Presencia de Testacella (Testacella) scutulum G. B. Sowerby 1820 (Gastropoda: Testacellidae) a 1'illa de Menorca (Illes Balears)
Josep QUINTANA
Quintana, J. 2004. Presencia de Testacella (Testacella) scutulum G. B Sowerby 1820 SHNB (Gastropoda: Testacellidae) a l'illa de Menorca (Illes Balears). Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 47: 89-100. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca.
L' estudi anatomic ha permes confirmar la presencia de Testacella (Testacella) scutulum G. B. Sowerby 1820 a l'illa de Menorca, on aquesta especie sempre havia estat confosa amb Testacella (Testacella) haliotidea Draparnaud 1801. A més de les dades anatomi que s (estudi de la gen italia i de la morfologia externa) i conquiologiques, s'ofereixen dades sobre l'habitat, l'etologia i la distribució, tan geografica com temporal, referents a Menorca. La presencia de closques i ous en alguns jaciments prehumans de l'illa indi SOCIETAT D'HISTORIA ca clarament que T. scutulum és un element nadiu amb un origen molt antic, possible NATURAL DE LES BALEAR S ment premiocenic. Parautes clau: Pulmonats terrestres, Mediterrania occidental, Menorca, mol·lusc nadiu.
PRESENCE OF Testacella (Testacella) scutulum G.B. SOWERBY, 1820 (GASTRO PODA: TESTACELLIDAE) IN MINORCA (BALEARIC ISLANDS). The anatomical study has confirmed the presence of Testacella (Testacella) scutulum Sowerby 1820 in Minorca (Balearic islands), where this species was confused with Testacella (Testacella) haliotidea Draparnaud 1801. Besides the anatomical and conchological data, habitat, ethology and geographical and temporal distribution in the island is reported. Finded shells and eggs found in pre-human island deposits shows that T. scutulum is a native mollusc with a pre-miocenic origino Keywords: Pulmonate molluscs, Western Mediterranean, Minorca, native mollusc.
Josep QUINTANA, Gustau Mas, 79-1"; 07760 Ciutadella de Menorca (Illes Balears).
Recepció del manuscrit: 10-ago-04; revisió acceptada: 30-des-04. Introducció per Hidalgo (1878), Aguilar Amat (1933), Gasull (1965), Colom (1978), Mateo (1993) i Quintana El genere Testacella Cuvier 1800 esta repre (2001); Testacella (Testacella) scutulum G. B. sent per unes 5-7 especies i subespecies amb una Sowerby 1823, citada per Gasull (1969) a l'illa distribució euro-mediterrania-macaronesica de Mallorca; i finalment Testacella (Testacella) (Giusti et al., 1995; Schileyko, 2000). Es tracta maugei A. Férussac 1819 citada a Mallorca per de "semillimacs" amb una c10sca molt redulda Colom (1978). Cap d'aquestes especies no ha situada a la part posterior del coso estat citada d'Eivissa o de Formentera. A les Illes Ba1ears han estat citades tres El fet que les cites de T. haliotidea a especies: Testacella (Testacella) haliotidea Menorca no s'hagin basat mai en una analisi Draparnaud 1801, citada a Mallorca i Menorca anatornÍca (estudi de la genitalia), fa molt neces- 90 Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 47 (2004)
sari aquest tipus d'estudis a fi de poder determi nar de manera segura a quina especie pertanyen els individus trobats a Menorca. Per altra banda, 1'existencia a 1'illa d'alguns jaciments amb closques i ous de Testacella sp. (Quintana, 1995; 2001), amb una morfologia identica a la deis individus actuals, ha permes considerar (juntament amb els estudis anatomics) aquest taxon des del punt de vista biogeografic i analitzar el seu possible caracter endemic.
