Millores al passadís de la Trini Millores a l’Escola Ramón y Cajal Projecte fotogràfic Natura i esport al camí de Ronda Activitats físiques per a gent gran Convivència i espai públic Canal barri Entrevista a Samantha de Gala Tallers per a dones Igualtat i art urbà El Pla de Barris en xifres Memòries a la contra

LA TRINITAT VELLA

Diari del Pla de Barris. Març 2020 Gratuït. Agafa’m! DIARI DEL PLA DE BARRIS Març de2020 reciclat iimprès localment. confeccionat ambpaper Aquest diarihaestat © Fotografies: elsautors © Il·lustracions: elsautors © Textos: elsautors Rotimpres Impressió Mot Agitació Gràfica Direcció idisseny d’art Esperança Sierra Serra Mar Padilla Lorena Montón Joan B. Roselló Redacció Equip delPladeBarris Consell redactor Mar Padilla Cap editorial Ajuntament deBarcelona Edita Sumari El PladeBarris L’entrevista barri a Canal barri La crònicaLa a lacontra Memòries fotogràfic Dia adia, en xifres Projecte Editorial Accions Portada 6/7 4/5 12 11 10 9 8 3 2 1

L’Alcaldessa deBarcelona Ada Colau Ballano ajudeu afer delvostre barriunllocmillorperviure-hi. comprometen ambelseu futur. Gràcies atots els quecada dia deciutadans que se’l fan seu, queelviuenipateixen i,sobretot, quees és unacomunitat barri un carrers; i els edificis Sense però barrisnohihaciutat, elbarrinosón nomésels alcarrer.sortir fa aixecar lapersiana illevar-nos ambunsomriure iganesde la vidadebarri,queensfa sentir acompanyats, laqueens res detot això. Elqueésfonamental éshaver millorat unamica fet programes peralagentgran, però noés elmésimportant s’han i edificis rehabilitat s’han d’ocupació, plans i música de de projectes, s’han arreglat escoles i places, s’han fet classes timen els carrers que trepitgen. S’han dut a terme centenars per seure-hi, discutir iposar-se atreballar ambtots elsquies mans: viure ElPladeBarrisésunataulaparada encomunitat. que amenacenelésmésindispensableperalséssers hu- tir lavidaaciutatipercombatre lasoledat il’individualisme, El PladeBarrisésnomésuninstrumentperajudaraenfor plaça, van donantforma alaBarcelona quejaésaquí. Marcelo, el Ferran, mentre juguen junts al pati de l’escola o a la Wang, el Carlos, la Mariona, l’Ayla, el Mohamed, la Cristina, el Ielsbarristambésóncomunitat. lallavor defutur, allàonel resoldre oconstruirrespostes alesnecessitatssocials dela ments en quèels veïns i veïnes s’han arremangat per exigir, biblioteca, un autobús o un camp de futbol, i els milers de mo per evitar videstrencades, lesmanifestacions demanantuna sociació deveïns, cada desnonamentaturat posant-hi elcos les lluites peraconseguir barrisdignes,lesassemblees a l’as enganxada alespedres delescases ial’asfalt delscarrers: en quèlaciutatesfaElbarriéstambémemòria comunitat. l’AMPA preparant elCarnestoltes imilionsdepetitsmoments fent depetanca sota lapartida unarbre, elgrupdemares de a lacuadelforn amblaveïna quefa diesquenoveus, elsavis Un barrisón elsnensilesnenesjugantalaplaça, laconversa Editorial 2 —Editorial - - - - La Trinitat Vella · · · · · · 01 02

er de la Mare de Déu de Lorda de Déu de Lorda er de la Mare erial que s'utilitzarà durant rini actua com a nexe comu a nexe rini actua com omenta Inma Castro. omenta Inma Castro. omú: dinamitzar al cultural l’acció hi els veïns i apostant per la cultura i apostant per la cultura hi els veïns - El passadís de la Trini és una zona que ha és una zona El passadís de la Trini de les instal·lacions de millora El projecte el carnestoltes de la Trinitat Vella. de la Trinitat el carnestoltes i la Via de Barcino. El passadís, ple de mat El passadís connecta el carr ens i amb molta força, té com a punt neu a com té ens i amb molta força,

volucrant 01 02 seu barri, a la Trinitat Vella. Vella. a la Trinitat barri, seu estat molt descuidada fins ara, però que,tot i persones Les amb vida pròpia. compta això, associacions les a tasques desenvolupen que amb una il·i entitats que s’hi apleguen ho fan traspassant que acaba lusió i un compromís el mi i impregnant locals dels seus les parets sempre d’aquest punt del barri. “Aquí croclima hi ha gent”, c amb entusiasme per part delha estat rebut s’ajuda a indirecta, d’una forma ja que, veïnat, so tasca la tota a donar visibilitat a i reconèixer s’hi realitza. anys que des de fa cial i educativa El passadís de la T un barri millor, per fer es treballa nitari des d’on in i anar endavant. per créixer a motor com El punt de trobada de trobada El punt de les associacions per del barri i viure treballar en comunitat més molt constitueix Trini El passadís de la en diferents hi conviuen que un espai físic on del barri, molt associatiu titats. El moviment int de diver i veïnes on veïns aquesta zona, ràlgic sos perfils i amb interessosvariats tenen un objectiu en c · · · · · 02 nos aquí, - ne un cap al Centre al Centre ne un cap - a es vol fer explícit el seu ús pú· el seu explícit fer a es vol viuen diversitat d'entitats culturals culturals viuen diversitat d'entitats hi els valors i les activitats de les dife hi els valors - cessos, es proposa obrir es proposa cessos, Dia a dia, barri a barri — 3 representat. — representat. e els veïns del barri. Erica Galera, presidenta presidenta Galera, del barri. Erica e els veïns 'Espai Barcino, annex del Centre Cívic, es troba també Cívic, es troba annex del Centre 'Espai Barcino, Les feines de millora del passadís de la Trini ja del passadís de la Trini millora de feines Les Al passadís hi con Cívic. i un annex del Centre L al passadís de la Trini.

c. És evident la seva importància a punt des com la seva És evident c. tota tota la zona de la galeria. es També vol aprofitar de l’associació flamenca ElPerro dePaterna, una de classes de vida on es fan entitat amb 45 anys flamenc i hip-hop, aixídestaca: ho “Treballo amb de reunir les edats, i el fet nenes de totes gent del ball, els dona un espai on conèixer a través Aquestes i vivències. i compartir coneixements de persones entre la interacció faciliten trobades edats i orígens.” diverses La queda molt per fer. encara però han començat, és un dels punts que cal per exemple, il·luminació, la in proposa de remodelació El projecte treballar. panells de llum alimentats per leds de corporació a per lineals de la porxada i els pilars el parament incorporar fa que Pel que s’hi encabeixen. associacions rents als ac vies per accedir que hi hauria tres de manera Cívic, per dissenyades millores Les de locals. a la zona inclouen una remodelació al passadís de la Trini de senyalit de pas i la incorporació de les zones visibles les activitats que s’hi fan. zacions per fer D’aquesta maner quedi associatiu caràcter blic i ajudar que el seu ben Pandora, Los Triniteiros, El Perro de Paterna, Los Los de Paterna, El Perro Triniteiros, Los Pandora, els ge una Vez, Érase al Revés, El Mundo Crestis, · Trini la de dinamitzar culturals accions les d’on vincles per crear a escenari i també com tat Vella entr gants i els capgrossos de la Trini, l’Escamot Trabu l’Escamot de la Trini, gants i els capgrossos el CEIT La Tortuga, de la Santíssima Trinitat, caire et 01 02 · · · · 01

