Foc I Fum D'artà MATEU MARIO DE SANT JOAN

"La democràcia és un sistema en el qual els rics, els privilegiats i els poderosos prenen decisions en el seu interés propi i si el públic en general tracta de presionar en favor del propis interessos, A.P.P.E.0 ASSOCIACIC) Ilavors es considera DE PUBLICACIONS que això són PERInDIQUES Ehoceus catalanes any de fundado. http://teleline.terra.es/personal/focifum EN CATA1Á II Barca 0 ,1 n 347; 11§ La S, maniobres grosseres i Superflua. ir by...1(433) 1537 3 E MAIL [email protected] 11•111111111101111 3 10 Elra (Sfli S,sona (IS931 antidemocrátiques." 69. 822,9 Gnu (40Cn Scvprb VS77) Le .34 We) l'anadea, (2,91 Poblacio: Mallaru 14831 37 r011ona518) 11.257.632 hab. n97' (N.Chomsky) 0,0 5'5.4')- ", Ya (516) ANY XIX. NÚMERO 444 1" D'OCTUBRE DEL 2000 PREU: 250 PTS - 1,50 euros

FIRA Foc i Fum D'ARTÀ MATEU MARIO DE SANT JOAN

Segons fonts policials, a primers del 2001, a la comissaria del carrer Marbella de s'Arenal, s'expediran els DNI. De fet, ara ja s'estan instal.lant els ordinadors perquè això sia possible. Una bona notí- cia pels habitants de la comarca arenalera que no s'haurà de des- plaçar a la Comissaria de sa Riera de Ciutat on fa molt mal aparcar.

A Valldemossa tradueixen el PP En Francesc de Dalmases, president de l'Associació de Revistes en Llengua Catalana, amb 120 revistes associades dels Països Catalans, per Porland i Pedra acompanyat d'en Frederic Callis, vocal responsable de publicitat i Lluís Landrau vocal d'organització passaren unes hores a Mallorca de camí a Menorca on hi havia el Mercat de Revistes en Català el divendres 22 de setembre. Dinaren per intercanviar idees amb en Mateu Marió de l'Estel de Mallorca, n'Antoni Mir de la revista El Mirall, en Pau Taura de la revista Llegir i en Sebastià Verd de la revista Ona al Restaurant Dalt Murada del carrer de sant Roc de Ciutat. Fa 20 anys que en Miguel Nadal va obrir la botiga d'electricitat i fontaneria Nadal a la barriada des Collet d'Artà. A la foto amb sa filia Maria. Tel. 971 836 306

Na Sabina Andreu i Muntaner fou elegida Miss Balears la setmana passada. A la foto la veiem amb el seu manager Ronnie Woishiski Bonet del Restaurant Tango de s'Arenal.

Nova modalitat d'atreure parroquians a L'Univers Parc de les Meravelles Arenaleres. Al.lotes ben plantades i amb un mínim de roba pujan a la taula i ballen al ritme de la música moderna. El resultat és que la parròquia hi está tot lo matí.

En Toni, na Paquita i en Toni petit són els amos de la botiga Autèntic Mallor- ca a Cala Mandia de Portocristo. Ana- ren a la fira d'Artá. Tel. 971 558 540

Dia 6 de setembre els batle de Ciutat de Mallorca, el popular Joan En Mateu Marió de l'Estel va a Fageda, va llegir el pregó de festes a Olot, la seva ciutat natal. Vet tots els establiments que troba aquí com el varen saludar un grup de joves independentistes. oberts dels Països Catalans. Si hi troba l'independent, és a dir, Molt Honorable President de la l'amo, moltes vegades fa negoci. Generalitat de Catalunya Si hi ha el dependent, no hi ha res a fer. El dependent no pot Lluís COMPANYS i JOVER decidir, no te vot ni doblers. En 60è Aniversari Especial dedicat als Mateu predica a tot arreu la Del lliurament per la gestapo a la Independència tant a nivell guàrdia civil POBLES DE MENORCA i S'ARENAL individual com nacional si volem al Pont Internacional d'Irun - Hen- ser qualque cosa, si volem daia, 29 d'agost del 1940. Fa un any Joan Matamales ha Si vos ha agradat, telefonau al 971 26 50 05 decidir. I la gent ho entén. Vaja si Afusellament al Fossat del Castell de que en la botiga d'Art Es Figueral al carrer ho entén. Tel 971 265005 Montjuïc, 15 d'octubre de 1940. obert d'Artà. Emmarca cuadros i el vos enviarem cada quinze dies [email protected] des Figueral En homenatge i ven material de belles arts. Tel. 971 836 471 lí l'r D'OCTUBRE DEL 2000 19-1-13'411 CARTES AL DIRECTOR De jutges, funcionaris i Granada, 1 de Julio de 2000 Andalucía servidors públics Menuda ha liado la Real Academia de la Historia de España. Ha demostrado que hay mucha historia detrás de esta academia doblemente real -porque exíste y porque empieza su alegato recor- BERNAT JOAN i MARI. Pis. D'ERC BALEARS I PITIOSES dando y reivindicando su real y borbónico origen- e indudablemente de España; muy de España. La citada academia se encuentra insatisfecha por la, a sus ojos, insuficiente españolidad de la ense- es societats molt estatistes ens han fomit un perfil de ñanza histórica en diversas regiones, para ella; naciones, para otros. Y ha sorprendido a más de uno funcionari molt arrelat, molt característic, molt poc y a más de dos. Porque no era previsible que pudiera tildarse a las administraciones de Fraga en democràtic i molt poc compatible amb el progrés i Galicia o del PSOE en Andalucía de españolear poco, más bien de lo contrario. Está visto que las L amb la normalitat civil. Aquest perfil comença a gestar-se amb varas de medir cambian con los tiempos y que cuando se es insaciable, nunca es suficiente. Y nada la revolució francesa, es consolida a mesura que es va con- mejor para abrir el apetito que una buena mayoría absoluta en Madrid. Incluso en la Comunidad solidant l'estat modem, i arriba a les seues cotes més signifi- autónoma vascongada, la responsabilidad de educación ha sido durante muchísimos años coto reser- catives, amb tota probabilitat, amb les societats d'economia vado al PSOE. Como se decía antes, la única explicación posible es que la anti-España es taimada centralment planificada (entengui's l'antic bloc de l'Est). Es y se camufla en los lugares más insospechados. Si hay quien se queja de Canal Sur como una tele- tracta d'un tipus d'individu profundament antipàtic, que con- visión semínacionalista andaluza, todo es posible. Aunque está claro que la andanada iba esencial- sidera que el seu estatus requereix algun tipus de pleitesia mente para los vascos, lo cierto es que aquí ha recibido casi todo el mundo. Muy a tono con los social, que cal guardar-li rotlo, i que per alguna raó, amb la tiempos. La academia se extraña ahora de que la tomen por cosa poiiiica. roznar ya ha dicho que piala de funcionari ha adquirit algun tipus de superioritat en io que aice es de sentido común o lo que es lo mismo, que los que sienten como Aznar están en relació a la resta de la gent. comunión con la academia. Nada novedoso. Y eso de que todo estofo es político, lo recordamos en Andalucía todos los años en tomo al 6 de Diciembre, día de Nuestra Señora de la Constitución, Aquest tipus d'individu és el que et fa esperar més del que cuando a los niños ninas de 3 años en adelante se les hace pintar, festiva y constituacionalmente, toca darrera la finestreta —mentre potser parla distretament en los colegios, la bandera roja y gualda. Sólo por crear cariño a la selacción de futbol, no vayan a amb algun conegut a través d'un telèfon que pagam entre tots- pensar otra cosa... Y en Almería, Granada, Jerez, Málaga o Sevilla, cada vez que se celebra la Toma... , que et demana coses que tu consideres completament arbitrà- porque desde Altamira al Euro todo nos conducía a una unidad de destino en lo universal; como ríes, o que humilia les persones que, en entrar en una oficina dijo aquel. Y quien diga lo contrario, ya se sabe, aguafiestas. Por cierto, quien no ha dicho nada en pública, ja hi entren mig atenallades (com a fruit de milers todo este fregado es el inefable Partido Andalucista. Ni en su encarnación oficial, ni en las otras d'estímuls negatius rebuts individualment i col-lectivament dos aspirantes. Será que estas cosas no van con ellos. Ventajas del sano regionalismo. ¡País!. en èpoques passades, per?) no oblidades pel disc dur social). És l'individu que et tracta amb fatxendosa familiaritat quan JAVIER GONZÁLEZ PULIDO no et coneix de res, i que es permet el luxe d'utilitzar epítets improcedents per referir-se a la teua persona, partint del seu concepte absurd de superioritat social.

En descriure el funcionari que més antipàtic resulta al con- La grandesa de Salau junt de la societat estam descrivint també l'antítesi del servidor públic (que és el que, en realitat, ha de ser un funcionari Des de Salau les coses són neus s'ha fulminat. Els Pirineus són avui, urbanització significa mas- que compleixi amb la seua feina): una persona que disposa diferents, doncs hom descobreix el bressol de la nació. Des d'ells sificació de cotxes i brossa. Quina d'un temps —i que guanya uns diners- per facilitar les coses a que no hi ha fronteres entre els Paï- van sorgir les expedicions per anar llàstima! la resta de la gent, pel garantir-ne la qualitat de vida i per sos Catalans i Occitánia. Salau és guanyant terreny als colons musul- resoldre'ls uns determinats problemes (mai per crear-los-en un coll del Pirineu català situat en mans, i amb el temps van consti- L'altre paradoxa és la necessi- més). l'extrem de la vall d'Áneu. tuir l'auténtica reraguarda dels ide- tat d'una nova via entre Tolosa i Aquest punt marca una línia als tradicionals que conformen tota Tremp: el túnel de Salau. Alós d'I- recta d'enllaç amb Tolosa, la capi- nació lliure. sil, a la boca sud, passaria d'ésser En tot aquest tema, hi ha un aspecte molt important, que tal d'Occitánia. un deprimit poble pirinenc a un és el de la legitimitat. Qui té la legitimitat per fer unes deter- Ara, en canvi, viuen el desgast importantenllaç amb Occitánia. Tot minades coses, per donar unes certes ordres o per exigir uns Si a Gil, en l'aproximació al coll d'una incomunicació mal entesa i i així, no és una decisió certs comportaments, sense que tot plegat resulti totalment de Salau, la situació és difícil pels es planyen de les seves poques opor- Curiosament, en l'era dels vehicles, arbitrari? La legitimitat és sempre del poble. Una oposició residents, en el cas d'Alós és enca- tunitats de progrés econòmic. Volen la distància entre l'avinguda Llei- mai pot suplir una elecció directa de la gent, i, per tant, aquells ra pitjor. Més amunt, a Montgarri, explotar les seves muntanyes amb da de Foix (Occitánia) i el carrer que han estat elegits democràticament, tenen unes prerroga- ja no en queda res. La vida quoti- noves instal•lacions lúdiques o Príncep de Viana de Lleida tives que, indubtablement, no poden tenir mai de la vida els diana en els pobles dels Pirineus, opten per una marxa sense retom allargat. En altres temps, a peu, els funcionaris, sigui quina sigui la seua escala. a quatre dies de la moneda única deixant caure cases mil•lenáries. pirineus no eren cal). entrebanc. El europea, és molt dura. Com en un drama èpic, la vida mor coll de Salau era un pas tan con- i les flors es marceixen. corregut, que els oriunds d'Alós d'I- Tenint claríssim aquests aspectes, he quedat esmaperdut Als Pirineus, que representen sil sols tenen el record d'una guar- en llegir les declaracions de la jutge que ha portat la qüestió un 20% del territori del Principat La vall de Montgarri és motiu nició sempre en augment disposa- de la urbanització d'Es Pouet —o que no l'ha portada, deixant hi viuen un escàs 1% dels nostres de reclamació per part de DEPA- da a 'controlar l'esmentat pas. que la cosa anás tirant, mentre tothom feia la i el Con- compatriotes. L'èxode ha estat NA -Lliga per la Defensa del Patri- Carabiners a tort i a dret en una sell quedava al' aire, a causa de no comptar amb policia autonó- imparable, allunyats de serveis i moni Natural-. L'abandó de la vall línia discontinua de colls, ports i mica pròpia- (DI, 14 de setembre). Si el Consell decreta, en confort. Als estius la cosa canvia, ha propiciat una forta recuperació cims. virtut de la moratòria urbanística, el precintament d'unes deter- i si és el cas d'haver-hi pistes d'es- natural. Ni conreus, ni tractors,... minades obres, qué hi pot objectar la jutge en qüestió? Quins quí també. han configurat un espai digne d'és- Si una comarca com el Pallars raonaments hi pot oposar? I, d'altra banda, com pot tractar ser protegit. Ara ja és tard per pen- Jussà viu incrèdulament l'alenti- amb supèrbia evident persones que han estat elegides democrà- Curiosament, amb el pas dels sar amb la repoblació de la vall. ment de la circulació dels trens per ticament, de manera directa, segons la voluntat popular? El darrers anys, el treball de moltes Doncs, en qualsevol cas, no seria les seves vies (en molts trams no simple fet d'atrevir-se a dir alguna cosa públicament sobre el generacions per repoblar els Piri- repoblació sinó urbanització. I, pot superar els 10 km/h la línia La Pobla de Segur - Lleida de tema ja deixa ben clar el seu tarannà. RENFE!), en el temps de l'alta velo- citat. En els Pallars Sobirà no resta Fóra tota una altra cosa si els jutges, aquí, fossin elegits agressions sinó l'esperança posada en el nord. per sufragi universal, com als Estats Units d'Amèrica (i no poni francés En una família d'Esterri, dels dos per oposició). En aquest cas, es podria considerar pertinent tats espanyol dets es %lengua fills, un viu a Tolosa i l'altre a Llei- aquest tipus de declaració pública. Però, en les nostres cir- ala nostra da. Molts, dels pocs catalans del cumstàncies, no. No es pot repicar i anar a la processó al mateix Pirineu, han encertat les seves temps. Per tant, cal optar entre un model o un altre, però no I 1+,9 expectatives de futur en la cara nord es pot gaudir així com així dels avantatges d'ambdós. t, d'aquesta serralada europea, a Occitánia. EN C tALA O potser el perfil funcionarial predomina clarament per ,ATA sobre del perfil de servidor públic, a les ordres de les autori- FORMA Llorenç Prats-Sagarra E LA ,LENOMA és editor-adjunt "Catalunya tats democràticament elegides? Campus" [email protected] 1 9 11t11 1- D'OCTUBRE DEL 2000 3 DICCIONARI DEL COLONIALISME ANDALÚS A MALLORCA (II)

LOBBY PER LA INDEPENDENCIA ESTRANGERS A MALLORCA duraria més de sis hores, el president de l'excolónia Dimarts dia 15 de febrer, 1 'ambaixador de Dinamarca espanyola va demanar als periodistes que acompanya- EL FORASTER EMILIO ARNAO EXPULSAT a l'estat espanyol, John Bernhard, va explicar a la pre- ven el nostre cap de tribu: Són vostès primer de Balears DEL COL.LEGI 'PIJO' SAN CAYETANO sidenta del CIM, M Antònia Munar, com a Dinamar- i després espanyols? Autonomia i a més integritat esta- Just abans de les vacances de Nadal, el professor de ca només es venen cases i finques als residents i si un tal. Per?) Balears no deu estar aspirant a la independèn- literatura espanyola, Emilio Armo, va ésser expulsat de estranger vol comprar una segona residència, prèvia- cia, veritat? (DM 7.2.00) San Cayetano, un col.legi privat conegut pel rentat de ment s'hi ha d'empadronar (DM 16.2.00). cervell espanyolista amb qué castra el seu alumnat. Arnao RODRÍGUEZ I ELS FOCS ARTIFICIALS va declarar a Margalida Capellà: Me despidieron Segons informava Diari de Balears (12.2.00), més Segons informava Diari de Balears (22.1.00), l'em- porque toco con una banda de rock (The Word). Porque de 1.600 petites i mitjanes empreses d'alemanys s'han presa pirotécnica contractada pel regidor del PP a Ciu- soy soltero, porque uso gafas azules y chupas de acero instal.lat a Mallorca. Aquestes empreses cerquen rná tat, el foraster José MI Rodríguez, per als focs artifi- y porque siempre defiendo la verdad y esto, en un cole- d'obra entre la població autóctona per omplir places cials de la revetla de Sant Sebastià, Arnal, és propietat gio de curas, es políticamente incorrecto. En diez años comercials. A continuació reproduïm unes paraules de del regidor d'enllumenat i de fonts ornamentals pel PP han sido despedidos de este centro más de cuarenta pro- Ralf Gellings, president de l'Associació Mallorquina a l'ajuntament de València anomenat Juan Vicente Jura- fesores. L'expulsió d' Arnao va provocar un cert enre- d'Empresaris Alemanys: Els alemanys que arribin a Mal- do. nou, ja que alguns confrares que comparteixen amb ell lorca sense voler integrar-se des d'un punt de vista social espanyolisme més provincia, fanàtic i integrista van i cultural entraran a l'illa com en una porta giratòria. Hi LA VIRREINA CATALINA CIRER sortir en defensa seva. Ens referim és clar a tipus impre- entraran i en tornaran a sortir. Dissabte dia 15 de gener de 2000, la virreina i dele- sentables com els següents: Román Piña Valls: El 'Belén' Fracassaran. (...) Aviat ens desmarcàrem de la idea gada de la Junta de Andalucía a Mallorca, Catalina Cirer, de San Cayetano (EddM 29.12.99); José A. De Haro: d'un partit d'alemanys. Els nostres objectius van més va presentar a Sineu el llibre de poemes Segar arran de En defensa del profesor Emilio Arnao (EddM 17.1.00); enllà de la integració económica. No volem oblidar la Gabriel Florit. Al respecte, Planas Sanmartí, va escriu- i Perfecto Cuadrado: Arnao, esto no es un 'planctus' societat ni la cultura. (...) Per endevinar el futur basta re: Catalina será un dels personatges públics més pin- (EddM 20.1.00). Emilio Arnao, que també col-labora observar les escoles. Els fills dels residents alemanys torescos i contradictoris que haurem tingut a Balears en el paperot merdós d'El Mundo, s'ha destacat per fer parlen castellà i català. Jo mateix tinc tres fills que par- (DM 12.1.00). declaracions ofensives contra Mallorca de l' estil: len les tres llengües i no es demanen per qué. Ho tro- Aunque he nacido en Mallorca, me siento más valen- ben d'allò més natural (DdB 12.12.99). EL LOBBY PER LA INDEPENDÈNCIA ES ciano-manchego que mallorquín. Me siento más de Alba- MENJA CRUU EL FORASTERET JOAQUIN cete, más vinculado al castellano de La mancha que al L'editor Reinhard Mohn, propietari del Grup Ber- RABASCO EN UN DEBAT A LA RÀDIO mallorquín de sa Pobla. Una lengua es un vehículo de telsmann i impulsor de la biblioteca de can Torró, a ESPANYOLA CADENA SER comunicación y esta comunicación la encuentro en el Alcúdia va rebre el premi Importante de Diario de Mal- Així, talment, cruu, sense passar per la paella ni les castellano (UH 27.2.00). Una alumna destacada d'Ar- lorca (DM 30.1.00). graelles. El passat 17 de maig, els membres del Lobby nao ha estat una joveneta, més poma i 'pija' impossible, per la Independència Jaume Sastre i Josep Palou parti- anomenada Laura Moll, filla de l'hoteler Moll, el nom Segons publicava DM 12.2.00, a Balears hi viuen ciparen en un col.loqui sobre la Feria de Abril organit- de la qual es va estampar als diaris perquè li van rega- uns 30.000 estrangers de més de 16 anys. zat per Radio Mallorca (Cadena Ser). Els contrincants lar un acéssit en un premiet de poesia de Madrid. Aques- reunits en un estudi radiofònic convertit en un ring de ta bleda filla de papá va fer unes declaracions a Llorenç DM 12.2.00 va publicar que els turistes multipli- boxa, van ser el xenòfob Joaquín Rabasco (AS!), el vice- Capellà que posen en evidència l'autoodi que canalles quen per dos la quantitat de fems generats a Balears. president de la Casa de Andalucía, Ángel Crespo, el colonitzadors espanyols com Emilio Arnao o col-labo- regidor del PSOE Santiago Morey i la que suposada- racionistes com Piña Valls fiquen dins el caparrot de Hem llegit a UH 5.1.00: la immobiliària alemanya ment havia de moderar el col.loqui, la periodista anda- l'alumnat que té la desgràcia de passar per les seves Kühn & Partner va augmentar el seu volum de negoci lusa Noli, que des del primer moment es va posicionar aules: mis padres han puesto especial interés en edu- un 25% el 1999. a favor de la fira colonial perquè la Ser hi té una «case- carme en castellano. La verdad es que el español me ta». parece más sólido que el catalán. Incluso he decidido Segons va publicar DM 21.1.00, els estrangers cen- estudiar en Salamanca, porque allí se habla un len- sats a Palma s'han quintuplicat en una década. El forasteret Joaquín Rabasco Ferreira, més xulo que guaje purísimo (Brisas (08.01 .2000). En defensa de Laura un «señorito» andalús, va quedar KO, bocabadat, esma- Moll i contra Llorenç Capellà, no podia ésser d'altra Amb l'operació 'Flor d'ametler ' , els toursoperadors perdut, va perdre els papers diverses vegades, sobretot manera, va sortir un altre 'pijo' d'estampeta, digne fill alemanys han canalitzat cap a Mallorca 50.000 turistes quan se li citaven les seves pròpies paraules. L'expoli- de son pare, professor de grec a l'institut Antoni Maura durant l'última setmana de gener i les dues primeres de cia espanyol va sortir del botador quan Sastre li va lle- i ja que hem esmentat unes línies més amunt: Román febrer, un altre motiu més pel qual els hotelers com els gir el contingut del «Decálogo contra la intransigencia» Piña Valls: A una joven de Palma que quedó finalista Barceló, Escarrer, Riu, Fluxá... haurien de promocio- publicat a la revista d'ASI El Forastero, que ell mateix del último premio Adonáis, en varios medios escritos nar els productes autòctons de l'agricultura mallorqui- acabava de negar. La cosa es va encendre tant, que els la han tratado, la semana pasada, de manera tan mez- na com l'ametlla, el porc negre, l'oli de Sóller etc. (UH directrius de l'emissora foteren un paquet a la tal Noli quina que cuesta creerlo. El pistoletazo de salida de la 14.2.00). per haver muntat el debat. jauría burlesca la dio una entrevista publicada en 'Bri- L'endemà, aquesta va anunciar que Palou quedava sas' a la muchacha presa de esta cacería demencial. En FIDEL CASTRO I LA INDEPENDÈNCIA DE vetat a l'emissora, amb l'excusa que havia citat una la entrevista se eestaban (sic) el paternalismo y el ánimo BALEARS notícia publicada l'any passat sobre un intent de vio- ridiculizador más miserable (Tarántulas en la cloaca Va passar durant la visita del president Francesc Anti- lació ocorregut durant la feria andalusa de Son Trillo. local, EddM 20.1 .00). Lobby per la Independència ch a Cuba el mes de febrer. Abans de l'encontre que

III TIA C,ENT ÉS MATEIXA jARPIS 80100 A QIIILI OUT A QUI Encarnació Mejías MOLETA 011E MOLESTA It», /Voz Manteniment de jardins i piscines ES PAL, QUE ES Custòdia de xalets PENSE I PARLE ES ricillorc a Ramon de Vallenilla,12 Tel. 971 864 532 Telex: mv1696278393 E.WRIC,A POSE I moda i complements infantits 07470 Port de Pollença (Mallorca) CATALÀ S'ESCRICA en e( nou Centre Comercia( la Manta SVORIS t•ÉCIM4 jet. 971 786 on Exclusives Xisca Lloguer i venda de xalets i apartaments Playa de Palma (10 km) Necessitam finques, xalets i apartaments per a vendre

Club Naubco del Arenal(6 km/ • Cala Biava Strand (4 km Tels. 971 867 286 - 629 643 671 Fax: 971 864 661 lotera Minik Son Antern (Son Veri) CIS km) Gola,24 - 07470 Port Marina La de Pollença (Mallorca)

