LA CONCA DEL TER EMILI BAYÓN Les colonies industrials del Ter mitja

Un paisatge fluvial transtormat delTcridclFrcser. lamajiiriaaixr- Ilarga experii.iicia de I'ús de la indiistrial, Manlleii s'liavia annc- perla industrialitzacid cadesdtirantlasegona granonada forqa Iiidriiilica pcr fer anar xiiinat el griip de rnasics de les Ciitisidrrada cii cl si~iconjunt, la cr>nsrriictiva iniciada al voltant de molins fariners. drapers i velles rodalies. i iniciava tin creixement concadelTer ha estat iindelster- 1880, siin iestimoni, jiintanient farpiics a les valls del Ter, jiigi a iirhi que nos'aturari fiiisa finals riti~risfliivials rn6saprolitats per anih les grans fihriqiics de riii, favorde laseva rcutilitzaciiien la de scgle. La tímida apariciii d'tiii laindustrialitzaciiidurantelsdar- d'aqiiell canvi histiiric. priidiicciít ii.xtil. siihretot quan inciliient ipocarticiilat assr~ciaci- rersdos-crnrsanys. Si haguksiiii les iniiovacionc iecnolirgiqiirs onisrneiihrer, als anys qiiaranta. de distingir. perb, diles irees es- La industrialitzaci6 pr&via prrnieten adaptar Icsvellesr~ides va anar maduraiit a1 riiini dels pecialment intensives pel que fa ElsIciiiiiiicnsliietOricsniiapar~i- hidriiiliqiirs a Ia í'1I atiira. canvis socials qiie impiisava iI a la consolidació d'un paisatge xensobtadanieiii del no-res. Ces- El rnailiiiiiiRoda de Ter. el principal recordat. de 17 kmde riii n'hi ha ta a I'expcri6ncia del5 centre5 iir- en la cons(1lidaei6 d'uiis iiiiclií nucli ohrcr irrgaiiirzat del Ter. més de 15 decanalitzacions pera hans del Llnlirepai. Manresa o industrialsqiieeídevcnen capda- Un crlp siilicracla la crisi ciiti~- usos indtistrials (1). Sallent, algiiii~sl>ohlacii~ns de la vaniersen la indiistrialitzaciiidd ncra provi~cadapcr IUgiicrra ci- Riii avall, al seti pas per la val1 conca del Ter van viiire iin Iirectic Terniitja: I'arrihada (le fahricaiits vil ,ils EUA, el [iriicés eFva tnriiar del Ges i la plana de Vic, trobem proci-sd'indii~trialitzucií~desdel? que cercaven la disponibiliiat a reactivar. Cap a liiials iielcanys uiia segona gran concentracid aiiysqiiarantadelsegleXiX. Maii- energi-tira del canal indiictrial scixaiita Ics ~iiihlacioiirdel Ter industrial al voltant de la pobla- Ileii. Roda de Ter. Saiit Hipirlit de (els Puget, Llanas. Baixeras. initja ,?ssieieixeri a la iiiicrisifica- ciii dc Manlleii. veritahlc capital Voltrepa. San1 Qiiirir iIe Resora. Jiincadclla. Guisa): el crcixe- ciít d'iiiia i~ciiliariiifluvial qiic. cotonera del Ter des de 1848. Ripoll i. aiiih iin cert reiard. To- meiit deniogrific propicia1 pcr alliiiiyaiit-ec dels iiiiclic iirhaiis. quanctilmina laconstriiccirid'tin rellii,jaciimptavcnanihiina Ilar- una mid'ohra d'origeii pagks cerquui iitia niaji~rdispiriiihiliial canal industrial que va arribar a gaexperii-ncia manufactiircraen proc~dentde les valls i altiplaiis deriil i de reciirsiis hidriiilicsa les impulsarviiit fibriquesc»r»neres la prodiicciii i?xtil (llana. Ili. ci- del Ter qiic prov~iciiin crcixr- v- vellcs rnclcs de calaixi~~provi- trarvint-i-noiicolbniesindiistri- nes de fiisia mi~giidesriianual- mini dcla ma d'uhra fahril (cnirc nt,iiis del niOti preiridiisirial, si- als desenvoliipades, trenta-tres meiit o he per tracciii aniiiial. La 1850 i 1892 el nriinhre de treha- raii ciil>siiiiiidrí diirant ailiiells f2hriqucr de riu. una muniii de Iladorsindiistrialspasside l.I lb anyc pcr lis iiovcc iiirhines hi- pctites Iihriqoeriirhanes. iinirn- La colbnia de Salou a principis a 2.620) (2). Ja el 1844. coin iin ilriiili<~uecallad~>rs.