de la Trini visibilitzar visibilitzar el passadís el passadís Millores per Millores ot tipus. La seva importància és ot tipus. La seva I és que aquest passadís urbà allotja la comis “El passadís està molt deteriorat pel pas dels “El passadís està molt deteriorat què aquesta és una zona molt fosca. Es volen molt fosca. què aquesta és una zona sió de festes i també agrupacions com La i també agrupacions com Caja de sió de festes posar vidres perquè els locals es vegin”, afegeix. es vegin”, els locals perquè posar vidres REDACCIÓ — REDACCIÓ entitats associatives reuneix El passadís de la Trini con un pas de persones i representa de la zona dia per dinamitzar cada el barri tinu que treballen amb activitats de t i per aquest motiu s’ha començat inqüestionable, de les instal·lacions que la millora en a treballar a com d’escales tant a la zona locals, els envolten de la galeria. l’espai que millores les de Una antic. molt és perquè anys amb la impermeabilització dels a veure té ja s’ha fet ja sostres, que hi i havia goteres s’hi l’aigua”, filtrava Via dinamitzadora de l’espai Inma Castro, explica Cívic, del Centre a l’annex L’Inma treballa Barcino. tant, és Per del passadís de la Trini. just al costat tot que de persones moviment del constant testimoni la quantitat en compte hi ha en aquest punt. Tenint i ade que s’hi apleguen, les millores d’associacions pels ve molt esperades són quacions estructurals visibilitzar millor els locals, previst té ïns. “El projecte per la plaça de la Trinitat Vella amb amb Vella Trinitat de la la plaça a l’impuls i gràcies Barcino la Via en molt s’ha convertit dels veïns més que una drecera. Si hi ha un punt de trobada Si hi ha un punt de trobada el teixit emblemàtic que aglutina del barri de la Trinitat associatiu el que es dubte és sens Vella, a passadís de la com coneix uneix passadís Aquest Trini. Dia a dia, barri a barri Dia a dia, DIARI DEL PLA DE BARRIS cedint espaiimàquinesperalseu local. — L’associació Grupde DonesdelaTrinitat Vella hacol·laborat tècniques professionals de disseny com a treballar en equip. costura com aforma d’expressió ionlesveïnes hanaprès tant una proposta comunitària icreativa enquè s’hafet la servir decoratius queeslluiran enla cavalcada. Aquesta haestat a laconfecció delvesturari, elscomplements ielselements tot el procés creatiu, des del disseny i la conceptualització fins Reis delaTrinitat Vella. en Untotal de12doneshanparticipat han après, s’havinculataquestainiciativa alacavalcada de de v pessin unaactivitatrelacionada ambl’àmbitdelaconfecció sional ambl’objectiu quelesveïnes interessades desenvolu 2018. Aquesta iniciativa unaexperiència haofert socioprofes de c deltaller tiu dedonesdelbarri,lesqualshanpogutformar part Un delsfocus d’acció delPladeBarrisestàadreçat alcol·lec com aexpressió Costura iarts escèniques Tallers peradones algunes d’aquestes 66accions. cada barri.Acontinuació usexpliquem titats, associacions icooperatives de Andreu ielsmembres dedesenes d’en· equips municipalsdeldistricte deSant cada dels barri—,lesqueformen part cada pla—formats perveïnes iveïns de que conformen elsgrupsimpulsors de i l’empenta d’unmuntdepersones: les coses gràcies alesreflexions, eltreball trama demostra com podemcanviar les lluita contra lesdesigualtats.Aquesta de persones ambunmotor comú: la però és,sobretot, unaimmensa trama realitat demés60accions enmarxa, El PladeBarrislaTrinitat Vella ésuna REDACCIÓ — Accions ostura i arts escèniquesostura iarts posatenmarxa alsetembre del estuari peraespectacles.Per posarenpràctica elque 02 · · · cur dia. Amésamés,tambéhaassessorat elsdocents d’aquests ajudat a detectar i preveure possibles problemes de logopè l’ rantir elbenestarsocial delsinfants ilesseves com famílies, ment acadèmiques, però quesón perga degran importància i suportprofessional Renovació del’equipament Ramón yCajal Millores al’Escola tècnic necessari peracada cas. — dels voluntaris quehofan possible, escompta ambelsuport decasaque nosurten desdefa sismesos omés.Abanda En aquest sentit, s’han centrat esforços per afavorir els veïns per barreres arquitectòniques estroben socialment aïllades. que bé a la gent gran del barri és “Baixem al carrer”, per apersones n nada apersones majors de65anys. Entre el2018i2019se na tantexercicis físicscom caminades pelbarriiestàdesti bulatori ielsserveis socials. tracta Es d’unaacció quecombi ienlaqualcol·laboreni mentaldelsparticipants, elCEM,l’am projecte “Movem l’activitat física ilesrelacions socials s’haposatenmarxa el ha estatenelcol·lectiu delatercera Per edat. taldepromoure Un dels punts on el Pla de Barris ha focalitzat la seva atenció la gent gran la qualitat devida Accions permillorar Baixem alcarrer El PladeBarristambéof lors dinselcentre són altres delesmillores quecal destacar. co de paret mitja de ornamental plafó el i finestres les a per d’eliminar leshumitatsquehihavia. Elstancaments d’alumini tal per sostres als realitzades feines les i l’edifici tot a terme la millora delsbanys, elstreballs depintura ques’handuta per alsdoc mès dividirl’anticmenjadorendosperguanyar, així,unasala fessors, amblainstal·laciód'unaparet plegablequehaper de P3,P4iP5,aixícom lacreació d’unnouespaiperalspro El projecte hasuposatl’adequaciódelpaviment delesaules el tinat esforços tant per millorar l'equipament com per ampliar L’Escola RamónyCajal haestatundelspuntsons’handes ha va. Per últim,trobem l’especialista enaudicióillenguatge, que nal, demanera ques’hacreat unacohesió degrupmoltpositi en lagestiódelesemocionsambl’acompanyament emocio perquè ha ajudat els alumnes i tots els integrants de l’escola L’educadora emocional,d’altra banda,pren gran importància o l’enfortiment de les relacions entre escola famílies, i barri. social hanpogutfer professionals. D’unabanda,laintegradora social il’educadora de lesdinàmiquesdelcentre amblaincorporació dequatre orientació alsserveis socials ialsrecursos dequèdisposa ’han beneficiat 50 persones. Una altra proposta dirigida tam perfil de professionals que atenen els infants dins l’escola. dins infants els atenen que professionals de perfil estat treballant i que ha amb els més petits, els de parvulari, sos quant a idees i noves metodologies d’ensenyament. — 4 —Accions per problemes de mobilitat o per dificultats plantejades dificultats per o mobilitat de problemes per ents. Altres delesimplementacionspassen per - nos”, unainiciativa quemillora lasalutfísica - se càrrec detasques quenosón estricta ereix peraldesenvolupament suport 01 · · · · · · · · · · · · · 07 06 05 04 03 02 t peralagentgran. 01 socials i lesrelacions l’estat d’ànim sinó tambéen físicament, no només milloren Les persones funcionalitat com de estructural en elvessant millorat tant escolar han del centre instal·lacions Les

monitoratge amb30participants. el lemadelacampanya deneteja. de laTrinitat Vella. possible gràcies alesentitats del carrer dePere Manjón. al Parc delaTrinitat iaunesescales educatiu. millorat icondicionatl'equipament de laTrinitat Vella. per alacavalcada deReis treballen enlaproposta devestuari socials. i elsserveis elCEM,CAP Hi participen Espor S' “ La campan L L Dones delgrupdecostur Jo síquesocdelaTrini” haestat es intervencions s'han realitzat realitzat s'han es intervencions es obres alaRamónyCajalhan han realitzat doscursosde han realitzat ya deneteja haestat a 03 La Trinitat Vella 07 04 El Dia Mundial la Contra Violència Masclista es decorar va el mur de de la zona barbacoes de la del parc Vella. Trinitat L’activitat ser tot va de un èxit participació

- · · · · lo a la vida amb les seves creaci lo a la vida amb les seves - lo en un espai inclusiu i de circulació lo en un espai inclusiu i de circulació - dones heterogeni que inclou una àmplia gamma de que inclou una àmplia dones heterogeni Accions — 5 Accions arregades de retornar de arregades ealitzades per les veïnes es va detectar que aquesta via era que aquesta via era detectar ealitzades es va veïnes per les cales, baranes, etc. Des de la perspectiva de l’art,de perspectiva la de Des s’uniran etc. baranes, cales, per convertir esforços lliure per a tothom gràcies a les pintures que s’hi faran. — que s’hi faran. a les pintures gràcies per a tothom lliure La figura de la dona en l’àmbit artístic ha estat tradicionalment tradicionalment estat ha artístic l’àmbit en dona la de figura La aquesta desigualtat de de lluitar contra Amb intenció passiva. ha dut a terme Womart femenina, visible la creació i fer gènere a creadores les dones com per empoderar iniciatives diverses artístiques en les arts pictòriques i el món del grafiti. Una de la participació per tal que ha buscat de les veïnes les accions de de la zona dels murs i la creació al disseny contribuïssin en que estava una àrea Vella, de la Trinitat del parc barbacoes edats, amb l’aju molt mal estat. de diverses Un grup de dones s’ha pintat de violeta, la tonalitat El fons vius i alegres. colors la igualtat de per aconseguir la lluita femenina que representa el paper reivindicant segueix de Womart fase La segona drets. en l’àmbit urbà. S'ha treballat de les dones artistes, sobretot amb la col·lectiu un mural per dissenyar Manjón Pare al carrer · on les dones de la Tri un indret que la via deixi de ser intenció Exploratòries Marxes les Amb vulnerables. sentin se Vella nitat r ha suposat una acció i perill. Aquesta un punt d’inseguretat de les amb més enllumenat, la millora de les escales millora de les es de manteniment millores i petites parts enjardinades Igualtat Art urbà com a dones de les expressió Vella de la Trinitat han estat les Loison, i Anaïs Honoré da de les artistes Perrine enc per humana formada una cadena representa mural ons. L’obra un grup de · · · · · · 06 05 ho va ser ser ho va - rinitat Vella. D’altra banda, la campanya també banda, la campanya D’altra rinitat Vella. emps. Una de les estratègies per aconseguir emps. Una de les estratègies ersos idiomes i adaptada al barri, i la distribució incor ersos actica allò que han après, oferint de forma voluntària el seu temps i coneixement a la creació de a la creació i coneixement temps el seu voluntària de forma oferint allò que han après, actica a millorar els hàbits de neteja i generar una voluntat de canvi canvi de una voluntat i generar de neteja els hàbits a millorar ambé s'han dut a terme tallers a les escoles, xerrades a les xerrades a les escoles, tallers ambé s'han dut a terme mació és un bon al·licient per als nois i noies que, després d'aquesta experiència formativa, vulguin dur formativa, d'aquesta experiència després mació és un bon al·licient per als nois i noies que, a la pr i dona suport iniciatives a aquestes està atent BAOBAB barri. El projecte en el seu nous esplais o caus la urbans dels mes d’agost perquè els casals i durant de semana de cap de lleure a les propostes de mo En les dues edicions dels cursos i comunitari. educatiu pugui gaudir d’un espai de lleure canalla — joves. 8 hagut ha hi lleure de direcció de curs el en que mentre joves, 30 beneficiat n’han se nitoratge i les joves del barri i les joves promoure l’oci saludable entre els joves els joves saludable entre l’oci promoure el Servei amb de Dinamització la Sala Jove en col·laboració Juvenil, és un projecte a la Trini” lleure “Fem a la de monitoratge cursos i que ofereix de la taula d’entitats que sorgeix de Salut Pública i l’Agència mitjà d’unes Per educatiu. en el lleure professional i experiència formació adquireixin perquè joventut entre territori, del joves de serveis equipaments i els amb amb accions coordinació en i pràctiques, Es tracta saludable. l’oci promoure del barri i busquen que són vinculats a projectes queden d’altres, for Aquesta Jove. el Pla de Barris i la Xarxa en què ha participat el Districte, transversal d’un projecte Cursos de monitors i monitores per per i monitores de monitors Cursos Fem lleure a la Trini lleure Fem entitats i equipaments del barri, i la celebració de la festa “Soc festa de la entitats i equipaments del barri, i la celebració jorna la primera incloure ”, que va cuidem la Trinitat de la Trini, incloïa la presentació d’una guia informativa de punts de reco d’una guia informativa incloïa la presentació hom fos conscient de les escombraries que genera. L’objectiu L’objectiu que genera. de les escombraries conscient hom fos er i de llençar de reciclar cura tinguin que les persones que faci el bon ús de con fomentar voler Es va on toca. els residus es mantinguessin i que aquests canvis i papereres, tenidors en el t de pertinença de Amb un conjunt apel·lar al sentiment al barri. no contenidors, als col·locats i elements exteriors cartellera els residus, o tractar reciclar de com informar només es va d’una mino incíviques les conductes que sinó que es pretenia espais dels la netedat per tal de garantir ria desapareguessin públics de la T guia estava Aquesta del reciclatge. i ús correcte llida, horaris en div porava la figura d’informadors per aclarirtot tipus de dubtes. T — a la via pública. comunitària da de neteja al barri per a la gestió de residus de residus per a la gestió passa per una correcta barri, la bona convivència A qualsevol públics. Com a fruit dels espais i de neteja gestió de residus Vella la Trinitat de de Veïns l’Associació per demanda feta la de es passat barri, l'any del entitats compromeses i de diverses sensibilització de per tal que tot engegar una campanya va Campanya de comunicació de comunicació Campanya Convivència i espai públic i espai Convivència DIARI DEL PLA DE BARRIS La autopistaLa locortó todo, 2018 Tanit Trinitat Plana—La Vella 6 —Projecte fotogràfic La Trinitat Vella Projecte fotogràfic — 7 fotogràfic Projecte Aquestes fotografies formen part de la col·lecció “Setze barris. Mil ciutats: Fotografies per a altres relats de ”, relats de Barcelona”, per a altres Fotografies formen part “Setze barris. Mil ciutats: col·lecció de la fotografies Aquestes al barri Gòtic). Verònica, de la (plaça del Borsí del 2019 a l’edifici al 31 de març fins des del 16 de febrer exposada EL SUPLEMENT DIARI DEL PLA DE BARRIS