"IltintrakteK 11 `111::=' .2 :1) Exclusivasxisca@retemai i.es 4 l" D'OCTUBRE DEL 2000 112'111'11 Forces VA L L D EMOS S A d'ocupació espanyoles a Felanitx PERE FELIP I BUADES

j l passat dia 28 d'agost, manya... Potser que si el poble en el transcurs dels actes mallorquí pertanyés a qualsevol F programats amb motiu altra administració, i no en par- de les festes patronals de Fela- lem si fossim independents, seria Fa 4 anys que en Gori Morei regenta nitx, tornaren a ser protago- tractat amb més justícia i toleran- la botiga de Regals Na Ventafocs a Vall- cia que la que rebem per part d'un Fa 13 anys que en Mateu Colom i Cerda regenta l'Apotecaria de Valldemossa. nistes dels actes que són la seva La va obrir el seu oncle Llorenç Cerda ara fa 80 anys i te la mateixa decoració i demossa. Ala foto amb n'Aina, na Maria raó d'ésser: reprimir amb inti- estat castellà amb connotacions la mateixa prestageria d'aquell temps. Tel. 971 612 264 del Mar i na Maria. Tel. 971 616 147 midació qualsevol acte públic extremistes passades de moda, que tengui alguna connotació avui que els estats hauran de amb la exaltació d'allò que repre- donar pas a la unitat central que senta el ser i el sentir-se autòc- és Europa. ton, lliure i digne, amb idees i personalitat propia. Senyor Aznar: deixau-nos ser el que som, no pretengueu La labor de les forces d'ocu- uniformar-nos. Fracassareu, pació espanyoles consisteix, senyor Aznar, i amb vos ho farà entre d'altres coses en imposar la vostra cort d'imperialistes per la força i amb ajuda d'altres caducs i xenòfobs de naciona- elements civils, la obligatorie- listes castellans que cada dia vos tat de ser espanyol. De ser espa- donen ales que vos empenyen a nyol a la seva manera, és a dir, cometre actes de capclós, a donar sotmès d'un rei que fa diferèn- més voltes al cargol de la coac- cies entre la població que admi- ció a tot alió que no és com nistra, segons sia la nació que vosaltres, a tots aquells que no habiten, o la llengua que parlen, parlen la vostra llengua i no tenen Fa 60 anys que en Josep Coll i Bardolet va arribar a Valldemossa procedent de En Toni Vila és l'amo jove del Restau- o la cultura i la història que tenen. el mateix rei que vosaltres teniu Camp de Vanol, al Ripollès. Arrel de la rebel-lió militar del 1936, en Josep tra- rant Sa mata a Valldemossa. Despat- Ells no entenen "lo espanyol" o simplement no en tenim. Atots vessà els Pirineus i va passar tres anys per França i Suïssa, Ilavors arriba a Vall- xa la cuina mallorquina. Se menja a la com un exercici d'aplicació de aquells pobles ibèrics que no se demossa. Tota la vida en Coll i Bardolet ha pintat, figuratiu i abstracte. El troba- carta a partir de les dues mil pessetes. fotògraf de Sitges Son pare, que és l'amo del local, el va dobleguen a les vostres imposi- rem a ca seva, a la Plaça de la Cartoixa amb el seu amic el la justícia amb el respecte i la Joan Iriarte, fotògraf de famosos, entre ells la Família Reial Espanyola. Tel. 971 obrir ara va 15 anys. Són del madrid. consideració cap a les persones cions i explotacions de forma ser- 612 104 Tel. 971 612 542 amb talant liberal i democràtic. vil i humiliant, sinó que s'aixe- No, no ho entenen així els espa- quen orgullosos i dignes, conven- nyolistes de n'Asnar. Si ho enten- çuts que és millor viure drets, guessin, sabrien que sols es per- assumint el preu a pagar, que tany a un poble o nació, un n'és viure agenollats suplicant el sotmès per decisió i convicció, perdó d'un pecat que no hem lliure i democrática, i no perquè comès. Senyor Aznar, no és cap t'ho imposin per la força de les pecat no haver nascut a Castel- armes, o de les forces polítiques la. de coacció, represalies econò- miques o polítiques. No senyor Als actes protagonitzats per Asnar, no podeu pretendre fer- les forces d'ocupació a Felanitx, nos espanyols tant si volem con cal afegir-hi les del Moll de Ciu- sino. I fracassareu, senyorAznar, tat en contra de la representació perquè preteneu espanyolitzar- de la joventut mallorquina que nos sense abans haver treballat venia d'una trobada a Catalu- Fa 17 anys que n'Antònia Mas regen- per una justícia igualitária, aquel- nya. Les forces d'ocupació Fa 10 anys que en Miguel Amengual i ta la Pizzeria Vesubi a Valldemossa. la que no fa distinció entre "espa- actuaren amb desmesura sense na Joana Fiol obriren el Restaurant Ses Se menja per una mitjana de 1500 ptes cap motiu i amb molts de signes Espigues a Valldemosa. En Miguel és nyols" encara que tenguin una a la carta. A la foto amb el seu fill Anto- pintor i na Joana decoradora, la qual cultura i una llengua diferent a de xenofòbia i ignorancia. I el ni. Tel. 971 612 584 cosa es reflecteix al menjador del res- Fa 5 anys que en Pere Llabrés de Sóller mateix va passar a Inca amb la vostra castellana. Discrimina taurant, potser el millor decorat de regenta el Restaurant Can Pere a Vall- a gallecs, bascos i catalans. No motiu de la presència de mal- Mallorca. Reconanen el porcellí de llet, demossa. Son pare el va obrir fa 33 * Na Maria Mariana és l'actual pro- lorquins vestits a l'ample, que la cuixa de xot amb pebres i la paella anys. Despatxa la cuina mallorquina: som tractats iguales als pressu- pietaria del Restaurant Marió de individual. Els dissabtes hi ha concert El xotet rostit al forn amb patates, el postos de l'Estat ni en desen- foren multats per aquest motiu, Valldemossa, un establiment obert de piano. El mení val 2000 ptes. A la caragols cuinats amb sofregit, el conill volupament social els col.lectius només per aquest motiu ja que ara fa 110 anys pel seu besavi Anto- carta la mitjana és de 4000. A la foto, amb ceba. Se menja per una mitjana no hi va haver cap incident ni ni Marió. Establiment hoteler amb castellano-andalusos que els qui n'Agustina de Jaen, una de les cam- de 3000 ptes a la carta. Tel. 971 612 història, ha hostatjat en parlam llengües diferents a la provocació per part d'aquest breres Tel. 971 612 339 170 molta vostra. mallorquins que veieren desfi- Santiago Russinyol, n'Antoni lar als "espanyols" que vestien Maura, el pintor Bernes, en Puig Ilt. 41 de Goles, EN Nils Burwitz, en Pons el seu vestit típic (jaqueta de tore- . Començau per aquí, senyor **rape. 1 i Fullana, en Massalla Masimoto... • e. Aznar.Adonau-vos senyorAznar ro i capell cordovès ells i vestit • Alguns d'aquest pintors pagaven que si no tractau a aquesta uni- de faralaes elles, davant la mira- en cuadres, o na mariana els en tat administrativa que es "Espa- da complaent per pan de les MARIA ALBERDINA comprava per decorar el menja- nya" amb justícia i igualtat, pot forces d'ocupació aznaristes. CENTRE D'ASSISTÈNCIA A PERSONES MAJORS O dor. Recentment en Narcís Serra passar que a alguns ens sembli Sí, i a aquestes forces diuen que de hi anava a sopar acompanyat d'en tCentre Día INCAPACITADES Joan March del PSOE. Si hi voleu millor pertànyer a unitats admi- les comanda la regionalista i típi- Carrer dels Trencadors, 1-bis passar uns dies, telefonau al 971 nistratives semblants; Italia oAle- ca mallorquina senyora Cirer. Tel. 971 445 101 s'Arenal de Mallorca 612 122 1" D'OCTUBRE DEL 2000 EI

El trot és cosa nostra ESPORLES FORNELLS

La reinaxença de Son Pardo ,,„,,,,. agil : .:::::: 4z , 31'111~11, / fi '4: ,11,: 1.#: 4 4 ...«". MIQUEL ALEMANY I BATLLE r : .... 41111 ,--...." j I passat 26 de juny l'Insti- gran menadors. La nombrosa gent Una novetat que s'ha produït 4 # 11 '41 j * ' 4 ... tut del Esport Hípic de que assistí també en el retorn de les activitats .,,.., VIOt '‘.- 1 .. F Mallorca decidí tancar A Son Pardo, gaudí de les seves de Son Pardo fou que en les apos- /;#: l'hipòdrom de Son Pardo per fer habilitats com conductors profes- tes hípiques, ha aparegut el quin- : ifeli3 41 141: obres de millora. Aquestes obres, sionals de trot. tet. Es tracta de endevinar l'ordre han tingut una durada de dos mesos, Joss Verbeeck, arnés de ser gran d'arribada de cinc cavalls. Per . menador de cavalls, és expert en poder participar en aquesta corre- 1 .., . que han coincidit enl' época en que , ik l'assistència al recinte hípic de la provocar problemes amb els agents guda, és imprescindible pels con- carretera de Sóller es troba buit de de Trànsit. Ha hagut de passar un ductors haver aconseguit 15 victò- Y. ,,, públic degut a que la geht passa de cert temps a la presó per mor de la ries. De tota la vida, la Família Nadal viu a una casa f ' '<>1 " . .' I.' :. 1 17 I amiga amo mona ae personainat... . a sa r...riaça a..... s- carreres i prefereix la platja que seva conducció temerària de cot- El dia del debut d'aquesta nova - . " , Fa 4 anys que en Juanvi Flores i en porles, entre l'Església i l'Ajuntament. Tel. 971 veure mametes que cavalls que xes sota els afectes del alcohol. aposta quedà desea. El cavall de Diego Coll regenten el Restaurant es 610 065 corren amb un cabrio! darrera. Les primeres autoritats del Con- Muro: "Alcon Blai", menat pel seu Cranc Pelut a Fornells. Se menja a la Manacor ha sabut aprofitar sell Insular de Mallorca foren pres- conductor habitual: Joan Bauzá carta per 6.000 ptes de mitjana. Tel. 971 376 643 aquesta tancada de Son Pardo. sents a la inauguració de la nova "Cándil", va ser el primer equí guan- Aquest hipòdrom de la carretera de pista de Son Pardo. Maria Antònia yador d'aquesta nova aposta del trot Artà, ha programat durant les set- Munar, després de inaugurar la mallorquí. manes del estiu corregudes durant pista de Son Pardo, va dirigir unes Si l'aposta del quintet té èxit a dos dies, que foren els dimecres i paraules d'agraiment a les perso- Son Pardo, calda que a Manacor els dissabtes a vespra. Hi ha hagut nes que feren possible aquesta nova la implantin als seus programes. El èxit de participació de públic assis- pista, principal motiu pel qual es jugador necessita tenir més possi- tent i han estat sobretot un èxit varen fer aquestes obres de millo- bilitats de guanyar alguns diners de econòmic. . ra. La presidenta lliurà alguns tro- les apostes hípiques. Dia 30 d'agost, es celebraren feus a diversos conductors que varen Es digne de elogi la decisió pres- les darreres curses de dimecres arribar primer a la meta i parlà amb sa per Nicolau Tous, director de Son vespre per mor de la reinauguració els dos Jockeys que assistiren a la Pardo i president de l'Institut Hípic de la nova pista de Son Pardo, que reinauguració de Son Pardo. Munar de l'Esport, d'haver consentit fer I I iurá plagues de reconeixement del aquestes millores de Son Pardo a Fa 14 anys que en Bernadí Boverrí de sant Joan fou el diumenge 10 de setembre, a qui veiem amb el seu fill Bernat, va obrir el coincidint amb la celebració, dos Consell Insular de Mallorca per una época en que programar cur- taller de reparació de cotxes Can Bernadí a la dies després de la Diada de Mallor- haver participat en aquesta reunió ses de cavalls de trot no era gens Plaça. En Bernadí és el president del Grup Excur- ca, el 12 de setembre. d'obertura. rentable. Recordem les nocturnes sionista d'Esporles. Fou el primer que va travessar Fa 4 mesos que n'Enric Molina de Bar- Sa Fosca. Tel. 971 610 817 El programa constà d'onze El primer director que tingué de l'any passat que foren un desas- celona regenta la Immobiliària Etica carreres, amb trofeus lliurats a totes Son Pardo, Joan Lladó, lliurà a Maria tre econòmic. Son Pardo necessi- Menorcating a Fornells. També te ofi- elles. Antònia Munar un retrat dibuixat tava urgentment unes obres i Colau cines a Maó, Platges de Fornells i Es ..,,J.J.n destacat propietari de per ell. El públic que s'acostà a Son Tous ha donat aquesta passa impor- ES Mercadal. Tel. 971 376 317 cavalls, en Joan Pocoví, va fer ges- Pardo per veure com havien que- tant. PII.-1,ARÍ tions a França per tal de tenir el dia dat les millores va sortir satisfet d'a- Cal felicitar a l'empresa "Mel- de la reobertura del hipòdrom de questes. Aquestes obres fetes per chor Mascaró "de Manacor per dos menadors destacats del trot inter- la empresa "Melcion Mascaró" de haver aconseguit aquest miracle de nacional: Pierre Vercruysse i Joss Manacor s'han fet en un temps fer en poc temps aquestes obres de Verbeeck. • récord amb el hándicap de treba- millores. Ambdós conten amb un currí- llar durant els mesos de estiu, temps Esperem que el temps doni la culum de nombroses victòries con- en que no hi ha cap persona que no raó al responsable de Son Pardo i duint cavalls als hipòdroms d'arreu vulgui treballar. als que dugueren a terme aquesta de Europa. El miracle de haver acabat les obra que Son Pardo necessitava. El dia de la obertura de Son obres de millora, consistent en una Si surten vertaders campions Pardo, varen donar bona impres- nova pista que permetrà unes velo- com els jockeys que participaren a sió, si bé només aconseguiren una citats de récord, un nou restaurant la reunió del 10 de setembre i victòria, ja que Verbeeck va fer pri- que encara no es troba inaugurat cavalls bons de conduir i que facin mer conduint el cavall de dos anys on antigament hi havia el "Bar molta via, haurà volgut la pena fer "Flipper Star" i Vercruysse no va Curva", uns peraltes noves, qua- aquestes obres. Els cavallistes, Fa 3 mesos que en Magí Jover ven el fer cap primer, per?) va estar a punt dres i vestidors perquè els mena- menadors i els aficionats en gene- Fa un any que na Caterina Castillo del Molinar de la ONCE a Fornells, s'Arenal regenta el Bar la Ponderosa al Pil.larí. Es la seu cupó de patir un accident. dors es puguin vestir s'han fet en ral ho agrairen molt i el nostre trot d'en Castell, son Parc i Macaret. Tel. del Club de Petanca sant Francesc, club altra Vercruysse i Verbeeck son dos dos mesos. será respectat en tot el mon. 12 657 287 673 temps amb molts d'equips, però que enguany només se presenta amb un equip a la Higa just començada. Tel. 971 266 547 CIUTADELLA DE MENORCA Llibres de tots els Països Catalans.

Llibres infantils i juguetes.

Ubres de text.

Discos i cassettes.

Vídeos en català.

Servei de Fa 35 anys que n'Andreu Borràs regenta resta- bliment Borràs Ferrers al Pil.larí. El seu sogre, llibres Fa 25 anys que en Pep Quintana va mestre Perico, mort ara fa 3 anys, a va obrir ara estrangers. obrir el taller de reparació de cotxes fa 55 anys. Fan feina per las principals cadenes Quintana a Ciutadella. A la foto amb el hoteleres de s'Arenal i han enviat treballs a les Carrer d'en Rubí, 5 Tel./Fax: 971 713 821 seu nebot i dependent Francesc Quin- L'advocat Jaume Rado va passar per les parades de les joventuts nacionalistes Illes Canàries, Santo Domingo i Cuba on aques- 07002 Ciutat de Mallorca tana. Tel. 971 382 255 a la Plaga Major de Ciutat amb motiu de l'Onze de Setembre. tes cadenes han obert hotels. Tel. 971 265 972 6 1" D'OCTUBRE DEL 2000 1910211 Ells també tenen A L A IOR Fa 15 anys que en Biel Mercadal regenta la Carnisseria Mercadal a Alaior. La va obrir son pare en Biel Mercadal de es Mercadal i sa Mare Rosa Ripoll de Perelada a l'Ampordá l'any 1947. Tel. 971 371 088 rl nom i llinatge JOAN CABOT CALÇAPEU

egons els càlculs de Georges Bemanos, la botxins -i si no els sabem, els podem arribar a repressió franquista va fer devers tres mil saber. El tabú diu que val mes no saber, i per tant S morts a les illes Balears, entre els anys 1936 no fer preguntes. Però això no s'hi val. Tenim dret i 1939. L'escriptor francés fou un testimoni pri- a demanar-nos, per exemple, qui torturà i assas- vilegiat del que succeí aquells anys als cemente- siná el regidor de Felanitx Rafael Estades s'Es- ris i a les cunetes de Mallorca, perquè era addic- parter'; o -sense moure'ns de Felanitx- qui assaltà te al nou règim i es movía lliurement arreu de l'i- i destrossà l'apotecaria del batle Pere Oliver; o lla. Josep Massot i Muntaner considera [vg. Gue- quina rná va empènyer el jutge de Pau de Fela- rra civil i repressió a Mallorca, Publicacions de nitx, Pere Reus, cap a l'escamot d'execució. Tenim l'Abadia de Montserrat] que les xifres de Berna- dret a demanar-ho i a saber-ho. nos són les que més s'aproximen a la realitat. El dubte ètic ve ara. Si els sabem, tenim dret Ha passat el temps, i els estudis locals, la mera,- a publicar noms i llinatges, negre sobre blanc, per , ria civil i el Diccionari vermell de Llorenç Capellà a empegueYment públic dels assassins que encara Fa 12 anys que en Joan Florit fa de mestre de cases. Amb 10 operaris fa obres ens han permès de saber el nom de la majoria de puguin esser vius? La resposta no és senzilla. Depèn. noves i reformes. Tel. 609 569 880 les víctimes. Sabem que els morts de Manacor es Si el criminal ha confessat el crim, se n'ha pene- compten per centenars, i que a Porreres van matar dit clarament, ha demanat perdó als familiars de totl'equip de govern municipal. En la majoria dels la víctima, i s'ha ofert a indemnitzar-los d'algu- casos, el demòcrates assassinats aquells anys no na manera, crec que té dret al silenci.editorial i han estat honorats com pertoca -potser per por que, potser fins i tot -no ho sé- a la respectabilitat públi- de tocar-les, les nafres es puguin reobrir. Mentre ca. Però si l'occidor fuig d'estudi, no admet la no arribin els reconeixements i homenatges pen- culpa, no es penedeix ni demana perdó als fami- dents (i, en contrapartida, les condemnes perti- liars del cadáver, ni es fa el propòsit de compen- nents), el nostre passat continuará essent un pou sar-los en la mesura del possible, no té els drets de tabús i una font de traufnes. La normalitat que podria tenir (al silenci editorial, al bon nom, democrática passa per aclarir -amb serenitat, amb a la respectabilitat pública). I, ves per on, el segon fredor- els fets de fa seixanta i setanta anys. Vet grup és molt més nombrós que el primer.

- aquí una assignatura pendent: aprendre a conviu- Per: tant, que ningú s'estranyi si qualcú comença re amb el passat i superar la por als fantasmes. a publicar trinxes d'un nou Diccionari vermell de Ha passat el temps, i tenim el dret (i l'obliga- la banda dels matadors, perquè tenim dret a escriu- ció) d'envestir el passat sense inhibicions. Per curar, re la història dels pobles de Mallorca sense ver- les nafres demanen ventilació -altrament treuen gonyes ni forats. I vosaltres, fills i néts dels assas- Fa mig any que en Nick Hewintson de Londres regenta la botiga Forse Europa sins, no passeu pena, perquè no sou responsables a Alaior. Ven aparells de protecció eléctrica contra els liamos. Tenen sucursals pus, i fan pudor. arreu dels Països Catalans. A la foto amb les seves collaboradores. Tel. 971 371 Sabem el nom de les víctimes, sí. I en molts del que feren els vostres pares o padrins, per molt 745 de casos també sabem el nom i els llinatges dels que us hagin Ilegat el llinatge. 12 Universitat de Solsona

El mapa universitari català té pendent dues assig- viscut, i s'adona que sols ha viscut per treballar, al natures. La universitat de Solsona i la de Tortosa. peu del torn, dia rera dia, mentre d'altres, provinents Ambdues universitats van ésser clausurades 'manu de terres llunyanes, es feien amb el domini de la seva militan' per el monarca franco-espanyol Felip Vé, a ciutat i la seva pròpia vida. Per molta gent gran, és la resultes del desenllaç del 11 de setembre de 1714. desil.lusió de la vellesa. Creien que podrien descansar al retirar-se, i en la reflexió de tantes estones de En un moment en que alguns líders d'opinió par- lleure, el seu balanç és pobre. No han pogut vibrar lan de la fi del cicle reivindicatiu, sense afany victi- amb el referent d'una nació que sempre els ha neces- mista, cal recordar que les destrosses originades pels sitat. Fa 8 anys que na Pilar González regen- Fa 8 anys que en Manolo González detractors de la nació catalana perviuen fins al moment ta la Peixateria del costat de l'Església regenta la Perruqueria de senyors Gon- present. No és possible plantejar la fi d'un cicle reivindi- a Alaior. A la foto amb sa filia Eva Garri- zález a Alaior. Són pare, es Barber des catiu. Ni ara ni mai. La llibertat d'un poble com la de ga que l'ajuda urant l'estiu. Tel. 649 Ramal, la va obrir l'any 1952. Tel. 971 591 392 378 469 Com seria avui Solsona si hagués mantingut la qualsevol persona, s'ha de conquerir cada dia. Aquí seva universitat? No és una pregunta innocent. Els potser, l'autèntica lliçó de la Diada nacional. succedanis, mitjançant el mateix seminari del bisbat Cap derrota pot anorrear el desig de llibertat. Avui, . I . I , ,,,. : I, 1 4 r de Solsona, on es va formar l'escriptor i capellà Josep segurament, caldrà estudiar noves formules, sobre la , , ilt Maria Ballarin, no han fet si ncrdemostrar tot el que base dels drets col.lectius, per desfer l'afany opres- podia haver estat aquesta ciutat prepirinenca. sor dels polítics castellans. Reivindicar la llibertat no és un dret sinó una obligació. Aquesta, encara ens cal . , . . . Les generacions contraries als ideals invasors s'han per poder afirmar la nostra identitat. : * 1.‘ * • succeït d'una manera continuada per la fidelitat a refe- 104hr" '. -11W.,:4, rents molt bàsics. El més important: la llengua. I, com Molts polítics, entre ells també en Casas (d'UDC), -1.'--"'"'"~ un participant em va manifestar en un recent col.loqui no coneixen la realitat. No volen admetre la serietat o — .... . entom el significat de l'onze de setembre, "he viscut amb que cal tractar el fet nacional català. Altres, l'es- ...... sense conèixer que tenia una pàtria". Als 14 anys es carneixen com els Piques o els Borrells. I, tot plegat, . - - It va posar a treballar dins un programa duríssim d'ho- no fa sinó desanimar els qui des del poble malden per ***..., ...I: .". ,_ .. , frk * . , . $ '. raris. I, ara, als 84 anys ha descobert el seu origen, perseverar en el respecte natural i la defensa nacio- . .11.,,.....4 ilolIolkir. ,1•1 - nacional. El regim franquista no li va permetre des- nal. I/ Fa 6 anys que n'Anna Ametller regen Fa 8 anys que na Begonya Riudavets cobrir .aquesta possibilitat. Li va negar la identitat i Llorenç PratsrSagarra ta la Perruqueria Ametller al carrer de va obrir la Botiga de Fruites sa Lluna el va explotar. Després de tants anys, el desconcert editor-adjunt de "Catalunya Campus" sant Nicolau d'Alaior. Al a foto amb sa al carrer del Ramal d'Alaior. Tel. 971 per la presa de consciencia nacional el paralitza. Ha llopratsOteleline.es ajudant Merla Alonso. Tel. 971 371 850 378 621 4 a 191átell 1" D'OCTUBRE DEL 2000 7 ALAIOR SA CAPOLADORA JOAN PLA NO TE QUI LI seguit a Espanya permetrà que les inversions de les empreses benefi- ciàries aquí siguin superiors a Alemanya, per exemple, cosa que no ens ESCRIGUI acabam de creure, perquè allá on tenen més inversió és on més han de Ningú no escriu al Diari de Balears que cada cop presenta un perfil guanyar per recuperar-la i ens temem que els beneficis obtinguts a Espan- més pròxim al del renegat "botifler", tot i que tenim constància que hi ya acabaran invertint-se en bona part a Alemanya o a altres països que ha molta gent empipada pel fet que un diari que es pretén seriós tengui han venut l'espai de transmissió per radiofreqüéncia a preu d'or o de en nómina un dibuixant caracteritzat pels seus insults constants a la platí. majoria dels seus lectors (i compradors!).