Material i metodes
S'ha fet l'estudi anatomic de cinc exemplars diferents: tres procedents de 1'ullastrar dllloc de Monges (Ciutadella de Menorca), un de cala en Bastó (Ciutadella de Menorca) i un del canal de l'Infem (la Vall, Ciutadella de Menorca). El sistema genital ha estat comparat amb els de: T. haliotidea, T. scutulum i T. maugei a partir de les figures de Giusti et al. (1995), Giusti B (1970), Larraz i Equisoain (1993), Schileyko (2000), Garrido (1995), Castillejo (1998), Díaz et Fig. 1. Mides en una closca (en visió ventral) de al. (1986) i Pollonera (1888). Testacella sp. A: Longitud maxima; B: Amplada maxi Les dades sobre l' etologia i la morfologia ma; a i ti corresponen als angles del marge posterior en van ser preses a partir d' animal s en el seu medi relacio a l'eix central que passa per l'apex. natural i en exemplars mantinguts en captivitat Fig. 1. Measurements on Testacella sp shell (ventral en terraris. view). A: maximum length; B: maximum diameter; a i f3 are the angles between the back margin of the shell Les mides de la closca van ser preses segons and the central axis across the apex la Fig. 1, utilitzant un peu de rei digital, que també es va fer servir per mesurar els animals
Fig. 2. Closques de T. scutulum procedents del jaciment holocenic des pas d' en Revull (Barranc d' Algendar, Ferreries) on s' aprecia bé la impressió muscular (fletxa). Modificat de Quintana (2001). Fig.2. T. scutulum shells from the holocenic diposit of es Pas d'en Revull (Algendar ravine, Ferreries) showing the muscular impression (arrow). Modifietfrom Quintana (2001). 1. QIIil//(/I/o, Presel/ cio de Tes/(/cel/a SClllllltll1l a M el/orca 9 1
Fi~ . 3. CI(NIU C, (c n " isió dor,al i vc ntral) dc T 1II{1//gei (A) (el Tarajal. Málaga: col·lccció de Ju an Sebaqi<Ín Torres Alha) (Longitud : 11 .28 mm). T .Iel/tl/II/III (B) (Ccrdanyo la del Ya lb. Barcclona: col·lccció de I'autor) (Longitud : 11 .2(111111) i T .1('///It11/1I1 (Son Gal l. Alaior) actu al (C) (Longi tud : 6.27 111m ) i fo"il (O) (Longitud: ·U 9111111) pro ccdcnt 8 • 7[ ~ • ___ o E' ~ / ~ ~ 5 --- . ------~. • ~4~ 1 - o ~ o / o o 3 t . "" ~\. . So'~~' o· 2 , ,1 +- - -t .¡ --_.- 3,5 4,5 5.5 6.5 7.5 8.5 9,5 10,5 11 ,5 Longitud (mm) Fi~ . -t. Repre,cnt ació grMi ca di iullctre / al11plada el c les c1 osque, de T .Icl/tl/II/II/ procedent ' dc Menorca (ce relc Il t;g rc). i P c níl1 ~ ul a I b ~ ri ca (trianglc neg re) i T I1lllugei (quadrat !leg re). Fig. -l. Scaller diagmll/ (Iel/ gt/¡ / dioll/eter) il/ lI/inOrCIIII T. sc utulu l11 s/¡el/s (hlod cere/e.I ). o//ll l he rian fJ enin.wle (¡'Iac~ trillngle.l) 111/11 T. l11 auge i (Nlld sC l/ores). 92 Boll. S OCo His/. Na/. Scdears. 47 (2 004 ) A IJ e l ...o ~itud max ima fl .27 11.26 11.28 LOll1!itud míninlo'l ~.21 7. 12 9-'6 Lo~itlld mit~'l 4.71 8.91 10.32 Dcsvioció csta ndmt OA2 1.72 1.15 11 12 4 2 Amol ada maxi m:.l .1.64 7.28 5.69 ¡\mpl ~KIa mínima 2.14 4.48 ~. 72 Amolad::t mitin 2.7 1 5.52 5.20 Dcsvioci ó cs t.'\ ncL'l rt 0.29 1.25 0.68 .12 4 Al ada llloo\xima 1.66 2.69 2.92 Al ac:h. mínima 1.16 1.84 2.26 A I ~IKIn rnifja U6 2. 19 2.59 Desviarió esra nd:.ut 0.12 0.15 0.46 Taula l. Mides de In closcn (e n mm ) .12 ~ 2 0 sCUlu lul/1 a m.ihim 156" 12.1" 148 deis excmplars de T lro- a rnínim 1.17" 11 8" 1.19" bal S a Menorca (A) comparadcs amb ga A 8 Fig. 5. Si,lema ge nilal dc T SCUIl//UIII . Exemplar proceden! dc l lI oc de Monges (Ci uladell a de Menorca) (A) i de cala en Basló (C iuladell a de Menorca) (B). ga: gli\l1dul a dc I' albúmina: pI : pros!a!a: e;, p: e,penniov iduClc: ov: ov i duele; be: bossa co pul alriu : ebc: condu ele de la bossa copulalriu : v: vag ina: p: pcni s: a: alri ge nilal. Escala: 3 mm . F ig. 5. T. se ulUlulll gel/ i{((l Sl'Slelll. Specilllel/SIrolll l/oc de M Ol/ges (Ciu{((del/a de M el/orca) (A) al/{I ca/a el/ lJasl(Í (Cillwdel/a de M el/ orca) ( /3 ). go: g/al/du/a {(Ihumil/ifera: pi: proswIO: esp: spe/'lllOl 'id/lCIIIS: {J I ': OI 'iduclIIs: be: Imrsa semil/is: che: pedul/cu/us: 1': I'{(gil/a: 17: pel/is: a: ((Iril/ll/. Seale: 3 111111 . 