A BARCELONA REVERTIM LES DESIGUALTATS ENTRE ELS BARRIS DE LA CIUTAT El Besòs i el Maresme El i Baró de Viver Zona Nord La Trinitat Vella Les Roquetes Sant Genís dels Agudells i La Marina sud i el Gòtic sud

Editorial Mapa de les obres Accions del Pla Entrevista a la contra: L’educació als barris del Pla de Barris de Barris Oriol Nel·lo Barris d’oficis 2-3 4-5 6-7 8 Pàg. Pàg. Pàg. Pàg. L’educació als barris, una arma carregada de futur

01 02

REDACCIÓ — “No hem de deixar mai els professors sols”, diu Integrasons (orquestes de percussió) i EducArtS En la lluita contra les desigualtats, el Joan Artigal, el director del nou institut Trinitat (música, circ, teatre i dansa) permeten que fora el Pla de Barris, conjuntament amb Nova, al barri del mateix nom. El Joan creu que la de l’horari escolar els nens i les nenes puguin se- veritable arma educativa és la suma d’una comu- guir gaudint de la cultura si així ho desitgen. l’Institut Municipal d’Educació de nitat formada per l’escola, la familia, el barri i les No hem d’oblidar la importància de l’educació Barcelona, el Consorci d’Educació administracions, amb objectius comuns. Aques- en el lleure, on també diversos informes ens aler- ta escola, amb una proposta educativa global i la ten de les desigualtats existents en l’oferta entre i l’Institut de Cultura de Barcelona, seva remodelació integral, va pel camí de ser un uns barris i altres de la ciutat. Per aquest motiu el

EL SUPLEMENT – DIARI DEL PLA DE BARRIS DE PLA DEL – DIARI EL SUPLEMENT desenvolupa un centenar nou pol educatiu de referència a Barcelona. Un Pla de Barris, juntament amb l’Institut Municipal dels pilars d’aquest projecte és oferir una educa- d’Educació de Barcelona, impulsa el projecte Ba- d’actuacions —quantitaves ció de llarg alè, un camí que comença en l’escola obab (creació de nous espais i caus, i suport als i qualitatives— per millorar bressol i acaba al batxillerat. La segona idea és existents) i el projecte Temps de Joc (espai de que l’escola ha de ser un espai obert a tot el ve- trobada els dissabtes al matí on l’esport s’utilitza l’educació en els barris més ïnat, una nova biblioteca-mediateca i el gimnàs, com a eina educativa). — vulnerables. L’Ajuntament de uns espais que es vol que siguin oberts al barri per a ús de tots els veïns i veïnes, dins i fora de Barcelona ha invertit 29 milions l’horari escolar. El tercer pilar d’aquest centre és d’euros en posar en marxa que inclou la comunicació audiovisual com a eix obres de millora d’estructura, transversal per a totes les edats. Com a la Trinitat Nova, la cultura i la seva ex- implementar tecnologies de pressió en les diverses disciplines artístiques la informació i la comunicació, (música, circ, teatre, dansa, audiovisuals, plàstica, poesia…) ha entrat a totes les escoles i instituts i reforçar els equips pedagògics amb el programa Pla de Barris, amb el convenci- amb la incorporació de perfils ment que l’art ajuda a crear un entorn més atrac- tiu, i permet treballar competències relacionals socials als centres escolars. i valors com el compromís, el treball en grup, la Aquestes millores han arribat a convivència, l’esforç, entre altres, a la vegada que ofereix experiències artístiques a nenes i nens escoles bressol, centres d’infantil que, sovint, no tenen l’oportunitat d’experimentar. i primària, i instituts dels 16 barris La Caixa d’Eines (catàleg de propostes artístiques que ajuden les escoles a triar el projecte que més del Pla de Barris, com per exemple s’adeqüi a les seves necessitats), EducArtS (pro- l’institut escola Trinitat Nova, posta artística a les escoles de Zona Nord de ) i la proposta d’audiovisual o música com a el Til·ler, l’institut Rambla Prim eix vertebrador de tot el projecte educatiu de l’Ie o l’escola Bàrkeno. Trinitat Nova o el Til·ler de Bon Pastor són exem- 01 Participants del programa EducArTS ples que expliquen aquesta voluntat. a la rua de Carnestoltes. Les propostes de Vozes (ensenyaments musi- 02 Un alumne aprèn circ amb el programa Caixa d’Eines. cals, especialment instruments de corda i corals),

2 — Reportatge Sense barris no hi ha Barcelona ------05 networking en fires de la ciutat. També s’han L’àmbit d’activació d’activació L’àmbit econòmica del Pla de Barris ha posat més en marxa de 89 programes les per millorar laborals oportunitats REDACCIÓ — REDACCIÓ Una de les causes més importants que defineix la precarietat d’atur i la la desigualtat és el nivell tant, Barris, de Pla del inicis dels des ja Per boral. dels barris ha estat un ob econòmica l’activació de Amb un pressupost jectiu bàsic del programa. marxa en posat s’han d’euros, 10 milions de més i l’atur per reduir i programes més de 70 projectes les oportunitats des de diferents millorar laborals més adequades a neces amb respostes fronts, amb Barcelona sumant esforços sitats diferents, i amb la xar amb els equips de districte Activa, Barris El programa territori. de cada d’entitats xa foment el i formació la de l’àrea en treballa d’Oficis de gène amb perspectiva i sempre de l’ocupació ubica a les empreses Per ha molts altres. i n’hi re, des als polígons industrials s’ha posat en marxa d’es serveis un pla de dinamització que ofereix i treball o d’acompanyament de vendes tratègia de d’im d’accions sèrie una barris els tots engegat a de el cas com i solidària, social puls de l’economia for per projecte un Vella, LasTrinitat la a Magas d’espectacles. de vestuari en l’elaboració mar-se dinamitzacióla és treball de línies les de altra Una finançar a ajuda que barri, mateix el en econòmica veïnat, pel mateix posades en marxa iniciatives a la brutal crisi a resposta com vegades moltes — dels últims anys. econòmica A diferents A diferents necessitats, diferents respostes ------04 La crònica — 3 La crònica Una tarda d’hivern, a les clases del programa del programa a les clases d’hivern, Una tarda de Barris Donés és coordinadora La Mireia El programa Barris d’Oficis, adreçat a perso nes residents als barris on l’Ajuntament de Bar ofereix aquesta Barris, de Pla el desplega celona en a persones sociosanitària d’atenció formació també d’altres situació de dependencia, però de perso cura sociosanitari, auxiliar com feines, industrial nes en situació de dependència, neteja — i reparació. i manteniment i gestió de residus, pagar les factures mensuals. El Mariano és cons pagar les factures que no pot és un tren cient que aquest programa em pa “Em donen un bon titol, escapar: deixar seu el en creu I feina.” buscar a m’ajuden i guen és a cuidador: “D’alguna manera, nou futur com la gent i tinc faci m’agrada que ja he fet, una feina diu convençut. la veritat”, litat per relacionar-me, Barris d’Oficis, el Mariano, amb 29 companys i de la Ma les indicacions més, rep companyes les primeres que ensenya la professora carena, i el tre de les cures la percepció nocions sobre el respec parlar sobre Toca persones. ball entre a aprendre dels altres, la paraula i a al temps te també —i metafòrica de forma i a teixir escoltar con de una xarxa de corda— amb un joc real, fiança i suport. Al llarg dels pròxims mesos, els d’hi de pautes també formació alumnes rebran mobilitat o acompanyament alimentació, giene, la qualitat de vida de les per per millorar social que cuidaran. sones d’Oficis a Fundacióla Sant Li Joan el programa. de les entitats que desenvolupa de una Déu, que suposa: brillen els ulls quan parla del repte molt hetero són el curs que fan persones “Les i situacions vitals diferents gènies, i han viscut complexes.” ------03

Barris d’Oficis. Barris d’Oficis. el programa La Marina Dona Empenta. el programa a la Trinitat Vella. a la Trinitat Par Una tar Una v

