amb Conveni internacional per a la repressió consideracions de naturalesa política, fi- del finançament del terrorisme. Aquesta El Govern danès considera a més que losòfica, ideològica, racial, ètnica, reli- objecció no constitueix, però, cap obsta- la declaració és contrària als termes de giosa o amb altres motius anàlegs”. cle per a l’entrada en vigor del Conveni l’article 6 del Conveni, segons els quals entre el Canadà i la República Àrab de “cada estat part adopta les mesures que El Govern danès recorda que, segons Síria. puguin ser necessàries, fins i tot, si es- la lletra c de l’article 19 del Conveni de Viena sobre el dret dels tractats, no són 31 d’agost del 2006 cau, d’ordre legislatiu, per garantir que els actes criminals que siguin competèn- permeses les reserves que siguin incom- Respecte de la interpretació formulada cia d’aquest Conveni no puguin justifi- patibles amb l’objecte i la finalitat del per Bangladesh en el moment de l’adhe- car-se en cap circumstància amb Conveni. sió: consideracions de naturalesa política, fi- El Govern danès emet, doncs, una ob- jecció a la reserva esmentada al Conveni Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2637

internacional per a la repressió del finan- repressió del finançament del terro- El Govern del Regne d’Espanya consi- çament del terrorisme formulada pel Go- risme, la República d’Eslovènia declara dera que aquesta reserva és contrària a vern de la República Àrab de Síria. que estableix la seva competència en els l’objecte i la finalitat del Conveni. Aquesta objecció no és cap obstacle per delictes que figuren a l’apartat 2. El Govern del Regne d’Espanya consi- a l’entrada en vigor del Conveni entre el dera que la reserva formulada per Bèlgi- Regne de Dinamarca i la República Àrab Espanya ca és contrària a l’article 6 del Conveni, de Síria. 3 de desembre del 2002 en virtut del qual els estats parts adopten Respecte d’una reserva feta per Egipte Respecte de les reserves formulades les mesures que puguin ser necessàries, en el moment de la ratificació: per la República Popular Democràtica fins i tot, si escau, d’ordre legislatiu, per de Corea en el moment de la signatura: garantir que els actes criminals que si- El Govern del Regne de Dinamarca ha guin competència d’aquest Conveni no examinat la declaració relativa a la lletra El Govern del Regne d’Espanya ha puguin justificar-se en cap circumstància b de l’apartat 1 de l’article 2 del Conveni examinat les reserves formulades pel amb consideracions de naturalesa políti- internacional per a la repressió del finan- Govern de la República Popular Demo- ca, filosòfica, ideològica, racial, ètnica, çament del terrorisme feta pel Govern de cràtica de Corea el 12 de novembre del religiosa o amb d’altres motius anàlegs. la República Àrab d’Egipte en ratificar el 2001, relatives a la lletra a de l’apartat 1 Conveni. El Govern danès considera que de l’article2ial’article 14 del Conveni El Govern del Regne d’Espanya recor- la declaració feta pel Govern de la per a la repressió del finançament del da que en virtut de la norma de dret con- República Àrab d’Egipte constitueix una terrorisme (Nova York, 9 de desembre suetudinari consagrada pel Conveni de reserva destinada a limitar l’abast del de 1999). Viena sobre el drets dels tractats de 1969 Conveni de manera unilateral i que és El Govern del Regne d’Espanya estima (lletra c de l’article 19), les reserves con- contrària a l’objecte i la finalitat del Con- que aquestes reserves són incompatibles tràries a l’objecte i la finalitat del conveni veni, és a dir, a la repressió del finança- amb l’objecte i la finalitat del Conveni ja queden prohibides. ment dels actes terroristes, que tenen l’objectiu d’eximir la Repúbli- Per conseqüent, el Govern del Regne independentment d’on es produeixin i ca Popular Democràtica de Corea de les d’Espanya emet una objecció a la reserva de qui en sigui l’autor. seves obligacions en dos aspectes essen- formulada pel Govern del Regne de Bèl- El Govern danès considera, a més, que cials del Conveni. gica respecte de l’article 14 del Conveni aquesta reserva és contrària a l’article 6 El Govern del Regne d’Espanya recor- internacional per a la repressió del finan- del Conveni, segons el qual els estats da que en virtut de la norma de dret con- çament del terrorisme. part es comprometen a “adoptar les me- suetudinari confirmada en el Conveni de Aquesta objecció no obstaculitza l’en- sures que puguin ser necessàries, fins i Viena sobre el dret dels tractats de 1969, trada en vigor del Conveni entre el tot, si escau, d’ordre legislatiu, perquè (lletra c de l’article 19), no es poden for- Regne d’Espanya i Bèlgica. els actes criminals que siguin competèn- mular reserves que siguin incompatibles cia d’aquest Conveni no puguin justifi- amb l’objecte i la finalitat d’un conveni. 4 d’abril del 2006 car-se en cap circumstància amb Respecte de la reserva formulada per consideracions de naturalesa política, fi- En conseqüència, el Govern del Regne d’Espanya emet una objecció a les reser- la República Àrab de Síria en el moment losòfica, ideològica, racial, ètnica, reli- de l’adhesió: giosa o amb altres motius anàlegs”. ves formulades pel Govern de la República Popular Democràtica de Co- El Govern del Regne d’Espanya ha El Govern danès recorda que, segons rea al Conveni internacional per a la re- examinat la reserva a la lletra b de l’apar- la lletra c de l’article 19 del Conveni de pressió del finançament del terrorisme. tat 1 de l’article 2 del Conveni internacio- Viena sobre el dret dels tractats, no són nal per a la repressió del finançament del permeses les reserves que siguin incom- Aquesta objecció no obstaculitza l’entrada en vigor del Conveni entre el terrorisme que el Govern de la República patibles amb l’objecte i la finalitat del Àrab de Síria ha formulat en ratificar el Conveni. Regne d’Espanya i la República Popular Democràtica de Corea. Conveni. El Govern danès emet, doncs, una ob- 20 de maig del 2005 El Govern del Regne d’Espanya consi- jecció a la reserva esmentada al Conveni dera que aquesta reserva és contrària a internacional per a la repressió del finan- Tenint en compte la reserva formulada l’objecte i la finalitat del Conveni esmen- çament del terrorisme formulada pel Go- per Bèlgica en el moment de la ratifica- tat. vern de la República Àrab d’Egipte. ció: Aquesta objecció, però, no obstaculitza El Govern del Regne d’Espanya consi- [El Govern del Regne d’Espanya] ha l’entrada en vigor del Conveni entre el dera, en particular, que la reserva formu- examinat la reserva que el Govern del Regne de Dinamarca i la República Àrab lada per la República Àrab de Síria és Regne de Bèlgica va formular respecte d’Egipte”. contrària a les disposicions de l’article 6 de l’article 14 del Conveni internacional del Conveni, segons el qual cada estat Eslovènia per a la repressió del finançament del part adopta les mesures que puguin ser De conformitat amb l’apartat 3 de l’ar- terrorisme, en el moment en què va rati- necessàries, fins i tot, si escau, d’ordre le- ticle 7 del Conveni internacional per a la ficar el Conveni. gislatiu, perquè els actes criminals que 2638 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

siguin competència del Conveni no pu- tats [art. 19.c)], no són permeses les re- El Govern dels Estats Units d’Amèrica guin justificar-se en cap circumstància serves incompatibles amb l’objecte i la fi- per tant emet una objecció a la declara- amb consideracions de naturalesa políti- nalitat d’un conveni. ció formulada pel Govern jordà en el ca, filosòfica, ideològica, racial, ètnica, moment de la ratificació del Conveni in- En conseqüència, el Govern del Regne religiosa o amb d’altres motius anàlegs. ternacional per a la repressió del finan- d’Espanya fa objecció a la reserva de la çament del terrorisme relativa a la lletra b El Govern del Regne d’Espanya recor- República Àrab d’Egipte respecte de la de l’apartat 2 del Conveni esmentat. La da que, en virtut de la norma de dret lletra b de l’apartat 1 de l’article 2, del present objecció tanmateix no obstacu- consuetudinari, consagrada a la lletra c Conveni per a la repressió del finança- litza l’entrada en vigor del Conveni entre de l’article 19 del Conveni de Viena del ment del terrorisme. els Estats Units d’Amèrica i Jordània. 1969 sobre el dret dels tractats, no està Aquesta objecció no obstaculitza l’en- autoritzada cap reserva que sigui incom- 20 de maig del 2005 trada en vigor del Conveni esmentat més patible amb l’objecte i la finalitat d’un amunt entre el Regne d’Espanya i la Tenint en compte la reserva formulada conveni. República Àrab d’Egipte. per Bèlgica en el moment de la ratifica- El Govern del Regne d’Espanya for- ció: mula, per tant, una objecció a la reserva Estats Units d’Amèrica El Govern dels Estats Units d’Amèrica emesa pel Govern de la República Àrab 6 d’agost del 2004 ha examinat la reserva expressada per de Síria respecte de la lletra b de l’apartat Tenint en compte la declaració formu- Bèlgica el 17 de maig del 2004 quan va 1 de l’article 2 del Conveni internacional lada per Jordània en el moment de la ra- ratificar el Conveni internacional per a la per a la repressió del finançament del tificació: repressió del finançament del terro- terrorisme. ... El Govern dels Estats Units d’Amèri- risme. El Govern dels Estats Units emet Aquesta objecció no és cap obstacle ca ha examinat atentament la declaració una objecció a la reserva relativa a l’arti- per a l’entrada en vigor del Conveni en- que el Govern del Regne Haiximita de cle 14, que disposa que una demanda tre el Regne d’Espanya i la República Jordània va fer en relació amb la lletra b d’extradició o de cooperació judicial no Àrab de Síria. de l’apartat 1 de l’article 2 del Conveni pot ser denegada per l’únic motiu que concerneix una infracció política, una in- Respecte del text explicatiu formulat (“la declaració”). Considera que la decla- fracció relacionada amb una infracció per Egipte en el moment de la ratificació: ració equival a una reserva que pretén limitar unilateralment l’abast de la política o una infracció inspirada per El Govern del Regne d’Espanya ha infracció definida en el Conveni i que és mòbils polítics. El Govern dels Estats examinat la reserva relativa a la lletra b contrària al seu objecte i la seva finalitat, Units entén que la intenció del Govern de l’apartat 1 de l’article 2 del Conveni és a dir, la repressió del finançament dels belga possiblement era més limitada que per a la repressió del finançament del actes terroristes, independentment d’on la que es desprèn de la seva reserva, ja terrorisme que la República Àrab d’E- es produeixin i de qui en siguin els au- que el Govern belga entén que la seva gipte ha presentat en el moment de la ra- tors. reserva només s’aplica en circumstàncies tificació del Conveni. excepcionals, és a dir, quan pensi que, El Govern dels Estats Units d’Amèrica per motiu del caràcter polític de la infrac- El Govern del Regne d’Espanya estima considera a més que la declaració és que la reserva esmentada més amunt és ció, un acusat podria no beneficiar-se contrària a les disposicions de l’article 6 d’un judici just. Els Estats Units consi- incompatible amb l’objecte i la finalitat del Conveni, segons les quals “cada estat d’aquest Conveni. deren que aquesta reserva és inútil a part adopta les mesures que puguin ser causa de les garanties que ja estan esta- El Govern del Regne d’Espanya consi- necessàries, fins i tot, si escau, d’ordre le- blertes als articles 15, 17 i 21 del Conve- dera en particular que la reserva de la gislatiu, per garantir que els actes crimi- ni. Tanmateix, tenint en compte l’ampli República Àrab d’Egipte és incompatible nals que siguin competència d’aquest enunciat de la reserva i perquè el Go- amb l’article 6 del Conveni, en virtut del Conveni no puguin justificar-se en cap vern dels Estats Units considera que l’ar- qual els estats part es comprometen a circumstància amb consideracions de ticle 14 és una disposició fonamental del adoptar les mesures que puguin ser ne- naturalesa política, filosòfica, ideològica, Conveni, els Estats Units estan obligats a cessàries, fins i tot, si escau, d’ordre le- racial, ètnica, religiosa o amb d’altres emetre aquesta objecció. Aquesta objec- gislatiu, perquè els actes criminals que motius anàlegs”. ció no obstaculitza l’entrada en vigor del siguin competència del Conveni no pu- El Govern dels Estats Units d’Amèrica Conveni entre els Estats Units i Bèlgica. guin justificar-se en cap circumstància fa observar que en virtut dels principis 9 de març del 2006 amb consideracions de naturalesa políti- establerts del dret internacional dels ca, filosòfica, ideològica, racial, ètnica, tractats, tal com estan consagrats en la Respecte del text explicatiu formulat religiosa o amb d’altres motius anàlegs. lletra c de l’article 19 del Conveni de Vie- per Egipte en el moment de la ratificació: El Govern del Regne d’Espanya recor- na sobre el dret dels tractats, no s’auto- Després d’haver examinat amb aten- da que, en virtut de la norma de dret ritza cap reserva incompatible amb ció la declaració explicativa d’Egipte, el consuetudinari, consagrada pel Conveni l’objecte i la finalitat del Conveni. Govern dels Estats Units d’Amèrica conde Viena de 1969 sobre el dret dels trac- sidera que equival a una reserva destina- Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2639

da a limitar unilateralment l’abast del puguin justificar-se en cap circumstància i tot, si escau, d’ordre legislatiu, perquè Conveni. Aquesta declaració és contrària amb consideracions de naturalesa políti- els actes criminals que siguin competèn- a l’objecte i la finalitat del Conveni, és a ca, filosòfica, ideològica, racial, ètnica, cia d’aquest Conveni no puguin justifi- dir, a la repressió del finançament dels religiosa o amb d’altres motius anàlegs.” car-se en cap circumstància amb actes terroristes, independentment d’on consideracions de naturalesa política, fi- El Govern dels Estats Units d’Amèrica es produeixin i de qui en sigui l’autor. losòfica, ideològica, racial, ètnica, reli- assenyala que, en virtut dels principis es- giosa o amb altres motius anàlegs”. El Govern dels Estats Units també con- tablerts del dret internacional dels trac- sidera que la declaració explicativa és tats, tal com es consagren a la lletra c de El Govern estonià recorda que, en vir- contrària a les disposicions de l’article 6 l’article 19 del Conveni de Viena sobre el tut de la lletra c de l’article 19 del Conve- del Conveni, segons els termes del qual: dret dels tractats, no està autoritzada cap ni de Viena sobre el dret dels tractats, no “Cada part adopta les mesures que pu- reserva que sigui incompatible amb l’ob- estan autoritzades les reserves que siguin guin ser necessàries, fins i tot, si escau, jecte i la finalitat del Conveni. incompatibles amb l’objecte i la finalitat d’ordre legislatiu, perquè els actes crimi- del Conveni. És l’interès comú dels estats El Govern dels Estats Units d’Amèrica nals que siguin competència d’aquest que l’objecte i la finalitat dels convenis emet, doncs, una objecció a la declaració Conveni no puguin justificar-se amb dels quals han escollit esdevenir part si- explicativa relativa a la lletra b de l’apar- consideracions de naturalesa política, fi- guin respectats per totes les parts, i que tat 1 de l’article 2, feta pel Govern de losòfica, ideològica, racial, ètnica, reli- els estats estiguin disposats a efectuar to- Síria en el moment de l’adhesió al Con- giosa o amb altres motius anàlegs”. tes les modificacions de la seva legislació veni internacional per a la repressió del necessàries per complir les obligacions El Govern dels Estats Units assenyala finançament del terrorisme. Aquesta ob- que els pertoquen en virtut d’aquests que, en virtut dels principis establerts del jecció no constitueix, però, cap obstacle convenis. dret internacional convencional, com per a l’entrada en vigor del Conveni en- ara els enunciats a la lletra c de l’article tre els Estats Units d’Amèrica i la El Govern estonià emet, doncs, una 19 del Conveni de Viena sobre el dret República Àrab de Síria. objecció a la reserva esmentada més dels tractats, no està autoritzada cap re- amunt de la República Àrab de Síria al serva que sigui incompatible amb l’ob- Estònia Conveni internacional per a la repressió jecte i la finalitat del Conveni. 23 de setembre del 2005 del finançament del terrorisme. Aquesta objecció no és cap obstacle per a l’entra- El Govern dels Estats Units d’Amèrica Respecte d’una reserva formulada per da en vigor del Conveni entre la Repúbli- emet, doncs, una objecció a la declaració la República Àrab de Síria en el moment ca d’Estònia i la República Àrab de Síria. feta per Egipte respecte de la lletra b de de l’adhesió: l’apartat 1 de l’article 2 en ratificar el “El Govern de la República d’Estònia Respecte d’una reserva formulada per Conveni internacional per a la repressió ha examinat atentament la reserva relati- Egipte en el moment de la ratificació: del finançament del terrorisme. Aquesta va a la lletra b de l’apartat 1 de l’article 2 El Govern de la República d’Estònia ha objecció no constitueix, però, cap obsta- del Conveni internacional per a la re- examinat atentament la declaració expli- cle per a l’entrada en vigor del Conveni pressió del finançament del terrorisme, cativa relativa a la lletra b de l’apartat 1 entre els Estats Units i Egipte. formulada per la República Àrab de Síria de l’article 2 del Conveni internacional Respecte de la reserva formulada per en el moment de la seva adhesió al Con- per a la repressió del finançament del la República Àrab de Síria en el moment veni esmentat. El Govern estonià consi- terrorisme, feta pel Govern de la de l’adhesió: dera que la reserva de Síria és contrària a República Àrab d’Egipte en ratificar el l’objecte i la finalitat del Conveni, és a Conveni. El Govern estonià considera El Govern dels Estats Units d’Amèrica, dir, a la repressió del finançament dels que la declaració feta per Egipte és, de després d’haver examinat amb atenció la actes terroristes, independentment d’on fet, una reserva destinada a limitar de reserva formulada per la República Àrab es produeixin i de qui en sigui l’autor. manera unilateral l’abast del Conveni, i de Síria en el moment de l’adhesió al que és contrària a l’objecte i la finalitat Conveni, considera que és contrària a L’objecte i la finalitat del Conveni con- d’aquest Conveni, és a dir, a la repressió l’objecte i la finalitat del Conveni, és a sisteixen a reprimir el finançament dels del finançament dels actes terroristes, in- dir, a la repressió del finançament dels actes terroristes, incloent-hi els que es dependentment d’on es produeixin i de actes terroristes, independentment d’on defineixen a la lletra b de l’apartat 1 de qui en sigui l’autor. es produeixin i de qui en sigui l’autor. l’article 2. El Govern estonià estima que aquests tipus d’actes no es poden justifi- L’objecte i la finalitat d’aquest Conveni El Govern dels Estats Units d’Amèrica car en cap cas invocant la resistència a són reprimir el finançament dels actes considera, a més, que la reserva és con- qualsevol ocupació estrangera. terroristes, incloent-hi els definits a la lle- trària a les disposicions de l’article 6 del tra b de l’apartat 1 de l’article. El Govern Conveni, segons les quals: “Cada estat El Govern estonià considera, a més, estonià estima que aquest tipus d’actes part adopta les mesures que puguin ser que aquesta reserva és contrària a l’arti- no poden en cap cas ser justificats invo- necessàries, fins i tot, si escau, d’ordre le- cle 6 del Conveni, segons el qual els es- cant la resistència a l’ocupació o l’agres- gislatiu, perquè els actes criminals que tats part es comprometen a “adoptar les sió estrangeres dels qui busquen siguin competència d’aquest Conveni no mesures que puguin ser necessàries, fins 2640 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

alliberar-se o aconseguir l’autodeter- quest instrument, és a dir, la repressió quest Conveni, és a dir, la repressió del minació. del finançament del terrorisme, indepen- finançament del terrorisme, independentment d’on es produeixi i de qui en dentment d’on es produeixi i de qui en A més, el Govern estonià considera sigui l’autor. sigui l’autor. que aquesta declaració explicativa és contrària a l’article 6 del Conveni, segons A més, la declaració és contrària a l’ar- A més, la declaració és contrària a l’ar- el qual els estats part es comprometen a ticle 6 del Conveni, segons els termes del ticle 6 del Conveni, segons els termes del “adoptar les mesures que puguin ser ne- qual els estats part es comprometen a qual els estats part es comprometen a cessàries, fins i tot, si escau, d’ordre le- adoptar les mesures que puguin ser ne- adoptar “les mesures que puguin ser ne- gislatiu, perquè els actes criminals que cessàries, fins i tot, si escau, d’ordre le- cessàries, fins i tot, si escau, d’ordre le- siguin competència d’aquest Conveni no gislatiu, per garantir que els actes gislatiu, per garantir que els actes puguin justificar-se en cap circumstància criminals que siguin competència d’a- criminals que siguin competència d’a- amb consideracions de naturalesa políti- quest Conveni no puguin justificar-se en quest Conveni no puguin justificar-se en ca, filosòfica, ideològica, racial, ètnica, cap circumstància amb consideracions cap circumstància amb consideracions religiosa o amb altres motius anàlegs”. de naturalesa política, filosòfica, de naturalesa política, filosòfica, ideològica, racial, ètnica, religiosa o amb ideològica, racial, ètnica, religiosa o amb El Govern estonià recorda que, segons d’altres motius anàlegs. d’altres motius anàlegs”. la lletra c de l’article 19 del Conveni de Viena sobre el dret dels tractats, no són El Govern finlandès vol recordar que El Govern finlandès vol recordar que permeses les reserves incompatibles en virtut del dret internacional consuetu- en virtut del dret internacional consuetu- amb l’objecte i la finalitat del Conveni. És dinari codificat en el Conveni de Viena dinari codificat en el Conveni de Viena l’interès comú dels estats que l’objecte i sobre el dret dels tractats, no es pot for- sobre el dret dels tractats, no es pot for- la finalitat dels convenis dels quals han mular cap reserva incompatible amb mular cap reserva incompatible amb escollit esdevenir part siguin respectats l’objecte i la finalitat del Conveni. l’objecte i la finalitat del Conveni. per totes les parts, i que els estats esti- És l’interès de tots els estats que els És l’interès de tots els estats que els guin disposats a efectuar totes les modi- convenis dels quals han escollit esdeve- convenis dels quals han escollit esdeve- ficacions de la seva legislació nir part siguin respectats, pel que fa al nir part siguin respectats, pel que fa al necessàries per complir les obligacions seu objecte i la seva finalitat, i que totes seu objecte i la seva finalitat, i que totes que els pertoquen en virtut d’aquests les parts estiguin preparades per aportar les parts estiguin preparades per aportar convenis. a la seva legislació les modificacions ne- a la seva legislació les modificacions ne- El Govern estonià emet, doncs, una cessàries per permetre’ls de satisfer les cessàries per permetre’ls de satisfer les objecció a aquesta declaració feta pel obligacions que han contractat en virtut obligacions que han contret en virtut Govern egipci respecte del Conveni in- dels convenis esmentats. dels convenis esmentats. ternacional per a la repressió del finan- El Govern finlandès, per tant, emet El Govern finlandès, per tant, emet çament del terrorisme. una objecció a la declaració interpretati- una objecció a la declaració interpretati- Aquesta objecció no és cap obstacle va del Govern jordà relativa al Conveni. va del Govern egipci relativa al Conveni. per a l’entrada en vigor del Conveni en- Aquesta objecció no obstaculitza l’en- Aquesta objecció no obstaculitza l’entre la República d’Estònia i la República trada en vigor del Conveni entre trada en vigor del Conveni entre la Àrab d’Egipte. Jordània i Finlàndia. Així doncs aquest República Àrab d’Egipte i Finlàndia. Així Finlàndia Conveni entra en vigor entre els dos es- doncs, aquest Conveni entra en vigor en- 29 d’abril del 2004 tats sense que Jordània pugui invocar la tre ambdós estats sense que la República seva declaració. Àrab d’Egipte pugui invocar la seva de- Pel que fa a la declaració formulada claració. per Jordània en el moment de la ratifica- 20 de juliol del 2005 20 de juliol del 2005 ció: Pel que fa a la declaració formulada El Govern finlandès va examinar aten- per Egipte en el moment de la ratificació: Pel que fa a la declaració formulada per la República Àrab de Síria en el mo- tament el contingut de la declaració in- El Govern ha examinat atentament el ment de l’adhesió: terpretativa formulada pel Govern jordà contingut de la declaració interpretativa relativa a la lletra b de l’apartat primer de formulada pel Govern egipci relativa a la El Govern finlandès ha examinat aten- l’article 2 del Conveni internacional per a lletra b de l’apartat 1 de l’article 2 del tament el contingut de la reserva formula repressió del finançament del terro- Conveni internacional per a la repressió lada pel Govern de la República Àrab de risme. del finançament del terrorisme. Síria relativa a la lletra b de l’apartat primer de l’article 2 del Conveni internacio- El Govern finlandès opina que la de- El Govern finlandès opina que la de- nal per a la repressió del finançament del claració equival a una reserva ja que té claració equival a una reserva ja que té terrorisme. com a propòsit limitar unilateralment l’a- com a propòsit limitar unilateralment l’a- bast del Conveni. Considera a més que bast del Conveni. Considera, a més, que El Govern finlandès considera que la és contrària a l’objecte i la finalitat d’a- és contrària a l’objecte i a la finalitat d’a- reserva és contrària a l’objecteialafina- Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2641

litat d’aquest Conveni, és a dir, la repres- obert a la signatura el 10 de gener del cap circumstància amb consideracions sió del finançament del terrorisme, 2000. En indicar que no es considera de naturalesa política, filosòfica, independentment d’on es produeixi i de obligada per les disposicions de la lletra ideològica, racial, ètnica, religiosa o amb qui en sigui l’autor. a de l’apartat 1 de l’article 2, el Govern de d’altres motius anàlegs.” la República Popular Democràtica de A més, la reserva és contrària a l’article El Govern de la República Francesa Corea exclou de la definició de les in- 6 del Conveni, segons els termes del considera que aquesta declaració consti- fraccions en el sentit del Conveni, el fi- qual els estats part es comprometen a tueix una reserva, a la qual emet una ob- nançament del conjunt dels actes que adoptar “les mesures que puguin ser ne- jecció. Aquesta objecció no obstaculitza constitueixen delicte segons la definició cessàries, fins i tot, si escau, d’ordre le- l’entrada en vigor del Conveni entre dels convenis enumerats a l’annex. gislatiu, per garantir que els actes França i Jordània. criminals que siguin competència d’a- De la lletra a de l’apartat 1 de l’article 2, 15 d’agost del 2005 quest Conveni no puguin justificar-se en en resulta que els estats part tenen la fa- cap circumstància amb consideracions cultat d’excloure de la definició de les in- Respecte del text explicatiu formulat de naturalesa política, filosòfica, fraccions en el sentit del Conveni el per Egipte en el moment de la ratificació: ideològica, racial, ètnica, religiosa o amb finançament dels actes que consti- “El Govern de la República Francesa d’altres motius anàlegs”. tueixen delicte, segons la definició dels ha examinat la declaració formulada pel convenis enumerats a l’annex, dels quals El Govern finlandès vol recordar que Govern de la República Àrab d’Egipte en no són part, però que, en canvi, no tenen en virtut del dret internacional consuetu- el moment de la ratificació del Conveni la facultat d’excloure de la definició de dinari codificat en el Conveni de Viena internacional del 9 de desembre de 1999 les infraccions en el sentit del Conveni el sobre el dret dels tractats, no es pot for- per a la repressió del finançament del finançament dels actes que consti- mular cap reserva incompatible amb terrorisme, en virtut de la qual Egipte tueixen delicte segons la definició dels l’objecte i la finalitat del Conveni. considera que els actes de resistència na- convenis enumerats a l’annex dels quals cional, en totes les seves formes, fins i tot És l’interès de tots els estats que els són part. Ara bé, la República Popular la resistència armada davant de l’ocupa- tractats dels quals han escollit esdevenir Democràtica de Corea és part d’algun ció estrangera i l’agressió als efectes d’a- part siguin respectats, pel que fa al seu d’aquests convenis. lliberament i d’autodeterminació, no són objecte i la seva finalitat, i que totes les El Govern de la República Francesa actes de terrorisme en el sentit de la lletra parts estiguin preparades per aportar a la emet una objecció a la reserva formulada b de l’article 2 del Conveni”. Ara bé, el seva legislació les modificacions ne- per la República Popular Democràtica Conveni fa referència a la repressió del cessàries per permetre’ls de satisfer les de Corea en relació amb la lletra a de l’a- finançament de qualsevol acte terrorista i obligacions que han contractat en virtut partat 1 de l’article 2 del Conveni.” precisa en el seu article 6 que “cada estat dels tractats esmentats. part adopta les mesures que puguin ser 11 de juny del 2004 El Govern finlandès, per tant, emet necessàries, fins i tot, si escau, d’ordre le- una objecció a la reserva del Govern de Respecte de la declaració formulada gislatiu, perquè els actes criminals que la República Àrab de Síria relativa al per Jordània en el moment de la ratifica- siguin competència d’aquest Conveni no Conveni. ció: puguin justificar-se en cap circumstància amb consideracions de naturalesa políti- Aquesta objecció no obstaculitza l’en- El Govern de la República Francesa ha ca, filosòfica, ideològica, racial, ètnica, trada en vigor del Conveni entre la examinat la declaració formulada pel religiosa o amb altres motius anàlegs.” República Àrab de Síria i Finlàndia. Així Govern del Regne Haiximita de Jordània doncs, aquest Conveni entra en vigor en- en el moment de la ratificació del Conve- El Govern de la República Francesa tre ambdós estats sense que la República ni internacional del 9 de desembre de considera que aquesta declaració consti- Àrab de Síria pugui invocar la seva reser- 1999 per a la repressió del finançament tueix una reserva contrària a l’objecte i la va. del terrorisme, en virtut de la qual finalitat del Conveni, i s’hi oposa. Aques- Jordània “no considera els actes de lluita ta objecció no obstaculitza l’entrada en França armada nacional i la lluita contra l’ocu- vigor del Conveni entre França i Egipte. 4 de desembre del 2002 pació estrangera en l’exercici del dret Respecte de la reserva formulada per dels pobles a l’autodeterminació com a Respecte de les reserves formulades la República Àrab de Síria en el moment actes terroristes en el sentit de la lletra b per la República Popular Democràtica de l’adhesió: de Corea en el moment de la signatura: de l’apartat 1 de l’article 2 del Conveni”. Ara bé, el Conveni fa referència a la re- El Govern de la República Francesa ha “El Govern de la República Francesa pressió del finançament de qualsevol examinat les reserves formulades pel ha examinat les reserves formulades pel acte terrorista i precisa en el seu article 6 Govern de la República Àrab de Síria en Govern de la República Popular Demo- que “cada estat part adopta les mesures el moment de la seva adhesió al Conveni cràtica de Corea en el moment de la seva que puguin ser necessàries, fins i tot, si internacional del 9 de desembre de 1999 signatura, el 12 de novembre del 2001, escau, d’ordre legislatiu, perquè els actes per a la repressió del finançament del del Conveni internacional per a la re- criminals que siguin competència d’a- terrorisme, en virtut de la qual Síria esti- pressió del finançament del terrorisme, quest Conveni no puguin justificar-se en ma, respecte de les disposicions de la lle- 2642 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

tra b de l’apartat 1 de l’article 2 del nacional consuetudinari tal com ha estat El Govern de la República d’Hongria Conveni, que “els actes de resistència a regulat en el Conveni de Viena sobre el emet, doncs, una objecció a la reserva l’ocupació estrangera no es poden assi- dret dels tractats, no s’autoritza cap re- esmentada més amunt i formulada pel milar a actes de terrorisme”. Ara bé, el serva incompatible amb l’objecte i la fi- Govern de la República Àrab de Síria res- Conveni fa referència a la repressió del nalitat del Conveni. pecte del Conveni internacional per a la finançament de qualsevol acte terrorista i repressió del finançament del terro- El Govern de la República d’Hongria precisa en el seu article 6 que “cada estat risme. Aquesta objecció no constitueix, per tant emet una objecció a la reserva part adopta les mesures que puguin ser però, cap obstacle a l’entrada en vigor esmentada formulada pel Govern del necessàries, fins i tot, si escau, d’ordre le- del Conveni entre Hongria i la República Regne Haiximita de Jordània relativa al gislatiu, perquè els actes criminals que Àrab de Síria. Conveni internacional per a la repressió siguin competència d’aquest Conveni no del finançament del terrorisme. La pre- Respecte del text explicatiu formulat puguin justificar-se en cap circumstància sent objecció tanmateix no obstaculitza per Egipte en el moment de la ratificació: amb consideracions de naturalesa políti- l’entrada en vigor del Conveni entre la ca, filosòfica, ideològica, racial, ètnica, El Govern de la República d’Hongria República d’Hongria i el Regne Haiximi- religiosa o amb altres motius anàlegs”. ha examinat la declaració que ha fet el ta de Jordània. Govern de la República Àrab d’Egipte El Govern de la República Francesa 28 de febrer del 2006 respecte de la lletra b de l’apartat 1 de emet una objecció a aquesta reserva que l’article 2 del Conveni internacional per a és contrària a l’objecte i la finalitat del Respecte de la reserva formulada per la repressió del finançament del terro- Conveni. Aquesta objecció no obstacu- la República Àrab de Síria en el moment risme, en el moment de la ratificació del litza l’entrada en vigor del Conveni entre de l’adhesió: Conveni. Considera que la declaració del França i Síria. El Govern de la República d’Hongria Govern de la República Àrab d’Egipte Hongria ha examinat la declaració que ha fet el equival, de fet, a una reserva destinada a Tenint en compte la declaració formu- Govern de la República Àrab de Síria res- limitar unilateralment l’abast del Conve- lada per Jordània en el moment de la ra- pecte de la lletra b de l’apartat 1 de l’arti- ni i que és contrària a l’objecte i la finali- tificació: cle 2 del Conveni internacional per a la tat d’aquest, és a dir la repressió del repressió del finançament del terro- finançament dels actes terroristes, inde- 26 d’agost del 2004 risme, en el moment de la seva adhesió pendentment d’on es produeixin i de qui ... El Govern de la República d’Hon- al Conveni. Considera que la declaració en sigui l’autor. del Govern de la República Àrab de Síria gria ha examinat la declaració que el Go- La declaració és, a més, contrària a les equival, de fet, a una reserva destinada a vern del Regne Haiximita de Jordània va disposicions de l’article 6 del Conveni, limitar unilateralment l’abast del Conve- fer en relació amb la lletra b de l’apartat 1 segons les quals els estats part es com- ni i que és contrària a l’objecte i la finali- de l’article 2 del Conveni internacional prometen a “adoptar les mesures que tat d’aquest, és a dir, a la repressió del per a la repressió del finançament del puguin ser necessàries, fins i tot, si es- finançament dels actes terroristes, inde- terrorisme, en el moment en què va rati- cau, d’ordre legislatiu, per garantir que pendentment d’on es produeixin i de qui ficar el Conveni. Considera que aquesta els actes criminals que siguin competèn- en sigui l’autor. declaració equival de fet a una reserva cia d’aquest Conveni no puguin justifi- que pretén limitar unilateralment l’abast La declaració, a més, és contrària a les car-se amb consideracions de naturalesa del Conveni i que és contrària al seu ob- disposicions de l’article 6 del Conveni, política, filosòfica, ideològica, racial, èt- jecte i la seva finalitat, és a dir, la repres- segons les quals els estats part es com- nica, religiosa o amb altres motius sió del finançament dels actes terroristes, prometen a “adoptar les mesures que anàlegs”. independentment d’on es produeixin i puguin ser necessàries, fins i tot, si es- El Govern de la República d’Hongria de qui en siguin els autors. cau, d’ordre legislatiu, per garantir que vol recordar que, en virtut del dret inter- els actes criminals que siguin competèn- La declaració a més va en contra de les nacional consuetudinari, tal com està co- cia d’aquest Conveni no puguin justifi- disposicions de l’article 6 del Conveni, dificat pel Conveni de Viena sobre el car-se amb consideracions de naturalesa segons els termes de les quals cada estat dret dels tractats, no està autoritzada cap política, filosòfica, ideològica, racial, èt- part es compromet a “adoptar les mesu- reserva que sigui incompatible amb l’ob- nica, religiosa o amb altres motius res que puguin ser necessàries, fins i tot, jecte i la finalitat del Conveni. si escau, d’ordre legislatiu, per garantir anàlegs”. El Govern de la República d’Hongria que els actes criminals que siguin com- El Govern de la República d’Hongria emet, doncs, una objecció a la reserva petència d’aquest Conveni no puguin vol recordar que, en virtut del dret inter- esmentada més amunt i formulada pel justificar-se en cap circumstància amb nacional consuetudinari, tal com està co- Govern de la República Àrab d’Egipte consideracions de naturalesa política, fi- dificat pel Conveni de Viena sobre el respecte del Conveni internacional per a losòfica, ideològica, racial, ètnica, reli- dret dels tractats, no està autoritzada cap la repressió del finançament del terro- giosa o amb d’altres motius anàlegs”. reserva que sigui incompatible amb l’ob- risme. Aquesta objecció no constitueix, jecte i la finalitat del Conveni. El Govern de la República d’Hongria però, cap obstacle a l’entrada en vigor vol recordar que en virtut del dret inter- Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2643

del Conveni entre Hongria i la República que els pertoquen en virtut d’aquests Aquesta reserva no obstaculitza l’en- Àrab d’Egipte. convenis. trada en vigor del Conveni entre Itàlia i Jordània. Irlanda El Govern irlandès emet, doncs, una 23 de juny del 2006 objecció a la reserva formulada pel Go- 20 de maig del 2005 vern de la República Àrab d’Egipte res- Tenint en compte la reserva formulada Respecte del text explicatiu formulat pecte del Conveni internacional per a la per Bèlgica en el moment de la ratifica- per Egipte en el moment de la ratificació: repressió del finançament del terro- ció: El Govern irlandès ha examinat la de- risme. Aquesta objecció no és, però, cap claració que el Govern de la República obstacle per a l’entrada en vigor del Con- El Govern italià examina la reserva al Àrab d’Egipte ha fet en ratificar el Conve- veni entre Irlanda i la República Àrab Conveni internacional per a la repressió del ni internacional per a la repressió del fi- d’Egipte. El Conveni entra, doncs, en vi- finançament del terrorisme expressada pel nançament del terrorisme, signat a Nova gor entre els dos estats, sense que la Govern belga quan va ratificar el Conveni. York, el 9 de desembre de 1999, segons la República Àrab d’Egipte pugui fer valer El Govern italià considera que la reserva qual la República Àrab d’Egipte no consi- la seva reserva. expressada per Bèlgica limita unilateral- dera com un acte de terrorisme en el sen- ment l’àmbit d’aplicació del Conveni, cosa Itàlia tit de la lletra b de l’apartat 1 de l’article 2 que és contrària al seu objecte i la seva fina- 20 de maig del 2004 del Conveni els actes de resistència nacio- litat, és a dir, el finançament dels actes terro- nal en totes les seves formes, fins i tot la Tenint en compte la declaració formu- ristes, independentment d’on es produeixin resistència armada davant de l’ocupació lada per Jordània en el moment de la ra- i de qui en siguin els autors. estrangera i l’agressió als efectes d’allibe- tificació: El Govern italià recorda que en aplica- rament i d’autodeterminació. El Govern italià ha examinat “la decla- ció de la lletra c de l’article 19 del Conve- El Govern irlandès estima que aquesta ració” relativa a la lletra b de l’apartat 1 ni de Viena sobre el dret dels tractats, les declaració equival a una reserva ja que de l’article 2 del Conveni internacional reserves incompatibles amb l’objecte i la està destinada a limitar unilateralment per a la repressió del finançament del finalitat del Conveni estan prohibides. El l’abast del Conveni. Estima, a més, que terrorisme formulada pel Govern jordà Govern italià emet per tant una objecció aquesta reserva és contrària a l’objecte i en el moment de la ratificació del Conve- a la reserva esmentada del Govern belga la finalitat del Conveni, és a dir, a la re- ni. El Govern italià considera la declara- al Conveni internacional per a la repres- pressió del finançament d’actes terroris- ció formulada per Jordània com una sió del finançament del terrorisme. tes, tal com estan definits a la lletra b de reserva que pretén limitar unilateralment Aquesta objecció no obstaculitza l’en- l’apartat 1 de l’article 2 del Conveni, in- l’abast del Conveni i que és contrària al trada en vigor del Conveni entre Itàlia i dependentment d’on es produeixin i de seu objecte i la seva finalitat, és a dir, la Bèlgica. qui en sigui l’autor. repressió del finançament dels actes de terrorisme, independentment d’on es 12 de gener del 2006 Aquesta reserva és contrària a les dis- produeixin i de qui en siguin els autors. posicions de l’article 6 del Conveni, se- Respecte del text explicatiu formulat gons les quals cada estat adopta les A més, la declaració és contrària a l’ar- per Egipte en el moment de la ratificació: mesures que puguin ser necessàries, fins ticle 6 del Conveni, segons els termes del El Govern d’Itàlia ha examinat la de- i tot, si escau, d’ordre legislatiu, perquè qual “cada estat part adopta les mesures claració explicativa feta pel Govern de la els actes criminals que siguin competèn- que puguin ser necessàries, fins i tot, si República Àrab d’Egipte en el moment cia d’aquest Conveni no puguin justifi- escau, d’ordre legislatiu, per garantir que de la seva ratificació del Conveni inter- car-se en cap circumstància amb els actes criminals que siguin competèn- nacional per a la repressió del finança- consideracions de naturalesa política, fi- cia d’aquest Conveni no puguin justifi- ment del terrorisme, segons la qual el losòfica, ideològica, racial, ètnica, reli- car-se en cap circumstància amb Govern de la República Àrab d’Egipte no consideracions de naturalesa política, fi- giosa o amb altres motius anàlegs. considera els actes de resistència nacio- losòfica, ideològica, racial, ètnica, reli- nal en totes les seves formes, inclosa la El Govern irlandès recorda que, en vir- giosa o amb d’altres motius anàlegs”. resistència armada davant de l’ocupació tut del dret internacional consuetudinari El Govern italià recorda que en virtut tal com està codificat al Conveni de Vie- estrangera i l’agressió als efectes d’allibe- de la lletra c de l’article 19 del Conveni rament o d’autodeterminació, com a ac- na sobre el dret dels tractats, no està au- de Viena sobre el dret dels tractats, està toritzada cap reserva que sigui tes de terrorisme en el sentit de la lletra b prohibit formular reserves incompati- de l’apartat 1 de l’article 2 del Conveni. incompatible amb l’objecte i la finalitat bles amb l’objecte i la finalitat del Conve- del Conveni. És l’interès comú dels estats ni. El Govern d’Itàlia recorda que la for- que l’objecte i la finalitat dels convenis mulació atribuïda a la declaració, que dels quals han escollit esdevenir part si- El Govern italià s’oposa per tant a la preveu efectes jurídics de certes disposi- guin respectats per totes les parts, i que reserva esmentada formulada pel Go- cions del Tractat, exclosa o modificada, els estats estiguin disposats a efectuar to- vern jordà en relació amb el Conveni in- no determina el seu estatut com a reserva tes les modificacions de la seva legislació ternacional per a la repressió del al Conveni. El Govern d’Itàlia considera necessàries per complir les obligacions finançament del terrorisme. que la declaració feta pel Govern de la 2644 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

República Àrab d’Egipte, en substància, repressió del finançament del terro- Japó constitueix una reserva. risme, segons la qual el Govern de la 1 de maig del 2006 República Àrab de Síria considera que L’objecte i la finalitat del Conveni són Respecte de la reserva formulada per els actes de resistència a l’ocupació es- suprimir el finançament dels actes terro- la República Àrab de Síria en el moment trangera no es poden assimilar a actes de ristes, incloent-hi els definits en la lletra de l’adhesió: terrorisme en el sentit de la lletra b de l’a- b de l’apartat 1 de l’article 2 del Conveni. partat 1 de l’article 2 del Conveni. En el moment del dipòsit del seu ins- Cap d’aquests actes no pot ser mai justifi- trument d’adhesió, el Govern de la cat fent referència a l’exercici del dret a L’objecte i la finalitat del Conveni són República Àrab de Síria ha fet una reser- l’autodeterminació d’un poble. suprimir el finançament dels actes terro- va que diu el següent: “La República ristes, incloent-hi els definits a la lletra b El Govern d’Itàlia considera, a més, Àrab de Síria desitja formular reserves en de l’apartat 1 de l’article 2 del Conveni. que la reserva és contrària als termes de relació amb les disposicions de la lletra b Cap d’aquests actes no pot ser mai justifi- l’article 6 del Conveni, segons els quals de l’apartat 1 de l’article 2 del Conveni, cat fent referència a l’exercici del dret a els estats part han d’adoptar mesures perquè considera que els actes de resis- l’autodeterminació d’un poble. que puguin ser necessàries, fins i tot, si tència a l’ocupació estrangera no es po- escau, d’ordre legislatiu, perquè els actes El Govern d’Itàlia considera, a més, den assimilar a actes de terrorisme.” criminals que siguin competència d’a- que la reserva és contrària als termes de A aquest respecte, el Govern japonès quest Conveni no puguin justificar-se en l’article 6 del Conveni, segons els quals crida l’atenció sobre l’article 6 del Con- cap circumstància amb consideracions els estats part estan obligats a adoptar veni, segons el qual cada estat part adop- de naturalesa política, filosòfica, mesures, fins i tot, si escau, d’ordre legis- ta les mesures que puguin ser ideològica, racial, ètnica, religiosa o amb latiu, per garantir que els actes criminals necessàries, fins i tot, si escau, d’ordre le- altres motius anàlegs. que siguin competència d’aquest Conve- gislatiu, perquè els actes criminals que ni no puguin justificar-se en cap cir- El Govern d’Itàlia desitja recordar que, siguin competència d’aquest Conveni no cumstància amb consideracions de natu- segons el dret internacional consuetudi- puguin justificar-se en cap circumstància ralesa política, filosòfica, ideològica, ra- nari, tal com està codificat al Conveni de amb consideracions de naturalesa políti- cial, ètica, religiosa o amb altres motius Viena sobre el dret dels tractats, no es ca, filosòfica, ideològica, racial, ètnica, anàlegs. permet una reserva que sigui incompati- religiosa o amb altres motius anàlegs. ble amb l’objecte i la finalitat del conve- El Govern d’Itàlia desitja recordar que, El Govern japonès considera que la re- ni. És l’interès comú dels estats que segons el dret internacional consuetudi- serva esmentada més amunt tendeix a l’objecte i la finalitat dels convenis dels nari, tal com està codificat al Conveni de excloure els actes de resistència a l’ocu- quals han escollit esdevenir part siguin Viena sobre el dret dels tractats, no es pació estrangera de l’àmbit d’aplicació respectats per totes les parts, i que els es- permet una reserva que sigui incompati- del Conveni i que, per tant, es tracta d’u- tats estiguin disposats a efectuar totes les ble amb l’objecte i la finalitat del conve- na reserva incompatible amb l’objecte i modificacions de la seva legislació ne- ni. És l’interès comú dels estats que la finalitat del Conveni. Igualment, el cessàries per complir les obligacions que l’objecte i la finalitat dels convenis dels Govern japonès emet una objecció a la els pertoquen en virtut d’aquests conve- quals han escollit esdevenir part siguin reserva formulada per la República Àrab nis. respectats per totes les parts, i que els es- de Síria. tats estiguin disposats a efectuar totes les El Govern d’Itàlia, per consegüent, fa modificacions de la seva legislació ne- objecció a la reserva formulada pel Go- Letònia cessàries per complir les obligacions que vern de la República Àrab d’Egipte al 30 de setembre del 2005 els pertoquen en virtut d’aquests conve- Conveni internacional per a la repressió nis. Respecte de la reserva formulada per del finançament del terrorisme. Aquesta la República Àrab de Síria en el moment objecció no obstaculitza l’entrada en vi- El Govern d’Itàlia, per consegüent, fa de l’adhesió: gor del Conveni entre el Govern de la objecció a la reserva formulada pel Go- República Àrab d’Egipte i Itàlia. El Con- vern de la República Àrab de Síria al El Govern de la República de Letònia veni entra en vigor entre el Govern de la Conveni internacional per a la repressió ha examinat la reserva formulada per la República Àrab d’Egipte i Itàlia amb ex- del finançament del terrorisme. Aquesta República Àrab de Síria en el moment de clusió de la reserva que beneficiava la objecció no obstaculitza l’entrada en vila seva adhesió al Conveni internacional República Àrab d’Egipte. gor del Conveni entre el Govern de la per a la repressió del finançament del República Àrab de Síria i Itàlia. El Conve- terrorisme, respecte de la lletra b de l’a- Respecte de la reserva formulada per ni entra en vigor entre el Govern de la partat 1 de l’article 2 del Conveni esmen- la República Àrab de Síria en el moment República Àrab de Síria i Itàlia amb ex- tat. de l’adhesió: clusió de la reserva que beneficia la El Govern de la República de Letònia El Govern d’Itàlia ha examinat la reser- República Àrab de Síria. estima que aquesta reserva limita de ma- va formulada pel Govern de la República nera unilateral l’abast del Conveni i que, Àrab de Síria en el moment de la seva per tant, és contrària a l’objecte i la finali- adhesió al Conveni internacional per a la tat del Conveni, és a dir, a la repressió del Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2645

finançament dels actes terroristes, inde- El Govern de la República de Letònia ció de les disposicions del Conveni es- pendentment d’on es produeixin i de qui estima, a més, que aquesta reserva és mentat són compatibles amb l’objecte i en sigui l’autor. contrària a l’article 6 del Conveni, que la finalitat d’aquest instrument. imposa l’obligació als estats part d’adop- El Govern de la República de Letònia El Govern de la República de Letònia tar les mesures que puguin ser ne- estima, a més, que aquesta reserva és emet, doncs, una objecció a la reserva cessàries, perquè els actes criminals que contrària a l’article 6 del Conveni, que formulada per la República Popular de siguin competència d’aquest Conveni no imposa l’obligació als estats part d’adop- Bangladesh al Conveni internacional per puguin justificar-se en cap circumstància tar les mesures que puguin ser ne- a la repressió del finançament del terro- amb consideracions de naturalesa políti- cessàries, perquè els actes criminals que risme. ca, filosòfica, ideològica, racial, ètnica, siguin competència d’aquest Conveni no religiosa o amb altres motius anàlegs. Tanmateix, aquesta objecció no cons- puguin justificar-se en cap circumstància titueix cap obstacle per a l’entrada en vi- amb consideracions de naturalesa políti- El Govern de la República de Letònia gor del Conveni internacional per a la ca, filosòfica, ideològica, racial, ètnica, recorda que el dret internacional con- repressió del finançament del terrorisme religiosa o amb altres motius anàlegs. suetudinari tal com està codificat pel entre la República de Letònia i la Conveni de Viena sobre el dret dels trac- El Govern de la República de Letònia República Popular de Bangladesh. El tats i, en particular, la lletra c del seu arti- recorda que el dret internacional con- Conveni internacional per a la repressió cle 19, preveu que no estan autoritzades suetudinari tal com està codificat pel del finançament del terrorisme entrarà, les reserves que siguin incompatibles Conveni de Viena sobre el dret dels trac- doncs, en vigor entre els dos estats sense amb l’objecte i la finalitat dels convenis. tats i, en particular, la lletra c del seu arti- que la República Popular de Bangladesh cle 19, preveu que no estan autoritzades El Govern de la República de Letònia pugui fer valer la seva reserva. les reserves que siguin incompatibles emet, doncs, una objecció a la reserva amb l’objecte i la finalitat dels convenis. esmentada més amunt de la República Noruega Àrab d’Egipte al Conveni internacional 3 de desembre del 2002 El Govern de la República de Letònia per a la repressió del finançament del formula, per tant, una objecció a la reser- Respecte de les reserves formulades terrorisme. va esmentada més amunt de la Repúbli- per la República Popular Democràtica de ca Àrab de Síria al Conveni internacional Aquesta objecció no constitueix, però, Corea en el moment de la signatura: per a la repressió del finançament del cap obstacle a l’entrada en vigor del El Govern noruec ha examinat les re- terrorisme. Conveni entre la República de Letònia i serves formulades pel Govern de la la República Àrab d’Egipte. Per tant, Aquesta objecció no constitueix, però, República Popular Democràtica de Co- aquest entrarà en vigor sense que la cap obstacle a l’entrada en vigor del rea en el moment de la seva signatura del República Àrab d’Egipte pugui fer valer Conveni entre la República de Letònia i Conveni internacional per a la repressió la seva reserva. la República Àrab de Síria. Per tant, del finançament del terrorisme. aquest entrarà en vigor sense que la 23 d’agost del 2006 El Govern noruec considera que les República Àrab de Síria pugui fer valer la Respecte de la interpretació formulada reserves formulades respecte de la lletra seva reserva. per Bangladesh en el moment de l’adhe- a de l’apartat 1 de l’article 2 i de l’article Respecte de la reserva formulada per sió: 14 són incompatibles amb l’objecte i la fi- Egipte en el moment de la ratificació: nalitat del Conveni, ja que el seu efecte Després d’haver examinat atentament és impedir l’aplicació de les disposicions El Govern de la República de Letònia la “interpretació” respecte del Conveni essencials del Conveni. El Govern no- ha examinat la declaració explicativa internacional per a la repressió del finan- ruec recorda que, en virtut del dret dels feta per la República Àrab d’Egipte res- çament del terrorisme, formulada per la tractats establerts des de fa temps, no pecte de la lletra b de l’apartat 1 de l’arti- República Popular de Bangladesh en el s’autoritza cap reserva que sigui incom- cle 2 del Conveni internacional per a la moment de la seva adhesió, el Govern patible amb l’objecte i la finalitat del repressió del finançament del terro- de la República de Letònia estima que Conveni. risme, en el moment de la seva ratifica- aquesta “interpretació” constitueix, de ció d’aquest Conveni. fet, un acte de limitació unilateral de l’a- El Govern noruec, per tant, emet una bast del Conveni internacional per a la objecció a les reserves esmentades del El Govern de la República de Letònia repressió del finançament del terrorisme Govern de la República Popular Demo- estima que aquesta declaració explicati- i que, per tant, equival a una reserva. cràtica de Corea. Aquesta objecció no va és, de fet, un acte unilateral destinat a obstaculitza l’entrada en vigor del Con- limitar l’abast del Conveni i que, per tant, A més, el Govern de la República de veni, en la seva totalitat, entre el Regne ha de ser considerada com una reserva, Letònia constata que la “interpretació” de Noruega i la República Popular De- la qual és contrària a l’objecte i la finalitat no precisa en quina mesura la República mocràtica de Corea, i aquesta no pot del Conveni, és a dir, a la repressió del fi- Popular de Bangladesh se sent vinculada beneficiar-se d’aquestes reserves. nançament dels actes terroristes, inde- per les disposicions del Conveni interna- pendentment d’on es produeixin i de qui cional per a la repressió del finançament en sigui l’autor. del terrorisme i si les modalitats d’aplica- 2646 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

15 de juliol del 2004 ristes, independentment d’on es pro- dels Països Baixos considera que les dueixin i de qui en sigui l’autor. reserves formulades per la República Po- Respecte de la declaració formulada pular Democràtica de Corea respecte de per Jordània en el moment de la ratifica- Aquesta reserva, a més, és contrària a la lletra a de l’apartat 1 de l’article2ide ció: l’article 6 del Conveni, segons el qual els l’article 14 del Conveni són incompati- estats part es comprometen a “adoptar El Govern noruec ha examinat la de- bles amb l’objecte i la finalitat del Conve- les mesures que puguin ser necessàries, claració que el Govern jordà va formular ni. El Govern del Regne dels Països fins i tot, si escau, d’ordre legislatiu, per- a la lletra b de l’apartat 1 de l’article 2 del Baixos recorda que, en virtut de la lletra què els actes criminals que siguin com- Conveni internacional per a la repressió c de l’article 19 del Conveni de Viena so- petència d’aquest Conveni no puguin del finançament del terrorisme. bre el dret dels tractats, una reserva no justificar-se en cap circumstància amb pot ser incompatible amb l’objecte i la fi- El Govern noruec opina que la decla- consideracions de naturalesa política, nalitat de l’instrument considerat. ració és de fet una reserva que pretén li- ideològica, racial, ètnica, religiosa o amb mitar unilateralment l’abast del Conveni i altres motius anàlegs”. És en l’interès comú dels estats que els és contrària a l’objecte i la finalitat del convenis dels quals han elegit ser part si- El Govern noruec desitja recordar que, Conveni, és a dir, la repressió del finan- guin respectats, pel que fa al seu objecte segons el dret internacional consuetudi- çament del terrorisme, independent- i la seva finalitat, per totes les parts i que nari tal com ha estat codificat al Conveni ment d’on es produeixi i de qui en siguin els estats han d’estar disposats a aportar de Viena sobre el dret dels tractats, no els autors. a la seva legislació els canvis que siguin estan autoritzades les reserves que si- necessaris per complir les seves obliga- A més, la declaració és contrària a l’ar- guin incompatibles amb l’objecte i la fi- cions en virtut d’aquests convenis. El ticle 6 del Conveni segons el qual cada nalitat dels convenis. estat part adopta les mesures que puguin Govern del Regne dels Països Baixos s’o- És l’interès comú dels estats que l’ob- ser necessàries, fins i tot, si escau, d’or- posa, per tant, a les reserves esmentades jecte i la finalitat dels convenis dels quals dre legislatiu, per garantir que els actes del Govern de la República Popular De- han escollit esdevenir part siguin respec- criminals que siguin competència d’a- mocràtica de Corea al Conveni interna- tats per totes les parts, i que els estats es- quest Conveni no puguin justificar-se en cional per a la repressió del finançament tiguin disposats a efectuar totes les cap circumstància amb consideracions del terrorisme. modificacions de la seva legislació ne- de naturalesa política, filosòfica, Aquesta objecció no obstaculitza l’en- cessàries per complir les obligacions que ideològica, racial, ètnica, religiosa o amb trada en vigor del Conveni entre els els pertoquen en virtut d’aquests conve- d’altres motius anàlegs. Països Baixos i la República Popular De- nis. El Govern noruec recorda que en vir- mocràtica de Corea. El Govern noruec emet, per tant, ob- tut del dret internacional consuetudinari, 21 d’abril del 2004 jecció a les reserves esmentades més no es poden formular reserves incompa- amunt que el Govern de la República Tenint en compte la declaració formu- tibles amb l’objecte i la finalitat del Con- Àrab de Síria ha formulat respecte del lada per Jordània en el moment de la ra- veni. Conveni. tificació: El Govern noruec emet, per tant, una Aquesta objecció no obstaculitza l’en- ... el Govern del Regne dels Països objecció a la declaració del Govern trada en vigor del Conveni entre la Baixos ha examinat la declaració formu- jordà. Aquesta objecció no obstaculitza República Àrab de Síria i Noruega que, lada pel Govern jordà en relació amb la l’entrada en vigor del Conveni entre No- per tant, prendrà efecte entre els dos es- lletra b de l’apartat 1 de l’article 2 del ruega i Jordània. tats sense que la República Àrab de Síria Conveni internacional per a la repressió 4 d’octubre del 2005 pugui fer valer la seva declaració. del finançament del terrorisme en el mo- Respecte de la declaració formulada ment en què va ratificar aquest instru- Països Baixos ment. El Govern del Regne dels Països per la República Àrab de Síria en el mo- 1 de maig del 2002 ment de l’adhesió: Baixos considera que la declaració for- Respecte de les reserves formulades mulada per Jordània és de fet una reser- El Govern noruec ha examinat la re- per la República Popular Democràtica va que pretén limitar l’àmbit d’aplicació serva formulada per la República Àrab de Corea en el moment de la signatura: del Conveni de manera unilateral i que de Síria respecte de la lletra b de l’apartat és contrària a l’objecte i la finalitat del 1 de l’article 2 del Conveni internacional El Govern del Regne dels Països Conveni esmentat, és a dir, la repressió per a la repressió del finançament del Baixos ha examinat les reserves formula- del finançament dels actes terroristes, in- terrorisme. des pel Govern de la República Popular dependentment d’on es produeixin i de Democràtica de Corea respecte de la lle- qui en siguin els autors. El Govern noruec considera que tra a de l’apartat 1 de l’article2idel’arti- aquesta reserva és contrària a l’objecte i cle 14 del Conveni internacional per a la El Govern del Regne dels Països la finalitat del Conveni, és a dir, a la re- repressió del finançament del terro- Baixos també considera que la declara- pressió del finançament dels actes terrorisme, en el moment de la signatura d’a- ció en qüestió està en contradicció amb quest instrument. El Govern del Regne els termes de l’article 6 del Conveni, se- Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2647

gons el qual “cada estat part adopta les El Govern del Regne dels Països El Govern del Regne dels Països mesures que puguin ser necessàries, fins Baixos considera que les infraccions es- Baixos recorda que, en virtut del dret in- i tot, si escau, d’ordre legislatiu, per ga- tablertes a l’article 2 del Conveni són d’u- ternacional consuetudinari tal com ha rantir que els actes criminals que siguin na gravetat tal que les disposicions de estat codificat al Conveni de Viena sobre competència d’aquest Conveni no pu- l’article 14 s’haurien d’aplicar en qualse- el dret dels tractats, no són permeses les guin justificar-se en cap circumstància vol circumstància. reserves incompatibles amb l’objecte i la amb consideracions de naturalesa políti- finalitat d’un conveni. A més, el Govern del Regne dels ca, filosòfica, ideològica, racial, ètnica, Països Baixos recorda el principi segons El Govern del Regne dels Països religiosa o amb d’altres motius anàlegs”. el qual la motivació política d’un acte no Baixos emet, doncs, una objecció a la de- El Govern del Regne dels Països s’ha d’admetre com a justificant la dene- claració esmentada més amunt feta per Baixos recorda que, segons la lletra c de gació de les demandes d’extradició rela- la República Àrab d’Egipte respecte del l’article 19 del Conveni de Viena sobre el tives a persones acusades de terrorisme. Conveni internacional per a la repressió dret dels tractats, una reserva que és in- del finançament del terrorisme. Aquesta El Govern del Regne dels Països compatible amb l’objecte i la finalitat del objecció no és, però, cap obstacle per a Baixos emet per tant una objecció a la re- Conveni no està autoritzada. l’entrada en vigor del Conveni entre el serva formulada pel Govern belga al Regne dels Països Baixos i la República És l’interès comú dels estats que els Conveni internacional per a la repressió Àrab d’Egipte. convenis dels quals han escollit esdeve- del finançament del terrorisme. nir part siguin respectats en el seu ob- Respecte d’una reserva formulada per Aquesta objecció no obstaculitza l’en- jecte i la seva finalitat per totes les parts, i la República Àrab de Síria en el moment trada en vigor del Conveni entre Bèlgica que els estats estiguin disposats a efec- de l’adhesió: i el Regne dels Països Baixos, sense que tuar totes les modificacions legislatives Bèlgica es beneficiï de la seva reserva. El Govern del Regne dels Països necessàries per complir les obligacions Baixos ha examinat atentament la reser- que els pertoquen en virtut d’aquest fet. 30 d’agost del 2005 va formulada per la República Àrab de El Govern del Regne dels Països Respecte del text explicatiu formulat Síria en el moment de la seva adhesió al Baixos emet per tant una objecció a la re- per Egipte en el moment de la ratificació: Conveni internacional per a la repressió serva esmentada formulada pel Govern El Govern del Regne dels Països del finançament del terrorisme respecte jordà pel que fa al Conveni internacional Baixos ha examinat atentament la decla- de la lletra b de l’apartat 1 de l’article 2 per a la repressió del finançament del ració que ha fet la República Àrab d’E- del Conveni esmentat, i considera que terrorisme. Aquesta objecció no obsta- gipte en ratificar el Conveni aquesta reserva té com a efecte limitar de culitza l’entrada en vigor del Conveni en- internacional per a la repressió del finan- manera unilateral l’abast del Conveni i tre el Regne dels Països Baixos i çament del terrorisme respecte de la lle- que és contrària a l’objecte i la finalitat Jordània. tra b de l’apartat 1 de l’article 2 del del Conveni, en particular al seu objecte, que consisteix a reprimir el finançament 20 de maig del 2005 onveni esmentat, i considera que aquesta declaració constitueix una reser- dels actes terroristes, independentment Tenint en compte la reserva formulada va, amb la finalitat de limitar de manera d’on es produeixin i de qui en sigui l’au- per Bèlgica en el moment de la ratifica- unilateral l’abast del Conveni. El Govern tor. ció: del Regne dels Països Baixos considera, A més, aquesta reserva és contrària a El Govern del Regne dels Països a més, que aquesta declaració és con- l’article 6 del Conveni, segons els termes Baixos ha examinat la reserva formulada trària a l’objecte i la finalitat del Conveni, del qual els estats part es comprometen a pel Govern belga quan aquest va ratifi- en particular al seu objecte, que consis- “adoptar les mesures que puguin ser ne- car el Conveni internacional per a la re- teix a reprimir el finançament dels actes cessàries, fins i tot, si escau, d’ordre le- pressió del finançament del terrorisme terroristes, independentment d’on es gislatiu, perquè els actes criminals que pel que fa a l’article 14 d’aquest text. produeixin i de qui en sigui l’autor. siguin competència d’aquest Conveni no El Govern del Regne dels Països A més, aquesta declaració és contrària puguin justificar-se en cap circumstància Baixos apunta que la reserva formulada a l’article 6 del Conveni, segons el qual amb consideracions de naturalesa políti- pel Govern belga s’ha d’aplicar única- els estats part es comprometen a “adop- ca, filosòfica, ideològica, racial, ètnica, ment “en circumstàncies excepcionals” i tar les mesures que puguin ser ne- religiosa o amb altres motius anàlegs”. que, en cas que s’apliqués aquesta reser- cessàries, fins i tot, si escau, d’ordre El Govern del Regne dels Països va, Bèlgica continua estant obligada pel legislatiu, perquè els actes criminals que Baixos recorda que, en virtut del dret in- principi general del dret aut dedere aut siguin competència d’aquest Conveni no ternacional consuetudinari tal com ha judicare. El Govern del Regne dels puguin justificar-se en cap circumstància estat codificat al Conveni de Viena sobre Països Baixos apunta a més que les cir- amb consideracions de naturalesa políti- el dret dels tractats, no són permeses les cumstàncies excepcionals considerades ca, filosòfica, ideològica, racial, ètnica, reserves incompatibles amb l’objecte i la en l’apartat 1 de la reserva del Govern religiosa o amb altres motius anàlegs”. finalitat d’un conveni. belga no estan definides en aquesta reserva. 2648 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

El Govern del Regne dels Països El Govern de la República de Polònia reserva destinada a limitar l’abast del Baixos emet, doncs, una objecció a la ha examinat la reserva que ha fet el Go- Conveni de manera unilateral i que és, declaració esmentada més amunt feta vern de la República Àrab de Síria res- per consegüent, contrària a l’objecte i la per la República Àrab de Síria respecte pecte de la lletra b de l’apartat 1 de finalitat del Conveni. del Conveni internacional per a la re- l’article 2 del Conveni internacional per a El Govern de la República de Polònia pressió del finançament del terrorisme. la repressió del finançament del terro- considera que aquesta reserva és con- Aquesta objecció no és, però, cap obsta- risme. trària a l’article 6 del Conveni, segons els cle per a l’entrada en vigor del Conveni El Govern de la República de Polònia termes del qual els estats part es compro- entre el Regne dels Països Baixos i la considera que la reserva formulada pel meten a “adoptar les mesures que pu- República Àrab de Síria. Govern de la República Àrab de Síria li- guin ser necessàries, fins i tot, si escau, 25 d’agost del 2006 mita l’abast del Conveni de manera uni- d’ordre legislatiu, perquè els actes crimi- lateral i que, per consegüent, és nals que siguin competència d’aquest Respecte de la interpretació formulada contrària a l’objecte i la finalitat del Con- Conveni no puguin justificar-se en cap per Bangladesh en el moment de l’adhe- veni. circumstància amb consideracions de sió: naturalesa política, filosòfica, ideològica, El Govern de la República de Polònia El Govern del Regne dels Països racial, ètnica, religiosa o amb altres mo- considera que aquesta reserva és con- Baixos ha examinat la declaració feta pel tius anàlegs”. trària a l’article 6 del Conveni, segons els Govern de la República Popular de Ban- termes del qual els estats part es compro- El Govern de la República de Polònia gladesh en el moment de la seva adhesió meten a “adoptar les mesures que pu- recorda que, segons la lletra c de l’article al Conveni internacional per a la repres- guin ser necessàries, fins i tot, si escau, 19 del Conveni de Viena sobre el dret sió del finançament del terrorisme. La d’ordre legislatiu, perquè els actes crimi- dels tractats, no és permesa una reserva República Popular de Bangladesh ha de- nals que siguin competència d’aquest incompatible amb l’objecte i la finalitat clarat que la seva adhesió al Conveni no Conveni no puguin justificar-se en cap del Conveni. havia de ser considerada com a contrària circumstància amb consideracions de a les seves obligacions internacionals El Govern de la República de Polònia naturalesa política, filosòfica, ideològica, que es deriven de la Constitució del país. emet, doncs, una objecció a la reserva racial, ètnica, religiosa o amb altres mo- En opinió del Govern del Regne dels esmentada formulada pel Govern de la tius anàlegs”. Països Baixos, aquesta declaració porta a República Àrab d’Egipte al Conveni in- preguntar-se quines són les obligacions El Govern de la República de Polònia ternacional per a la repressió del finan- que la República Popular de Bangladesh recorda que, segons la lletra c de l’article çament del terrorisme. Aquesta objecció entén que farà prevaler en el cas d’una 19 del Conveni de Viena sobre el dret no és, però, cap obstacle per a l’entrada contradicció entre el Conveni i la seva dels tractats, no és permesa una reserva en vigor del Conveni entre la República Constitució. Segons el Govern del Regne incompatible amb l’objecte i la finalitat de Polònia et la República Àrab d’Egipte. dels Països Baixos, les declaracions que del Conveni. deixen en la incertesa sobre la mesura en Portugal El Govern de la República de Polònia què un estat consent estar vinculat per 27 d’agost del 2004 emet, doncs, una objecció a la reserva les seves obligacions convencionals, han esmentada formulada pel Govern de la Tenint en compte la declaració formu- de ser considerades com a reserves ge- República Àrab de Síria al Conveni inter- lada per Jordània en el moment de la ra- nerals que són incompatibles amb l’ob- nacional per a la repressió del finança- tificació: jecte i la finalitat d’un conveni. ment del terrorisme. Aquesta objecció ... El Govern portuguès ha examinat la El Govern del Regne dels Països no és, però, cap obstacle per a l’entrada declaració que el Govern del Regne Baixos emet, doncs, una objecció a la en vigor del Conveni entre la República Haiximita de Jordània va formular en re- declaració esmentada més amunt i for- de Polònia i la República Àrab de Síria. lació amb la lletra b de l’apartat 1 de l’ar- mulada pel Govern de la República Po- 2 d’agost del 2006 ticle 2 del Conveni internacional per a la pular de Bangladesh respecte del repressió del finançament del terro- Conveni internacional per a la repressió Respecte del text explicatiu formulat risme, en el moment en què va ratificar el del finançament del terrorisme. Aquesta per Egipte en el moment de la ratificació: Conveni. El Govern portuguès considera objecció no és, però, cap obstacle per a El Govern de la República de Polònia que aquesta declaració és de fet una re- l’entrada en vigor del Conveni entre el ha examinat el text explicatiu que ha fet serva que pretén limitar unilateralment Regne dels Països Baixos i la República la República Àrab d’Egipte respecte de la l’abast del Conveni i que per tant és con- Popular de Bangladesh. lletra b de l’apartat 1 de l’article 2 del trària al seu objecte i la seva finalitat, és a dir, la repressió del finançament dels ac- Polònia Conveni internacional per a la repressió tes terroristes, independentment d’on es 2 de maig del 2006 del finançament del terrorisme. produeixin i de qui en siguin els autors. Respecte de la reserva formulada per El Govern de la República de Polònia La declaració a més va en contra de les la República Àrab de Síria en el moment considera que la declaració formulada disposicions de l’article 6 del Conveni, de l’adhesió: pel Govern àrab d’Egipte equival a una Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2649

segons els termes de les quals els estats bles amb l’objecte i la finalitat del Regne Unit de la Gran Bretanya i part es comprometen a “adoptar les me- Conveni. Irlanda del Nord sures que puguin ser necessàries, fins i 22 de novembre del 2002 El Govern portuguès emet, doncs, una tot, si escau, d’ordre legislatiu, per garan- objecció a la reserva esmentada més Respecte de les reserves formulades tir que els actes criminals que siguin amunt del Govern de la República Àrab per la República Popular Democràtica de competència d’aquest Conveni no pu- d’Egipte al Conveni internacional per a Corea en el moment de la signatura: guin justificar-se en cap circumstància la repressió del finançament del terro- amb consideracions de naturalesa políti- La República Popular Democràtica de risme. Aquesta objecció no és, però, un ca, filosòfica, ideològica, racial, ètnica, Corea, quan va signar el Conveni, va for- obstacle per a l’entrada en vigor del Con- religiosa o amb d’altres motius anàlegs”. mular reserves respecte de la lletra a de veni entre Portugal i la República Àrab l’apartat 1 de l’article 2, l’article 14 i l’a- El Govern portuguès vol recordar que d’Egipte. partat 1 de l’article 24. El Regne Unit s’o- en virtut del dret internacional consuetu- Respecte de la declaració formulada posa a les reserves formulades per la dinari tal com ha estat regulat en el Con- per la República Àrab de Síria en el mo- República Popular Democràtica de Co- veni de Viena sobre el dret dels tractats, ment de l’adhesió: rea respecte de la lletra a de l’apartat 1 de no s’autoritza cap reserva incompatible l’article 2 i l’article 14 del Conveni, que amb l’objecte i la finalitat del Conveni. El Govern portuguès considera que la considera incompatibles amb l’objecte i declaració feta pel Govern de la Repúbli- El Govern portuguès per tant emet la finalitat d’aquest Conveni. ca Àrab de Síria és, de fet, una reserva una objecció a la reserva esmentada for- destinada a limitar de manera unilateral 24 de febrer del 2004 mulada pel Govern del Regne Haiximita l’abast del Conveni i que, per tant, és de Jordània relativa al Conveni interna- Tenint en compte la declaració formu- contrària a l’objecte i la finalitat del Con- cional per a la repressió del finançament lada per Jordània en el moment de la rati- veni esmentat, és a dir, a la repressió del del terrorisme. La present objecció ficació: finançament dels actes terroristes, inde- tanmateix no obstaculitza l’entrada en pendentment d’on es produeixin i de qui El Govern del Regne Unit de la Gran vigor del Conveni entre Portugal i el en sigui l’autor. Bretanya i Irlanda del Nord ha examinat Regne Haiximita de Jordània. la declaració que el Govern jordà va for- A més, aquesta declaració és contrària 31 d’agost del 2005 mular en relació amb la lletra b de l’apar- a l’article 6 del Conveni, segons els ter- tat 1 de l’article 2 del Conveni Respecte del text explicatiu formulat mes del qual els estats part es compro- internacional per a la repressió del finan- per Egipte en el moment de la ratificació: meten a “adoptar les mesures que çament del terrorisme, en el moment en puguin ser necessàries, fins i tot, si es- El Govern portuguès considera que la què va ratificar el Conveni. Considera cau, d’ordre legislatiu, perquè els actes declaració feta pel Govern de la Repúbli- que la declaració de Jordània equival de criminals que siguin competència d’a- ca Àrab d’Egipte és, de fet, una reserva fet a una reserva que pretén limitar unila- quest Conveni no puguin justificar-se en destinada a limitar de manera unilateral teralment l’abast del Conveni i que és cap circumstància amb consideracions l’abast del Conveni i que, per tant, és contrària al seu objecte i la seva finalitat, de naturalesa política, filosòfica, contrària a l’objecte i la finalitat del Con- és a dir, la repressió del finançament dels ideològica, racial, ètnica, religiosa o amb veni esmentat, és a dir, a la repressió del actes terroristes, independentment d’on altres motius anàlegs”. finançament dels actes terroristes, inde- es produeixin i de qui en siguin els au- pendentment d’on es produeixin i de qui El Govern portuguès recorda que, en tors. en sigui l’autor. virtut de l’article 19, lletra c del Conveni El Govern del Regne Unit considera a de Viena sobre el dret dels tractats, no A més, aquesta declaració és contrària més que la declaració esmentada és con- són permeses les reserves incompatibles a l’article 6 del Conveni, segons els ter- trària a les disposicions de l’article 6 del amb l’objecte i la finalitat del Conveni. mes del qual els estats part es compro- Conveni, segons les quals els estats part meten a “adoptar les mesures que El Govern portuguès emet, doncs, una es comprometen a “adoptar les mesures puguin ser necessàries, fins i tot, si es- objecció a la reserva esmentada més que puguin ser necessàries, fins i tot, si cau, d’ordre legislatiu, perquè els actes amunt del Govern de la República Àrab escau, d’ordre legislatiu per garantir que criminals que siguin competència d’a- de Síria al Conveni internacional per a la els actes criminals que siguin competèn- quest Conveni no puguin justificar-se en repressió del finançament del terro- cia d’aquest Conveni no puguin justifi- cap circumstància amb consideracions risme. Aquesta objecció, però, no és un car-se en cap circumstància amb de naturalesa política, filosòfica, obstacle per a l’entrada en vigor del Con- consideracions de naturalesa política, fi- ideològica, racial, ètnica, religiosa o amb veni entre Portugal i la República Àrab losòfica, ideològica, racial, ètnica, reli- altres motius anàlegs”. de Síria. giosa o amb d’altres motius anàlegs”. El Govern portuguès recorda que, en El Govern del Regne Unit vol recordar virtut de la lletra c de l’article 19 del Con- que en virtut de la lletra c de l’article 19 veni de Viena sobre el dret dels tractats, del Conveni de Viena sobre el dret dels no són permeses les reserves incompati- tractats, no s’autoritza cap reserva in- 2650 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

compatible amb l’objecte i la finalitat del estats per reprimir el finançament dels El Govern del Regne Unit de la Gran Conveni. actes de terrorisme. Bretanya i Irlanda del Nord ha examinat el text explicatiu relatiu a la lletra b de El Govern del Regne Unit per tant El Govern del Regne Unit remarca que l’apartat 1 de l’article 2 del Conveni inter- emet una objecció a la reserva esmenta- segons els termes de l’apartat 1 de la re- nacional per a la repressió del finança- da formulada pel Govern jordà relativa al serva formulada pel Govern belga, ment del terrorisme fet pel Govern de la Conveni internacional per a la repressió aquesta reserva només s’aplicaria “en República Àrab d’Egipte en ratificar el del finançament del terrorisme. La pre- circumstàncies excepcionals” i que mal- Conveni. El Govern del Regne Unit consent objecció tanmateix no obstaculitza grat aquesta reserva, Bèlgica continua sidera la declaració feta per Egipte com l’entrada en vigor del Conveni entre el estant obligada pel principi aut dedere una reserva destinada a limitar de mane- Regne Unit i Jordània. aut judicare enunciat a l’article 10 del Conveni. Tanmateix, el Govern del ra unilateral l’abast del Conveni. 20 de maig del 2005 Regne Unit remarca també que la reserva El Govern del Regne Unit emet una Tenint en compte la reserva formulada esmentada no especifica quines són les objecció a la reserva esmentada. per Bèlgica en el moment de la ratifica- circumstàncies excepcionals considera- Respecte de la interpretació formulada ció: des. per Bangladesh en el moment de l’adhe- El Govern del Regne Unit de la Gran Tenint en compte la gravetat de les in- sió: Bretanya i Irlanda del Nord ha examinat fraccions establertes a l’article 2 del Con- El Govern del Regne Unit de la Gran la declaració que el Govern del Regne de veni, el Govern del Regne Unit considera Bretanya i Irlanda del Nord ha examinat Bèlgica ha formulat en relació amb l’arti- que les disposicions de l’article 14 s’hau- la “interpretació” respecte del Conveni cle 14 del Conveni internacional per a la rien d’aplicar en totes les circumstàncies. internacional per a la repressió del finan- repressió del finançament del terro- Qualsevol reserva que vagi en contra de çament del terrorisme, formulada pel risme, en el moment de ratificar el Con- l’article 14 del Conveni, malgrat que rea- Govern de la República Popular de Ban- veni esmentat. firmi l’aplicació del principi aut dedere aut judicare, compromet l’eficàcia de les gladesh en el moment de la seva adhesió El Govern del Regne Unit remarca que disposicions de l’article esmentat com a a aquest Conveni. El Govern del Regne aquesta reserva deixa sense efecte les mesura que s’inscriu en el marc dels es- Unit considera aquesta interpretació de disposicions de l’article 14 en “circumss- forços desplegats pels estats per reprimir Bangladesh com una reserva destinada a tàncies excepcionals”. L’article 14 diu el finançament dels actes de terrorisme. limitar de manera unilateral l’abast del així: Conveni. Per tant, el Govern del Regne Unit “Per a les necessitats de l’extradició o emet una objecció a la reserva esmenta- El Govern del Regne Unit fa objecció a de la cooperació judicial entre estats da formulada pel Govern belga en rela- aquesta reserva. part, cap de les infraccions previstes a ció amb el Conveni internacional per a la l’article 2 no es considera una infracció Suècia repressió del finançament del terro- política, una infracció connexa a una in- 27 de novembre del 2002 risme. Tanmateix, aquesta objecció no fracció política o una infracció inspirada obstaculitza l’entrada en vigor del Con- Respecte de les reserves formulades per mòbils polítics. En conseqüència, veni entre el Regne Unit i Bèlgica. per la República Popular Democràtica una demanda d’extradició o de coopera- de Corea en el moment de la signatura: ció judicial fonamentada en una infrac- 28 d’abril del 2006 El Govern de Suècia ha examinat les ció d’aquest tipus no pot rebutjar-se per Respecte de la reserva formulada per l’única raó que concerneix una infracció reserves formulades per la República Po- la República Àrab de Síria en el moment pular Democràtica de Corea, en el mo- política, una infracció connexa a una inde l’adhesió: fracció política o una infracció inspirada ment de la signatura del Conveni per mòbils polítics.” El Govern del Regne Unit de la Gran internacional per a la repressió del finan- Bretanya i Irlanda del Nord ha examinat çament del terrorisme, relatives a la lletra El Govern del Regne Unit remarca que la reserva que ha fet el Govern de la a de l’apartat 1 de l’article 2 i l’article 14 les disposicions de l’article 14 reflec- República Àrab de Síria respecte de la del Conveni. teixen en part el principi segons el qual lletra b de l’apartat 1 de l’article 2 del la reivindicació de motivacions políti- El Govern de Suècia considera que les Conveni internacional per a la repressió ques no es pot reconèixer com a motiu reserves formulades per la República Po- per justificar la denegació de demandes del finançament del terrorisme, en el pular Democràtica de Corea són incom- d’extradició de persones presentades moment de la seva adhesió al Conveni. patibles amb l’objecte i la finalitat del com a terroristes. El Govern del Regne El Govern del Regne Unit emet una Conveni. Unit considera que aquest principi és objecció a la reserva esmentada. una mesura important de la lluita contra El Govern de Suècia desitja recordar el terrorisme i que les disposicions de 3 d’agost del 2006 que, de conformitat amb el dret consuetudinari internacional tal com està regu- l’article 14 del Conveni en particular Respecte del text explicatiu formulat lat en el Conveni de Viena sobre el dret constitueixen una mesura determinant per Egipte en el moment de la ratificació: en el marc dels esforços desplegats pels dels tractats, no es pot admetre cap re- Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2651

serva que sigui incompatible amb l’ob- nacional per a la repressió del finança- dels tractats exclou qualsevol reserva in- jecte i la finalitat d’un conveni. ment del terrorisme. compatible amb l’objecte i la finalitat d’un conveni. És l’interès comú dels es- És en l’interès comú dels estats que els Aquesta objecció no obstaculitza l’en- tats que els instruments dels quals han convenis dels quals han decidit ser part trada en vigor del Conveni entre Israel i escollit esdevenir part siguin respectats siguin respectats, pel que fa al seu ob- Suècia. El Conveni entra en vigor en la en el seu objecte i la seva finalitat per to- jecte i la seva finalitat, per totes les parts i seva totalitat entre els dos estats, sense tes les parts, i que els estats estiguin pre- els estats han d’estar disposats a aportar que Israel es beneficiï d’aquesta reserva. parats a efectuar totes les modificacions a la seva legislació totes les modifica- 28 de maig del 2004 legislatives necessàries per complir les cions que siguin necessàries per tal de obligacions que els pertoquen en virtut respectar les obligacions que els perto- Tenint en compte la declaració formu- d’aquests convenis. quen en virtut dels convenis. lada per Jordània en el moment de la ra- tificació: Per tant, el Govern suec emet una ob- En conseqüència, el Govern de Suècia jecció sobre la reserva formulada pel Go- emet una objecció a la reserva esmenta- El Govern suec ha examinat la decla- vern jordà al Conveni internacional per a da més amunt que el Govern de la ració formulada pel Govern jordà en el la repressió del finançament del terro- República Popular Democràtica de Co- moment de la ratificació del Conveni in- risme. Aquesta objecció no obstaculitza rea ha formulat al Conveni internacional ternacional per a la repressió del finan- l’entrada en vigor del Conveni entre per a la repressió del finançament del çament del terrorisme, segons la qual el Jordània i Suècia. El Conveni entra en vi- terrorisme. Govern del Regne Haiximita de Jordània no considera els actes de lluita armada gor entre les dues parts sense que Aquesta objecció no obstaculitza l’en- nacional i la lluita contra l’ocupació es- Jordània es beneficiï de la seva reserva. trada en vigor del Conveni entre Suècia i trangera en l’exercici del dret dels pobles 5 d’octubre del 2005 la República Popular Democràtica de a l’autodeterminació com a actes terro- Corea. El Conveni entra, per tant, en vi- Respecte del text explicatiu formulat ristes en el sentit de la lletra b de l’apartat gor en la seva integritat entre els dos es- per Egipte en el moment de la ratificació: 1 de l’article 2 del Conveni. tats, sense que la República Popular El Govern suec ha examinat la declara- Democràtica de Corea pugui beneficiar- El Govern suec recorda que el nom ció explicativa feta pel Govern de la se de la seva reserva. donat a una declaració amb l’objectiu República Àrab d’Egipte en el moment d’excloure o modificar l’efecte jurídic de 27 de gener del 2004 de la ratificació del Conveni internacio- certes disposicions d’un conveni no és el nal per a la repressió del finançament del Tenint en compte la declaració formu- que determina si es tracta o no d’una re- terrorisme, segons la qual el Govern de lada per Israel en el moment de la ratifi- serva al conveni. Estima que, sobre el la República Àrab d’Egipte no considera cació: fons, la declaració formulada pel Govern els actes de resistència en totes les seves jordà constitueix una reserva. El Govern suec ha examinat la decla- formes, incloent-hi la resistència armada ració d’Israel en relació amb l’article 21 L’objecte i la finalitat del Conveni és de i la lluita davant de l’ocupació estrangera del Conveni internacional per a la re- reprimir el finançament dels actes de ter- i l’acció ofensiva en l’exercici del dret pressió del finançament del terrorisme, rorisme, fins i tot els que estan definits a dels pobles a disposar d’ells mateixos, segons els termes de la qual Israel té la la lletra b de l’apartat 1 de l’article 2 del com a actes terroristes en el sentit de la intenció d’excloure els Protocols addi- Conveni. Aquests actes en cap cas es po- lletra b de l’apartat 1 de l’article 2 del cionals dels Convenis de Ginebra del den justificar invocant l’exercici del dret Conveni. dret internacional humanitari. dels pobles a l’autodeterminació. El Govern suec recorda que el nom El Govern suec recorda que el nom A més, el Govern suec considera la re- donat a una declaració destinada a ex- donat a una declaració amb l’objectiu serva com a contrària a les disposicions cloure o modificar l’efecte jurídic de cer- d’excloure o modificar l’efecte jurídic de de l’article 6 del Conveni, segons les tes disposicions d’un conveni no és el certes disposicions d’un conveni no és el quals els estats part tenen l’obligació d’a- que determina si es tracta d’una reserva que determina si es tracta o no d’una re- doptar les mesures que puguin ser ne- al conveni o no. Estima que, en el fons, la serva al conveni. Estima que, sobre el cessàries, fins i tot, si escau, d’ordre declaració feta pel Govern de la Repúbli- fons, la declaració formulada per Israel legislatiu, per garantir que els actes cri- ca Àrab d’Egipte constitueix una reserva. constitueix una reserva. minals que siguin competència d’aquest L’objecte i la finalitat del Conveni són Conveni no puguin justificar-se en cap El Govern suec opina que la majoria reprimir el finançament dels actes de ter- circumstància amb consideracions de de les disposicions dels Protocols addi- rorisme, incloent-hi els definits a la lletra naturalesa política, filosòfica, ideològica, cionals dels Convenis de Ginebra for- b de l’apartat 1 de l’article 2 del Conveni. racial, ètnica, religiosa o amb d’altres men part del dret internacional Aquests actes no poden en cap cas ser motius anàlegs. consuetudinari, el qual vincula Israel. En justificats invocant l’exercici del dret dels absència d’aclariments, Suècia per tant El Govern suec vol recordar que el pobles a l’autodeterminació. emet una objecció a la reserva esmenta- dret internacional consuetudinari regu- A més, el Govern suec considera que da formulada per Israel al Conveni inter- lat en el Conveni de Viena sobre el dret la reserva és contrària a les disposicions 2652 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

de l’article 6 del Conveni, segons les b de l’apartat 1 de l’article 2 del Conveni. Notificacions en virtut de l’apartat 3 quals els estats part tenen l’obligació d’a- Aquests actes no poden en cap cas ser de l’article 7 doptar les mesures que puguin ser ne- justificats invocant l’exercici del dret dels (Si no hi ha cap indicació que prece- cessàries, fins i tot, si escau, d’ordre pobles a l’autodeterminació. deixi el text, la data de recepció és la de legislatiu, perquè els actes criminals que A més, el Govern suec considera que la ratificació, l’acceptació, l’aprovació o siguin competència del Conveni no pu- la reserva és contrària a les disposicions l’adhesió) guin justificar-se en cap circumstància de l’article 6 del Conveni, segons les amb consideracions de naturalesa políti- quals els estats part tenen l’obligació d’a- Alemanya ca, filosòfica, ideològica, racial, ètnica, doptar les mesures que puguin ser ne- ... de conformitat amb l’apartat 3 de religiosa o amb altres motius anàlegs. cessàries, fins i tot, si escau, d’ordre l’article 7 del Conveni, la República Fe- El Govern suec insisteix a recordar legislatiu, perquè els actes criminals que deral d’Alemanya ha establert la seva que el dret internacional consuetudinari siguin competència del Conveni no pu- competència sobre totes les infraccions codificat al Conveni de Viena sobre el guin justificar-se en cap circumstància establertes a l’apartat 2 de l’article 7 del dret dels tractats, exclou qualsevol reser- amb consideracions de naturalesa políti- Conveni. va incompatible amb l’objecte i la finali- ca, filosòfica, ideològica, racial, ètnica, Aràbia Saudita tat d’un conveni. És l’interès comú dels religiosa o amb altres motius anàlegs. El Regne de l’Aràbia Saudita considera estats que l’objecte i la finalitat dels con- El Govern suec insisteix a recordar que el Conveni sobre la protecció física venis dels quals han escollit esdevenir que el dret internacional consuetudinari de les matèries nuclears no figura en part siguin respectats per totes les parts, i codificat al Conveni de Viena sobre el l’annex a què fa referència la lletra a de que els estats estiguin disposats a efec- dret dels tractats exclou qualsevol reser- l’apartat 1 de l’article 2 del Conveni. tuar totes les modificacions de la seva le- va incompatible amb l’objecte i la finali- gislació necessàries per complir les tat d’un conveni. És l’interès comú dels Argentina obligacions que els pertoquen en virtut estats que l’objecte i la finalitat dels con- Amb relació a l’apartat 3 de l’article 7, d’aquests convenis. venis dels quals han escollit esdevenir la República Argentina declara que l’àm- En conseqüència, el Govern suec part siguin respectats per totes les parts, i bit d’aplicació territorial del seu dret pe- emet una objecció a la reserva formulada que els estats estiguin disposats a efec- nal està definit a l’article primer del Codi pel Govern de la República Àrab d’E- tuar totes les modificacions de la seva le- penal argentí (llei núm. 11.729), que dis- gipte al Conveni internacional per a la gislació necessàries per complir les posa que: repressió del finançament del terro- obligacions que els pertoquen en virtut “Aquest Codi s’aplica: risme. Aquesta objecció no obstaculitza d’aquests convenis. 1. Als delictes comesos o que pro- l’entrada en vigor del Conveni entre la En conseqüència, el Govern suec dueixin efectes en el territori de la nació República Àrab d’Egipte i Suècia. El Con- emet una objecció a la reserva formulada argentina o en llocs sotmesos a la seva veni entra en vigor entre les dues parts pel Govern de la República Àrab de Síria jurisdicció; sense que la República Àrab d’Egipte es al Conveni internacional per a la repres- beneficiï de la seva reserva. 2. Als delictes comesos a l’estranger sió del finançament del terrorisme. per agents o empleats de les autoritats Respecte de la declaració formulada Aquesta objecció no obstaculitza l’entra- argentines en l’exercici de les seves fun- per la República Àrab de Síria en el mo- da en vigor del Conveni entre la Repúbli- cions”. ment de l’adhesió: ca Àrab de Síria i Suècia. El Conveni entra en vigor entre les dues parts sense Per consegüent, la República Argenti- El Govern suec ha examinat la reserva que la República Àrab de Síria es benefi- na establirà la seva competència en tots explicativa feta pel Govern de la ciï de la seva reserva. els delictes que figuren a la lletra c de l’a- República Àrab de Síria en el moment de partat 2 de l’article 7, i els delictes que fi- l’adhesió al Conveni internacional per a Veneçuela (República Bolivariana de) guren a les lletres a,bidquan aquests la repressió del finançament del terro- La República Bolivariana de Veneçue- produeixin efectes en el territori de la risme, segons la qual el Govern de la la, de conformitat amb les disposicions República Argentina o en els llocs sotme- República Àrab de Síria no considera els de l’article 7 del Conveni internacional sos a la seva jurisdicció o quan hagin es- actes de resistència en totes les seves for- per a la repressió del finançament del tat comesos a l’estranger per agents o mes, incloent-hi la resistència armada terrorisme, declara que ha establert la empleats de les autoritats argentines en nacional i la lluita davant de l’ocupació seva competència, en virtut de la seva le- l’exercici de les seves funcions. estrangera i l’acció ofensiva en l’exercici gislació interna, respecte dels delictes del dret dels pobles a l’autodetermina- perpetrats en les situacions i les condi- Pel que fa als delictes que figuren a la ció, com a actes terroristes en el sentit de cions a què fa referència l’apartat 2 de lletra e de l’apartat 2 de l’article 7, la la lletra b de l’apartat 1 de l’article 2 del l’article 7 d’aquest Conveni. República Argentina exercirà la seva Conveni. competència en la matèria de conformitat amb les disposicions legals en vigor L’objecte i la finalitat del Conveni són en el seu territori. En aquest respecte, cal reprimir el finançament dels actes de terrorisme, incloent-hi els definits a la lletra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2653

tenir en compte l’article 199 del Codi ae- Bolívia Eslovàquia ronàutic argentí, que disposa que: 13 de febrer del 2002 De conformitat amb les disposicions de l’apartat 3 de l’article 7 del Conveni in- “Els fets ocorreguts, els actes perpe- (...) de conformitat amb les disposi- ternacional per a la repressió del finan- trats i els delictes comesos a bord d’una cions de l’apartat 3 de l’article 7 del Con- çament del terrorisme, la República aeronau privada argentina en el territori veni internacional per a la repressió del Eslovaca declara que exercirà la seva argentí, a les seves aigües territorials o finançament del terrorisme, la República competència tal com s’estableix a les lle- en qualsevol altre lloc sobre el qual cap de Bolívia declara que ha establert la tresaaedel’apartat 2 de l’article 7 d’a- altre estat no exerceixi la seva sobirania, seva competència, en virtut de la seva le- quest Conveni. es regiran per les lleis de la nació argenti- gislació interna, pel que fa a les infrac- na i seran jutjats pels seus tribunals. cions comeses en les situacions i les Espanya condicions que determina l’apartat 2 de Els tribunals argentins exerceixen la De conformitat amb les disposicions l’article 7 del Conveni esmentat. seva competència i les lleis de la nació de l’apartat 3 de l’article 7, el rei d’Es- panya fa saber que en virtut de l’article s’apliquen igualment respecte dels fets Brasil 23 de la Llei orgànica núm. 6/1985 de l’1 ocorreguts, els actes perpetrats o els de- 26 de setembre del 2005 lictes comesos a bord d’una aeronau pri- de juliol de 1985 sobre el poder judicial, vada argentina en el territori d’un altre El Govern del Brasil declara que, de els tribunals espanyols tenen competèn- país, si s’atempta contra l’interès legítim conformitat amb les disposicions de l’a- cia internacional pel que fa als casos de- de l’estat argentí o persones domicilia- partat 3 de l’article 7, del Conveni inter- terminats als apartats1i2del’article des a l’Argentina, o si el primer aterratge nacional per a la repressió del esmentat. després del fet, l’acte o el delicte té lloc finançament del terrorisme, la República Estònia en el territori de la República”. Federativa del Brasil, en ratificar aquest instrument, estableix la seva competèn- De conformitat amb l’apartat 3 de l’ar- Austràlia cia en tots els delictes que figuren a les ticle 7 del Conveni, la República 24 d’octubre del 2002 lletres deaaedel’apartat 2 del mateix d’Estònia declara que establirà en el seu article. dret intern, pel que fa a les infraccions (...) de conformitat amb les disposi- determinades a l’article 2, la competèn- cions de l’apartat 3 de l’article 7 del Con- Croàcia cia esmentada a l’apartat 2 de l’article 7. veni, (...) Austràlia ha establert la seva De conformitat amb l’apartat 3 de l’ar- competència per a tots els casos a què fa ticle 7 del Conveni internacional per a la Finlàndia referència l’apartat 2 de l’article 7 del repressió del finançament del terro- En aplicació de l’apartat 3 de l’article 7 Conveni esmentat. risme, la República de Croàcia declara del Conveni internacional per a la re- haver establert la seva competència en pressió del finançament del terrorisme, Azerbaitjan tots els casos especificats a l’apartat 2 de la República de Finlàndia estableix la 16 de juny del 2004 l’article 7 del Conveni. seva competència per a les infraccions ... de conformitat amb l’apartat 3 de determinades a l’article 2 en tots els l’article 7 del Conveni internacional es- Dinamarca casos esmentats als apartats 1i2del’arti- mentat, la República d’Azerbaitjan es de- De conformitat amb l’apartat 3 de l’ar- cle 7. clara competent per tots els casos ticle 7 del Conveni internacional per a la indicats. repressió del finançament del terro- Hongria risme, Dinamarca declara que l’article 6 La República d’Hongria es declara Bielorússia -12 del Codi penal danès estableix la competent per a tots els casos assenya- La República de Bielorússia estableix competència danesa respecte de les in- lats a l’apartat 2 de l’article 7 del Conveni. la seva competència pel que fa a les infraccions determinades a l’article 2 d’a- Illes Cook fraccions especificades a l’article 2 del quest Conveni en tots els casos El Govern declara, de conformitat amb Conveni en els casos establerts als apar- esmentats a l’apartat 2 de l’article 7 d’a- l’apartat 3 de l’article 7 del Conveni, les tats1i2del’article 7. quest Conveni. illes Cook competents per a tots els casos Bèlgica El Salvador indicats a l’apartat 2 de l’article esmentat. “... De conformitat amb les disposi- (...) 2) pel que fa a l’apartat 3 de l’arti- Islàndia cions de l’apartat 3 de l’article 7 del Con- cle 7, la República d’El Salvador notifica En aplicació de l’apartat 3 de l’article 7 veni, Bèlgica declara establir la seva que ha establert la seva competència d’a- del Conveni internacional per a la re- competència, en virtut de la seva legisla- cord amb la seva legislació nacional per pressió del finançament del terrorisme, ció interna, pel que fa a les infraccions a les infraccions comeses en tots els Islàndia declara que ha establert la seva perpetrades en les situacions establertes casos esmentats a l’apartat 2 de l’article competència pel que fa a les infraccions a l’apartat 2 de l’article 7 del Conveni.” 7; (...). determinades a l’article 2 del Conveni, en tos els casos esmentats a l’apartat 2 de l’article 7 del Conveni. 2654 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