1. Q/l il1 tal1a , Presel1cia de Tes /{¡ ce //a .l"e/l1 /1 /1I 111 a M el1 0rca 93 vi us. Les mides deis angles a i Bes va n fer a par i té un co nt orn arronyonat (Fig. 2). Columel·la un tir de fOlog rafi es . xic més ampla a la zo na posteri or que en I'ante ri or. La pan més pos teri or de la co lumel·la mos tra un a clara inflex ió, que en visió ve ntral apareix Resultats com un petit sonint de form a triangular. Qu as i al co men9a ment de la columel·la hi ha un so le poc Closca marca t que la lravessa en sentit antero-po teri or La closca és petita, auri form e, dorsa lment (Fi g. 3). de co lor terrós sen se Ilustre, co nvexa, amb les Les mides de la closca vénen a la laula I i a líni es de creixe menl ben marcades, una mica la Fi g. 4. irregul ars. M arge anterior poc arrodoni t. En rela Observaciol1 s. El diferents autors que han ció a I· eix longitudinal de la closca, el marge estudiat els exemplars de Testace/la sp proce pos teri or dret es la meny inclinal que el marge denls de Menorca ho han fet se mpre a partir deis pos teri or esquerra. L' apex és arrodonit i sobre ca rac ters ex tern s de I'animal i de la closca surt deis marges pos teri ors. L' interior de la clos (Hidalgo, 1878; Gas ul l, 1965; Mateo, 1993; ca és un xic brillant , incolora, de manera que és Quintana, 200 1). La identificac ió a partir d'a poss ible veure les línies de creixement de la zona qu ests ca racters (espec ialmeI1l els conquiologics) dorsa l. La impress ió mu scular es ta poc marcada res ulta problemati ca a ca usa de la fOrla va ri ac ió A B Fig. 6. Sistema ge nital ele T SC/lII///lIII . Dos exemplars proceelen ts ele llloc ele Monges (Ciutaele lla ele Menorca). gil: gli\ ndula hermarrodita: ch: conducte de la gl1t nelul a herm afrodita; mrp: musc le retrac tor del penis: p: peni s; cd: co n ducte dcrerent. Esca la: J mm. Fig. 6. T. scutulum gel/ira/ sysrem. Borlr specilllel/ s f rolll l/oc de M Ol/ges (Cillradel/a de M enorca). glr : g/al/ drr!a Ir emraplrrodirica: clr: ducrlls Ir el"l/r({plr rodiricus: mrp: pel/ is rer ractor: p: pel/is: cd: I'as deferel/ s. Sea/e: 3 11 111 1. 94 Bo//. Soc. /-/isl. Nm. Ba/ea r.I·. 47(2004) Fig. 7. T .\CIIIII/IIII/ proccdent del Il oc de Mongcs Fig. 8. T .IC//III/IIIII procedent de ca la en Baq(Í (Cilltadel la de Menorca). (Cilltade ll a el c Menorca). Pig. 7. T. sCllt lllulll ji'O/II//0C de MOl/ge.1 (Cilllllde//(/ de FiK. 8. T. sC lltulUIll ./iwl/ C(//(/ el/ !JO.I((; (Cilll(/de//(/ de M el/o/'cu). M el/o/'c(/ ). Fig. 9. Ou de T .\'('11111/11/11 procedcl1l de l jacilllcnt del pli stocc superi or elc la punta dcs Vcrnís (la Vall . Ciut adella de Menorca){A) i un ou actual ( 13 ). Escala: 3 111111 Pir;. 9. T. sc utululll egg./iwlI Ihe IIP/'('/' /,/ei.\'II!Cl'lIe di/ll!.\il liF /JIII/IU des \/¡, I'I//.\ (/0 \/¡¡//. Cillll/(/eI/o de Ml'I/o/'co) (A) (/lId 1'/'('.