Xavier Montsalvatge 100 anys (1912-2012) 100 anys
En el centenari del naixement de Xavier Montsalvatge, Ampli, l’Associació de Musictecaris Catalans, i el Servei de Biblioteques han elaborat una selecció de recursos disponibles a les 356 biblioteques públiques de Catalunya per aproximar- se a aquest compositor i crític musical. Autor de música simfònica, òpera, ballet, música per a pel·lícules, obres infantils, obres per a solistes instrumentals, sardanes, cançons... Montsalvatge és considerat una de les figures més representatives de la música catalana de la segona meitat del segle XX. Cinco canciones negras va ser la seva obra més gravada.
“Montsalvatge convida a reflexionar al voltant d’un tema sempre present al Si voleu saber quines biblioteques seu pensament i a la seva tenen aquests documents, consulteu els obra: on es troba la catàlegs de les biblioteques públiques bellesa de la música? de Catalunya: http://argus.biblioteques.gencat.cat Un dubte amb què va http://sinera.diba.cat conviure tota la vida, motor de la seva tasca
Guia de lectura, núm. 10 musical i garantia de la seva ferma Març 2012 independència espiritual i artística.”
Juan José Olives, a Xavier Montsalvatge: homenaje a un compositor. Madrid: S.G.A.E., 2005. P. 91
Xavier Montsalvatge a les bases de dades electròniques de les biblioteques públiques Gratuïtament, des de casa, les 24 hores, els 365 dies de l’any
Podeu ampliar la informa- • Enciclopèdia.cat | dic- • Ocenet Saber | versió ció sobre Xavier Montsal- cionaris i enciclopèdia electrònica de vàries vatge accedint a la biblio- del Grup Enciclopèdia enciclopèdies de teca electrònica de les bi- Catalana. l’Editorial Océano. blioteques públiques. Hi teniu accés a enciclopèdies • Mienciclo Aula Digital • Quiosc | accés a revis- i bases de dades diverses, | continguts per a la tes en català digitalitza- gratuïtament, des de casa, comunitat educativa. des, com Serra d’Or, L’Avenç, etc. les 24 hores del dia, el 365 • Mienciclo Universal | dies de l’any. articles temàtics, vídeos, fotografies, Accés a la biblioteca electrònica: il·lustracions, diccionari. http://biblioteques.gencat.cat Col·labora:
2— Xavier Montsalvatge|Guia de lectura
Xavier Montsalvatge, l’obra musical ●●●●
L’obra de Montsalvatge va anar evolucionant progressi- vament, emprant estils, temes i tècniques diferents,
però amb una constant esti- lística, un tipus de gust que és transversal a les diferents formes musicals en què es va manifestar. Primers anys (1933-1939) Malgrat això, el cert és que el mateix Montsalvatge, a El propi Montsalvatge va dir una de les converses mantin- que era una etapa de forma- gudes amb Jordi Codina que ció, amb dubtes compositius figuren al llibre Xavier Mont- i temptejos. Ja estan en ella salvatge (Labor, 1992) fa una les influències americanes, classificació molt general, els girs stravinskians, els ecos però vàlida, de la seva obra. afrancesats (particularment Donat que és la pròpia veu i Debussy, Ravel i Satie) i les el propi punt de vista del benèfiques conseqüències compositor, la preferim, a la d’haver tingut com a mestres classificació neutra per tipus a Morera, Millet, Toldrà, d’obra. És una classificació Costa i Pahissa. Són anys de que no busca ser metòdica, cerca tant d’un estil propi exacta, ni marcar científica- com d’un parentesc estètic. ment les etapes. És personal i És el moment de Tres im- això és el que li atorga més promptus per a piano, Petita valor. suite burlesca (1935), amb girs stravinskians i Intermezzo passional, per a veu i piano, clarament francès.
“No té gaire importància per
a mi, és la que correspon a
a la meva etapa juvenil com
a estudiant de música.” Xavier Montsalvatge,
a Jordi Codina. Xavier Montsalvatge. Barcelona : Labor, 1992. P. 46
3—Xavier Montsalvatge|Guia de lectura
●●●●
Segona etapa: Canciones negras (5): Habanera, l’antillanista (1940-1956) no 5, Canto negro dins Romance d'amour dins Live in Italy [Enregistrament sonor] El tema de les Antilles és [Enregistrament video] Narciso Yepes, guitarra una de les influències prime- Cecilia Bartoli, veu ; Hamburg : Deutsche res d’aquesta etapa, si bé no Yves Thibaudet, piano Grammophon, 1989 en exclusiva. També és una London : Decca, 1998 de les característiques singu- lars de l’obra completa de Montsalvatge, per la seva Serenata andaluza dedicació extensa i sincrètica Cuarteto indiano [Enregistrament sonor] a la mateixa. Comença amb [Enregistrament sonor] Alicia de Larrocha, piano Tres divertimentos, on ja cons- Quartet Tàlia Germany : BMG Music, ta una havanera, excel·leix Gelida : Columna Música, 1994 amb Cinco canciones negras, 2000 que són les peces més difoses de la seva obra. Aquesta etapa es caracteritza per la utilització d’elements de la El gato con botas música popular, no només [Enregistrament sonor] ritmes i formes del món colo- Una ópera de Xavier nial, sinó també del jazz. Els Montsalvatge ; Orquestra girs jazzístics arriben de la Simfònica del Gran Teatre mà de Ravel, influència que del Liceu ; Antoni Ros es percep a obres com el Marbà, director Concerto Breve. Barcelona : Columna Música, 2003