En coneixem més d'un que ha volgut presentar un llistat de subs- LLIBRES DE TEXT criptors que es donassin de baixa massivament, però nosaltres els hem A França, per exemple, durant l'educació primària els llibres els convençut que no val la pena fer tanta feina per qui en el conjunt del aporten les institucions educatives, els usuaris tenen l'obligació del fol- DdB no fa l'alçada d'un ca ajagut. Veurem fins on podem aguantar l'en- rar-los i de mantenir-los en bon estat per poder-los transmetre als alum- vestida... nes del mateix curs de l'any següent. Qui sotmet el llibre a un deterio- rament excessiu, el paga en acabar el curs i punt i acabat. Com podeu Al DdB de dia 9 de setembre parla d'un separatista que cobra el seu veurem, hi ha coses que són possible amb una inversió pública limita- sou de funcionari en pessetes espanyoles, quan la realitat és que som da i, a més, tenen un elevat component ecològic i de socialització per nosaltres els qui pagam amb els nostres impostos els serveis que l'ad- als més joves. ministració pública presta aquí i a bona part de les terres d'Espanya. MANCA PEDAGOGIA Fa mig any que n'Antoni Pallisser és Venga, va... un angelot...please! En l'eAuesta encarregada pel Govern el passat mes de juliol, un el president del Club de Jubilats d'A- excessi- laior. Són 942 associats qué fan tota 58,7% dels ciutadans considera que feim una aportació fiscal classe d'activitat lúdiques. Dia 19 de VICTORIA FEDERICA va a Espanya, mentre que només un 36,6% estima com a massa escàs Juliol anaren a Cala Rajada, ara dia 12 Qué ens costará? Despeses d'escolta, activitats d'agenda... Aquí no el grau d'autonomia de les illes Balears. d'octubre hi tornen i donaran una volta val allò de "on mengen dos, mengen tres". per diferents indrets de Mallorca, de fet Aquestes xifres són contradictòries, òbviament, ja que hauríem d'es- els trobarem passejant pels carrers de Valldemosa. A la foto amb el vice pre- El seu pare, per cert, va fer un comentari molt intel.ligent en relació perar que les respostes entre espoli fiscal i poder polític anassin en paral.lel, sident Pere Pons i el vocal Lluís Carre- al naixement del seu fill: El pobre és idéntico a su madre, va venir a dir de la qual cosa deduïm que el Govern podria fer qualque cosa més que res. Tel. 971 378 567 (segons tall d'imatge i so -9 de setembre- de l'espanyolíssima Tele5). plorar per com som de desgraciats davant la incomprensió que patim per part del govern espanyol. Ah!, el Código Civil permet el canvi de nom sota certes condicions. MES DESSALADORES? EXOTICS VERDS + dessaladores = + consum energia (conseqüència directa) Són realment aguts. Ens alegren la vida amb les seves meditacions. + dessaladores = + creixement turístic (potencialment) = + dessala- A mitjans de setembre es varen reunir a Palma per discutir sobre la con- dores veniència de mantenir-se en el Govern o bé sortir-ne. Realment era un + dessaladores = + consum d'aigua (llei oferta-demanda) = + des- debat de cara a la galeria, perquè un partit que té més càrrecs a dit que saladores militants activistes no té la més mínima possibilitat de deixar les poltrones sense crear-se molts d'enemics en el seu propi interior. Això sí, Si els tècnics diuen que és la solució idònia i Antich i Matas es posen l'aspecte més interessant de la qüestió és que per allá hi havia qualque d'acord en aquest tema, qué faran Els Verds amb la Consellera de Medi militant (nosaltres diríem pocs més de dos) que realment es creia que Ambient? la discussió era seriosa i que allò no era un simple cop d'ull als seus votants, sobretot tenint en compte que a Eivissa ja els han castigat elec- Fora del PP i del PSOE hi ha vida, però... és yida intel.ligent? toralment per governar amb la resta de forces progressistes i s'han d'a- nar espavilant si no volen acompanyar en Grosske al PSOE (els socia- FLAQUER vs. MUNAR listes comenten engrescats un fitxatge que ja donen gairebé per fet des- El pepero Joan Flaquer va declarar que "Això no és el País Basc, prés del desastre que asseguren patirà Esquerra Unida a les properes aquí no hi ha un sentiment d'enfrontament entre nacionalistes i no nacio- eleccions); un excel•ent fitxatge, per cert, si s'arriba a produir: llàstima nalistes", en referència al discurs de la presidenta del Consell de Mallor- En Jaume Cardona és l'amo vell de l'em- que els beneficiaris siguin jacobins! presa Formatges Torralba a Alaior, el ca la diada del 12 de setembre. titular de la qual és el seu fill Nicolau. Els pagesos els duen el formatge ten- MANIPULACIO ESTADISTICA El que no digué Flaquer, és que el seu partit treballa pertot arreu dre, ells el curen i comercialitzen. Son fomentant l'ultranacionalisme espanyolista i desqualificant els nacio- pare, en Pep Cardona que havia estat (I) de missatge a la possessió de Torral- nalismes que no siguin l'estrictament espanyol, cosa que está afavorint El creixement econòmic d'Alemanya será d'un 3% i el d'Espanya ba en la seva joventut, va obrir aques- l'enfrontament (per radicalització estimulada) entre nacionalistes d'una ta empresa ara fa 60 anys. Tel. 971 371 d'un 4%, segons fonts del govern espanyol. Ja, però els récords olím- i d'altra tendència. 128 pics d'atletisme també creixeran molt poc (només algunes centésimes de segon), mentre que el veïnat de la cantonada pot haver passat de fer 100 metres en 18 segons a fer-los en 14. MATRICULES ESPANYOLES SENSE LA Ñ MANIPULACIÓ ESTADÍSTICA La sacrosanta "ñ", essència de l'espanyolitat, emblema de la RAE, carácter defensat hasta la muerte, por Dios y por España -així, amb "ñ" - (II) desapareixerà de les matrícules dels cotxes. L'atur a Espanya ha passat d'un 24% a un 15%, mentre que a França han passat d'un 12% a només un 9%, segons Rato. Fantàstic, però l'a- Deu esser per això que la mala llet l'han esbravat suprimint els dis- tur a Espanya és d'un 15% i no d'un 9% com a França i, per molt que tintius autonòmics. Santiago y cierra Espana. repeteixin que España va bien ja veurem com s'ho fan a partir d'ara per reduir aquests percentatges. Són conscients que hauran de canviar la cançoneta, però mentre reti... SALARIS Mitjana a Madrid: 257.655 pessetes.

AMIGOS DE LES Mitjana a Catalunya: 234.107. MULTINACIONALS El govern espanyol ha "regalat" l'espai de radiofreqüéncia destinat Mitjana al País Valencià: 197.570. a la telefonia anomenada de tercera generació a unes multinacionals, entre les quals hi ha Telefónica. Alemanya, pel seu costat, les la sub- Mitjana a les illes Balears: 196.109. hastades al millor postor i n'ha obtingut uns ingressos fabulosos per a L'any 1964, en Bartomeu Vilallonga i na Caterina Pons obriren la botiga la hisenda pública. Els espanyols encara ens condecoraran per esser la "Comunidad" d'esparteria i calçat típic menorquí can més rica d'Espanya. Mentrestant, els nostres governants segueixen pas- Vilallonga a Alaior. Tel. 971 371 319 Ara, el govern espanyol es pretén justificar dient que el procediment turant idfl4icament. f"D"OdYUBRE DEL 2000 191'151111 L'antifranquisme a Mallorca. VII LLIBRE (Les lluites dels anys noranta) En defensa del català. Per la independència dels Països Catalans. El "Comité de defensa de S'Arenal de Mallorca" (i II) MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ

Juntament amb Llompart de nions més diferents i per respec- tarisme més accentuat, fent veure la Peña, Jaume Santandreu, tar el dret de réplica. Per tot això, que de demòcrates no en tenen res Guillem d'Efak i Biel Majoral, exigim als màxims responsables del de res i que han caigut en actituds organitzàrem el "Comité de Govern Balear, del Consell Insu- feixistes contra la llibertat". defensa de S'Arenal de lar de Mallorca, dels Ajuntaments Ens ajudà també (per fer veure Mallorca" etc., que acabin amb aquesta dis- l'amplitud de les mostres de soli- És evident que qui signa aquest criminació i que a més no conti- daritat amb S'Arenal) les declara- article mai no ha combregat amb nuïn amb l'imcompliment de l'ar- cions de la diputada d'ERC al Par- el racisme ni amb la xenofòbia. Però ticle 32 de la Llei de Normalitza- lament espanyol Pilar Rahola. En els elements del PSOE que encapça- ció Lingüística que estableix: Els el número del 15 de juliol de 1993 laven la campanya contra S'Are- poders públics de la Comunitat aquesta diputada deia: nal a finals de l'any 1992, el que Autónoma donaran suport econò- "Si hi ha hagut un acte de pre- volien era silenciar una revista mic als mitjans de comunicació que potencia per part del PP-PSOE con- catalana. Per això, quan em trua emprin la ¡lengua catalana de tra L'Estel no és res més que la cons- en Graciá Sánchez (que actual- forma habitual. En una societat nor- tatació novament de la poca cul- ment dirigeix l'excellent publica- mal hauríem fet un 'Aplec d'Amics': tura democrática que tenen alguns ció en la nostra llengua Puntinfor- En aquests moments, davant la partits respecte els mitjans de comu- matiu de Pollença) i em llegí el injusta discriminació de qué és víc- nicació. I amb això vull esser molt comunicat de solidaridat en favor tima S'Arenal ens veim obligats a clara. Encara hi ha una herència de Mateu Joan Florit i de la revis- constituir-nos en Comité de Defen- feixuga del passat que fa creure a ta represaliada per no rebre publi- sa". I signàvem: Josep M. Llom- alguns partits que detentar el poder citat institucional (una forma gens part de la Peña, Guillem d'Efak, és detentar la llibertat d'expressió. amagada d'anar asfixiant-la), de Miguel López Crespí, Biel Majo- Vull apellar a aquests partits per- seguida m'hi vaig afegir. ral i Jaume Santandreu. qué rebusquin en l'interior de la seva Uns dies més endavant, junta- cultura democrática i que tinguin ment amb Josep M. Llompart, Ens ajudà també (per fer veure la grandesa d'esser capaços de Jaume Santandreu, Guillem d'E- l'amplitud de les mostres de viure en una societat amb mitjans fak i Biel Majoral, organitzàrem Llompart de la Peña. solidaritat amb S'Arenal) les de comunicació que no li són pro- el "Comité de defensa de S'Arenal declaracions de la diputada pers. I òbviament no discriminant- de Mallorca". Comité que, durant 1992, S'Arenal ha vist retallat en nal a causa de les pressions i ges- d'ERC al Parlament espanyol los perquè formen part de la rea- mesos i mesos, treballà activa- més d'un 95% la publicitat oficial tions, fins i tot parlamentàries, rea- Pilar Rahola litat complexa i plural que ha de ment per salvar aquesta publica- de les institucions a causa de la per- litzades per gent colonitzadora al De seguida nombrosos inte- tenir una societat". ció en català. secució política de qué som vícti- servei de l'estat espanyol. S'Are- llectuals, polítics, treballadors de I l'escultor Miguel Morell, En Graciá Sánchez em llegí per mes". nal de Mallorca és una publicació totes les Illes i d'arreu els Països sempre a l'avantguarda de la llui- telèfon el comunicat ("Als nostres en llengua catalana fundada l'any Catalans ens donaren supon. El ta per la llibertat del nostre poble subscriptors, lectors i simpatit- La declaració més forta era 1979, que va sorgir i s'ha mantin- Comité de Defensa no era sol, sor- ja des del temps més foscos de la zants"), al qual, sense dubtar ni un emperò la del mateix "Comité gut dins una zona difícil d'alta con- tosament! El 15 de maig de 1993, dictadura, feia saber el 15 de març minut, em vaig adherir. de defensa" (Llompart, López centració turística i de forta immi- Cecili Buele, exconseller de Cul- de 1993: "Es pot estar d'acord o no La declaració que impulsàrem, Crespí, Santandreu, D'Efak i gració. S'Arenal de Mallorca s'ha tura del CIM i aleshores portaveu amb un anide però decidir la reti- en defensa de la llibertat d'expres- Majoral) quan, d'un forma caracteritzat per la defensa cons- de la Federació d'Associacions de rada de publicitat és un acte anti- sió (i que sortí publicada a S'Are- valenta, denunciava la caça de tant de la llengua de la nostra Veinats de Ciutat, declarava: "Trob democràtic quan es gasten milions nal durant molts mesos juntament bruixes a qué era sotmesa la nació, per constituir una eina pun- que no hi ha dret que llevin la publi- i milions amb actes culturals que amb les fotografies dels impulsors nostra revista tera en defensa de la nostra iden- citat a l'únic periòdic en català de no tenen res a veure amb la cultu- del Comité) deia així: "SA: La declaració més forta era titat nacional, per crear conscien- les Balears i que donin tants de duros ra". Miguel Salom, director de renal de Mallorca [l'actual Estel] emperò la del mateix "Comité de cia de poble i per defensar les lli- als diaris i revistes forasteres de Revetlla de Son Ferriol, explica- passa per uns moments difícils defensa" (Llompart, López Cres- bertats democràtiques. Els/Les Ciutat". El músic Toni Roig (del va la seva posició declarant: ates que s'han amuntegat a l'horit- pí, Santandreu, D'Efak i Majoral) sotasignants sollicitam a les auto- conjunt Al-Mayurqa) deia: "Les "Els doblers del nostre govern zó dues amenaces. Per una part una quan, d'un forma valenta, denun- ritats públiques que no discrimi- nostres institucions pensen en cas- s'ha de gastar amb les coses nos- dura recessió económica que afec- ciava la caça de bruixes a qué era nin S'Arenal en materia de publi- tellà i obliden que aquest país té tres, periòdics, ràdio, TV en català. ta amb més intensitat la petita i mit- sotmesa la nostra revista. Signat el citat institucional i consideram que una cultura pròpia". En el número Sha de promocionar el folklore i jana empresa mallorquina. Aquest 20 de gener de 1993, el manifest és , injust utilitzar els fons públics de S'Arenal de l'u de març de 1993, els grups culturals". fet, que perjudica també el conjunt en defensa de la llibertat d'expres- com a instrument de coacció per jo mateix declarava: "És un atemp- El poder volia acabar amb un de la premsa en general, ha pro- sió deia textualment: intimidar la llibertat de premsa. Tot tat a la llibertat d'expressió. En una mitjà d'expressió incòmode. Igual vocat una reducció dels ingressos "S'Arenal de Mallorca, el mitja demócrata s'hauria de mobilitzar societat democrática no es poden que quan una mica més endavant, per publicitat que han estat com- de comunicació escrit en llengua davant la caixa de bruixes i l'a- fer aquestes coses si es defensen l'any 1994, vaig publicar un petit pensats en gran part per l'augment catalana més popular i de més tira- temptat contra la llibertat d'ex- unes idees amb la intelligéncia i la resum de les meves memòries de constant de vendes i de subscrip- da a Balears, durante! transcurs de pressió de qué és víctima un mitjà ploma. Per tant, els responsables la clandestinitat, el llibre L'Anti- tors. Hi ha emperò una segona ame- l'any 1992 ha vist reduït en més de comunicació que, com S'Are- d'aquesta discriminació han demos- franquisme a Mallorca (1950- naça més important. Durant l'any d'un 95% la publicitat institucional, s'ha distingit per acollir les opi- trat el seu dogmatisme, el seu sec- 1979), tota la colla del carrillisme

L'ANTIFRANQUISME A MALLORCA VII LLIBRE PARES, EDUCAU-ME EN de NI- López Croespí CATALÀ, A MALLORCA NI HA Cada quinze dies allo°11tetVgII, (d'agost de 2000 fins a l'agost de l'any 2001) Per demanar números endarrerits, telefona al 971 26 SO 05 EL MEU FUTUR l'IlT11 1" D'OCTUBRE DEL 2000

-INDEPENDENTIS ME- Com cada 11 de setembre, milers de persones demanen la independència dels Països Catalans BARCELONA.- Durant tot el dia es van anar repetint els actes i protestes per tot el centre de la ciutat, en defensa de les llibertats nacionals i de la justícia social. Ja a les 10 del matí, es va celebrar, al carrer Ferran, l'homenatge a Gustau Muñoz, jove de disset anys assassinat per la policia l'onze de setembre de 1.978. Diferents parlaments, mítings i xerrades es van celebrar al Fossar de les Moreres i al Pas- seig del Born, mentre milers de persones passejaven pel barri, on es podien trobar parades amb material polític i informació de diferents col.lectius i organitzacions, entre les que es podrien destacar la presentació de l'anuari de l'organització juvenil Maulets, la presència del col.lectiu bretó ENGAM i la xiulada que un grup de persones van dedicar als representants del PP que anaven a fer l'ofrena floral al monument a Casanova; també durant la celebració d'aquesta ofrena per part de tots els partits polí- tics, es va desplegar una pancarta recordant els 2.727 dies de l'assassinat, per pan d'un policia, de Pedro Álvarez. A les 5 de la tarda unes tres mil persones es van manifestar des de la Plaga Urquinaona fins al Passeig del Born convocades, principalment, per Maulets, Endavant, MDT i la Comissió 11 de Guillem d'Efak Setembre, durant la qual es van cridar consignes contra la policia i a favor de la independència, es va illenc (antics militants o simples cans que no pactaren amb el fran- Hangar pintura vermella als jutjats del Passeig Lluís Companys per tal de denunciar la repressió que simpatitzats del PCE, de l'estali- quisme reciclat. des d'aquest edifici s'administra, i es va retirar i destrossar la placa floral del PP; al finalitzar la pro- nisme espanyol) em criminalitza- Ara, amb la crimininalització testa Endavant va realitzar un míting, i més tard unes deu mil persones van omplir l'Arc de Triomf en ren -i a tota l'esquerra revolu- de S'Arenal, ens trobàvem amb una un concert organitzat per la Comissió Onze de Setembre i on es va combinar les actuacions musicals cionària de les Mes i de l'Estat- quan, història una mica semblant. La amb diferents parlaments. Contra-Infos 1219100 en un immud pamflet ple de men- calúmnia i l'insult com a arma tides, calúmnies i tergiversacions d'extorsió, de xantatge. volien fer creure que els marxis- El primer manifest que em llegí Actes a pobles i comarques tes i comunistes (OEC, MCI, LCR, Graciá Sánchez i al qual vaig donar POR...) havíem estat al servei de la meya aprovació de seguida (i que PAÏSOS CATALANS.- Per motiu de l'onze de setembre es van celebrar actes i manifestacions a dife- la policia política del franquisme. va ser publicat a S'Arenal el dia 1 rents pobles i ciutats catalanes. A Girona I'MDT i Maulets van reunir a un miler de persones en una Signaven l'immund pamflet Igna- de febrer de 1993) deia: manifestació el mateix dia 11. Al barri de Sants es va organitzar un acte, convocat pel Casal Indepen- si Ribas, Alberto Saoner, Antoni "La caça de bruixes contra S'A- dentista "Jaume Compte", que va aplegar a més d'un centenar de persones el dia 10 al vespre. Tenim M. Thomás... No es ficaven amb renal és per damunt de tot una per- constància de molts altres actes, però que no han arribat a la nostra redacció. Contra-Infos 1219100 12 la dreta, amb els hereus del fran- secució política contra la llibertat quisme amb els quals havien pac- de premsa i contra un mitjà de tat, en temps de la transició, el repar- comunicació independent en llen- timent de les poltrones institucio- gua catalana. Davant aquesta injus- Comunicat Nacional.- MAULETS nals a canvi de l'abandonament de tícia i per fer front a aquesta situa- c/ Nou 31, bx.- 08301 Mataró Tel: 937 551 915-676 80 70 05 1. la lluita per la República i l'auto- ció difícil, ens veim obligats a fer determinació. No. Potser l'origen una crida a tots els subscriptors, familiar d'algun d'ells els obliga- lectors i simpatitzants i hem posat Contra el feixisme, contra la repressió va a continuar atacant l'esquerra? en marxa una subscripció voluntà- Dissabte 9 de setembre la seu veïnal del c/Olzi- pels fets del 12 d'octubre de 1998 a Sants. Com a Preferien criminalitzar els revolu- ria de suport. En aquests moments nelles, el Centre Social de Sants, va ser objecte mínim tres d'ells, per la seva condició d'insub- cionaris (OEC, CNT, MCI, etc.) que una subscripció anual a S'Arenal d'un atac feixista: uns individus hi van llançar tres misos al servei militar, poden ingressar a la presó no pas atacar els hereus del fran- (24 números) costa 3.000 pesse- còctels molotov. L'objectiu dels feixistes obeeix en els propers dies. quisme. L'"enemic" era, en aquest tes, una quantitat que si la dividim a un intent d'intimidar i crear por al moviment veï- cas, un escriptor independent (l'any pels 365 deis de l'any surt a una nal santsenc davant la sol•licitud de recuperar la Davant d'aquesta tirallonga de fets repressius xifra als voltants de les 8 pessetes 1994) que des de començaments Plaga dels Països Catalans per a la gent del barri relacionats amb la lluita antifeixista, Maulets, el La subscripció de suport dels anys seixanta havia lluitat diàries. el dia 12 d'octubre. En aquest mateix indret i en jovent independentista revolucionad, vol expres- suposa doblar aquesta xifra i pagar activament contra el feixisme en aquest mateix dia, els fatxes s'hi concentren des sar a l'opinió pública: pessetes anuals, això men- els fueres del marxisme revolu- 6.000 de fa uns anys, amb el vist-i-plau institucional i cionari de les Illes, dels republi- tre duri aquesta injustícia. Totes les amb l'oposició veïnal i social Ara per ara, la dele- 1. Maulets s'oposarà enèrgicament a la diada SA- persones que vulguin ajudar gada del govern del PP a Catalunya, Júlia García de la Hispanitat, fent ús de tots els seus mitjans renal d'aquesta manera es poden Valdecasas, té l'última paraula...fet que ha pro- i efectius militants per a impedir l'expressió S'AIZENTAL, posar en contacte amb la nostra vocat un gran malestar entre el veïnat de Sants, pública del feixisme, tant a la Plaça dels Països redacció". que veu com l'estratègia de criminalització dels Catalans de la Vila de Sants, com arreu de la moviments socials catalans adoptada pel PP pot nació catalana. Mentrestant les mostres de tornar a fer servir la vila de Sants com a escenari 2. Maulets se solidaritza amb el moviment solidaritat a S'Arenal i a les de confrontació amb l'excusa de protegir i tolerar associatiu i veïnal de Sants, davant els atacs declaracions del nostre Comité la llibertat d'expressió dels feixistes. feixistes soferts, així com davant de les pres- de Defensa augmentaven de sions judicials, institucionals i mediátiques que dia en dia A tot això cal sumar-hi el pes implacable de la puguin patir. No cal dir que aquesta prime- repressió espanyola damunt dels moviments socials 3. Maulets se solidaritza amb els joves anti- ra crida va ser massivament escol- catalans i especialment contra el jovent catará més feixistes encausats, i que poden entrar a presó tada pels nostres subscriptors, lec- combatiu. L'anunci de la reforma del Codi Penal en els propers dies, en els incidents provocats tors i simpatitzants. I va ser preci- vigent va dirigida a reprimir més i amb més impu- per la policia espanyola el 12 d'octubre de 1998 sament a l'escalfor d'aquella cam- nitat tota resposta a la política espanyolista i de en la dissolució de la manifestació antifeixista panya, amb la incorporació de nous dretes del PR El govern d'Aznar, encegat en la de Sants. collaboradors, d'actius membres de seva guerra contra l'independentisme basc, pre- 4. Maulets responsabilitza al govern del PP, a la resistència antifeixista dels anys tén fer passar el poble català pel mateix adressa- Júlia Garcia Valdecasas i a la seva política poli- seixanta i setanta, amb excellents dor: mesures policials en comptes de solucions cial i repressiva, de la situació repressiva en la escriptors i militants de diversos polítiques i millores socials. qual viu sotmès el jovent catará més combatiu i partits independentistes i d'esque- compromès amb la llibertat del poble català rra dels Països Catalans, com SA- Com a colofó, diumenge 17 de setembre s 'ha Des del mes d'abril, en Roman Nieves renal (l'actual Estel) conso- fet pública la intenció de la Judicatura espanyola El combat Maulet continua! Visca la Terra! i el seu soci en Sebastià Riera regen- lidant, situant-se sempre a l'avant- de fer efectiva la sentència condemnatòria d'un ten el GYM Dinàmic Centre a l'edifici guarda del nostre deslliurament Catalans, 18 de setembre del 2000 Los Soles, al costat del Mercal de s'A- any i mig de presó contra els set joves encausats Països renal Tel. 971 441 596 nacional i social. SI 10 1" D'OCTUBRE DEL 2000 191atell "La mort de Guillem" JAUME FUSTER