\(' 111 o!le (/1). S('(//e: 3 /11111 . J. Quintana, Presencia de Testacella scutulum a Menorca 95 Taula 2. Mides (en mm) (longituds i A B e D diiunetres) del sistema genital de T. Penis 1 6,48 9,71 5,90 - scutulum. A, B, CiD: mides corres d 0,31 0,46 - 0,23 ponents a les figures SA, 6B, 6A i SB. COI/duele deferent I - 15,27 - - Els diametres (d) han estat mesurats a Vagil/a I 1,28 3,01 5,18 5,64 la zona mitja de cada una de les lon 0,81 d 0,88 0,94 1,14 gituds; el diámetre de la glándula de Conduele de la I 4,82 3,78 4,5 4,64 l'albumina correspon al diametre bossa copnlatriu d 0,47 0,27 0,21 0,39 maxim. Bossa copnlatriu I 3,38 1,65 1,97 1,75 Table 2. Measurements (in mm) d 2,98 1,23 1,74 1,43 (lengths and diameters) on T. scutu Oviduete I 5,00 3,08 - 2,89 lum genital system. A, B, e and D d 1,81 - - 1,02 measurements correspond with figu Espermioviduete I 12,19 - - 14,37 res 5A, 6B, 6A and 5B. The diameters d 2,26 - - 1,79 measurements were made in the hall Glil1ldula de ['albúmit/a 1 9 - - 12,00 zone 01 the total length; the bursa d 3,97 - - 6,15 seminis diameter is the bigger one. que aquests presenten dins una mateixa especie i cilíndric, sense cec ni flagel, i un conducte de la (Haas, 1929). Per aquesta raó, certs caracters bossa copulatriu llarg i estret permeten identifi conquiologics, com els angles a i ~, han de ser car els exemplars menorquins amb T. scutulum, considerats amb molta cautela a 1'hora de com ja que T. haliotidea mostra un penis amb un fla parar poblacions diferents de la mateixa especie. gel cilíndric de longitud vatiable i un cec curt i conic situat a la zona mitjana o proximal. T. mau Sistema genital gei mostra un engruiximent a la part distal del Glandula hermafrodita formada per uns aci conducte de la bossa copulatriu i a la part proxi nis allargats, arrodonits a la part proximal i agu mal del penis (Giusti et al., 1995; Castillejo, ditzats a la part distal. El conducte de la gUmdu 1998). la hermafrodita és llarg i estret, més o menys En canvi, els exemplars menorquins no ondulat en tota la seva longitud. La gUmdula de mostren la constricció a l' extrem proximal del l' albúmina té una forma bulbosa allargada, amb penis que caracteritza T. scutulum segons es una longitud de dues vegades el diametre majar. despren de la figura de Giusti (1970). L'absencia La bossa copulatriu és esferica, amb un diametre / presencia d'aquesta contricció es un caracter molt variable, entre tres i vuit vegades el diame molt variable, ja que esta relacionada amb el tre del conducte de la bossa copulatriu en la seva gruix de la coberta muscular de la part proximal part mitjana. Aquest conducte és llarg i estret, del penis (Giusti, como pers.). especialment a la zona proximal, i es fa més A més, deis cinc exemplars disseccionats, ample cap a la part distal. El penis és llarg i tres mostren un penis molt poc desenvolupat, estret, cilíndric, sen se cec. Absencia de fal·lus i caracter dificilment avaluable, pero podria indi epifal·lus. A la zona d'inserció del vas deferent i car que l' autofecundació és un fenomen relativa del muscle retractor del penis no s'observa cap ment comú en els exemplars menarquins CAltaba tipus de constricció. El conducte deferent és molt i Giusti, como pers.). llarg i estret a la zona d'inserció del penis i una mica més ample a la zona d'inserció amb 1'es Morfologia externa permioviducte. La vagina mostra una longitud Animal de coloració variable: a vegades de molt variable, més curta (1,28 mm) o molt més color crema paJ.lid, puntejat amb unes taquetes llarga ( 5, 64 mm) que l' oviducte lliure (Figs. 5 i 6). de color gris (Fig. 7) o de color groc uniforme Les mides del sistema genital vénen a la taula 2. (Fig. 8). La sola és d'un color crema pal·lid o Observacions. La possessió d'un penis llarg lleugerament ataronjat; mucus transparent. Els 96 Boll. SOCo Hist. Nat. Balears, 47 (2004) 50 60 70 80 90 O 10 20 30 50 EE FE 40 8 .A ~ ~ 2t :9~3 V ~~'l17 4 /jIO~ J 5 ~ 30 I~I...... L... 14 t1 • 1 !.A, 7. 