Israel 4. Protocol per a la repressió d’actes licte en virtut del dret intern d’aquest De conformitat amb l’apartat 3 de l’ar- il·lícits contra la seguretat de les platafor- estat (lletra a de l’apartat 2 de l’article ticle 7 del Conveni, el Govern israelià in- mes fixes situades a la plataforma conti- 7); forma el secretari general de nental, adoptat a Roma el 10 de març de b) El delicte ha estat comès contra els lo- l’Organització de les Nacions Unides que 1988. cals diplomàtics o consulars mexicans ha establert la seva competència res- 5. Conveni internacional per a la re- (lletra b de l’apartat 2 de l’article 7); pecte de les infraccions determinades a pressió dels atemptats terroristes amb l’article 2, en tots els casos que s’enu- c) El delicte ha estat comès a l’estran- explosius, adoptat per l’Assemblea Ge- meren a l’apartat 2 de l’article 7. ger, però té efectes o la intenció és que neral de les Nacions Unides el 15 de de- tingui efectes en el territori nacional sembre de 1997. Jamaica (lletra c de l’apartat 2 de l’article 7). Jamaica estableix la seva competència Liechtenstein en els delictes que figuren a l’article 2 te- Moldàvia De conformitat amb les disposicions nint en compte la competència definida En aplicació de l’apartat 3 de l’article 7 de l’apartat 3 de l’article 7 del Conveni per la lletra c de l’apartat 2 de l’article 7, del Conveni internacional per a la re- internacional per a la repressió del finan- que disposa: pressió del finançament del terrorisme, çament del terrorisme, el Principat de la República de Moldàvia ha establert la Cada estat part també pot establir la Liechtenstein declara que ha establert la seva competència per a les infraccions seva competència en aquests delictes seva competència per a les infraccions determinades a l’article 2 en tots els quan: establertes a l’article 2 del Conveni en casos indicats a l’apartat 2 de l’article 7. tots els casos esmentats a l’apartat 2 de c) La infracció tenia com a finalitat, o l’article 7 del Conveni. ha tingut com a resultat, la comissió Mònaco “El Principat de Mònaco informa, de d’una infracció enumerada a les lletres Lituània conformitat amb l’apartat 3 de l’article 7 aobdel’apartat 1 de l’article 2 desti- Considerant les disposicions de l’apar- del Conveni internacional per a la re- nat a obligar-lo a acomplir un acte tat 3 de l’article 7 del Conveni internacio- pressió del finançament del terrorisme, qualsevol o a abstenir-se’n; nal per a la repressió del finançament del adoptat a Nova York el 9 de desembre de terrorisme, el Seimas de la República de Jordània 1999, que es reconeix una competència Lituània declara que la República de Li- Jordània decideix establir la seva com- molt àmplia relativa a les infraccions es- tuània serà competent per a les infrac- petència en relació amb les infraccions mentades en el Conveni esmentat. cions determinades a l’article 2 del enumerades a l’apartat 2 de l’article 7 del Conveni en els casos esmentats a l’apar- La competència jurisdiccional del Conveni. tat 2 de l’article 7 del Conveni. Principat s’estableix així de conformitat Letònia amb l’apartat 1 de l’article 7 per a: Maurici Declaració: En aplicació de l’apartat 3 de l’article 7 a) El delicte comès en el seu territori, De conformitat amb l’apartat 2 de l’ar- del Conveni esmentat, el Govern de la com és el cas de Mònaco en aplicació ticle 2 del Conveni internacional per a la República de Maurici declara que ha es- del principi general de territorialitat de repressió del finançament del terro- tablert la seva competència per conèixer la llei. risme, adoptat a Nova York el 9 de de- sobre les infraccions especificades a l’a- b) El delicte comès a bord d’una nau sembre de 1999, la República de Letònia partat 2 de l’article esmentat. que arbori la bandera monegasca, declara que quan li sigui aplicat aquest com és el cas de Mònaco en aplicació Conveni els convenis que s’enumeren Mèxic dels articles L.633-1 i següents del tot seguit hauran de ser considerats com 24 de febrer del 2003 Codi del mar. no figurant a l’annex a què fa referència (...) de conformitat amb les disposi- c) El delicte comès a bord d’una aero- la lletra a de l’apartat 1 de l’article 2 del cions de l’apartat 3 de l’article 7 del Con- Conveni: nau matriculada de conformitat amb la veni internacional per a la repressió del legislació monegasca: el Conveni de 1. Conveni internacional contra la pre- finançament del terrorisme, Mèxic ha es- Tòquio del 14 de setembre de 1963, sa d’ostatges, adoptat per l’Assemblea tablert la seva competència per a les in- que va esdevenir executori a Mònaco General de les Nacions Unides el 17 de fraccions definides al Conveni en els pel Decret Sobirà núm. 7.963 del 24 desembre de 1979. casos següents: d’abril de 1984, estableix que les corts 2. Conveni sobre la protecció física de a) El delicte ha estat comès en el terri- i els tribunals de l’estat de matriculació les matèries nuclears, adoptat a Viena el tori d’un altre estat part contra un na- de l’aeronau són competents per co- 3 de març de 1980. cional mexicà, si l’acusat es troba a nèixer els delictes i els actes que tenen Mèxic i no ha estat jutjat en el país on lloc a bord seu. 3. Conveni per a la repressió d’actes s’ha comès el delicte. Quan es tracta d) El delicte comès per un súbdit mo- il·lícits contra la seguretat de la navega- d’un delicte definit al Conveni, però ció marítima, adoptat a Roma el 10 de negasc: el Codi de procediment penal comès en el territori d’un estat que no estableix, en els seus articles5i6,que març de 1988. n’és part, ha de constituir també un de- Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2655

qualsevol monegasc que hagi estat de- monegasc explotés directament una Article 5 clarat culpable a l’estranger d’un fet aeronau o una línia aèria, les seves ae- (crims comesos per estrangers fora de qualificat de delicte pel dret en vigor al ronaus haurien de ser matriculades a Corea) Principat hi podrà ser perseguit i jutjat. Mònaco, la qual cosa faria que fos El present Codi és aplicable a tot es- aplicable el Conveni de Tòquio del 14 D’altra banda, la competència jurisdic- tranger que comet un dels crims de setembre de 1963 esmentat ante- cional del Principat s’estableix de con- següents fora del territori de la República riorment. formitat amb l’apartat 2 de l’article 7 de Corea: quan: Noruega 1. Crims relacionats amb una insurrecció; a) Un fet d’aquest tipus té com a finali- De conformitat amb les disposicions 2. Crims en relació amb un acte de traï- tat o com a resultat la comissió d’un de l’apartat 3 de l’article 7 del Conveni, ció; delicte de caràcter terrorista en el seu Noruega declara que ha establert la seva territori o contra un dels seus nacio- competència respecte de les infraccions 3. Ultratge a la bandera del país; determinades a l’article 2 en tots els nals. Els articles 42 i 43 del Codi penal 4. Crims relatiu a la moneda del país; permeten, de manera general, al jutge casos indicats a l’apartat 2 de l’article 7 monegasc de castigar les persones del Conveni esmentat. 5. Crims relatius als títols, valors pos- còmplices de l’autor, perseguit judi- tals i efectes timbrats; República de Corea cialment a Mònaco, per les infraccions 7 de juliol del 2004 6. Crims especificats als articles 225 a establertes a l’article 2 del Conveni. 230, entre els quals els relatius als docu- De conformitat amb l’apartat 3 de l’ar- b) Un fet d’aquest tipus té com a finali- ments; ticle 7 del Conveni internacional per a la tat o com a resultat la comissió d’un repressió del finançament del terro- 7. Crims establerts a l’article 238, entre delicte de caràcter terrorista contra risme, La República de Corea proporcio- els quals els relatius als segells. una instal·lació governamental o na les informacions següents sobre la pública o contra locals diplomàtics o Article 6 seva competència en matèria penal. Els consulars: l’atemptat que tindrà com a (crims comesos per estrangers, fora del principis que regulen la competència de finalitat els estralls, la matança i el país, contra la República de Corea i els la República de Corea en matèria penal pillatge en territori monegasc es casti- ciutadans coreans) estan exposats en el capítol primer de la garà amb l’article 65 del Codi penal; a primera part del Codi penal coreà, les El present Codi és aplicable a qualse- més, l’article 7 del Codi de procedi- disposicions del qual diuen així: vol estranger que comet un crim, diment penal permet perseguir judicial- ferent dels que enuncia l’article anterior, ment i jutjar a Mònaco l’estranger que, Article 2 en contra de la República de Corea o dels fora del territori del Principat, hagi es- (crims comesos sobre el territori seus ciutadans, fora del territori del país, tat declarat culpable d’un delicte que nacional) excepte si l’acte considerat no consti- atempta contra la seguretat de l’estat, tueix un crim o estigui exempt de qualse- fins i tot d’un delicte contra agents o El present Codi és aplicable a qualsevol acció legal o sanció en virtut de la llei locals diplomàtics o consulars mone- vol persona, ciutadà coreà o ciutadà es- del lloc del delicte. gascos. tranger, que comet un crim a l’interior del territori de la República de Corea. c) Un fet d’aquest tipus té com a finali- Article 8 tat o com a resultat la comissió d’un Article 3 (aplicació de les disposicions generals) delicte de caràcter terrorista que pre- (crims comesos per coreans fora del Les disposicions dels articles esmen- tén obligar l’estat que compleixi un país) tats també són aplicables als crims tal acte qualsevol o que se n’abstingui: els El present Codi és aplicable a tot ciu- com es defineixen en altres lleis, excepte fets delictius en qüestió corresponen tadà coreà que comet un crim fora del si les lleis esmentades ho disposen altra- normalment a una de les incrimina- territori de la República de Corea. ment. cions abans esmentades, directament o per la via de la complicitat. Article 4 República Txeca De conformitat amb l’apartat 3 de l’ar- d) El delicte ha estat comès per un (crims comesos per estrangers sobre ticle 7 del Conveni, la República Txeca apàtrida resident habitualment en ter- una nau coreana o altra, fora del país) declara que ha establert la seva compe- ritori monegasc: l’aplicació del princi- El present Codi és aplicable a tot es- tència pel que fa als delictes que figuren pi general de territorialitat de la Llei tranger que comet un crim a bord d’una a l’article 2 del Conveni, en tots els casos penal permet perseguir judicialment nau o d’una aeronau coreana, fora del previstos a l’apartat 2 de l’article 7 del els apàtrides residents habitualment a territori de la República de Corea. Conveni. Mònaco. e) El delicte ha estat comès a bord d’u- Romania na aeronau explotada pel Govern mo- De conformitat amb l’apartat 3 de l’ar- negasc: en el cas que el Govern ticle 7 del Conveni, Romania declara que 2656 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

ha establert la seva competència res- ciutadà danès, finlandès, islandès o no- 6. Es tracta del desviament d’un avió, pecte de les infraccions determinades a ruec, i es troba al Regne. d’un acte de sabotatge contra una nau, l’article 2, en tots els casos indicats als una aeronau o un aeroport, de l’encu- 3. Qualsevol altre estranger present al apartats 1i2del’article 7, d’acord amb nyació de moneda falsa, d’una temptati- Regne si, en virtut de la llei sueca, el deles disposicions pertinents del seu dret va de cometre un d’aquests delictes ma- licte major es castiga amb una pena pri- intern. jors, d’un crim segons el dret vativa de llibertat de més de sis mesos. internacional, d’una operació il·lícita re- Rússia L’apartat 1 no s’aplica si l’acte en qües- lacionada amb armes químiques, d’una 1. En aplicació de l’apartat 3 de l’article tió no compromet la responsabilitat pe- operació il·lícita relacionada amb mines 7 del Conveni, la Federació de Rússia de- nal de l’autor en virtut de la llei del lloc o d’una declaració falsa o negligent da- clara que estableix la seva competència on s’ha comès o si s’ha comès en una vant un tribunal internacional. sobre els actes reconeguts com a infrac- zona que no pertany a cap estat i, en vir- 7. La sanció més lleu fixada pel dret cions de conformitat amb l’article 2 del tut de la llei sueca, no comporta una suec és una pena privativa de llibertat Conveni, en els casos esmentats als apar- pena més greu que una multa. tats1i2del’article 7 del Conveni; (...). d’almenys quatre anys. En els casos a què fa referència aquest Singapur article, no es pot imposar una sanció més Article 3 a) De conformitat amb l’apartat 3 de l’ar- greu que la pena més dura prevista per al A més dels casos enumerats als articles ticle 7 del Conveni, la República de Sin- delicte major en qüestió per la llei en vi- de l’1 al 3, els delictes majors són jutjats gapur fa saber que ha establert la seva gor en el lloc on s’ha comès. segons el dret suec per un tribunal suec, competència respecte de les infraccions de conformitat amb les disposicions de determinades a l’article 2 del Conveni en Article 3 la Llei sobre la cooperació internacional els casos indicats a l’apartat 2 de l’article En els casos diferents dels enumerats a en els casos penals. 7 del Conveni. l’article 2, un delicte major comès fora del Regne es jutja segons el dret suec per Article 4 Suècia un tribunal suec si: Un delicte major es considera que s’ha 5 de novembre del 2002 comès en el lloc on s’ha perpetrat l’acte 1. Ha estat comès a bord d’una nau o delictiu i s’ha comès el delicte o, en el cas De conformitat amb l’apartat 3 de l’ar- una aeronau sueques, o pel comandant d’una temptativa, en el lloc on estava ticle 7 del Conveni internacional per a la o un membre de la tripulació d’una nau previst que es cometés el delicte. repressió del finançament del terro- o una aeronau sueques en l’exercici de risme, Suècia comunica la informació les seves funcions. Article 5 següent sobre la seva competència en 2. Ha estat comès per un membre de L’inici de l’acció penal per un delicte matèria penal. Les normes que regulen les forces armades en una zona on es tro- major comès en el Regne a bord d’una la competència de Suècia en matèria pe- bava un destacament d’aquestes forces, nau o d’una aeronau estrangera, per un nal consten als articles de l’1 al 5 del o per una altra persona en aquesta zona estranger que n’era el comandant, un capítol 2 del Codi penal suec, que diuen si el destacament s’hi trobava per altres membre de la tripulació o un passatger, el següent: motius que un exercici. contra un altre estranger o un interès estranger, requereix l’autorització del Go- Article 1 3. Ha estat comès per un membre d’un vern o d’una persona designada pel Els delictes majors comesos al Regne contingent de les forces armades sue- Govern. són jutjats segons el dret suec per un tri- ques a l’estranger, en l’exercici de les se- bunal suec. El mateix succeeix quan el ves funcions fora del Regne. L’acció penal per un delicte major co- lloc on s’ha comès un delicte major no mès fora del Regne només pot ser inicia- 3. a) Ha estat comès per un policia, un està determinat amb certesa però exis- da si compta amb l’autorització duaner, un guardacostes en el compli- teixen motius per presumir que s’ha co- esmentada a l’apartat anterior. Tanma- ment d’una missió no limitada en virtut mès al Regne. teix, es podran iniciar accions penals d’un acord internacional ratificat per sense aquesta autorització si el delicte Article 2 Suècia, en l’exercici de les seves fun- major consisteix en una declaració falsa Un delicte major comès fora del Regne cions fora del Regne. o negligent davant un tribunal interna- es jutja segons el dret suec per un tribu- 4. Anava dirigit contra la nació sueca, cional o si el delicte major ha estat co- nal suec, si el seu autor és: una autoritat municipal o una altra as- mès: 1. Un ciutadà suec o un estranger do- semblea sueca o una institució pública 1. A bord d’una nau o d’una aeronau miciliat a Suècia. sueca. sueques o pel comandant o un membre de la tripulació d’una nau o una aeronau 2. Un estranger no domiciliat a Suècia 5. Ha estat comès en una zona que no en l’exercici de les seves funcions. però que, després d’haver comès el de- pertany a cap estat i anava dirigit contra licte, ha esdevingut ciutadà suec o ha es- un ciutadà suec, una associació o una 2. Per un membre de les forces arma- tablert el seu domicili a Suècia, o és institució privada sueca o un estranger des en una zona on es trobava un desta- domiciliat a Suècia. cament d’aquestes forces. Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2657

3. Per un membre d’un contingent de obligar-lo a acomplir un acte qualse- Xina les forces armades sueques a l’estranger, vol o a abstenir-se’n. En virtut de l’apartat 3 de l’article 7 del en l’exercici de les seves funcions, fora - La infracció ha estat comesa per un Conveni, la República Popular de la Xina del Regne. apàtrida que resideix habitualment en estableix la seva competència en tots els el seu territori. delictes que figuren a les cinc lletres de 4. Per un policia, un duaner o un guar- - La infracció ha estat comesa a bord l’apartat 2 de l’article 7 del Conveni. dacostes en el compliment d’una missió d’una aeronau explotada pel Govern Tanmateix, aquesta competència no no limitada en virtut d’un acord interna- de l’estat esmentat. s’aplica a la Regió Administrativa Espe- cional ratificat per Suècia, en l’exercici cial de Hong Kong (República Popular de les seves funcions fora del Regne. Turquia de la Xina). 5. A Dinamarca, Finlàndia, Islàndia o De conformitat amb les disposicions Noruega o a bord d’una nau o d’una ae- de l’apartat 3 de l’article 7 del Conveni Xipre ronau que du a terme desplaçaments re- internacional per a la repressió del finan- 27 de desembre del 2001 çament del terrorisme, Turquia ha esta- gulars entre llocs situats a Suècia o en un De conformitat amb l’apartat 3 de l’ar- blert la seva competència, en virtut de la d’aquests països. ticle 7 (ratificació i altres disposicions) seva legislació interna, respecte de les del Conveni internacional per a la re- 6. Per un ciutadà suec, danès, finlan- infraccions previstes a l’article 2 en tots pressió del finançament del terrorisme, dès, islandès o noruec, contra un interès els casos previstos a l’apartat 2 de l’arti- la República de Xipre declara que en els suec. cle 7. termes de la secció 7.1. de la seva Llei Suïssa Ucraïna núm. 29 (III) del 2001 que ratifica el Con- De conformitat amb l’apartat 3 de l’ar- Ucraïna estableix la seva competència veni, ha establert la seva competència ticle 7 del Conveni internacional per a la respecte de les infraccions determinades respecte de les infraccions determinades repressió del finançament del terro- a l’article 2 del Conveni en els casos indi- a l’article 2 en tots els casos establerts a risme, Suïssa estableix la seva competèn- cats a l’apartat 2 de l’article 7 del Conve- l’apartat 2 de l’article 7 d’aquest Conveni. cia respecte de les infraccions ni. enumerades a l’article 2 en tots els casos Notes previstos a l’apartat 2 de l’article 7. Uzbekistan 1. Amb una comunicació respecte de 5 de febrer del 2002 Tunísia Hong Kong i Macau: La República de Tunísia, en ratificar el La República d’Uzbekistan es declara 1. De conformitat amb les disposicions Conveni internacional per a la repressió competent pel que fa a les infraccions de l’article 153 de la Llei fonamental de la del finançament del terrorisme adoptat determinades a l’article 2 del Conveni Regió Administrativa Especial de Hong per l’Assemblea General de les Nacions per a tots els casos indicats a l’apartat 2 Kong (República Popular de la Xina) i de Unides en la sessió 54 del 9 de desembre de l’article 7 del Conveni. l’article 138 de la Llei fonamental de la de 1999 i signat per la República de Regió Administrativa Especial de Macau Veneçuela Tunísia el 2 de novembre del 2001, de- (República Popular de la Xina), el Go- La República Bolivariana de Veneçue- clara que es considera obligada per les vern de la República Popular de la Xina la, de conformitat amb les disposicions disposicions de l’apartat 2 de l’article 7 decideix que el Conveni s’aplica a la Re- de l’apartat 3 de l’article 7 del Conveni del Conveni i decideix establir la seva gió Administrativa Especial de Hong internacional per a la repressió del finan- competència jurisdiccional en les infrac- KongialaRegió Administrativa Especial çament del terrorisme, declara que estacions següents: de Macau. bleix la seva competència, en virtut de la - La infracció tenia com a finalitat, o ha seva legislació interna, pel que fa a les 2. Les reserves formulades per la tingut com a resultat, la comissió d’una infraccions perpetrades en les situacions República Popular de la Xina a l’apartat 1 infracció enumerada a les lletresaob i les condicions establertes a l’apartat 2 de l’article 24 del Conveni s’apliquen a la de l’apartat 1 de l’article 2 en el seu ter- de l’article 7 del Conveni esmentat. Regió Administrativa Especial de Hong ritori o contra un dels seus nacionals. Kong i la Regió Administrativa Especial - La infracció tenia com a finalitat, o ha Xile de Macau. tingut com a resultat, la comissió d’una De conformitat amb l’apartat 3 de l’ar- 3. La competència de la República Po- infracció enumerada a les lletresaob ticle 7 del Conveni internacional per a la pular de la Xina en les infraccions deter- de l’apartat 1 de l’article 2 contra una repressió del finançament del terro- minades a les cinc lletres de l’apartat 2 de instal·lació pública de l’estat esmentat risme, el Govern xilè declara que en vir- l’article 7 del Conveni, no s’aplica a la Re- situada fora del seu territori, incloent- tut de l’article 6, núm. 8 de l’Estatut gió Administrativa Especial de Hong hi els seus locals diplomàtics o consu- orgànic dels tribunals de la República de Kong. lars. Xile, les infraccions comeses fora del ter- - La infracció tenia com a finalitat, o ha ritori de la República tipificats pels con- 4. Respecte de la Regió Administrativa tingut com a resultat, la comissió d’una venis conclosos amb altres potències Especial de Macau, els tres instruments infracció enumerada a les lletresaob continuen sent de la competència de la següents no es considera que figuren en de l’apartat 1 de l’article 2 destinat a jurisdicció xilena. 2658 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

l’annex a què fa referència la lletra a de Rússia (7 de juny del 2005): rorisme sota totes les seves formes i ma- l’apartat 1 de l’article 2 del Conveni: nifestacions així com qualsevol tipus Rússia considera el Conveni com un d’assistència (fins i tot financera) per a a) Conveni sobre la protecció física de instrument destinat a establir un meca- aquests tipus d’actes i, demana al Regne les matèries nuclears, adoptat a Viena nisme sòlid i eficaç de cooperació entre de Bèlgica que revisi la seva posició ex- el 3 de març de 1980; els estats per prevenir i combatre el fi- pressada en la reserva. nançament del terrorisme independent- b) Conveni per a la repressió d’actes ment de les formes i les motivacions. Argentina (22 d’agost del 2005): il·lícits contra la seguretat de la nave- Una de les idees fortes que ha presidit gació marítima, fet a Roma el 10 de El Govern de la República Argentina l’establiment d’aquest mecanisme és que març de 1988; ha estudiat la reserva formulada pel Go- cal que els estats tinguin una concepció vern del Regne de Bèlgica segons la c) Protocol per a la repressió d’actes comuna i imparcial de la infracció que qual, en circumstàncies excepcionals, il·lícits contra la seguretat de les plata- consisteix a finançar terroristes i orga- Bèlgica es reserva el dret de denegar formes fixes situades a la plataforma nitzacions terroristes així com principis l’extradició o la cooperació judicial per continental, fet a Roma el 10 de març que cal observar per perseguir aquesta als delictes que figuren a l’article 2 que de 1988. infracció i castigar-ne els autors. consideri que són un delicte polític, un 2. Amb una exclusió territorial en rela- Rússia apunta que amb els objectius delicte relacionat amb un delicte polític ció amb les illes Fèroe i Groenlàndia. de perseguir i prevenir sistemàticament o un delicte inspirat per mòbils polítics. les infraccions relacionades amb el fi- 3. Amb una exclusió territorial en rela- El mateix article 14 indica clarament nançament del terrorisme, el Conveni ció amb Tokelau que diu així:... i declara que el seu objecte és establir la inadmis- imposa clarament als estats part, entre al- que, de conformitat amb l’estatut consti- sibilitat del caràcter o la motivació políti- tres, l’obligació, quan examinen les tucional dels tokelauans i tenint en ca del delicte. La regla que imposa és qüestions d’extradició o de cooperació compte el seu compromís per obrar en categòrica i no conté cap excepció de judicial vinculades a aquesta infracció, l’adveniment de la seva autonomia per cap tipus, per la qual cosa una reserva de no invocar un nexe entre la infracció i un acte d’autodeterminació en virtut de com aquesta és incompatible amb l’ob- motivacions polítiques. la Carta de les Nacions Unides, la present jecte i la finalitat del Conveni i, per tant, adhesió només s’aplicarà a Tokelau Rússia opina que reconèixer a un estat inacceptable, des del punt de vista del quan el Govern neozelandès hagi dipo- part del Conveni el dret de denegar l’ex- Govern de la República Argentina. sitat una declaració sobre aquesta qües- tradició o la cooperació judicial amb el L’efecte de la reserva no s’anul·la per tió prop del dipositari després d’una motiu que la infracció comesa és de ti- l’afirmació del principi aut dedere aut ju- consulta apropiada amb aquest territori. pus polític, és connexa a una infracció dicare contingut en l’apartat 2 d’aquesta política o està inspirada per mòbils 4. Per al Regne a Europa. reserva, ja que l’aplicació d’aquest prin- polítics, posa en dubte els drets i les obli- cipi deriva de les regles enunciades en el El 23 de març del 2005, el Govern gacions dels altres estats part en el Con- Conveni i no exigeix cap compromís de neerlandès va notificar al secretari gene- veni d’establir la seva competència sobre respecte per part dels estats part. D’altra ral que el Conveni s’aplicaria a Aruba les infraccions enunciades en el Conveni banda, l’aplicació d’aquest principi, si no amb la declaració següent: i de perseguir-ne els autors. escau de procedir a l’extradició, contri- El Regne dels Països Baixos prop de A més, definir una infracció com a in- bueix a l’exercici de la competència pe- l’Organització de les Nacions Unides en- fracció política o connexa a una infracció nal local, mentre que l’excepció feta pel tén que l’apartat 1 de l’article 10 del Con- política no consisteix a recórrer a un cri- Govern del Regne de Bèlgica obstacu- veni internacional per a la repressió del teri objectiu i introdueix una inseguretat litza en tots els casos la cooperació judi- finançament del terrorisme reconeix el jurídica considerable en les relacions en- cial. dret que les autoritats judicials compe- tre els estats part del Conveni. tents tenen de decidir de no incoar ac- El Govern de la República Argentina cions legals contra el presumpte autor Rússia també estima que la reserva for- emet, doncs, una objecció a la reserva d’una infracció d’aquest tipus si, segons mulada pel Regne de Bèlgica pot com- emesa pel Govern del Regne de Bèlgica l’opinió d’aquestes autoritats, importants prometre l’aplicació uniforme del respecte de l’article 14 del Conveni inter- consideracions de dret processal indi- Conveni i la realització dels seus objec- nacional per a la repressió del finança- quen que accions legals efectives són tius clau, en particular la instauració de ment del terrorisme. Aquesta objecció impossibles. condicions favorables a una acció con- no obstaculitza l’entrada en vigor del certada de la comunitat internacional per Conveni entre la República Argentina i el 5. El secretari general ha rebut comu- combatre el terrorisme i els crims que Regne de Bèlgica. nicacions respecte de la reserva formula- contribueixen a cometre actes de terro- 6. El secretari general ha rebut una co- da per Bèlgica en el moment de la risme. ratificació, dels governs següents en les municació relativa al text explicatiu for- dates que s’indiquen a continuació: Rússia reitera la seva condemna sense mulat per Egipte en el moment de la equívoc de tots els actes, de tots els ratificació, del Govern següent i en la mètodes i de totes les pràctiques de ter- data que s’indica a continuació: Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2659

Argentina (22 d’agost del 2005): finançament del terrorisme formulada que “no considera els actes de lluita pel Govern de la República Àrab d’E- armada nacional i la lluita contra l’ocu- Respecte de les declaracions fetes pel gipte. Tanmateix, aquesta objecció no és pació estrangera en l’exercici del dret Regne Haiximita de Jordània i la un obstacle per a l’entrada en vigor del dels pobles a l’autodeterminació com a República Àrab d’Egipte quant a la lletra Conveni entre la República Àrab d’E- actes terroristes en el sentit de la lletra b b de l’apartat 1 de l’article 2, i qualsevol gipte i la República Txeca. El Conveni de l’apartat 1 de l’article 2 del Conveni”. altra declaració del mateix tenor que pu- entra, doncs, en vigor entre els dos estats El Govern belga considera que aquesta gui ser feta per altres estats en el futur, el sense que la República Àrab d’Egipte pu- declaració constitueix una reserva que Govern de la República Argentina consi- gui fer valer la seva reserva. pretén limitar unilateralment l’abast del dera que tots els actes de terrorisme són Conveni i que és contrària a l’objecte i la crims independentment de la seva moti- 7. El 30 de març del 2006, el Govern finalitat d’aquest, és a dir, la repressió del vació i que tots els estats han de coo- estonià ha notificat al secretari general finançament del terrorisme, indepen- perar per reprimir aquests actes i que que havia decidit de retirar la seva decla- dentment d’on es produeixin i de qui en se’n jutgin els autors. ració formulada en el moment de la rati- sigui l’autor. ficació. El text de la declaració diu el República Txeca (23 d’agost del 2006): següent: A més, aquesta declaració infringeix El Govern de la República Txeca ha l’article 6 del Conveni, segons el qual [...] De conformitat amb l’apartat 2 de examinat la declaració explicativa for- “Cada estat part adopta les mesures que l’article 2 del Conveni, la República mulada pel Govern de la República Àrab puguin ser necessàries, fins i tot, si es- d’Estònia declara que no es considera d’Egipte respecte de la lletra b de l’apar- cau, d’ordre legislatiu, per garantir que obligada pel Protocol per a la repressió tat 1 de l’article 2 del Conveni internacio- els actes criminals que siguin competèn- d’actes il·lícits contra la seguretat de les nal per a la repressió del finançament del cia d’aquest Conveni no puguin justifi- plataformes fixes situades a la platafor- terrorisme, en el moment de la seva rati- car-se en cap circumstància amb ma continental, fet a Roma el 10 de març ficació. consideracions de naturalesa política, fi- de 1988, annexat al Conveni; [...] El Govern de la República Txeca con- losòfica, ideològica, racial, ètnica, reli- 8. El secretari general ha rebut una co- sidera que aquesta declaració equival a giosa o amb d’altres motius anàlegs”. municació relativa a la declaració formu- una reserva destinada a limitar unilate- El Govern belga recorda que en virtut lada per Israel en el moment de la ralment l’abast del Conveni. Estima, a de la lletra c de l’article 19 del Conveni ratificació, del Govern següent i en la més, que aquesta reserva és contrària a de Viena sobre el dret dels tractats, no es data indicada a continuació: l’objecte i la finalitat del Conveni, és a pot formular cap reserva incompatible dir, a la repressió del finançament d’actes Argentina (22 d’agost del 2005): amb l’objecte i la finalitat del Conveni. terroristes, com els que estan definits a la Respecte de la declaració feta per l’Es- El Govern belga s’oposa per tant a la lletra b de l’apartat 1 de l’article 2 del tat d’Israel en el moment del dipòsit del reserva esmentada formulada pel Go- Conveni, independentment d’on es pro- seu instrument de ratificació, quant a vern jordà en relació amb el Conveni indueixin i de qui en sigui l’autor. l’article 21, el Govern de la República Ar- ternacional per a la repressió del A més, el Govern de la República Txe- gentina interpreta l’expressió dret inter- finançament del terrorisme. Aquesta ob- ca considera que la declaració és con- nacional humanitari com el conjunt de jecció no obstaculitza l’entrada en vigor trària a les disposicions de l’article 6 del les normes que constitueixen aquest del Conveni entre Bèlgica i Jordània. Conveni, segons les quals “cada estat dret, ja siguin d’origen consuetudinari o Federació de Rússia (1 de març del part adopta les mesures que puguin ser convencional i incloses les que figuren 2005): necessàries, fins i tot, si escau, d’ordre le- en els Convenis de Ginebra de 1949 i els gislatiu, perquè els actes criminals que seus protocols addicionals de 1977. Rússia ha examinat la declaració for- siguin competència del Conveni no pu- mulada pel Regne Haiximita de Jordània 9. El secretari general ha rebut comu- guin justificar-se en cap circumstància en el moment de la ratificació del Conve- nicacions relatives a la declaració formu- amb consideracions de naturalesa políti- ni internacional de 1999 per a la repres- lada per Jordània en el moment de la ca, filosòfica, ideològica, racial, ètnica, sió del finançament del terrorisme. ratificació, dels governs següents i en les religiosa o amb altres motius anàlegs”. dates indicades a continuació: Rússia considera que tot estat que con- El Govern de la República Txeca re- sent expressament a estar obligat pel Bèlgica (24 de setembre del 2004): corda que, en virtut del dret internacio- Conveni ha d’adoptar, de conformitat nal consuetudinari tal com està codificat El Govern del Regne de Bèlgica ha amb l’article 6, les mesures que puguin al Conveni de Viena sobre el dret dels examinat la declaració formulada pel ser necessàries per garantir que els actes tractats, no està autoritzada cap reserva Govern del Regne Haiximita de Jordània criminals enumerats a l’article 2, en parti- que sigui incompatible amb l’objecte i la en el moment de la ratificació del Conve- cular els que estan destinats a matar o fe- finalitat d’un conveni. ni internacional per a la repressió del fi- rir greument un civil o qualsevol altra nançament del terrorisme, en particular persona que no participa directament a El Govern de la República Txeca emet, la part de les declaracions en la qual el les hostilitats en una situació de conflicte doncs, una objecció a la reserva al Con- Govern del Regne de Jordània declara armat, quan, pel seu tipus o el seu conveni internacional per a la repressió del 2660 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

text, tenen per objectiu intimidar una lletra b de l’apartat 1 de l’article 2 del El Govern irlandès estima que aquesta població o constrènyer un govern o una Conveni.” declaració equival a una reserva destina- organització internacional a acomplir o a da a limitar unilateralment l’abast del El Govern japonès vol destacar les dis- abstenir-se d’acomplir qualsevol acte, no Conveni. Estima, a més, que aquesta re- posicions de l’article 6 del Conveni, se- puguin justificar-se en cap circumstància serva és contrària a l’objecte i la finalitat gons el qual cada estat part adopta les amb consideracions de naturalesa políti- del Conveni, és a dir, a la repressió del fi- mesures que puguin ser necessàries, fins ca, filosòfica, ideològica, racial, ètnica, nançament d’actes terroristes, com els i tot, si escau, d’ordre legislatiu, per ga- religiosa o amb d’altres motius anàlegs. que es defineixen a la lletra b de l’apartat rantir que els actes criminals que siguin 1 de l’article 2 del Conveni, indepen- Havent fet seus els objectius i els prin- competència d’aquest Conveni no pu- dentment d’on es produeixin i de qui en cipis inscrits en la Carta de les Nacions guin justificar-se en cap circumstància sigui l’autor. Unides, Rússia vol portar l’atenció sobre amb consideracions de naturalesa políti- el fet que el dret dels pobles a l’autode- ca, filosòfica, ideològica, racial, ètnica, La reserva esmentada és contrària a les terminació no ha d’anar en contra dels religiosa o amb d’altres motius anàlegs. disposicions de l’article 6 del Conveni, altres principis fonamentals del dret in- segons les quals cada estat part adopta El Govern japonès considera que la ternacional, com ara els principis de re- les mesures que puguin ser necessàries, declaració formulada pel Regne Haixi- solució pacífica dels conflictes, de la fins i tot, si escau, d’ordre legislatiu, per- mita de Jordània pretén excloure els ac- integritat territorial dels estats i del res- què els actes criminals que siguin com- tes de lluita armada nacional i la lluita pecte dels drets humans i de les llibertats petència del Conveni no puguin contra l’ocupació estrangera en l’exercici fonamentals. justificar-se en cap circumstància amb del dret dels pobles a l’autodeterminació consideracions de naturalesa política, fi- Segons la seva opinió, la declaració de l’àmbit d’aplicació del Conveni i con- losòfica, ideològica, racial, ètnica, reli- del Regne Haiximita de Jordània pot sidera que aquesta declaració consti- giosa o amb altres motius anàlegs. comprometre l’aplicació del Conveni en- tueix una reserva incompatible amb tre el Regne Haiximita de Jordània i els l’objecte i la finalitat del Conveni. El Go- El Govern irlandès recorda que, en vir- altres estats part i per tant pot ser un obs- vern japonès, per tant, emet una objec- tut del dret internacional consuetudinari tacle per a la seva cooperació amb la fi- ció a la reserva esmentada formulada pel tal com ha estat codificat al Conveni de nalitat de la repressió del finançament Regne Haiximita de Jordània. Viena sobre el dret dels tractats, no està del terrorisme. És l’interès de tots pro- autoritzada cap reserva que sigui incom- Argentina (22 d’agost del 2005): moure i reforçar aquesta cooperació patible amb l’objecte i la finalitat d’un concebent i adoptant mesures concretes Respecte de les declaracions fetes pel conveni. És l’interès comú dels estats per tal de prevenir el finançament del Regne Haiximita de Jordània i la que l’objecte i la finalitat dels convenis terrorisme i lluitar en contra portant da- República Àrab d’Egipte quant a la lletra dels quals han escollit esdevenir part si- vant de la justícia persones que partici- b de l’apartat 1 de l’article 2, i qualsevol guin respectats per totes les parts, i que pen en activitats terroristes, amb el altra declaració del mateix tenor que pu- els estats estiguin disposats a efectuar to- benentès que el nombre i la gravetat dels gui ser feta per altres estats en el futur, el tes les modificacions de la seva legislació actes terroristes internacionals depenen Govern de la República Argentina consi- necessàries per complir les obligacions en gran part dels fons de què disposen dera que tots els actes de terrorisme són que els pertoquen en virtut d’aquests els terroristes. crims independentment de la seva moti- convenis. vació i que tots els estats han de coo- Rússia reafirma la seva condemna El Govern irlandès emet, doncs, una perar per reprimir aquests actes i que sense equívoc de tots els actes, mètodes i objecció a la reserva formulada pel Go- se’n jutgin els autors. pràctiques terroristes, que considera vern del Regne Haiximita de Jordània com a criminals i injustificables sota totes Irlanda (23 de juny del 2006): respecte del Conveni internacional per a les seves formes i manifestacions, inde- El Govern irlandès ha examinat la de- la repressió del finançament del terro- pendentment d’on es cometin i de qui en claració que el Govern del Regne Haixi- risme. Aquesta objecció no constitueix, siguin els autors, i demana al Regne mita de Jordània ha fet en el moment de però, un obstacle per a l’entrada en vigor Haiximita de Jordània de canviar la seva la ratificació del Conveni internacional del Conveni entre Irlanda i el Regne posició. per a la repressió del finançament del Haiximita de Jordània. El Conveni entra, doncs, en vigor entre els dos estats, Japó (14 de juliol del 2005): terrorisme, signat a Nova York, el 9 de desembre de 1999, segons la qual el sense que el Regne Haiximita de En el moment de dipositar l’instru- Regne Haiximita de Jordània no conside- Jordània pugui fer valer la seva reserva. ment de ratificació, el Govern del Regne ra com a acte de terrorisme en el sentit República Txeca (23 d’agost del 2006): Haiximita de Jordània va formular la de- de la lletra b de l’apartat 1 de l’article 2 claració següent: “el Govern del Regne El Govern de la República Txeca ha del Conveni, els actes de lluita armada Haiximita de Jordània no considera els examinat la declaració formulada pel nacional i la lluita davant l’ocupació es- actes de lluita armada nacional i la lluita Govern del Regne Haiximita de Jordània trangera, en l’exercici del dret dels contra l’ocupació estrangera en l’exercici respecte de la lletra b de l’apartat 1 de pobles a l’autodeterminació. del dret dels pobles a l’autodeterminació l’article 2 del Conveni internacional per a com a actes terroristes en el sentit de la la repressió del finançament del terro- Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2661

risme, en el moment de la seva ratifica- finançament del terrorisme, signat a República Txeca (23 d’agost del 2006): ció. Nova York, el 9 de desembre de 1999, se- El Govern de la República Txeca ha gons la qual la República Àrab de Síria El Govern de la República Txeca con- examinat la reserva a la lletra b de l’apar- no considera com un acte de terrorisme sidera que aquesta declaració equival a tat 1, de l’article 2 del Conveni interna- en el sentit de la lletra b de l’apartat 1, de una reserva destinada a limitar unilate- cional per a la repressió del finançament l’article 2 del Conveni, els actes de resis- ralment l’abast del Conveni. Estima, a del terrorisme, formulada pel Govern de tència a l’ocupació estrangera. més, que aquesta reserva és contrària a la República Àrab de Síria en el moment l’objecte i la finalitat del Conveni, és a El Govern irlandès estima que aquesta de la seva adhesió. dir, a la repressió del finançament d’actes declaració equival a una reserva ja que El Govern de la República Txeca con- terroristes, com els que estan definits a la està destinada a limitar unilateralment sidera que aquesta reserva és incompati- lletra b de l’apartat 1 de l’article 2 del l’abast del Conveni. Estima, a més, que ble amb l’objecte i la finalitat del Conveni, independentment d’on es pro- aquesta reserva és contrària a l’objecte i Conveni, és a dir, a la repressió del finan- dueixin i de qui en sigui l’autor. la finalitat del Conveni, és a dir, a la re- çament d’actes terroristes, tal com estan pressió del finançament d’actes terroris- A més, el Govern de la República Txe- definits a la lletra b de l’apartat 1, de l’ar- tes, tal com estan definits a la lletra b de ca estima que la declaració és contrària a ticle 2 del Conveni, independentment l’apartat 1, de l’article 2 del Conveni, in- les disposicions de l’article 6 del Conve- d’on es produeixin i de qui en sigui l’au- dependentment d’on es produeixin i de ni, segons les quals “cada estat part tor. qui en sigui l’autor. adopta les mesures que puguin ser ne- A més, el Govern de la República Txe- cessàries, fins i tot, si escau, d’ordre le- La reserva esmentada és contrària a les ca considera que aquesta reserva és con- gislatiu, perquè els actes criminals que disposicions de l’article 6 del Conveni, trària a les disposicions de l’article 6 del siguin competència del Conveni no pu- segons les quals cada estat part adopta Conveni, segons les quals “cada estat guin justificar-se en cap circumstància les mesures que puguin ser necessàries, part adopta les mesures que puguin ser amb consideracions de naturalesa políti- fins i tot, si escau, d’ordre legislatiu, per- necessàries, fins i tot, si escau, d’ordre le- ca, filosòfica, ideològica, racial, ètnica, què els actes criminals que siguin com- gislatiu, perquè els actes criminals que religiosa o amb altres motius anàlegs”. petència del Conveni no puguin siguin competència del Conveni no pu- justificar-se en cap circumstància amb El Govern de la República Txeca re- guin justificar-se en cap circumstància consideracions de naturalesa política, fi- corda que, en virtut del dret internacio- amb consideracions de naturalesa políti- losòfica, ideològica, racial, ètnica, reli- nal consuetudinari tal com ha estat ca, filosòfica, ideològica, racial, ètnica, giosa o amb altres motius anàlegs. codificat al Conveni de Viena sobre el religiosa o amb altres motius anàlegs”. dret dels tractats, no s’autoritza cap re- El Govern irlandès recorda que, en vir- El Govern de la República Txeca reserva que sigui incompatible amb l’ob- tut del dret internacional consuetudinari corda que, en virtut del dret internacio- jecte i la finalitat d’un conveni. tal com ha estat codificat en el Conveni nal consuetudinari tal com ha estat de Viena sobre el dret dels tractats, no El Govern de la República Txeca emet, codificat al Conveni de Viena sobre el està autoritzada cap reserva que sigui in- doncs, una objecció a la reserva al Con- dret dels tractats, no està autoritzada cap compatible amb l’objecte i la finalitat veni internacional per a la repressió del reserva que sigui incompatible amb l’ob- d’un conveni. És l’interès comú dels es- finançament del terrorisme formulada jecte i la finalitat d’un conveni. El Govern tats que l’objecte i la finalitat dels conve- pel Govern del Regne Haiximita de de la República Txeca emet, doncs, una nis dels quals han escollit esdevenir part Jordània. Tanmateix, aquesta objecció objecció a la reserva al Conveni interna- siguin respectats per totes les parts, i que no és un obstacle per a l’entrada en vigor cional per a la repressió del finançament els estats estiguin disposats a efectuar to- del Conveni entre el Regne Haiximita de del terrorisme formulada pel Govern de tes les modificacions de la seva legislació Jordània i la República Txeca. El Conve- la República Àrab de Síria. Aquesta ob- necessàries per complir les obligacions ni entra, doncs, en vigor entre els dos es- jecció no és, però, cap obstacle per a que els pertoquen en virtut d’aquests tats sense que el Regne Haiximita pugui l’entrada en vigor del Conveni entre la convenis. fer prevaler la seva reserva. República Àrab de Síria i la República El Govern irlandès emet, doncs, una Txeca. El Conveni entra, doncs, en vigor 10. El secretari general ha rebut una objecció a la reserva formulada per la entre els dos estats sense que la Repúbli- comunicació relativa a la reserva formu- República Àrab de Síria respecte del ca Àrab de Síria pugui fer prevaler la seva lada per la República Àrab de Síria en el Conveni internacional per a la repressió reserva. moment de l’adhesió, del Govern del finançament del terrorisme. Aquesta següent en la data que s’indica a conti- 11. Tenint en compte la declaració for- objecció no constitueix, però, cap obsta- nuació: mulada per la República Popular Demo- cle per a l’entrada en vigor del Conveni cràtica de Corea en el moment de la Irlanda (23 de juny del 2006): entre Irlanda i la República Àrab de Síria. signatura, el secretari general ha rebut El Conveni entra, per tant, en vigor entre El Govern irlandès ha examinat la de- del Govern següent la comunicació a la els dos estats sense que la República claració que el Govern de la República data indicada: Àrab de Síria ha fet en adherir-se al Con- Àrab de Síria pugui fer prevaler la seva veni internacional per a la repressió del reserva. 2662 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

República de Moldàvia (6 d’octubre opina que les reserves formulades amb per tant, una reserva en aquest sentit és del 2003): relació a la lletra a de l’apartat 1 de l’arti- incompatible amb l’objecte i la finalitat cle2idel’article 14 del Conveni són in- del Conveni i, per tant, és inacceptable El Govern de la República de compatibles amb el seu objecte i la seva des del punt de vista del Govern de la Moldàvia ha examinat les reserves for- finalitat ja que tenen com a objectiu im- República Argentina. mulades pel Govern de la República Po- pedir l’aplicació de disposicions fona- pular Democràtica de Corea en el El Govern de la República Argentina mentals del Conveni. moment de la signatura del Conveni in- emet, doncs, una objecció a les reserves ternacional per a la repressió del finan- El Govern de la República Federal d’A- fetes pel Govern de la República Popular çament del terrorisme. lemanya per tant emet una objecció a les Democràtica de Corea relatives als arti- reserves esmentades formulades pel Go- cles 2 (lletra a de l’apartat 1) i 14 del Con- El Govern de la República de vern de la República Popular Democràti- veni internacional per a la repressió del Moldàvia considera que les reserves for- ca de Corea amb relació al Conveni finançament del terrorisme. Aquesta ob- mulades en virtut de la lletra a de l’apar- internacional per a la repressió del finan- jecció no obstaculitza que el Conveni en- tat 1 de l’article2idel’article 14 són çament del terrorisme. Aquesta objecció tri en vigor entre la República Argentina i incompatibles amb l’objecte i la finalitat no obstaculitza l’entrada en vigor del la República Popular Democràtica de del Conveni, ja que tenen com a objectiu Conveni entre la República Federal d’A- Corea. privar d’efecte jurídic disposicions es- lemanya i la República Popular Demo- sencials del Conveni. cràtica de Corea. Reserva El Govern de la República de del Principat d’Andorra relativa a Argentina (22 d’agost del 2005): Moldàvia recorda que en virtut de la lle- l’apartat 1 de l’article 24 del tra c de l’article 19 del Conveni de Viena El Govern de la República Argentina Conveni internacional per a la sobre el dret dels tractats, no es pot ad- ha estudiat la reserva formulada pel Go- repressió del finançament del metre cap reserva incompatible amb vern de la República Popular Democràti- terrorisme, fet a Nova York el 9 de l’objecte i la finalitat del Conveni. És l’in- ca de Corea segons la qual aquest no es desembre de 1999 terès comú dels estats que els convenis considera obligat per les disposicions de El Principat d’Andorra no es considera dels quals han escollit esdevenir part si- la lletra a de l’apartat 1, de l’article 2 del obligat per l’apartat 1 de l’article 24 del guin respectats, pel que fa al seu objecte Conveni. Conveni internacional per a la repressió i la seva finalitat, per totes les parts i que Aquesta reserva a la lletra a de l’apartat del finançament del terrorisme. els estats estiguin preparats per aportar a 1, de l’article 2 del Conveni tindria com a la seva legislació totes les modificacions El Govern del Principat d’Andorra de- efecte excloure del consentiment a estar necessàries per respectar les obligacions clara que per sotmetre qualsevol contro- obligat, els actes de terrorisme que són que els pertoquen en virtut d’aquests vèrsia a la Cort Internacional de Justícia, objecte de finançament que són de la convenis. caldrà l’acord en cada cas de les parts im- competència dels convenis enumerats plicades. El Govern de la República de en l’annex al Conveni. Per tant, buidaria Moldàvia per tant emet una objecció a de sentit l’obligació de qualificar com a Notificació les reserves més amunt esmentades del delicte el finançament d’aquests actes del Principat d’Andorra relativa a Govern de la República Popular Demo- que imposa l’apartat 1 de l’article 2, ja l’apartat 3 de l’article 7 del Conveni cràtica de Corea al Conveni internacio- que aquesta obligació recau forçosa- internacional per a la repressió del nal per a la repressió del finançament del ment sobre els actes esmentats en l’an- finançament del terrorisme terrorisme. Aquesta objecció no obstacu- nex esmentat a la lletra a. Per De conformitat amb l’apartat 3 de l’ar- litza l’entrada en vigor del Conveni entre consegüent, és contrària a l’objecte i la fi- ticle 7 del Conveni internacional per a la la República de Moldàvia i la República nalitat del Conveni ja que tindria com a repressió del finançament del terro- Popular Democràtica de Corea. El Con- conseqüència jurídica excloure del con- risme, el Principat d’Andorra declara que veni entra en vigor en la seva totalitat en- sentiment a estar obligat per l’obligació estableix la seva competència, en virtut tre els dos estats, sense que la República principal que se’n deriva. de la seva legislació interna, pel que fa a Popular Democràtica de Corea pugui Igualment, el Govern de la República les infraccions comeses en les situacions beneficiar-se de les seves reserves. Argentina ha estudiat la reserva formula- i les condicions que determina l’apartat 2 Alemanya (17 de juny del 2004): da pel Govern de la República Popular de l’article 7 del Conveni esmentat. Democràtica de Corea segons la qual El Govern de la República Federal d’A- aquesta no es considera obligada per les lemanya ha examinat atentament les re- disposicions de l’article 14 del Conveni. serves formulades pel Govern de la República Popular Democràtica de Co- L’article 14 indica clarament que el seu rea en el moment de la signatura del objecte és establir la inadmissibilitat del Conveni internacional per a la repressió caràcter o la motivació política del de- del finançament del terrorisme. El Go- licte. La regla que planteja és categòrica i vern de la República Federal d’Alemanya no accepta cap excepció de cap tipus i, Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2663

6200 Aabenraa ha informat de la designació de l’autori- Edicte Dinamarca tat competent de Belize; Atès que el Conveni relatiu a la protec- La regió de Jutland Central Es fa pública la designació de l’autori- ció dels infantsialacooperació en ma- St. Blichers Vej 5 tat competent de Belize amb relació al tèria d’adopció internacional, fet a l’Haia 6950 Ringkobing Conveni relatiu a la protecció dels in- el 29 de maig de 1993, és vigent al Princi- Dinamarca fantsialacooperació en matèria d’a- dopció internacional. pat d’Andorra des de l’1 de maig de 1997; República Dominicana, 31 de gener Traducció Atès que la lletra d de l’article 16 de la del 2007 Llei qualificada reguladora de l’activitat [...] de conformitat amb l’apartat 2 de Designació de l’Estat en matèria de tractats, de 19 de l’article 23 del Conveni esmentat, l’auto- Belize, 15 de març del 2007 desembre de 1996, disposa que es publi- ritat competent per lliurar el certificat és caran al Butlletí Oficial del Principat d’An- el Consell Nacional per a la Infància i l’A- [...] de conformitat amb el Conveni es- dorra totes les modificacions que puguin dolescència. mentat de l’Haia, la persona encarregada de influir en els efectes dels tractats publi- la direcció dels serveis del Ministeri del De- cats; Mali, 8 de març del 2007 senvolupament Humà ha estat elegida com a autoritat central per Belize. Vista la notificació del 21 de març del [...] l’Autoritat central: 2007 del Ministeri d’Afers Estrangers del Cosa que es fa pública per a coneixe- Direcció Nacional de la Promoció de ment general. Regne dels Països Baixos que, actuant en l’Infant i de la Família qualitat de dipositari del Conveni, de Carrer 394. Porta 107 Bamako, Toro- Andorra la Vella, 8 de juliol del 2008 conformitat amb l’article 48 del Conveni, korabougou Meritxell Mateu Pi ha informat de les designacions de les BP: 2688 Bamako Mali autoritats competents a Dinamarca, a la Ministra d’Afers Exteriors República Dominicana i a Mali amb rela- Per a les comunicacions, aquesta ma- ció al Conveni esmentat; teixa Autoritat Central es pot localitzar per: Edicte Es fan públiques les designacions de les autoritats competents a Dinamarca, a telèfon: (225)285354 / 285650 Atès que el Conveni relatiu a la protec- la República Dominicana i a Mali amb re- fax: (225)285302 ció dels infantsialacooperació en ma- lació al Conveni relatiu a la protecció correu electrònic: dnpef@buroticser- tèria d’adopció internacional, fet a l’Haia dels infants i a la cooperació en matèria vice.net.ml el 29 de maig de 1993, és vigent al Princi- d’adopció internacional. Cosa que es fa pública per a coneixe- pat d’Andorra des de l’1 de maig de 1997; Traducció ment general. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat Designacions Andorra la Vella, 8 de juliol del 2008 de l’Estat en matèria de tractats, de 19 de Dinamarca, 5 de febrer del 2007 Meritxell Mateu Pi desembre de 1996, disposa que es publi- Ministra d’Afers Exteriors caran al Butlletí Oficial del Principat Les autoritats competents (art. 23) ja d’Andorra totes les modificacions que no són els despatxos dels governadors, Edicte puguin influir en els efectes dels tractats sinó les administracions regionals, que publicats; són cinc: Atès que el Conveni relatiu a la protec- Vista la notificació del 12 de juny del La regió de Gran Copenhaguen ció dels infantsialacooperació en ma- tèria d’adopció internacional, fet a l’Haia 2007 del Ministeri d’Afers Estrangers del Borups Allé 177 Regne dels Països Baixos que, actuant en 2400 Copenhaguen NV el 29 de maig de 1993, és vigent al Princi- pat d’Andorra des de l’1 de maig de 1997; qualitat de dipositari del Conveni, de Dinamarca conformitat amb l’article 48 del Conveni, Atès que la lletra d de l’article 16 de la La regió de Seeland ha informat de la designació de l’autori- Llei qualificada reguladora de l’activitat tat competent a l’Illa Maurici i de l’adhe- Dronnigensgade 30 de l’Estat en matèria de tractats, de 19 de sió de Cambotja al Conveni esmentat; 4800 Nykobing F desembre de 1996, disposa que es publi- Dinamarca caran al Butlletí Oficial del Principat d’An- Es fan públiques la designació de l’au- La regió de Jutland del Nord dorra totes les modificacions que puguin toritat competent a l’Illa Maurici i l’adhe- Aalborghus Slot influir en els efectes dels tractats publi- sió de Cambotja al Conveni relatiu a la Slotspladsen 1 cats; protecció dels infants i a la cooperació 9000 Aalborg Vista la notificació del 10 d’abril del en matèria d’adopció internacional. Dinamarca 2007 del Ministeri d’Afers Estrangers del Regne dels Països Baixos que, actuant en La regió de Dinamarca del Sud qualitat de dipositari del Conveni, de H.P Hansens Gade 42 conformitat amb l’article 48 del Conveni, 2664 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

Traducció que Cambotja va fer una rectificació so- la República Dominicana, i sobre les ob- bre la seva adhesió al Conveni esmentat. jeccions formulades pels Països Baixos i Designació per Alemanya a l’adhesió de la Repúbli- Es fa pública la rectificació sobre ca Dominicana al Conveni esmentat; Illa Maurici, 13 d’abril del 2007 l’adhesió de Cambotja al Conveni relatiu [...] La República de Maurici nomena el a la protecció dels infantsialacoopera- Es fan públiques l’entrada en vigor de Consell Nacional de l’Adopció (Nacional ció en matèria d’adopció internacional. l’adhesió de la República Dominicana, i les objeccions formulades pels Països Adoption Council) autoritat central en- Traducció carregada de vetllar per les obligacions Baixos i per Alemanya a l’adhesió de la que imposa el Conveni. Adhesió República Dominicana al Conveni relatiu a la protecció dels infantsialacoo- Adhesió Rectificació (impresa en negreta) peració en matèria d’adopció Cambotja, 6 d’abril del 2007 internacional. Regne de Cambotja, el 22 de maig del 2007 El Conveni entrarà en vigor per al Traducció Regne de Cambotja l’1 d’agost del 2007, El Conveni entrarà en vigor per al Entrada en vigor de conformitat amb la lletra a de l’apartat Regne de Cambotja l’1 de setembre del 2 de l’article 46. 2007, de conformitat amb la lletra a de La República Dominicana ha dipositat l’apartat 2 de l’article 46. De conformitat amb l’apartat 3 de l’ar- l’instrument d’adhesió al Conveni es- ticle 44, el Conveni només serà efectiu mentat el 22 de novembre del 2006 da- De conformitat amb l’apartat 3 de l’ar- entre el Regne de Cambotja i els estats vant el Ministeri d’Afers Estrangers del ticle 44, el Conveni només serà efectiu contractants que no hagin emès cap ob- Regne dels Països Baixos, de conformitat entre el Regne de Cambotja i els estats jecció, en el període de sis mesos a amb l’article 44 del Conveni. contractants que no hagin emès cap ob- comptar de la recepció de la notificació. jecció, durant el termini de sis mesos L’adhesió s’ha comunicat als estats després de la recepció de la notificació. Per qüestions pràctiques, el període contractants mitjançant la notificació de de sis mesos esmentat serà entre el 15 de dipòsit núm. 6/2006, del 18 de desembre Per qüestions pràctiques, el període juny del 2007 i el 15 de desembre del del 2006. de sis mesos durarà des del 15 de juny 2007. del 2007 fins al 15 de desembre del 2007. Els estats contractants Països Baixos i Cosa que es fa pública per a coneixe- Alemanya, els declaracions dels quals Cosa que es fa pública per a coneixement general. s’inclouen tot seguit, han formulat objec- ment general. cions a l’adhesió de la República Domi- Andorra la Vella, 8 de juliol del 2008 nicana abans de l’1 de juliol del 2007. Per Andorra la Vella, 8 de juliol del 2008 consegüent, el Conveni entre la Repúbli- Meritxell Mateu Pi Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors ca Dominicana i aquests estats contrac- Ministra d’Afers Exteriors tants no ha entrat en vigor. De conformitat amb la lletra a de l’a- Edicte partat 2 de l’article 46 del Conveni es- Edicte mentat, l’1 de març del 2007 el Conveni Atès que el Conveni relatiu a la protec- Atès que el Conveni relatiu a la protec- ha entrat en vigor entre la República Do- ció dels infantsialacooperació en ma- ció dels infantsialacooperació en ma- minicana i els altres estats contractants tèria d’adopció internacional, fet a l’Haia tèria d’adopció internacional, fet a l’Haia que no han formulat objeccions a l’adhe- el 29 de maig de 1993, és vigent al Princi- el 29 de maig de 1993, és vigent al Princi- sió de la República Dominicana. pat d’Andorra des de l’1 de maig de 1997; pat d’Andorra des de l’1 de maig de 1997; Objeccions Atès que la lletra d de l’article 16 de la Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat Llei qualificada reguladora de l’activitat Països Baixos, 18 de gener del 2007 de l’Estat en matèria de tractats, de 19 de de l’Estat en matèria de tractats, de 19 de [...] el Regne dels Països Baixos (el desembre de 1996, disposa que es publi- desembre de 1996, disposa que es publi- Regne a Europa) formula una objecció a caran al Butlletí Oficial del Principat caran al Butlletí Oficial del Principat l’adhesió de la República Dominicana al d’Andorra totes les modificacions que d’Andorra totes les modificacions que Conveni relatiu a la protecció dels in- puguin influir en els efectes dels tractats puguin influir en els efectes dels tractats fants i a la cooperació en matèria d’a- publicats; publicats; dopció internacional, atès que la Vista la notificació del 9 de juliol del Vista la notificació del 27 de juny del República Dominicana no ha designat 2007 del Ministeri d’Afers Estrangers del 2007 del Ministeri d’Afers Estrangers del cap autoritat central. Regne dels Països Baixos que, actuant en Regne dels Països Baixos que, actuant en Alemanya, 29 de juny del 2007 qualitat de dipositari, de conformitat qualitat de dipositari, de conformitat amb l’article 48 del Conveni, ha informat De conformitat amb l’apartat 3 de l’ar- amb l’article 48 del Conveni, ha informat sobre l’entrada en vigor de l’adhesió de ticle 44 del Conveni relatiu a la protecció Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2665

dels infants i a la cooperació en matèria contractants que no hagin formulat ob- Armènia va fer una declaració amb rela- d’adopció internacional, fet a l’Haia el 29 jeccions en un període de sis mesos a ció al Conveni esmentat; de maig de 1993, la República Federal comptar de la recepció d’aquesta notifi- Es fan públiques la rectificació de la d’Alemanya formula una objecció a cació. versió francesa de Cuba, l’adhesió d’Ar- l’adhesió de la República Dominicana. Per qüestions pràctiques, el període mènia i les declaracions d’Armènia amb No obstant això, es reserva el dret de re- de sis mesos esmentat serà entre l’1 d’a- relació al Conveni relatiu a la protecció tirar aquesta objecció. gost del 2007 i l’1 de febrer del 2008. dels infants i a la cooperació en matèria Cosa que es fa pública per a coneixe- d’adopció internacional. 1) Nota del dipositari: L’instrument ment general. d’adhesió s’ha presentat al Ministeri Traducció d’Afers Estrangers en una data ante Andorra la Vella, 8 de juliol del 2008 - rior. Adhesió Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Designació Rectificació de la versió francesa de la notificació núm. 8/2007 (impresa en ne- Cuba, 20 de juliol del 2007 greta) L’autoritat central designada per com- Edicte Cuba, 20 de febrer del 2007 plir les obligacions contretes pel Conve- Atès que el Conveni relatiu a la protec- ni, així com l’autoritat competent per El Conveni ha entrat en vigor per a la ció dels infantsialacooperació en ma- certificar l’adopció, de conformitat amb República de Cuba l’1 de juny del 2007, tèria d’adopció internacional, fet a l’Haia el Conveni, és el Ministeri de Justícia de de conformitat amb la lletra a de l’apartat el 29 de maig de 1993, és vigent al Princi- la República de Cuba, amb l’adreça legal 2 de l’article 46 del Conveni esmentat. pat d’Andorra des de l’1 de maig de 1997; següent: Calle O nº 216, entre 21 y 25, De conformitat amb l’apartat 3 de l’ar- Vedado, Plaza de la Revolución, Ciudad Atès que la lletra d de l’article 16 de la ticle 44, el Conveni només serà efectiu de La Habana, Cuba, CP 10400. Llei qualificada reguladora de l’activitat en les relacions entre Cuba i els estats de l’Estat en matèria de tractats, del 19 de Cosa que es fa pública per a coneixe- contractants que no hagin formulat ob- desembre del 1996, disposa que es publi- ment general. jeccions en un període de sis mesos a caran al Butlletí Oficial del Principat d’An- comptar de la recepció d’aquesta notifi- dorra totes les modificacions que puguin Andorra la Vella, 8 de juliol del 2008 cació. influir en els efectes dels tractats publi- Meritxell Mateu Pi Per qüestions pràctiques, el període cats; Ministra d’Afers Exteriors de sis mesos esmentat serà entre l’1 d’a- Vista la notificació del 20 de juliol del gost del 2007 i l’1 de febrer del 2008. 2007 del Ministeri d’Afers Estrangers del Armènia, 1 de març del 2007 Regne dels Països Baixos que, actuant en Edicte El Conveni ha entrat en vigor per a la qualitat de dipositari, de conformitat Atès que el Conveni relatiu a la protec- amb l’article 48 del Conveni, ha informat República d’Armènia l’1 de juny del ció dels infantsialacooperació en ma- 2007, de conformitat amb la lletra a de de l’adhesió de Cuba al Conveni i de la tèria d’adopció internacional, fet a l’Haia designació de l’autoritat competent a l’apartat 2 de l’article 46 del Conveni es- el 29 de maig de 1993, és vigent al Princi- mentat. Cuba; pat d’Andorra des de l’1 de maig de 1997; Es fan públiques l’adhesió de Cuba i la De conformitat amb l’apartat 3 de l’ar- Atès que la lletra d de l’article 16 de la ticle 44, el Conveni només serà efectiu designació de l’autoritat competent de Llei qualificada reguladora de l’activitat Cuba amb relació al Conveni relatiu a la en les relacions entre Armènia i els estats de l’Estat en matèria de tractats, de 19 de contractants que no hagin formulat ob- protecció dels infants i a la cooperació desembre de 1996, disposa que es publi- en matèria d’adopció internacional. jeccions en un període de sis mesos a caran al Butlletí Oficial del Principat d’An- comptar de la recepció d’aquesta notifi- Traducció dorra totes les modificacions que puguin cació. influir en els efectes dels tractats publi- Adhesió cats; Per qüestions pràctiques, el període de sis mesos esmentat serà entre l’1 d’a- Cuba, 20 de febrer del 2007 Vista la notificació del 17 d’agost del gost del 2007 i l’1 de febrer del 2008. 2007 del Ministeri d’Afers Estrangers del El Conveni ha entrat en vigor per a la Regne dels Països Baixos que, actuant en República de Cuba l’1 de juny del 2007, Declaracions qualitat de dipositari, de conformitat de conformitat amb la lletra a de l’apartat amb l’article 48 del Conveni, ha informat Armènia, 1 de març del 2007 2 de l’article 46 del Conveni esmentat. que Cuba va rectificar la versió francesa En virtut de l’apartat 4 de l’article 22 De conformitat amb l’apartat 3 de l’ar- sobre la seva adhesió al Conveni, que del Conveni relatiu a la protecció dels in- ticle 44, el Conveni només serà efectiu Armènia es va adherir al Conveni, i que fantsialacooperació en matèria d’a- en les relacions entre Cuba i els estats dopció internacional, la República 2666 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

d’Armènia declara que les adopcions [...] la designació del secretari de Belize, Mali i la República Dominicana al d’infants amb residència habitual al seu Benestar Social de la Presidència de la Conveni esmentat; territori només es poden dur a terme si República de Guatemala com a autoritat Es fa pública la retirada d’objeccions les funcions conferides a les autoritats central... dels Països Baixos a l’adhesió de Belize, centrals s’exerceixen de conformitat Geòrgia, 30 de juliol del 2007 Mali i la República Dominicana amb re- amb l’apartat 1 de l’article 22 del Conve- lació al Conveni relatiu a la protecció ni. Autoritat central de conformitat amb dels infants i a la cooperació en matèria l’article 6 (modificació): En virtut de l’article 25 del Conveni, la d’adopció internacional. República d’Armènia declara que no està Ministeri de l’Educació i de la Ciència Traducció obligada a reconèixer en virtut del Con- Persona de contacte: Sra. Tamar Golu- veni les adopcions fetes de conformitat biani, Head of the Child Care Division Retirada d’objeccions amb un acord resolt en virtut de l’apartat Adreça: 52, Uznadze str. 2 de l’article 39 del Conveni. Tbilisi, Geòrgia Països Baixos, 29 d’agost del 2007 Tel.: (995 32) 95 99 21 Cosa que es fa pública per a coneixe- El Regne dels Països Baixos (el Regne A/e: [email protected] ment general. a Europa) retira les declaracions d’objec- Portugal, 13 d’agost del 2007 ció a l’adhesió al Conveni de Belize, Mali Andorra la Vella, 8 de juliol del 2008 i la República Dominicana respectiva- Autoritat central i competent (modifi- ment, fetes de conformitat amb l’apartat Meritxell Mateu Pi cació): Ministra d’Afers Exteriors 3 de l’article 44 del Conveni. Per con- Instituto de Segurança Social, IP següent, el Conveni serà efectiu en les Adreça: Rua Rosa Araújo, 43 relacions entre el Regne dels Països Edicte 1250/194 Lisboa Baixos i Belize, Mali i la República Domi- Tel.: (+351) 21 310 2000 nicana a comptar del 29 d’agost del 2007. Fax: (+351) 21 310 2090 Atès que el Conveni relatiu a la protec- Cosa que es fa pública per a coneixe- A/e: [email protected] ció dels infantsialacooperació en ma- ment general. tèria d’adopció internacional, fet a l’Haia Web: www.seg-social.pt el 29 de maig de 1993, és vigent al Princi- Cosa que es fa pública per a coneixe- Andorra la Vella, 8 de juliol del 2008 pat d’Andorra des de l’1 de maig del ment general. Meritxell Mateu Pi 1997; Ministra d’Afers Exteriors Atès que la lletra d de l’article 16 de la Andorra la Vella, 8 de juliol del 2008 Llei qualificada reguladora de l’activitat Meritxell Mateu Pi de l’Estat en matèria de tractats, de 19 de Ministra d’Afers Exteriors Edicte desembre de 1996, disposa que es publi- caran al Butlletí Oficial del Principat Atès que el Conveni relatiu a la protec- d’Andorra totes les modificacions que Edicte ció dels infantsialacooperació en ma- puguin influir en els efectes dels tractats tèria d’adopció internacional, fet a l’Haia publicats; Atès que el Conveni relatiu a la protec- el 29 de maig de 1993, és vigent al Princi- ció dels infantsialacooperació en ma- pat d’Andorra des de l’1 de maig de 1997; Vista la notificació del 28 d’agost del tèria d’adopció internacional, fet a l’Haia Atès que la lletra d de l’article 16 de la 2008 del Ministeri d’Afers Estrangers del el 29 de maig de 1993, és vigent al Princi- Llei qualificada reguladora de l’activitat Regne dels Països Baixos que, actuant en pat d’Andorra des de l’1 de maig de 1997; qualitat de dipositari, de conformitat de l’Estat en matèria de tractats, de 19 de amb l’article 48 del Conveni, ha informat Atès que la lletra d de l’article 16 de la desembre de 1996, disposa que es publi- que Guatemala, Geòrgia i Portugal van Llei qualificada reguladora de l’activitat caran al Butlletí Oficial del Principat d’An- designar les autoritats competents amb de l’Estat en matèria de tractats, de 19 de dorra totes les modificacions que puguin relació al Conveni esmentat; desembre de 1996, disposa que es publi- influir en els efectes dels tractats publi- caran al Butlletí Oficial del Principat cats; Es fa pública la designació de les auto- d’Andorra totes les modificacions que Vista la notificació del 8 d’octubre del ritats competents a Guatemala, Geòrgia i puguin influir en els efectes dels tractats 2007 del Ministeri d’Afers Estrangers del Portugal amb relació al Conveni relatiu a publicats; la protecció dels infants i a la cooperació Regne dels Països Baixos que, actuant en en matèria d’adopció internacional. Vista la notificació del 10 de setembre qualitat de dipositari, de conformitat del 2007 del Ministeri d’Afers Estrangers amb l’article 48 del Conveni, ha informat Traducció del Regne dels Països Baixos que, ac- que Cambotja va designar l’autoritat Designació tuant en qualitat de dipositari, de confor- competent amb relació al Conveni es- mitat amb l’article 48 del Conveni, ha mentat; Guatemala, 26 de juliol del 2007 informat que els Països Baixos va retirar les objeccions formulades a l’adhesió de Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2667

Es fa pública la designació de l’autori- amb l’article 48 del Conveni, ha informat Baixos, de conformitat amb l’article 44 tat competent de Cambotja amb relació que els Estats Units van ratificar el Con- del Conveni. al Conveni relatiu a la protecció dels in- veni, que el Conveni va entrar en vigor L’adhesió es va comunicar als estats fantsialacooperació en matèria d’a- per a Cambotja; que Alemanya, els contractants mitjançant la notificació di- dopció internacional. Països Baixos i el Regne Unit van formular objeccions a l’adhesió de Cambotja, i positària núm. 5/2007, de 12 de juny de Traducció que Azerbaitjan i els Estats Units van de- 2007. Designació signar les autoritats competents amb re- Els estats contractants Alemanya, els lació al Conveni esmentat; Països Baixos i el Regne Unit han formu- Cambotja, 20 de setembre del 2007 Es fan públiques la ratificació dels Es- lat objeccions a l’adhesió de Cambotja “Autoritat central encarregada de com- tats Units; l’entrada en vigor de Cam- abans del 15 de desembre del 2007, les plir les obligacions contretes pel Conve- botja; les objeccions d’Alemanya, dels declaracions dels quals s’inclouen a con- Països Baixos i del Regne Unit a l’adhe- ni [...], competent per lliurar el certificat tinuació. Per consegüent, el Conveni no sió de Cambotja, i la designació de les d’adopció internacional: va entrar en vigor entre Cambotja i autoritats competents a Azerbaitjan i als aquests estats contractants. Ministeri d’Afers Socials, dels Veterans Estats Units, amb relació al Conveni rela- i de la Rehabilitació de la Joventut tiu a la protecció dels infants i a la coo- De conformitat amb la lletra a de l’a- Núm. 788, Monivong Blvd, Phnom peració en matèria d’adopció partat 2 de l’article 46, el Conveni va en- Penh, Cambodge internacional. trar en vigor entre Cambotja i els estats contractants que no han formulat objec- Fax/Telèfon: (855) 23 726 086 Traducció cions a l’adhesió de Cambotja, l’1 d’agost Persona responsable dels expedients: Ratificació del 2007. Excm. Sr. Keo Borentr, director gene- Estats Units, 12 de desembre del 2007 Objeccions ral d’Afers Tècnics Núm. 68,. Norodom Blvd, Phnom De conformitat amb la lletra a de l’a- Alemanya, 8 de novembre del 2007 Penh, Cambodge partat 2 de l’article 46, el Conveni entrarà De conformitat amb l’apartat 3 de l’ar- Fax: (855) 23 222 386 en vigor per als Estats Units l’1 d’abril del ticle 44 del Conveni relatiu a la protecció Telèfon: (855) 23 986 259 2008. dels infants i a la cooperació en matèria A/e: [email protected] Amb les declaracions següents: d’adopció internacional, fet a l’Haia el 29 [email protected]” Els Estats Units declaren que les dispo- de maig de 1993, la República Federal Cosa que es fa pública per a coneixe- sicions dels articles 1 a 39 del Conveni d’Alemanya formula una objecció a ment general. no són aplicables directament. l’adhesió del Regne de Cambotja. Es reserva el dret de retirar aquesta objecció. Andorra la Vella, 8 de juliol del 2008 De conformitat amb l’apartat 2 de l’article 22, els Estats Units declaren que les Països Baixos, 10 de desembre del Meritxell Mateu Pi 2007 Ministra d’Afers Exteriors funcions conferides a l’autoritat central pels articles 15 a 21 també poden ser El Regne dels Països Baixos formula exercides per organismes o persones una objecció a l’adhesió de Cambotja al Edicte que satisfan les condicions previstes en Conveni relatiu a la protecció dels in- les lletres aibdel’apartat 2 de l’article fantsialacooperació en matèria d’a- Atès que el Conveni relatiu a la protec- 22. Aquests organismes o persones de- dopció internacional, fins que quedi ció dels infantsialacooperació en ma- penen de la legislació i del reglament fe- esclarit que el procediment d’adopció hi tèria d’adopció internacional, fet a l’Haia deral relatius a l’aplicació del Conveni, i és conforme a les normes internacionals. el 29 de maig de 1993, és vigent al Princi- també de la legislació, el reglament i l’a- Regne Unit, 13 de desembre del 2007 pat d’Andorra des de l’1 de maig del creditació als quals se sotmeten els orga- 1997; nismes d’adopció dins l’estat federat en De conformitat amb l’apartat 3 de l’ar- qüestió. Aquests organismes o persones ticle 44 del Conveni, el Regne Unit for- Atès que la lletra d de l’article 16 de la admesos exerceixen les funcions confe- Llei qualificada reguladora de l’activitat mula una objecció a l’adhesió del Regne de l’Estat en matèria de tractats, de 19 de rides a l’autoritat central sota el control de Cambotja en nom del Regne Unit de desembre de 1996, disposa que es publi- de les autoritats de l’estat federal i de la Gran Bretanya, Irlanda del Nord i l’illa caran al Butlletí Oficial del Principat d’An- l’estat federal concernit. de Man, i declara que l’adhesió de Cam- dorra totes les modificacions que puguin Entrada en vigor botja no tindrà efectes en les relacions influir en els efectes dels tractats publi- entre el Regne Unit i el Regne de Cam- cats; Cambotja va dipositar l’instrument botja. Vista la notificació del 7 de gener del d’adhesió al Conveni esmentat el 6 Designacions 2008 del Ministeri d’Afers Estrangers del d’abril del 2007 prop del Ministeri d’A- Regne dels Països Baixos que, actuant en fers Estrangers del Regne dels Països Azerbaitjan, 3 de desembre del 2007 qualitat de dipositari, de conformitat 2668 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

La República d’Azerbaitjan designa el pels Països Baixos i per Alemanya, i la entrat en vigor entre la República d’Ar- Comitè d’Estat per als assumptes de la modificació de designació de les autori- mènia i aquests estats contractants. família, dels infants, i de la condició fe- tats competents de Suïssa amb relació al De conformitat amb la lletra a de l’a- menina com a autoritat central responsa- Conveni relatiu a la protecció dels in- partat 2 de l’article 46, l’1 de juny del ble del reconeixement de les adopcions fants i a la cooperació en matèria d’a- 2007, el Conveni ha entrat en vigor entre internacionals a Azerbaitjan i encarrega- dopció internacional. la República d’Armènia i els altres estats da de complir les obligacions imposades Traducció contractants que no han formulat objec- pel Conveni relatiu a la protecció dels in- cions. fants i a la cooperació en matèria d’a- Ratificació dopció internacional. Objeccions Madagascar, 12 de maig del 2004 Estats Units, 12 de desembre del 2007 Països Baixos, 29 d’agost del 2007 De conformitat amb la lletra a de l’a- Els Estats Units designen el Departa- partat 2 de l’article 46, el Conveni ha en- [...] el Regne dels Països Baixos (el ment d’Estat autoritat competent per lliu- trat en vigor per a Madagascar l’1 de Regne a Europa) formula una objecció a rar els certificats previstos a l’article 23 setembre del 2004. l’adhesió de la República d’Armènia al del Conveni. Conveni relatiu a la protecció dels in- Ateses les circumstàncies, aquesta rati- fants i a la cooperació en matèria d’a- Cosa que es fa pública per a coneixe- ficació no s’ha notificat fins ara. ment general. dopció internacional, atès que la Entrades en vigor República d’Armènia no ha designat cap Andorra la Vella, 8 de juliol del 2008 autoritat central. La República de Cuba ha dipositat Meritxell Mateu Pi Alemanya, 28 de gener del 2008 Ministra d’Afers Exteriors l’instrument d’adhesió al Conveni esmentat el 20 de febrer del 2007 al Minis- De conformitat amb l’apartat 3 de l’ar- teri d’Afers Estrangers del Regne dels ticle 44 del Conveni relatiu a la protecció Edicte Països Baixos de conformitat amb l’arti- dels infants i a la cooperació en matèria cle 44 del Conveni. d’adopció internacional, fet a l’Haia el 29 Atès que el Conveni relatiu a la protec- L’adhesió s’ha comunicat als estats de maig de 1993, la República Federal ció dels infantsialacooperació en ma- contractants mitjançant la notificació de d’Alemanya formula una objecció a tèria d’adopció internacional, fet a l’Haia dipòsit núm. 8/2007 del 20 de juliol del l’adhesió a la República d’Armènia. No el 29 de maig de 1993, és vigent al Princi- 2007. obstant això, es reserva el dret de retirar pat d’Andorra des de l’1 de maig de 1997; aquesta objecció. Aquests estats no han formulat cap ob- Atès que la lletra d de l’article 16 de la jecció en el període de sis mesos previst Designació Llei qualificada reguladora de l’activitat en l’apartat 3 de l’article 44, el qual ha fi- (modificació) de l’Estat en matèria de tractats, de 19 de nalitzat l’1 de febrer del 2008. desembre de 1996, disposa que es publi- Suïssa, 29 de gener del 2008 caran al Butlletí Oficial del Principat De conformitat amb la lletra a de l’a- d’Andorra totes les modificacions que partat 2 de l’article 46, el Conveni ha en- Autoritat central federal designada d’a- puguin influir en els efectes dels tractats trat en vigor entre la República de Cuba i cord amb l’article 6 del Conveni relatiu a publicats; els estats contractants l’1 de juny del la protecció dels infants i a la cooperació 2007. en matèria d’adopció internacional, fet a Vista la notificació del 18 de febrer del l’Haia el 29 de maig de 1993. 2007 del Ministeri d’Afers Estrangers del La República d’Armènia ha dipositat Regne dels Països Baixos que, actuant en l’instrument d’adhesió al Conveni es- Office Fédéral de la Justice qualitat de dipositari, de conformitat mentat l’1 de març al Ministeri d’Afers Es- Service de Protection Internationale amb l’article 48 del Conveni, ha informat trangers del Regne dels Països Baixos de des Enfants que Madagascar va ratificar el Conveni, conformitat amb l’article 44 del Conveni. Bundesrain 20 CH-3003 Berne que el Conveni va entrar en vigor a la L’adhesió s’ha comunicat als estats Tel.: 031 323 88 64 República de Cuba i a la República d’Ar- contractants mitjançant la notificació de Fax: 031 322 78 64 mènia, que els Països Baixos i Alemanya dipòsit núm. 9/2007 del 17 d’agost del A/e: [email protected] van formular objeccions a l’adhesió de la 2007. República d’Armènia al Conveni, i que Autoritats centrals cantonals designa- Els estats contractants Països Baixos i Suïssa va modificar la designació de les des d’acord amb els articles6a12del Alemanya, les declaracions dels quals autoritats competents; Conveni relatiu a la protecció dels in- s’inclouen a continuació, han formulat fants i a la cooperació en matèria d’a- Es fan públiques la ratificació de Ma- objeccions a l’adhesió de la República dopció internacional, fet a l’Haia el 29 de dagascar, les entrades en vigor de la d’Armènia abans de l’1 de febrer del maig de 1993. República de Cuba i d’Armènia, les ob- 2008. Per consegüent, el Conveni no ha jeccions al Conveni esmentat formulades Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2669