Capítol "Els fets" del llibre "A la I els braços drets es tesen a la roma- del cop de puny, de la puntada de peu, del -Feixistes! Mort de Guillem". Editorial Tres i na, assenyalant la negror del cel, com si ganivet automàtic que no la pots enten- -Ajudeu-nos! Quatre. València, març 1996. volguessin estrangular les estrelles en un dre, que no ets calan de comprendre-la holocaust renovellat. perquè no té cabuda a la cambra orejada, La gent de la nit, convertida en mar- La piala de Montanejos plena de gom la senyera estelada, la silueta del país - bre o en sal o en pedra morta s'allunya a gom, la nit benigna d'abril i el ganivet El temps es congela. Dies després, els països- que estimen, les fotos de Wem- benpensant, s'endinsa en la closca pro- automàtic de guardes marrons que espe- teus amics es fan creus que tot passés en bley, el llibre de la Roig, la cinta dels Pets, tectora o mira cap a un altre costat, per ra pacientment a la butxaca de Gerónimo. uns segons. És com si les busques dels els cartells dels actes reivindicatius, l'es- por de trencar la benignitat de la nit d'a- I la conversa dels divuit anys, la il-lusió i rellotges de Montanejos s'haguessin atu- calfor de la mare, la fermesa del pare, l'a- bril, la ronda de la plaga de Montanejos, la passió, com si Agnès i Jaume i Ferran rat a mig camí entre dos quarts idos quarts legria enjogassada de les germanes, i la bonior de les converses que no deixen i els altres fossin els únics a la plaça i no de cinc de dues de la matinada, en un ralen- també dels amics, els amics... dormir, encara, la gent del poble que es se sentís l'udol dels llops que sura per tí que repetiran i repetiran en cerca de tots regira al Hit. damunt de les paraules, premonitori. Per- els detalls, esventats per la sang que ha de El mirall es trenca a la nit de Monta- qué els havia vista l'autobús, dos dies abans brollar i malmetre's pel carrer de Sant nejos. I una realitat bruta s'escla dels Agnès ha agafat Pablo pel braç, en un i els havia reconegut. Vicent. bocins, repta per terra, se t'arrela als peus intent d'aturar-lo. I, finalment, apareix el i et petrifica per sempre més, Guillem. ganivet automàtic de guardes marrons. Des- -Aquell parell són dels de Marxe lenes. I tu, Guillem A., fill de Guillem i de ficiós ha sortit de la butxaca de Geróni- Mala gent -va avisar als companys-. No Carme, t'alzines amb l'ira dels justos. La Gerónimo et colpeja. De primer ho fa mo i s'ha encauat a la má suada de Pablo, els féu cas, em cerquen a mi. provocació ha ferit el nervi mateix de la amb el got que duu a la mà. Després amb com l'argument definitiu, únic, omniscent teva essència. La igualtat, la pau, el país. els punys i amb els peus. Retrocedeixes que creará ritmes propis i engolirà parau- I la plaça és una ronda de gent, lents És com si una descàrrega eléctrica et tesés cap a la foscor del carrer de Sant Vicent, les, crits, pantaixos, gestos i la poca llum dispéptics del balneari que fan la volta abans els músculs i et drecés els pèls. Saps que protegint-te amb els braços, com si no t'a- que hi ha al carrer de Sant Vicent. d'anar-se'n al Ilit, jovent que entra i surt tens raó i vols cridar-ho per fer callar el cabessis de creure el que passa. Els altres -Si no t'apartes et talle! dels locals, davant la indiferència dels del verí provocador. de Mancelenes riuen. Però encara no inter- poble que fa estona que han apagat la tele venen. Són espectadors de privilegi, de Agnès retrocedeix. Pablo la deixa i t'a- i miren de dormir, tot i el soroll que puja -Feixistes! -els crides. moment. taca amb el ganivet automàtic de guardes del carrer, "maleïts forasters que trenquen No tens por. Ets jove, ets fort, t'amara marrons. la pau els dies de festa", com si no se sen- la claror d'una vida intensa, et protegeix Jaume i Juli, en veure l'agressió, s'a- tís el clam de l'acer, assedegat de sang jove. la profunda saviesa de la gent del teu poble, costen, intenten aturar-la, per un moment -Pren, fill de puta! t'empenyen l'amor, la veritat i la justícia. ho aconsegueixen. Gerónimo s'atura. Mira Guillem va parlant amb Agnès i amb al seu voltant, en cerca d'ajut, no sap qué Els onze centímetres i dos mil.líme- Ferran. Riuen. Passegen lentament, glo- -Me cague en la puta, els racistes eixos fer. Tu, Guillem, respires allejat. S'ha aca- tres d'acer t'encaren, Guillem. Et prote- riosament, davant l'església del poble, de Marxelenes! -crida Ferran, en veure't bat. Però Pablo es llança damunt dels teus geixes de forma instintiva, com pots. Sents amb l'urc dels divuit anys i un davassall acorralat. amics. Colpeja Juli, empenta Jaume. Els els talls als braços, a les mans. No, enca- de vida que seis enfila per l'espinada, els Ell i Arantxa, amics teus, s'acosten per fa fora a colps. Els altres del grup de Mar- ra no tens por, només sorpresa, només ràbia, escalfa la post del pit i els guspireja als trencar el cercle, amb un gest de precau- xelenes tanquen l'entrada del carrer de Sant només dolor. Un de la banda t'agafa el braç ulls. ció que et dirigeixen i que vol frenar-te Vicent. Amb prou feines distingeixes la esquerre. Riu. Gerónimo t'agafa el braç per evitar allò que ja ningú, ni res no podrá seves cares, Guillem. Però saps que tots dret. Riu. De sobte, se fi enfosqueix la cara, se evitar. Et coneixen, Guillem, i saben que són iguals, que tots ells fan la mateixa gan- ti tensen els músculs i la sang u batega als no defugiràs el perill, que t'enfrontarás a yota cruel, repetida, que ja no res esbo- Penses que prest s'acabarà tot i que polsos, premonitòria. Els ha vist, fatxen- la provocació, que desafiarás la foscor amb rrarà. podrás descansar i que el cap i els braços des, a l'aguait. la fermesa dels teus ulls malalts i les úni- ja no et faran mal i que ho podrás expli- ques armes de la veritat i de la raó. -Qui vols que et pegue primer?- et pre- car a Agnès, Ferra, Jaume, a Aranxa i als -Els de Marxelenes ens controlen. gunta Gerónimo i et clava un colp de puny. altres, com els contaves els teus secrets i Alerta! Però Pablo els frena. Hi está acostu- Et protegeixes amb els braços. Els de les teves il.lusions, el país, la feina, l'es- Però la ronda de gent continua, els allun- mat. Són moltes agressions, moltes pro- Marxelenes s'han situat rere teu. Un d'ells port, l'amor, Guillem... Però veus la cara ya, els amaga, els cobreix, els separa, en vocacions, molts assalts els que mouen el et colpeja amb una llanterna. Sents un tro de Pablo. Suada, amb els ulls botits i el un joc macabre del gat i la rata, del gani- seu puny dret. I els artells colpegen amb dins el cap, una calrada que t'entela la vista rictus de l'assassí. vet automàtic de guardes marrons que s'o- força la cara de Ferran. El xiquet tronto- i la primera sang que et regalima pel colli fega de desig a la butxaca de Gerónimo, Ha. Arantxa l'estira. Retrocedeixen tots dos. et xopa l'esquena. La mà esquerra de Pablo t'agafa per la de la mà entresuada de Pablo que reque- nuca i t'obliga a acostar-te cap a ell. Et reix perllongacions d'acer. -Mira com fuig este cabró! -crida el de Potser, aleshores, Guillem, t'adones que resisteixes. Marxelenes, amb raucar brutal, als com- el que passa és més que un malson. D'una Sents el seu alè a la cara, amb l'escal- Carrer de Sant Vicenta les petites. Pablo panys que riuen i criden. banda hi ha el dolor que et baixa per la for de l'odi, de la bestialitat. i Gerónimo s'acosten a Guillem. Els altres base del coll, et retruny a l'esquena i t'a- La ganivetada penetra pel pit, buscant del grup de Marxelenes, una mica més enllà, Ho has vist, Guillem, i t'has adonat que fluixa les carnes. De l'altre, les imatges es el bessó de la vida. Quatre centímetres d'a- vigilen. It'udol del llop s'imposa a la bonior ja no valen les paraules, que ara tot es fan molt borroses, tots els rostres es con- cer en ple cor. de l'ambient, i trenca els vidres de la nit i redueix al gest bestial. La violència que fonen en un sol rostre i el carrer de Sant I la nit de Montanejos es congela, Gui- de la calma. detestes, l'única que entenen ells, que els Vicent és com l'habitació de l'hospital quan Ilem, i s'escapa amb el doll de la teva sang, fa sentir importants, segurs en un món d'in- et vas despertar, amb l'ull embenat. esclata en una blancor fosca i definitiva -Ei, tu, SHARP de merda!- l'un. seguretats que odien perquè no entenen, que desbloca els rellotges, arriba espan- -Jo sóc nazi l'altre. que voten destruir amb el colp de puny, Pablo et clava una puntada de peu i ya i encenta el ritme dels braços alts, ..con -Llepaculs de morápios i negrates! - amb la puntada de peu, que voten anegar riu. Intentes defensar-te però el colp amb la camisa nueva que tú bordaste en rojo l'un. en sang perquè no hi hagi ocells, ni la llanterna ha minvat les teves forces. Lla- ayer, que s'allunya, s'allunya, es fon,... vol- -Me cague en ta puta mare i en ton pare cançons, ni ulls clars, ni pells fresques, ni vors crides, però no et reconeixes la veu. verán banderas victoriosas i tornes a l'ha- si saps qui és -l'altre. l'amor, ni, sobretot les paraules altes i cla- Ets a Burjassot, sa i estalvi, ets a Wem- bitació orejada i lluminosa, amb la sen- -Quan manen els meus, us penjarem a res que els espanten perquè no n'entenen bley, brandant la senyera i Koeman, Koe- yera estelada, la silueta del país -països- tots els independentistes pels collons a la el dring, ni la dolçor, ni en senten l'até man, Koeman... Gerónimo t'apunyega la que estimes, les fotos de Wembley, el 'li- plaga de bous -l'un. càlid, Guillem. cara. bre de la Roig, la cinta dels Pets, els car- -I farem de València la capital del Quart tells dels actes reivindicatius, l'escalfor de Reich, l'altre. De sobte t'has adonat de tot això. I enca- Els teus amics, Jaume, Ferran, Agnès la mare, la fermesa del pare, l'alegria enjo- -Heil! ra no tens por. Ja no en tindràs mai, Gui- i els altres intenten ajudar-te, criden. gassada de les germanes ...impasible el -Heil! llem, perquè és tan enorme la injustícia -Deixeu-lo! ademán. 11

1" D'OCTUBRE DEL 2000 11

Ofrenant noves LA glòries a Espanya? CRIC •CRAC Al poble d'Algemesí hi ha un monument a l'evidència, a la realitat, al sentit comú i a la veritat raonable. Es un petit gran La cric-crac, monument. I no podia ser un altre més que el Monument a la la cric-quera. unitat de la LLengua Catalana. No sabem si molts pobles valencians en tenen un com aquest que reconega públicament allò En aquell gran temps passat, que moltes persones, les reals acadèmies, escriptors de dins i quan jo, trist, jovenet era, de fora de la nostra comunitat catalanoparlant i del món reco- de fet me posí a servir neixen. Aquest monòlit és una prova palpable de la fibra que té la gent d'Algemesí. Gent oberta, honesta, coherent, culta, una molt gentil donzella, valenta, solidària i valenciana. En aquesta nómina hem d'in- la cric crac. cloure aquells que amb la seua coratge i capacitat de decisió Fa 15 dies que na Natalia Dillon ha obert el Bar Taifas a l'Avinguda Menorca de propiciaren l'alçament d'aquest monument. Però, com que en I per ser tan imprudent Maó. Tapes, entrepans i menús a 850 ptes. A la foto amb els seus col-laboradors. la vida hi ha d'excepcions, també -de segur- que a Algemesí tots me deien taravella, Tel. 971 351 236 n'hi trobarem d'intransigents. Però, mai els covards, amb noc- mas io, foll perdut d'amor, turnitat i traidoria podran ser persones sinó mer accident. Escò- de totes coses me reia, ria a tot estirar. Fa un temps -no en sabriem precissar- emparats per la nit i la cric crac. la mala baya, algú arrencà del set setial el petit gran Monu- ment a la Llengua Catalana. Aquella flama representativa quedà Féra'm un saio papal per terra. Molta gent ni es va enterar. i unes calces ab braguella; Alguns de més Iluny estant, ens assabantárem de la notícia Posí'm un gonet vermell pels periòdics. I se'ns acudí la reflexió irónica, exempta de vesá- i al col una gran esquella, nia i ressentiment. Alguns de nosaltres, sense massa sofistica- ció, pensàvem que es tractava d'individus que anaven mal en la cric crac. els seus estudis i necessitaven abocar la seua agressivitat en allò que representa la culpa d'una educació que es neguen a Un gipó, repunt faldat, entendre perquè está feta en llengua demonitzada. i una gran capa ab trepella, Alguns altres sustentàvem la hipòtesi que es tractava de la escarpins emblanquinats Fa 30anys que en Salvador va obrir el Saló Estilista i d'Estètica Salvi felicitació de determinades hostes enemigues de la llengua que al carrer de i un barret de gironella, Josep Maria Quadrado de Maó. En salvador és campió blalear, de Catalunya i ens feien abans d'anar-se'n a les seues daurades vacances. Una la cric crac. d'Europa en pentinats exòtics. A la foto amb la seva filia Caro!, esteticista i n'Óscar altra possibilitat és que es tractava d'individus de més profun- oficial perruquer. Tel. 971 360 542 da hiperideologització no exempta d'una certa confusió que, esdevinguts ociosos, haurien fet qualsevol cosa per autoafir- Fiu-li aprés, per 'namorar-la, mar-se i no decaure d'aborrits que estan. 'una dolça musiquella Quines valoracions ens mereixen, doncs? Qué eren els ene- de trompins i comicorns mics de la llengua, la cultura i la nostra societat? gamberros? i rabevets de Godella, dignes adversaris? patriotes de l'altra (in)compatible pàtria? En la cric crac. una cosa coincidiem tots nosaltres: l'atac a aquel] monument i el seu enderrocament era un atac que ho volia ser contra la idea, que va calant entre el personal sense cap trauma i d'acord amb I flautes i tamborets clares evidències, que l'idioma compartit pels habitants que no i veus de gran meravella. voten renunciar al seu ús i a reconstruir la seua societat a par- La traidora, que aló véu, tir del seu idioma, és un i el mateix. I a més, pensem que el tost i prest fon en piquella, valencià, l'idioma de tots els catalanoparlants, és un fet de civi- la cric crac. Fa 7 anys que en Llorenç Florit és e lització com ho és qualsevol altre idioma. I que la societat que vice-president de l'Associació de Gent l'usa és també, civilitzada. Se suposa que el context ens dóna Gran de Maó, una associació patroci- una situació histórica propicia a la construcció de la civilitza- 'lo, que la viu enclavada, nada pel Consell de Menorca i sa Nos- ció i que, per tant, en la nostra condició de valencians també ho diguí-li: -"Matet febrella." tra. Són 1504 associats que fan ball d'aferrat cada diumenge —ara que no som o estem en vies de ser-ho. I que ho podem fer sense renun- Ella, no curant de més és pecat- diuen, conferències sobre la ciar a les nostres característiques fonamentals, sense tenir que cantá'm tal cançó novella, salut i sobre la història dels Països Cata- lans. bia 5 d'octubre organitzen una diluir-nos o transformar-nos o transvestir-nos. Sense tenir que la cric crac. Fa 4 anys que en Cristòfor i na Maria excursió a Santander i dia 23 de Novem- renunciar a coses tan importants, per exemple, com la llengua regenten el Bar can Joan al costat de bre recorreran durant una setmana el que sempre han parlat els importants, per exemple, com la llen- la Residència d'Ancians de Maó. Des- País Valencia. A la foto amb les vocals -"Janot, si et voldràs casar, gua que sempre han parlat els nostres majors, que encara es fa patxen tapes i begudes. Tel. 971 365 Marcela Nuevo i Teresa Alemany. Tel. servir per a la comunicació, i que encara molts pares ensenyen no em deixes, puix só tan bella." 828 971 351 924 als seus fills. Però, hem de reconéixer que la pregunta més suco- lo diguí: -"Per cert que em plau sa no era la del "Qué?" sinó la del "Qui?". Qui són, realment, de ser-te espós, Martinella, en darrer terme, els enemics de la llengua unitària, de la idén- la cric crac. tica cultura? Qui alimenta l'odi cap el que és propi; cap a la prò- pia llengua; cap a la pròpia cultura; cap a la pròpia societat? Comentari apart el mereix el PP local que s'inhibí de con- "Però cert que tinc gran por demnar aquest atemptat contra el monument a la unitat de la d'entrar dins de Cornuella." llengua. El seu espanyolisme no passa definitivament pel valen- Ella tost me respongué: cianisme, el que equival a dir que no defensen el futur de la -"Molts honrats honren aquella, societat que parla valencià, que paradoxalment és la de molts la cric crac. d'ells i la dels seus pares i avantpassats. I on estan les veus dels del PP que per tot arreu pensen i parlen en valencià davant una qüestió com aquesta? On está la seua protesta? Amb la seua "I vós, Janot, que I' honrásseu, actitud posen de relleu el seu menyspreu amb la gent d'aques- no us seria perduella." ta col•lectivitat que, definitivament, no és la seua. Qué s'està lo diguí: "Faga's, sus, doncs, recolgant, dones, quan es vota al PP a Algemesí i per tot arreu que trumfe la caramella." del País? La cric crac, la cric-quera. COL-LECTIUALQUIBLA: (DIMARTS TANCAT) S.Llátzer,B.Hemandis,J.Carreres,X.Gareía, J.Antón, S.Pastor.BIM d'Algemesí,n-Q63.2/97. Valeni Fuster Ctra. Manacor, Km. 28 - Tels. 971 64 65 04 - 971 64 40 66 (...València 1556) 07230 MONTU I R I 12 1" D'OCTUBRE DEL 2000 1°112111 1'10'1'11 1- D'OCTUBRE DEL 2000 13 N,. DROGA: GRAN NEGOCI PER ELS ESTATS I ELS BANCS

Hom calcula que cada any ingressen un 7-8% de diners "nous" (emblan- NO VOLEN PRIVATITZAR ("LEGALITZAR") cis del corrupte i medieval règim d'Hassan II, l'anterior rei marroquí, el gran quinats) en el volum monetari internacional. Quasi tot ve del narcotràfic, CERT NARCOTRÀFIC tira amic dels Borbons. El Marroc és un autèntic narcoestat en mans de 'la- però també d'armament i d'algun altre "negoci menor" tracta de blanques, dres i grans narcotraficants, protegit per un Occident que hi vol estabilitat, Entre els sectors progres -en especial- hom reivindica la legalització de pornografia...). i submissió. Consumir h lIaixix marroquí (els anarquistes, els esquerrans, l'herba o la maria, sens dubte producte directament tan natural com l'alber- A fi que les economies vagin amunt llençant bromera i tenir entretingu- moderns, progres...) és pagar per a un règim tradicionalment caracteritzat gina. La cosa no está pas mal, a Holanda fa la tira d'anys que són legals (i da i pagada amb el consum l'estupiditzada ciutadania occidental, governs per practicar les més barbares tortures a presoners polítics no violents, en d'altres substàncies també) i no sembla que els vagi pitjor que a nosaltres. i bancs van legalitzant bilions de diners negres, "Appanya va bién". petites gàbies on moren de fred, humitat o calor, entre els pro- Allí, penó, no tenen problema a privatitzar aquest negoci, econòmicament pis excrements i el silenci absolut. O els patriotes saharians cosits dins les més important que la Telefónica, per() ací sembla que volen seguir mante- panxes en putrefacció de vaques fins a morir devorats en vida pels cucs. nint-lo públic (a bon entenedor...). Tanmateix es palès que el sistema (productivista) basat en l'acceleració i el consumisme, veu aquesta droga blana molt perillosa: perquè és essen- LA FURIA DEL CONSUMISME cialment pererososa, psíquica, hiperrealista i antiproductivista. És una hipocresia escandalosa que, a l'estat espanyol, porta d'entrada massiva de droga cions a la Península) que els tancs de la Legió, que no passen per duana, de tota mena (sobretot de la dura, o sia, de la més cara, de la que més diners introduïen (introdueixen?) massivament droga quan anaven de maniobres hi deixa) a Europa i on l'economia trau bromera a força del blanqueig mas- a la Península per a desfilades militars, com ara a la Setmana Santa. Fumar siu de diners negres, la substància psicotrópica més natural, tan perillosa com una cervesa, es trobi ara en vies d'estar tan penalitzada (gràcies a la Els drames personals de les famílies dels drogaadictes (bàsicament a haixix o kifi hi era fácil; a la mateixa caserna de la Legió et podies embo- "justícia" del PP) com la més perillosa de les drogues. Ara bé, cal enten- Occident) i dels petits correus del narcotràfic (carn de canó de les màfies, licar un canut arreplegant-ne del terra sense necessitat ni de moure't de la dre'n les raons: "ellos" fan més negoci amb les dures i, doncs, cal servar- abandonats durant 10-30 anys en immundes cel•les de presons tercermun- cadira: i és que n'hi conreaven i tot. les de la competència "deslleial" de les drogues blanes. Si la població es distes) són el "precio" que cal pagar "al progreso", o sia, al culte paga d'Oc- mor de SIDA o de sobredosi, això ja no és problema dels blanquejadors ni cident al seu déu fals, Mammon (les riqueses). de llurs capos polítics protectors. i cia.) veu amb bons ulls que l'haixix i la (Ai, Moloch!) El gran capital (Banc Mundial maria sien il.legals: talment hi cauen els joves inquiets, entremaliats i con- CALS PROGRES testataris i hi queden neutralitzats. Si fos legalitzat, Occident podia esdevenir-se la inòpia, un paradís tranquil de ciutadans apardalats sense la fúria NARCOESTAT ESPANYOL Ara bé, per al jovent inquiet, malgrat els seus defensors, tampoc no és consumista pertinent, i , això, per a les grans superfícies de capital francès A les presons espanyoles hi ha més droga i més barata que a fora al carrer. una substancia gaire interessant si l'agafen com a rutina i costum (com sol aliades sempre a la gran Banca de l'Oligarquia hispana, no ha de succeir Tan gran quantitat no pot entrar a través de familiars. Necessàriament ha passar en certs ambients): és essencialment desmobilitzadora i intimista. És mai. O bé com a Holanda, un país molt modern i liberal, amb una música d'entrar per conductes més "oficials". una inòpia africana. Potser per això cena "esquerra" catalana encara viu en molt lliure i creativa pertot els seus coffeshops, on venen lliurement tota Tot plegat, fa l'efecte que Institucions Penitenciàries "deixa fer" (o pro- la Guerra Freda?. Probablement sí, cal dir. mena de drogues blanes (mentre una tranquil.la policia neerlandesa, sense mou) el consum de drogues per als interns a fi de tenir-los més tranquils, No és que la marihuana/kif sia res d'especialment perillós per a la salut, camells a localitzar, es passeja amigablement pel carrer entre les delicioses amb el consentiment tàcit de les altes instàncies, de les forces vives i pot- no gaire més que el tabac, si més no. Però si és una substància que, si la brafarades de marihuana forta de tots els més exòtics països). Pea) això és ser de la població en general. Naturalment, els que hi entren la droga (de la fumes sovint, pot asompar, que va cap a dins de la persona, introspectiva, una altra cultura, provinent del calvinisme, que a ca nostra la gent desco- que agafen als narcos sense carnet de mafiós reglamentari?) és deuen fer I tot així: "Appanya", una novena negra d'Alí Baba i els 40 lladres que, de vegades analítica i imaginativa. Potser no s'adiu gaire al carácter actiu i neix totalment i sovint ni tan sols imagina, gràcies a 400 anys d'Inquisició, d'or. Si ho penseu i demaneu arribareu a la conclusió de qui són. al dir del PP-Mari Aznar en furor electoral fos "en Appanya el crimen siem- treballador atribuït tradicionalment als catalans. Segons com, és massa sedant. 40 de franquisme i la ressaca actual d'encefalograma pla. š2 pre paga i la Khustissia resplandesse". Això diuen -breu- les teles, si més Un altre factor a tenir en comptes: l'haixix consumit a ca nostra prové molt Jo vaig fer la mili a una narcocolónia espanyola, Septa (Ceuta). Allí era no. I és que "ellos" són tan honrats com la ciutadania hipnotitzada vulgui majoritàriament del Marroc i ha estat tradicionalment un dels grans nego- "vox populi" (confirmat per testimonis de legionaris i per ocasionals deten- creure d'aquests professionals del cinisme i la manipulació. Jaume Tallaferro