16 ~.2 1 ~ ht -- .~ ~ 20 """'" r\ .~ t\ i' b. I 10 '" If r-.~ O ED FD Fig. 10. Distribució de T scutulum a l'illa de Menorca. Triangle: exemplars actuals. 1: Costa de Son Olivar Nou; 2: lloc de Monges; 3: Cala en Bastó; 4: Codolar de Biniatram (closques i ous); 5: Canal de l'Infem (la Vall); 6: Macarella; 7: Son Mestres de Dalt (ous); 8: Santa Galdana (ous); 9: El Pilar; 10: Ses Olles; 11: Son Gall (closques). Quadrat: Jaciments holocenics. 12: Cova d'enterrament de Son Morell (ous); 13: El Pilar (closques i ous); 14: Pas d'en Revull-sa Penya Fosca (Barranc d'Algendar) (closques i ous); 15: Na Macaret (closques). Cercle: Jaciments plio-plistocenics. 16: Cala en Bastó (ous); 17: Cala Morell (closques); 18: Es Tancats (ous); 19: Macarella (clos ques i ous). Quadrícula U.T.M. de 5 x 5 km. Fig. 10. Distribution o/T. Scutulum in Minorca island. Triangle: Present specimens. 1: Coast o/Son Olivar Nou; 2: lloc de Monges; 3: Cala en Bastó; 4: Codolar de Biniatram (shells and eggs); 5: Canal de l'In/ern (la Vall); 6: Macarella; 7: Son Mestres de Dalt (eggs); 8: Santa Galdana (eggs); 9: El Pilar; JO: Ses Olles; 11: Son Gall (shells). Square: Holocene diposits. 12: Burial cave o/Son Morell (eggs); 13: El Pilar (shells and eggs); 14: Pas d'en Revull-Sa Penya Fosca (Algendar ravine) (shells and eggs); 15: Na Macaret (shells). Cercle: Plio-pleistoce ne diposits. 16: Cala en Bastó (eggs); 17: Cala Morell (shellss); 18: Es Tancats (eggs); 19: Macarella (shells and eggs). U.TM. grid 0/5 X 5 km. tentacles són de color gris pal·lid. EIs tentacles flexible, molt ben adaptat a viure i a despla9ar-se superiors tenen una longitud de 4,56 mm i els entre els espais buits del subsol, de manera que inferiors de 2,44. Presenta dos soles laterals que és difícil calcular les proporcions del seu coso van a parar a la part anterior de la closca, on que Quan el molesten i es contrau adquireix una den una mica separats. La zona compresa entre el forma més o menys serniglobulosa. Quan l'ani sole lateral i la sola es troba dividida per una mal esta completament estirat la part anterior del serie de línies transversals que es fan més evi cos és molt estreta. La longitud maxima va ser dents quan l' animal esta flexionat. La part dorsal mesurada en un exemplar viu procedent de cala compresa entre els dos soles laterals esta forma en Bastó (Ciutadella de Menorca) i va ser,de 68, da per uns tubercles de contorn poliedric arrodo 50 mm; l'amplada ma~ima d'aquest mateix nit. exemplar va ser de 4, 88 mm (Taula 3). T. scutulum és un animal extraordinariament J. Quintana, Presencia de Testacella scutulum a Menorca 97 Taxon Longitud Amplada Fontl Procedencia Testacella scutulum 59,32 - Ses Mongetes Testacella scutulum 57,41 3,47-4,95 Ses Mongetes Testacella scutulum 68,50 3,99-4,88 Cala'n Bastó Testacella scutulum 70-85 - Haas, 1929 Testacella scutulum 80 - Castillejo, 1998 Testacella scutulum 80-120 - Bech,1990 Testacella haliotidea 120 - Haas, 1929 Testacella haliotidea 80-125 - Bech, 1990 Testacella haliotidea 42-73 - Larraz i Equisoain, 1993 Testacella haliotidea 70 - Castillejo, 1998 Testacella haliotidea 70 - Garrido, 1995 Testacella maugei 80-120 - Larraz i Equisoain, 1993 Testacella maugei 60 - Castillejo, 1998 Taula 3. Mides corporal s (en mm) de T. scutulum comparades amb les de T. haliotidea i T. maugei. Table 3. Body measurements (in mm) ofI. scutulum compared to 1. haliotidea and 1. maugei. Ous cions en aquests punts. En la localitat més visita Els ous són grans (taula 4), ovalatats i da (ullastrar del lIoc de Monges, CiutadelIa) T. blancs, amb una closca calcaria