Autoritats competents designades d’a- Case postale 29 Fax: 041 618 77 15 cord amb l’article 23 del Conveni relatiu 1705 Fribourg A/e: [email protected] a la protecció dels infants i a la coopera- Tel.: 026 305 15 30 15 Obwald ció en matèria d’adopció internacional, Fax: 026 305 15 59 Kantonales Sozialamt fet a l’Haia el 29 de maig de 1993. A/e: [email protected] Dorfplatz 4 1 Argovie 8 Genève 6060 Sarnen Departement Office de la jeunesse Tel.: 041 66 64 16 Volkswirtschaft und Inneres Evaluation des lieux de placement Fax: 041 666 64 14 Bleichemattstrasse 1 Mme. Mireille Chervaz Dramé A/e: [email protected] Postfach 2254 7, rue des Granges 16 Schaffhouse 5001 Aarau 1204 Genève Amt für Justiz und Gemeinden Tel.: 062 835 14 49 Tel.: 022 546 10 40 Mühlentalstrasse 105 Fax: 062 835 14 59 Fax: 022 546 12 88 8200 Schaffhausen A/e: [email protected] A/e: [email protected] Tel.: 052 632 75 22 2 Appenzell A.Rh 9 Glaris Fax: 052 632 77 85 Departement Inneres und Kultur Departement Volkswirtschaft und In- A/e: [email protected] Zivilstands- und Bürgerrechtsdienst neres 17 St. Gall Obstmarkt 1 Zwinglistrasse 6 Amt für Soziales des Kantons St. Gal- 9102 Herisau 2 8750 Glarus len Tel. 071 353 64 60 Tel.: 055 646 66 00 Spisergasse 41 Fax: 071 353 64 59 Fax: 055 646 66 09 9001 St. Gallen A/e: [email protected] A/e: [email protected] Tel.: 071 229 43 51 3 Appenzell I.Rh 10 Grison Fax: 071 229 45 00 Standeskommission des Kantons Kantonales Sozialamt Graubünden A/e: [email protected] Appenzell Innerhoden Gürtelstrasse 89 18 Schwyz Marktgasse 2 7001 Chur Departement des Innern 9050 Appenzell Tel.: 081 257 26 62 Postfach 2160 Tel.: 071 788 93 11 Fax: 081 257 21 48 6431 Schwyz A/e: jacqueline.gigercahan- Fax: 071 788 93 39 Tel.: 041 819 16 15 [email protected] A/e: [email protected] Fax: 041 819 16 58 4 Bâle-ville 11 Jura A/e: [email protected] Erziehungsdepartement Service de l’action sociale Fbg des Capucins 20 19 Soleure Ressort Dienste Amt für soziale Sicherheit Abteilung Sozialpädagogik 2800 Delémont Ambassadorenhof Leimenstrasse 1 Tel.: 032 420 51 54 4509 Solothurn 4001 Bassel A/e: [email protected] Tel.: 061 267 84 66 12 Lucerne Tel.: 032 627 22 91 Fax: 061 267 84 94 Regierungsstatthalter des Amtes Lu- Fax: 032 627 22 04 A/e: [email protected] zern A/e: [email protected] 5 Bâle-Campagne Weggisgasse 29 20 Tessin Justiz-, Polizei- und Militärdirektion Postfach 5346 Dipartimento della sanità e della socia- Zivilrechtsabteilung 1 6000 Luzern 5 lità, Divisione dell’azione sociale e Tel.: 041 228 58 02 Rathausstrasse 2 delle famiglie Fax: 041 228 67 37 4410 Liestal Ufficio del Tutore Ufficiale A/e: [email protected] Tel.: 061 925 57 18 Viale Officina 6 Fax: 061 925 69 31 13 Neuchâtel 6501 Bellinzona A/e: [email protected] Service des mineurs et des tutelles Tel.: 091 814 71 12 6 Berne Fbg de l’Hôpital 36 Fax: 091 814 71 19 2000 Neuchâtel Kantonales Jugendamt Bern A/e: [email protected] Gerechtigkeitsgasse 81 Tel.: 032 889 66 40 3001 Bern Fax: 032 889 60 93 21 Turgovie Tel.: 031 633 76 33 A/e: [email protected] Generalsekretariat des Departementes Fax: 031 633 76 18 14 Nidwald für Justiz und Sicherheit des Kantons A/e: [email protected] Gesundheits- und Sozialdirektion Nid- Thurgau walden Regierungsgebäude 7 Fribourg 8510 Frauenfeld Service de l’Enfance et de la Jeunesse Kantonales Sozialamt Engelbergstrasse 34 Tel.: 052 724 27 02 Secteur des milieux d’accueil Fax: 052 724 27 85 Boulevard de Pérolles 30 6371 Stans Tel.: 041 618 75 50 A/e: [email protected] 2670 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

22 Uri tecció dels infants i a la cooperació en Amt für justiz Edicte matèria d’adopció internacional. Abt. Bürgerrecht und Zivilstand Rathausplatz 5 Atès que el Conveni relatiu a la protec- De conformitat amb la llei armènia re- 6460 Altdorf ció dels infantsialacooperació en ma- lativa als actes d’estat civil, les autoritats Tel.: 041 875 22 73 tèria d’adopció internacional, fet a l’Haia armènies de registre dels documents Fax: 041 875 22 53 el 29 de maig de 1993, és vigent al Princi- d’estat civil (EAEC) estan habilitades per A/e: [email protected] pat d’Andorra des de l’1 de maig de 1997; emetre certificats previstos pel Conveni relatiu a la protecció dels infantsiala 23 Valais Atès que la lletra d de l’article 16 de la cooperació en matèria d’adopció inter- Office cantonal pour la protection de Llei qualificada reguladora de l’activitat nacional. l’enfant de l’Estat en matèria de tractats, de 19 de Avenue Ritz 29 desembre de 1996, disposa que es publi- Les autoritats esmentades estan dota- 1951 Sion caran al Butlletí Oficial del Principat des de les competències següents: Tel.: 027 606 48 40 d’Andorra totes les modificacions que garantir el registre dels naixements, de Fax: 027 606 48 24 puguin influir en els efectes dels tractats A/e: [email protected] les defuncions, dels matrimonis, dels publicats; reconeixements de filiació, de les 24 Vaud Service de protection de la Jeunesse Vista la notificació del 26 de febrer del adopcions i dels canvis de nom; Batiment administratif de la Pontaise 2007 del Ministeri d’Afers Estrangers del aportar modificacions, addicions i cor- Av. Des Casernes 2 Regne dels Països Baixos que, actuant en reccions als registres esmentats; 1014 Lausanne qualitat de dipositari, de conformitat anul·lar els registres esmentats; Tel.: 021 316 53 04 amb l’article 48 del Conveni, ha informat crear un nou registre en cas de pèrdua Fax: 021 316 53 30 que Alemanya va retirar l’objecció a de documents; A/e: [email protected] l’adhesió de la República de Mali al Con- gestionar i conservar els registres dels 25 Zoug veni, i que Armènia va designar les auto- actes d’estat civil; Direktion des Innern ritats competents; facilitar còpies de certificats i dels documents que certifiquin el registre dels Kantonales Sozialant Es fan públiques la retirada d’objecció actes d’estat civil. verwaltungsgebäude am Postplatz d’Alemanya a l’adhesió de la República Postfach 146 de Mali, i la designació de les autoritats La llista de les autoritats de registre 6301 Zug competents d’Armènia en relació amb el dels actes d’estat civil s’enumera més Tel.: 041 728 39 16 Conveni relatiu a la protecció dels in- avall. Fax: 041 728 37 17 fants i a la cooperació en matèria d’a- A/e: [email protected] De conformitat amb l’article 6 del Con- dopció internacional. 26 Zurich veni, la República d’Armènia designa Amt für Jugend und Berufsberatung Traducció com a autoritat central del Ministeri de Justícia (adreça: 3 V. Sargsyan, 0010 Ere- Kantonale Zentralbehörde Adoption Retirada d’objecció Dörflistrasse 120 van, República d’Armènia) les persones 8090 Zürich Alemanya, 11 de febrer del 2008 següents: Tel.: 043 259 96 60 La República Federal d’Alemanya reti- 1) Hamlet Navasardyan, director de Fax: 043 259 96 08 ra l’objecció a l’adhesió de la República l’Oficina de Registre dels Actes d’Estat A/e: heidi.bucher-steinegger@ajb. de Mali de conformitat amb l’apartat 3 de Civil (tel.: 582827) zh.ch l’article 44 del Conveni relatiu a la pro- 2) Argam Stepanyan, director adjunt Cosa que es fa pública per a coneixe- tecció dels infants i a la cooperació en de la mateixa Oficina (tel.: 581734, a/e: ment general. matèria d’adopció internacional, fet a [email protected]) l’Haia el 29 de maig de 1993. Andorra la Vella, 8 de juliol del 2008 Llista de les autoritats encarregades Per consegüent, el Conveni ha entrat del registre dels actes d’estat civil a la Meritxell Mateu Pi en vigor entre la República Federal d’A- Ministra d’Afers Exteriors República d’Armènia: lemanya i la República de Mali l’11 de fe- A. Autoritats centrals en matèria de re- brer del 2008. gistre dels actes d’estat civil (EAEC) Designació Secció Treballs i Metodologia de l’Ofi- cina EAEC Armènia, 12 de febrer del 2007 Arxius nacionals de l’Oficina EAEC Notificació de la República d’Armènia B. Autoritats regionals en matèria relativa a les autoritats centrals i a altres d’EAEC previstes per al Conveni relatiu a la pro- Oficina Regional “Cambra dels Matri- monis” de l’Oficina EAEC Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2671

Oficina Regional “Servei Especial d’E- Oficina Regional EAEC de Noyembe- qualsevol dubte relacionat amb el revan” de l’Oficina EAEC ryan Conveni, cal dirigir-se a l’Oficina d’As- Oficina Regional EAEC d’Arabkir Oficina Regional EAEC de Berd sumptes Infantils del Servei d’Afers Con- Oficina Regional EAEC de Qanaker- Cosa que es fa pública per a sulars, adscrit al Departament esmentat. Ketjun coneixement general. Per contactar amb l’Oficina d’Assump- Oficina Regional EAEC Nork-Marash tes Infantils: Oficina Regional EAEC d’Ajapnjak i de Andorra la Vella, 8 de juliol del 2008 Davitashen Meritxell Mateu Pi Adreça postal: Ministra d’Afers Exteriors Oficina Regional EAEC d’Erebuni i de US Central Authority of Intercountry Nubarashen Adoptions Oficina Regional EAEC de Shengavit CA/OCS/CI Oficina Regional EAEC de Malatia- Edicte 2201 C. Street, N.W. Senbstia Washington, DC 20520-2818, United Atès que el Conveni relatiu a la protec- Oficina Regional EAEC de Nor-Nork States ció dels infantsialacooperació en ma- Oficina Regional EAEC d’Avan Tel.: +1 202 736-9089 tèria d’adopció internacional, fet a l’Haia Oficina Regional EAEC d’Ashtarak Fax: +1 202 736-9080 el 29 de maig de 1993, és vigent al Princi- Oficina Regional EAEC d’Aparan A/e: [email protected] Oficina Regional EAEC de Talin pat d’Andorra des de l’1 de maig del Oficina Regional EAEC d’Aragats 1997; Els Serveis d’Immigració dels Estats Units (USCIS), adscrit al Ministeri d’Inte- Oficina Regional EAEC d’Artashat Atès que la lletra d de l’article 16 de la rior, són l’entitat autoritzada a rebre les Oficina Regional EAEC d’Ararat Llei qualificada reguladora de l’activitat demandes d’adopció segons l’article 14. Oficina Regional EAEC de Masis de l’Estat en matèria de tractats, de 19 de Oficina Regional EAEC de Vedy desembre de 1996, disposa que es publi- Per contactar amb l’USCIS, Oficina Regional EAEC d’Armavir caran al Butlletí Oficial del Principat d’An- Adreça postal: Oficina Regional EAEC de Vagharsha- dorra totes les modificacions que puguin U.S. Citizenship and Immigration Ser- pat influir en els efectes dels tractats publi- vices Oficina Regional EAEC de Gavar cats; Director d’Assumptes Infantils Oficina Regional EAEC d’Arabkir 20 Massachusetts Avenue, NW Vista la notificació del 2 d’abril del Oficina Regional EAEC de Chambarak Washington, DC 20529, Estats Units 2008 del Ministeri d’Afers Estrangers del Oficina Regional EAEC de Martuny Tel.: +1 202 272-1663 Oficina Regional EAEC de Vardenis Regne dels Països Baixos que, actuant en Oficina Regional EAEC de Vanadzor qualitat de dipositari, de conformitat De conformitat amb les disposicions Oficina Regional EAEC de Tumanyan amb l’article 48 del Conveni, ha informat de l’article 22 del Conveni, els organis- Oficina Regional EAEC de Stepanavan que els Estats Units van designar les au- mes admesos o temporalment admesos i Oficina Regional EAEC de Spitak toritats competents amb relació al Con- les persones autoritzades exerciran ge- Oficina Regional EAEC de Tashir veni esmentat; neralment les funcions de l’autoritat central relatives a cada cas específic, tal com Oficina Regional EAEC de Hrazdan Es fa pública la designació de les auto- ho estableixen els article 15 a 21, excepte Oficina Regional EAEC d’Abovyan ritats competents als Estats Units amb rela decisió que autoritza la prossecució Oficina Regional EAEC de Yegvard lació al Conveni relatiu a la protecció del procediment en vista de l’adopció es- Oficina Regional EAEC de Charentsa- dels infants i a la cooperació en matèria mentada a l’article 17c, a càrrec del De- van d’adopció internacional. Oficina Regional EAEC de Gyumry partament d’Estat quan els Estats Units Oficina Regional EAEC d’Aghuryan Traducció són el país d’acollida. Oficina Regional EAEC d’Amasya Designació De conformitat amb els articles 13 i Oficina Regional EAEC d’Ashotsk 22(3) del Conveni, el nom i l’adreça dels Oficina Regional EAEC d’Artik Estats Units, 10 de març del 2008 organismes admesos i de les persones Oficina Regional EAEC de Maralik De conformitat amb l’article 13 del autoritzades es poden consultar a la web Oficina Regional EAEC de Kapan Conveni relatiu a la protecció dels in- del Departament d’Estat: Oficina Regional EAEC de Goris fantsialacooperació en matèria d’a- Oficina Regional EAEC de Megry http://www.travel.state.gov/fa- dopció internacional (d’ara endavant, “el Oficina Regional EAEC de Sisyan mily/adoption/convention_4169.html Conveni”), el Departament d’Estat ha es- Oficina Regional EAEC de Qajaran tat designat autoritat central dels Estats Cosa que es fa pública per a coneixe- Oficina Regional EAEC de Units d’acord amb el Conveni. Les fun- ment general. Yeghegnadzor cions del Departament d’Estat compre- Oficina Regional EAEC de Jermuk Andorra la Vella, 8 de juliol del 2008 nen les atribuïdes a l’autoritat central en Oficina Regional EAEC de Vaik virtut del Conveni, llevat dels casos que Meritxell Mateu Pi Oficina Regional EAEC d’Ijevan Ministra d’Afers Exteriors s’esmenten a continuació. Davant de Oficina Regional EAEC de Dilijan 2672 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

Cosa que es fa pública per a coneixe- trar en vigor entre Kenya i els estats con- Edicte ment general. tractants l’1 de juny del 2007. Cosa que es fa pública per a coneixe Atès que el Conveni relatiu a la protec- Andorra la Vella, 8 de juliol del 2008 - ció dels infantsialacooperació en ma- ment general. tèria d’adopció internacional, fet a l’Haia Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors el 29 de maig de 1993, és vigent al Princi- Andorra la Vella, 8 de juliol del 2008 pat d’Andorra des de l’1 de maig del Meritxell Mateu Pi 1997; Ministra d’Afers Exteriors Edicte Atès que la lletra d de l’article 16 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat Atès que el Conveni relatiu a la protec- de l’Estat en matèria de tractats, de 19 de ció dels infantsialacooperació en ma- Edicte tèria d’adopció internacional, fet a l’Haia desembre de 1996, disposa que es publi- Atès que el Conveni pel qual se supri- el 29 de maig de 1993, és vigent al Princi- caran al Butlletí Oficial del Principat meix l’exigència de legalització dels do- pat d’Andorra des de l’1 de maig del d’Andorra totes les modificacions que cuments públics estrangers, fet a l’Haia 1997; puguin influir en els efectes dels tractats el 5 d’octubre de 1961, és vigent al Prin- publicats; Atès que la lletra d de l’article 16 de la cipat d’Andorra des del 31 de desembre Vista la notificació del 28 d’abril del Llei qualificada reguladora de l’activitat de 1996; de l’Estat en matèria de tractats, de 19 de 2008 del Ministeri d’Afers Estrangers del Atès que la lletra d de l’article 16 de la desembre de 1996, disposa que es publi- Regne dels Països Baixos que, actuant en Llei qualificada reguladora de l’activitat caran al Butlletí Oficial del Principat qualitat de dipositari, de conformitat de l’Estat en matèria de tractats, de 19 de d’Andorra totes les modificacions que amb l’article 48 del Conveni, ha informat desembre de 1996, disposa que es publi- puguin influir en els efectes dels tractats que el Canadà va formular unes declara- caran al Butlletí Oficial del Principat publicats; cions amb relació al Conveni esmentat; d’Andorra totes les modificacions que Es fan públiques les declaracions del Vista la notificació del 15 de maig del puguin influir en els efectes dels tractats Canadà amb relació al Conveni relatiu a 2008 del Ministeri d’Afers Estrangers del ja publicats; Regne dels Països Baixos que, actuant en la protecció dels infants i a la cooperació Vista la notificació del 8 de març del qualitat de dipositari, de conformitat en matèria d’adopció internacional. 2007 del Ministeri d’Afers Estrangers dels amb l’article 48 del Conveni, ha informat Traducció Països Baixos, que, actuant en qualitat sobre l’entrada en vigor a Kenya del de dipositari, de conformitat amb l’arti- Conveni esmentat; Declaracions cle 15 del Conveni, ha informat de la de- Canadà, 14 d’abril del 2008 Es fa pública l’entrada en vigor a Ke- claració de Montenegro i de les nya del Conveni relatiu a la protecció modificacions de les designacions de les El Govern del Canadà declara que, en dels infants i a la cooperació en matèria autoritats competents a França i a Samoa virtut de l’article 45, modifica la versió d’adopció internacional. amb relació al Conveni esmentat; francesa de la declaració dipositada el 28 d’octubre del 2005, declarant que en tot Traducció Es fan públiques la declaració de Mon- tenegro i les modificacions de les desig- moment podrà modificar aquesta decla- Entrada en vigor ració formulant-ne una de nova. nacions de les autoritats competents a Kenya va dipositar l’instrument França i Samoa amb relació al Conveni El Govern del Canadà declara que, en d’adhesió al Conveni esmentat el 12 de pel qual se suprimeix l’exigència de le- virtut de l’article 45, el Conveni s’aplicarà febrer del 2007 prop del Ministeri d’Afers galització dels documents públics es- ara al Quebec a banda d’Alberta, la Estrangers del Regne dels Països Baixos, trangers. Colúmbia Britànica, Manitoba, Nova de conformitat amb l’article 44 del Con- Brunsvic, Nova Escòcia, Ontario, l’illa Traducció veni. del Príncep Eduard, Saskatchewan, el Declaració territori del Yukon, Terranova i Labrador, L’adhesió fou comunicada als estats els territoris del nord-oest i Nunavut, i contractants mitjançant la notificació di- Montenegro, 30 de gener del 2007 positària núm. 2/2007 del 21 de febrer que en tot moment podrà modificar [...] el Govern de la República de Mon- del 2007. aquesta declaració formulant-ne una de tenegro s’adhereix al Conveni que supri- nova. Aquests estats no han formulat cap ob- meix l’exigència de legalització dels El Govern del Canadà també declara jecció en el període de sis mesos previst actes públics estrangers, adoptat a l‘Haia que modifica la declaració dipositada el a l’apartat 3 de l’article 44, que va acabar el 5 d’octubre de 1961, i es compromet a 28 d’octubre del 2005 i que retira la de- l’1 de setembre del 2007. aplicar i a executar les disposicions previstes a partir del 3 de juny del 2006, data claració feta en virtut de l’article 22.2 re- De conformitat amb la lletra a de l’a- en què la República de Montenegro va lativa al Quebec. partat 2 de l’article 46, el Conveni va en- Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2673

començar a assumir la responsabilitat de seqüència, el Conveni no entrarà en vi- les seves relacions internacionals. Edicte gor entre Geòrgia i aquests estats contractants. Designacions Atès que el Conveni pel qual se suprimeix l’exigència de legalització dels do- De conformitat amb l’article 12, apartat 3, França, 12 de febrer del 2007 cuments públics estrangers, fet a l’Haia el Conveni ha entrat en vigor entre Geòrgia i els altres estats contractants que no han (modificació) el 5 d’octubre de 1961, és vigent al Prin- cipat d’Andorra des del 31 de desembre emès objeccions amb relació a l’adhesió de [...] l’àmbit de les autoritats compe- de 1996; Geòrgia, el 14 de maig del 2007. tents designades pels territoris francesos Objeccions d’ultramar, segons l’article 6 del Conveni Atès que la lletra d de l’article 16 de la esmentat, s’han de llegir de la manera Llei qualificada reguladora de l’activitat Alemanya, 14 de març del 2007 següent: de l’Estat en matèria de tractats, de 19 de desembre de 1996, disposa que es publi- Geòrgia ha notificat la seva adhesió al Mayotte: caran al Butlletí Oficial del Principat d’An- Conveni i ha suprimit l’exigència de la le- El fiscal de la República prop del Tri- dorra totes les modificacions que puguin galització dels actes públics estrangers bunal Superior d’Apel·lació de influir en els efectes dels tractats publi- signat a l’Haia el 5 d’octubre de 1961. Mayotte. cats; La República Federal Alemanya emet Nova Caledònia (sense canvi): Vista la notificació del 30 de març del una objecció envers l’adhesió de Geòr- gia segons l’apartat 2 de l’article 12 del El fiscal general prop del Tribunal d’A- 2007 del Ministeri d’Afers Estrangers dels Conveni esmentat. pel·lació de Noumea. Països Baixos que, actuant en qualitat de Grècia, 15 de març del 2007 Illes Wallis i Futuna (sense canvi): dipositari, de conformitat amb l’article 15 El jutge de la secció del Tribunal de del Conveni, ha informat de l’entrada en De conformitat amb l’apartat 2 de l’ar- Primera Instància de Noumea ubicat a vigor per a Geòrgia del Conveni, de les ticle 12 del Conveni pel qual se supri- Mata Utu. objeccions d’Alemanya i Grècia, i de la meix l’exigència de legalització dels modificació de la designació de l’autori- documents públics estrangers, fets a Polinèsia francesa: tat competent a Saint Christopher i Ne- l’Haia el 5 d’octubre de 1961, el Govern El fiscal general prop del Tribunal d’A- vis, i de la informació complementària de la República Hel·lènica emet una ob- pel·lació de Papeete. sobre l’autoritat competent a Irlanda jecció envers Geòrgia referint-se a l’apar- Saint Pierre i Miquelon (sense canvi): amb relació al Conveni esmentat; tat 2 de l’article 12 del Conveni. El president del Tribunal Superior d’A- Es fan públiques l’entrada en vigor per pel·lació de Saint-Pierre. a Geòrgia, les objeccions d’Alemanya i Designacions Samoa, 13 de febrer del 2007 Grècia i la modificació de la designació Saint Christopher i Nevis, 8 de març de l’autoritat competent a Saint Christo- del 2007 (modificació) pher i Nevis, i la informació addicional (modificació) Designació de l’autoritat competent sobre l’autoritat competent a Irlanda de Samoa per lliurar la postil·la, de con- amb relació al Conveni pel qual se supri- [...] el Govern de Saint Christopher i Ne- meix l’exigència de legalització dels do- formitat amb l’article 6 del Conveni: vis també notifica..., de conformitat amb cuments públics estrangers. l’article 6 del Conveni esmentat que: Director general Traducció Ministeri d‘Afers Exteriors i Comerç 1. La Sra. Olmeda Dasent- Tross ha Adreça: Entrada en vigor mort. Boîte Postale L 1859 Geòrgia ha dipositat el seu instrument 2. El Sr. Dennis Merchant ha estat no- Apia, Samoa menat fiscal general i ministre de la Telèfon: + 685 21 171 / 25 313 d’adhesió al Conveni esmentat el 21 d’a- gost del 2006 prop del Ministeri d’Afers justícia i dels afers judicials. És, doncs, el Fax: + 685 21 504 successor del Sr. Delano Bart. Correu electrònic: [email protected] Estrangers del Regne dels Països Baixos, de conformitat amb l’article 12, apartat 1, 3. L’adreça del correu electrònic del En absència del director general, del Conveni. Ministeri d’Afers Exteriors és ara: forein- signarà aquesta postil·la el director gene- [email protected]. ral adjunt. L’adhesió s’ha comunicat als estats contractants mitjançant la notificació del Irlanda, el 23 de març del 2007 Cosa que es fa pública per a coneixe- dipositari núm. 7/2006, de l’11 de setem- ment general. bre del 2006. (informació addicional) Dos dels estats contractants, Ale- Autoritats competents a Irlanda, de Andorra la Vella, 9 de juliol del 2008 manya i Grècia, han emès una objecció a conformitat amb l’article 6 del Conveni: Meritxell Mateu Pi l’adhesió de Geòrgia abans del 15 de El Departament d‘Afers Exteriors Ministra d’Afers Exteriors març del 2007, les declaracions de les quals es reprodueixen més avall. En con- 2674 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

Adreça: Traducció teri d’Afers Estrangers del Regne dels Consular Section Països Baixos, de conformitat amb l’a- Department of Foreing Affairs Designació partat 1 de l’article 12 del Conveni. 69-71 Hainault House Sèrbia, 3 d’abril del 2007 St. Stephen’s Green L’adhesió s’ha comunicat als estats Dublin 2 (modificació) contractants mitjançant la notificació del Irlanda dipositari núm. 9/2006, del 31 d’octubre Telefòns: El Ministeri de la Justícia de la Repúbli- del 2006. + 353 1 408 2174 ca de Sèrbia Nemanjina 22-26 Durant el període de sis mesos previst +353 1 408 2322 a l’apartat 2 de l’article 12, vençut el 15 Pàgina web: www.dfa.ie 11000 Belgrad Sèrbia de maig del 2007, cap estat contractant Adreça: Telèfon: +381 11 36 20 540 / +381 11 ha emès cap objecció. Consular Services Department of Foreing Affairs 36 20 596 De conformitat amb l’apartat 3 de l’ar- 1a South Mall Fax: +384 11 36 20 540 ticle 12, el Conveni entrarà en vigor entre Cork Cosa que es fa pública per a coneixe- la República de Corea i els estats contrac- Irlanda ment general. tants el 14 de juliol del 2007. Telèfons: Cosa que es fa pública per a coneixe- + 353 21 494 4777 Andorra la Vella, 9 de juliol del 2008 ment general. +353 21 494 4772 Meritxell Mateu Pi Cosa que es fa pública per a coneixe- Ministra d’Afers Exteriors Andorra la Vella, 9 de juliol del 2008 ment general. Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Andorra la Vella, 9 de juliol del 2008 Edicte Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Atès que el Conveni pel qual se supri- Edicte meix l’exigència de legalització dels documents públics estrangers, obert a la Atès que el Conveni pel qual se supri- Edicte signatura a l’Haia el 5 d’octubre de 1961, meix l’exigència de legalització dels do- és vigent al Principat d’Andorra des del cuments públics estrangers, fet a l’Haia Atès que el Conveni pel qual se supri- 31 de desembre de 1996; el 5 d’octubre de 1961, és vigent al Prin- meix l’exigència de legalització dels do- Atès que la lletra d de l’article 16 de la cipat d’Andorra des del 31 de desembre cuments públics estrangers, obert a la Llei qualificada reguladora de l’activitat de 1996; signatura a l’Haia el 5 d’octubre de 1961, de l’Estat en matèria de tractats, de 19 de és vigent al Principat d’Andorra des del Atès que la lletra d de l’article 16 de la desembre de 1996, disposa que es publi- 31 de desembre de 1996; Llei qualificada reguladora de l’activitat caran al Butlletí Oficial del Principat de l’Estat en matèria de tractats, de 19 de Atès que la lletra d de l’article 16 de la d’Andorra totes les modificacions que desembre de 1996, disposa que es publi- Llei qualificada reguladora de l’activitat puguin influir en els efectes dels tractats caran al Butlletí Oficial del Principat d’An- de l’Estat en matèria de tractats, de 19 de publicats; dorra totes les modificacions que puguin desembre de 1996, disposa que es publi- Vista la notificació del 25 de maig del influir en els efectes dels tractats publi- caran al Butlletí Oficial del Principat 2007 del Ministeri d’Afers Estrangers dels cats; d’Andorra totes les modificacions que Països Baixos que, actuant en qualitat de puguin influir en els efectes dels tractats Vista la notificació de l’1 d’agost del dipositari, de conformitat amb l’article 15 publicats; 2007 del Ministeri d’Afers Estrangers dels del Conveni, ha informat de l’entrada en Països Baixos que, actuant en qualitat de Vista la notificació del 17 d’abril del vigor per a la República de Corea del dipositari, de conformitat amb l’article 15 2007 del Ministeri d’Afers Estrangers dels Conveni esmentat; del Conveni, ha informat que Saint Països Baixos, que, actuant en qualitat Es fa pública l’entrada en vigor per a la Christopher i Nevis va designar una nova de dipositari, de conformitat amb l’arti- República de Corea del Conveni pel qual autoritat competent; cle 15 del Conveni, ha informat de la mo- se suprimeix l’exigència de legalització dificació de l’autoritat competent a Es fa pública la designació de l’autori- dels documents públics estrangers. Sèrbia; tat competent a Saint Christopher i Nevis Traducció amb relació al Conveni pel qual se supri- Es fa pública la modificació de la meix l’exigència de legalització dels do- designació de l’autoritat competent a Entrada en vigor cuments públics estrangers. Sèrbia amb relació al Conveni pel qual se suprimeix l’exigència de legalització dels La República de Corea ha dipositat documents públics estrangers. l’instrument d’adhesió al Conveni esmentat el 25 d’octubre del 2006 al Minis- Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2675

Traducció El Ministeri d’Afers Estrangers comuni- per la qual la República Eslovaca ca que la Sra. Sheila Carey, secretària designava les autoritats esmentades a Designació permanent, està autoritzada a signar els l’article 6 del Conveni queden modificats Saint Christopher i Nevis, 6 de juliol documents públics en nom del Ministeri de la manera següent: d’Afers Estrangers, de conformitat amb del 2007 “4. el Ministeri de Salut de la República el Conveni pel qual se suprimeix l’exi- Eslovaca (Ministerstvgo zdravotníctva [...] el Govern de Saint Christopher i gència de legalització dels documents Slovenskej republiky) pel que fa a docu- Nevis també té l’honor de notificar [...], públics estrangers. de conformitat amb l’article 6 del Conve- ments públics emesos per autoritats ins- ni esmentat, el nom [...] del secretari en Cosa que es fa pública per a coneixe- crites a la seva jurisdicció. ment general. cap del Gabinet del Primer Ministre, el 6. l’Oficina de l’Administració de Dis- qual és l’autoritat designada per lliurar la tricte (obvodný úrad) pel que fa a: Andorra la Vella, 9 de juliol del 2008 postil·la: Meritxell Mateu Pi a. les partides de naixement, de defun- Sr. Ashley Farrell. Ministra d’Afers Exteriors ció i de matrimoni (matrika) del regis- Cosa que es fa pública per a coneixe- tre civil, excepte les decisions relatives ment general. a l’estat civil; Edicte b. els documents emesos per les auto- Andorra la Vella, 9 de juliol del 2008 ritats autònomes locals.” Atès que el Conveni pel qual se supri- Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors meix l’exigència de legalització dels do- Illes Marshall, 5 d’octubre del 2007 cuments públics estrangers, fet a l’Haia (informació addicional) el 5 d’octubre de 1961, és vigent al Prin- cipat d’Andorra des del 31 de desembre Autoritat d’acord amb l’article 6 del Edicte de 1996; Conveni: Atès que el Conveni pel qual se supri- Atès que la lletra d de l’article 16 de la IRI Corporate and Maritime Services meix l’exigència de legalització dels do- Llei qualificada reguladora de l’activitat (Switzerland) S.G. cuments públics estrangers, fet a l’Haia de l’Estat en matèria de tractats, de 19 de Office of the Deputy Registrar el 5 d’octubre de 1961, és vigent al Prin- desembre de 1996, disposa que es publi- Schifflande 22 cipat d’Andorra des del 31 de desembre caran al Butlletí Oficial del Principat d’An- CH-8001 Zurich de 1996; dorra totes les modificacions que puguin Switzerland Atès que la lletra d de l’article 16 de la influir en els efectes dels tractats publi- [email protected] Llei qualificada reguladora de l’activitat cats; Tel.: +41 -44-268-2211 Fax: +41 -44-268-2212 de l’Estat en matèria de tractats, de 19 de Vista la notificació del 15 d’octubre del desembre de 1996, disposa que es publi- 2007 del Ministeri d’Afers Estrangers dels Cosa que es fa pública per a coneixe- caran al Butlletí Oficial del Principat d’An- Països Baixos que, actuant en qualitat de ment general. dorra totes les modificacions que puguin dipositari, de conformitat amb l’article 15 influir en els efectes dels tractats publicats; del Conveni, ha informat que Eslovàquia Andorra la Vella, 9 de juliol del 2008 Vista la notificació del 14 de setembre va modificar la designació d’autoritats Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors del 2007 del Ministeri d’Afers Estrangers competents, i que les Illes Marshall va dels Països Baixos que, actuant en quali- designar una nova autoritat competent. tat de dipositari, de conformitat amb l’ar- Es fan públiques la modificació de de- ticle 15 del Conveni, ha informat que les signació de l’autoritat competent a Es- Edicte Bahames va modificar la designació d’u- lovàquia i la informació addicional sobre Atès que el Conveni pel qual se supri- na nova autoritat competent. l’autoritat competent a les Illes Marshall meix l’exigència de legalització dels do- Es fa pública la modificació de amb relació al Conveni pel qual se supri- cuments públics estrangers, fet a l’Haia el designació de l’autoritat competent a les meix l’exigència de legalització dels do- 5 d’octubre de 1961, és vigent al Princi- Bahames amb relació al Conveni pel cuments públics estrangers. pat d’Andorra des del 31 de desembre de qual se suprimeix l’exigència de lega- Traducció 1996; lització dels documents públics estran- Atès que la lletra d de l’article 16 de la gers. Designacions Llei qualificada reguladora de l’activitat Traducció Eslovàquia, 20 de setembre del 2007 de l’Estat en matèria de tractats, de 19 de desembre de 1996, disposa que es publi- (modificació) Designació caran al Butlletí Oficial del Principat Bahames, 31 d’agost del 2007 A comptar de l’1 d’octubre del 2007, d’Andorra totes les modificacions que els punts4i6deladeclaració original (modificació) 2676 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

puguin influir en els efectes dels tractats trònica de la postil·la no s’ha falsificat. Traducció publicats; Així mateix, si la postil·la estampada sobre un document presenta qualse- Adhesió Vista la notificació del 31 d’octubre del vol diferència respecte a la que figura 2007 del Ministeri d’Afers Estrangers dels Sâo Tomé i Príncipe, 19 de desembre a l’e-Registre, és probable que la pos- Països Baixos que, actuant en qualitat de del 2007 til·la sobre paper s’hagi retocat. dipositari, de conformitat amb l’article 15 De conformitat amb el segon apartat del Conveni, ha informat que Colòmbia Durant un període de transició, i fins de l’article 12, el Conveni tindrà efecte va fer una declaració sobre l’ús d’una que s’esgotin les existències de les amb les relacions entre Sâo Tomé i Prín- nova postil·la; postil·les antigues, el Govern colom- cipe i els estats contractants que no ha- bià lliurarà ambdues postil·les, les Es fa pública la declaració de Colòm- gin emès cap objecció durant els sis quals tenen la mateixa validesa i i són bia relativa a l’ús i a la descripció de la primers mesos a comptar de la recepció igualment autèntiques. nova postil·la amb relació al Conveni pel d’aquesta notificació. qual se suprimeix l’exigència de lega- Cosa que es fa pública per a coneixe- Per qüestions pràctiques, el període lització dels documents públics estran- ment general. de sis mesos esmentat serà entre el 15 de gers. gener del 2008 i el 15 de juliol del 2008. Andorra la Vella, 9 de juliol del 2008 Traducció Meritxell Mateu Pi Designacions Declaració Ministra d’Afers Exteriors Sâo Tomé i Príncipe, 19 de desembre Colòmbia, 12 d’octubre del 2007 del 2007 Des del 8 d’octubre del 2007, Colòm- Edicte El Gabinet del ministre i el Departa- bia utilitza una nova postil·la. S’adjunta ment d’Afers Consulars del Ministeri d’A- com a annex el model de la nova pos- Atès que el Conveni pel qual se supri- fers Estrangers, Cooperació i Comunitats til·la, la qual presenta les característiques meix l’exigència de legalització dels do- són les autoritats competents per al Con- següents: cuments públics estrangers, fet a l’Haia veni. el 5 d’octubre de 1961, és vigent al Prin- La postil·la està impresa en blanc i ne- cipat d’Andorra des del 31 de desembre Les dades de contacte del Ministeri gre sobre paper ordinari, en comptes de 1996; d’Afers Estrangers, Cooperació i Comu- de sobre paper de seguretat. nitats són les següents: Atès que la lletra d de l’article 16 de la Els senyals d’autenticació emprats per Llei qualificada reguladora de l’activitat Avenida Amilcar Cabral a la postil·la antiga s’han substituït i de l’Estat en matèria de tractats, de 19 de CP 201 s’han reforçat per la utilització de certi- desembre de 1996, disposa que es publi- Sâo Tomé ficats numèrics i signatures encripta- caran al Butlletí Oficial del Principat Sâo Tomé e Principe des, de conformitat amb les d’Andorra totes les modificacions que Telèfon: +239 222309/224841 recomanacions i les conclusions del 3r puguin influir en els efectes dels tractats Fax: 00239 223237 Fòrum internacional sobre proves di- publicats; Suïssa, 7 de gener del 2008 gitals (Los Angeles, 29 de maig del 2007), on el programa pilot de pos- Vista la notificació de l’11 de gener del (modificació) 2008 del Ministeri d’Afers Estrangers dels til·les electròniques e-APP va ser ob- Nom: jecte de debat. Països Baixos que, actuant en qualitat de dipositari, de conformitat amb l’article 15 Departament of Institutions Es pot verificar l’autenticitat de les del Conveni, ha informat que Sâo Tomé i Legalisation postil·les lliurades pel Govern de Príncipe es va adherir al Conveni i va de- Adreça: Colòmbia consultant l’e-Registre del signar una nova autoritat competent, i 14, rue de l’Hôtel-de-Ville nostre lloc web www.cancille- que Suïssa va modificar la designació Codi postal 3962 ria.gov.co/apostilla. Es recomana als d’una nova autoritat competent; CH-21211 Genève 3 estats parts de consultar l’e-Registre Tel.: +41 22 327 06 24 regularment. Es fan públiques l’adhesió de Sâo Fax: +41 22 327 23 50 Tomé i Príncipe i la designació de les se- A/e: [email protected] S’ha modificat lleugerament la presen- ves autoritats competents, i la modifica- tació de l’e-Registre. En lloc d’un re- ció de la designació d’una nova autoritat Cosa que es fa pública per a coneixe- sum de la informació principal que competent a Suïssa amb relació al Con- ment general. figura a la postil·la, ara l’usuari pot veni pel qual se suprimeix l’exigència de Andorra la Vella, 9 de juliol del 2008 veure una imatge exacta, en color, de legalització dels documents públics es- la postil·la lliurada. trangers. Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors La utilització de certificats numèrics permet garantir que la versió elec- Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2677

ments públics estrangers, les autoritats Traducció Edicte següents: Designació Atès que el Conveni pel qual se supri- Els tribunals de primera instància de meix l’exigència de legalització dels do- Bòsnia i Hercegovina / els jutjats munici- Montenegro, 30 de gener del 2008 cuments públics estrangers, fet a l’Haia pals de la Federació de Bòsnia i Herce- De conformitat amb l’article 6 del Con- el 5 d’octubre de 1961, és vigent al Prin- govina, els tribunals de districte de la veni, Montenegro designa competents cipat d’Andorra des del 31 de desembre República Sèrbia de Bòsnia i el tribunal per lliurar la postil·la les autoritats de 1996; de districte de Brcko de Bòsnia i Herce- següents: govina. Atès que la lletra d de l’article 16 de la Els tribunals de primera instància de Llei qualificada reguladora de l’activitat 2. A la postil·la annexa al Conveni, a la Montenegro de l’Estat en matèria de tractats, de 19 de primera línia que porta com a títol “1. desembre de 1996, disposa que es publi- País”, s’indicarà “Bòsnia i Hercegovina” Basic Court of Bar caran al Butlletí Oficial del Principat d’An- sense mencionar les entitats per garantir Basic Court of Berna dorra totes les modificacions que puguin la legitimitat total del document. Basic Court of Bijelo Polje Basic Court of Danilovgrad influir en els efectes dels tractats publi- Cosa que es fa pública per a coneixe- cats; Basic Court of abljak ment general. Basic Court of Kolašin Vista la notificació del 30 de gener del Basic Court of Kotor Andorra la Vella, 9 de juliol del 2008 2008 del Ministeri d’Afers Estrangers dels Basic Court of Nikšiæ Països Baixos que, actuant en qualitat de Meritxell Mateu Pi Basic Court of Plav dipositari, de conformitat amb l’article 15 Ministra d’Afers Exteriors Basic Court of Pljevlja del Conveni, ha informat que Bèlgica va Basic Court of Podgorica retirar l’objecció a l’adhesió de l’Índia al Basic Court of Ro aje Conveni, i que Bòsnia i Hercegovina va Edicte Basic Court of Ulcinj designar una nova autoritat competent; Basic Court of Herceg Novi Atès que el Conveni pel qual se supri- Basic Court of Cetinje Es fan públiques la retirada d’objecció meix l’exigència de legalització dels do- de Bèlgica a l’adhesió de l’Índia, i la cuments públics estrangers, fet a l’Haia El president del Tribunal, o el seu designació de l’autoritat competent a el 5 d’octubre de 1961, és vigent al Prin- mandatari, està autoritzat a donar fe de Bòsnia i Hercegovina amb relació al cipat d’Andorra des del 31 de desembre l’autenticitat dels documents mitjançant Conveni pel qual se suprimeix l’exigèn- de 1996; l’estampació d’una postil·la. cia de legalització dels documents públics estrangers. Atès que la lletra d de l’article 16 de la El Ministeri de Justícia també està auto- Llei qualificada reguladora de l’activitat ritzat a lliurar postil·les per als docu- Traducció de l’Estat en matèria de tractats, de 19 de ments públics emesos per qualsevol Retirada d’objecció desembre de 1996, disposa que es publi- autoritat que depengui d’un tribunal de caran al Butlletí Oficial del Principat d’An- primera instància de Montenegro, si es Bèlgica, 10 de gener del 2008 dorra totes les modificacions que puguin compleixen les condicions requerides, és a dir, si la base de dades del Ministeri [...] Bèlgica ha decidit retirar amb influir en els efectes dels tractats ja publi- conté un exemplar de la signatura i del efecte immediat la reserva formulada cats; segell estampats sobre el document respecte de l’adhesió de l’Índia al Conve- Vista la notificació del 15 de febrer del públic. ni, de 5 d’octubre de 1961, pel qual se 2008 del Ministeri d’Afers Estrangers dels suprimeix l’exigència de legalització Països Baixos que, actuant en qualitat de Declaració dels documents públics estrangers. dipositari, de conformitat amb l’article 15 Rectificació (impresa en negreta) Per consegüent, el Conveni entre Bèl- del Conveni, ha informat que Montene- gica i l’Índia ha entrat en vigor el 10 de gro va designar les autoritats compe- Sèrbia, 9 de juny del 2006 gener del 2008. tents, i que Sèrbia va rectificar una declaració amb relació al Conveni es- [...] després de la declaració sobre l’es- Designació mentat; tat d’independència de Montenegro, i d’acord amb l’article 60 de la Carta Cons- Bòsnia i Hercegovina, 18 de desembre Es fan públiques la designació de les titucional de la unió estatal de Sèrbia i del 2007 autoritats competents a Montenegro i la Montenegro, la República de Sèrbia con- rectificació de la declaració de Sèrbia tinua sent subjecte de dret internacional 1. A comptar de l’1 de gener del 2008, amb relació al Conveni pel qual se supri- de la unió estatal de Sèrbia i Montenegro, són competents per estampar la postil·la meix l’exigència de legalització dels do- la qual fou també confirmada per l’As- esmentada a la primera lletra de l’article cuments públics estrangers. semblea Nacional de la República de 3 del Conveni pel qual se suprimeix Sèrbia en la sessió que va tenir lloc el 5 l’exigència de legalització dels docu- de juny del 2006. 2678 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

Cosa que es fa pública per a coneixement general. Edicte

Andorra la Vella, 9 de juliol del 2008 Atès que el Conveni pel qual se suprimeix l’exigència de legalització dels do- Meritxell Mateu Pi cuments públics estrangers, fet a l’Haia Ministra d’Afers Exteriors el 5 d’octubre de 1961, és vigent al Prin- cipat d’Andorra des del 31 de desembre del 1996; Edicte Atès que la lletra d de l’article 16 de la Atès que el Conveni pel qual se supri- Llei qualificada reguladora de l’activitat meix l’exigència de legalització dels do- de l’Estat en matèria de tractats, de 19 de cuments públics estrangers, obert a la desembre de 1996, disposa que es publi- signatura a l’Haia el 5 d’octubre de 1961, caran al Butlletí Oficial del Principat és vigent al Principat d’Andorra des del d’Andorra totes les modificacions que 31 de desembre de 1996; puguin influir en els efectes dels tractats Atès que la lletra d de l’article 16 de la publicats; Llei qualificada reguladora de l’activitat Vista la notificació del 4 d’abril del de l’Estat en matèria de tractats, de 19 de 2008 del Ministeri d’Afers Estrangers dels desembre de 1996, disposa que es publi- Països Baixos que, actuant en qualitat de caran al Butlletí Oficial del Principat dipositari, de conformitat amb l’article 15 d’Andorra totes les modificacions que del Conveni, ha informat que Letònia va puguin influir en els efectes dels tractats modificar la designació d’una nova auto- publicats; ritat competent; Vista la notificació del 3 de març del Es fa pública la modificació de la 2008 del Ministeri d’Afers Estrangers dels designació d’una nova autoritat compe- Països Baixos que, actuant en qualitat de tent a Letònia amb relació al Conveni pel dipositari, de conformitat amb l’article 15 qual se suprimeix l’exigència de lega- del Conveni, ha informat que Espanya va lització dels documents públics estran- retirar l’objecció a l’adhesió de l’Índia al gers. Conveni esmentat; Traducció Es fa pública la retirada d’objecció d’Espanya a l’adhesió de l’Índia al Con- Designació veni pel qual se suprimeix l’exigència de Letònia, 13 de febrer del 2008 legalització dels documents públics estrangers. (modificació) Traducció Ministeri dels Afers Estrangers K. Valdemara Str. 3 Retirada d’objecció Riga, LV-1395, Letònia Tel.: +371 67016250, +371 67016201 Espanya, 12 de febrer del 2008 Fax: +371 67828121, +371 67282882 Espanya retira l’objecció formulada de Cosa que es fa pública per a coneixe- conformitat amb l’apartat 2 de l’article 12 ment general. d’aquest Conveni. Per consegüent, el Conveni entre Es- Andorra la Vella, 9 de juliol del 2008 panya i l’Índia ha entrat en vigor el 12 de Meritxell Mateu Pi febrer del 2008. Ministra d’Afers Exteriors Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 9 de juliol del 2008 Meritxell Mateu Pi Ministra d’Afers Exteriors Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2679

dum, del 3 de setembre de 1993, que Lleis queda redactat en els termes següents: Llei 7/2008, del 12 de juny, de qualificades Article 62 Atribució dels escons suplement de crèdit per 1. Efectuada l’elecció, correspondrà assumir les despeses Llei 9/2008, directament a la candidatura més votada derivades dels lloguers, del 12 de juny, qualificada en cada parròquia la meitat del nombre total de consellers que integrin el consell altres despeses de de modificació de la Llei de comú, sigui quina sigui la diferència funcionament i dels qualificada del règim en vots amb la resta de candidatures. treballs de electoral i del referèndum, L’altra meitat del nombre total de consellers s’ha de distribuir proporcionalment condicionament d’uns del 3 de setembre de 1993 entre totes les candidatures, inclosa la nous locals per a l’INAF més votada, per aplicació del sistema Atès que el Consell General en la seva descrit en l’article 58, adequant-lo al Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 12 de juny del 2008 ha nombre de consellers a repartir propor- sessió del dia 12 de juny del 2008 ha aprovat la següent: cionalment. aprovat la següent: llei 9/2008, del 12 de juny, qualificada 2. En cas d’empat com a llista més vo- llei 7/2008, del 12 de juny, de suple- de modificació de la Llei qualificada del tada entre dues o més candidatures, cor- ment de crèdit per assumir les despeses règim electoral i del referèndum, del 3 respondrà a cadascuna d’aquestes una derivades dels lloguers, altres despeses de setembre de 1993 part igual de la meitat del nombre total de funcionament i dels treballs de condi- Exposició de motius de consellers. Si no fos possible una dis- cionament d’uns nous locals per a l’INAF tribució exacta, l’escó o els escons so- Exposició de motius La Llei qualificada del règim electoral i brants han de ser acumulats al nombre del referèndum, aprovada el 1993, ha es- de consellers a repartir proporcional- Des de l’adopció de la Llei 14/2003, tat motiu de modificació en diferents ment. del 23 d’octubre, de l’Institut Nacional ocasions, la darrera el 22 de novembre Andorrà de Finances, aquest organisme del 2007. Aquesta última modificació ha Disposició final ha anat desenvolupant les diferents fun- suposat l’aprovació del text refós de la aquesta Llei entrarà en vigor el dia de cions atorgades en aquesta Llei, algunes Llei, integrant totes les modificacions la seva publicació en el Butlletí Oficial de les quals ja s’establien a la legislació aportades des del moment en què va ser del Principat d’Andorra. vigent fins a la data (Llei de creació de adoptada el 1993. Per aquest motiu, la l’Institut Nacional Andorrà de Finances, nova modificació que ara s’acorda es fa Casa de la Vall, 12 de juny del 2008 del 12 de juny de 1989, i la posterior Llei en base al text refós aprovat el mes de de modificació de la Llei de creació de novembre passat, actualment en vigor. Joan Gabriel i Estany Síndic General l’Institut Nacional Andorrà de Finances, En l’actual Llei es modifica el redactat del 3 de setembre de 1993). Nosaltres els coprínceps la sancionem de l’article 62, que estableix per a les i promulguem i n’ordenem la publicació En aquest sentit, i tal com s’explica eleccions comunals un mecanisme d’as- en el Butlletí Oficial del Principat d’An- cada exercici a l’apartat A. Activitat, de la signació dels consellers que integren el dorra. memòria dels comptes anuals de l’INAF, consell de comú, basat tant en l’atribució el volum de tasques de la institució du- automàtica a la llista més votada de la Joan Enric Vives Sicília Nicolas Sarkozy Bisbe d’Urgell President de la rant els últims anys ha augmentat consi- meitat dels consellers de comú, com en República Francesa derablement. la distribució proporcional de la meitat Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra restant de consellers entre totes les can- Per fer front a aquestes actuacions es didatures, inclosa la més votada. Tot i considera imprescindible el condiciona- que es considera vàlid aquest planteja- ment d’uns nous locals per ubicar la ment fonamental que regeix l’esmentat plantilla de l’INAF, que també ha d’aug- precepte, es creu convenient aportar mentar. Aquesta necessitat va començar certs aclariments per fer més precís el re- a fer-se palesa a finals de l’any 2007, un dactat del mateix i, en conseqüència, cop ja havia estat presentat el pressupost s’estableixen aquestes modificacions en de l’exercici 2008. El pressupost presen- un únic article. tat ja tenia en compte, però, la realització de tasques de condicionament dels lo- Article únic cals actuals per tal d’adequar-los a les Es modifica l’article 62 de la Llei quali- noves incorporacions (també pressupos- ficada del règim electoral i del referèn- tades). No obstant això, i amb una visió 2680 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

més de futur, es va veure com aquesta in- I en la mateixa sessió, el Govern ha versió tenia el límit de l’espai actual i no- aprovat un avantprojecte de llei de su- Lleis més seria una solució per un període de plement de crèdit presentat pel Consell ordinàries temps relativament curt. d’Administració de l’INAF, per un import total de 287.377,70 euros, per a les parti- En aquest sentit, es veu com a millor des i pels imports següents: opció la d’invertir en una solució que permeti a l’INAF créixer a més llarg termi- 22000 Material d’oficina ordinari, per Llei 8/2008, ni i així evitar fer despeses al 2008 que 1.850 euros del 12 de juny, de crèdit quedarien obsoletes a curt termini tan 60340 Altres instal·lacions, per extraordinari per finançar bon punt ja no fos possible incorporar 273.527,70 euros nou personal en els locals actuals de 60500 Mobiliari, per 12.000 euros les despeses derivades de l’autoritat del sistema financer. Atès que, D’acord amb els articles 24 i 28 de la l’adquisició del 4% del tal com ja es preveia al pressupost del Llei general de les finances públiques, i capital social de la societat 2008 era menester incorporar més perso- amb l’informe favorable de la Interven- nal i també efectuar les obres d’adapta- CTRASA ció General, ha acordat la presentació ció pertinents dels locals per fer del següent: Atès que el Consell General en la seva possibles les dites incorporacions, i te- sessió del dia 12 de juny del 2008 ha nint en compte les consideracions ante- Article 1 aprovat la següent: riors així com la publicació al Butlletí S’aprova un suplement de crèdit per Oficial del Principat d’Andorra, el 16 de un import total de 457.850 euros per als llei 8/2008, del 12 de juny, de crèdit gener de 2008, de dos edictes per incor- comptes pressupostaris següents: extraordinari per finançar les despeses porar nou personal, és urgent efectuar, o derivades de l’adquisició del 4% del ca- bé les obres als locals actuals de l’INAF 20200 Lloguer d’edificis i altres cons- pital social de la societat CTRASA (ja pressupostades però que ara es consi- truccions, per 84.000 euros FEDA participa en la societat Centre de dera que només permetrien cobrir les 22000 Material d’oficina ordinari, per Tractament de Residus d’Andorra, SA necessitats de l’INAF a curt termini) o bé 1.850 euros (CTRASA), a raó d’un 34% del capital so- fer un canvi de locals. 60340 Altres instal·lacions, per 360.000 euros cial: 5% des de la seva creació, d’acord Per tant, la urgència de realitzar el can- 60500 Mobiliari, per 12.000 euros amb el que estableix la Llei relativa a la vi de locals aquest any ve determinada construcció i explotació de CTRASA pel fet de no haver de realitzar una inver- Article 2 mitjançant concessió administrativa, del sió que l’any vinent quedaria obsoleta en Aquest suplement de crèdit es finan- 31 d’octubre del 2002, i 29% arran de la haver de canviar de locals perquè l’INAF çarà amb tresoreria. compra de les accions en possessió dels pugui continuar creixent. No esperar a socis andorrans de la societat (Treballs l’exercici pressupostari següent contri- Article 3 Públics Armengol, SA, Empub SA iTec- bueix a la reducció de despeses a llarg Aquesta Llei entra en vigor el mateix no-Energia, SL) al valor nominal de termini i evita alhora les obres pressu- dia de ser publicada al Butlletí Oficial del 1.908.026 euros (29% de 6.579.400 eu- postades actualment. Principat d’Andorra. ros), aprovada en la sessió del Consell d’Administració de FEDA del 23 de juny Atès que en el pressupost del 2008 no Casa de la Vall, 12 de juny del 2008 del 2006. hi ha dotació suficient en les partides Joan Gabriel i Estany següents del pressupost: Síndic General Atès el caràcter estratègic de la gestió de residus del país i la importància de l’a- 20200 Lloguer d’edificis i altres cons- Nosaltres els coprínceps la sancionem profitament energètic que se’n deriva, truccions i promulguem i n’ordenem la publicació tant FEDA com el Govern estan interes- 22000 Material d’oficina ordinari en el Butlletí Oficial del Principat d’An- sats a obtenir la majoria del capital social 60340 Altres instal·lacions dorra. en aquesta societat, tal com preveu la 60500 Mobiliari Nicolas Sarkozy Joan Enric Vives Sicília Llei 22/2007, del 22 de novembre relati- El Govern, a proposta del Consell President de la va a la societat concessionària Centre de República Francesa Bisbe d’Urgell d’Administració de l’INAF, en la sessió del Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra Tractament de Residus, SA. 5 de març ha aprovat un avenç de fons Vist que la urgència d’aquesta despesa per un import total de 170.472,30 euros, deriva del fet que actualment existeix per a les partides i pels imports següents: acord amb el soci venedor sobre la for- 20200 Lloguer d’edificis i altres cons- malització de la venda, la qual permetria truccions, per 84.000 euros adquirir de la societat concessionària 60340 Altres Instal·lacions, per Centre de Tractament de Residus d’An- 86.472,30 euros dorra, SA, el percentatge d’accions suficient per a l’obtenció per part de Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2681

l’Administració pública del control en la Nosaltres els coprínceps la sancionem inversors com als agents financers que societat concessionària, d’acord amb i promulguem i n’ordenem la publicació intervenen en aquestes activitats, han fet l’article 1 i d’acord amb la disposició fi- en el Butlletí Oficial del Principat d’An- que el Consell General reguli de manera nal primera de la Llei 22/2007, del 22 de dorra. exhaustiva aquest sector. novembre, relativa a la societat conces- Joan Enric Vives Sicília Nicolas Sarkozy Cal que la regulació estableixi uns cri- sionària Centre de Tractament de Resi- Bisbe d’Urgell President de la teris de transparència que permetin als dus d’Andorra, SA. República Francesa Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra inversors disposar de la suficient infor- Vist que el valor nominal de les ac- mació, abans del període de participació cions és de 263.176 euros (4% de en els organismes d’inversió i també du- 6.579.400 euros), xifra que coincideix Llei 10/2008, rant aquest període, i cal que hi hagi una amb el valor comptable de les accions a sintonia adequada en cada moment en- 31 de desembre del 2007; del 12 de juny, de tre l’inversor i la inversió. En conjunt, es tracta de protegir l’inversor. Vist que a causa del caràcter puntual regulació dels organismes d’aquesta transmissió d’accions, no està d’inversió col·lectiva de D’altra banda, cal que les entitats que previst cap crèdit pressupostari per fer dret andorrà participen en la gestió, l’administració i front a aquesta despesa en el pressupost la distribució dels organismes d’inversió, de FEDA per a l’exercici 2008, atès que Atès que el Consell General en la seva en la dipositària dels seus actius i en tots aquesta mateixa despesa depenia de l’a- sessió del dia 12 de juny del 2008 ha els serveis complementaris que es ge- provació del Projecte de llei relativa a la aprovat la següent: neren al voltant d’aquestes activitats, co- societat concessionària Centre de Tracta- llei 10/2008, del 12 de juny, de regula- neguin les seves obligacions i l’abast de ment de Residus, SA. ció dels organismes d’inversió col·lectiva les seves responsabilitats perquè ofereixin tots els serveis en condicions òpti- Atès que no hi ha dotació pressu- de dret andorrà mes. postària en el pressupost de FEDA per al 2008, en la partida 82110 Centre de Trac- Exposició de motius S’amplia l’àmbit dels organismes d’in- tament de Residus, per poder procedir a Les previsions legislatives establertes versió als organismes amb personalitat l’adquisició de les accions esmentades; en la Llei d’ordenació del sistema finan- jurídica atès que aquest tipus de modalitat té cada cop més acceptació en l’àmbit Vist que el Govern per acord de 5 de cer, del 27 de novembre de 1993; la Llei inversor. març del 2008 ha aprovat un avenç de de regulació de les facultats operatives fons per l’import de 263.176 euros per dels diversos components del sistema fi- Així mateix, es distingeixen dos tipus dotar la partida pressupostària correspo- nancer, del 19 de desembre de 1996, i la d’organismes d’inversió col·lectiva, se- nent; Llei de regulació del règim administratiu gons les possibilitats d’inversió que te- bàsic de les entitats bancàries, del 30 de nen: El Govern, amb informe de la Inter- juny de 1998, fixen diversos terminis per venció General, ha acordat la presenta- regular l’activitat de les entitats finance- - Els organismes d’inversió col·lectiva ció del següent: res d’inversió. en valors mobiliaris. - Altres organismes d’inversió col·lecti- Article 1 La gestió d’organismes d’inversió, seva. S’aprova un crèdit extraordinari per un gons la terminologia emprada des de la import de 263.176 euros, destinat a Llei del 19 de desembre de 1996, és un Per als primers, que s’adrecen a tot ti- l’adquisició del 4% del capital social de dels components principals de la gestió pus d’inversors, s’estableixen unes nor- la societat CTRASA, per a la partida del per compte de tercers. Aquesta mateixa mes de funcionament compatibles amb pressupost de FEDA, 82110 - Centre de Llei inclou una definició genèrica del les directives europees existents. D’a- Tractament de Residus. que s’entén per organismes d’inversió al questa manera es possibilita que els or- Principat tot desglossant dos tipus d’organismes d’inversió andorrans Article 2 ganismes d’inversió: els fons mutus d’in- constituïts sota aquests criteris puguin Aquest crèdit extraordinari es finan- versió i els fons de pensió. Si bé els ésser distribuïts a Europa si s’assoleix un çarà mitjançant romanent de tresoreria. primers fons mutus d’inversió es van co- acord en aquest sentit. Article 3 mençar a constituir a Andorra a final dels Aquestes normes de funcionament Aquesta Llei entra en vigor el mateix anys 80, fins ara no n’hi ha cap regulació afecten en particular els tipus d’actius en dia de ser publicada al Butlletí Oficial del específica. Tampoc no ha estat desenvo- què es poden efectuar les inversions i els Principat d’Andorra. lupada cap normativa relativa als fons de límits que s’hi estableixin per tal de ga- pensions. Aquests precedents, la rantir una divisió de riscos adequada. contínua sofisticació dels mecanismes Casa de la Vall, 12 de juny del 2008 Pel que fa als altres organismes d’inde gestió mitjançant vehicles d’inversió versió col·lectiva, els que no compleixen Joan Gabriel i Estany d’aquest tipus i la cada dia més gran ne- Síndic General algunes de les condicions establertes per cessitat d’establir un marc que garanteixi als OICVM, són organismes d’inversió la necessària seguretat jurídica, tant als 2682 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

que d’acord amb les seves característi- Article 18. Administració inscripció ques de liquiditat i de risc poden estar Capítol tercer. Política d’inversió Article 50. Retirada de l’autorització sotmesos a certes limitacions pel que fa Secció primera. OICVM Article 51. Dissolució i liquidació als inversors als quals poden estar distri- Article 19. Definició i àmbit d’aplicació Article 52. Registres mantinguts per buïts. Article 20. Política d’inversió l’INAF Article 21. Control de riscos Article 53. Disposicions de caràcter ad- En relació amb la forma dels organis- Article 22. Diversificació dels riscos ministratiu mes d’inversió, es preveuen en la legisla- Article 23. Inversions emeses o garan- Capítol tercer. Distribució ció totes les figures que existeixen en el tides per organismes públics Article 54. Distribuïdors nostre entorn, des dels fons estàndard Article 24. Inversions en altres Títol V. Informació als inversors amb compartiments o sense, fins als fons organismes d’inversió col·lectiva Capítol primer. Informació de fons o als fons mestres i subordinats. Article 25. Inversions prohibides Article 55. Obligacions d’informació Article 26. Normes complementàries Article 56. Prospecte complet i pros- S’estableixen també els mecanismes Secció segona. Altres OIC de dret an- pecte simplificat de constitució d’aquests diferents orga- dorrà Article 57. Informes nismes d’inversió i altres mecanismes de Article 27. Àmbit d’aplicació Capítol segon. Publicitat funcionament com són la comptabilitat, Article 28. Marge d’actuació Article 58. Publicitat dels OIC la transparència informativa, el càlcul Article 29. Inversors qualificats Article 59. Contingut dels documents dels valors liquidatius i els seus mecanis- Article 30. OIC immobiliaris publicitaris mes de distribució. Article 31. OIC alternatius Títol VI. Societats gestores i dipo- Aquesta Llei també regula la distribu- Article 32. Altres OI sitàries ció d’organismes d’inversió col·lectiva Capítol quart. Comptabilitat i estats fi- Capítol primer. Disposicions comunes andorrans a l’estranger així com la distri- nancers Article 60. Societats gestores i dipo- bució d’organismes d’inversió estrangers Article 33. Exercici comptable sitàries Article 34. Normes comptables Capítol segon. Funcions i obligacions a Andorra. Aquesta regulació apareix ne- Article 35. Estats financers reservats Article 61. Funcions conjuntes de la cessària ja que no seria eficient regular Article 36. Estats financers públics societat gestora i dipositària els organismes d’inversió de dret an- Article 37. Auditoria externa Article 62. Funcions de la societat ges- dorrà i permetre simultàniament la distri- Capítol cinquè. Comercialització d’OIC tora bució a Andorra sense cap control de dret andorrà a l’estranger Article 63. Obligacions de la societat d’organismes d’inversió estrangers. Article 38. Comercialització a l’estranger gestora Aquesta Llei regula tots aquests aspec- Article 39. Requisits Article 64. Funcions del dipositari tes i estableix uns terminis transitoris Article 40. Règim de les inversions es- Article 65. Obligacions del dipositari perquè es produeixin les adaptacions trangeres Article 66. Responsabilitats de la socie- necessàries. Títol III. OIC de dret estranger tat gestora i del dipositari Article 41. Requisits Article 67. Organització de la societat Índex Títol IV. Constitució, distribució, mo- gestora i de la dipositària Títol preliminar. Definicions dificació, dissolució i liquidació Article 68. Contingut del contracte de Títol I. Disposicions generals Capítol primer. Constitució i dipositària Article 1. Objectiu modificació Capítol tercer. Delegacions i substitució Article 2. Definició Article 42. Constitució dels OIC de dret Article 69. Facultats de delegació de la Article 3. Àmbit d’aplicació andorrà societat gestora Títol II. OIC de dret andorrà Article 43. Documents que cal aportar Article 70. Facultats de delegació del Capítol primer. Règim general per obtenir l’autorització prèvia de dipositari Article 4. Forma jurídica constitució d’un OIC de dret andorrà Article 71. Comunicació i autorització Article 5. Reserva de denominació Article 44. Modificacions dels OIC de de les delegacions Article 6. Tipus dret andorrà Article 72. Substitució de la societat Article 7. Característiques Article 45. Documents que cal aportar gestora i del dipositari Article 8. Inscripció per obtenir l’autorització prèvia de Capítol quart. Remuneració Article 9. Reglament/estatuts constitució i/o de modificació d’OIC Article 73. Remuneració de la societat Article 10. Patrimoni de dret andorrà gestora i del dipositari Article 11. Valor liquidatiu/preu Article 46. Resolució de les sol·licituds Capítol cinquè. Constitució i modificació Article 12. Subscripcions i reembossa- d’autorització prèvia de constitució i/o Article 74. Normes de conducta ments de modificació d’OIC de dret andorrà Títol VII. Supervisió de l’INAF i règim Article 13. Parts Capítol segon. Inscripció, dissolució i disciplinari Article 14. Partícips/accionistes liquidació Capítol primer. Supervisió de l’INAF Article 15. Resultats Article 47. Requisits per a la inscripció Article 75. Responsabilitat Capítol segon. SICAV als registres de l’INAF Article 76. Competències Article 16. Legislació aplicable Article 48. Termini per a la resolució Capítol segon. Règim disciplinari Article 17. Estatuts de les sol·licituds d’inscripció Article 77. Infraccions molt greus Article 49. Refús de l’autorització i/o Article 78. Infraccions greus Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2683

Article 79. Infraccions lleus bles per la via de subscripció o d’una de les parts (per motius diferents Article 80. Sancions per infraccions d’intercanvi. de l’incompliment o d’un altre succés molt greus que dugui a la rescissió del contracte), 7. Instruments financers: Article 81. Sancions per infraccions així com qualsevol altre contracte deri- greus - Valors negociables. vat relacionat amb actius, drets, obli- Article 82. Sancions per infraccions - Instruments del mercat monetari. gacions, índexs i mesures no lleus - Participacions d’OIC. esmentats en els apartats anteriors, Article 83. Substitució d’òrgans - Contractes d’opcions, futurs, permu- que presenten les característiques d’al- Article 84. Mesures cautelars tes (swaps), acords de tipus d’interès a tres instruments financers derivats, te- Disposicions termini i altres contractes de derivats nint en compte, entre altres coses, si es Disposició transitòria relacionats amb valors, divises, tipus negocien en un mercat regulat o en un Disposicions derogatòries d’interès o rendiments, o altres instru- sistema de negociació multilateral, si Disposicions finals ments derivats, índexs financers o me- Annexos es liquiden a través de cambres de sures financeres que puguin Annex I. Contingut mínim del pros- compensació reconegudes o són ob- pecte complet liquidar-se en espècie o en efectiu. jecte d’ajustaments regulars dels mar- Annex II. Contingut mínim dels infor- - Contractes d’opcions, futurs, permu- ges de garantia. tes (swaps), acords de tipus d’interès a mes 8. Mercat reglamentat o regulat: termini i altres contractes de derivats relacionats amb matèries primeres que - Tot el que figuri en un dels llistats re- hagin de liquidar-se en efectiu o que latius a aquests mercats dels estats Títol preliminar. puguin liquidar-se en efectiu a petició membres de la Unió Europea així com Definicions d’una de les parts (per motius di- la resta de mercats de negociació de ferents de l’incompliment o d’un altre valors i instruments financers dels A l’efecte d’aquesta Llei, s’entén per: fet que dugui a la rescissió del con- països membres de l’OCDE. 1. INAF: Institut Nacional Andorrà de tracte). - Podrà considerar-se també mercat Finances. - Contractes d’opcions, futurs, permu- reglamentat el mercat o sistema multi- tes (swaps) i altres contractes de lateral de negociació de valors o ins- 2. OI: Organisme d’inversió. derivats relacionats amb matèries pri- truments financers que disposi de 3. OIC: Organisme d’inversió col·lectiva. meres que puguin liquidar-se en es- funcionament regular i que estigui sot- pècie, sempre que es negociïn en un mès a unes normes establertes per les 4. OICVM: Organisme d’inversió mercat regulat o en un sistema de ne- autoritats competents relatives al fun- col·lectiva en valors mobiliaris. gociació multilateral. cionament del mercat i a les condi- 5. SICAV: Societat d’inversió de capital - Contractes d’opcions, futurs, permu- cions d’accés, admissió a negociació, variable. Als efectes d’aquesta Llei, s’en- tes (swaps), acords de tipus d’interès a transparència i protecció similars a les tén per SICAV l’OIC que adopta la forma termini i altres contractes de derivats dels mercats als quals es refereix l’a- de societat anònima de dret andorrà i: relacionats amb matèries primeres que partat anterior, que sigui aprovat per puguin ser liquidats mitjançant lliura- l’INAF. a. El seu objecte social exclusiu és la ment físic no esmentats en l’apartat an- inversió dels seus fons en valors amb 9. Mercat OTC: mercat no reglamentat. terior i no destinats a fins comercials, l’objectiu de repartir els riscos de la in- que presenten les característiques 10. Estat membre: estat que pertany a versió i beneficiar els seus inversors d’altres instruments financers derivats, la Unió Europea. dels resultats de la gestió dels seus ac- tenint en compte, entre altres coses, si tius. 11. Estat tercer: estat que no pertany a es liquiden a través de cambres de la Unió Europea distint d’Andorra i de b. Les seves accions estan destinades a compensació reconegudes o són ob- l’OCDE. ser col·locades al públic mitjançant jecte d’ajustaments regulars dels mar- una oferta pública o privada. ges de garantia. 12. Grup consolidable: segons normes - Instruments derivats per a la comptables vigents. c. Els augments o les disminucions de transferència del risc de crèdit. capital dintre els límits màxim i mínim 13. Palanquejament: es denomina pa- - Contractes financers per diferències. establerts als estatuts no requereix lanquejament d’una determinada posi- - Contractes d’opcions, futurs, permu- acord de la junta general. ció la relació entre el valor monetari de la tes (swaps), acords de tipus d’interès a posició i la inversió necessària per poder 6. Valors negociables: termini i altres contractes de derivats prendre la posició. - Les accions i altres valors assimila- relacionats amb variables climàtiques, despeses de transport, autoritzacions 14. Conflicte d’interessos: es pro- bles a accions. dueixen conflictes d’interessos quan els - Les obligacions i altres títols de crèdit d’emissió o tipus d’inflació o altres es- tadístiques econòmiques oficials, que interessos dels inversors no són la princi- negociables. pal preocupació del dipositari o del ges- - Tots els altres valors que atorguen el hagin de liquidar-se en efectiu o que dret d’adquirir aquests valors negocia- puguin liquidar-se en efectiu a elecció 2684 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

tor de l’OIC a l’hora de realitzar Article 3 vés de la seva societat gestora, i s’atri- operacions. Àmbit d’aplicació bueix al propi fons i no als seus partícips els drets i les obligacions que resultin de 15. Distribució/comercialització: la La Llei s’aplica: l’activitat contractual d’aquella; els captació activa d’inversors no conside- a) Als OIC de dret andorrà. partícips són els propietaris del fons, rats legalment components operatius del però no poden exercir cap acció o facul- sector financer, per compte de l’OIC ola b) A tots els altres OIC que es distri- tat de domini o disposició sobre el patri- seva societat gestora o qualsevol altra bueixen a Andorra. moni del fons i, molt especialment, no entitat que actuï per compte d’aquestes, c) A les societats gestores i als diposi- tenen acció de divisió del patrimoni perquè inverteixen en accions o partici- taris dels OIC de dret andorrà. comú. pacions de l’OIC. No es considerarà, a aquests efectes, distribució o comercia- d) A les societats que distribueixin OIC 5. La societat gestora té ple poder de lització la intermediació o transmissió a Andorra. representació i administració sobre el d’ordres relatives a l’adquisició per e) A altres entitats/persones que pres- fons i tot el seu patrimoni. Les obliga- compte de clients de les accions o parti- tin serveis relacionats amb OIC al Prin- cions de fer a càrrec del fons les ha de cipacions de l’OIC. cipat. complir la societat gestora o l’entitat di- positària en el marc de les seves obliga- 16. Parts dels OIC: participacions d’un cions conforme a aquesta Llei, les seves fons o accions d’una SICAV. normes de desenvolupament i el regla- Títol II. OIC de dret ment de cada fons; les obligacions patri- andorrà monials s’han de complir amb càrrec al Títol I. Disposicions patrimoni del fons. generals Capítol primer. Règim general 6. El centre efectiu d’administració Article 4 dels OIC andorrans ha d’estar situat al Article 1 Principat d’Andorra. Objectiu Forma jurídica La Llei té com a objectiu protegir els 1. Els OIC de dret andorrà revesteixen Article 5 inversors i assegurar la transparència i el la forma de fons o de societat o de qual- Reserva de denominació bon funcionament del mercat dels OIC. sevol altra forma que s’estableixi en la 1. Les denominacions següents i les normativa vigent i requereixen la seva seves sigles són privatives dels OIC regu- Article 2 inscripció en el registre corresponent de lats per aquesta Llei, i no poden ser uti- Definició l’INAF en els termes que estableix l’article litzades, ni aquestes ni altres que 42 d’aquesta Llei. 1. Són OIC els organismes que tenen indueixin a confusió amb aquestes, en per objecte invertir els patrimonis dels 2. Els OIC que revesteixen la forma de cap altre cas: inversors i gestionar-los en béns, drets, societat o qualsevol altra forma amb per- a) “Organisme d’inversió col·lectiva” i valors negociables o altres instruments, sonalitat jurídica pròpia es consideren de la seva sigla “OIC”.b) “Organisme d’in- financers o no, seguint el principi de di- dret andorrà si la corresponent persona versió col·lectiva en valors mobiliaris” versificació del risc i sempre establint el jurídica és de dret andorrà. En cas que la i la seva sigla “OICVM”. rendiment de l’inversor en funció dels gestió del patrimoni d’aquestes societats resultats col·lectius de l’organisme. es dugui a terme a través d’una societat c) “Fons d’inversió” i la seva sigla “FI”. gestora, aquesta ha de ser de dret an- 2. Tret dels casos previstos en aquesta d) “Societat d’inversió de capital varia- dorrà. Llei, la gestió d’un OIC l’ha de dur a ble” i la seva sigla “SICAV”. terme una societat gestora legalment au- Les SICAV només poden gestionar ac- Tampoc no poden ser utilitzades cap toritzada que exerceix les facultats de tius pel seu propi compte sense poder, de les denominacions establertes en domini sense ser propietària de l’OIC, en cap cas, rebre el mandat per gestionar aquesta Llei i en les seves posteriors mo- amb el concurs d’un dipositari, d’acord actius en nom de tercers. dificacions que puguin fer referència a ti- amb el que preveu el títol VI d’aquesta 3. Els OIC que revesteixen la forma de pus d’OIC específics com poden ser els Llei. fons o qualsevol altra forma sense perso- OIC garantits, immobiliaris, etc. 3. Els OIC no responen ni de les obliga- nalitat jurídica representats per una so- 2. Els OIC regulats en aquesta Llei han cions de l’entitat gestora ni de les pròpies cietat gestora es consideren de dret d’incloure en la seva raó social la deno- de l’entitat dipositària ni de les dels andorrà si la referida societat gestora és minació literal que els correspongui partícips; només responen de les obliga- de dret andorrà. d’entre les assenyalades anteriorment a cions i de les despeses previstes en el 4. Els OIC estructurats com a fons són les lletres c) o d) (poden ser emprades seu reglament o en els seus documents patrimonis separats sense personalitat les seves abreviatures). constitutius/estatuts (en endavant, regla- jurídica pròpia que tenen, però, capaci- ment). 3. En qualsevol cas, la denominació tat negocial i legitimació processal a tra- social dels OIC no s’ha de prestar a con- Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2685

fusió o induir a error, en particular d) OIC protegits: són OIC protegits els compartiments amb la tipologia d’inver- quant a les inversions realitzades i als que disposen d’una garantia de part sions d’aquesta i viceversa. rendiments garantits. del capital invertit. h) Formes d’OIC: 4. Cap persona o entitat no pot actuar e) Horitzó d’inversió: els OIC han de - OIC estàndards: OIC que inverteixen com a OIC sense haver obtingut les auto- tenir un període mínim d’inversió re- directament en els actius associats a ritzacions previstes en aquesta Llei o, en comanat que ha de correspondre amb la seva política d’inversions d’acord el seu cas, per altres que estableixi la el període que es considera mínim amb les disposicions sobre inver- normativa andorrana vigent. perquè les inversions pugin assolir els sions i diversificació de riscos. objectius desitjats. - OIC amb forma de fons de fons: són Article 6 els OIC que no compleixen les nor- f) Benchmark: els objectius dels OIC Tipus mes sobre diversificació de riscos poden establir-se en termes de rendi- aplicables als OIC estàndards i inver- Hi ha dos tipus d’OIC de dret andorrà bilitat absoluta, quan s’estableix una teixen, en les condicions establertes segons el marge de maniobra de què dis- xifra com a objectiu de la inversió a un en aquesta Llei, un percentatge signi- posen en matèria d’inversions: termini determinat, o en termes rela- ficatiu del seu actiu en altres OIC; les tius, quan es determinen en relació - OICVM: OIC que segueixen les dispo- prohibicions i les obligacions contin- amb una o diverses referències del sicions establertes en la secció prime- gudes a la secció primera, capítol ter- mercat. ra, capítol tercer del títol II d’aquesta cer del títol II s’estableixen en l’àmbit Llei quant a les inversions permeses i a g) Compartiments: els OIC poden dels fons en què inverteix el fons de la diversificació dels riscos. crear compartiments en els quals, sota fons. - Altres OIC: OIC que inverteixen en un únic contracte constitutiu i/o regla- - OIC mestres/OIC subordinats: els instruments financers i altres actius ment, s’agrupin dos o més comparti- OIC mestres i els OIC subordinats són que no segueixen les disposicions es- ments, circumstància que ha de dues formes d’OIC que només poden tablertes al punt anterior quant a les quedar reflectida expressament en els existir simultàniament. inversions i a la diversificació dels dits documents. Cada compartiment Els OIC mestres són els OIC que tenen riscos. rep una denominació específica que com a finalitat exclusiva ser distribuïts necessàriament ha d’incloure la deno- Article 7 sota diverses denominacions mitjançant minació de l’OIC. Característiques altres OIC que es denominen subordi- Cada compartiment dóna lloc a l’emis- 1. Cada OIC té associades diverses ca- nats. sió de les seves pròpies participa- racterístiques que el defineixen, d’entre Els OIC subordinats són els OIC que in- cions/accions representatives de la part les quals destaquen: verteixen principalment, en les condi- del patrimoni dels OIC que els sigui atri- cions establertes en la seva normativa de a) Liquiditat: els OIC han de recomprar buït. o reemborsar les seves accions o parti- desenvolupament, en un OIC mestre i ac- La part del patrimoni dels OIC que li si- cipacions a petició dels titulars, direc- cessòriament en liquiditats, i que es dis- gui atribuït a cada compartiment respon tament o indirectament, a càrrec dels tribueixen sota una denominació exclusivament dels costos, les despeses i seus actius, amb la periodicitat corres- diferent de la de l’OIC mestre. altres obligacions expressament atribuï- ponent a la determinació del valor li- Les prohibicions i obligacions estades a aquest compartiment i dels costos, quidatiu en els termes que estableix blertes a la secció primera, capítol tercer les despeses i les obligacions que no ha- l’article 11 d’aquesta Llei. S’assimila a del títol II s’estableixen en l’àmbit de gin estat atribuïts expressament a un les compres o als reembossaments l’OIC mestre, no del subordinat. compartiment en la part proporcional que l’OIC actuï perquè el valor de les que s’estableixi en el reglament dels OIC. L’INAF, mitjançant un comunicat, pot seves accions o participacions, quan En qualsevol cas, cada compartiment aclarir les disposicions que estableix aquestes cotitzin en un mercat regulat, respon exclusivament dels compromisos aquest article. no se separi sensiblement del seu va- contrets en l’exercici de la seva activitat i lor liquidatiu. dels riscos derivats dels actius que inte- Article 8 b) Capitalització/distribució: els OIC gren les seves inversions. Inscripció que distribueixen els seus resultats to- Als compartiments els són individual- 1. Amb caràcter previ a tota distribució talment o parcialment són OIC de dis- ment aplicables totes les disposicions es- de parts d’OIC a través de qualsevol tribució. Tots els altres són de tablertes en aquesta Llei. Els mitjà, virtual o no, i abans d’iniciar la re- capitalització. compartiments poden tenir un sol collida de subscripcions, els OIC s’han c) OIC garantits: són OIC garantits tots partícip. d’inscriure en els registres de l’INAF. els que disposen d’una garantia del L’INAF ha d’adjudicar un número d’ins- Tots els compartiments d’un OIC han 100% del capital, en gran part dels cripció a cada OIC introduït en els regis- de pertànyer al mateix tipus d’OIC que casos a venciment. tres. regula l’article 6 d’aquesta Llei. Per tant, un OIC que no sigui OICVM no pot tenir 2686 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