És iin Iriiaincii que irreversiblement la seva realitai senihla anunciar Irs fuiiires colii- social i productiva. Les coli~nies nicc iiidiistrialcal Tcrrnitji. Entre la ciutat i la colbnla. Les grans fabriques de riu Algiin~~s(Ir lc> 1iI)riqiies de riii aisrcades a initjan serle (com la dels Baiiricr, a les Masicsde Roda. el 1862). rsdcvindran coliinies mcilt desenvoliipadesa panirdels anys viiiianta. D'altres. m6s pro- peres als niiclis iirhans. neirnés hastiran iin petit iiiicli d'liahitat- Res per als direcriiis ialgiins tre- balladors. niantenini tina clara de~iciid6iiciadel nucli urha taiir pel qiie la a la mid'ohra. com als serveicquereqiierialaccés d'cxpansiiiplcnanient integrades dinselsniiclisiirhaiis (can Giiixi a San1 Qiiirze. la Rlava a Roda de Cbdol Dret a les Masies de Roda. acaliarcoiisi~lidaiiiiiiia I.ihric.isis \cnilila ~li~iiarel desenvolupes~iiitrets caracte- En iina mena de ionri~iuutri trct de sortida. El tram iisrinenc rístics de les coliiiiicr dcseni~~ilo-reixen trrreiiys i s.ilis d'aigiia. O nornés inierromput pels niiclis ilel ferrocarril cli~iirl 1879 (Vic. pades. com la crcació. dins dels el cas dels Rifa i Muni, ramhc de iirhans, el regiiitzcllde filatiiresCs Manlliii.Tadesses. res, griipsesci~lars,esgli'sies. i fiiir diies fihriqiies instal.lades al ca- Bures 0 la Coina-Cnis). a Os~ina i a les iiiinrs dc Siirriica. La con- i tot, casernes prilicial?. Era iina nal id'iina fahricaderiii. amhdii- tr~ihcmles Iitiriqiiesde riii decan nixiiidrl Ripi>lI>\aiiil>Osoiiaiel selectiva p~ilíticade meceiiatge esa Manlleii, itamb~explotaven Goixi i caiiTonias a Sant Qiiirzc Plr7 de Rarcclniia. iiialpral cl~nii- que elsva cGallifa icaii Riva a Masi- carhií .iiit~ctiin.va rrsiiltar viial La proliferaciód'aquestesgrans dotar; I'antic nucli de Malars esde Voltrega: Esciili. can Rrnii- ~x~rac~iniiiriicarpriidiiciesimer- fibriqiies de riii qiie aprr~fitaven (iiistal.lataGiirhconia mnlii fi- sa, t.1 Dolcet. can Llanas i Rifa a cadcrics. i aiiiiiiar el5 fahricaiits I'enerpia hidriiilica i. alhiira. lirica de filats des de 1827!), dels Manlleu: can Graii i elr Molins a catalaiis a {niiar riii aniiini. É, el niantenien iiiia estreta relaciii serveis típics d'una colonia. Els IesMasiesde Roda: i la fabrica de nionient de la c~iiisiriicciiide les amh les principals p»hlaci,ins del Rifa. a mes. adqiiireixeri el 1890 I'Ohra. can Piirtabrlla i la Rlava a graiis cc,liiiiics drl Ti.r en irecs Ter. a Rili~ll.San1 Quirze de la fahrica Roley. constriiida a Ruda de Ter. riirals de Tiirell(i, San1 Viccii$. Besora. Torellii, Manlleii i Rc~da, Ripiillel 1862. i impiilsen la cons- Orís, Saiit Qiiinrdc Restira (Miin- niereixrria uti rsiudi detalla! cas iriicciiid'una iinportaiit colimia. Les grans colbnies industrials tcsqiiiu). Giirli i les Masirs dr percas. donar que represeriten iin Els fahricants Casacuherta. tam- del Ter mitja