LasMagas, ticipants alprojecte da enunaclassedelprograma eïna delaMarinapromociona 04 05 03 REDACCIÓ — REDACCIÓ a cui per aprendre clases Un grup d’alumnes rep dar persones dependents. Entre tots fan un mu- un fan tots Entre dependents. persones dar cuidant uns avis ells mateixos s’han dibuixat ral: canto una En lliure. l’aire a luminós, espai un en nou, di s’hi llegeix: “Un moment nada del mural mateixos. d’ells i dels avis Parlen i millor.” ferent més de 50 anys Molts d’aquests alumnes tenen i finsfa poc vivien en l’atur o encadenant treballs Barris d’Oficis,Amb seva lael programa precaris. per tothom conegut sort El Mariano, ha canviat. treba el Marian a Sant Genís dels Agudells, com amb els matins cuidant un home de 89 anys llava als migdies en un magatzem i demència senil, diu. per una miseria”, “Tot un bar. a a les tardes que millori reals probabilitats el Mariano té Ara, futur. i, amb ella, el seu situació laboral les seva Des del 2019 el Mariano és una de les 75 perso nes que cursa el Barris d’Oficis, un programa de treball i formació que inclou un contracte laboral jornada completa d’un i any, a amb unes - condici els alum ons salarials dignes. D’aquesta manera, temps el seu tot poden dedicar nes seleccionats i la seva energia a aprendre un oficisense inter i, per tant, la un sou tenen rupcions, ja que reben podran aquest temps de tot que al llarg seguretat L’ocupació com a prioritat per combatre les desigualtats les per combatre com a prioritat L’ocupació Barris d’Oficis: Barris oportunitat una d’aprendre real treballant EL SUPLEMENT – DIARI DEL PLA DE BARRIS 34. 02. 22. 20. 19. 11. 39. 32. 12. 18. 31. 05. 14. 38. 37. 36. 35. 33. 17. 13. 10. 07. 06. 03. 01. 40. 30. 29. 28. 27. 26. 25. 24. 23. 21. 16. 15. 09. 08. 04. emodelació delaplaça deSantMiquel: es delsespaisd’entrada delesescoles es delafaçana delCentre es alsJardins deSantPau delCamp. imilloreseurbanització delarambla del imilloreseurbanització delsjardins es delpatiilasalad’actes del’Institut delaplaça deFornells. eurbanització imilloreseurbanització delcarrer es puntualsal’espai públical’entorn es al’antigaEscola SantJosep Oriol emodelació total del’Institut SantJordi anjament delesconnexions subterrànies delsespaisinteriors entreeurbanització es alaCasa Taxonera. es alaplaça d’Isop. eació d’unnouparc urbàimirador es alaplaça delsGarrofers. es alaplaça delaVall d’Hebron. es alaplaça delaTeixonera. es alaplaça delaFont delRoure. imilloreseurbanització del’espai esportiu imilloreseurbanització delcarrer deNínive. delsjardinseurbanització delcarrer deTir. delsentorns delCasal eurbanització delcarrereurbanització d’Olvan. imilloreseurbanització del’entorn es alasaladeteatre es al’Escola EnricGranados. ció d’un imilloreseurbanització delazona verda va pistadebàsquet alsJardins

del PladeBarris Mapa d’obres de MariaZambranoiNouBarris. els carrers d’Aiguablava, dePortlligat, de laMarina. als equipamentsdelvoltant delsjardins. i laprogramació d’activitatsperalveïnat de lesVoltes d’en Cirés perpotenciar l’ús de GentGran deSantGenísdelsAgudells. de lazona dejocs. nou espaisense cotxes iampliació de lamasiaCanSoler. el carrer deSamaniegoielcarrer d’Arenys. a lazona delPolvorí. de MinalaCiutat. al carrer deSant Crispí. Can Farrero. al carrer delaMare deDéudelsÀngels. al carrer deSanta Rosalia. Cívic Drassanes. de l’Escola Bàrkeno. del Moviment Obrer. Les Roquetes dels carrers delaPedrosa id’Aiguablava. de Barcelona per convertir-la enl’InstitutTecnològic Trinitat Nova. i creació d’unnoucentre: InstitutEscola de laCasal’Aigua. TrinitatLa Nova Campa. de La Millores alaplaça deMatíasGuiu. Sant GenísdelsAgudells ilaTeixonera del carrer delaQuímica. de laMediterrània. Renovació imillora delsJardins de l’antigacolònia Santiveri. Millores delsentorns del’espai públic Marina La Drassanes, RubénDarío, iCollaso iGil. la convivència iconnectar elstres espais. espais, potenciar-hi elsusos veïnals, afavorir de Vázquez els Montalbánperdinamitzar Raval, plaça deSalvador Seguíiplaça El Raval sudielGòtic Escola Turó delesRoquetes. R Millor Millor R Arr R Millor Instal·lació d’ Cr Millor Millor Millor Millor Millor R R R R R R Instal·lació d’ Instal·lació d’ Millor Millor Construc R No Instal·lació denousas Nou espaiperajo R Millor Millor Millor R R Millor R escales peravianants escales mecàniques entre escales mecàniques

skate parkalaplaça ves ientitatsdelbarri censors verticals

4 —Mapad’obres La Marina 13 15 14 8 11 9 12 7 10 i elGòtic sud El Raval sud 3 2 1 4 5 6 Sense barris no hi ha Barcelona

an del Bon Pastor. Vella. an de la Trinitat

Millor R R Nou cir Millor Millor R A Cober R Millor Construc Millor R R R Construc Nou Casal de Gent Gr R T R Nou Casal de Gent Gr Millor Enderroc de l’antic cinema Pere IV per a la de l’antic cinema Pere Enderroc d’un nou equipament. construcció futura a l’Institut Rambla Prim. Millores de l’Institut a la sala d’actes Millores Barri Besòs. del menjador social i millores Remodelació Gregal. i cooperativa i la Pau La Verneda Trajana. de Via i la Pau. de la Verneda lliure esportius a l’aire La Pau. de l’Escola a la sala de teatre Millores als espais públics dels jocs infantils Millores La Pau. de l’Escola de la plaça mecàniques a l’entorn de l’avinguda de l’avinguda a l’entorn mecàniques de Peguera. de Rasos Energètic i Punt d’Assessorament OAC Nord. a la Zona Baró. públic a Torre de Viver i Baró El Bon Pastor Club de Lluita. Colom en el nou Institut de Formació Rubió i Tudurí. Professional Vella La Trinitat dels Infants. dels Drets plaça i nova Foradada del adequació i millores Remodelació, i de l’Espai Barcino. de la Trinitat passatge esportiva i millora d’una cal·listènia Creació dels entorns i l’enllumenat dels camins del Camí de Ronda. de l’Escola i millores Remodelació Ramón y Cajal. i el Maresme El Besòs al carrer Reurbanització i millores el Magnànim. d’Alfons Zona Nord de Clariana i Campins. del carrer de Caracas. del carrer del Campillo de la Virgen. de futbol de . de Torre Baró. Baró. de Torre a Baró de Viver. de Viver. a Baró de Mossèn Cortinas.de Mossèn del carrer de Camp Arriassa. del carrer zona esportiva de Ciutat Meridiana. zona a l’entorn de la presó de la Trinitat Vella. de la Trinitat de la presó a l’entorn

públic es puntualsdel’espai

delBesòs. es puntualsalMercat públic eurbanització al’espai imillores eurbanització del’entorn imillores cuit esportiu: delsespais millora es al’InstitutBernatMetge. Alta. Verneda a delCasaldeGentGran eurbanització iinstal·laciód’escales delcamp vestidors dequació dels delapista imillora tura eurbanització del’antiga imillores albarri es delasenyalística ció d’unaOficinadel’Habitatge, peraltransport es d’accessibilitat eurbanització iremodelació eurbanització alaplaça imillores delscarrers delclavegueram enovació defutbol ció d’unnoucamp esportiu l’espai de emodelació imillores del’anticInstitutCristòfol ransformació dela eurbanització alcarrer imillores 62. 63. 64. 65. 66. 68. 71. 72. 53. 57. 58. 59. 61. 67. 70. 73. 42. 47. 48. 54. 55. 56. 60. 41. 51. 49. 44. 43. 46. 52. 50. 69. 45. 58 60 50 59 48 55 51 53 54 45 36 10 tr 40 obr i l’ac 14 obr 9 obr 46

37 57 47 – – educatius encentres omillores integrals ansformacions – – laconnectivitat públic, del’espai es demillora cessibilitat és de 87 milions d’euros. 73 obres d’aquestes total La inversió comunitaris d’equipaments ocreació es demillora lliure esportius al’aire d’espais ocreació es demillora Les obres del Pla de Barris, així com les més de 600 accions que que de 600 accions les més Barris, així com del Pla de obres Les desigualtats les a objectiu rebaixar com el pla, tenen conformen s’han prioritzat les això, Per els barris. que pateixen socials milloren la vida comunitària, que afavoreixen intervencions les desigualtats a reduir dels barris i contribueixen l’accessibilitat educatives. en: es reparteixen intervencions Les 56 52 41 34 43 La Trinitat La Trinitat Vella 49 42 35 44 33 Mapa d’obres — 5 Mapa d’obres 67 El Bon Pastor El Bon Pastor de Viver i Baró 72 39 65 69 70 Zona Nord Zona 38 73 62 61 68 La Trinitat La Trinitat Nova 66 40 63 71 64 La Verneda La Verneda i la Pau Les Roquetes Les El Besòs i el Maresme 28 32 24 29 16 30 31 18 23 26 20 17 19 21 22

27

25

i la Teixonera dels Agudells dels Agudells Sant Genís Sant EL SUPLEMENT – DIARI DEL PLA DE BARRIS n’expliquem algunes. territoris. Enaquestespai desigualtats socials enaquests de 600accions perreduir les ha posatenmarxa més barris mésdesfavorits delaciutat, El PladeBarris,present a16dels Trinitat Vella olesRoquetes. — en barriscom elBonPastor iBaró deViver, la aprenentatges enlacura delaprimera infància l’àmbit delasalutposen tambél’accent enels amb elsserveis iequipamentsdelterritori. mental com encol·laboració delacomunitat, provinents tantdelaxarxa deserveis desalut ajovesun catàleg detallers oberts (16-25anys) Xarxa Sense Gravetat, unprograma queofereix delcol·lectiu. Unaltresibilització exemple ésla treballen aspectes com lainclusiósocial ilavi manera, através del’equip decriquetfemení es teixir noves xarxes de sociabilitat. D’aquesta nouvingudes,perajudar-lesa noiesdefamílies a específicament adreçat programa un És Vella. als barrisdelBesòs ielMaresme, ilaTrinitat obrir ireforçar l’acció comunitària ésLes Dúnia, inclou l’esportaquestcas, elcriquet— —en per l’Hospital deSantRafael. Unaltre projecte que vitats lúdiquesiterapèutiques alapiscina de ivulnerabilitat desenvolupend’aïllament acti lut alaPiscina, onpersones grans ensituació Sa- Fem comprogrames marxa en posat s’han barris deSantGenísdelsAgudells ilaTeixonera parentals, entre altres. del’aprenentatgeevitar d’habilitats l’aïllament, mentació, depotenciar lesrelacions socials i d’apropar-s’hi siguiatravés del’esport,l’ali nen elmateix objectiu,encara quelaforma projectes que, d’unamanera od’unaaltra, te motiu quetots elsplansdebarricompten amb cional detots elsveïns iveïnes. peraquest Es traduint enunamillora delbenestarfísiciemo de potenciar hàbits saludables, que s’acaben pectes queesconsideren al’hora importants tes pertaldedonarunimpulsenaquellsas treballat amblesàrees, idistric departaments reduir aquestes diferències, elPladeBarrisha ri derendes baixes. Amblavoluntat d’ajudara bar aser 8anys superiorquelad’algúd’unbar un ciutadàd’unbarriderendes altes puguiarri acaben generant quel’esperança devidaentre desigualtatsque tats enl’àmbitdelasalut, forme, delcreixement alerta delesdesigual L’Agència deSalutPública, enelseu últimin saludable en comú,unhàbit L’impuls delavida La salutalsbarris Moltes altres activitatsdelPladeBarrisen Per exemple, peralveïnat demésedatdels ------