2. La inscripció esmentada no es pot Article 10 rats amb subjecció a les normes contin- considerar en cap cas una apreciació po- Patrimoni gudes en aquesta Llei i en les disposi- sitiva de l’INAF sobre la qualitat de les cions que la desenvolupen. En els casos 1. El patrimoni es divideix en parts parts emeses. que no estiguin previstos en aquestes al- alíquotes denominades participacions guns criteris de valoració, s’han de valo- en la participació establerta al seu regla- Article 9 rar els actius sempre d’acord amb el seu ment. El patrimoni de les SICAV és equi- Reglament valor de realització o valor de mercat i valent al seu actiu net i és atribuït a les segons les normes vigents a escala inter- 1. Tots els OIC han de disposar, per ser accions representatives del seu capital nacional reconegudes pel sector. inscrits a l’INAF, d’un reglament el contin- en la proporció establerta al seu regla- gut del qual descrigui les condicions de ment o estatut. 2. El valor liquidatiu/preu (en enda- desenvolupament de les seves activitats. vant, valor liquidatiu) de cada part és el 2. Sense perjudici del que estableix que resulta de dividir el valor del patri- 2. Els reglaments dels OIC de dret an- l’article 42.4, el patrimoni dels OIC no pot moni dels OIC pel nombre de parts eme- dorrà són sotmesos a l’aprovació de l’òr- ser inferior a 1.250.000 euros. En el cas ses. Quan hi hagi diverses classes de gan supervisor en el procés dels OIC que tinguin personalitat jurídica parts, el valor de cada classe és el que re- d’autorització i d’inscripció de l’OIC. i no hagin designat societat gestora, sulta de dividir el valor del patrimoni de aquest patrimoni mínim és de 300.000 3. Els reglaments han d’incloure com a l’OIC corresponent a la dita classe pel euros. Aquests patrimonis s’han de man- mínim els apartats següents: nombre de parts en circulació de la tenir mentre els OIC estiguin inscrits a classe corresponent. - Identificació: denominació, forma l’INAF. jurídica, característiques, existència de 3. El valor liquidatiu de les parts ha de 3. S’acorda que el patrimoni esmentat compartiments, existència de classes, ser calculat per la societat gestora o la so- pugui ser inferior en un 10% al mínim es- durada, domicili, naturalesa, patrimo- cietat d’inversió amb la periodicitat esta- tablert sempre que es restableixi el com- ni en el moment de constitució o patri- blerta al reglament o als estatuts de l’OIC pliment del requisit durant els tres mesos moni establert com a objectiu i objecte sobre la base de la política d’inversió següents a l’incompliment. En qualsevol de l’OIC. dels OIC en qüestió i d’acord amb les cas, tota davallada per sota d’aquest - Política de distribució o reinversió regles establertes en aquesta Llei. del producte de l’OIC. mínim s’ha de comunicar a l’INAF. També - Inversions: normes reguladores de s’ha de comunicar el retorn del patrimo- 4. L’INAF ha d’establir el sistema de tra- les inversions, especificitats de la ni als nivells mínims establerts per llei. mesa periòdica del valor liquidatiu calculat de cada OIC de dret andorrà per política d’inversions. 4. En els casos en què en el decurs dels part de l’entitat gestora a l’autoritat su- - Identificació de la societat gestora i darrers 12 mesos el patrimoni dels OIC pervisora. dipositària així com de les seves fun- hagi estat per sota del mínim establert cions i responsabilitats, de les delega- més de 3 cops, l’entitat gestora ha de 5. L’INAF pot establir mitjançant comu- cions existents o previstes, de les procedir a dissoldre’l i posteriorment a nicats tècnics regles addicionals per al funcions conjuntes, de les remunera- liquidar-lo. càlcul del valor liquidatiu de les parts cions i de les revocacions. dels OIC. - Parts: característiques generals, mo- 5. En el cas d’OIC amb compartiments, dalitats de subscripció i cadascun dels compartiments ha de tenir Article 12 reembossament (preu, comissions, un patrimoni mínim de 300.000 euros, Subscripcions i reembossaments despeses, terminis, etc.). Condicions sense que, en cap cas, el patrimoni total 1. A l’efecte de les subscripcions i els que regulen les relacions amb els de l’organisme sigui inferior als imports reembossaments, el valor liquidatiu es partícips/accionistes. indicats a l’apartat 2 d’aquest article. calcula com a mínim amb la periodicitat - Comptabilitat, resultats i informació 6. Pel que fa als OIC per als quals la di- que estableix aquesta Llei i, en qualsevol als inversors: modalitats d’avaluació visa de referència no és l’euro, el control cas, cada cop que s’admetin subs- dels actius, modalitats i freqüència de de l’adequació del seu patrimoni al cripcions o reembossaments. càlcul del valor liquidatiu, referències mínim establert en el punt precedent es comptables, afectació dels resultats, duu a terme emprant els canvis vigents a 2. Les subscripcions i els reembossa- publicitat, informació sobre l’evolució la data del control de l’adequació, sense ments s’efectuen sobre el valor liquidatiu de la gestió. que en cap moment pugui ser inferior al sense perjudici de les comissions de - Aspectes legals: modalitats de modi- mínim establert en més del 5%. subscripció i/o de reembossament i les ficació del reglament (i de separació eventuals despeses que s’hi afegeixen a dels inversors), dissolució, liquidació i Article 11 càrrec de l’inversor. En qualsevol cas, fusió amb altres OIC i arbitratge i juris- Valor liquidatiu/preu s’ha de diferenciar el valor liquidatiu de les parts, de les comissions en benefici dicció. 1. Als efectes de fixar el valor liquida- del gestor i/o dipositari i de les altres tiu, el valor del patrimoni de l’OIC és el despeses a favor del distribuïdor i/o in- resultat de deduir els comptes creditors de la suma de tots els seus actius, valo- Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2687

termediari financer que realitza el reem- reembossament de les parts durant el Des que es produeix l’anterior notifica- bossament. procés de liquidació. ció, i només des de llavors, la gestora té per nou propietari la persona o entitat a 3. Les subscripcions de parts s’efec- Article 13 la qual s’hagi notificat com a adquirent tuen mitjançant aportacions al patrimoni Parts de les parts de l’OIC. Això no obstant, en comú de l’OIC, en forma de diners, va- cas de dubte la societat gestora pot sol·li- lors negociables cotitzats en mercats 1. Les parts d’OIC suposen un dret de citar a qui notifiqui la transmissió els do- reglamentats, o altres que puguin figurar propietat sobre una part alíquota del seu cuments o altres elements de verificació a l’actiu de l’OIC. patrimoni. Aquestes són de les mateixes característiques en cada OIC o en cada que consideri necessaris per acreditar 4. Les parts d’un OIC no es poden eme- compartiment o cada classe excepte en que aquesta s’ha produït efectivament a tre sense que l’equivalent del preu d’e- els casos concrets establerts en aquesta favor de l’adquirent. En cap cas cal l’ator- missió hagi estat abonat a l’actiu dels Llei; les participacions de fons no tenen gament d’escriptures públiques per a la OIC. valor nominal. transmissió o el gravamen de les parts 5. Els reembossaments de parts s’efec- d’un OIC fins i tot en cas que siguin ac- 2. Les parts són nominatives i poden cions. tuen amb càrrec al patrimoni comú dels ser representades mitjançant certificats OIC en el termini establert al reglament o nominatius (els quals inclouen tota la in- Quan una SICAV no tingui societat ges- als estatuts de l’OIC des de la data del va- formació necessària per a la seva correc- tora, les transmissions i els gravàmens lor liquidatiu aplicable a la sol·licitud. La ta identificació) o mitjançant anotacions han de ser intervinguts per un banc, una societat gestora o la societat d’inversió en compte. societat gestora, una entitat de crèdit o pot limitar de manera justificada el reem- formalitzats en escriptura pública, i s’ha bossament de participacions o accions 3. El nombre de parts dels OIC no és li- de comunicar als administradors de la d’acord amb allò establert al reglament o mitat i la seva subscripció o reembossa- SICAV que han de registrar la transmissió als estatuts de l’OIC. ment depèn de la demanda i de l’oferta al llibre de socis. Els administradors de la del mercat. 6. Els reglaments dels OIC poden esta- SICAV tindran les mateixes facultats que blir certes limitacions als reembossa- 4. Les participacions d’un fons poden s’atribueixen al paràgraf anterior a la so- ments de parts de l’inversor. També admetre decimals, corresponents a un cietat gestora. poden permetre la suspensió provisio- nombre no sencer de parts en propietat El reglament o els estatuts dels corres- nal del reembossament de parts quan d’un inversor. ponents OIC poden establir condicions circumstàncies excepcionals ho exi- 5. Dins d’un mateix OIC o, en el seu per a les transmissions de les parts. En el geixin i si la suspensió té com a base cas, d’un mateix compartiment, hi pot supòsit que les condicions establertes no vetllar pels interessos legítims dels inver- haver diverses classes de parts que es es compleixin per part del transmitent i sors. poden diferenciar per les comissions, di- l’adquirent, aquesta no té eficàcia envers 7. L’INAF pot suspendre temporalment vises o polítiques de distribució de resul- la societat gestora, que ha de procedir a la subscripció o el reembossament de tats que els són aplicables. Cada classe l’amortització i al reembossament de les parts quan no sigui possible la deter- de parts rep una denominació específi- parts a qui tingui per propietari, en la minació del seu valor liquidatiu o per ca, que inclou la denominació de l’OIC i, data de determinació del valor liquidatiu qualsevol altre motiu, vetllant en tot mo- en el seu cas, la del compartiment. immediatament posterior a la data de la notificació de la transmissió. ment pels interessos legítims dels inver- 6. Les parts d’un OIC tenen la consi- sors. deració de valors negociables i poden Article 14 Igualment, la societat gestora o la so- ser objecte de transmissió i constituir-se Partícips/accionistes sobre aquelles els mateixos drets reals cietat d’inversió poden limitar la subs- 1. Són partícips/accionistes dels OIC cripció de parts d’acord amb allò que sobre aquests, i se’ls aplica, en general, excepte el que disposa aquesta Llei, tots els que són titulars de participa- establert al reglament o als estatuts de cions/accions (parts). l’OIC. el seu mateix règim jurídic. El reglament o els estatuts d’un OIC 2. La condició de partícip/accionista 8. Queda prohibida la subscripció i el implica l’acceptació dels reglaments/es- reembossament de parts quan: poden establir la prohibició de transmis- sió de les seves parts sense limitar, però, tatuts de l’OIC i confereix els drets reco- - Els OIC no disposin provisionalment la recuperació del seu valor mitjançant el neguts en la legislació vigent, i en d’entitat gestora i dipositària. seu reembossament al propietari. particular: - Durant el procés de liquidació de a) El de sol·licitar el reembossament l’OIC o en una altra circumstància de La transmissió i el gravamen de les parts d’un OIC s’han de notificar a la so- de les parts al valor fixat d’acord amb característiques similars que pugui els termes previstos legalment i en els afectar l’activitat dels OIC, de la socie- cietat gestora per part del transmitent i de l’adquirent, tret que la mateixa socie- reglaments/estatuts i el de rebre el va- tat gestora o de la dipositària. L’INAF lor de la seva participació quan són li- pot autoritzar excepcionalment el tat gestora hagi participat en la transmis- sió per compte d’un d’ells o d’ambdós, quidats. cas en el qual es dóna per notificada. 2688 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

b) El de sol·licitar el reembossament els inversors; no s’entén que la posada per autoritzar la compra esmentada, si del valor de les seves parts sense de- en circulació d’accions en aquests bé el capital mínim efectivament a ducció de cap comissió o despesa en casos suposi una oferta de valors al mans dels inversors ha de superar en els supòsits establerts en l’article 44 públic. Tampoc no és possible la intro- tot moment els mínims establerts en d’aquesta Llei. ducció de drets d’adquisició preferent aquesta Llei. Mentre es mantinguin en en el cas de transmissió d’accions, cartera, han de tenir suspesos els drets c) El d’obtenir informació sobre els quan aquesta possibilitat s’estableixi polítics i s’han de distribuir els drets OIC i el valor de les parts a les dates de en els estatuts socials. econòmics entre la resta de les ac- càlcul del valor liquidatiu de les parts cions. de l’OIC d’acord amb el seu reglament b) Les reduccions de capital no donen o estatut i aquesta Llei. lloc a cap dret d’oposició o garantia a h) Excepte disposició específica dels favor dels creditors socials, ni han d’a- estatuts a aquest efecte, no és possible d) El d’exigir responsabilitats a la so- nunciar-se o comunicar-se formal- la distribució de beneficis en forma de cietat gestora o societat d’inversió i al ment a cap tercer, sense perjudici de dividends. dipositari per l’incompliment de les les comunicacions que hagin de fer-se seves obligacions legals. 2. Les SICAV estan sotmeses a la super- al’INAF. Queden exceptuades d’a- visió de l’INAF i, per tant, han de comuni- 3. Els partícips/accionistes no respo- questa regla les reduccions de capital car a aquest organisme tota la informació nen dels deutes dels OIC; únicament po- per sota del capital mínim legal o, en que els sigui requerida. den perdre la seva aportació. En el seu cas, del capital mínim que po- conseqüència, els creditors dels OIC no guessin establir els estatuts socials. 3. Les SICAV no poden tenir un objecte poden fer efectius els seus crèdits sobre social diferent del llistat a l’article 2. c) Tant els augments de capital deguts el patrimoni dels partícips/accionistes. a les subscripcions de noves accions Article 17 4. L’INAF pot fixar un nombre mínim per part dels inversors com les reduc- Estatuts de partícips/accionistes dels OIC. cions de capital per causa de reembossaments que efectuïn els socis els Als estatuts s’hi ha de fer constar, en tot Article 15 autoritzen els administradors de la cas: Resultats SICAV, sense que calgui l’acord de la 1. La denominació i el domicili de la 1. Els resultats dels OIC s’obtenen de- junta general ni formalització en es- societat. duint de la totalitat dels resultats i rendi- criptura pública. No obstant això, les 2. L’objecte social. ments latents i realitzats obtinguts les reduccions per sota de la xifra de capi- comissions de la societat gestora i de tal mínima o els augments per sobre 3. El capital social mínim i el capital so- l’entitat dipositària, les despeses d’audi- de la xifra de capital màxima s’han de cial màxim l’aprovació del qual no re- toria i les altres despeses previstes al portar a terme conforme a les regles quereix acord de la junta general. generals de la legislació de societats reglament dels OIC. 4. Les accions o participacions en què anònimes. 2. La distribució de resultats s’ha es divideix el capital, amb indicació del d’ajustar al que estableix el regla- d) Les variacions de capital social de seu valor nominal i, quan sigui proce- ment/els estatuts. les SICAV dins dels límits màxim i dent, de la seva sèrie o classe. mínim establerts estatutàriament no 3. Els rendiments dels inversors s’esta- 5. L’estructura de l’òrgan d’administra- estan sotmeses a les normes d’ins- bleixen en funció dels rendiments de ció, amb indicació del poder de repre- cripció al Registre de Societats del Go- l’OIC. sentació dels administradors i del vern. sistema que s’ha de seguir per remu- Capítol segon. SICAV e) Els poders de representació a les nerar-los, si escau. juntes generals poden tenir una dura- 6. Les diverses categories d’accions o Article 16 ció indefinida amb validesa per a totes participacions amb diferents drets, si es- Legislació aplicable les juntes que se celebrin abans de la cau. 1. Les SICAV estan sotmeses a les dis- seva revocació, però poden ser, en posicions aplicables a les societats aquest cas, revocats en qualsevol mo- 7. Les regles sobre convocatòria i anònimes en general, mentre aquestes ment, sense que sigui vàlid qualsevol quòrums d’assistència i votació a les jun- no contradiguin les disposicions esta- pacte d’irrevocabilitat. tes generals, sense que siguin aplicables els límits establerts a la Llei de societats blertes en aquesta Llei. En particular, són f) Les SICAV no estan obligades a dotar anònimes i de responsabilitat limitada. d’aplicació a les SICAV les disposicions cap reserva legal. següents: g) No són d’aplicació les regles sobre Article 18 a) Els socis no tenen dret de subs- adquisició d’accions pròpies. Així, no Administració cripció preferent en cap supòsit d’aug- hi ha limitació respecte del límit d’ac- 1. Són òrgans d’administració i repre- ment de capital efectuat per atendre cions pròpies en cartera, sense que si- sentació de la societat d’inversió els deles noves subscripcions que efectuïn gui necessari l’acord de junta general terminats en els seus estatuts, de Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2689

conformitat amb les prescripcions de la Article 20 beneficis i de les operacions del legislació vigent. Política d’inversió període considerat. 2. Quan així ho prevegin els estatuts, 1. Aquests OIC estan sotmesos a unes e) Dipòsits bancaris a entitats la junta general o, per delegació, el con- determinades normes de funcionament bancàries amb domicili social en un sell d’administració pot acordar que la que afecten la seva política d’inversió de estat membre, de l’OCDE o a Andorra gestió dels actius de la societat s’enco- manera que garanteixin bàsicament un que siguin a la vista o que tinguin dret mani a una societat gestora. L’eventual repartiment adequat dels riscos i una li- de ser retirats amb venciment no supe- acord ha d’elevar-se a escriptura pública quiditat adequada. rior a 18 mesos. En cas que no dispo- i inscriure’s en els registres de l’INAF. sin de domicili social en un estat 2. Cada compartiment o cada OIC,en membre, de l’OCDE o a Andorra, els 3. L’acord mencionat a l’apartat ante- cas que aquest no tingui compartiments, dipòsits poden ser constituïts en altres rior no relleva els òrgans d’administració ha de tenir una única política d’inversió. entitats sempre que aquestes estiguin de la societat de cap de les obligacions i 3. Són lliures les inversions dels OICVM subjectes a unes normes cautelars que responsabilitats que la normativa vigent en: l’INAF consideri equivalents a les vi- els imposi. a) Valors negociables i instruments del gents a Andorra. 4. Quan la societat d’inversió no hagi mercat monetari admesos o negociats f) Derivats, inclosos els instruments designat una societat gestora per dur a en mercats reglamentats. equivalents que requereixin un paga- terme la gestió del seu patrimoni, ha de ment en efectiu, negociats en un mer- remetre a l’INAF en el moment de ser b) Valors negociables i instruments cat reglamentat, i/o derivats OTC,a constituïda tota la informació sol·licitada del mercat monetari negociats en al- condició que: d’acord amb la normativa vigent a les en- tres mercats reglamentats, en funcio- - L’actiu subjacent sigui un instru- titats gestores. nament regular, reconeguts i oberts al públic. Quan aquests mercats reglament financer, índex financer, tipus Capítol tercer. Política d’inversió mentats no pertanyin a un estat mem- d’interès, tipus de canvi o divises en breodel’OCDE, cal que els què l’OICVM pugui invertir segons els documents constitutius de l’OICVM ho seus objectius d’inversió declarats en Secció primera. OICVM prevegin. els documents constitutius dels OICVM. Article 19 c) Valors negociables i instruments del - Les contraparts de les transaccions Definició i àmbit d’aplicació mercat monetari recentment emesos amb derivats OTC siguin entitats sub- pendents de ser negociats en mercats 1. Són organismes d’inversió col·lecti- jectes a supervisió cautelar, i perta- reglamentats, en funcionament regu- va en valors mobiliaris (OICVM) els OIC nyin a les categories aprovades en lar, reconeguts i oberts al públic, i l’objectiu dels quals sigui la inversió ex- els documents constitutius de sempre que, d’una banda, les seves clusiva dels patrimonis del públic en va- l’OICVM. condicions d’emissió prevegin que si- lors negociables i/o altres instruments - Els derivats OTC que estiguin sub- guin admesos a cotització en el termini financers dels mencionats a l’article 20. jectes a una avaluació diària fiable i màxim d’un any i, d’altra banda, el verificable diàriament i puguin ven- 2. Queden exclosos d’aquesta secció: reglament de l’OIC prevegi aquesta dre’s, liquidar-se o saldar-se en qual- possibilitat. - Els OIC que obtinguin capitals sense sevol moment al seu valor just promoure públicament la venda de les d) Accions i participacions d’OICVM mitjançant una operació compen- seves parts. d’entre els desglossats en l’article 19 satòria per iniciativa dels OICVM. - Les categories d’OIC per als quals si- que, des del punt de vista de la regula- g) Instruments del mercat monetari a guin inadequades les normes previs- ció, estiguin sotmesos a una regulació excepció dels negociats en un mercat tes en els articles 20 a 26 tenint en assimilable a la dels OICVM autoritzats reglamentat, l’emissor dels quals esti- compte la seva política d’inversió i per les autoritats competents d’estats gui regulat per tal de donar cobertura d’endeutament. membres o la normativa andorrana als inversors i a l’estalvi, i sempre que: - Les SICAV, els actius de les quals in- sempre que: - Siguin emesos o estiguin garantits verteixen a través de societats filials - Disposin d’un nivell de protecció per una administració central, regio- principalment en béns diferents dels dels inversors assimilable a l’atorgat nal o local, el banc central d’un estat valors negociables. a Andorra. membre, d’Andorra o d’algun país de - El reglament dels fons o els estatuts 3. Queda prohibida la transformació l’OCDE o per algun organisme públic de les SICAV en què es vulgui invertir d’un OICVM regulat en aquesta secció en internacional al qual pertanyin al- no autoritzin invertir més d’un 10 per un OIC regulat en altres seccions d’a- guns d’aquests països (BCE, BEI, cent del patrimoni de l’OIC en parti- questa mateixa Llei. etc.). cipacions/accions d’altres OIC. - Siguin emesos per una empresa, els - Facilitin informació periòdica (com títols de la qual es negocien en un a mínim semestral) que permeti l’a- mercat reglamentat. valuació de l’actiu i del passiu, dels - Siguin emesos o estiguin garantits 2690 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

per una entitat subjecta a supervisió teixin en aquest tipus d’actius tota la in- l’OICVM. Aquest límit no s’aplica als cautelar conforme als criteris definits formació que sigui d’utilitat per avaluar dipòsits i a les transaccions en derivats en la legislació europea o que actuï els riscos associats a les transaccions en OTC realitzats amb entitats financeres su- d’acord amb unes normes cautelars instruments derivats, els riscos subja- peditades a supervisió cautelar. que, a judici de l’INAF, siguin, com a cents, les restriccions quantitatives i els Sense perjudici dels límits individuals mínim, tan rigoroses com els esta- mètodes utilitzats per cada OICVM que establerts en l’apartat 1, els OICVM no po- blerts a Andorra. gestiona. den acumular: - Siguin emesos per altres entitats 2. Els OICVM han de garantir que el risc que ofereixin les proteccions per als - Inversions en valors negociables o global associat als instruments derivats inversors similars a les llistades instruments del mercat monetari eme- no superi el valor net total de la seva car- prèviament en els tres guions ante- sos per un únic organisme. tera. Per exposició global al risc s’entén riors, i sempre que disposin de l’au- - Dipòsits fets amb aquest únic orga- qualsevol obligació actual o potencial torització de l’INAF.L’INAF no dóna la nisme; i/o que sigui conseqüència de la utilització seva autorització tret que les entitats - Riscos resultants de transaccions amb d’instruments financers derivats, entre en qüestió disposin d’un capital i re- derivats OTC amb aquest únic orga- els quals s’inclouen les vendes al desco- serves de com a mínim 10 milions nisme, per un valor superior al 20% bert. d’euros i publiquin els seus comptes dels seus actius. Els OICVM, dins de la seva política d’in- seguint com a mínim les normes es- 3. El límit del 10% previst en la primera versions, poden invertir en derivats sem- tablertes a Andorra. frase de l’apartat 1 passa al 35% com a pre que l’exposició al risc dels actius 4. Sense perjudici del que precedeix, màxim quan els valors negociables o els subjacents no sigui superior, en termes els OICVM poden: instruments del mercat monetari siguin agregats, als límits d’inversió establerts a emesos o garantits per l’Estat andorrà, un - Invertir fins a un màxim del 10% de l’article següent. estat de l’OCDE, un estat membre o qual- l’actiu en altres valors negociables di- Quan un OICVM inverteix en derivats sevol de les seves administracions locals, ferents dels esmentats al punt 3 prece- basats en un índex, les inversions no s’a- per un estat tercer o per organismes in- dent. cumulen als efectes dels límits fixats a ternacionals de caràcter públic dels - En el cas de les SICAV, poden adquirir l’article següent. quals formin part l’Estat andorrà, un o di- els béns mobles i immobles indispen- versos estats membres o estats membres sables per a l’exercici de la seva activi- Quan un valor mobiliari o un instru- de l’OCDE. tat. ment del mercat monetari inclogui un -UnOICVM no pot adquirir metalls derivat, aquest es té en compte a l’hora 4. El límit del 10% establert en la pri- preciosos ni certificats representatius de complir els requisits d’aquest article. mera frase de l’apartat 1 passa al 25% d’aquests. com a màxim en el cas de determinades Article 22 obligacions quan aquestes hagin estat 5. Un OICVM pot disposar de liquidi- Diversificació dels riscos emeses per una entitat de crèdit que tin- tats amb caràcter accessori. 1. Un OICVM no pot invertir més d’un gui el seu domicili social a l’Estat andorrà Article 21 10% dels seus actius en cadascun dels o en un estat membre, o en un estat que Control de riscos valors negociables o instruments del pertanyi a l’OCDE i estigui sotmès per mercat monetari emesos per un mateix norma legal a una supervisió pública es- 1. Les societats gestores o d’inversió organisme. Els OICVM tampoc no poden pecial pensada per protegir els titulars han d’aplicar uns procediments de gestió invertir més del 20% dels seus actius en de les obligacions. Particularment, els dels riscos amb els quals puguin contro- dipòsits del mateix organisme. imports resultants de l’emissió d’aques- lar i mesurar en tot moment el risc asso- tes obligacions s’han d’invertir en actius ciat a cadascuna de les seves posicions i El risc enfront d’una contrapart dels que, durant la totalitat del període de va- la contribució d’aquestes al perfil de risc OICVM durant una transacció de derivats lidesa de les obligacions, puguin cobrir global de la cartera; han d’aplicar uns OTC no pot ser superior: les fiances associades a les obligacions, i procediments que permetin una avalua- - Al 10% dels seus actius quan la con- que, en cas d’insolvència de l’emissor, si- ció precisa i independent del valor dels trapart sigui una de les entitats de guin utilitzades de forma prioritària per instruments derivats i, principalment, crèdit a què es refereix la lletra e) de reembossar el principal i pagar els inte- dels derivats OTC. En qualsevol cas, sem- l’apartat 3 de l’article 20; o ressos acumulats. pre han de valorar que les dites opera- - Al 5% dels seus actius, en altres Quan un OICVM inverteix més d’un 5% cions siguin apropiades als objectius de casos. l’OIC d’acord amb el contingut del regla- dels seus actius en obligacions de les cament i han de disposar dels mitjans i l’ex- 2. El valor total dels valors negociables racterístiques de les esmentades en el periència necessaris per dur a terme tal i els instruments del mercat monetari in- paràgraf anterior, emeses per un únic activitat. closos a la cartera de l’OICVM emesos per emissor, el valor total de les inversions un mateix emissor que individualment no pot ser superior al 80% del valor dels L’INAF requerirà regularment a les so- superin el 5% dels seus actius no poden actius de l’OICVM. cietats gestores o d’inversió que inver- superar el 40% del valor dels actius de Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2691

5. Els valors negociables i instruments Article 23 poden excedir, en total, el 30% dels ac- del mercat monetari inclosos en els Inversions emeses o garantides per tius de l’OICVM. paràgrafs 3i4noestenen en compte a organismes públics Quan un OICVM hagi adquirit partici- l’hora d’aplicar el límit del 40% fixat a l’a- 1. No obstant el que preveu l’article pacions d’altres OICVM i/o d’altres OIC, partat 2. anterior, els OICVM poden invertir, se- els actius dels OICVM i dels OIC en qües- Els límits fixats en els apartats 1, 2, 3 i 4 gons el principi de repartiment de riscos, tió no s’acumulen als efectes del càlcul no poden ser acumulats i, per con- el 100% dels seus actius en emissions di- dels límits fixats a l’article 22. següent, les inversions en valors nego- ferents de valors negociables i instru- 3. Quan un OICVM inverteixi en parts ciables o instruments del mercat ments de mercat monetari emesos o d’altres OICVM i/o d’altres OIC gestionats monetari emesos per la mateixa entitat, o garantits per l’Estat andorrà o per un es- directament o per delegació per la ma- en dipòsits o instruments derivats consti- tat membre o de l’OCDE, pels seus orga- teixa societat gestora o per qualsevol al- tuïts per aquesta, efectuats d’acord amb nismes públics territorials, per un estat tra societat a la qual la societat gestora els apartats 1, 2,3i4,nopoden sota cap tercer o per organismes internacionals estigui vinculada en el marc d’una gestió concepte sobrepassar en total el 35% de caràcter públic dels quals formin part comuna o de control, o mitjançant una dels actius d’un OICVM. l’Estat andorrà, un o diversos països de important participació directa o indirec- l’OCDE o estats membres, sempre que els Les empreses incloses en els mateixos ta, ni la societat gestora ni l’altra societat partícips dels OICVM es beneficiïn d’una estats financers consolidats es consi- no poden percebre drets de subscripció protecció equivalent a aquella de la qual deren pertanyents a un sol grup a efectes o despeses d’amortització de les inver- es beneficien els partícips en OICVM que del càlcul dels límits previstos en aquest sions de l’OICVM en participacions d’a- respecten els límits de l’article anterior. article. quests altres. Els OICVM esmentats han de posseir Un mateix OICVM pot acumular inver- Els OICVM que inverteixin una part im- valors corresponents com a mínim a sis sions en valors negociables i instruments portant dels seus actius en altres OIC han emissions diferents, sense que els valors del mercat monetari dins del mateix d’indicar en els seus prospectes el nivell d’una mateixa emissió puguin excedir el grup fins a un límit del 20%, sense perju- màxim de la comissió de gestió que po- 30% de l’import total dels seus actius. dici del que estableix l’apartat 4 d’aquest den percebre tant de l’OICVM com d’al- mateix article. 2. Els OICVM previstos en l’apartat 1 tres OIC en què es proposin invertir. En han d’esmentar expressament en el els seus informes trimestrals, han d’indi- 6. Sense perjudici dels límits fixats a reglament els estats, els organismes terri- car el percentatge màxim de les despeses l’article 24, els límits previstos en els torials públics o els organismes interna- de gestió percebudes, tant dels mateixos punts anteriors passen al 20% com a cionals públics, emissors o que OICVM com dels OICVM i dels altres OIC màxim per la inversió en accions i/o garanteixen els valors en els quals tenen en què inverteixin. obligacions emeses pel mateix orga- la intenció d’invertir més del 35% dels nisme quan, segons el reglament de seus actius. Article 25 l’OICVM, l’objectiu de la política d’inver- Inversions prohibides sions de l’OICVM sigui reproduir o reflec- 3. A més, els OICVM previstos en l’a- tir la composició d’un cert índex partat 1 han d’incloure, en els prospectes 1. Els OICVM no poden: d’accions o d’obligacions reconegut per o en qualsevol publicitat, una frase ben - Adquirir accions que donin dret de les autoritats competents, en funció del visible que cridi l’atenció sobre aquesta vot i que permetin exercir una influèn- següent: autorització i indiqui els estats, els orga- cia significativa en la gestió d’un emis- nismes territorials públics i els organis- - La composició de l’índex està sufi- sor. A aquests efectes s’entén per mes internacionals de caràcter públic en cientment diversificada. influència significativa el que s’esta- què tenen la intenció d’invertir o han in- - L’índex constitueix una referència bleix en la normativa comptable vi- vertit més del 35% dels seus actius. adequada pel mercat al qual corres- gent. - Contreure préstecs, tot i que queda pon. Article 24 autoritzada l’adquisició de divises - És publicat de manera apropiada. Inversions en altres organismes mitjançant un préstec back-to-back. d’inversió col·lectiva 7. El límit previst en l’apartat 1 passa al - Atorgar crèdits, ni prestar avals, cau- 35%, com a màxim, per motius de cir- 1. Un OICVM pot adquirir participacions, garanties o similars a tercers, cumstàncies excepcionals en el mercat, cions d’un OICVM i/o d’altres OIC dels però és possible l’adquisició de valors particularment en els mercats reglamen- mencionats en la lletra d) de l’apartat 3 negociables, instruments del mercat tats en els quals predominen determi- de l’article 20 a condició que no inver- monetari o altres instruments financers nats valors negociables o instruments de teixi més del 20% dels seus actius en a què fan referència les lletres d), f) i g) mercat monetari. Només un únic emis- parts d’un sol OICVM o d’un altre OIC. de l’apartat 3 de l’article 20 que no ha- sor pot realitzar la inversió fins al límit gin estat totalment desemborsades. esmentat. 2. Les inversions efectuades en participacions d’OIC altres que els OICVM no 2. Sense perjudici del que estableix el paràgraf anterior, un OICVM no pot: 2692 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

- Endeutar-se per sobre del 10% dels possibilitat d’invertir en títols d’emis- - Incorporar actius més sofisticats a la seus actius o del seu patrimoni segons sors d’aquest estat. No obstant això, seva cartera. es tracti de SICAV o de fons d’inversió aquesta excepció només s’aplica si la 2. S’habilita l’INAF a establir la regula- sempre que es tracti de préstecs tem- societat de l’estat tercer respecta en la ció específica quant a les normes d’in- porals. seva política d’inversió els límits esta- versió, control i informació, entre altres, - Endeutar-se per sobre del 10% dels blerts pels articles 22 i 24, i els apartats dels OIC esmenats així com de les seves seus actius per a les societats d’inver- 1, primer guió, i 2, guions tercer, quart, entitats gestores. sió sempre que es tracti de préstecs cinquè i sisè, de l’article 25. En cas de per adquirir béns immobles indispen- superació dels límits previstos en els 3. La comercialització dels OIC regulats sables per a la continuació directa de articles 22 i 24, s’aplica mutatis mutan- en aquesta secció pot ser limitada per les seves activitats; en qualsevol cas, dis l’article 26. l’INAF a inversors qualificats en els casos aquests préstecs i els permesos en el en què el feble nivell de liquiditat que e) Les accions a mans d’una SICAV en guió anterior no poden excedir el 15% presenten o l’elevat risc que poden im- el capital de filials que realitzin només dels actius de la societat. plicar ho justifiquin, vetllant en tot mo- activitats de gestió, assessoria o co- - Adquirir més del 10% d’accions sense ment per la protecció dels inversors. mercialització al país on la filial es tro- dret de vot d’un mateix emissor. ba situada, respecte a la recompra de - Adquirir més del 10% d’obligacions Article 29 participacions a petició dels titulars d’un mateix emissor. Inversors qualificats exclusivament pel seu compte. - Adquirir més del 25% de les partici- 1. Són inversors qualificats les perso- pacions d’un mateix OICVM i/o d’altres Article 26 nes jurídiques o físiques que disposen OIC. Normes complementàries de les competències i/o dels mitjans ne- - Adquirir més del 10% dels instru- cessaris per valorar rigorosament i ex- 1. Els límits establerts en aquesta sec- ments del mercat monetari d’un ma- haustivament els riscos de les ció poden no ser respectats en cas teix organisme emissor. operacions en instruments financers i d’exercici de dret de subscripció vincu- que reuneixin les condicions següents: Els límits previstos en els guions se- lats a valors negociables que figurin a gon, tercer i quart poden no ser respec- l’actiu de l’OICVM. - Es declaren ser inversors qualificats tats en el moment de l’adquisició si, en per escrit. 2. Si es produeix una superació dels aquest moment, no pot calcular-se l’im- - Inverteixen un mínim de 50.000 eu- límits previstos a l’apartat 1 independent port brut de les obligacions o dels instru- ros. de la voluntat de l’OICVM o posterior- ments del mercat monetari, o l’import - Es beneficien d’una valoració satis- ment a l’exercici de drets de subscripció, net dels títols emesos. factòria per part de l’entitat aquest ha de tenir com a objectiu priori- comercialitzadora de l’OIC quant als 3. Els apartats 1, primer guió, i 2, tari regularitzar aquesta situació tenint seus coneixements, experiència en in- guions tercer, quart, cinquè i sisè, no són en compte l’interès dels partícips. d’aplicació pel que fa: versions de característiques similars així com dels riscos que representen. a) Als valors negociables i als instruments del mercat monetari emesos o Secció segona. Altres OIC de Es consideren també inversors qualifi- garantits per un estat membre o de dret andorrà cats les persones jurídiques autoritzades l’OCDE, per Andorra, o pels seus ens o regulades per operar als mercats finan- Article 27 públics territorials. cers, incloent-hi: entitats de crèdit, em- Àmbit d’aplicació preses d’inversió, altres entitats b) Als valors negociables i als instru- Aquesta secció és d’aplicació per a tots financeres autoritzades o regulades, em- ments del mercat monetari emesos o els OIC de dret andorrà que no quedin preses d’assegurances, OI i les seves so- garantits per un estat tercer. inclosos dins l’àmbit d’aplicació de la cietats gestores, fons de pensions i les c) Als valors negociables i als instru- secció anterior. seves societats gestores, distribuïdors ments del mercat monetari emesos per autoritzats de derivats de matèries pri- organismes internacionals públics Article 28 meres, entitats no autoritzades o regula- dels quals formen part l’Estat andorrà, Marge d’actuació des l’única activitat corporativa de les quals sigui invertir en valors i, en gene- un estat membre o un estat que perta- 1. Els OIC regits per aquesta secció poral, qualsevol entitat que tingui la consi- nyal’OCDE. den, entre d’altres, i sempre que estigui deració de component operatiu del previst en el reglament de l’OIC ihoper- d) Les accions a mans d’un OICVM en sistema financer autoritzat per realitzar meti la normativa vigent: el capital d’una societat d’un estat ter- inversions. També es consideren inver- cer que inverteix els seus actius essen- - Fixar una diversificació més baixa sors qualificats els governs nacionals i cialment en títols d’emissors nacionals dels seus actius. regionals, l’INAF, entitats públiques, d’aquest estat quan, en virtut de la le- - Vendre a descobert. bancs centrals, institucions internacio- gislació d’aquest, tal participació cons- -Tenir una freqüència de càlcul del va- nals i supranacionals com el Fons Mone- titueix per a l’OICVM l’única lor liquidatiu més baixa. tari Internacional, el Banc Central Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2693

Europeu, el Banc Europeu d’Inversions i nen la consideració d’inversions en cat i aquests immobles no poden altres organitzacions similars. béns immobles la part proporcional representar més del 40% de l’actiu de dels immobles que correspongui a les l’OIC. Els inversors que operin mitjançant la participacions en societats amb un ac- contractació d’un mandat de gestió a tra- 7. El valor liquidatiu ha de ser fixat tiu compost, almenys al 50 per cent, vés d’entitats que tinguin la condició com a mínim semestralment per la socie- per béns immobles o drets reals sobre d’inversor qualificat d’acord amb allò tat gestora de l’OIC. El valor dels béns im- aquests. previst al paràgraf anterior es consideren mobles pren com a referència el de inversors qualificats. En qualsevol cas, la c) Cap bé, inclosos els drets sobre el l’última taxació. Les disminucions i els inversió mínima que efectuïn ha de ser mateix bé, no pot representar més del increments del valor dels immobles s’im- de 50.000 euros. 35% del patrimoni total en el moment puten al mes en què es realitzi la taxació. d’adquirir-lo. 2. El fet que un OIC vagi dirigit a inver- 8. Els partícips poden subscriure o sors qualificats no eximeix l’entitat ges- d) Els béns immobles integrats a l’actiu sol·licitar el reembossament de les seves tora de facilitar tota la informació i arrendats a entitats d’un mateix grup participacions com a mínim dos cops necessària al client per a la correcta com- (entès com a grup consolidable) no l’any. prensió de l’operativa desenvolupada poden representar més del 35% del per l’OIC així com dels resultats obtin- patrimoni de l’OIC. Article 31 guts. OIC alternatius e) Els OIC immobiliaris únicament po- 1. Són OIC alternatius els OIC que utilit- Article 30 den adquirir immobles a entitats del zen tècniques de gestió alternativa i es- OIC immobiliaris seu mateix grup o del grup de la seva societat gestora quan siguin de nova tan sotmesos a les normes d’inversió, 1. Es consideren OIC immobiliaris els construcció i sempre que es com- diversificació, palanquejament i operati- que tinguin com a objectiu invertir majo- pleixin els requisits següents: va d’aquest article. Poden ser de dos ti- ritàriament, directament o indirecta- - Que el reglament ho permeti. pus: els OIC alternatius comuns i els OIC ment, en béns immobles o drets reals i - Que les compres es realitzin a preus alternatius per a inversors qualificats. compromisos i opcions de compra sobre de mercat. 2. Els OIC alternatius poden invertir en aquests (excloent-ne els préstecs o - Que la societat gestora o, en el seu tot tipus d’instruments i actius financers crèdits hipotecaris o bons de titulització cas, la societat d’inversió informi en en els termes establerts en aquest article. hipotecària). els prospectes i en la informació pe- 3. Els OIC alternatius comuns poden 2. S’entenen particularment inclosos riòdica que publiqui dels procedi- ser distribuïts a tot tipus d’inversors, si bé en el concepte de béns immobles els so- ments adoptats per evitar els els seus documents constitutius o el seus lars, terrenys, habitatges individuals, conflictes d’interessos i sobre les prospectes poden establir limitacions apartaments, oficines, naus industrials, operacions realitzades en la forma i respecte a això. Aquests OIC alternatius locals comercials i aparcaments, en qual- amb el detall que l’INAF determini. estan sotmesos a les normes especials sevol estat i amb qualsevol ús que pugui - Que no representin més del 25% següents: correspondre’ls, així com les conces- del patrimoni de l’OIC. sions administratives que facultin per a 4. Per garantir una transparència més a) No poden invertir més del 20% del l’arrendament d’immobles, entre d’al- gran d’aquests OIC, la compra i la venda seu actiu en valors o instruments fi- tres. de qualsevol bé immoble es fan a preu nancers del mateix emissor. Com a ex- cepció a aquesta regla general, els OIC 3. Aquests OIC es regeixen per les nor- de mercat i se sotmeten a una taxació alternatius no estan sotmesos a cap mes següents: prèvia per part d’una entitat habilitada per fer-ho, independent de la gestora o restricció quan inverteixin en altres a) Com a excepció a la norma general de la societat d’inversió i de les entitats OIC que estiguin sotmesos a unes nor- prevista a l’article 10, els OIC immobi- vinculades a l’OIC (validesa màxima de 6 mes d’inversió, diversificació, palan- liaris han de tenir un patrimoni inicial mesos). quejament i operativa similars o més mínim de 6 milions d’euros, amb el restrictives que les establertes en règim de desembossament que esta- 5. S’autoritza l’aportació de béns im- aquest apartat i, a més, estiguin sotme- bleix l’article 42 d’aquesta Llei. En el mobles o valors de societats immobi- sos a supervisió permanent per una cas d’OIC per compartiments, cadas- liàries al patrimoni de l’OIC sempre que autoritat supervisora andorrana, d’un cun ha de tenir un patrimoni mínim de reuneixi les condicions establertes en els estat membre o de l’OCDE o un estat 2 milions d’euros sense que, en cap seus documents constitutius i es disposi tercer la supervisió del qual sigui con- cas, el patrimoni total de l’OIC sigui inde la pertinent taxació. siderada equivalent per l’INAF. ferior a 6 milions d’euros. 6. En els casos en què partícips de No s’aplica el límit del 20% establert al b) Com a mínim el 90 per cent de la l’OIC siguin a la vegada arrendataris d’un paràgraf anterior per als valors i instru- mitjana anual de saldos mensuals del dels immobles inclosos al patrimoni de ments financers per als quals les normes seu patrimoni ha d’estar invertit en l’OIC, s’ha de contractar a preus de mer- aplicables als OICVM fixen un límit supe- béns immobles. A aquests efectes, te- 2694 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

rior. En aquest cas, el límit aplicable és el palanquejar-se, endeutar-se, pignorar o Capítol quart. Comptabilitat i estats fixat pels OICVM incrementat d’un 20%. cedir en garantia els seus actius, dur a financers terme préstecs de valors, cessions tem- b) Poden palanquejar-se de forma per- porals d’actius, i qualsevol altra operació Article 33 manent amb propòsits d’inversió i do- d’índole financera, sempre que així ho Exercici comptable nar i cedir actius en garantia indiquin en el seu prospecte complet. d’aquestes operacions amb entitats fi- 1. L’exercici comptable de l’OIC coinci- Estan sotmesos únicament a les restric- nanceres solvents sotmeses a supervi- deix amb l’any natural a excepció del cions a la seva inversió, l’endeutament, sió cautelar a Andorra, als estats primer, que comença a la data de consti- el palanquejament, la pignoració i la ces- membres, de l’OCDE i d’altres tercers tució i s’acaba el 31 de desembre del ma- sió en garantia d’actius i la realització estats aprovats per l’INAF. Aquest en- teix any. d’operacions contingudes en el seu deutament es limita al 200% del patri- prospecte complet o reglament. En parti- 2. En cas que s’iniciïn les activitats du- moni net de l’OIC. Per tant, el valor cular, el prospecte complet ha de reflec- rant l’últim trimestre de l’any, l’exercici dels actius de l’OIC no pot en cap cas tir especialment amb claredat si hi ha comptable comença a la data de consti- excedir del 300% del valor del seu pa- límits a l’endeutament, el palanqueja- tució i s’acaba el 31 de desembre de l’any trimoni net. El risc de contrapartida re- ment, la pignoració i la cessió d’actius o a següent. sultant de la diferència entre (i) el la realització d’operacions palanqueja- valor dels actius cedits per l’OIC ala Article 34 des i, si escau, l’import i la fórmula de contrapart com a garantia d’opera- Normes comptables càlcul. cions palanquejades i (ii) l’import de la 1. Els resultats realitzats per la venda posició creditora amb aquesta contra- 5. El valor liquidatiu d’aquests OIC s’ha d’actius de la mateixa classe i venciment part no pot excedir el 20% dels seus de calcular, com a mínim, anualment. adquirits a preus diferents es calculen se- actius. 6. Aquests OIC o les seves gestores han gons el sistema del cost mitjà ponderat c) Poden dur a terme vendes al desco- de: d’adquisició dels actius esmentats. bert, sempre que es compleixin els re- - Disposar dels mitjans humans i mate- 2. Es poden carregar a compte dels quisits següents: rials necessaris que permetin efectuar OIC les despeses de gestió, de dipo- (i) Que les vendes al descobert no es un control de riscos adequat, in- sitària, els honoraris que origini la defen- duguin a terme sobre valors no ad- cloent-hi sistemes de control i mesura sa dels seus interessos, així com les de mesos a negociació a mercats regu- de riscos, i que permetin efectuar una verificació habitual comptable i d’audi- lats, excepte que siguin molt líquids i valoració prèvia i un seguiment conti- toria i, en general, els impostos, els arbi- representin en el seu conjunt com a nu de les inversions. tris i els règims fiscals dels valors que màxim el 10% de l’actiu de l’OIC. - Disposar de procediments adequats l’integren, d’acord amb les legislacions de selecció d’inversions. que li siguin d’aplicació. (ii) Que la posició de venda al descobert en un únic valor no representi 7. L’INAF pot establir, entre d’altres, 3. Totes les despeses de funcionament més del 10% dels valors del mateix ti- exigències addicionals de recursos pro- han de proveir-se per la determinació pus d’un mateix emissor. pis a les societats gestores que gestionen del valor liquidatiu. aquest tipus d’OIC. (iii) Que la posició de venda al des- 4. No es poden carregar al compte de cobert no superi el 5% dels actius de Article 32 l’OIC despeses de publicitat o despeses l’OIC. Altres OIC d’elaboració i difusió de les dades obli- gatòries en aplicació de la legislació vi- (iv) Que el conjunt dels compromi- 1. En aquest apartat queden inclosos gent. sos per vendes al descobert no exce- tots els OIC que a causa de la composició deixi el 50% de l’actiu de l’OIC. dels seus actius així com de la diversifi- 5. Les despeses a càrrec de l’OIC es pe- riodifiquen mitjançant comptes credi- d) Poden donar en garantia els seus cació dels riscos no poden ser inclosos tors. actius, sempre que la contrapart sigui en cap altra de les categories establertes una entitat financera solvent sotmesa a en aquesta secció. 6. S’inclouen els actius en el càlcul del supervisió permanent a Andorra, als 2. S’habilita l’INAF a limitar l’àmbit de valor liquidatiu a partir del moment en estats membres, l’OCDE i a altres estats distribució dels OIC esmentats d’acord què són contractats, prèvia liquidació, tercers aprovats per l’INAF. amb les seves característiques i sempre segons el criteri de data operació. 4. Els OIC alternatius per a inversors vetllant per la protecció dels inversors. 7. El criteri general de valoració dels qualificats només es poden oferir a in- actius de l’OIC és el valor de mercat. Els versors qualificats. Aquests OIC alterna- valors cotitzats en mercats reglamentats tius poden invertir, sense més es valoren d’acord amb la cotització ofi- limitacions que les que s’estableixin al cial coneguda del mercat en què cotitzen prospecte complet, en tot tipus d’instru- a l’hora que la gestora determini. ments financers i altres actius financers, Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2695

8. Els valors que no cotitzen en mer- cas que s’elaborin amb una periodicitat 9. La direcció i la signatura dels treballs cats reglamentats són valorats a criteri de superior a l’any, en el decurs dels tres d’auditoria poden correspondre a un o la gestora pel seu valor estimat de rea- mesos següents al tancament de l’audito- diversos socis d’una mateixa entitat audi- lització o valor probable de negociació, ria. tora. Els informes d’auditoria no poden fent servir procediments comptables de anar signats amb l’anagrama de l’entitat 4. L’INAF estableix el contingut mínim valoració admesos internacionalment. esmentada i és necessària la firma dels dels estats financers públics dels OIC de Els criteris emprats han de perseguir en socis responsables que han estat al càr- dret andorrà. tot moment la recerca de la valoració rec del treball dut a terme en el si de l’en- més encertada tenint en compte tots els Article 37 titat auditada. factors que entren en joc a l’hora de valo- Auditoria externa No podran ser signats els informes per rar actius no cotitzats. En aquest sentit, part d’altres socis de la mateixa firma que cal tenir en compte els criteris acceptats 1. Els OIC han de tenir contractada una no hagin participat activament en el tre- a escala internacional com a bones pràc- entitat auditora amb caràcter permanent, ball de camp. tiques de valoració. que no pot ser la mateixa durant més de 5 anys consecutius. 10. En cas que els auditors externs tin- 9. Les societats i els fons d’inversió guin coneixement de l’existència d’ele- amb compartiments porten la seva 2. L’INAF pot exemptar excepcional- ments susceptibles d’afectar comptabilitat de forma separada diferen- ment, per als altres OIC regulats en la significativament l’estabilitat dels OIC, ciant entre els ingressos i les despeses secció segona d’aquesta Llei, de l’obliga- n’han d’emetre un informe amb caràcter imputables estrictament a cada compar- ció d’auditoria. immediat, i l’entitat auditada té l’obliga- timent. 3. L’entitat auditora de l’OIC ha de ser ció de remetre’n una còpia a l’INAF.Sien la mateixa que l’entitat auditora de la so- el termini de cinc dies hàbils l’auditor no Article 35 cietat gestora. Estats financers reservats té constatació fefaent que s’ha produït 4. L’informe d’auditoria ha de fer men- aquesta tramesa, ha d’enviar directament 1. Els estats financers reservats dels ció de la validació de la valoració de les una còpia de l’informe a l’INAF. OIC s’elaboren trimestralment. aportacions a l’OIC que no hagin estat di- 11. Els auditors també han de facilitar a 2. Sense perjudici de demandes pun- neràries. l’INAF informació complementària en re- tuals que l’INAF pugui efectuar, aquest 5. En el cas de societats i fons amb lació amb la revisió i la verificació dels organisme ha de rebre els estats finan- compartiments, l’auditoria de comptes punts concrets, d’obligada observança, cers reservats dels OIC de dret andorrà ha de referir-se a cadascun dels compar- dels quals l’INAF sol·liciti aclariments. corresponents a l’últim dia de cada tri- timents i classes. mestre durant el mes següent a la fina- 12. Els auditors que incompleixen les lització del trimestre. 6. L’entitat auditora responsable de obligacions derivades de les disposi- l’auditoria externa durant tres exercicis o cions del punt precedent, i/o que no 3. Els estats financers reservats dels més consecutius no pot ser contractada executen les exigències i els encàrrecs OIC són els establerts en les normes de nou fins passats dos anys des de la fi- de l’INAF establerts en els mitjans de su- comptables vigents a cada moment. Els nalització del darrer contracte. pervisió i control referits en el règim dis- estats financers reservats han de contenir ciplinari del sistema financer, han de ser 7. Contractar un soci diferent de la ma- com a mínim el mateix contingut que els sancionats amb una multa de 1.000 fins a teixa entitat auditora, malgrat el fet que estats financers públics mentre aquests 30.000 euros i la seva inhabilitació pro- pertanyi a una filial d’un altre país, no no es defineixen. fessional a Andorra per un període no acompleix el precepte establert en superior a cinc anys si l’incompliment Article 36 aquest article. s’ha produït per negligència, o amb una Estats financers públics 8. En cas que l’entitat auditora respon- multa de 30.001 fins a 150.000 euros i la 1. Els estats financers públics s’elabo- sable de l’auditoria externa dels passats seva inhabilitació professional definitiva ren com a mínim amb caràcter anyal i tres exercicis o més quedi integrada en a Andorra si l’incompliment s’ha produït són auditats per una entitat auditora de una altra entitat auditora, i atès el canvi de forma intencionada. prestigi reconegut. de metodologia que aquest fet implica, 13. Per a la graduació de les sancions la nova firma pot ser contractada com a 2. En el cas dels OIC, la formulació i l’a- als auditors, dins dels límits establerts en nova entitat per dur a terme l’auditoria provació dels seus comptes anuals cor- els punts precedents, es té en compte la externa. En qualsevol cas, ni el soci res- respon al consell d’administració de la gravetat del perill creat i/o dels perjudi- ponsable ni els components del seu societat gestora/societat d’inversió. cis ocasionats i les sancions fermes que equip avaluador no poden, durant els els hagin estat imposades durant els úl- 3. Sense perjudici de les demandes dos primers anys, ser persones provi- tims cinc anys. puntuals, l’INAF ha de rebre els estats fi- nents de l’entitat auditora responsable nancers públics corresponents a cada de l’auditoria externa dels darrers tres exercici durant els tres mesos següents al exercicis o més. tancament de l’exercici en qüestió i, en 2696 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

Capítol cinquè. Comercialització gacions previstes en aquesta Llei. El d’OIC de dret andorrà a l’estranger contracte de comercialització queda Títol IV. Constitució, sense efecte a partir del moment en distribució, modificació, Article 38 què la societat gestora o la societat Comercialització a l’estranger d’inversió tinguin constància de qual- dissolució i liquidació 1. Les parts d’OIC andorrans poden ser sevol incompliment de l’entitat comercialitzadora. Capítol primer. Constitució i comercialitzades a l’estranger a través modificació d’entitats legalment habilitades per fer-ho. Article 40 2. Prèviament a la comercialització es- Règim de les inversions estrangeres Article 42 mentada, l’entitat gestora o la societat Constitució dels OIC de dret andorrà En els termes establerts en la legislació d’inversió ha de comunicar-ho a l’INAF. d’inversions estrangeres, només estan 1. L’OIC de dret andorrà es constitueix, subjectes al règim d’inversions estrange- un cop obtinguda la preceptiva auto- Article 39 rització prèvia, amb una o diverses apor- Requisits res les inversions següents en OIC de dret andorrà: tacions inicials per part de la societat La comercialització ha de complir els gestora/societat d’inversió o de l’entitat requisits següents: a) Participacions en OIC quan almenys dipositària, formalitzades en document el 50 per cent del seu actiu estigui públic atorgat per la societat gestora/so- a) L’entitat comercialitzadora ha de co- compost per participacions en socie- cietat d’inversió i el dipositari. municar a la societat gestora correspo- tats andorranes. nent el saldo de les subscripcions i els 2. El fons o SICAV adquireix la condició reembossaments així com el nombre b) Participacions en OIC quan almenys d’OIC quan es produeix la inscripció en d’accionistes o partícips canalitzats a el 50 per cent del seu actiu estigui el registre corresponent de l’INAF. través d’aquesta. compost per béns immobles situats al territori del Principat d’Andorra o drets 3. Un fons només pot ser autoritzat b) En els contractes entre la societat reals sobre aquests. quan l’INAF aprovi, d’una banda, la so- gestora i la comercialitzadora ha d’es- cietat gestora i, d’altra banda, el regla- tablir-se que sigui l’entitat comercia- ment i l’elecció del dipositari. Una litzadora la que posi a disposició dels societat d’inversió només és autoritzada accionistes o partícips canalitzats a tra- Títol III. OIC de dret si les autoritats competents aproven, per vés d’aquesta els documents informa- estranger una part, els seus documents constitutius que, d’acord amb la legislació tius, així com la societat gestora/societat aplicable, tinguin dret de rebre. Article 41 d’inversió i, per altra part, l’elecció del dipositari. c) En els contractes amb entitats comer- Requisits cialitzadores que no estiguin subjectes a 1. La distribució a Andorra d’accions o 4. En la data de constitució, l’OIC i, en una legislació de prevenció del blan- participacions d’OIC autoritzats a l’es- el seu cas, cada un dels compartiments queig de capitals que, en opinió de tranger en requereix la inscripció prèvia ha de tenir cobert com a mínim el 10% l’INAF, disposi d’un nivell de supervisió al’INAF. La inscripció esmentada ha de del patrimoni mínim establert a l’article equivalent a l’establert per la legislació quedar reflectida en tot document i pu- 10. A aquest efecte, s’entén com a data andorrana, s’ha d’estipular que sigui blicitat de l’OIC que sigui difosa a Andor- d’inici d’activitat aquella en la qual es l’entitat gestora la que enviï a l’INAF tota ra. No és necessari el registre per a la produeixi per primera vegada, ja sigui la la informació requerida per aquest o venda dels OIC estrangers que no supo- gestió i inversió dels actius, ja sigui l’as- que la mateixa entitat comercialitzado- sin distribució sinó la mera intermedia- sumpció de compromisos, obligacions o ra, per raons comercials, s’obligui a en- ció o transmissió d’ordres relatives a passius per l’OIC o bé la imputació d’in- viar la informació comercial sensible l’adquisició per compte de clients de les gressos i despeses a l’OIC (amb exclusió directament a l’INAF. En qualsevol cas seves accions o participacions. de les despeses derivades de la seva que s’incompleixin aquestes obliga- constitució i autorització o registre per 2. La distribució ha de ser duta a terme cions, l’INAF està facultat per deixar l’INAF). mitjançant els distribuïdors autoritzats en sense efecte el contracte de comercia- els termes que estableix el títol III d’a- En qualsevol cas, l’OIC ha d’arribar al lització a l’estranger de l’OIC andorrà. questa Llei. patrimoni mínim establert a l’article 10.2 d) S’habilita l’INAF a establir el contin- en el termini màxim de 6 mesos a partir 3. L’INAF pot exigir a l’intermediari en gut mínim dels contractes assenyalats de la inscripció a l’INAF. En cas que, pas- qüestió la informació periòdica que con- amb anterioritat i fixar els models sat aquest termini, els fons o la SICAV no sideri necessària sobre els OIC distribuïts estàndard. En tot cas, en el contracte hagin assolit aquest patrimoni, han de a Andorra pel compliment de les seves de comercialització hi ha de figurar ser liquidats. obligacions. necessàriament una clàusula que esta- Els compartiments de l’OIC han d’arri- 4. L’INAF pot establir la qualificació bleixi la seva resolució en cas que es bar al patrimoni mínim establert a l’arti- d’intermediació per comunicat tècnic. produeixi l’incompliment de les obli- cle 10.5 en el termini màxim de 6 mesos Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2697

a partir de la data d’inici d’activitats. Pas- objectiu concret de rendibilitat que la societat gestora o del dipositari, la de- sat aquest termini, els compartiments compti amb la garantia d’un tercer i, legació de la gestió de la cartera de la ins- que no hagin assolit aquest patrimoni per tant, resulti imprescindible la con- titució en una altra entitat, el canvi de han de ser liquidats. tractació d’operacions amb anterioritat control de la societat gestora, la transfor- a la finalització del període de comer- mació, fusió o escissió de l’OIC o del Article 43 cialització inicial, ha d’especificar-se a compartiment, l’establiment o elevació Documents que cal aportar per obtenir la memòria esmentada quina entitat de les comissions, aquesta ha de ser co- l’autorització prèvia de constitució assumirà les posicions que finalment municada als partícips amb caràcter pre- d’un OIC de dret andorrà no contracti l’OIC, per superar la mida vi a la seva entrada en vigor, amb una 1. Els documents per obtenir l’auto- necessària per aconseguir la rendibili- antelació mínima d’un mes. tat garantida considerant el patrimoni rització prèvia s’han de presentar a l’INAF En els supòsits establerts prèviament, de l’ en finalitzar el període de co- i, en particular, han d’incloure: OIC sempre que hi hagi comissió de reem- mercialització inicial. a) Els prospectes. bossament o bé despeses associades al 2. Per als fons amb compartiments, les reembossament de parts, els inversors b) El contracte entre la societat gestora informacions referides al punt precedent poden optar durant el termini d’un mes, i el dipositari per a la constitució de que poden variar d’un compartiment a a comptar de la data de comunicació, pel l’OIC i el seu reglament o estatuts o, en un altre s’han de presentar per a cada reembossament o traspàs de les parts, to- el seu cas, esborranys d’ambdós docu- compartiment. tal o parcial, sense deducció de cap co- ments. missió de reembossament o despesa 3. L’INAF pot sol·licitar la informació assimilable pel valor liquidatiu que cor- c) Un dossier tècnic en què es detallen complementària que consideri ne- respongui. les particularitats de l’OIC i el corres- cessària per resoldre les sol·licituds es- ponent programa específic d’inver- mentades. Quan la modificació no afecti tot l’OIC sions amb mencions explícites sobre i només afecti un o diversos comparti- els riscos als quals es desitja estar ex- Article 44 ments, les comunicacions i, en el seu cas, posat. Aquest dossier ha de ser parti- Modificacions dels OIC de dret andorrà l’exercici del dret de separació s’han cularment detallat per als OIC tractats a 1. Qualsevol substitució de la societat d’entendre referits, únicament i exclusi- la secció segona, capítol tercer del títol gestora o del dipositari així com qualse- vament, als partícips afectats dels dits II d’aquesta Llei. vol modificació del reglament de l’OIC compartiments. d) Per als OIC amb forma de fons su- (liquidació, fusió, escissió i absorció) 5. Quan les modificacions en qüestió bordinats, cal indicar, a més, els dipo- són modificacions de l’OIC subordinades no afectin cap dels punts esmentats sitaris dels OIC en què s’inverteix, els a l’autorització prèvia i inscripció poste- prèviament, l’entrada en vigor de les di- seus auditors, així com facilitar un rior a l’INAF. tes modificacions es produeix en el mo- compromís d’accés a la informació a 2. Un cop l’entitat gestora/la societat ment de la inscripció de les favor dels auditors dels fons subordi- d’inversió i el dipositari disposin de l’au- modificacions a l’INAF. En cas contrari, nats. A més, contractualment, la socie- torització prèvia de l’ , han de comu- l’entrada en vigor de les dites modifica- tat gestora dels fons subordinats ha de INAF nicar les modificacions que es preveuen cions es produeix un cop transcorregut rebre anualment els estats financers dur a terme als partícips de l’ en el el termini d’un mes establert en el punt auditats anyals, la composició dels ac- OIC termini de 10 dies hàbils a comptar de la anterior durant el qual els partícips po- tius i els informes de gestió dels fons data en què l’ ha concedit l’auto- den sortir sense costos. en què inverteix. INAF rització prèvia. S’han d’emprar els Article 45 e) Per als OIC alternatius, cal fer una mitjans de comunicació habituals entre memòria explicativa dels nivells de l’inversor i l’entitat comercialitzadora. Documents que cal aportar per obtenir control de què disposen en el si de L’INAF pot establir en l’autorització re- l’autorització prèvia de constitució i/o l’entitat gestora per poder dur a terme quisits addicionals de publicitat com ara de modificació d’OIC de dret andorrà la gestió d’aquests OIC. un nombre determinat d’anuncis en la 1. Els documents per obtenir l’auto- f) Si escau, contractes de delegació i premsa nacional. rització prèvia de modificacions s’han de presentar a l’INAF i, concretament, han identificació de les persones físiques 3. Les operacions de transformació d’incloure: responsables de les funcions delega- s’han de formalitzar en document públic des. per part de la societat gestora/societat a) La documentació aportada per a la g) Contracte de garantia, si escau, per d’inversió i el dipositari i han de donar constitució que hagi de ser modifica- als OIC garantits. lloc a l’actualització del reglament i dels da. prospectes. h) Contractes de distribució/comercia- b) L’esborrany de la comunicació a tra- lització. 4. Quan la modificació del reglament metre als partícips dels OIC en què afecti la política d’inversió, la política de s’informa de les modificacions que es i) Quan l’OIC vulgui realitzar una ges- distribució de resultats, la substitució de tió encaminada a la consecució d’un 2698 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

preveuen dur a terme i del marc asso- que han de transmetre’s als organis- 3. Per als OIC estrangers, la sol·licitud ciat a les modificacions en qüestió. mes d’inversions beneficiaris. d’inscripció és a càrrec de l’entitat de dret andorrà que desitgi distribuir-los, c) La documentació complementària b) El repartiment entre els inversors de degudament autoritzada per realitzar explicativa/descriptiva dels procedi- les parts que els corresponguin en els aquesta distribució. ments per fer efectives les modifica- organismes d’inversió beneficiaris així cions que posin en relleu les com el criteri de repartiment. 4. Per a la inscripció dels OIC estran- disposicions preses per a la salvaguar- gers es requereix la documentació 4. L’INAF pot sol·licitar la informació da dels interessos dels partícips (co- següent en català, francès, castellà o an- complementària que consideri ne- missions, despeses, entrada en vigor, glès: cessària per resoldre les sol·licituds es- etc.). mentades. - Documentació acreditativa que l’OIC 2. En els casos en què les modifica- disposa de la pertinent autorització o cions consisteixin en una fusió entre dos Article 46 documentació que garanteix que es o més OIC o, en el seu cas, entre dos o Resolució de les sol·licituds donen les mateixes garanties opera- més compartiments d’un mateix OIC,el d’autorització prèvia de constitució i/o cionals als inversors que els OIC an- projecte a presentar a l’INAF ha de tenir de modificació d’OIC de dret andorrà dorrans assimilables i concretament el contingut mínim següent: 1. Les sol·licituds d’autorització prèvia els que estiguin sotmesos a un control extern amb permanència (desglossa- a) La identificació dels OIC o comparti- de constitució o de modificació d’OIC ment de la normativa a la qual està ments implicats i de les seves societats han de ser resoltes dins dels 30 dies subjecte). gestores i dipositàries. En el cas de fu- hàbils a comptar de la seva recepció a - Categoria a la qual se sol·licita la ins- sió per creació d’un nou OIC, identifi- l’INAF o a partir del moment en què es cripció de l’OIC (tipus, classe i forma). cació del nou OIC. completi la documentació exigible. En cas que no es trameti la informació com- - Prospectes. b) Una explicació del procediment per plementària sol·licitada per l’INAF en el - Identificació dels suports en què es dur a terme la fusió amb indicació dels termini de 20 dies hàbils, la sol·licitud es pot consultar el valor liquidatiu. aspectes jurídics i econòmics de la fu- desestima. - Documentació que acrediti que el sió. distribuïdor pot disposar de tota la in- 2. L’INAF, mitjançant resolució motiva- c) Un resum de la composició de les formació que sol·liciti a la societat ges- da, denega les sol·licituds quan no es tora (auditoria anyal, informes carteres, destacant en el seu cas les di- compleixen els requisits previstos en la ferències substancials entre els di- trimestrals, etc.). normativa vigent. Contra les resolucions - Descripció de les modalitats previs- ferents OIC o compartiments que es de l’INAF es pot interposar recurs davant fusionen, així com de la política d’in- tes per a la comercialització de les de Govern en el termini de 13 dies hàbils parts a Andorra. versió que realitzarà el nou OIC o com- a partir de l’endemà de la notificació de partiment absorbent en el futur. la resolució de la sol·licitud. 5. La supervisió dels OIC estrangers d) Informació sobre els últims estats fi- distribuïts a Andorra recau en l’autoritat nancers auditats. Capítol segon. Inscripció, supervisora del país en què ha estat dissolució i liquidació constituït. En qualsevol cas, els OIC es- e) En el cas de fusió per absorció, una mentats no poden vulnerar les normes explicació de totes les modificacions a Article 47 vigents al Principat. incloure en el reglament i en els pros- Requisits per a la inscripció als registres pectes de l’OIC o compartiment absor- de l’INAF Article 48 bent. En el cas de fusió per creació Termini per a la resolució de les 1. Per als OIC andorrans que disposin d’un nou OIC o compartiment, la in- sol·licituds d’inscripció de la preceptiva autorització prèvia de clusió del projecte de reglament i una l’INAF, per a la inscripció només es re- L’INAF resol les sol·licituds d’inscripció memòria explicativa del projecte. La quereix la presentació, per part de la so- dels OIC andorrans o estrangers en el ter- fusió s’executa mitjançant l’atorga- cietat gestora/societat d’inversió i/o del mini màxim de 30 dies hàbils a comptar ment de l’escriptura pública correspo- dipositari, de l’escriptura de constitució i de la seva recepció o a partir del moment nent. de les versions definitives de tots els do- en què es completi la informació com- 3. En els casos en què les modifica- cuments aportats anteriorment per obte- plementària requerida. En cas que no es cions consisteixin en una escissió d’un nir l’autorització prèvia. trameti la informació complementària OIC o, en el seu cas, d’un compartiment, sol·licitada per l’INAF en el termini de 20 2. En el cas de les inscripcions de mo- el projecte a presentar a l’INAF ha de te- dies hàbils, la sol·licitud es desestima. dificacions d’OIC, la demanda d’ins- nir, a més dels punts de l’apartat 2 ante- cripció ha d’efectuar-se en el termini de rior, els punts següents: Article 49 20 dies hàbils a comptar de la data de la Refús de l’autorització i/o inscripció a) La designació i el repartiment precís notificació als partícips. de tots els elements d’actiu i de passiu 1. Es pot refusar la inscripció en cas que: Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2699

- No es compleixin els requisits for- senvolupar de manera satisfactòria les 3. Els acords de dissolució/liquidació mals o de fons establerts en la norma- tasques que la llei li té encomanades. han de ser notificats de forma immediata tiva vigent. al’INAF i als partícips mitjançant els pro- g) Sigui per qualsevol dels motius ex- - Hi hagi obstacles per a una cediments de publicitat habituals. posats en aquesta Llei i per als quals supervisió adequada dels OIC,deles aquesta sigui la sanció. 4. En el cas d’OIC que adoptin la forma seves gestores o dels seus dipositaris. de fons i que es trobin en situació de falta - No s’hagi completat l’expedient d’au- Article 51 de liquiditat, el patrimoni net dels quals, torització. Dissolució i liquidació però, sigui positiu, la societat gestora ha - La societat gestora i/o dipositària no de decidir si procedeix a la liquidació del disposin dels mitjans adequats per de- 1. L’OIC en forma de fons queda dis- fons o si aquest pot continuar operant, senvolupar les tasques que els són en- solt i s’obre el període de liquidació: per la qual cosa ha d’arribar als acords comanades. a) Pel venciment del termini assenya- pertinents amb els creditors, siguin ter- - Els mitjans de control de la gestora o lat en el reglament. cers o partícips que hagin sol·licitat el de la dipositària siguin insuficients. b) Per acord de la societat gestora i reembossament de les seves participa- - Es consideri insuficient la informació dels dipositaris si l’OIC es va constituir cions, a fi de resoldre la situació d’il·li- de les inversions de l’OIC realitzades per un període indeterminat. quiditat, efectuant les compensacions mitjançant altres fons (fons de fons, que corresponguin. fons subordinats, etc.). c) Per acord de l’entitat gestora o del - No es preservin els drets dels inver- dipositari si qualsevol d’aquestes enti- En aquells casos en què els fons siguin sors. tats ha cessat en les seves funcions d’a- definitivament insolvents, la societat ges- cord amb els preceptes establerts en tora ho ha de comunicar a l’INAF, sol·lici- 2. Per als OIC estrangers que inver- aquesta Llei, i no s’ha designat cap en- tant-li autorització per procedir a la seva teixen els seus actius indirectament titat gestora o dipositària per substi- liquidació. L’INAF pot decidir que sigui la mitjançant altres OIC (subordinats, fons tuir-les. mateixa gestora qui realitzi la liquidació de fons), si l’INAF considera que no hi ha del fons o encomanar a qualsevol altra les mateixes garanties per als inversors d) Quan el patrimoni net del fons sigui entitat habilitada per a la gestió d’OIC que les existents amb els organismes negatiu. que procedeixi a la liquidació del fons. d’inversió andorrans, refusa l’autoritza- e) Quan el patrimoni de l’OIC no arribi ció de distribució a Andorra d’aquests En qualsevol cas, els fons no estan al mínim exigit d’acord amb l’establert organismes d’inversió. subjectes als procediments de suspensió en aquesta Llei. de pagaments i fallida. En cas d’insolvèn- Article 50 f) Per les causes, conformes a la legis- cia definitiva es liquiden sota la supervi- Retirada de l’autorització lació vigent, que el reglament esta- sió de l’INAF, l’entitat encarregada de L’INAF pot retirar l’autorització atorga- bleixi. gestionar la liquidació ven la totalitat dels actius, fa pagaments amb el seu pro- daaunOIC quan aquest: g) Per incompliment d’altres preceptes ducte als creditors del fons (exceptuant legals. a) No hagi fet ús de l’autorització en dintre d’aquest concepte els partícips), a un termini de 6 mesos, hi renunciï ex- 2. Les SICAV queden dissoltes i s’obre prorrata dels imports dels crèdits que ca- pressament o hagi cessat la seva activi- el període de liquidació: dascun d’ells tingui, sense rangs de prio- tat durant més de 6 mesos. a) Pel venciment del termini assenya- ritat a excepció dels crèdits especialment b) No hagi sol·licitat la inscripció de lat en els estatuts. garantits amb un dret real o negoci l’OIC durant els 3 mesos posteriors a la jurídic d’efecte equivalent sobre un actiu notificació de la resolució d’autoritza- b) Per acord dels accionistes que re- individualitzat. Seguidament, s’han d’e- ció prèvia. presentin almenys dos terceres parts laborar els corresponents estats finan- de les accions emeses. cers i s’ha de determinar la quota que c) Hagi obtingut l’autorització a partir correspon a cada partícip. de declaracions falses o de qualsevol c) Quan incorrin en fallida o suspensió altre mitjà irregular. de pagaments. 5. L’INAF ha d’incoar l’expedient cor- d) Quan el patrimoni no arribi al responent seguint el procediment esta- d) Deixi de reunir les condicions a les blert en aquesta Llei quan es donin les quals estava supeditada la concessió mínim exigit d’acord amb l’establert en aquesta Llei. circumstàncies per a la liquidació de d’autorització. l’OIC i la societat gestora/societat d’inver- e) Tingui falta de transparència de e) Per les causes, conformes a la legis- sió no hagi iniciat el procediment corres- l’entitat gestora o de la societat d’in- lació vigent, que els estatuts esta- ponent. bleixin. versió. 6. Un cop dissolt l’organisme d’inver- f) Tingui dubtes, generats per l’actitud f) Per incompliment d’altres preceptes sió s’obre un període de liquidació de de l’entitat gestora o de la societat d’in- legals. l’OIC i queda suspès el dret de reembos- versió, que no permetin a l’INAF de- sament i de subscripció de participacions. 2700 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

7. La liquidació de l’OIC és realitzada dret andorrà i/o de la societat que distri- per la societat gestora/societat d’inversió bueix els OIC de dret estranger: Títol V. Informació als amb el concurs del dipositari i havent a) 1.500 euros per les sol·licituds d’au- inversors complert els requisits de publicitat als torització prèvia per a la constitució partícips i les garanties que el reglament dels OIC sense compartiments. Capítol primer. Informació i aquesta Llei estableixin. Han d’actuar amb la major diligència i al més ràpida- b) 1.500 euros per les sol·licituds d’au- Article 55 ment possible. torització prèvia per a la constitució Obligacions d’informació dels OIC amb compartiments, més 600 8. El procés de liquidació ha de ser su- 1. Amb l’objectiu de protegir els inver- euros per a cada compartiment. pervisat per l’entitat auditora, que n’ha sors, les societats de gestió o d’inversió de trametre un informe complet a l’INAF. c) 500 euros per les sol·licituds d’ins- han de presentar, per cadascun dels OIC cripció. que gestionin: 9. La dissolució i la liquidació d’un o diversos compartiments d’un OIC es re- d) 600 euros per totes les sol·licituds - Un prospecte complet. geixen pel que estableixen els apartats de modificació. - Un prospecte simplificat. - Quatre informes trimestrals corres- anteriors. A aquest efecte, les referències e) 300 euros per tots els OIC donats de al’OIC s’entenen realitzades al comparti- baixa. ponents als quatre trimestres de l’exer- ment. cici que han d’incorporar, entre 2. Els imports fixats prèviament han de d’altres, informació acumulada des de 10. Un cop dissolt i liquidat l’OIC, l’en- ser actualitzats anyalment tan bon punt principis d’any. titat gestora, conjuntament amb el dipo- es disposi de la dada relativa a l’IPC de 2. En el cas dels altres OIC de dret an- sitari, ha de comunicar a l’INAF el fet l’any anterior. A aquest efecte, l’INAF ha esmentat per tal que aquest doni de de comunicar al conjunt d’entitats afecta- dorrà regulats a la secció segona del baixa l’OIC del registre corresponent. des els nous barems. capítol tercer del títol II d’aquesta Llei, s’habilita l’INAF perquè pugui autoritzar Article 52 Capítol tercer. Distribució que els informes a què es refereix l’apar- Registres mantinguts per l’INAF tat anterior tinguin una periodicitat dis- L’INAF manté els registres públics Article 54 tinta de la trimestral. Distribuïdors següents: 3. Els informes han de publicar-se du- 1. Registre de societats gestores i d’en- 1. Només poden ser entitats distri- rant el mes següent a partir de l’acaba- titats que actuïn com a dipositàries. buïdores d’OIC a Andorra: ment del període corresponent. 2. Registre d’OICVM creats d’acord - Les entitats bancàries de dret an- 4. La publicació dels comptes anuals amb la secció primera del capítol tercer dorrà. auditats s’efectua de manera separada a del títol II d’aquesta Llei. - Les societats gestores d’OIC de dret la relativa a l’informe corresponent al andorrà. tancament de l’exercici. 3. Registre d’altres OIC diferenciant se- - Altres entitats autoritzades per rea- gons si es tracta: 5. Els prospectes complets han d’estar litzar aquesta activitat al Principat. a disposició dels inversors abans de la -D’OIC immobiliaris. 2. Les entitats que contractin els ser- celebració dels contractes. El prospecte -D’OIC alternatius. veis d’intermediaris/agents comercials simplificat que hagi estat publicat per la - D’altres OIC. que donen a conèixer els seus OIC,laso- societat gestora o l’OIC ha d’oferir-se gra- 4. Registre d’OIC de dret estranger dis- cietat gestora, la dipositària o bé la distri- tuïtament als inversors abans de la cele- tribuïts a Andorra. buïdora amb l’objecte de promocionar la bració del contracte. Així mateix, s’han venda d’OIC, han de notificar a l’INAF, de facilitar gratuïtament als inversors, 5. Registre dels prospectes. amb caràcter previ, el contracte que els prèvia sol·licitud, els últims informes pu- 6. Registre de les entitats distribuïdo- inscriurà al registre corresponent. blicats. res. Aquests intermediaris i agents han de 6. En qualsevol cas, els informes es- complir tota la normativa andorrana que 7. Registre d’intermediaris agents co- mentats han d’estar a disposició del els sigui d’aplicació. mercials. públic en els llocs que s’indiquin en els 3. L’entitat que hagi contractat els ser- prospectes. Article 53 veis d’aquests intermediaris/agents co- Disposicions de caràcter administratiu 7. S’habilita l’INAF ha actualitzar el mercials ha de facilitar tota la informació contingut mínim del prospecte complet 1. L’INAF, com a organisme responsa- que requereixi l’INAF en relació amb les així com dels informes en cas que ho ble de la resolució de les sol·licituds activitats relacionades amb l’entitat dutes consideri oportú d’acord amb l’evolució d’autorització i/o d’inscripció d’OIC, rep a terme per aquests. del sector sempre vetllant per dotar-lo de les contraprestacions següents, que han la màxima transparència possible. de ser a càrrec de la societat gestora de Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2701

Article 56 a) La substitució de la societat gestora publicitat dels estats en què es comercia- Prospecte complet i prospecte simplificat o la dipositària, la delegació de la ges- litzin. tió dels actius en un tercer o el canvi 1. El prospecte complet i els seus do- 3. Queda prohibida la publicitat dels d’entitat delegada. cuments annexos han de contenir la in- OIC dirigits a inversors qualificats en su- formació establerta en l’annex I b) La modificació de la política d’in- ports i mitjans de divulgació d’abast ge- d’aquesta Llei i l’altra informació ne- versió o de distribució de resultats. neral, no adreçats particularment a cessària perquè els inversors puguin aquest tipus d’inversor. c) L’elevació de comissions, el canvi fer-se una opinió de la inversió que se’ls en la seva forma de càlcul o la imputa- 4. Igualment, queda prohibida la pu- proposa i, particularment, sobre els ció a futur de nous tipus de despeses blicitat que no inclogui el número de re- riscos inherents a aquesta. En particular, en el patrimoni de l’OIC. gistre que li hagi estat concedit en el el prospecte complet ha d’incloure una moment de la seva inscripció a l’INAF. explicació clara i fàcilment comprensi- d) Les modificacions del procediment ble sobre el perfil de risc de l’OIC.A de subscripció i reembossament de les Article 59 aquests efectes, el prospecte complet ha accions i participacions de l’OIC. Contingut dels documents publicitaris d’estar estructurat i redactat de manera e) La creació i liquidació de comparti- 1. Tota publicitat que contingui una in- que pugui ser entès pel tipus d’inversor a ments i classes de participacions o ac- qui va dirigit. vitació a subscriure parts d’un OIC ha cions. d’indicar l’existència del prospecte com- 2. En el cas dels fons subordinats, la 6. Les societats gestores o els OIC han plet així com on pot ser consultat. societat gestora ha de disposar de tota la d’actualitzar els prospectes complets i informació que sigui necessària perquè Ha de contenir informació sobre l’enti- simplificats en els seus aspectes no estat gestora i l’entitat dipositària així com aquesta pugui complir en el prospecte sencials només quan publiquin un nou les seves obligacions en matèria d’infor- sobre les autoritzacions de les quals dis- prospecte complet o simplificat o trans- posen per operar. mació i ha d’incloure la informació con- corregut un any des de la primera modi- tinguda a l’annex I, relativa al fons ficació d’un element no essencial. La tipologia i els formats emprats han principal, que sigui rellevant per a l’inde ser clars i precisos per tal d’evitar dis- versor. Article 57 torsions de la informació tramesa. Informes 3. El reglament de l’OIC forma part ín- 2. La publicitat relativa als OIC ha de tegra del prospecte complet, al qual han 1. Els informes han de ser tramesos a ser transparent, clara i no enganyosa. Ha d’anar annexat, llevat que s’informi l’in- l’INAF tan bon punt es publiquin d’acord d’incloure informació rellevant sobre les versor del lloc on pot ser consultat. amb el que estableix l’article 55. característiques principals del producte en qüestió i no donar lloc a dubtes sobre 4. Addicionalment, les societats gesto- 2. Han d’incloure com a mínim la in- el seu contingut. res i els OIC han de publicar un pros- formació prevista en l’annex II d’aquesta pecte simplificat. Aquest prospecte Llei i s’han de trametre gratuïtament als 3. Tota publicitat on s’inclogui un ren- simplificat, que ha de ser breu i redactat partícips que ho sol·licitin. diment passat de l’OIC ha de preveure la en un llenguatge no tècnic, ha de conte- menció rendiments passats no condicio- 3. Els informes s’han de posar a dispo- nir de forma resumida la informació so- nen rendiments futurs o qualsevol men- sició del públic mitjançant suport físic o bre l’OIC, sobre la política d’inversió amb ció alternativa sobre aquest fet, i indicar virtual en els llocs que s’indiquin en els una breu avaluació del perfil de risc, so- com es pot accedir als estats financers tri- prospectes. bre l’evolució històrica de la seva rendi- mestrals i anyals. bilitat, sobre el perfil del tipus d’inversor 4. En els casos en què el valor liquida- S’han d’evitar expressions o argu- a qui va dirigit, i informació econòmica i tiu sigui calculat semestralment, l’entitat ments que puguin induir a la creença de comercial. El prospecte simplificat ha de gestora pot reduir la freqüència anyal de rendibilitats positives segures llevat que ser coherent amb allò contingut al pros- les publicacions a dos, corresponents a hi hagi una rendibilitat mínima assegura- pecte complet i ha de contenir una ad- la dels 6 primers mesos i a la del tanca- da. En aquest cas, han de quedar clars vertència sobre l’existència d’aquest i els ment de l’exercici. tots els elements de la garantia esmenta- llocs i la forma en què el públic pot obte- da (objecte, durada, condicions, comis- nir-ho o tenir-hi accés. L’INAF ha d’esta- Capítol segon. Publicitat sions, etc.). blir el contingut mínim del prospecte simplificat. Article 58 4. No es permet fer publicitat compa- Publicitat dels OIC rativa ni d’acord amb estimacions. 5. Els prospectes complets i simplificats han de mantenir-se actualitzats en 1. Amb caràcter previ a tota publicació 5. Pel que fa a la publicitat a través els seus aspectes essencials. A aquests s’ha d’enviar una còpia de tota publicitat d’Internet, cal organitzar-la de tal manera efectes s’entén per modificacions dels al’INAF. que el possible inversor tingui accés, elements essencials les següents: 2. La publicitat dels OIC ha de complir prèviament a la seva subscripció, al pros- les normes específiques que pugui dictar pecte complet de l’OIC. l’INAF i, en el seu cas, la normativa sobre 2702 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

6. En qualsevol cas, no s’autoritza cap dels OIC i els constitueixen mitjançant 5. Les activitats incloses a l’article 5 de publicitat que pugui fer perillar la bona escriptura pública. la Llei de regulació del règim administra- reputació del sistema financer andorrà. tiu, de les facultats operatives i del capi- 2. La societat gestora i l’entitat dipo- tal social mínim de les entitats financeres 7. Els informes previstos en aquesta sitària estableixen conjuntament el con- d’inversió de dret andorrà i, en particu- Llei no són considerats publicitat de tracte escrit de dipositària. lar, l’assessorament a altres societats ges- l’OIC. 3. La societat gestora i la dipositària tores i l’exercici de funcions delegades elaboren, emeten, distribueixen i supri- que preveu l’article 69 d’aquesta Llei. meixen conjuntament els certificats de Títol VI. Societats gestores participació. Article 63 Obligacions de la societat gestora i dipositàries Article 62 1. Les participacions s’emeten i reem- Funcions de la societat gestora Capítol primer. Disposicions borsen per part de la societat gestora a comunes A més de les funcions establertes a sol·licitud dels inversors, amb els límits, l’article 4.5 d’aquesta Llei, són funcions en la forma i les condicions que esta- Article 60 de la societat gestora: bleixi la normativa vigent i el reglament. Societats gestores i dipositàries 1. La gestió de l’actiu, que inclou: 2. La societat gestora ha de donar se- 1. Només poden ser societats gestores - Les decisions d’inversió. guiment a les ordres dels inversors relati- d’OIC de dret andorrà les entitats finan- - L’exercici, a través del dipositari, dels ves a subscripcions i reembossaments de ceres de dret andorrà autoritzades en la drets econòmics i polítics inherents als parts d’OIC a la seva demanda en els ter- gestió d’OIC. actius. minis i les condicions establerts en el 2. Només poden ser dipositaris d’orga- reglament. 2. Les activitats de gestió administrati- nismes d’inversió de dret andorrà les en- va, que inclouen: 3. Per derogació al que procedeix, un titats bancàries de dret andorrà i les OIC pot suspendre provisionalment, en entitats de crèdit o autoritzades dels es- - La determinació de valors liquidatius, el cas i segons les modalitats previstes tats membres, de l’OCDE o d’altres estats inclòs el règim fiscal aplicable. per la Llei i el reglament de l’OIC, la subs- tercers amb unes normes cautelars que - La comptabilitat i les tasques jurídi- cripció o el reembossament de les seves l’INAF consideri equivalents a les vigents ques. parts. La suspensió no pot ser prevista a Andorra que estiguin en disposició de - L’elaboració dels prospectes i dels in- llevat de casos excepcionals en què les prestar els serveis que són de la compe- formes públics. circumstàncies ho exigeixen i/o si la sus- tència de les entitats dipositàries i assu- - La determinació dels resultats a pensió està justificada tenint en compte mir les responsabilitats derivades segons distribuir (només per als OIC de distri- els interessos dels inversors. aquesta Llei i que siguin autoritzades a bució). desenvolupar aquesta funció per l’orga- - El control del compliment de la nor- 4. La societat gestora ha de notificar a nisme supervisor del seu país. mativa aplicable. l’INAF immediatament la suspensió dels - La gestió del registre de partícips. reembossaments i els motius que la pro- 3. Ambdues entitats han de vetllar per- - La plena representació judicial i voquen. què no es produeixin conflictes d’inte- extrajudicial de l’OIC davant de tota ressos i, en cas que es produeixin, 5. Les aportacions a l’OIC que no si- mena de persones físiques i jurídi- reconduir la situació per tal de no mal- guin dineràries han de ser valorades i au- ques. metre els interessos dels inversors. toritzades per la societat gestora. 3. La gestió del passiu, que inclou: Posteriorment, han de ser verificades 4. Les funcions de la societat gestora i pels auditors, que han de fer menció d’a- del dipositari no poden ser exercides per - L’acceptació de les subscripcions, questa verificació a l’auditoria anyal. la mateixa societat. dels reembossaments (registre de partícips) i transmissió al dipositari de 6. La societat gestora ha de facilitar 5. La societat gestora i el dipositari han les ordres corresponents. tota la informació rellevant que els inver- d’actuar, en l’exercici de les seves fun- - L’ordenament dels reembossa- sors de l’OIC li sol·licitin a més de la que cions, de forma independent i exclusiva- ments/de les vendes de les participa- estableix el reglament i la legislació vi- ment en interès dels partícips. cions al dipositari. gent. Capítol segon. Funcions i 4. Les activitats relacionades amb la 7. En el marc de les seves funcions, la obligacions distribució, que inclouen: societat gestora ha d’escollir les inversions i els intermediaris amb total inde- Article 61 - La tramesa de la documentació (in- pendència, vetllant sempre pels Funcions conjuntes de la societat formes publicitaris, informes de ges- interessos dels inversors. En cap cas, gestora i dipositària tió, etc.). l’entitat gestora no pot invertir en actius - La selecció dels distribuïdors. emesos per entitats del grup consolida- 1. La societat gestora i la dipositària, conjuntament, elaboren els reglaments Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2703

ble per compte de l’OIC oblidant els cri- Article 66 par correctament la seva tasca. teris estrictes d’inversió. Responsabilitats de la societat gestora i - Remuneració del dipositari. del dipositari - Durada del contracte (incloses les 8. L’entitat gestora ha de mantenir uns clàusules de substitució de l’entitat di- registres detallats de les operacions rea- 1. Ambdues entitats, en l’exercici de positària). litzades en nom dels OIC que gestiona a les seves funcions respectives, actuen de l’efecte de poder reconstituir l’historial manera independent. Aquest contingut pot incloure’s, en de totes les operacions. lloc de fer-ho al contracte de dipositària, 2. La societat gestora i el dipositari són als documents constitutius de l’OIC. Article 64 responsables, envers els partícips, de tot perjudici patit per ells a causa de la no- Funcions del dipositari Capítol tercer. Delegacions i execució o de la mala execució de les se- substitució Són funcions del dipositari: ves obligacions. 1. Mantenir i custodiar els actius de 3. La responsabilitat del dipositari o de Article 69 l’OIC, si bé pot encomanar la sub- la societat gestora no es veu afectada pel Facultats de delegació de la societat custòdia dels actius a un terceroaundi- fet de delegar part de les seves funcions. gestora positari central de títols a Andorra o a 1. La societat gestora pot delegar: l’estranger. Article 67 Organització de la societat gestora i de a) La gestió administrativa. 2. Liquidar les operacions sobre ins- la dipositària truments financers i altres actius de l’OIC b) La gestió de l’actiu. i les operacions passives de l’OIC. 1. Els dipositaris i la societat gestora c) La gestió del passiu. han d’establir els mecanismes i els pro- 3. Vetllar perquè la societat gestora o cediments adequats per garantir que, en d) La distribució. l’OIC compleixi les normes previstes a la cap cas, la disposició dels actius de l’OIC llei, el reglament i el prospecte, en rela- 2. No és possible la delegació si- no es faci sense el seu consentiment i au- ció amb els aspectes següents: multània de les funcions previstes en els torització. punts a) i b). a) Procediments de càlcul del valor li- 2. L’entitat gestora i el dipositari poden quidatiu així com el del preu d’emissió 3. La delegació de la gestió del passiu compartir recursos amb exclusió del per- i reembossament de les accions o par- només s’autoritza en cas que es delegui sonal, sempre que, d’una banda, es reu- ticipacions de l’OIC. al dipositari. neixen les condicions per protegir els b) Les decisions d’inversió dels OIC. inversors i evitar conflictes d’interessos i, 4. Quan es delega qualsevol funció al dipositari, cal que les funcions delegades c) Les distribucions de resultats de d’altra banda, se sol·liciti autorització prèvia a l’INAF. siguin exercides amb total independèn- l’OIC. cia de les funcions pròpies del dipositari. 3. Les entitats gestores que inverteixin Article 65 en derivats han de disposar de sistemes 5. Les delegacions no eximeixen la so- Obligacions del dipositari de gestió que garanteixin una valoració cietat gestora de les responsabilitats que 1. El dipositari no es pot oposar a exe- quotidiana dels contractes, una anàlisi li corresponen en aplicació d’aquesta cutar les ordres rebudes del gestor sem- dels riscos realitzada per àrees o depar- Llei. pre que s’ajustin al que preveu el taments separats i un desglossament de 6. El reglament de l’OIC ha de recollir reglament de l’OIC i la legislació vigent al les estratègies desenvolupades. les facultats de delegació efectives. Principat. Article 68 Article 70 2. El dipositari ha d’indicar a la societat Contingut del contracte de dipositària Facultats de delegació del dipositari gestora les rectificacions sobre els procediments que empra que consideri opor- El contracte de dipositària regula les 1. El dipositari pot delegar la custòdia tunes per al bon desenvolupament de relacions entre societat gestora i entitat dels valors en entitats bancàries o altres les seves funcions. dipositària i ha d’incloure com a mínim entitats amb unes normes cautelars que els punts següents: l’INAF consideri equivalents a les vigents 3. El dipositari ha de comunicar a - Denominació social d’ambdues enti- a Andorra, autoritzades per dur a terme l’INAF les actuacions i els procediments la custòdia d’aquests actius d’acord amb de la societat gestora que no consideri tats. - Definició de l’objecte del contracte les limitacions establertes en aquesta adequats, i que aquesta no hagi conside- Llei. rat oportú revisar. (establir els drets i les obligacions de les parts). 2. Aquesta delegació no eximeix l’enti- - Funcions del dipositari. tat dipositària de les responsabilitats que - Obligacions del dipositari. li corresponen en aplicació d’aquesta - Responsabilitats d’ambdues parts. Llei. - Actuacions del gestor necessàries perquè el dipositari pugui desenvolu- 2704 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