Lleida (Països Catalans), setembre de 2.000 Frases per a la posteritat Do you know... Novetat editorial aquest setembre d'Edicions El Jonc. DO YOU KNOW that you are in Catalonia, a nation occupied and divided by the Spanish Paraula de pensador and French states; a country that has over a thousand years of history and its own langua- Es tracta d'una revisada segona edició del llibre Parla Terra Lliure. "En el fons la pregunta básica de la filosofia (com la de la psicoanàlisi) és la ge and culture; and although it has a population of over 10.000.000 people, and is one of mateixa que la de la novel•la policíaca: qui és el culpable?" (U.Eco) the countries of Europe which has fought most against injustice and in favor of individual Els documents de l'organització nuï molestant, que hi hagi qui no está inte- la Sapri de Sant Quirze.... no vegis com les ENCARREGAT: Hola, soy el encarga- "La democràcia és un sistema en el qual els rics, els privilegiats i els podero- and collective freedom, it is still not a free country? armada catalana. ressat a recuperar aquesta part de la nostra deuen gastar al 'cuartelillu de la guàrdia civil. do, qué pasa? sos prenen decisions en el seu interés propi i si el públic en general tracta de pre- Reproduïm el text de presentació del lli- història recent. Aquest llibre pretén donar Això m'ho ha fet arribar un tal Xavi, a CARLES: Doncs que volia demanar una sionar en favor del propis interessos, llavors es considera que això són maniobres DO YOU KNOW that for over three centurias Spain and France have been trying to assi- bre per tal que us pogueu fer una idea del la veu a Terra Lliure. Pretén recuperar els veure que us sembla pizza i m'agradria fer-ho en català... grosseres i antidemocràtiques.' (N.Chomsky) milate Catalonia, absorbing its culture and elirninating its language and its symbois of natio- seu contingut: Des dels inicis de la seva acti- pensaments d'aquells homes i dones que van No sé si heu llegit la carta publicada a ENCARREGAT: Ya, pero tu no puedes "El poder dels governs sobre les creences dels homes ha estat molt gros d'ençà nal identity; and that these Olympic Games of Barcelone coincide with the "Worid Exhi- vitat armada, Terra Lliure va esdevenir el decidir lluitar, amb les armes a les mans, per l'Avui on un tal Carles Torras explica que a obligarnos a hablar en catalan... que apareixen els estats." (B.Russell) bition-Expo '92" in Seville, "Madrid, European City of Culture" and with the celebration símbol de la lluita independentista del poble la llibertat del nostre poble. Aquest llibre Sapri Pizza de Sant Quirze (93 721 04 88) CARLES: Jo no obligo ningú a res. Jo of the "Fifth centenary of the discovery of America", in order to erase the Catalan features català. Les consignes i la simbologia de For- pretén, en definitiva, aclarir aquest període "El món funciona només gràcies a un malentès, i és gràcies a ell que podem no el van voler atendre si no parlava en cas- només demano algú que m'entengui. Vosal- and to relaunch throughout the worid an image of a unified and monolitic Spain, the image ganització armada van ser posar-nos d'acord." (Baudelaire) àmpliament difo- obscur de la nostra història més immediata tellà. Tinc la sort de conèixer personalment tres podeu parlar el qué volgueu, però jo ses i no era estrany veure-les reproduïdes a i situar al lloc on es mereixen aquells i aque- el Carles i m'ha explicat com va anar exac- "Si fóssim honestos amb la història descriuríem el colonialisme europeu sim- forged under the dictatorship of Franco? defenso el meu dret a parlar en català. Un les parets d'arreu dels Països Catalans. lles que des de Tena Lliure van entregar-se tament la conversa. Més o menys va ser una plement com invasions bàrbares.' (N.Chomsky) dret emparat per l'Estatut de Catalunya... Terra Lliure ha jugat un paper impor- a la causa de la justícia i de l'alliberament cosa així: "És una fabada dir que si estem d'acord amb els valors universalistes ja no ens DO YOU KNOW as a result of all that, all the persecutions, and so many crimes; and ENCARREGAT: Yo el estatuto de Cata- tantíssim a l'hora de configurar l'indepen- dels Països Catalans. NOI QUE CONTESTA: Sapri Pizza, bue- hem de preocupar de les identitats. Al contrari, la regulació de les identitats cultu- because every nation has the right to be free in order to live in peace and to preserve its luña me lo paso por los cojones.... dentisme català modern, a l'hora d'estendre Parla Terra Lliure es pot adquirir des de nas noches... rals pertany a una nova visió d'un universalisme ja no pensat des dels estats". (Reque- own collective symbols of identity- because we must be the ones to decide our own futu- socialment el discurs rupturista d'aquest mitjans de setembre a les millors llibreries CARLES: Bona nit, volia demanar una L'ENCARREGAT PENJA EL re within a united Europe of Nations; with solidarity and without frontiers, TELÈFON jo) nou independentisme que sorgi del desen- dels Països Catalans al preu de 2.000 pesse- pizza... "En Europa s'estan produint tendències enfrontades. Existeix una tendencia cap cant i la farsa que suposà la transició tes. També és pot adquirir el llibre o demanar NOI: Tiene que hablar en español.... *Boicot absolut a Sapri Pizza! a la centralització que es manifesta en l'executiu de la Comunitat Europea, un govern WE WANT INDEPENDENCE! "democrática". informació sobre la resta de publicacions d'E- CARLES: Com? *Truquem al 93 721 04 88 i diguem-los qué pensem d'ells! cada dia més aïllat i immune a la pressió popular, i existeix una altra tendencia Malgrat ser una pega d'innegable dicions El Jonc, Sant Carles 8, 25002 Lleida NOI: Que me hable en español.... ASSEMBLEA UNITARIA PER LAUTODETERMINACIÓ - MOVIMENT DE DEFEN- importància a l'hora d'entendre Factual inde- *Si sou de Sant Quirze, vosaltres veu- regionalista. D'aquesta manera Catalunya, Gales i Euskadi i moltes altres nacio- [email protected] 973 26 80 54 CARLES: Sisplau, diga-li a l'encarre- SA DE LA TEPTFIA - CASAL INDEPENDNETISTA DE LA GARROTXA - MOVI- pendentisme català, Terra Lliure continua gat que s'hi posi.... reu qué feu! nalitats estan implicades en un procés d'autogovern, desenvolupant la seua espe- MENT ARENYENC PER L'AUTODETERMINACIÓ - MOVIMENT DESQUERRÁ - condemnada a l'oblit i l'ostracisme. Sembla, Cartes NOI (LLUNY DE L'AURICULAR): CAPAGRESSIÓ SENSE RESPOSTA! cificitat cultural i cercant fórmules d'independència." (N.Chomsky) doncs, que el record de Terra Lliure conti- Carai com les gasten els encarregats de Oye, ponte tu... Es un catalan.... CRIDA A LA SOLIDARITAT - ASSOCIACIÓ PER AL DIÁLEG DE LES CULTURES 1" D'OCTUBRE DEL 2000 Tr 1131'11

PETITS ANUNCIS

Es confecciona o arregla Ens agradaria cartejar-nos Esplugues de Llobregat zira. Tel. 96-2402254 bancs espa-nyols Central qualsevol peça de vestir, cor- amb allots i al.lotes que com (Barcelona). Hispano i Banco de San- BORSA Pera tots aquells i aquelles tines, coixins, etc. Tel. nosaltres estiguin pen- tander que els donen suport. que vulguin lluitar contra MOBILIARIA 771005. jats/penjades per Lax'n Som un alemany de 38 l'invasor, contra els traïdors, 'busto ¡que defensin la nos- anys, cerc amigues i amics Subscripcions gratis a contra l'explotació obrera, i Es passen treballs a máqui- tra Mengua. Raquel Llagos- pera sortides i més. També cómics en català per a nins per una terra lliure i catala- Llog per dies apartament a na i per ordinador. Netedat tera Costa. Gardenia, 4- vull estudiar la Ilengua de 6 a 10 anys. "El Llaüt de na, els Maulets tenim obert ,Palmanova. És ideal per i rapidesa. Tel. 771005. 08880 Cubelles. mallorquina. Escriu-me a la Xàbia" -Apartat 53- Xàbia trobades amoroses. Tel. Bústia Postal 97- 07080 Ciu- l'apartat de correus 349 C. P. 03730 Patrocinat pel Mag- 469441. Gabinet de Psicologia. Neu- Cercam gent entre els 18 i tat. 43480 de Salou (Tarragona), nífic Ajuntament de Xàbia. rosis, trastorns de carácter, els 45 anys per excursions, per a qualsevol informació Deixaria cambra doble a psicoteràpia infantil, depres- sortides, etc. Abstenir-se Sóc un noi de 31 anys. Sol- o collaboració contra l'o- Cursos gratuïts de 'lengua casa compartida, jardí i hor- sió. Tel. 427193. els qui vagin de mala fe. ter. No minusvàlid. Voldria cupant. andalusa. Podeu adreçar- tet. Molt econòmic. Prefe- Apartat 1.792 Ciutat. mantenir correspondencia vos a: LLENGUA (Ense- rentment gent jove. ASanta Cerc feina per guardar nins amb noia minusválida que Si voleu rebre llibres en niansa a Dittansia dela Ponça, urb. Galatzó. Tel. a la comarca de Cala d'Or. Pensionista de 78 anys, tengui bon carácter, culte, català gratuïts sobre dif e- YenwaAndalussa) P. Pedro 671419. Tlf. 842156. 1'80 d'altária, català. Vull es senti sola. Escriu a la Bús- rents temes d'actualitat, Romana, 1-4-2-14007 Còr- conèixer senyora pensio- tia Postal 163 - 08400 Gra- socials o teològics, sols us dova. Cero cases per llogar tot S'ofereix mariner amb expe- nista entre el 50 i 70 anys, nollers (Valles Oriental). cal escriure a Cristianisme l'any, amb piscina. Tlf. 971 riéncia per atenir cura i nete- per no estar tot sol. Tenc i Justícia, carrer Roger de Si ques recibir el PuxaAstu- 867284. jar vaixells. Lluís 971 604 bona pensió i pis amb 5 habi- Cerc al.lota sense fills de 22 Llúria, 13, Barcelona 08010, rias en to casa, y de baldre, 790 - 609 723 707. tacions idos banys. Cerca'm a 28 anys. Signe Lleó o Sagi- o telefonau al (93) 3172338. sólo tienes qu'enviar ladirei- al 462536. Ferran. tah, que sia capaç d'estimar cion a: EndechaAstur-Puxa. SERVEIS Representants musicals que sensetraició. Telefona'm al Professora titulada fa clas- Cai Llangreu, 10, 2g-Xixon PROFESSIONALS es posin en contacte amb Hola! Som una al.lota fela- 512018 dies feiners a par- ses de solfeig, piano i har- 33206-Asturies. "Marejol" per contractar nitxera. Som molt indepen- tir de les 23 hores. monia. Individuals i en grup. actuacions a les Illes. Som dentista, i estic boja pels Tel. 756114. Magdalena. La meya collecció té 20.000 un grup capdavanter al Prin- Sau, pels Ocults i pels Pets. Atenció: administrativa cerca adhesius polítics. Faig expo- S'ofereix jardiner ambconei- Universitària fa classes de xements de cuina. Dema- cipat. Tel. 933 593 632. Segur que si m'escriviu feim amigues i amics per a sor- sicions. Crec persones que repàs d'EGB i català a la n a u per en Lluís. Tel. una gran amistat. Som molt tides, excursions, i a l'estiu hem facin arribar enganxi- Necessit dona a hores per zona de Pere Garau de Ciu- 604790. divertida. Adéu. M. Glòria. anar a la platja. Bústia Pos- nes de l'Esquerra Revolu- fer net. Hi ha molta de feina. tat. Tel. 243383. Carrerd'en Magallanes,29- tal 1400-07080 Ciutat. cionària. Paniello-Apartat Cerc feina per guardar nins Tel. 971 867 286 07670 Porto-colom. Si voleu intercanviar adhe- 139 - 22400 Monsó-Osca. petits a ca seva a a ca meya Capritxós, especial, dife- sius, revistes, informació, per les zones de Sineu i Tenc una empresa de man- Vull intercanviar revistes, rent i atractiu jove de 27 "El Full" és una publicació etc, sobre el tema d'allibe- Maria. Tel. 525380. teniment de jardins i de pis- cómics, fanzines i adhesius anys, cerca dona indepen- interna de l'Associació Roca rament nacional, escriviu a cines a la zona nord de amb tots aquells joves que dent i intel.ligent que vulgui i Ferreres. Si voleu rebre'l l'Associació «Xavier Ro- Cerc feina per guardar nins Mallorca. Tel. 971 864 532 estiguin orgullosos de tenir companyia, carícies, mas- gratuïtament comuniqueu- meu». Apartat de correus, a Can Picafort o Inca. Ca- - 696 278 393. sang catalana o basca a les satges i sexe durant les nos el vostre nom i adreça: 36. 43480 La Pineda. Tar- rrer Nou, 5, Maria de la seves yenes. Pau Arranz- seves estades al principat, Apartat de correus 9247, ragona. Salut. PERSONALS C/ 2 Volta 31- 07209 Son a canvi d'ajuda económica. 08080 Barcelona. Mes-quida-Mallorca. Manel 907843901 - S'ofereix pintor empapera- El Consell Nacional Català Lluita, la revista de l'inde- Atenció, catalans i catala- 973603214. dor, econòmic, seriós, ràpid Cerc famella maca, román- ofereix diversos llibres, gra- pendentisme valencià és a nes independentistes. Vull tuïtament, a tot aquell que i net. desplaçament per tot tica i amb les ungles llargues. Hola, al.lotes, noies, ragaz- Internet: http: //www. estel- cartejar-me amb tots vosal- els els demani, al voltant dels Mallorca. Tel. 203239 Escriviu a: Oscar carrer zas. Som dos joves de 24 net. comí/Huna. tres. Estic boja pel bon rock drets i història de la comu- Blanquerna, 58 - 07010 anys, morens i atractius que Pneumàtics Son Ferriol. català: Sau, Els Pets, Lax'n'- na pàtria catalana. Podeu Si voleu afiliar-vos a sindi- Palma. desitjan conèixer al.lotes Equilibrat de rodes, canvi de busto. No us talleu i escri- escriure a l'Apartat 15.071 cats nacionals catalans: C. enrollades i catalanopar- rodes i pegats, alineament viu a Marta. Indústria, 114- Jove de 29 anys, fadrí, amb de Barce-lona-08080. S. C * 93 4541188. lants, si és possible, per a de direccions assistida per 08030 Malgrat de Mar. estudis universitaris, agra- fer acampades, organitzar ordinador. Avda. del Cid, 73. dós i simpàtic, desitjaria Si voleu rebre informació Oferim de franc cursos festes, sortir e marxa i pas- Tel. 427553. Son Ferriol. Als Països Catalans es fa conéixer al.lota formal de 20 sobre les Joventuts d'Es- bíblics i subscripcions a sar-ho bédurant l'estiu. Som molt bona música! M'agra- a 27 anys. M'agrada el ball guerra Republicana (JERC), revistes cristianes en català: Si teniu qualque vidre tren- genials. Anima't que ets da, però, en especial la que de saló i som bastant actiu. i rebre els nostres butlletins, Ajuda Evangélica dels Pai- cat, cridau al 473819 ¡el vos jove. Escriu a C/Joan Alco- surt de Mallorca a càrrec Anima't i escriu-me á l'a- escriviu ara mateix a: J ERC- sos Catalans. Apt. de posarem tot d'una. ver, 1 Algaida (Mallorca) d'en Tomeu Penya. Inde- partat 690 de Ciutat. Illes. Santiago Russinyol 1, Correus 1.022. 12995 Cas- C.P. 07210. Cerc feina per fer a ca me- pendentistes, si somnieu àtic. 07012 Ciutat de Mallor- telló. Tlf. (964) 207607. en una nació lliure plena de Hola, Em dic Raquel i tenc ca. ya. Tipus cerámica, saba- Hola, soc un noi de 16 anys música catalana i de vibra- 14 anys. Tenc ganes d'es- Els Castellers de Mallorca, tes o similar. Tel. 297067. i estic interessat en carte- cions nostres, escriviu-me: criure'm amb gent de 14 a Estam interessats en un necessitam gent!! Si t'a- jar-me amb gent que també Cerc feina de representant Francesc Bujet. Passeig del 16 anys. Si vols escriu- intercanvi cultural amb per- grada passar-ho bé. Si vols d'arts gràfiques o comercial Migdia, 32-2-3-17200 Pala- re'm... Raquel González-C/ defensi l'alliberament nacio- sones i institucions dels Paï- tenir nous amics sans i salu- nal dels països Catalans. sos Catalans que desitgin dables. Si t'agrada fer pinya de publicitat. Tel. 297667. frugell. Ansel Calvé, 13,1 2 3g-08950 M'agraden "Els Pets" informar-nos sobre el pas- amb un projecte nou: Fes- "Brams" i "Jo t'ho diré". Enric sat i el present del dits paï- te Casteller!! Vine a veu- Blanc. C/ Montcada, 1 - en re'ns!! Assagem els dis- ANUNCIAU-VOS DE FRANC A 1 9 111r11 sos i estiguin interessats 08291 Ripollet. qüestions vinculades a l'Ar- sabtes a l'Escola d'Adults gentina. Escriviu-nosa: Bai- son Canals. Carrer son Nom DNI Naturalesa, la mar, la mun- gorria 1337 .200 Rosario- Canals, 10. Telèfon 452414, tanya, una pel.lícula, un Cognoms Tel. Argentina. Isidre. café... si ests dona, atracti- • uE scaruivlilueturenssmolaajúnsucnucliepser cupó ATENCIÓ • va i divertida, t'he de conèi- Acció Cultural del País Va- Pintors, escultors, fotògrafs, • Escriviu dins el requadre el text xer urgentment. Bútia pos- lencià i el Bloc Jaume I ja etc., interessats en exposar tal 1174 - 07080 Ciutat de és a Internet. Si voleu inter- les seves obres, així com Mallorca. canviar propostes d'acció i gent interessada en com- lluita, o informar d'activitats, prar o simplement en visi- COMUNICATS etc., podeu connectar: tar l'exposició del moment, ACPV @vIc.servicom-es podeu passar pel Café es Museu. Carrer Guillem Si vols rebre la revista L'I- Vos recomanam boicotejar Timoner, 10-Felanitx. LLA gratis, la pots demanar les ONG's espanyoles Ompliu aquest cupe i enviau-lo a: 1911Ì31. Apartat de Correus 124. 07600 S'Arenal de Mallorca a Edicions Bromera, Polí- AGNUR España, Médicos Grup folcIóric sense gaire gon Industrial, 46600 Al- del Mundo i Unicef amb els pretensions cerca sonadors 1" D'OCTUBRE DEL 2000 1 9 11t11 15

PETITS ANUNCIS

¡sonadores, cantaires i gent vant la nostra llengua i la Coleccionisme I.S.G. Bús- Atots els valencians que vul- teriorment s'editarà l'evan- Renault. Tel. 413867. Son engrescada per seguir fent nostra cultura. Associació la tia Postal, 135-48980 San- guen contribuir a la cons- geli segons sant Joan. Ferriol. coses. Actuam algu na vega- Brúxola. Tlf. 93 4353323. turzi-Biskaia. trucció nacional del País També hi ha editat tot el Nou da, no guanyam gaire, pea') Valencià. L'associació cívi- Testament en Braile en llen- VENDES ens ho passam d'allò més Coleccionau Fanzines? Col.laboreu! Ajudeu-nos! ca Tirant lo Blanc us espe- gua catalana, i edició inter- bé. Ens reunim elsdimecres Voleu saber que fan els/les Per un projecte de docu- ra. Som els nacionalistes confessional. Són 22 a les 2030 al Rafal Vell (Anti- independentistes del Tarra- mentació d'indrets de les valencians. 963879408. volums, i es poden dema- Venc piano marca TLEYEL, ga escola). Som gent aco- gonés? Subscriviu-vos al Illes i dels Països Catalans nar a Mn. Joan Magí, Parró- un quart de coa, en bones llidora. Trucau al 971 505374 Butlletí del Collectiu inde- necessitem targetes postals Sóc professor d'una DIWAN quia de sant Pere ¡sant Pau, condicions. Mig milió de pendentista "El Timbaler de (noves o utilitzades de (escola bretona) i escric i llig 43007 Tarragona. pessetes. Tlf. 939 373 151. Els nacionalistes interes- Bruc". Per 600 peles el "Escudo de Oro" Biblioteca català. Envieu-me Informa- sats per un sistema d'inter- rebreu cada dos mesos Catalana de Krefeld - Box ció sobre els Països Cata- Ha nascut Correfoc!!! Una Venc figures d'escaiola canvi cultural i turisme alter- durant un any. Bústia Pos- 1665 D-47716 Krefeld Ale- lans, especialment de tema revista de literatura i Histò- noves per decorar o poli- natiu per a nacions sense tal, 7- 43893 Altafulla. manya. Tel. 07- d'ensenyament: Gràcies. ria catalanes. 64 planes 250 cromar: àngels, betlems, estat, podeu informar-vos a: 49215126635. Joel Donnart-44, Hent Fri- ptes. Col.labora-hi o fes-te'n fruites, flors... per lots o a la Turisme Alternatiu: Bústia Si us interessen les Ilengues naoudour, Penc'hoad-F- subscriptor. Tlf. 971 200 menuda. Trucau capves- Postal 1.171 Castelló 12005. mino ritzades de més a prop, Classes particulars. Totes 22860 Plourivou Breizh/Bre- 810. Lluís. pres i vespres al 971 29 44 adreçeuvos a: Llengües les assignatures i tots els tanya - Estat francés. 44. Es tracta d'un sistema de A Ciutat estam creant el pri- !larga trajectória provada Vives. Bústia Postal nivells. Petits grups. Pro- mer equip de rugbi català Videoconsoles, jocs, cómics arreu del món, molt adab- 5224/08008 Barcelona. fessors/es titulats. Preus El Cali, la revista dels jueus de Mallorca. Els Almogà- a preus realment assequi- econòmic. econòmics. Telf. dels Paissos catalans és a table i vers. Interessants cridar al bles: Infomanga, carrer de Si vol rebre l'Euskararen 971467931. Ciutat de internet. http:/~. fortu- 971 200 810. Lluís. sant Geroni, 2 Tel 636 720 Les persones interessades Berripapera (en foraster) Mallorca. necity.com/victorian/cold- 814 Manacor. en les activitats de les Asso- gratuitament escriviu a: Hiz- water/252. ciacions i clubs UNESCO kunta Politikarako. Welling- Classes particulars d'he- Compraria videojocs, vide- Acaben d'editar-se els Evan- BORSA DEL poden adreçar-se a la Fede- tongo Dukea, 2 - 01020 breu, grec i llatí a tots els oconsoles cotxes. Telefonau gelis segons sant Mateu, ració Catalana de la Unes- Vitoria-Gasteiz (Araba). nivells. Jordi 971242795 MOTOR al 636 720 814. Sant Gero- sant MARC I SANT Lluc, en co: Mallorca, 207-08036 ni, 2 local 3-07500 Mana- versió interconfessional, en Barcelona. Tlf. 932534367. Coleccionista d'adhesius Piano Blues, Jazz, Rock. cor. compra, camvia, recolleix Classes particulars. Har- llengua catalana, en cas- Si vol un cotxe nou de la Necessitam persones amb material d'esquerra revolu- monia moderna. 971242795 settes i CD. El seu preu per nostra gamma, véngui i en Venc mobles usats en bon idees i ganes de tirar enda- cionaria o independentista. Nanel. joc és de 3.000 ptes. Pos- parlarem. Agència oficial estat. Tel. 971 867 286.

Irr11.6. SUBSCRIVIU-VOS-HI, ANUNCIAU-VOS-HI

PLATJA DE S ARENAL

Fa 17 anys que na Benvinguda Reines de Mancor de la Vall regenta el Restau- Fa 8 anys que en Klaus Beck d'Ale- N'Antònia Santamaria és la madona jove Fa 14 anys que na Candi Lázaro de rant Bon Vent a la Ribera de s'Arenal. No Benvinguda és del Barca a matar. Des- manya regenta la Immobiliària Point d'In- de tres o quatre botigues de records Castella regenta la Joieria Candi a la patxa plats combinats als turistes a una mitjana de 1500 ptes. A la foto amb la formació al carrer Acapulco de s'Are- de Mallorca al carrer de Marbella 22 de barriada de Sometimes de s'Arenal. Tel. seva neboda Núria i sa cuinera Margalida Cabana des Pillan. nal. Tel. 971 493801 s'Arenal. Tel. 617 594 953 971 263 259

III CONGRÉS DE CULTURA CATALANA (1999-2000) Na Rosa Calafat, professora de la UIB, va intervenir en la 2a. Jornada Psicológica del Congrés de Cultura Catalana dedicada al desemparament après. L'acte es realitzà el passat 13 de maig de 2000 a Mequinensa Fa un any que en Joan Riera des Coll (La Franja de Ponent) i en Francesc Marimón de Llucmajor regenten el Restaurant Carpe Diem a la carretera de s'Arena1,9. Cuinen la carn, PROPERAMENT: Gandia, les pastes, les paelles, les pizzes. Se La Safor Fa 25 anys que en Jaume Gost de sa menja pr una mitjana de 2000 ptes.. A 42 JORNADA DE PSICOLOGIA les víctimes passen per botxins. Pobla i na Margarida Pisé de Ciutat partir de les 2030 tenen música en viu Nou Congrésaa TEMA: PP.CC., quan regenten el Bodegón és Pil.larí al carrer a càrrec de la filia den Riera, na Cris- de Cultura Catalana Amb intervencions de: Quim Gibert i Vicent Bello, Psicòlegs. Marbella, 22 de s'Arenal. Despatxen tina. Els dimarts tenen tancat. Tel. 971 Lloc: Casal Jaume I (Sant Roc, 10). Dia: dissabte 21 d'octubre 2000. Hora: 8 del vespre. menús a 800 ptes. Tel. 971 260284 743 973 16 1" D'OCTUBRE DEL 2000 Des de la Catalunya Nord Aquells pirates El català, opció d'interès: això sembla!