04 03 01 05 02

Jessica Salapar Nous Lideratges alsBarris. a lanova SalaJove. Joves deSantGenísdelsAgudells Nous Lideratges alsBarris. aunasessiódelprogramaParticipants a lapiscinadel’HospitalSantRafael. Gent gran deSantGenísdelsAgudells (les Roquetes). Festa comunitàriadelaPinya 6 —Accions ticipa alprogramaticipa

04 03 02 01 05 àmbits i culturals dediferents d’entitats socials apropats’han alatasca Més dequaranta joves impulsades perlamateixa població. — nous actiuscomunitaris ifer emergir iniciatives rables és on hi ha més dificultats per identificar aquests barris,jaquealsterritoris mésvulne diu. lluny”, no m’he de posar límits i que puc anar més sociació. “Ara sé quepucfer méscoses, que rar-se itirar endavant projectes delaseva as empode a ajudat l’ha programa el que afirma del barridelaMarinaiunalesparticipants, tics ihanaprès aconstruir unprojecte social. àmbits, hanentrevistat diversos dirigentspolí tasca d’entitats socials iculturals dediferents s’han apropatPla deBarriss’hanconegut, ala de joves delesàrees deBarcelona onactuael col·lectives. Alllarg delprograma, unaquinzena el teixit social iser promotors depropostes tari percontribuir milloraconstruir oreforçar sobre aspectes dedesenvolupament comuni persones i,alhora, donaformació participants te promou elprocés d’empoderament deles barris mésdesfavorits Elprojec delaciutat. una formació vivencial adreçada ajoves dels i l’InstitutdeGovern iPolítiques Públiques,és Bofill Jaume Fundació la Barris, de Pla pel sat la seva tercera edició. Aquest projecte, impul programa Nous Lideratges, que ja ha celebrat tur delbarri.Per això esva posarenmarxa el les decisionsqueconformen elpresent ielfu o coneixements activament en per participar ven icreixen. Però notothom té temps, espai Els barris de Barcelona són reno ens vius.Es lideratges alsbarris A larecerca denous Nous lideratges ció, l’acció ilagestió. — seu bonfuncionament:laintenció, laparticipa rebut formació enelsquatre àmbitsclauperal del Pla deBarris.Untotal de 34entitatshan ment iformació del’acció veïnal als16barris ha posatenmarxa unprograma d’acompanya- de servei peralesassociacions delaciutat, conjuntament ambTorre Jussana,uncentre nitaris i,peraixò, alllarg delsdosúltimsanys, Pla deBarrisvol reforçar elsmoviments comu munitària— hand’estar vives ienmoviment. El clau alterritori depotenciació delaxarxa co aquest camí, lesentitats del barri —agents com millorar elfuturjunts.Per mantenir obert ses estroba, comparteixexperiències ipensa inquietuds socials i ganes decanviar lesco atiu ireivindicatiu. Amoltsbarriselveïnat amb Barcelona ésunaciutatrica enesperit associ- comunitaris els moviments per reforçar Una einaclau a entitats Formació Programes comen aquestsson importants, Jessica Sala,periodistaenunapublicació ------Sense barris no hi ha Barcelona 09 06 07 08

La nova plaça Dolors Canals, plaça Dolors La nova i el Maresme. al barri del Besòs infantil en un parc Una nena juga de la ciutat. de la metodologia Infografia de les Marxes Exploratòries. al barri de Baró de Viver. al barri de Baró R

definques, ehabilitació 06 07 08 09

------Accions — 7 Accions El Programa de Rehabilitació de Finques, del Finques, de Rehabilitació de Programa El un progra a crear empènyer va fet Aquest − Fer més accessibles les ajudes (que po − Preservar les condicions de vida dels ac − Contribuir a la incorporació al mercat de − Contribuir a la cohesió social gestionant la a tota A partir diagnosi feta d’una potent ha tècnic de l’equip camp de El treball El projecte, dotat amb dotat El projecte, 15 milions d’euros, voltant al beneficia de 1.582 famílies Molts barcelonins i barcelonines saben que saben i barcelonines Molts barcelonins per rehabili subvencions ofereix l’Ajuntament tar interiors d’edificisi façanes o per instal·lar si ho desconeixes, què passa Però ascensors. cap o no tens demanar-los, o si no saps com administrador de finques per fer totesles les en marxa, per posar-ho gestions necessàries o si al teu edifici no hi ha establertacap comu- i demanar d’acord per posar-te nitat de veïns aquests ajuts? de Bar d’Habitatge Pla de Barris i el Consorci aques a resposta donar per néixer va celona, va de Barcelona L’Ajuntament situacions. tes constatar que certes finques, degut sobretot no i econòmica, social complexitat a la seva aconsegueixen beneficiar-se de les polítiques tant,per municipals i, queden rehabilitació de i de les de rehabilitació de processos al marge d’ajudes públiques. convocatòries ma d’ajudes amb un finançament busquen que clarament específic d’accés uns criteris i millorar finques degradades i amb una alta vul - reha la facilitar-ne de tal per social, nerabilitat són: Els objectius del programa bilitació. den arribar a ser del 100 % segons les - condi cions socials dels beneficiaris), incorporant un el en tot jurídic i social tècnic, acompanyament de rehabilitació. procés possibles movi els i evitar i veïnes, tuals veïns ments d’expulsió. de lloguer social. nou habitatge comu- les de regulació la propiciant i conflictes nitats de propietaris. ciutat de Barcelona (UPC, 2017) i identificades crítics (so més les finques amb uns indicadors de un treball fer es va cials i de conservació), comunitats les a apropant-se proactiu camp en el l’acompanyament i oferint-los detectades d’ajudes. i la tramitació de rehabilitació procés de un total i acompanyar permès detectar 135 comunitats de propietaris de finques po de i iniciar un total vulnerables tencialment 104 expedients (1.582 famílies beneficiàries) que acabaran rehabilitant la seva finca gràcies al suport d’aquest programa. i social econòmic Actualment, 38 finques ja han iniciat i lesobres 2020. — aquest durant fer-ho preveuen resta la Rehabilitació Rehabilitació de finques d’ajuts Un programa específics per el dret garantir a l’habitatge digne

------in situ elements que difi- A principis del 2019, el veïnat de la colònia colònia de la A principis del 2019, el veïnat Qui decideix l’urbanisme de l’espai públic? Car públic? Qui decideix l’urbanisme de l’espai Marxes Exploratòries dones canvien Les públic l’espai rers i places massa foscos, zones on no es pot on zones foscos, massa i places rers de jardins falta de bebè, amb un cotxet transitar públic és de tothom, L’espai infantils... i parcs només alguns dels proble són aquests però veïnes les amb ulls de dona, detecten mes que, tal de revertir pels barris. Per quan caminen públic per l’espai i millorar aquesta sensació a tothom, el Pla de Barris, conjuntament amb iniciar fa va de gènere, de transversalitat l’àrea amb perspectiva a peu uns recorreguts mesos solucions per trobar amb les veïnes, de gènere, agradable la vida més fàcil, que facin conjuntes les D’aquesta manera, el veïnat. a tot i segura observar dones van si els canviem, la vida quotidiana i que, culten treballades passejades, Aquestes la milloren. s’han de preparació, en una sessió prèviament i als barris de la Marina, la Verneda dut a terme la Trinitat el Bon Pastor, Vella, la Trinitat la Pau, al i, recentment, i el Maresme el Besòs Nova, barri de les Roquetes. Marina —espebarri de la el i de tot Santiveri la han celebrat és clar— cialment, les veïnes, a partir renovats reurbanització dels entorns, en la Marxa sorgir de les demandes que van que de gènere amb perspectiva Exploratòria Se n’ha dos anys. fa zona a la mateixa fer es va la visibilitat, la vegetació la il·luminació, millorat el cla i s’ha renovat i l’amplada de les voreres, i les el paviment el mobiliari urbà, tot vegueram, s’han tornat els carrers Ara, enjardinades. àrees i també segurs, agradables més accessibles, per a les dones i per a tothom. — “El descans, el joc i el temps lliure són tan im són lliure el joc i el temps “El descans, l’infant de portantsdesenvolupament al per a i l’atenció l’habitatge, la nutrició, com Barcelo diuen les Nacions Unides. l’educació”, més amable amb els una ciutat na ha decidit ser —i neces el que més volen nens i les nenes, i Amb aquesta idea, i emmarcat és jugar. siten— dona molt “Barcelona de govern dins la mesura un pla per impulsar de joc”, s’ha posat en marxa afavorint públic, visió del joc a l’espai una nova importància i millo social la seva i reconeixent El Pla de Barris parti la vida comunitària. rant amb més d’una cipa de ple en aquest projecte nous es reforçant en marxa, d’accions desena el o afavorint de joc que inclouen una àrea pais i carrers. places i jardins, joc espontani en parcs la renovació són Alguns d’aquests projectes de la Mediterrània, dels espais de joc als jardins Corti Mossèn al barri de la Marina, i a la plaça que es plaça la nova així com nas, al Bon Pastor, al barri de la La Pau, de l’Escola als voltants farà buida, on les és una plaça “Ara i la Pau. Verneda No marxen. i infants els buscar famílies a venen les temps: molt en poc canviarà hi ha vida. Això participar van en la propos famílies de l’escola en i, d’aquí a poc, plaça aquesta nova ta per fer les nenes i els nens aquest nou espai hi jugaran Sònia Burgués, les famílies”, explica i xerraran de l’escola. — directora Barris jugables Barris i places Jardins, jugables més carrers per als més petits per als més “Hem d’enfortir el teixit L’ENTREVISTA A LA CONTRA veïnal i les polítiques públiques per plantar cara a les desigualtats” Oriol Nel·lo, president del Consell Assessor del Pla de Barris de Barcelona