3. En cap cas no s’autoritza el diposita- unes condicions que han deixat de do- aquests efectes, la societat gestora o el ri a delegar la dipositària dels OIC. nar-se. dipositari han de notificar a l’INAF la seva pròpia insolvència o la de l’altra entitat, 4. El reglament ha de recollir les facul- 7. En el cas que les delegacions que acompanyant acreditació suficient d’a- tats de delegació efectives. hagin estat objecte de comunicació ge- questa situació i proposant el nom de nerin l’incompliment de les condicions l’entitat substituta, la qual s’ha de decla- Article 71 previstes a l’apartat anterior per les dele- rar disposada a acceptar aquestes fun- Comunicació i autorització de les gacions que requereixen autorització, cions, interessant la corresponent delegacions l’INAF pot requerir justificadament l’aca- autorització. 1. Les delegacions de funcions s’han bament de la delegació. de formalitzar per escrit i han de ser co- 4. Si en els supòsits establerts a l’apar- Article 72 municades amb caràcter previ a l’INAF. tat 3 anterior no s’instés la substitució en Substitució de la societat gestora i del el termini d’un (1) mes des de la declara- 2. Com excepció a l’apartat anterior, dipositari ció d’insolvència, o quan els OIC, les so- les delegacions de funcions han de ser 1. La societat gestora pot sol·licitar la cietats gestores o els dipositaris es trobin autoritzades per l’INAF quan el beneficia- seva substitució quan així ho estimi per- en una situació de gravetat excepcional ri de la delegació sigui una entitat resi- tinent, mitjançant escrit presentat a l’INAF que posi en greu perill el seu equilibri dent en un estat tercer o quan la pel dipositari, la gestora sol·licitant i la patrimonial, el patrimoni dels seus delegació es refereixi a funcions de com- nova societat gestora, la qual s’ha de de- clients o que afecti l’estabilitat del siste- pliment normatiu, càlcul de valor liqui- clarar disposada a acceptar aquestes fun- ma financer andorrà o l’interès general datiu o comptabilitat. cions, amb l’autorització corresponent. posant-se en relleu la necessitat d’adop- 3. L’INAF només autoritza les delega- Així mateix, la societat gestora pot sol·litar mesures cautelars, l’INAF pot instar cions de l’apartat anterior en els casos citar unilateralment la seva substitució d’ofici la substitució de la societat gesto- següents: com a tal en els casos expressament pre- ra o del dipositari dictant el corresponent acte administratiu pel qual cessi l’entitat, - Les delegacions no dificulten les tas- vistos al reglament de l’OIC. La societat sigui la societat gestora o el dipositari, i ques de control de l’INAF. gestora que pretengui ser substituïda no nomenar al mateix acte l’entitat substitu- - Les delegacions no generen conflic- pot, en cap cas, cessar en l’exercici de les ta que ha d’assumir aquestes funcions tes d’interessos. seves funcions mentre no s’hagin com- immediatament. - L’entitat que delega té mitjans plert els requisits i els tràmits per a la de- suficients per controlar l’entitat benefi- signació de la seva substituta i aquesta 5. La revocació de les autoritzacions ciària de la delegació. n’hagi assumit les funcions. de la societat gestora o el dipositari per - La delegació pot ser anul·lada en 2. El dipositari pot sol·licitar la seva actuar amb OIC tampoc no produeix la qualsevol moment per l’entitat que de- substitució com a tal, quan així ho estimi dissolució de l’OIC gestionat o dipositat. lega. pertinent, mitjançant escrit presentat a En cas de revocació de les autoritzacions - El beneficiari de la delegació com- l’INAF per la societat gestora o l’OIC, l’an- de la societat gestora o el dipositari per pleix les normes tècniques requerides tic dipositari i el nou dipositari, el qual actuar amb OIC, o d’adopció de mesures per a la funció que es delega. s’ha de declarar disposat a acceptar cautelars per part de l’INAF,l’INAF ha - El beneficiari de la delegació està sot- aquestes funcions, amb l’autorització d’instar d’ofici la substitució de la socie- mès a la supervisió de l’INAF si és una corresponent. Així mateix, el dipositari tat gestora o del dipositari dictant el cor- entitat andorrana, o bé a la supervisió pot sol·licitar unilateralment la seva responent acte administratiu i nomenant de qualsevol organisme equivalent de substitució com a tal en els casos expres- al mateix acte l’entitat substituta que ha la UE, de l’OCDE o altres estats tercers, sament previstos al reglament o als esta- d’assumir aquestes funcions immediata- de característiques similars que la duta tuts de l’OIC. El dipositari que pretengui ment. a terme des del Principat. ser substituït no pot, en cap cas, cessar Capítol quart. Remuneració 4. L’INAF pot sol·licitar a l’entitat que en l’exercici de les seves funcions men- delega, segons les funcions delegades, tre no s’hagin complert els requisits i els Article 73 un programa d’activitats que reflecteixi tràmits per a la designació de la seva Remuneració de la societat gestora i del una exposició dels treballs que s’efectua- substituta i aquesta n’hagi assumit les dipositari ran i l’organització interna que hi ha, en funcions. 1. S’autoritza les societats gestores a particular en l’àrea de control. 3. La declaració d’insolvència de la so- percebre en concepte de remuneració cietat gestora o el dipositari per actuar 5. La resolució de les sol·licituds d’au- pels serveis prestats una comissió de amb OIC no produeix la dissolució de torització s’ha de regir pel règim previst a gestió, de subscripció i reembossament. l’OIC gestionat o dipositat. L’afectat per l’article 46 d’aquesta Llei. Aquestes comissions han d’incloure la insolvència ha de cessar en les seves obligatòriament tots els costos inherents 6. L’INAF pot anul·lar qualsevol auto- funcions, i iniciar els tràmits per a la seva al compliment de les seves funcions. Les rització de delegació que hagi estat ator- substitució, a iniciativa ja sigui de la so- comissions de subscripció i reembossa- gada segons informació falsa o que hagi cietat gestora, ja sigui del dipositari. A estat autoritzada perquè es donaven ment han de ser una part degudament Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2705

identificada del preu de subscripció i 6. En el cas que l’entitat dipositària reembossament de les participacions. La percebi una comissió de dipositària, no Títol VII. Supervisió de comissió de gestió pot calcular-se com pot carregar despeses de custòdia i/o de l’INAF i règim disciplinari un percentatge del patrimoni o sobre els liquidació de cupons o dividends, entre resultats de l’OIC o una combinació ’altres, que no impliquin l’execució Capítol primer. Supervisió de l’INAF d’ambdós de la manera com es detalli als d’ordres de contractació d’instruments prospectes. financers. Al contrari, els dipositaris po- Article 75 den rebre comissions per operacions de Responsabilitat La societat gestora ha d’articular un contractació d’instruments financers que sistema d’imputació de comissions sobre 1. Els OIC i les entitats referides en l’ar- executin en compliment de les instruc- resultats que eviti que un inversor supor- ticle 3 d’aquesta Llei, així com els que cions de l’entitat gestora, en les condi- ti comissions sobre els resultats quan el posseeixen de fet o de dret càrrecs d’ad- cions establertes a les normes generals valor liquidatiu de les seves parts sigui ministració i/o direcció en aquestes enti- reguladores de les tarifes corresponents. inferior a un valor prèviament aconse- tats que infringeixin aquesta Llei, guit per l’OIC i pel qual l’inversor ja hagi 7. El reglament i el prospecte complet incorren en responsabilitat administrati- suportat comissions sobre els resultats. han de determinar els percentatges i/o va sancionable. El sistema escollit ha de ser degudament imports màxims que es carreguen a l’OIC 2. Posseeixen càrrecs d’administració especificat en els prospectes. per aquests conceptes, la forma de càl- o de direcció en les entitats a què es refe- cul, així com la periodicitat de les liqui- Els informes han d’informar dels im- reix l’apartat anterior, a l’efecte d’allò que dacions corresponents. ports efectius i de la periodicitat de la li- disposa aquest capítol, els seus adminis- quidació del conjunt de les comissions. 8. Els OIC sempre han de ser els bene- tradors o membres dels seus òrgans ficiaris de les retrocessions de comis- d’administració, les persones que desen- 2. Una societat gestora no pot rebre sions que pugui rebre l’entitat gestora volupen en l’entitat funcions d’alta direc- comissions de subscripcions i reembos- relacionades amb la gestió de l’OIC en la ció (quan les infraccions greus o molt saments dels OIC en els quals inverteixin mesura que aquestes siguin atribuïbles a greus siguin imputables a la seva con- quan estiguin gestionats per la mateixa la inversió o operacions realitzades per ducta dolosa o negligent) i que estan societat gestora o per qualsevol altra vin- compte de l’OIC. sota la dependència directa del seu òr- culada per relacions de gestió o per rela- gan d’administració o de les seves comis- cions de capital. 9. En escollir les entitats que col·labo- sions executives o consellers delegats. ren amb l’entitat gestora a l’hora de ges- Així mateix, un OIC no pot suportar tionar els OIC, l’entitat gestora ha de tenir 3. No obstant això, són considerats comissions de subscripció i reembossa- en compte criteris objectius basats en la responsables de les infraccions molt ment dels OIC en els quals inverteixi qualitat del servei ofert per l’intermediari greus o greus comeses pels OIC els seus quan estiguin gestionats per la mateixa (preus, rapidesa de l’execució, entre gestors o administradors o membres dels societat gestora o per una societat perta- d’altres) sense que entrin en considera- seus òrgans d’administració, llevat dels nyent al mateix grup. ció els possibles avantatges dels quals casos següents: 3. El reglament pot preveure comis- directament aquesta entitat es podria a) Quan els que formin part dels òr- sions de reembossament més elevades beneficiar. gans d’administració no hagin assistit per a partícips que procedeixin a reem- per causa justificada a les reunions bossar les seves parts abans dels 5 dies Capítol cinquè. Normes de corresponents o hagin votat en contra després de la seva subscripció sempre conducta o salvat el seu vot en relació amb les que s’observi un comportament especu- decisions o acords que hagin donat latiu en aquesta operativa. En qualsevol Article 74 lloc a les infraccions. cas, el reglament ha de determinar els Normes de conducta percentatges màxims establerts per Les societats gestores, les entitats di- b) Quan aquestes infraccions siguin aquests conceptes. positàries i les entitats comercialitzado- exclusivament imputables a comissions executives, consellers delegats, 4. En els casos dels fons garantits, ni res/distribuïdores estan sotmeses al directors generals o òrgans assimilats, l’entitat gestora ni la comercialitzadora compliment de les normes de conducta o altres persones amb funcions en no poden carregar als partícips comis- vigents del sistema financer. Queden l’entitat. sions de reembossament a venciment en també sotmeses a aquestes normes les cas que l’OIC no hagi generat guanys. SICAV que no disposin de societat gesto- 4. L’INAF pot d’igual manera privar ra i que duguin a terme la tasca de gestió parcialment o totalment del seu dret a 5. L’entitat dipositària de l’OIC pot per- de la societat. disposar dels seus actius un OIC que no cebre en concepte de remuneració dels hagi complert tots els requisits establerts serveis que presta una comissió de dipo- en la legislació vigent. sitària calculada sobre el patrimoni mitjà custodiat o segons els tipus d’actius cus- L’INAF pot prohibir o restringir les acti- todiats. vitats de l’OIC particularment si: 2706 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

(a) Aquest no protegeix adequada- ció, posant en perill o lesionant molt un perjudici molt greu per als inver- ment els interessos dels inversors. greument els interessos dels accionistes, sors o accionistes dels OIC. partícips i tercers, desvirtuïn l’objecte (b) Aquest no respecta les condicions l) Les tipificades com a greus, quan dels OIC. de funcionament. durant els cinc anys anteriors el sub- Tenen aquesta consideració: jecte infractor hagi estat sancionat en (c) Aquest falta greument a les obliga- resolució ferma per, almenys, dues in- cions que li corresponen en virtut de a) La negativa a lliurar o manca de fraccions greus. les regles a les quals està sotmès. veracitat de la comptabilitat dels OIC i en general de tota la informació que Tota decisió de prohibir l’activitat d’un Article 78 s’ha de facilitar a l’INAF i/o als inver- OIC ha d’estar motivada per raons preci- Infraccions greus sors que impedeixi conèixer determi- ses i notificada a l’OIC esmentat. nats aspectes de la situació dels OIC. Són infraccions greus els incompli- ments d’obligacions formals o de nor- Article 76 b) L’incompliment de les normes d’in- mes de caràcter substantiu que posin en Competències versió establertes en la Llei i en el perill i lesionin greument els interessos 1. L’INAF és l’òrgan responsable de reglament de l’OIC per sobre dels dels accionistes, partícips o tercers. vetllar pel bon funcionament de les acti- límits establerts com a infracció greu. Tenen aquesta consideració: vitats relacionades amb els OIC idesu- c) L’incompliment de l’obligació de pervisar el compliment de les sotmetre a auditoria els comptes an- a) La manca de publicació de la infor- disposicions establertes en aquesta Llei. yals. mació pública establerta en aquesta Llei. 2. Per a l’exercici de les funcions pre- d) La realització d’operacions amb in- vistes en aquesta Llei, l’INAF pot recollir, compliment de les limitacions esta- b) Les anomalies comptables o les tra- puntualment o sistemàticament mitjan- blertes en aquesta Llei. meses incompletes d’informació a çant l’emissió dels comunicats tècnics l’INAF que no constitueixin infraccions oportuns, de les persones físiques o enti- e) El fet de portar la comptabilitat d’a- molt greus. tats assenyalades en l’article anterior, les cord amb criteris diferents dels esta- c) L’excés d’inversió sobre els coefi- informacions que consideri necessàries blerts legalment. cients establerts en la secció primera relacionades amb les matèries objecte f) El cobrament de comissions no pre- del capítol tercer del títol II, sempre d’aquesta Llei. Amb la finalitat de recollir vistes en aquesta Llei o en els regla- que l’excés no tingui caràcter transitori aquesta informació, o de confirmar-ne la ments dels OIC. i excedeixi el 20% dels límits legals. veracitat, l’INAF pot sol·licitar aquesta in- S’entén que un excés és transitori formació i els treballs que consideri ne- g) La utilització de les denominacions quan es donen les tres circumstàncies cessaris, ja sigui directament o o abreviatures reservades per aquesta següents: mitjançant auditors externs, i/o realitzant Llei als OIC per entitats o persones no - Que l’excés no es perllongui durant inspeccions in situ. autoritzades, i la realització per la seva part d’activitats reservades a aquests més de cinc dies hàbils en un trimes- 3. Els subjectes supervisats estan obli- OIC, sense perjudici en ambdós casos tre. gats a posar a disposició de l’INAF els lli- de les responsabilitats d’un altre ordre - Que l’excés no es produeixi més bres, els registres i els documents que en què haguessin pogut incórrer. d’una vegada en el mateix trimestre. l’INAF sol·liciti. - Que aquesta situació no es reiteri h) La distribució d’OIC sense haver més de tres cops en un exercici. 4. Les despeses derivades dels treballs procedit amb caràcter previ a la seva efectuats pels auditors externs a deman- corresponent autorització i inscripció d) L’incompliment per part de les so- da de l’INAF són a càrrec de la societat als registres de l’INAF. cietats gestores de les funcions i les gestora o d’inversió. obligacions previstes en aquesta Llei i) La resistència o negativa a la super- quan no s’hagi de qualificar com a fal- 5. L’autoritat supervisora pot declarar visió establerta en aquesta secció. ta molt greu. altres disposicions a més de les previstes en aquesta Llei sempre que tinguin com j) L’incompliment per part de les socie- e) L’incompliment pel dipositari de les a objectiu perseguir la protecció dels in- tats gestores de les funcions i les obli- funcions i les obligacions previstes en versors i del sistema financer. gacions que deriven d’aquesta Llei i en aquesta Llei quan no s’hagi de qualifi- particular de la de valoració dels ac- car com a falta molt greu. Capítol segon. Règim disciplinari tius, i de càlcul del valor liquidatiu que comporti un perjudici molt greu per f) Les tipificades com a lleus, quan du- Article 77 als inversors o accionistes dels OIC. rant els dos anys anteriors el subjecte Infraccions molt greus infractor hagi estat sancionat per reso- k) L’incompliment per part dels dipo- lució ferma per, almenys, dues infrac- Són infraccions molt greus les accions sitaris de les funcions i les obligacions cions lleus. o omissions amb independència de la previstes en aquesta Llei que comporti seva naturalesa que, infringint la legisla- Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2707

Article 79 b) Multa per import no inferior al tant c) Suspensió o limitació del tipus o vo- Infraccions lleus ni superior al quíntuple del benefici lum de les operacions o activitats que brut obtingut com a conseqüència pugui realitzar l’entitat infractora du- Són infraccions lleus els fets que impli- dels actes o les comissions en què rant un termini no superior a un any. quen retards en el compliment d’obliga- consisteixi la infracció. En els casos en cions de caràcter formal o incompliment 2. A més de la sanció que correspon- què la infracció no sigui xifrable, mul- d’escassa transcendència de normes de gui a l’entitat per la comissió d’infrac- ta de 90.000 fins a 300.000 euros. caràcter substantiu, sempre que no lesio- cions greus, pot imposar-se una de les nin, o ho facin lleument, els interessos c) Revocació definitiva de les auto- següents sancions a qui, exercint càrrecs dels accionistes, partícips o tercers. ritzacions que habiliten les entitats in- d’administració o direcció en l’entitat, si- fractores a actuar amb organismes gui el seu responsable d’acord amb l’arti- Tenen aquesta consideració, entre d’inversió. En el cas d’entitats amb ob- cle 75 d’aquesta Llei: d’altres: jecte exclusiu, la revocació implica a) Amonestació privada o pública amb a) La remissió, fora dels terminis fixats l’exclusió definitiva dels registres. En publicació al Butlletí Oficial del Princi- en aquesta Llei, de la informació que aquest cas, s’ha de procedir a liquidar pat d’Andorra. els OIC i els seus gestors han de pre- els OIC. sentar. b) Multa a cadascun dels responsables 2. A més de la sanció que correspon- per un import de 30.000 fins a 60.000 b) La demora en la publicació de la in- gui a l’entitat per la comissió d’infrac- euros. formació que, d’acord amb aquesta cions molt greus, pot imposar-se una de Llei, ha de ser tramesa o posar-se a dis- les següents sancions a qui, exercint càr- c) Separació del càrrec amb inhabilita- posició dels socis, els partícips i el recs d’administració o direcció en l’enti- ció per exercir càrrecs d’administració públic en general dels OIC. tat, sigui responsable de la infracció o direcció en la mateixa entitat financera o en qualsevol altra de la mateixa c) L’excés d’inversió sobre els coefi- d’acord amb l’article 75 d’aquesta Llei: naturalesa per un termini no superior a cients establerts en la secció primera a) Amonestació pública amb publica- un any. del capítol tercer del títol II, sempre ció al Butlletí Oficial del Principat que l’excés tingui caràcter transitori i d’Andorra. 3. En cas d’imposició de la sanció pre- no excedeixi el 20% dels límits legals. vista en la lletra c) de l’apartat anterior, b) Sanció a cadascun d’ells per un im- S’entén que un excés és transitori pot imposar-se simultàniament la sanció port superior a 60.000 euros i inferior a quan es donen les tres circumstàncies prevista en la lletra b). 90.000 euros. següents: - Que l’excés no es perllongui durant c) Separació del càrrec amb inhabilita- Article 82 més de cinc dies hàbils en un trimes- ció per exercir càrrecs d’administració Sancions per infraccions lleus tre. o direcció en la mateixa entitat finan- 1. Per la comissió d’infraccions lleus - Que l’excés no es produeixi més cera o en qualsevol altra de la mateixa s’ha d’imposar a l’entitat una de les san- d’una vegada en el mateix trimestre. naturalesa per un termini no superior cions següents: - Que aquesta situació no es reiteri a cinc anys. més de tres cops en un exercici. a) Amonestació privada. 3. En cas d’imposició de la sanció pre- d) L’incompliment de les altres obliga- vista en la lletra c) de l’apartat anterior, b) Sanció per un import de fins a cions o prohibicions establertes en pot imposar-se simultàniament la sanció 30.000 euros. aquesta Llei, o en els reglaments dels prevista en la lletra b). Article 83 OIC que, per la seva naturalesa, no Substitució d’òrgans s’hagi de qualificar com a infracció Article 81 greu o molt greu. Sancions per infraccions greus 1. Per assegurar la continuïtat en l’ad- 1. Per la comissió d’infraccions greus, ministració i direcció de l’entitat, en cas e) Quan es donin les circumstàncies que sigui estrictament necessari, l’òrgan per a la liquidació del fons i la societat s’imposa a l’entitat infractora una o més de les sancions següents: que imposi la sanció pot disposar el no- gestora no hagi iniciat el procediment menament amb caràcter provisional dels en qüestió. a) Amonestació privada o pública amb membres que calgui perquè l’òrgan publicació al Butlletí Oficial del Princi- Article 80 col·legiat d’administració pugui adoptar pat d’Andorra. Sancions per infraccions molt greus acords. b) Multa per un import no inferior al 1. Per la comissió d’infraccions molt 2. Aquestes persones exerceixen els tant ni superior al doble del benefici greus s’imposa a l’entitat infractora una o seus càrrecs fins que, per l’òrgan compe- brut obtingut com a conseqüència més de les sancions següents: tent, es proveeixin immediatament els dels actes o omissions en què consis- nomenaments corresponents i en pren- a) Amonestació pública amb publica- teixi la infracció. En els casos en què la guin possessió els designats, en el seu ció al Butlletí Oficial del Principat infracció no es pugui xifrar, multa de cas, fins que transcorri el termini de sus- d’Andorra. 30.000 fins a 90.000 euros. pensió. 2708 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

Article 84 Nosaltres els coprínceps la sancionem ries d’actius financers en què es pot in- Mesures cautelars i promulguem i n’ordenem la publicació vertir indicant límits d’aquesta política en el Butlletí Oficial del Principat d’An- d’inversió i possibilitats d’endeuta- En el marc d’un expedient sanciona- dorra. ment susceptibles de ser utilitzades dor, l’INAF pot exigir en interès dels in- per a la gestió de l’OIC. versors o en interès públic la suspensió Nicolas Sarkozy Joan Enric Vives Sicília President de la de la subscripció o del reembossament República Francesa Bisbe d’Urgell - Identificació de si s’autoritzen opera- de les parts. Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra cions amb instruments derivats, indicant si la inversió té fins de cobertura o Disposicions especulatius així com les possibles re- Annexos percussions de la utilització dels ins- Disposició transitòria truments esmentats derivats en el Tots els OIC i les entitats a les quals els Annex I- Contingut mínim del perfil de risc i en el grau de palanque- sigui d’aplicació aquesta Llei disposen prospecte complet jament. d’un termini d’un any des de la seva en- - Perfil de risc de l’OIC fent menció ex- Presentació de l’OIC trada en vigor per efectuar les adapta- pressa del nivell de volatilitat. Declarar - Denominació i domicili de l’OIC. cions necessàries i sol·licitar la expressament aquells casos en què el corresponent inscripció a l’INAF dels OIC - Data de constitució; en cas que l’OIC valor liquidatiu de l’OIC pugui presen- de dret andorrà o estrangers que siguin no sigui de dret andorrà, indicació del tar una alta volatilitat a causa de la gestionats o siguin distribuïts a Andorra país en què ha estat constituït. composició de la seva cartera o de les dins de la categoria corresponent, i ad- seves tècniques de gestió de carteres. juntar-hi els documents requerits en - Identificació i funcions de la societat aquesta Llei. L’INAF disposa d’un termini gestora (o distribuïdora en cas que - Breu exposició de la valoració dels de 90 dies hàbils per resoldre l’expe- l’OIC sigui de dret estranger), auto- actius; indicació del mètode de comp- dient. rització de què disposa per operar al tabilització dels interessos de la renda sistema financer (data d’inscripció a fixa. Disposicions derogatòries l’INAF, domicili, etc.). Informació econòmica Primera - Identificació i funcions del dipositari - Règim fiscal. Queden derogats els articles 11, 12 i 13 (autorització de què disposa per - Comissions de gestió, dipositària, de la Llei de regulació de les facultats operar al sistema financer). subscripció i reembossament (míni- operatives dels diversos components del - Vincles entre dipositari i la societat mes i màximes). sistema financer, del 19 de desembre de gestora. 1996. - Altres possibles despeses o comis- - Identificació i funcions dels auditors. sions, carregades directament o indi- Segona - Divisa de referència i horitzó d’inver- rectament, indicant la seva base de Queden derogades les disposicions le- sió. càlcul tot diferenciant les que hagi de gals d’igual rang o inferior anteriors en pagar el partícip directament de les allò que queden afectades per aquesta - Durada si és limitada. que es paguin a càrrec dels actius de Llei. - Nombre i identificació dels comparti- l’OIC (mínimes i màximes). ments. Disposicions finals Informació comercial - Característiques principals de les - Inversió mínima inicial. Primera parts (nominatives, al portador, dret Es faculta l’INAF per fixar les disposi- de vot, classes, etc.). - Forma d’adquirir/vendre parts. cions necessàries per al compliment i - Forma de passar d’un compartiment l’execució d’aquesta Llei així com les - Perfil del tipus d’inversor al qual va dirigit. a l’altre i comissions aplicables en tal modificacions que siguin necessàries, cas. amb l’autorització prèvia del ministeri - Identificació de qualsevol contracte encarregat de les finances. amb societats d’assessorament que - Data de tancament dels comptes així participin en la gestió de l’OIC (ele- com data i forma de distribució dels di- Segona ments més rellevants del contracte). vidends de les participacions o ac- Aquesta Llei entra en vigor el dia de cions, si escau. ser publicada al Butlletí Oficial del Prin- Informació sobre les inversions cipat d’Andorra. - Freqüència amb què es publiquen els - Definició dels objectius de l’OIC (ín- preus de les parts i lloc on es poden dex de referència, rendibilitat absoluta consultar. Casa de la Vall, 12 de juny del 2008 assegurada, etc.). Joan Gabriel i Estany - Hora de tall a partir de la qual les or- Síndic General - Política d’inversions de l’OIC i, si es- dres rebudes es consideren realitzades cau, dels seus compartiments: catego- Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2709

el dia hàbil següent a efectes del valor cada compartiment s’ha d’assimilar a un l’OIC i, eventualment, de les cobertures liquidatiu/preu que els sigui aplicable. OIC. que s’hi produeixen desglossant els resultats de la cobertura. En particular s’ha 4. Per als fons de fons o OIC de carac- Informació addicional d’informar sobre els riscos de tipus d’in- terístiques similars, s’ha de facilitar infor- - Declaració en què s’indiqui on po- terès, els riscos de canvi, els riscos de mació exhaustiva de la composició de la den ser consultats el prospecte i els in- mercat i/o els riscos de crèdit, amb indi- cartera dels OIC que representin més del formes trimestrals de l’OIC. cació de les cobertures corresponents en 20% del patrimoni dels fons de fons o cada cas. - Autoritat supervisora. OIC de característiques similars. - Indicació d’un punt de contacte (per- 4. S’ha de facilitar altres informacions Dades identificatives de l’OIC sona o servei, horaris, etc.) en el qual que puguin ser útils a l’inversor per se- - Denominació. poden obtenir-se, en el seu cas, aclari- guir la gestió desenvolupada per la so- ments suplementaris. - Característiques (capitalització/dis- cietat gestora. tribució, divisa de referència, fons de - Circumstàncies en què la liquidació Dades relatives als resultats de la gestió fons, fons amb compartiments, etc.). de l’OIC pot ser decidida i modalitats 1. Pel que fa a la variació del patrimoni de liquidació, en especial quant als - Objectius (benchmark, etc.). de l’OIC, les dades següents s’han de faci- drets dels partícips. - Data d’inici d’activitats. litar per al període de referència: - Indicació sobre les societats d’asses- - Inversió mínima. Patrimoni inicial del període. soria o els assessors d’inversió exter- Subscripcions. na, sempre que el recurs als seus - Societat gestora (denominació, do- Reembossaments. serveis estigui previst mitjançant con- micili, grup financer). Rendiments. tracte i retribuït mitjançant deducció - Entitat dipositària (denominació, do- Comissió de gestió. dels actius de l’OIC. S’ha d’indicar la micili, grup financer). Comissió dipositària. identitat o raó social de la societat o el Altres despeses i comissions. nom de l’assessor. - Delegacions efectives (denominació, Beneficis distribuïts del trimestre. domicili, grup financer). - Altres informacions que puguin ser Patrimoni final del període. útils per a la correcta informació de - Entitat auditora. Nombre de participacions inicial del l’inversor perquè pugui prendre les període. Dades relatives a la gestió decisions d’inversió amb coneixement Nombre de participacions (evolució, 1. Les dades relatives a la gestió apor- de causa. període). ten informació relativa al desenvolupa- Valor liquidatiu de la participació o ac- - Data de la darrera actualització del ment de la gestió per part de la societat ció en la divisa de referència de l’OIC prospecte. gestora, els criteris seguits a l’hora d’apli- (inicial i final). car la política d’inversions (inversió en derivats a efectes de cobertura o d’espe- 2. Pel que fa a les comissions aplica- Annex II- Contingut culació; inversió en mercats reglamen- des, s’han d’indicar els percentatges tats o no; per les inversions en actius efectius per trams, si escau, així com la mínim dels informes emesos o gestionats per entitats vincula- base de càlcul: des, es donaran els detalls correspo- 1. Els informes de gestió han de dispo- Comissions de gestió. nents, etc.). sar com a mínim de la informació Comissions de dipositària. següent: 2. Pel que fa al context de la gestió: Comissions de subscripció. Comissions de reembossament. a) Dades identificatives de l’OIC. - Aquest apartat inclou bàsicament in- Altres. b) Dades relatives a la gestió. formació econòmica de caràcter con- juntural en relació amb les economies Indicació de totes les despeses de c) Dades relatives als resultats de la i els sectors d’activitat en què inverteix l’OIC expressades en termes de percen- gestió. l’OIC i en relació amb la situació dels tatge sobre el patrimoni total de l’OIC (in- d) Fets rellevants. mercats financers. cloent-hi les despeses transaccionals i sense incloure-les). 2. Els informes de gestió no poden in- - En tots els casos, aquestes informa- cloure informació que no es correspon- cions s’han d’adaptar a les inversions 3. Pel que fa a la liquiditat, s’han d’indi- gui amb la gestió efectiva de l’OIC efectives dels OIC i han de reflectir tant car les seves remuneracions en termes (simulacions, combinacions de fons, la situació a la data d’elaboració de de diferencial amb el tipus interbancari etc.). l’informe com les evolucions durant el corresponent, destacant les operacions període de referència. realitzades amb empreses vinculades. 3. Per als OIC amb compartiments, a l’efecte de la informació sobre la gestió, 3. Pel que fa als riscos correguts per 4. Pel que fa al comportament de l’OIC, l’OIC, s’ha d’informar sobre els riscos de s’han de facilitar les dades següents: 2710 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

- Rendibilitat neta de tot tipus de des- - Totes les decisions que donin lloc a tegrament en ocasió de l’atorgament de peses i comissions per a l’exercici en l’obligació d’actualitzar els elements l’escriptura fundacional. curs i per als cinc últims exercicis, si essencials del prospecte. El capítol III regula els òrgans de go- escau. En els casos en què, per les caracterís- vern de la fundació, i les accions per im- - Volatilitat. tiques de l’OIC, les informacions enun- pugnar-ne els acords i per demanar la ciades en aquest annex no siguin intervenció del Protectorat. En con- - Duració i qualificació creditícia dels procedents, s’ha de fer constar aquesta sonància amb la natura de les funda- emissors. circumstància. cions regulades per aquesta Llei, que - Ràtios diverses: ràtio de Sharpe, està determinada per la finalitat d’interès tracking error, alfa, beta, rotació. públic que ha de constituir el seu fi, el - Composició de la cartera: percentat- càrrec de patró es configura com a gra- tuït. ge de cada valor sobre el total de la Llei 11/2008, cartera (comparació amb el trimestre El capítol IV estableix el règim anterior). Per als fons multidivisa s’han del 12 de juny, de econòmic de les fundacions, l’obligato- de donar informacions específiques i fundacions rietat de portar la comptabilitat i els lli- detallades sobre la composició de la bres, i regula l’aplicació dels ingressos. cartera per divises. Atès que el Consell General en la seva Per evitar la constitució de fundacions sessió del dia 12 de juny del 2008 ha fictícies, resulta bàsic l’article 24, que es- - Posicions obertes en derivats (des- aprovat la següent: cripció del producte, nombre de con- tableix l’aplicació obligatòria de dos ter- tractes, mercat, venciments, llei 11/2008, del 12 de juny, de funda- ços de les rendes i altres ingressos nets exposició/risc, subjacent). També han cions anuals, al compliment dels fins fundacionals. Aquesta circumstància s’ha de re- d’indicar-se els moviments en la com- Exposició de motius posició de la cartera durant el període flectir degudament en els comptes que s’han de presentar anyalment davant del de referència. La Llei de fundacions té l’objectiu de Protectorat. 5. Els informes de gestió han d’in- donar resposta a la demanda social d’u- cloure la menció següent o equivalent: na regulació de les fundacions privades El capítol V regula la fusió, l’escissió, Rendiments passats no determinen/im- d’interès públic o social. Per fer-ho, té l’extinció i la liquidació de les funda- pliquen rendiments futurs. present -com a antecedent- la tradició cions. És important la facultat que s’atri- jurídica europea en la matèria i valora bueix al Protectorat de determinar Fets rellevants -com a punt de referència comparativa- l’aplicació que s’ha de donar a l’haver re- 1. Cal fer menció de tots els fets relle- l’experiència correlativa dels països de sultant de la liquidació d’una fundació vants que hagin afectat el fons durant el l’entorn. El dret romà no va conèixer les extingida. fundacions privades independents (amb període de referència de l’informe. El capítol VI estableix les funcions del personalitat jurídica) d’interès particular; Protectorat, que és exercit per l’Estat i té 2. S’entén per fets rellevants, entre d’al- d’altra banda, els antecedents històrics i cura de vetllar per la realització de l’inte- tres: la normativa vigent als països de l’entorn rès general propi de les fundacions i pel - Les operacions de préstec de títols mostren un criteri francament contrari a compliment de les finalitats fundacio- que s’hagin dut a terme així com de les l’admissió de les fundacions privades nals. Convé especificar que el control garanties associades a aquestes opera- d’interès particular. exercit pel Protectorat es concreta en la cions. Des del punt de vista formal, la Llei comunicació al Govern de qualsevol in- - El reembossament de més del 20% s’articula en vuit capítols, formats per cidència que posi en perill la realització del patrimoni. quaranta-un articles, vuit disposicions de la voluntat fundacional, el respecte a transitòries i dues disposicions finals. la voluntat fundacional o el compliment - Casos en què s’hagin superat els de les lleis i dels estatuts. límits d’inversions establerts en el El capítol I està constituït per les dis- reglament. posicions generals, que regulen aspectes El capítol VII regula la inscripció i els com l’àmbit d’aplicació, la capacitat per assentaments que s’han de fer al Registre - Tota operació d’endeutament, des constituir, la forma, els fins i la dotació. de Fundacions. del moment en què impliqui que les Ha de destacar-se que la Llei opta pel sis- obligacions enfront de tercers exce- El capítol VIII regula les fundacions tema d’autorització prèvia a la constitu- deixin el 5 per cent del patrimoni de del sector públic amb la voluntat de faci- ció. l’OIC. litar la creació de fundacions participa- El capítol II estableix els requisits ne- des per òrgans de l’Estat, les - La substitució de la societat gestora o cessaris per constituir la fundació, i tam- administracions públiques i entitats pa- del dipositari així com els canvis que bé el procés d’inscripció. En destaca el rapúbliques o de dret públic. es produeixin en el control de la pri- mandat que la dotació inicial s’aporti ín- mera. A les disposicions transitòries s’hi estableix el règim transitori per a les funda- Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2711

cions ja constituïdes en el moment de Article 3 obert a nom de la fundació mitjançant l’entrada en vigor de la Llei, el termini Forma de constitució certificació bancària. per adaptar-hi els estatuts, i els mecanis- 1. Les fundacions privades s’han de 4. Si la dotació consisteix en béns d’u- mes que hauran de garantir un fi d’inte- constituir sempre en escriptura pública, na altra classe, se n’ha d’acreditar el valor rès general de manera clara i indubtable amb l’autorització prèvia del Govern. mitjançant certificació d’experts, que res- d’aquestes fundacions ja existents. Així, ponen de la valoració efectuada. s’hi regula la resolució dels negocis 2. El procediment per obtenir l’auto- jurídics d’adscripció de béns a finalitats rització s’inicia amb un escrit de petició Article 6 d’interès particular, i també la destinació que el fundador adreça al Govern, Personalitat jurídica que s’ha de donar als béns adscrits. acompanyat del projecte d’estatuts i d’u- na memòria explicativa de les activitats 1. Les fundacions constituïdes d’acord Una de les finalitats indubtables d’a- previstes o programa d’actuació, que jus- amb aquesta Llei adquireixen personali- questes disposicions és privar radical- tifiqui la seva contribució a la consecu- tat jurídica amb la inscripció de l’escrip- ment de qualsevol eficàcia tota mena de ció d’un fi d’interès general, i també d’un tura de constitució al Registre de negocis jurídics mitjançant els quals s’ha- pla de viabilitat econòmica fonamentat Fundacions. gi intentat, en el passat, donar l’aparença en la suficiència de la dotació inicial pre- de fundació a l’adscripció d’uns béns de- 2. És requisit previ per a la inscripció al vista. terminats a finalitats d’interès particular. Registre de Fundacions la presentació al El Govern ha d’acordar l’autorització Protectorat, amb l’escriptura pública, de Finalment, a les disposicions finals es en el termini màxim de tres mesos des de la previsió d’ingressos i despeses del pri- fixa un termini al Govern per fer el des- la presentació de l’escrit de petició. En el mer any d’activitat de la fundació i d’una plegament reglamentari de la Llei relatiu cas que el Govern no es manifesti en previsió de les activitats que es duran a al Protectorat i al Registre de Fundacions aquest termini s’ha d’entendre que l’au- terme en el mateix període. i s’hi estableix l’entrada en vigor. torització ha estat tàcitament acordada. Capítol II. Constitució Capítol I. Disposicions generals 3. L’escriptura de constitució de la fun- dació s’ha d’inscriure al Registre de Fun- Article 7 Article 1 dacions. El notari autoritzant cursa al Escriptura de fundació Àmbit d’aplicació Registre de Fundacions dues còpies au- L’escriptura de constitució d’una fun- 1. Aquesta Llei regula les fundacions tèntiques de l’escriptura de constitució dació ha de contenir, com a mínim, les privades, inscrites al Registre de Funda- dins del termini de tres dies hàbils des de dades i els documents següents: cions, que tenen nacionalitat andorrana i l’atorgament. estan domiciliades a Andorra. També re- a) Les dades personals dels fundadors. Article 4 gula les fundacions del sector públic. b) La voluntat fundacional. Finalitats 2. Les fundacions privades són entitats c) Els estatuts de la fundació. sense afany de lucre, que afecten irrevo- Les finalitats de la fundació han de ser d) La dotació inicial. cablement uns béns o uns drets a la rea- lícites i d’interès general i les seves activitats han de beneficiar col·lectius genèrics lització de finalitats d’interès general. e) Les dades de les persones que han de persones. Els col·lectius de treballa- de constituir el primer patronat i la for- 3. Les fundacions privades poden ser dors d’una o diverses empreses i els seus ma de designar i renovar els membres constituïdes per una durada indefinida o familiars tenen aquesta consideració. del patronat. temporal. En aquest darrer cas, la durada Article 5 de la fundació ha de ser suficient per dur Article 8 Dotació a terme la finalitat fundacional. Aportació de la dotació 1. La dotació inicial de la fundació ha Article 2 1. La dotació inicial s’ha d’aportar ínte- de consistir en una aportació de béns i Capacitat per constituir grament en ocasió de l’atorgament de drets suficients per dur a terme les activi- l’escriptura pública de fundació. 1. Poden constituir fundacions priva- tats fundacionals. La dotació inicial míni- des, entre vius o per causa de mort, les ma és de 100.000 euros. 2. La dotació pot ser incrementada persones físiques, andorranes o estran- posteriorment. geres legalment residents, que tinguin la 2. El Govern ha de valorar en cada cas, capacitat d’obrar necessària i estiguin le- abans de donar l’autorització correspo- Article 9 gitimades per disposar gratuïtament dels nent, la suficiència de la dotació inicial Patrimoni de la fundació béns i els drets que integren la dotació. per al finançament adequat de les activitats fundacionals previstes, tenint en 1. El patrimoni de la fundació el poden 2. També poden constituir fundacions compte la memòria d’activitats i el pla de constituir tota classe de béns i drets que privades les persones jurídiques andor- viabilitat presentats. tinguin valoració econòmica. ranes, públiques o privades, d’acord 2. La fundació consta com a titular de amb els seus estatuts. 3. Si la dotació consisteix en diners, se n’ha d’acreditar l’ingrés en un compte tots els béns i drets que integren el seu 2712 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

patrimoni; aquests béns i drets es fan e) La regulació del patronat, amb indi- Article 13 constar en el seu inventari al Registre de cació del nombre de membres, la ma- Càrrecs Fundacions. nera de designar-los i el termini del 1. El patronat ha de tenir, com a mandat; els càrrecs del patronat; el 3. S’han de comunicar al Protectorat, mínim, un president, de nacionalitat an- règim de convocatòria de les reu- almenys amb trenta dies d’antelació, els dorrana, i un secretari. La funció de se- nions, la manera de deliberar i de actes d’alienació i gravamen i les transac- cretari pot ser exercida per una persona prendre acords i la forma d’aprovar les cions dels béns i drets de la fundació que no tingui la condició de patró; en actes. següents: aquest cas té veu però no té vot. Corres- 2. Una disposició dels estatuts o una pon al secretari la certificació dels acords a) Els relatius als béns i drets que inte- manifestació del fundador que sigui con- del patronat. gren la dotació fundacional o que esti- trària a la llei no té cap validesa. En cas guin directament vinculats al 2. Les persones físiques que integren de disposició contrària a la llei, la funda- compliment fundacional. el patronat han de tenir capacitat d’obrar ció no es pot inscriure al Registre de Fun- plena i no poden estar inhabilitades per b) Els que afectin al patrimoni o repre- dacions. a l’exercici de càrrecs i funcions públi- sentin un valor superior al trenta per ques. cent de l’actiu de la fundació que re- Article 11 sulti de l’últim balanç anual. Modificació dels estatuts 3. Les persones jurídiques que integren el patronat han de ser representa- 4. També s’han de comunicar al Pro- 1. Els estatuts de la fundació es poden des per una persona física que compleixi tectorat els actes de disposició i grava- modificar per acord del patronat, que els requisits de l’apartat 2. men, i les transaccions dels béns s’ha de formalitzar per mitjà d’escriptura immobles, establiments mercantils o in- pública i s’ha d’inscriure al Registre de 4. Les persones físiques que integren dustrials, dels valors mobiliaris que re- Fundacions. El notari autoritzant cursa al el patronat exerceixen personalment i presentin participacions significatives Registre de Fundacions dues còpies au- no poden delegar les seves funcions. dels anteriors i dels objectes de valor ex- tèntiques de l’escriptura que formalitza traordinari. la modificació dels estatuts de la funda- Article 14 ció, dins del termini de tres dies hàbils Acceptació 5. L’acceptació d’herències per part de des de l’atorgament. les fundacions es realitza sempre a bene- Els patrons entren en funcions un cop fici d’inventari. 2. La modificació dels estatuts reque- han acceptat el nomenament en l’escrip- reix l’aprovació prèvia del Protectorat, tura pública fundacional o en una altra 6. L’acceptació de llegats o donacions que ha de decidir mitjançant una resolu- escriptura pública, o bé mitjançant com- amb càrregues que puguin desnatura- ció motivada. pareixença realitzada a aquest efecte al litzar el fi fundacional requereixen l’au- Registre de Fundacions. En tot cas l’ac- torització prèvia del Protectorat. Capítol III. Govern de la fundació ceptació es notifica al Registre de Funda- 7. No es poden repudiar herències o cions. Article 12 llegats ni deixar d’acceptar donacions Funcions i composició del patronat Article 15 sense l’autorització prèvia del Protecto- Responsabilitat rat o, en defecte seu, sense l’aprovació 1. El patronat és l’òrgan de govern i re- judicial amb audiència del Ministeri Fis- presentació de la fundació. Els membres 1. Els patrons són responsables solida- cal. del patronat tenen la condició de patró. ris davant de la fundació pels danys i 2. El patronat és un òrgan col·legiat in- perjudicis que causin per actes contraris Article 10 a la llei o els estatuts, i per l’incompli- Estatuts tegrat, com a mínim, per tres persones físiques o jurídiques. Les persones jurídi- ment de les seves obligacions amb culpa 1. Els estatuts de la fundació han d’in- ques han de ser representades en el pa- o negligència. cloure les circumstàncies següents: tronat, d’una manera estable, per la 2. L’acció de responsabilitat, que a) La denominació, que ha de contenir persona física designada amb aquesta fi- s’exerceix davant l’autoritat judicial i en els mots “fundació privada”. nalitat per l’òrgan competent. nom de la fundació, correspon: b) La data d’inici de l’activitat de la fun- 3. Les persones físiques membres del a) Al mateix òrgan de govern de la dació, si no és la data d’atorgament de patronat i les persones designades per fundació, mitjançant acord motivat, l’escriptura de constitució. representar una persona jurídica que in- sempre que el patró afectat no partici- tegri el patronat, han de ser andorranes o pi en l’adopció de l’acord. c) Les finalitats d’interès general de la estrangeres residents legalment a Andor- b) Al Protectorat. fundació. ra. Així mateix, les persones jurídiques d) El domicili de la fundació, que no- que integrin el patronat han de ser crea- c) Als patrons dissidents o absents, i més pot ser a Andorra. des d’acord amb la llei andorrana. també al fundador en el cas que no sigui patró. Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2713

Article 16 Article 19 comptar, com a mínim, amb la signatura Apoderats Cessament del secretari i amb el vistiplau del president. 1. El patronat pot nomenar apoderats 1. El cessament dels membres del pa- generals i especials. L’apoderat general tronat es produeix per les causes que re- 5. El Registre de Fundacions ha de dili- té la condició de gerent. sulten de la Llei. genciar els llibres abans que siguin utilitzats o bé un cop fets els assentaments i 2. No es pot apoderar la facultat de de- 2. La renúncia del càrrec de membre les anotacions mitjançant procediments cidir els actes següents: del patronat ha de constar en escriptura informàtics. pública i només produeix efectes davant a) La modificació dels estatuts. tercers quan s’inscriu al Registre de Fun- Article 23 b) La fusió, l’escissió o la dissolució de dacions. Els comptes anuals la fundació. 3. El cessament i els nomenaments de 1. Anyalment, el patronat ha de formu- c) La formulació del pressupost. substitució s’han d’inscriure al Registre lar l’inventari i els comptes anuals. de Fundacions. d) L’aprovació dels documents que 2. Els comptes han d’incloure: han de contenir els comptes anuals. Article 20 a) El balanç de situació, en la data de Impugnació d’acords e) Els actes d’adjudicació, d’alienació, tancament de l’exercici, que ha d’es- de gravamen i, en general, de disposi- L’acció d’impugnació d’acords o d’ac- pecificar amb claredat els béns o els ció sobre béns immobles, establi- tes del patronat caduca al cap d’un any, elements que s’integren en la dotació ments o béns mobles que integrin la comptador a partir de la data en què o són finançats amb aquesta dotació. dotació inicial de la fundació. s’hagi adoptat l’acord o dut a terme b) El compte de resultats. f) Els actes per als quals cal l’autoritza- l’acte. ció del Protectorat o els que se li hagin c) La memòria, que ha de contenir al- de notificar preceptivament. Article 21 menys el detall dels recursos proce- Intervenció dents d’altres exercicis pendents de 3. Els apoderaments generals i les re- El Protectorat, d’ofici o a partir d’una destinar, si escau; els indicadors del vocacions s’han d’inscriure al Registre de compliment de les finalitats fundacio- Fundacions. denúncia, pot sol·licitar a l’Administració de justícia que ordeni la intervenció tem- nals i, si és el cas, el detall de les socie- Article 17 poral de la fundació, quan hi adverteixi tats participades, amb indicació del Gerència una gestió greument irregular o que posi percentatge de participació. en perill la continuïtat de la fundació, o 1. Si no és contrari als estatuts, les fun- 3. El patronat ha d’aprovar els comptes una divergència greu entre les activitats dacions poden encomanar l’exercici de dins els sis mesos següents a la data del que duu a terme i els fins fundacionals. la gerència o gestió, o la realització d’al- tancament de l’exercici i el secretari els ha de signar amb el vistiplau del presi- tres activitats en nom de la fundació, a Capítol IV. Règim econòmic persones físiques o jurídiques amb dent. solvència tècnica acreditada, amb la re- Article 22 Article 24 muneració adequada a les funcions que Comptabilitat i llibres La presentació dels comptes desenvolupin. 1. Les fundacions han de portar la 1. La presentació dels comptes al Pro- 2. El nomenament, el cessament, les comptabilitat d’acord amb la naturalesa tectorat s’ha de fer en un termini de 30 condicions contractuals pactades i la re- de les seves activitats i de manera que dies hàbils a comptar de la seva aprova- muneració anyal d’aquestes persones permeti un seguiment de les operacions ció. s’han de notificar al Protectorat; en tot i l’elaboració dels comptes anuals. cas, les despeses per aquest concepte 2. El Protectorat ha de demanar a l’Ad- 2. Les fundacions han de portar, al- han de ser considerades una despesa ge- ministració de justícia que ordeni la in- menys, el llibre diari, el llibre d’inventari neral. tervenció temporal de les fundacions i de comptes anuals, i el llibre d’actes. que no presentin els comptes durant dos Article 18 3. El llibre d’inventari i el llibre de anys consecutius. Durant el temps que Gratuïtat comptes anuals de la fundació s’han d’o- l’autoritat judicial no dicta la resolució El càrrec de patró és gratuït, llevat de brir amb l’inventari inicial que consta en corresponent, el Protectorat no pot ins- voluntat contrària del fundador i sense l’escriptura pública, i s’hi ha de transcriure cap document de la fundació afec- perjudici del rescabalament de les des- criure anyalment l’inventari de tanca- tada, llevat dels cessaments, la renovació peses acreditades per raó del càrrec. ment de l’exercici de comptes anuals. o renúncia de poders, l’extinció de la fundació, els nomenaments de liquida- 4. El llibre d’actes ha de contenir les dors i també els assentaments ordenats actes de les reunions del patronat i dels per l’autoritat judicial. El primer any d’in- òrgans de govern, autenticades en la for- compliment el Protectorat exigeix el ma que prevegin els estatuts. Han de 2714 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

compliment de l’obligació. L’obtenció de b) Quan el total del volum anual d’in- d) Les causes establertes en l’escriptu- subvencions o d’ajudes públiques està gressos ordinaris supera mig milió ra fundacional o els estatuts. condicionada a la presentació dels d’euros. e) L’absorció o la integració que resulti comptes. 2. En l’informe d’auditoria es fan cons- d’un procés de fusió amb una funda- 3. La documentació relativa als comptar les infraccions de les normes legals o ció o més d’una. tes l’ha d’adreçar al Protectorat una per- estatutàries que s’observin. f) Resolució judicial. sona degudament facultada per fer-ho. 3. L’informe de l’auditoria de comptes Aquesta obligació no afecta la documen- 2. En els supòsits dels apartats b), c), i s’ha de presentar al Protectorat en el ter- tació lliurada a efectes estadístics. d), l’extinció requereix l’acord motivat mini de seixanta dies a comptar del model patronat, ratificat pel Protectorat. Si ment de l’emissió, i en tot cas dins del Article 25 no hi ha acord del patronat o l’acord no termini de set mesos a partir de l’últim Aplicació obligatòria és ratificat pel Protectorat l’extinció de la dia de l’exercici econòmic a què fa refe- fundació requereix una resolució judi- 1. Les fundacions han de destinar al- rència l’informe. menys dos terços de les rendes i els al- cial motivada, que pot ser instada pel Protectorat, si és el cas. tres ingressos nets anuals que obtenen al Capítol V. Fusió, escissió, extinció i compliment dels fins fundacionals, i la liquidació 3. Els acords i les resolucions judicials resta l’han de destinar o bé al compli- que determinen l’extinció s’han d’ins- ment diferit de les finalitats o bé a incre- Article 28 criure al Registre de Fundacions i s’han mentar-ne la dotació. Fusió de formalitzar mitjançant escriptura 2. L’aplicació mínima de dos terços 1. La fusió de dues fundacions o més pública. dels ingressos s’ha de fer efectiva en el només es pot fer quan no consti la vo- Article 31 termini de tres exercicis, a comptar de l’i- luntat contrària del fundador. Liquidació nici de l’exercici següent al de l’acredita- 2. La fusió requereix l’aprovació del 1. L’extinció d’una fundació comporta ció comptable. Protectorat. la liquidació dels seus actius i els seus 3. Les despeses d’administració no po- 3. La fusió s’ha de formalitzar en es- passius. den ser superiors al deu per cent dels in- criptura pública, que s’ha d’inscriure al 2. Correspon al Protectorat determinar gressos generats durant l’exercici. Registre de Fundacions. l’aplicació que s’ha de donar a l’haver re- Article 26 Article 29 sultant, que es pot traspassar a una fun- Alienació dels béns de les fundacions Escissió dació, una entitat pública o una altra 1. Els béns integrants de les dotacions entitat sense finalitat de lucre amb uns 1. L’escissió d’una fundació només es fins similars als de la fundació extingida. inicials de les fundacions només poden pot fer quan no consti la voluntat con- ser alienats a títol onerós i en les condi- trària del fundador i ha de tenir com a 3. Els criteris reguladors del procedi- cions establertes pels fundadors, si en objectiu el compliment de les seves fina- ment de liquidació s’han d’establir per l’escriptura de constitució han autoritzat litats fundacionals. reglament. les alienacions. 2. L’escissió es decideix per acord mo- Capítol VI. El Protectorat 2. Fora d’aquest cas, tan sols poden ser tivat del patronat i requereix l’aprovació alienats amb autorització del Protectorat. del Protectorat. Article 32 Competència 3. El producte de l’alienació s’ha de 3. L’escriptura pública que formalitzi reinvertir en l’adquisició d’altres béns o l’escissió ha de contenir els estatuts de la 1. El Protectorat de les fundacions és drets, que resten subrogats al lloc dels fundació o les fundacions que en resul- competència de l’Estat. El Protectorat té alienats, o en millores de béns de la fun- tin, i també la identificació dels membres cura de l’exercici correcte del dret de dació. del primer patronat. fundació.

Article 27 Article 30 2. El Protectorat de l’Estat és exercit Auditoria de comptes Causes de l’extinció pel ministeri que tingui atribuïdes les competències de Justícia. 1. Les fundacions han de sotmetre els 1. La fundació s’extingeix per: comptes anuals a una auditoria externa 3. El Protectorat ha de vetllar per la rea- en la data del tancament de l’exercici a) L’expiració del termini pel qual va lització de l’interès general propi de les fun- quan es produeix una de les circumstàn- ser constituïda. dacions. A aquest efecte, el Protectorat cies següents: b) L’acompliment de les finalitats fun- informa el Govern de qualsevol circums- a) Quan el total de l’actiu de la funda- dacionals. tància que posi en perill l’assoliment de les ció supera un milió d’euros. finalitats fundacionals, el respecte de la vo- c) La impossibilitat d’acomplir les fina- luntat fundacional o l’acompliment de les litats fundacionals. Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2715

disposicions legals o estatutàries d’una Protectorat s’ha de fer càrrec de la gestió a) L’escriptura pública fundacional. fundació. de la fundació, que en cap cas no pot su- b) Els estatuts i els acords de modifica- perar els dos anys. Article 33 ció. 3. La resolució judicial s’inscriu al Re- Atribucions c) El nomenament, la suspensió, el gistre de Fundacions. 1. Són atribucions específiques del cessament i la renúncia dels patrons i, si escau, dels liquidadors. Protectorat les següents: Capítol VII. El Registre de a) Informar el Govern sobre la ido- Fundacions d) Els apoderaments generals. neïtat dels fins i la suficiència de la do- Article 35 e) La fusió i l’escissió de fundacions. tació de les fundacions que es trobin El Registre de Fundacions en procés de constitució. f) L’extinció i la liquidació. 1. Per garantir la publicitat de les fun- b) Rebre i guardar en dipòsit els comp- 2. Si el responsable del Registre de dacions es crea el Registre de Funda- tes presentats per les fundacions. Fundacions considera que es desprenen cions, com a òrgan dependent del indicis racionals d’il·licitud penal de la c) Presentar al Govern els expedients ministeri que tingui atribuïdes les com- documentació presentada per una fun- per a la modificació dels estatuts, i per petències de Justícia. dació, ho ha de comunicar al Protectorat a la fusió, l’escissió, la liquidació o 2. L’estructura, l’organització i el fun- i a l’òrgan jurisdiccional competent. A l’extinció de les fundacions. cionament del Registre de Fundacions més, ha de comunicar aquesta circums- d) Qualsevol altra funció que li sigui s’han de regular per reglament. tància a la fundació interessada i suspen- atribuïda per llei. dre el procediment d’inscripció fins que 3. La inscripció d’una fundació al Re- recaigui resolució judicial ferma. 2. El Protectorat també està legitimat gistre de Fundacions només pot ser de- per impugnar els actes i els acords del negada quan l’escriptura de constitució Article 38 patronat que siguin contraris als precep- no s’ajusti a les prescripcions de la llei. Funcions tes legals o estatutaris pels quals es re- 4. Únicament les fundacions inscrites Corresponen al Registre de Funda- geix la fundació. al Registre de Fundacions poden emprar cions les funcions següents: 3. Si el Protectorat considera que es en la seva denominació el terme “funda- a) Informar el Protectorat sobre els ex- desprenen indicis racionals d’il·licitud ció”. pedients de fundacions. penal de la documentació presentada 5. La denominació d’una fundació no per una fundació, ho ha de comunicar al b) Portar el Registre de Fundacions. pot consistir en la simple menció d’un Ministeri Fiscal o a l’òrgan jurisdiccional territori, en una expressió genèrica d’ús c) Tramitar i resoldre els expedients competent. En aquest cas, el Protectorat comú, en conceptes i expressions propis d’autorització i inscripció establerts comunica aquesta circumstància a la d’altres persones ni en expressions con- per la Llei. fundació interessada i al Registre de Fun- tràries a les lleis o a l’honor i a altres drets dacions. d) Donar publicitat i lliurar certifica- de les persones. cions dels assentaments inscrits. Article 34 6. La denominació d’una fundació no e) Qualsevol altra que li sigui atribuïda Altres funcions del Protectorat pot coincidir amb la d’una altra que ja es- per llei. 1. El Protectorat pot assumir provisio- tigui registrada primer, ni ser tan similar nalment la gestió de la fundació en els que presti a confusió. En cas que es pre- Capítol VIII. Fundacions del sector supòsits següents: sentin simultàniament dues o més sol·li- públic cituds de registre de fundacions amb la a) Si la fundació es queda sense pa- mateixa denominació, no se’n pot regis- Article 39 trons per qualsevol motiu. trar cap. Concepte b) Si adverteix una irregularitat greu Article 36 1. Als efectes d’aquesta Llei, es consi- en la gestió econòmica que posi en Publicitat del Registre deren fundacions del sector públic les perill la subsistència de la fundació o fundacions en les quals concorri alguna una desviació greu entre els fins fun- El Registre de Fundacions és públic. de les circumstàncies següents: dacionals i l’activitat realitzada. En Les certificacions que lliura donen fe del aquest cas, el Protectorat insta el pa- contingut. La publicitat es pot fer efecti- a) Que es constitueixin amb una apor- tronat a elaborar un informe i prendre va mitjançant una nota informativa o una tació majoritària, directa o indirecta, les mesures correctores oportunes en còpia dels assentaments. dels òrgans de l’Estat, les administra- un termini determinat. cions públiques i les entitats pa- Article 37 rapúbliques o de dret públic 2. Tant en un cas com en l’altre és ne- Actes inscriptibles d’Andorra o les administracions públi- cessària l’autorització judicial, en la qual ques i les entitats de dret públic de l’es- 1. Al Registre de Fundacions hi han de s’ha d’establir el termini durant el qual el tranger. constar els actes següents: 2716 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

b) Que més del 50 per cent del seu pa- cines a Andorra o a qualsevol altre termini d’un any. Contra la resolució ne- trimoni fundacional estigui format per lloc. gativa del Registre de Fundacions es pot béns o drets aportats o cedits per les interposar recurs davant el Govern, d’a- g) Els membres del patronat poden entitats referides. cord amb el que estableix el Codi de ser, fins i tot de forma majoritària, de l’Administració. 2. Les fundacions del sector públic no- nacionalitat i residència estrangera. El més es poden constituir si la participació president ha de ser de nacionalitat an- Disposició transitòria segona pública andorrana és igual o superior a dorrana. la tercera part de les aportacions o del 1. Les fundacions que no adaptin els h) Els patrons que representen els òr- patrimoni fundacional. Així mateix, les estatuts en el termini establert quedaran gans de l’Estat, les administracions aportacions posteriors que s’integrin en extingides; en aquest cas els seus pa- públiques i les entitats de dret públic, el patrimoni fundacional també han de trons o administradors, independent- tant d’Andorra com de l’estranger, te- respectar aquest límit. ment de la denominació que tinguin als nen la consideració de patrons nats. estatuts, respondran personalment, so- Article 40 i) Els patrons nats es poden fer repre- lidàriament i il·limitadament dels deutes Creació sentar, per escrit i de forma específica i les obligacions de la fundació. per a cada reunió, per un altre patró. 1. Els òrgans de l’Estat, les administra- 2. Si un cop transcorregut el termini cions públiques i les entitats parapúbli- j) És imprescindible la unanimitat dels establert a la disposició transitòria pri- ques o de dret públic, dins de l’àmbit de patrons nats per les decisions mera no han adaptat els estatuts ni han les seves competències, poden crear següents: instat la inscripció al Registre de Funda- fundacions en les condicions establertes - Definir les línies d’actuació de la cions, no es podran inscriure. per aquesta Llei. La creació de funda- Fundació. cions del sector públic o la participació - Interpretar els estatuts i reformar- Disposició transitòria tercera en elles ha de ser autoritzada per acord los. Un cop transcorregut el termini legal del Consell General, del Govern, del - Establir reglaments i normes com- fixat, el Protectorat de l’Estat assumeix Consell de Comú o del consell d’admi- plementàries dels estatuts pel règim les funcions d’òrgan de liquidació de les nistració d’una entitat parapública o de intern de la Fundació. fundacions constituïdes abans de l’entra- dret públic, que han de disposar d’un in- - Analitzar i aprovar, si escau, el pro- da en vigor de la Llei que no s’hi hagin forme econòmic previ. grama d’activitats i objectius de l’any adaptat, amb potestat per realitzar tota 2. Les entitats parapúbliques o de dret següent, abans d’acabar l’any natu- mena d’actes jurídics destinats a liquidar públic estatals necessiten l’acord previ ral, i també els pressupostos ordina- el patrimoni fundacional. del Govern per constituir una fundació o ris i extraordinaris de la Fundació, la per formar-ne part. memòria i els comptes anuals. Disposició transitòria quarta - Nomenar i revocar el secretari del Article 41 Patronat, així com qualsevol altre Els fedataris públics, a requeriment del Règim jurídic càrrec o òrgan que estimi convenient Protectorat, han de facilitar qualsevol in- per millorar l’organització i per formació que consti en el seu protocol, o Les fundacions del sector públic estan acomplir els objectius de la Funda- en els protocols notarials dipositats a la sotmeses al següent règim especial: ció. Cambra de Notaris, per determinar a) No poden exercir potestats públi- - Aprovar la creació i la composició l’existència de fundacions constituïdes ques. de qualsevol òrgan en el qual es de- abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, i també còpies de qualsevol docu- b) Només poden realitzar activitats re- leguin funcions, d’acord amb els estatuts. ment públic en què hagin intervingut, o lacionades amb l’àmbit de competèn- que hagin atorgat, fundacions constituï- cies de les entitats del sector públic Disposició addicional des abans de l’entrada en vigor de la Llei. fundadores o que hi participin. Mentre no existeixi una llei que les re- c) Han d’ajustar la comptabilitat a les Disposició transitòria cinquena guli expressament, no es poden consti- disposicions legals previstes al Pla ge- tuir fundacions d’interès particular i El Protectorat ha de mantenir el secret neral de comptabilitat pública vigent. fundacions familiars. respecte de tots els fets i les notícies de d) Han de sotmetre la contractació als tota mena de què tingui coneixement en principis de publicitat, concurrència i Disposició transitòria primera l’exercici de les facultats conferides en objectivitat. les presents disposicions transitòries, ex- Les fundacions constituïdes abans de cepte si de la informació que té pot re- e) S’han d’inscriure al Registre de Fun- l’entrada en vigor d’aquesta Llei que tin- sultar la comissió d’un delicte. En aquest dacions, de conformitat amb el que guin com a finalitat fundacional l’interès cas ha de comunicar aquests fets a l’auto- disposa aquesta Llei. general, han d’adaptar els estatuts a la ritat judicial competent, i trametre-li els Llei de fundacions i instar la seva ins- f) Malgrat el domicili ha d’ésser a An- documents i la informació de què dispo- cripció al Registre de Fundacions en el dorra, poden establir delegacions i ofi- Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2717

si, sense que això impliqui la suspensió Disposició final segona ment professional superior del sistema del procés de liquidació. educatiu andorrà Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà Títol III. De l’Espai Europeu de l’En- Disposició transitòria sisena de ser publicada al Butlletí Oficial del senyament Superior Principat d’Andorra, excepte l’article 1, i Les fundacions del sector públic cons- Títol IV. De l’ensenyament superior el capítol II i les disposicions concor- tituïdes abans de l’entrada en vigor d’a- privat dants, que entraran en vigor al cap de sis questa Llei han d’adaptar els estatuts de mesos de la publicació. Durant aquest Exposició de motius conformitat amb el que s’estableix al període els notaris no poden autoritzar capítol VIII, i han d’instar la seva ins- L’accés al coneixement, en totes les se- escriptures de constitució de noves fun- cripció al Registre de Fundacions en el ves manifestacions, és un requisit impe- dacions. mateix termini previst a la disposició ratiu per al progrés individual i per al transitòria primera. benestar social i és, alhora, una condició Casa de la Vall, 12 de juny del 2008 necessària per al desenvolupament d’u- Disposició transitòria setena Joan Gabriel i Estany na societat tolerant, oberta i democràti- Síndic General 1. Qualsevol adscripció permanent de ca. Els poders públics, per la seva banda, béns a finalitats d’interès particular ator- Nosaltres els coprínceps la sancionem han d’afavorir la difusió del coneixe- gada -sota qualsevol forma- abans de i promulguem i n’ordenem la publicació ment, de la cultura i del pensament crític, l’entrada en vigor d’aquesta Llei, amb en el Butlletí Oficial del Principat d’An- tot posant les bases per al desenvolupa- una pretesa finalitat fundacional, queda dorra. ment qualitatiu de l’ensenyament superior. sense efecte de cap mena al cap de dos Joan Enric Vives Sicília Nicolas Sarkozy Bisbe d’Urgell President de la anys des de l’entrada en vigor de la Llei. República Francesa Així, i per assegurar la consecució d’a- 2. No obstant la disposició de l’apartat Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra questes finalitats, la Llei d’ordenació de anterior, si les disposicions de constitu- l’ensenyament superior pretén regular el ció i els seus estatuts ho permeten, es pot conjunt del sistema de l’ensenyament su- optar per adaptar la finalitat fundacional Llei 12/2008, perior. i els estatuts a la Llei de fundacions i ins- del 12 de juny, L’ensenyament superior a Andorra es tar la seva inscripció al Registre de Fun- troba avui, al principi del segle XXI, da- dacions, en el termini de dos anys des de d’ordenació de vant nous reptes derivats de la cada ve- l’entrada en vigor de la Llei. l’ensenyament superior gada més intensa interrelació amb l’entorn europeu. A partir de les Declara- 3. En el cas que no s’hagi acollit a les Atès que el Consell General en la seva disposicions de l’apartat anterior, i si no cions de la Sorbona (1998) i de Bolonya sessió del dia 12 de juny del 2008 ha (1999) la majoria de països i tota la co- s’ha extingit abans del termini fixat en aprovat la següent: l’apartat primer, consegüentment el Pro- munitat universitària d’Europa han entrat tectorat ha de procedir a la resolució del llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordena- en un intens procés de convergència negoci jurídic de dotació i ha de donar al ció de l’ensenyament superior dels sistemes d’ensenyament superior respectius. Amb la voluntat de participar patrimoni adscrit la destinació prevista Títol preliminar als estatuts o, en defecte de norma esta- activament en aquest procés, el Principat Capítol primer. De l’ensenyament su- d’Andorra adequa el seu ordenament tutària aplicable, la destinació establerta perior per aquesta Llei. jurídic en matèria d’ensenyament supe- Capítol segon. La recerca universitària rior d’acord amb els principis de l’ano- Disposició transitòria vuitena Títol I. De l’ensenyament universitari menat Espai Europeu de l’Ensenyament públic Superior. Les escriptures d’adaptació a la Llei de Capítol primer. De la Universitat d’An- les fundacions constituïdes abans de dorra Garantir la qualitat de l’ensenyament l’entrada en vigor, es beneficien d’una Capítol segon. Funcions i organització superior, promoure la mobilitat dels es- reducció del 50 per cent en els honoraris de la Universitat d’Andorra tudiants i dels professors, posar en fun- notarials, sempre que l’adaptació tingui Capítol tercer. Estructura i finança- cionament un sistema flexible de lloc dins del període d’un any des de la ment de la Universitat d’Andorra titulacions basat en tres cicles universita- data d’entrada en vigor. Capítol quart. L’activitat acadèmica de ris, adoptar l’anomenat Suplement euro- la Universitat d’Andorra peu al diploma i promoure Disposició final primera Capítol cinquè. La comunitat univer- l’aprenentatge al llarg de la vida i la di- sitària de la Universitat d’Andorra mensió europea en l’ensenyament supe- El Govern ha de regular per reglament rior, són els objectius principals que hi el Protectorat i el Registre de Fundacions Secció 1a. Els estudiants Secció 2a. El personal docent ha darrere la construcció de l’Espai Euro- en un termini de sis mesos des de la pu- peu de l’Ensenyament Superior. Aquests blicació de la Llei. Secció 3a. El personal no docent Secció 4a. Règim disciplinari són alguns dels principals reptes als Títol II. Dels establiments d’ensenya- 2718 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

quals es vol donar resposta amb aquesta l’ordenació jurídica de la Universitat Llei. d’Andorra establint les funcions i els òr- Títol preliminar gans que la regeixen i definint l’estructu- Però no partim de zero. El model d’en- ra, el finançament, el règim jurídic de Article 1 senyament superior desenvolupat des l’activitat acadèmica i l’organització de la Objecte de la llei de la creació per llei de la Universitat comunitat universitària. d’Andorra l’any 1997 ha assolit la plena La Llei té per objecte l’ordenació de consolidació. Avui cal però definir nous El títol segon de la Llei està dedicat a la l’ensenyament superior en el marc de objectius per al futur desenvolupament regulació dels establiments d’ensenya- l’Espai Europeu de l’Ensenyament Supe- del nostre sistema d’ensenyament supe- ment professional superior que perta- rior, així com la regulació de l’actuació rior. Els processos de Bolonya i Copen- nyen al sistema educatiu andorrà. A pública en matèria de recerca univer- haguen obren una nova perspectiva en partir dels objectius fonamentals de l’en- sitària. l’horitzó dels estudis universitaris i de senyament professional superior, esta- Article 2 l’ensenyament professional superior. Per blerts en règim general en el títol Definicions encarar els nous reptes no n’hi ha prou preliminar -uns objectius orientats, so- amb una progressiva adaptació dels bretot, a donar resposta formativa de 1. L’ensenyament superior està inte- plans d’estudis i del sistema de reco- qualitat a les necessitats del mercat labo- grat pel sistema universitari i pels establi- neixement de les titulacions a les noves ral-, s’ordena l’estructura i l’organització ments d’ensenyament professional exigències. Així, els referits processos de dels establiments d’ensenyament profes- superior, i es desenvolupa, com a servei canvi exigeixen també una transforma- sional superior que s’adscriuen a la Uni- públic, mitjançant les activitats de do- ció qualitativa en el nostre model d’en- versitat. cència, recerca i estudi. senyament superior. A la vegada, El títol tercer de la Llei està dedicat a 2. L’actuació pública en matèria de re- continuar aprofundint en la modernitza- l’Espai Europeu de l’Ensenyament Supe- cerca universitària ha de fomentar i coor- ció del sistema universitari i d’ensenya- rior. Fomentar la transparència i partici- dinar el desenvolupament de la ment professional superior és un par en la mobilitat dins l’Espai Europeu investigació científica i la transferència imperatiu vinculat al necessari procés de d’Ensenyament Superior són objectius de coneixements a la societat, d’acord modernització de la nostra societat. Cal cabdals de la Llei; en aquest sentit, s’ha amb els principis de qualitat i oportuni- dotar d’una nova dimensió l’ensenya- considerat oportú establir un títol estat, per tal de contribuir a millorar la qua- ment superior per tal de continuar do- pecífic en el qual s’estableixen les princi- litat de vida i el desenvolupament nant resposta a les necessitats formatives pals pautes normatives a seguir per socioeconòmic. dels ciutadans i, a la vegada, per poder participar en el procés de convergència oferir una aportació de referència a la co- de l’ensenyament superior europeu. El Capítol I. De l’ensenyament munitat universitària internacional, amb radi d’acció d’aquest títol afecta íntegra- superior capacitat per atreure estudiants, profes- ment el nostre ensenyament superior sors i investigadors d’altres països. L’a- Article 3 públic i, al mateix temps, condiciona daptació al nou entorn internacional Finalitats l’ensenyament superior privat ja que tots exigeix també la demarcació entre les els títols reconeguts pel Govern d’An- 1. Són finalitats de l’ensenyament su- dues grans modalitats de l’ensenyament dorra hauran d’anar acompanyats de l’a- perior: superior: els estudis universitaris i els nomenat “suplement europeu al d’ensenyament professional superior, tal a) Fomentar el coneixement, la cultu- diploma”. com queda explicitada en l’estructura de ra, el pensament crític i els valors de- la Llei. Finalment, en el títol quart, la Llei esta- mocràtics. bleix el règim jurídic de l’ensenyament La Llei, que s’estructura en quatre b) Afavorir i difondre la recerca superior privat. Es parteix del reconeixe- títols, defineix en el títol preliminar el científica i la innovació. ment del principi de llibertat d’ensenya- règim jurídic general d’un model d’enment i es manté un nivell d’exigència c) Afavorir la capacitat competencial senyament superior que està integrat pel elevat a l’hora de reconèixer, per part dels actors de l’ensenyament superior. sistema universitari i pels establiments dels poders públics, la creació de les uni- d’ensenyament superior, i que està de- d) Fomentar l’autonomia i l’adaptabili- versitats o els establiments d’ensenya- senvolupat per les activitats de docència tat dels diferents actors de l’ensenyament professional superior de caràcter i recerca universitària. ment superior. privat. En el títol primer, la Llei regula l’ensen- e) Capacitar per a l’exercici d’una pro- yament universitari públic, desenvolu- fessió. pat a través de la Universitat d’Andorra. f) Garantir la qualitat de l’ensenya- El capítol I estableix la naturalesa públi- ment superior. ca de la Universitat d’Andorra, creada per llei l’any 1997, i reconeix, en el marc 2. L’aplicació de les directrius de l’Es- de la Llei, la seva autonomia. Per mitjà pai Europeu constitueix un objectiu dels capítols II, III, IViVesprocedeix a Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2719

bàsic de l’ensenyament superior de - Promoure una oferta formativa de Article 9 caràcter públic. qualitat que fomenti i incentivi la ini- Competències d’inspecció i avaluació ciativa i l’esperit crític. El Govern exerceix les seves potestats Article 4 - Adequar l’oferta formativa a les ne- d’inspecció i avaluació respecte a les Principis fonamentals de cessitats del mercat laboral. universitats i els establiments d’ensenya- l’ensenyament universitari - Proporcionar als estudiants ment professional superior d’Andorra, informació i orientació adequades en Per assolir les finalitats assenyalades mitjançant els organismes pertinents per matèria de formació professional i en l’article anterior, el funcionament de al desenvolupament de les potestats es- qualificacions per al treball. les universitats se sosté en els principis mentades anteriorment. següents: - Assegurar l’equilibri entre teoria i pràctica, fomentant estades formatives Article 10 1.L’ús de mètodes crítics en l’estudi de en diverses empreses. Naturalesa de les institucions de coneixements científics i filosòfics. l’ensenyament superior 2. La interrelació entre ensenyament i Article 7 1. Tenen caràcter públic les universi- recerca. Accés tats i els establiments d’ensenyament 1. Poden accedir a l’ensenyament su- 3. La mobilitat d’estudiants, professors professional superior creats de confor- perior tots els alumnes que hagin obtin- i investigadors. mitat amb aquesta Llei i que desenvolu- gut el títol de batxillerat o el seu pin les finalitats establertes a l’article 3 de 4. La interdisciplinarietat. equivalent establert reglamentàriament i la Llei. 5. La cooperació nacional i internacio- hagin superat les proves d’accés que nal amb altres universitats. s’hagin establert, ja sigui de forma gene- 2. Es reconeixen per conveni, en el ral o per a determinats centres. marc de l’estructura educativa andorra- 6. La llibertat de càtedra. na, els establiments públics d’ensenya- 2. Poden accedir igualment a l’ensen- ment professional superior dependents Article 5 yament superior els alumnes que reu- d’altres sistemes educatius que l’andorrà. Òrgans de govern i representació de les neixin les condicions que s’acordin i que universitats superin les proves d’accés que s’esta- 3. Tenen caràcter privat les universitats bleixin amb aquesta finalitat. i els establiments d’ensenyament profes- 1. La Llei i les normes d’organització i sional superior no compresos en els funcionament de les universitats esta- Article 8 apartats anteriors i reconeguts com a tals bleixen els seus òrgans de govern i de re- Títols acadèmics en els termes regulats en aquesta Llei i presentació, així com els procediments que desenvolupin les finalitats establer- per a la seva designació i revocació. 1. El Govern estableix les titulacions, de qualsevol grau, que tenen caràcter estatal. tes a l’article 3 de la Llei. 2. L’òrgan unipersonal de govern de les universitats té la denominació de 2. El Govern ha de regular les direc- Article 11 “rector”. trius i les condicions per a l’obtenció de Creació i reconeixement de les les titulacions de caràcter estatal. institucions de l’ensenyament superior Article 6 3. Els títols són expedits pel ministeri 1. La creació de les universitats de Estructura i objectius de l’ensenyament competent en matèria d’ensenyament caràcter públic i el reconeixement de les professional superior superior. universitats i dels establiments d’ensen- 1. L’ensenyament professional supe- yament professional superior de caràcter 4. A l’efecte de fomentar la transparèn- rior s’estructura en establiments, corres- privat s’han de fer per llei. cia i la mobilitat dins l’Espai Europeu ponents a diverses branques de d’Ensenyament Superior, els títols que 2. La creació dels establiments d’en- formació de caràcter professional, amb tenen caràcter estatal s’han d’acom- senyament professional superior de la finalitat de donar resposta a les di- panyar del suplement europeu al diplo- caràcter públic s’ha de fer, en el marc de ferents necessitats laborals i formatives ma. Aquest suplement ha de contenir els la llei, per reglament. de la societat andorrana. La Universitat elements d’informació que garanteixin d’Andorra està facultada per impartir es- la transparència en relació amb el nivell i Article 12 tudis d’ensenyament professional supe- el contingut dels ensenyaments cursats. Llengües rior, en el marc establert en la Llei. 5. Les universitats i els establiments 1. El català és la llengua pròpia de l’en- 2. Per assolir les finalitats assenyalades d’ensenyament professional superior senyament superior públic d’Andorra. a l’article 3 de la Llei, els establiments poden expedir títols propis, sense caràc- d’ensenyament professional superior 2. S’han d’establir programes de fo- ter estatal. Aquesta condició s’ha d’ex- han de cercar la consecució dels objec- ment d’altres llengües, que poden tenir pressar clarament en el document final tius següents: el caràcter de llengua vehicular en el de- que contingui la titulació obtinguda. senvolupament de programes docents i - Capacitar per a l’exercici d’una activi- de recerca. tat professional. 2720 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

Capítol II. La recerca universitària superior assenyalades a l’article 3 de la Títol I. De l’ensenyament Llei. Article 13 universitari públic Finalitats 3. Són funcions administratives: L’actuació pública en l’àmbit de la recer- Capítol I. De la Universitat a) La direcció i la gestió dels serveis ca universitària té les finalitats següents: d’Andorra universitaris i dels establiments d’ensenyament professional superior i del 1. Fomentar, sobre la base dels princi- Article 15 seu personal. pis de qualitat i oportunitat, la investiga- Caràcter públic i autonomia de la b) La direcció i la gestió dels serveis ció, el desenvolupament i la Universitat d’Andorra transferència del coneixement. economicoadministratius. 1. La Universitat d’Andorra, institució 2. Estructurar i consolidar el sistema c) L’elaboració del projecte de pressu- pública creada per la Llei del 30 de juliol post. científic i de recerca i connectar-lo amb de 1997, gaudeix d’autonomia pe- el sistema educatiu i la seva qualitat. dagògica, científica, administrativa i fi- d) L’administració del patrimoni, la 3. Promoure la formació de recursos nancera. gestió del pressupost i l’autorització de la despesa. humans competitius en l’àmbit científic i 2. En virtut de la seva autonomia, la tecnològic. Universitat d’Andorra té personalitat Article 17 4. Afavorir la cooperació, en l’àmbit de jurídica pròpia, de forma que pot actuar Dels òrgans de govern la ciència, entre els investigadors i els ac- per complir els principis fonamentals de 1. Per exercir les funcions acadèmi- tors econòmics implicats. l’ensenyament universitari amb plena capacitat. ques i administratives, són òrgans de go- 5. Fomentar la competitivitat i la capa- vern de la Universitat d’Andorra el citat d’adaptació i d’innovació de les em- Capítol II. Funcions i organització Consell Universitari, el rector, els direc- preses, tot afavorint la transferència de de la Universitat d’Andorra tors de centre i el gerent. coneixements dels centres investigadors 2. Per exercir les funcions administrati- al sector productiu. Article 16 ves, l’òrgan ordinari de govern és el Funcions acadèmiques i funcions gerent. Article 14 administratives Programació i gestió de l’activitat 3. Els titulars dels òrgans de govern 1. A l’efecte de les competències dels pública en matèria de recerca poden exercir en règim de dedicació òrgans de govern de la Universitat d’An- universitària parcial i en règim de dedicació exclusi- dorra s’ha de distingir entre funcions va. Per optimitzar la programació i la ges- acadèmiques i funcions administratives. tió de les activitats de foment i coordina- Les funcions acadèmiques es basen en Article 18 ció en matèria de recerca universitària, els principis d’autonomia universitària i Composició i funcions del Consell així com de la transferència de coneixe- llibertat de càtedra. Les funcions admi- Universitari ments, el ministeri competent en matèria nistratives deriven de la consideració de d’ensenyament superior ha de fer les ac- l’ensenyament superior com a servei 1. El Consell Universitari és la màxima tuacions següents: públic. autoritat pluripersonal de la Universitat d’Andorra. A la vegada, és l’òrgan per 1. Promoure el desenvolupament de la 2. Són funcions acadèmiques: mitjà del qual la societat participa en la recerca universitària. a) L’elaboració dels estatuts de la Uni- Universitat. 2. Fomentar la col·laboració entre els versitat d’Andorra i altres normes de 2. El Consell Universitari té la compo- investigadors i les empreses. funcionament intern que se’n derivin. sició següent: 3. Contribuir a la cooperació pluridis- b) La selecció, la formació i la promo- a) El rector, que el presideix. ciplinària entre les diferents branques de ció del personal docent i investigador. la ciència, afavorint el diàleg entre les b) Dos membres representants de ciències naturals i socials i entre les disci- c) L’elaboració i l’aprovació dels pro- l’Administració designats pel Govern. plines humanístiques i científiques. grames de les assignatures i dels projectes de recerca. c) Dos membres designats pels profes- 4. Afavorir el diàleg i la col·laboració sors elegits per i entre el col·lectiu de internacional en tot allò relacionat amb d) L’admissió i la verificació dels co- professors. neixements dels alumnes. la innovació i la recerca. d) Dos membres representants dels e) Les relacions amb altres institucions estudiants elegits per i entre el col·lec- acadèmiques, culturals i científiques tiu dels estudiants. andorranes o estrangeres. e) Un membre representant dels sec- f) Qualsevol altra competència deriva- tors empresarial i professional desig- da de les finalitats de l’ensenyament nat pel Govern. Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2721

f) Un membre designat per les perso- s’han de fer oficials trenta dies abans de riència acadèmica mínima de sis anys i la nes o les entitats privades que col·la- la votació i han d’incloure el nom i cog- seva candidatura és avalada per cinc pro- borin amb la Universitat d’Andorra. noms de dos estudiants de centres di- fessors ordinaris, un ajudant i un col·la- ferents i dos candidats suplents, amb les borador. 3. Són funcions del Consell Universitari: mateixes característiques, els quals, en a) Aprovar i modificar els estatuts de la cas de quedar vacant el càrrec, els substi- Article 23 Universitat d’Andorra, que seran pu- tueixen. És designada la candidatura que Funcions del rector blicats al BOPA. obtingui més vots. Són funcions del rector: b) Elegir el rector de la Universitat, 4. La durada del mandat és de dos a) Ser el representant institucional de prèvia votació favorable per majoria anys, i poden ser reelegits en els seus la Universitat d’Andorra. absoluta, per un període de quatre càrrecs. anys. b) Presidir el Consell Universitari i la Article 20 Junta Acadèmica de la Universitat. c) Informar de la proposta de pressu- Designació dels membres del Consell post anual elaborada pel gerent. c) Exercir, d’acord amb els criteris de Universitari que representen els sectors programació establerts pel Consell d) Establir els criteris generals de pro- empresarials i professionals i les entitats Universitari, la direcció de l’activitat gramació de la Universitat d’Andorra. privades acadèmica general i la coordinació e) Donar opinions i elaborar informes 1. El Govern designa el representant dels centres. sobre les qüestions que afectin la Uni- del sector empresarial i professional en- Article 24 versitat d’Andorra. tre els components d’una terna proposada per la Cambra de Comerç, Indústria i Nomenament dels directors de centre 4. El Consell Universitari és convocat Serveis d’Andorra i pels col·legis profes- 1. Els directors són contractats d’acord pel rector, a iniciativa pròpia o a petició sionals. La durada del seu mandat és de amb la legislació laboral andorrana i han de quatre membres. Es reuneix, al- dos anys, i pot ser reelegit. de tenir el títol de doctor. Això no obs- menys, una vegada a l’any. 2. Les persones o les entitats privades tant, el contracte-programa, en funció de Article 19 que col·laborin amb la Universitat d’An- la naturalesa dels ensenyaments a impar- Elecció dels membres del Consell dorra han d’elegir, per lliure acord entre tir al centre, pot establir altres requisits Universitari que representen a personal elles, el seu representant. En cas de no de titulació, en particular en relació a la docent i estudiants arribar a aquest acord, el mateix Consell direcció dels estudis de primer cicle. 1. El rector ha de convocar eleccions Universitari ha de designar aquest repre- 2. Per elegir director de centre, en cas de representants del personal docent i sentant. En ambdós supòsits, la decisió de vacant, la Universitat, de forma imme- estudiants amb una antelació mínima de que es prengui s’ha de motivar en funció diata i mitjançant les mesures de publici- dos mesos abans de finalitzar el mandat del suport i dels recursos que la persona tat ordinàries, ha de procedir a la dels representants anteriors. elegida -o els interessos que representa- convocatòria corresponent. L’adjudica- aporti a la Universitat. La durada del seu ció de la plaça serà resolta per una co- 2. Per procedir a l’elecció dels seus re- mandat és de dos anys, i pot ser reelegit. missió que decideixi d’acord amb els presentants, tenen dret de sufragi, actiu i principis de mèrit, capacitat i idoneïtat. passiu, tots els professors ordinaris, aju- Article 21 dants i col·laboradors, amb dedicació Nomenament dels membres del Consell 3. La comissió està formada pel rector, mínima de seixanta hores per any aca- Universitari que la presideix; el gerent, que ha d’ac- dèmic. El sufragi és igual, directe i secret. tuar com a secretari, i tres membres més, 1. Els membres del Consell Universita- Les candidatures que opten a la designa- designats directament pel mateix Consell ri elegits i designats d’acord amb els arti- ció s’han de presentar trenta dies abans Universitari, els quals són nomenats pel cles anteriors són nomenats pel ministre de la votació i han d’incloure el nom i rector. titular en matèria d’ensenyament supe- cognoms de dos professors de centres rior. 4. Els directors de centre, elegits d’a- diferents -un d’ells, almenys, professor cord amb aquest procediment, són no- ordinari- i dos candidats suplents, amb 2. El nomenament dels membres del menats pel rector. les mateixes característiques, els quals, Consell Universitari té lloc dins els en cas de quedar vacant el càrrec, els quinze dies naturals després de les elec- Article 25 substitueixen. És designada la candida- cions. Funcions dels directors de centre tura que obtingui més vots. Article 22 Són funcions dels directors de centre: 3. Per procedir a l’elecció dels seus re- Elecció del rector a) Ser el representant institucional del presentants, tenen dret de sufragi, actiu i centre. passiu, tots els estudiants, sempre que la El rector de la Universitat és elegit pel durada dels seus estudis sigui, com a Consell Universitari per majoria absoluta b) Exercir les funcions de direcció aca- mínim, de dos anys. El sufragi actiu és dels seus membres. Els candidats tenen dèmica i administrativa del centre. igual, directe i secret. Les candidatures la condició de doctor, amb una expe- 2722 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

c) Dirigir els programes de qualitat. 3. El gerent cessa en el càrrec quan Article 30 també ho fa el rector. Això no obstant, Finançament d) Impulsar la recerca. pot ser reelegit. 1. El Govern i la Universitat d’Andorra e) Proposar noves formacions i titula- han de signar un contracte-programa cions. Article 28 Règim de dedicacions i que pot tenir caràcter anual o plurianual. f) Elaborar la memòria anual a l’efecte incompatibilitats En ell s’estableixen els imports màxims de l’avaluació del centre. de les matrícules, els objectius de la insti- 1. Els titulars dels òrgans de govern i el tució universitària en relació amb l’inte- g) Exercir funcions docents i investiga- personal docent i no docent poden estar dores. rès general i les fórmules previstes per al en situació de dedicació parcial i en si- seu sosteniment econòmic. h) Totes les que li puguin ser encarre- tuació de dedicació exclusiva. 2. La Universitat es finança amb: gades pel rector de la Universitat. 2. La situació de dedicació parcial és a) L’import de les matrícules. Article 26 compatible amb qualsevol altra ocupa- La Junta Acadèmica de la Universitat ció o càrrec que, pel seu caràcter, no im- b) La subvenció fixada anualment per pedeixi l’exercici de les funcions la Llei del pressupost. 1. Composició universitàries. La situació de dedicació c) Les subvencions, els llegats i les do- La Junta Acadèmica de la Universitat exclusiva és únicament compatible amb l’exercici d’activitats connexes amb les nacions de tercers, tant de persones està formada pel rector, que la presideix, físiques com de persones jurídiques. els directors de centre i el gerent, que finalitats de l’ensenyament superior, que n’és el secretari. han de ser autoritzades expressament d) Els ingressos derivats del coneixe- per la mateixa Universitat, d’acord amb ment transferit a empreses privades. El rector pot delegar en els directors els criteris generals que estableixi l’esta- e) Qualsevol altre ingrés derivat de les de centre l’exercici de les seves compe- tus del personal docent i no docent de la seves activitats. tències per un temps determinat. Universitat. 2. Funcions 3. Si les subvencions i les donacions a Capítol III. Estructura i finançament les quals es refereix la lletra c) de l’apar- La Junta Acadèmica és l’òrgan consul- de la Universitat d’Andorra tat 2 tenen caràcter finalista i un impor- tiu del rector en l’àmbit de les seves com- tant volum econòmic, les persones petències, i és l’òrgan a través del qual Article 29 físiques o jurídiques que han atorgat la exerceix les seves facultats de coordina- Estructura en centres i àrees subvenció o la donació poden participar ció en relació amb els centres. 1. Per acomplir les seves finalitats i de- en el seguiment de l’activitat acadèmica Article 27 senvolupar les seves funcions, la Univer- en la qual han col·laborat. La forma i l’a- El gerent sitat s’estructura en centres i àrees. bast d’aquesta participació s’han de determinar mitjançant un conveni amb el 2. El centre és la unitat organitzativa i 1. El gerent de la Universitat, designat centre o els centres corresponents. pel Govern d’Andorra a proposta del de gestió en l’àmbit de la qual s’impar- rector, exerceix la direcció dels serveis teixen els ensenyaments necessaris i es Capítol IV. L’activitat acadèmica de economicoadministratius de la Universi- desenvolupen els programes de recerca la Universitat d’Andorra tat i depèn directament del rector. suficients per obtenir els títols de l’estat o, si escau, els títols o diplomes propis Article 31 2. El gerent assisteix a la Junta Aca- de la Universitat. Plans d’estudis dèmica de la Universitat, de la qual és el secretari, i exerceix funcions de direcció 3. L’àrea és la unitat encarregada d’or- 1. Els plans d’estudis són instruments en les matèries següents: ganitzar i desenvolupar, en un o més de planificació i d’organització dels estu- centres, la docència i la recerca de la dis superiors. a) Elaboració del projecte de pressu- seva respectiva disciplina, així com de 2. Els plans d’estudis de les titulacions post de la Universitat que és aprovat portar a terme altres activitats que per estatals són aprovats pel Govern d’An- pel Consell Universitari. Aquest pres- naturalesa li puguin correspondre. Cada dorra, a proposta del rector de la Univer- supost respecta els criteris establerts al professor ha de pertànyer necessària- sitat, després de l’informe raonat de la contracte-programa signat per la Uni- ment a una àrea determinada. versitat amb el Govern. Junta Acadèmica de la Universitat. 4. El rector, a proposta de la Junta Aca- 3. Els plans d’estudis que donen lloc a b) Gestió dels serveis administratius i dèmica, aprova el nombre i la deno- un títol propi, de validesa no estatal, són econòmics del Rectorat. minació de les àrees, cadascuna de les aprovats pel rector, a proposta de la Jun- quals ha de ser coordinada per un dels c) Administració del patrimoni, gestió ta Acadèmica i després de l’informe pre- seus professors ordinaris adscrits. del pressupost i autorització de la des- vi del centre corresponent. pesa. 4. La proposta d’un pla d’estudis ha d’anar acompanyada, en tot cas, d’un in- Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2723

