Subestació Juneda

SUBESTACIÓ JUNEDA

AUTOR: Sergi Farré Melé. DIRECTOR: Sr. Juan José Tena Tena. DATA: Juny / 2007

1. ÍNDEX GENERAL

AUTOR: Sergi Farré Melé. DIRECTOR: Sr. Juan José Tena Tena.

Subestació JUNEDA Índex general

1 ÍNDEX GENERAL………………...... …………….………………………..3

2 MEMÒRIA DESCRIPTIVA ...... 21

2.1 FULL D’IDENTIFICACIÓ ...... 21

2.2 OBJECTE DEL PROJECTE ...... 22

2.3 ANTECEDENTS...... 22

2.4 EMPLAÇAMENT...... 22

2.5 NORMATIVES I REFERÈNCIES ...... 23 2.5.1 Disposicions legals i normes obligatòries...... 23 2.5.2 Bibliografia ...... 23 2.5.3 Assignatures d’interès ...... 24

2.6 DEFINICIONS ...... 24

2.7 DESCRIPCIÓ GENERAL DE LA INSTAL·LACIÓ...... 30

2.8 CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA INSTAL·LACIÓ ...... 32 2.8.1 Característiques generals...... 32 2.8.2 Nivell d’aïllament...... 33 2.8.2.1 Nivell d’aïllament d’ Alta Tensió 220 [kV]...... 33 2.8.2.2 Nivell d’aïllament de Mitja Tensió 25 [kV]...... 33

2.9 CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS A INSTAL·LAR ...... 33 2.9.1 Embarrats...... 33 2.9.1.1 Embarrats d’alta tensió 220 [kV]...... 33 2.9.1.2 Embarrats de mitja tensió 25 [kV]...... 35 2.9.2 Transformador de potencia ...... 35 2.9.3 Transformador de serveis auxiliars ...... 37

3 Subestació JUNEDA Índex general

2.9.4 Interruptors automàtics...... 38 2.9.4.1 Generalitats dels interruptors automàtics...... 38 2.9.4.2 Interruptor automàtic 220 [kV] ...... 39 2.9.4.3 Interruptor automàtic 25 [kV] ...... 40 2.9.5 Seccionadors...... 43 2.9.5.1 Seccionadors de 220 [kV]...... 43 2.9.5.2 Seccionadors de 25 [kV]...... 44 2.9.6 Transformadors de mesura i protecció ...... 45 2.9.6.1 Transformadors d’intensitat ...... 46 2.9.6.1.1 Posicions de línia ...... 46 2.9.6.1.2 Posició de línia del transformador 220 [kV] ...... 47 2.9.6.1.3 Posició de línia del transformador 25 [kV] ...... 48 2.9.6.1.4 Posició de línia de sortida a cogeneracions ...... 49 2.9.6.1.5 Línia del transformador de neutre...... 50 2.9.6.1.6 Posició de línia del transformador 0,4 [kV] ...... 51 2.9.6.1.7 Protecció de bóta...... 51 2.9.6.2 Transformadors de tensió ...... 52 2.9.6.2.1 Posició de línia...... 52 2.9.6.2.2 Posició de línia del transformador de 220 [kV]...... 54 2.9.6.2.3 Posició de línia del transformador de 25 [kV]...... 54 2.9.6.2.4 Posicions de línia de les sortides a cogeneracions...... 55 2.9.7 Comandament, control i proteccions...... 56 2.9.7.1 Comandament...... 56 2.9.7.2 Control i protecció ...... 56 2.9.7.2.1 Protecció de sobreintensitat direccional...... 57 2.9.7.2.2 Protecció de comparació de fase...... 58 2.9.7.2.3 Protecció de distancia...... 58 2.9.7.2.4 Dispositiu de reenganxament automàtic ...... 60 2.9.7.2.5 Protecció diferencial del transformador...... 60 2.9.7.2.6 Protecció diferencial del neutre ...... 61 2.9.7.2.7 Protecció de sobreintensitat...... 61 2.9.7.2.8 Protecció de sobreintensitat direccional...... 61 2.9.7.2.9 Protecció de mínima i màxima tensió ...... 62 2.9.7.2.10 Protecció de màxima i mínima freqüència ...... 63

4 Subestació JUNEDA Índex general

2.9.7.2.11 Proteccions pròpies del transformador...... 63 2.9.7.2.12 Protecció de bóta del transformador ...... 66 2.9.7.3 Protecció contra sobretensions ...... 67 2.9.7.3.1 Parallamps 220 [kV] ...... 67 2.9.7.3.2 Parallamps 25 [kV] ...... 68 2.9.8 Aïlladors...... 68 2.9.9 Conductors...... 70 2.9.9.1 Cables d’alta tensió ...... 70 2.9.9.2 Cables de mitja tensió ...... 70

2.10 OBRA CIVIL DE LA INSTAL·LACIÓ ...... 71 2.10.1 Explanació i condicionament del terreny...... 71 2.10.2 Ballat exterior ...... 71 2.10.3 Portes principals d’accés al recintes...... 72 2.10.4 Vials ...... 72 2.10.5 Drenatges ...... 72 2.10.6 Cimentacions, suports, aparamenta i pòrtics ...... 73 2.10.7 Canalitzacions dels cables...... 73 2.10.8 Bancada transformador ...... 73 2.10.9 Cubell de recollida d’oli...... 74 2.10.10 Depòsit recol·lector d’oli...... 74 2.10.11 Pantalla tallafocs...... 75 2.10.12 Xarxa de terres interiors...... 75 2.10.13 Cimentacions i canalitzacions per l’enllumenat ...... 76 2.10.14 Acabat del parc ...... 76 2.10.15 Edifici de control...... 76

2.11 ESTRUCTURA METÀL·LICA ...... 77 2.11.1 Pòrtics d’amarratge de línia ...... 77 2.11.2 Suports aparamenta ...... 77

2.12 INSTAL·LACIÓ DE LA XARXA DE TERRA INFERIORS ...... 77 2.12.1 Generalitats...... 77 2.12.2 Instal·lació de la xarxa de terra...... 78

5 Subestació JUNEDA Índex general

2.13 SERVEIS AUXILIARS ...... 79 2.13.1 Servei auxiliar de corrent altern (c.a.)...... 79 2.13.2 Servei auxiliar de corrent continu (c.c.)...... 80

2.14 MESURES ...... 80

2.15 TELECOMANDAMENT ...... 81

2.16 IL·LUMINACIÓ DE LA SUBESTACIÓ JUNEDA...... 81 2.16.1 Il·luminació interior del edifici de control...... 82 2.16.2 Il·luminació exterior de la subestació...... 82 2.16.3 Il·luminació d’emergència de l’edifici de control ...... 84

3 CÀLCULS ...... 91

6 Subestació JUNEDA Índex general

3.1.3 Càlcul de les reactàncies de curtcircuit ...... 99 3.1.3.1 Càlcul de la reactància de curtcircuit al punt A...... 100 3.1.3.2 Càlcul de la reactància de curtcircuit al punt B...... 100 3.1.3.3 Càlcul de la reactància de curtcircuit al punt C...... 101 3.1.3.4 Càlcul de la reactància de curtcircuit al punt D = E ...... 102 3.1.4 Potencies de curtcircuit ...... 103 3.1.5 Intensitat eficaç de curtcircuit...... 104 3.1.5.1 Càlcul de la Intensitat màxima de xoc...... 105

3.2 DIMENSIONAT DELS INTERRUPTORS AUTOMÀTICS...... 106 3.2.1 Elecció dels interruptors automàtics ...... 106 3.2.2 Localització dels interruptors automàtics ...... 107 3.2.3 Dimensionat d’interruptors automàtics...... 108 3.2.3.1 Capacitat de connexió ...... 108 3.2.3.2 Capacitat de ruptura o desconnexió del interruptor automàtic...... 109 3.2.3.3 Intensitat de desconnexió ...... 110 3.2.3.4 Intensitat nominal ...... 110 3.2.3.5 Resum de les característiques dels interruptors automàtics ...... 111

3.3 DIMENSIONAT DELS CONDUCTORS...... 112 3.3.1 Càlcul dels embarrats d’Alta Tensió ...... 112 3.3.1.1 Càlcul del conductor ...... 112 3.3.1.2 Esforç mecànic del embarrat ...... 115 3.3.1.3 Longitud i fletxes del embarrat...... 116 3.3.1.4 Efecte corona...... 120 3.3.1.5 Característiques del embarrat ...... 125 3.3.2 Càlcul del cables de Mitja Tensió ...... 125 3.3.2.1 Càlcul del conductor ...... 125 3.3.3 Càlcul del cables de Baixà Tensió...... 127 3.3.3.1 Càlcul del conductor ...... 127

3.4 EFECTES DE LA CORRENT DE CURTCIRCUIT...... 129 3.4.1 Efecte tèrmic de la corrent de curtcircuit ...... 133 3.4.1.1 Efectes tèrmics al embarrat d’Alta Tensió ...... 133

7 Subestació JUNEDA Índex general

3.4.1.2 Efectes tèrmics al embarrat de Mitja Tensió ...... 134 3.4.1.3 Efectes tèrmics del cable de Baixa Tensió ...... 135 3.4.2 Efecte electrodinàmic de la corrent de curtcircuit ...... 136 3.4.2.1 Esforç electrodinàmic del cable d’Alta Tensió ...... 136 3.4.2.2 Esforç electrodinàmic del cable de Mitja Tensió ...... 137

3.5 DISTANCIES DE SEGURETAT ...... 138 3.5.1 Distancia dels conductors al terreny de 220 [kV] ...... 139 3.5.2 Distancies mínimes entre conductors...... 139 3.5.3 Distancies finals escollides ...... 140

3.6 CÀLCULS DELS AÏLLADORS...... 141 3.6.1 Càlcul dels aïlladors del embarrat d’Alta Tensió ...... 141 3.6.1.1 Càlcul elèctric ...... 141 3.6.1.2 Càlcul mecànic ...... 143

3.7 PARALLAMPS ...... 145 3.7.1 Parallamps 220 [kV]...... 145 3.7.2 Parallamps 25 [kV]...... 146

8 Subestació JUNEDA Índex general

3.8.2.3.3 Esforços dinàmics del transformador d’intensitat ...... 169 3.8.2.4 Línia de sortida a cogeneració 1 = Línia de sortida a cogeneració 2.....170 3.8.2.4.1 Càlcul de potencia i precisió del Transformador d’intensitat...... 170 3.8.2.5 Transformador del neutre...... 173 3.8.2.5.1 Càlcul de potencia i precisió del Transformador de neutre...... 173 3.8.2.6 Posició de línia del transformador 0,4 [kV]...... 175 3.8.2.6.1 Càlcul de potencia i precisió del Transformador d’intensitat...... 175 3.8.2.7 Protecció de bóta ...... 178 3.8.2.7.1 Càlcul de potencia i precisió del Transformador d’intensitat...... 178 3.8.3 Transformadors de Tensió ...... 180 3.8.3.1 Posicions de línia ...... 180 3.8.3.2 Línia transformador 220 [kV] ...... 182 3.8.3.3 Línia transformador 25 [kV] ...... 184 3.8.3.4 Línia de sortida a cogeneració 1 = Línia de sortida a cogeneració 2.....186

3.9 CÀLCULS DE LA XARXA DE TERRA ...... 188 3.9.1 Hipòtesis de disseny...... 188 3.9.2 Normativa aplicable ...... 189 3.9.3 Característiques del sistema...... 190 3.9.3.1 Conductor de terra ...... 190 3.9.3.2 Característiques del terreny...... 190 3.9.3.3 Dades de partida ...... 190 3.9.4 Corrents màximes de la posada a terra...... 191 3.9.5 Secció dels conductors...... 191 3.9.6 Càlcul de la resistència de la malla ...... 192 3.9.7 Tensió màxima admissible de contacte, tensió admissible de pas i tensió admissible de contacte...... 193 3.9.7.1 Tensió màxima aplicable de contacte...... 193 3.9.7.2 Tensió admissible de contacte...... 193 3.9.7.3 Tensió admissible de pas...... 194 3.9.8 Tensió de pas i tensió de contacte calculades...... 194 3.9.9 Conclusions...... 196

9 Subestació JUNEDA Índex general

3.10 CÀLCULS D’ENLLUMENAT DE LA SUBESTACIÓ...... 197 3.10.1 Càlcul d’enllumenat interior...... 197 3.10.1.1 Càlcul de l’enllumenat sala control ...... 197 3.10.1.2 Càlcul de l’enllumenat sala de cabines ...... 201 3.10.2 Càlcul d’enllumenat exterior ...... 203 3.10.2.1 Càlcul Zona A...... 203 3.10.2.2 Càlcul Zona B...... 206 3.10.3 Càlcul de potencia i seccions de l’enllumenat...... 209 3.10.3.1 Càlcul de potencia i seccions de l’enllumenat de la sala de control...... 209 3.10.3.1.1 Potencia instal·lada a la sala de control...... 209 3.10.3.1.2 Secció del cable ...... 209 3.10.3.2 Càlcul de potencia i seccions de l’enllumenat de la sala de cabines .....210 3.10.3.2.1 Potencia instal·lada a la sala de cabines ...... 210 3.10.3.2.2 Secció del cable ...... 211 3.10.3.3 Càlcul de potencia i seccions de l’enllumenat exterior ZONA A ...... 212 3.10.3.3.1 Potencia instal·lada a la zona A ...... 212 3.10.3.3.2 Secció del cable ...... 212 3.10.3.4 Càlcul de potencia i seccions de l’enllumenat exterior ZONA B ...... 213 3.10.3.4.1 Potencia instal·lada a la zona B ...... 213 3.10.3.4.2 Secció del cable ...... 213

4 PLÀNOLS...... 216 4.1 SITUACIÓ ...... 216 4.2 EMPLAÇAMENT...... 216 4.3 ESQUEMA UNIFILAR 220 [KV]...... 216 4.4 ESQUEMA UNIFILAR 25 [KV]...... 216 4.5 PLANTA SUBESTACIÓ ...... 216 4.6 PLANTA I APARELLATGE...... 216 4.7 SECCIÓ PLANTA 1 – 1...... 216 4.8 SECCIÓ PLANTA 2 – 2...... 216 4.9 SECCIÓ PLANTA 3 – 3...... 216 4.10 XARXA DE TERRES INFERIORS ...... 216

10 Subestació JUNEDA Índex general

4.11 EDIFICI DE CONTROL TRACJUSA ...... 216 4.12 EDIFICI DE CONTROL TRACJUSA, DISPOSICIÓ D’EQUIPS ...... 216 4.13 PANELL DE CONTROL I PROTECCIONS TRANSFORMADOR 220/25 [kV]...... 216 4.14 PANELL DE PROTECCIONS 25 KV ...... 216 4.15 LLUM INTERIOR EDIFICI TRACJUSA ...... 216 4.16 LLUM EXTERIOR EDIFICI SUBESTACIÓ...... 216 4.17 TRANSFORMADOR DE TENSIÓ CAPACITIU...... 216 4.18 INTERRUPTOR TRIPOLAR SF6...... 216 4.19 PARALLAMPS 220 [KV]...... 216 4.20 PARET TALLA FOCS ...... 216 4.21 CANALITZACIONS DE CABLES, ARQUETES TÍPIQUES PER CABLE.. 216 4.22 CANALITZACIONS DE CABLE, CANAL TIPUS 3 (PAS DE VEHICLES) 216

5 PLEC DE CONDICIONS ...... 219

5.1 CONDICIONS GENERALS ...... 219 5.2 CONDICIONS ADMINISTRATIVES...... 222 5.3 CONDICIONS FACULTATIVES...... 224 5.4 CONDICIONS ECONÒMIQUES...... 225 5.5 CONDICIONS TÈCNIQUES...... 227

6 AMIDAMENTS...... 234

11 Subestació JUNEDA Índex general

6.8 CAPÍTOL 8: EQUIPS DE MESURA...... 250 6.9 CAPÍTOL 9: EQUIPS AUXILIARS...... 253 6.10 CAPÍTOL 10: ENLLUMENAT ...... 254 6.11 CAPÍTOL 11: VARIS...... 255

7 PRESSUPOST...... 260

7.1 PREUS UNITARIS ...... 260 7.1.1 CAPÍTOL 1: OBRA CIVIL...... 260 7.1.2 CAPÍTOL 2: CONDUCTORS ...... 264 7.1.3 CAPÍTOL 3: INTERRUPTORS AUTOMÀTICS I SECCIONADORS 266 7.1.4 CAPÍTOL 4: TRANSFORMADORS DE POTENCIA ...... 268 7.1.5 CAPÍTOL 5: TRANSFORMADORS DE MESURA I PROTECCIÓ.... 269 7.1.6 CAPÍTOL 6 :AÏLLADORS I PARALLAMPS...... 273 7.1.7 CAPÍTOL 7: RELÉS DE PROTECCIÓ...... 274 7.1.8 CAPÍTOL 8: EQUIPS DE MESURA...... 276 7.1.9 CAPÍTOL 9: EQUIPS AUXILIARS ...... 279 7.1.10 CAPÍTOL 10: ENLLUMENAT...... 280 7.1.11 CAPÍTOL 11: VARIS...... 281

7.2 PRESSUPOST TOTAL ...... 284 7.2.1 CAPÍTOL 1: OBRA CIVIL...... 284 7.2.2 CAPÍTOL 2: CONDUCTORS ...... 288 7.2.3 CAPÍTOL 3: INTERRUPTORS AUTOMÀTICS I SECCIONADORS 290 7.2.4 CAPÍTOL 4: TRANSFORMADORS DE POTENCIA ...... 292 7.2.5 CAPÍTOL 5: TRANSFORMADORS DE MESURA I PROTECCIÓ.... 293 7.2.6 CAPÍTOL 6: AÏLLADORS I PARALLAMPS...... 297 7.2.7 CAPÍTOL 7: RELÉS DE PROTECCIÓ...... 298 7.2.8 CAPÍTOL 8: EQUIPS DE MESURA...... 301 7.2.9 CAPÍTOL 9: EQUIPS AUXILIARS ...... 304 7.2.10 CAPÍTOL 10: ENLLUMENAT...... 306 7.2.11 CAPÍTOL 11: VARIS...... 307

7.3 RESUM DEL PRESSUPOST...... 310

12 Subestació JUNEDA Índex general

8 ESTUDI AMB ENTITAT PRÒPIA...... 315

8.1 ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT ...... 315 8.1.1 Objecte ...... 315 8.1.2 Característiques de l’obra ...... 315 8.1.2.1 Descripció de les obres i situació ...... 315 8.1.2.2 Pressupost d’execució ...... 316 8.1.2.3 Termini d’execució ...... 316 8.1.2.4 Mà d’obra...... 316 8.1.2.5 Accés i ballat ...... 316 8.1.2.6 Entorn...... 316 8.1.2.7 Interferències i serveis afectats...... 317 8.1.2.8 Riscos a tercers...... 317 8.1.3 Unitats constructives que composen l’obra, riscos i mesures de prevenció ... 318 8.1.3.1 Obra Civil...... 318 8.1.3.1.1 Moviments de terres i cimentacions ...... 318 8.1.3.1.2 Estructura...... 319 8.1.3.1.3 Construcció...... 321 8.1.3.2 Muntatge ...... 322 8.1.3.2.1 Descripció de les Unitats Constructives...... 322 8.1.3.2.1.1 Muntatges i desmuntatges dels components mecànics i elèctrics. 322 8.1.3.2.1.2 Muntatges i desmuntatges dels components de control...... 323 8.1.3.2.1.3 Cablejats de interconnexions ...... 323 8.1.3.2.1.4 Muntatges i desmuntatges dels Serveis Auxiliars de a.c i c.c...... 323 8.1.3.2.1.5 Muntatges i desmuntatges de les instal·lacions complementaries 323 8.1.3.3 Riscos i mesures de prevenció...... 323 8.1.3.3.1 Numeració general dels riscos...... 323 8.1.3.3.2 Mesures de prevenció general ...... 324 8.1.3.3.3 Riscos i prevenció amb treballs de transport i moviments de carregues...... 325 8.1.3.3.4 Riscos i prevenció amb treball de muntatges d’equips,estructures, conductes i accessoris...... 326 8.1.3.3.5 Riscos i prevenció amb treball de muntatges d’equips elèctrics .....326 8.1.3.3.6 Riscos i prevenció dels treballs amb altura ...... 327

13 Subestació JUNEDA Índex general

8.1.3.3.7 Riscos i prevenció amb treball de perill d’incendi...... 328 8.1.3.3.8 Riscos i prevenció amb treballs de soldadura...... 328 8.1.3.3.9 Normes de prevenció especifica dels electricistes i soldadors...... 329 8.1.3.4 Mesures de protecció ...... 330 8.1.3.4.1 Proteccions col·lectives ...... 330 8.1.3.4.2 Proteccions personals ...... 330 8.1.3.4.3 Revisió dels elements de protecció ...... 331 8.1.4 Instal·lacions provisionals d’obra...... 331 8.1.4.1 Instal·lacions higièniques ...... 331 8.1.4.1.1 Vestuaris...... 332 8.1.4.1.2 Serveis ...... 332 8.1.4.2 Instal·lacions d’electricitat ...... 332 8.1.5 Maquinaria i medis auxiliars, riscos i mesures de protecció ...... 334 8.1.5.1 Placa carregadora, compactadora autopropulsada...... 335 8.1.5.2 Retroexcavadora...... 336 8.1.5.3 Camió basculant ...... 337 8.1.5.4 Grua ...... 339 8.1.5.5 Vibrador ...... 341 8.1.5.6 Serra circulant...... 342 8.1.5.7 Empacadora...... 343 8.1.5.8 Talladora de totxanes i material ceràmic ...... 344 8.1.5.9 Equips de soldadura elèctrica i oxiacetilènic ...... 345 8.1.5.10 Eines manuals...... 346 8.1.5.11 Bastides de borriquetes i plataformes de treball...... 347 8.1.5.12 Bastides penjades mòbils ...... 348 8.1.5.13 Escales...... 350 8.1.5.14 Viseres de protecció...... 351 8.1.6 Formació del personal...... 352 8.1.7 Medicina preventiva i asistencial ...... 352 8.1.7.1 Reconeixement mèdic...... 352 8.1.7.2 Assistència accidentats...... 353 8.1.7.2.1 Centres assistencials amb cas d’accident ...... 353 8.1.7.2.2 Farmaciola d’obra ...... 353

14 Subestació JUNEDA Índex general

8.2 PLEC DE CONDICIONS PARTICULARS...... 353 8.2.1 Normativa aplicable ...... 353 8.2.1.1 Normes oficials...... 353 8.2.2 Servei de prevenció ...... 354 8.2.3 Conservació, manteniment i reparació de maquinaria, útils i eines...... 355 8.2.4 Condicions dels medis de protecció ...... 355 8.2.4.1 Proteccions personals...... 356 8.2.4.2 Proteccions col·lectives...... 356 8.2.4.2.1 Barres autònomes de limitació i protecció ...... 356 8.2.4.2.2 Xarxes ...... 356 8.2.4.2.3 Cables subjectes del cinturó de seguretat, els seus ancoratges, suports i ancoratges de xarxes ...... 356 8.2.4.2.4 Bastides ...... 356 8.2.4.2.5 Contactes elèctrics ...... 357 8.2.4.2.6 Escales de ma...... 357 8.2.4.2.7 Plataformes de treball...... 357 8.2.4.2.8 Extintors ...... 357 8.2.4.2.9 Mesures auxiliars de topografies ...... 358

Lleida 12 de Juny 2007 Signatura del tècnic

Sergi Farrè Melè, nº de col·legiat L – 3491 Enginyer Tècnic Industrial en Electricitat

2. MEMÒRIA DESCRIPTIVA

AUTOR: Sergi Farré Melé. DIRECTOR: Sr. Juan José Tena Tena.

Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

2 MEMÒRIA DESCRIPTIVA ...... 21

2.1 FULL D’IDENTIFICACIÓ ...... 21

2.2 OBJECTE DEL PROJECTE ...... 22

2.3 ANTECEDENTS...... 22

2.4 EMPLAÇAMENT...... 22

2.5 NORMATIVES I REFERÈNCIES ...... 23 2.5.1 Disposicions legals i normes obligatòries...... 23 2.5.2 Bibliografia ...... 23 2.5.3 Assignatures d’interès ...... 24

2.6 DEFINICIONS ...... 24

2.7 DESCRIPCIÓ GENERAL DE LA INSTAL·LACIÓ...... 30

17 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

2.9.4.1 Generalitats dels interruptors automàtics...... 38 2.9.4.2 Interruptor automàtic 220 [kV] ...... 39 2.9.4.3 Interruptor automàtic 25 [kV] ...... 40 2.9.5 Seccionadors...... 43 2.9.5.1 Seccionadors de 220 [kV]...... 43 2.9.5.2 Seccionadors de 25 [kV]...... 44 2.9.6 Transformadors de mesura i protecció ...... 45 2.9.6.1 Transformadors d’intensitat ...... 46 2.9.6.1.1 Posicions de línia ...... 46 2.9.6.1.2 Posició de línia del transformador 220 [kV] ...... 47 2.9.6.1.3 Posició de línia del transformador 25 [kV] ...... 48 2.9.6.1.4 Posició de línia de sortida a cogeneracions ...... 49 2.9.6.1.5 Línia del transformador de neutre...... 50 2.9.6.1.6 Posició de línia del transformador 0,4 [kV] ...... 51 2.9.6.1.7 Protecció de bóta...... 51 2.9.6.2 Transformadors de tensió ...... 52 2.9.6.2.1 Posició de línia...... 52 2.9.6.2.2 Posició de línia del transformador de 220 [kV]...... 54 2.9.6.2.3 Posició de línia del transformador de 25 [kV]...... 54 2.9.6.2.4 Posicions de línia de les sortides a cogeneracions...... 55 2.9.7 Comandament, control i proteccions...... 56 2.9.7.1 Comandament...... 56 2.9.7.2 Control i protecció ...... 56 2.9.7.2.1 Protecció de sobreintensitat direccional...... 57 2.9.7.2.2 Protecció de comparació de fase...... 58 2.9.7.2.3 Protecció de distancia...... 58 2.9.7.2.4 Dispositiu de reenganxament automàtic ...... 60 2.9.7.2.5 Protecció diferencial del transformador...... 60 2.9.7.2.6 Protecció diferencial del neutre ...... 61 2.9.7.2.7 Protecció de sobreintensitat...... 61 2.9.7.2.8 Protecció de sobreintensitat direccional...... 61 2.9.7.2.9 Protecció de mínima i màxima tensió ...... 62 2.9.7.2.10 Protecció de màxima i mínima freqüència ...... 63 2.9.7.2.11 Proteccions pròpies del transformador...... 63

18 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

2.9.7.2.12 Protecció de bóta del transformador ...... 66 2.9.7.3 Protecció contra sobretensions ...... 67 2.9.7.3.1 Parallamps 220 [kV] ...... 67 2.9.7.3.2 Parallamps 25 [kV] ...... 68 2.9.8 Aïlladors...... 68 2.9.9 Conductors...... 70 2.9.9.1 Cables d’alta tensió ...... 70 2.9.9.2 Cables de mitja tensió ...... 70

2.11 ESTRUCTURA METÀL·LICA ...... 77 2.11.1 Pòrtics d’amarratge de línia ...... 77 2.11.2 Suports aparamenta ...... 77

2.12 INSTAL·LACIÓ DE LA XARXA DE TERRA INFERIORS ...... 77 2.12.1 Generalitats...... 77 2.12.2 Instal·lació de la xarxa de terra...... 78

19 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

2.13 SERVEIS AUXILIARS ...... 79 2.13.1 Servei auxiliar de corrent altern (c.a.)...... 79 2.13.2 Servei auxiliar de corrent continu (c.c.)...... 80

2.14 MESURES ...... 80 2.15 TELECOMANDAMENT ...... 81 2.16 IL·LUMINACIÓ DE LA SUBESTACIÓ JUNEDA...... 81 2.16.1 Il·luminació interior del edifici de control...... 82 2.16.2 Il·luminació exterior de la subestació...... 82 2.16.3 Il·luminació d’emergència de l’edifici de control ...... 84

20 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

2 MEMÒRIA DESCRIPTIVA

2.1 FULL D’IDENTIFICACIÓ

SUBESTACIÓ JUNEDA

El present projecte es redacta per l’empresa TRACTAMENTS DE JUNEDA, S.A, dedicada a l’explotació de plantes de tractaments de purins, establerta al Camí de Juneda – Arbeca, s/n, C.P. 28462 Juneda (Lleida) Telèfon: 973 73 87 09.

DADES DEL CLIENT

Titular del projecte és el Sr. Juan Pere Garcia Brufau, amb DNI: 238754782 –B i domicili Carrer Major nº 34, C.P. 28452 JUNEDA (Lleida), Telèfon: 973 78 23 64.

DADES DEL PROJECTISTA

L’autor del projecte és Sergi Farré Melé, Enginyer Tècnic Industrial, nº col·legiat L-3491, amb DNI: 43679899 – C i domicili professional en el carrer Passeig de Ronda nº 24 , C.P. 25007 Lleida, telèfon 973 35 76 98.

Lleida 12 de Juny 2007 Signatura del tècnic

Sergi Farrè Melè, nº de col·legiat L – 3491 Enginyer Tècnic Industrial en Elèctricitat

21 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

2.2 OBJECTE DEL PROJECTE

La subestació JUNEDA es projecte per l’evacuació de l’energia generada de dos Plantes de Tractaments de Purins de 18 [MVA] cada una, que l’empresa TRACTAMENTS DE JUNEDA (TRACJUSA) te previst construir al terme municipal de Juneda, a la província de Lleida.

Es construirà un parc separat per una balla interior amb l’objectiu de delimitar la propietat de cada part, una part serà de la propietat de l’empresa FECSA – ENHER i l’altra serà de l’empresa TRACTAMENTS DE JUNEDA.

2.3 ANTECEDENTS

Les plantes de tractament es construeixen degut a que hi ha un gran excés de granges de purí a la comarca de les Garrigues.

La gran quantitat de porcs que generen aquest residus són llençats al camp com adob, el problema no es que se’n llenci, ja que amb proporcions degudament controlades son beneficials per la terra, el problema es que se’n llença tanta quantitat que el subsòl no pot absorbir tan volum i aquest acaba filtrant als aqüífers, contamina fonts, rieres, rierols, etc....i els dota d’una quantitat massa elevada de nitrats que són perjudicial per a la salut.

2.4 EMPLAÇAMENT

La subestació JUNEDA estarà situada al terme municipal de Juneda, província de Lleida, i molt a prop de la carretera N-240, que uneix les poblacions de Juneda i Les Borges Blanques.

Tal i com podem observar al plànol de la situació, les instal·lacions que formen part de la subestació JUNEDA, queda molt a prop a la línia de 220 [kV] Magraners - Montblanc, punt de connexió elegit per les plantes de cogeneració i al qual tindran que connectar.

22 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

2.5 NORMATIVES I REFERÈNCIES

2.5.1 Disposicions legals i normes obligatòries

Per la realització de les instal·lacions elèctriques mencionades amb aquest projecte són d’aplicació els següents reglaments, normatives i instruccions tècniques.

· Reglament electrotècnic de baixa tensió i les instruccions tècniques complementaries (REBT). · Reglament sobre Centrals Elèctriques, Subestacions i Centres de Transformació i les Instruccions Tècniques Complementaries. · Reglament de les Línies Aèries d’Alta Tensió (RAT). · Normes UNE que siguin d’aplicació. · Normes CEI que siguin d’aplicació. · Normes Tecnològiques de l’edificació que siguin d’aplicació. · Normatives particulars de FECSA - ENHER. · Normatives particular de ENDESA.

2.5.2 Bibliografia

- Títol: Diseño de subestaciones eléctricas Autor: Raúl Martín, Jose Editorial: McGraw Hill

- Títol: Elementos de diseño de subestaciones eléctricas. Autor: Enriquez Harper Editorial: LIMUSA Noriega Editores

- Títol: Máuinas eléctricas.. Autor: Jesús Fraile Mora. Editorial: McGraw Hill

23 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

2.5.3 Assignatures d’interès

- Transports d’Energia Elèctrica - Instal·lacions elèctriques I - Instal·lacions elèctriques II - Màquines elèctriques I

2.6 DEFINICIONS

Aïllament d’un cable: conjunt de materials aïllants que formen part d’un cable i la funció específica del qual és suportar la tensió.

Aïllament funcional: aïllament necessari per a garantir el funcionament normal i la protecció fonamental contra els xocs elèctrics.

Aïllament reforçat: aïllament que les seves característiques mecàniques i elèctriques, fa que pugui considerar-ne equivalent a un doble aïllament.

Aïllament suplementari: aïllament independent, previst a més de l’aïllament principal, a l’efecte d’assegurar la protecció contra xoc elèctric en cas de deterioració de l’aïllament principal.

Aïllant: substància o cos que la seva conductivitat és nul·la o, en la pràctica, molt feble.