finament granulada scutulum sembla que és relativament comuna. En (Fig.9). una de les visites a aquesta zona en vam trobar, en un període de dues hores, set exemplars, tres d'elIs molt joves. Distribució Molt possiblement, i segons es dedueix de la La distribució de T. scutulum al continent Fig. 10., T. scutulum es distribueix per tota l'illa, europeu es poc coneguda, degut a que en moltes especialment en zones poc degradades. El fet que ocasions ha estat confusa amb T. haliotidea. T. aquest taxon hagi estat considerat rar per certs scutulum ha estat citada a diverses localitats dela autors (Hidalgo, 1878) és més conseqüencia de la península italiana, Sicilia i Corsega, i esta ampla seva forma de vida que no d'una escassetat real. ment distribuIda a l'oest del continent europeu, Confirma aquesta idea el fet que amb certa fre Regne Unit i Irlanda. A la Península Iherica qüencia es troben ous d'aquesta especie en talus només ocupa la zona mediterrania (Castillejo, sos erosionats o entre les arrels deIs arbres cai 1998; Kerney i Cameron, 1999; Rinaldi, 2003; guts. 2004; Alzona, 1971). A Menorca, T. scutulum ha estat trobada en deu localitats diferents, com s'indica en la Fig. Habitat 10. La majaria d'aquestes localitats s'ha visitat T. scutulum porta una vida subterrania. una única vegada, de manera que no és possible Sempre s'ha trobat davalI pedres, en 1I0cs poc donar dades referents a les densitats de pobla- alterats (mai en zones cultivades) en soIs argilo- Diametre ma.ior Diametre menor Taula 4. Mides (en mm) deis ous de T. scutulum pro Milxim 5,98. 3,34 cedents de Menorca. Minim 4,30 2,49 Table 4. Measurements (in mm) on minorcan T. scutu Mig 5,22 3,04 lum eggs. n 9 9 98 Boll. Soco His!. Nat. Balears, 47 (2004) sos, sorrencs o molt rics en humus, en zones d'u (Fig. 10) (Quintana, 1995; 2001) indiquen clara llastrar (lloc de Monges, Ciutadella), alzinar ment que es tracta d'un mo¡'¡usc nadiu, autocton, (Macarella, Ciutadella), pinar (canal de l'Infem, amb un origen molt antic, possiblement pre la Vall, Ciutadella) o boscos mixtos de pi i alzina miocenic. En aquest sentit, la seva situació (Son Gall, Alaior). Ha estat també trobada en taxonomica seria similar a la d' altres especies de zones de garriga litoral (cala en Bastó i el Pilar, Testacella trobades en algunes illes. Així, T. scu Ciutadella), o en zones molt properes a la mar (a tulum i T. maugei han estat trobades, respectiva uns 10 m), pobres en vegetació i que queden sota ment, a Gran Canaria i Tenerife i formen part de la influencia directa del mar en dies de tempesta la fauna autoctona no endemica d'aquestes illes (ses Olles, es Mercadal). El fet de viure molt a (Diaz et al., 1986). Reforc;a aquesta idea la tro prop del mar ha estat també observat en baila de closques fossils de T. haliotidea (o T. Testacella riedelli Giusti, Manganelli i Schembri scutulum, segons Diaz et al., 1986) a l'iHa de 1995 a I'illa de Malta (Giusti et al., 1995). Gran Canaria (Groh, 1985). El mateix es podria dir en el cas de T. riedelli, present a I'illa de Gozo Etologia (arxipelag maltés) i al Magrib (Giusti et al., Com la resta deIs representants del genere, 1995). Testacella (Testacelloides) gestroi Issel T. scutulum s'alimenta de cucs i porta una vida 1873, sembla que és I'única especie veritable subterrania. El seu cos s'adapta molt bé als ment insular, ja que es troba exclusivament a l'i intersticis i es pot estirar i aprimar molt segons lla de Sardenya i al sud de Corsega (Giusti, 1970; les condicions del sol. EIs períodes de major acti Manganelli et al., 1995). vitat corresponen a les hores noctumes; el