— No us podeu imaginar la sorpresa que vaig tenir, el 17 de gener, El cinema va néixer amb el carisma de l'a- de les marines europees, portà a la desaparició quan vaig encendre la televisió a les 2 h del'matí, cercant un programa ventura. El cinema d'aventures és el que més de l'activitat pirata. interessant. Cosa difícil! és veritat, i encara més en cadenes franceses! es caracteritza per I 'exaltació de ¡amoral del 'es- El tractament cinematogràfic de la pirateria Quan es parla de sorpresa, pot ser bona o dolenta, al principi... Vaig triar forç i de l'acció física. La gesta i la pulsació de s'ha centrat gairebé exclusivament en l'època doncs TV3 que, de fet, no feien res de l'altre món, vaig continuar la l'èpica és el que compta. El gust pels grans espais dels filimbusters de les Antilles. La proximitat meya recerca fins a trobar el que desitjava. Oh! sorpresa! El Pujol en exòtics farcits de perills, posa el contrapunt per- geográfica, la relativament abundosa docu- un canal francés! Són aquests moments, en els que et dius: «Bé, a veure fecte a les raons o motivacions dels personat- mentació i informació que se'n conserva, les el que diuen; per una vegada parlen de Catalunya; m'esperaré uns quants ges herois. L'aventura del mar, el misteri i l'en- narracions d'escriptors com Robert L. Stevenson instants abans d'anar al llit». cís de l'oceà, constitueix una manifestació i la pi-Copia afinitat cultural (els productors, guio- Llavors tens el nivell de concentració máxima, ja pot ser un tema genuina d'aquest tipus de cinema, i els films de nistes, directors i protagonistes dels films eren que pertoca l'ámbit català. De fet, aquest programa era el Primero Fes- pirates en són un subgènere força tractat en l'è- majorment anglo-saxons, com n'eren igual- tival de poca de l'apogeu de la política de productores ment la majoria d'aquells bucaners) va fer que Organizaciones humanitarias. Fins aquí, res a dir, fins al moment en de Hollywood. els guionistes de Hollywood s'acostassin a el qual apareix el presentador de France 3 explicant que el festival es aquella societat de pirates que, en llur interpre- celebrava «en Espagne, et plus précisément au Palais Saint-Jordi, á Bar- Generalment les pellícules de pirates resten tació, esdevenien herois traïts o proscrits de nobles celone»... Com?! A Barcelona, a més a Espanya?! bé és que els france- al marge de qualsevol anàlisi histórica del feno- intencions, cosa que els atorgava una dimensió sos els coneixen, no? Però una cosa que no em queia gens bé era aquest men, el qual, asèpticament, cal entendre com romántica, àdhuc épica. «Primero Festival», amb tots el respecte per la llengua castellana! una práctica de I 'assalt i robament d'em- Algunes realitzacions nord-americanes han Som a Catalunya, veritat? El català és 'lengua oficial al Principat? barcacions i mercaderies a alta mar o del saqueig excel-lit en la plasmació d'aquest món d'aven- Al menys el molt Honorable el pren com a recurs quan se'n va a fer cam- de poblacions costaneres, com a conseqüència tures i peripècies constant, tot dotant a llurs panya electoral! del desenvolupament del comerç marítim. Així, pel•ícules d'un sentit de ritme i de 1 'acció impe- Una pausa breu dins el recinte per deixar pas a la projecció d'un film al llarg de la història, els anomenats nius de pira- cables. Captain Bood i The sea hawks, de sobre el treball realitzat per una O.N.G. basca (traduïu «espagnole» pels tes s 'han establert en llocs estratègics de les dife- Michael Curtiz, Corsaris de Florida i Pira- francesos) a África. Una vegada acabada la projecció, el premi és ator- rents rutes comercials. En l'antiguitat, la pirates del mar Carib, de Cecil B. De Miller, El gat, és clar, a un basc. Després d'haver saludat l'ampli públic que omplia teria es centra bàsicament en la Mediterrània Cigne Negre, de Henry King i La dona pira- el Palau, en euskera, feia el mateix en català. Punt d'honor, fent sentir (Roma, per exemple, tengué greus problemes ta, de Jacques Tourner, han quedat com a models la diferència que uneix pobles basc i català envers d'Espanya. Però just amb els pirates, fet apuntat tangencialment en de l'especialitat. Actors com Errol Flyn i Tyro- abans la seva aparició, s'havia de fer l'anunci de l'adquisició del guar- films com Ben-Hur o Espartaco). A la Edat ne Power destacaren en els papers protagonis- dó i, podeu imaginar quines han estat les Ilengües utilitzades per fer Mitjana, primer els víkings i després els musul- tes, tant per la seva planta com per la seva increï- venir el premiat sobre l'escena? «Castellà, francés, anglès... Ah, segur mans es destacaren per la pirateria, per bé que ble agilitat. En la década dels cinquanta es pro- que ara ho diran en català! Doncs no! Ni tan sols en quarta posició el la práctica del cors, o autorització concedida a digaren una sèrie de films que feien paròdia dels nostre català!» La bona sorpresa de la nit s'estava transformant a mesu- particulars per part d'alguns estats per tal d'em- gènere pirata, entre els quals cal citar El pira- ra que avançava els minuts... «Va! Millor no fer-n'hi cas, si bé és ver- prendre accions contra naus enemigues, es gene- ta Barbanegra de Raoul Walsh, i especialment, gonyós veure el poc interés portat a la llengua!» ralitzà progressivament en les guerres entre estats El temible burleta, de Robert Siodmak, amb Apoteosi final: el presentador de France 3: «Maintenant nous allons marítims (catalans, francs, castellans, genove- un acrobàtic i vitalista Burt Lancaster. assister á la représentation d'un groupe d'ici —volent parlar de Barce- sos i musulmans, en llurs guerres contínues, arma- Menció apart, però, mereixen dues pel.lícu- lona, penso — trés connu». «Ah! Per fi, al menys podrem sentir cosa ren a partir del segle XIIIé, nombrosissims cor- les molt especials, D'una banda, L'Illa del tre- en català!» El grup comença a tocar, cap sonorització coneguda! Pumba! saris). A partir del segle XVé el triomf turc sobre sor, de Víctor Fleming, basada en la novel•la El pitjor que podia passar... Tota la lletra en castellà, més a prop de Bizanci provocà un auge espectacular de la pira- homónima de R.L. S tevenson. Una història clàs- ritmes andalusos que altra cosa! Tot el que hi ha de més representatiu teria en tota la Mediterrània, i que afectà espe- sica i un film mític, del qual es farien alguns de Catalunya, és clar! cialment l'illa de Menorca. És I 'edat d'or dels renakes. Long John, el pirata rondinaire de pegat La única cosa que et queda, és una cara de beneit, o sigui que et corsaris barbarescos, dels quals Barba-rossa i negre a l'ull, cama de fusta i lloro damunt les poses nerviós en veure que per un esdeveniment internacional celebrat Dragut foren els més temuts (aquest darrer par- espatlles que acaba mostrant el seu bon cor al a Barcelona ni tan sols fan cas de l'idioma del país! ticularment conegut a Pollença). contacte amb un nin, integra les galeria d' lus- Tant es parla de llengua, d'un costat com de l'altre, els Catalans estem El descobriment del continent americà, amb tres personatges cinematogràfics –i, per afegi- acostumats a passar de l'eufòria a la desiblusió... el subsegüent desplaçament de les grans acti- tó, literaris-. Per altre cantó, Vent en les veles, J. Pérez vitats comercials vers aquelles latituds, feu que d'Alexander Mackendrick, és el film de pira- Llengua catalana la pirateria s'hi desenvolupás extraordinàriament. tes antimite. En aquest sentit, es tracta d'un film — Una enquesta d'un grup de sociòlegs del centre de recerques cien- A 1 'Atlántic esdevingueren famosos els corsa- dur i insòlit que converteix per una vegada els tífiques de Madrid ha estat feta a sobre de les Ilengües a l'Estat espan- ris anglesos, com Francis Drake i Walter R. pirates en víctimes (paradoxalment en víctimes yol. Al principat de Catalunya és el sociolingüista Miguel Siguan que Raleigh, que actuaven sota protecció directa de de la innocència infantil) se n'ha encarregat. Els resultats són els següents: la corona. Davant el monopoli castellà, les Les històries de pirates formen part de les Prop de la meitat dels catalans (48%) són capaços de Ilegir i escriu- expedicions pirates adquiriren una importància nostres vivències cinematogràfiques. Tot i que re en català, contra 41% el 1993. 79% de la població és capaç de par- tan considerable que durant els segles XVIé i foren un malson durant segles, el cinema els ha lar aquesta llengua. XVIIé proliferaren els anomenats filibusters, redimit (ja saben que, rigorosament, com a indús- Però entendre i poder parlar en català no significa utilitzar-la és el pirates anglesos, francesos i holandesos esta- tria, el cinema és una gran fábrica de mentides) que diu el centre de recerques científiques en el seu estudi sobre els cos- blerts en algunes petites illes de les Antilles, i els ha ofert la possibilitat de poblar la nostra tums lingüístics dels Catalans. dedicats a saquejar les costes i a assaltar les naus, imaginació d'una manera positiva i, fins i tot, En els últims cinc anys, el nombre de sud-catalans que utilitzen el sovint carregades d'or, de la corona castellana. entranyable. Actualment, a Hollywood i a tot castellà en la vida quotidiana i no el català hauria augmentat. Sempre Posteriorment, en desplaçar-se les rutes comer- arreu, el gènere ha passat pràcticament a la histò- segons l'enquesta, el 1993 69% dels Catalans que responien al telèfon cials al 'Índic, al començament del segle XVIllé, ria, com els propis pirates, però aquells altres no ho feien en català. els nuclis de pirateria s'establiren a Madagas- pirates de cine, dels quals esdevinguérem cóm- Actualment només són 59% i 39% en castellà. La immensa majo- car i a d'altres illes de la zona. Tanmateix, la plices, sempre estaran entre les nostres afinitats ria dels Catalans (90%) no han mai tingut afer a problemes d'ordre lin- invenció de la máquina de vapor i el desenvo- electives. güístics. lupament dels transport marítim, així com una El conjunt de la societat es considera bilingüe i sols 3% de la pobla- major racionalització dels ordenaments legals Andreu Salom i Mir ció declara no entendre la llengua catalana. SI A. Vera

Carrer de el lleu de tots Manacor, 121-C lo SER OPEL VIAUTO X mereix un Tel. 27 85 18 ARENAL S.A. respecte 07007 Palma de Carretera Militar, 185 . Les Cadenes SERVEI OFICIAL Tel. 26 81 11 . Fax 74 32 77 Mallorca 07006 S'Arenal-Palma (Mallorca) FORA Fums1 1" D'OCTUBRE DEL 2000' — Discreció, discreció SANT CLIMENT

Algunes persones fan un treball important sense publicitat ni escarafalls. Era el cas d'en Ramon Jun- cosa, alt càrrec de la Generalitat del Principat. El seu compromís amb el treball quotidià de la gent era constant. En paraules, de Joan Vives , editor de Catalunya Campus, "una persona amb categoria humana i nacional fora de dubte".

Un requisit poc exigit i menys valorat, per esdevenir "una persona amb categoria" és la discreció. Aques- ta és una qualitat de la gent vocacional, als quals no els cal el reconeixement en vida, doncs els plau sobra- dament el pòstum. I, la discreció no és el contrari de popularitat. Ben al revés! Qui no coneixia en Ramon Juncosa. La seva disponibilitat s'estenia en amplària fins els més diversos confins de les relacions huma- nes.

La convicció d'un ideal autèntic no necessita expressions altisonants ni cridaneres explicacions. Sols Fa 4 anys que na Sandra Rogers regen- es remet al treball diari i a la feina conscient. Ben lluny de la gasiva expressió d'en Rafael Ribó, a les por- • tes de l'homenatge a Lluís Companys, President de la Generalitat del Principat, en motiu de la seva entre- ta el Pub Coach & Horses a sant Cli- ment. Despatxa plats combinats i tapes. ga a la Gestapo. Fa 40 anys que en Bernat Póns i la Tel. 971 153 334 seva dona Antònia Pons regenten el Magatzem de Formatges a sant Climent. Voler treure rendiment polític d'un fet històric incontestable és un flac favor a la transparència democrà- Els pagesos els duen les peces de for- Fa 27 anys que en Pere Cardona regen- tica, per gent com Ribó (fin) que no perden ocasió de proclamar-la als quatre vents. Aquí el doble joc que ta el Restaurant Casino sant Climent. A matge tendre, allá el curen i comer- no tolera la societat catalana. Aquí la calma d'una societat que resorgirá com un tifó en el moment menys la foto amb els seus dependents i en Ber- cialitzen sobretot a Mallorca on és molt pensat. nat de sa Barba, un bon parroquia. Tel. preuat. Molta de gent de Mallorca i de 971 153 165 Catalunya i València hi passen i en com- pren. Tel. 971 153 061-62 La política catalana necessita discreció perquè no pot completar-se sense dirimir el seu greuge visce- ral amb la "castellanitat opressora". Una "castellanitat" que s'ha apoderat de l'estat des de fa molts anys. I on com titelles permet la sortida en escena de ben ensinistrats actors (els Borrells i Piqués de torn) als que ha amputat la seva condició nacional. Sempre n'hi ha disposats a fer aquesta funció.

No parlem d'un estat qualsevol. I bé perfectament a tomb recordar que és el mateix estat espanyol actual el que va executar el President Lluís Companys. Un estat que mai s'ha retractat de semblant execució. És més, mai ha condemnat explícitament la mort del president català. És un estat que funciona amb conti- nuïtat des de l'u d'agost de 1938, i que amb el pas dels anys ha anat rectificant el seu cos jurídic, sense alte- rar els continguts bàsics instituïts en aquella data. En un procés constant de reforma. és manté l'omnipre- sent l'estat franquista i feixista que va liquidar els autèntics estatuts i la república.

La diferència de l'estat espanyol amb la resta d'Europa es que en aquest estat, un dels únics del món, va guanyar el feixisme. I el feixisme s'ha perpetuat de manera disfressada. Iniciativa per Catalunya ho sap Fa 17 anys que en Claudi, en Joan, n'Anna, na Paqui i na Beva duen el Res- i no vol dir-hi res. taurant Rustoc a Calan Porter. Un lloc on se menja per una mitjana de 1500 ptes. UDC i Jordi Casas ho saben i sols pensen com ésser ministres espanyols. Tel. 971 377 104

Els fonaments de la Constitució espanyola i dels Estatuts d'Autonomia són la victòria del general Fran- co, amb el suport nazi del cabdill Hitler. I, alguns, com Miguel Roca, van anomenar-ho "transició", pac- ES MERCADAL tant amb el comunisme de Santiago Carrillo, tant o més brut de sang que els qui van afusellar el Presidelt Lluís Companys.

La "dreta catalana", aliada del feixisme. Si, els "Ribó, Nadal, Maragall,...", d'ara i d'abans, senten com aquella mort va ésser una gran injustícia. Però no saben com redimir-la. I pensen que essent socialistes ho aconseguiran. Cal recordar llavors que el President Companys no va morir per la revolució. Va fer-ho per aquesta terra en la qual vivim i morim, i per la qual han treballat en un relleu infatigable gent com Ramon Juncosa.

Tinc la convicció que la Gestapo mai hagués mort el President Companys. Alemanya, amb tota la seva força no s'hagués atrevit. Calia que un exèrcit immoral l'afusallés a sang freda. Aquest exèrcit el van dirigir i comandar persones que el continuen dirigint i comandant. En seixanta anys no ha passat res de res. Tot está per venir. El món sols pot caminar cap a la justícia. L'esperarem. Però no com espectadors. La pel-lícula fa molt de temps que es va acabar. I tots ja sabem que les pel•lícules són mentida. Fa 2 anys que n'Antoni Riudavets Llorenç Prats-Sagarra regenta el Bar es Gurugú a la Plaga Fa 10 anys que en Nicolau Murillo regen- Pare Camps des Mercadal. Són del ta el Pub Suc a es Mercadal. Lloc de és editor-adjunt de "Catalunya Campus" Barca i antimadridistes a matar. Tel. 971 joventut está obert els vespres fins a lloprats(& teleline .es 154 065 la mala hora. Tel. 971 154 139 En el matrimoni hi ha dret a la separació Més dret encara hem de tenir les nacions conquistades brutalment per la força,com Catalunya entre 1707-1715,amb genocidi tipus Bósnia inclòs (que els mentiders de l'ansonisme pretenen silenciar). No és que siguem un matrimoni, som com una dona segrestada (Catalunya) per tractants de blanques (Appaña).

Hi ha moltes més dones assassinades pels seus companys o molts kurds assassinats amb armament espanyol o moltes tortures per la policia espanyola que no pas morts per ETA, i per als hipò- crites del PPPSOE i els seus esbirros mediátics són morts i víctimes de segona, molt menys esmen- tats que les víctimes d'ETA (que tants vots donen a l'infame PP).

Cínics criminalsIliwnm! . 12

18 1" D'OCTUBRE DEL 2000 191etll

A o HISTORIA D'UNA FOTOGRAFIA 21 de maig de 1977

Quan el 2 de juliol de 1976 els carrillistes illencs, lectors". Perol:, la trampa ja era feta. Tots els diners de amb permís especial del governador civil, el refor- la banca i el poder dels grans mitjans de comunica- mista Ramiro Pérez Maura, feren el seu primer míting ció (TVE, premsa, ràdio) varen ser posats al servei oficial, la premsa celebrà l'acte com a "presentació dels partits que ja no volien la ruptura amb el fran- pública dels 'comunistes'". En aquell acte en el Tea- quisme. tre Balear hi parlaren na Catalina Moragues, na Fran- Existien tants fets d'ençà la mateixa revolució sovié- cesca Bosch i en Ramón Tamames. Cal dir, emperò, tica o de la guerra civil i la postguerra que ens sepa- que per a nosaltres, els comunistes de l'OEC, aquel! rayen dels hereus de l'estalinisme! Cap a l'any 1976- acte no podia representar mai la sortida pública dels 77 el PCE encara no havia fet autocritica dels crims "comunistes", ja que per a l'OEC, per a l'esquerra dels Ardiaca-Carrillo (entre molts d'altres) contra l'a- revolucionària de les Illes, el partit de Santiago Carri- vantguarda marxista i anarquista dels anys trenta. Ens llo era, a conseqüència dels seus abandonaments d'i- referim a les matances de militants del POUM i de

Na Lina Siquier és la madona de la boti- Na Tina Mari Gimenez acaba d'obrir dees i principis, el grup més allunyat que hi pogués la CNT-FAI (i de brigadistes internacionals) en els ga d'Instal.lacions Elèctriques Her- el Forn es Mosset a la Plaga del Bas- haver del comunisme (dins el camp de l'esquerra, és tràgics Fets de Maig de 1937 a Barcelona, i poste- nández a s'Arraval de Maó. Tel. 971 tió de Maó. A més de pastissos, des- clar). No en parlem de quina era la nostra opinió quan, riorment. Per als 363 657 partits comunistes oficials l'estali- patxa café i altres begudes. Tel. 971 a mesura que s'anava consolidant la reforma i els pac- nisme acabà amb la mort de Stalin i no calia fer més 362 462 tes entre pretesa oposició i el franquisme reciclat, aquest voltes a la qüestió. Però pera l'esquerra revolucionària grup anà abandonant la lluita per la república democrá- que procedíem de l'Oposició Obrera a l'estalinisme, tica, el socialisme entès com a poder dels treballa- de l'herència dels bolxevics i revolucionaris soviè- dors, l'autodeterminació, la consolidació de la unitat tics, la cosa no era tan simple com pretenien els hereus sindical... Tota una llarga història d'abandonaments de l'estalinisme. La manca de crítica envers aquest que feia que els comunistes mai no el poguéssim con- passat i sobretot l'actitud del PCE en temps de la tran- siderar un grup proper a les posicions del marxisme sició provant de desactivar tota mena de mobilitza- revolucionad. Per això, per a les organitzacions que ció revolucionària antisistema ens repel.lia. La prác- ens reclamàvem del socialisme i la república la pri- tica de Santiago Carrillo en temps de la transició arri- mera aparició oficial dels comunistes va ser la nos- ba a cotes d'irrealisme bestials (irrealisme per a qui tra, la de l'OEC (malgrat que abans ja havíem fet mol- pogués pensar encara que aquella organització, el PCE, tes "sortides" públiques que sovint acabaven en deten- volgués fer un canvi en l'estructura de l'estat capita- cions: venda de premsa, mítings ràpids enmig del carrer, lista espanyol). L'antipopular Pacte de la Moncloa Fa 2 anys que en Rafel de la Rica regen- intervenció en assemblees a hotels, barris i facultats, (1977) tomà a confirmar la tenebrosa història d'unes ta el Restaurant Mos i Glop al carrer manifestacions...). Aquesta aparició pública semile- direccions venudes en cos i ánima a l'oportunisme d'Alaior de Maó. Fas la cuina menor- gal (el partit encara no havia estat legalitzat) va ser més ferotge. No cal dir que exceptuam d'aquesta anà- quina. El mení val 1000 ptes., a la carta Fa 20 anys que En Tomeu Mevis va de la que reflectia la premsa oficial el 21 de maig del lisie! provat valor dels seus militants de base, els anò- se menja per una mitjana de 2000 ptes. curandero a sant Climent. També és 1977. nims i esforçats lluitadors contra la dictadura fran- Tel. 971 365 467 tirador de cartes. Tel. 971 153 576 Era una sortida pública a Son Cladera coincidint quista. Aleshores ja era evident que els pactes socials amb les primeres eleccions d'ençà de la guerra civil. més importants de la transició varen ser els de la Mon- Aleshores els pactes entre el franquisme reciclat i l'o- cloa, que van desactivar la lluita obrera molt radical posició no permeté la legalització dels comunistes i antisistema (lluita pel poder i coordinació de les (només es legalitzà el grup de Santiago Carrillo). Els assemblees, "soviets" a Vitòria i altres indrets de l'Es- altres partits comunistes (MC, POUM, AC, PTE, tat, unitat obrera anticapitalista arreu, republicanis- ORT...) ens haguérem de presentar disfressats rere les me...). 12 sigles de fantasmals i inexistents "Agrupacions d'e- Miguel Verdera

En Julia Parpal i Bennasser és l'amo de les Galeries Parpal al cor de Maó. L'any 1903 el seu besavi Julia Bennasser de Selva, amb la seva dona Juanaina Roger de Campanet emigraren a Maó. Avui en Julia és un dels comerciants amb més prestigi de Menorca. , tia ammiezma , í i . 21/1 1 ' 111111 ..r....-* • ... 10„ I4 . , , -! 111 ' -M 1~ 1014 ','"111" 11111111111""----"..., 911111111111. 1, I, I1,44: . 1 I wi.--- ,, ... , 1411114, .....„ Son Cladera (21-V-1977). D'esquerra a dreta: Miguel López Crespí, Martí Perelló, AMa Gomila, Jaume Obrador, Anto- '0' 4 . ' ',y*., . . ni Abarca Zurita i Josep Capó. illat - . .' I / , 11111* .410 .,. ..„< 1 .-,< Dos militars professionals violen una al.lota a Saragossa

/ SARAGOSSA/ARAGÓ.- Els fets van succeir fa unes setmanes, quan dos individus es van oferir per dur a casa seva a una dona de 24 anys que havien conegut a un bar del carrer Doctor Cerrada, a Saragos- 011- -... C» sa. Un cop al vehicle els agressors la van dur a un descampat proper al barri rural de San Juan de Moza- rrifar, a on la van colpejar, violar i abandonar a la seva sort. La noia agredida va aconseguir demanar auxili i va ser traslladada a un centre hospitalari a on va passar dies ingressada. Malgrat tot la noia es va poder fixar en la matrícula del cotxe dels agressors, que van ser detinguts , Al a l'entrada de la base aèria, doncs són militars professionals destinats allá. A les installacions militars Fa 6 anys que na Cati Sastre i el seu Fa 11 anys que na Cristina Mir regen-

germà Basili regenten la botiga de ta l'Herboristeria Zaitzo (arbret en baso) han restat arrestats fins ara, a l'espera d'un trasllat a la presó militar d'Alcalá de Henares, que per ara

moda Basili al centre de Maó. Tel. 971 al carrer se sant Roe de Maó. A la foto desconeixem si s'ha produït o no.