Aparamenta: equip, aparell o material previst per a ser connectat a un circuit elèctric amb la finalitat d’assegurar una o vàries de les següents funcions: protecció, control, seccionament, connexió.

Born o barra principal de terra: born o barra prevista per a la connexió als dispositius de posada a terra dels conductors de protecció, incloent els conductors d’equipotencialitat i eventualment els conductors de posada a terra funcional.

24 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

Cerca elèctrica: cerca formada per un o diversos conductors, subjectes a petits aïlladors, muntats sobre pals lleugers a una altura apropiada als animals que es pretén allunyar i electritzats de tal forma que les persones o els animals que els toquin no rebin descàrregues perilloses.

Circuit: un circuit és un conjunt de materials elèctrics (conductors, aparamenta, etc.) de diferents fases o polaritats, alimentades per la mateixa font d’energia i protegits contra les sobreintensitats pels mateixos dispositius de protecció. no queden inclosos en aquesta definició els circuits que formin part dels aparells d’utilització o receptors.

Conductor equipotencial: conductor de protecció que assegura una connexió equipotencial.

Conductor neutre: conductor connectat a l’instant d’una xarxa i capaç de contribuir al transport d’elèctrica. energia a elements conductors del circuit.

Corrent de posada a terra: corrent total que es deriva a terra a través de la posada a terra. nota: el corrent de posada a terra és la part del corrent de defecte que provoca l’elevació de potencial d’una instal·lació de posada a terra.

Corrent de sobrecàrrega d’un circuit: sobreintensitat que es reprodueix en un circuit, en absència d’una fallada elèctrica.

Corrent diferencial residual: suma algebraica dels valors instantanis dels corrents que circulen a través de tots els conductors actius d’un circuit, en un punt d’una instal·lació elèctrica.

Corrent diferencial residual de funcionament: valor del corrent diferencial residual que provoca el funcionament d’un dispositiu de protecció.

Interruptors: aparells destinats a interrompre i a connectar circuits en condicions normals de càrrega. Interruptors,

25 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

Instant d’excitació: Instant que la magnitud elèctrica arriba a el valor de funcionament.

Lluminària: aparell d’enllumenat que reparteix, filtra o transforma la llum d’una o diversos llums i que comprèn tots els dispositius necessaris per a fixar i protegir els llums (excloent els propis llums) i quan sigui necessari, els circuits auxiliars juntament amb els mitjans de connexió al circuit d’alimentació

Massa: conjunt de les parts metàl·liques d’un aparell que, en condicions normals, estan aïllades de les parts actives. nota: una part conductora que només pot ser posada sota tensió en cas de fallada a través d’una massa, no pot considerar-ne com una massa.

Material de classe 0: material en el qual la protecció contra el xoc elèctric, es basa en l’aïllament principal; el que implica que no existeix cap disposició prevista per a la connexió de les parts actives accessibles, si les hi ha, a un conductor de protecció que formi part del cablejat fix de la instal·lació. la protecció en cas de defecte en l’aïllament principal depèn de l’entorn.

Material de classe i: material en el qual la protecció contra el xoc elèctric no es basa únicament en l’aïllament principal, sinó que comporta una mesura de seguretat complementària en forma de mitjans de connexió de les parts conductores accessibles a un conductor de protecció posat a terra, que forma part de la part fixa de la instal·lació, de forma tal que les parts conductores accessibles no puguin presentar tensions perilloses. Material de classe ii: material en el qual la protecció contra d’elèctric no es basa únicament en l’aïllament xoc principal,. sinó que comporta amidades de seguretat complementàries, tals corno el doble aïllament o aïllament reforçat. aquestes mesures no suposen la utilització deposada a terra per a la protecció i no depenen de les condicions de la instal·lació. aquest material ha d’estar alimentat per cables amb doble aïllament o amb aïllament reforçat.

Material de classe iii: material en el qual la protecció contra el xoc elèctric no es basa en l’alimentació a molt baixa tensió i en el qual no es produeixen tensions superiors a 50 [V] en c.a. o a 75 [V] en c.c

26 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

Nivell d’aïllament: característica definida per una o més tensions especificades del seu aïllament.

Nivell de protecció (d’un dispositiu de protecció contra sobretensions) són els valors de cresta de les tensions més elevades admissibles en els borns d’un dispositiu de protecció quan està sotmès a sobretensions de formes normalitzades i valors assignats sota condicions especificades.

Perforació (ruptura elèctrica). fallada dielèctrica d’un aïllament per defecte d’un camp elèctric elevat o per la degradació físico-química del material aïllant.

Protecció contra xocs elèctrics en servei normal: prevenció de contactes perillosos, de persones o animals, amb les parts actives.

Punt a potencial zero: punt del terreny a una distància tal de la instal·lació de presa de terra, que el gradient de tensió resulta menyspreable, quan passa per aquesta instal·lació un corrent de defecte.

Poder de ruptura: d’un aparell és la major intensitat de corrent que és capaç de tallar en unes condicions d’ocupació donades.

Poder de connexió: és la major corrent que un aparell és capaç de tancar a una temperatura donada i en les condicions prescrites d’ocupació i funcionament, sense deteriorar-se ni donar origen a manifestacions externes excessives.

Potència de funcionament: és el límit inferior del valor de la potència, que provoca el funcionament del relé. Potència permanent admissible: és el valor màxim de la potència que poden suportar els circuits del relé.

Potència a l’obertura: és el valor màxim de la potència que poden tallar els contactes d’un aparell, en el moment de l’obertura dels mateixos.

27 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

Potència prevista o instal·lada: potència màxima capaç de subministrar una instal·lació als equips i aparells connectats a ella, ja sigui en el disseny de la instal·lació o en la seva execució, respectivament.

Potència al tancament: Valor màxim de la potència que poden suportar els contactes del relé, en el moment del tancament dels mateixos.

Potència de retorn: Valor de la potència per a la qual el relé torna a la seva posició de repòs.

Reactància: és un dispositiu que s’aplica per a agregar a un circuit inductància, amb diferents objectes, per exemple: arrencada de motors, connexió en paral·lel de transformadors o regulació de corrent. reactància limitadora és la, que s’usa per a limitar el corrent quan es produeixi un curtcircuit.

Relé d’acció instantània: Relé sense dispositiu de retard. Entra en acció en el mateix instant que la magnitud elèctrica arriba al seu valor de funcionament.

Relé d’acció diferida: entra en acció després de cert temps d’haver arribat a la magnitud elèctrica.

Relé de retard independent: És el relé d’acció diferida el retard de la qual és sempre el mateix qualsevol que sigui el valor de la magnitud elèctrica que provoca el funcionament del relé. per a tallar corrents.

Resistència limitadora: resistència que s’intercala en un circuit per a limitar el corrent circulant.

Resistència de posada a terra: relació entre la tensió que arriba a pel que fa a un punt a potencial zero una instal·lació de posada a terra i el corrent que la recorre.

Sobreintensitat: tota corrent. superior a un valor assignat. en els conductors, el valor assignat és el corrent admissible.

28 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

Temporització: Retard introduït voluntàriament en el temps de funcionament d’un relé.

Tensió de contacte: tensió que apareix entre parts accessibles simultàniament, a (ocórrer una fallada d’aïllament. notes: per conveni aquest terme solament s’utilitza en relació amb la protecció contra contactes indirectes. en certs casos el valor de la tensió de contacte pot resultar influït notablement per la impedància que presenta la persona en contacte amb aquestes parts.

Tensió de defecte: tensió que apareix a causa d’un defecte d’aïllament, entre dues masses, entre una massa i un element conductor, o entre una massa i una presa de terra de referència, és a dir, un punt en el què el potencial no es modifica al quedar la massa en tensió.

Tensió nominal (o assignada): valor convencional de la tensió amb la qual es denomina un sistema o instal·lació i, per als quals ha estat previst el seu funcionament i aïllament. per als sistemes trifàsics es considera com a tal la tensió composta.

Tensió assignada d’un cable: és la tensió màxima del sistema al que el cable pot. estar connectat.

Tensió de posada a terra (tensió a terra): tensió entre una instal·lació de posada a terra i un punt a zero, quan per potencial passa aquesta instal·lació un corrent de defecte.

Terra: massa conductora de la terra en la qual el potencial elèctric en cada es pren, convencionalment, punt igual a zero.

Presa de terra: elèctrode o conjunt d’elèctrodes en contacte amb el sòl i que assegura la connexió elèctrica amb el mateix.

Seccionadors: aparells utilitzats per a obrir o tancar un circuit quan no està recorregut per un corrent, i previstos especialment per a aïllar, d’una xarxa sota tensió, una màquina, un aparell, un conjunt d’aparells o una secció d’una línia, perquè sigui possible el tocar-los sense perill. La ruptura és visible. No estan preparats

29 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

2.7 DESCRIPCIÓ GENERAL DE LA INSTAL·LACIÓ

La subestació de JUNEDA s’interconnectarà a la línia elèctrica Magraners–Montblanc.

La nova subestació respondrà a una instal·lació del tipus intempèrie, amb una configuració de simple barra, està constituïda pels següents circuits:

2 Posicions de línia. 1 Joc de barres de connexió. 1 Posició de transformador.

Al parc intempèrie es disposarà d’un transformador de potencia de relació 220 / 25 [kV] i 40 [MVA] de potencia, on evacuarà tota l’energia generada les dos Plantes de Tractaments de Purins de 18 [MVA] cadascuna.

Una possible segona fase, és la instal·lació d’un segon transformador de potencia per si es decideix la construcció d’una tercera planta de tractaments de purins.

Tal i com indiquem a l’esquema unifilar, les posicions de línia, el joc de barres i els seccionadors de barres pertanyents a la posició del transformador, seran de FECSA - ENHER, quedant la resta d’instal·lació baix la propietat de TRACTAMENTS DE JUNEDA, S.A.

Segons s’indica a la planta general de la subestació els límits de les dos parts queden definides mitjançant una balla protectora.

L’equip de comptatge de l’energia en joc, quedarà ubicada a les cel·les de 25 [kV] que evacuaran l’energia dels cogeneradors.

El conjunt de l’equip d’Alta Tensió (AT) que formen part de la subestació, així com l’edifici de control de FECSA - ENHER i el corresponent a les cel·les de distribució necessari, quedaran protegides de l’exterior mitjançant una balla metàl·lica degudament connectada a la xarxa de terres, i sobre la qual s’instal·laran dos portes d’accés, un al recinte de FECSA - ENHER i l’altra al recinte de TRACTAMENTS DE JUNEDA.

30 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

Les instal·lacions compreses per cadascuna de les dos part implicades amb la subestació són: · Sistema d’Alta Tensió de 220 [kV]

El sistema d’Alta Tensió de 220 [kV], amb configuració de barra senzilla, està formada per les següents posicions:

- Dos (2) posicions de línia. - Una (1) posició de connexió al transformador de potencia de 40 [MVA] de relació 220 / 25 [kV]. - Una (1) posició de connexió amb un transformador per una possible ampliació.

Cada posició de línia està equipada amb:

- Un (1) interruptor automàtic tripolar de tall amb SF6 - Tres (3) transformadors d’intensitat. - Un (1) seccionador tripolar de connexió a barres. - Un (1) seccionador tripolar amb baionetes de posada a terra a la sortida de línia. - Tres (3) transformadors de tensió capacitius. - Tres (3) bobines de bloqueig.

Cada posició de transformador disposa de:

- Un (1) interruptor automàtic tripolar de tall amb SF6 - Un (1) seccionador tripolar de connexió a barres, amb baionetes de posada a terra. - Tres (3) transformadors de tensió capacitiu. - Tres (3) para llamps amb comptadors de descarrega.

· Sistema de Mitja Tensió 25 [kV]

Els sistema de Mitja Tensió de 25 [kV] estarà constituït principalment amb un esquema de simple barra.

31 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

Les cel·les que integren cadascun dels quadres estaran distribuïts de la següent manera:

- Una (1) cel·la de connexió al transformador de potencia. - Dos (2) cel·les de connexió a les cogeneracions 1 i 2. - Una (1) cel·la de mesura. - Una (1) cel·la per la connexió del transformador dels serveis auxiliars.

Cada cel·la anirà degudament equipada amb l’aparellatge necessari, segons la seva funció, així com els equips de mesura i protecció corresponents.

A continuació es relacionen la resta d’elements que composen la instal·lació de 25 [kV], i que es troben instal·lats al parc intempèrie o a l’edifici de control:

- Un (1) transformador de serveix auxiliars de 180 [kVA] de potencia i relació 25 / 0,4 [kV].

A més dels circuits i elements descrits, es dotarà la instal·lació amb l’equipament precís en quant aparells de mesura, comandament, control i protecció necessaris per una explotació fiable i adequada de la mateixa.

A la sala de control de l’edifici s’allotjaran els quadres i equips de control, serveis auxiliars, telecomandament i comunicacions.

2.8 CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA INSTAL·LACIÓ

2.8.1 Característiques generals

Segons les dades subministrades per FECSA – ENHER, les característiques generals de la nostra instal·lació són les següents:

- Temps de desconnexió dels interruptors...... 0,03 [seg] - Temps d’operació relés de terra...... 0,05 [seg] - Temps de seguretat...... 0,42 [seg] - Temps màxim de duració del defecte...... 0,50 [seg] - Potencia de curtcircuit trifàsic...... 3000 [MVA]

32 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

2.8.2 Nivell d’aïllament

Segons el RAT capítol 15, Art. 24. El nivell d’aïllament es defineix per les tensions suportades baix la pluja, a 50 [Hz] durant un minut i amb ona d’impuls de 1,2/50 [µseg].

Els nivells d’aïllaments mínims corresponents a la tensió més elevada de la línia, seran els següents:

2.8.2.1 Nivell d’aïllament d’ Alta Tensió 220 [kV].

- Tensió nominal de servei...... 220 [kV] - Tensió més elevada pel material...... 245 [kV] - Tensió suportada a freqüència nominal...... 460 [kV] - Tensió suportada a impuls de xoc...... 1050 [kV]

2.8.2.2 Nivell d’aïllament de Mitja Tensió 25 [kV].

- Tensió nominal de servei...... 25 [kV] - Tensió més elevada pel material...... 36 [kV] - Tensió suportada a freqüència nominal...... 70 [kV] - Tensió suportada a impuls de xoc...... 170 [kV]

2.9 CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS A INSTAL·LAR

2.9.1 Embarrats

2.9.1.1 Embarrats d’alta tensió 220 [kV]

A la instal·lació de la subestació JUNEDA em escollit la connexió amb el circuit principal el sistema de configuració de barres senzilla, ja que es el sistema que s’utilitza amb instal·lacions de petita potencia sent el mes senzill i econòmic de totes les possibles solucions.

33 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

Figura 1. distribució interruptors automàtics

Com podem observar a la figura 1, si qualsevol dels dos interruptors 52-11 ó 52-12 de línia, estigues avariat ó se li tingues que fer algun tipus de manteniment, les cogeneracions poden continuar entregant l’energia generada a la xarxa per mitja de l’altre interruptor sense tenir que para les instal·lacions.

L’embarrat estarà format per cable tipus Hawk de 280 [mm2] de secció d’aliatge alumini – acer (Al-Ac), suportat per mitjà d’uns pòrtics metàl·lics a una alçada de 9 metres.

Les derivacions dels embarrats al circuit de transformador es realitzarà amb el mateix cable de 280 [mm2]de secció igual que l’embarrat principal.

Les característiques principals d’aquest cable, són les següents:

Tipus de cable...... LA 280 Dúplex Hawk Secció...... 281,17 [mm2] Composició...... 54 + 7 Carrega de ruptura...... 8.620 [kg] Resistència elèctrica a 20ºC...... 0,1194 [O/km] Diàmetre...... 21,80 [mm] Mòdul elasticitat...... 7700 [kg/mm2] Coeficient de dilatació lineal...... 18,9·10-6 [ºC-1] Intensitat admissible...... 585 [A]

34 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

2.9.1.2 Embarrats de mitja tensió 25 [kV]

Els conductors dels embarrat de 25 [kV] entren a formar part del conjunt de cel·les blindades subministrades per ABB.

Els joc de barres esta disposat dins de cubiculums modulars realitzats amb acer inoxidable de forma hermètica i resistents a pressió, estan unides als cubiculums contigus per mitja de cargols externs.

Els embarrats de mitja tensió estan formats per dos platines de coure electrolític de costats arrodonits amb les zones de contacte platejades.

Les característiques principals del cable de 25 [kV] del transformadora a les cel·les, són les següents:

Tipus de cable...... Payton XLPE 33 kV Unipolar Tensió...... 18 / 30 [kV] Caiguda de tensió...... 0,23 [V/A km] Secció...... 2 x 500 = 1000 [mm2] Resistència elèctrica a 90ºC...... 0,0470 [O/km] Resistència inductiva per fase a 50 Hz...... 0,157 [O/km] Diàmetre...... 35,68 [mm] Intensitat admissible màxima...... 2 x 815 = 1630 [A]

2.9.2 Transformador de potencia

La connexió entre els sistemes de cogeneració i la xarxa de transport fins a les cogeneracions, es realitzarà mitjançant un transformador de potencia 40 [MVA] amb tomes, que serà l’encarregat d’evacuar l’energia generada per les dos plantes de cogeneració.

Aquest transformador serà amb bany d’oli i preparat pel servei intempèrie, amb grup de connexió YNd11, amb neutre connectat rígidament a terra amb el propòsit de reduir al màxim les oscil·lacions d’una protecció selectiva de falla a terra.

35 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

S’ha escollit aquesta connexió perquè si tenim algun desequilibri de corrents a la línia connectada al secundari del transformador amb triangle, aquest es transmet a les tres del primari, atenuant d’aquesta forma el desequilibri, pel qual es adequat com a reductor a l’hora de subministrar energia a les plantes de cogeneració si aquests no generen i consumeixen directament de la xarxa elèctrica.

Les característiques tècniques del transformador escollit són les següents:

· Dades generals:

- Fabricant...... ABB - Potencia nominal...... 40 [MVA] - Relació de transformació...... 220 / 25 - Tensió de primari...... 220 [kV] - Tensió de secundari...... 25 [kV] - Intensitat de primari...... 105 [A] - Intensitat de secundari...... 924 [A] - Freqüència...... 50 [Hz] - Tensió de curtcircuit...... 12 [%] - Grup de connexió...... YNd11 - Refrigeració...... ONAN / ONAF - Instal·lació...... Intempèrie - Normes de disseny i assaig...... UNE 20-101, CEI 76-1

Els bobinats estaran calculats pels següents nivells d’aïllament:

· Nivell a impuls:

- Primari...... 950 [kV] - Secundari...... 170 [kV] - Neutre...... 550 [kV]

36 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

· Nivell a freqüència industrial, 1 minut:

- Primari...... 395 [kV] - Secundari...... 70 [kV] - Neutre...... 230 [kV]

Les proteccions pròpies del transformador seran les següents:

- Termòstat. - Termòmetre. - Protecció de gasos, relè Buchholz. - Protecció d’imatge tèrmica. - Senyalitzacions.

2.9.3 Transformador de serveis auxiliars

Per al consum propi de la instal·lació s’instal·larà un transformador de 180 [kVA] de potencia que s’alimentarà de les barres de 25 [kV].

Aquest transformador serà amb bany d’oli, preparat pel servei intempèrie i amb grup de connexió Dyn11, estarà format per les següents parts:

- Una bóta, que conte el nucli amb el bobinats i l’oli. - Una tapa, per tanca la bóta, amb aïlladors travessats d’alta i baixa tensió i amb els borns a les seves corresponents connexions.

El transformador de 180 [kVA] serà amb bany d’oli mineral omplert total o integral , pel que la degradació d’oli per oxidació ó humitat seran mínimes, aquesta classe de transformadors ens ofereixen nombroses avantatges:

- No existeix contacte entre l’oli i l’aire ambient, pel qual tenim una bona conservació de l’oli. - Solució molt econòmica. - Alçada i dimensions reduïdes.

37 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

Les característiques tècniques del transformador escollit són les següents:

· Dades generals:

- Fabricant...... ABB - Potencia nominal...... 180 [kVA] - Relació de transformació...... 25 / 0,4 - Tensió de primari...... 25 [kV] - Tensió de secundari...... 0,4 [kV] - Intensitat de primari...... 3,7 [A] - Intensitat de secundari...... 259 [A] - Freqüència...... 50 [Hz] - Tensió de curtcircuit...... 4,5 [%] - Grup de connexió...... Dyn11 - Refrigeració...... Oli mineral - Instal·lació...... Intempèrie

2.9.4 Interruptors automàtics

2.9.4.1 Generalitats dels interruptors automàtics

Els interruptors automàtics deuran se capaços de tancar, conduir i interrompre els nivells nominals de corrent amb condicions normals d’operació del sistema. Així mateix, deuran tancar, i conduir durant un temps especificat i interrompre les corrents especificades amb condicions anormals.

S’ha escollit interruptors amb el qual el medi d’extinció de l’arc elèctric és per mitja de gas Hexaflorur de Sofre (SF6) a una sola pressió, ja que entre un grup de gasos, aquest es inofensiu i fàcils d’obtenir, i del qual es coneixen les seves qualitats dielèctriques, sent un excel·lent agent d’extinció de l’arc.

Això comporta a realitzar càmeres segellades, ja que el manteniment dels contactes es nul al no quedar residus per escalfament del gas. La estanquitat dels interruptors de SF6 implica una sèrie de avantatges com l’absència complerta de flama i una considerable

38 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva reducció del soroll produït per la ruptura. A demes la construcció hermètica elimina la possibilitat que l’aire humit penetri al interior, amb el perill de condensacions, que causaria corrosió i augmentarien les pèrdues superficials dels aïllants.

Les principals avaries d’aquest tipus d’interruptors són les fuites de gas, el qual requereix aparells per detectar el punt de fuita, les pèrdues tenen que ser inferiors al 2 % anual del volum total del gas emmagatzemat dels l’aparell.

Per escollir el tipus d’interruptor, s’ha tingut en compte, bàsicament, els càlculs per curtcircuit, ja que són els que causen mes problemes:

- Corrents permanents de curtcircuit - Capacitat de tall - Corrents de xoc - Capacitat de tancament

Així com els valors nominals:

- Màxima tensió de servei normal - Grau d’aïllament - Intensitat nominal - Cicle nominal de reenganxament

2.9.4.2 Interruptor automàtic 220 [kV]

S’instal·laran 3 interruptors automàtics tripolars:

- 2 per les posicions de línia. - 1 per la posició del transformador.

Instal·larem interruptors seran sobredimensionats a les característiques calculades segons els annexes de càlculs, ja que els interruptors que treballen amb aquest nivell de tensió, ja tenen de per si uns valors nominals molt mes alts.

39 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

Aquests interruptors automàtics deuran se capaços de tancar, conduir i interrompre els nivells nominals de corrent amb condicions normals d’operació del sistema. Així mateix, deuran tancar, i conduir durant un temps especificat i interrompre les corrents especificades amb condicions anormals.

Els interruptors automàtics escollits, són uns interruptor de ABB del tipus LTB estàndard de muntatge de carro. La funció de desconnexió s’integra a la càmera d’interrupció. Això significa que compleix tots els requisits d’un interruptor i seccionador. La protecció de les persones be donada per un segon sistema d’enclavament, aïllament de material compost i un interruptor de posada a terra accionat elèctricament.

Els interruptors escollits que es muntaran al quadre intempèrie de 220 [kV] seran tripolars i tindran les següents característiques:

- Fabricant...... ABB - Model...... LTB 245 E1 - Tensió mes elevada pel material...... 245 [kV] - Intensitat nominal...... 2500 [A] - Intensitat de ruptura...... 40 [kA] - Accionament...... motoritzat - Numero de pols...... 3

- Element extintor...... SF6 - Temperatura ambient...... -30 a 40 [ºC]

2.9.4.3 Interruptor automàtic 25 [kV]

Els interruptors automàtics 25 [kV], són cel·les de mitja tensió amb aïllament de gas SF6 que es muntaran al sistema col·lector de mitja tensió, son de muntatge interior i estan construïdes amb perfils especials i xapes d’acer plegat formant un un conjunt autoportant que li confereix un alt grau de seguretat, tant per al personal com per la garantia de servei.

Les cel·les de mitja tensió, deuran se capaces de tancar, conduir i interrompre els nivells nominals de corrent amb condicions normals d’operació del sistema. Així mateix, deuran tancar, i conduir durant un temps especificat i interrompre les corrents especificades amb condicions anormals.

40 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

S’instal·laran 3 cel·les de mitja tensió:

- 1 a la posició de mitja tensió del transformador abans de barres col·lectores. - 2 a la posició de les línies de les cogeneracions, un a cada línia. - 1 a la posició del transformador de serveis auxiliars.

Les característiques nominals del quadre de posició del transformador són els següents:

- Fabricant...... ABB - Tensió nominal...... 36 [kV] - Tensió de servei...... 25 [kV] - Tensió d’assaig a freqüència industrial...... 70 [kV] - Tensió d’assaig amb ona 1,2 / 50 µs...... 170 [kV] - Intensitat nominal...... 1250 [A] - Intensitat nominal de curtcircuit de curta durada (1s)...... 16 [kA] - Accionament...... motoritzat - Instal·lació...... Interior

Les característiques nominals del quadre de posició de les línies de cogeneracions són els següents:

- Fabricant...... ABB - Tensió nominal...... 36 [kV] - Tensió de servei...... 25 [kV] - Tensió d’assaig a freqüència industrial...... 70 [kV] - Tensió d’assaig amb ona 1,2 / 50 µs...... 170 [kV] - Intensitat nominal...... 630 [A] - Intensitat nominal de curtcircuit de curta durada (1seg.)...... 16 [kA] - Accionament...... motoritzat - Instal·lació...... Interior

41 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

Les característiques nominals del quadre de transformador de serveix auxiliars són els següents:

- Fabricant...... ABB - Tensió nominal...... 690 [V] - Tensió de servei...... 400 [V] - Tensió d’assaig a freqüència industrial...... 3,5 [kV] - Intensitat nominal...... 320 [A] - Intensitat nominal de curtcircuit de curta durada (1seg.)...... 11 [kA] - Instal·lació...... Interior

L’aparellatge necessari per a l’equipament de les cel·les i les seves característiques essencials són les següents:

· Cel·la de posició de mitja tensió del transformadors de potencia

- 1 interruptor automàtic tripolar. - 3 transformadors d’intensitat. - 1 seccionador. - 1 seccionador d’aïllament. - 3 transformadors de tensió.

· Cel·la de posició de les línies ó a cogeneracions:

- 2 interruptor automàtic. - 6 transformadors d’intensitat. - 2 seccionador. - 2 seccionador d’aïllament. - 6 transformadors de tensió.

· Cel·la de connexió a transformador de serveis auxiliars

- 1 seccionador d’aïllament.

42 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

2.9.5 Seccionadors

2.9.5.1 Seccionadors de 220 [kV]

Els seccionadors s’apliquen per donar aïllament físic als elements amb desconnexió, operen sense carrega.

A la subestació Juneda que té un nivell de tensió superior a 110 [kV], pel qual s’instal·laran seccionadors tripolars.

Com podem observar als plànols, instal·larem 4 seccionadors:

- 2 seccionadors tripolars rotatius, un per cada posició de línia, que disposaran de baioneta de connexió de posta a terra, amb mecanismes d’obertura i tancament d’operació elèctrica i un mecanisme d’operació manual per cada pol.

- 2 seccionadors tripolars rotatius, un per cada posició de línia, després dels interruptors tripolars i abans del embarrat , amb mecanismes d’obertura i tancament d’operació elèctrica per cada pol.

- 1 seccionadors tripolar rotatiu per la posició de transformador, que disposarà de baioneta de connexió de posta a terra, amb mecanismes d’obertura i tancament d’operació elèctrica i un mecanisme d’operació manual per cada pol.

- 1 seccionadors tripolar rotatiu per la posició d’una possible ampliació, que disposarà de baioneta de connexió de posta a terra, amb mecanismes d’obertura i tancament d’operació elèctrica i un mecanisme d’operació manual per cada pol.

Instal·larem seccionadors sobredimensionats, ja que els seccionadors que treballen amb aquest nivell de tensió, ja tenen de per si uns valors nominals molt mes alts.

43 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

Característiques tècniques dels seccionadors amb baioneta de connexió a terra:

- Fabricant...... MESA - Model...... SGCT-245/2000 - Tensió nominal...... 245 [kV] - Intensitat nominal...... 2000 [A] - Numero de pols...... 3 - Comandament principal...... Elèctric - Comandament de posada a terra...... Manual - Instal·lació...... Intempèrie

Característiques tècniques dels seccionadors sense baioneta de connexió a terra:

- Fabricant...... MESA - Model...... SGC-245/2000 - Tensió nominal...... 245 [kV] - Intensitat nominal...... 2000 [A] - Numero de pols...... 3 - Comandament principal...... Elèctric - Instal·lació...... Intempèrie

2.9.5.2 Seccionadors de 25 [kV]

Els seccionadors de 25 [kV] formen part del conjunt de cel·les blindades dels interruptors automàtics de SF6, subministrat per ABB.

Disposarem d’una cel·la a la sortida del secundari del transformador i de dos cel·les mes de les línies a les dos cogeneracions.

44 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

Característiques tècniques del seccionador de la cel·la del transformador:

- Fabricant...... MESA - Tensió nominal...... 25 [kV] - Nivell d’aïllament...... 36 [kV] - Intensitat nominal...... 1250 [A] - Poder de tall...... 16 [kA] - Servei...... Interior - Numero de pols...... 3

Característiques tècniques dels seccionadors de les cel·les de cogeneracions:

- Fabricant...... MESA - Tensió nominal...... 25 [kV] - Nivell d’aïllament...... 36 [kV] - Intensitat nominal...... 630 [A] - Poder de tall...... 16 [kA] - Servei...... Interior - Numero de pols...... 3

2.9.6 Transformadors de mesura i protecció

Els transformadors de mesura, són dispositius per transformar amb precisió la corrent o voltatge d’una magnitud elevada amb una altra generalment menor.

Els transformadors de mesura permeten separar els dos circuits, adaptant al mateix temps les magnituds de la xarxa a la dels instruments, que generalment estan normalitzats amb uns valors de 5 [A] pels amperímetres i 110 [V] per als voltímetres (a plena escala).

45 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

Tots dos transformadors tenen que garantir l’aïllament necessari per la seguretat del personal, i a més tenen que reproduir amb la major precisió les magnituds primàries, per no donar errors a les mesures efectuades pels aparells. Segons el MIE-RAT-08 els transformadors de mesura i protecció compliran amb la norma UNE 21088 i tindran la potencia i grau de precisió corresponent a les característiques dels aparella que tenen que alimentar.

2.9.6.1 Transformadors d’intensitat

Els transformadors d’intensitat es connectaran amb el primari amb sèrie amb el circuit a controlar i el secundari amb sèrie amb les bobines de corrent dels aparells de mesura i de protecció.

2.9.6.1.1 Posicions de línia

Per les posicions de línia instal·larem 6 transformadors d’intensitat un per fase.

- 3 a la primera posició de línia. - 3 a la segona posició de línia.

Els transformadors que instal·larem seran sobredimensionats a la intensitat nominal, amb previsió d’una ampliació d’instal·lació d’una tercera cogeneració.

Els transformadors seran de tipus intempèrie amb posició vertical i estaran formats per tres nuclis, un serà per mesura i els altres dos per protecció

El transformadors d’intensitat tindrà les següents característiques:

- Fabricant...... ABB - Model...... IMBD 245 - Nivell d’aïllament...... 245 [kV] - Relació de transformació...... 300 / 5-5-5 [A] - Màxima corrent de curtcircuit 1 seg...... 40 [kA]

46 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

- Màxima corrent de curtcircuit 3 seg...... 40 [kA] - Màxima corrent dinàmica...... 100 [kA] valor de cresta - Aïllament...... oli mineral i paper - Connexió del secundari...... estrella - Numero de nuclis...... 3 - Instal·lació...... intempèrie - Potencia i classe de precisió:

- Enrotllament de mesura: Primer enrotllament...... 15 [VA] / cl. 0,5 s

- Enrotllaments de protecció: Segon enrotllament...... 20 [VA] / 5P30 Tercer enrotllament...... 20 [VA] / 5P30

2.9.6.1.2 Posició de línia del transformador 220 [kV]

Per la línia del transformador de 220 [kV] instal·larem 3 transformadors d’intensitat, un per fase.

Els transformadors seran de tipus intempèrie amb posició vertical i estaran formats per tres nuclis, un serà per mesura i els altres dos per protecció

El transformadors d’intensitat tindrà les següents característiques:

- Fabricant...... ABB - Model...... IMBD 245 - Nivell d’aïllament...... 245 [kV] - Relació de transformació...... 200 / 5-5-5 [A] - Màxima corrent de curtcircuit 1 seg...... 31,5 [kA] - Màxima corrent de curtcircuit 3 seg...... 18 [kA] - Màxima corrent dinàmica...... 80 [kA] valor de cresta - Aïllament...... oli mineral i paper

47 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

- Connexió del secundari...... estrella - Numero de nuclis...... 3 - Instal·lació...... intempèrie - Potencia i classe de precisió:

- Enrotllament de mesura: Primer enrotllament...... 15 [VA] / cl. 0,5 s

- Enrotllaments de protecció: Segon enrotllament...... 20 [VA] / 5P30 Tercer enrotllament...... 20 [VA] / 5P30

2.9.6.1.3 Posició de línia del transformador 25 [kV]

Per la línia del transformador de 25 [kV] instal·larem 3 transformadors d’intensitat un per fase.