REDACCIÓ — Per què el Pla de Barris dona tanta importància a l’educació? Davant la desigualtat i la L’escola incideix de manera extraordinària segregació, necessitem cons- en el progrés o el retrocés d’un barri. Les truir més ciutat i més societat. desigualtats es generen a través de meca- nismes econòmics, però es reprodueixen a L’Oriol Nel·lo (Barcelona, través d’altres mecanismes, i un d’aquests 1957), doctor en Geografia, és l’escola. La reducció de les desigualtats passa per mesures de caràcter econòmic. treballa, des de la universi- Però per evitar que la desigualtat es con- tat, des de l’escriptura i des solidi i creixi cal tenir un sistema escolar capaç d’oferir igualtat d’oportunitats a tots de la política per reduir les els nois i noies independenment del nivell de renda de les seves famílies. desigualtats socials entre En aquests temps de globalització i les persones. Ho va fer des polítiques transnacionals, ressurgeix la reivinidicació de les polítiques lo- de la Generalitat, al front de cals i de barri. Per què? D’on surgeix la idea del Pla de Barris? la Llei de barris (2004), i ara Travessem un període en què s’estan po- ho fa des del Pla de Barris de L’increment preocupant de les desigual- sant en dubte drets que nosaltres conside- tats, agreujat sobretot a partir de la crisi, ràvem irreversibles: les pensions, la salut, l’Ajuntament de Barcelona. fa que aquelles persones que tenen més l’educació. Cal defensar i refermar les po- L’Oriol està convençut que la necessitats de serveis i menor capacitat lítiques socials. I per fer-ho cal territorialit- adquisitiva es vegin empesos a viure en els zar-les, és a dir, cal partir dels problemes complexitat de la desigualtat barris amb més dèficits urbanístics, educa- de cada lloc concret i projectar polítiques tius, de serveis… Això suposa un problema, adaptades a cada lloc. urbana exigeix una interven- Per què funcionen més les polítiques però, a la vegada, dona l’oportunitat de rei- socials si es territorialitzen? ció coral entre les iniciatives vindicar, amb tota justícia, més serveis per ciutadanes i unes polítiques a aquests barris, per assegurar els drets Primer, perquè son més eficaces; segon, dels que hi viuen. Aquest és l’objectiu del perquè permeten implicar el teixit ciuta- públiques robustes i innova- Pla de Barris: impulsar polítiques públiques dà, i tercer, perquè d’aquesta manera la dores. En aquesta entrevista, específiques per lluitar contra els efectes ciutadania se les fa més seves. A més de l’Oriol subratlla que els drets de la desigualtat en aquells barris que més ser pensades en cada territori han de tenir la pateixen, polítiques que permetin inter- l’ambició de cobrir tots els aspectes de la socials s’han de defensar venir-hi de forma integral i transversal per vida del barri: de l’educació al comerç, de millorar les condicions de vida. l’habitatge a l’espai públic, de l’accessibili- cada dia i que els barris orga- Què creus que s’està aconseguint tat als serveis. Ara bé, les institucions d’àm- amb el Pla? nitzats són els que millor fan bit superior també tenen responsabilitats. front a les crisis. Una de les poques coses bones que ha sor- No és correcte pensar que les necessitats tit de la crisis tan profunda i brutal que hem dels barris s’han de tractar únicament amb patit és una florida molt important d’inici- recursos locals. L’Ajuntament de Barcelona atives ciutadanes, de formes alternatives pot tirar endavant el Pla de Barris perquè té d’organització, com els bancs de temps, la grandària que té, però els petits ajunta- els menjadors populars, etc. La peculiari- ments no ho poden fer, és impossible. O hi tat del Pla de Barris és que l’Ajuntament de ha una transferència de recursos des de la Barcelona el va concebre no de forma uni- Generalitat i des de l’Estat cap als ajunta- lateral, com a institució, sinó proposant als ment o no hi ha manera de millorar els bar- veïns dels barris de fer un pla junts, a partir ris vulnerables. Què podem aprendre d’un programa d’allò que les entitats i associacions veï- com el Pla de Barris? nals ja estaven fent o volien fer als barris. D’aquesta manera s’han aconseguit millo- Crec que aquest Pla confirma tres coses. res d’estructures i de serveis, així com mi- Una és la necessitat de coneixement, per llores organitzatives i de cohesió entre els mesurar i canviar la ciutat. L’altra és la ne- veïns. Aquest és un resultat que potser no cessitat de la intervenció des dels poders veus quan passes pels carrers, però és es- públics, per no deixar la ciutat en mans sencial: si tenim un teixit veïnal fort, tenim d’impulsos del mercat que generen desi- una major capacitat per plantar cara a l’ad- gualtat. I la tercera és que només es pot versitat, establir mecanismes de solidaritat tenir èxit si el veïnat s’organitza i fa seves que funcionen i, també, millorar la capacitat aquestes conquestes. — de reivindicar els drets socials.

SENSE BARRIS NO HI HA BARCELONA www.pladebarris.barcelona DIARI DEL PLA DE BARRIS Canal barri V atures abansfeien coses diferents. de Barrisv taven uncanvi. Ambl’arribadadelPla la estaven moltdeteriorats inecessi “ res, també. — noves joguinesilesmares ielspa estan moltcontents ambaquestes cap. Ara jano. Elsnensilesnenes on els petits hi podien encaixar el acabaven enpunxa itenien espais canvi delestanques.Les d’abans millor ra d’educació física. Unaaltra deles posta que va néixer de la professo una petitaescalada iva ser unapro unazonaboulder. És onpodenfer altra novetat: unespaidepeces de compten ambunnoubalancíiuna sense queelsmolestielsol. També petit sostre perquè puguinestar unes plataformes cobertes amb un A mésamés,t ble dellarg queelhihavia abans. tenen untobogan nouqueéseldo la renovació. Elsnensilesnenesara va donarelpressupost perpoderfer “ entr guem aaquestes coses alpatiiens i parar. Ara, ambelsmeusamics, ju fer com elde tocar jocs delpassat, bàsquet, sinóquetambéespoden No només es potjugara futbol o perquè vaig aprendre moltes coses. passar moltbéim les quehivan participar. M’hovaig nens i lesnenesde totes les esco que estar rà alaplaça delsDrets delsInfants i de la paretpart vertical quehi hau els què m’agrada Aquests molt. dibuixos agradar ijovaig triarlabaldufa, per Vella. Elbarrihacanviat ilescri molt, els nensilesnenesabansalaTrinitat quals ensvan explicar com jugaven ser diverses jornades durant les amb Paisatge UrbàielDistricte. Van dels Infants, un projecte treballat delaplaçaformar delsDrets part quanfeiaEl curs passat, tercer, vaig Els jocsquehihavia alpatidel’esco am dibuixar eljocquemésensva dels Drets delsInfants delaplaçaintervenció artística Xavi Valarezo –Participant dela de l’Escola RamonBerenguer III Angel Sevilla –Membre del’AFA doble dellarg“ que ésel tobogan nou diferents feien coses abans Els nens Tenen un vam fer en una goma que formarà etenim d’unamanera diferent. — es quehemtinguthaestatel à feta ambelsdibuixos dels am fer lasol·licitud ise’ns

é dosnivells, amb ’agradaria repetir,

“

8 —Canal barri

- s’hi · · · · · · · · · · · V net demonitor omonitora delleure. molt ta cohesió imoltreivindicatiu. Tenen pr lacionades amblacultura. Aquest participar Això enshaajudatamoltsjoves a activitats delleure, sobretot alesre és quem’agrada molttreballar ales l’Esperança, almenjador. veritat La “ ass re educatiu iquepromou elteixit joves queesvulguindedicar allleu lleure”, unprograma formatiu pera molt interessant la iniciativa “Fem educatius ialtres serveis. També és més col·laboració entre elscentres ilesescoles,famílies hagenerat donar unespaidetrobada entre les les tres escoles delbarri.Amésde activitat quehaposatenc pai de criança “Juguem junts”,una De lesaccions endestacaria l’es enc regut iaconseguint coses, tot ique A pocahemanatfent unrecor mica escèptica cap alanostra tasca. un principihiha ien ciatiu quehihaaquíésmoltfort, jecte delPladeBarris.Elteixit asso un repte peramiser elcap depro a aconseguir “Tenen molt nostra. — alcostatgran decasa oportunitat i queamésf què nohihavia ofertes semblants monitores haestatmoltpositiu,per de monit vic, ijahefet lespràctiques delcurs mateix estictreballant alcentre cí per alteixit associatiu delaTrini. Ara valor afegit tantperanosaltres com programa. Aquesta formació és un treballant pelbarri,queéslaideadel de grupifer unbonequip, iara estem bastants joves pertreure’ns elcar Via Barcino, uncurs intensiu amb aquest curs de dos mesos a l’espai L’an L a Trinitat Vella esunbarriambmol am aconseguir unabonacohesió programa “Fem lleure alaTrini” Dani Ruiz–Participant del del PladeBarrisalaTrinitat Vella Xavi Camino–Capdeprojecte nostra costat decasa oportunitat al aconseguir-ho paren finsa volen ino clar elque És unagran ograma deformació demonitors i ociatiu juvenil. — ara n’hi hamoltes altres perfer. y passatvaig començar afer clar el que volen i no paren fins paren no i volen que el clar or delleure al’Escola de - hi. Sincerament, ésuna - ho. Per això ha estat tot “ via unaactitud ossin gratuïtes. ontacte