Rretot, per la Gleva. i el 1901, arran drls con- p~iccvoliicioiiat(filirica. hahitat- bina Iiiclriiilica i la iiiiqiiina iic srva priilileraciii i perla relaciii. flicles siicials provocats per la in- ges. forn dr pa ... ). i a partir de vapor. afavi>ridcspcl ciirs fliivial moliesvegadrsdirerta. qiirnian- irodiicciii de les contíniies ~ier 1880, i al llarp d'iin període que i prr I'arrih.ida de carhii a travi's reiieii amh les grans c«li>iiies iri- suhstitiiir la nii d'iihra iiiasciili- s'allarpari fins als primers aiivs del ferr(icarril. Piic* ariys dt,sprés diistrials. Els excmplcs són al na a les filaiures. instal.lareti durs del segle XX (malgrat niiilies cci- s'irici~rpi~raraiia la ~iri>diicciii ntistre davant. fahriqiics al haixTer, a la coliinia liinies van coneixer reformes i d'rlrciricitat en rrcai. tardanisiioraii. prri,. en I'aspec- coliinies molt deseiivolupades. na) al terme de Trirelliiel 1883. ii És aqiiesi sepon tal1 rl qiie ens te eiiirgCtic. seiiipre iinporlant. com 6s el cas de Vila-seca a Sant els Espona, fahricantsa la capital intrrc*sa. donai qiie la constriic- sinii rii Irs caractrrístiqiies dels Viceii( de Tnrell(i, iin a finals dcls del Gesdesde 1861. queel IR99 ciacaha-

116 L'EROL des de completar (Saloii. Ci~dol). travétaciiiiistPxtilsdelTer. ment urhi de la ci)liinia. que harccli>iiini anih fihriqiies a total doncs, sis col¿inies a rota la Ja el 1521 acnllia molins farinersi contrastava aiiib el petit iiiicli Vilassar de Ilalt, d'iiri errn origi- conca. Cal incorporar doncs. al- drapen. icl 1827craconsiderat un miiiiicipal de les Lli)sses, va fer naris. i a Caniprc>d~iii.cl5germans tres factorsqueajudin a entendre niicliinciiisirial. Druanysinéstard plantejar la segregaciii com a Calvei aconregiiiren I'estatiil de aqiiesta conceiirraci6. Podem es- fnu destruitpclscarlins. La recons- inunicipi independint el 1927. coliinia prl Pcliit rl 1879. A dile- inentar.perexemple. I'ahundan- truccih s'inicia després de la fi de peri) la proposta iiova proiperar. ri,iicia de la Mainhla, el Prliit cia de sol a haix preii. al ct~stat la primera piicrra civil. el 1842, Encaraalsanysseixantadil seglr foii obra d'iiii iii<íiistrial atípic: d'antics inolins fariners, draperc. qiian el5 fahricants Icicals, Molflr. passai, es va transforinar ~iiidclc Ediiard Calvct (1875- 19171. de fargiies i sequies de rec, que dis- Grflell i Cifl torrien a aprofitar les conjiiiitsd'liahitatgespcrallotjar- caracicr inniivatliir i defensor posaven de les infraestriictures infraestriictiircs hidraiiliqiiesper hi joves trehalladors proccdentq aferrissat dcla rn- que compensava lesirregiilaritats alr germans Rifa i Munt. provi- da del Ter. la nionurnentalitar de fiiarrn la ciiiisidcraciiidc cnlhiiia del seu cahalamhnombrosossalts nrntsde Manlleii. qiie el 1880la la Farga de Behi6 miistra encara pcr a realii7ar iiiia iniliortant naturals.Periitamhécalsitiiaren di~tarand'iin griili d'haliitatges, avui la importaiicia qiiearribaren aiiipliaciii. aquesta argiimentaci6 un elc- hotiga i iina capellcta. Es tracta a assolir aquests piitilameiits iii- El Peliit arrihi a dispiisar d'tin ment central: I'existl.ncia d'una d'iina cciliiiiia poc desenvolupa- dostrials. cr>niiiiitd'lialiitatpes