Els transformadors d’intensitat seran sense conductor primari, però, amb aïllament primari que pot ser fixat directament a les barres, serà de tipus sec per instal·lació interior, aïllat amb bloc de resina i estaran formats per tres nuclis, un serà per mesura i els altres dos per protecció

El transformadors d’intensitat tindrà les següents característiques:

- Fabricant...... ARTECHE - Model...... ACH 36 - Nivell d’aïllament...... 36 [kV] - Relació de transformació...... 1250 / 5-5-5 [A] - Màxima corrent de curtcircuit 1 seg...... 50 [kA] - Màxima corrent de curtcircuit 3 seg...... 50 [kA] - Màxima corrent dinàmica...... 120 [kA] valor de cresta - Aïllament...... resina seca - Connexió del secundari...... estrella

48 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

- Numero de nuclis...... 3 - Instal·lació...... interior - Potencia i classe de precisió:

- Enrotllament de mesura: Primer enrotllament...... 15 [VA] / cl. 0,5 s

- Enrotllaments de protecció: Segon enrotllament...... 20 [VA] / 5P30 Tercer enrotllament...... 20 [VA] / 5P30

2.9.6.1.4 Posició de línia de sortida a cogeneracions

Per les línies de sortida a cogeneracions instal·larem 6 transformadors d’intensitat un per fase. - 3 per la cogeneració 1 - 3 per la cogeneració 2

Els transformadors d’intensitat seran sense conductor primari, però, amb aïllament primari que pot ser fixat directament a les barres, serà de tipus sec per instal·lació interior, aïllat amb bloc de resina i estaran formats per dos nuclis, un serà per mesura i l’altre per protecció. El transformadors d’intensitat tindrà les següents característiques:

- Fabricant...... ARTECHE - Model...... ACH 36 - Nivell d’aïllament...... 36 [kV] - Relació de transformació...... 600 / 5-5-5 [A] - Màxima corrent de curtcircuit 1 seg...... 40 [kA] - Màxima corrent de curtcircuit 3 seg...... 40 [kA] - Màxima corrent dinàmica...... 100 [kA] valor de cresta - Aïllament...... resina seca - Connexió del secundari...... estrella

49 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

- Numero de nuclis...... 2 - Instal·lació...... interior - Potencia i classe de precisió:

- Enrotllament de mesura: Primer enrotllament...... 15 [VA] / cl. 0,5 s

- Enrotllaments de protecció: Segon enrotllament...... 20 [VA] / 5P30 Tercer enrotllament...... 20 [VA] / 5P30

2.9.6.1.5 Línia del transformador de neutre

Per la línia del neutre instal·larem 1 transformadors d’intensitat que estarà ubicat a la sortida del neutre de la part d’alta tensió del transformador.

Els transformadors d’intensitat serà de tipus toroïdal, amb aquest tipus de transformadors el nivell d’aïllament es menor ja que no hi ha contacte elèctric., serà per instal·lació exterior i estarà format per un nucli.

El transformadors d’intensitat tindrà les següents característiques:

- Fabricant...... ARTECHE - Model...... AVD 220 - Nivell d’aïllament...... 220 [kV] - Relació de transformació...... 100 / 5 [A] - Màxima corrent de curtcircuit 1 seg...... 40 [kA] - Màxima corrent de curtcircuit 3 seg...... 40 [kA] - Màxima corrent dinàmica...... 100 [kA] valor de cresta - Numero de nuclis...... 1 - Instal·lació...... exterior - Potencia...... 20 [VA]

50 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

2.9.6.1.6 Posició de línia del transformador 0,4 [kV]

Per la línia 0,4 [kV] del transformador de serveis auxiliars instal·larem 3 transformadors d’intensitat un per fase.

El transformadors d’intensitat tindrà les següents característiques:

- Fabricant...... ABB - Model...... IMBA - Tensió de servei...... 0,4 [kV] - Relació de transformació...... 400 / 5-5 [A] - Aïllament...... resina seca - Connexió del secundari...... estrella - Numero de nuclis...... 2 - Instal·lació...... interior - Potencia i classe de precisió:

- Enrotllament de mesura: Primer enrotllament...... 15 [VA] / cl. 0,5 s

- Enrotllaments de protecció: Segon enrotllament...... 15 [VA] / 5P30

2.9.6.1.7 Protecció de bóta

S’ha escollit un transformador toroïdal a fi d’evitar tensions de contacte perilloses, ja que si accidentalment, es posa la bóta en tensió, el transformador d’intensitat haurà de tenir un aïllament propi del costat del

51 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

transformador de potència d’alta tensió. Amb un transformador toroïdal es té menor aïllament, ja que no hi ha contacte elèctric amb la massa del transformador. El transformador presenta les següents característiques tècniques.

El transformadors d’intensitat tindrà les següents característiques:

- Fabricant...... ABB - Model...... IMT - Tensió de d’aïllament...... 36 ; 7,2 [kV] - Relació de transformació...... 100 / 1 [A] - Aïllament...... resina seca - Connexió del secundari...... Paral·lel amb fases homòlogues - Numero de nuclis...... 1 - Instal·lació...... interior - Potencia i classe de precisió:

- Enrotllament de mesura: Primer enrotllament...... 2,5 [VA] / cl. 0,5 s

2.9.6.2 Transformadors de tensió

Els transformadors de tensió es connectaran amb el primari amb paral·lel del circuit a controlar i el secundari amb paral·lel amb les bobines de tensió dels aparells de mesura i protecció.

2.9.6.2.1 Posició de línia

Per la línia d’arribada instal·larem 6 transformadors de tensió capacitius, un per fase.

- 3 per la primera posició de línia. - 3 per la segona posició línia.

52 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

Aquests transformadors estan equipats amb bobines de bloqueig portadores de la xarxa elèctrica, per altes freqüències.

Els transformadors seran de tipus intempèrie amb posició vertical, ubicats dins una capsula de porcellana i refrigerats per aire, estaran formats per tres nuclis, un serà per mesura i els altres dos per protecció

El transformador de tensió tindrà les següents característiques:

- Fabricant...... ABB - Model...... CPDB 245 Capacitius - Nivell d’aïllament...... 245 [kV] - Relació de transformació...... 220: 3 /0.110 [kV] - Aïllament...... Aire - porcellana - Connexió del secundari / secundari...... estrella / estrella - Numero de nuclis...... 2 - Instal·lació...... exterior - Potencia i classe de precisió: - Enrotllament de mesura: Primer enrotllament...... 10 [VA] / cl. 0,5 s

- Enrotllaments de protecció: Segon enrotllament...... 75 [VA] / 5P30

Les bobines de bloqueig tindran les següents característiques:

- Intensitat assignada...... 300 [A] - Intensitat admissible assignada de curta duració (1seg)...... 40 [kA] - Inductància...... 0,5 [mH]

53 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

2.9.6.2.2 Posició de línia del transformador de 220 [kV]

Per la línia del transformador de 220 [kV] instal·larem 3 transformadors de tensió capacitius, un per fase.

El transformador de tensió tindrà les següents característiques:

- Fabricant...... ABB - Model...... CPDD 245 Capacitiu - Nivell d’aïllament...... 245 [kV] - Relació de transformació...... 220: 3 /0.110 [kV] - Aïllament...... Aire - porcellana - Connexió del secundari / secundari...... estrella / estrella - Numero de nuclis...... 2 - Instal·lació...... exterior - Potencia i classe de precisió:

- Enrotllament de mesura: Primer enrotllament...... 10 [VA] / cl. 0,5 s

- Enrotllaments de protecció: Segon enrotllament...... 50 [VA] / 5P30

2.9.6.2.3 Posició de línia del transformador de 25 [kV]

Per la línia del transformador de 25 [kV] instal·larem 3 transformadors de tensió,un per fase.

54 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

El transformador de tensió tindrà les següents característiques:

- Fabricant...... ABB - Model...... CPDD 245 - Nivell d’aïllament...... 36 [kV] - Relació de transformació...... 25: 3 /0.110 [kV] - Aïllament...... Aire - Connexió del secundari / secundari...... estrella / estrella - Numero de nuclis...... 1 - Instal·lació...... interior - Potencia i classe de precisió...... 50 [VA] / 5P30

2.9.6.2.4 Posicions de línia de les sortides a cogeneracions

Per les línies de sortida a cogeneracions instal·larem 6 transformadors de tensió un per fase. - 3 per la cogeneració 1 - 3 per la cogeneració 2

El transformador de tensió tindrà les següents característiques:

- Fabricant...... ABB - Model...... CPDD 245 - Nivell d’aïllament...... 36 [kV] - Relació de transformació...... 25: 3 /0.110 [kV] - Aïllament...... Aire - Connexió del secundari / secundari...... estrella / estrella - Numero de nuclis...... 2 - Instal·lació...... interior - Potencia i classe de precisió:

- Enrotllament de mesura: Primer enrotllament...... 15 [VA] / cl. 0,5 s

55 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

- Enrotllaments de protecció: Segon enrotllament...... 50 [VA] / 5P30

2.9.7 Comandament, control i proteccions

El comandament i control de la subestació, així com els equips de protecció i automatismes, s’instal·laran amb armaris ubicats als corresponents edificis de control..

2.9.7.1 Comandament

Tots els equips de la subestació es maniobraran des de:

- El Centre de Control de Transport (control remot) - Els armaris de protecció de la pròpia subestació (control local) - Els armaris centralitzats de la zona de les emparamentes d’alta tensió (control d’emergència)

Tot l’aparellatge d’alta tensió disposarà de comandament elèctric de connexió a terra, excepte els seccionadors.

Les incidències que es produeixen a la subestació seran registrades localment i tota la informació serà transmesa al Centre de Control de Transport per mitja d’un terminal de telecomandament (RTU).

2.9.7.2 Control i protecció

La protecció de les xarxes tenen per finalitat detectar de forma selectiva els defectes i separar les parts de la xarxa avariada, també ens limiten les sobreintensitats i els defectes dels arcs elèctrics.

56 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

Quan es disposà d’alguns dispositius de protecció amb sèrie, generalment es requereix que aquests siguin selectius, es adir, que provoquen la desconnexió del dispositiu de protecció mes pròxim al punt de defecte per davant del mateix.

Equips de control i protecció de la instal·lació:

- Protecció de les posicions de línia:

Protecció de distancia amb reconnexió automàtica. Protecció de sobreintensitat direccional Protecció de comparació de fase. Protecció de mínima i màxima freqüència.

- Protecció transformador 220 / 25 [kV]:

· Línia transformador 220 [kV] i línia transformador 25 [kV]

Protecció diferencial de neutre. Protecció diferencial de transformador. Protecció de sobreintensitat 3 Fases + Neutre Protecció de sobreintensitat direccional trifàsic. Protecció de mínima i màxima tensió. Protecció de mínima i màxima freqüència. Proteccions pròpies del transformador. Protecció de bóta del transformador.

- Línia de les cogeneracions:

Protecció de sobreintensitat trifàsic. Protecció de mínima i màxima tensió. Protecció de mínima i màxima freqüència.

2.9.7.2.1 Protecció de sobreintensitat direccional

Es la mesura del valor de la intensitat des de el punt de la protecció fins la falta, i control de la seva direcció. La mes utilitzada és activada per la intensitat residual, o suma de les

57 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva tres intensitats de fase , que només existeixen en cas de falta involucrant contacte amb terra.

Pot actuar instantàneament, o amb temps tant menor quant major sigui el valor de la intensitat. Amb el primer cas el seu humbral d’actuació serà el suficientment alt per assegurar que la falta està amb la línia protegida.

2.9.7.2.2 Protecció de comparació de fase

Es la mesura del desfasament entre les intensitats dels dos extrems de la línia. La protecció de cada extrem compara la fase relativa de les intensitats entre extrems de la línia, detectant falta si existeix desfasament superior a un de tolerància. Aquest desfasament, es diu angle de bloqueig, directament relacionat amb la sensibilitat de la protecció, que es el que compensa els desfasament no desitjats, introduïts pel temps de transmissió de la senyal i la intensitat capacitiva de la línia.

La protecció pot ser de fases segregades, si existeixen tres comparacions independents (habitualment una per fase). Les proteccions no segregades, úniques i utilitzades fins fa poc temps, comparen una sola magnitud entre extrems. El temps d’actuació es instantani.

2.9.7.2.3 Protecció de distancia

· Generalitats

La funció de protecció de distància, és la protecció més àmpliament estesa en xarxes de transmissió. Les raons principals són les següents:

- La seva independència respecte a enllaços de comunicació entre els extrems de línia, ja que per a la seva operació, utilitza informació sobre els corrents i tensions disponibles localment. - La protecció de distància constitueix un sistema de protecció relativament selectiu (sistema de protecció no-unitari) a la xarxa de potència. Això significa que pot operar també com una protecció de suport remot per a altres elements primaris en la xarxa.

58 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

Els requeriments bàsics que s’exigeixen d’una protecció de línia moderna, tals com a rapidesa, sensibilitat i selectivitat amb els seus estrictes requeriments respecte a fiabilitat i seguretat (disponibilitat), estan sent cada vegada més estrictes.

A més, les proteccions de distància modernes han de ser capaces d’operar en xarxes amb relès de distància existents, que estan majorment dissenyats amb una tecnologia diferent (relès estàtics i fins i tot electromagnètics).

· Funcionament

Per a les línies d’arribada la protecció que mes s’empra és la de distancia amb reconnexió automàtica.

La unitat de mesura dels relès actua en funció del valor de la impedància per fase de l’element protegit. El temps de funcionament és proporcional a la distància en el qual ha ocorregut el defecte, d’aquesta forma, en produir-se una avaria en un punt qualsevol de la xarxa, els relès més pròxims a aquest punt disparen abans que els més allunyats.

En cas de curtcircuit en un punt de la línia, la intensitat serà pràcticament constant al llarg d’aquesta, mentre que la tensió variarà de tal forma que als relès més pròxims al curtcircuit l’esforç antagonista dels elements voltimètrics serà menor que als relès més allunyats. Per aquesta raó, funcionaran abans els primers relès que els segons. Si els esforços dels dos elements de cada relè es combinen de tal manera que el temps de funcionament sigui directament proporcional a la tensió i inversament proporcional a la intensitat, el temps de funcionament del relè serà proporcional al quocient Z= E/I, és a dir, a la impedància de la línia fins i tot el defecte.

Els temps de funcionament dels relès van sempre en augment, qualsevol que sigui el punt on es produeix el curtcircuit.

Com a protecció de reserva, s’empra en combinació amb els relès de distància, uns relès temporitzats de sobreintensitat.

59 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

2.9.7.2.4 Dispositiu de reenganxament automàtic

La instal·lació es dota d’un dispositiu de reconnexió automàtic per millorar la continuïtat de servei.

Aquests dispositius s’exciten al rebre dels equips de protecció una senyal de desconnexió. Una vegada desconnectat el interruptor, si ha desaparegut el senyal de tret i es disposa d’una tensió de referència, s’inicia el compte del temps d’espera per al reenganxament.

Transcorregut el temps d’espera, l’equip ordena la reconnexió de d’interruptor. Segons el programa de reconnexió escollit, es permetrà un altre reenganxament si es produeix un nova desconnexió, o bé es mantindrà l’equip bloquejat durant un temps de seguretat de l’ordre de 30 a 60 segons, a partir del qual l’equip tornarà al seu estat inicial.

2.9.7.2.5 Protecció diferencial del transformador

· Funcionament

Aquesta protecció detecta els curtcircuits entre fases i derivacions a massa al costat d’alta, dins de la zona protegida. Actua rapida i selectivament amb els defectes interns del transformador.

Els secundaris dels TI's estan interconnectats per uns fils pilots a través dels elements de mesura del relè diferencial, que descriurem anteriorment; en aquest últim té lloc la comparació (en mòdul i argument) de les intensitats de cada fase entre els extrems de la zona protegida. En condicions de funcionament normal i fins i tot en el cas de faltes de qualsevol tipus fora de la zona protegida, la suma de tots els corrents que entren a la zona és igual a la suma de totes les corrents que surten de la mateixa (1a llei de Kirchhoff), en conseqüència, per a cada una de les fases, la diferència entre el corrent total entrant i el corrent total sortint (corrent diferencial) és propera a zero i la protecció diferencial es manté estable sense treballar.

60 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

2.9.7.2.6 Protecció diferencial del neutre

Format per un relè monofàsic temporitzat de temps invers, que mesura la intensitat que circula per la posada a terra del neutre de l’estrella, al costat d’alta tensió del transformador principal.

Aquesta protecció està prevista com a funció de suport per a faltes a terra a les línies d’alta tensió i, en general, amb zones pròximes del Sistema Elèctric, Així mateix, serà protecció de reserva de la protecció diferencial, per faltes a terra a l’enrotllament d’alta del transformador principal, i per aquelles que la sensibilitat d’altres proteccions resulti insuficient.

2.9.7.2.7 Protecció de sobreintensitat

All costat d’alta tensió la protecció de sobreintensitat serà amb frenada per tensió, és la més convenient per tenir selectivitat de temps amb les línies de sortida i la protecció de sobreintensitat direccional.

L’aparell actua quan el corrent que circula sobrepassa el corrent nominal. El relè de sobreintensitat no retardat té el mateix funcionament però té un contacte auxiliar.

- El relè temporitzat de sobreintensitat independent : és la combinació de relès de temps i d’intensitat, quan es detecta una sobreintensitat es posa en funcionament el mecanisme de temps que és totalment independent de la magnitud de la intensitat.

- El relè temporitzat de sobre intensitat tèrmic : aquest tipus de relè actua al cap d’uns segons de produir-se la sobrecàrrega, disminuint el temps de desconnexió fortament en augmentar la intensitat

2.9.7.2.8 Protecció de sobreintensitat direccional

Per l’alimentació a barres, s’ha escollit una protecció de sobreintensitat direccional. És molt difícil que hi hagi un curtcircuit en el tram que protegeix, ja que aquest és molt curt

61 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva tant en la seva part en la intempèrie com en la part subterrània, però un curtcircuit en aquesta zona sense aquesta protecció deixaria la subestació fora de servei. Amb aquesta protecció únicament es desconnectarà el transformador afectat, tenint continuïtat en el servei.

2.9.7.2.9 Protecció de mínima i màxima tensió

· Funcionament

En particular, les proteccions de sobre i subtensió s’utilitzen, en cas de "zero" de tensió, per desconnectar les línies i evitar d’aquesta manera que en la subsegüent reposició del servei s’energitzin simultàniament diverses línies en connectar la primera; d’aquesta manera disminueixen els riscs de sobretensions a la xarxa.

El relè escollit per a aquesta protecció, és un relè de sobre i subtensió a temps independent, instantani o temporitzat.

· Sobretensió i subtensió

S’utilitzaran relès a temps independent amb un temps d’operació de 5 a 10 segons.

Els relès s’hauran de connectar als transformadors de mesura entre fase. D’aquesta forma, el relè no es veurà afectat per les sobretensions que es produeixen en les fases sanes en el cas de falta monofàsica a terra, ni pel descens de tensió en la fase afectada mentre dura la falta. Cal tenir en compte que a la pràctica, encara que el neutre estigui connectat rígidament a terra sempre hi ha una certa impedància que, en cas de falta, dóna lloc a un desplaçament de les tensions de les fases sanes.

Ajust per a màxima i mínima tensió

L’ajust per a la màxima i mínima tensió es d’un 10 % per a cada protecció.

62 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

2.9.7.2.10 Protecció de màxima i mínima freqüència

En cas de trencar-se un desequilibri de freqüència, es fa indispensable prendre accions immediates sobre la xarxa i per a això s’han d’utilitzar relès de sobre i subfreqüència.

Les baixades de freqüència a menys de 49 [Hz] són freqüents, més d’un per any, segons les estadístiques. Davant d’aquesta situació, cal prendre mesures perquè no degeneri fins i tot 48 [Hz] o menys, el qual provocaria una pèrdua d’estabilitat en el sistema.

El relè escollit s’ajustarà a un ±2,5 % de la freqüència nominal de la xarxa. Per la qual cosa s’aconsegueix la ordre del relè a una subfreqüència de 48,75 [Hz] i una sobrefreqüència de 51,25 [Hz]. Amb un temps de desconnexió que no sigui major de 2 segons.

La ordre de desconnexió del relè haurà de separar totalment la Subestació de la xarxa, per a això haurà d’accionar tots els interruptors de connexió a barres, sense el possible reenganxament.

2.9.7.2.11 Proteccions pròpies del transformador

· Refrigeració independent

Per a potències mitges superiors a 20 [MVA] ja resulta difícil muntar, al contorn de la bóta, els suficients radiadors per dissipar de forma natural la calor produït per les pèrdues d’energia. En aquests casos és d’ocupació| general el bufat dels radiadors mitjançant ventiladors associats, que envien l’aire refrigerant a través dels esmentats radiadors.

D’aquesta forma, pot aconseguir-ne una reducció de les dimensions exteriors del transformador sobre les dimensions necessàries en cas de ser autorefrigerat, i una economia de material tan important que, malgrat la despesa a la instal·lació dels

63 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

ventiladors, el transformador resulti de menor cost. També i mitjançant una despesa moderat de materials, pot augmentar-ne la potència nominal d’un determinat transformador, projectat en principi per a autorefrigeració.

Amb el nostre cas, el transformador disposa de 4 ventiladors de bufat horitzontal que ens permet incrementar la seva potència nominal. La connexió i desconnexió dels ventiladors es realitza de forma automàtica en funció de la temperatura de l’oli. Per a això es disposa d’un termòmetre amb contactes en combinació amb els circuits de comandament dels contactors dels motors dels ventiladors.

L’ajust dels contactes a considerar és el següent:

- Contacte de posada en marxa » 65 [ºC] - Contacte d’aturada » 55 [ºC]

· Protecció de gasos del transformador (relè Buchholz)

Per a aquesta protecció s’utilitza un relè Buchholz muntat en sèrie amb la canalització que uneix la bóta amb el dipòsit conservador d’oli. Aquest relè actua mitjançant l’ús de 2 boies que són accionades per la pressió dels gasos continguts en l’oli. La presència de gas és deguda a descàrregues al interior de la bóta que produeixen un increment de la temperatura i una volatilització de l’oli circumdant.

La primera boia, d’alarma, actua davant petits incidents que van produint gasos que s’acumulen al receptacle del relè. Quan la pressió de gas assoleix un determinat valor es tanca un contacte. La segona boia actua per acumulació dels defectes anteriors o bé quan es produeix un gran defecte amb el consegüent despreniment de grans bombolles de gas. Amb els dos casos actua un contacte que serà sempre de desconnexió.

64 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

Amb ocasions, es produeix desconnexió per protecció de gasos en circumstàncies de faltes externes al transformador, amb la particularitat que la desconnexió sol produir-se una vegada eliminades les faltes.

Per això, resulta recomanable (a fi de minimitzar les interrupcions de subministrament) filtrar els tancaments intempestius de la boia de desconnexió amb aquestes circumstàncies, mitjançant una temporització addicional de 0,5 seg.

· Protecció d’imatge tèrmica

Aquesta protecció s’utilitza per mesurar la temperatura d’un o diversos dels enrotllaments del transformador.

Consisteix amb un transformador d’intensitat que es col·loca a l’enrotllament a mesurar. El senyal de sortida es porta a un autotransformador que alimenta una bobina amb espira.

La temperatura d’aquesta bobina de calefacció és directament proporcional a la corrent que circula per l’autotransformador, el qual permet la regulació de la mateixa. Aquesta bobina esta ubicat amb un recipient hermèticament tancat on s’ubica un bulb de temperatura, el qual al seu torn està unit per mitjà d’un capil·lar a un termòmetre de quadrant amb contactes. El rang de temperatura d’aquest termòmetre està comprès entre 20 [ºC] i +160 [ºC]. Els contactes s’ajusten als valors d’alarma i la desconnexió que presenten a continuació:

- Ajust d’alarma a 100 [ºC]. - Ajust de desconnexió a 130 [ºC].

· Senyalitzacions

De tots els elements de protecció descrits fins ara, la senyalització serà directa, això és: cada un dels elements generarà la senyalització de forma independent, mitjançant el dispositiu associat, això és realitza a través de contactes dedicats i exclusius, d’acord amb les estructures clàssiques de protecció i control de subestacions.

65 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

2.9.7.2.12 Protecció de bóta del transformador

Aquesta protecció controla els contactes a la massa del transformador. La massa del transformador està connectat a terra.

Per poder aplicar-se aquesta protecció, és necessari que les rodes del transformador estiguin aïllades de terra; es considera que estan aïllades amb un aïllament mínim de 25 [W].

L’actuació d’aquesta protecció no significa que existeixi una avaria, doncs qualsevol contacte entre la massa de la bóta i un element en tensió, provocarà la actuació de l’esmentada protecció, com pot ser el cas de faltes provocades per animals.

Amb un ajust prou baix, es poden detectar faltes pròximes en el interior de l’enrotllament, com és el cas de la connexió estrella i una falta pròxima al neutre.

Es col·locarà un dispositiu de senyalització que indiqui el pas de corrent per la massa del transformador, d’aquesta forma se sabrà que el transformador ha intervingut en el contacte a terra.

Aquesta protecció no donarà desconnexió, ja que d’això s’encarregarà la protecció diferencial o la protecció homopolar direccional, únicament senyalitzarà el contacte a massa. Per tant, es connectarà un transformador d’intensitat en la posta a terra de la massa del transformador de potència amb una relació de transformació 10/1 [A].

El transformador d’intensitat tindrà un nucli per a mesura i no per a protecció, per a que així, el nucli se saturi ràpidament amb corrents superiors a 10[A], i així no reproduir un corrent primari elevat al secundari.

El relè que senyalitzarà la falta serà un relè electrònic de sobreintensitat monofàsic a temps independent d’actuació instantània en t < 30 [ms].

66 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

El temps d’actuació no és rellevant ja que només senyalitza la falta (òptica-acústica) que hi ha hagut corrent a terra.

Es tindran sabates aïllants sota les rodes per aconseguir que la protecció sigui eficaç.

2.9.7.3 Protecció contra sobretensions

Les proteccions contra sobretensions tenen per objecte protegir els elements que constitueixen la instal·lació per l’acció perjudicial dels augments de tensió que pugui aparèixer durant el seu funcionament.

Tenim doc classes de sobretensions:

- Sobretensions d’origen atmosfèric. - Sobretensions d’origen intern.

2.9.7.3.1 Parallamps 220 [kV]

Per la subestació JUNEDA em escollit uns parallamps per fase per la part de 220 kV del tipus ABB Model PEXLIM Q amb autovàlvula, ja que te una intensitat de descarrega de 10 [kA] i als càlculs ens surt una intensitat de 9 [kA].

Les característiques del parallamps són:

Fabricant...... ABB Model...... PEXLIM Q144 XN245 Intensitat de descarrega...... 10 [kA] Tensió màxima de xarxa...... 52 – 420 [kV] Tensió nominal...... 42 – 360 [kV] Requisits energètics de descarrega elèctrica...... Alt Resistència mecànica...... 4.000 [N·m]

67 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

Te un disseny de “caixa oberta” que s’ha adoptat per tenir mes resistència mecànica entre els descarregadors, esta dissenyat de polímer de silicona, que es molt hidròfob i resistent a la radiació UV.

Les seves avantatges són:

- El seu poc pes facilita la instal·lació i permet la seva col·locació amb espais limitats i amb qualsevol angle. - Excel·lents característiques amb contaminació i els curtcircuits. - El material de polímer utilitzat amb els descarregadors es de silicona, amb el qual s’ha demostrat un rendiment superior al d’altres polímers.

2.9.7.3.2 Parallamps 25 [kV]

Els parallamps de 25 [kV], són d’aïllament directe de silicona amb excel·lent nivell de protecció.

Les característiques del parallamps són:

Fabricant...... ABB Model...... MWK 25 Tensió permanent de servei ...... 4 - 44 [kV] Intensitat de descàrrega...... 5 [kA] Impuls d’alta intensitat...... 50 [kA] Capacitat d’absorció d’energia...... 5,5 [kJ/kV] Impuls de llarga durada ...... 550 [A/ 2ms] Resistència mecànica...... 200 [N·m]

2.9.8 Aïlladors

Els aïlladors poden ser d’acord amb el material de fabricació, de porcellana vidriada o de vidre temprat.

68 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

Amb termes generals els aïlladors de vidre temprat tenen les següents avantatges sobre els de porcellana:

- Es poden observar les perforacions i constitucions homogènies.

- Després d’un ona de sobre voltatge un aïllador defectuós es pot identificar ràpidament, perquè el vidre es clivella i la porcellana es trenca quan falla el dielèctric.

- El vidre te menys coeficients expansió tèrmica el qual minimitza els esforços per causa dels canvis de temperatura ambient.

- Els aïlladors de vidre sofreixen menys sobreescalfament degut al rajos solars ja que la majoria d’ells passen a través d’aquests i no son absorbits com els de porcellana.

L’aïllador escollit es de suport cilíndric exterior multicon galvanitzat amb oli i les seves característiques, són les següents:

Model...... MC 2100/400 Designació...... C4-950 Dielèctric...... vidre temperat Tensió de servei indicada...... 220 [kV] Tensió resistida de freqüència industrial, pluja...... 395 [kV] Tensió resistida d’impuls, ona 1,3/50 µs...... 950 [kV] Carrega de ruptura mecànica...... 16000 [kg] Altura aïllador...... 2100±3 [mm] Diàmetre de la part aïllant...... 280 [mm] Diàmetre del cercle de forats de l’armadura superior...... 127 [mm] Diàmetre màxim de l’armadura superior...... 153 [mm] Quantitat i tipus de la rosca de l’armadura superior...... 4 (M 16) Diàmetre del cercle de forats de l’armadura inferior ...... 200 [mm] Diàmetre màxim de l’armadura inferior...... 235 [mm] Quantitat i diàmetre de forats passants de l’armadura inferior...... 4 / 18 Distancia de fuga...... 450 [mm] Pes aproximat...... 14 [kg]

69 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

2.9.9 Conductors

2.9.9.1 Cables d’alta tensió

Per la instal·lació d’alta tensió de la subestació em escollit conductors flexibles d’alumini – acer per les línies aèries exteriors i per l’embarrat. Aquest conductors estan compostos de diversos filferros d’alumini i acer galvanitzat.

Els filferros estan cablejats de forma concèntrica., els de la part central són d’acer i les capes exteriors són d’alumini.

L’inconvenient d’aquests cables respecte els que són tots d’alumini, es el pes. No obstant, són majors les avantatges, ja que tenen una major resistència mecànica i es poden disminuir el numero de suports i d’aïlladors al poder augmentar la longitud de vanos, aquests conductors al tenir menys pes i menys preu, han desplaçat als conductors de coure.

2.9.9.2 Cables de mitja tensió

Els conductors utilitzats per la conducció d’energia del transformador al embarrat de 25 [kV] són conductors de coure, aïllats i preparats per canalització subterrània.

Fils són de coure flexibles de forma rodona i compacta de classe 2, (segons les normes IEC 228; UNE 21.022). Estan constituïts per cordes rodones compactes de coure, mitjançant un mètode patentat que permet obtenir superfícies mes llises i diàmetres de corda mes petits que ells de corda normal i d’igual secció.

La capa semiconductors forma un cos únic amb l’aïllant, constituint la verdadera superfície equipotencial del conductor. Els eventuals espais d’aire queden davall aquesta superfície, i per tant, fora de l’acció del camp elèctric.

L’aïllament es de Etilè – Propilè (EPR), ja que les seves propietats físiques, mecàniques i elèctriques, són millors que les de goma.

70 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

2.10 OBRA CIVIL DE LA INSTAL·LACIÓ

2.10.1 Explanació i condicionament del terreny

S’explanarà el terrenys amb una única cota. Els treballs corresponents comprendran la retirada de la capa vegetal, excavacions, farciment i compactament fins a la cota d’explanació. 70

El recinte interior anirà acabat amb una capa de grava de 10 [cm] de gruix.

2.10.2 Ballat exterior

Amb l’objecte d’obstaculitzar i dissuadir l’accés a la subestació de possibles intrusos, es disposarà d’un ballat perimetral a tota la instal·lació per:

- Evitar que persones alienes a les instal·lacions arribin a estar prop dels elements amb tensió. - Protegir les instal·lacions de possibles mals intencionats. - Evitar possibles furts a les instal·lacions i als edificis de control i cel·les de MT.

El ballat serà utilitzat igualment per delimitar les propietats que intervenen a la subestació.