“ · · · · · · · · · -

A re festiu queesfan alaTrinitat Vella. c rament personal icomunitari. Ens balla l’acompanyament il’empode pr fer unatauladetreball onesvan antigues iestaven deteriorades. Vam de Reis. Les queteníem eren molt carrosses noves peralacavalcada “ ple molt. — ple molt. procés d’empoderament quem’om conèixer lesseves un inquietuds.És de veure com de fan aportacions, deur den venir uncop alasetmana afer çar Tambécomunitat. mirem derefor mat lupar, créixer elmillordesi iaportar tències perquè espuguindesenvo potenciar d’entendre mirem laparticipació, de seus codis culturals ilaseva manera dels seus drets. Tenint encompte els que són fonamentals peral’exercici temes sobre reflexions i sentiments una metodologia que fa passar per per fer diverses dinàmiques,amb “ que vam fer. — exemple per a la rua delPare Noel en altresservir activitats,com per antigues, s’han conservat per fer el resultat. Pel quefa alescarrosses veritat ésqueestem encantats amb que leshadeixat supermaques.La per José Menchero, tot unartista tres carrosses diferents treballades la decoració, tracta defusta.Es de Les plataformes són deferro itota Vam trigarsismesos aconstruir tradicional, ambelstrons aldamunt. entre veïns iva guanyar lacarrossa més clàssic. va Es fer unavotació d’inspirat enl’Atlàntida iuntercer de innovador d’estil futurista,unaltre F dones joves immigrants onestre É onvertim enunespaidetrobada ormo part detots elsactesormo part decai s unprojecte comunitari adreçat a de lacomissió defestes Ruben Arjona–Membre del projecte Les Dúnia Txus Pedrosa –Coordinadora amb elstrons tradicional la carrossa m’omple molt“ ment que d’empodera- quest any hemcomptat ambunes És unprocés Va guanyar esentar tres dissenys: undemolt - eixes alaseva ialaseva família les enelsestudis,iperaixò po es iestudiar. Emsento moltfeliç - les enseves compe

-

- les. “ les · · · · · · · ·

La Trinitat Vella 6 2017 2018 11.734 Extracció de dades: 2019 Extracció 41% FAMÍLIES DELS CENTRES DEL EDUCATIUS QUE HAN BARRI REBUT SUPORT DEL EN EL MARC PROGRAMA 0-3 2016 3 2016 9.961 76 HORES DE LECTURA PER ALS NENS I NENES DEL BARRI 2

AUGMENT DE PARTICIPANTS DE PARTICIPANTS AUGMENT Ecologia urbana Ecologia Drets socials Drets Educació 80 NENS I NENES QUE PARTICIPEN EN NOUS A L’ANY DE LLEURE ESPAIS EDUCATIU econòmica Activitat +627 m D’ESTADA D’ESPAIS AUGMENT INFANTILS I PARCS 97 HEM DOBLAT ELS PROGRAMES HEM DOBLAT OCUPACIONAL DE FORMACIÓ AL BARRI MUNICIPAL +18% HABITATGES DE LA TRINITAT VELLA DE LA TRINITAT HABITATGES A LA PER QUE REBEN AJUDES DELS EDIFICIS REHABILITACIÓ ON VIUEN EN PROGRAMES DE SALUT EN PROGRAMES DE SALUT A LA CIUTAT COMUNITÀRIA El Pla de Barris en xifres — 9 El Pla de Barris en xifres 27 % Educació 23 % Educació 203.342 PERSONES QUE S’HAN BENEFICIAT DEL PLA DE BARRIS BARCELONA A TOT

14 % Activitat econòmica 11 % Activitat econòmica 12,5%

28 % Drets socials 17 % Drets socials — Població del Pla de Barris. de Barcelona A Barcelona hi viuen A Barcelona 1.620.343 persones, 1.620.343 persones, Al barri de la Trinitat Vella Vella Al barri de la Trinitat segons dades de l’Idescat. dades de l’Idescat. segons 10.210 persones s’han beneficiat beneficiat s’han 10.210 persones 31 % Ecologia urbana 7.450.312 € TOTAL PRESSUPOSTÀRIA DOTACIÓ VELLA A LA TRINITAT 49 % Ecologia urbana 150.000.000 € 150.000.000 € TOTAL PRESSUPOSTÀRIA DOTACIÓ EL PLA DE BARRIS A TOT Amb més de 600 accions impulsades 600 accions Amb més de a Barcelona, anys tres els últims durant més dels resultats alguns aquests són Pla de Barris. tangibles del El Pla de Barris en xifres El Pla de Dotació pressupostària Dotació Població beneficiada Població DIARI DEL PLA DE BARRIS La crònica 02 ves delaTrinitat Vella alaconstrucció van participar 01

aquest entorn natural. dels camins perpassejar per treballant enlaconstrucció listènia is’està perfer esport zona, s’hihaconstruït unacal· s’ha millorat l’enllumenat dela troben enlaprimera fase. Ja ïnat hihatingutmoltadir, es procés on elve· participatiu millora, queparteixen d’un per atothom. Les accions de serà undelspuntsdetrobada com acamí deRonda, queara de laronda deDalt, conegut corredor verd queelsepara Vella, tracta sí.Es delgran barris compten. Trinitat La legis ambelqualnotots els de laciutatésundelsprivi· Gaudir d’unespaiverd enmig REDACCIÓ — El pr Jo de l’esport. havia deserunespaiverd, d'esbarjo iperalapràctica quehihaalcamídeRonda.dels aparells esportius océs participatiu va determinar queelcamídeRonda océs participatiu 01 al camídeRonda Natura iesport