per als ire- ma d'ohra ahundant i barata, da i miili dvpenent de les veines Teravall es va sitiiar la cnliinia Iialladors, hoiipa. Ioiida. casapels (colpejada per carlinades i crisis pohlacions de Manllco i Roda de de la Mamhla.al municipid'Orís. dircctiii5i iiiia *ingiilarriiiiad'es- perihdiques) qiiecomptava amb Ter. En I'alirc extrcm del model un dels pocs casos que gaiidircn barjo voltada d'iiiis inajcstiiiisiis una tradici6 manufacturera pre- colonial.podem csmeiitarla Far- de I'rstatiit de ciili~nia(1882). jardins. Lcspririci~iaI~c~insiriicci- via. i I'experii.nciaacumulada per pa de BchiC. sitiiada riiianiiint al Havia estal constriiida iiii any nncsiin de Ic\prinicries del scplc ~iiiprocés fahril als nuclis urhans limir eiiire leí cnmarqiics d'Oso- ahans per la societat Fatli i Veliil. XX. AnvcdciprC5. Ediiard Calvci que Iiavia crea1 iina incipient na i el RipollPs. ES iin dels inajiirs quelavaacabarvcnrntals indii3- riicarrcgi la c~iistrucci~id'iina cultura industrial. Prrúltim. perii eqtahliment5 tCxtils del Ter. i re- trials Ramiin Compte i Cristi>fol capellaa I'ariii Gaii- iioen darrerlloc, cal esineiirariin presenta, juiitainenr amh Sali~ii Viladomat. La Mamhla repel nom di. (el qoal i'i Iiavia conitriiit la factor qtie an;i prenent prolago- i Horgonyi. iin escepciiiiaIiresciita iin riii, s'alegia iin conipnncni de aiiiic molí. on tainhé lii havia hidraiilicde la fibrica. a>pccti, niajcstiiiis. nialgrai en control social i de dosilicat pater- Iiagiii Liiia larga al seglr XVIII. la La Mamhla és tina de les coli)- Calvet no va ~ir~dcrciilniinar rl nalistnepatrr>nalqiic. al llargdels crilhnia concixera siiccessives nies inés desciinegiides del Ter se11prc~,jcctc, coloiiial. anys. Iiavia d'isdcvenir el trrt ampliaci~>iisel 1917 i el 1924. mitja. Comptavaamh~iiihar. iiiia Al tcriiie dc Sant Vicens deT11- mes caracicrístic de la vida i el dv~envcilupantiin veritahle po- londa i un fririi de pa. Duraiii la rellí, trohrni la clirad'iiidii~trials nianlle- Un projecte coriservadi~ri aiitjr- niiclis d'hahitatpcs, viries hiiti- portants danys. Als anys scixan- iicncs. i recrtants casal5 on feien estades els prcipietaris, perii que I ha istat eclil~sadaper la veina co- li~niade Rorgiinyi. prohable- ment la més inipiirtant del Ter. Inaugurada el 1895. fou ohra d'indoítrialsesci.\a'I.ir i iifi iitiii iiiiili il'11.i- La colonia del Pelut. a la segona rant la criG i~~slilqi~cprcdel de Iiitatgc\ iicr al\ ireliallad~ir\de la decada del segle XX. iFoNs MITI clatdelaGiierra Civil. la fil>ricava coliinia total, amh iiiiesdimcnsi- Farya. La infliii.ncia(I'aqiiestspri~- estar a piint de drsal>areixer.Nii- iins impiinents. iin iirhanismi pietariss'estenpiii.atota la valldel rnk la iiitervi~nciiidcls corisistii- singiilar. irispirat en el miidel Ges. Uncxemplrpriiusigiiificaliu relacinns entre ciiliinies i miini- rismunicipalsde Riida i les Mari- hririnic. i iiiia ciilminaciii de les («u la construccid d'iina nova ca- cipis. Qiian a linalsdelsanysqiia- es evitaren iin iaiicaincnt qiie prtiprisies indiistrialssi~brepater- serna peralsmossosd'esqiiadrade ranta del seglc XX s'inicii la gran liagiiés priidiiii iifi daltahaixa les nalisme social. Trehallar