El ballat estarà constituït per postes metàl·lics galvanitzats de perfil circular de 6 [cm] de diàmetre i una balla també metàl·lica galvanitzada de simple torsió. Al llarg del traçat de la balla s’utilitzaran postes entremitjos i cantoners per als canvis de direcció, a cada cantonada i al principi del tancament.

Per disposar d’una bona fixació dels postes, aquests es quedaran collats sobre un mur de base de blocs prefabricats d formigó encastats sobre el terreny, de 0,4x0,4 [m2] de superfície i de 0,8 [m] com a mínim d’altura.

71 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

2.10.3 Portes principals d’accés al recintes

Per a permetre el pas de les persones i vehicles autoritzats al interior dels dos recintes de la subestació i així impedir l’accés dels no autoritzats, es disposarà amb cadascun dels recintes una porta integrada al ballat perimetral, emprant per això dos pilars de formigó armat de 0,30x0,30 [m2] de superfície.

Les portes tindran una amplada de 5 [m] i altura de 2,26 [m], estant formades per dos fulles a base de perfil metàl·lic i platines, sent les seves obertures del tipus circular.

2.10.4 Vials

Per permetre l’accés amb vehicles a les sones dels edificis de control i cel·les, així com al transformador de potencia, facilitant així el seu muntatge i manteniment, es construiran els vials necessaris.

El paviment dels vials seran a base de formigó H250, utilitzant prèviament una base de grava – ciment de gruix 15 [cm] degudament compactades i amb una subbase de tipus terra amb ciment de 16 [cm] de gruix.

L’amplada del vial serà d’uns 5 [m] a la sona de transformació sent menor la resta d’instal·lacions.

2.10.5 Drenatges

Els drenatge de les aigües pluvials es realitzarà mitjançant una xarxa de recollida formada per conductes drenants que es canalitzaran a través d’un col·lector fins a l’exterior de la subestació, abocant a les sèquies més pròximes.

72 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

2.10.6 Cimentacions, suports, aparamenta i pòrtics

Aquestes es realitzaran d’acord amb el document del Grup ENDESA SDF001 "Criteris de disseny per a la realització d’estructures i suports de Subestacions".

Es preveuran a les cimentacions tot tipus de canalització o tub que permeti facilitar el traçat dels cables de la xarxa de terres o els corresponents als circuits de control de les instal·lacions.

S’haurien de preveure l’ancoratge per a les estructures a utilitzar, tals com suports de aparamenta o bé els pòrtics d’amarrament de línies.

2.10.7 Canalitzacions dels cables

Per al traçat dels cables de control o els corresponents als circuits secundaris, s’empraran canals prefabricades de formigó amb les seves corresponents tapes i demés accessoris que faciliten l’estesa dels cables al seu interior.

El disseny de les canals en qüestió serà d’acord a l’estandarditza’t pel grup ENDESA.

Per al traçat de cables de potència es realitzarà una rasa, que albergui els cables fins a l’edifici de cel·les.

2.10.8 Bancada transformador

Per suportar el pes dels transformadors de potencia utilitzats a la instal·lació, es disposarà de les cimentacions corresponents, les quals estaran formades per dos carrils de ferro, que es fixaran sobre una biga de formigó armat, el qual es situarà sobre el terreny una vegada efectuada l’excavació corresponent.

Els carrils utilitzats serviran per assentar les quatre rodes al alternador, per aquest motiu la distancia entre els carrils serà la mateixa que hi haurà entre rodes del transformador.

73 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

2.10.9 Cubell de recollida d’oli

Per evitar que les possibles pèrdues d’oli utilitzat a la refrigeració del transformador caiguin sobre el terreny, impregnant –lo, es construirà un cubell de recollida d’oli.

Per la construcció del cubell s’aprofitarà la cimentació on descansa el transformador, sent de dimensions del mateix per que qualsevol vessament del transformador quedi recollit.

El cubell amb qüestió estarà constituït per tres compartiments separats per les cimentacions de les vies transversals on s’assenta el transformador. Amb cadascun d’aquests compartiments s’hauran de preveure unes pendents a la seva part inferior per facilitar el buidament. Les pendents dels tres recintes seran iguals i amb la mateixa direcció de les vies dels transformador facilitant les possibles evacuacions del residu amb l’ajut d’una petita canalització construïda sobre el cubell, que apart de disposar d’una única pendent, recollirà el volum dipositat amb cadascun dels tres recintes esmentats, al estar units entre ells.

Els tres compartiments així com la canalització de recollida estaran plens de grava amb un diàmetre compres entre els 5 i 7 [cm]. Aquesta grava te la funció de disgregar el volum d’oli que per incendi del transformador pugui caure amb flames, apagant-lo abans d’arribar al punt de recollida.

2.10.10 Depòsit recol·lector d’oli

Amb la fi d’evitar l’abocament involuntari dels residus industrials al terreny, arquetes o lleres públiques, es pel que es realitza el cubell sobre el qual anirà allotjat el transformador, el cubell anirà previst d’una arqueta de buidament al final de la canalització realitzada per tal efecte, la qual anirà connectat el cubell amb el dipòsit d’emmagatzematge d’oli.

Donat que el transformador està ubicat al intempèrie, el seu cubell també recollirà aigua de pluja, això significa que un augment determinat i a través del sistema buidament, ompli el dipòsit decantant aigua i oli barrejat.

74 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

El dipòsit d’oli anirà estanc i amb capacitat per contenir el volum total d’oli d’un transformador més el volum d’aigua que pugui rebre de la pròpia pluja. Aquest volum addicional equivaldrà al 50 % del volum d’un transformador, per tant el volum total del dipòsit serà l’equivalent a una vegada i mitja el volum del transformador.

2.10.11 Pantalla tallafocs

Conforma amb l’establer al vigent Reglament sobre Condicions Tècniques i Garanties de Seguretat a les Centrals Elèctriques, Subestacions i Centres de Transformació, quan amb una instal·lació conviuen diversos transformadors de potencia molt pròxims entre ells, es d’obligat compliment instal·lar entre les màquines una pantalla tallafocs d’unes dimensions adequades, que en cas d’explosió de un d’ells, no afecte el bon funcionament de l’altre que es troba instal·lar amb un dels seus dos costats.

Degut amb a l’exposa’t anteriorment es deurà disposar d’aquest tipus de protecció per si algun dia l’empresa TRACJUSA instal·la alguna altra cogeneració per les proximitats de la subestació aprofitant les instal·lacions.

El mur pantalla estarà constituït per dos pilars de formigó armat, de tipus prefabricat, secció 0,50 x 0,50 [m] i amb el corresponent encaix al llarg de les dos cares simètriques, que permetrà muntar amb aquests entrants les plaques prefabricades de formigó que serveix com a barrera de protecció.

2.10.12 Xarxa de terres interiors

La instal·lació de la malla de la subestació consisteix amb l’estesa de cables de coure soterrats a 0,6m de profunditat, units antre ells mitjançant soldadures aluminotèrmiques.

Mitjançant peces de connexió es realitzaran les derivacions a l’estructura, suports d’aparellatge, transformadors de potencia, etc.

75 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

2.10.13 Cimentacions i canalitzacions per l’enllumenat

Per la instal·lació d’enllumenat, es realitzaran fundacions per les columnes que suportaran els projectors, així com una sèrie de canalitzacions, consistents amb tubs que allotjaran els cables d’alimentació.

2.10.14 Acabat del parc

Una vegada acabada l’obra civil del parc i l’estesa de la malla de coure al subsòl per formar part de la xarxa interior de terres, es passarà a l’operació del engravat de tot el terreny per que quedi lliure de qualsevol tipus d’obra.

Per aquesta operació s’utilitzarà grava amb canto rodo del gruix entre 20 i 40 [mm], escampant la mateixa sobre la superfície de la terra resultant amb un gruix de 10 [cm].

2.10.15 Edifici de control

Es construiran dos edificis de control. Un de propietat de l’empresa ENDESA i l’altra propietat de l’empresa TRACTAMENTS DE JUNEDA, que allotjaran els seus respectius equips de control, proteccions, mesura, comunicacions i auxiliars.

Els dos edificis es construiran d’acord a les condicions tèrmiques i acústiques legalment establertes.

Les dimensions dels edificis seran 70 [m2] per l’edifici de FECSA - ENHER i de 125 [m2] per TRACJUSA.

76 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

2.11 ESTRUCTURA METÀL·LICA

2.11.1 Pòrtics d’amarratge de línia

Per facilitar l’amarratge dels conductors de les línies aèries a 220 [kV] utilitzades per la connexió de la subestació de la xarxa elèctrica existent a la zona, s’utilitzarà una estructura metàl·lica constituïda per tres muntants o pilars i dos bigues d’amarratge recolzades sobre les esmentades columnes.

L’estructura dels pòrtics seran del tipus gelosia, realitzant la seva fixació al terra mitjançant al terra mitjançant perns d’ancoratge embeguts en la pròpia fonamentació

2.11.2 Suports aparamenta

Els nous suports a muntar al sistema d’enllaç estaran constituïts per perfils metàl·lics normalitzats d’ànima plena, electrosoldats i galvanitzats amb calent.

Aquestes estructures es complementen amb farratges i cargols auxiliars per fixació de caixes de centralització, subjecció de cablejat i d’altres elements accessoris.

Les fonamentacions dels nous suports es projectaran assegurant la seva estabilitat al tomb amb condicions més desfavorables, tenint en compte les accions prèvies degudes als pesos propis, accions meteorològiques, tirs de conducte i esforços electrodinàmics i d’operació.

2.12 INSTAL·LACIÓ DE LA XARXA DE TERRA INFERIORS

2.12.1 Generalitats

Quan es produeix un defecte a terra amb una instal·lació d’alta tensió , es produeix una elevació de potencial i través del elèctrode circula la corrent de defecte. Així mateix, al

77 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva dissipar-se aquesta corrent per terra, apareixerà al terrenys un gradient de potencial. Al dissenyar els elèctrodes de la xarxa de terra s’ha de tenir en compte els següents aspectes:

- Seguretat de les persones amb relació a les elevacions de potencial. - Sobretensions perilloses per les instal·lacions. - Valor de la intensitat de defecte que faci actuar les proteccions, assegurant l’eliminació de la falta.

2.12.2 Instal·lació de la xarxa de terra

Amb la fi d’aconseguir nivells admissibles de les tensions de pas i de contacte, la subestació estarà dotada d’una malla de terres inferiors formada per cable de coure de 95 [mm2] de secció, enterrada al terreny a 80 [cm] de profunditat, formant retícules de 8x8 [m] que s’estenen per totes la zones ocupades per les instal·lacions, incloses fonamentacions, edificis i tancaments.

Complint la Instrucció Complementaria del MIE-RAT 13, es connectaran a les terres de protecció totes les parts metàl·liques no sotmeses a tensió normalment, però que podrien estar-ho com a conseqüència d’avaries, sobretensions per descarregues atmosfèriques o tensions inductives.

- Per aquest motiu, s’uniran a la malla: - L’estructura metàl·lica. - Bases de l’aparellatge. - Tancaments. - Neutres de transformadors de mesura. - Neutre del transformador de potencia, etc.

Aquestes connexions es fixaran a l’estructura i carcassa del aparellatge mitjançant cargols i grapes especials, que asseguren la permanència de la unió, fent ús de soldadura aluminotèrmica d’alt poder de fusió, per a les unions davall de terra, ja que les seves propietats són altament resistents a la corrosió galvànica.

78 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

Per millorar la tensió de contacte des de l’exterior de la balla metàl·lica de la subestació, la malla general de terres s’estendrà fins 1 [m] per fora de la balla.

La malla de terra quedarà dimensionada, considerant la intensitat de falta màxima que suportarà la malla en cas de defecte.

2.13 SERVEIS AUXILIARS

Els serveis auxiliars de la Subestació estaran atesos necessariament pels dos sistemes de tensió, corrent altern (c.a) i corrent continu (c.c.). Per l’adequada explotació del centre, s’instal·laran sistemes d’alimentació de c.c. i c.a., segons necessitats, pels diferents components de control, protecció i mesura.

Per al control i operativitat d’aquests serveis auxiliars de corrent altern i corrent continu, s’ha disposat el muntatge de dos quadres (un per cada un servei) de centralització d’aparells formats per bastidors modulars a base de perfils i panells de xapa d’acer.

Cada servei està compartimentat independentment i té el seu accés frontal a traves de portes amb tanca.

2.13.1 Servei auxiliar de corrent altern (c.a.)

Els serveis auxiliars de corrent alterna de cada una de les propietats, s’alimentaran a 380 / 220 [V] des d’un transformador auxiliar.

Aquests quadres disposaran d’una comunicació automàtica entre ells, amb el que s’aconsegueix una doble alimentació per a cada quadre.

Les característiques tècniques d’aquest transformadora les em justificat al apartat anterior 2.9 de Característiques dels Elements Instal·lats.

79 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

2.13.2 Servei auxiliar de corrent continu (c.c.)

A la instal·lació es disposa de dos conjunts de carregador – bateria a 125 [V c.c.], per alimentar tots els serveis de corrent continu de la subestació.

Les característiques de les bateries instal·lades són:

- Fabricant...... TUDOR - Tipus...... Bateria Cd – Ni - Tensió...... 125 [Vcc] - Capacitat...... 250 [A·h]

Es decideix instal·lar una bateria del tipus alcalina en lloc de la d‘àcid. El motiu es perquè a demes de tenir les qualitats dels acumuladors de plom, les bateries de níquel – cadmi presenten unes certes avantatges complementaries com:

- Manteniment més reduït i econòmic. - Gran duració. - Possibilitat de carrega a règims variats. - Nivell d’electrolític visible al cas dels elements amb caixa de plàstic. - Menys pes, etc.

El consum permanent de la bateria el subministra el carregador o rectificador. Amb el cas de falta de corrent alterna, la bateria a de mantenir, com a mínim, durant 4 hores la demanda normal de la subestació, incloent una corrent de pic fins una durada de 10 segons.

2.14 MESURES

Totes les línies de 220 [kV] disposaran de convertidors per la mesura de:

- Amperatge [A]. - Voltatge [V]. - Potencia activa [P]. - Potencia reactiva [S].

80 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

Aquestes mesures ens serviran per transmetre-les al Centre de Control de Transport.

Les proteccions, elements de control i mesura instantània de 25 [kV] s’allotgen als cubiculums de control de les pròpies cel·les de mitja tensió.

Per donar compliment al Reglament de Punts de Mesura i de les seves Instruccions Tècniques Complementaries, s’han previst equips comptadors – registradors d’energia activa i reactiva, de característiques adequades a punts de mesura del tipus 1 ( amb mesura d’activa i reactiva de classe 0,5 i 4 [VA] de potencia).

La mesura principal es realitza a 25 [kV], agafant la tensió i la intensitat de les respectives posicions de cogeneració. Els equips comptadors – registradors estan allotjats amb un armari precintable de la sala de control.

La mesura redundant es realitza de forma similar a la principal; amb cada posició de cogeneració s’instal·là un altre conjunt comptador – registrador de característiques similars. Els equips comptadors – registradors associats amb aquest mesura s’ubiquen igualment al armari precintable dins de la Sala de Control.

2.15 TELECOMANDAMENT

El telecomandament dels equips de la subestació es realitzarà per mitjà d’una estació remota de telecontrol (RTU) que enviarà tota la informació captada a la Subestació JUNEDA 220 / 25 [kV] al Centre de Control de Transport per mitja d’uns equips d’ona portadora.

2.16 IL·LUMINACIÓ DE LA SUBESTACIÓ JUNEDA

La subestació disposarà d’un sistema d’enllumenat exterior i un altre interior dels edificis amb un nivell lumínic, amb els dos casos, suficients per a poder efectuar les maniobres degudes, amb el màxim de seguretat

81 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

2.16.1 Il·luminació interior del edifici de control

L’edifici de control està separat amb diverses sales il·luminades mitjançant 13 florescents de 36 [W] cadascun, encastats amb fals sostre i mitjançant regletes sortides sense reflector, aquets florescents estan distribuïts de la següent manera:

1 florescent a l’entrada. 6 florescents a la sala de control. 6 florescents a la sala de cabines. 2 bombetes al wàter de 60 [W] cada una.

La il·luminació de l’edifici de control te un potencia total de 520 [W] i es fa servir un cable de 1,5 [mm2] de secció dins un tub encastat de 13,5 [mm] de diàmetre, segons el MIE-RAT-19 s’ha de tenir una caiguda de tensió màxima d’un 3 %, com podem observar al annex dels càlculs de l’enllumenat de la subestació estem per davall del 3 % de caiguda de tensió.

2.16.2 Il·luminació exterior de la subestació

El parc exterior està dividit en dos zones, ja que a l’hora de realitzar el càlculs ho podem fer d’una forma mes còmoda, aquestes zones les anomenem:

- Zona A: Es la sona interior del parc que i il·lumina la zona de servei, aquesta s’il·luminarà mitjançant 8 faroles del tipus ET 400 de 250 [W] de vapor de sodi d’alta pressió.

Tenim una potencia instal·lada de 2000 [W] amb cable de 6 [mm2] de secció, el MIE-RAT-09 ens diu que em de tenir una caiguda de tensió del 3 % i com podem observar als annexos de càlculs tenim una amb una caiguda de tensió menor del 3 %.

Segons el MIE-RAT-09 al ser una xarxa subterrània, els tubs aniran enterrats a una profunditat de 0,4 [m] davall de terra mesurats des de la cota inferior del tub i amb un diàmetre de 60 [mm].

82 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

Es col·locarà una cinta de senyalització que avisarà de l’existència de cables d’enllumenat exterior situada a una distancia mínima del terra de 0,10 [m] i a 0,25 [m] per damunt del tub.

- Zona B: Es la zona de les voreres, perímetre de la substació i pas del personal, aquesta zona s’il·luminarà mitjançant 24 lluminàries unilaterals, les quals es distribueixen de la següent manera:

§ 17 lluminàries estan ubicades per tot el perímetre de la subestació amb una separació entre elles de 15 [m] i a 3 [m] d’altura, aquestes són lluminàries del tipus E-CONVEX-204 de Carandini amb equip auxiliar incorporat de vapor de sodi d’alta pressió 70 [W] a 220 [V], i llampera el·lipsoïdal.

§ 7 lluminàries del tipus E-CONVEX-240 de Carandini amb equip auxiliar incorporat de vapor de sodi d’alta pressió 70 [W] a 220 [V], i llampera el·lipsoïdal, aquestes estan encastades 4 a les parets de la caseta de FECSA – ENHER i 3 a la caseta de TRACJUSA mitjançant suports amb un tub d’acer de 60 [mm] de diàmetre.

Tenim una potencia instal·lada de 2000 [W] amb cable de 10 [mm2] de secció, el MIE-RAT-09 ens diu que em de tenir una caiguda de tensió del 3 % i com podem observar als annexos de càlculs tenim una amb una caiguda de tensió menor del 3 %.

Segons el MIE-RAT-09 al ser una xarxa subterrània, els tubs aniran enterrats a una profunditat de 0,4 [m] davall de terra mesurats des de la cota inferior del tub i amb un diàmetre de 60 [mm].

Es col·locarà una cinta de senyalització que avisarà de l’existència de cables d’enllumenat exterior situada a una distancia mínima del terra de 0,10 [m] i a 0,25 [m] per damunt del tub.

83 Subestació JUNEDA Memòria Descriptiva

2.16.3 Il·luminació d’emergència de l’edifici de control

L’enllumenat d’emergència actuarà quan falta la tensió d’alimentació del enllumenat normal, o aquesta descendeixi a un 70 % del seu valor nominal.

S’alimentarà d’un conjunt bateria - rectificador de 110 [Vcc] amb una autonomia mínima de dues hores, utilitzant lluminàries amb tubs fluorescents. S’instal·larà un llum d’emergència damunt de cada porta de sortida del recinte o entre compartiments de forma que il·lumini els camins de sortida de l’edifici, des de qualsevol punt del mateix, pel que es distribuirà de la següent forma:

- 1 fluorescents damunt de la porta de la sala de control. - 1 fluorescent damunt de la porta de la sala de cel·les. - 1 fluorescent damunt de la porta de l’entrada

La instal·lació s’efectuarà a la paret, amb muntatge superficial.

Lleida 12 de Juny 2007 Signatura del tècnic

Sergi Farrè Melè, nº de col·legiat L – 3491 Enginyer Tècnic Industrial en Electricitat

3. ANNEX DE CÀLCULS

AUTOR: Sergi Farré Melé. DIRECTOR: Sr. Juan José Tena Tena.

Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

3 CÀLCULS ...... 91

3.1 CÀLCULS DE CURTCIRCUITS ...... 91 3.1.1 Càlculs per unitats ...... 91 3.1.1.1 Formules utilitzades per fer els càlculs de les Reactàncies per unitat .....91 3.1.2 Càlcul de les reactàncies per unitats...... 93 3.1.2.1 Diagrama unifilar de tot el sistema ...... 93 3.1.2.2 Càlcul per unitats de la reactància de la línea de 220 [kV]...... 94 3.1.2.3 Càlcul per unitats de la reactància del transformador T1 de 40 [MVA]...... 94 3.1.2.4 Càlcul per unitats de la reactància del transformador T2.1 = T2.2 de 20 [MVA]...... 94 3.1.2.5 Càlcul per unitats de la reactància del transformador T3.1 = T3.2 de 1250 [kVA] (consum planta)...... 95 3.1.2.6 Càlcul per unitats de la reactància del transformador T4 de 180 [kVA] (serveis auxiliars de la subestació) ...... 95 3.1.2.7 Càlcul per unitats de la reactància de la línea de transport L1 = L2...... 95 3.1.2.8 Càlcul per unitats de la reactància dels alternadors de Cogeneració 1 = Cogeneració 2...... 96 3.1.2.9 Diagrama de les reactàncies per unitat de tot el sistema...... 97 3.1.2.10 Diagrama reduït de les reactàncies per unitat de tot el sistema...... 98 3.1.3 Càlcul de les reactàncies de curtcircuit...... 99 3.1.3.1 Càlcul de la reactància de curtcircuit al punt A...... 100 3.1.3.2 Càlcul de la reactància de curtcircuit al punt B...... 100 3.1.3.3 Càlcul de la reactància de curtcircuit al punt C...... 101 3.1.3.4 Càlcul de la reactància de curtcircuit al punt D = E ...... 102 3.1.4 Potencies de curtcircuit ...... 103 3.1.5 Intensitat eficaç de curtcircuit ...... 104 3.1.5.1 Càlcul de la Intensitat màxima de xoc...... 105

3.2 DIMENSIONAT DELS INTERRUPTORS AUTOMÀTICS...... 106 3.2.1 Elecció dels interruptors automàtics...... 106 3.2.2 Localització dels interruptors automàtics ...... 107

86 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

3.2.3 Dimensionat d’interruptors automàtics...... 108 3.2.3.1 Capacitat de connexió ...... 108 3.2.3.2 Capacitat de ruptura o desconnexió del interruptor automàtic...... 109 3.2.3.3 Intensitat de desconnexió ...... 110 3.2.3.4 Intensitat nominal ...... 110 3.2.3.5 Resum de les característiques dels interruptors automàtics ...... 111

3.3 DIMENSIONAT DELS CONDUCTORS ...... 112 3.3.1 Càlcul dels embarrats d’Alta Tensió ...... 112 3.3.1.1 Càlcul del conductor ...... 112 3.3.1.2 Esforç mecànic del embarrat ...... 115 3.3.1.3 Longitud i fletxes del embarrat...... 116 3.3.1.4 Efecte corona...... 120 3.3.1.5 Característiques del embarrat ...... 125 3.3.2 Càlcul del cables de Mitja Tensió ...... 125 3.3.2.1 Càlcul del conductor ...... 125 3.3.3 Càlcul del cables de Baixà Tensió ...... 127 3.3.3.1 Càlcul del conductor ...... 127

3.4 EFECTES DE LA CORRENT DE CURTCIRCUIT...... 129 3.4.1 Efecte tèrmic de la corrent de curtcircuit ...... 133 3.4.1.1 Efectes tèrmics al embarrat d’Alta Tensió ...... 133 3.4.1.2 Efectes tèrmics al embarrat de Mitja Tensió ...... 134 3.4.1.3 Efectes tèrmics del cable de Baixa Tensió ...... 135 3.4.2 Efecte electrodinàmic de la corrent de curtcircuit ...... 136 3.4.2.1 Esforç electrodinàmic del cable d’Alta Tensió ...... 136 3.4.2.2 Esforç electrodinàmic del cable de Mitja Tensió ...... 137

3.5 DISTANCIES DE SEGURETAT...... 138 3.5.1 Distancia dels conductors al terreny de 220 [kV] ...... 139 3.5.2 Distancies mínimes entre conductors...... 139 3.5.3 Distancies finals escollides ...... 140

3.6 CÀLCULS DELS AÏLLADORS...... 141 3.6.1 Càlcul dels aïlladors del embarrat d’Alta Tensió ...... 141

87 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

3.6.1.1 Càlcul elèctric ...... 141 3.6.1.2 Càlcul mecànic ...... 143

3.7 PARALLAMPS ...... 145 3.7.1 Parallamps 220 [kV]...... 145 3.7.2 Parallamps 25 [kV]...... 146

3.8 TRANSFORMADORS DE MESURA I PROTECCIÓ...... 147 3.8.1 Generalitats ...... 147 3.8.2 Transformadors de Intensitat...... 148 3.8.2.1 Posicions de línia ...... 148 3.8.2.1.1 Càlcul de potencia i precisió del Transformador d’intensitat...... 148 3.8.2.1.2 Esforços tèrmics del transformador d’intensitat ...... 154 3.8.2.1.3 Esforços dinàmics del transformador d’intensitat ...... 155 3.8.2.2 Posició de línia del Transformador 220 [kV]...... 156 3.8.2.2.1 Càlcul de potencia i precisió del Transformador d’intensitat...... 156 3.8.2.2.2 Esforços tèrmics del transformador d’intensitat ...... 162 3.8.2.2.3 Esforços dinàmics del transformador d’intensitat ...... 163 3.8.2.3 Posició de línia del transformador 25 [kV] ...... 164 3.8.2.3.1 Càlcul de potencia i precisió del Transformador d’intensitat...... 164 3.8.2.3.2 Esforços tèrmics del transformador d’intensitat ...... 169 3.8.2.3.3 Esforços dinàmics del transformador d’intensitat ...... 169 3.8.2.4 Línia de sortida a cogeneració 1 = Línia de sortida a cogeneració 2.....170 3.8.2.4.1 Càlcul de potencia i precisió del Transformador d’intensitat...... 170 3.8.2.5 Transformador del neutre...... 173 3.8.2.5.1 Càlcul de potencia i precisió del Transformador de neutre...... 173 3.8.2.6 Posició de línia del transformador 0,4 [kV]...... 175 3.8.2.6.1 Càlcul de potencia i precisió del Transformador d’intensitat...... 175 3.8.2.7 Protecció de bóta ...... 178 3.8.2.7.1 Càlcul de potencia i precisió del Transformador d’intensitat...... 178 3.8.3 Transformadors de Tensió ...... 180 3.8.3.1 Posicions de línia ...... 180 3.8.3.2 Línia transformador 220 [kV] ...... 182 3.8.3.3 Línia transformador 25 [kV] ...... 184

88 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

3.8.3.4 Línia de sortida a cogeneració 1 = Línia de sortida a cogeneració 2.....186

3.9 CÀLCULS DE LA XARXA DE TERRA ...... 188 3.9.1 Hipòtesis de disseny ...... 188 3.9.2 Normativa aplicable...... 189 3.9.3 Característiques del sistema ...... 190 3.9.3.1 Conductor de terra ...... 190 3.9.3.2 Característiques del terreny...... 190 3.9.3.3 Dades de partida ...... 190 3.9.4 Corrents màximes de la posada a terra ...... 191 3.9.5 Secció dels conductors...... 191 3.9.6 Càlcul de la resistència de la malla...... 192 3.9.7 Tensió màxima admissible de contacte, tensió admissible de pas i tensió admissible de contacte ...... 193 3.9.7.1 Tensió màxima aplicable de contacte...... 193 3.9.7.2 Tensió admissible de contacte...... 193 3.9.7.3 Tensió admissible de pas...... 194 3.9.8 Tensió de pas i tensió de contacte calculades ...... 194 3.9.9 Conclusions ...... 196

89 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

3.10.3.3 Càlcul de potencia i seccions de l’enllumenat exterior ZONA A ...... 212 3.10.3.3.1 Potencia instal·lada a la zona A ...... 212 3.10.3.3.2 Secció del cable ...... 212 3.10.3.4 Càlcul de potencia i seccions de l’enllumenat exterior ZONA B ...... 213 3.10.3.4.1 Potencia instal·lada a la zona B ...... 213 3.10.3.4.2 Secció del cable ...... 213

90 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

3 CÀLCULS

3.1 CÀLCULS DE CURTCIRCUITS

3.1.1 Càlculs per unitats

Amb sistemes trifàsics amb dos o mes nivells de tensió, podem simplificar el càlcul utilitzant el mètode de càlcul per unitat, aquest càlcul ens ofereix una sèrie d’avantatges:

- Els fabricants especifiquen les impedàncies en [%] dels valor nominals que figuren a la placa de característiques. - Les impedàncies per unitats del mateix tipus d’aparells tenen valors molt aproximats encara que els valors en [O] siguin molt diferents. - La impedància per unitats d’un transformador es la mateixa al primari i al secundari. - La impedància per unitats d’un transformador no depèn de la connexió d’aquest.

3.1.1.1 Formules utilitzades per fer els càlculs de les Reactàncies per unitat

· Reactància de la línia:

Sbase2 X Scc = S cc

On;

Sbase2 = Potencia base [MVA]

Scc = Potencia de curtcircuit de la línea [MVA] (dada subministrada per l’empresa elèctrica)

X Scc = Valor per unitats de la reactància de línia [p.u]

91 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

· Reactància de Transformadors i Generadors:

Sbase2 X cc = xcc Sbase1

On;

X = Valor per unitats de la reactància del transformador ó generador [p.u]

Sbase2 = Potencia base [MVA]

Sbase1 = Potencia nominal del transformador ó generador [MVA]

xcc = Reactància de curtcircuit del transformador ó del generador [%] (dades subministrades pel fabricant)

· Reactància de les línies de transport de subestació a cogeneracions:

S X = Z base2 L L V 2

On;

XL = Valor per unitats de la reactància de la línia de transport [p.u]

Sbase2 = Potencia base [MVA] V = Tensió aplicada a la línia [kV]

Z L = Impedància del cable de línia transport [kV]

La potencia base (Sbase2) escollida per a fer tots els nostres càlculs utilitzant el mètode de càlcul per unitat,es:

Sbase2 = 20 [MVA]

92 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

3.1.2 Càlcul de les reactàncies per unitats

3.1.2.1 Diagrama unifilar de tot el sistema

Pràcticament, el mètode s’utilitza separant el circuit amb els seus components i calculant cada component amb el seu bus infinit, per això es passa del diagrama unifilar del sistema a estudiar a un diagrama d’impedàncies.

Esquema 1. Diagrama unifilar

93 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

3.1.2.2 Càlcul per unitats de la reactància de la línea de 220 [kV]

El valor de la tensió de curtcircuit de línia (Scc) es subministrada per ENDESA, al punt de la nostra subestació tenim una potencia de curtcircuit de 3.000 [MVA].

Sbase2 20 X Scc = = = j 0,0066 [ p.u] S cc 3.000

3.1.2.3 Càlcul per unitats de la reactància del transformador T1 de 40 [MVA]

El fabricant ens subministra un valor de xcc(T1) del transformador de 12 [%].

Sbase2 12 20 X T1 = xcc(T1) = × = j 0,06 [ p.u] Sbase1 100 40

On;

Sbase1 = 40 [MVA]

x cc(T1) = 12 [%]

3.1.2.4 Càlcul per unitats de la reactància del transformador T2.1 = T2.2 de 20 [MVA]

El fabricant ens subministra un valor de xcc(T2) dels transformadors de 10 [%].

Sbase2 10 20 X T 2 = xcc(T 2) = × = j 0,10 [ p.u] Sbase1 100 20

On;

Sbase1 = 20 [MVA]

x cc(T2) = 10 [%]

94 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

3.1.2.5 Càlcul per unitats de la reactància del transformador T3.1 = T3.2 de 1250 [kVA] (consum planta)

El fabricant ens subministra un valor de xcc(T3) dels transformadors de 6 [%].

Sbase2 6 20 X T 3 = xcc(T 3) = × = j 0,96 [ p.u] Sbase1 100 1,250

On;

Sbase1 = 1,250 [MVA]

x cc(T3) = 6 [%]

3.1.2.6 Càlcul per unitats de la reactància del transformador T4 de 180 [kVA] (serveis auxiliars de la subestació)

El fabricant ens subministra un valor de xcc(T4) dels transformadors de 4,5 [%].

