>

ment el curs mitjà de l’Onyar? Ja és festival d’arts escèniques, en què es tat i hagueren d’anar a o cap hora de fer-se plantejaments a l’engròs, poden trobar músics, mags, ballarins, a la costa–, grades instal·lades al Cap d’aprofitar racionalment els recursos titelles, monòlegs i moltes altres moda- de Bou, camions de la televisió, segu- i d’estalviar-los, hi hagi sequera o no. litats interpretatives, escampa aquest retat màxima, carretera tallada, inco- I aquí entra també, entre altres actu- any la seva agenda per , moditat de les moltes persones que acions, la reparació, manteniment i Quart, Sant Gregori, , Cas- volten diàriament l’estany, minsos optimització de la sèquia Monar al seu sà de la Selva, i Sarrià de èxits esportius per al club organitza- pas per Bescanó, Salt i Girona, sense la Ter. Que propostes incipients puguin dor, poques valquíries i pocs iron-men qual sí que hauríem begut oli. compartir escenari amb personatges voltant per (no com en l’èpo- consagrats com Jango Edwards o Cris ca de Pedro Abreu, en què els remers De Girona a la Lluna | Apunteu-vos Juanico, i a sobre trencant la tendència d’arreu de l’Estat varen deixar per ves- aquest nom: Laia Ramió. El curs vi- centrípeta de la capital pel que fa a ac- tir sants un munt de banyolins d’as- nent estudiarà enginyeria aeronàuti- tuacions, és una iniciativa lloable, que pecte poc atlètic)... Però això ni ens ca. De moment, aquesta estudiant del cal reconèixer a l’associació Fringe i al escalfa ni ens refreda. El diumenge col·legi Les Alzines ja ha atret l’atenció Consell Comarcal. de les grans finals, entremig dels cot- de la comunitat científica amb el seu xes aparcats tot al llarg de la carretera, treball de recerca sobre l’albedo –la un home amb gorra, camisa blanca i llum reflectida per la Lluna o qualse- pantalons texans, completament aliè vol altre cos planetari– i el seu possible EL PLA a l’històric esdeveniment, buscava es- efecte en l’escalfament dels satèl·lits pàrrecs pels marges o, com diem els artificials. No solament ha provat que DE L’ESTANY banyolins, «caçava espàrvols». De la aquest efecte és real i que s’ha de te- resta, je m’en fous, essent com sóc el nir en compte a l’hora de dissenyar melic del món... aquests aparells, sinó també que pot servir per analitzar la composició del xavi xargay Aniversari de La Vila | El tango no terreny a partir de la lectura tèrmica La Copa del Món de Rem | Al princi- s’equivoca quan diu que vint anys no que en faci el mateix satèl·lit. L’Institut pi, Déu va crear l’estany. Des de llavors, és res. No en són gaires més cinquan- de Sistemes Espacials de la Universitat els banyolins ens hem sentit el melic ta, que són els anys que fa que existeix de Stuttgart ha rebut l’estudi de la Laia, del món. Per això considerem una ob- a Banyoles l’escola Mossèn Baldiri i i en podria aplicar els resultats a una vietat que els capitostos del món del Reixac, La Vila. Per commemorar-ho, missió lunar europea. rem hagin decidit que l’estany era un durant tot el curs s’han celebrat actes No sé fins on arribarà aquesta- fu lloc ideal per celebrar-hi la Copa del lúdics i acadèmics: xerrades, exposici- tura científica, però com a mínim ja ha Món de Rem. No és la primera vega- ons de fotografies, sopars, l’edició d’un demostrat que des de les terres de Gi- da que les «calmoses aigües i l’idíl·lic llibre tenyit de nostàlgia i de fotografi- rona es pot fer ciència de la bona, en- paratge lacustre» acullen un esdeve- es –que va ser un dels èxits del darrer cara que la majoria –en aquests temes– niment d’aquesta magnitud. Però sí Sant Jordi banyolí–, el sopar de comi- continuem estant a la Lluna. que és la primera vegada que l’acullen at al darrer director, que es jubila, i la sota la denominació DET (Destinació recreació perfecta, entendridora i es- Un sarau ben repartit | La cosa es Turística Esportiva). Resultat: uns 600 garrifosa d’una aula dels anys 50, amb consolida: per cinquena vegada, el Gi- esportistes d’uns 25 països –que no ronès acull les actuacions de diversos varen trobar prou hostalatge a la ciu-

artistes –plenament reconeguts o no- M. MATEUJOSEP ARREBOLA-ARPA. / ARXIU vells– en el festival Emergent. Aquest