forme econòmic elaborat pel gerent so- b) Ensenyaments d’extensió univer- a) Gaudir d’igualtat d’oportunitats i no bre el cost previsible. sitària i de postgrau que condueixin a patir cap mena de discriminació per obtenir títols propis de la Universitat. circumstàncies personals o socials en Article 32 l’accés i la permanència als estudis. Reconeixement oficial de títols i c) Programes de recerca universitària. b) Rebre orientació i informació amb convalidació de períodes d’estudis d) Qualsevol activitat necessària de di- relació als estudis que estan cursant. 1. El reconeixement oficial dels títols vulgació i extensió cultural. c) Rebre una docència de qualitat i acadèmics correspon al Govern. A 2. Així mateix, es faculta la Universitat l’assistència necessària per part del aquest efecte, el Govern ha de regular per organitzar, gestionar i administrar, professorat. les condicions de reconeixement dels d’acord amb la llei i el contracte-progra- títols estrangers d’ensenyament supe- ma signat amb el Govern, la formació d) Ser avaluats amb criteris objectius rior. La Universitat és competent per d’ensenyament professional superior. en el rendiment acadèmic. convalidar períodes d’estudis. e) Gaudir de representació en els òr- Capítol V. La comunitat 2. A l’efecte de la convalidació de gans de govern i de representació de universitària de la Universitat períodes d’estudis, els convenis han de la Universitat. preveure les assignatures comple- d’Andorra mentàries o les proves necessàries que, f) Exercir la llibertat d’expressió, reu- Article 35 nió i associació en l’àmbit universitari. si és el cas, ha de superar l’alumne per- Definició què els períodes d’estudis aportats si- 3. Els estudiants tenen, a més, els deu- guin convalidats. 1. La comunitat universitària està cons- res següents: tituïda pels estudiants, pel personal do- 3. En defecte de conveni, la convalida- cent i pel personal no docent. a) Desenvolupar l’activitat d’estudi ció dels períodes d’estudis correspon al amb la dedicació i l’aprofitament ne- rector, mitjançant resolució motivada, el 2. El ministeri competent en matèria cessaris. qual ha de sol·licitar els informes neces- d’ensenyament superior i la Universitat b) Complir les normes estatutàries i els saris i ha de determinar, cas per cas, les han d’afavorir la comunicació entre els reglaments interns de la Universitat. matèries complementàries que cal estu- membres de la comunitat que integra diar i les proves específiques que s’han l’ensenyament superior i enfortir els seus de realitzar, perquè els períodes d’estu- vincles amb la comunitat europea de Secció 2a. El personal docent dis aportats puguin ser convalidats. l’ensenyament superior i la comunitat científica internacional. Article 39 Article 33 El personal docent Convenis de col·laboració Secció 1a. Els estudiants 1. El personal docent de la Universitat 1. La Universitat pot establir convenis d’Andorra es compon de les categories amb centres universitaris estrangers a fi Article 36 següents: d’afavorir l’ajuda mútua, l’intercanvi i la Accés cooperació. Si els convenis afecten les ti- a) Professor ordinari. Els processos d’accés a les formacions tulacions, les previsions del contracte- b) Professor ajudant. programa o comporten alguna despesa, impartides dins del marc de la Universi- han de ser comunicats prèviament al Go- tat es desenvolupen sobre la base de l’o- c) Professor visitant. vern, que pot denegar la seva signatura. ferta de places disponibles i partint dels principis de publicitat, igualtat i mèrit. d) Professor col·laborador. 2. La Universitat pot realitzar, previ 2. El personal docent ha de desenvolu- conveni de col·laboració amb entitats Article 37 par activitats acadèmiques, docents i/o privades, estudis i projectes de recerca Mobilitat de recerca. i/o innovació remunerats. El contracte-programa entre el Govern 3. Poden exercir la docència amb res- Article 34 i la Universitat d’Andorra inclou les me- ponsabilitat plena els professors ordina- Activitats acadèmiques sures necessàries per facilitar que els es- ris, els professors visitants i els tudiants puguin continuar els seus professors col·laboradors. 1. Es faculta la Universitat per desen- estudis en altres universitats d’Europa. volupar, d’acord amb la seva pròpia nor- Per poder exercir la docència amb res- mativa i a través dels seus centres i àrees, Article 38 ponsabilitat plena encaminada a l’obten- les activitats acadèmiques següents: Drets i deures ció d’un títol de bàtxel·lor de 180 crèdits europeus, els professors han d’estar en a) Ensenyament universitari de pri- 1. L’estudi és un dret i un deure dels possessió d’un títol de màster de 300 mer, segon i tercer cicle. estudiants. crèdits europeus. 2. Els estudiants tenen dret a: Per poder exercir la docència amb responsabilitat plena encaminada a l’obten- 2724 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

ció d’un títol de màster de 300 crèdits b) Contribuir a l’elaboració dels plans e) Respectar la llibertat de càtedra dels europeus, els professors han d’estar en d’estudis i, si escau, dels projectes de altres membres de la comunitat aca- possessió d’un títol de màster o de doc- recerca. dèmica. tor. c) Disposar dels mitjans adequats per Per poder dirigir projectes de recerca realitzar la tasca docent i investigado- Secció 3a. El personal no encaminats a l’obtenció del tercer cicle, ra, en funció de les disponibilitats els professors han d’estar en possessió pressupostàries de la Universitat. docent del títol de doctor. d) Formar part d’equips de recerca i Article 42 Per impartir determinades assignatu- rebre ajuts per a la investigació. El personal no docent res la Universitat pot contractar profes- e) Participar en activitats de formació 1. El personal no docent desenvolupa sionals que, sense complir els requisits continuada que permetin l’actualitza- la gestió i l’administració en els àmbits establerts en l’apartat anterior, gaudeixin ció dels seus coneixements. administratiu, de recursos humans, afers d’acreditada experiència en l’àmbit labo- econòmics, serveis generals, informàtica ral corresponent. Previ informe de l’A- f) Col·laborar en la planificació, desen- i biblioteques, així com en relació amb gència de Qualitat de l’Ensenyament volupament i avaluació dels ensenya- altres processos administratius o de su- Superior d’Andorra, els referits profes- ments teòrics i pràctics corresponents port que es puguin determinar. sionals tenen la consideració de profes- a la seva disciplina. 2. El personal no docent és contractat sors i poden desenvolupar activitats g) Ser avaluat en el compliment de les docents. per la Universitat d’acord amb la legisla- obligacions universitàries. ció laboral andorrana. Es garanteix la pu- Els professors ajudants s’encarreguen h) Utilitzar les instal·lacions i els ser- blicitat i la selecció objectiva d’acord de les tasques de suport a la docència i a veis universitaris. amb els mèrits acreditats, sense perjudici la recerca. de proves específiques de selecció. i) Gaudir del règim de permisos esta- 4. El personal docent és contractat d’a- blert per la Universitat, d’acord amb la Article 43 cord amb la legislació laboral andorrana. normativa vigent. El règim retributiu bàsic l’estableix el Drets del personal no docent Govern d’Andorra. El contracte pot fixar j) Realitzar activitats per millorar la ca- Són drets del personal no docent de la el complement d’aquest règim retributiu, pacitat professional i aplicar els co- Universitat els següents: així com altres especificitats. neixements adquirits en benefici de la societat andorrana, dins el marc esta- a) Participar en els òrgans de govern i 5. Qualsevol professor ordinari, blert per la Universitat. de gestió d’acord amb el que la norma- mitjançant les mesures de publicitat or- tiva estableixi. dinàries per a la convocatòria correspo- k) Tenir el reconeixement de l’activitat b) Assistir a les activitats organitzades nent, ha de ser designat per una intel·lectual de les obres pròpies, d’a- o concertades per la Universitat que es comissió formada pel rector, el director cord amb la normativa vigent. considerin d’interès per a la seva for- del centre universitari concernit i tres Article 41 mació. professors, dos dels quals han de ser do- Deures del personal docent cents del més alt nivell de dues altres c) Exercir el dret d’associació i de sin- universitats públiques en l’especialitat El personal docent de la Universitat dicació. acadèmica de la plaça que s’anunciï a la està obligat a complir els deures d) Utilitzar les instal·lacions i els ser- convocatòria. següents: veis universitaris d’acord amb allò que 6. Els professors visitants, col·labora- a) Assumir la responsabilitat del càrrec estableixin les normes de la Universi- dors i ajudants són designats pel director per al qual ha estat designat o elegit i tat. del centre, previ informe favorable d’una complir les funcions que comporta. e) Disposar dels recursos adequats per comissió de tres professors, presidida b) Exercir personalment les funcions al desenvolupament de les seves fun- per un professor ordinari. docents i/o investigadores, i qualsevol cions. 7. El personal docent pot exercir en si- altra que es derivi de la seva relació f) Estar informats sobre les qüestions tuació de dedicació parcial i en situació amb la Universitat. que afecten la vida universitària. de dedicació exclusiva. c) Mantenir i actualitzar els seus coneixements. Article 44 Article 40 Deures del personal no docent Drets del personal docent d) Informar l’alumnat, amb antelació suficient, sobre els criteris d’acord Són deures del personal no docent de El personal docent de la Universitat té la Universitat els següents: els drets següents: amb els quals serà avaluat. a) Complir els estatuts de la Universitat a) Exercir la llibertat de càtedra. així com els reglaments que els desenvolupin. Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2725

b) Respectar el patrimoni de la Univer- c) El maltractament i les vexacions físi- da que resolgui el cas conforme a dret. A sitat i vetllar per la seva conservació. ques o psíquiques a alumnes, perso- la vista d’aquesta proposta, el rector dic- nal docent o personal no docent. ta una resolució definitiva. Aquesta deci- c) Contribuir a l’acompliment de les fi- sió només pot ser recorreguda davant la nalitats i a la millora del funcionament d) Procurar per a si o per a tercers jurisdicció administrativa i fiscal. de la Universitat com a servei públic. beneficis econòmics indeguts, aprofi- tant-se del càrrec o el lloc de treball. d) Assumir les responsabilitats que comporten els càrrecs per als quals ha- e) Fets o actituds reiterades que facin gin estat escollits. palesa una manca d’aptitud manifesta Títol II. Dels establiments per al lloc de treball objecte de con- d’ensenyament e) Participar en els cursos, seminaris i tracte. altres activitats orientades a la forma- professional superior del ció i el perfeccionament del personal f) La reincidència en faltes greus. sistema educatiu andorrà no docent. 4. Les faltes greus prescriuran al cap f) Exercir les funcions assignades al de sis mesos i les molt greus al cap d’un Article 49 seu lloc de treball i aquelles altres que any, a comptar de la data de la seva co- Creació de les branques i els es derivin de la seva relació amb la missió. establiments d’ensenyament Universitat, d’acord amb els estatuts i professional superior del sistema altres normes que s’estableixin. Article 47 educatiu andorrà Tipus de sancions g) Participar en tot allò que afecta la 1. El Govern d’Andorra aprova, previ vida universitària, segons el que esta- 1. Les faltes greus se sancionen amb informe o proposta raonada de la Comis- bleixin aquests estatuts i la normativa l’advertiment escrit o amb la suspensió, sió Nacional de l’Ensenyament Profes- aplicable. fins a tres mesos, dels efectes retributius, sional Superior, la creació de les així com de les funcions previstes en el branques de formació que s’han de defi- h) Respectar els altres membres de la contracte. nir d’acord amb les necessitats laborals i comunitat universitària i la convivèn- formatives de la societat andorrana. cia pacífica. 2. Les faltes molt greus se sancionen amb la suspensió, fins a sis mesos, dels 2. Així mateix, el Govern crea els esta- efectes retributius i de les funcions pre- bliments d’ensenyament professional su- Secció 4a. Règim disciplinari vistes en el contracte o la seva resolució perior encarregats de desenvolupar les definitiva. branques de formació i aprova els plans Article 45 d’estudis corresponents a proposta del Responsabilitat disciplinària 3. Qualsevol dels supòsits dels dos ministeri competent en matèria d’ensen- apartats anteriors comporta el cessament yament superior. L’establiment, adscrit a El personal docent i el personal no do- immediat de qualsevol càrrec universita- cent queden subjectes a la responsabili- la Universitat, és la unitat organitzativa ri que en aquell moment ocupi la perso- en l’àmbit del qual s’imparteixen els con- tat disciplinària en els termes i les na sancionada. condicions previstes en aquesta Llei. tinguts previstos en els plans d’estudis de Article 48 l’ensenyament professional superior. Article 46 Procediment sancionador 3. Les titulacions corresponents als di- Tipus d’infraccions 1. Per determinar la responsabilitat versos plans d’estudis tenen caràcter es- 1. Les infraccions comeses pel perso- disciplinària, el rector ha d’obrir el perti- tatal. Els establiments poden expedir nal docent i pel personal no docent en nent procediment i designar l’instructor títols propis, prèvia comunicació al mi- l’exercici de les seves funcions es qualifi- de l’expedient. nisteri competent. Aquesta condició quen de faltes greus i de faltes molt s’expressarà clarament en el document greus. 2. L’instructor ha de practicar les pro- final que contingui la titulació obtingu- ves pertinents per esclarir els fets, deter- da. 2. Constitueix falta greu l’incompli- minar les responsabilitats, formular el ment d’algun dels deures del personal plec de càrrecs corresponent i traslla- Article 50 docent i del personal no docent que es- dar-lo a la persona afectada, que té un Finançament tableix aquesta Llei. termini de deu dies per fer les al·lega- 1. Els establiments d’ensenyament 3. Són faltes molt greus: cions pertinents en un plec de descàrrec professional superior es financen amb: i proposar les proves que consideri con- a) L’absència injustificada per un venients per a la defensa dels seus inte- a) L’import de les matrícules que han període superior a tres dies. ressos. de satisfer els estudiants. b) La injustificada i repetida falta de 3. Un cop efectuades aquestes al·lega- b) L’assignació fixada per la Llei del puntualitat o d’assistència. cions, l’instructor ha d’elevar al rector un pressupost. informe sobre el fons de la qüestió, el c) Les aportacions econòmiques pro- qual ha de formular una proposta raona- vinents tant de persones físiques com 2726 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

de persones jurídiques, previ conveni b) Un membre representant de la b) Elaborar la memòria anual de les de col·laboració. Cambra de Comerç, Indústria i Serveis branques d’ensenyament professional d’Andorra. superior que li pertoquin i lliurar-la al d) Els ingressos derivats del coneixe- rector de la Universitat d’Andorra. ment transferit a empreses privades, c) Un membre de la Universitat d’An- en el marc d’un conveni de col·labora- dorra. c) Aconseguir el màxim rendiment ció. dels recursos materials i humans del d) Un representant dels estudiants de centre. e) Altres tipus d’ingressos derivats de l’ensenyament professional superior. les seves activitats. d) Afavorir propostes d’innovació pe- e) Un representant dels professors de dagògica, dinamitzar les activitats aca- 2. El Govern d’Andorra aprova el pres- l’ensenyament professional superior. dèmiques i portar a terme els supost dels establiments d’ensenyament programes de col·laboració amb els professional superior, així com els im- Article 52 sectors productius. ports de les matrícules que han de satis- La direcció de l’ensenyament fer els estudiants. professional superior e) Exercir tasques docents, si escau. 1. El rector de la Universitat d’Andorra 3. Els establiments d’ensenyament Article 54 exerceix la direcció de l’ensenyament professional superior reben la subvenció Drets i deures dels estudiants fixada anualment per la Llei del pressu- professional superior. 1. L’estudi és un dret i un deure dels post, que és gestionada per la direcció 2. En relació amb l’ensenyament pro- estudiants de l’ensenyament professio- de l’ensenyament professional superior. fessional superior, són funcions del rec- nal superior. tor de la Universitat d’Andorra: Article 51 2. Els estudiants tenen dret a: La Comissió Nacional de a) Ser el representant institucional de l’Ensenyament Professional Superior l’ensenyament professional superior. a) Gaudir d’igualtat d’oportunitats i no patir cap mena de discriminació, per 1. La Comissió Nacional de l’Ensenya- b) Exercir les funcions de direcció aca- circumstàncies personals o socials, en ment Professional Superior és l’òrgan dèmica i administrativa dels establi- l’accés i la permanència als estudis. per mitjà del qual la societat andorrana ments. b) Rebre orientació i informació amb participa en la programació general de c) Gestionar els programes de qualitat relació als estudis que estan cursant. l’ensenyament professional superior. i la relació amb els sectors productius 2. Són funcions de la Comissió Nacio- de l’economia andorrana. c) Rebre una docència de qualitat i l’assistència necessària per part del nal de l’Ensenyament Professional Supe- d) Proposar noves formacions i titula- professorat. rior: cions a la Comissió Nacional de l’En- a) Vetllar pel bon funcionament de senyament Professional Superior. d) Ser avaluats amb criteris objectius en el rendiment acadèmic. l’ensenyament professional superior i e) Elaborar la memòria anual a l’efecte per la seva adequació a les necessitats de l’avaluació de l’ensenyament pro- e) Gaudir de representació en la Co- formatives i laborals de la societat, fessional superior que s’ha de presen- missió Nacional de l’Ensenyament sense perjudici de les competències tar a la Comissió Nacional de Professional Superior. que, amb caràcter general, té el minis- l’Ensenyament Professional Superior. teri competent en matèria d’ensenya- f) Exercir la llibertat d’expressió, reu- ment superior. f) Coordinar amb els òrgans de govern nió i associació en l’àmbit dels establi- de la Universitat la implantació dels ments d’ensenyament professional b) Proposar al ministeri competent en establiments d’ensenyament profes- superior. la matèria la creació de les noves bran- sional superior. ques de formació. 3. Els estudiants tenen, a més, els deures següents: c) Emetre un informe no vinculant so- Article 53 bre les noves branques de formació Els responsables pedagògics de a) Desenvolupar l’activitat d’estudi que el Govern proposi crear. l’ensenyament professional superior amb la dedicació i l’aprofitament necessaris. 3. La Comissió Nacional de l’Ensenya- 1. El rector de la Universitat d’Andorra ment Professional Superior està compos- nomena els responsables pedagògics de b) Complir les normes i els reglaments ta per un màxim de vuit membres l’ensenyament professional superior. interns dels establiments de l’ensenya- designats pel Govern, entre els quals hi 2. Són funcions dels responsables pe- ment professional superior i tenir cura ha d’haver necessàriament: dagògics de l’ensenyament professional dels instruments i materials posats a la seva disposició. a) Dos membres representants dels superior: departaments ministerials encarregats a) Vetllar per la bona aplicació dels de l’ensenyament superior i de la for- plans d’estudis. mació professional. Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2727

Article 55 g) Utilitzar les instal·lacions i els ser- d) Disposar dels recursos adequats per Personal veis dels establiments d’ensenyament al desenvolupament de les seves fun- professional superior. cions. 1. El personal de l’ensenyament professional superior està integrat per per- h) Realitzar activitats per millorar la ca- e) Estar informat sobre les qüestions sonal docent i per personal no docent. pacitat professional i aplicar els co- que afecten el seu àmbit professional. neixements adquirits en benefici de la 2. El personal docent desenvolupa ac- societat andorrana. Article 59 tivitats acadèmiques. Per desenvolupar Deures del personal no docent activitats acadèmiques cal estar en pos- i) Tenir el reconeixement de l’activitat sessió d’un títol de bàtxel·lor de 180 intel·lectual de les obres pròpies, d’a- Són deures del personal no docent els crèdits europeus. cord amb la normativa vigent. Aquest següents: dret s’ha de salvaguardar especial- 3. Per impartir determinades assigna- a) Complir la normativa de funcionament en cas de conveni amb entitats tures es pot contractar professionals que, ment dels establiments i contribuir a privades. sense complir els requisits establerts en l’acompliment dels objectius de l’ensenyament professional superior, amb l’apartat anterior, gaudeixin d’acreditada Article 57 especial col·laboració amb professors i experiència en l’àmbit laboral correspo- Deures del personal docent nent. Previ informe de l’Agència de Qua- alumnes. El personal docent de l’ensenyament litat de l’Ensenyament Superior b) Participar en els cursos, seminaris i professional superior està obligat a com- d’Andorra, els referits professionals te- altres activitats orientades a la forma- plir els deures següents: nen la consideració de professors i po- ció i el perfeccionament del personal den desenvolupar activitats a) Assumir la responsabilitat del càrrec no docent. acadèmiques. per al qual ha estat designat o elegit i c) Exercir les funcions assignades al complir les funcions que aquest càrrec 4. El personal no docent desenvolupa seu lloc de treball. tasques d’administració i suport en l’àm- comporta. bit dels establiments. b) Exercir personalment les funcions Article 60 Responsabilitat disciplinària 5. El personal que presti els seus ser- docents, així com qualsevol altra que veis en els establiments de l’ensenya- es derivi de la seva relació amb l’esta- El personal queda subjecte a la res- ment professional superior és contractat bliment i tingui caràcter acadèmic. ponsabilitat disciplinària, en els termes i en règim laboral per la Universitat. El c) Mantenir i actualitzar els seus coles condicions previstos en aquesta Llei i contracte estableix regles de respecte a neixements. en la normativa laboral vigent. la llibertat de càtedra, en la mesura pròpia de l’ensenyament professional d) Informar l’alumnat, amb antelació Article 61 superior. suficient, sobre els criteris d’acord Tipus d’infraccions amb els quals serà avaluat. 1. Les infraccions comeses pel perso- Article 56 e) Respectar la llibertat de càtedra dels nal en l’exercici de les seves funcions es Drets del personal docent altres membres de la comunitat aca- qualifiquen de faltes greus i de faltes El personal docent de l’ensenyament dèmica. molt greus. professional superior té els drets 2. Constitueix falta greu l’incompli- següents: Article 58 Drets del personal no docent ment d’algun dels deures del personal a) Exercir la llibertat de càtedra. que estableix aquesta Llei. Són drets del personal no docent els b) Contribuir a l’elaboració dels plans següents: 3. Són faltes molt greus: d’estudis. a) Assistir a activitats formatives orga- a) L’absència injustificada per un c) Disposar dels mitjans adequats per nitzades o concertades pel ministeri període superior a tres dies. fer la tasca docent. competent en matèria d’ensenyament b) La falta de puntualitat o d’assistèn- d) Participar en activitats de formació superior. cia injustificada i repetida. continuada que permetin l’actualitza- b) Exercir el dret d’associació i de sin- c) El maltractament i les vexacions físi- ció dels seus coneixements. dicació. ques o psíquiques a alumnes, personal e) Col·laborar en la planificació, el de- c) Utilitzar les instal·lacions i els ser- docent o personal no docent. senvolupament i l’avaluació dels en- veis destinats a l’ensenyament profes- d) Procurar per a si o per a tercers senyaments teòrics i pràctics sional superior d’acord amb allò que beneficis econòmics indeguts aprofi- corresponents a la seva disciplina. estableixi la normativa. tant-se del càrrec o el lloc de treball. f) Ser avaluat en el compliment de les obligacions docents. 2728 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

e) Fets o actituds reiterades que facin ta una resolució definitiva. Aquesta deci- 4. Per obtenir el grau de bàtxel·lor es palesa una manca d’aptitud manifesta sió només pot ser recorreguda davant de requereix haver superat un mínim de per al lloc objecte de contracte. la jurisdicció administrativa i fiscal. 180 crèdits, d’acord amb el que disposin els diferents ensenyaments i plans d’es- f) La reincidència en faltes greus. tudis aprovats pel Govern d’Andorra. 4. Les faltes greus prescriuen al cap de 5. Els programes que condueixen al sis mesos i les molt greus al cap d’un any, Títol III. De l’Espai grau de màster exigeixen completar amb a comptar de la data de la seva comissió. Europeu de l’Ensenyament èxit un total de 300 crèdits. Superior Article 62 6. Els estudis de doctorat corresponen Tipus de sancions Article 64 a un nivell elevat d’especialització en la 1. Les faltes greus se sancionen amb Adaptació a l’espai europeu investigació i s’han de fonamentar en la l’advertiment escrit o amb la suspensió, presentació d’un projecte original de re- El ministeri competent en matèria cerca. fins a tres mesos, dels efectes retributius d’ensenyament superior i la Universitat així com de les funcions previstes en el han d’adoptar totes les mesures ne- 7. L’accessibilitat i l’assoliment de cada contracte. cessàries perquè en l’ensenyament supe- cicle depèn de la superació del mínim de 2. Les faltes molt greus se sancionen rior de caràcter públic es procedeixi a: crèdits requerits. L’obtenció del grau de bàtxel·lor dóna accés al cicle de progra- amb la suspensió, fins a sis mesos, dels a) adaptar els cicles dels ensenya- efectes retributius, així com de les fun- mes de màster, i l’obtenció del grau de ments a les línies generals de l’Espai màster dóna accés al cicle de programes cions previstes en el contracte o la seva Europeu d’Ensenyament Superior resolució definitiva. de doctorat amb la finalització del qual b) adaptar les denominacions dels s’obté el grau de doctor. 3. Qualsevol dels supòsits dels dos títols apartats anteriors comporta el cessament Article 66 immediat de qualsevol càrrec directiu c) adoptar el crèdit europeu com a Avaluació de la qualitat que en aquell moment ocupi la persona unitat de valoració dels ensenyaments 1. El ministeri competent en matèria sancionada. Prèvia justificació motivada, dels plans d’estudis d’ensenyament superior, a través de l’A- es podrà acordar la suspensió en l’exer- d) facilitar l’adaptació dels sistemes de gència de Qualitat de l’Ensenyament Su- cici del càrrec directiu, de manera caute- qualificacions al marc europeu perior, vetlla per la qualitat de lar, un cop incoat l’expedient l’ensenyament mitjançant criteris i meto- disciplinari. e) adequar les altres mesures que es puguin adoptar en el marc europeu dologies homologables dins el marc es- Article 63 d’ensenyament superior. tablert en l’Espai Europeu Procediment sancionador d’Ensenyament Superior. Article 65 2. L’Agència de Qualitat de l’Ensenya- 1. Per determinar la responsabilitat El crèdit europeu i els graus de les ment Superior es regula per reglament, disciplinària s’ha d’obrir un expedient titulacions estatals administratiu al presumpte infractor. El el qual inclou les normes que assegurin rector designa l’instructor de l’expedient. 1. Les titulacions universitàries estatals la seva independència, transparència, L’instructor tindrà la condició de funcio- s’estructuren sobre la base dels cicles es- professionalitat i reconeixement interna- nari públic o bé de contractat laboral establerts en el marc del sistema europeu cional. table, d’acord amb la normativa vigent. d’ensenyament superior. El primer cicle condueix al grau de bàtxel·lor, el segon Article 67 2. L’instructor ha de practicar les pro- al de màster i el tercer al de doctor. Qualificacions ves pertinents a fi d’esclarir els fets i de- El ministeri competent en matèria terminar les responsabilitats, formular el 2. S’adopta com a unitat de valoració d’ensenyament superior elabora i actua- plec de càrrecs corresponent i traslla- dels ensenyaments el crèdit europeu, litza el marc nacional de qualificacions, dar-lo a la persona afectada, que té un que es defineix en funció de la càrrega tenint en compte el marc europeu de termini de deu dies per fer les al·lega- total de feina que es requereix a l’estu- qualificacions. cions pertinents en un plec de descàrrec, diant. Aquesta càrrega té en compte el i proposar tantes proves com estimi con- conjunt de l’activitat exigida a l’estu- venients per a la defensa dels seus inte- diant, com l’activitat lectiva, el treball ressos. personal, la realització d’estades, la re- dacció de treballs o projectes i altres acti- 3. Un cop efectuades aquestes al·lega- vitats. cions, l’instructor ha d’elevar al rector un informe sobre el fons de la qüestió, el 3. La càrrega de treball d’un estudiant qual ha de formular una proposta raona- a temps complet durant un any universi- da que resolgui el cas conforme a dret. A tari equival a 60 crèdits europeus. la vista d’aquesta proposta, el rector dic- Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2729

e) Les regles que assegurin la impar- Quarta Títol IV. De l’ensenyament cialitat en l’avaluació i la previsió de El que disposa l’article 39, punt 3, no superior privat controls de qualitat externs públics o és aplicable al personal docent que exer- privats. ceix funcions docents a la Universitat Article 68 4. El ministeri encarregat de l’ensenya- d’Andorra en el moment de l’entrada en Creació i reconeixement d’universitats i ment superior ha d’emetre un informe vigor d’aquesta Llei. d’establiments d’ensenyament sobre el projecte en el termini màxim de professional superior de caràcter privat sis mesos comptats a partir de la presen- Cinquena tació del projecte. Si l’informe és positiu, El ministeri competent en matèria 1. En virtut del principi de llibertat el Govern, en el termini de dos mesos, d’ensenyament superior ha de garantir, d’ensenyament i de creació de centres ha de remetre un projecte de llei al Con- de conformitat amb el que estableixi la docents reconegut a l’article 20.2 de la sell General. legislació en matèria de beques i ajuts a Constitució, qualsevol persona física o l’estudi, que cap persona que compleixi jurídica té dret a crear una universitat o 5. El ministeri competent en matèria d’ensenyament superior exerceix la ins- les condicions per cursar estudis supe- un establiment d’ensenyament profes- pecció de l’establiment. En cas d’incom- riors amb aprofitament pugui quedar-ne sional superior de caràcter privat. pliment dels requisits exigits legalment, exclosa per raons econòmiques. 2. El reconeixement d’una universitat el Govern, previ procediment adminis- Disposicions derogatòries o d’un establiment d’ensenyament pro- tratiu, podrà acordar la revocació de fessional superior de caràcter privat s’ha l’autorització de posta en funcionament. Primera de fer mitjançant llei. Article 69 Queda derogada la Llei d’universitats, 3. Per iniciar els tràmits de creació i re- Funcionament aprovada pel Consell General en la ses- coneixement d’una universitat o d’un es- sió del 30 de juliol de 1997. Així mateix, Les universitats i els establiments d’en- tabliment d’ensenyament professional s’exclou d’aquesta disposició dero- senyament professional superior de superior de caràcter privat, la persona in- gatòria l’article 8 de la Llei d’universitats caràcter privat estableixen lliurement en teressada s’ha de dirigir al ministeri en- esmentada. els seus estatuts les normes pròpies de carregat de l’ensenyament superior per funcionament. Segona exposar el seu projecte, degudament Queda derogada la Llei de desenvolu- acreditat per l’Agència de Qualitat d’An- Article 70 pament dels principis bàsics de l’estruc- dorra, i que ha d’incloure els punts Plans d’estudis i titulacions tura i l’organització de la Universitat següents: L’aprovació, per part del Govern d’An- d’Andorra, aprovada pel Consell General a) La seva experiència docent o inves- dorra, dels plans d’estudis de cadascuna en la seva sessió del 28 de juny del 2002. tigadora en qualsevol camp del saber. de les titulacions dels diferents cicles és Tercera b) El projecte d’universitat o d’establi- condició indispensable perquè el Go- Queden derogats els articles 55, 56 i 58 ment d’ensenyament professional su- vern pugui reconèixer, si escau, els títols de la Llei d’ordenament del sistema edu- perior que es pretén crear. i donar-los caràcter i validesa estatal. Necessàriament s’hi han d’exposar les catiu andorrà, aprovada pel Consell Ge- característiques següents: el nombre Disposicions addicionals neral en la sessió del 9 de juny de 1994. de centres, els estudis que s’hi poden Disposició final seguir, els estatuts d’organització in- Primera terna, el procediment per seleccionar Les universitats han d’elaborar els seus Aquesta Llei entrarà en vigor el dia que el personal docent i la previsió del estatuts propis per regular els aspectes sigui publicada al Butlletí Oficial del nombre d’alumnes, així com qualse- de caràcter organitzatiu de les funcions Principat d’Andorra. vol altra que li sigui demanada de for- acadèmiques. En tots els altres àmbits ma expressa i motivada pel ministeri d’aquesta Llei, el Govern d’Andorra Casa de la Vall, 12 de juny del 2008 competent en matèria d’ensenyament exerceix la seva potestat reglamentària a Joan Gabriel i Estany superior. En especial, s’exigirà el per- l’efecte de desenvolupar la Llei. Síndic General centatge de professors doctors establert per a la Universitat d’Andorra i Segona Nosaltres els coprínceps la sancionem les cauteles per a l’exercici de la lliber- Són centres de la Universitat d’Andor- i promulguem i n’ordenem la publicació tat de càtedra, sense perjudici del res- ra: l’Escola d’Infermeria, l’Escola d’In- en el Butlletí Oficial del Principat d’An- pecte a l’ideari propi del centre. formàtica i el Centre Universitari dorra. d’Estudis Virtuals. Aquesta numeració c) El projecte dels estatuts i/o normes Nicolas Sarkozy Joan Enric Vives Sicília de funcionament intern. no té caràcter limitador. President de la República Francesa Bisbe d’Urgell d) L’avaluació del cost econòmic, les Tercera Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra previsions del finançament i les garan- El Govern determina mitjançant de- ties dels recursos previstos. cret la gratificació del rector i del gerent de la Universitat d’Andorra. 2730 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

torgar-ne l’escriptura pública Llei 13/2008, fundacional, prevista pel 31 de març del Llei 14/2008, del 12 de juny, de crèdit 2008. del 12 de juny, de extraordinari per finançar Atès que no hi ha dotació pressu- suplement de crèdit per les despeses derivades de postària en el pressupost de l’Adminis- finançar les despeses del tració general, concretament a la partida l’aportació de 35.000 euros 380-Departament de Cultura-380-Serveis transport sanitari, servei per part del Govern a la generals de Cultura-82030-Adquisició que ha prestat durant anys accions del sector públic PROJ-0001-Ser- Fundació Ramon Llull veis generals de Cultura, per a l’aporta- la Creu Roja Andorrana Atès que el Consell General en la seva ció de la dotació esmentada; Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 12 de juny del 2008 ha Vist que el Govern, per acord de 26 de sessió del dia 12 de juny del 2008 ha aprovat la següent: març del 2008, ha aprovat un avenç de aprovat la següent: llei 13/2008, del 12 de juny, de crèdit fons per l’import de 35.000 euros per do- llei 14/2008, del 12 de juny, de suple- extraordinari per finançar les despeses tar la partida pressupostària correspo- ment de crèdit per finançar les despeses derivades de l’aportació de 35.000 euros nent; del transport sanitari, servei que ha pres- per part del Govern a la Fundació Ra- El Govern, amb informe de la Inter- tat durant anys la Creu Roja Andorrana mon Llull venció General, ha acordat la presenta- Atès que el servei de transport sanitari El Govern participa com a fundador ció del següent: engloba el servei de transport sanitari se- de la Fundació Ramon Llull, que té com a cundari i el servei de transport sanitari Article 1 finalitat d’interès general promoure el col·lectiu. S’aprova un crèdit extraordinari per un desenvolupament global i la projecció import de 35.000 euros, destinat a l’apor- Atès que el transport sanitari col·lectiu exterior de la llengua catalana i de la cul- tació de la dotació inicial a la Fundació és un servei que va començar a prestar-se tura que s’hi expressa. Ramon Llull, per a la partida 380-Depar- de manera provisional l’any 1991 a iniciati- Aquesta Fundació és una entitat públi- tament de Cultura-380-Serveis generals va de la Creu Roja Andorrana i que va ca, sense afany de lucre, amb personali- de Cultura-82030-Adquisició accions del adreçat a les persones amb problemes de tat jurídica pròpia i plena capacitat sector públic-PROJ-0001-Serveis generals mobilitat perquè puguin assistir, sense in- d’obrar, que es regeix pel dret vigent al de Cultura. terrupció i normalment, a les sessions de Principat d’Andorra i pels seus estatuts. rehabilitació, i a escala social és un servei Article 2 de transport i d’acompanyament de perso- L’article 8 dels estatuts de la Fundació Aquest crèdit extraordinari es finan- nes grans que van als centres geriàtrics. Ramon Llull preveu que els fundadors çarà amb càrrec a la partida 310-Departa- dotaran inicialment la Fundació amb la ment Urbanisme i Ordenament Atès que el transport sanitari secundari quantitat de 100.000 euros en la propor- Territorial-310-Obres públiques-61200- és un servei adreçat a les persones que ció següent: Govern d’Andorra: el 35% Conservació i millora d’edificis-2006- han de traslladar-se en ambulància des Consorci de l’Institut Ramon Llull: el 0000000007-Noves dependències De- de l’Hospital Nostra Sra. de Meritxell o 65%. partament Cultura. des del seu domicili a hospitals de Fran- ça o Espanya i viceversa, tant per hospi- Vista que la urgència d’aquesta despe- Article 3 talitzacions, com repatriacions, visites o sa, de 35.000 euros, deriva de la declara- Aquesta Llei entra en vigor el mateix proves mèdiques. ció conjunta signada pel Govern dia de ser publicada al Butlletí Oficial del d’Andorra, el Govern de les Illes Balears, Vist que aquest servei es va delegar a Principat d’Andorra. i la Generalitat de Catalunya el dia 17 de la Creu Roja Andorrana, en col·laboració desembre del 2007, segons la qual les Casa de la Vall, 12 de juny del 2008 amb el Govern i sota la seva tutela, amb tres parts declaren la voluntat decidida la signatura d’un conveni entre les dues de sumar esforços en la projecció exte- Joan Gabriel i Estany institucions el 26 d’abril de 1991, amb la Síndic General rior de la llengua catalana, i amb aquesta missió d’assegurar el servei públic del finalitat compartida, acorden crear una Nosaltres els coprínceps la sancionem transport secundari. fundació pública amb seu institucional a i promulguem i n’ordenem la publicació Atès que al llarg dels anys en què la Andorra, d’acord amb els marcs legals en el Butlletí Oficial del Principat d’An- Creu Roja Andorrana ha assumit el trans- respectius, entre el Govern d’Andorra i dorra. port sanitari el creixement de les despeses el Consorci de l’Institut Ramon Llull. Joan Enric Vives Sicília Nicolas Sarkozy d’aquest servei s’ha situat per damunt dels Bisbe d’Urgell President de la L’article 8 dels estatuts preveu que els República Francesa recursos obtinguts pel seu finançament. fundadors dotaran inicialment la Funda- Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra Atès que, d’una banda, pel que fa als ció amb la quantitat de 100.000 euros, ingressos, les tarifes de servei aplicades que aportaran en el mateix moment d’a- han estat insuficients per cobrir els cos- Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2731

tos inherents al servei; i d’altra banda, quant a les despeses, el creixement es concentra en el nombre d’usuaris dels serveis i en els costos d’estructura associats a aquests serveis, així com en les despeses de personal associades al transport sanitari. Vist que les diferències de creixement entre les despeses i els ingressos del servei de transport sanitari requereixen disposar amb caràcter d’urgència de recursos addicionals per a la Creu Roja Andorrana que es xifren en 977.960,12 euros, per assegurar el bon funcionament de la institució. Vist que no hi ha dotació pressupostària suficient per a l’exercici 2008, al compte 610 Departament de Benestar - 611 Unitat d’Atenció Social Especialitzada - 48248 Creu Roja - PROJ-0145 Creu Roja, per fer front a la despesa de referència; El Govern, amb l’informe de la Inter- venció General, ha acordat la presenta- ció del següent Projecte de llei:

Article 1 S’aprova un suplement de crèdit, per un import de 977.960,12 euros, destinat a finançar les despeses del transport sanitari, servei que ha prestat durant anys la Creu Roja Andorrana, per a la partida pressupostària 610 Departament de Benestar - 611 Unitat d’Atenció Social Es- pecialitzada - 48248 Creu Roja - PROJ-0145 Creu Roja, per fer front a la despesa de referència;.

Article 2 Aquest suplement de crèdit s’ha de fi- nançar mitjançant endeutament públic.

Article 3 Aquesta Llei entra en vigor el mateix dia de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Casa de la Vall, 12 de juny del 2008 Joan Gabriel i Estany Síndic General Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’An- dorra. Nicolas Sarkozy Joan Enric Vives Sicília President de la República Francesa Bisbe d’Urgell Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra 2732 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 54

Any 20 16.7.2008

Av. Santa Coloma 91 AD500 Andorra la Vella Tel. 724 400 www.bopa.ad Butlletí Oficial del Principat d’Andorra

Andorra la Vella, 16 de juliol del 2008 Número 54 any 20 Volum II

Índex

2735 Sumari

2739 Consell General Altres edictes i avisos

2740 Govern Disposicions de caràcter general Nomenaments Concursos i subhastes Altres edictes i avisos

2746 Comuns i quarts Parròquia d’Encamp Parròquia d’Ordino Parròquia de la Massana Parròquia d’Andorra la Vella Parròquia de Sant Julià de Lòria

2766 Administració Notificació de resolucions de Justícia Citacions

2781 Registre Civil Edictes

2782 Altres edictes Institut Nacional Andorrà de Finances i anuncis oficials Servei Andorrà d’Atenció Sanitària Servei de Telecomunicacions d’Andorra Universitat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2735 Sumari

Avís de l’1-7-2008 pel qual s’ordena la Edicte del 9-7-2008 pel qual es fa pública Consell General publicació al de les societats que es tro- l’adjudicació definitiva relativa pont viari ben en liquidació. sobre el riu Gran Valira entre la Prada Edicte del 9-7-2008 pel qual es convoca Any 20 / núm. 54 / pàg. 2742 Motxilla i l’avinguda de Salou, projecte un concurs públic per al subministra- núm. 0018/2008. ment d’una fotocopiadora. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2745 Any 20 / núm. 54 / pàg. 2739 Edicte del 4-7-2008 per contractar dos/dues tècnics/ques d’Afers Exteriors, adscrit al Ministeri d’Afers Exteriors. Edicte del 9-7-2008 pel qual es fa pública Any 20 / núm. 54 / pàg. 2743 l’adjudicació definitiva relativa a les Govern millores a la C.G. 2 desviació d’Encamp. Decret del 9-7-2008 pel qual es reconeix Avís del 4-7-2008 pel qual es fa públic el Any 20 / núm. 54 / pàg. 2745 la nacionalitat andorrana amb plenitud nomenament definitiu d’un funcionari de drets polítics a diverses persones. que ha conclòs el període de prova. Edicte del 9-7-2008 pel qual es fa pública Any 20 / núm. 54 / pàg. 2740 Any 20 / núm. 54 / pàg. 2743 la rescissió definitiva de contracte del subministrament i la implantació d’un Decret del 9-7-2008 pel qual es renova el Edicte del 4-7-208 pel qual es fa públic nou programari per l’elaboració del nomenament de la Sra. Mercè Coll Ble- que s’ha instat la cancel·lació del negoci Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. qua com a registradora titular del Regis- denominat Restaurant pa torrat. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2745 tre Civil. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2743 Any 20 / núm. 54 / pàg. 2740 Edicte del 9-7-2008 pel qual es fa pública la Edicte del 7-7-2008 pel qual es notifica concessió de subvencions a les entitats pri- Edicte del 9-7-2008 pel qual es fa pública que s’ha incoat un expedient al Sr. Pascal vades i a les persones físiques que vulguin la suspensió de la licitació d’obra del Eric Luc Mathe. realitzar activitats relacionades amb el Patri- subministrament i la col·locació de pa- Any 20 / núm. 54 / pàg. 2743 moni Natural (fauna, flora, caça, pesca, ra-allaus al vessant de l’Avier de Percane- muntanyisme, natura, medi aquàtic, hàbi- la per protegir la CG 5alPK 2+150. tats, biodiversitat) durant l’any 2008. Edicte del 7-7-2008 pel qual es notifica Any 20 / núm. 54 / pàg. 2745 Any 20 / núm. 54 / pàg. 2740 que s’ha incoat un expedient a la Sra. Al- mudena Alves Garaña. Edicte del 9-7-2008 pel qual es convoca Any 20 / núm. 54 / pàg. 2744 Edicte del 14-7-2008 pel qual es publi- un concurs internacional relatiu al pro- quen els preus màxims de venda al jecte d’actualització de Clau Digital, estu- públic de carburants. Edicte del 7-7-2008 pel qual es notifica Any 20 / núm. 54 / pàg. 2745 di i proveïment de la nova plataforma que s’ha incoat un expedient a la Sra. Ma- Clau Digital. ria Rosa Aguasca Sàez. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2740 Any 20 / núm. 54 / pàg. 2744 Comuns i quarts Edicte del 9-7-2008 pel qual es convoca Edicte del 7-7-2008 pel qual es notifica un concurs per a l’adquisició de servi- que s’ha incoat un expedient al Sr. Pedro Parròquia dors per a la xarxa XENA. Sanz Rupp. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2741 Any 20 / núm. 54 / pàg. 2744 d’Encamp Edicte del 2-7-2008 pel qual es convoca Edicte del 9-7-2008 pel qual es convoca Edicte del 9-7-2008 pel qual es fa pública un concurs per als treballs de actualitza- un concurs per a l’adquisició de material l’adjudicació definitiva de la eixampla- ció del pla director de la xarxa d’abasta- informàtic divers destinat a equipar les ment i la rectificació de la C. G. núm. 1, ment d’aigua potable i del pla director de escoles del país. tram La Margineda – Aixovall, 2a fase, les xarxes d’aigües pluvials i residuals de Any 20 / núm. 54 / pàg. 2741 projecte núm. 0010/2007. la parròquia (PB-156). Any 20 / núm. 54 / pàg. 2744 Any 20 / núm. 54 / pàg. 2746 Edicte del 25-6-2008 pel qual s’ordena la publicació de les resolucions que reco- Edicte del 9-7-2008 pel qual es fa pública Ordinació del 4-7-2008 per la qual s’ha neixen la nacionalitat andorrana. l’adjudicació definitiva de la direcció de acordat ampliar i modificar l’Ordinació Any 20 / núm. 54 / pàg. 2742 les obres de l’eixamplament i la rectifica- de Preus Públics. ció de la C.G. núm. 1, tram la Margineda - Any 20 / núm. 54 / pàg. 2746 Edicte del 30-6-2008 pel qual es notifica Aixovall, 2a fase. que s’ha incoat un expedient a la Sra. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2744 Marta Carolina Hernández Casado. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2742 2736 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

Ordinació del 4-7-2008 per la qual es Edicte del 4-7-2008 pel qual es fa públic el Avís B.A. del 18-6-2008 pel qual es notifi- modifica l’article 103, del Capítol III, de nomenament definitiu d’un funcionari. ca l’admissió a tràmit de la demanda pels l’Ordinació Tributària. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2764 Srs. Adolf Santuré Aldosa i Maria Dolors Any 20 / núm. 54 / pàg. 2746 Maestre Pal. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2766 Edicte del 4-7-2008 pel qual es fa pública Parròquia l’adjudicació de l’anàlisi i el desenvolu- de Sant Julià de Lòria Avís B.A. del 19-6-2008 pel qual es notifi- pament d’una aplicació de gestió del ca l’admissió a tràmit de la demanda pre- Edicte del 3-7-2008 pel qual es fa pública cens emfitèutic. sentada per les Sres. Concepció Garcia l’adjudicació definitiva de la contractació Any 20 / núm. 54 / pàg. 2747 Higon i Regina i Agueda Riba Garcia. d’una empresa de treballs públics per als Any 20 / núm. 54 / pàg. 2767 serveis exteriors del Comú. Edicte del 9-7-2008 pel qual es fa públic Any 20 / núm. 54 / pàg. 2764 el nomenament definitiu de diversos Avís B.A. del 19-6-2008 pel qual es notifi- funcionaris. ca l’admissió a tràmit de la demanda pre- Edicte del 3-7-2008 pel qual es fa pública Any 20 / núm. 54 / pàg. 2747 sentada per la societat P3, SA. l’adjudicació definitiva de la contractació Any 20 / núm. 54 / pàg. 2767 dels serveis d’una empresa de selecció Parròquia de personal per al Comú. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2764 Avís B.A. del 20-6-2008 pel qual es notifi- d’Ordino ca l’admissió a tràmit de la demanda presentada pels Srs. Mercè Canal Calva i Edicte del 3-7-2008 pel qual es va acordar Edicte del 3-7-2008 pel qual es fa pública Martí Tubau Genovés. l’aprovació dels comptes anuals corres- l’adjudicació definitiva de la contractació Any 20 / núm. 54 / pàg. 2767 ponents a l’any 2007. d’una empresa d’obres menors per als Any 20 / núm. 54 / pàg. 2747 serveis del Comú. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2765 Avís B.A. del 23-6-2008 pel qual es notifica l’admissió a tràmit de la demanda pre- Edicte del 4-7-2008 pel qual es declara sentada pel Sr. Miquel Aleix Areny. desert el concurs públic per a la conces- Acord del 9-7-2008 pel qual s’impulsa la Any 20 / núm. 54 / pàg. 2767 sió de l’explotació del bar de la plaça Prat formulació i la tramitació, fins a la seva de Call. aprovació definitiva, del Pla Especial de Any 20 / núm. 54 / pàg. 2763 concreció d’usos i condicions de l’edifi- Avís B.A. del 25-6-2008 pel qual es notifi- cació dels terrenys qualificats com a ca l’admissió a tràmit de la demanda pre- equipament comunitari (clau E, tipus d) sentada per diverses societats i diverses Parròquia al paratge de La Rabassa. persones. de la Massana Any 20 / núm. 54 / pàg. 2765 Any 20 / núm. 54 / pàg. 2768

Correcció d’errata del 8-7-2008 per la qual Avís B.A. del 30-6-2008 pel qual es notifi- s’esmena l’error constatat en l’edicte pel Administració ca l’admissió a tràmit de la demanda pre- qual es fa pública l’adjudicació definitiva de sentada per la societat Promocions Altet, la instal·lació d’enllumenat públic. de Justícia SL. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2763 Edicte B.A. del 2-6-2008 pel qual es noti- Any 20 / núm. 54 / pàg. 2768 fica un aute al Sr. Gumersindo Mateus Parròquia Caldas. Edicte B.A. del 2-7-2008 pel qual es noti- Any 20 / núm. 54 / pàg. 2766 fica una sentència a la Sra. Núria Méndez d’Andorra la Vella Bernardo. Edicte del 4-7-2008 per contractar vuit Avís B.A. del 13-6-2008 pel qual es notifi- Any 20 / núm. 54 / pàg. 2768 tècnic/ques especialistes en educació in- ca l’admissió a tràmit de la demanda pre- fantil o equivalent per al Servei d’Escoles sentada pel Comú d’Escaldes- Edicte B.A. del 2-7-2008 pel qual es noti- Bressol, adscrit al Departament de So- Engordany. fica una sentència al Sr. Marcio Fernando cial. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2766 Teixeira da Silva. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2763 Any 20 / núm. 54 / pàg. 2768 Avís B.A. del 18-6-2008 pel qual es notifi- Edicte del 4-7-2008 pel qual es fa pública ca l’admissió a tràmit de la demanda pre- Edicte B.A. del 2-7-2008 pel qual es noti- l’adjudicació de la concessió del servei sentada pel Comú d’Escaldes- fica una sentència al Sr. José Carlos de medicina esportiva al Centre Esportiu Engordany. Teixeira de Carvalho. dels Serradells. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2766 Any 20 / núm. 54 / pàg. 2769 Any 20 / núm. 54 / pàg. 2764 Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2737

Edicte B.A. del 2-7-2008 pel qual es noti- Edicte B.A. del 7-7-2008 pel qual es noti- Edicte B.A. del 8-7-2008 pel qual es notifica una sentència al Sr. José David Vela fica un aute a la Sra. Catherine Corinne fica un aute als Srs. Paulo Jorge Guerra Álvarez. Diarra. Tavares i Marilena da Silva Sampaio. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2769 Any 20 / núm. 54 / pàg. 2772 Any 20 / núm. 54 / pàg. 2774

Edicte B.A. del 2-7-2008 pel qual es noti- Edicte B.A. del 7-7-2008 pel qual es noti- Edicte T.C. del 7-7-2008 per citar la Sra. fica una sentència a la Sra. Isabel Padilla fica una sentència al Sr. Juan Domingo Marta Font Pagès. López. Garcia Ruiz. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2775 Any 20 / núm. 54 / pàg. 2769 Any 20 / núm. 54 / pàg. 2772 Edicte T.C. del 8-7-2008 per citar el Sr. Edicte B.A. del 2-7-2008 pel qual es noti- Edicte B.A. del 7-7-2008 pel qual es noti- Bruno Miguel Morais Inocencio. fica una sentència als Srs. Antonio Ma- fica una sentència al Sr. Ismael Gongora Any 20 / núm. 54 / pàg. 2775 nuel da Silva Diniz i Sandra Isabel da Sánchez. Conceiçao Gonçalves. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2772 Edicte B.A. del 27-6-2008 per citar els Srs. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2769 Pedro Joel Dias Duarte i Telma José Fer- Edicte B.A. del 7-7-2008 pel qual es noti- reira de Moura Duarte. Edicte B.A. del 3-7-2008 pel qual es notifica una sentència als Srs. Francesc Ar- Any 20 / núm. 54 / pàg. 2775 fica una providència al Sr. Rafael Mar- mand Fajardo Plaza i Anna Maria ques Martinez. Martínez Mas. Edicte B.A. de l’1-7-2008 per citar la Sra. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2770 Any 20 / núm. 54 / pàg. 2772 Luciana Ribeiro Conde. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2775 Edicte B.A. del 3-7-2008 pel qual es noti- Edicte B.A. del 7-7-2008 pel qual es notifica una sentència als Srs. Núria Pujol fica una sentència a la Sra. Cintia Abe- Edicte B.A. de l’1-7-2008 per citar el Sr. Baños i Marc Pont Plana. chuco Mier. José Luís Muñoz Muñoz. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2770 Any 20 / núm. 54 / pàg. 2773 Any 20 / núm. 54 / pàg. 2775

Edicte B.A. del 3-7-208 pel qual es notifi- Edicte B.A. del 7-7-2008 pel qual es notifica Edicte B.A. de l’1-7-2008 per citar el Sr. ca una sentència al Sr. Francisco José una sentència al Sr. Pathe Mballo Gano. Marc Ruiz Capsir. Marcos Nieto. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2773 Any 20 / núm. 54 / pàg. 2775 Any 20 / núm. 54 / pàg. 2770 Edicte B.A. del 7-7-2008 pel qual es noti- Edicte B.A. del 2-7-2008 per citar el Sr. Al- Edicte B.A. del 3-7-2008 pel qual es notifica una sentència al Sr. Aleix Gamisans fredo Sanmartin Jaraute. fica una sentència al Sr. Alexandre Megolla. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2776 Gherardi. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2773 Any 20 / núm. 54 / pàg. 2770 Edicte B.A. del 2-7-2008 per citar la Sra. Edicte B.A. del 7-7-2008 pel qual es noti- Raquel Hernández Zárate. Edicte B.A. del 3-7-2008 pel qual es notifica fica una sentència a la Sra. Yolande De- Any 20 / núm. 54 / pàg. 2776 una sentència al Sr. Joan Rofin Castellnou. nise Lucienne Roisin. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2771 Any 20 / núm. 54 / pàg. 2773 Edicte B.A. del 2-7-2008 per citar el Sr. Michel François Troy. Edicte B.A. del 3-7-2008 pel qual es noti- Edicte B.A. del 7-7-2008 pel qual es noti- Any 20 / núm. 54 / pàg. 2776 fica una sentència al Sr. Antonio Molina fica una sentència a la Sra. Maria do Ceu Palma. Miranda Neiva Casal. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2771 Any 20 / núm. 54 / pàg. 2773 Edicte B.A. del 2-7-2008 per citar el Sr. José Luis Sanmartín Jaraute. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2776 Edicte B.A. del 4-7-2008 pel qual es noti- Edicte B.A. del 8-7-2008 pel qual es notifica un aute als Srs. Luís Antonio Parejo fica una sentència al Sr. Alexandre Mi- Santos i Mercé Rojas Sonet. quel Rodrigues Teixeira da Silva Cruz. Edicte B.A. del 2-7-2008 per citar la Sra. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2771 Any 20 / núm. 54 / pàg. 2774 Concepció Barba Perdiguero. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2776 Edicte B.A. del 4-7-2008 pel qual es noti- Edicte B.A. del 8-7-2008 pel qual es notifica un aute al Sr. Manel Antoni Castro fica una sentència al Sr. José Antonio Edicte B.A. del 3-7-2008 per citar el Sr. Gestoso. Domínguez Patiño. Michel Zacharie. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2771 Any 20 / núm. 54 / pàg. 2774 Any 20 / núm. 54 / pàg. 2776 2738 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

Edicte B.A. del 3-7-2008 per citar el Sr. Edicte B.A. del 3-7-2008 per citar el Sr. Servei Andorrà José Maria Gonzalez Sanchez. Antonio Paulo da Silva Carneiro. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2777 Any 20 / núm. 54 / pàg. 2779 d’Atenció Sanitària Edicte del 27-6-2008 per contractar un/a Edicte B.A. del 3-7-2008 per citar el Sr. Edicte B.A. del 4-7-2008 per citar la Sra. administratiu/iva per al Servei d’Urgèn- Maximino Pousa Dorrego. Patrícia Milano Sánchez. cies. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2777 Any 20 / núm. 54 / pàg. 2779 Any 20 / núm. 54 / pàg. 2782

Edicte B.A. del 3-7-2008 per citar els Srs. Edicte B.A. del 7-7-2008 per citar el Sr. Edicte del 27-6-2008 per contractar un/a Gael Yannick Michel Creux i Fanny Patri- Juan Alfonso Oliva Escobal. administratiu/iva per al Servei d’Arxius cia Pierrette Virazel. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2780 d’Històries Clíniques. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2777 Any 20 / núm. 54 / pàg. 2782 Edicte B.A. del 7-7-2008 per citar el Sr. Edicte B.A. del 3-7-2008 per citar el Sr. Marc Pont Plana. Servei de Juan Carlos Tomey Rios. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2780 Any 20 / núm. 54 / pàg. 2777 Telecomunicacions Edicte B.A. del 7-7-2008 per citar la Sra. d’Andorra Edicte B.A. del 3-7-2008 per citar el Sr. Bárbara Zaballos Pérez. Edicte del 3-7-2008 per contractar un/a Miquel Ángel Méndez Sánchez. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2780 gestor/a de plataforma del Departament Any 20 / núm. 54 / pàg. 2778 d’Operació i Manteniment. Edicte B.A. del 9-7-2008 per citar el Sr. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2783 Edicte B.A. del 3-7-2008 per citar el Sr. Salvador Porté Llinas. Joao Tiago dos Santos Nogueira. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2780 Edicte del 3-7-2008 pel qual es convoca Any 20 / núm. 54 / pàg. 2778 un concurs per a l’adjudicació del contracte obert per petits treballs de reforma Edicte B.A. del 3-7-2008 per citar el Sr. Registre Civil i manteniment d’instal·lacions d’energia i José Verdeny Gallardo. seguretat. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2778 Edicte del 9-7-2008 pel qual s’anuncien Any 20 / núm. 54 / pàg. 2783 les proclames del matrimoni civil cele- brador entre Gregorio Camarero Goicoe- Edicte B.A. del 3-7-2008 per citar el Sr. chea i Dolç Nom de Jesus Fernandez Edicte del 3-7-2008 pel qual es convoca Manuel Antonio Pereira Baia. Sanchez. un concurs per a l’adjudicació del con- Any 20 / núm. 54 / pàg. 2778 Any 20 / núm. 54 / pàg. 2781 tracte de control de qualitat de les canalitzacions de l’any 2008. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2783 Edicte B.A. del 3-7-2008 per citar el Sr. Edicte del 9-7-2008 pel qual s’anuncien Salvador Portè Llinas. les proclames del matrimoni civil cele- Any 20 / núm. 54 / pàg. 2778 brador entre Jordi Ordoñez Adellach i Edicte del 3-7-2008 pel qual es convoca Lorena Ledesma Torres. un concurs internacional per a l’adjudi- Edicte B.A. del 3-7-2008 per citar el Sr. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2781 cació del contracte de serveis d’assistèn- Diego Vaccarini. cia en desenvolupament en direcció de Any 20 / núm. 54 / pàg. 2778 projectes OSS. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2783 Altres edictes Edicte B.A. del 3-7-2008 per citar el Sr. Pierre André Palmieri. i anuncis oficials Edicte del 3-7-2008 pel qual es fan públi- Any 20 / núm. 54 / pàg. 2779 ques diverses adjudicacions definitives. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2784 Institut Nacional Edicte B.A. del 3-7-2008 per citar el Sr. Andorrà de Finances José Hernandez Fuster. Universitat Any 20 / núm. 54 / pàg. 2779 Edicte del 16-7-2008 pel qual es fa públi- d’Andorra ca l’adjudicació definitiva del condicio- Edicte B.A. del 3-7-2008 per citar la Sra. nament dependències de l’INAF a l’Edifici Edicte del 10-7-2008 pel qual es fa pública Carmen Argibay Garcia. Montclar. l’adjudicació definitiva de l’adquisició de Any 20 / núm. 54 / pàg. 2779 Any 20 / núm. 54 / pàg. 2782 mobiliari per a la Universitat d’Andorra. Any 20 / núm. 54 / pàg. 2786 Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2739 Consell General

Altres edictes i avisos

Edicte Per acord de la Sindicatura de data 9 de juliol del 2008, es convoca un concurs públic per a l’adjudicació del subministrament d’una fotocopiadora. Les persones interessades a participar en el referit concurs, poden retirar el plec de condicions que regeix el concurs, a la Secretaria General del Consell General. Les ofertes s’han de presentar en dos sobres tancats i lacrats, juntament amb les condicions administratives establertes en el plec de bases, a la Secretaria Ge- neral del Consell General abans de les 15.00h, del dia 7 d’agost del 2008. L’obertura dels plecs s’efectuarà a les 11.00h del dia hàbil següent al venciment del termini de presentació de les ofertes. Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 9 de juliol del 2008 Bernadeta Gaspà Bringueret Subsíndica General 2740 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Govern

Disposicions Nomenaments Concursos de caràcter general i subhastes Decret Decret El cap de Govern del Principat d’An- Edicte dorra, Vist l’article 28 del text refós de la Llei 1. Objecte: suspensió de licitació d’o- qualificada de la nacionalitat, aprovada Vist l’article 1 del Reglament del Regis- bra tre Civil aprovat pel Govern en la sessió per decret legislatiu de 28 març del 2007; 2. Entitat adjudicadora: del dia 18 de desembre del 1996, Atès que les persones interessades a) Identitat: Govern Vist el Decret de data 17 de juliol del han acreditat fefaentment que han per- b) Data de l’acord: 9 de juliol del 2008 2002 pel qual es nomena la Sra. Mercè dut la nacionalitat d’origen en aplicació c) Organisme que gestiona l’expe- Coll Blecua com a registradora titular del del que es preveu en l’article 38 i han dient: Ministeri d’Ordenament Territo- Registre Civil. emès la declaració jurada corresponent, rial, Urbanisme i Medi Ambient En execució de l’acord del Govern de El Govern 3. Projecte data 9 de juliol del 2008, Decreta a) Denominació: subministrament i Decreto col·locació de para-allaus al vessant de Reconèixer la nacionalitat andorrana l’Avier de Percanela per protegir la CG amb plenitud de drets polítics a les per- 1. Renovar el nomenament de la Sra. 5alPK 2+150 sones relacionades a la llista següent: Mercè Coll Blequa com a registradora titular del Registre Civil, conferint-li les b) Localització: parròquia de la Massa- Carne Sanchez, Thais, amb efectes des atribucions que són pròpies al seu càr- na del 13 de març del 2008 rec. c) Edicte de licitació: BOPA núm. 49, Chamorro Rincon, Remedios, amb any 20, del 18 de juny del 2008 efectes des del 9 de maig del 2008 2. Aquest Decret entra en vigor el mateix dia de la seva publicació al Butlletí 4. Motivació: ajustament dels crèdits Fornell Prat, Rupert, amb efectes des pressupostaris per l’exercici 2008 del 25 de febrer del 2008 Oficial del Principat d’Andorra. Freitas Baqueiro, Jesús, amb efectes Cosa que es fa pública per a coneixe- Cosa que es fa pública per a coneixe- des del 20 de febrer del 2008 ment general. ment general. Sanchez Barber, Christine, amb efectes des del 2 de febrer del 2007 Andorra la Vella, 9 de juliol del 2008 Andorra la Vella, 9 de juliol del 2008 Tor Majoral, Francisco, amb efectes Albert Pintat Santolària Albert Pintat Santolària Cap de Govern des del 13 de març del 2008 Cap de Govern L’adquisició de la nacionalitat andorrana de les persones interessades té efectes a partir de la data en què aquestes Edicte han perdut la nacionalitat o les naciona- 1. Objecte: licitació litats que tenien. 2. Entitat adjudicadora Cosa que es fa pública per a coneixement general. a) Identitat: Govern b) Data de l’acord: 9 de juliol del 2008 Andorra la Vella, 9 de juliol del 2008 c) Organisme que gestiona l’expedient: Ministeri d’Educació, Formació Albert Pintat Santolària Cap de Govern Professional, Joventut i Esports 3. Projecte a) Denominació: Projecte d’actualitza- ció de Clau Digital. Estudi i proveï- ment de la nova plataforma Clau Digital b) Localització: Data Center Globàltic 4. Característiques del contracte a) Forma d’adjudicació: concurs internacional Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2741

b) Procediment: obert 4. Característiques del contracte 4. Característiques del contracte c) Modalitat de la contractació: or- a) Forma d’adjudicació: concurs na- a) Forma d’adjudicació: concurs nacio- dinària cional nal 5. Documentació reguladora b) Procediment: obert b) Procediment: obert c) Modalitat de la contractació: urgent c) Modalitat de la contractació: urgent a) Recollida: Ministeri d’Educació, For- mació Professional, Joventut i Esports, 5. Documentació reguladora 5. Documentació reguladora Av. Rocafort, 21-23 Edifici del Molí, a) Recollida: Ministeri d’Educació, For- a) Recollida: Ministeri d’Educació, For- Sant Julià de Lòria mació Professional, Joventut i Esports, mació Professional, Joventut i Esports, b) Informació complementària: Minis- Av. Rocafort, 21-23 Edifici del Molí, Av. Rocafort, 21-23 Edifici del Molí, teri d’Educació, Formació Professio- Sant Julià de Lòria Sant Julià de Lòria nal, Joventut i Esports, Àrea b) Informació complementària: Minis- b) Informació complementària: Minis- d’Informàtica a l’Escola teri d’Educació, Formació Professio- teri d’Educació, Formació Professio- 6. Lliurament de les ofertes nal, Joventut i Esports, Àrea nal, Joventut i Esports, Àrea d’Informàtica a l’Escola d’Informàtica a l’Escola a) Modalitat: en sobres tancats i lacrats b) Lloc: Ministeri d’Educació, Forma- 6. Lliurament de les ofertes 6. Lliurament de les ofertes ció Professional, Joventut i Esports, a) Modalitat: en sobres tancats i lacrats a) Modalitat: en sobres tancats i lacrats Av. Rocafort, 21-23 Edifici del Molí, b) Lloc: Ministeri d’Educació, Forma- b) Lloc: Ministeri d’Educació, Forma- Sant Julià de Lòria ció Professional, Joventut i Esports, ció Professional, Joventut i Esports, c) Data límit de presentació: fins a les Av. Rocafort, 21-23 Edifici del Molí, Av. Rocafort, 21-23 Edifici del Molí, 14.30 hores del dia 29 d’agost del 2008 Sant Julià de Lòria Sant Julià de Lòria 7. Obertura de les ofertes c) Data límit de presentació: fins a les c) Data límit de presentació: fins a les 14.30 hores del dia 30 de juliol del 14.30 hores del dia 30 de juliol del a) Lloc: Ministeri d’Educació, Forma- 2008 2008 ció Professional, Joventut i Esports b) Adreça: Av. Rocafort, 21-23 Edifici 7. Obertura de les ofertes 7. Obertura de les ofertes del Molí, Sant Julià de Lòria a) Lloc: Ministeri d’Educació, Forma- a) Lloc: Ministeri d’Educació, Forma- c) Data: 1 de setembre del 2008 ció Professional, Joventut i Esports ció Professional, Joventut i Esports d) Hora: 11.00 hores b) Adreça: Av. Rocafort, 21-23 Edifici b) Adreça: Av. Rocafort, 21-23 Edifici Cosa que es fa pública per a coneixe- del Molí, Sant Julià de Lòria del Molí, Sant Julià de Lòria ment general. c) Data: 31 de juliol del 2008 c) Data: 31 de juliol del 2008 d) Hora: 12.00 hores d) Hora: 11.00 hores Andorra la Vella, 9 de juliol del 2008 Cosa que es fa pública per a coneixe- Cosa que es fa pública per a coneixe- Albert Pintat Santolària ment general. ment general. Cap de Govern Andorra la Vella, 9 de juliol del 2008 Andorra la Vella, 9 de juliol del 2008 Albert Pintat Santolària Albert Pintat Santolària Edicte Cap de Govern Cap de Govern 1. Objecte: licitació 2. Entitat adjudicadora Edicte a) Identitat: Govern 1. Objecte: licitació b) Data de l’acord: 9 de juliol del 2008 c) Organisme que gestiona l’expe- 2. Entitat adjudicadora dient: Ministeri d’Educació, Formació a) Identitat: Govern Professional, Joventut i Esports b) Data de l’acord: 9 de juliol del 2008 3. Projecte c) Organisme que gestiona l’expedient: Ministeri d’Educació, Formació a) Denominació: Adquisició de servi- Professional, Joventut i Esports dors per a la xarxa XENA b) Localització: Data Center Globàltic i 3. Projecte local tècnic del Centre de Formació a) Denominació: Adquisició de mate- Professional rial informàtic divers destinat a equipar les escoles del país b) Localització: Escoles d’Andorra 2742 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

Mijares Verdu, Sebastià Per aquest motiu i en base als articles Altres Miranda Gomes, Ruben Miquel 71 i 72 de la Llei qualificada d’Immigra- Moog Salapare, Leo Guiller ció de data 14/05/2002 i de la seva poste- edictes i avisos Morvan Thoby, Alexandre Juan rior modificació, s’ha acordat incoar un Pla Sinitskaya, Alex expedient de proposta d’anul·lació de Plaza Dominguez, Jennifer Edicte l’autorització suara esmentada que serà Queiros Cardoso, Erika tramès posteriorment al M.I. Sr. Ministre En virtut del que disposa l’article 38 a) Raguig Garmon, Adam de Justícia i Interior per a la seva resolu- del text refós de la Llei qualificada de la Rego Pinheiro, Pedro ció. nacionalitat, aprovada per decret legisla- Restoin Martinez, Morgane Marie D’acord amb el que preveu l’article tiu de 28 març del 2007; i en execució Salhi Bensalah, Anas 120 del Codi de l’Administració, disposa dels acords del Ministeri de Justicia i In- Sandonis Martin, Aitor d’un termini de 10 dies hàbils, comptats terior de: 30/04/2008, 14/05/2008, Sandonis Martin, Anna a partir de la data de publicació d’aquest 21/05/2008 i 28/05/2008 Saviola Ben-Ahmed, Giordano Solé Balsells, Gerard edicte al Butlletí Oficial del Principat S’ordena la publicació al Butlletí Ofi- Teixeira Monteiro, Romeu Alexandre d’Andorra, per informar-se de l’estat de cial del Principat d’Andorra de les reso- Vila Real Justo, Jessica Daniela l’expedient, aportar els documents que lucions que reconeixen la nacionalitat Vilela Vieites, Tomas cregui necessaris i al·legar el que estimi andorrana Vizcaino Torres, Eric pertinent prop del Departament de Poli- Almeyda Valle, Eric Zurano Pubill, Ainhoa cia. Almeyda Valle, Izan S’ordena la publicació al Butlletí Ofi- I a efectes de notificació a la persona Alós Martínez, Carla cial del Principat d’Andorra de les reso- interessada, atesa la impossibilitat de no- Armengol Kotova, Anna lucions que estableixen el dret tificar-li en trobar-se en parador desco- Azabal Artigas, Mariona d’adquisició de la nacionalitat andorrana negut, es publica aquest edicte a Barnabe Sandonis, Enzo Alves Soares, Monica Escaldes-Engordany, el dia 30 de juny Batista Xavier, Tatiana Nerea del 2008. Bazard Dapena, Jade Cabral Do Carmo, Tania Catarina Dansan Josquin, Charles Edouard Joan Ramon Peralba Montes Blanch Granada, Aloma Director de la Policia Cardoso Gonçalves, Jonathan Gabernet Piqué, Andrea Carvalho Silva, Sandra Godo Sat, Enric Casal Mas, Marc Graus Wissmann, Iris Avís Cerqueda Santallusia, Liam Jimenez Soto, Mireia Costa Nascimento, Lara Lacour Moncau, Nathalie En virtut d’allò que disposa la Llei Da Ressurreicao Veloso, Liliana Lopes Leite, Joao Pedro 20/2007 del 18 d’octubre, de societats Da Rocha Soares, Diana Martinez Delgado, Sonia anònimes i de responsabilitat limitada i Da Silva Dos Santos, Alexandre Martinez Phillips-Jones, Ana Alba en concret el capítol VIII relatiu a la dis- De Abreu Gomes, Andre Molero Muñoz, Maria del Carmen solució, la liquidació i l’extinció, i l’arti- De Matos Dominguez, Eric Palau Rodriguez, Juan Jose cle 38.4 del Reglament del Registre de El Allaoui El Bay, Hamza Peregrina Leardini, Karina Societats, s’ordena la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Estevez Lima, Jaione Roche Artajo, Nahia de les societats que es troben “en liqui- Fernandez Guijarro, Cristian Nicolàs Vaswani Jimenez, Nanik Ferreira Carvalho, Tania Patricia dació” i que es relacionen juntament Ferreira Ibern, Sara Cosa que es fa pública per a coneixe- amb els liquidadors. Forner Rovira, Krizza Mae ment general. Denominació de Liquidadors Ganitnit Manibog, Raymart la societat Gaztelu Salat, Albert Andorra la Vella, 25 de juny del 2008 Import i Venda de Jordi Fortó Guillem Vins, SL (I.V.V., SL) Maria del Rosario Garcia Gaztelu Salat, Pol Xavier Bardina Pau Gonzales Marine, Nora Secretari d’Estat de Justícia i Interior “en liquidació” Capricorn Waltraud Maier Gonzalez Puga, Monica Informàtica, SL “en Gonzalez Soria, Cristina Edicte liquidació” Jaen Espinosa, Oliver Cobesco, SA “en Salvador Codina Farràs Jimenez Martinez, Oscar Es notifica a la Sra. Marta Carolina liquidació” Daniel Arquès Tomàs Leguizamon Cadaux, Anahi Hernández Casado, nascuda el Lluch Rovira, Marta 23/7/1978 a Madrid (Espanya), de nacio- Cosa que es fa pública per a coneixe- Lopes de Carvalho, Marcio nalitat espanyola, titular d’una autoritza- ment general. Louzao Recimil, Manel ció de residència i treball vigent, que de Martins Ramalheira, Cristian l’enquesta efectuada pel Departament Andorra la Vella, 1 de juliol del 2008 Martins Ramalheira, Daniel de Policia es desprèn que no resideix ni Mejia Gallego, Alexandra Cristina Conxita Marsol Riart treballa de forma permanent ni efectiva Ministra de Presidència Mejia Gallego, Carlos Andres al Principat. Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2743

de les 14.30 hores del dia 7 d’agost del cel·lació del negoci denominat “Restau- Edicte 2008. rant pa torrat”, situat al carrer de la Vall, Vista la demanda realitzada pel Minis- Al Servei de Tràmits es facilitaran les núm. 18, d’Andorra la Vella, a fi que teri d’Afers Exteriors relativa a la cober- bases de la convocatòria, en l’annex 1 el la/les persona/es interessada/es al·le- tura de dues places vacants; calendari del procés de selecció, en l’an- gui/n allò que estimi/n procedent, dins nex 2 el temari de català i de coneixe- un termini de 10 dies hàbils, a comptar a Vist que la convocatòria de promoció ments del país, i en l’annex 3 el temari de l’endemà de la publicació d’aquest interna de data 16 de juny del 2008 ha la prova professional. Al Ministeri d’A- edicte. quedat deserta. fers Exteriors es facilitarà la informació i Cosa que es fa pública per a coneixe- els aclariments complementaris. Es procedeix a publicar l’edicte per ment general. contractar dues places en el lloc de tre- Cosa que es fa pública per a coneixe- ball Tècnic d’Afers Exteriors, adscrit al ment general. Andorra la Vella, 4 de juliol del 2008 Ministeri d’Afers Exteriors. Conxita Marsol Riart Aquest lloc de treball correspon al ni- Andorra la Vella, 4 de juliol del 2008 Ministra de Presidència vell N-IX del sistema de classificació del Maria Eugènia Duró Gaset Cos General, amb una retribució anyal Secretària d’Estat de Funció Pública bruta de 24.640,07 euros, distribuïda en Edicte tretze pagues. Avís Es notifica al Sr. Pascal Eric Luc Mathe, Els requisits per poder optar a la con- nascut l’ 1/11/1964 a Fontenay-le- vocatòria són: Vista la Llei de la funció pública, del 15 Comte, Vendée (França), de nacionalitat Nacionalitat andorrana de desembre del 2000, i especialment els francesa, el qual va presentar una sol·lici- Titulació universitària de 2n cicle, pre- articles 38 i 39, tud de regularització de la seva autoritza- ferentment en ciències polítiques, Vist l’acord de Govern del 13 de juny ció de residència i treball, que de dret, relacions internacionals, ciències del 2007, mitjançant el qual es nomenà l’enquesta efectuada pel Departament econòmiques, ciències socials o equi- funcionari en període de prova la perso- de Policia, es desprèn que no ha residit valent na següent: ni treballat de forma permanent ni efecti- Els coneixements requerits per a ocu- Pijuan Cuellar, Robert va al Principat, ni durant la vigència de la par el lloc de treball són els següents: seva autorització de residència i treball ni Vist el comunicat de la directora del d’ençà la seva caducitat. Domini del català departament on està adscrit el funcionari Domini del castellà, del francès i de esmentat anteriorment, en què s’exposa Per aquest motiu i en base als articles l’anglès que ha conclòs satisfactòriament el 79, 80, 81 i 82 de la Llei qualificada d’Im- Domini d’aplicacions informàtiques a període de prova. migració de data 14/05/2002 i de la seva nivell d’usuari posterior modificació, s’ha acordat in- La Secretària d’Estat de Funció Pública Les persones interessades han d’adre- fa públic el nomenament definitiu del coar un expedient de proposta de deses- çar una sol·licitud al Servei de Tràmits, si- funcionari següent: timació de la sol·licitud de regularització tuat a la planta baixa de l’edifici suara esmentada que serà tramès poste- administratiu del Govern, c/ Prat de la Pijuan Cuellar, Robert, controlador de riorment al M.I. Sr. Ministre de Justícia i Creu, 62-64, d’Andorra la Vella, precisant Transport Escolar, adscrit a la Unitat Interior per a la seva resolució. el número de referència 21/2008, acom- Central d’Educació del Departament panyada del currículum, amb menció de Formació Professional i Desenvo- D’acord amb el que preveu l’article expressa dels llocs on han treballat ante- lupament Educatiu del Ministeri d’E- 120 del Codi de l’Administració, disposa riorment, dels originals dels documents ducació, Formació Professional, d’un termini de 10 dies hàbils, comptats acreditatius, dels certificats d’antece- Joventut i Esports a partir de la data de publicació d’aquest dents penals i mèdic oficial d’Andorra i Cosa que es fa pública per a coneixe- edicte al Butlletí Oficial del Principat còpia del passaport, d’una declaració ju- ment general. d’Andorra, per informar-se de l’estat de rada de no haver estat acomiadades de l’expedient, aportar els documents que forma ferma de cap administració andor- Andorra la Vella, 4 de juliol del 2008 cregui necessaris i al·legar el que estimi rana com a conseqüència d’un expe- pertinent prop del Departament de Poli- Maria Eugènia Duró Gaset dient administratiu, de no estar Secretària d’Estat de Funció Pública cia. incapacitades civilment i de no tenir I a efectes de notificació a la persona deutes envers els organismes oficials andorrans, i d’una declaració jurada de que Edicte interessada, atesa la impossibilitat de no- el candidat posarà en coneixement de tificar-li en trobar-se en parador desco- l’Administració general el fet de trobar- De conformitat amb l’article 3 del De- negut, es publica aquest edicte a se en situació de baixa mèdica durant el cret sobre la cancel·lació en el Registre Escaldes-Engordany, el dia 7 de juliol del termini de presentació de la candidatura de Comerç i Indústria de negocis que no 2008. tenen activitat, de 14 de novembre del o durant el procés de selecció, llevat de Joan Ramon Peralba Montes la baixa de maternitat o d’adopció, abans 2001, es fa públic que s’ha instat la can- Director de la Policia 2744 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

edicte al Butlletí Oficial del Principat 3. Dades de l’adjudicació: Edicte d’Andorra, per informar-se de l’estat de a) Identitat de l’adjudicatari: Cevalls l’expedient, aportar els documents que Es notifica a la Sra. Almudena Alves b) Denominació del treball: eixampla- cregui necessaris i al·legar el que estimi Garaña, nascuda el 8/3/1975 a Frieira- ment i rectificació de la C. G. núm. 1, pertinent prop del Departament de Poli- Creciente, Pontevedra (Espanya), de na- tram La Margineda – Aixovall. 2ª fase – cia. cionalitat espanyola, titular d’una auto- Projecte núm. 0010/2007 rització de residència i treball vigent, que I a efectes de notificació a la persona in- c) Localització: parròquia de Sant Julià de l’enquesta efectuada pel Departa- teressada, atesa la impossibilitat de notifi- de Lòria ment de Policia es desprèn que no resi- car-li en trobar-se en parador desconegut, d) Preu cert: 4.447.307,86 euros deix ni treballa de forma permanent ni es publica aquest edicte a Escaldes-Engor- e) Partida pressupostària: 310-310- efectiva al Principat. dany, el dia 7 de juliol del 2008. 60700/2005-0005 Per aquest motiu i en base als articles Joan Ramon Peralba Montes f) Termini d’execució: 13 mesos 71 i 72 de la Llei qualificada d’Immigra- Director de la Policia g) Forma d’adjudicació: concurs na- ció de data 14/05/2002, s’ha acordat in- cional h) Procediment: obert coar un expedient de proposta Edicte d’anul·lació de l’autorització suara es- i) Modalitat de la contractació: or- dinària mentada que serà tramès posteriorment Es notifica al Sr. Pedro Sanz Rupp, nas- j) Edicte de licitació: BOPA núm. 41 al M.I. Sr. Ministre de Justícia i Interior cut el 8/02/1963 a Sevilla (Espanya), de any 20 de data 14 de maig del 2008 per a la seva resolució. nacionalitat espanyola, titular d’una au- Cosa que es fa pública per a coneixe- D’acord amb el que preveu l’article 120 torització de residència i treball vigent, del Codi de l’Administració, disposa d’un que de l’enquesta efectuada pel Depar- ment general. termini de 10 dies hàbils, comptats a partir tament de Policia, es desprèn que no re- Andorra la Vella, 9 de juliol del 2008 de la data de publicació d’aquest edicte al sideix ni treballa de forma permanent ni Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, per efectiva al Principat. Albert Pintat Santolària informar-se de l’estat de l’expedient, apor- Per aquest motiu i en base als articles Cap de Govern tar els documents que cregui necessaris i 71 i 72 de la Llei qualificada d’Immigra- al·legar el que estimi pertinent prop del De- ció de data 14/05/2002, s’ha acordat in- Edicte partament de Policia. coar un expedient de proposta I a efectes de notificació a la persona d’anul·lació de l’autorització suara es- 1. Objecte: adjudicació definitiva mentada que serà tramès posteriorment interessada, atesa la impossibilitat de no- 2. Òrgan contractant: tificar-li en trobar-se en parador desco- al M.I. Sr. Ministre de Justícia i Interior negut, es publica aquest edicte a per a la seva resolució. a) Identitat: Ministeri d’Ordenament Escaldes-Engordany, el dia 7 de juliol del D’acord amb el que preveu l’article 120 Territorial, Urbanisme i Medi Ambient 2008. del Codi de l’Administració, disposa d’un b) Data de l’acord del Govern: 9 de juliol del 2008 Joan Ramon Peralba Montes termini de 10 dies hàbils, comptats a partir Director de la Policia de la data de publicació d’aquest edicte al 3. Dades de l’adjudicació: Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, per informar-se de l’estat de l’expedient, apor- a) Identitat de l’adjudicatari: Suport Edicte tar els documents que cregui necessaris i b) Denominació del treball: direcció al·legar el que estimi pertinent prop del De- de les obres de l’eixamplament i recti- Es notifica a la Sra. Maria Rosa Aguasca partament de Policia. ficació de la C.G. núm. 1, tram la Mar- Sàez, nascuda el 23/02/1962 a Barcelona gineda – Aixovall. 2ª fase (Espanya), de nacionalitat espanyola, titular I a efectes de notificació a la persona in- c) Localització: parròquia de Sant Julià d’una autorització de residència vigent, que teressada, atesa la impossibilitat de notifi- de Lòria de l’enquesta efectuada pel Departament car-li en trobar-se en parador desconegut, d) Preu cert: 2,02% de l’import dels treballs de Policia, es desprèn que no resideix de es publica aquest edicte a Escaldes-Engor- e) Partida pressupostària: 310-310- forma permanent al Principat. dany, el dia 7 de juliol del 2008. 60910/1994-0001 f) Termini d’execució: 13 mesos Per aquest motiu i en base als articles Joan Ramon Peralba Montes 71 i 72 de la Llei qualificada d’Immigra- Director de la Policia g) Forma d’adjudicació: adjudicació ció de data 14/05/2002, s’ha acordat indirecta coar un expedient de proposta h) Modalitat de la contractació: or- d’anul·lació de l’autorització suara es- Edicte dinària mentada que serà tramès posteriorment 1. Objecte: adjudicació definitiva Cosa que es fa pública per a coneixe- al M.I. Sr. Ministre de Justícia i Interior ment general. per a la seva resolució. 2. Òrgan contractant: D’acord amb el que preveu l’article a) Identitat: Ministeri d’Ordenament Andorra la Vella, 9 de juliol del 2008 120 del Codi de l’Administració, disposa Territorial, Urbanisme i Medi Ambient Albert Pintat Santolària d’un termini de 10 dies hàbils, comptats b) Data de l’acord del Govern: 9 de ju- Cap de Govern a partir de la data de publicació d’aquest liol del 2008 Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2745

Cosa que es fa pública per a coneixe- trol de les subvencions i les Edicte ment general. transferències públiques del 12/07/2000

1. Objecte: adjudicació definitiva Andorra la Vella, 9 de juliol del 2008 4. Edicte de convocatòria: de data 23 2. Òrgan contractant: d’abril del 2008 - BOP20036 Albert Pintat Santolària a) Identitat: Ministeri d’Ordenament Cap de Govern 5. Període pel qual s’acorden: per tot Territorial, Urbanisme i Medi Ambient el 2008. b) Data de l’acord del Govern: 9 de ju- 6. Dades de l’adjudicació: liol del 2008 Edicte La Moixera: 8.944 euros 3. Dades de l’adjudicació: 1. Objecte: Rescissió definitiva de con- La Moixera: 3.993,60 euros a) Identitat de l’adjudicatari: Coansa tracte Ambiotec: 2.011,80 euros b) Denominació del treball: Pont viari 2. Entitat adjudicadora: 7. Partida pressupostària: 340 340 sobre el riu Gran Valira entre la Prada PROJ 0001 48240 Motxilla i l’avinguda de Salou – Pro- a) Identitat: Ministeri de Presidència - jecte núm. 0018/2008 Departament d’Informàtica Cosa que es fa pública per a coneixe- c) Localització: parròquia d’Andorra la b) Data de l’acord del Govern: 9 de ju- ment general. Vella liol del 2008 d) Preu cert: 920.092,18 euros Andorra la Vella, 9 de juliol del 2008 e) Partida pressupostària: 310-310- 3. Dades de la rescissió: Albert Pintat Santolària 60700/2005-0005 a) Identitat de l’adjudicatari: Crea For- Cap de Govern f) Termini d’execució: 5 mesos mación g) Forma d’adjudicació: concurs nacional b) Denominació del treball: subminis- h) Procediment: obert trament i implantació d’un nou i) Modalitat de la contractació: or- programari per l’elaboració del Edicte dinària Butlletí Oficial del Principat d’Andor- 1. Objecte: publicació dels preus j) Edicte de licitació: BOPA núm. 41 ra, acordat pel Govern el 18 de juliol màxims de venda al públic de carburants any 19 de data 7 de maig del 2008 del 2007 Cosa que es fa pública per a coneixe- c) Localització: Andorra - BOPA 2. Entrada en vigor dels nous preus: 00 ment general. d) Motiu de la rescissió: incompliment hores del dia 17 de juliol del 2008 de contracte 3. Data de l’acord de Govern: 14 de ju- Andorra la Vella, 9 de juliol del 2008 e) Referència: causes de l’article 31.1 liol del 2008 Llei de la contractació pública, del 9 de Albert Pintat Santolària novembre del 2000. 4. Nous preus màxims (impostos indi- Cap de Govern Cosa que es fa pública per a coneixe- rectes inclosos): ment general. Euros/litre Edicte Gasolina sense plom Andorra la Vella, 9 de juliol del 2008 1. Objecte: adjudicació definitiva de 95 octans 1,184 Gasolina sense plom 2. Òrgan contractant: Albert Pintat Santolària Cap de Govern de 98 octans 1,235 a) Identitat: Ministeri d’Ordenament Gas-oil de Locomoció 1,156 Territorial, Urbanisme i Medi Ambient Gas-oil de Calefacció 0,963 b) Data de l’acord del Govern: 9 de ju- Edicte liol del 2008 5. Regulació 1. Objecte: concessió de subvencions 3. Dades de l’adjudicació: a les entitats privades i a les persones a) Reglament pel control dels punts de venda, fixos i mòbils de carburants, de a) Identitat de l’adjudicatari: T.P. Mon- físiques que vulguin realitzar activitats tané relacionades amb el Patrimoni Natural 3 de juny de 1981 b) Denominació del treball: millores a (Fauna, flora, caça, pesca, muntanyisme, b) Edicte del 3 de novembre de 1973 la C.G. 2 desviació d’Encamp natura, medi aquàtic, hàbitats, biodiver- 6. Les marques de carburants que co- c) Localització: Escaldes – Engordany sitat) durant l’any 2008 mercialitzen les estacions de servei han de d) Preu cert: 365.602,06 euros 2. Entitat adjudicadora: correspondre a les marques anunciades. e) Partida Pressupostària:310-310- 60700/1986-0015 a) Identitat: Ministeri d’Ordenament Cosa que es fa pública per a coneixe- f) Termini: 4 mesos Territorial, Urbanisme i Medi Ambient ment general. g) Forma d’adjudicació: concurs na- b) Data de l’acord: 9/07/08 cional Andorra la Vella, 14 de juliol del 2008 h) Modalitat de la contractació: or- 3. Legislació aplicable: Reglament del procediment per a la concessió i el con- Albert Pintat Santolària dinària Cap de Govern i) Procediment: obert 2746 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Comuns i quarts

gent, de data 7 de desembre del 2007, Parròquia publicada al BOPA en data 27.12.07, en concret l’article 31.1, del Capítol II, el d’Encamp quals queden redactats de la forma següent: Edicte Article 31 Centres Esportius d’Encamp i del Pas de Per acord de Consell de Comú de data la Casa 5 de juny del 2008, el Comú d’Encamp 1. L’import d’aquest preu públic queda vol procedir, mitjançant concurs públic, fixat de la manera següent: a la contractació d’una empresa per a realitzar els treballs de “Actualització del f) Activitats de lleure pla director de la xarxa d’abastament Halloween i Nadal 65 euros, descompte 20% segon germà d’aigua potable i del pla director de les Carnaval 80 euros, descompte 20% segon germà xarxes d’aigües pluvials i residuals de la Setmana Santa 100 euros, descompte 20% segon germà parròquia (PB-156)”. Ludoteca 2 euros/ dia – 30 euros/mes Setmana (Encamp) 65 euros, descompte 20% segon germà Les empreses interessades a participar Quinzena més cap de setmana (Pas de La Casa) 150 euros en el concurs podran retirar el plec de Setmana més cap de setmana (Pas de La Casa) 100 euros bases al Servei de Tràmits del Comú d’Encamp, després del pagament de 20,50 euros. Disposició final Les ofertes s’han de presentar en un Aquesta Ordinació entrarà en vigor el sobre tancat i lacrat, on hi haurà de figu- mateix dia de la seva publicació en el rar de forma clara i evident el títol del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. concurs i la identificació del concursant abans de les 10H00 del dia 26 d’agost de Cosa que es fa pública per a coneixe- 2008. Seguidament s’efectuarà l’obertura ment general. dels plecs. Encamp, 4 de juliol del 2008 Per a més informació i aclariments, els concursants es poden adreçar al Depar- Cònsol Major Miquel Alís Font tament de Serveis Generals d’Encamp, en horari d’atenció al públic. Cosa que es fa pública per a coneixe- Ordinació ment general. Vista la Llei qualificada de delimitació Encamp, 2 de juliol de 2008 de competències dels comuns, Capítol Cònsol Major II, secció primera, article 5.1. i l’article 13 Miquel Alís Font de la Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals. El Comú d’Encamp, en la sessió del Ordinació Consell de Comú celebrada el dia 3 de juliol del 2008, ha aprovat la següent: Vista la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns de data 4 Ordinació de novembre del 1993, en concret el Títol II, Capítol II, secció primera, article L’ordinació Tributària de la parròquia 5.1. d’Encamp, publicada en el BOPA núm. 109, any 19 del 27.12.07, queda modifi- Vista la Llei 10/2003, del 27 de juny, de cada i confirmada com segueix: les finances comunals, Títol III, Capítol II, Preus Públics, article 38 i següents. Es modifica l’article 103, del Capítol III. Impost sobre els rendiments arrenda- El Comú d’Encamp, en la sessió del taris, que queda definit de la forma Consell de Comú celebrada el dia 3 de següent: juliol del 2008, ha acordat ampliar i modificar l’Ordinació de Preus Públics vi- Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2747