Sbase2 4,5 20 X T 4 = xcc(T 4) = × = j 05 [ p.u] Sbase1 100 0,180

On;

Sbase1 = 0,180 [MVA]

x cc(T4) = 4,5 [%]

3.1.2.7 Càlcul per unitats de la reactància de la línea de transport L1 = L2

La distància de la subestació fins a les cogeneracions es la mateixa per les dos 4 [km]

1er Calculem la impedància de la línia de transport:

El fabricant ens subministra un valor d’impedància del cable de transport de:

ìrL = 0,08 [W / km] Z L12 = í îy L = j 0,62 [W / km]

95 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

2 2 2 2 Z L = l rL + yL = 4 0,08 + 0,62 = 2,5 [O]

On; l = Longitud de la línia de transport [km]

2er Calculem la reactància de la línia de transport:

S 20 X = Z base2 = 2,5 = j 0,08 [ p.u] L L V 2 252

3.1.2.8 Càlcul per unitats de la reactància dels alternadors de Cogeneració 1 = Cogeneració 2

Els alternadors es dimensionen de forma estàndard, de tal forma que la seva potencia nominal tingui la suficient capacitat de transmetre sense problemes tota la seva potencia activa que l’alternador transmet a l’eix, amb una càrrega de cos f fins a 0,8, ja que la intensitat amb aquest cos f serà molt més elevada que amb cos f igual a 1, que serà amb funcionament normal.

El fabricant ens subministra un valor de xcc(G) del generador de 23 [%].

Sbase2 23 20 X GE = xcc(G) = × = j1,353 [ p.u] Sbase1 100 3,400

On;

Sbase1 = 3,400 [MVA]

x cc(G) = 23 [%]

Reactància per unitat d’un alternador:

X 1,353 X = GE = j 0,225 [ p.u] 6G 6 6

On; 6 = nº de generadors de cada planta.

96 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

Els resultats obtinguts de les reactàncies per unitat es mostren a la taula 1

Valors de Potencia base Reactància per unitat referència [MVA] (p.u)

Línia 220kV (Scc) Scc = 3.000 [MVA] 20 j 0,0066 Trafo 1 (T1) Sn = 40 [MVA] 20 j 0,06 Trafo 2.1 (T2.1) Sn = 20 [MVA] 20 j 0,10 Trafo 2.2 (T2.2) Sn = 20 [MVA] 20 j 0,10 Trafo 3.1 (T3.1) Sn = 1,250 [VA] 20 j 0,96 Trafo 3.2 (T3.2) Sn = 1,250 [MVA] 20 j 0,96 Trafo 4 (T4) Sn = 0,180 [MVA] 20 j 5

Línia 1 (L1) Z L1 =2,5 [W] 20 j 0,08

Línea 2 (L2) Z L2 =2,5 [W] 20 j 0,08 Cogeneració 1 (G1) Sn = 3,4 [MVA] 20 j 0,225 Cogeneració 2 (G2) Sn = 3,4 [MVA] 20 j 0,225

Taula 1. Reactàncies equivalents

3.1.2.9 Diagrama de les reactàncies per unitat de tot el sistema

Després de fer els càlculs de les reactàncies per unitat del nostre sistema, el nou esquema que obtenim es:

Esquema 2. Diagrama de reactàncies

97 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

3.1.2.10 Diagrama reduït de les reactàncies per unitat de tot el sistema

El circuit equivalent resultant que ens sortirà de reduir les reactàncies per unitat de les dos línees de cogeneracions, i l’utilitzarem per als càlculs de les faltes que poden sorgir a la substació i per realitzar els càlculs dels interruptors de potencia.

Els transformadors XT3.1 – XT3.2 no els tindrem en compte per reduir a la reactància equivalent de les cogeneracions ja que son elements passius i no ens influeixen amb els càlculs de curtcircuits de la sortida de línia de les subestacions fins a les plantes

Esquema 3. Diagrama reduït del sistema

Per realitzar la simplificació farem la suma de les reactàncies X 6G.1 + X T 2.1 + X L1 i de les reactàncies X 6G.2 + X T 2.2 + X L2 ja que la seva distribució es en sèrie.

X C1 = X 6G.1 + X T 2.1 + X L1 = j0,225 + j0,10 + j0,08 = j0,405 [ p.u]

X C 2 = X 6G.2 + X T 2.2 + X L2 = j0,225 + j0,10 + j0,08 = j0,405 [ p.u]

98 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

Els esquema simplificat el podem observar al esquema 4.

Esquema 4. Sistema simplificat.

3.1.3 Càlcul de les reactàncies de curtcircuit

El sistema es representa normalment amb font de voltatge constant (generalment de 1.0 [p.u]) en sèrie amb un reactància, el qual el seu valor es igual al recíproc de la corrent de curtcircuit amb [p.u] ).

Esquema 5. Esquema dels curtcircuits

99 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

3.1.3.1 Càlcul de la reactància de curtcircuit al punt A

Ens trobem la línia d’arribada, la seva reactància de curtcircuit es la que hem calculat anteriorment.

X Scc = X A = j0,0066 [ p.u]

Esquema equivalent Punt A

3.1.3.2 Càlcul de la reactància de curtcircuit al punt B

Ens trobem la línia d’arribada seriada amb el transformador T1 i aquestes amb paral·lel amb les aportacions de les dos cogeneracions, que també estan en paral·lel, el transformador T4 no el tindrem en compte ja que es un element passiu, la seva reactància de curtcircuit es:

X ST = X A + X T1 = j 0,0066 + j 0,06 = j 0,0666 [ p.u]

X C1 × X C 2 j 0,405× j 0,405 X G = = = j 0,202 [ p.u] X C1 + X C 2 j 0,405 + j 0,405

100 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

X × X j 0,0666 × j 0,202 X = ST G = = j 0,05 [ p.u] cc(B) X ST + X G j 0,0666 + j 0,202

Esquema equivalent Punt B

3.1.3.3 Càlcul de la reactància de curtcircuit al punt C

Ens trobem la línia d’arribada seriada amb el transformador T1, aquesta amb paral·lel amb les aportacions de les dos cogeneracions i l’equivalent d’aquestes fem la sèrie amb T4, la seva reactància de curtcircuit es:

X ST = X A + X T1 = j 0,00666 + j 0,06 = j 0,0666 [ p.u]

X C1 × X C 2 j 0,405× j 0,405 X G = = = j 0,202 [ p.u] X C1 + X C 2 j 0,405 + j 0,405

X × X j 0,0666 × j 0,202 X = ST G = = j 0,05 [ p.u] SGT X + X j 0,0666 + j 0,202 ST G

101 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

X cc(C ) = X STG + X T 4 = j 0,05 + j 5 = j 5,05 [ p.u]

Esquema equivalent Punt C

3.1.3.4 Càlcul de la reactància de curtcircuit al punt D = E

El curtcircuit es el mateix al punt D i al punt E, ens trobem la línia d’arribada seriada amb el transformador T1, aquesta amb paral·lel amb una de les aportacions de les cogeneracions, com que es el mateix als dos punts agafem per fer els càlculs el punt D, el transformador T4 no el tindrem en compte ja que es un element passiu, la seva reactància de curtcircuit es:

X ST = X A + X T1 = j 0,0066 + j 0,06 = j 0,0666 [ p.u]

X C 2 = j0,405 [ p.u]

102 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

X ST × X C 2 j 0,0666 × j 0,405 X cc(D) = = = j 0,0572 [ p.u] X ST + X C 2 j 0,0666 × j 0,405

Esquema equivalent Punt D=E

A la taula numero 2 tenim un resum dels valor obtingut de les reactàncies de curtcircuit per unitat.

Reactància de curtcircuit per unitat Punt de curtcircuit [p.u]

A j 0,0066 B j 0,05 C j 5,05 D j 0,0572 E j 0,0572

Taula 2. Reactàncies de curtcircuit equivalents

3.1.4 Potencies de curtcircuit

Amb les reactàncies calculades amb l’apartat anterior calcularem les potencies de curtcircuit, amb les quals podrem analitzar per separat cada punt on es pot produir un curtcircuit, els quals ens ajudaran a determinar el interruptor automàtic a instal·lar.

Mitjançant la següent equació, passarem al càlcul de les potencies de curtcircuit, on exposarem els resultats obtinguts a la taula 3.

103 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

Sbase2 S cc = X cc

On;

Scc = Potencia de curtcircuit en el punt de la falta [MVA]

Sbase2 = Potencia base [MVA]

Xcc = Valor per unitats de la reactància de curtcircuit en el punt [p.u]

Punt de Reactància de curtcircuit Potencia base Potencia de curtcircuit per unitat [p.u] [MVA] curtcircuit [MVA] A j 0,0066 20 3.000 B j 0,05 20 400 C j 5,05 20 3,96 D j 0,0572 20 350 E j 0,0572 20 350

Taula 3. Potencies de curtcircuit.

3.1.5 Intensitat eficaç de curtcircuit

El conèixer les intensitats de curtcircuit te la mateixa importància que conèixer les intensitats nominal. Així dons, sabent el valor de la intensitat de curtcircuit podrem fixar el dimensionat del joc de barres, el calibre dels fusibles i dels interruptors o ajustar les proteccions que corresponguin.

Mitjançant la següent equació, passarem al càlcul de les intensitats de curtcircuit, on exposarem els resultats obtinguts a la taula 4.

S I = cc cc 3 Vn

104 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

On; Icc = Intensitat eficaç de curtcircuit en el punt de la falta [MVA]

Scc = Potencia de curtcircuit en el punt de la falta [MVA] Vn = Nivell de tensió corresponent al punt de la falta [kV]

Punt de Potencia de Nivell de tensió al Intensitat eficaç de curtcircuit curtcircuit [MVA] punt [kV] curtcircuit [kA] A 3000 220 7,87 B 400 25 9,23 C 3,96 0.4 5,71 D 350 25 8.08 E 350 25 8.08

Taula 4. Intensitat eficaç de curtcircuit.

3.1.5.1 Càlcul de la Intensitat màxima de xoc

Al produir-se el curtcircuit , la intensitat arriba a un pic en el que s’anomena període subtransitori i transitori un cop passats aquest períodes la intensitat de curtcircuit es va esmorteint fins a arribar al règim permanent.

La intensitat dels primers moments es la que s’anomena intensitat màxima de xoc.

Quant una inductància es posa de sobte sota tensió, apart de la component alterna, apareix una component unidireccional de corrent continua i de magnitud igual a la component d’altern. El valor d’aquesta component seria constant si la resistència del circuit fos totalment nul·la. Com la resistència existeix, la component unidireccional s’esmorteeix ràpidament.

Si la amplitud de la corrent continua es igual que la de la alterna, tenim:

I xoc = 2 2 × I cc

105 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

Aquest valor es teòric, ja que s’ha de tenir en compte l’esmortiment del circuit, pel que ens resultarà a la pràctica:

I xoc = 1,8 2 × I cc

On:

Ixoc = intensitat màxima de xoc en el punt de la falta [kA]

Icc = intensitat de eficaç de curtcircuit en el punt de la falta [kA]

Aquest valor de xoc l’utilitzem per fer els càlculs dels efectes dinàmics del curtcircuit

Mitjançant l’equació anterior, passarem al càlcul de les intensitats màximes de xoc, on exposarem els resultats obtinguts a la taula 5.

Intensitat eficaç de curtcircuit Intensitat màxima de xoc Punt de curtcircuit [kA] [kA] A 7,87 20 B 9,23 23,5 C 5,71 14,53 D 8.08 22,56 E 8.08 22,56

Taula 5. Intensitats màxima de xoc.

3.2 DIMENSIONAT DELS INTERRUPTORS AUTOMÀTICS

3.2.1 Elecció dels interruptors automàtics

El interruptor automàtic es l’equip que materialitza les ordres de connexió i desconnexió que ordenen les proteccions i automatismes dels circuits protectors.

106 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

Els interruptors automàtics tenen una doble funció:

1. Unió o separació de xarxes o instal·lacions al cas de maniobres. 2. Separació de les sones avariades amb el menor temps possible.

La desconnexió d’un curtcircuit es la missió més important que ha de complir un interruptor. Per complir amb aquesta expectativa serà determinant les dimensions i característiques d’aquest. Una de les característiques més importants es la capacitat d’obertura del interruptor, i serà la major potencia de curtcircuit que podrà obrir sense deteriorar-se.

Però a demés d’aquest valor s’ha de tenir en compte una sèrie d’aspectes generals que també ens ajudaran a dimensionar aquest tipus de protecció, tals com:

1. Tensió nominal. 2. Intensitat nominal. 3. Capacitats de connexió i desconnexió. 4. Capacitats de ruptura. 5. Temps de connexió i desconnexió. 6. Que sigui instal·lació interior o d’intempèrie. 7. Limitacions d’espai. 8. Costos, etc..

3.2.2 Localització dels interruptors automàtics

Al esquema següent podem observar els interruptors automàtics que necessita la nostra instal·lació i la seva ubicació.

107 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

Localització dels interruptors

3.2.3 Dimensionat d’interruptors automàtics.

Per dimensionar aquests interruptor s’han de calcular els següents paràmetres: 1. Capacitat de connexió. 2. Capacitat de ruptura o desconnexió. 3. Corrents nominals. 4. Corrents de desconnexió.

3.2.3.1 Capacitat de connexió

Esta definida per la corrent de xoc (Ixoc).

Mitjançant la següent equació, passarem al càlcul de la capacitat de connexió dels interruptors, on exposarem els resultats obtinguts a la taula 6.

108 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

Pc = 3 ×Vn × I xoc

On; Pc = Capacitat de connexió al punt de la falta. [MVA]

Ixoc = Valor de la corrent de curtcircuit màxima de xoc [kA] Vn = Nivell de tensió corresponent al punt de la falta [kV]

Punt de Nivell de tensió Intensitat màxima de Capacitat de connexió curtcircuit [kV] xoc [kA] [MVA] A 220 20 7621 B 25 23,5 1017 C 0.4 14,53 10 D 25 22,56 977 E 25 22,56 977

Taula 6. Capacitat de connexió

3.2.3.2 Capacitat de ruptura o desconnexió del interruptor automàtic

Es la major potencia de curtcircuit que podrà obrir el interruptor sense deteriorar-se i ve definida per la intensitat permanent de curtcircuit (Icc).

Mitjançant la següent equació, passarem al càlcul de la capacitat de ruptura dels interruptors, on exposarem els resultats obtinguts a la taula 7.

Pr = 3 ×Vn × I cc

On; Pr = Capacitat de ruptura al punt de la falta. [MVA]

Icc = Valor eficaç de la corrent permanent de curtcircuit [kA] Vn = Nivell de tensió corresponent al punt de la falta [kV]

109 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

Punt de Nivell de tensió Intensitat de Capacitat de ruptura curtcircuit [kV] curtcircuit [kA] [MVA]

A 220 7,87 3000 B 25 9,23 400 C 0.4 5,71 3,96 D 25 8.08 350 E 25 8.08 350

Taula 7. Capacitat de ruptura

3.2.3.3 Intensitat de desconnexió

La corrent de desconnexió es corrent màxima que tindran que obrir el interruptors, aquesta coincideix amb la intensitat de curtcircuit permanent calculada anteriorment i on exposarem els resultats a la taula 8.

Intensitat de curtcircuit Intensitat de desconnexió Punt de curtcircuit [kA] [kA] A 7,87 7,87 B 9,23 9,23 C 5,71 5,71 D 8.08 8.08 E 8.08 8.08

Taula 8. Intensitat de desconnexió

3.2.3.4 Intensitat nominal

Es la corrent nominal que passarà per cadascun dels interruptors automàtics en condicions de treball nominals.

Mitjançant la següent equació, passarem al càlcul de la intensitat nominal dels interruptors coincidint amb les potencies i tensions primeries i secundaries dels transformadors , i on exposarem els resultats obtinguts a la taula 9.

110 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

Sn In = 3 Vn

On; In = Intensitat nominal [A] Sn = Potencia nominal del transformador [MVA] Vn = Nivell de tensió corresponent al punt de la falta [kV]

Potencia aparent Nivell de tensió Intensitat nominal Interruptor Automàtic [MVA] [kV] [A] 52-11 40 220 105 52-12 40 220 105 52-13 40 220 105 52-21 40 25 924 52-22 20 25 462 52-23 20 25 462 52-3 0.18 0.4 259

Taula 9. Intensitat nominal

3.2.3.5 Resum de les característiques dels interruptors automàtics

A la taula 10 podem observar les característiques que han de tenir els interruptors automàtics del nostre sistema segons els càlculs realitzats anteriorment.

Nivell Intensitat Intensitat de Capacitat de Capacitat de Interruptor de nominal desconnexió ruptura connexió Automàtic tensió [A] [kA] [MVA] [MVA] [kV] 52-11 220 105 7,87 3000 7621 52-12 220 105 7,87 3000 7621 52-13 220 105 7,87 3000 7621 52-21 25 924 9,23 426 1017 52-22 25 462 8,08 376 977 52-23 25 462 8,08 376 977 52-3 0.4 259 5,71 3,963 10

Taula 10. Característiques interruptors automàtics

111 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

3.3 DIMENSIONAT DELS CONDUCTORS

L’elecció dels conductors es farà d’acord amb les prescripcions exposades al RAT de línies aèries, densitats de corrent, sobrecarregues, esforços mecànics i tèrmics.

3.3.1 Càlcul dels embarrats d’Alta Tensió

El tipus de cable que calcularem per utilitzar-lo al embarrat de la subestació, es el mateix que farem servir per la derivació del embarrat al transformador i la unió amb tota l’aparamenta.

3.3.1.1 Càlcul del conductor

- Intensitat nominal permanent

Per calcular el tipus de cable que necessitem, primer tenim que calcular la intensitat nominal que te que passar per aquest.

El càlcul de la intensitat nominal es realitza amb la següent equació:

Sn 40.000 In = = = 105 [A] 3 Vn 3 220

On; In = Intensitat nominal [A] Sn = Potencia nominal [MVA] Vn = Tensió nominal [kV]

112 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

- Elecció del conductor segons la In

El conductor escollit per l’embarrat de la subestació es d’aliatge alumini – acer, tot seguit especifiques les característiques del cable normalitzat:

Tipus de cable...... LA 280 Dúplex Hawk Secció...... 281,17 [mm2] Composició...... 54 + 7 Carrega de ruptura...... 8.620 [kg] Resistència elèctrica a 20ºC...... 0,1194 [O/km] Diàmetre...... 21,80 [mm] Mòdul elasticitat...... 7.700 [kg/mm2] Coeficient de dilatació lineal...... 18,9 · 10-6 [ºC-1] Intensitat admissible...... 585 [A]

- Densitat de corrent

Es necessari saber la densitat de corrent que circularà pel nostre cable elegit, ja que segons el RAT, les densitat de corrent màximes amb regim permanent no es poden sobrepassar dels valor senyalat al art.22

El càlcul de la densitat de corrent màxima admissible es realitza amb la següent equació:

In 105 d = = = 0,3734 [A/mm2] S 281,17

On; In = Intensitat nominal [A] S = Secció del cable [mm2] d = Densitat de corrent [A/mm2]

113 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

- Comprovació de la densitat màxima admissible

El cable escollit LA 280 Dúplex Hawk, te una secció de 281,17 [mm2] i amb la intensitat nominal calculada al apartat 3.3.1.1, tenim una densitat de corrent de 0,3734 [A/mm2].

Segons el RAT les densitats de corrent màxima amb regim permanent no sobrepassaran els valors dels senyalats al capítol cinc, article 22, per tant la densitat de corrent que no podrem sobrepassar serà la interpolació de les densitats de cable entre les seccions de 250 i 300 [mm2].

Secció [mm2] 250 281.17 300 Densitat [A/mm2] 2.3 2.2 2.15

Per interpolació entre les seccions de 250 i 300 [mm2] ens surt una densitat de 2,20 [A/mm2].

Segons el RAT aquets resultat de 2,20 [A/mm2] s’ha de multiplicar per un coeficient de reducció que segons la composició del cable serà:

0,902 per a composició 30 + 7 0,926 per a composició 6 + 1 i 26 + 7 0,941 per a composició 54 + 7

Com que el nostre cable es de composició 54 + 7 s’ha de multiplicar pel coeficient de 0,941 i ens quedarà una densitat màxima admissible que no podrà ser sobrepassada per la nostra densitat calculada:

2 dmàx = 0,941 · 2,20 = 2,07 [A/mm ]

Com podem comprovar se’ns compleix que dmàx > d:

2 2 d màx = 2,07 [A/mm ] >> d = 0,3734 [A/mm ]

114 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

3.3.1.2 Esforç mecànic del embarrat

Dades de partida:

- Zona...... A - Altitud...... 270 [m] - Càrrega de ruptura...... 8620 [kg] - Massa...... 977 [kg/km]

Segons el RAT, art.27 la tracció màxima admissible dels conductors i cables de terra no resultarà superior a la càrrega de ruptura, dividida per 2,5 al tractar-se de cables, considerant-los sotmesos a la hipòtesis de sobrecarrega amb funció de la zona on es trobi la instal·lació, definides al art.17

- Tracció màxima:

Cr 8.620 Tm = = = 3448 [kg] 2,5 2,5

On; Tm = Tracció màxima [kg] Cr = Carrega de ruptura [kg]

- Carregà del propi conductor:

Massa del conductor es 977 [kg/km]

qc = 0,977 [kg/m]

- Carregà deguda al vent :

Sobre conductors i cables de terra d’un diàmetre superior a 16 [mm]...... 50 [kg/m2]

qv = Pv · D = 50 · 0,02180 = 1,09 [kg/m]

115 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

On; qv = Sobrecarrega del vent sobre el conductor [kg/m] Pv = Pressió del vent [kg/m2] D = Diàmetre del cable [m]

- Sobrecarregues motivades pel gel (subestació Juneda 270 m.s.n.m.)

Zona A: La situada a menys de 500 metres d’altitud sobre el nivell del mar No es tindrà en compte la sobrecarrega motivada pel gel.

- Carrega total a suportar

Amb l’equació següent i els valors obtinguts podem calcular el pes amb funció de la sobrecarrega:

qt = qc 2 + qv 2 = 0,977 2 +1,092 = 1,4637 [kg/m]

3.3.1.3 Longitud i fletxes del embarrat

Dades de partida:

- Altitud...... 270 [m] - Longitud de vano...... 15 [m] - Càrrega total...... 1,4635 [kg/m] - Coeficient de dilatació tèrmica lineal...... 18,9 · 10-6 [ºC-1] - Temperatura de referència...... 15 [ºC] - Temperatura màxima...... 40 [ºC] - Temperatura mínima...... -10 [ºC]

116 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

· Fletxa del conductor amb condicions normals:

qt × L2 1,4637 ×152 h = = = 0,012 [m] 1 8×Tm 8×3448

On;

h1 = Fletxa del conductor [m] qt = Carregà total [kg/m] L = Longitud del vano [m] Tm = Tracció màxima del cable [kg]

· Fenòmens vibratoris

No es preveu aparició de fenòmens vibratoris als conductors, pel que no es comprovarà l’estat tensional d’aquests.

· Variació de longitud del cable per dilatacions tèrmiques:

Per al càlcul de les fletxes màximes dels casos que contempla el Reglament de Línies Aèries d’Alta Tensió a la zona A, s’utilitzarà l’equació del canvi d’estat. Aquesta equació permet relacionar la tensió mecànica d’un cable amb unes condicions normals 1, amb la tensió mecànica amb condicions de dilatació o contracció 2.

L’equació del canvi d’estat es la següent:

E t 2 [t - K +aE(q -q )]= L2w 2 m 2 2 2 2 1 24 1

On; a = Coeficient de dilatació d’un material 18,9 · 10-6 [ºC-1] E = Mòdul d’elasticitat 7.700 [kg/mm2] 2 t2 = Tracció per unitat de superfície condicions 2 [kg/mm ]

m1 = Coeficient de sobrecarrega amb condicions 1

117 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

? 1 = Temperatura amb condicions 1 [ºC]

? 2 = Temperatura amb condicions 2 [ºC] L = Longitud de vano [m] K = Es la constant de l’equació del canvi de condicions i es calcula per la següent formula:

2 2 E 2 K = t1 - (L v 2 m1 ) 24 t1

On; 2 t1 = Tracció per unitat de superfície condicions 1 [kg/mm ] ? = Pes per unitat de superfície [kg/mm2]

qt 1.4637 m = = =1,49 1 qc 0,977

Tm 3448 t = = =12,26 [kg/mm2] 1 s 281,1

qc 0,977 w = = = 0,0035 [kg/m·mm2] s 281,1

Substituint els valor de les variables calculades trobem el valor de la constant K de la equació del canvi de condicions.

7700 K = 12,26 - (152 ×0,00352 1,492 ) = 12,24 24×12,262

Després de trobar els valors de l’equació d’estat amb les condicions 1, calcularem les fletxes màximes i mínimes

118 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

a) Fletxa a màxima temperatura 40 [ºC]

Plantejant l’equació del canvi d’estat, trobem la tracció per unitat de superfície amb condicions 2:

7700 t 2[t -12,24 +18,9 ×10-6 × 7700(40 -15)] = 152 × 0,00352 1,492 2 2 24

2 t2 [t2 - 8,6] = 1,96

Resolem l’equació de tercer grau i t2 ens dona:

2 t2 = 8,62 [kg/mm ]

La tensió màxima amb condicions 2 es:

Tm2 = t2 · s = 8,62 · 281,1 = 2423,08 [kg]

La fletxa màxima amb condicions de temperatura de 40 [ºC] es:

qt × L2 1,4637 ×152 h2 = = = 0,017 [m] 8×Tm2 8× 2423,08

b) Fletxa a mínima temperatura -10 [ºC]

Plantejant l’equació del canvi d’estat, trobem la tracció per unitat de superfície amb condicions 3:

7700 t 2[t -12,24 +18,9 ×10-6 × 7700(-10 -15)] = 152 × 0,00352 1,492 3 3 24

2 t3 [t3 -15,88] = 1,96

119 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

Resolem l’equació de tercer grau i t3 ens dona:

2 T3 = 15,89 [kg/mm ]

La tensió màxima amb condicions 3 es:

Tm3 = t3 · s = 15,89 · 281,1 = 4466,67 [kg]

La fletxa mínima amb condicions de temperatura de -10 [ºC] es:

qt × L2 1,4637 ×152 h3 = = = 0,0092 [m] 8 ×Tm3 8×4466,67

3.3.1.4 Efecte corona

Segons el RAT art.23, es comprovarà el comportament dels conductors a l’efecte corona amb línies de 1ª categoria.

L’efecte corona es la ionització de l’aire de zones pròximes als conductors de les línies aèries quan existeix un gradient de potencial elevat, els factors que influeixen amb aquest fenomen son diversos: - Disposició dels conductors. - Naturalesa de la superfície dels conductors. - Tensió. - Freqüència. - Condicions atmosfèriques.

Per comprovar que aquest fenomen no el sofreix el cable, s’ha de complir:

Vc > Vmàx

120 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

On; Vc = Tensió critica disruptiva [V]

Vmàx = Tensió màxima [V]

Per calcular la tensió critica disruptiva es farà amb la següent equació:

29,8 × 3 DMG Vc = ¶ rcon n mc mt ln 2 Req

On; ¶ = Factor corrector per densitat de l’aire. r = Radi del conductor [cm] n = Numero de conductors per fase

mc = Coeficient de rugositat del conductor

mt = Factor de correcció per condicions climatològiques DMG = Distancia Mitja Geomètrica [cm]

Req = Radi equivalent [cm]

- Factor corrector per densitat de l’aire

p 273 + 25 ¶ = × 76 273 + T

On; ¶ = Factor corrector per densitat de l’aire. P = Pressió del aire [cm·Hg] T = Temperatura mitja 15 [ºC]

Per calcular la pressió de l’aire, utilitzem la següent formula:

h log p = log 76 - 18336

121 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

On; h = Altura sobre el nivell del mar [m]

æ 270 ö p = ant logçlog 76 - ÷ = 73,46 [cm·Hg] è 18336 ø

El factor corrector ens queda:

73,46 273 + 25 ¶ = × = 1 76 273 +15

- Factor de correcció per condicions climatològiques

Aquest coeficient corrector modifica la tensió disruptiva segons el clima que faci.

mt = 1 amb temps sec.

mt = 0,8 amb temps plujós.

- Coeficient de rugositat del conductor

1 Þ Conductors de superfície llisa. 0,83 ¸ 0,87 Þ per a cables. 0,93 ¸ 0,98 Þ per a conductors oxidats. - Distancia Mitja Geomètrica

Configuració simple:

3 3 DMG = d ab × d bc × d ca = 400 ab × 400bc ×800ca = 503,96 [cm]

122 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

- Radi equivalent

Diàmetre 2,18 R = = = 1,09 [cm] eq 2 2

O sigui que la tensió critica disruptiva serà:

· mt = 1; en cas de temps sec.

29,8 × 3 503,96 Vc = ×1×1,09 ×1×0,85×1×ln = 207 [kV] 2 1,09

· mt = 0,8; en cas de temps plujós.

29,8 × 3 503,96 Vc = ×1×1,09 ×1×0,85 ×0,8× ln = 166 [kV] 2 1,09

Com podem comprovar si tenim efecte corona, ja que no es compleix Vc > Vmàx

· mt = 1; en cas de temps sec.

207 [kV] < 245 [kV]

· mt = 0,8; en cas de temps plujós.

166 [kV] < 245 [kV]

123 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

Com que no se’ns compleix l’equació, s’han de considerar unes possibles pèrdues per l’efecte corona, que ens venen donades per la següent equació:

81 r DP = ( f + 25) (U -Uc) 2 ×10 -5 d D màx

On; DP = Pèrdues amb [kW/km] f = Freqüència [Hz] D = Distancia entre fases [cm] r = Radi del conductor [cm] ¶ = Factor corrector per densitat de l’aire.

Umàx = Tensió màxima [kV] Uc = Tensió critica disruptiva [kV]

· Pèrdues per mt = 1; en cas de temps sec.

81 1,09 DP = (50 + 25) (245 - 207) 2 ×10 -5 = 4 [kW/km] 1 503,96

Pèrdues = DP · L embarrat

4 Pèrdues = (17,26 · 2) = 0,14 [kW/m] 1000

· Pèrdues per mt = 0,8; en cas de temps plujós.

81 1,09 DP = (50 + 25) (245 -166) 2 ×10 -5 = 17,63 [kW/km] 1 503,96

Pèrdues = DP·L embarrat

124 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

17,63 Pèrdues = (17,63 · 2) = 0,621 [kW/m] 1000

Podem apreciar que les pèrdues provocades per l’efecte corona no son apreciables, ja que la distancia de conductors per la subestació es mínima.

3.3.1.5 Característiques del embarrat

A la taula11 exposem les característiques que ha de tenir el embarrat segons els càlculs realitzats:

Característiques de l’embarrat Fletxa Fletxa Fletxa Longitud Tipus de cable màxima conductor mínima vano [m] [m] [m] [m] LA 280 Dúplex Hawk 15 0,017 0,012 0,0092

Taula 11. Característiques del embarrat

3.3.2 Càlcul del cables de Mitja Tensió

La unió del transformador de 40 [MVA] costat de mitja tensió fins a les cabines de 25 [kV], es realitzarà mitjançant cable soterrat.

3.3.2.1 Càlcul del conductor

- Intensitat nominal permanent

Per calcular el tipus de cable que necessitem, primer tenim que calcular la intensitat nominal que te que passar per aquest.

125 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

El càlcul de la intensitat nominal es realitza amb la següent equació:

Sn 40.000 In = = = 923 [A] 3 Vn 3 25 On; In = Intensitat nominal [A] Sn = Potencia nominal [MVA] Vn = Tensió nominal [kV]

- Elecció del conductor segons la In

El conductor escollit per la unió del transformadors de 40 [MVA] amb les cel·les de 25 [kV] són d’aliatge de coure , tot seguit especifiques les característiques del cable normalitzat:

Tipus de cable...... Payton XLPE 33 [kV] unipolar coure Tensió...... 18 / 30 [kV] Caiguda de tensió...... 0,23 [V/km] Secció...... 2 x 500 = 1000 [mm2] Resistència elèctrica a 90ºC...... 0,0470 [O/km] Resistència inductiva per fase a 50 Hz...... 0,157 [O/km] Diàmetre...... 35,68 [mm] Intensitat admissible màxima...... 2 x 815 = 1630 [A] Separació entre ternes...... 7 [cm] Temperatura del terreny...... 25 [ºC] Enterrat davall de terra...... 1 [m]

- Intensitat màxima del cable elegit

Segons la norma tècniques de ENDESA DND001, amb el càlcul de instal·lacions subterrànies, la intensitat màxima s’ha de modificar aplicant uns coeficients de correcció de forma que un increment de temperatura provocada per la intensitat circulant no doni lloc a una temperatura màxima admissible a que pugi admetre l’aïllament del conductor.