grau El Harg període d' ai1lament sofert per T. d' activitat sembla relacionar-se també amb la scutulum a I'illa de Menorca planteja certs inte temperatura: com més elevada és aquesta, més rrogants, com la seva possible endemicitat actiu es mostra l' animal, sempre que les condi (Altaba, como pers.). Les dades de que disposam cions d'humitat siguin favorables. Durant l'estiu actualment, basades en estudis anatomics, no l'animal s'embolica en un capoll de textura molt semblen recolzar aquesta idea. Malgrat tot, resistent de color marró. serien desitjables estudis genetics per arribar a La copula ha estat observada durant el mes esbrinar fins a quin punt la població balear s'ha de desembre en dues ocasions i localitats dife diferenciat de les continentals. rents (ullastrar de ses Mongetes (8-12-02) i Macarella (24-12-02). Deis exemplars de Conclusions Macarella mantinguts en captivitat, se'n van recuperar tres postes diferents, amb 4, 6 i 9 ous, L' estudi anatomic ha permés classificar com I'última de les quals va tenir lloc dia 23-2-03. a Testacella scutulum els exemplars trobats a Alguns exemplars de T. scutulum van reac Menorca. En haver trobat closques i ous en cionar de forma curiosa en ser molestats. En alguns jaciments prehumans, T. scutulum és con algunes ocasions van comenc;ar a treure escuma siderat un mol·lusc nadiu, present a I'illa ja des per la part posterior de la closca de forma bastant de temps pre-miocenics. Malgrat que els estudis sorollosa, fenomen que també ha estat observat anatomics semblen indicar que no es tracta d'una en T. maugei (Quick, 1960). especie endemica, el llarg període d'ai1lament d' aquest taxón fan necessaris estudis de caire genetic a fi d' esbrinar fin s a quin punt existeix Implicacions biogeografiques una diferenciació en relació amb les poblacions Segons Giusti et al. (1995), les diferents continentals de T. scutulum. especies incloses dins el genere Testacella són bones indicadores biogeografiques en ser difícil• Agra'iments ment dispersades de forma passiva, ja que porten una vida subterrania. L' existencia de closques de Estic molt agnüt a totes les persones que es T. scutulum en alguns jaciments menorquins relacionen a continuació, sense les quals aquest J. Quintana, Presencia de Testacella scutulum a Menorca 99 treball no s'hauria pogut realitzar. En primer lloc, dulce de Baleares. Bol. Soco Hist. Nat. Baleares, a mestre Manel Vilella, per mostrar-me afer 11: 1-157. genitalies; en Toni Tarruella (Barcelona), Viceng Gasull, L. 1969. Adiciones y rectificaciones a la fauna Bros (Sabadell), Juan Sebastián Torres Alba malacológica terrestre y de agua dulce de las Baleares. Bol. Soco Hist. Nat. Baleares, 15: 59-72. (Málaga), Dra. M'. Rosario Alonso i Dr. Miguel Giusti, F. 1970. Notu1ae malacogicae. X. Testacelloides Ibáñez (Universidad de La Laguna), Dr. José Wagner e Testacella (Testacelloides) gestroi Issel, Castillejo (Universidade de Santiago de un buon sottogenere ed una buona specie della Compostela), Dr. Guillem X. Pons (Universitat Sardegna. Atti Soco Tosc. Sci. Nat., 77: 55-66 de les Illes Balears), Andrea C. Rinaldi Giusti, F., Manganelli, G. i Schembri, P. J. 1995. The (Universita degli Studi di Cagliari), Alberto non-marine molluscs of the Maltese Islands. Martínez Ortí (Museu Valencia d'Historia Monografie XV, Museo Regionale di Scienze Natural) i el Dr. Cristian Ruiz Altaba (Palma de Naturali-Torino. 