Article 103 quals es nomenaren funcionaris en Tipus de gravamen període de prova el Sr. Carles Solana Parròquia Barrau, el Sr. Marc Aymerich Vilafranca, El tipus de gravamen de l’impost sobre el Sr. Manel Montero Rodríguez i la Sra. d’Ordino els rendiments arrendataris és del 2 %. Mª. Carme Molero Grau; La present Ordinació entrarà en vigor Atès que els caps de departament on el mateix dia de la seva publicació en el estan adscrits aquests funcionaris en Edicte Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. període de prova, junt amb el Cap de Re- El Consell de Comú reunit en sessió Cosa que es fa pública per a coneixe- cursos Humans, han apreciat satis- del 2 de juliol de 2008, va acordar l’apro- ment general. factòriament la seva capacitat, dedicació, vació dels comptes anuals corresponents aptituds, adaptació i competències en a l’any 2007 i la seva publicació. Encamp, 4 de juliol de 2008 relació amb el lloc de treball, i així ho Cosa que es fa pública per a coneixe- Cònsol major han comunicat al Consell de Comú; Miquel Alís Font ment general. Els Consells de Comú del 5 de juny del 2008 i del 3 de juliol del 2008, acordaren Ordino, 3 de juliol de 2008 nomenar, amb caràcter definitiu, el Sr. Edicte Cònsol major Carles Solana Barrau com a Oficial de Bonaventura Espot Benazet Per acord de la Junta de Govern de Jardins C1 adscrit al departament d’Hi- data 25 de juny de 2008, es fa pública giene i Medi Ambient, el Sr. Marc Ayme- l’adjudicació del concurs públic interna- rich Vilafranca com a Operari C2 adscrit cional per a l’anàlisi i el desenvolupa- al departament d’Obres Públiques i Ur- ment d’una aplicació de gestió del cens banisme, el Sr. Manel Montero Ro- emfitèutic. dríguez, com a Operari de Manteniment C2 adscrit al departament de Joventut i Òrgan contractant: Junta de Govern. Esports i la Sra. Mª Carme Molero Grau Data d’adjudicació: 25 de juny del com a Administrativa C1 adscrita al De- 2008. partament de Joventut i Esports. Modalitat: Ordinària. Forma d’adjudicació: Concurs interna- Cosa que es fa pública per a coneixe- cional. ment general. Objecte: Anàlisi i desenvolupament Encamp, 9 de juliol del 2008 d’una aplicació de gestió del cens emfitèutic. Cònsol Major Identitat de l’adjudicatari: Tècniques Miquel Alís Font d’Avantguarda, SA. Preu: 17.638,4 euros, ISI inclòs. Termini: 31 de desembre de 2008. Partida pressupostària: 1000 121001 60620. Cosa que es fa pública per a coneixement general

Encamp, 4 de juliol de 2008 Cònsol Major Miquel Alís Font

Edicte Vist l’article 99 de la Llei de la funció pública i els articles 33 i 34 de l’Ordina- ció de la funció pública del Comú d’En- camp; Vistos els acords de les Juntes de Go- vern de dates 24.10.2007, 21.11.2007, 23.05.2007 i 18.07.2007 mitjançant els 2748 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

Resum de la liquidació del pressupost

Prp. Inicial Prp. Modificat Variació 2006-2007 Liquidació 2007 Liquidació 2006 2007 2007 abs. % Ingressos corrents 13.523.508,00 13.532.008,00 6.657.021,52 6.128.943,74 528.077,78 8,62% Ingressos de capital 5.393.573,00 5.406.378,50 5.724.776,94 7.040.758,71 -1.315.981,77 -18,69% Total Ingressos 18.917.081,00 18.938.386,50 12.381.798,46 13.169.702,45 -787.903,99 -5,98% Despeses corrents -8.585.633,00 -9.326.705,86 -8.097.048,93 -6.773.180,49 -1.323.868,44 19,55% Despeses d’inversió -6.676.228,00 -15.531.364,58 -9.885.431,95 -4.072.939,09 -5.812.492,86 142,71% Total Despeses -15.261.861,00 -24.858.070,44 -17.982.480,88 -10.846.119,58 -7.136.361,30 65,80% Dèficit o superàvit de gestió 3.655.220,00 -5.919.683,94 -5.600.682,42 2.323.582,87 -7.924.265,29 -341,04% Actius financers -3.655.220,00 -5.167.150,00 -4.044.593,08 -3.283.028,76 -761.564,32 23,20% Passius financers 0,00 11.086.833,94 8.788.000,00 0,00 8.788.000,00 Superàvit / (Dèficit) 0,00 0,00 -857.275,50 -959.445,89 102.170,39 -10,65 %

Prp. Inicial Prp. Modificat Variació 2006-2007 Liquidació 2007 Liquidació 2006 2007 2007 abs. % Ingressos corrents 13.523.508,00 13.532.008,00 6.657.021,52 6.128.943,74 528.077,78 8,62% Despeses corrents -8.585.633,00 -9.326.705,86 -8.097.048,93 -6.773.180,49 -1.323.868,44 19,55% Rtat corrent 4.937.875,00 4.205.302,14 -1.440.027,41 -644.236,75 -795.790,66 123,52% Ingressos de capital 5.393.573,00 5.406.378,50 5.724.776,94 7.040.758,71 -1.315.981,77 -18,69% Despeses d’inversió -6.676.228,00 -15.531.364,58 -9.885.431,95 -4.072.939,09 -5.812.492,86 142,71% Rtat. Oper. Capital -1.282.655,00 -10.124.986,08 -4.160.655,01 2.967.819,62 -7.128.474,63 -240,19% Variació financera d’actius i -3.655.220,00 5.919.683,94 4.743.406,92 -3.283.028,76 8.026.435,68 -244,48% passius financers Superàvit / (Dèficit) 0,00 0,00 -857.275,50 -959.445,89 102.170,39 -10,65%

Pressupost Prp.modificat Dif. 2007-2006 Dif. 2007-2006 Ingressos Liquidat 2007 Execució % Liquidat 2006 2007 2007 abs abs Impostos directes 508.095,00 508.095,00 489.872,71 96,41% 469.581,61 20.291,10 4,32% Impostos indirectes 727.740,00 727.740,00 800.762,01 110,03% 1.098.201,84 -297.439,83 -27,08% Taxes i altres 9.795.565,00 9.804.065,00 2.470.722,52 25,22% 2.076.200,39 394.522,13 19,00% ingressos Transferències 969.391,00 969.391,00 1.411.090,70 145,56% 1.040.001,98 371.088,72 35,68% corrents Ingressos 1.522.717,00 1.522.717,00 1.484.573,58 97,50% 1.444.957,92 39.615,66 2,74% patrimonials Alienació 0,00 0,00 1.200,00 1.050,00 150,00 14,29% d’inversions reals Transferències de 5.393.573,00 5.406.378,50 5.723.576,94 106,12% 7.039.708,71 -1.316.131,77 -18,70% capital Actius financers 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 Passius financers 0,00 11.086.833,94 8.788.000,00 0,00 8.788.000,00 Total ingressos 18.917.081,00 30.025.220,44 21.169.798,46 111,91% 13.169.702,45 8.000.096,01 60,75%

Prp.modificat Dif. 2007-2006 Dif. 2007-2006 Despeses Prp.Inicial 2007 Liquidat 2007 Execució % Liquidat 2006 2007 abs % Despeses de 4.038.800,00 4.110.306,39 3.869.005,65 95,80% 3.262.157,28 606.848,37 18,60% personal Consum de béns 3.642.317,00 4.039.642,47 3.109.482,12 85,37% 2.678.717,22 430.764,90 16,08% corrents i serv Despeses 358.500,00 591.500,00 614.319,35 171,36% 283.739,89 330.579,46 116,51% financeres Transferències 546.016,00 585.257,00 504.241,81 92,35% 548.566,10 -44.324,29 -8,08% corrents Inversions reals 6.676.228,00 15.531.364,58 9.885.431,95 148,07% 4.072.939,09 5.812.492,86 142,71% Transferències 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 de capital Actius financers 605.000,00 2.116.930,00 1.876.930,00 310,24% 1.654.000,00 222.930,00 13,48% Passius 3.050.220,00 3.050.220,00 2.167.663,08 71,07% 1.629.028,76 538.634,32 33,06% financers Total despeses 18.917.081,00 30.025.220,44 22.027.073,96 116,4 4% 14.129.148,34 7.897.925,62 55,90% Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2749

Situació Pressupostària Resum exercici 2007 Operacions corrents

2007 2007 Prpt. 2007 % Compr 2006 % Desv % Desv. Concepte 2007 Liquidat 2006 Liquidat Prpt.Inicial Modificat Compromès Ppt.Inicial. Compromès 2006/2007 2006/2007 Despeses 8.585.633,00 9.130.478,21 8.030.433,34 93,53% 6.870.837,25 16,88% 7.973.612,95 6.711.716,11 18,80% 1 despeses personal 4.038.800,00 4.093.964,29 3.854.580,65 95,44% 3.278.499,38 17,57% 3.854.280,65 3.262.157,28 18,15% 100 despeses de 235.924,00 235.924,00 238.251,60 100,99% 219.581,74 8,50% 238.251,60 219.581,74 8,50% gratificació 120 remuneracions 2.604.456,00 2.562.714,36 2.386.537,39 91,63% 2.022.992,41 17,97% 2.386.537,39 2.022.992,41 17,97% bàsiques i altres 130 personal eventual 596.532,00 686.861,46 675.607,92 113,26% 564.617,55 19,66% 675.607,92 564.617,55 19,66% 140 altre personal 27.750,00 28.503,62 28.417,09 102,40% 27.535,95 3,20% 28.417,09 27.535,95 3,20% 160 quotes 449.538,00 456.560,85 432.657,37 96,24% 367.768,56 17,64% 432.657,37 367.768,56 17,64% seguretat social 163 despeses socials 124.600,00 123.400,00 93.109,28 74,73% 76.003,17 22,51% 92.809,28 59.661,07 55,56% 2 consums de 3.642.317,00 3.861.997,92 3.057.291,53 83,94 % 2.757.790,88 10,86% 3.000.771,14 2.617.252,84 14,65% béns corrents i serveis 200 terrenys i béns 56.041,00 59.803,48 60.464,68 107,89% 54.228,89 11,50% 60.464,68 54.228,89 11,50% naturals 202 edificis i altres 58.523,00 58.523,00 52.787,76 90,20% 143.803,51 -63,29% 52.787,76 143.803,51 -63,29% construccions 203 maquinària, 3.122,00 722,00 712,68 22,83% 1.774,00 -59,83% 712,68 1.774,00 -59,83% instal.lacions i 204 lloguer de 3.000,00 1.950,00 1.731,60 57,72% 15.282,63 -88,67% 1.731,60 15.282,63 -88,67% material de transport 209 lloguer altre 4.044,00 4.044,00 4.044,00 100,00% 3.900,00 3,69% 4.044,00 3.900,00 3,69% immobilitzat 210 rep. I cons. 7.000,00 7.000,00 0,00 0,00% 0,00 0,00% 0,00 0,00 0,00% Terrenys i béns naturals 212 rep i cons. 74.600,00 70.600,00 54.330,58 72,83% 38.321,91 41,77% 54.330,58 38.321,91 41,77% D’edificis i altres 213 rep i 295.496,00 277.160,05 254.330,35 86,07% 259.201,69 -1,88% 249.675,18 226.392,40 10,28% con.maquinaria, 214 rep i cons. 70.323,00 70.323,00 62.458,97 88,82% 60.371,55 3,46% 62.458,97 59.383,65 5,18% Material de transport 216 rep i cons. 54.504,00 49.504,00 37.210,38 68,27% 14.987,74 148,27% 34.710,38 14.987,74 131,59% Equips informàtics 217 rep. I cons. Béns 76.000,00 182.237,52 116.382,66 153,14% 226.817,13 -48,69 % 109.627,75 217.117,41 -49,51% destinats a l’ús 220 material 17.270,00 17.566,00 16.287,28 94,31% 11.896,39 36,91% 16.287,28 11.896,39 36,91% administratiu 221 subministraments 675.340,00 691.814,00 638.852,62 94,60% 582.086,26 9,75% 620.339,56 550.958,25 12,59% 222 comunicacions 78.940,00 82.540,00 50.914,41 64,50% 47.886,52 6,32% 50.863,15 47.320,77 7,49% 223 transport 3.300,00 3.300,00 84,82 2,57% 213,86 -60,34% 84,82 213,86 -60,34% 224 primes 168.000,00 168.000,00 104.870,16 62,42% 96.171,83 9,04% 104.870,16 96.171,83 9,04% d’assegurances 225 tributs 3.884,00 3.884,00 7.264,73 187,04% 3.433,51 111,58% 7.264, 73 3.433,51 111,58% 226 altres serveis 1.379.334,00 1.383.918,60 990.989,23 71,85% 786.536,82 25,99% 982.162,64 737.065,59 33,25% 227 treballs 589.696,00 708.508,27 593.781,88 100,69% 402.144,49 47,65% 578.562,48 386.268,35 49,78% realitzats per altres 229 imprevistos o 0,00 0,00 277,06 0,00% 79,93 246,63% 277,06 79,93 246,63% insuficiències 231 locomoció 23.900,00 20.600,00 9.515,68 39,81% 8.652,22 9,98% 9.515,68 8.652,22 9,98% 3 despeses 358.500,00 591.500,00 614.319,35 171,36% 283.739,89 116,51% 614.319,35 283.739,89 116,51% financeres 330 interessos 350.000,00 583.000,00 608.078,12 173,74% 277.790,38 11 8,90% 608.078,12 277.790,38 118,90% 349 altres despeses 8.500,00 8.500,00 6.241,23 73,43% 5.949,51 4,90% 6.241,23 5.949,51 4,90% financeres 4 transferències 546.016,00 583.016,00 504.241,81 92,35% 550.807,10 -8,45% 504.241,81 548.566,10 -8,08% corrents 414 a societats 13.000,00 25.000,00 24.000,00 184,62% 224.900,30 -89,33% 24.000,00 224.900,30 -89,33% públiques i entitats de 2750 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

472 a empreses 30.800,00 30.800,00 25.847,35 83,92% 29.099,24 -11,18% 25.847,35 29.099,24 -11,18% privades 482 a famílies i 502.216,00 527.216,00 454.394,46 90,48% 296.807,56 53,09% 454.394,46 294.5 66,56 54,26% institucions sense fins Ingressos 13.523.508,00 13.532.008,00 6.647.947,20 49,16% 6.128.943,74 8,47% 6.657.021,52 6.128.943,74 8,62% 1 impostos 508.095,00 508.095,00 489.872,71 96,41% 469.581,61 4,32% 489.872,71 469.581,61 4,32% directes 100 sobre la residència 54.825,00 54.825,00 54.176,20 98,82% 50.003,40 8,35% 54.176,20 50.003,40 8,35% 112 sobre béns 200.550,00 200.550,00 187.793,81 93,64% 183.421,87 2,38% 187.793,81 183.421,87 2,38% immobles 115 impost sobre 46.720,00 46.720,00 61.160,86 130,91% 58.053,95 5,35% 61.160,86 58.053,95 5,35% arrendataris 130 impostos sobre 206.000,00 206.000,00 186.741,84 90,65% 178.102,39 4,85% 186.741,84 178.102,39 4,85% activitats 2 impostos 727.740,00 727.740,00 800.762,01 110,03% 1.098.201,84 -27,08% 800.762,01 1.098.201,84 -27,08% indirectes 200 sobre 727.740,00 727.740,00 800.762,01 110,03% 1.098.201,84 -27,08% 800.762,01 1.098.201,84 -27,08% transmissions patrimonials 3 taxes i altres 9.795.565,00 9.804.065,00 2.470.722,52 25,22% 2.076.200,39 19,00% 2.470.722,52 2.076.200,39 19,00% ingressos 300 vendes 166.644,00 174.444,00 156.168,67 93,71% 137.424,57 13,64% 156.168,67 137.424,57 13,64% 310 taxes serveis 4.573.018 ,00 4.573.018,00 676.336,45 14,79% 620.314,69 9,03% 676.336,45 620.314,69 9,03% generals 311 sobre activitats 4.045,00 4.045,00 8.595,00 212,48% 17.368,64 -50,51% 8.595,00 17.368,64 -50,51% economiques 340 preus públics 316.600,00 316.600,00 317.193,65 100,19% 281.543,73 12,66% 317.193,65 281.543,73 12,66% serveis generals 350 preus públics 4.694.048,00 4.694.048,00 1.129.895,88 24,07% 958.918,58 17,83% 1.129.895,88 958.918,58 17,83% util.privativa 380 reintegraments 0,00 0,00 410,80 0,00% 0,00 0,00% 410,80 0,00 0,00% pressupostos 391 sancions 4.250,00 4.250,00 6.564,23 154,45% 2.870,14 128,71% 6.564, 23 2.870,14 128,71% 392 recàrrecs 0,00 0,00 15.319,75 0,00% 3.970,83 285,81% 15.319,75 3.970,83 285,81% 393 interessos de 0,00 0,00 4.443,54 0,00% 1.137,36 290,69% 4.443,54 1.137,36 290,69% demora 394 prestació personal 13.260,00 13.260,00 13.543,60 102,14% 12.786,48 5,92% 13.543,60 12.786,48 5,92% 399 altres ingressos 23.700,00 24.400,00 142.250,95 600,21% 39.865,37 256,83% 142.250,95 39.865,37 256,83% diversos 4 transferències 969.391,00 969.391,00 1.411.090,70 145,56% 1.040.001,98 35,68% 1.411.090,70 1.040.001,98 35,68% corrents 420 molt il.lustre 957.351,00 957.351,00 1.406.776,39 146,94% 979.265,97 43 ,66% 1.406.776,39 979.265,97 43,66% govern d’andorra 421 de 7.500,00 7.500,00 0,00 0,00% 0,00 0,00% 0,00 0,00 0,00% corporacions locals 424 d’empreses 4.540,00 4.540,00 2.314,31 50,98% 5.600,01 -58,67% 2.314,31 5.600,01 -58,67% públiques i altres ens 470 d’empreses 0,00 0,00 2.000,00 0,00% 55.136,00 -96,37% 2.000,00 55.136,00 -96,37% privades 5 ingressos 1.522.717,00 1.522.717,00 1.475.499,26 96,90% 1.444.957,92 2,11% 1.484.573,58 1.444.957,92 2,74% patrimonials 520 comptes bancaris 0,00 0,00 15.573,47 0,00% 3.002,44 418,69% 24.647,79 3.002,44 720,93% 534 d’empreses 0,00 0,00 235,00 0,00% 235,00 0,00% 235,00 235,00 0,00% públiques 540 producte del 31.777,00 31.777,00 31.625,88 99,52% 30.875,19 2,43% 31.625,88 30.875,19 2,43% lloguer de finques 541 producte del 0,00 0,00 0,00 0,00% 0,00 0,00% 0,00 0,00 0,00% lloguer de finques 550 concessions 1.452.940,00 1.452.940,00 1.398.687,93 96,27% 1.397.934,32 0,05% 1.398.687,93 1.397.934,32 0,05% administratives 551 aprofitaments 6.000,00 6.000,00 12,00 0,20% 1.532,00 -99,22% 12,00 1.532,00 -99,22% agrícoles i 553 explotacions 32.000,00 32.000,00 29.364,98 91,77% 11.378,97 158,06% 29.364,98 11.378,97 158,06% Resultat de les 4.937.875,00 4.401.529,79 -1.382.486,14 -741.893,51 -1.316.591,4 3 -582.772,37 operacions corrents: Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2751

Operacions de capital

2007 2007 Prpt. 2007 % Compr 2006 % Desv % Desv. Concepte 2007 Liquidat 2006 Liquidat Prpt.Inicial Modificat Compromès Ppt.Inicial. Compromès 2006/2007 2006/2007 Inversions 6.676.228,00 6.677.068,27 2.896.046,88 43,38% 10.690.192,17 -72,91% 2.168.347,09 2.470.461,14 -12,23% 6 inversions reals 6.676.228,00 6.677.068,27 2.896.046,88 43,38% 10.690.192,17 -72,91% 2.168.347,09 2.470.461,14 -12,23% 600 terrenys i béns 69.830,00 25.611,00 25.610,08 36,67% 0,00 0,00% 0,00 0,00 0,00% naturals 602 edificis i altres 176.700,00 132.697,88 135.242, 39 76,54% 3.249.016,48 -95,84% 135.242,39 266.927,18 -49,33% construccions 603 maquinària, 531.935,00 537.679,76 440.668,52 82,84% 411.982,65 6,96% 429.238,49 349.297,87 22,89% instal·lacions i 604 materials de 53.000,00 45.000,00 27.800,00 52,45% 32.800,00 -15,24% 0,00 3.500,00 -100,00% transport 605 mobiliari i 1.095.446,00 1.057.455,73 252.744,67 23,07% 101.436,51 149,17% 229.437,32 96.311,04 138,23% estris 606 equips per 69.600,00 85.100,00 72.918,59 104,77% 119.543,43 -39,00% 41.385,79 40.182,52 2,99% processos d’informació 607 béns destinats 2.728.595,00 2.770.599,78 925.745,89 33,93 % 3.219.438,88 -71,25% 552.063,88 1.028.276,91 -46,31% a l’ús general 608 altre 40.800,00 40.800,00 39.693,30 97,29% 28.830,97 37,68% 39.506,35 28.413,83 39,04% immobilitzat material 609 estudis i 424.400,00 424.400,00 235.570,63 55,51% 634.337,46 -62,86% 73.870,63 99.737,46 -25,93% projectes d’inversió 610 terrenys i béns 99.750,00 225.199,89 58.814,31 58,96% 0,00 0,00% 58.814,31 0,00 0,00% naturals 612 edificis i altres 553.822,00 615.012,77 74.054,31 13,37% 1.073.741,26 -93,10% 71.706,27 74.130,31 -3,27% construccions 613 maquinària, 26.250,00 31.411,46 31.225,73 118,96% 663,32 4607,49% 31.225,73 663,3 2 4607,49% instal·lacions i 617 béns destinats 806.100,00 686.100,00 575.958,46 71,45% 1.818.401,21 -68,33% 505.855,93 483.020,70 4,73% a l’ús general 7 transferències 0,00 0,00 0,00 0,00% 0,00 0,00% 0,00 0,00 0,00% de capital 760 A institucions 0,00 0,00 0,00 0,00% 0,00 0,00% 0,00 0,00 0,00% sense ànim de lucre 762 A corporacions 0,00 0,00 0,00 0,00% 0,00 0,00% 0,00 0,00 0,00% locals Ingressos 5.393.573,00 5.406.378,50 5.724.776,94 106,14% 7.040.758,71 -18,69% 5.724.776,94 7.040.758,71 -18,69% 6 al·lienació 0,00 0,00 1.200,00 0,00% 1.050,00 14,29% 1.200,00 1.050,00 14,29% d’inversions reals 609 altres 0,00 0,00 1.200,00 0,00% 1.050,00 14,29% 1.200,00 1.050,00 14,29% 7 transferències 5.393 .573,00 5.406.378,50 5.723.576,94 106,12% 7.039.708,71 -18,70% 5.723.576,94 7.039.708,71 -18,70% de capital 720 molt il·lustre 5.393.573,00 5.406.378,50 5.723.576,94 106,12% 7.039.708,71 -18,70% 5.723.576,94 7.039.708,71 -18,70% govern d’andorra 724 d’empreses 0,00 0,00 0,00 0,00% 0,00 0,00% 0,00 0,00 0,00% públiques Resultat de les -1.282.655,00 -1.270.689,77 2.828.730,06 -3.649.433,46 3.556.429,85 4.570.297,57 Operacions de Capital: 2752 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

Operacions financeres

2007 2007 Prpt. 2007 % Compr 2006 % Desv % Desv. Concepte 2007 Liquidat 2006 Liquidat Prpt.Inicial Modificat Compromès Ppt.Inicial. Compromès 2006/2007 2006/2007 Despeses 3.655.220,00 5.167.150,00 4.044.593,08 110,65% 3.283.028,76 23,20% 4.044.593,08 3.283.028,76 23,20% 8 actius financers 605.000,00 2.116.930,00 1.876.930,00 310,24% 1.654.000,00 13,48% 1.876.930,00 1.654.000,00 13,48% 850 de societats 605.000,00 2.116.930,00 1.876.930,00 310,24% 1.654.000,00 13,48% 1.876.930,00 1.654.000,00 13,48% públiques 9 pasius financers 3.050.220,00 3.050.220,00 2.167.663,08 71,07% 1.629.0 28,76 33,06% 2.167.663,08 1.629.028,76 33,06% 910 devolució de 3.050.220,00 3.050.220,00 2.167.663,08 71,07% 1.629.028,76 33,06% 2.167.663,08 1.629.028,76 33,06% préstecs bancaris Ingressos 0,00 11.086.833,94 8.797.074,32 0,00% 0,00 0,00% 8.788.000,00 0,00 0,00% 9 pasius financers 0,00 11.086.833,94 8.797.074,32 0,00% 0,00 0,00% 8.788.000,00 0,00 0,00% 917 d’ens de fora 0,00 11.086.833,94 8.797.074,32 0,00% 0,00 0,00% 8.788.000,00 0,00 0,00% del sector públic Resultat de les -3.655.220,00 5.919.683,94 4.752.481,24 -3.283.028,76 4.743.406,92 -3.283.028,76 Operacions Financeres: Resultat 0,00 9.050.52 3,96 6.198.725,16 -7.674.355,73 6.983.245,34 704.496,44 pressupostari: sense romanents

Romanents

2007 2007 Prpt. 2007 % Compr 2006 % Desv % Desv. Concepte 2007 Liquidat 2006 Liquidat Prpt.Inicial Modificat Compromès Ppt.Inicial. Compromès 2006/2007 2006/2007 Despeses 0,00 196.227,65 176.351,15 89,87% 123.435,98 1 despeses personal 0,00 16.342,10 14.725,00 90,10% 14.725,00 163 despeses socials 0,00 16.342,10 14.725,00 90,10% 14.725,00 2 consums de béns 0,00 177.644,55 161.626,15 90,98% 108.710,98 corrents i serveis 212 rep i cons. 0,00 12.922,00 12.922,00 100,00% 0,00 D’edificis i altres 213 rep i 0,00 32.809,29 32.809,29 100,0 0% 32.809,29 con.maquinària, 214 rep i cons. 0,00 987,90 987,89 100,00% 987,89 Material de transport 217 rep. I cons. Béns 0,00 9.699,72 2.878,80 29,68% 2.878,80 destinats a l’ús 221 subministraments 0,00 38.142,52 31.121,26 81,59% 8.688,09 222 comunicacions 0,00 565,75 0,00 0,00% 0,00 226 altres serveis 0,00 49.471,23 48.532,05 98,10% 45.100,05 227 treballs 0,00 33.046,14 32.374,86 97,97% 18.246,86 realitzats per altres 4 transferències 0,00 2.241,00 0,00 0,00% 0,00 corrents 482 a families i 0,00 2.241,00 0,00 0,00% 0,00 institucions sense fins Inversions 0,00 8.854.296,31 8.686.726,98 98,11% 7.717.084,86 6 inversions reals 0,00 8.854.296,31 8.686.72 6,98 98,11% 7.717.084,86 602 edificis i altres 0,00 3.521.074,65 3.524.381,76 100,09% 3.524.381,76 construccions 603 maquinària, 0,00 62.712,10 58.888,59 93,90% 58.888,59 instal.lacions i 604 materials de 0,00 29.300,00 29.300,00 100,00% 29.300,00 transport 605 mobiliari i estris 0,00 5.125,47 5.125,47 100,00% 5.125,47 606 equips per 0,00 79.360,91 79.330,51 99,96% 58.850,01 processos d’informació 607 béns destinats 0,00 2.199.455,75 2.194.995,49 99,80% 2.157.629,17 a l’ús general Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2753

608 altre 0,00 605,34 601,47 99,36% 601,47 immobilitzat material 609 estudis i 0,00 534.600,00 398.625,00 74,57% 113.380,17 projectes d’inversió 610 terrenys i béns 0,00 14.375,62 31.810,17 221,28% 31.810,17 naturals 612 edificis i altres 0,00 1.042.001,22 1.028.288,01 98,68% 1.028.288,01 construccions 613 maquinària, 0,00 30.304,74 0,00 0,00% 0,00 instal.lacions i 617 béns destinats 0,00 1.335.380,51 1.335.380,51 100,00% 708.830,04 a l’ús general Resultat 0,00 0,00 -2.664.352,97 -857.275,50 pressupostari:

Liquidació de l’estat de despeses- Pressupost 2007 Resum per classificació econòmica

Codi Descripció Econòmica Import Pressupostat Import Autoritzat Import Compromès Import Liquidat Import Pagat 100 Despeses de gratificació 235.924,00 238.251,60 238.251,60 238.251,60 238.251,60 120 Remuneracions basiques i altres rem. 2.562.714,36 2.386.537,39 2.386.537,39 2.386.537,39 2.386.537,39 130 Personal eventual 686.861,46 675.607,92 675.607,92 675.607,92 666.580,96 140 Altre personal 28.503,62 28.417,09 28.417,09 28.417,09 28.417,09 160 Quotes seguretat social 456.560,85 432.657,37 432.657,37 432.657,37 431.483,88 163 Despeses socials 139.742,10 107.834,28 107.834,28 107.534,28 75.495,21 200 Terrenys i béns naturals 59.803,48 60.464,68 60.464,68 60.464,68 60.207,47 202 Edificis i altres construccions 58.523,00 52.787,76 52.787,76 52.787,76 52.230,01 203 Maquinària, instal.lacions i equipaments 722,00 712,68 712,68 712,68 712,68 204 Lloguer de material de transport 1.950,00 1.731,60 1.731,60 1.731,60 0,00 209 Lloguer altre immobilitzat material 4.044,00 4.044,00 4.044,00 4.044,00 4.044,00 210 Rep. I cons. Terrenys i béns naturals 7.000,00 0,00 0,00 0,00 0,00 212 Rep i cons. D’edificis i altres construccions 83.522,00 67.252,58 67.252,58 54.330,58 37.560,52 213 Rep i con.maquinaria, instal.lacions i 309.969,34 287.139,64 287.139,64 282.484,47 212.230,72 214 Rep i cons. Material de transport 71.310,90 63.446,86 63.446,86 63.446,86 44.291,01 216 Rep i cons. Equips informàtics 49.504,00 37.210,38 37.210,38 34.710,38 26.478,36 217 Rep. I cons. Béns destinats a l’ús públic 191.937,24 119.261,46 119.261,46 112.506,55 79.518,77 220 Material administratiu 17.566,00 16.287,28 16.287,28 16.287,28 13.483,15 221 Subministraments 729.956,52 669.973,88 669.973,88 629.027,65 482.188,40 222 Comunicacions 83.105,75 50.914,41 50.914,41 50.863,15 45.679,15 223 Transport 3.300,00 84,82 84,82 84,82 68,56 224 Primes d’assegurances 168.000,00 104.870,16 104.870,16 104.870,16 52.597,68 225 Tributs 3.884,00 7.264,73 7.264,73 7.264,73 7.264,73 226 Altres serveis 1.433.389,8 3 1.039.521,28 1.039.521,28 1.027.262,69 836.627,59 227 Treballs realitzats per altres empreses 741.554,41 626.156,74 626.156,74 596.809,34 546.180,69 229 Imprevistos o insuficiencies 0,00 277,06 277,06 277,06 277,06 231 Locomoció 20.600,00 9.515,68 9.515,68 9.515,68 9.515,68 330 Interessos 583.000,00 608.078,12 608.078,12 608.078,12 608.078,12 349 Altres despeses financeres 8.500,00 6.241,23 6.241,23 6.241,23 6.241,23 414 A societats públiques i entitats de dret 25.000,00 24.000,00 24.000,00 24.000,00 24.000,00 472 A empreses privades 30.800,00 25.847,35 25.847,35 25.847,35 25.847,35 482 A famílies i institucions sense fins de lucre 529.457,00 454.394,46 454.394,46 454.394,46 433.823,81 600 Terrenys i béns naturals 25.611,00 25.610,08 25.610,08 0,00 0,00 602 Edificis i altres construccions 3.653.772,53 3.659.624,15 3.659.624,15 3.659.624,15 3.642.274,89 603 Maquinària, instal.lacions i equipament 600.391,86 499.557,11 499.557,11 488.127,08 444.216,25 604 Materials de transport 74.300,00 57.100,00 57.100,00 29.300,00 29.300,00 605 Mobiliari i estris 1.062.581,20 257.870,14 257.870,14 234.562,79 127.959,58 606 Equips per processos d’informació 164.460,91 152.249,10 152.249,10 100.235,80 84.364,99 607 Béns destinats a l’ús general 4.970.055,53 3.120.741,38 3.120.741,38 2.709.693,05 2.125.197,66 608 Altre immobilitzat material 41.405,34 40.294,77 40.294,77 40.107,82 25.495,06 609 Estudis i projectes d’inversió 959.000,00 634.195,63 634.195,63 187.250,80 161.726,73 2754 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

610 Terrenys i béns naturals 239.575,51 90.624,48 90.624,48 90.624,48 90.624,48 612 Edificis i altres construccions 1.657.013,99 1.102.342,32 1.102.342,32 1.099.994,28 1.038.748,44 613 Maquinària, instal.lacions i equipaments 61.716,20 31.225,73 31.225,73 31.225,73 31.225,73 617 Béns destinats a l’ús general 2.021.480,51 1.911.338,97 1.911.338,97 1.214.685,97 796.096,93 850 De societats públiques 2.116.930,00 1.876.930,00 1.876.930,00 1.876.930,00 1.876.930,00 910 Devolució de préstecs bancaris 3.050.220,00 2.167.663,08 2.167.663,08 2.167.663,08 2.167.663,08 Total general 30.025.220,44 23.834.151,43 23.834.151,43 22.027.073,96 20.077.736,69

Liquidació de l’estat d’ingressos - Classificació per conceptes

Codi Descripció Concepte Pressupostat Reconeguts Liquidats 100 Sobre la residència 54.825,00 54.176,20 50.306,20 112 Sobre béns immobles 200.550,00 187.793,81 177.124,46 115 Impost sobre arrendataris 46.720,00 61.160,86 133,27 130 Impostos sobre activitats econòmiques 206.000,00 186.741,84 161.282,70 200 Sobre transmissions patrimonials 727.740,00 800.762,01 632.539,69 300 Vendes 174.444,00 156.168,67 154.704,28 310 Taxes serveis generals 4.573.018,00 676.336,45 517.958,83 311 Sobre activitats econòmiques 4.045,00 8.595,00 7.975,00 340 Preus públics serveis generals 316.600,00 317.193,65 291.331,67 350 Preus públics util.privativa 4.694.048,00 1.129.895,88 1.107.689,82 380 Reintegraments pressupostos tancats 0,00 410,80 410,80 391 Sancions 4.250,00 6.564,23 6.564,23 392 Recàrrecs 0,00 15.319,75 15.319,75 393 Interessos de demora 0,00 4.443,54 4.443,54 394 Prestació personal 13.260,00 13.543,60 13.543,60 399 Altres ingressos diversos 24.400,00 142.250,95 84.062,95 420 Molt il.lustre govern d’andorra 957.351,00 1.406.776,39 1.406.776,39 421 De corporacions locals 7.500,00 0,00 0,00 424 D’empreses públiques i altres ens públics 4.540,00 2.314,31 2.314,31 470 D’empreses privades 0,00 2.000,00 2.000,00 520 Comptes bancaris 0,00 24.647,79 24.647,79 534 D’empreses públiques 0,00 235,00 235,00 540 Producte del lloguer de finques urbanes 31.777,00 31.625,88 31.487,91 550 Concessions administratives 1.452.940,00 1.398.687,93 9.824,63 551 Aprofitaments agrícoles i forestals 6.000,00 12,00 12,00 553 Explotacions 32.000,00 29.364,98 28.319,83 609 Altres 0,00 1.200,00 1.200,00 720 Molt il.lustre govern d’andorra 5.406.378,50 5.723.576,94 5.259.758,90 917 D’ens de fora del sector públic 11.086.833,94 8.788.000,00 8.788.000,00 Total general 30.025.220,44 21.169.798,46 18.779.967,55 Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2755

Resultats classificació administrativa - pressupost 2007

Descripció Despeses Liquidades Drets reconeguts Resultat 1000 Secretaria General 1.199.086,17 47.527,48 -1.151.558,69 1001 Gestió I Desenvolupament Humà 230.700,27 43.136,81 -187.563,46 1002 Secció Cadastre I Gestio Territori 215.416,40 3.067,70 -212.348,70 1100 Camp De Neu Ordino-Arcalis 1.802.646,47 1.381.863,30 -420.783,17 1200 Secció D’obres 7.815.017,24 412.446,31 -7.402.570,93 2000 Secció D’urbanisme 87.571,46 84.340,92 -3.230,54 3000 Seccio De Finances I Intervenció 3.100.052,63 17.278.838,14 14.178.785,51 4000 Secció De Turisme 1.157.073,88 94.924,19 -1.062.149,69 4010 Secció D’esports 465.806,51 23.862,22 -441.944,29 4012 Secció Esportiva Comú D’ordino 113.381,16 60.952,62 -52.428,54 4025 Centre Esportiu D’ordino 908.449,30 548.540,32 -359.908,98 5000 Secció D’atenc. Ciutadana I Circulació 229.846,91 6.417,16 -223.429,75 5010 Secció D’informàtica I Comunicació 616.853,04 5.000,00 -611.853,04 6000 Secció D’agricultura 56.615,95 31.644,71 -24.971,24 6001 Reserva Natural De Sorteny 99.758,59 2.666,77 -97.091,82 6003 Secció Forestal I Medi Ambient 732.524,96 453.809,03 -278.715,93 7000 Secció D’educació, Cultura I Benestar 366.249,80 60.624,38 -305.625,42 7001 Biblioteca Comunal 62.004,90 940,25 -61.064,65 7002 Casa Pairal 63.072,61 5.103,85 -57.968,76 7003 Escola D’art 67.282,35 19.827,85 -47.454,50 7004 Escola De Música 64.041,25 25.495,00 -38.546,25 7005 Ludoescola 109.538,94 73.135,20 -36.403,74 7010 Escola Bressol La Baldufa 762.844,83 337.661,82 -425.183,01 8000 Secció De Manteniment 1.043.061,35 11.734,49 -1.031.326,86 8001 Secció D’higiene Pública 498.631,16 8.563,89 -490.067,27 8002 Aparcament Vertical 30.593,60 81.935,21 51.341,61 8003 Aparcament El Puiet 128.952,23 65.738,84 -63.213,39 Total: 22.027.073,96 21.169.798,46 -857.275,50

Liquidació de l’estat de despeses - Pressupost 2007 Resum per Classificació Administrativa

Import Import Import Import Import Codi Descripció Administrativa Pressupostat Autoritzat Compromès Liquidat Pagat 100 Secretaria General 2.578.386,48 2.132.080,97 2.132.080,97 1.645.202,84 1.561.383,96 110 Camp De Neu Ordino-Arcalis 1.861.005,36 1.802.646,47 1.802.646,47 1.802.646,47 1.746.480,72 120 Departament D’obres Públiques 10.173.522,68 8.506.036,28 8.506.036,28 7.815.017,24 7.001.588,84 200 Departamentd’urbanisme 321.417,00 87.571,46 87.571,46 87.571,46 71.647,39 300 Departament De Finances I Intervenció 4.076.953,80 3.108.237,43 3.108.237,43 3.100.052,63 3.038.761,57 400 Departament De Turisme 1.924.002,43 1.191.823,57 1.191.823,57 1.157.073,88 1.069.923,04 401 Departament D’esports 615.791,22 579.18 7,67 579.187,67 579.187,67 535.885,04 402 Centre Esportiu D’ordino 891.154,80 925.707,23 925.707,23 908.449,30 806.130,54 500 Dpt. Atenció Ciutadana I Circulació 309.078,07 259.797,08 259.797,08 229.846,91 221.921,56 501 Departament De Comunicació 727.236,12 661.663,65 661.663,65 616.853,04 497.487,45 600 Departament D’agricultura I Medi Ambient 3.076.643,43 1.307.175,07 1.307.175,07 888.899,50 613.385,19 700 Departament D’educació, Cultura I 850.876,28 743.241,45 743.241,45 732.189,85 692.962,31 701 Escola Bressol 811.361,25 764.397,15 764.397,15 762.844,83 726.389,58 800 Departament De Serveis Públics 1.807.791,52 1.764.585,95 1.764.585,95 1.701.238,34 1.493.789,50 Total general 30.025.220,44 23.834.151,43 23.834.151,43 22.027.073,96 20.077.736,69 2756 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

Liquidació de l’estat de despeses - Pressupost 2007 Resum per Classificació funcional (Grup / programa / projecte)

Inicial Modificat Autoritzat Liquidat % % 0 Deute public 3.406.720,00 5.151.650,00 4.293.194,31 4.293.194,31 26,02 -16,66 0111 Operacions financeres 3.406.720,00 5.151.650,00 4.293.194,31 4.293.194,31 26,02 -16,66 PL1100PR004 SECNOA, S.aT. 0,00 1.511.930,00 1.511.930,00 1.511.930,00 0,00 PL3000PR006 Despeses i operacions financeres 3.406.720,00 3.639.720,00 2.781.264,31 2.781.264,31 -18,36 -23,59 1 Serveis de caracter general 2.008.582,00 2.310.450,60 1.631.413,31 1.583.599,48 -21,16 -31,46 1111 Activitats del Comú 1.219.558,00 1.400.789,88 836.471,49 834.086,17 -31,61 -40,46 20061200PR003 Cal ferino 561.027,00 561.027,00 0,00 0,00 -100,0 -100,0 PL1000PR001 Secretaria general 658.531,00 839.762,88 836.471,49 834.086,17 26,66 -0,68 1211 Suport a la gestió administrativa del Comú 525.057,00 627.236,12 563.623,65 518.813,04 -1,19 -17,29 PL5010PR001 Comunicació i informàtica 525.057,00 627.236,12 563.623,65 518.813,04 -1,19 -17,29 1231 Organització dels recursos humans 263.967,00 282.424,60 231.318,17 230.700,27 -12,60 -18,31 PL1001PR001 Recursos humans 263.967,00 282.424,60 231.318,17 230.700,27 -12,60 -18,31 3 Acció social: protecció o promoció 116.519,00 117.621,00 67.211,11 67.211,11 -42,32 -42,86 3111 Ajudes socials 49.500,00 49.500,00 4.138,50 4.138,50 -91,64 -91,64 PL7000PR001 Ajudes socials 49.500,00 49.500,00 4.138,50 4.138,50 -91,64 -91,64 3112 Vellesa 67.019,00 68.121,00 63.072,61 63.072,61 -5,89 -7,41 PL7002PR001 Casa pairal 67.019,00 68.121,00 63.072,61 63.072,61 -5,89 -7,41 4 Producció de béns públics de caràcter 6.069.085,00 7.354.205,10 5.087.184,15 4.572.994,41 -24,65 -37,82 4011 Urbanisme 321.417,00 347.028,00 113.181,54 87.571,46 -72,75 -74,77 20062000PR001 Pla d’urbanisme 321.417,00 321.417,00 87.571,46 87.571,46 -72,75 -72,75 PL1000PR003 Urbanització les Salines 0,00 25.611,00 25.610,08 0,00 -100,0 4211 Educació infantil 893.564,00 941.260,25 883.136,88 881.584,56 -1,34 -6,34 20061200PR003 Cal ferino 40.000,00 40.000,00 9.200,79 9.200,79 -77,00 -77,00 PL7005PR001 Ludoescola 89.899,00 89.899,00 109.538,94 109.538,94 21,85 21,85 PL7010PR001 Escola bressol la Baldufa 763.665,00 811.361,25 764.397,15 762.844,83 -0,11 -5,98 4311 Activitats i esdeveniments esportius 599.799,00 615.791,22 579.187,67 579.187,67 -3,44 -5,94 PL4010PR001 Promoció activ. Esport.i instal·lacions obertes 474.783,00 490.075,22 465.806,51 465.806,51 -1,89 -4,95 PL4012PR001 Promoció activ. Esport. Instal·lacions recobertes 125.016,00 125.716,00 113.381,16 113.381,16 -9,31 -9,81 4312 Centre esportiu d’Ordino 841.657,00 891.154,80 925.707,23 908.449,30 7,94 1,94 20061200PR004 Centre esportiu d’Ordino PL4025PR001 Manteniment i subministraments CEO 403.360,00 410.006,66 435.801,38 433.609,35 7,50 5,76 PL4025PR002 Bar - bitlles ceo 94.976,00 102.776,00 124.743,55 124.743,55 31,34 21,37 PL4025PR003 Atenció al públic i botiga CEO 142.480,00 158.580,00 142.680,26 127.614,36 -10,43 -19,53 PL4025PR004 Activitats del CEO 200.841,00 219.792,14 222.482,04 222.482,04 10,78 1,22 4411 Atenció ciutadana i circulació 285.477,00 309.078,07 259.797,08 229.846,91 -19,49 -25,63 PL5000PR001 Atenció ciutadana i circulació 285.477,00 309.078,07 259.797,08 229.846,91 -19,49 -25,63 4421 Gestió dels residus 478.785,00 590.329,05 509.123,23 498.631,16 4,15 -15,53 PL8001PR001 Higiene pública 478.785,00 590.329,05 509.123,23 498.631,16 4,15 -15,53 4430 Patrimoni natural 2.032.043,00 3.016.207,43 1.250.559,12 832.283,55 -59,04 -72,41 PL6001PR001 Reserva Natural de Sorteny 153.407,00 153.407,00 99.758,59 99.758,59 -34,97 -34,97 PL6003PR001 Forestal i medi ambient 1.878.636,00 2.862.800,43 1.150.800,53 732.524,96 -61,01 -74,41 4511 Escoles i Tallers 134.966,00 136.723,20 133.214,60 131.323,60 -2,70 -3,95 PL7003PR001 Escola d’art 68.430,00 69.918,20 67.872,35 67.282,35 -1,68 -3,77 PL7004PR001 Escola de música 66.536,00 66.805,00 65.342,25 64.041,25 -3,75 -4,14 4512 Activitats culturals 413.263,00 436.431,03 368.852,50 362.111,30 -12,38 -17,03 PL5010PR001 Comunicació i informàtica PL7000PR002 Activitats culturals 413.263,00 436.431,03 368.852,50 362.111,30 -12,38 -17,03 4521 Biblioteca 68.114,00 70.202,05 64.424,30 62.004,90 -8,97 -11,68 PL7001PR001 Biblioteca comunal 68.114,00 70.202,05 64.424,30 62.004,90 -8,97 -11,68 5 Producció de béns públics de caràcter 5.138.360,00 12.669.621,51 11.179.735,91 9.977.596,50 94,18 -21,25 5111 Direcció i serveis generals 436.563,00 1.436.707,81 1.316.559,56 1.312.977,16 200,75 -8,61 20061200PR006 Edifici administratiu 360.000,00 1.359.610,95 1.238.765,90 1.235.183,50 243,11 -9,15 PL1200PR014 Serveis generals Obres 76.563,00 77.096,86 77.793,66 77.793,66 1,61 0,90 5121 Manteniment i millora d’infrastructures 3.005.315,00 3.636.418,29 2.608.526,91 2.254.212,20 -24,99 -38,01 20061200PR013 Rotonda de l’auditori 63.000,00 63.000,00 66.664,17 66.664,17 5,82 5,82 20071200PR001 Església de Sant Corneli i Sant Ciprià 456.502,00 456.502,00 2.348,04 0,00 -100,0 -100,0 20071200PR004 Aparcament Mina de Llorts 0,00 127.800,00 0,00 0,00 -100,0 PL1000PR002 Mancomunitat de serveis 605.000,00 605.000,00 365.000,00 365.000,00 -39,67 -39,67 PL1200PR007 Enllumenat públic 178.000,00 178.000,00 84.175,70 84.175,70 -52,71 -52,71 Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2757

PL1200PR009 Obres de reposició 610.000,00 1.162.022,82 997.500,15 695.310,98 13,99 -40,16 PL1200PR010 Obres quarts 120.000,00 0,00 0,00 0,00 -100,0 PL8000PR001 Servei de manteniment 972.813,00 1.044.093,47 1.092.838,85 1.043.061,35 7,22 -0,10 5122 Gestió d’infrastructures 180.369,00 173.369,00 162.623,87 159.545,83 -11,54 -7,97 PL8002PR001 Aparcament vertical 33.049,00 33.049,00 30.593,60 30.593,60 -7,43 -7,43 PL8003PR001 Aparcament el puiet 147.320,00 140.320,00 132.030,27 128.952,23 -12,47 -8,10 5123 Infrastructures de nova creació 814.050,00 6.130.463,05 6.027.501,63 5.644.602,20 593,40 -7,93 20061200PR001 Aparcament Prat de Call 0,00 2.618.728,12 2.629.236,84 2.629.236,84 0,40 20061200PR002 Aparcament i plaça de Llorts 109.830,00 0,00 0,00 0,00 -100,0 20061200PR003 Cal ferino 0,00 902.346,53 911.516,11 911.516,11 1,02 20061200PR005 Reforma xalet pedrís 72.125,00 92.125,00 0,00 0,00 -100,0 -100,0 20061200PR011 Aparcament i locals la Covanella 0,00 1.860.168,40 1.871.031,47 1.851.321,98 -0,48 20071200PR002 Vial carrera nova 535.000,00 515.000,00 475.177,05 179.568,92 -66,44 -65,13 20071200PR003 Cobriment riu de Segudet zona rocòdrom 97.095,00 142.095,00 140.540,16 72.958,35 -24,86 -48,66 5131 Camp de neu Ordino-Arcalís 304.395,00 349.075,36 290.716,47 290.716,47 -4,49 -16,72 20061100PR001 Rehabilitació sostre edifici Taller 161.700,00 117.697,88 111.448,85 111.448,85 -31,08 -5,31 20061100PR002 Preparació pistes 0,00 14.375,62 31.810,17 31.810,17 121,28 20061100PR005 Canalització d’aigües 0,00 30.304,74 0,00 0,00 -100,0 20071100PR001 Local fabricació neu Ordino-Arcalís 26.250,00 31.411,46 31.225,73 31.225,73 18,96 -0,59 20071100PR002 Pista del túnel Ordino-Arcalís 57.750,00 46.497,88 10.017,61 10.017,61 -82,65 -78,46 20071100PR004 Terrassa i local escombreries Planells 16.695,00 57.885,77 57.417,41 57.417,41 243,92 -0,81 Ordino-Arcalís 20071100PR005 Pista la Balma Ordino-Arcalís 42.000,00 50.902,01 48.796,70 48.796,70 16,18 -4,14 5211 Transport públic 100.000,00 100.000,00 98.040,00 98.040,00 -1,96 -1,96 PL5010PR002 Transport públic 100.000,00 100.000,00 98.040,00 98.040,00 -1,96 -1,96 5411 Gestió del territori 297.668,00 843.588,00 675.767,47 217.502,64 -26,93 -74,22 20061002PR001 Cadastre 279.668,00 825.588,00 673.681,23 215.416,40 -22,97 -73,91 PL1200PR008 Estudis topogràfics i geotècnics 18.000,00 18.000,00 2.086,24 2.086,24 -88,41 -88,41 6 Regulació econòmica de caràcter general 426.163,00 437.233,80 326.973,12 318.788,32 -25,20 -27,09 6111 Planificació i gestió financera 161.691,00 161.691,00 138.212,92 138.212,92 -14,52 -14,52 PL3000PR001 Planificació i gestió pressupostària i comptable 161.691,00 161.691,00 138.212,92 138.212,92 -14,52 -14,52 6121 Intervenció comunal 70.409,00 75.629,80 56.870,70 51.493,90 -26,86 -31,91 PL3000PR003 Fiscalització del Comú 62.309,00 62.309,00 46.273,10 46.273,10 -25,74 -25,74 PL3000PR004 Fiscalització d’entitats participades 8.100,00 13.320,80 10.597,60 5.220,80 -35,55 -60,81 6122 Patrimoni 150.000,00 155.850,00 92.720,16 89.912,16 -40,06 -42,31 PL3000PR002 Gestió i control del patrimoni 150.000,00 155.850,00 92.720,16 89.912,16 -40,06 -42,31 6131 Gestió tributària 44.063,00 44.063,00 39.169,34 39.169,34 -11,11 -11,11 PL3000PR005 Gestió de l’Ordinació tributària 44.063,00 44.063,00 39.169,34 39.169,34 -11,11 -11,11 7 Regulació econòmica de sectors 1.751.652,00 1.984.438,43 1.248.439,52 1.213.689,83 -30,71 -38,84 7111 Serveis d’agricultura i ramaderia 60.436,00 60.436,00 56.615,95 56.615,95 -6,32 -6,32 PL6000PR001 Agricultura i ramaderia 60.436,00 60.436,00 56.615,95 56.615,95 -6,32 -6,32 7311 Promoció turística 1.691.216,00 1.924.002,43 1.191.823,57 1.157.073,88 -31,58 -39,86 PL4000PR001 Oficina de turisme 566.116,00 737.344,69 541.500,48 525.113,49 -7,24 -28,78 PL4000PR002 Activitats culturals i turístiques 400.332,00 400.332,00 305.318,93 305.018,93 -23,81 -23,81 PL4000PR003 Palau firal 724.768,00 786.325,74 345.004,16 326.941,46 -54,89 -58,42 Total despeses 18.917.081,00 30.025.220,44 23.834.151,43 22.027.073,90 616,44 -26,64 2758 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

Classificació funcional - Resultat per projectes

Despesa Ingressos Resultat Projecte Descripció Resultat liquidat Dif. Rtat liquidada liquidats pressupostat Operacions financeres PL1100PR004 Secnoa, S.A. 1.511.930,00 0,00 -1.511.930,00 0,00 -1.511.930,00 PL3000PR006 Despeses i operacions financeres 2.781.264,31 8.817.326,33 6.036.062,02 -2.006.500,00 8.042.562,02 Activitats del Comú - Òrgans de Govern PL1000PR001 Secretaria general 834.086,17 24,30 -834.061,87 -658.531,00 -175.530,87 Suport a la gestió administrativa PL5010PR001 Comunicació i informàtica 518.813,04 0,00 -518.813,04 -525.057,00 6.243,96 Organització dels recursos humans PL1001PR001 Recursos humans 230.700,27 4.916,51 -225.783,76 -263.967,00 38.183,24 Ajudes socials PL7000PR001 Ajudes socials 4.138,50 0,00 -4.138,50 -49.500,00 45.361,50 Vellesa PL7002PR001 Casa Pairal 63.072,61 5.103,85 -57.968,76 -59.419,00 1.450,24 URBANiSME 20062000PR001 Pla d’urbanisme 87.571,46 84.340,92 -3.230,54 -321.417,00 318.186,46 Educació infantil 20061200PR003 Casa Ferino 9.200,79 0,00 -9.200,79 -40.000,00 30.799,21 PL7005PR001 Ludoescola 109.538,94 73.135,20 -36.403,74 -24.619,00 -11.784,74 PL7010PR001 Escola bressol la Baldufa 762.844,83 337.661,82 -425.183,01 -447.692,00 22.508,99 Activitats i esdeveniments esportius PL4010PR001 Promoció i activitats esportives a instal·lacions 465.806,51 23.862,22 -441.944,29 -438.923,00 -3.021,29 obertes PL4012PR001 Promoció i activitats esportives a instal·lacions 113.381,16 60.952,62 -52.428,54 -45.625,00 -6.803,54 recobertes Centre Esportiu d’Ordino PL4025PR001 Manteniment i subministraments CEO 433.609,35 601,72 -433.007,63 -401.710,00 -31.297,63 PL4025PR002 Bar-Bitlles CEO 124.743,55 111.194,67 -13.548,88 15.426,00 -28.974,88 PL4025PR003 Atenció al públic i botiga 127.614,36 27.390,42 -100.223,94 -105.520,00 5.296,06 PL4025PR004 Activitats del CEO 222.482,04 409.353,51 186.871,47 219.934,00 -33.062,53 Atenció ciutadana i circulació PL5000PR001 Atenció ciutadana i circulació 229.846,91 6.417,16 -223.429,75 -277.050,00 53.620,25 Gestió dels residus PL8001PR001 Higiene pública 498.631,16 8.563,89 -490.067,27 -471.231,00 -18.836,27 Patrimoni natural PL6001PR001 Reserva Natural de Sorteny 99.758,59 2.666,77 -97.091,82 -145.777,00 48.685,18 PL6003PR001 Forestal i medi ambient 732.524,96 453.809,03 -278.715,93 2.288.614,00 -2.567.329,93 Escoles i tallers PL7003PR001 Escola d’art 67.282,35 19.827,85 -47.454,50 -56.978,00 9.523,50 PL7004PR001 Escola de música 64.041,25 25.495,00 -38.546,25 -44.924,00 6.377,75 Activitats culturals PL7000PR002 Activitats culturals 362.111,30 60.616,38 -301.494,92 -335.943,00 34.448,08 Biblioteca comunal PL7001PR001 Biblioteca Comunal 62.004,90 940,25 -61.064,65 -66.902,00 5.837,35 Infrastructures - direcció i serveis generals 20061200PR006 Edifici Administratiu 1.235.183,50 0,00 -1.235.183,50 -360.000,00 -875.183,50 PL1200PR014 Serveis generals d’obres 77.793,66 16.478,28 -61.315,38 -76.563,00 15.247,62 Manteniment i millora d’infrastructures 20061200PR013 Rotonda de l’auditori 66.664,17 0,00 -66.664,17 -63.000,00 -3.664,17 20071200PR001 Església de Sant Corneli i Sant Ciprià 0,00 0,00 0,00 -456.502,00 456.502,00 PL1000PR002 Mancomunitat de Serveis 365.000,00 0,00 -365.000,00 -605.000,00 240.000,00 PL1200PR007 Enllumenat públic 84.175,70 0,00 -84.175,70 -178.000,00 93.824,30 PL1200PR009 Obres de reposició 695.310,98 0,00 -695.310,98 -610.000,00 -85.310,98 PL1200PR010 Obres Quarts 0,00 0,00 0,00 -120.000,00 120.000,00 PL8000PR001 Servei de manteniment 1.043.061,35 11.734,49 -1.031.326,86 -972.813,00 -58.513,86 Gestió d’infrastructures PL8002PR001 Aparcament Vertical 30.593,60 81.935,21 51.341,61 48.451,00 2.890,61 PL8003PR001 Aparcament el Puiet 128.952,23 65.738,84 -63.213,39 -82.116,00 18.902,61 Infrastructures de nova creació 20061200PR001 Aparcament i plaça Prat de Call 2.629.236,84 0,00 -2.629.236,84 0,00 -2.629.236,84 Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2759

20061200PR002 Aparcament i plaça de Llorts 0,00 0,00 0,00 -109.830,00 109.830,00 20061200PR003 Casa Ferino 911.516,11 190.009,01 -721.507,10 -561.027,00 -160.480,10 20061200PR005 Oficina de Turisme ( Antic CINVO ) 0,00 0,00 0,00 -72.125,00 72.125,00 20061200PR011 Aparcament La Covanella 1.851.321,98 0,00 -1.851.321,98 0,00 -1.851.321,98 20071200PR002 Vial Carrera Nova 179.568,92 0,00 -179.568,92 -535.000,00 355.431,08 20071200PR003 Cobriment Riu de Segudet Zona Rocodrom 72.958,35 0,00 -72.958,35 -97.095,00 24.136,65 Camp De Neu Ordino-Arcalis 20061100PR001 Rehabilitació sostre edifici Taller 111.448,85 0,00 -111.448,85 -161.700,00 50.251,15 20061100PR002 Preparació pistes 31.810,17 0,00 -31.810,17 -31.810,17 20071100PR001 Local fabricació neu 31.225,73 0,00 -31.225,73 -26.250,00 -4.975,73 20071100PR002 Pista del Túnel 10.017,61 0,00 -10.017,61 -57.750,00 47.732,39 20071100PR004 Terrassa i local escombreries Edifici Els Planells 57.417,41 0,00 -57.417,41 -16.695,00 -40.722,41 20071100PR005 Pista La Balma 48.796,70 0,00 -48.796,70 -42.000,00 -6.796,70 Transport públic PL5010PR002 Transport públic 98.040,00 5.000,00 -93.040,00 -100.000,00 6.960,00 Gestió del territori 20061002PR001 Cadastre 215.416,40 3.067,70 -212.348,70 -279.101,00 66.752,30 PL1200PR008 Estudis topogràfics i geotècnics 2.086,24 0,00 -2.086,24 -18.000,00 15.913,76 Planificació i gestió financera PL3000PR001 Planificació i gestió pressupostària i comptable 138.212,92 0,00 -138.212,92 -161.691,00 23.478,08 Intervenció comunal PL3000PR003 Fiscalització del Comú 46.273,10 0,00 -46.273,10 -62.309,00 16.035,90 PL3000PR004 Fiscalització d’entitats participades 5.220,80 0,00 -5.220,80 -8.100,00 2.879,20 Patrimoni PL3000PR002 Gestió i control del patrimoni 89.912,16 0,00 -89.912,16 -150.000,00 60.087,84 Gestió tributària PL3000PR005 Gestió de l’ordenació tributària 39.169,34 0,00 -39.169,34 -44.063,00 4.893,66 Serveis D’agricultura I Ramaderia PL6000PR001 Agricultura i ramaderia 56.615,95 31.644,71 -24.971,24 -23.436,00 -1.535,24 Promoció turística PL4000PR001 Oficina de turisme 525.113,49 46.066,33 -479.047,16 -512.566,00 33.518,84 PL4000PR002 Activitats culturals-turístiques 305.018,93 19.492,88 -285.526,05 -384.932,00 99.405,95 PL4000PR003 Centre de congressos 326.941,46 29.364,98 -297.576,48 -693.768,00 396.191,52 Altre finançament 0,00 10.135.065,61 10.135.065,61 11.856.292,00 -1.721.226,39 Totals 22.027.073,96 21.169.798,46 -857.275,50 0,00 -857.275,50 2760 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

Estats de comptes financers I. Balanç de situació a 31 de desembre de 2007

Núm.dels comptes Actiu Exercici 2007 Exercici 2006 A) Immobilitzat 60.770.264,56 54.631.888,59 I. Inversions destinades a l’ús general 12.420.246,48 11.979.065,71 200 1. Terrenys i béns naturals 8.034.368,80 7.941.539,52 201 2. Infrastructures i altres béns destinats a l’ús general 19.810.109,65 18.445.163,96 208 4. Béns del patrimoni històric, artístic i cultural 312.950,80 272.842,98 (292) 5. Provisions -15.737.182,77 -14.680.480,75 II. Immobilitzacions immaterials 453.972,43 434.159,41 210 1. Despeses de recerca i desenvolupament 1.612.879,44 1.425.628,64 215 3. Aplicacions informàtiques 242.303,85 176.879,48 (281) 6. Amortitzacions -1.401.210,86 -1.168.348,71 III. Immobilitzacions materials 41.792.889,19 33.472.228,30 220,221 1. Terrenys i construccions 39.426.142,49 29.419.777,45 222,223 2. Instal·lacions tècniques i maquinària 24.642.255,47 24.190.440,09 224,226 3. Utillatge i mobiliari 912.126,58 677.563,79 227,228,229 4. Altre immobilitzat 1.100.838,83 1.036.727,40 (282) 5. Amortitzacions -24.288.474,18 -21.852.280,43 23 IV. Inversions gestionades 2.628.677,99 V. Inversions financeres permanents 6.103.156,46 6.117.757,18 250,251,256 1. Cartera de valors a llarg termini 13.860.086,75 12.038.479,91 (297) 4. Provisions -7.756.930,29 -5.920.722,73 C) Actiu circulant 1.143.462,67 1.008.790,07 I. Existències 96.994,61 83.607,12 30 1. Comercials 96.994,61 II. Deutors 1.033.305,16 911.809,72 43 1. Deutors pressupostaris 3.811.689,36 3.804.404,22 44 2. Deutors no pressupostaris 4.999,68 19.973,63 470,471 4. Administracions públiques 2.621,90 1.855,35 550,555,558 5. Altres deutors 18.421,17 13.832,04 (490) 6. Provisions -2.804.426,95 -2.928.255,52 III. Inversions financeres temporals 1.600,00 564,566 3. Fiances i dipòsits constituïts a curt termini 1.600,00 57 IV. Tresoreria 11.562,90 11.185,37 480,580 V. Ajustaments per periodificació 2.187,86 Total general actiu (A+B+C): 61.913.727,23 55.640.678,66

Núm.dels comptes Passiu Exercici 2007 Exercici 2006 A) Fons propis 36.940.336,32 38.516.524,82 I. Patrimoni 42.375.458,40 42.375.458,40 100 1. Patrimoni 42.375.458,40 42.375.458,40 III. Resultats d’exercicis anteriors -3.858.933,58 415.580,12 120 1. Resultats positius d’exercicis anteriors -4.274.513,70 (121) 2. Resultats negatius d’exercicis anteriors 415.580,12 415.580,12 129 IV. Resultats de l’exercici -1.576.188,50 -4.274.513,70 13 B) Ingressos a distribuir en diversos exercicis 4.611.134,04 4.238.779,40 D) Creditors a llarg termini 10.071.977,64 3.991.640,72 II. Altres deutes a llarg termini 10.071.977,64 3.991.640,72 170,176 1. Deutes amb entitats de crèdit 10.071.977,64 3.991.640,72 E) Creditors a curt termini 10.290.279,23 8.893.733,72 II. Deutes amb entitats de crèdit 7.577.654,30 6.136.668,91 520 1. Préstecs i altres deutes 7.577.654,30 6.136.668,91 III. Creditors 2.712.624,93 2.757.064,81 40 1. Creditors pressupostaris 1.950.439,35 2.184.123,44 41 2. Creditors no pressupostaris 625.392,48 465.827,21 475,476 4. Administracions públiques 40.156,59 79.463,35 521,523,527,528 5. Altres creditors 63.816,01 560,561 6. Fiances i dipòsits rebuts a curt termini 32.820,50 27.650,81 Total general passiu (A+B+C+D+E+F): 61.913.727,23 55.640.678,66 Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2761

Compte del resultat econonomico-patrimonial

Denominació 2007 2006 Desv. A) Despeses 13.632.668,55 15.864.897,83 -14,07% 1.Reducció d’existències de productes acabats i en curs de fabricació 891,16 5.408,45 -83,52% 2 Aprovisionaments 121.861,95 98.858,12 23,27% 3.Despeses de gestió ordinària, de funcionament dels serveis i de prestacions socials 12.970.338,41 14.417.351,23 -10,04% 4.Transferències corrents 504.241,81 1.007.908,96 -49,97% 5.Pèrdues i despeses extraordinàries 35.335,22 335.371,07 -89,46% B) Ingressos 12.056.480,05 11.590.384,13 4,02% 1.Vendes i prestacions de serveis 1.590.752,55 1.372.536,97 15,90% 2.Augments d’existències de productes acabats i en curs de fabricació 14.278,65 15.746,22 -9,32% 3.Ingressos de gestió ordinària 1.979.303,02 2.205.466,78 -10,25% 4.Altres ingressos de gestió ordinària 1.622.680,49 1.473.935,83 10,09% 5.Transferències i subvencions 6.670.849,60 5.968.481,53 11,77% 6.Beneficis i ingressos extraordinaris 178.615,74 554.216,80 -67,77% Resultat de l’exercici -1.576.188,50 -4.274.513,70 -63,13%

Estat del romanent de tresoreria

2007 2006 Desv 1 (+) drets pendents de cobrament 1.034.905,16 911.809,72 13,50% (+) Del pressupost corrent 2.389.830,91 (+) De pressupostos tancats 1.421.858,45 (+) D’operacions no pressupostaries 27.642,75 (-) De cobrament dubtós -2.804.426,95 (-) Drets cobrats pendents d’aplicació definitiva 0,00 2 (-) obligacions pendents de pagament 2.712.624,93 2.754.876,95 -1,53% (+) Del pressupost corrent 1.949.337,27 (+) De pressupostos tancats 1.102,08 (+) D’operacions no pressupostaries 762.185,58 (-) Obligacions pagades pendents d’aplicació definitiva 0,00 3 (+) fons líquids 11.562,90 11.185,37 3,38% I. Romanent de tresoreria afectat 0,00 0,00 II. Romanent de tresoreria no afectat -1.666.156,87 -1.831.881,86 -9,05% III. Romanent de tresoreria total (1-2+3)=(I+II) -1.666.156,87 -1.831.881,86 -9,05%

Endeutament

Total Total Comú SECNOA,S.A. Vallnord Mancomunitat 31/12/07 31/12/06 I. Deute a llarg termini 10.071.977,64 11.602,00 0,00 0,00 10.083.579,64 5.916.046,15 17 Préstecs 10.071.977,64 11.602,00 0,00 10.083.579,64 5.916.046,15 II. Deute a curt termini 7.577.654,30 1.094.267,00 8.353,34 114.038,05 8.794.312,69 5.072.785,45 166,96% 52 Línies de crèdit 7.577.654,30 1.094.267,00 8.353,34 114.038,05 8.794.312,69 5.072.785,45 Total endeutament 17.649.631,94 1.105.869,00 8.353,34 114.038,05 18.877.892,33 10.988.831,60 71,68% % participació 100,00 100,00 33,34 100,00 200% Ingressos 2006 26.337.304,90 26.337.304,90 20.633.588,68 Càrrega financera 2007 2.775.741,20 66.314,84 15.680,80 48,62 2.857.785,46 1.934.598,32 108,51% 20% Ingressos 2006 2.633.730,49 2.633.730,49 2.063.358,87 40% Ingressos 2006 5.267.460,98 5.267.460,98 4.126.717,74 2762 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

Liquidació Societats públiques Mancomunitat del Comú i dels Quarts de la parròquia d’Ordino a 31 de desembre de 2007

Previst 2007 Liquidat 2007 Liquidat 2006 % Previst %s/ant Despeses corrents 347.645,00 400.387,75 325.450,53 115,17% 23,03% Ingressos corrents 359.250,00 273.092,27 240.526,09 76,02% 13,54% Rtat. Operacions corrents 11.605,00 -127.295,48 -84.924,44 -1096,90% 49,89% Inversions 676.489,14 493.645,10 160.941,46 72,97% 206,72% Aportació Comú d’Ordino 305.000,00 365.000,00 Altres transferències 75.000,00 Rtat. Operacions de capital -296.489,14 -128.645,10 -160.941,46 43,39% -20,07% Resultat pressupostari -284.884,14 -255.940,58 -245.865,90 89,84% 4,10%

Secnoa, S.A. Tancament temporada 2006-2007 del 1/6/2006 al 31/05/2007

31/05/2007 31/05/2006 Ingressos d’explotació 4.695.663 5.482.961 Despeses d’explotació -5.962.400 -6.734.947 Resultat d’explotació -1.266.737 -1.251.986 Despeses financeres -40.449 -128.932 Resultat d’activitats ordinàries -1.307.186 -1.380.918 Despeses extraordinàries -845.624 -287.852 Ingressos extraordinaris 200.413 156.682 Resultat extraordinari -645.211 -131.170 Resultat de l’exercici -1.952.397 -1.512.088 Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2763

Edicte Parròquia Parròquia Per acord de la Junta de Govern de de la Massana d’Andorra la Vella data 2 de juliol de 2008, es declara desert el concurs públic per la concessió de l’explotació del bar de la plaça Prat de Call, convocat per edicte de data 19 de Correcció Edicte maig de 2008, publicat al BOPA núm. 43 d’errata Vist que s’ha produït una nova vacant de data 28 de maig de 2008, atès que no Vist que s’ha constatat un error en l’E- en el lloc de tècnic especialista en educa- s’ha presentat cap oferta. dicte publicat al BOPA núm. 051, any 20, ció infantil o equivalent per al Servei Tot el que es fa públic per a general de data 02/07/2008, pàg. 2494, es modi- d’Escoles Bressol, adscrit al Departament coneixement i efectes. fica com segueix: de Social; Atès que es troba en curs l’edicte de 19 Ordino, 4 de juliol de 2008 On diu de juny del 2008 relatiu a la contractació Cònsol major “Identitat de l’adjudicatari: Serveis de 7 (set) tècnics/tècniques especialistes Bonaventura Espot Benazet Públics.” en educació infantil o equivalent per al Servei d’Escoles Bressol, publicat al Ha de dir BOPA, núm. 50, any 20, de data 25 de juny del 2008; “Identitat de l’adjudicatari: Electricitat Moles.” El Comú d’Andorra la Vella, en la seva sessió de Junta de Govern de 4 de juliol Cosa que es fa pública per a coneixe- del 2008, ha acordat modificar l’esmentat ment general. edicte per procedir a la contractació de 8 (vuit) tècnics/tècniques especialistes en La Massana, 08 de juliol de 2008 educació infantil o equivalent per al Ser- El Cònsol Major vei d’Escoles Bressol, adscrit al Departa- Josep Mª Camp Areny ment de Social. Les condicions del lloc de treball són les establertes a l’edicte de 19 de juny del 2008, que es tornen a transcriure com segueix: “Aquest lloc de treball correspon al grup funcional C, nivell 4, del sistema de classificació del Cos General del Comú d’Andorra la Vella. Els requisits per poder optar al lloc són: Nacionalitat preferentment andorrana i també obert a candidatures de fora del Principat d’acord amb la normativa vigent en matèria d’immigració Titulació d’acord amb el que preveu l’article 20 del Reglament de guarde- ries infantils de 27 d’abril del 2005, publicat al BOPA núm. 39 de 4 de maig del 2005 Parlar i escriure correctament el català. Tota persona interessada a ocupar aquesta plaça haurà d’adreçar una sol·licitud manuscrita al Comú d’Andorra la Vella, acompanyada de certificats de re- sidència, d’antecedents penals i certificat mèdic acreditant no patir dèficits senso- rials o motors importants, ni malalties in- 2764 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

fectocontagioses que puguin afectar la Atès els informes emesos pel director salut dels infants i altres treballadors de del departament al qual pertany i per la Parròquia la guarderia, en el certificat s’ha d’especi- direcció de Gestió i Desenvolupament ficar, també, l’estat de vacunes i s’ha de de Persones, en els quals s’indica que l’a- de Sant Julià de Lòria fer esment de les del tètan, l’hepatitis B i valuació del funcionari durant el període la triple vírica (rosa, galteres i xarampió), de prova ha estat favorable i conforme de títols justificatius, així com de fo- als criteris establerts a l’article 35 de l’Or- Edicte tocòpia del passaport, i del seu currícu- dinació de la funció pública comunal; lum vitae, abans de les 15 hores del dia Vist l’Edicte de data 23 d’abril del 2008 El Comú d’Andorra la Vella, en la seva 16 de juliol del 2008”. relatiu al concurs per la contractació per sessió de Junta de Govern de 4 de juliol l’any 2008 d’una empresa de treballs Cosa que es fa pública per a general del 2008, ha acordat: públics pels serveis exteriors del Comú coneixement. Nomenar, amb caràcter definitiu, la de Sant Julià de Lòria persona següent: Andorra la Vella, 4 de juliol del 2008 Per acord de la Junta de Govern de a través d’edicte de promoció externa: data 1 de juliol del 2008, es fa pública Cònsol Major l’adjudicació definitiva següent: Maria Rosa Ferrer Obiols Sr. Rachid Agharbi Agharbi, com a Funcionari adscrit a la plaça de tècnic Forma d’adjudicació: Concurs administratiu al Servei de Finestreta Partida pressupostaria: 200-21201 Edicte Única del Departament d’Administra- 400-21720 ció. 410-21202 Vist l’edicte de 5 de maig del 2008 rela- 450-21000 tiu al concurs per adjudicar la concessió I disposar la seva inscripció al Registre Modalitat de contractació: Ordinària del servei de medicina esportiva al Cen- del Comú. Identitat de l’adjudicatari: Copitran tre Esportiu dels Serradells. Cosa que es fa pública per a general Aquesta adjudicació es realitzarà, en Per acord de Junta de Govern de 4 de coneixement. base als preus unitaris admesos per la juliol del 2008, el Comú d’Andorra la mesa de contractació. Vella fa pública l’adjudicació següent: Andorra la Vella, 4 de juliol del 2008 Tot el que es fa públic per a general Anunci a la licitació: BOPA Any 20, P. O. de la Junta de Govern Secretari General coneixement i efectes. núm. 41, del 14 de maig del 2008 Jordi Xandri Casino Partida pressupostària: 80301/543900 Vist i plau Casa Comuna de Sant Julià de Lòria, 3 Identitat de l’adjudicatari: Anna López Cònsol Major de juliol del 2008 Ambatlle Maria Rosa Ferrer Obiols El Cònsol Major Import de l’adjudicació: 1.300 eu- Josep Pintat Forné ros/mes. Cosa que es fa pública per a general coneixement. Edicte

Andorra la Vella, 4 de juliol del 2008 Vist l’Edicte de data 23 d’abril del 2008 relatiu al concurs per la contractació dels Cònsol Major Maria Rosa Ferrer Obiols serveis d’una empresa de selecció de personal pel Comú de Sant Julià de Lòria fins el 31 de desembre del 2011 Edicte Per acord de la Junta de Govern de data 1 de juliol del 2008, es fa pública Vist l’article 99 de la Llei de la funció l’adjudicació definitiva següent: pública de 15 de desembre del 2000 i els articles 35 i 36 de l’Ordinació de la funció Forma d’adjudicació: Concurs pública del Comú d’Andorra la Vella de Partida pressupostaria: 110-22770 10 de desembre del 2002; Modalitat de contractació: Ordinària Identitat dels adjudicataris: Montaner Vist l’acord respectiu adoptat en el seu & Associats moment per la Junta de Govern, a partir Select Recursos Humans del qual es va nomenar funcionari en Opció Recursos Humans període de prova la persona de la relació Adecco Recursos Humans que segueix; Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2765

Aquesta adjudicació es realitzarà, en una zona de multiactivitats i pistes d’es- base als preus unitaris admesos per la quí de fons”. mesa de contractació. Vist que en data 7 de juliol d’enguany, Tot el que es fa públic per a general Camprabassa, S.A. posa en mans del coneixement i efectes. Comú el projecte a fi que adopti els tràmits legals que siguin oportuns per a Casa Comuna de Sant Julià de Lòria, 3 portar a terme l’execució el projecte Na- de juliol del 2008 turlàndia a bon fi. El Cònsol Major Atès que l’àmbit territorial del projecte Josep Pintat Forné inclou terrenys comunals, qualificats pel vigent Pla d’Ordenació i Urbanisme Par- roquial de Sant Julià de Lòria com a siste- Edicte ma d’equipaments comunitaris. Vist l’Edicte de data 23 d’abril del 2008 Vist que la traducció en termes ur- relatiu al concurs per la contractació per banístics del projecte Naturlàndia, a la l’any 2008 d’una empresa d’obres me- llum de la nova regulació establerta per nors pels serveis del Comú de Sant Julià la Llei General d’Ordenació del Territori i de Lòria, Urbanisme i pels seus Reglaments i Or- dinacions de desenvolupament, n’és la Per acord de la Junta de Govern de redacció, tramitació i aprovació d’un Pla data 1 de juliol del 2008, es fa pública Especial. l’adjudicació definitiva següent: Atès allò que disposen l’article 115 de Forma d’adjudicació: Concurs la Llei General d’Ordenació del Territori i Partida pressupostària: 300-21750 Urbanisme i l’article 65 del Reglament 410-21710 urbanístic, així com l’article 87 de la 450-21010 pròpia Normativa del Pla d’Ordenació i 460-21000 Urbanisme Parroquial de Sant Julià de 800-22165 Lòria. Modalitat de contractació: Ordinària Identitat de l’adjudicatari: Construc- Coneixedor del concepte innovador que li escau al projecte Naturlàndia i de cions Duró l’entitat i la solvència de les seves pro- Aquesta adjudicació es realitzarà, en postes, i tot acollint el valors de sosteni- base als preus unitaris admesos per la bilitat ambiental que inspiren i mesa de contractació. presideixen les seves activitats i propostes. Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes. Atesa l’exigència de l’acord motivat que preveu l’article 115.3 de la Llei Ge- Casa Comuna de Sant Julià de Lòria, 3 neral d’Ordenació del Territori i Urba- de juliol del 2008 nisme. El Cònsol Major El Comú de Sant Julià de Lòria, en la Josep Pintat Forné Junta de Govern de data 8 de juliol del 2008, acorda motivadament: Impulsar la formulació i la tramitació, Acord fins a la seva aprovació definitiva, del Pla Especial de concreció d’usos i con- Vist que en la sessió del Consell de dicions de l’edificació dels terrenys Comú de data 26 de juny del 2007, es va qualificats com a equipament comuni- acordar “facultar als representants del tari (clau E, tipus d) al paratge de La Comú en el si de la societat Camprabas- Rabassa. sa, S.A. per a procedir a l’aprovació del Cosa que es fa públic per a general co- projecte Naturlàndia, el qual s’emmar- neixement i efectes. carà en cinc grans centres d’activitats que resideixen en el Camp de Tir de la Casa Comuna de Sant Julià de Lòria, 9 Rabassa, un parc de visió, un parc de juliol del 2008 temàtic situat al planell de la Rabassa, un El cònsol major refugi amb centre esportiu en alçada i Josep Pintat Forné 2766 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Administració de Justícia

6 de maig del 2008 adoptada per la Co- Per Providència de data d’avui aquesta Notificació missió Tècnica d’Urbanisme, estimant Batllia ha decidit admetre a tràmit la de- parcialment el recurs d’alçada número manda jurisdiccional. de resolucions 63293/2008 de data 6 de març del 2008, Atenent a allò que estableixen els refe- interposat pel Sr. Antoni Concepción rits articles, el present Avís serveix d’em- Panduro contra el Pla d’Ordenació i Ur- plaçament a les persones que tinguin banisme de la Parròquia d’Escaldes-En- Edicte interès directe i legítim en l’objecte del gordany, publicat al BOPA en data 20 de judici a fi que puguin presentar-se com a Jaume Tor Porta, batlle del Principat febrer del 2008 (núm. 16, any 20) en rela- adherents en el procediment. d’Andorra, ció a la Unitat d’Actuació UA-SUC-58. Faig saber L’expedient s’ha repertoriat amb el Andorra la Vella, el dia 18 de juny del número AD-213-3/2008. 2008 Que en els autes del judici civil trami- Per Providència de data d’avui aquesta El Batlle Ponent tats pel procediment executiu de l’ordre Jaume Tor Porta judicial de pagament i seguits entre les Batllia ha decidit admetre a tràmit la de- La Secretària parts, respectivament, agent i defenent, manda jurisdiccional. Berta Hidalgo Oziel el Sr. Bernard Assié contra el Sr. Gumer- Atenent a allò que estableixen els refe- sindo Mateus Caldas, ha recaigut Aute, rits articles, el present Avís serveix d’em- que reproduït en la part dispositiva, diu plaçament a les persones que tinguin Avís així: interès directe i legítim en l’objecte del En compliment d’allò que disposen els “Decideix: Estimar la reclamació for- judici a fi que puguin presentar-se com a articles 43 i 25 de la Llei de la Jurisdicció mulada per la representació processal adherents en el procediment. Administrativa i Fiscal, es fa public que la del Sr. Bernard Assié, en la seva qualitat Sra. Cristina Fernandez Lopez, Procura- de director-gerent de la pensió Norman- Andorra la Vella, el dia 13 de juny del dora dels Tribunals Andorrans, actuant dia, contra el Sr. Gumersindo Mateus 2008 en nom i representació dels Srs. Adolf Caldas, i dictar ordre de pagament, con- El Batlle Ponent Santuré Aldosa i Maria Dolors Maestre demnant al Sr. Gumersindo Mateus Cal- Jaume Tor Porta Pal, ha presentat escrit de demanda davant de la Batllia d’Andorra Secció Admi- das a pagar a la part demandant la suma La Secretària Berta Hidalgo Oziel nistrativa contra la resolució número de 1.966.-euros, més les despeses pro- 68008/2008 de data 6 de maig del 2008 cessals obligatòries causades les quals es adoptada per la Comissió Tècnica D’ur- cenyeixen a 18,03.- euros, disposant al- banisme, desestimant en tots els seus ter- trament l’execució per l’import total ans Avís mes el recurs d’alçada número esmentat pels tràmits d’execució de Sen- En compliment d’allò que disposen els 63437/2008 de data 10 de març del 2008, tència ferma.” articles 43 i 25 de la Llei de la Jurisdicció interposat contra el Pla d’Ordenació i Ur- I als efectes de notificació al Sr. Gu- Administrativa i Fiscal, es fa public que la banisme de la Parròquia d’Escaldes-En- mersindo Mateus Caldas, veí que fou Sra. Ester Cabeza Casajuana, Procurado- gordany, publicat al BOPA en data 20 de d’Andorra la Vella, avui d’ignorat para- ra dels Tribunals Andorrans, actuant en febrer del 2008 (núm. 16, any 20) en rela- ció a la Unitat d’Actuació “UA-SUC-24 dor, es publica aquest Edicte. nom i representació de l’Hble Comú Clot d’Emprivat”. d’Escaldes-Engordany, ha presentat es- Andorra la Vella, 2 de juny del 2008 crit de demanda davant de la Batllia L’expedient s’ha repertoriat amb el número AD-214-3/2008. El batlle d’Andorra Secció Administrativa contra la resolució número 67919/2008 de data La secretària Per Providència de data d’avui aquesta 20 de maig del 2008 adoptada per la Co- Batllia ha decidit admetre a tràmit la de- missió Tècnica d’Urbanisme, estimant manda jurisdiccional. parcialment el recurs d’alçada número Avís Atenent a allò que estableixen els refe- 63355/2008 de data 7 de març del 2008, rits articles, el present Avís serveix d’em- En compliment d’allò que disposen els interposat per la societat Promocions Al- plaçament a les persones que tinguin articles 43 i 25 de la Llei de la Jurisdicció tet, S.L. contra el Pla d’Ordenació i Urba- interès directe i legítim en l’objecte del Administrativa i Fiscal, es fa public que la nisme de la Parròquia d’Escaldes- judici a fi que puguin presentar-se com a Sra. Ester Cabeza Casajuana, Procurado- Engordany, publicat al BOPA en data 20 adherents en el procediment. ra dels Tribunals Andorrans, actuant en de febrer del 2008 (núm. 16, any 20) en nom i representació de l’Hble Comú relació a la Unitat d’Actuació UA-SUC-62, Andorra la Vella, el dia 18 de juny del d’Escaldes-Engordany, ha presentat es- i a la situació i afectació a la circulació ro- 2008 dada dels camins de la zona. crit de demanda davant de la Batllia El Batlle Ponent d’Andorra Secció Administrativa contra L’expedient s’ha repertoriat amb el Jaume Tor Porta la resolució número 67867/2008 de data número AD-217-3/2008. La Secretària Berta Hidalgo Oziel Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2767

drets tributaris satisfets per una auto- judici a fi que puguin presentar-se com a Avís rització d’obres. adherents en el procediment.