126 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

Factor de correcció per conductors baix rasa al aire sense farciment = 0,8:

In3 = In2 · 0,8 = 1630 · 0,8 = 1304 [A]

Factor de correcció amb funció de la temperatura del terreny segons el tipus d’aïllament = 0,88:

In màx = In3 · 0,88 = 1304 · 0,88 = 1147,52 [A]

La intensitat màxima que obtenim amb aquest cable es de 975,32 [A], que es superior a la intensitat nominal que circularà, això vol dir que el cables escollit es correcte:

In < In màx

923 [A] < 1147,52 [A]

3.3.3 Càlcul del cables de Baixà Tensió

La unió del transformador de 0,180 [MVA] costat de baixa tensió fins als serveis auxiliars, es realitzarà mitjançant cable soterrat.

3.3.3.1 Càlcul del conductor

- Intensitat nominal permanent

Per calcular el tipus de cable que necessitem, primer tenim que calcular la intensitat nominal igual que te que passar per aquest. El càlcul de la intensitat nominal es realitza amb la següent equació:

127 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

Sn 180 In = = = 259 [A] 3 Vn 3 0,4

On; In = Intensitat nominal [A] Sn = Potencia nominal [kVA] Vn = Tensió nominal [kV]

- Elecció del conductor segons la In

El conductor escollit per la unió del transformadors de 0,180 [MVA] amb els serveis auxiliars són d’aliatge de coure , tot seguit especifiques les característiques del cable normalitzat:

Tipus de cable...... RETANAX -N Tensió...... 1 [kV] Secció...... 3 x 240 x 120 [mm2] Resistència elèctrica a 90ºC...... 0,0470 [O/km] Intensitat admissible màxima...... 520 [A] Separació entre ternes...... 7 [cm] Temperatura del terreny...... 25 [ºC] Enterrat davall de terra...... 1 [m]

- Intensitat màxima del cable elegit

128 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

Factor de correcció per conductors baix rasa al aire sense farciment = 0,8:

In2 = In1 · 0,8 = 520 · 0,8 = 416 [A]

Factor de correcció amb funció de la temperatura del terreny segons el tipus d’aïllament = 0,88:

In màx = In2 · 0,88 = 416 · 0,88 = 366 [A]

La intensitat màxima que obtenim amb aquesta manega es de 366 [A], que es superior a la intensitat nominal que circularà, això vol dir que el cables escollit es correcte:

In < In màx

259 [A] < 366 [A]

3.4 EFECTES DE LA CORRENT DE CURTCIRCUIT

· Efecte tèrmic de la corrent de curtcircuit

L’efecte tèrmic degut amb un curtcircuit es la que es troba present amb un circuit elèctric durant el temps que romandrà el curtcircuit o fins que actuí la protecció associada.

Conèixer aquest valor ens permet determinar els esforços tèrmics que deuran suportar els components instal·lats dins de la subestació.

129 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

Les sobre temperatures admissibles per escalfament amb cas de curtcircuit són:

- Alumini...... 180 [ºC] - Coure...... 200 [ºC]

Amb cables de baixa tensió s’admet un escalfament fins a 150 [ºC]

Per determinar l’escalfament, s’agafa la intensitat de curtcircuit permanent i el temps des de el inici del curtcircuit fins la desconnexió dels interruptors, si tenim en compte també la intensitat de curtcircuit inicial ja que també ens provocarà un escalfament addicional, el increment de temperatura addicional serà:

2 æ I cc ö Dt = T ç ÷ è I xoc ø

On; ?t = Increment de temps addicional [seg.] T = Factor de temps de les màquines [seg.] amb curtcircuits tripolars T = 0,3 a 0,5

Icc = Intensitat de curtcircuit permanent [kA]

Ixoc = Intensitat màxima de xoc [kA]

Per simplificar els càlculs, s’admeten unes condicions prèvies:

1. Depreciem la cessió de calor de les barres al ambient amb que esta situats els conductors, donat el breu temps del curtcircuit.

2. El calor específic del material es constant.

130 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

I tenint en compte tots els factors exposats, el escalfament serà:

k q = I 2 (t + Dt) s 2 cc

On; ? = Escalfament [ºC] s = Secció del conductor [mm2] K = Constant del material Coure...... 0,0058 Alumini...... 0,0135

Icc = Intensitat de curtcircuit permanent [kA] t = Temps des de el començament del curtcircuit fins la desconnexió [seg.] ?t = Temps addicional per tenir en compte la intensitat de xoc [seg.]

· Efecte electrodinàmic de la corrent de curtcircuit

Les corrents de curtcircuit provoquen esforços electrodinàmics a les barres, aïllador, etc, i a tots elements recorreguts per aquesta. Saber el esforç al que estan sotmesos aquests elements es molt important per dimensionar i seleccionar el sistema de barres col·lectores, aïlladors etc, d’acord amb els esforços produïts.

Segons les normes VDE 0103, Ixoc es pot substituir per 0,93 · Ixoc amb curtcircuit trifàsic. El factor 0,93 considera el màxim esforç que pugui considerar el conductor mig amb una configuració d’un pla:

(0,93 Is)2 F = 2,04 ×10 -2 màx. d

On;

Fmàx = Esforç màxim [kg/m]

Ixoc = Intensitat de xoc trifàsic [kA] d = Distancia entre conductors [m]

131 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

Una vegada tenim calculat l’esforç màxim que pot aguantar el cable amb un curtcircuit, haurem de calcular els següents paràmetres:

- Esforç total

2 2 ET = qc + Fmax On;

Fmax = Esforç màxim [kg/m] qc = Pes del propi conductor [kg/m]

- Moment flector

E × l 2 M = T 12 On;

ET = Esforç total [kg·m] l = Longitud del embarrat [m]

- Moment resistent

p d 3 W = 32 On; d = Diàmetre del cable [m]

- Coeficient de treball o flexió

M s = w

- Esforç sobre els aïlladors

Fa = ET × l

On;

ET = Esforç total [kg·m] l = Longitud del embarrat [m]

132 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

3.4.1 Efecte tèrmic de la corrent de curtcircuit

3.4.1.1 Efectes tèrmics al embarrat d’Alta Tensió

Dades de partida per al càlcul d’escalfament:

- Intensitat de curtcircuit permanent...... 7,87 [kA] - Intensitat màxima de xoc...... 20 [kA] - Temperatura del conductor al final del curtcircuit...... 180 [ºC] - Duració del curtcircuit...... 0,5 [seg.]

Increment del temps addicional:

2 2 æ I cc ö æ 20 ö Dt = T ç ÷ = 0,22 ç ÷ = 1,44 [seg.] è I xoc ø è 7,87 ø

Segons el RAT, art 22. amb cables Al – Ac s’agafarà el valor del Alumini, o sigui, per l’escalfament del conductor utilitzem el factor K del alumini.

k 0,0135 q = I 2 (t + Dt) = 7870 2 (0,5 +1,44) = 20,5 [ºC] s 2 cc 281,12

Com que la temperatura màxima per l’alumini es 180 [ºC], es compleix:

20,5 [ºC] < 180 [ºC]

133 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

3.4.1.2 Efectes tèrmics al embarrat de Mitja Tensió

Dades de partida per al càlcul d’escalfament:

- Intensitat de curtcircuit permanent...... 9,23 [kA] - Intensitat màxima de xoc...... 23,5 [kA] - Temperatura del conductor al final del curtcircuit...... 200 [ºC] - Duració del curtcircuit...... 0,5 [seg.]

Increment del temps addicional:

2 2 æ I cc ö æ 23,5 ö Dt =T ç ÷ = 0,22 ç ÷ = 1,42 [seg.] è I xoc ø è 9,23 ø

Per l’escalfament del conductor utilitzem el factor K del coure.

k 0,0058 q = I 2 (t + Dt) = 92302 (0,5 +1,42) = 9,48 [ºC] s 2 cc 10002

Com que la temperatura màxima pel coure es 200 [ºC], es compleix:

9,48 [ºC] < 200 [ºC]

134 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

3.4.1.3 Efectes tèrmics del cable de Baixa Tensió

Dades de partida per al càlcul d’escalfament:

- Intensitat de curtcircuit permanent...... 5,71 [kA] - Intensitat màxima de xoc...... 14,53 [kA] - Temperatura del conductor al final del curtcircuit...... 180 [ºC] - Duració del curtcircuit...... 0,5 [seg.]

Increment del temps addicional:

2 2 æ I cc ö æ14,53 ö Dt =T ç ÷ = 0,22 ç ÷ = 1,42 [seg.] è I xoc ø è 5,71 ø

Segons el RAT, art 22. amb cables Al – Ac s’agafarà el valor del Alumini, o sigui, per l’escalfament del conductor utilitzem el factor K del alumini.

k 0,0135 q = I 2 (t + Dt)= 57102 (0,5 +1,42)=14,67 [ºC] s2 cc 2402

Com que la temperatura màxima per baixa tensió es 150 [ºC], es compleix:

14,67 [ºC] < 150 [ºC]

135 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

3.4.2 Efecte electrodinàmic de la corrent de curtcircuit

Dades de partida pel càlcul electrodinàmic:

- Ixoc Alta Tensió...... 20 [kA] - Distancia entre conductors entre cables...... 4 [m] - Longitud del embarrat de 220 [kV]...... 15 [m] - Pes del propi conductor de Alta Tensió...... 0,977 [kg/m] - Carrega de ruptura del conductor d’Alta Tensió...... 8.620 [kg] - Diàmetre del cable d’Alta Tensió...... 21,80 [mm]

- Pes del propi conductor de Mitja Tensió...... 9,08 [kg/m] - Carrega de ruptura del conductor de Mitja Tensió...... 10.870 [kg] - Diàmetre del cable de Mitja Tensió...... 35,68 [mm]

- Pes del propi conductor de Baixa tensió...... 4,50 [kg/m] - Carrega de ruptura del conductor de Baixa Tensió...... 10870 [kg] - Diàmetre de Baixa Tensió...... 43,70 [mm]

3.4.2.1 Esforç electrodinàmic del cable d’Alta Tensió

- Esforç màxim

(0,93 Is)2 (0,93×20)2 F = 2,04 ×10 -2 = 2,04×10 -2 = 1,76 [kg/m] màx. d 4

- Esforç total

2 2 2 2 ET = qc + Fmax = 0,977 +1,76 = 2 [kg/m]

- Moment flector

E ×l 2 2×15 2 M = T = = 37,5 [kg·m] 12 12

136 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

- Moment resistent

p d 3 p 2,1803 W = = = 1,02 [cm2] 32 32

- Coeficient de treball o flexió

La força produïda per un defecte sobre els conductors, te que ser inferior a la carrega de ruptura del cable amb un coeficient de seguretat de 1,5:

8620 2 s màx = Per al cable LA 280 Hawk es = 5746 [kg/cm ] 1,5

M 3750 s = = = 3776 [kg/cm2] w 1,02

On es compleix 5746 [kg/cm2] > 3776 [kg/cm2]

- Esforç sobre els aïlladors

Fa = ET l = 2 · 15 = 30 [kg]

3.4.2.2 Esforç electrodinàmic del cable de Mitja Tensió

- Esforç màxim

(0,93 Is)2 (0,93×23,5)2 F = 2,04×10 -2 = 2,04×10-2 = 2,43 [kg/m] màx. d 4

- Esforç total

2 2 2 2 ET = qc + Fmàx = 9,08 + 2,43 = 9,32 [kg/m]

137 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

- Moment flector

E l 2 9,32 ×102 M = T = = 77,66 [kg·m] 12 12

- Moment resistent

p d 3 p 3,5683 W = = =1,24 [cm2] 32 32

- Coeficient de treball o flexió

La força produïda per un defecte sobre els conductors, te que ser inferior a la carrega de ruptura del cable amb un coeficient de seguretat de 1,5: 10870 s màx = Per al cable Payton XLPE es = 7246 [kg] 1,5

M 7766 s = = = 6263 [kg/cm2] w 1,24

On es compleix 7246 [kg/cm2] > 6263 [kg/cm2]

- Esforç sobre els aïlladors

Fa = ET l = 9,32 · 10 = 93,2 [kg]

3.5 DISTANCIES DE SEGURETAT

Les distàncies de seguretat entre conductors a l’aire nomes són els conductors de la instal·lació exterior d’alta tensió, ja que els conductors de mitja tensió són a traves de conductes subterranis.

Les distàncies mínimes venen determinades pel nivell d’aïllament, segons el MIE-RAT 12.

138 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

3.5.1 Distancia dels conductors al terreny de 220 [kV]

L’altura dels conductors d’alta tensió, es calculen segons el RAT, art.25, tenint en compte el resultat que obtingut hi haurà d’haver una altura mínima de 6 metres com a mínim.

El càlcul de la distancia dels conductors al terreny es farà per mitja de l’equació següent:

U 220 h = 5,3 + = 5,3 + = 6,76 [m] 150 150 On; H = Altura dels conductors al terreny U = Tensió nominal de línia [kV]

Tenint en compte altres conceptes tals com toleràncies de construcció, efectes de curtcircuits, efectes del vent, etc. Em augmentat la distancia dels conductors a terra a 9 [m].

3.5.2 Distancies mínimes entre conductors.

Les distancies mínimes entre conductors d’alta tensió, es calculen segons el RAT, art.25, per mitja de l’equació:

U D = K F + L + 150

On; D = Distancia entre conductors [m] U = Tensió nominal de l línia [kV] K = Coeficient que depèn de l’oscil·lació dels conductors amb el vent. F = Fletxa màxima, segons els càlculs anteriors [m] L = longitud de la cadena de suspensió. [m]

139 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

amb el cas de conductors fixats als suports per cadenes d’amarratge o aïlladors rígids L = 0 [m], aquesta distancia a de tenir un mínim de 0,2 metres.

U 220 L = 0,1+ = 0,1+ = 1,56 [m] 150 150

A la taula 12 podem observar els possibles valors de K.

Valors de K Angles d’oscil·lació Línies de 1ª i 2ª categoria Línies de 3ª categoria Superior a 65º 0,7 0,65 Compres entre 40º i 65 º 0,65 0,6 Inferior a 40º 0,6 0,55

Taula 12. Valors de K

La distancia entre conductors es la següent:

220 D = 0,7 0,017 + 1,56 + = 2,34 [m] 150

Tenint en compte altres conceptes tals com toleràncies de construcció, efectes de curtcircuits, efectes del vent, etc. Em augmentat la distancia entre conductors a 4 [m].

3.5.3 Distancies finals escollides

Tenint en compte altres conceptes tals com toleràncies de construcció, efectes de curtcircuits, efectes del vent, etc. Les distancies final estan reflectides a la taula 13.

Distancia entre Distancia dels Tensió nominal Conductors conductors conductors al terreny [kV] [m] [m]

Embarrat 220 [kV] 220 4 9

Taula 13. Distancies finals

140 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

3.6 CÀLCULS DELS AÏLLADORS

Per realitzar el càlcul dels aïlladors tindrem en compte el RAT, art. 29,

3.6.1 Càlcul dels aïlladors del embarrat d’Alta Tensió

3.6.1.1 Càlcul elèctric

Les característiques elèctriques del embarrat d’alta tensió són:

- Tensió nominal de servei...... 220 [kV] - Tensió màxima admissible...... 245 [kV] - Tensió d’assaig a freqüència industrial 1 minut...... 460 [kV] - Tensió d’assaig amb ona de xoc tipus llamp (1,2/50 µs)...... 1050 [kV]

A partir d’aquestes dades escollim un aïllador:

Aïllador suport cilíndric exterior multicon galvanitzat amb oli

Model...... MC 2100/400 Designació...... C4-950 Dielèctric...... Vidre temperat

Tensió de servei indicada...... 220 [kV] Tensió resistida de freqüència industrial, pluja...... 395 [kV] Tensió resistida d’impuls, ona 1,3/50 µs...... 950 [kV]

Carrega de ruptura mecànica...... 16000 [kg]

Altura aïllador...... 2100±3 [mm] Diàmetre de la part aïllant...... 280 [mm] Diàmetre del cercle de forats de l’armadura superior...... 127 [mm] Diàmetre màxim de l’armadura superior...... 153 [mm]

141 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

Quantitat i tipus de la rosca de l’armadura superior...... 4 (M 16) Diàmetre del cercle de forats de l’armadura inferior ...... 200 [mm] Diàmetre màxim de l’armadura inferior...... 235 [mm] Quantitat i diàmetre de forats passants de l’armadura inferior...... 4 / 18 Distancia de fuga...... 450 [mm] Pes aproximat...... 14 [kg]

Calculem el numero d’aïlladors que necessitem per cadena, per obtenir el nivell d’aïllament que es requereix amb funció de la tensió més elevada de la línia i de les condicions ambientals.

A la taula 3.6.1.1 següent podem observar la relació del grau d’aïllament recomanat depèn de la zona on esta situada la nostra subestació:

GA Zones (cm / kV) Forestals i agrícoles 1,7 - 2 Industrials i pròximes al mar 2,2 - 2,5 Fabriques de productes químics 2,6 -3,2 Centrals tèrmiques > 3,2

Taula 3.6.1.1: Graus d’aïllament

El numero d’aïlladors el calculem de la següent manera:

N Vf 2 × 245 n = = = 10,8 aïlladors Lf 45

On; n = Numero mínim d’aïlladors Lf = Distancia de fuga [cm] N = Graus d’aïllament [cm/kV] Vf = Tensió mes elevada [kV]

142 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

Com podem observar ens dona 10,8 aïlladors, com això no pot ser possible, escollim 12 aïllador ja que 11 seria una mica just, o sigui, que el nivell d’aïllament que tenim amb n = 12.

n Lf 12 × 45 N = = = 2,20 [cm/kV] d’aïllament Vf 245

Com que es compleix que el nivell d’aïllament calculat es mes gran que el grau mínim d’aïllament per ser zona agrícola, podem donar per bo aquest resultat.

2 [cm/kV] < 2,20 [cm/kV]

3.6.1.2 Càlcul mecànic

Una vegada calculat el valor elèctric de les aïlladors, ara es necessari comprovar si el coeficient de seguretat mecànica no es inferior a 3, tal com ens indica al RAT art.29.

Aquest coeficient relaciona la carrega de ruptura del aïllador amb les seves carregues, tant normals com anormals, amb la següent expressió:

Cr Cs = C

On; Cs = Coeficient de seguretat Cr = Carrega de ruptura del aïllador [kg] C = Carrega [kg]

- Carregues normals

Com que es una subestació ubicada amb la zona A (500 m.s.n.m.), no es té en compte la sobre carrega provocada pel gel. A la taula 3.6.1.2 tenim els element de la cadena de subjecció junt amb el pes total

143 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

Pes Quantitat Element [kg] 1 Grillet recte 0,6 1 anella de bola 0,45 1 ròtula forquilla 0,8 1 jou 5 2 Forquilla de ganxo 1,5 2 grapes de suspensió 3,1 Total pes de la cadena de subjecció 11,45

Taula 3.6.1.2: Elements de la cadena de subjecció

Total de carregues normals a tenir en compte:

Total pes de la cadena de subjecció...... 11,45 [kg] Pes del conductor 15 m...... 0,977 x 15 = 14,65 [kg] Pes de 9 aïlladors...... 9 x 14 = 126 [kg]

PES TOTAL 152,1 [kg]

Comprovem segons el RAT, que el coeficient de seguretat no sigui inferior a 3:

Cr 16000 Cs = = = 105,19 [kg] > 3 [kg] C 152,1

- Carregues anormals

Segons el RAT, art. 19, el valor mínim admissible del esforç de ruptura que s’haurà de considerar es del 50 % de la tensió del cable trencat de les línies de 1 ó 2 conductors per fase i circuit:

Ca = 0,5 ×Tmàx = 0,5×8620 = 4310 [kg] On; Ca = Carrega admissible [kg]

Tmàx = Tensió de ruptura del cable [kg]

144 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

Comprovem segons el RAT, que el coeficient de seguretat no sigui inferior a 3:

Cr 16000 Cs = = = 3,71 [kg] > 3 [kg] C 4310

Els aïllaments compleixen els criteris de seguretat marcats pel RAT.

3.7 PARALLAMPS

3.7.1 Parallamps 220 [kV]

- Dades de partida Tensió màxima ...... 245 [kV] Nivell bàsic d’aïllament amb neutre a terra...... 900 [kV] Estimem una impedància homopolar...... 200 [O]

Les parts de 220 [kV] estan connectades a terra a traves del neutre del transformador de potencia, pel qual te un coeficient de reducció del 0,87.

Els parallamps estan dissenyats per una tensió i una intensitat nominal de descarrega, les quals venen definides per les següents expressions:

- Tensió de descarrega

Vn = Ke · Vmàx = 0,87 · 245 = 213,15 [kV]

On; Vn = Tensió nominal del parallamps [kV] Ke = Coeficient de reducció.

Vmàx = Tensió màxima del material [kV]

145 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

La tensió màxima del material ens dependrà segons el RAT art, 24. dels nivell d’aïllament mínims corresponents a la tensió mes elevada de la línia.

- Intensitat de descarrega

2 NBI 2 ×900 Id = = = 9 [kA] Zo 200 On; NBI = Nivell bàsic d’aïllament amb neutre a terra Zo = Impedància homopolar 200 [O]

El nivell bàsic d’aïllament amb neutre a terra ens dependrà segons el RAT art, 24. dels nivell d’aïllament mínims corresponents a la tensió mes elevada de la línia.

Es collirem un parallamps amb una intensitat de descarrega de 10 [kA].

3.7.2 Parallamps 25 [kV]

- Dades de partida

Tensió màxima ...... 36 [kV] Nivell bàsic d’aïllament amb neutre a terra...... 170 [kV] Estimem una impedància homopolar...... 170 [O]

Les parts de 25 [kV] estan connectades a terra a traves del neutre del transformador de potencia, pel qual te un coeficient de reducció del 0,87.

Els parallamps estan dissenyats per una tensió i una intensitat nominal de descarrega, les quals venen definides per les següents expressions:

- Tensió de descarrega

Vn = Ke · Vmàx = 0,87 · 36 = 31,32 [kV]

146 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

On; Vn = Tensió nominal del parallamps [kV] Ke = Coeficient de reducció.

Vmàx = Tensió màxima del material [kV]

La tensió màxima del material ens dependrà segons el RAT art, 24. dels nivell d’aïllament mínims corresponents a la tensió mes elevada de la línia.

- Intensitat de descarrega

2 × NBI 2 ×170 Id = = = 2 [kA] Zo 170

On; NBI = Nivell bàsic d’aïllament amb neutre a terra Zo = Impedància homopolar 170 [O]

El nivell bàsic d’aïllament amb neutre a terra ens dependrà segons el RAT art, 24. dels nivell d’aïllament mínims corresponents a la tensió mes elevada de la línia.

Es collirem un parallamps amb una intensitat de descarrega de 5 [kA].

3.8 TRANSFORMADORS DE MESURA I PROTECCIÓ

3.8.1 Generalitats

Segons el MIE-RAT-08 els transformadors de mesura i protecció compliran amb la norma UNE 21088 i tindran la potencia i grau de precisió corresponent a les característiques dels aparells que tenen que alimentar.

147 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

Els transformadors de tensió i intensitat destinats a la mesura d’energia subministrada o rebuda per una instal·lació i que té que ser objecte d’una posterior facturació en tindrà un especial compte amb el Reglament de Verificacions Elèctriques i Regularitat amb el Subministra d’Energia.

3.8.2 Transformadors de Intensitat

Les característiques nominals de càlcul són igual que les de la línia d’arribada.

3.8.2.1 Posicions de línia

3.8.2.1.1 Càlcul de potencia i precisió del Transformador d’intensitat

Dades de la línia d’arribada:

Contem doble d’intensitat nominal per si l’empresa Tracjusa té intenció a llarg termini de acoblar un altre transformador a la subestació per donar servei amb una altra cogeneració.

- Intensitat nominal...... 105 x 2 = 210 [A] - Intensitat màxima de curtcircuit...... 7870 [A] - Intensitat màxima de xoc...... 20000 [A]

Relació de transformació:

Intensitat nominal: 210 [A] Els transformador d’intensitat admeten una sobrecarrega del 20 % amb el que obtenim un nova intensitat:

In2 = In1 · 1,2 = 210 · 1,2 = 252 [A]

Escollim un transformador amb una relació de transformació de 300 / 5-5-5 [A].

148 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

Dades del transformador escollit:

Relació de transformació...... 300 / 5 Numero de nuclis...... 3 Primer nucli...... Mesura Segon nucli...... Protecció Tercer nucli...... Protecció

Per determinar la potencia del transformador de intensitat, serà necessari conèixer la carrega total amb [VA] que s’ha de connectar amb aquest T/I.

· Primer nucli (mesura)

- Connexió: estrella. - Carrega: Comptador activa (P)...... 4 [VA] Comptador reactiva (Q)...... 4 [VA]

Amperímetre (Pa)...... 1 [VA] Batímetre (Pw)...... 1 [VA]

- Impedància del conductor:

L 1 75 R = r = × = 0,131 [O] s 57 10 On; R = Impedància del conductor [O] ? = Resistivitat del coure [O/mm2] L = Longitud del conductor 75 [m] S = Secció del conductor 10 [mm2]

- Potencia consumida:

Intensitat nominal de secundari màxima = 5 [A]

Pc = R I 2 = 0,131× 52 = 3,275 [VA]

149 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

- Carrega total a subministrar pel transformador:

Pt = P + Q + Pc + Pa + Pw = 4 + 4 + 3,275 + 1 + 1=13,275 [VA]

Com que el nucli es per medició, amb la corrent de curtcircuit es saturarà ràpidament i no causarà cap desperfecte als aparells de mesura.

Pel que s’escull un nucli de 15 [VA] amb classe de precisió de 0,5

· Segon nucli (protecció)

- Connexió: estrella. - Carrega:

Relé direccional (Pd)...... 5 [VA]

- Impedància del conductor:

L 1 75 R = r = × = 0,131 [O] s 57 10 On; L = Longitud del conductor 75 [m] S = Secció del conductor 10 [mm2]

- Potencia consumida: Intensitat nominal de secundari màxima = 5 [A]

Pc = R I 2 = 0,131×52 = 3,27 [VA] - Carrega total a subministrar pel transformador:

Pt = Pc + Pd = 3,27 + 5 = 8,27 [VA]

S’escull un nucli de 15 [VA]

150 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

- Factor de sobre carrega (n) on, 20 es el factor límit de precisió.

Is n = < 20 Ins

131,16 n = = 26,23 < 20 5 On; Is = Intensitat secundaria màxima [A] Ins = Intensitat nominal secundaria [A]

I 7870 Is = cc = = 131,16 [A] rt 60

300 rt = = 60 5

Al ser un factor de sobrecarrega superior a 20, es comprovarà la intensitat límit de precisió.

- Intensitat de límit de precisió:

A I (ZI + Z ) 20 ×5×(0,08 + 0,8) I = sn sn = = 144,02 [A] 1p ZI + Zr 0,08 + 0,531

On; A = Factor límit de precisió Isn = Intensitat secundaria [A] Zr = Impedància real de carrega

Pt 13,275 Zr = = = 0,531[O] I 2 52

151 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

Zsn = Impedància nominal de precisió

20 Zsn = = 0,8 [O] 52

ZI = Impedància nominal interna del T/I (10% de la Zsn)

ZI = 0,8 · 0,1 = 0,08 [O]

Com que es compleix Is < Ip Þ 131,16 [A] < 144,02 [A]

Escollim un nucli de 15 [VA] de potencia i 5P20 de classe de precisió.

· Tercer nucli (protecció)

- Connexió: estrella. - Carrega:

Relé de distancia amb reconnexió aut. (Pdr)...... 6 [VA]

- Impedància del conductor:

L 1 75 R = r = × = 0,131 [O] s 57 10

On; L = Longitud del conductor 75 [m] S = Secció del conductor 10 [mm2]

- Potencia consumida:

Intensitat nominal de secundari màxima = 5 [A]

Pc = R I 2 = 0,131×52 = 3,27 [VA]

152 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

- Carrega total a subministrar pel transformador:

Pt = Pc + Pdr = 3,27 + 6 = 9,27 [VA]

S’escull amb el mateix un nucli de 15 [VA] de potencia igual que l’altre nucli de protecció.

- Factor de sobre carrega (n) on, 20 es el factor límit de precisió.

Is n = < 20 Ins

131,16 n = = 26,24 > 20 5

On; Is = Intensitat secundaria màxima [A] Ins = Intensitat nominal secundaria [A]

I 7870 Is = cc = = 131,16 [A] rt 60

300 rt = = 60 5

Al ser un factor de sobrecarrega superior a 20, es comprovarà la intensitat límit de precisió.

- Intensitat de límit de precisió:

A I (ZI + Z ) 20×5×(0,08 + 0,8) I = sn sn = = 195,55 [A] 1p ZI + Zr 0,08 + 0,37

153 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

On; A = Factor límit de precisió Isn = Intensitat secundaria [A] Zr = Impedància real de carrega

Pt 9,27 Zr = = = 0,37 [O] I 2 52

Zsn = Impedància nominal de precisió

20 Zsn = = 0,8 [O] 52

ZI = Impedància nominal interna del T/I (10% de la Zsn)

ZI = 0,8 · 0,1 = 0,08 [O]

Com que es compleix Is < Ip Þ 131,16 [A] < 195,55 [A]

Escollim un nucli de 15 [VA] de potencia i 5P20 de classe de precisió.

3.8.2.1.2 Esforços tèrmics del transformador d’intensitat

Els transformadors d’intensitat es dimensionen per, aproximadament:

I ter = 100 In

154 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

El valor de la intensitat màxima tèrmica te que complir la següent equació:

50 50 I ³ I t + 0,05 = 7870 1+ 0,05 = 8064 [A] ter cc f 50

On; Iter = Intensitat màxima tèrmica [A] t = Temps de desconnexió 1 [seg.] f = Freqüència 50 [Hz] Icc = Intensitat admissible de curtcircuit 7870 [A]

La intensitat límit tèrmica del transformador es, segons l’equació:

Iter = 100 · 400 = 40000 [A] >> 8064 [A]

Per tant, el transformador suportarà esforços tèrmics.

3.8.2.1.3 Esforços dinàmics del transformador d’intensitat

La intensitat dinàmica que pot suportar un transformador de intensitat es:

Idin = 2,5 Iter

El seu valor tindrà que ser superior a:

Idin > 2,5 Ixoc

On;

Idin = Intensitat límit dinàmica [A]

Ixoc = Intensitat de xoc 20000 [A]

Idi > 2,5 · 20000 [A] = 50000 [A]

155 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

La intensitat límit dinàmica del transformador es, segons l’equació:

Idin = 2,5 · 40000 = 100000 [A] >> 50000 [A]

El transformador suportarà el esforços dinàmics.

3.8.2.2 Posició de línia del Transformador 220 [kV]

3.8.2.2.1 Càlcul de potencia i precisió del Transformador d’intensitat

Dades de la línia de transformador:

- Intensitat nominal...... 105 [A] - Intensitat màxima de curtcircuit...... 7870 [A] - Intensitat màxima de xoc...... 20000 [A]

Relació de transformació:

Intensitat nominal: 105 [A] Els transformador d’intensitat admeten una sobrecarrega del 20 % amb el que obtenim un nova intensitat:

In2 = In1 · 1,2 = 105 · 1,2 = 126 [A]

Escollim un transformador amb una relació de transformació de 200 / 5-5-5 [A].

Dades del transformador escollit:

Relació de transformació...... 200 / 5 Numero de nuclis...... 3 Primer nucli...... Mesura Segon nucli...... Protecció Tercer nucli...... Protecció

156 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

Per determinar la potencia del transformador de intensitat, serà necessari conèixer la carrega total amb VA que s’ha de connectar amb aquest T/I.

· Primer nucli (mesura)

- Connexió: estrella. - Carrega: Comptador activa (P)...... 4 [VA] Comptador reactiva (Q)...... 4 [VA]

Amperímetre (Pa)...... 1 [VA] Batímetre (Pw)...... 1 [VA]

- Impedància del conductor:

L 1 75 R = r = × = 0,131 [O] s 57 10

On; R = Impedància del conductor [O] ? = Resistivitat del coure [O/mm2] L = Longitud del conductor 75 [m] S = Secció del conductor 10 [mm2]

- Potencia consumida:

Intensitat nominal de secundari màxima = 5 [A]

Pc = R I 2 = 0,131× 52 = 3,275 [VA]

157 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

- Carrega total a subministrar pel transformador:

Pt = P + Q + Pc + Pa + Pw = 4 + 4 + 3,275 + 1 + 1=13,275 [VA]

Com que el nucli es per medició, amb la corrent de curtcircuit es saturarà ràpidament i no causarà cap desperfecte als aparells de mesura.

Pel que s’escull un nucli de 15 [VA] amb classe de precisió de 0,5

· Segon nucli (protecció)

- Connexió: estrella. - Carrega:

Relé de sobreintensitat trifàsic (Pr)...... 6 [VA]

- Impedància del conductor:

L 1 70 R = r = × = 0,122 [O] s 57 10 On; L = Longitud del conductor 70 [m] S = Secció del conductor 10 [mm2]

- Potencia consumida: Intensitat nominal de secundari màxima = 5 [A]

Pc = R I 2 = 0,122 × 52 = 3,05 [VA]

- Carrega total a subministrar pel transformador:

Pt = Pc + Pr = 3,05 + 6 = 9,05 [VA]

S’escull un nucli de 20 [VA]

158 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

- Factor de sobre carrega (n) on, 20 es el factor límit de precisió.