conflueixen f projecte delqualjase n’ha executat unaprimera cipatiu amb el veïnat que ha donat lloc a un avant c ambunaforma d’entendreportius, aquestsespais gr existents.portius “Hemvolgut redibuixar aquest millorantseig elsequipamentses lúdiciesportiu d’ús paments com laCasadel’Aigua, pistes esportives proposta general, però, d’unprocés parteix parti Straddle3, encarregat dedissenyar elprojecte. La gran”, explica David Juárez, arquitecte del’estudi i tambéinclourà elementsd’exercici peralagent a l’aire lliure. S’hipodran practicar jocsambpilota projecte éscosir aquestespaiatravés d’unpas la ronda, on,enmigd’espai verd, s’hisituenequi Trinitatla de nus del Meridiana la a tot fins vorejant Parlem d’ungran espailliure però perifèric queva sió iesborrar lat detota aquestazona perdonar a termeHemhagut derevertir enelpassat. elre perlesactivitatsques’hi duien molt estigmatitzat repte, perquè, talcom explica Juárez, “era unpas es troba alafase iniciald’execució, haestattot un el disseny ilaconstrucció d’algunesdelesparts. un talleronelsjoves activament en hanparticipat amb unacal·listènia aquíalbarri.”Defet, s’hafet l’esport. Hihavia moltes ganesdepodercomptar fan esveuen servir unidesperlamateixa passió: “ pai que ajudaa establir relacions entre els usuaris: la platja”, comenta David Juárez. tracta Es d’unes d’aquest tipus,com ladeBarceloneta, davant de de moda.ABar teix cos. “Aquesta zona dework outs’haposatmolt fer exercicis musculars jugantambelpesdelma· estat la cal·listènia, una sèrie d’estructures fixes per de gramínies querecordarà l’ambientdelaribera. que incloutambéuncanvi devegetació iunalínia ja estreballa éslapavimentació delcamí delRec, més transitat. Unaltre enelqual delspuntsforts instal·lat i això ha afavorit que el camí estigui molt aspectes destacats ques’havia demillorar, jas’ha Aquest éselseu potencial. Les persones queel ase, lacal·listènia. L’enllumenat delazona, undels om a àrees molt obertes, amb espais esportius om aàrees ambespaisesportius moltobertes, an espaipúblicdesdel’òptica d’usos lúdicsies La configuració del nou camí de Ronda, que deRonda, camí nou del configuració La Un delsequipamentsmésesperats alveïnat ha lliure o una zona d’aparcament. idea del La 10 —Lacrònica - ne elmalrecord”. Enaquestprocés celona jahihaalgunesestructures - hi unanova vi “Un camíverd desdela i esportives” instal·lacions lúdiques Casa delesAigüesamb Trinitat Vella finsala · · · · · · · · · natur celona s’hidesplacinperconèixer undelstresors també busca que persones d’altres barrisdeBar David Juárez. o idiomàtic migrants que potser, perunadiferència cultural “Hem anatabuscar col·lectius depersones im àrea haestatinclusiuambtota lagentdelbarri. millor”, detalla. també donava opcióquepoguessinfer i,si pensar queelscalia unlloconpoderocialitzar a passarlatarda d’undiumenge, perexemple. Vam ies no tenien cap espai on poder reunir ació de Veïns de la Trinitat Vella. “Els nois i les no presidentacomenta Manoli Martínez, de l’Associ· joves esva impulsardesdel’Associació deVeïns”, al’airede fer unequipamentesportiu lliure pera demana jecte tanactivament, especialmentelsjoves, que estan moltsatisfets d’haver delpro format part l’arquitecte. totvoliendibuixanthi que allò incloure”, especifica del barri ha participat tant fent propostes com fins i onlagentd’associacionsparticipatives, ientitats hagut reunions mésinformatives id’altres demés en laremodelació d’aquestcorredor verd. “Hiha com el i què el definir a ajudar i opinar poguessin van duraterme diverses sessions perquè obertes activament elsveïns delazona. Enunprincipies destacats delaTrinitat Vella molt hihanparticipat de disseny delquehadeser undelspuntsmés A mésamés,laremodelació delcamí deRonda aquesta configurar per participatiu procés El En aquestsentit,elsveïns delaTrinitat Vella als delanostra— ciutat. ven desdefa temps idea unespaiaixí. “La a, no hi haurien participat”, comenta a, no hihaurienparticipat”, - - hi esport, hi esport, se o anar 02 · · · · La Trinitat Vella · nos. I ajudem a pensar com nos. I ajudem a pensar com es són dependents, no són dependents, no són es són les també a elles. I aquí, a - - e educadores o orientadores i ma· o orientadores e educadores a com una tribu. Això ho hem après ho hem après una tribu. Això a com ne, els nostres judicis i prejudicis; per judicis i prejudicis; els nostres ne, es diuen que la vida no funciona així, tant cuidar ants serà diferent. Això de l’espai de de l’espai Això diferent. ants serà - ants que sabran dir no, ser crítics i consci· ser dir no, ants que sabran s que com vius la teva infància determina determina infància vius la teva s que com la teva vida adulta. Per tant, quan comen· vida adulta. Per la teva amb el tracte tot això, en a reflexionar ces els inf Vol dir que l’escola és un espai comunitari és un espai comunitari dir que l’escola Vol i ens i els adults ens trobem on els infants és un dels mo· La infància acompanyem. del desenvolupament ments més sensibles humà, i les criatur veure i valorar la nostra pròpia autoestima. autoestima. pròpia la nostra i valorar veure l’Espai és aconseguir de Criança El que busca de la de l’experiència parlar tranquil·lament emocional. Es de l’acompanyament criança, junts aquesta experiència. de travessar tracta diuen que en· algunes mares i Alguns pares la idea de l’Espai de Criança, no entenen cara i d’altr a saber Consisteix africanes. de les mares que tens que estàs mentalment acompanyat, i t’ajuda. t’escolta gent, t’entén, que la teva deia com que, recordar intentem Sempre és l’arma més Mandela, l’educació Nelson també ens societat. I a l’equip de la poderosa entenguin i pares molt que mares interessa han de No solament la importància del joc. els adults és molt Entre jugar els infants. saber important bromes, també saber fer acompanyar com posar les idees en les coses, podem millorar — obrint camins. es van com i veure marxa autònomes. Per tant, han d’estar protegides. protegides. tant, han d’estar Per autònomes. que és saber això: de la infància La cultura d’un adult la base són d’infantesa els anys emocionalment parlant.competent, En els de vida, el poder i la influ anys tres primers és molt és bàsic; per això ència d’una mare impor l’Espai ho fem. de Criança, É és un de Pandora: una capsa és com criança i pors les nostres per mostrar espai comú parlar les compe· són que el que s’ha de treballar conven· estem Nosaltres tècniques. tències Seran çudes que el més important és la base. inf un es crea A l’espai ents a partir del respecte. vincle entr fem bressol l’escola de A l’equip i pares. res una mic osaltres parleu de cultura d’infància. parleu de cultura osaltres Què vol dir?Què vol V I tothom comparteix aquesta mirada? comparteix I tothom aprendre que és important Què creus en un espai així? És a dir, que a l’Espai que a de Criança treba- És a dir, amb els adults. lleu sobretot Samantha de Gala se a la vida: això és a la vida: això se - societat” Espai de Criança, escola bressol El Tren El bressol Espai de Criança, escola “L’educació “L’educació se. Això és molt important i molt Això se. - nos davant la infància. És un tema És un tema la infància. nos davant és l’arma més és l’arma - americanes, africanes, de Rússia… de Rússia… africanes, americanes, - poderosa de la de la poderosa ho d’alguna manera, s’aprèn a donar la s’aprèn ho d’alguna manera, L’entrevista — 11 L’entrevista - nos que tot està connectat i que entre i que entre està connectat nos que tot - Hem de pensar que a les escoles de Hem de pensar que a les escoles asa. És un espai per compartir, per canviar per canviar asa. És un espai per compartir, Vam començar ara ja fa una mica de temps, de temps, una mica ja fa ara començar Vam relacionats quan un grup de professionals decidir que vam amb el món de l’educació real, tingués un impacte d’escola el projecte en les perdurable quotidià i, a la vegada, decidir famílies, al barri i en la societat. Vam posicionar d’ado· social, i de responsabilitat de respecte nar llet o on t’expliquen quina és la millor fórmu· llet o on t’expliquen a de posar a dormir als nadons la a l’hora c nosaltres també estem connectats. Com diu Com connectats. estem també nosaltres i els drets “Els nens tenen Luchi: el Francesco adults, deures.” on, L’Espai no és un espai tècnic de Criança per dir vivim aquesta com l’infant, sobre la mirada el respecte, és potenciar etapa. El que fem i entendre la llibertat i l’autoconeixement, humà tan un ésser acompanyar què significa famílies tenim petit. de Mongòlia, de la Aquí Xina, sud exemple, Per de tothom. aprèn tothom Aquí junts, a de jutjar i a caminar a deixar s’aprèn acompanyar Vella, la Trinitat enriquidor en un barri com alt. de diversitat amb un índex els seus a buscar primària la mainada aprèn els més bressol talents i que en una escola a situar petits comencen impulsar a l’Espai volem el que nosaltres de Criança. Com va començar aquest projecte? Com va Què vol dir Espai de Criança? Què vol s’hi, a in· - vestigar i a entendre que hi havia hi havia que i a entendre vestigar educatius molts enfocaments aquest acceptar Va diferents. previst que no tenia nou camí edu· en un projecte treballa i ara bressol a l’escola innovador catiu Vella: al barri de la Trinitat El Tren, l’Espai de Criança. REDACCIÓ — REDACCIÓ La Samantha de Gala és psicò· Sempre mare. la seva loga, com en que treballaria pensar va humans, un àmbit que recursos acabar va Però l’entusiasmava. del món de l’edu· enamorada que i que confessa tot cació, gens el sistema agradar no li va de viure que ella va educatiu me· purament petita, un sistema va percepció La seva morístic. quan va completament canviar amb infants a treballar començar educatives amb necessitats quan va llavors ser especials. Va a interessar començar L’entrevista Memòries a la contra Amador Expósito “Som un barri petit però molt lluitador”

Vicenta Manau Capistrós i Pepita Castelló Villaplana al carrer de Galícia, l’any 1948.

El futur serà el que nosaltres vulguem i treballem. A aconseguir mobilitzant-se, reclamant, demanant. És l’úni· la Trinitat Vella ho tenen clar. Gràcies al seu exercici ca manera.” democràtic i tenaç de demanar totes les coses a les quals tenien dret, al llarg de les últimes dècades del “El barri neix a partir de la idea de la colònia-jardí Trinitat, segle passat el veïnat de la Trini va anar aconseguint que era un projecte d’urbanització de segona residència l’escola, l’institut, el metro i el CAP. D’aquesta mena, per a gent de classe mitjana, per passar-hi l’estiu. Es va fer perseverant i lluitador, és també Amador Expósito, una casa pilot, però la urbanització va fracassar estrepito· president de l’Associació d’Investigació i Divulgació de sament. Tot i això, a poc a poc, va anar venint gent a ins· la Memòria Històrica de la Trinitat Vella. tal·lar-se per aquests indrets. Per exemple, el forner Jordà, que era al Brasil, va agafar tots els guanys que tenia, i va “Vaig començar a interessar-me per la història popular del venir aquí al barri i va muntar el forn a la plaça, que ja fa més barri ara fa 10 anys, però sempre m’ha agradat saber de de 90 anys que hi és. En aquells anys va venir també molta la Trini. Sempre hi he estat molt vinculat. Vaig començar gent per treballar a l’Asland, la fàbrica de ciment.” de petit, anant a l’esplai de la parròquia, i quan em vaig fer gran m’hi vaig quedar com a monitor. De fet, allà vaig co- “Aquí va créixer el moviment anarquista; la plaça principal nèixer la meva dona. Vam estar fent colònies durant més va arribar a dir-se de la CNT. Un veí, Joan Esteve, explica· d’una dècada i després vam muntar un grup de diables i va que, a l’època de la Guerra Civil, la Trinitat Vella era una de gralles. El que va passar és que, arran de la investigació zona molt anarquista. Va haver-hi molta organització entre de la historiadora María José Durán sobre el Rec Comtal, la gent, també van cremar l’església, malauradament, i lla· vaig interessar-me pel passat del meu barri. Va ser llavors vors un dia hi va acudir un comitè procedent de Santa Co· quan vaig començar a preguntar, a buscar plànols dels loma buscant feixistes. Aleshores van sortir els de la CNT carrers, a demanar fotos als veïns i les veïnes, anant de d’aquí i van plantar cara als de Santa Coloma dient que «a casa en casa.” la Trinitat Vella no hi ha feixistes: només hi ha veïns».”

“Molta gent no ho sap, però l’expressió «anar a la quinta “L’onada forta de migració es dona als anys 50 i, sobre· forca» neix a partir de la forca que hi havia aquí. Aquesta tot, als 60. Hi ha fotos de l’any 1958 on encara hi ha molt cinquena forca, del segle xiv o xv, era on ara hi ha la pre· poques cases al barri, s'hi veuen els camps i les vinyes. só. Eren tres pedres verticals amb dos pals: així es podien Arriben per treballar a la Smoking, la fàbrica de paper, i a penjar fins a quatre o sis persones a la vegada. Quan ve· altres fàbriques. La gent venia sobretot d’Andalusia. Hi ha· nies a Barcelona per la carretera de Ribes, l’accés de l’antic via l’efecte crida entre famílies i veïns. Venien de Cadis, de camí romà, venint de Granollers, el que veies a l’entrada de Còrdova, de Sevilla. Quan arribaves a l’Estació de França, la ciutat eren la forca i els penjats. Hi va ser fins al final del a Barcelona, havies de tenir domicili de referència; si no, et segle xix.” feien tornar per on havies vingut.”

“Al barri abans tot eren vinyes, moltes vinyes. I també “El present és una torre de Babel. La integració al barri horts. Per aquí passava el Rec Comtal, com dèiem abans, ve de la mà de les dones: s’apunten a les piscines, a les i envoltava l’orografia del barri. Per això, gairebé totes les escoles d’adults. I el futur me l’imagino no gaire bé. No hi cases al principi eren a la part baixa del barri, al voltant de ha tanta vida comunitària com abans. Si deixem d’interes· l’aigua. Som un barri petit però molt lluitador. Aquí no hi ha· sar-nos pel barri, anirà a pitjor. A vegades se’ns omple la via res. La gent es va fer les cases, i van ser les veïnes i els boca dient «som de la Trini», però ens hi hem d’implicar per veïns els qui van aconseguir tot el que té el barri. Ho van cuidar-lo.” —

SENSE BARRIS NO HI HA BARCELONA Per a més informació sobre altres accions municipals, consulteu el web de l’Ajuntament www.pladebarris.barcelona www.barcelona.cat