361 114 amb sa filla Sónia. Tel. 971 354 604 Destacar que els mitjans de comunicació de masses es van fer un ampli resó de la violació i de la detenció dels agressors, però curiosament han obviat la seva condició de militan professionals. 12

Fa 6 anys que en José Cano d'Andalusia regenta la Pizzeria La Fragata al • Radio Topo-Aragon Info + ACP 419100 Moll de Maó. Sé menja per unes 1500 ptes a la carta. Tel. 971 353 290 1 9 112'11 1- D'OCTUBRE DEL 2000 19 Alguns criteris educatius per al nou curs MAO

Hem de celebrar que el direc- fessionals de l'ensenyament amb que, almenys una línia en cada curs, güística (a les directrius apareix sota tor general d'Educació Jaume Gual l'entom social s 'ha de fer en català. haurà de funcionar íntegrament en els dos rètols). Aquest professor, hagi fet arribar a totes les directi- Així, quan el tutor o la tutora d'un català. La novetat és importantís- que podrá tenir una dedicació sem- ves de tots els instituts d'ensenya- determinat grup s'adreci a princi- sima: implica clarament que els blant a la d'un cap de departament, ment secundari de les illes Balears pi de curs als pares i mares d'a- alumnes tendran, com a mínim, la s'haurà d'ocupar —també segons i Pitiüses unes directrius tan ciares lumnes, ho haurà de fer en català. meitat de l'activitat educativa en aquestes directrius- de fer que el per al curs 2000-2001 com les que O quan algun directiu o membre català —i que aquesta llengua será català avanci com a llengua vehi- han arribat a les nostres mans. del claustre s'adreci a una assem- la vehicular de tots els actes acadè- cular en l'ensenyament, i d'ajudar Aquestes directrius, d'obligat com- blea d'estudiants. O quan es pro- mics i administratius als centres-, perquè l'activitat académica i extra- pliment, presenten algunes novetats grami alguna activitat extraesco- peló que aquells que optin per rebre académica vagi cada vegada més considerAlement interessants i posi- lar, o d'esbargiment. tot l'ensenyament en la nostra llen- en català (fms que, s'entén per omis- tives, i que han de ser saludades des gua, també hi tendran dret. sió, hi funcioni del tot). d'aquesta tribuna, habitualment crí- -Les directrius estableixen, així tica amb els nostres governants. mateix, que aconseguir una bona -S 'estableixen també grups d'a- Totes les mesures de promoció formació en català constitueix un collida per a aquells alumnes que del català expressades en aquestes Na Fina Garcia és la directora de la directrius apunten en la direcció Resulten especialment impor- element prioritari a l'hora d'esta- procedeixin de fora de l'àrea lin- Urbanitzadora son Parc, entre Adaia i tants les directrius donades de cara blir horaris. S'ha acabat el privi- güística catalanoparlant, perquè d'augmentar l'ús de la nostra llen- Fornells a s'Arenal de son Saura. Una a normalitzar l'ús de la llengua cata- legi absurd de catedràtics i pro- en poc temps puguin adaptar-se a gua i d'avançar en el procés de nor- zona consolidada en vies de fer la infras- lana als centres educatius. En des- fessors amb gran antiguitat als cen- la nostra realitat sociolingüística i malització. Caldrà que les nostres tructura. Venen solars a constructors i tacarem algunes que consideram tres, que podien escollir horari seguir amb normalitat les classes autoritats educatives estiguin pre- particulars que fan els xalets. A la foto amb la secretaria de direcció Margari- parades, emperò, per saber res- especialment rellevants: com els rotás. Ara, s'haurà de tenir impartides en català. A tal efecte, da Pons. Tel. 971 363 840 en compte la seua formació en llen- es crea el Taller de Llengua, que pondre amb energia i claretat quan, -Per exemple, que els centres gua catalana. I, si una millor aten- servirá perquè els estudiants que en algun centre, l'al•lot arribi i es hauran d'adreçar-se a la comuni- ció als alumnes així ho requereix no coneixen mica la llengua cata- trobi un tutor que, en castellà, tat escolar, des dels òrgans de ges- (en matèria de formació lingüísti- lana, puguin defensar-s'hi míni- explica quines classes tendrá; son tió, sempre en llengua catalana. ca), podran ser desplaçats dels mament en un parell de mesos. Per pare i/o sa mare es trobin el mateix Això vol dir que les comunicacions grups que ells voldrien i re- això es requerirá, naturalment, un tutor que els comenta —també en de les directives amb professors, col.locats allá on més convengui horari molt extens pera aquest taller. castellà- com ha de funcionar el cen- pares i mares, alumnes, personal al procés de normalització lin- La priorització del coneixement del tre; el llibre de text de Ciències —una no docent, s'han de fer sistemàti- güística en cada centre. català, doncs, resulta també, en suposició- sigui també en castellà; cament en català, i que el català, aquest cas, evident. i el professor de l'assignatura que per tant, és la llengua vehicular d'a- -Juntament amb la priorització sigui tengui problemes per expres- questes comunicacions. Gratant de la planificació sociolingüística -Es promou, finalment, la figu- sar-se en la llengua de les Illes. una mica més a fons, queda clar, a l'hora de fer els horaris de cada ra del Coordinador Lingüístic o també que la comunicació dels pro- centre educatiu, s'hi estableix també Coordinador de normalització Lin- BERNAT JOAN I MARÍ

En Rodolf Miguel és l'amo vell de la Fábrica i Botiga de gelats i torrons El ALLIBERAMENT ANIMAL Torroner al centre de Maó. El seu rebe- savi Josep López va obrir aquest nego- Manifestació antitaurina a Barcelona ci l'any 1894. Tel. 971 362 898

BARCELONA.- Sobre les cinc de la tarda del diumenge 17 va sortir de la Rambla de Santa Mónica una manifestació antitaurina que recorregué les Rambles i la Gran Via, paralitzant el trànsit al seu pas, fins arribar davant les portes d'accés de la plaça de braus, Monumental. Durant la protesta es cridà repetidament "la tortura no és art ni és cultura", així com consignes reivindicatives a favor de l'abolició de les curses de braus i contra aquest espectacle. Nombroses pancartes i cartells de diferents col.lectius eren entre les i els prop de 300 manifestants, entre elles del col•lectiu francés Féderétion de Liasons Anti Corridas o del Animal Associaçiao portugués, com també dels convo- cants, Alternativa para la Liberación Animal (ALA), ADDA o Ecologistes en acció de Catalunya, que repartiren gran nombre de fulls infor- matius i reivindicatius. Per sorpresa d'alguns/es en aquests apareixien algunes consignes com "España Si, Corridas de toros No" (ADDA) o "los políticos empezarán a cambiar las cosas cuando vean que la sociedad demanda tales cambios" (ALA), (?). Davant la plaça de braus esperaven la rhanifestació 4 unitats d'antiavalots de la policia nacional, una d'elles muntada a cavall, que impediren als i les manifestants apropar-se a les portes del recinte. Les consignes reivindicatives d'un primer moment en la concentració totalment pacífica de manifestants, davant la plaga en un dia de cursa, deixaren pas a mida que en disminuïa el nombre, als insults a la gent, la majoria turistes, que entrava o sortia de la plaça deixant-se entreveure per part d'alguns i algunes manifestants poca sensibilitat en la lluita antisexista o contra l'homofó- bia. Contra-Infos 18109100

Fa 15 anys que en Màrius Pons regen- SOLIDARITAT INTERNACIONAL ta el Restaurant La Marina al Port de Maó. Se menja per una mitjana de 5000 Escalada repressiva a Euskal Herris ptes. Tel. 971 365 226 Detencions indiscriminades de càrrecs institucionals d'EH, militants d'HB i un advocat de Gestores pro-amnistia completen una llista de vint persones detingudes durant la matinada del 13 de setembre.

EUSKAL HERRIA.- Un cop més el jutge Baltasar Garzón ha dirigit una operació mediático-policial contra persones re-presentatives de l'esquerra abertzale, acusant-les de formar part de l'aparell polític d'ETA. El jutge completa així el sumari 18/98 dins el qual es va produir entre d'altres operacions policials el tancament del diari Egin i de l'emissora Egin Irratia el juliol de 1998. Ara es relaciona a Ekin, una orga- nització amb una activitat política pública, amb l'aparell polític de la banda armada i l'acusa "d'entramat orgànic" i de dissenyar l'estratègia d'atemptats d'ETA i dels actes de kale borroka. En aquest tipus d'actuacions la relació entre l'operació judicial i l'interès governamental és ben estreta, com ho demostren les declaracions de José Maria Aznar després de l'atemptat contra Juan María Jauregui en que deia que "ETA y su entorno tienen motivos para estar preocupados". Per orquestrar aquest tipus d'operacions és básica la legitimació mediática de la premsa davant les detencions, es tracta d'estigmatitzar tot aquella persona que construeixi un discurs alternatiu a l'imperant en el marc econò- mic, polític i social. En el cas d'Euskal Herria el conflicte adquireix molta més complexitat i ja són molts anys els que dura perquè es seguei- xin reproduint els mateixos esquemes que vint anys enrere, el problema és que ara en aquesta conjunció político-periodístico-judicial, l'estat, amb el partit popular al capdavant, utilitza mecanismes molt més "aparents" que abans i es legitima amb un discurs populista escudant- se darrera l'estat de dret i la democràcia. Amb aquesta estratègia está legitimant tot tipus d'accions policials, encara que no tinguin cap fona- ment sobre qualsevol persona que pertanyi a l'esquerra abertzale siguin mestres d'escola, parlamentaris, cambrers..., per una banda está ins- Na Romina i na Gabriela són les cam- trumentalitzant els atemptats de l'organització armada a nivell estatal per guanyar suport a les urnes i per l'altra está dinamitant qualsevol breres del Restaurant el Viejo Almacen al Moll de Llevant de Maó. Se menja intent de resolució del conflicte i, per tant, perpetuant-lo dins Euskadi. Contra-Infos + Etxera 1919100 12 per una mitjana de 4000 ptes a la carta. Tel. 971 368 952

l'r D'OCTUBRE DEL 2000

A o HISTORIA DE LA TORTURA (2) La reaparició de la tortura en el segle XX

És evident que ho presentem com un fet innegable. Els informes d'Amnistia Internacional i els d'altres organitzacions que s'ocupen de l'existència de la tortura ens ho recorden cada any. Quines han estat les causes d'aquesta dissortada reaparició? Els analistes parlen fonamentalment: --De l'aparició de l'Estat totalitari. L'Estat, omnipotent i unívoc, té por, es malfia dels drets particulars

dels ciutadans. Tota discrepància respecte de la línia marcada per l'Estat o els -seus "conductors" és un atemptat gravíssim, ja que no atempta contra un interés particular sinó contra tots. No pot estrányar, doncs, que en les comissions revolucionàries extraordinàries de la URSS entre 1917 i 1922, després a la Itàlia i a l'Espan- ya feixistes i, finalment, a l'Alemanya del Tercer Reich, per exemple, la tortura reaparegués sota l'autoritat estatal extraordinària, revolucionària i del partit, i més tard, en algunes circumstàncies, sota l'autoritat lègal ordinària. --De la necessitat imposada per les condicions de la guerra moderna "d'indagacions ràpides, fiables i efec- tives", amb la creació ad hoç de serveis especials i mètodes especials d'interrogació de presoners, espies, etc. --Del terrorisme i de l'amenaça que, paradoxalment, representa per a la supervivència d'un Estat totpo- Fa 4 mesos que na Neus Mascaró ha Na Maria Elies Tudurí, neboda de l'ar- derós i que, fins i tot en el cas de nacions democràtiques, cau sovint en la temptació de repetir en la seva obert la botiga d'antiguitats Can Tofol quitecte i urbanista Nicolau Rubió i Tudu- al carrer des Forn de Maó. Tel. 600 711 rí, que viu a la casa pairal de l'arqui- actuació els delictes dels altres. 154 tecte, és psicóloga i te consulta de psicologia infantil a la mateixa casa. A la foto amb sa filia Maria que fa segon Qui d'ESO. Tel. 971 353 412 está implicat en la tortura? El torturador. Malgrat el que pugui semblar, els psicòlegs opinen que els torturadors no són necessària- ment persones de natura sádica: al contrari, molts són gent corrent. Allò que es dóna sempre en un torturador és un accentuat sentit de l'obediència i un convenciment que els torturats són persones molt diferents a en, i que pertanyen a un grup (ètnic, ideològic) que suposa un seriós perill per a la supervivència del seu propi món. Per a convertir una persona així en un torturador, n'hi ha prou amb ordenar-li començar amb persones de les quals se sospita que han comès un delicte greu, i la confessió de les quals podria fins i tot salvar vides innocents. Un cop que el torturador s'ha iniciat, els requisits van desapareixent fins que simplement s'arriba a la tortura per a inspirar terror. El qui autoritza o mana la tortura. Per descomptat, encara que del qui primer es parla és de la persona que du a terme físicament la tortura, el principal responsable és qui l'autoritza o, fins i tot, la mana. Sovint, aquests són alts càrrecs dels Governs que fomenten que aquestes pràctiques siguin habituals, o bé es "fa la vista grossa" davant del que, amb una gran dosi d'hipocresia, s'anomena "excés de zel". La participació dels metges. Aquesta es produeix: assegurant que es pot continuar sense perill de mort; desatenent deliberadament malalts presos; ocultant senyals de tortura; participant directament; investigant Fa 4 anys que en Càndid i en Xavi obri sobre les millors ren el Laboratori Fotogràfic Prest i Be formes de torturar. al carrer de les Moreres de Maó. A la Fa 12 anys que en Josep Mercadal El 10 d'octubre del 1975 es va adoptar l'anomenada Declaració de Tokio que, al seu paràgraf primer, diu: foto amb les dependentes Eva i Begon- regenta la botiga d'articles de pesca "El metge no protegirà, tolerará o participará en la práctica de la tortura o altres formes de procediments ya. Tel. 971 353 542 Can Mercadal al Portal de la Mar de cruels, inhumans o degradants, sigui quin sigui el delicte pel qual la víctima d'aquests procediments sigui li Maó. Tel. 971 362 826 objecte de sospita, acusació o culpa, i siguin les que siguin les creences qup van motivar la víctima, i això en qualsevol situació, inclosos conflicte armat i guerra civil". , .4. I vu Aiguppl. aula Els advocats. Quan no denuncien els casos de tortura que coneixen i no s'hi oposen amb prou energia. b ie, „. k ' t Els legisladors i jutges. Quan no legislen radicalment en contra de la tortura o no investiguen totes les '11~ 44491 . ' , denúncies rebudes. 11 MI. 41 , n . 4 .Darreres dades (1998) 1111 t _ Segons els informes d'AI, les forces de seguretat, la policia o d'altres autoritats van fer ús de tortures i no ..,....,....1, ipp, ...,-, ... maltractaments a 125 països al llarg de l'any. A 51 països es van registrar casos de mort sota custòdia, provocada, segons es sospitava o es va poder . T - confirmar, per tortures o maltractaments, manca d'assistència médica o condicions de reclusió cruels, inhu- . Ir 1 4 manes o degradants. I'del ity , 7 4,,,,,t /11 Ilkw,' . — .11 :áttlitildiadák. iitrOtti.‹. it Fa 27 anys que en Josep Antoni Oli- Des del Febrer de 1963, en Sócrates ves i na Joana Tudurí compraren la boti- Mantolan i Casali regenta la Gestoria ga de formatges i altres productes Montalan a la Plaça d'Espanya de Maó. Dites relacionades amb el vi típics de Menorca al Mercat del Clau- També es API i te escola de conduc- tre Carmelita de Maó. Na Joana feina tors. Amb els seus 25 empleats arregla de dependenta fins que l'amo se va reti- tota classe de papers. Tel. 971 360 045 Pa, pernil i vi vell inflen la pell. Pel setembre les cobres a la serra i el vi a la rar per edat. Tel. 971 363 143 Pa, vi i carn fan bona sang. gerra. Parra que brota a l'abril, poc vi al barril. Pel setembre, vi per vendre. Peix i garrí viuen en aigua i moren en vi. Pel temps de les Carnestoltes, molt vi i moltes poca soltes. Peix, arròs i pebre volen vi per beure. Pel vell, sopa clara i vi bo és el millor. Peix, figa i cargol nedar amb vi vol. Pel vell, sopes, caldo i vi bo és el millor. Pel bon vi no hi ha amic ni cosí. Pels dies de Carnestoltes, molt vi i poques Pel constipat, un bon got de vi ben soltes. acaramullat. Pels homes és bo el vi i pels infants és yeti. Pel gener, el camp llaurar, la vinya podar i el vi trascolar. Per a fer camí, bon calcat i bon vi. Pel julio!, verol; per l'agost, most, i pel Per anar de comí, bon calcat i bon vi. setembre, vi per a vendre. Per Carnaval, més vi que pa. Fa 28 anys que na Maria Lluïsa Casa- Pel maig, sardina a la brasa i bon vi a la tassa. Fa 16 anys que na Mercè Garcia ven do regenta la Perruqueria Lluïsa al carrer Per fer córrer el bocí el millor remei és vi. productes menorquins al Mercat del Anuncivay de Maó. Abans era depen- Pel novembre, vi per vendre. Per l'agost calent, ni vi ni aiguardent. Claustre Carmelita de Maó. Na mercè denta de la seva tia Lluïsa fins que sa és sens dubte la venedora més simpá- va fer independent quan aquesta se va Pel que pugui ésser guarda el vi al celler. Per l'agost, beu vi i deixa el most. tica del mercat. Tel. 971 362 939 retirar. Tel. 971 368 581 1'111'11 1- D'OCTUBRE DEL 2000 21

PLATJA DE Vint i set de setembre de 1975 A o S'ARENAL Vint i cinc anys des dels últims afusellaments del franquisme

Homenatge als darrers El silenci, que després va sor- afusellats del franquisme gir, del pacte per legitimar la monar- A primeres hores del dia 27 de quia amb una constitució, retalla- setembre de 1975, a Burgos, Cer- da i vigilada, a canvi de la legalit- danyola i Madrid, foren afusellats, zació dels partits, va impedir a pos- Fa 18 anys que en Virgili Cerrión de cinc joves: José Humberto Baena, teriori que es revisaren les con- Castella va obrir el Restaurant Cerrión Ramón García Sanz i José Luis Sán- demnes a mort. I encara segueix Fa 20 anys que en Martín Vidal de Valencia va obrir el Saló Vidal Perruquers al 11 a SOmetimes de s'Arenal. Possible- chez Bravo pertanyien al FRAP, estant pendent ara, en els temps en carrer de Gracia de Maó. A la foto amb les seves oficiales estilistes Joana i Pame ment fa la millor paella de s'Arenal. Cui- Juan Paredes Manot i Ángel Ota- que Pinochet —que llavors com- la. Tel. 971 366 872 ner als millors restaurants de Mallor- egui eren d'ETA. Fins l'últim partien en Franco poder i ideolo- ca, ara cuina a la seva empresa.lrecor- gia— o els militars argentins de dau que: Tel. 971 269 566 moment es van succeir les protestes en molts llocs del món, París, "La Junta", estant sent seguts al Lisboa, Roma..., alguns governs banc dels acusats. Aquella Espan- retiraren les seues delegacions ya, "del borrón y cuenta nueva" diplomátiques...Pern el franquis- continua sent la mateixa d'ara que me s'afanyava en acabar els seus impedeix la rehabilitació de llui- dies com els havia començat: impo- tadors demòcrates com Julian Gri- sant la seua força a sang i foc. mau, Puig Antich i tan d' altres, que Els judicis mancaren de tota com els cinc joves del 75, van ser garantia legal, els tribunals esti- els autèntics continuadors de la gueren formats per militars amb resistència al franquisme. molta presa per dictar sentència. Han passat vint-i-cinc anys. La denominada llei antiterrorista, Avui, aquells companys, afuse- per la que es va jutjar i executar a llats al trencar l'alba del 27 de aquests cinc joves de famílies setembre de 1975, podrien estar Na Cristina Coll que te 13 anys i aquests humils i treballadores, formava ambnosaltres, xerrant sobre aquells dies comença segon d'ESO a l'Institut part del mateix arsenal de lleis temps i continuant treballant per de s'Arenal, a l'estiu ajuda sa mare na un món més just i lliure, pern foren repressives pel qual el règim de Fa 25 anys que n'Ute Dahl de Manheim regenta l'Escola de Ball Ute al carrer de Gerónia Hernández a la seva botiga de Franco va condemnar a milers d'o- condemnats a mort i afusellats. moda a Sometimes de s'Arenal. Tel. Gràcia de Maó. Ensenya claque, ballet, dansa moderna etc. Tel. 971 368 557 971 264 064 brers, sindicalistes i intel•lectuals Ells, com tanta gent, homes i que en aquells moments lluitaven dones que patiren tortures, anys de contra la dictadura. presó, exilis,.... cercant camins de Ni las sol.licituds de connota- llibertat, han sigut, són, la sal de la ció de condemna, ni las reaccio- terra, sense ells, tal vegada, el prag- nes intemacionals obtingueren res- matisme de "lo posible" hauria posta. Els cinc joves antifranquis- sigut un etern mur de contenció. tes caigueren abatuts pels trets dels José Humberto Baena, Ramón escamots d'afusellament, les penes Garcia Sanz, José Luis Sánchez de mort, que Franco i els seus minis- Bravo, Juan Paredes Manot, tres havien signat, s'executaren. Ángel Otaegui, no vos oblidem. Foren les últimes condemnes a mort València, 14 de setembre de d'una dictadura que, ja en fase ter- 2000 minal, es regirava contra aquells Lucila Aragó, Víctor Baeta, que no acceptaven la seua conti- Amparo Garrigós, Dolors Cala- nuïtat, contra els qui des de l'opo- tayud, Ángel Y ébenes, Miguel Fa mig any que na Roada Sánchez de Sevilla, amb en Jesús Roca de Galí- sició antifranquista lluitaven lla- Morata, Alejandro Mayordomo, Fa 12 anys que en Paco Bosch regen cia, regenten el Restaurant La Gamba vors per la ruptura democrática i Jose Luis Piquer.... Fa un any que n'Andreu Melero i en ta la carnisseria Bosch a la Plaça de a Sometines. Despatxen menús a 990 no per una transició pactada, que Juanma Pons regenten el Taller de Mecánica i pneumàtics Servei Ràpid al Claustre Carmelità de Maó. A la foto ptes. A la carta se menja a partir de les règim i aquells deixés impune al carrer de sant manuel de Maó. Tel. 971 amb el seu fill Francesc que és ecolo- 1500 ptes. Ala nit. Música en viu a càrrec que el sustentaven. d'en Lucho Flores que canta en portu- 369 297 gista. Tel. 971 362 242 gués i en castellà. Pocs dies després , el 1 d'octubre, des del balcó del "Palacio de Oriente", Franco acompanyat dels seus ministres, dels seus gene- rals i del seu successor, per ell mateix designat, el aleshores prín- cipe Juan Carlos, i ara actual rei, presidien una de les seues con- centracions patriòtiques, un intent d'autoafirmació front a les democràcies europees que havien retirat els seus ambaixadores; front als demòcrates que repudiaven aquells recents assassinats; front En Damià Borras és el secretari d'or- als que aspiraven a conquerir autèn- ganització del PSOE de Menorca. Fa un any que en Jean Oosterlynck, tiques llibertats democràtiques, Aquest partit té la presidencia del Con- mallorquí de pares beiges, regenta l'em- individuals i col•lectives, per a sell de Menorca i les batlies de Maó, pres COP Y QUICK a Sometimes de tots. Només principis democràtics Es Castell, Alaior i sant Lluís i governa Fa 50 anys que en Toni Vidal i na Mercé Jordi regenten la botiga de Moda Dona s'Arenal. Els propietaris del taller són era allò que reivindicaven les orga- en coalició preelectoral amb el PSM a els germans Palmer de Calvià. Tel. 971 Es Mitjorn i Es Mercadal. A la foto amb i Home Neus al camí des Castell de Maó. Els trobarem amb els seus veïnats fent 744 375 nitzacions d'aquells cinc joves. una ajudant. Tel. 971 364 773 un refresc amb motiu de les Festes de Gràcia. Tel. 971 364 113

El 1" D'OCTUBRE DEL 2000 rii CRONOLOGIA DE LA HISTÒRIA DE CATALUNYA TOTA El gloriós plerenaixement (1491-1520)