Is n = < 20 Ins

196,75 n = = 39,35 > 20 5

On; Is = Intensitat secundaria màxima [A] Ins = Intensitat nominal secundaria [A]

I 7870 Is = cc = =196,75 [A] rt 40

200 rt = = 40 5

Al ser un factor de sobrecarrega superior a 20, es comprovarà la intensitat límit de precisió.

- Intensitat de límit de precisió:

A I (ZI + Z ) 20 × 5 × (0,08 + 0,8) I = sn sn = =199,09 [A] 1p ZI + Zr 0,08 + 0,362

On; A = Factor límit de precisió Isn = Intensitat secundaria [A] Zr = Impedància real de carrega

Pt 9,05 Zr = = = 0,362 [O] I 2 52

159 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

Zsn = Impedància nominal de precisió

20 Zsn = = 0,8 [O] 52

ZI = Impedància nominal interna del T/I (10% de la Zsn)

ZI = 0,8 · 0,1 = 0,08 [O]

Com que es compleix Is < Ip Þ 196,75 [A] < 199,9 [A]

Escollim un nucli de 20 [VA] de potencia i 5P20 de classe de precisió.

· Tercer nucli (protecció)

- Connexió: estrella. - Carrega:

Relé de diferencial trifàsic (Pd)...... 3 [VA]

- Impedància del conductor:

L 1 70 R = r = × = 0,122 [O] s 57 10

On; L = Longitud del conductor 70 [m] S = Secció del conductor 10 [mm2]

- Potencia consumida:

Intensitat nominal de secundari màxima = 5 [A]

Pc = R I 2 = 0,1228 × 52 = 3,05 [VA]

160 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

- Carrega total a subministrar pel transformador:

Pt = Pc + Pd = 3,05 + 3 = 6,05 [VA]

S’escull amb el mateix un nucli de 20 [VA] de potencia igual que l’altre nucli de protecció.

- Factor de sobre carrega (n) on, 20 es el factor límit de precisió.

Is n = < 20 Ins

196,75 n = = 39,35 > 20 5 On; Is = Intensitat secundaria màxima [A] Ins = Intensitat nominal secundaria [A]

I 7870 Is = cc = =196,75 [A] rt 40

200 rt = = 40 5 - Intensitat de límit de precisió:

A I (ZI × Z ) 20 × 5 × (0,08 + 0,8) I = sn sn = = 273,29 [A] 1p ZI + Zr 0,08 + 0,242 On; A = Factor límit de precisió Isn = Intensitat secundaria [A] Zr = Impedància real de carrega

Pt 6,05 Zr = = = 0,242 [O] I 2 52

161 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

ZI = Impedància nominal interna del T/I (10% de la Zsn)

ZI = 0,8 · 0,1 = 0,08 [O]

Zsn = Impedància nominal de precisió

20 Zsn = = 0,8 [O] 52

Com que es compleix Is < Ip Þ 196,75 [A] < 273,29 [A]

Escollim un nucli de 20 [VA] de potencia i 5P20 de classe de precisió.

3.8.2.2.2 Esforços tèrmics del transformador d’intensitat

Els transformadors d’intensitat es dimensionen per, aproximadament:

I ter = 100 In

El valor de la intensitat màxima tèrmica te que complir la següent equació:

50 50 I ³ I t + 0,05 = 7870 1+ 0,05 = 8064 [A] ter cc f 50

On; Iter = Intensitat màxima tèrmica [A] t = Temps de desconnexió 1 [seg.] f = Freqüència 50 [Hz] Icc = Intensitat admissible de curtcircuit 7870 [A]

162 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

La intensitat límit tèrmica del transformador es, segons l’equació:

Iter = 100 · 400 = 40000 [A] >> 8064 [A]

Per tant, el transformador suportarà esforços tèrmics.

3.8.2.2.3 Esforços dinàmics del transformador d’intensitat

La intensitat dinàmica que pot suportar un transformador de intensitat es:

Idin = 2,5 Iter

El seu valor tindrà que ser superior a:

Idin > 2,5 Ixoc

On;

Idin = Intensitat límit dinàmica [A]

Ixoc = Intensitat de xoc 20000 [A]

Idi > 2,5 · 20000 [A] = 50000 [A]

La intensitat límit dinàmica del transformador es, segons l’equació:

Idin = 2,5 · 40000 = 100000 [A] >> 50000 [A]

El transformador suportarà el esforços dinàmics.

163 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

3.8.2.3 Posició de línia del transformador 25 [kV]

3.8.2.3.1 Càlcul de potencia i precisió del Transformador d’intensitat

Dades de la línia del transformador de 25 [kV]:

- Intensitat nominal...... 924 [A] - Intensitat màxima de curtcircuit...... 9230 [A] - Intensitat màxima de xoc...... 23500 [A]

Relació de transformació:

Intensitat nominal: 924 [A] Els transformador d’intensitat admeten una sobrecarrega del 20 % amb el que obtenim un nova intensitat:

In2 = In1 · 1,2 = 924 · 1,2 = 1108,8 [A]

Escollim un transformador amb una relació de transformació de 1250 / 5-5-5 [A].

Dades del transformador escollit:

Relació de transformació...... 1250 / 5 Numero de nuclis...... 3 Primer nucli...... Mesura Segon nucli...... Protecció Tercer nucli...... Protecció

Per determinar la potencia del transformador de intensitat, serà necessari conèixer la carrega total amb VA que s’ha de connectar amb aquest T/I.

164 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

· Primer nucli (mesura)

- Connexió: estrella. - Carrega: Comptador activa (P)...... 4 [VA] Comptador reactiva (Q)...... 4 [VA]

Amperímetre (Pa)...... 1 [VA] Batímetre (Pw)...... 1 [VA]

- Impedància del conductor:

L 1 20 R = r = × = 0,058 [O] s 57 6

On; L = Longitud del conductor 20 [m] S = Secció del conductor 6 [mm2]

- Potencia consumida:

Intensitat nominal de secundari màxima = 5 [A]

Pc = R I 2 = 0,058 × 52 =1,46 [VA]

- Carrega total a subministrar pel transformador:

Pt = P + Q + Pc + Pa + Pw = 4 + 4 + 1,46 + 1 + 1=11,46 [VA]

Com que el nucli es per medició, amb la corrent de curtcircuit es saturarà ràpidament i no causarà cap desperfecte als aparells de mesura.

Pel que s’escull un nucli de 15 [VA] amb classe de precisió de 0,5

165 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

· Segon nucli (protecció sobreintensitat)

- Connexió: estrella. - Carrega:

Relé de sobreintensitat trifàsic (Pr)...... 6 [VA]

- Impedància del conductor:

L 1 20 R = r = × = 0,14 [O] s 57 2,5 On; L = Longitud del conductor 20 [m] S = Secció del conductor 2,5 [mm2] - Potencia consumida:

Intensitat nominal de secundari màxima = 5 [A]

Pc = R I 2 = 0,14×5 2 = 3,5 [VA]

- Carrega total a subministrar pel transformador:

Pt = Pc + Pr = 3,5 + 6 = 9,5 [VA]

S’escull un nucli de 20 [VA] de potencia.

- Factor de sobre carrega (n) on, 10 es el factor límit de precisió.

Is n = < 10 Ins

36,92 n = = 7,384 < 10 5

166 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

On; Is = Intensitat secundaria màxima [A]

I 9230 Is = cc = = 36,92 [A] rt 250

1250 rt = = 250 5

Ins = Intensitat nominal secundaria 5 [A]

Com que es compleix Is < 10 això vol dir que la protecció reprodueix amb exactitud el curtcircuit al secundari.

Escollim un nucli de 20 [VA] de potencia i 5P10 de classe de precisió.

· Tercer nucli (protecció diferencial)

- Connexió: estrella. - Carrega:

Relé de diferencial trifàsic (Pd)...... 3 [VA]

- Impedància del conductor:

L 1 20 R = r = × = 0,14 [O] s 57 2,5 On; L = Longitud del conductor 20 [m] S = Secció del conductor 2,5 [mm2]

- Potencia consumida:

Intensitat nominal de secundari màxima = 5 [A]

Pc = R I 2 = 0,14 × 52 = 3,5 [VA]

167 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

- Carrega total a subministrar pel transformador:

Pt = Pc + Pd = 3,5 + 3 = 6,5 [VA]

S’escull amb el mateix un nucli de 20 [VA] de potencia igual que l’altre nucli de protecció.

- Factor de sobre carrega (n), on, 10 es el factor límit de precisió.

Is n = < 10 Ins

36,92 n = = 7,384 < 10 5

On; Is = Intensitat secundaria màxima [A]

I 9230 Is = cc = = 36,92 [A] rt 250

1250 rt = = 250 5

Com que es compleix Is < 10 això vol dir que la protecció reprodueix amb exactitud el curtcircuit al secundari.

Escollim un nucli de 20 [VA] de potencia i 5P10 de classe de precisió.

168 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

3.8.2.3.2 Esforços tèrmics del transformador d’intensitat

Els transformadors d’intensitat es dimensionen per, aproximadament:

I ter = 100 In

El valor de la intensitat màxima tèrmica te que complir la següent equació:

50 50 I ³ I t + 0,05 = 9230 1 + 0,05 = 9458 [A] ter cc f 50

La intensitat límit tèrmica del transformador es, segons l’equació:

Iter = 100 · 1250 = 125000 [A] >> 9458 [A]

Per tant, el transformador suportarà esforços tèrmics.

3.8.2.3.3 Esforços dinàmics del transformador d’intensitat

La intensitat dinàmica que pot suportar un transformador de intensitat es:

Idin = 2,5 Iter

El seu valor tindrà que ser superior a:

Iddin > 2,5 Ixoc

On;

Idin = Intensitat límit dinàmica [A]

Ixoc = Intensitat de xoc 20000 [A]

Idin > 2,5 · 23500 [A] = 58750 [A]

169 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

La intensitat límit dinàmica del transformador es, segons l’equació:

Idin = 2,5 · 125000 = 312500 [A] >> 58750 [A]

El transformador suportarà el esforços dinàmics.

3.8.2.4 Línia de sortida a cogeneració 1 = Línia de sortida a cogeneració 2

3.8.2.4.1 Càlcul de potencia i precisió del Transformador d’intensitat

Amb aquest cas nomes calcularem una línia de sortida per fer els càlculs ja que les dos línies són iguals.

Els mateixos transformadors d’intensitat ens serviran per la mesura i protecció que tindrem abans del interruptor, ja que aquests altres T/I serà la informació que ens be de les subestacions, la diferencia que hi ha entre les dos posicions es la intensitat de curtcircuit que amb aquest cas es mes baixa.

Dades de la línia de sortida cogeneració 1:

- Intensitat nominal...... 462 [A] - Intensitat màxima de curtcircuit...... 8080 [A] - Intensitat màxima de xoc...... 22560 [A]

Relació de transformació:

Intensitat nominal: 462 [A] Els transformador d’intensitat admeten una sobrecarrega del 20 % amb el que obtenim un nova intensitat:

In2 = In1 · 1,2 = 462 · 1,2 = 554,4 [A]

Escollim un transformador amb una relació de transformació de 600 / 5-5 [A].

170 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

Dades del transformador escollit:

Relació de transformació...... 600 / 5 Numero de nuclis...... 2 Primer nucli...... Mesura Segon nucli...... Protecció

Per determinar la potencia del transformador de intensitat, serà necessari conèixer la carrega total amb VA que s’ha de connectar amb aquest T/I.

· Primer nucli (mesura)

- Connexió: estrella. - Carrega: Comptador activa (P)...... 4 [VA] Comptador reactiva (Q)...... 4 [VA]

Amperímetre (Pa)...... 1 [VA] Batímetre (Pw)...... 1 [VA]

- Impedància del conductor: L 1 10 R = r = × = 0,07 [O] s 57 2,5 On; L = Longitud del conductor 10 [m] S = Secció del conductor 2,5 [mm2]

- Potencia consumida:

Intensitat nominal de secundari màxima = 5 [A]

Pc = R I 2 = 0,07 × 5 2 = 1,75 [VA]

- Carrega total a subministrar pel transformador:

Pt = P + Q + Pc + Pa + Pw = 4 + 4 + 1,75 +1 + 1= 11,75 [VA]

171 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

Com que el nucli es per medició, amb la corrent de curtcircuit es saturarà ràpidament i no causarà cap desperfecte als aparells de mesura.

Pel que s’escull un nucli de 15 [VA] amb classe de precisió de 0,5

· Segon nucli (protecció sobreintensitat)

- Connexió: estrella. - Carrega:

Relé de sobreintensitat trifàsic (Pr)...... 6 [VA]

- Impedància del conductor:

L 1 10 R = r = × = 0,07 [O] s 57 2,5

On; L = Longitud del conductor 10 [m] S = Secció del conductor 10 [mm2]

- Potencia consumida:

Intensitat nominal de secundari màxima = 5 [A]

Pc = R I 2 = 0,07 × 5 2 = 1,75 [VA]

- Carrega total a subministrar pel transformador:

Pt = Pc + Pr =1,75 + 6 = 7,75 [VA]

S’escull un nucli de 20 [VA] de potencia.

172 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

- Factor de sobre carrega (n) on, 20 es el factor límit de precisió.

Is n = < 20 Ins

67,33 n = =13,46 < 20 5 On; Is = Intensitat secundaria màxima [A]

I 8080 Is = cc = = 67,33 [A] rt 120

600 rt = = 120 5

Ins = Intensitat nominal secundaria 5 [A]

Com que es compleix Is < 20 això vol dir que la protecció reprodueix amb exactitud el curtcircuit al secundari.

Escollim un nucli de 20 [VA] de potencia i 5P20 de classe de precisió.

3.8.2.5 Transformador del neutre

3.8.2.5.1 Càlcul de potencia i precisió del Transformador de neutre

Per la protecció del neutre del transformador s’ha escollit un transformador toroïdal per fi d’evitar tensions de contacte perilloses.

Dades de la línia:

- Intensitat nominal...... 80 [A]

173 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

Relació de transformació:

Intensitat nominal: 80 [A] Els transformador d’intensitat admeten una sobrecarrega del 20 % amb el que obtenim un nova intensitat:

In2 = In1 · 1,2 = 80 · 1,2 = 96 [A]

Escollim un transformador amb una relació de transformació de 100 / 5 [A].

Dades del transformador escollit:

Relació de transformació...... 100 / 5 Numero de nuclis...... 1 Primer nucli...... Protecció

Per determinar la potencia del transformador de intensitat, serà necessari conèixer la carrega total amb VA que s’ha de connectar amb aquest T/I.

· Primer nucli ( protecció )

- Detecció d’intensitat al neutre Relé de sobreintensitat monofàsic (Pm)...... 6 [VA]

- Impedància del conductor:

L 1 75 R = r = × = 0,526 [O] s 57 2,5

On; L = Longitud del conductor 75 [m] S = Secció del conductor 2,5 [mm2]

174 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

- Potencia consumida:

Intensitat nominal de secundari màxima = 5 [A]

2 2 Pc = Rc I = 0,526 × 5 =13,15 [VA] On;

Rc = Resistència del cable [O]

La potencia necessària d’un transformador d’intensitat resulta de sumar els consums de potencia dels aparells connectats:

- Carrega total a subministrar pel transformador:

Pt = Pc + Pm =13,15 + 6 =19,15 [VA]

S’escull un nucli de 20 [VA] de potencia i classe de precisió 0,5.

No es necessari comprovar res mes, dons no està afectat per les corrents de curtcircuit de les fases, ni pels esforços electrodinàmics i tèrmics.

3.8.2.6 Posició de línia del transformador 0,4 [kV]

3.8.2.6.1 Càlcul de potencia i precisió del Transformador d’intensitat

Per la mesura i protecció del secundari del transformador de 160 [kVA] s’ha escollit un transformador toroïdal per fi d’evitar tensions de contacte perilloses.

Dades de la línia del transformador de 0,4 kV:

- Intensitat nominal...... 259 [A]

175 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

Relació de transformació:

Intensitat nominal: 259 [A] Els transformador d’intensitat admeten una sobrecarrega del 20 % amb el que obtenim un nova intensitat:

In2 = In1 · 1,2 = 259 · 1,2 = 310 [A]

Escollim un transformador amb una relació de transformació de 400 / 5-5-5 [A].

Dades del transformador escollit:

Relació de transformació...... 400 / 5 Numero de nuclis...... 2 Primer nucli...... Mesura Segon nucli...... Protecció

Per determinar la potencia del transformador de intensitat, serà necessari conèixer la carrega total amb VA que s’ha de connectar amb aquest T/I.

· Primer nucli (mesura)

- Connexió: estrella. - Carrega: Comptador activa (P)...... 4 [VA] Comptador reactiva (Q)...... 4 [VA] Amperímetre (Pa)...... 1 [VA] Batímetre (Pw)...... 1 [VA]

- Impedància del conductor: L 1 10 R = r = × = 0,070 [O] s 57 2,5 On; L = Longitud del conductor 10 [m] S = Secció del conductor 2,5 [mm2]

176 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

- Potencia consumida:

Intensitat nominal de secundari màxima = 5 [A]

Pc = R I 2 = 0,07 × 5 2 = 1,75 [VA]

- Carrega total a subministrar pel transformador:

Pt = P + Q + Pc + Pa + Pw = 4 + 4 + 1,75 +1 + 1= 11,75 [VA]

Com que el nucli es per medició, amb la corrent de curtcircuit es saturarà ràpidament i no causarà cap desperfecte als aparells de mesura.

Pel que s’escull un nucli de 15 [VA] amb classe de precisió de 0,5.

· Segon nucli (protecció)

- Connexió: estrella. - Carrega:

Relé de sobreintensitat trifàsic (Pr)...... 6 [VA]

- Impedància del conductor:

L 1 10 R = r = × = 0,07 [O] s 57 2,5

On; L = Longitud del conductor 10 [m] S = Secció del conductor 2,5 [mm2]

- Potencia consumida:

Intensitat nominal de secundari màxima = 5 [A]

Pc = R I 2 = 0,07 × 5 2 = 1,75 [VA]

177 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

- Carrega total a subministrar pel transformador:

Pt = Pc + Pr =1,75 + 6 = 7,75 [VA]

S’escull un nucli de 15 [VA].

No es necessari comprovar res mes, dons no està afectat per les corrents de curtcircuit de les fases, ni pels esforços electrodinàmics i tèrmics.

3.8.2.7 Protecció de bóta del transformador

3.8.2.7.1 Càlcul de potencia i precisió del Transformador d’intensitat

S’ha escollit un transformador toroïdal amb la fi d’evitar tensions de contacte perilloses.

Dades del transformador d’intensitats toroïdal escollit:

Intensitat nominal...... 10 [A] Relació de transformació...... 10 / 1 Numero de nuclis...... 1 Primer nucli...... Mesura

Per determinar la potencia del transformador de intensitat, serà necessari conèixer la carrega total amb VA que s’ha de connectar amb aquest T/I.

· Primer nucli (mesura)

- Carrega: Relé de sobreintensitat monofàsic (Psm)...... 0,06 [O]

Per raons tècniques es necessita un nucli de mesura per protecció, ja que s’ha de mesurar dos nivell d’intensitat amb un transformador. S’ajustarà al nivell baix, complint per la protecció.

178 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

Amb la fi de no perjudicar el relè amb un nivell alt, s’ha escollit un nucli per mesurament, així es saturarà ràpidament si la intensitat augmenta excessivament.

- Impedància del conductor (bifilar):

L 1 50 R = 2 r =2 × = 0,7 [O] s 57 2,5

On; L = Longitud del conductor 50 [m] S = Secció del conductor 2,5 [mm2]

- Potencia consumida:

Intensitat nominal de secundari màxima = 1 [A]

Pc = R I 2 = 0,7 ×12 = 0,7 [VA]

- Carrega total a subministrar pel transformador:

2 Pt = Pc + Psm = 0,7 + (0,06)1 = 0,76 [VA]

S’escull un nucli de 2,5 [VA], amb una classe de pressió de 0,5.

No es necessari comprovar res mes, dons no està afectat per les corrents de curtcircuit de les fases, ni pels esforços electrodinàmics i tèrmics.

179 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

3.8.3 Transformadors de Tensió

3.8.3.1 Posicions de línia

Per cada línia d’arribada es te:

- Connexió del primari...... estrella. - Relació de transformació...... 220 / 3 - 0,11 / 3 - Numero de nuclis necessaris...... 2 - Transformador de tensió...... 220/ 3 - 0,11/ 3 , 0,11/ 3

· Primer nucli (mesura) - Connexió del secundari...... estrella - Carrega:

Voltímetre (Pv)...... 3 [VA]

Freqüencímetre (Pf)...... 3 [VA]

Batímetre (Pw)...... 1 [VA] - Classe de precisió...... 0,5 - Caiguda de tensió admissible...... 0,5 [V]

- Potencia consumida:

La potencia necessària d’un transformador de tensió resulta de sumar els consums de potencia dels aparells connectats:

Pt = Pv + Pf + Pw = 3 + 3 + 1 = 7 [VA]

- Intensitat que passarà pel conductor:

P 7 I = = = 0,036 [A] 3 V 3 110

180 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

- Secció del conductor:

L 1 85 S = r I = × 0,036 = 0,10 [mm2] DV 57 0,5

On; L = Longitud del conductor 85 [m] ?V = Caiguda de tensió admissible 0,5 [V]

S’escull un nucli de 10 [VA] de potencia amb classe de precisió 0,5 i una secció de cable de 1,5 [mm2]

· Segon nucli (protecció)

- Connexió del secundari...... estrella - Carrega:

Relé de mínima i màxima tensió (Pm)...... 10 [VA]

Relè de freqüència (Prf)...... 6 [VA] - Classe de precisió...... 0,5 - Caiguda de tensió admissible...... 0,5 [V]

- Potencia consumida:

La potencia necessària d’un transformador de tensió resulta de sumar els consums de potencia dels aparells connectats:

Pt = Pm + Prf = 10 + 6 = 16 [VA]

- Intensitat que passarà pel conductor:

P 16 I = = = 0,084 [A] 3 V 3 110

181 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

On; I = Intensitat de la carrega [A] P = Potencia total de carrega [VA] V = Voltatge secundari del transformador de tensió [V]

- Secció del conductor:

L 1 85 S = r I = × 0,084 = 0,063 [mm2] DV 57 0,5 On; L = Longitud del conductor 85 [m] ?V = Caiguda de tensió admissible 0,5 [V]

S’escull un nucli de 20 [VA] de potencia amb classe de precisió 0,5 i una secció de cable de 1,5 [mm2]

3.8.3.2 Línia transformador 220 [kV]

Dades de la línia del transformador 220 [kV]:

- Connexió del primari...... estrella. - Relació de transformació...... 220 / 3 - 0,11 / 3 - Numero de nuclis necessaris...... 2 - Transformador de tensió...... 220/ 3 -0,11 / 3 , 0,11 / 3

· Primer nucli (mesura)

- Connexió del secundari...... estrella - Carrega:

Voltímetre (Pv)...... 3 [VA]

Freqüencímetre (Pf)...... 3 [VA] Comptador activa (P)...... 4 [VA] Comptador reactiva (Q)...... 4 [VA]

182 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

- Classe de precisió...... 0,5 - Caiguda de tensió admissible...... 0,5 [V] - Potencia consumida:

La potencia necessària d’un transformador de tensió resulta de sumar els consums de potencia dels aparells connectats:

Pt = Pv + Pf + P + Q = 3 + 3 + 4 + 4 =14 [VA]

- Intensitat que passarà pel conductor:

P 14 I = = = 0,073 [A] 3 V 3 110

- Secció del conductor:

L 1 70 S = r I = × 0,073 = 0,179 [mm2] DV 57 0,5

On; L = Longitud del conductor 70 [m] V = Caiguda de tensió admissible 0,5 [V]

S’escull un nucli de 15 [VA] de potencia amb classe de precisió 0,5 i una secció de cable de 1,5 [mm2]

· Segon nucli (protecció)

- Connexió del secundari...... estrella - Carrega:

Relé de mínima i màxima tensió (Pm)...... 10 [VA]

Relè de freqüència (Prf)...... 6 [VA] - Classe de precisió...... 0,5 - Caiguda de tensió admissible...... 0,5 [V]

183 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

- Potencia consumida:

La potencia necessària d’un transformador de tensió resulta de sumar els consums de potencia dels aparells connectats:

Pt = Pm + Prf = 10 + 6 =16 [VA]

- Intensitat que passarà pel conductor:

P 16 I = = = 0,084 [A] 3 V 3 110

- Secció del conductor:

L 1 70 S = r I = × 0,084 = 0,21[mm2] DV 57 0,5

On; L = Longitud del conductor 70 [m] V = Caiguda de tensió admissible 0,5 [V]

S’escull un nucli de 20 [VA] de potencia amb classe de precisió 0,5 i una secció de cable de 1,5 [mm2]

3.8.3.3 Línia transformador 25 [kV]

Dades de la línia del transformador 25 [kV]:

- Connexió del primari...... estrella. - Relació de transformació...... 25 / 3 - 0,11 / 3 - Numero de nuclis necessaris...... 1

184 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

· Primer nucli (protecció)

- Connexió del secundari...... estrella - Carrega:

Relé de mínima i màxima tensió (Pm)...... 10 [VA]

Relè de freqüència (Prf)...... 6 [VA]

- Classe de precisió...... 0,5 - Caiguda de tensió admissible...... 0,5 [V]

- Potencia consumida:

La potencia necessària d’un transformador de tensió resulta de sumar els consums de potencia dels aparells connectats:

Pt = Pm + Prf = 10 + 6 =16 [VA]

- Intensitat que passarà pel conductor:

P 16 I = = = 0,084 [A] 3 V 3 110

- Secció del conductor:

L 1 40 S = r I = × 0,084 = 0,147 [mm2] DV 57 0,5

On; L = Longitud del conductor 40 [m] V = Caiguda de tensió admissible 0,5 [V]

S’escull un nucli de 20 [VA] de potencia amb classe de precisió 0,5 i una secció de cable de 1,5 [mm2].

185 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

3.8.3.4 Línia de sortida a cogeneració 1 = Línia de sortida a cogeneració 2

Amb aquest cas nomes calcularem una línia de sortida per fer els càlculs ja que les dos línies són iguals.

Els mateixos transformadors de tensió ens serviran per la mesura i protecció que tindrem abans del interruptor, ja que aquests altres transformadors serà la informació que ens be de les subestacions.

Dades de la línia de sortida a cogeneració1:

- Connexió del primari...... estrella. - Relació de transformació...... 25 / 3 - 0,11 / 3 - Numero de nuclis necessaris...... 2

· Primer nucli (mesura)

- Connexió del secundari...... estrella - Carrega:

Voltímetre (Pv)...... 3 [VA]

Freqüencímetre (Pf)...... 3 [VA] Comptador activa (P)...... 4 [VA] Comptador reactiva (Q)...... 4 [VA]

- Classe de precisió...... 0,5 - Caiguda de tensió admissible...... 0,5 [V] - Potencia consumida:

La potencia necessària d’un transformador d’intensitat resulta de sumar els consums de potencia dels aparells connectats:

Pt = Pv + Pf + P + Q = 3 + 3 + 4 + 4 =14 [VA]

186 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

- Intensitat que passarà pel conductor:

P 14 I = = = 0,073 [A] 3 V 3 110

- Secció del conductor:

L 1 20 S = r I = × 0,073 = 0,051 [mm2] DV 57 0,5 On; L = Longitud del conductor 20 [m] V = Caiguda de tensió admissible 0,5 [V]

S’escull un nucli de 15 [VA] de potencia amb classe de precisió 0,5 i una secció de cable de 1,5 [mm2]

· Segon nucli (protecció)

- Connexió del secundari...... estrella - Carrega:

Relé de mínima i màxima tensió (Pm)...... 10 [VA]

Relè de freqüència (Prf)...... 6 [VA]

- Classe de precisió...... 0,5 - Caiguda de tensió admissible...... 0,5 [V]

- Potencia consumida:

La potencia necessària d’un transformador de tensió resulta de sumar els consums de potencia dels aparells connectats:

Pt = Pm + Prf = 10 + 6 =16 [VA]

187 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

- Intensitat que passarà pel conductor:

P 16 I = = = 0,084 [A] 3 V 3 110

- Secció del conductor:

L 1 20 S = r I = × 0,084 = 0,073 [mm2] DV 57 0,5

On; L = Longitud del conductor 20 [m] V = Caiguda de tensió admissible 0,5 [V]

S’escull un nucli de 20 [VA] de potencia amb classe de precisió 0,5 i una secció de cable de 1,5 [mm2]

3.9 CÀLCULS DE LA XARXA DE TERRA

3.9.1 Hipòtesis de disseny

Segons la instrucció MIE-RAT-13, Apartat.1 “Prescripcions generals se seguretat”, la tensió màxima de contacte aplicada, amb volts, que es pot acceptar sobre un cos humà, es determina amb funció del temps de duració del defecte, segons la següent expressió:

k Vca = t n

On; V ca = Tensió màxima aplicada [V]

k = 72ü ý temps inferiors a 0,9 segons com es el cas de la instal·lació amb estudi . n = 1 þ

188 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

k = 78,5ü ý temps superiors a 0,9 segons i inferiors a 3 segons. n = 0,18þ

t = duració de la falta amb segons. A partir d’aquesta formula podem determinar les màximes tensions de pas i de contacte admissibles a la instal·lació, considerant totes les resistències que intervenen al circuit.

L’estimació d’aquestes formules s’obtenen mitjançant les següents equacions:

10 k æ 6 r ö Tensió de pas (entre peus) Vp = ç1+ s ÷ t n è 1.000 ø

k æ 1,5 r ö Tensió de contacte (entre ma i peus) Vc = ç1+ s ÷ t n è 1.000 ø

Aquestes formules corresponen amb un plantejament simplificat de la corrent a través del cos humà, al menyspreant la resistència de la pell i del calçat, i suposant una resistència de 1000 Ohms, per al mateix.

L’escomesa de la xarxa de terres inferiors es establir les condicions per a que es compleixin aquestes hipòtesis al interior de la subestació, garantint a la vegada, que al exterior de la mateixa no existeixin tensions accessibles perilloses.

3.9.2 Normativa aplicable

- Reglament electrotècnic de baixa tensió i les instruccions tècniques complementaries (REBT).

- Reglament sobre Condicions Tècniques i Garanties de Seguretat amb Centrals Elèctriques, Subestacions i Centres de Transformació i les Instruccions Tècniques Complementaries.

- Reglament de les Línies Aèries d’Alta Tensió (RAT).

189 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

- ANSI/IEEE standard 80-1986 IEEE Guide For Safety in Substation Grounding (Publicació IEEE sobre mètodes pràctics per al càlcul de xarxes de terra)

- Normes particulars de FECSA-ENDESA. Quan l’aplicació d’algunes de les anteriors normes proporciona valors discrepants amb els obtinguts utilitzant altres normes, s’han considerat sempre el resultat mes desfavorable de tal manera que sempre estiguem al costat de la seguretat.

3.9.3 Característiques del sistema

3.9.3.1 Conductor de terra

El conductor de terra a instal·lar, d’acord amb el criteri del grup ENDESA per al disseny dels sistema de posada a terra estarà enterrat a 0,8m per davall del terreny explanat. Les connexions entre els conductors de la malla es realitzaran amb soldadura aluminotèrmica d’alt poder de fusió. El conductor es validarà amb condicions del reglament.

3.9.3.2 Característiques del terreny

D’acord amb els estudies geotècnics realitzats prèviament ens dona una resistivitat mitjana del terreny de 125 [O·m]

La parcel·la s’acabarà amb una capa de grava uniforme de 10cm de gruix i una resistivitat superficial de 3.000 [O·m]

3.9.3.3 Dades de partida

Tensió...... 220/25 [kV] Resistivitat mitja del terreny...... 125 [O·m] Resistivitat superficial del terreny...... 3.000 [O·m] Resistència del cos humà...... 1.000 [O] Temps de duració de la falta...... 0,5 [seg.]

190 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

Profunditat de la malla enterrada...... 0,8 [m] Superfície coberta per la malla...... 4.263 [m2] Longitud del conductor enterrat...... 2.600 [m] Separació entre conductors paral·lels...... 10 [m] Numero de conductors paral·lels amb una direcció...... 13 k = 72ü ý temps inferiors a 0,9 segons n = 1 þ

3.9.4 Corrents màximes de la posada a terra

Segons l’apartat 5, del MIE-RAT-13, i donat que la nostra instal·lació es de mes de 100 [kV] amb el neutre rígidament a terra, s’utilitzarà el 70 per 100 del valor de la intensitat de corrent de posada a terra, al tenir en compte l’escassa probabilitat de coincidència de les condicions mes desfavorables.