als "an- Torellii el 1929, financada pels imniigraciii peiiinsular. els Raii- diiespoblaciiiia es de Riida. perir mtilt properesal dava, i van constriiir iin grup que la va dirigir fiiisal seu taiica- situada dins el terme de Torellii, niicli iirhi de Roda deTer, trohrm d'hahitatges a Roda per als noiis mcnt drfinitiii el 1964, qiiaii les fnii ohra dels fahricanis locals les diles darreres coliinies indiis- trehalladnia. que tenipsavcnirhavicnd'csde- Drel, avui practicarnent desapa- la introdiicciiide Iesciintinuesdc venirpriidiicti~rsd'electricitatriu regudcsarrandelaco~istr~ccilide filar, els priipietaris de Saloii ha- Notes aniiini. Es tracta d'iiiia cr>lirnia I'rmhassament de Sau als aiiys vien finanqat hona purt de les i l i SERRA, R~~~a,t~~~/~~~~i~~sr?xI!/~~i?C~~- mitja. dotada d'liahitatges. casa seixanta. Totes duesesvanbene- ohresdeconstriicciiid'iina caser- fii/ii,fwi. FiiridariG Cnixa Malire~a h ArlslcEdili~riiil.Manrrw 2000. de I'amo, csglósia (ohra de I'ar- ficiar de I'estatiit de coliinia. fet na de la Giiardia Civil a Roda. El Obra ini~iresciridililrprr a I'cstii- taranna ila personalitatdelsscus qiiiteclc Jiisep M Pericas. fill del que va provncar iiiis gravíssinis ili di. Irnir\ai ii,isire pak. propietari). i la resta de serveis prohlemcs finaiicersal petit mu- priipietaris va ler de Saloii tina (2iALBARE»A.Jiias r?itiririal casexcepcional. la cnliinia metal- ar la fihrica), Cs ohra d'industri- cara de la mtineda. Srmbla que y t.I<,-friduirenels teixits de piqii6 ticrniilía I'indretconegiit com a IV9R. Tari \,iI$ a Maiillcii. 1.i rasa la Barceloiiela. on Francesc blancelabi~ratainhiiIrrsjflcqu~ird Codo1 Dret. El 1871, la ra6Bosrli. Plana\ v.i mimiar 15 tiirhitle<;. Lacanibra Print va aixecar iina alTer,ieI 1862. cnnslriieixen tina /~Iirrsili Cio, demanen permis F<>ni2irir.rriirr 1857 i 1900. a Irr fuiidiciii el 1808. El 1852 I'eni- gran fahrica de riu a I'indret de d'apriifitainent hidriiilicpera la periti\naii~ali~iir,iiadrsliclcanaI ,al n~~liLI~I,~,i J IT nov?s fihri- presa es trasllada alTer, ori a m6s Saloii a les Masies de Roda. un constriicciii d'iina fabrica de fi- ~LICSlcci, Rt~nisa, dedispi>sard'iinimpi~rtantaprii- crinihinaren e1 procés de lilatiira lats. L'aillamcnt de I'indret ohli- i:ariilriis dr Ripiilles. Cr~nstriictordec~~l~ertcsdels trehalladiir< a la ciilonia. desenviilupada que arrihi a I'Abadia dr ivl'>2. nietiI~liquesdevaixcll i drcaldr- Saloii \,a esdevciiir iiiia cnliinia comptarainb diis carrers d'hahi- i5ICLUA. .li>rdi. Froi.csror liijir.Btina par1 (le la mi 10 p~1liiii.i~~rirr'ii ii i<.iiidiiicrii.rdiir>ra. Barcclo- camp d'esports, centre social. i qiiitertiira ensrrmet a inllitCiici- ri~li.s. TavGrniiles. les Masiis i nn. 200I

residencia per als directiiis i prniatin carictermésiihen qiie Ernili Bayón Lacamhra "ciilonitzara" hona pan volpiit aillamrnt. la pri~xiniiiar cldclavcina Sali>ii.Alsaiiyctrcn- liistoriad,>r. del pohlamrnt vci de Vinyrilcs ainh Roda de Tvr fa ile la coliriiia ta I'eniprcsa pass; a maiis de la Area de Patriiiioiiidel Miiseii In- d'Orís, amh la ciinsiriicció d'iin de Salnii iiii hgiii escriiplc ile les Llfii&?rI~i,ir~.~lri~~/ Al,qod~?rrera, i (1~1- dustrial del Ter

118 L'EROI