607 pagines. Groh, K. 1985. Landschnecken aus quarHiren Mallorca) pels seus valuosos comentaris i per Wirbeltierfundstellen der Kanarischen Inse1n l'enviament d'informació i / o exemplars de (Gastropoda). Bonn. zool. Beitr., 36 (3 / 4): 395- Testacella. Menció molt especial mereix el Dr. 415. Folco Giusti (Universita degli Studi di Siena), Haas, F. 1929. Fauna malacologica terrestre y de agua pels seu s valuosos comentaris, haver realitzat la dulce de Cataluña. Trabajos del Museo de dissecció detallada d'un exemplar de T. scutu Ciencias naturales de Barcelona, vol. XIII. 491 lum procedent del Canal de l'Infern (la Vall, pago Hidalgo, J.G. 1878. Catalogue des mollusques terres Ciutadella de Menorca) i a l'haver-me enviat tres des iles Baléares. Journal de Conchyliologie: algunes referencies bibliografiques molt valuoses. 213-247, Paris. Pilar Vinent, del Servei d' Assessorament Kemey, M. P. i Cameron, R. A. D. 1999. Guide des Lingüístic del Consell Insular de Menorca ha escargots et limaces d'Europe. Delachaux et corregit, de forma totalment desinteressada, el Niestlé S. A., Lausanne-París. 370 pago manuscrit original. Larraz, M. L. i Equisoain, J. J. 1993. Moluscos terres tres y acuáticos de Navarra (Norte de la Península Ibérica). Serie Zoológica, 23. Bibliografia Publicaciones de Biología de la Universidad de Navarra. 326 pago Alzona, C. 1971. Malacofauna Italica. Catalogo e Manganelli, G., Bodon, M., Favilli, L. i Giusti, F. 1995. bibliografia dei molluschi viventi, terrestri e d' ac Gastropoda Pulmonata. A: Minelli, A., Ruffo, S. i qua dolce. Atti della Societa Italiana di Scienze La Posta, S. (eds.). Checklist delle specie della Naturali e del Museo Civico di Storia Naturale di fauna italiana, 16. Calderini, Bologna. Milano, 111: 1-433. Mateo, B. 1993. Enciclopedia de Menorca. Vol. III: Castillejo, J. 1998. Guía de las babosas ibéricas. Real Invertebrats no artropodes. Obra Cultural de Academia Galega de Ciéncias. 154 pago Menorca, 333 pago Colom, G. 1978. Biogeografía de las Baleares. Lafor Pollonera, C. 1888. Appunti di Malacologia. Boll. Mus. mación de las islas y el origen de su flora y fauna. Zool. ed Anat. Comp. della R. Universita di Palma de Mallorca, 517 pp. Torino, 43 (3): 1-10. D' Agui1ar Amat, J. Bta. 1933. Llista de les espécies de Quick, H. E. 1960. British slugs (Pulmonata; moJ.luscos terrestres i fluviatils citats fins ara de Testacellidae, Arionidae, Limacidae). Bulletin of Menorca. Revista de Menorca, 26: 105-118. the BritishMuseum (Natural History, Zoology), 6: Díaz, J.A., Alonso, M. R. i Ibáñez, M. 1986. Los pul 103-226. monados desnudos de las Islas Canarias. 1. Quintana, J. 1995. Fauna malacológica asociada a Superfamilia Testacelloidea Gray 1840 y Cheirogaster gymnesica (Bate, 1914). Zonitoidea Morch 1864. Víeraea, 16: 81-86. Implicaciones biogeográficas. Boll. Soco Hist. Garrido, C. 1995. Estudio taxonómico de la fauna de Nat. Balears, 38: 95-119. pulmonados desnudos ibéricos (Mollusca: Quintana, 1. 2001. Fauna malacológica presente en los Gastropoda). Tesis Doctoral. Universidad de sedimentos holocénicos del Barranc d' Algendar Santiago de Compostela. 626 pago (Ferreries, Menorca). Spira, I (1): 33-40. Gasull, L. 1965. Algunos moluscos terrestres y de agua Rinaldi, A. C. 2003. Notes on Testacella Cuvier, 1800 100 Boll. Soco Bist. Nat. Balears, 47 (2004) (Gas tropo da, Pulmonata, Testacellidae). La Chlaydephoridae, Systro phiidae, Haplotre Conchiglia, 309: 47-54. matidae, Streptaxidae, Spiraxidae, Olacinidae, Rinaldi, A.C. 2004. New records of Testacella Testacellidae: 731-880. Ruthenica, Supplement 2. (Gastropoda, Pulmonata, Testacellidae) from Moscow. Abruzzo and Sardinia, Italy. Bolletino Malacologico, 39 (9-12): 203-206. Schileyko, A.A. 2000. Treatise on Recent Terrestrial Pulmonate Molluscs, part 6: Rhytididae,