En compliment d’allò que disposen els L’expedient s’ha repertoriat amb el Andorra la Vella, el 20 de juny del 2008 articles 43 i 25 de la Llei de la Jurisdicció número AD-0215-1/2008. Administrativa i Fiscal, es fa públic que la El Batlle Ponent Per Providència de data d’avui aquesta Pere Pastor Vilanova Sra. Sílvia Riba Garcia, actuant en nom Batllia ha decidit admetre a tràmit la de- propi i en representació de les Sres. Con- La Secretària manda jurisdiccional. Silvia Oliva Trastoy cepció Garcia Higon i Regina i Agueda Riba Garcia, ha presentat escrit de de- Atenent a allò que estableixen els refe- manda davant de la Batllia d’Andorra rits articles, el present Avís serveix d’em- Secció Administrativa contra la desesti- plaçament a les persones que tinguin Avís mació per via de silenci administratiu, interès directe i legítim en l’objecte del En compliment d’allò que disposen els del recurs de reposició interposat per judici a fi que puguin presentar-se com a articles 43 i 25 de la Llei de la Jurisdicció l’actora reclamant responsabilitat patri- adherents en el procediment. Administrativa i Fiscal, es fa públic que el monial de l’administració per la ocupa- Sr. Joan Armengol Vila, procurador dels Andorra la Vella, el 19 de juny del ció il·legal amb caràcter permanent i Tribunals andorrans, actuant en nom i 2008 indefinit d’una part de les finques de llur representació del Sr. Miquel Aleix Areny, propietat, conegudes com “Terres de El Batlle Ponent ha presentat escrit de demanda davant Pere Pastor Vilanova Dolça” i “Terres de l’Obac”, per la cons- de la Batllia d’Andorra Secció Adminis- trucció del carril prioritat multiús de San- La Secretària trativa contra la resolució de la Comissió Berta Hidalgo Oziel ta Coloma. Tècnica d’Urbanisme núm. 67529/2008 L’expedient s’ha repertoriat amb el del 29 d’abril d’enguany desestimant en número AD-0216-2/2008. tots els seus termes el recurs d’alçada in- Avís terposat per l’actora contra el decret por- Per Providència de data d’avui, aques- En compliment d’allò que disposen els tant aprovació definitiva del Pla ta Batllia ha decidit admetre a tràmit la d’Ordenació i Urbanisme Parroquial demanda jurisdiccional. articles 43 i 25 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es fa públic que la d’Escaldes-Engordany que separa la fin- Atenent a allò que estableixen els refe- Sra. Carme Solà Molero, Procuradora ca propietat del recurrent de 7.000 m2 i rits articles, el present Avís serveix d’em- dels Tribunals, actuant en nom i repre- situada en la terra anomenada “Prat de la plaçament a les persones que tinguin sentació dels Srs. Mercè Canal Calva i Borda de les Molleres” en dues unitats interès directe i legítim en l’objecte del Martí Tubau Genovés, ha presentat escrit d’actuacions diferents, fent figurar la part judici a fi que puguin presentar-se com a de demanda davant de la Batllia d’An- més gran en la UA-SUble-28 i la part més adherents en el procediment. dorra Secció Administrativa, contra la re- petita en la UA-SUble-48. solució de la Comissió Tècnica L’expedient s’ha repertoriat amb el Andorra la Vella, 19 de juny del 2008 d’Urbanisme número 68006/2008 de número AD-0219-1/2008. El Batlle Ponent data 20 de maig del 2008, que resol de- Per Providència de data d’avui, aques- Jordi París Aguiló sestimar parcialment el recurs d’alçada ta Batllia ha decidit admetre a tràmit la La Secretària formulat per l’actora contra determinats Sílvia Oliva Trastoy demanda jurisdiccional. aspectes del Pla d’ordenació i Urba- nisme Parroquial d’Escaldes-Engordany, Atenent a allò que estableixen els refe- en relació la unitat d’actuació de sòl ur- rits articles, el present Avís serveix d’em- Avís banitzable UA-Suble-17, que confronta plaçament a les persones que tinguin amb l’avinguda Sant Jaume, i lateral- interès directe i legítim en l’objecte del En compliment d’allò que disposen els ment, en la part superior, amb la carrete- judici a fi que puguin presentar-se com a articles 43 i 25 de la Llei de la Jurisdicció ra d’accés a la urbanització Sa Calma. adherents en el procediment. Administrativa i Fiscal, es fa públic que la Sra. Ester Cabeza Casajuana, Procurado- L’expedient s’ha repertoriat amb el Andorra la Vella, 23 de juny del dos AD-0218-1/2008. ra dels Tribunals, actuant en nom i repre- número mil vuit sentació de la societat P3, S.A, ha Per Providència de data d’avui aquesta presentat escrit de demanda davant de la El Batlle Ponent Batllia ha decidit admetre a tràmit la de- Pere Pastor Vilanova Batllia d’Andorra Secció Administrativa, manda jurisdiccional. La Secretària contra la resolució tàcita denegatòria, Sílvia Oliva Trastoy adoptada via silenci administratiu, per Atenent a allò que estableixen els refe- l’Hble. Comú d’Encamp, en relació a la rits articles, el present Avís serveix d’em- sol·licitud de devolució de la suma més plaçament a les persones que tinguin els interessos legals, corresponent als interès directe i legítim en l’objecte del 2768 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

la Sentència en rebel·lia que, reproduïda Avís Avís en la part dispositiva, diu així: En compliment d’allò que disposen els En compliment d’allò què disposen els “Decideix: Que ha de desestimar i de- articles 43 i 25 de la Llei de la Jurisdicció articles 43 i 25 de la Llei de la Jurisdicció sestima la demanda formulada en data Administrativa i Fiscal, es fa públic que Administrativa i Fiscal, es fa públic que la 25 de febrer del 2008 pel Sr. Celso Cal- els Srs. Joan Armengol Vila, Procurador Sra. Pilar Martínez Mosquera, Procurado- viño Mella contra la Sra. Núria Méndez dels Tribunals andorrans, actuant en ra dels Tribunals, actuant en nom i repre- Bernardo, i sense fer especial imposició nom i representació de les societats Casa sentació de la societat Promocions Altet, de costes processals.” Molines, SA; St. Geroges, SA; Gestora Ho- S.L, ha presentat escrit de demanda da- I als efectes de notificació a la Sra. telera, SA; i dels Srs. Enric Palmitjavila vant de la Batllia d’Andorra, Secció Ad- Núria Méndez Bernardo, veïna que fou Ribó; Pere Besolí Solé; Thierry Horto- ministrativa, contra la Resolució núm. d’Escaldes-Engordany, avui d’ignorat land Fité de Hoste; Ingrid Fité de Hoste 67919/2008, de data 20 de maig d’engua- parador, es publica aquest Edicte. Rouanet, Manel Visent Visent; i per part ny, adoptada per la Comissió Tècnica de la Sra. Carme Solà Molero, Procurado- d’Urbanisme que resol estimar parcial- Andorra la Vella, dos de juliol del dos ra del Tribunals, actuant en nom i repre- ment el recurs d’alçada formulat contra mil vuit sentació dels Srs. Estanislau Sangrà Font; determinats aspectes del Pla d’Ordena- Maria Rosa Babot Pla, Julià i Joan Babot ció i Urbanisme de la Parròquia d’Escal- El batlle Portell, i de la societat Alabama, SA, han des-Engordany, en relació a l’ordenació La secretària presentat escrit de demanda davant de la de la unitat d’actuació de sòl urbà conso- Batllia d’Andorra Secció Administrativa lidat UA-SUC-62 i concretament respecte contra la resolució de la Comissió Tècni- la petició de creació d’un punt de retorn, Edicte ca d’Urbanisme núm. 67864/2008 del 6 rotonda o cul de sac al final del Camí del de maig del 2008 desestimant en tots els Pui. Jordi París Aguiló, batlle del Principat seus termes el recurs d’alçada núm. d’Andorra, L’expedient s’ha repertoriat amb el 574.915, interposat per l’actora contra el número AD-0223-1/2008. Decret pel qual s’aprova definitivament Faig saber el Pla d’Ordenació i Urbanisme Parro- Per Providència de data d’avui aquesta Que en els autes del judici civil trami- quial d’Escaldes-Engordany, en relació a Batllia ha decidit admetre a tràmit la de- tats pel procediment abreujat, en recla- la unitat d’actuació de sòl urbà consoli- manda jurisdiccional. mació de quantitat, seguit entre les parts, dat UA-SUC-24 Clot d’Emprivat, referent a Atenent a allò que estableixen els refe- respectivament, agent i defenent, la so- l’exigència de completar les obres d’ur- rits articles, el present Avís serveix d’em- cietat Sil Informàtica, SL contra el Sr. Mar- banització i les cessions fins el 15%, així plaçament a les persones que tinguin cio Fernando Teixeira Da Silva, ha com la protecció de la “presumpta” àrea interès directe i legítim en l’objecte del recaigut la Sentència en rebel·lia que, re- arqueològica. judici a fi que puguin presentar-se com a produïda en la part dispositiva, diu així: L’expedient s’ha repertoriat amb el adherents en el procediment. “Decideix: Que donant lloc a la de- número AD-0211-1/2008. manda formulada en data 25 de gener Andorra la Vella, el 30 de juny del del 2008 pel procurador Sr. Joan Armen- Per Providència de data d’avui aquesta 2008 Batllia ha decidit admetre a tràmit la de- gol Vila, actuant en nom i representació manda jurisdiccional. El Batlle Ponent de la societat limitada Sil Informàtica, Pere Pastor Vilanova contra el Sr. Marcio Fernando Teixeira Atenent a allò que estableixen els refe- La Secretària Da Silva, ha de condemnar i condemna rits articles, el present Avís serveix d’em- Imma Rodríguez Díaz al defenent a pagar a l’agent la quantitat plaçament a les persones que tinguin de 7.785,97 euros, amb unió dels interes- interès directe i legítim en l’objecte del sos legals comptadors des del dia 25 de judici a fi que puguin presentar-se com a Edicte gener del 2008; i a l’abonament de les adherents en el procediment. costes processals, inclosos honoraris Jordi París Aguiló, batlle del Principat d’advocat i de procurador.” Andorra la Vella, el 25 de juny del d’Andorra, 2008 I als efectes de notificació al Sr. Marcio Faig saber Fernando Teixeira Da Silva, veí que fou El Batlle Ponent Pere Pastor Vilanova Que en els autes del judici civil trami- d’Andorra la Vella, avui d’ignorat parador, es publica aquest Edicte. La Secretària tats pel procediment de mínima quantia, Berta Hidalgo Oziel en reclamació de quantitat, seguit entre Andorra la Vella, dos de juliol del dos les parts, agent i defenent respectiva- mil vuit ment, el Sr. Celso Calviño Mella contra la Sra. Núria Méndez Bernardo, ha recaigut El batlle La secretària Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2769

les parts, respectivament, agent i la Sardana 1, escala D, porta 1ª, d’Andor- Edicte defenent, la societat Banca Privada d’An- ra la Vella convingut per ambdues parts, i dorra, SA contra el Sr. José David Vela Ál- ha de condemnar i condemna la defe- Jordi París Aguiló, batlle del Principat varez, ha recaigut la Sentència en nent: d’Andorra, rebel·lia que, reproduïda en la part dis- A) A ésser desnonada del local de refe- positiva, diu així: Faig saber rència, sota pena de llançament. “Decideix: Que donant lloc a la de- Que en els autes del judici civil trami- B) A pagar la quantitat de 12.874,95 manda formulada en data 29 de novem- tats pel procediment ordinari, seguit en- euros, augmentada amb l’interès legal bre del 2007 pel procurador Sr. Joan tre les parts, respectivament, agent i a comptar de la data fixada per a la Armengol Vila, actuant en nom i repre- defenent, la societat Andorra Banc contestació a la demanda, això és, el sentació de l’entitat Banca Privada d’An- Agrícol Reig, SA (Andbanc) contra els dia 18 d’abril del 2008. Srs. José Carlos Teixeira De Carvalho i dorra, SA, contra el Sr. José David Vela Maria Rosa Ribeiro Sousa Ferreira, ha re- Álvarez, ha de condemnar i condemna C) A satisfer la totalitat de les despeses caigut la Sentència en rebel·lia que, re- aquest darrer a pagar-li la quantitat de processals causades, inclosos els ho- produïda en la part dispositiva, diu així: 504,69 euros, incrementada amb els inte- noraris d’advocat i de procuradora.” “Decideix: Que estimant la demanda ressos moratoris convencionals, a partir I als efectes de notificació a la Sra. Isa- formulada en data 29 de febrer del 2008 del dia 13 de juny del 2008 fins al seu to- bel Padilla López, veïna que fou de La per la procuradora Sra. Carme Solà Mo- tal pagament, a acreditar en període Massana, avui d’ignorat parador, es pu- lero, actuant en nom i representació de d’execució de Sentència; i a l’abonament blica aquest Edicte. la societat Andorra Banc Agrícol Reig, de les costes processals, inclosos els ho- SA, contra els Srs. José Carlos Teixeira De noraris de procuradoria.” Andorra la Vella, dos de juliol del dos Carvalho i Maria Rosa Ribeiro Sousa Fer- I als efectes de notificació al Sr. José mil vuit reira a pagar a Andbanc les quantitats de David Vela Álvarez, veí que fou d’Andor- 791,10 euros -deute derivat del desco- El batlle ra la Vella, avui d’ignorat parador, es pu- bert en compte corrent-, i d’11.954,06 La secretària blica aquest Edicte. euros -deute derivat del préstec-, ambdues incrementades amb els interessos i Andorra la Vella, dos de juliol del dos comissions liquidats trimestralment i cal- mil vuit Edicte culats, als tipus per a “descoberts” -quant a l’interès- i per a “préstecs i crèdits” El batlle Jordi París Aguiló, batlle del Principat -quant a la comissió- successivament en La secretària d’Andorra, vigor, segons l’Agrupació de Bancs An- dorrans, a partir del 16 de juliol del 2007 Faig saber -data de la liquidació- i fins al seu total pagament, i imposant als defendents la Edicte Que en els autes del judici civil trami- totalitat de les costes judicials, inclosos tats pel procediment abreujat, en recla- Jordi París Aguiló, batlle del Principat honoraris d’advocat i procuradora.” mació de quantitat, seguit entre les parts, d’Andorra, respectivament, agent i defenent, la so- I als efectes de notificació al Sr. José cietat Banca Mora, SA contra els Srs. An- Carlos Teixeira De Carvalho, veí que fou Faig saber tonio Manuel Da Silva Diniz i Sandra d’Escaldes-Engordany, avui d’ignorat Isabel Da Conceiçao Gonçalves, ha re- parador, es publica aquest Edicte. Que en els autes del judici civil tramitats pel procediment civil previst en la caigut la Sentència en rebel·lia que, re- Andorra la Vella, dos de juliol del dos Llei d’arrendaments de finques urbanes produïda en la part dispositiva, diu així: mil vuit de data 30 de juny de 1999, seguit entre “Decideix: Donar lloc a la demanda les parts, respectivament, agent i defe- El batlle formulada en data 29 de febrer del 2008 nent, la societat Guillemó, SA contra la pel procurador Sr. Joan Armengol Vila, La secretària Sra. Isabel Padilla López, ha recaigut la actuant en nom i representació de l’enti- Sentència en rebel·lia que, reproduïda tat Banca Mora, SA, contra els Srs. Anto- en la part dispositiva, diu així: nio Manuel Da Silva Diniz i Sandra Isabel Edicte “Decideix: Que estimant la demanda Da Conceiçao Gonçalves, i condemnar Jordi París Aguiló, batlle del Principat formulada en data 5 d’octubre del 2007 aquests darrers solidàriament a pagar a d’Andorra, pel Sr. Joan Armengol Vila, actuant en l’agent: nom i representació de la societat de dret 1.- la quantitat de 264,36 euros, -deute Faig saber andorrà Guillemó, SA, contra la Sra. Isa- derivat del descobert en compte corrent- bel Padilla López, ha de declarar i decla- incrementada amb els interessos con- Que en els autes del judici civil trami- ra resolt, amb efectes a partir del dia 1 de tats pel procediment de mínima quantia, vencionals pactats en el contracte del 20 novembre del 2007, el contracte d’arren- de juliol del 2006 relatiu al compte en reclamació de quantitat, seguit entre dament del local comercial del carrer de 2770 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

04.19.101280 des del dia 12 de novem- Honoraris Procurador: 193,52 euros bre del 2007 i fins al seu total pagament, Total: 7.665,14 euros Edicte a acreditar en període d’execució de 2on) Ordenar al Sr. Rafael Marques Pere Pastor Vilanova, Batlle del Princi- Sentència; Martinez que procedeixi en el mateix pat d’Andorra 2.- la quantitat de 3.994,77 euros, termini, a deixar lliure, vacu i expedit el -deute derivat del préstec- incrementada pis 2n 3a, porta B, de l’edifici Nequi, si- Faig saber amb els interessos convencionals pactats tuat al carrer Hortalets de Guem de Les Escaldes-Engordany. Que en els autes del judici civil trami- en la pòlissa del 20 de març del 2006 tats pel procediment de mínima quantia, número 04.19.101380.53.5/060713 des 3er) Advertir-lo que en cas d’incompli- en reclamació de quantitat, seguit entre del dia 12 de novembre del 2007 i fins al ment es procedirà a l’execució forçosa les parts, respectivament, agent i defe- seu total pagament, a acreditar en perío- sobre els seus béns i al seu llançament. nent, el Servei de Telecomunicacions de d’execució de Sentència; I als efectes de notificació al Sr. Rafael d’Andorra contra el Sr. Francisco José 3.- a l’abonament de les costes proces- Marques Martinez, veí que fou d’Escal- Marcos Nieto, ha recaigut la Sentència en sals, inclosos els honoraris d’advocat i de des-Engordany, avui d’ignorat parador, rebel·lia que, reproduïda en la part dis- procuradoria.” es publica aquest Edicte. positiva, diu així: I als efectes de notificació al Sr. Anto- “Decideix: Que donant lloc substan- nio Manuel Da Silva Diniz i Sandra Isabel Andorra la Vella, tres de juliol del dos cialment a la present demanda, ha de Da Conceiçao Gonçalves, veïns que fo- mil vuit condemnar la part defenent a pagar a l’a- ren d’Escaldes-Engordany, avui d’igno- El Batlle gent: rat parador, es publica aquest Edicte. La Secretària a) l’import de 282,88 euros Andorra la Vella, dos de juliol del dos b) les costes judicials causades, exclo- mil vuit sos els honoraris de d’advocat i de Edicte procurador.” El batlle La secretària Pere Pastor Vilanova, batlle del Princi- I als efectes de notificació al Sr. Fran- pat d’Andorra, cisco José Marcos Nieto, veí que fou Faig saber d’Andorra la Vella, avui d’ignorat para- Edicte dor, es publica aquest Edicte. Que en els autes del judici civil trami- Pere Pastor Vilanova, Batlle del Princi- tats pel procediment abreujat, seguit en- Andorra la Vella, 03 de juliol del 2008 pat d’Andorra, tre les parts, respectivament, agent i El Batlle defenent, la societat Savand, SA contra La Secretària Faig saber els Srs. Núria Pujol Baños i Marc Pont Plana, ha recaigut la Sentència en re- Que en període d’execució de la sen- bel·lia que, reproduïda en la part dispo- tència en els autes del judici civil número sitiva, diu així: Edicte EX-B-2289-4/2007, tramitats pel procediment d’arrendaments urbans, instats per “Decideix: Que donant lloc a la de- Pere Pastor Vilanova, Batlle del Princi- la representació processal dels Srs. Josep manda formulada en data 22 de maig de pat d’Andorra, Roca Garreta i Anna Baena Torres contra 2008 per la societat “Savand, SA.” contra el Sr. Rafael Marques Martinez, per Provi- els Srs. Núria Pujol Baños i Marc Pont Faig saber dència de data 2 de juny del 2008, quina Plana, ha de condemnar solidàriament els defenents a satisfer a la demandant Que en els autes del judici civil trami- part dispositiva diu: l’import de 2.478,94 euros més interes- tats pel procediment ordinari, en recla- “Decideix: sos de retard segons l’article 13 del con- mació de quantitat, seguit entre les parts, tracte de finançament (revers del foli 33) respectivament, agent i defenent, And- 1er) Requerir al Sr. Rafael Marques i costes judicials, inclosos honoraris banc contra el Sr. Alexandre Gherardi, Martinez per tal que faci efectiva al des- d’advocat i de procurador de l’altra part.” ha recaigut la Sentència en rebel·lia que, patx d’aquesta Batllia en el termini de reproduïda en la part dispositiva, diu Quinze (15) Dies la quantitat següent: I als efectes de notificació als Srs. Núria Pujol Baños i Marc Pont Plana, així: Quantitat Principal: 2.720,00 euros veïns que foren de Sant Julià de Lòria, “Decideix: Que donant lloc a la pre- Interessos legals al 3,20% del 31.01.08 avui d’ignorat parador, es publica aquest sent demanda, ha de condemnar so- al 02.06.08: 29,33 euros Edicte. lidàriament els defenents a pagar a Ocupació Indeguda a raó de 630,00 l’agent: euros del mes de gener al juny 2008: Andorra la Vella, 03 de juliol del 2008 3.780,00 euros Que donant lloc a la present demanda, El Batlle Honoraris Advocat + T. Judicials: ha de condemnar el defenent a pagar a 942,29 euros La Secretària l’agent: Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2771

a) l’import de 28.487,37 euros el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària Edicte contra el Sr. Luís Antonio Parejo Santos i b) els interessos i comissions bancaris Mercè Rojas Sonet ha recaigut Aute, que contractuals meritats des del Jordi París Aguiló, batlle del Principat reproduït en la part dispositiva, diu així: 06/12/2007 segons al pacte 8è del con- d’Andorra, tracte de préstec (revers del foli 37); a “Decideix: Estimar la reclamació for- acreditar en període d’execució de Faig saber mulada pel Servei Andorrà d’Atenció Sa- Sentència Que en els autes del judici civil trami- nitària contra els Srs. Luís Antonio Parejo Santos i Mercé Rojas Sonet i dictar ordre c) les costes judicials causades, inclo- tats pel procediment ordinari, seguit en- de pagament, condemnant als Srs. Luis sos els honoraris d’advocat i de procu- tre les parts, respectivament, agent i Antonio Parejo Santos i Mercé Rojas So- rador. ” defenent, la societat Andorra Banc net a pagar a la part demandant la suma Agrícol Reig, SA (Andbanc) contra el Sr. I als efectes de notificació al Sr. Alexan- Antonio Molina Palma, ha recaigut la de 516,97.- euros, majorada pels interes- dre Gherardi, veí que fou d’Andorra la Sentència en rebel·lia que, reproduïda sos legals meritats a comptar del dia 16 Vella, avui d’ignorat parador, es publica en la part dispositiva, diu així: de juny del 2008, i les despeses proces- aquest Edicte. sals obligatòries les quals es cenyeixen a “Decideix: Que estimant la demanda 12,02.- euros, disposant altrament l’exe- Andorra la Vella, 03 de juliol del 2008 formulada en data 7 de març del 2008 cució per l’import total ans esmentat pels El Batlle per la procuradora Sra. Dolors Vilella tràmits d’execució de Sentència ferma.” Morón, actuant en nom i representació La Secretària de la societat Andorra Banc Agrícol Reig, I als efectes de notificació als Srs. Luís Antonio Parejo Santos i Mercé Rojas So- SA, contra el Sr. Antonio Molina Palma ha de condemnar i condemna el demandat net, veïns que foren d’Andorra la Vella, Edicte a pagar a Andbanc la quantitat de avui d’ignorats paradors, es publica 15.230,96 euros, incrementada amb els aquest Edicte. Pere Pastor Vilanova, batlle del Princi- interessos i comissions liquidats trimes- pat d’Andorra, Andorra la Vella, 4 de juliol del 2008 tralment i calculats, als tipus per a “des- Faig saber coberts” -quant a l’interès- i per a El batlle “préstecs i crèdits” -quant a la comissió- La secretària Que en els autes del judici civil trami- successivament en vigor, segons l’Agru- tats pel procediment ordinari, seguit en- pació de Bancs Andorrans, a partir del 8 tre les parts, respectivament, agent i d’octubre del 2007 -data de la liquidació- Edicte defenent, l’entitat Andbanc contra el Sr. i fins al seu total pagament, i imposant Joan Rofin Castellnou i altres, ha recaigut als defendents la totalitat de les costes ju- Jaume Tor Porta, batlle del Principat la Sentència en rebel·lia que, reproduïda dicials, inclosos honoraris d’advocat i d’Andorra, en la part dispositiva, diu així: procuradora.” “Decideix: Que donant lloc a la pre- Faig saber sent demanda, ha de condemnar so- I als efectes de notificació al Sr. Anto- Que en els autes del judici civil trami- lidàriament els defenents a pagar a nio Molina Palma, veí que fou de Sant Ju- l’agent: lià de Lòria, avui d’ignorat parador, es tats pel procediment executiu de l’ordre publica aquest Edicte. judicial de pagament i seguits entre les a) l’import de 120.955,52 euros parts, respectivament, agent i defenent, b) els interessos i comissions bancaris Andorra la Vella, tres de juliol del dos l’Associació de Pares d’Alumnes de l’Es- contractuals meritats des del mil vuit cola andorrana contra els Srs. Manel An- 26/11/2007 segons el pacte 8è del El batlle toni Castro Gestoso i Mª Mar López contracte de crèdit en compte corrent Jordedo ha recaigut Aute, que reproduït (revers del foli 49); a acreditar en La secretària en la part dispositiva, diu així: període d’execució de Sentència “Decideix: Estimar la reclamació for- c) les costes judicials causades, inclo- mulada per la societat l’Associació de Pa- sos els honoraris d’advocat i de procu- Edicte rador.” res d’Alumnes de l’Escola Andorrana. Jaume Tor Porta, batlle del Principat contra els Srs. Manel Antoni Castro Ges- I als efectes de notificació al Sr. Joan d’Andorra, toso i Mª Mar Lopez Jordero i dictar ordre Rofin Castellnou, veí que fou de Sant Ju- de pagament, condemnant els Srs. Manel lià de Lòria, avui d’ignorat parador, es Faig saber Antoni Castro Gestoso i Mª Mar Lopez publica aquest Edicte. Que en els autes del judici civil trami- Jordero a pagar a la part demandant la suma de 1.003,50.-euros, majorada pels Andorra la Vella, 03 de juliol del 2008 tats pel procediment executiu de l’ordre judicial de pagament i seguits entre les interessos legals meritats a comptar del El Batlle parts, respectivament, agent i defenent, dia 28 de gener del 2008, i de les despe- La Secretària ses processals obligatòries les quals es 2772 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

cenyeixen a 12,02.-euros, disposant al- ressos legals comptadors de la data fixa- trament l’execució per l’import total ans Edicte da per a la contesta a la demanda, ço és el 27 de juny del 2008, i al pagament de esmentat pels tràmits d’execució de Sen- Jordi París Aguiló, batlle del Principat les costes judicials causades, inclosos els tència ferma.” d’Andorra, honoraris de la procuradora.” I als efectes de notificació al Sr. Manel Faig saber Antoni Castro Gestoso, veí que fou d’Es- I als efectes de notificació al Sr. Ismael Gongora Sánchez, veí que fou de Sant caldes-Engordany, avui d’ignorat para- Que en els autes del judici civil trami- Julià de Lòria, avui d’ignorat parador, es dor, es publica aquest Edicte. tats pel procediment de mínima quantia, publica aquest Edicte. en reclamació de quantitat, seguit entre Andorra la Vella, 4 de juliol del 2008 les parts, agent i defenent respectiva- Andorra la Vella, set de juliol del dos ment, el Sr. Celso Calviño Mella en quali- El batlle mil vuit tat de titular administratiu del negoci La secretària Videoclub La Jungla 2 contra el Sr. Juan El batlle Domingo Garcia Ruiz, ha recaigut la Sen- La secretària tència en rebel·lia que, reproduïda en la Edicte part dispositiva, diu així: Edicte David Moynat Rossell, Batlle del Prin- “Decideix: Que ha de desestimar i desestima la demanda formulada en data cipat d’Andorra, Jordi París Aguiló, batlle del Principat 25 de febrer del 2008 pel Sr. Celso Cal- d’Andorra, Faig saber viño Mella contra el Sr. Juan Domingo Garcia Ruiz, i sense fer especial imposi- Faig saber Que en els autes del judici civil trami- ció de costes processals.” tat pel procediment previst en la Llei del Que en els autes del judici civil trami- I als efectes de notificació al Sr. Juan tats pel procediment abreujat, en recla- procediment executiu de l’ordre judicial Domingo Garcia Ruiz, veí que fou de La de data 27 d’octubre del 2006, seguit en- mació de quantitat, seguit entre les parts, Massana, avui d’ignorat parador, es pu- respectivament, agent i defenent, la so- tre les parts agent i defenent, respectiva- blica aquest Edicte. cietat Crèdit Andorrà, SA contra els Srs. ment, la societat Banca Mora, SA contra Francesc Armand Fajardo Plaza i Anna la Sra. Catherine Corinne Diarra, ha re- Andorra la Vella, set de juliol del dos Maria Martínez Mas, ha recaigut la Sen- caigut Aute en data 2 de juliol del 2008, mil vuit tència en rebel·lia que, reproduïda en la que reproduïda en la part dispositiva, El batlle part dispositiva, diu així: diu així: La secretària “Decideix: Que donant lloc a la de- “Decideix: estimar la reclamació for- manda formulada en data 18 d’abril del mulada per la societat “Banca Mora, SA” 2008 per la procuradora Sra. Helena contra la Sra. Catherine Corinne Diarra i Edicte Díez Burgos, actuant en nom i represen- dictar ordre de pagament per la suma de tació de l’entitat Crèdit Andorrà, SA, con- Jordi París Aguiló, batlle del Principat 2.030,96 euros i les despeses processals tra els Srs. Francesc Armand Fajardo d’Andorra, obligatòries causades segons allò ex- Plaza i Anna Maria Martínez Mas, ha de pressat en el “V Considerant” de la pre- Faig saber condemnar i condemna, solidàriament, sent resolució i quantificades en l’estat aquests darrers a pagar a l’agent la quan- actual del procediment en 18,03 euros, Que en els autes del judici civil trami- titat de 9.531,53 euros, incrementada disposant-se altrament l’execució per tats pel procediment de mínima quantia, amb els interessos i comissions al tipus l’import esmentat pels tràmits d’execució en reclamació de quantitat, seguit entre per a descoberts, a partir del dia 4 d’octu- les parts, respectivament, agent i defe- de Sentència ferma.” bre del 2007 fins al seu total pagament, a nent, el Servei de Telecomunicacions acreditar en període d’execució; i a l’a- I als efectes de notificació a la Sra. Ca- d’Andorra contra el Sr. Ismael Gongora bonament de les costes processal, inclo- therine Corinne Diarra, veïna que fou del Sánchez, ha recaigut la Sentència en re- sos honoraris d’advocat i de Pas de la Casa, avui d’ignorat parador, es bel·lia que, reproduïda en la part dispo- procuradora.” sitiva, diu així: publica aquest Edicte. I als efectes de notificació als Srs. “Decideix: Que donant lloc a la de- Francesc Armand Fajardo Plaza i Anna Andorra la Vella, el dia set de juliol del manda formulada en data 1 d’abril del Maria Martínez Mas, veïns que foren dos mil vuit 2008 per la procuradora Sra. Carme Solà d’Escaldes-Engordany, avui d’ignorat El Batlle Molero, actuant en nom i representació parador, es publica aquest Edicte. del Servei de Telecomunicacions d’An- El Secretari dorra contra el Sr. Ismael Gongora Sán- Andorra la Vella, set de juliol del dos chez ha de condemnar i condemna al mil vuit demandat a pagar al Servei de Teleco- municacions d’Andorra la quantitat de El batlle 289,73 euros, augmentada amb els inte- La secretària Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2773

bel·lia que, reproduïda en la part nillo avui d’ignorat parador, es publica Edicte dispositiva, diu així: aquest Edicte. “Decideix: Que donant lloc a la de- Jordi París Aguiló, batlle del Principat Andorra la Vella, 7 de juliol del 2008 d’Andorra, manda formulada en data 6 de març del 2008 per la procuradora Sra. Carme Solà El batlle Faig saber Molero, actuant en nom i representació La secretària del Servei de Telecomunicacions d’An- Que en els autes del judici civil trami- dorra contra el Sr. Pathe Mballo Gano ha tats pel procediment de mínima quantia, de condemnar i condemna al demandat Edicte seguit entre les parts, respectivament, a pagar al Servei de Telecomunicacions agent i defenent, la societat Andorra Jaume Tor Porta, batlle del Principat d’Andorra la quantitat de 511,68 euros, Banc Agrícol Reig, SA (Andbanc) contra d’Andorra, augmentada amb els interessos legals la Sra. Cintia Abechuco Mier, ha recaigut comptadors de la data fixada per a la la Sentència en rebel·lia que, reproduïda Faig saber contesta a la demanda, ço és el 27 de en la part dispositiva, diu així: juny del 2008, i al pagament de les costes Que en els autes del judici civil trami- “Decideix: Que donant lloc a la de- judicials causades, inclosos els honoraris tats pel procediment de Mínima Quantia, manda formulada en data 7 de setembre de la procuradora.” seguit entre les parts, respectivament, del 2007 per la procuradora Sra. Ester agent i defenent, el Servei de Telecomu- I als efectes de al Sr. Pathe Cabeza Casajuana, actuant en nom i re- notificació nicacions d’Andorra contra la Sra. Yo- presentació de l’entitat Andorra Banc Mballo Gano, veí que fou d’Andorra la lande Denise Lucienne Roisin, ha Agrícol Reig SA, contra la Sra. Cintia Abe- Vella, avui d’ignorat parador, es publica recaigut la Sentència en rebel·lia que, re- chuco Mier, ha de condemnar i condem- aquest Edicte. produïda en la part dispositiva, diu així: na aquesta darrera a pagar a l’agent la quantitat de 867,45 euros -deute derivat Andorra la Vella, set de juliol del dos “Decideix: Que estimant en la seva del descobert en compte corrent-, incre- mil vuit major part la demanda interposada pel Servei de Telecomunicacions d’Andorra, mentada amb els interessos i comissions El batlle liquidats trimestralment i calculats, al ti- ha de condemnar i condemna la Sra. Yo- La secretària pus per a “descoberts” -quant a l’interès- lande Denise Lucienne Roisin, en re- i per a “préstecs i crèdits” -quant a la co- bel·lia processal, al pagament a l’agent missió- successivament en vigor, segons Edicte de la quantitat de 275,15 euros, més els l’Agrupació de Bancs Andorrans, a partir interessos legals generats des del dia 23 del dia 9 d’agost del 2007 fins al seu total Jaume Tor Porta, batlle del Principat de juny del 2008 i fins el dia del total pa- pagament; i a l’abonament de les costes d’Andorra, gament del deute, i a pagar les costes processal, inclosos honoraris d’advocat i processals, exclosos honoraris d’advocat de procuradora.” Faig saber i procurador, a acreditar en període d’execució de Sentència.” I als efectes de notificació a la Sra. Cin- Que en els autes del judici civil trami- tia Abechuco Mier, veïna que fou d’An- tats pel procediment de Mínima Quantia, I als efectes de notificació a la Sra. Yo- dorra la Vella, avui d’ignorat parador, es seguit entre les parts, respectivament, lande Denise Lucienne Roisin, veïna que publica aquest Edicte. agent i defenent, el Servei de Telecomu- fou de Canillo avui d’ignorat parador, es nicacions d’Andorra contra el Sr. Aleix publica aquest Edicte. Andorra la Vella, set de juliol del dos Gamisans Megolla, ha recaigut la Sen- mil vuit tència en rebel·lia que, reproduïda en la Andorra la Vella, 7 de juliol del 2008 part dispositiva, diu així: El batlle El batlle La secretària La secretària “Decideix: Que estimant en la seva major part la demanda interposada pel Servei de Telecomunicacions d’Andorra, Edicte ha de condemnar i condemna el Sr. Aleix Edicte Gamisans Megolla, en rebel·lia proces- Jaume Tor Porta, batlle del Principat Jordi París Aguiló, batlle del Principat sal, al pagament a l’agent de la quantitat d’Andorra, d’Andorra, de 326,55 euros, més els interessos legals generats des del dia 23 de juny del 2008 i Faig saber Faig saber fins el dia del total pagament del deute, i Que en els autes del judici civil trami- a pagar les costes processals, exclosos Que en els autes del judici civil tramitats pel procediment de mínima quantia, honoraris d’advocat i procurador, a acre- tats pel procediment de Mínima Quantia, en reclamació de quantitat, seguit entre ditar en període d’execució de Sentèn- seguit entre les parts, respectivament, les parts, respectivament, agent i defe- cia.” agent i defenent, el Servei de Telecomu- nent, el Servei de Telecomunicacions I als efectes de notificació al Sr. Aleix nicacions d’Andorra contra la Sra. Maria d’Andorra contra el Sr. Pathe Mballo Gamisans Megolla, veí que fou de Ca- do Ceu Miranda Neiva Casal, ha recaigut Gano, ha recaigut la Sentència en re- 2774 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

la Sentència en rebel·lia que, reproduïda I als efectes de notificació al Sr. en la part dispositiva, diu així: Alexandre Miquel Rodrigues Teixeira Da Edicte Silva Cruz, veí que fou d’Andorra la Vel- “Decideix: Que estimant en la seva Azahara Cascales Ruiz, batlle del Prin- la, avui d’ignorat parador, es publica major part la demanda interposada pel cipat d’Andorra, aquest Edicte. Servei de Telecomunicacions d’Andorra, Faig saber ha de condemnar i condemna la Sra. Ma- Andorra la Vella, 8 de juliol del 2008 ria Do Ceu Miranda Neiva Casal, en re- Que en els autes del judici civil trami- El batlle bel·lia processal, al pagament a l’agent tats pel procediment executiu de l’ordre de la quantitat de 833,08 euros, més els El secretari judicial de pagament, seguit entre les interessos legals generats des del dia 23 parts, respectivament, agent i defenent, de juny del 2008 i fins el dia del total pa- l’Associació de Pares d’Alumnes de l’Es- gament del deute, i a pagar les costes Edicte cola Andorrana contra els Srs. Paulo processals, exclosos honoraris d’advocat Jorge Guerra Tavares i Marilena Da Silva i procurador, a acreditar en període Azahara Cascales Ruiz, batlle del Prin- Sampaio, ha recaigut Aute que, repro- d’execució de Sentència.” cipat d’Andorra, duït en la part dispositiva, diu així: I als efectes de notificació a la Sra. Ma- Faig saber Decideix: ria do Ceu Miranda Neiva Casal, veïna que fou d’Escaldes-Engordany avui d’i- Que en els autes del judici civil trami- “Estimar la reclamació formulada per gnorat parador, es publica aquest Edicte. tats pel procediment abreujat, seguit en- la representació processal de l’Associa- tre les parts, respectivament, agent i ció de Pares d’Alumnes de l’Escola An- Andorra la Vella, 7 de juliol del 2008 defenent, l’entitat bancària Banca Mora, dorrana, contra els Srs. Paulo Jorge SA, contra el Sr. José Antonio Domínguez Guerra Tavares i Marilena Da Silva Sam- El batlle Patiño, ha recaigut la Sentència que, re- paio i dictar ordre de pagament per la La secretària produïda en la part dispositiva, diu així: suma de mil sis-cents dinou euros amb cinquanta cèntims (1.619,50 ), i de les “Decideix: Que he d’estimar i estimo despeses processals obligatòries causa- íntegrament la demanda interposada per Edicte des a acreditar en període d’execució, Banca Mora, SA, contra el Sr. José Anto- disposant-se altrament l’execució per nio Domínguez Patiño, i, conseqüent- Azahara Cascales Ruiz, batlle del Prin- l’import esmentat pels tràmits d’execució ment, he de condemnar i condemno cipat d’Andorra, de Sentència ferma”. solidàriament, aquests darrers a pagar a Faig saber l’agent les quantitats de: I als efectes de notificació als Srs. Pau- lo Jorge Guerra Tavares i Marilena Da Sil- Que en els autes del judici civil trami- a) Quatre mil quatre-cents divuit euros va Sampaio, veïns que foren de La tats pel procediment ordinari, seguit en- amb setanta-dos cèntims (4.418,72eu- Massana, avui d’ignorat parador, es pu- tre les parts, respectivament, agent i ros), més l’interés inicial del 7,007% blica aquest Edicte. defenent, la societat mercantil andorrana anyal, més un interés moratoti addi- Savand, SA, contra el Sr. Alexandre Mi- cional del 4% anyal des del 11 de ge- Andorra la Vella, 8 de juliol del 2008 quel Rodrigues Teixeira Da Silva Cruz, ner del 2008 fins a la seva total ha recaigut la Sentència que, reproduïda liquidació. El batlle en la part dispositiva, diu així: El secretari b) Seixanta-sis euros amb seixanta-dos “Decideix: Que he d’estimar i estimo cèntims (66,62euros) més els interes- íntegrament la demanda interposada per sos i comissions bancaris establert per la societat mercantil Savand, SA, contra el a comptes en descobert des del dia 11 Sr. Alexandre Miquel Rodrigues Teixeira de gener del 2008 fins a la total liqui- Da Silva Cruz i, conseqüenment, he de dació del deute; i a l’abonament de les condemnar i condemno aquest darrer a costes processals, inclosos honoraris pagar a l’agent la quantitat principal de d’advocat i de procurador, a acreditar tres mil quatre-cents vuitanta-nou euros en període d’execució de sentència.” amb setanta-nou cèntims (3.489,79eu- I als efectes de notificació al Sr. José ros), incrementada dels interessos pac- Antonio Domínguez Patiño, veí que fou tats contractualment fins que dita suma d’Ordino, avui d’ignorat parador, es pu- sigui totalment abonada, i a l’abonament blica aquest Edicte. de les costes processals, inclosos honoraris d’advocat i de procurador, a acredi- Andorra la Vella, 8 de juliol del 2008 tar en període d’execució de sentència”. El batlle El secretari Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2775

Citacions Edicte Edicte Jaume Tor Porta, batlle del Principat Azahara Cascales Ruiz, batlle del Prin- d’Andorra cipat d’Andorra, Edicte Faig saber Faig saber del Tribunal de Corts Que a instància de la societat Banca Que a instància de la representació pro- Per aquest edicte se cita Marta Font Pa- Mora, SA, se cita als Srs. Pedro Joel Dias cessal de la Comunitat de Propietaris Ed. Ca- gès, de nacionalitat espanyola, nascuda Duarte i Telma José Ferreira De Moura bana Sorda, Bloc B i Plantes Soterrànies -1 i el dia 9 d’abril de 1970 a Girona (Es- Duarte, veïns que foren de Canillo avui -2 se cita al Sr. José Luís Muñoz Muñoz, veí panya), psicòloga infanto-juvenil, i ac- d’ignorats paradors, per tal que el proper que fou de Canillo, avui d’ignorat parador, tualment en parador desconegut al dia 28 de juliol del 2008 a les 10’00 hores, per tal que el proper dia 10 de setembre del Principat, perquè comparegui com a pe- compareguin personalment o per mitjà 2008 a les 10 hores, comparegui personal- rit a l’acte del judici oral de la causa núm. de procurador andorrà que els represen- ment o per mitjà de procurador andorrà que el representi legalment a la Cúria de la Batllia TC-195-1/03, seguida pel presumpte de- ti legalment a la Cúria de la Batllia d’An- d’Andorra, Av. Tarragona, núm. 62 d’Andor- licte major de violació, que se celebrarà dorra, Av. Tarragona, núm. 62 d’Andorra la Vella, per assistir a l’acte de judici, en ra la Vella, als efectes de celebrar l’acte de ju- el proper dia 24 de setembre d’enguany, dici en el curs del qual haureu de pagar a la a les 12.10 hores, a la Seu de la Justícia el curs del qual hauran de contestar la demanda presentada per l’actora (còpia part actora la quantitat deguda o bé formular (Av. Tarragona núm. 62, planta baixa oposició mitjançant el corresponent escrit de d’Andorra la Vella). de la qual es troba a la seva disposició a la Batllia), amb l’advertència que si no contesta a la demanda, advertint-vos que en cas d’incompareixença o de no oposició a la Andorra la Vella, 7 de juliol del 2008 compareixen se’ls seguirà el judici en rebel·lia sense nova citació i s’escauran les demanda es decretarà l’execució per la La Magistrada del Tribunal conseqüències legals que correspon- suma reclamada més els interessos i les cos- La secretària guin. tes previstos així com per l’import de les despeses prèvies extrajudicials que s’hagin Andorra la Vella, 27 de juny del 2008 ocasionat per raó de la notificació de la liqui- dació del deute. Edicte El batlle La secretària Andorra la Vella, 1 de juliol del 2008 del Tribunal de Corts El batlle Per aquest edicte se cita Bruno Miguel El secretari Morais Inocencio, de nacionalitat portu- Edicte guesa, nascut el dia 1 d’agost de 1985 a Macedo de Cavaleiro (Portugal), fill de Ester Molné Soldevila, batlle del Prin- Edicte Manuel i de Laurentina, solter, i actual- cipat d’Andorra, ment en parador desconegut al Princi- Faig saber Anna Estragués Armengol, Batlle del pat, perquè comparegui com a inculpat Principat d’Andorra, a l’acte del judici oral de la causa núm. Que a instància de l’entitat bancària Faig saber TC-212-5/05, que se li segueix en contra, Andorra Banc Agrícol Reig, SA (And- pel presumpte delicte major d’homicidi banc), se cita a la Sra. Luciana Ribeiro Que en la instrucció de les Diligències per imprudència greu, un presumpte de- Conde, veïna que fou d’Escaldes-Engor- Prèvies núm. DP-1496-1/07 que se se- licte menor de lesions qualificades cau- dany, avui d’ignorat parador, per a que gueixen per presumptes lesions doloses, sades per imprudència greu i dos el proper dia 16 de setembre del 2008 a cito i emplaço a Marc Ruiz Capsir – nas- presumptes delictes menors de lesions les 10 hores, comparegui personalment cut el dia 16 de gener de 1979 a Barcelo- per imprudència greu, que se celebrarà o per mitjà de procurador andorrà que la na (Espanya), fill de Josep Maria i Carme, el proper dia 26 de setembre d’enguany, representi legalment a la Cúria de la Batl- de nacionalitat espanyola, veí que fou a les 11.15 hores, a la Seu de la Justícia lia d’Andorra, Av. Tarragona, núm. 62, del Principat d’Andorra i avui de domicili (Av. Tarragona núm. 62, planta baixa d’Andorra la Vella, per escoltar la de- desconegut - perquè comparegui perso- manda que presentarà l’actora amb l’ad- nalment a la Batllia en dia i hora hàbils, d’Andorra la Vella), amb l’advertència vertència que si no compareix se li per la pràctica d’una diligència judicial que si no compareix podrà ésser declarat seguirà el judici en rebel·lia sense nova en qualitat d’inculpat, amb l’advertència rebel i se li seguirà el procediment con- citació i s’escauran les conseqüències le- que de no comparèixer li pararan les res- forme a la llei. gals que corresponguin. ponsabilitats que en dret hi hagi lloc.

Andorra la Vella, 8 de juliol del 2008 Andorra la Vella, el dia 1 de juliol del Andorra la Vella, el dia ú de juliol de La Magistrada del Tribunal 2008 dos mil vuit La Secretària La Batlle El Batlle El secretari El Secretari 2776 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

prova de que pretengui valer-se, amb Edicte Edicte l’advertència que si no compareix es se- guirà el judici en rebel·lia sense nova ci- David Moynat Rossell, Batlle del Prin- Jordi París Aguiló, batlle del Principat tació, i se li escauran les conseqüències cipat d’Andorra, d’Andorra, legals que corresponguin. Faig saber Faig saber Andorra la Vella, dos de juliol del dos Que a instància de la representació pro- Que no havent comparegut el Sr. Mi- mil vuit cessal de l’entitat bancària Banc Sabadell chel François Troy, malgrat haver estat El batlle d’Andorra, SA, se cita al Sr. Alfredo Sanmar- citat mitjançant Edictes per escoltar la tin Jaraute, veí que fou de Canillo, avui d’i- demanda presentada per la representa- La secretària gnorat parador per a que el proper dia 3 de ció processal de la societat Bellacer, SA, setembre del 2008 a les 10:00 hores compa- se cita al Sr. Michel François Troy, veí regui personalment o per mitjà de procura- Edicte dor andorrà que el representi legalment a la que fou d’Encamp, avui d’ignorat para- Cúria de la Batllia d’Andorra, Av. Tarrago- dor, per tal que el proper dia 5 de setembre del 2008 a les 10 hores, comparegui Jordi París Aguiló, batlle del Principat na, núm. 62, d’Andorra la Vella, per escoltar d’Andorra, la demanda que presentarà l’actora amb personalment o per mitjà de procurador l’advertència que si no compareix se li se- andorrà que el representi legalment, a la Faig saber guirà el judici en rebel·lia sense nova citació Cúria de la Batllia d’Andorra, Av. Tarra- i s’escauran les conseqüències legals que gona, núm. 62 d’Andorra la Vella, per as- Que no havent comparegut la Sra. corresponguin. sistir al judici de proves assenyalat per a Concepció Barba Perdiguero, malgrat aquella data, havent de comparèixer haver estat citada mitjançant Edictes per Andorra la Vella, el dia dos de juliol amb els mitjans de prova de que preten- escoltar la demanda presentada per la del dos mil vuit gui valer-se, amb l’advertència que si no representació processal de la societat Sa- SA El Batlle compareix se li seguirà el judici en re- vand, , se cita a la Sra. Concepció Bar- bel·lia sense nova citació, i se li escauran ba Perdiguero, veïna que fou d’Encamp, El Secretari les conseqüències legals que correspon- avui d’ignorat parador, per tal que el pro- guin. per dia 5 de setembre del 2008 a les 10 Edicte hores, comparegui personalment o per Andorra la Vella, dos de juliol del dos mitjà de procurador andorrà que la re- Ester Molné Soldevila, batlle del Prin- mil vuit presenti legalment a la Cúria de la Batllia cipat d’Andorra, El batlle d’Andorra, Av. Tarragona, núm. 62, Faig saber d’Andorra la Vella, per assistir al judici de La secretària proves assenyalat per a aquella data, ha- Que a instància de la Comunitat de vent de comparèixer amb els mitjans de Propietaris de l’Edifici Les Arribes, Blocs prova de que pretengui valer-se, amb AiB,se cita a la Sra. Raquel Hernández Edicte l’advertència que si no compareix se li Zárate, veïna que fou de la parròquia seguirà el judici en rebel·lia sense nova Jordi París Aguiló, batlle del Principat d’Encamp, avui d’ignorat parador, per tal citació, i se li escauran les conseqüències d’Andorra, que el proper dia 7 d’octubre del 2008 a legals que corresponguin. les 10 hores, comparegui personalment Faig saber o per mitjà de procurador andorrà que la Andorra la Vella, dos de juliol del dos representi legalment a la Cúria de la Batl- Que no havent comparegut el Sr. José mil vuit lia d’Andorra, Av. Tarragona, núm. 62 Luis Sanmartín Jaraute, malgrat haver es- El batlle d’Andorra la Vella, per assistir a l’acte de tat citat mitjançant Edicte per escoltar la judici, en el curs del qual haurà de pagar demanda presentada per la representa- La secretària a la part actora la quantitat deguda o bé ció processal del Sr. Raül González formular oposició mitjançant el corres- Fernández, se cita al Sr. José Luis ponent escrit de contesta a la demanda Sanmartín Jaraute, veí que fou de Ca- Edicte presentada per l’actora (còpia de la qual nillo, avui d’ignorat parador, per tal que es troba a la seva disposició a la Batllia), el proper dia 5 de setembre del 2008 a les de l’Hble. Tribunal de Batlles advertint-la que si no compareix o no s’oposa a la demanda es decretarà l’exe- 10 hores, comparegui personalment o Mª Àngels Moreno Aguirre, Batlle del cució per la suma reclamada més els in- per mitjà de procurador andorrà que el Principat d’Andorra, teressos i les costes previstos. representi legalment a la Cúria de la Batl- lia d’Andorra, Av. Tarragona, núm. 62, Faig saber Andorra la Vella, el dia 2 de juliol del 2008 d’Andorra la Vella, per assistir al judici de Que se cita Michel Zacharie, nascut el proves assenyalat per a aquella data, ha- dia 23 de novembre de 1983 a Épinal, La Batlle vent de comparèixer amb els mitjans de El secretari Vorges, França, fill de Jean Luc i Valérie, Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2777

de nacionalitat francesa i avui de para- sense nova citació i s’escauran les con- dor desconegut; per a que comparegui Edicte seqüències legals que corresponguin. com inculpat a l’acte de judici oral de la David Moynat Rossell, Batlle del Prin- causa núm. DM-609-1/07, seguida pel Andorra la Vella, el tres de juliol del cipat d’Andorra, presumpte delicte menor d’amenaces no dos mil vuit condicional, que se celebrarà el proper Faig saber El Batlle dia 17 de setembre del 2008 a les 09:30 El Secretari hores a la Sala de Tribunal de la Seu de la Que no havent comparegut el Sr. Justícia d’Andorra, (Avda. Tarragona, 62 Maximino Pousa Dorrego, malgrat haver – Andorra la Vella) amb l’advertiment estat degudament citat per escoltar la de- que haurà de comparèixer a l’esmentat manda presentada per la societat Sa- Edicte acte amb les proves que vulgui aportar- vand, SA, se cita al Sr. Maximino Pousa David Moynat Rossell, Batlle del Prin- hi, i això d’acord amb el que disposa l’ar- Dorrego, veí que fou d’Arinsal (La Mas- cipat d’Andorra, ticle 168 del Codi de Procediment Penal sana), avui d’ignorat parador, per tal que vigent. Amb advertiment que si no com- el proper dia 17 de setembre del 2008 a Faig saber pareix podrà ésser declarat en rebel·lia i les 10:00 hores, comparegui personal- se li seguirà el procediment de conformi- ment o per mitjà de procurador andorrà Que en compliment d’allò que dispo- tat amb la llei. que el representi legalment a la Cúria de sen els articles 5.2, 5.3i6delaLlei del la Batllia d’Andorra, Av. Tarragona, núm. procediment executiu de l’ordre judicial Andorra la Vella, el dia tres de juliol 62 d’Andorra la Vella, per assistir al judici de pagament, es notifica al Sr. Juan Car- del dos mil vuit de proves assenyalat per a aquella data, los Tomey Rios, veí que fou d’Andorra la amb l’advertència que si no compareix Vella, avui d’ignorat parador, que per La Batlle se li seguirà el judici en rebel·lia sense Providència de data 11 de febrer del La Secretària nova citació i s’escauran les conseqüèn- 2008, aquesta Batllia ha decidit admetre cies legals que corresponguin. a tràmit la petició d’ordre judicial de pagament efectuada per la societat Savand, Edicte Andorra la Vella, el tres de juliol del SA en data 8 de febrer del 2008, per l’im- dos mil vuit port de 3.000 euros, (còpia de la qual es David Moynat Rossell, Batlle del Prin- El Batlle troba a la seva disposició a la Batllia) i a cipat d’Andorra, tal efecte se’l cita per tal que el proper El Secretari Faig saber dia 17 de setembre del 2008 a les 10:00 hores, comparegui personalment o per Que a instància de la representació mitjà de procurador andorrà que el re- processal del Servei de Telecomunica- Edicte presenti legalment a la Cúria de la Batllia cions d’Andorra, se cita al Sr. José Maria d’Andorra, Av. Tarragona, núm. 62 d’An- David Moynat Rossell, Batlle del Prin- Gonzalez Sanchez, veí que fou de Ca- dorra la Vella, als efectes de celebrar cipat d’Andorra, nillo, avui d’ignorat parador, per tal que l’acte de judici en el curs del qual haurà el proper dia 10 de setembre del 2008 a Faig saber d’acreditar de forma fefaent que ha fet les 10:00 hores, comparegui personal- pagament de la quantitat reclamada, que ment o per mitjà de procurador andorrà Que no havent comparegut els Srs. ha consignat la quantitat reclamada a dis- que el representi legalment a la Cúria de Gael Yannick Michel Creux i Fanny Patri- posició del creditor o que s’oposa al pa- la Batllia d’Andorra, Av. Tarragona núm. cia Pierrette Virazel, malgrat haver estat gament exposant els motius pels quals, 62, d’Andorra la Vella, per assistir a l’acte degudament citats per escoltar la de- al seu entendre, no és deutor de la quan- de judici, en el curs del qual haurà de manda presentada per l’entitat Andorra titat reclamada, amb l’advertència que en contestar la demanda presentada per la Banc Agrícol Reig, SA, se cita als Srs. Gael cas de no pagar, de no consignar o de no part actora (còpia de la qual es troba a la Yannick Michel Creux i Fanny Patricia fer oposició a la data assenyalada, es dic- seva disposició a la Batllia) i proposar els Pierrette Virazel, veïns que foren de Ca- tarà ordre i se’l condemnarà a pagar la mitjans de prova de que pretengui va- nillo, avui d’ignorat parador, per tal que quantitat reclamada, amb despeses al ler-se, amb l’advertència que si no com- el proper dia 17 de setembre del 2008 a seu càrrec, que serà executada pels pareix se li seguirà el judici en rebel·lia les 10:00 hores, compareguin personal- tràmits d’execució de sentència ferma. sense nova citació i s’escauran les con- ment o per mitjà de procurador andorrà seqüències legals que corresponguin. que els representi legalment a la Cúria Andorra la Vella, el dia tres de juliol de la Batllia d’Andorra, Av. Tarragona, del dos mil vuit núm. 62 d’Andorra la Vella, per assistir al Andorra la Vella, el dia tres de juliol El Batlle del dos mil vuit judici de proves assenyalat per a aquella data, amb l’advertència que si no compa- El Secretari El Batlle reixen se’ls seguirà el judici en rebel·lia El Secretari 2778 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

les conseqüències legals que correspon- (Canillo), avui d’ignorat parador, per tal Edicte guin. que el proper dia 17 de setembre del 2008 a les 10 hores, comparegui perso- Azahara Cascales Ruiz, batlle del Prin- I als efectes de notificació al Sr. Joao nalment o per mitjà de procurador an- cipat d’Andorra, Tiago Dos Santos Nogueira, veí que fou dorrà que el representi legalment a la d’Escaldes-Engordany, avui d’ignorat Cúria de la Batllia d’Andorra, Av. Tarra- Faig saber parador, es publica aquest Edicte. gona, núm. 62 d’Andorra la Vella, per as- Que per Aute de data d’avui, pronun- Andorra la Vella, 3 de juliol del 2008 sistir al judici de proves assenyalat per a ciat per compte i risc de la societat Sa- aquella data, amb l’advertència que si no vand, SA, he decretat embargament El batlle compareix es seguirà el judici en re- preventiu sobre béns del Sr. Miquel Án- El secretari bel·lia sense nova citació, i se li escauran gel Méndez Sánchez, i que pel present les conseqüències legals que correspon- se’l cita i emplaça per tal que el proper guin. dia 17 de setembre del 2008 a les 10 ho- Edicte res, comparegui personalment o per Andorra la Vella, 3 de juliol del 2008 mitjà de procurador andorrà que el re- Azahara Cascales Ruiz, batlle del Prin- El batlle presenti legalment a la Cúria de la Batllia cipat d’Andorra, d’Andorra, Av. Tarragona, núm. 62 d’An- El secretari dorra la Vella, per escoltar la demanda Faig saber que presentarà l’actora, amb l’advertèn- Que no havent comparegut el Sr. José cia que si no compareix es seguirà el ju- Verdeny Gallardo, malgrat haver estat ci- Edicte dici en rebel·lia sense nova citació i se li tat per escoltar la demanda presentada Azahara Cascales Ruiz, batlle del Prin- escauran les conseqüències legals que per la representació processal de l’entitat corresponguin. cipat d’Andorra, bancària Andorra Banc Agrícol Reig, SA, I als efectes de notificació al Sr. Miquel se cita el Sr., José Verdeny Gallardo veí Faig saber Ángel Méndez Sánchez, veí que fou que fou d’Encamp avui d’ignorat para- Que a instància de la representació d’Andorra la Vella, avui d’ignorat parador, per tal que el proper dia 17 de se- processal de la societat Martí-Guix Deco- dor, es publica aquest Edicte. tembre del 2008 a les 10 hores, ració, SL, se cita el Sr. Salvador Portè Lli- comparegui personalment o per mitjà de nas, veí que fou d’Escaldes-Engordany, Andorra la Vella, 3 de juliol del 2008 procurador andorrà que el representi le- avui d’ignorat parador, per a que el pro- galment a la Cúria de la Batllia d’Andor- El batlle per dia 10 de setembre del 2008 a les 10 ra, Av. Tarragona, núm. 62 d’Andorra la El secretari hores, comparegui personalment o per Vella, per assistir al judici de proves as- mitjà de procurador andorrà que el re- senyalat per a aquella data, amb l’adver- presenti legalment a la Cúria de la Batllia tència que si no compareix es seguirà el d’Andorra, Av. Tarragona, núm. 62, Edicte judici en rebel·lia sense nova citació, i se d’Andorra la Vella, per escoltar la deli escauran les conseqüències legals que Azahara Cascales Ruiz, batlle del Prin- manda que presentarà l’actora amb l’ad- corresponguin. cipat d’Andorra, vertència que si no compareix se li Andorra la Vella, 3 de juliol del 2008 seguirà el judici en rebel·lia sense nova Faig saber citació i s’escauran les conseqüències le- El batlle Que per Aute de data d’avui, pronun- gals que corresponguin. ciat per compte i risc de l’entitat bancària El secretari Andorra la Vella, 3 de juliol del 2008 Andorra Banc Agrícol Reig, SA, he decretat embargament preventiu sobre béns El Batlle del Sr. Joao Tiago Dos Santos Nogueira, i Edicte El Secretari que pel present se’l cita i emplaça per tal que el proper dia 17 de setembre del Azahara Cascales Ruiz, batlle del Prin- cipat d’Andorra, 2008 a les 10 hores, comparegui perso- Edicte nalment o per mitjà de procurador an- Faig saber dorrà que el representi legalment a la Azahara Cascales Ruiz, batlle del Prin- Cúria de la Batllia d’Andorra, Av. Tarra- Que no havent comparegut el Sr. Ma- cipat d’Andorra, gona, núm. 62 d’Andorra la Vella, per es- nuel Antonio Pereira Baia, malgrat haver coltar la demanda que presentarà estat citat per escoltar la demanda pre- Faig saber l’actora, amb l’advertència que si no sentada per la representació processal Que a instància de la representació compareix es seguirà el judici en re- de l’entitat bancària Andorra Banc processal del Servei de Telecomunica- bel·lia sense nova citació i se li escauran Agrícol Reig, SA, se cita el Sr. Manuel An- cions d’Andorra, se cita el Sr. Diego Vac- tonio Pereira Baia, veí que fou de Soldeu Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2779

carini, veí que fou d’Encamp, avui d’ignorat parador, per tal que el proper Edicte Edicte dia 17 de stembre del 2008 a les 10 hores, Azahara Cascales Ruiz, batlle del Prin- Jaume Tor Porta, batlle del Principat comparegui personalment o per mitjà de cipat d’Andorra, d’Andorra, procurador andorrà que el representi legalment a la Cúria de la Batllia d’Andor- Faig saber Faig saber ra, Av. Tarragona, núm. 62 d’Andorra la Vella, per assistir a l’acte de judici, en el Que a instància de la representació Que a instància de la representació curs del qual haurà de contestar la de- processal l’entitat bancària Andorra processal de la societat Banca Mora, SA manda presentada per l’actora (còpia de Banc Agrícol Reig, SA, se cita el Sr. José se cita al Sr. Antonio Paulo da Silva Car- la qual es troba a la seva disposició a la Hernandez Fuster, veí que fou de La neiro, veí que fou d’Andorra la Vella, Batllia) i proposar els mitjans de prova Massana, avui d’ignorat parador, per tal avui d’ignorat parador, per tal que el pro- de que pretengui valer-se, amb l’adver- que el proper dia 17 de setembre del per dia 1 de setembre del 2008 a les 10’00 tència que si no compareix se li seguirà 2008 a les 10 hores, comparegui perso- hores, comparegui personalment o per el judici en rebel·lia sense nova citació i nalment o per mitjà de procurador an- mitjà de procurador andorrà que el re- s’escauran les conseqüències legals que dorrà que el representi legalment a la presenti legalment a la Cúria de la Batllia corresponguin. Cúria de la Batllia d’Andorra, Av. Tarra- d’Andorra, Av. Tarragona, núm. 62 d’An- gona, núm. 62 d’Andorra la Vella, per as- dorra la Vella, per assistir a l’acte de judi- Andorra la Vella, 3 de juliol del 2008 sistir a l’acte de judici, en el curs del qual ci, en el curs del qual haurà de contestar haurà de contestar la demanda presenta- la demanda presentada per l’actora El batlle da per l’actora (còpia de la qual es troba (còpia de la qual es troba a la seva dispo- El secretari a la seva disposició a la Batllia) i propo- sició a la Batllia) i proposar els mitjans de sar els mitjans de prova de que pretengui prova de que pretengui valer-se, amb valer-se, amb l’advertència que si no l’advertència que si no compareix se li Edicte compareix se li seguirà el judici en re- seguirà el judici en rebel·lia sense nova bel·lia sense nova citació i s’escauran les citació i s’escauran les conseqüències le- Azahara Cascales Ruiz, batlle del Prin- conseqüències legals que correspon- gals que corresponguin. cipat d’Andorra, guin. Faig saber Andorra la Vella, 3 de juliol del 2008 Andorra la Vella, 3 de juliol del 2008 El batlle Que a instància del Sr. Francesc Xavier El batlle Zabala Leal, actuant en nom i represen- La secretària El secretari tació de la societat Bacardi Martini, SA, se cita el Sr. Pierre André Palmieri, veí que fou del Pas de la Casa (Encamp), avui d’i- Edicte Edicte gnorat parador, per tal que el proper dia Jaume Tor Porta, batlle del Principat 17 de setembre del 2008 a les 10 hores, Jaume Tor Porta, batlle del Principat d’Andorra comparegui personalment o per mitjà de d’Andorra procurador andorrà que el representi le- Faig saber galment a la Cúria de la Batllia d’Andor- Faig saber ra, Av. Tarragona, núm. 62 d’Andorra la Que a instància de la societat Banca Mora, Que no havent comparegut la Sra. Pa- Vella, per assistir a l’acte de judici, en el S.A. se cita a la Sra. Carmen Argibay Garcia, trícia Milano Sánchez, malgrat haver es- curs del qual haurà de contestar la de- veïna que fou d’Andorra la Vella, avui d’i- tat citada per escoltar la demanda manda presentada per l’actora (còpia de gnorat parador, per tal que el proper dia 1 presentada per la representació proces- la qual es troba a la seva disposició a la de setembre del 2008 a les 10’00 hores, com- sal de la societat Andorra Banc Agrícol Batllia) i proposar els mitjans de prova paregui personalment o per mitjà de procu- Reig, SA, se cita la Sra. Patrícia Milano de que pretengui valer-se, amb l’adver- rador andorrà que la representi legalment a Sánchez, avui d’ignorat parador, per tal tència que si no compareix se li seguirà la Cúria de la Batllia d’Andorra, Av. Tarrago- que el proper dia 15 de setembre del el judici en rebel·lia sense nova citació i na, núm. 62 d’Andorra la Vella, per tal de dur 2008 a les 10’00 hores, comparegui per- s’escauran les conseqüències legals que a terme el tràmit de pagament o oposició a sonalment o per mitjà de procurador an- corresponguin. la demanda, amb l’advertència que si no dorrà que la representi legalment a la compareix se li seguirà el judici en rebel·lia Cúria de la Batllia d’Andorra, Av. Tarra- Andorra la Vella, 3 de juliol del 2008 sense nova citació i s’escauran les con- gona, núm. 62 d’Andorra la Vella, per as- seqüències legals que corresponguin. sistir al judici de proves assenyalat per a El batlle aquella data, amb l’advertència que si no El secretari Andorra la Vella, 3 de juliol del 2008 compareix es seguirà el judici en re- El Batlle bel·lia sense nova citació, i se li escauran La Secretària 2780 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

les conseqüències legals que correspon- d’Andorra, Av. Tarragona, núm. 62 Faig saber guin. d’Andorra la Vella, per assistir a l’acte de judici, en el curs del qual haurà de con- Que a instància de la representació Andorra la Vella, 4 de juliol del 2008 testar la demanda presentada per l’actora processal de la societat Finicalor, SL, se El batlle (còpia de la qual es troba a la seva dispo- cita al Sr. Salvador Porté Llinas, veí que sició a la Batllia) i proposar els mitjans de fou d’Escaldes-Engordany, avui d’igno- La secretària prova de que pretengui valer-se, amb rat parador per a que el proper dia 17 de l’advertència que si no compareix se li setembre del 2008 a les 10:00 hores com- seguirà el judici en rebel·lia sense nova paregui personalment o per mitjà de Edicte citació i s’escauran les conseqüències le- procurador andorrà que el representi legals que corresponguin. galment a la Cúria de la Batllia d’Andor- Jordi París Aguiló, batlle del Principat ra, Av. Tarragona, núm. 62, d’Andorra la d’Andorra, Andorra la Vella, 7 de juliol del 2008 Vella, per escoltar la demanda que pre- Faig saber El Batlle sentarà l’actora amb l’advertència que si no compareix se li seguirà el judici en re- Que a instància de la representació La Secretària bel·lia sense nova citació i s’escauran les processal del Sr. Pere Besolí Solé, se cita conseqüències legals que correspon- al Sr. Juan Alfonso Oliva Escobal, veí que guin. fou d’Escaldes-Engordany, avui d’igno- Edicte rat parador, per tal que el proper dia 5 de Andorra la Vella, el dia nou de juliol setembre del 2008 a les 10 hores, compa- Jaume Tor Porta, batlle del Principat del dos mil vuit d’Andorra, regui personalment o per mitjà de procu- El Batlle rador andorrà que el representi Faig saber legalment a la Cúria de la Batllia d’An- El Secretari dorra, Av. Tarragona, núm. 62, d’Andor- Que a instància de la representació ra la Vella, per assistir a l’acte de judici, processal del Servei de Telecomunica- en el curs del qual haurà de contestar la cions d’Andorra, se cita a la Sra. Bárbara demanda presentada per l’actora (còpia Zaballos Pérez, veïna que fou d’Escal- de la qual es troba a la seva disposició a des-Engordany, avui d’ignorat parador, la Batllia), i/o formular demanda recon- per tal que el proper dia 15 de setembre vencional, amb l’advertència que si no del 2008 a les 10’00 hores, comparegui compareix se li seguirà el judici en re- personalment o per mitjà de procurador bel·lia sense nova citació i s’escauran les andorrà que la representi legalment a la conseqüències legals que correspon- Cúria de la Batllia d’Andorra, Av. Tarra- guin. gona, núm. 62 d’Andorra la Vella, per assistir a l’acte de judici, en el curs del qual Andorra la Vella, set de juliol del dos haurà de contestar la demanda presenta- mil vuit da per l’actora (còpia de la qual es troba El batlle a la seva disposició a la Batllia) i proposar els mitjans de prova de que pretengui La secretària valer-se, amb l’advertència que si no compareix se li seguirà el judici en rebel·lia sense nova citació i s’escauran les Edicte conseqüències legals que corresponguin. Jaume Tor Porta, batlle del Principat d’Andorra, Andorra la Vella, 7 de juliol del 2008 Faig saber El batlle Que a instància de la representació La secretària processal de la Societat Andorra Banc Agrícol Reig, SA se cita al Sr. Marc Pont Plana, veí que fou de Sant Julià de Lória, Edicte avui d’ignorat parador, per tal que el proper dia 1 de setembre del 2008 a les 10’00 David Moynat Rossell, Batlle del Prin- hores, comparegui personalment o per cipat d’Andorra, mitjà de procurador andorrà que el representi legalment a la Cúria de la Batllia Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2781 Registre Civil

dino, amb domicili a l’edifici Font Edictes Blanca, 2-1, i, Lorena Ledesma Torres, filla d’Eloy i de Maria Luisa, soltera, nascuda a Cala- Edicte tayud, Saragossa, Espanya, el dia 19 de juny de 1980, de nacionalitat espanyola, Mercè Coll Blecua, registradora de amb passaport núm. AC045068, resident l’Estat Civil del Principat d’Andorra a Ordino, amb domicili a urb. Els Boscos Faig saber d’Ordino, bloc I, esc. B, àtic 2. Fet que es fa públic a fi que les perso- Que al Registre Civil es formalitza ex- nes interessades puguin comparèixer al pedient previ a la celebració del matri- Registre Civil, per manifestar les even- moni civil, a Andorra la Vella, entre: tuals denúncies d’impediments o oposi- Gregorio Camarero Goicoechea, fill cions que creguin convenients dins del de Gregorio i de Maria Luisa, divorciat, termini dels deu dies hàbils posteriors a nascut a Madrid, Espanya, el dia 24 de la data de publicació d’aquest edicte. novembre de 1970, de nacionalitat espanyola, amb DNI núm. 27340007-E, resi- Andorra la Vella, 9 de juliol de 2008 dent a Marbella, Malaga, Espanya, amb Mercè Coll Blecua domicili a l’av. Alcudia, 9, 2-B, i, Registradora titular de l’Estat Civil Dolç Nom de Jesus Fernandez San- chez, filla de Francesc i de Gloria, soltera, nascuda a Andorra la Vella, el dia 24 de maig de 1970, de nacionalitat andorrana, amb passaport núm. 10569, resident a Andorra la Vella, amb domicili al carrer Prat de la Creu, 12, ed. Prada Casa- det, esc. E 6-2. Fet que es fa públic a fi que les persones interessades puguin comparèixer al Registre Civil, per manifestar les eventuals denúncies d’impediments o oposi- cions que creguin convenients dins del termini dels deu dies hàbils posteriors a la data de publicació d’aquest edicte.

Andorra la Vella, 9 de juliol de 2008 Mercè Coll Blecua Registradora titular de l’Estat Civil

Edicte Mercè Coll Blecua, registradora de l’Estat Civil del Principat d’Andorra Faig saber Que al Registre Civil es formalitza expedient previ a la celebració del matrimoni civil, a Ordino, entre: Jordi Ordoñez Adellach, fill de Diego i de Blundina, solter, nascut a La Cortina- da, Ordino, el dia 21 de juny de 1981, de nacionalitat andorrana, amb passaport núm. 12507, resident a La Cortinada, Or- 2782 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Altres edictes i anuncis oficials

cant per al Servei d’Arxius d’Històries Institut Nacional Servei Andorrà Clíniques. Andorrà de Finances d’Atenció Sanitària Les condicions que es tindran en compte per a l’atribució d’aquesta plaça són: Edicte Edicte Formació: Cicle formatiu de grau superior en administració o equivalent. 1. Objecte: adjudicació definitiva El Servei Andorrà d’Atenció Sanitària Nacionalitat preferentment andorrana. vol procedir a la contractació d’un ad- 2. Òrgan contractant Català parlat i escrit. ministratiu/va per a cobrir una plaça va- Coneixements d’informàtica a nivell a) Identitat: INAF cant per al Servei d’Urgències. d’usuari. b) Data de l’acord del Consell d’Admi- Les condicions que es tindran en Disponibilitat horària. nistració: 10 de juliol de 2008 compte per a l’atribució d’aquesta plaça Es valorarà: 3. Dades de l’adjudicació són: Experiència i/o formació en arxius a) Identitat de l’adjudicatari: Urcosa Formació: Cicle formatiu de grau su- d’històries clíniques. b) Denominació del treball: Condicio- perior en administració o equivalent. Nivell B de català. nament dependències de l’INAF a l’E- Nacionalitat preferentment andorrana. Coneixements d’altres idiomes. difici Montclar Català parlat i escrit. Bona capacitat de relació interperso- c) Localització: Andorra la Vella Coneixements d’informàtica a nivell nal i de tracte amb el públic. d) Preu cert: 195.712,61 euros d’usuari. S’ofereix: (impostos indirectes inclosos) Es valorarà: Jornada de 40 hores setmanals. e) Partida pressupostària: 60340 Nivell B de català. Contracte d’un any tàcitament renova- f) Termini d’execució: 3 mesos Coneixements d’altres idiomes. ble. g) Forma d’adjudicació: Concurs na- Bona capacitat de relació interperso- Formació Continuada. cional nal i de tracte amb el públic. h) Procediment: obert Les persones interessades han d’adre- i) Modalitat de la contractació: urgent S’ofereix: çar una sol·licitud signada, currículum j) Edicte de licitació: BOPA núm. 49, Jornada: cobertura de festius i torns de vitae i títols compulsats al Servei de Re- any 20 de data 18 de juny de 2008 nit. cursos Humans del Servei Andorrà d’A- Contracte d’un any tàcitament renova- tenció Sanitària, (C/ dels Escalls s/n, Cosa que es fa pública per a coneixe- ble. Escaldes-Engordany) dins el termini ment general. Formació Continuada. màxim de 15 dies a partir de la data de publicació d’aquest edicte al Butlletí Ofi- Andorra la Vella, 16 de juliol de 2008 Les persones interessades han d’adre- cial del Principat d’Andorra, comptats se- çar una sol·licitud signada, currículum Manel Torrentallé Cairó gons el que disposa l’article 131 del Codi President del Consell d’Administració vitae i títols compulsats al Servei de Re- de l’Administració. cursos Humans del Servei Andorrà d’A- tenció Sanitària, (C/ dels Escalls s/n, Escaldes-Engordany, 27 de juny de Escaldes-Engordany) dins el termini 2008 màxim de 15 dies a partir de la data de Ramon Cereza Pérez publicació d’aquest edicte al Butlletí Ofi- Director General cial del Principat d’Andorra, comptats segons el que disposa l’article 131 del Codi de l’Administració.

Escaldes-Engordany, 27 de juny de 2008 Ramon Cereza Pérez Director General

Edicte El Servei Andorrà d’Atenció Sanitària vol procedir a la contractació d’un administratiu/va per a cobrir una plaça va- Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2783

mans del Servei de Telecomunicacions Servei de d’Andorra, C/ Mossèn Lluís Pujol 8-14, Edicte Santa Coloma, abans del dia 1 d’agost Per acord del Consell d’Administració Telecomunicacions del 2008 a les 17 hores. d’Andorra del Servei de Telecomunicacions d’An- Al Departament de Recursos Humans dorra (STA), del 3 de juliol del 2008, es es facilitarà qualsevol informació o acla- procedirà, mitjançant concurs nacional, riment complementaris. en modalitat ordinària, a l’adjudicació Edicte Tot el que es fa públic per a general del contracte de Control de qualitat de les canalitzacions de l’any 2008. Per acord del Consell d’Administració coneixement i efectes. del Servei de Telecomunicacions d’An- Les empreses exclusivament andorra- dorra (STA) de data 3 de juliol del 2008, Andorra la Vella, 3 de juliol del 2008 nes interessades a participar al concurs es vol procedir a cobrir un lloc de treball Xavier Jordana poden retirar els plecs de bases, a l’àrea de Gestor de Plataforma del Departa- President del Consell d’Administració de l’STA de Compres de l’STA, c/ Mossèn Lluís Pu- ment d’Operació i Manteniment. La seva jol, 8-14, primera planta, de Santa Colo- missió serà assegurar el funcionament ma, o bé sol·licitar-lo en format de les Plataformes que tingui assignades, Edicte electrònic a l’adreça [email protected]. respectant el grau de disponibilitat i qua- Les ofertes s’han de presentar en sobre litat definit pel Cap del Centre de Suport Per acord del Consell d’Administració del Servei de Telecomunicacions d’An- tancat i lacrat a l’àrea de Compres de Serveis. l’STA, c/ Mossèn Lluís Pujol, 8-14, prime- dorra (STA), del 3 de juliol del 2008, es Les característiques que es tindran en procedirà, mitjançant concurs nacional, ra planta, de Santa Coloma, abans del dia compte per a l’atribució de l’esmentat en modalitat ordinària, a l’adjudicació 18 d’agost del 2008, a les 10.45 hores. lloc de treball són les següents: del contracte obert per petits treballs de L’obertura del sobre A (documenta- Nacionalitat preferentment Andorra- reforma i manteniment d’instal·lacions ció), i sobre B (proposta econòmica) s’e- na. d’energia i seguretat. fectuarà a la planta baixa de l’edifici del Titulació d’Enginyeria en Telecomuni- Les empreses exclusivament andorra- Servei de Telecomunicacions d’Andorra cacions o bé, Tècnic Especialista en nes interessades a participar al concurs de Santa Coloma a les dates i les hores Electrònica amb àmplia experiència poden retirar els plecs de bases, a l’àrea següents: demostrable en llocs de treball simi- de Compres de l’STA, c/ Mossèn Lluís Pu- Sobre A i B: 18 d’agost del 2008 a les lars. jol, 8-14, primera planta, de Santa Colo- 11.00h Es valoraran els coneixements i expe- ma, o bé sol·licitar-lo en format Cosa que es fa pública per a coneixe- riència en xarxes de telecomunicacions: electrònic a l’adreça [email protected]. ment general. Xarxes d’accés ràdio (GSM, UMTS,Te- Les ofertes s’han de presentar en sobre tra, LMDS) tancat i lacrat a l’àrea de Compres de Andorra la Vella, 03 de juliol del 2008 Xarxes TCP/IP i ATM l’STA, c/ Mossèn Lluís Pujol, 8-14, prime- Xavier Jordana Rossell Xarxes ràdio de transport i accés ra planta, de Santa Coloma, abans del dia President del Consell d’Administració de l’STA Xarxes TDT 18 d’agost del 2008, a les 10.15 hores. Coneixements en sistemes operatius L’obertura del sobre A (documenta- (UNIX, Windows...). ció), i sobre B (proposta econòmica) s’e- Edicte Coneixements en microinformàtica fectuarà a la planta baixa de l’edifici del Per acord del Consell d’Administració (eines d’ofimàtica, entorns web). Servei de Telecomunicacions d’Andorra del Servei de Telecomunicacions d’An- Titulació de nivell B en llengua catala- de Santa Coloma a les dates i les hores dorra (STA), del 3 de juliol del 2008, es na, si es posseeix. Domini de les següents: llengües castellana, francesa i anglesa procedirà, mitjançant concurs interna- en l’àmbit tècnic. Sobre A i B: 18 d’agost del 2008 a les cional, en modalitat ordinària, a l’adjudi- 10.30h cació del contracte de Serveis Les persones interessades han d’adre- Cosa que es fa pública per a coneixe- d’assistència en desenvolupament en di- çar una sol·licitud fent referència explíci- recció de projectes OSS. ta al lloc de treball de Gestor de ment general. Plataforma del Departament d’Operació Les empreses interessades a participar Andorra la Vella, 03 de juliol del 2008 i Manteniment, acompanyada d’un al concurs poden retirar els plecs de ba- currículum vitae, d’un certificat mèdic, Xavier Jordana Rossell ses, a l’àrea de Compres de l’STA,c/Mos- d’un certificat de bona conducta, d’una President del Consell d’Administració de l’STA sèn Lluís Pujol, 8-14, primera planta, de fotografia, dels justificants dels diplomes Santa Coloma, o bé sol·licitar-lo en for- obtinguts i d’una fotocòpia del passa- mat electrònic a l’adreça com- port, al Departament de Recursos Hu- [email protected]. 2784 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

Les ofertes s’han de presentar en sobre Referència: YF/8659 Preu cert del contracte: 60.000,00 tancat i lacrat a l’àrea de Compres de Designació: Ampliació per tres mesos euros l’STA, c/ Mossèn Lluís Pujol, 8-14, prime- del contracte de serveis de direcció del Referència: YP/8636 ra planta, de Santa Coloma, abans del dia projecte d’implantació d’una eina d’in- Designació: Contracte de manteni- 1 de setembre del 2008, a les 10.15 hores. ventari i activació ment del sistema de supervisió de fi- Forma d’adjudicació: Adjudicació di- L’obertura del sobre A (documenta- bra òptica Atlas recta ció), i sobre B (proposta econòmica) s’e- Forma d’adjudicació: Adjudicació Modalitat de contractació: Ordinària fectuarà a la planta baixa de l’edifici del directa Identitat adjudicatari: Jacob Servei de Telecomunicacions d’Andorra Modalitat de contractació: Ordinària Telecomunicacions i Consultoria de Santa Coloma a les dates i les hores Identitat adjudicatari: JDSU France SAS 01. Denominació partida pressu- següents: (Acterna) postària: 64050 - Aplicacions in- 01. Denominació partida pressu- Sobre A i B: 1 de setembre del 2008 a formàtiques postària: 21030 - Mant. instal lacions les 10.30h Termini d’execució: 3 Mesos tècniques Preu cert del contracte: 25.020,00 Cosa que es fa pública per a coneixe- Termini d’execució: 1 Any euros ment general. Preu cert del contracte: 12.750,00 eu- Referència: YF/8660 ros Andorra la Vella, 03 de juliol del 2008 Designació: Assistència en desenvolu- Referència: YP/8637 pament en l’àmbit del CDI Xavier Jordana Rossell Designació: Renovació del contracte President del Consell d’Administració de l’STA Forma d’adjudicació: AD Concurs In- dels treballs d’estesa i empalmament ternacional de coure. Modalitat de contractació: Ordinària Forma d’adjudicació: AD Concurs Na- Identitat adjudicatari: Clearpeaks S.L. Edicte cional 01. Denominació partida Modalitat de contractació: Ordinària Per acord del consell d’Administració pressupostària: 64050 - Aplicacions Identitat adjudicatari: Pime del Servei de Telecomunicacions d’An- informàtiques 01. Denominació partida pressu- dorra, de data 03 de juliol del 2008, es Termini d’execució: 132 jornades postària: 60310 - Xarxa nacional fan públiques les adjudicacions definiti- Preu cert del contracte: 84.480,00 eu- Termini d’execució: 1 Any ves següents: ros Preu cert del contracte: 100.000,00 Referència: YR/8689 Referència: YF/8667 euros Designació: Canalització C/ Esteve Designació: Renovació del contracte Referència: YP/8638 Dolsa i Carrer Marginets d’assistència en desenvolupament de Designació: Reparació material Forma d’adjudicació: Adjudicació di- l’aplicació JDE Telcel-Motorola recta Forma d’adjudicació: AD Concurs In- Forma d’adjudicació: Adjudicació di- Modalitat de contractació: Ordinària ternacional recta Identitat adjudicatari: Treballs Públics Modalitat de contractació: Ordinària Modalitat de contractació: Ordinària Montané, SA Identitat adjudicatari: Qualita Solu- Identitat adjudicatari: Telcel - Motoro- 01. Denominació partida pressu- tions & Consulting S.L. la España postària: 60310 - Xarxa nacional 01. Denominació partida 01. Denominació partida Termini d’execució: 11 Mesos pressupostària: 64050 - Aplicacions pressupostària: 21030 - Mant. instal la- Preu cert del contracte: 45.774,05 eu- informàtiques cions tècniques ros Termini d’execució: 3 Mesos Termini d’execució: 3 Mesos Preu cert del contracte: 122.601,60 eu- Referència: YT/8624 Preu cert del contracte: 31.511,93 euros Designació: Reforma planta soterrani ros de l’edifici d’Andorra La Vella Referència: YP/8631 Referència: YP/8648 Forma d’adjudicació: Concurs Nacio- Designació: Renovació del contracte Designació: Recanvis cabines públi- nal dels serveis d’ajuda per l’explotació de ques. Modalitat de contractació: Ordinària xarxa. Forma d’adjudicació: Adjudicació di- Identitat adjudicatari: Simco - Empresa Forma d’adjudicació: AD Concurs Na- recta Constructora cional Modalitat de contractació: Ordinària 01. Denominació partida pressu- Modalitat de contractació: Ordinària Identitat adjudicatari: Infopyme postària: 60200 - Edificis i altres cons- Identitat adjudicatari: Electricitat Ge- Comunicaciones truccions neral Caldes 01. Denominació partida pressu- Termini d’execució: 50 dies laborables 01. Denominació partida postària: 22190 - Altres subministra- Preu cert del contracte: 47.555,02 pressupostària: 22730 - Treballs d’in- ments euros formàtica i admin Termini d’execució: 5 Mesos Termini d’execució: 6 Mesos Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2785

Preu cert del contracte: 52.436,39 eu- Preu cert del contracte: 40.141,20 01. Denominació partida pressu- ros euros postària: 21020 - Mant. edificis i altres construccions Referència: YR/8620 Referència: YT/8630 Termini d’execució: 2 Mesos Designació: Adquisició d’equipa- Designació: Subministrament i ins- Preu cert del contracte: 34.531,28 eu- ments per instal lació de dos enllaços tal·lació mòduls inversors d’energia ros per connectar línies Gigabit Ethernet per securitzar equips de supervisió i Forma d’adjudicació: Adjudicació di- TDT Referència: YC/8679 recta Forma d’adjudicació: Adjudicació di- Designació: Contractació d’una pòlis- Modalitat de contractació: Ordinària recta sa d’assegurances per a la cobertura de Identitat adjudicatari: Fibernet S.L. Modalitat de contractació: Ordinària responsabilitat civil dels treballs de 01. Denominació partida pressu- Identitat adjudicatari: Emerson Energy desplegament vertical del projecte postària: 60340 - Equipaments Systems FTTH (fibra fins a la llar). centrals 01. Denominació partida pressu- Forma d’adjudicació: Concurs Nacio- Termini d’execució: 1 Mes postària: 60200 - Edificis i altres cons- nal Preu cert del contracte: 64.904,41 eu- truccions Modalitat de contractació: Ordinària ros Termini d’execució: 8 setmanes Identitat adjudicatari: Zurich - Assap Preu cert del contracte: 28.907,48 Assegurances Referència: YR/8642 euros 01. Denominació partida pressu- Designació: Integració i tarificació de postària: 22400 - Responsabilitat civil les bústies de veu per les Clics i opti- Referència: YT/8650 Termini d’execució: 1 Any mització del servei WHC Designació: Manteniment i reparació Preu cert del contracte: 6.420,21 euros Forma d’adjudicació: Adjudicació di- de camins i accessos de muntanya recta Forma d’adjudicació: AD Concurs Na- Cosa que es fa pública per a coneixe- Modalitat de contractació: Ordinària cional ment general Identitat adjudicatari: Alcatel - Lucent Modalitat de contractació: Ordinària España Identitat adjudicatari: Construccions Andorra la Vella, 03 de juliol del 2008 01. Denominació partida pressu- Purroy S.L Xavier Jordana Rossell postària: 60340 - Equipaments cen- 01. Denominació partida pressu- President del Consell d’Administració de l’STA trals postària: 21020 - Mant. Edificis i altres Termini d’execució: 8 setmanes construccions Preu cert del contracte: 30.765,00 Termini d’execució: 4 Mesos euros Preu cert del contracte: 30.000,00 euros Referència: YR/8668 Designació: Contracte obert d’adquisi- Referència: YT/8658 ció de cable de fibra òptica. Designació: Materials i reparació de Forma d’adjudicació: AD Concurs In- les màquines eruga KÄSSBOHRER de ternacional Maià i Itinerant Modalitat de contractació: Ordinària Forma d’adjudicació: Adjudicació di- Identitat adjudicatari: Acome (Esp) recta 01. Denominació partida Modalitat de contractació: Ordinària pressupostària: 60310 - Xarxa nacio- Identitat adjudicatari: Kässbohrer nal E.S.E. Termini d’execució: 1 Mes 01. Denominació partida pressu- Preu cert del contracte: 38.151,10 eu- postària: 21040 - Mant. material de ros transport Termini d’execució: 3 Mesos Referència: YR/8672 Preu cert del contracte: 8.497,97 euros Designació: Adquisició de material homologat per la xarxa FTTH. Referència: YT/8662 Forma d’adjudicació: Adjudicació di- Designació: Subministrament de ma- recta terials, instal·lació i reparació de les Modalitat de contractació: Ordinària màquines de Clima Industrial Edifici Identitat adjudicatari: Tyco Electronics Nexus Raychem N.V. Forma d’adjudicació: Contractació Di- 01. Denominació partida pressu- recta Nacional postària: 60310 - Xarxa nacional Modalitat de contractació: Urgent Termini d’execució: 1 Mes Identitat adjudicatari: Agefred Servei, SA 2786 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

Universitat d’Andorra

Edicte Vist l’edicte de data 28 de maig del 2008, relatiu al concurs públic per a l’adquisició de mobiliari per a la Univer- sitat d’Andorra, per acord de la Junta Acadèmica de la Universitat, es fa públi- ca l’adjudicació definitiva següent: Partida pressupostària núm.: 60500 Forma d’adjudicació: concurs públic Modalitat de contractació: urgent Identitat adjudicataris i preu cert dels respectius contractes: Lot 1: Cop Disseny: 4.266,00euros Lot 2: Papereria Sol: 1.793,85euros Lot 3: Ofijet: 3.720,00euros Lot 4: Desert Lot 5: Ofima: 608,40euros Lot 6: Unipapel: 926,00euros Cosa que es fa pública per a coneixement general

Sant Julià de Lòria, 10 de juliol del 2008 Daniel Bastida Obiols Rector de la Universitat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 2787 2788 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Núm. 54 - any 20 - 16.7.2008

Butlletí Preu de l’exemplar Dipòsit legal ISSN 1013-7777 Oficial del 1,07 And-15-1989 Any 20 Subscripció anual Els documents que contenen dades de caràcter personal es pu- Principat 56,82 bliquen al BOPA en compliment d’una norma vigent. És il·legal indexar o incorporar aquesta informació a fitxers de dades. d’Andorra Qualsevol recollida o tractament de dades personals ha de dur-se a terme en les condicions previstes per la Llei 15/2003, del 18 de desembre, de protecció de dades personals.