PER RICARD COLOM -TLF. 964 207607

"Assolida l'alienació del sotmès per nes des que Lluís de Santángel la rep. L'e- recobrar els territoris dels Estats Papals, se troba hui?" mitjà (bàsicament) de la coerció física, la dició d'en Posa és servada, sembla, en cas- govemats per tirans locals. En aquest sen- I dir los mals de son veí, tasca del colonitzador es concreta a mante- tellà, en dos fulls, sense títol (simplement tit casen Lucrécia amb el senyor de Pesaro. de sa veïna. nir aquest estat d'alienació i a convertir-lo comença així: "Señor por que se que aureis Quan Alexandre s'aliarà amb Nàpols i Milà I ara, parlat de medicina, en el seu (nou) estat "natural"; per això la plazer de la grand victoria...") copiada del amb els francesos, Giovanni Sforza, en donen remeis; colonització vol dir sempre la falsificació text colombí. La postdata indica que aques- témer per sa vida, fuig de Roma i esdevé al•legant los furs i lleis, de la història, o fins i tot la seva anatemit- ta lletra havia estat enclosa en una altra que enemic dels Borja, més avant acusará el Papa en tot se posen; zació" Colom havia adreçat als reis. Aquesta lletra i Lucrécia de relacions incestuoses. i en tota res dien i glosen (Heinz Dietrich, Emancipació i identi- fou redescoberta a mitjan s.XIX i la seva lo parer seu. tat d'Amèrica Llatina: 1492-1992) única còpia coneguda rau ara a la Bibliote- 1493-1519:Maximiliá I, "rei dels Parlar del cel les direu, ca Pública de Nova York. romans"(o sia, Emperador, Habsburg) con- i de la terra; T..] el desconeixement de la própia histb- trola geoestratégicament el continent euro- ara de pau, adés de guerra, ria és una de les causes més radicals de l'a- 24.5.1493: Reial Cédula que amplia les peu, el qual fet esperona l'hostilitat de i de l'infem, febliment de la consciència nacional cata- armes a l'escut d'En Cristòfol Colom, dalt França a Borgonya i a Padánia. Pretén fites i de l'estiu, i de l'hivern. lana i de la seva lenta substitució per la cons- del qual duu les armes dels Mont-ros: en megalòmanes: rebre la successió dels trons I, sens afany, ciència nacional espanyola. Els nostres ocu- Lluís Colom i Bertran es casà, a mitjan s.XV, del Vaticà, Suècia i França. Però va a més vos contaran tot quant en l'any pants ho saben perfectament i, per ço, és la amb na Violant de Mont-ros. a través de la característica política matri- han començat, primera cosa que han amagat, car són cons- monial dels Habsburg. teixit, i ordit, i acabat; cients que és alió que més els denuncia i 28.5.1493: Cédula dels reis a En Colom, tot, fil per randa, més els posa en evidència. El factor histò- a Barcelona, per la qual l'autoritzaven a pro- 1493-1541:Vida de Paracels, reforma- vos ho diran, sens donar tanda ric és tant o més important que el factor lin- veir els oficis de govemació a les líndies. En dor de la medicina i de la química. per a respondre. güístic a l'hora de crear o de reconstruir una Colom nomenarà personalment En Pere I, baix parlant, sentiu compondre consciència nacional, donat que és la histò- Margarit com a cap de la força militar a la 1493-ca.1620:Intensa immigració occi- tantes cosetes, ria la que més explica el per qué de la iden- r expedició. Per a en Parellada tal nome- tana i francesa a la Catalunya nord i zones que par que sien oronetes titat lingüística i col•lectiva d'un país". nament sols pot tenir una explicació: "que litorals i prelitorals del Principat. dins lo seu niu, (Catalunya, nou Estat europeu. Decla- entre En Margarit i En Colom hi hagués una que si els sou prop, sols lo "xiu xiu" ració de la Primera Convenció per la Inde- coneixença anterior o bé una comunitat de 5.9.1493:La reina escriu a Colom per a basta eixordar-vos; pendència Nacional). pàtria". Sabem que Pere Margarit era Pere demanar-li un mapa fet per ell. i si voleu aparellar-vos Bertran i Margarit, i que els Colom-Bertran ab ploma i tinta, "La llengua i la història són els botins de Barcelona eren cosins dels Bertran de 25.9.1493:En Colom, amb 17 vaixells veureu entre elles com s'hi pinta, més preuats a l'hora de sotmetre un poble". Gelida (cosins d'en Pere B.Margarit). O sia: i 1500 homes (P.Bdil...) salpa de Calis en el i com s'hi juga (Angel Guimerà) eren família. seu segon viatge vers Tahuantinsuiu o Abia- d'un joc que es diu "a la feixuga", Iala (noms indígenes d'Ameríndia). Hi viat- i com repiquen, 16.1.1493: Després de més de 3 mesos, 1493:Butlles d'Alexandre VI: La ja el frare Jerónim Ramon Pané, autor d'un i unes ab altres com se piquen en Colom amprén la tomada amb indis, ani- "Dudum siquidem" estableix un meridià fic- estudi sobre els indis tamos (ràpidament exter- del joc, baixet, mals exòtics, etc. tici a 100 Ilegües de les Açores com a límit minats als pocs anys, quan comerlo la colo- parlant cobert i molt secret, castellano-portugués pera enviar els primers nització castellana al Carib) que será elo- elles ab elles. 19.1.1493:La Catalunya-nord, sota ocu- missioners a l'Amerindia (els monarques giat per B. De Las Casas. En Colom duu lo, aguaitant i oint los vols d'aquelles, pació francesa, és recuperada per la Pau o entenen la cristianització com a adquisició instruccions sobre la colonització, comerç tan gran plaer prenia de mirar-les, Tractat de Barcelona. A canvi, Charles VIII de nous súbdits fidels). A les "Inter cetera" i evangelització de les noves terres. que desigí que els meus cabells i celles de França obté la neutralitat catalana a Boa els reis catòlics per haver foragitat "la Nàpols, on regnen Trastámares "menors". tirania sarraïna". 3.11.1493: Colom ateny les PetitesAnti- fossen tomats en aquell punt orelles, perquè pogués més atent L'ocupació francesa hi ha significat una forta lles. escoltar-les. regressió dels negocis (cop mortal als tei- César Borja, d'uns 18 anys, és nome- (.--) xidors de Perpinyà, etc.).Tot seguit, les nat cardinal. 1493-1496: Colom funda a Pciutat (Isa- molt baix entre elles raonaven, darreres 14 famílies judeo catalanes cone- bela), posa el nom de "Montserrat" a una dient així: gudes en són foragitades. El nou Papa casa sa filla Lucrécia amb illa (més tard rebatejada pels colonitzadors -"aquelles dos, de vós i mi, Giovanni Sforza, senyor de Pesaro, en la castellans).Viatges a Cuba i a Jamaica. A parlen ausades; 15.2.1493:En Colom escriu una Iletra a seva política per recobrar els territoris dels l'Hispaniola (Sto.Domingo) el govern d'en que io ho conec en les mirades la mar, que després servirá de base per a la Estats Papals, govemats per tirans locals. Colom produeix descontent. Es presenta ja que els he vist fer; famosa "Primera 'letra", publicada com a el problema de l'esclavatge sobre els indí- mas també es tenen bon tener. notícia del Nou Món. Carta catalogada (devers mitjan s.XVI) genes. I sabeu com 3.1493: Colom arriba a Lisboa. núm. 4743 de la Biblioteca d'en Ferran, fill Ii havem més nosaltres nom, 4.3.1493:Colom escriu als reis. d'en Cristòfol Colom, en la qual C. Colom LO SOMINI DE JOAN JOAN (frag- per ésser tal? anuncia la descoberta al seu amic familiar ment) Na Llepafils de Sandoval, 15.3.1493: Colom arriba a Pals de l'Em- Santángel: "letra enviada al escriba de racio que és mala cam. pordà. Poc després és rebut pels reis al Mones- a.1493,en catalán". E si alguna molt parlera De tot lo món se trau escarn, tir de St. Jeroni de Murtra (Badalona), en Corts d'Oriola: Miren d'evitar el corrent se detenia que fastig és". anar cap a Barcelona: emigratori de moros valencians, atemorits per allargar sa cortesia Saltà una altra al través Badalona es troba enmig Pals i Barce- pel fanatisme de la Inquisició. i sa raó, ab tal raó: lona. Estampat a Saragossa "L'Art de ben puix acabava son sermó, -"Ahir oí jo lo sermó morir", d'en Jaume Roig. tantost se seia. de la Croada; 13.3.1493: En Colom surt de Lisboa Reforma monetària al Principat, encun- I puix que fon plena l'esgleia, ja la tenim altra vegada devers Catalunya. 14.3.1493: Data que apa- yació del principat d'or. lo sermonar per dos reals. reix, probablement per errada tipográfica, a Introducció de la insaculació a la Gene- sentí entre elles molt cuitar Quin temps tenim per ésser mals, la versió estampada de la lletra de Lisboa ralitat de dalt. ans de l'oferta; si ho volem ser! estant d'en Colom a l'"escrivano deració" Maximiliá I és proclamat Emperador. puix sabeu quant és cosa certa, Lo temps de sent Vicent ferrer (escrivà de Ració), Lluís de Santángel. Pactes de Sanlis de Erario amb els Habs- elles ab elles par que s'acosta. burg. (i més si són totes femelles) I açò que es diu que hi ha a la costa 4.1493: A Barcelona és rebut de nou pels tantost hi són, tantes galeres!" monarques al gòtic Saló del Tinell. 1493-1497: Pesta al Principat. volent parlar de tot lo món, Respós una altra: -"Va de veres, en tot se meten; o és falsia?" ca.4.1493:La "Primera lletra" impre- 1493-1503: El decurs del Pontificat i si callau vos acometen -"Senyora, ver cree jo que sia, sa(que prové d'una carta que Colom havia Borja ve determinat per consideracions per traure noves; segons han dit escrit inicialment a la mar el 15-2) passa económico-polítiques. Estableix la maquinà- i tostemps fan contres i proves hui los jurats, que mon marit ràpid a un impressor barceloní, segurament na per a reformar les finances papals; i per sobre tot hom: (---)" en Pere Posa, potser en un parell de setma- unir la Cristiandat contra els turcs; i per a -"I,vós, qué feu?. I l'altres, com Jaume Gassull (Valéncia,ca.1450-1515) f2 1 1t114 11 1" D'OCTUBRE DEL 2000 li ta lA RÂ I Platillo de peus de xai Preparació: des i eixugades i es reserven. En el mateix oli, es Si no es bull la llengua en fer escudella, es fa bullir fregeix el pebrot vermell, tallat a daus; quan és amb pèsols la llengua a l'olla a pressió, amb aigua suficient, fregit, s'ajunta a una part de les patates (la resta es Empordanès, com tots els platillos una ceba partida en dos, un parell de branques d'api, guarden per al frit gros). Llavors es fregeix la sang, una fulla de llorer, un raig d'oli i sal, durant tren- tallada a daus, en oli i una mica de llard, amb uns ta o quaranta minuts. Es deixa desvaporar l'olla, quants alls esclafats, sense pelar, un tronquet de Ingredients: es treu la llengua i, després de comprovar que és fonoll, una mica de marduix i una fulla de lloren Peus de xai, pèsols, ceba, tomàquet, all, farina, tova, es pela, es deixa refredar quasi del tot i es Quan és cuita, s'hi afegeix una mica de pell rat- ametlles torrades, aigua, oli i sal. talla a rodanxes primes. llada i unes gotes del suc d'una llimona. En una S'enfarinen les rodanxes i es fregeixen amb el foc altra paella amb oli i una mica de llard, es fregei- Preparació: ben viu, en una cassola amb oli i un pessic de sal, xen els talls de carn magra, amb una ceba grossa, En una olla amb aigua i sal, es bullen els peus reservant-les en un plat a mesura que siguin ben tallada pel llarg i uns-quants grells. Quan és mig de xai, fins que siguin quasi cuits. Mentre, en rosses. Acte seguit, en el mateix oli s'hi fregeix, cuita, s'hi afegeixen uns quants talls de tomàquet una cassola amb un raig d'oli i un pessic de sal, també fins que s'enfosqueixi, la ceba trinxada. Quan i una mica de bitxo. Es barreja tot, es tapa la cases fregeixen ceba, picada fina, i unes guantes la ceba estigui al punt, es redueix el foc al mínim sola i es deixa ofegar una estoneta, a poc foc. dents d'all, fins que tot agafi color; llavors, s'hi i es tiren a la cassola la llengua, dos gots petits afegeix una mica de tomàquet ratllat. • d'aigua, la copa de canya, una cullerada de tàpe- Frit gros • Quan el sofregit hagi lligat, s'hi tira un petit gra- res picades al morter, sal i pebre negre. És el segon plat del dinar de • pat de farina i es remena, fins que estigui cuita. Es deixa ofegar, amb el foc al mínim i remenant- Llavors s'hi posen els peus amb un bon raig del ho sovint per a qué no s'agafi, fins que la farina matances, a Mallorca. brou de bullir-los, que es completa amb aigua. estigui desenganxada del tall i lligada amb la salsa, De postres, es mengen bunyols Es deixa coure una bona estona, a poc foc, reme- completament. Llavors s'hi afegeixen dues culle- nant de tant en tant, per a qué la farina no s'aga- rades més de tàperes senceres i es deixa coure uns Ingredients: fi i, després, s'hi tiren uns pèsols i una picada, cinc minuts més. Es retira del foc i es serveix. Llom, ventresca (cansalada de la panxa) i fetge feta amb uns quants alls i unes guantes ametlles. de porc, la resta de patates fregides que no s'han Quan els pèsols estan al punt, es tasta de sal i es posat al frit de sang, oli, pebre negre i sal. treu del foc. Frit de freixura de Pasqua Ingredients: Preparació: Girella Fetge, pulmó, cor, tripa, lletons i melsa de xai; Es fregeix el llom, la ventresca i el fetge, ado- Plat Pallarès; és quasi igual que el ceballots, fonoll bord tendre, patates, pebrot, car- bats amb sal i pebre mòlt. Es barreja amb les pata- xofes, albergínia, xiulets, bitxo, aigua, oh, sal i tes fregides. haggis escocés pebre negre. Sang i fetge amb ceba Ingredients: Preparació: La tripa, la freixura, el cor i 1 Kg. de carn del Es posa el tall, trossejat, a la cassola, amb un got Ingredients: cap i del coll del xai, 200 gr. de cansalada viada, d'aigua i se fi dóna un bull per a qué no begui tant Sang, fetge, cansalada fresca, cebes, alls, sal, pebre 600 gr. d'arròs, 100 gr. de pa ratllat, 200 gr. de d'oli, en fregir-lo Després, es fregeixen unes pata- negre i oli. pernil, 6 ous, alls, julivert, safrà, aigua, oli, sal tes, tallades a daus, rentades i eixugades, en una i pebre. paella amb oli abundant i es reserven. Mentre, en Preparació: una paella, es van fregint, successivament, el tall, Preparació: En una paella a poc foc, amb un raig d'oli i un els ceballots trinxats, el pebrot trossejat, les car- pessic de sal, es fregeix una bona quantitat de S'escalden les tripes i l'estómac i es netegen bé. xofes a llesques, l'albergínia trossejada i els xiu- ceba tallada pel llarg. Quan es comenci a enros- La freixura i el cor es bullen durant uns 20 minuts, lets també triats els fils i trossejats. Quan tot és sir, s'hi tiren uns quants alls picats, i la sang, talla- amb aigua i sal. Es piquen bé la tripa, la freixu- fregit, es posa en una cassola a poc foc, junt amb da a daus. S'hi posa un pessic de sal i una mica ra, el cor i la carn del cap, la cansalada, el per- uns brots de fonoll, un bitxo trossejat, oli, sal i de pebre mòlt i es deixa coure durant uns deu nil, uns alls i una mica de julivert, i es barregen pebre negre. Es va remenant, per a qué no s'agafi minuts, remenant-ho de tant en tant. En una altra amb l'arrós, els ous, un pessic de safrà i sal i i si es torna massa oliós, s'esquitxa amb unes gotes paella a foc viu, amb oli i un pessic de sal es fre- pebre negre. Quan está ben barrejat, es farceix d'aigua. Al cap d'uns deu minuts, es tapa, s'apaga geix el fetge, tallat a tires, amb un pessic de sal l'estómac amb aquesta mescla i es tanca, cosint el foc i es deixa reposar una estona, abans de ser- i una mica de pebre, durant uns cinc minuts. Des- les obertures. Després, es bull durant mitja hora, vir-lo prés, es barregen les dues paelles i es serveix calent. en una olla amb aigua i sal, es treu i es deixa Si no n'és temps, es pot prescindir de les carxofes, refredar. Abans de servir-lo, es talla a rodanxes l'albergínia o les faves. Llavors és frit de freixu- i es fregeix amb oli. ra, però no de Pasqua. Ventre de porc amb gírgoles i seques Llengua amb tàperes Frit de sang de matances Inspirat en una recepta dels esmorzars del mer- El secret d'aquest plat és deixar fregir ben bé tant És el primer plat del dinar de matances, a Mallor- cat dels dijous, de la "Fonda Europa,", de Grano- la farina com la ceba. Això millora el gust i el ca. Cal remenar bé la sang amb la mà, en calent, llers. color de la salsa. Val més menjar-se'l acabat de per a qué les plaquetes quallin separadament (fan fer. uns fils blancs) i treure-les. El magre es pren del Ingredients: Si cal rescalfar-lo, es fa en un recipient tan petit llom, que és un dels primers trossos que es treuen, Un ventre de porc, cuit; gírgoles, mongetes com sigui possible, esquitxat amb una mica d'ai- perquè l'animal s'obre per l'espinada. seques, cuites; all, julivert, pebre negre, sal i oli. gua, el temps imprescindible i al microones. Sinó, la salsa es torna oliosa i embafa. Ingredients: Preparació: Sang i magre de porc, patates, alls, ceba, grells Es talla el ventre de porc i les gírgoles a tires pri- Ingredients: (grills de ceba), pebrot vermell, tomàquet, fonoll mes, es pica l'all i el julivert i es posa a la casso- Una llengua de vedella, una ceba, farina, tápe- bord, marduix, llorer, llimona, llard, oli, sal i pebre la, amb un raig d'oli, un pessic de sal i una mica res, oli, sal, una copetá de canya (rom blanc) i negre. de pebre negre. Es deixa ofegar una estona, a poc aigua. Si no es pot bullir la Ilengua en fer escu- foc. Després, s'hi afegeixen les mongetes seques, della, una altra ceba, una mica d'api i una fulla Preparació: es remena i es deixa ofegar una estona més, a poc • de llorer per bullir-la. Es fregeixen unes patates, tallades a daus, renta- foc i amb la cassola tapada, abans de servir.

: ****** ** • ****** *******44414 ****11******•••••• 11. • 4 • • e • e *********** *••••••11.***************•••••901*/********441,411: 24 1- D'OCTUBRE DEL 2000 l'1102'116 Admirem als catalans Els Joglars: la PER CLIMENT GARAU DE LLUCMAJOR - TEL. 971 665 336 màgia feta teatre Tot factor el resoldrà, La meitat extern hi ha. De França dugué en Companys VICENÇ DE SON RAPINYA S'esperit d'economia, Però congeniará, A fi d'afusellar-lo. D'aquella gent que vigila Amb sa gent d'allà nativa, Ja s'endevinava, ja es veia Venir, s'olorava, i tants adjectius Que tot cosa es pot emprar. És aguda i comprensiva, Quaranta anys de gros silenci, més com hom vulgui, però el cert és que després de la bona aco- Abans que ho tirará, Son bon cor, demostrará. Els catalans el visqueren, llida donada al TRICICLE amb el seu ESPETACLE TRICICLE Li cercará el seu encaix, I aquells que puntals ho eren 20 anys com qui diu a mitjans d'estiu, hom podia preveure que Anc que sia a preu baix És de ses nacions petites, Feren grossa penitència. arribat ‘setembre la cosa aniria increscendo d'ofertes teatrals i la A tot ho defensarà. Que dins Hispània hi ha, No posaren resistència, veritat sia dita, així ha succeït en el marc inigualable de La Sala Emperò en pot contar, Passaren a sa presó, Magna de L'AUDITORIUM DE CIUTAT DE MALLORCA. Dos Aquest cas se pot jutjar, Amb unes glòries molt vives. Però un nombre major, espectacles, dues companyies seguides d'alta volada, com tot el A dins el redol d'Hispania Que han pujat a altes cimes, Afusellats sens sentència. que es sol fer en aquesta plaga teatral, de la capital balear. JOGLARS I DAGOLL DAGOM Són dos tipus singulars de fer teatre, l'un Sa nació que més destaca, De cultura general, a la sensibilitat dels ciutadans. L'altre Desprès de molt patiments, teatre Sarcàstic, punyent La podem assenyalar. Un destacat personal, musical encisador, tendre, alegre, però conseqüent amb l'època. Que els catalans visqueren, Es l'esperit català, Que n'ha fetes meravelles. Avui parlarem tan sols del primer. ELS JOGLARS: i el seu darrer Que en tot ha triunfat, Quan se llibertat tengueren, muntatge teatral. DAAALÍ. Doncs tots sabem prou bé qui són i La seva forta unitat, El carácter catan., Seguiren el seu procés, com treballen els JOGLARS. Tan sols vos diré que cada muntat- És molt digna d'admirar. Es el més emprenedor, Muntant abrigues en excés, ge seu és una història diferent, la qual té un principi i un fi curull Si en feim reflexió, Per la nació fer pujà, d'aplaudiments i reconeixença a una trajectòria de veure i viure Aquesta nació hi ha, És molt digne d'admirar. Sa máquina se impulsà, EL TEATRE d'AVUI i EN CATALÀ Així doncs el proppassat 24 A dins el redol d'Hispania, En tot ell s'ajudarà, Per ajudar al progrés. de setembre vaig poder gaudir del'última comèdia deis JOGLARS Que en tota cosa destaca, Fins i tot ballant sardanes, amb una Sala Magna plena de gom en goma i per espai de dues Es fet se pot demostrar. Amb ses mans totes lligades, A dins Catalunya hi ha hores i escaig, com també vaig poder gaudir com l'altre gent present de la màgia BOADELLIAAANA. Tan peculiar i criticada Molt poc terreny se tendrá, El bon compás seguirá. Gent de tota la Hispaniá, com sempre, doncs segons solen dir els crítics JOGLARS és sinò- Tota la seva extensió, Allá tranquil.la treballa, Un bon jornal guanyarà. nim de polémica. Per?) perquè hi ha polémica? doncs perquè si Dona sa demostració, Patí grossa destrucció, hom fa alguna cosa que val la pena, sempre es pot equivocar, el Cap català fugirà, Que allá s'hi fa bon estar. Durant sa guerra darrera, contrari de aquells que no fan res i restant immòbils. DAAALÍ al A fer feina a defora, En Franco dugué quimera, meu humil punt de vista, d'aquest espectacle fa una ullada rápi- Terreny molt cosmopolita, de canviar son color. Això mos dona sa prova, da de la seva existència, dins els seus darrers instants d'alè assis- Allá tothom hi pot viure, Ell tingué odi major, Que allá hi fa bon estar. tit, dins un habitacle d'Hospital. El Geni de Port Lligat, fa un aus- Aquest fet se pot escriure, A tots els seus habitats, ter passeig per les seves vivències, des de la seva minyonia fins Entren en discussions, a la mort de la seva dona GALA passant per la seva amistat amb Els partits que hi ha allá, F.Garcia Lorca, Miró, Picasso, així com amb la seva vis'ió parti- Es fi que se perseguirá, cular d'entendre n'Antoni Tapies, DAAALT ens dona una visió Que hi entrin molts milions, particular i alhora entendridora de la vessant humana del geni com 1 9 1211111 Això són ses iblusions, ara que en el dia, a dia quotidià depenia de la seva dona per cor- dar-se les sabates, suposam perquè no en sabia. Gràcies Joglars BOLLETÍ DE SUBSCRIPCIÓ Que el natiu d'allà durà, Per poder ell demostrar, per tornar a Mallorca, gràcies per fer-nos somniar i bategar amb la vostra paraula, els vostres gestos perquè malgrat el que digui Ses bones disposicions. Nom la crítica i els que la nodreixen SOU COLLONUTS, EXCEL.LENTS, ÚNICS, IREPETIBLES, CHAPEAU FINS També podem demostrar, AVIAT NO ATUREU. Adreça De llumeneres tenir, C.P. Per sa pintura en Dalí, Població En Gaudí per edificar, C.I.F Tel Per bona veu escoltar, Na Montserrat Cavallé, M'interessa una subscripció Que tanta bona veu te, Que tothom l'aplaudirà. ANUAL 4.000 PTS (24,04 euróns) Grossa pinya han formada, Rebut domiciliat a un banc o caixa Sa nació dels catalans, Se senten ells bons germans, Banc/Caixa Estimen seva llocada, Adreça Com una cosa sagrada, Núm. entitat Núm. sucursal Se van ells tots ajudant, Compte núm. El seu llum van escampant, Cosa que tothom alaba. Firma Sa unió fa sa força, Això está demostrat, Aquel! que s'ha esforçat, Ompliu aquesta tarja i enviau-la al A no donar es braç a tòrcer. D'això n'hi ha bona mostra, Apartat de Correus 124 Amb l'esperit català, 07600 s'Arenal de Mallorca Amb tot es pit donará, D'això en tenim sa resposta. 'Oyera cremada. Oh sobre tela / 92x73 cm

l'ILDTP311, deis Països Catalans • Editor i director: Mateu Joan i Florit • Col.laboradors: Josep Serra, Joan Cabot, Bernat Joan, Manel Frau, Miguel Ángel Rod‘ríguez, Pere Felip, Andreu Salom, Ricard Colom, Climent Garau, Miguel López, Marina Ferrà, Miguel Ferrà, Quim Gibert, Miguel Alemany, Llorenç Prat Segarra, Jaume Tallaferro • Dipòsit Legal: IB 473-80 • Maquetació i impressió: OMN1 • Publicitat i subscripcions: Camí de les Pedreres,30 — Bústia Postal 124-07600 s'Arenal de Mallorca • Tels. 971 265 005 - 657 012 568 • Fax: 971 269 941 • Correu electrònic: focifumeteleline.es. Delegació al Principat: Quim Giben. Bústia Postal 350— 17080 Girona. • Delegació al País Valencià: Ricard Colom, Bústia Postal 1022-12005, Castelló. • La nostra web: http//teleline.terra.es/personal/focifum