revista de girona 256 > 9 cròniques <

el santcrist i el lladre dolent, una pis- I ja es parla, també, de l’organització sarra que es deia encerado, un pupitre LA SELVA del 300è aniversari de la fundació de incomodíssim i un mapa de la madre la congregació dels Dolors gràcies a la patria. En una de les primeres imatges intervenció de l’orde terciari dels ser- que es conserva de l’escola, es veu un vites l’any 1710. Però d’aquesta darrera policia local –en Sevilla– vestit amb un joan domènech efemèride ja tindrem ocasió de parlar- uniforme blanc impol·lut passejant pel Amer i les commemoracions | En- ne més endavant. carrer Alfonso XII desert; avui el carrer guany s’escau el quarantè aniversari s’anomena de la Llibertat i els policies de la fundació del Grup Excursionista Pous de glaç rehabilitats | El mones- van foscos i verd pistatxo, i passen fent Amerenc Esquelles, que té a les seves tir d’Amer tenia sota la seva jurisdicció eslàloms entre els cotxes d’un embús. espatlles una llarga trajectòria d’activi- l’any 899 la veïna parròquia de Vilanna, tats que han ajudat a dinamitzar, en el que està situada en la zona de transi- Espais de Reflexió | Com que tinc un decurs dels temps, la vida de la pobla- ció entre la Selva i el Gironès però que nebot que és un reconegut mestre pla- ció. Un amerenc ben qualificat, Josep pertany –més encara en estar agregada destanyenc, el vaig convidar a la sego- Puigdemont i Oliveres, està preparant a Bescanó– a aquesta darrera comarca. na edició dels Espais de Reflexió, cele- un llibre amb el resum i comentari dels A Vilanna hi ha un pou de glaç que brats al Museu Darder (que ha deixat fets més importants d’aquest grup que darrerament s’ha restaurat. És un dels de ser un museu ancorat en el segle xix ha de deixar constància, gràfica i literà- notables que tenim arreu del territori i per transformar-se en un Espai d’Inter- ria, d’aquest capítol de la història local. que fan bo de visitar i de veure. Potser pretació de l’Estany), organitzats pel El mes de novembre hi haurà una el més impactant, però, és el de Maça- Pla educatiu d’entorn Banyoles-Por- altra commemoració a tenir en comp- net de la Selva, que és grandiós: té uns queres i dedicats enguany a les «Dinà- te: farà seixanta anys de la restauració 10 metres d’alçada, amb parets de 80 miques interculturals: de la tolerància de la Sardana de l’Alcalde, recuperació cm de gruix, i uns 8 metres de diàmetre, a la convivència». Vàrem assistir a les que es va portar a terme aprofitant la la qual cosa vol dir que la base del pou, dues sessions. A mi em varen interes- celebració del mil·lenari de la consa- a la qual es pot accedir per un passadís, sar. Ell, en canvi, no va badar boca fins gració de l’església del monestir, l’any ofereix un espai d’uns 50 metres qua- que sortíem. I va parlar tan baixet, que 1949. La Sardana de l’Alcalde té el seu drats. Els maçanetencs, que pretenen, gairebé ni el vaig sentir; per tant, pot- origen en l’antic contrapàs ballat a la des de fa temps, posar en valor els seus ser el vaig entendre malament: «Abans, sortida de la missa solemne, encapça- elements patrimonials, s’han atrevit a en aquesta sala, hi havia la mòmia del lat per una persona notable. És, doncs, fer-hi fins i tot trobades i concerts –evi- negre de Banyoles; ara hi debatem els en la seva estructura una mena de dentment, de petit format–, com el de problemes de convivència que com- barreja entre contrapàs i sardana, atès l’11 de setembre, que ja ha esdevingut porta la immigració. No trobes que que es balla en forma d’anella oberta tradicional. La frescor de l’ambient progressem positivament?». Se’n va i cargolada en espiral. S’interpreta a convida, a l’estiu, a escoltar-hi música, anar sense que li pogués demanar què la plaça Major la nit del dia 16 d’agost un fet insòlit que no devien ni imagi- volia dir exactament, amb el cap cot, de cada any. Segons els entesos, ve a nar els creadors d’aquest dipòsit en el com si es mirés el melic. ser una expressió de convivència que segle xvii. Com tampoc es devien ima- aplega, a la mateixa dansa, els nota- ginar els habitants del castell medieval bles i el poble ras. de Torcafelló, també de Maçanet, que cada any, a l’estiu (enguany, la nit del 18 de juliol), la música ressonaria en el seu fossat mentre un nombrós grups Grup Excursionista Amerenc Esquelles de gent de la vila i rodalia s’aplega amb goig en un sopar a l’aire lliure, al costat dels vells murs de l’antiga fortalesa. Espais de Reflexió Espais El Punt / juglans disseny El Punt / juglans

10 > revista de girona 256