On la Icc màxima que podem tenir al nostre sistema es de 9,23 [kA]

Id = 0,7 I cc = 0,7 ×9,23 = 6,46 [kA]

3.9.5 Secció dels conductors

Segons el MIE-RAT-13, a efectes de dimensionament de les seccions, el temps mínim a considerar per la duració del efecte, es a la freqüència de la xarxa i serà d’un segon, no es podran superar les següents densitats de corrent:

Coure 160 [A/mm2] Acer 60 [A/mm2]

Tant mateix en cap cas s’admetran seccions inferiors a 25 [mm2] en cas de coure i de 50 [mm2]en cas d’acer.

191 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

El càlcul de la secció mínima per al cable de coure es realitza amb la següent equació:

Id 6460 S = = = 40 [mm2] d cu 160

On; S= Secció mínima del conductor [mm2] Id= Intensitat màxima de defecte [A] 2 d cu = Densitat del coure [A/mm ]

3.9.6 Càlcul de la resistència de la malla

Segons el IEEE-80/86 recull al document IEEE Standard 80/1986, la resistència de la xarxa es calcula amb la següent formula:

é æ öù ç ÷ ê 1 1 1 ú R = r ê + ×ç1+ ÷ú g ê L 20 × A ç 20 ÷ú ê ç 1+ h ÷ú ë è A øû

On;

Rg = Resistència de la malla [O] ? = Resistivitat del terreny 125 [O·m] A = Area coberta per la xarxa 4.263 [m2] L = Longitud del conductor 2.600 [m] h = Profunditat de la malla enterrada 0,8 [m]

Resistivitat del Area coberta Longitud del Profunditat de la Resistència de terreny per la xarxa conductor malla enterrada la malla [O·m] [m2] [m] [m] [O]

125 4263 2600 0.8 0.88

192 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

3.9.7 Tensió màxima admissible de contacte, tensió admissible de pas i tensió admissible de contacte

Segons el MIE-RAT-13 la tensió màxima de contacte aplicada al cos humà, en volts, que es pot acceptar es determina amb funció del temps de durada del defecte, segons la formula següent:

3.9.7.1 Tensió màxima aplicable de contacte

k Vca = t n On; Vca= Tensió admissible de contacte [V] k = 72ü ý temps inferiors a 0,9 segons n = 1 þ t= Duració de la falta 0,5 [seg.]

Segons el MIE-RAT-13 les tensions admissibles de pas i de contacte, i que no poden ser sobrepassades en cap cas, es calcules amb les següents formules:

3.9.7.2 Tensió admissible de contacte

k æ 1,5 r ö Vc = ç1+ s ÷ t n è 1.000 ø

On; Vc= Tensió admissible de contacte [V] k = 72ü ý temps inferiors a 0,9 segons n = 1 þ t= Duració de la falta 0,5 [seg.]

?s= Resistivitat superficial del terreny 3.000 [O·m]

193 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

3.9.7.3 Tensió admissible de pas

10k æ 6 r ö Vp = ç1+ s ÷ t n è 1.000 ø

Els resultats obtinguts es mostren a la taula 3.9.5.1 i 3.9.5.2

Instal·lació interior ? t Vca Vc Vp K n [O·m] [seg.] [V] [V] [V] 72 1 3.000 0.5 144 792 27.360

Taula 3.9.5.1: Tensió de contacte i de pas admissibles al interior de la subestació

Instal·lació exterior ? t Vp K n [O·m] [seg.] [V] 72 1 125 0.5 2.520

Taula 3.9.5.2: Tensió de pas admissibles a l’exterior de la instal·lació

3.9.8 Tensió de pas i tensió de contacte calculades

Per calcular les tensions reals de pas i de contacte, s’ha seguit segons el mètode del IEEE80/86 recull al document IEEE Standard 80/1986, segons el qual:

I Tensió de contacte: Ec = r K K cc m i L I Tensió de pas: Ep = r K K cc s i L On; Ec = Tensió de contacte real [V] Ep = Tensió de pas real [V]

Icc = Corrent dissipada per la malla 6.460 [A]

Km = Coeficient que te en compte l’efecte dels numero n de seccions de conductors amb paral·lel, segons una direcció determinada.

194 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

Ks = Coeficient de pas.

Ki = Factor de correcció de corrent de pas a terra. L = Longitud del conductor enterrat 2.600 [m] ? = Resistivitat del terreny 125 [O·m]

Les formules dels coeficients que permeten tindre en compte la irregularitat de la malla, el espai entre conductors, etc, són:

1 é æ D 2 (D + 2h)2 h ö K 8 ù Km = êlnç + - ÷ + ii ln ú 2p ç16h d 8 D d 4d ÷ K p 2 n -1 ëê è ø h ( )ûú

Ki = 0,656 + 0,172 n

1 é 1 1 1 n-2 ù Ks = ê + + (1- 0,5 )ú p ë2h D + h D û

On; h =Profunditat de la malla 0,8 [m] D = Separació entre conductors paral·lels 10 [m] n = Numero de conductors paral·lels amb una direcció 13 d = Diàmetre del conductor 0,01236 [m]

1 Kii = 2 = 0,61 (2n) n

Kh = 1+ h = 1+ 0,8 = 1,3416

Resultats obtinguts dels coeficients que permeten tindre en compte la irregularitat de la malla, el espai entre conductors, etc, estan reflectits a la taula 3.9.8.1

D D H n Kii Kh Km Ki Ks [m] [m] [m] 10 0.0123 13 0.8 0.6 1.341 0.88 2.892 0.259

Taula 3.9.8.1: Coeficients de irregularitat

195 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

Resultats obtinguts de les tensions de pas i de contacte reals, estan reflectits a la taula 3.9.8.2

? Icc [A] L[m] Km Ki Ks Ep Ec [O·m] 125 6460 2600 0.880 2.892 0.259 232 790

Taula 3.9.8.2: Tensions de pas i contacte reals

3.9.9 Conclusions

La malla dissenyada compleix els criteris de protecció i seguretat imposats pel MIE- RAT-13, tant amb el dimensionament del conductor com a seguretat davant contactes interiors com exteriors amb presencia de curtcircuits, com a tensions de pas a l’exterior de la subestació sobre terreny natural.

En les taules corresponents observem que es compleixen tots els criteris a de disseny:

Tensió de contacte Tensió de contacte real Ec < Vc admissible Ec [V] Vc [V]

790 < 792

Tensió de pas real Tensió de pas admissible Ep < Vp Ep [V] Vp [V]

232 < 27360 i 2520

Secció del coure calculada Secció mínima del coure 2 S2 > S1 2 S2 [mm ] S1 [mm ]

44 > 25

196 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

3.10 CÀLCULS D’ENLLUMENAT DE LA SUBESTACIÓ

Per al càlcul del les lluminàries farem servir el Mètode del Flux Total, es un mètode senzill que, encara que no sigui molt exacte, ens permet obtenir uns valors útils per il·luminacions que no sigui necessari resultats molt precisos.

3.10.1 Càlcul d’enllumenat interior

3.10.1.1 Càlcul de l’enllumenat sala control

Dades de partida

- Dimensions de la sala de control:

Altura...... 3,2 [m] Amplada...... 6 [m] Allargada...... 7 [m] Color del sostre...... clar Color de les parets...... blanc Nivell d’il·luminació...... 250 [lux] Flux lluminós per làmpada...... 2600 [lúmens] Tub fluorescent sense reflector...... 36 [W]

Càlculs de l’enllumenat

- Determinació del índex del local K a×l K = h (a + l) On; K = Índex del local h = Alçada sobre el plànol de treball [m] a = Amplada del local [m] l = Longitud del local [m] d = Distancia entre fluorescents 2,6 [m]

197 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

L’alçada de treball la sabem segons la figura 3.10.1.1

Figura 3.10.1.1: Alçada de treball

d 2,6 d = 1,1 h Þ h = = = 2,3 [m] 1,1 1,1

O sigui, l’índex K del local serà:

6 ×7 K = = 1,40 2,3 (6 + 7)

- Determinació del coeficient d’utilització Cu

Es un coeficient que depèn de diverses taules tals com l’eficàcia de les lluminàries, la reflectància de les parets com les dimensions del local.

Segons la taula 3.10.1.2 següent determinem el coeficient d’utilització Cu a partir del índex del local K i els factors de reflexió.

198 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

Taula 3.10.1.2: Factor utilització

Factor de reflexió del sostre amb color blanc...... 0,7 Factor de reflexió de la paret color clar...... 0,5 Índex del local agafem...... 1,40 ¸ 1,75

El factor d’utilització Cu...... 0,49

- Factor de manteniment fm

Una instal·lació d’enllumenat no manté indefinidament les característiques de lluminositat inicials. Això es deu a dos factors, principalment:

1. Pèrdues de flux lluminós de les llamperes, motivada tant per envelliment natural com per pols i brutícia que es diposita. 2. Pèrdua de reflexió del reflector o de transmissió del difusor o refracto, motivada així mateix per la brutícia.

199 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

El factor de manteniment fm es situa entre els límits compresos entre el 80 i 50 %. Amb el nostre cas farem una mitja del dos valors:

Coeficient de manteniment fm ...... 0,65

- Càlcul del flux total per la il·luminació del local

Em S 250 (6 ×7) FT = = = 32976 [lm] f m Cu 0,65×0,49

On;

? T = Flux total [lm]

Em = Nivell d’enllumenat [lm] S = Superfície del local [m2]

Cu = Coeficient d’utilització

fm = Factor de manteniment

- Càlcul del nombre de lluminàries amb les seves làmpades corresponents:

F 32976 Numero de làmpades = T = = 6,33 F LLAMAPARES 2 × 2600

- Numero de tubs fluorescents a instal·lar:

L’elecció de la quantitat de tubs a instal·lar serà de 6.

200 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

3.10.1.2 Càlcul de l’enllumenat sala de cabines

Dades de partida

- Dimensions de la sala de cabines:

Altura...... 3,2 [m] Amplada...... 6,5 [m] Allargada...... 12 [m] Color del sostre...... clar Color de les parets...... blanc Nivell d’il·luminació...... 250 [lux] Flux lluminós per làmpada...... 2600 [lúmens] Tub fluorescent sense reflector ...... 36 [W]

NOTA: L’amplada l’agafarem fins a la situació de les cabines, ja que mes enllà d’aquestes no en cal il·luminació, i la nova amplada ens quedarà a 3,4 [m]

Càlculs de l’enllumenat

- Determinació del índex del local K

a×l K = h (a + l)

L’alçada de treball la sabem segons la figura 3.10.1.1

d 2 d = 1,1 h Þ h = = = 1,81 [m] 1,1 1,1

O sigui, l’índex K del local serà:

3,4 ×12 K = = 1,46 1,81 (3,4 +12)

201 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

- Determinació del coeficient d’utilització Cu

Es un coeficient que depèn de diverses taules tals com l’eficàcia de les lluminàries, la reflectància de les parets com les dimensions del local.

Segons la taula 3.10.1.2 determinem el coeficient d’utilització Cu a partir del índex del local K i els factors de reflexió.

Factor de reflexió del sostre amb color blanc...... 0,7 Factor de reflexió de la paret color clar...... 0,5 Índex del local agafem...... 1,46

El factor d’utilització Cu...... 0,49

- Factor de manteniment fm

Una instal·lació d’enllumenat no mante indefinidament les característiques de lluminositat inicials. Això es deu a dos factors, principalment:

El factor de manteniment fm es situa entre els límits compresos entre el 80 i 50 %.

Amb el nostre cas farem una mitja del dos valors:

Coeficient de manteniment fm ...... 0,65

202 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

- Càlcul del flux total per la il·luminació del local

Em S 250 (3,4 ×12) FT = = = 32.025 [lm] f m Cu 0,65×0,49

- Càlcul del nombre de lluminàries amb les seves làmpades corresponents:

F 35.897 Numero de làmpades = T = = 6,15 F LAMAPADES 2 × 2600

- Numero de tubs fluorescents a instal·lar:

L’elecció de la quantitat de tubs a instal·lar serà de 6.

3.10.2 Càlcul d’enllumenat exterior

3.10.2.1 Càlcul Zona A

Dades de partida Zona A

Nivell d’il·luminació...... 35 [lux] Flux lluminós per llampera...... 25.000 [lúmens] Superfície a il·luminar...... 1120 [m2] Altura de les faroles...... 7 [m] Potència de les llamperes...... 250 [W]

Càlculs del enllumenat

- Factor de rendiment

Aquest factor el calculem segons els gràfics 3.10.2.1 i 3.10.2.2

203 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

Gràfic 3.10.2..1: Ària il·luminada

Gràfic 3.10.2.2: Rendiment

Costat calçada A12...... 15 [m]

Costat voravia A21...... 5 [m]

A 15 A = 12 = = 2,14 1 h 7

A 5 A = 21 = = 0,71 2 h 7

204 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

Segons les gràfiques tenim uns rendiments:

?1 = 0,52

?2 = 0,13

- Factor de manteniment

Segons la Taula 3.10.2.1 com que em escollit lluminàries tancades i suposem un tipus de via neta, tenim un coeficient de manteniment de 0,80

Factor de manteniment fm via Lluminària oberta Lluminària tancada Neta 0,75 0,80 Mitja 0,68 0,70 Bruta 0,65 0,68

Taula 3.10.2.1: factor de manteniment

- Coeficient de depreciació o de rendiment

?= ?1 + ?2 = 0,52 + 0,13 = 0,65

- Coeficient d’utilització: Aquest coeficient el calculem segons la gràfica 3.10.2.3

Gràfica 3.10.2.3: Coeficient d’utilització

205 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

Cu1 = 0,34

Cu2 = 0,14

Cu = Cu1 + Cu2 = 0,34 + 0,14 = 0,48

- Càlcul del flux total

Em S 35×1513 FT = = = 212159 [lúmens] Cu f m h 0,48× 0,65 ×0,80

- Càlcul del nombre de lluminàries amb les seves làmpades corresponents:

F 212159 Numero de làmpades = T = = 8,48 F LAMAPADES 25000

- Numero de llums a instal·lar:

L’elecció de llums a instal·lar serà de 8.

3.10.2.2 Càlcul Zona B

Dades de partida Zona B

Nivell d’il·luminació...... 20 [lux] Flux lluminós per llampera...... 7000 [lúmens] Superfície a il·luminar...... 1339 [m2] Altura de les faroles...... 3 [m] Potència de les llamperes...... 100 [W]

206 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

Càlculs del enllumenat

- Factor de rendiment

Aquest factor el calculem segons els gràfics 3.10.2.1 i 3.10.2.2

Costat calçada A12...... 5 [m] Costat voravia A21...... 1 [m]

A 5 A = 12 = = 1,6 1 h 3

A 1 A = 21 = = 0,33 2 h 3

Segons les gràfiques tenim uns rendiments:

?1 = 0,47

?2 = 0,06

- Factor de manteniment

Segons la Taula 3.10.2.1 com que em escollit lluminàries tancades i suposem un tipus de via neta, tenim un coeficient de manteniment de 0,80

Factor de manteniment fm via Lluminària oberta Lluminària tancada Neta 0,75 0,80 Mitja 0,68 0,70 Bruta 0,65 0,68

Taula 3.10.2.1: factor de manteniment

- Coeficient de depreciació o de rendiment

?= ?1 + ?2 = 0,47 + 0,06 = 0,53

207 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

- Coeficient d’utilització:

Aquest coeficient el calculem segons la gràfica 3.10.2.3

Cu1 = 0,29

Cu2 = 0,08

Cu = Cu1 + Cu2 = 0,29 + 0,08 = 0,37

- Càlcul del flux total

Em S 20 ×1339 FT = = = 170703 [lúmens] Cu f m h 0,37 × 0,53× 0,80

- Càlcul del nombre de lluminàries amb les seves làmpades corresponents:

F 170703 Numero de làmpades = T = = 24,38 F LAMAPADES 7000

- Numero de llums a instal·lar:

L’elecció dels llums a instal·lar serà de 24.

208 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

3.10.3 Càlcul de potencia i seccions de l’enllumenat

3.10.3.1 Càlcul de potencia i seccions de l’enllumenat de la sala de control

3.10.3.1.1 Potencia instal·lada a la sala de control

La potencia instal·lada a la sala de control amb 6 fluorescents i de 36 [W] cadascun serà:

P = 7 · 36 = 252 [W]

3.10.3.1.2 Secció del cable

Segons la ITC-BT-19 la caiguda de tensió amb un circuit interior d’enllumenat que no sigui vivenda es d’un 3 %, o sigui que per fer aquest càlcul, primer tenim que calcular la intensitat que ha de circular i desprès la secció del cable que haurem de ficar amb funció de la caiguda de tensió del 3 % que hi tindrem a la instal·lació com a màxim.

Un 3 % de caiguda de tensió equival a 6,9 [V].

- Intensitat nominal

P 252 In = = = 1,22 [A] V cosj 230 × 0.9

On; In = Intensitat [A] P = potencia de consum [W] V = Tensió [kV] cos f = Factor de potencia 0,9

209 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

- Secció del cable amb funció de la caiguda de tensió.

2 L P100 2 ×30 × 252 ×100 S = = = 0,17 [mm2] r DV U 2 56 ×3× 230 2

On; S = Secció del cable [mm2] L = Longitud del cable [m] P = Potencia de consum [W] U = Tensió [V] ? = Conductivitat del cable de coure a 20 [ºC] = 56 [O·m] ?V = Caiguda de tensió [%]

Segons la ITC - BT-19 la secció mínima serà de 1,5 [mm2] i per a conductors aïllats dins tubs amb muntatge superficial o encastats a l’obra es farà dins de tub amb un diàmetre de 13,5 [mm2]

- Comprovació de la caiguda de tensió amb la nova secció escollida.

2 × L × P ×100 2 ×30 × 252 ×100 DV = = = 0,34 [%] r SU 2 56 ×1,5 × 2302

Com podem comprovar tenim menys caiguda de tensió de la màxima permesa, el cable calculat serà el correcte.

3.10.3.2 Càlcul de potencia i seccions de l’enllumenat de la sala de cabines

3.10.3.2.1 Potencia instal·lada a la sala de cabines

La potencia instal·lada a la sala de control amb 6 fluorescents i de 36 [W] cadascun serà:

P = 6 · 36 = 216 [W]

210 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

3.10.3.2.2 Secció del cable

Un 3 % de caiguda de tensió equival a 6,9 [V].

- Intensitat nominal

P 216 In = = = 1,05 [A] V cosj 230 × 0.9

- Secció del cable amb funció de la caiguda de tensió.

2 L P100 2 ×50 × 216 ×100 S = = = 0,24 [mm2] r DV U 2 56 ×3× 230 2

Segons la ITC - BT-19 la secció mínima serà de 1,5 [mm2] i per a conductors aïllats dins tubs amb muntatge superficial o encastats a l’obra es farà dins de tub amb un diàmetre de 13,5 [mm2]

- Comprovació de la caiguda de tensió amb la nova secció escollida.

2 L P100 2 ×50 × 216 ×100 DV = = = 0,48 [%] r S U 2 56 ×1,5× 230 2

Com podem comprovar tenim menys caiguda de tensió de la màxima permesa, el cable calculat serà el correcte.

211 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

3.10.3.3 Càlcul de potencia i seccions de l’enllumenat exterior ZONA A

3.10.3.3.1 Potencia instal·lada a la zona A

La potencia instal·lada de l’enllumenat exterior serà de 8 llamperes i de 250 [W] cadascun serà: P = 8 · 250 = 2000 [W]

3.10.3.3.2 Secció del cable

Segons la ITC-BT-09 la caiguda de tensió amb un circuit interior d’enllumenat que no sigui vivenda es d’un 3 %, o sigui que per fer aquest càlcul, primer tenim que calcular la intensitat que ha de circular i desprès la secció del cable que haurem de ficar amb funció de la caiguda de tensió del 3 % que hi tindrem a la instal·lació com a màxim.

Un 3 % de caiguda de tensió equival a 6,9 [V].

- Intensitat nominal

P 2000 In = = = 9,66 [A] V cosj 230 × 0.9

- Secció del cable amb funció de la caiguda de tensió.

2 L P100 2 ×90 × 2000 ×100 S = = = 4 [mm2] r DV U 2 56 ×3× 2302

Segons la ITC - BT-09 la secció mínima serà de 6 [mm2] i com que serà una xarxa soterrada es farà a 0,4 [m] de profunditat i amb un diàmetre interior de tub de 60 [mm].

- Comprovació de la caiguda de tensió amb la nova secció escollida.

2 L P100 2 ×90 × 2000 ×100 DV = = = 2 [%] r S U 2 56 ×6 × 2302

212 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

3.10.3.4 Càlcul de potencia i seccions de l’enllumenat exterior ZONA B

3.10.3.4.1 Potencia instal·lada a la zona B

La potencia instal·lada de l’enllumenat exterior serà de 24 llamperes i de 70 [W] cadascun serà:

P = 24 · 70 = 1680 [W]

3.10.3.4.2 Secció del cable

Un 3 % de caiguda de tensió equival a 6,9 [V].

- Intensitat nominal

P 1680 In = = = 8,11 [A] V cosj 230 × 0.9

- Secció del cable amb funció de la caiguda de tensió.

2 L P100 2 × 240 ×1680 ×100 S = = = 9 [mm2] r DV U 2 56 ×3× 2302

213 Subestació JUNEDA Annex de Càlculs

Segons la ITC - BT-07 la secció mínima serà de 10 [mm2] i com que serà una xarxa soterrada, es farà a 0,4 [m] de profunditat i amb un diàmetre interior de tub de 60 [mm2].

- Comprovació de la caiguda de tensió amb la nova secció escollida.

2 L P100 2 × 240 ×1680 ×100 DV = = = 2,72 [%] r S U 2 56 ×10 × 230 2

Lleida 12 de Juny 2007 Signatura del tècnic

Sergi Farrè Melè, nº de col·legiat L – 3491 Enginyer Tècnic Industrial en Electricitat

214

4. PLÀNOLS

AUTOR: Sergi Farré Melé. DIRECTOR: Sr. Juan José Tena Tena.

Subestació JUNEDA Plànols

4 PLÀNOLS

4.1 SITUACIÓ

4.2 EMPLAÇAMENT

4.3 ESQUEMA UNIFILAR 220 [KV]

4.4 ESQUEMA UNIFILAR 25 [KV]

4.5 PLANTA SUBESTACIÓ

4.6 PLANTA I APARELLATGE

4.7 SECCIÓ PLANTA 1 – 1

4.8 SECCIÓ PLANTA 2 – 2

4.9 SECCIÓ PLANTA 3 – 3

4.10 XARXA DE TERRES INFERIORS

4.11 EDIFICI DE CONTROL TRACJUSA

4.12 EDIFICI DE CONTROL TRACJUSA, DISPOSICIÓ D’EQUIPS

4.13 PANELL DE CONTROL I PROTECCIONS TRANSFORMADOR 220/25 [kV]

4.14 PANELL DE PROTECCIONS 25 KV

4.15 LLUM INTERIOR EDIFICI TRACJUSA

4.16 LLUM EXTERIOR EDIFICI SUBESTACIÓ

4.17 TRANSFORMADOR DE TENSIÓ CAPACITIU

4.18 INTERRUPTOR TRIPOLAR SF6

4.19 PARALLAMPS 220 [KV]

4.20 PARET TALLA FOCS

4.21 CANALITZACIONS DE CABLES, ARQUETES TÍPIQUES PER CABLE

4.22 CANALITZACIONS DE CABLE, CANAL TIPUS 3 (PAS DE VEHICLES)

216

5. PLEC DE CONDICIONS

AUTOR: Sergi Farré Melé. DIRECTOR: Sr. Juan José Tena Tena.

Subestació JUNEDA Plec de Condicions

5 PLEC DE CONDICIONS ...... 219

5.1 CONDICIONS GENERALS ...... 219 5.2 CONDICIONS ADMINISTRATIVES...... 222 5.3 CONDICIONS FACULTATIVES...... 224 5.4 CONDICIONS ECONÒMIQUES...... 225 5.5 CONDICIONS TÈCNIQUES...... 227

218 Subestació JUNEDA Plec de Condicions

5 PLEC DE CONDICIONS

5.1 CONDICIONS GENERALS

El present projecte te caràcter d’obligat compliment, una vegada complimentat amb els segells oportuns i legalitzats.

Garantint el compliment de tots els reglaments i disposicions vigents amb el terreny de les subestacions transformadores.

- El projecta desenvolupa l’estudi d’una subestació transformadora per una potencia de 40 [MVA], amb una relació de transformació de 220/25 [kV], situada al terme municipal de Juneda (Lleida).

- Totes les unitats de l’obra s’executen complint les prescripcions indicades als Reglaments de Seguretat i Normes Tècniques d’obligat compliment per aquest tipus d’instal·lacions, així com, totes les obres que s’especifiquen amb la Memòria descriptiva. S’adaptaran a demes, a les presents condicions particulars que complementaran les indicacions pel Reglaments i Normes mencionades.

- Tots els materials utilitzats seran de primera qualitat, complint les especificacions i tindran les característiques indicades amb el projecte i amb les normes tècniques generals, i a demes amb les de la Companyia Distribuïdora de Energia, per aquest tipus de materials.

Totes les especificacions o característiques dels materials que figuren amb un sol dels documents del projecte, encara sense figurar amb els altres es igualment obligatori.

Amb el cas d’existir una contradicció o omissió amb els documents del projecte, el Contractista tindrà l’obligació de ficar-ho de manifest al Tècnic Director de l’obra, qui decidirà per sobre del particular. En cap cas podrà suplir la falta directament sense autorització expressa.

219 Subestació JUNEDA Plec de Condicions

Una vegada adjudicada l’obra definitiva i abans d’iniciar aquesta, el Contractista presentarà al Tècnic Director els catàlegs, cartes de mostra, certificacions de garantia o d’homologació dels materials que es vagin a utilitzar. No es podran utilitzar materials que no s’hagin acceptat pel Tècnic Director.

- Començament: Els contractista donarà començament a l’obra amb el termini que figuri el contracte establert per la Propietat, o amb el seu defecte als quinze dies de l’adjudicació definitiva o de la firma del contracte.

El Contractista està obligat a notificar per escrit o personalment de forma directa al Tècnic Director de la data de començament dels treballs.

Termini d’execució: L’obra s’executarà amb el termini que estipuli al contracte subscrit amb la Propietat o amb el seu defecte el que estipuli al plec de condicions.

Quan el contractista, d’acord amb algun dels extrems continguts amb el present plec de condicions, o be amb el contracte establert amb la Propietat, demani una inspecció per poder realitzar algun treball que estigui condicionat per la mateixa, vindrà obligat a tenir preparada per la mencionada inspecció, una quantitat de l’obra que correspondrà amb un ritme normal de treball. Quan el ritme de treball establert pel contractista, no sigui un ritme normal, o be a petició d’una de les dos parts, es podrà convenir una programació de inspeccions obligatòries d’acord amb el pla de l’obra.

Llibre d’ordres: El contractista disposarà a l’obra d’un llibre d’ordres amb les que s’hi escriuran les que el Tècnic Director tingui que donar a traves del encarregat o del personal responsable, sense perjudici de les que doni per ofici quan ho cregui necessari i que tindrà l’obligació de firmar de l'assabentat.

- El contractista te l’obligació de realitzar totes les obres complementaries que siguin indispensables per executar qualsevol de les unitats de l’obra especificada amb qualsevol dels documents del Projecte, encara que no figurin explícitament les mencionades obres complementaries. Tot això si varia el import del contracte.

220 Subestació JUNEDA Plec de Condicions

- El contractista està obligat a realitzar les obres que se li encarreguin resultants modificacions del projecte, tant amb augment com disminució o simplement variació, sempre i quan el import de les mateixes no alterin mes d’un 25% del seu valor contractat.

La variació de les mateixes es farà d’acord amb els valor establerts amb el pressupost entregat pel Contractista i que ha segut agafat com a base del contracte.

El Tècnic Director està facultat per introduir mes modificacions d’acord amb el seu criteri, amb qualsevol unitat de l’obra, durant la construcció, sempre que compleixin les condicions tècniques referides amb el Projecte i de la manera que no varií el import contractat de l’obra.

- Quan el contractista trobi qualsevol unitat de l’obra que no s’ajusti al especificat al Projecte o amb aquest Plec de Condicions el Tècnic Director podrà acceptar o refusar; al primer cas, aquest fixarà el preu que sigui just amb arranjament a les diferencies que hi haguessin, estant obligat al contractista a acceptar tal valoració a l’altre cas es reconstruirà la conservació amb perfecte estat de les unitats de l’obra realitzades fins la data de la recepció definitiva per la propietat i corren al seu càrrec les despeses derivades d’això.

- Es obligació del Contractista la conservació amb perfecte estat de les unitats de l’obra realitzada fins a la data de la recepció definitiva per la propietat i corren al seu càrrec les despeses que això comporta.

- El Contractista es responsable de l’execució de les obres amb les condicions establertes al projecte i al contracte. Com a conseqüència d’això vindrà obligat a la demolició de la mala execució i a la seva reconstrucció correctament sense que serveixi d’excusa el que el Tècnic Director hagi examinat i reconegut les obres.

El Contractista es l’únic responsable de totes les contravencions que ell o el seu personal facin durant l’e3xecució de les obres o operacions relacionades amb les mateixes. També es responsable dels accidents o mals que per errors, inexperiència

221 Subestació JUNEDA Plec de Condicions

o desenvolupament de mètodes inadequats es produeixin a la propietat o als veïns o tercers amb general.

El Contractista es l’únic responsable del incompliment de les disposicions vigents amb matèria laboral respecte al seu personal i per tant els accidents que puguin sorgir i dels drets que es puguin derivar d’això.

- Serà per compte del Contractista tots els medis i maquines auxiliars que siguin precisos per l’execució de l’obra. L’ús del mateixos estarà obligat a fer complir tots els Reglaments de Seguretat amb treballs vigents i utilitzar els medis de protecció als seus operaris.

5.2 CONDICIONS ADMINISTRATIVES

- El contracte es formalitzarà mitjançant document privat, que es podrà elevar a l’escriptura publica a petició de qualsevol de les parts, comprendrà l’adquisició de tots els materials, transports, mà d’obra, medis auxiliars per l’execució de l’obra projectada amb el termini estipulat així com la reconstrucció de les unitats defectuoses , la realització de les obres complementaries i derivades de les modificacions que s’introdueixin durant l’execució, aquestes ultimes amb els terminis previstos.

La totalitat dels documents que composen el projecte tècnic de l’obra seran incorporats al contracte i tant el contractista com la propietat ho tindran que firmar amb testimoni de que ho coneixen i accepten.

- Causes de rescissió: es consideren causes suficients per la rescissió del contracte les següents:

1. Mort o incapacitat del contractista. 2. El roïnament del contractista. 3. Modificació del projecte quan es produeixin alteracions mes o menys d’un 25% del valor de contracte.

222 Subestació JUNEDA Plec de Condicions

4. Modificació de les unitats d’obra amb numero superior al 40% de l’original. 5. No iniciar les obres amb el termini estipulat quan siguin per causes alienes a la propietat. 6. Suspensió de les obres ja iniciades sempre que el termini de suspensió sigui major de sis mesos. 7. Incompliment de les condicions de contracte quan impliqui la mala fe. 8. Termini de l’execució de l’obra sense arribar-se a completar aquesta. 9. Abandonament de l’obra sense causa justificada. 10. Actuació de mala fe amb l’execució del treballs.

- Rescissió provisional: Una vegada acabada l’obra, tindrà lloc la recepció provisional i per això es practicarà amb elles un detallat reconeixement pel Tècnic Director i la Propietat amb la presencia del Contractista, aixecant acta i començant a córrer des de aquella anada al termini de garantia i es troben amb l’estat de ser admeses.

De no ser admeses es farà contar a l’acta i es deixaran instruccions al Contractista per suplantar els efectes observats fixant-se un termini per tal efecte expirant el qual es procedirà a un nou reconeixement a fi de procedir a la recepció provisional.

- Termini de garantia: El termini de garantia serà com a mínim un any, contant de la data de recepció provisional, o be el que estableixi al compres des de la mateixa data.

Durant aquest període queda a càrrec del contractista la conservació de l’obra i de les reparacions dels desperfectes causats per seients de les mateixes o per una dolenta construcció.

- Recepció definitiva: Es realitzarà desprès de transcorre el termini de garantia d’igual forma que la provisional, A partir d’aquesta data finalitzarà l’obligació

223 Subestació JUNEDA Plec de Condicions

del Contractista de conservar i reparar al seu càrrec les obres si be perduraran les responsabilitats que puguin tindre per defectes ocults i deficiència de causa dubtosa.

5.3 CONDICIONS FACULTATIVES

- El Contractista tindrà al davant de l’obra un encarregat amb autoritat per damunt dels demes operaris i coneixements acreditats i suficients per l’execució de l’obra.

L’encarregat rebrà, complirà i transmetrà les instruccions i ordres del Director Tècnic de l’obra.

El contractista tindrà a l’obra, el numero i classe d’operaris que faci falta pel volum i naturalesa dels treballadors que es realitzin, els quals seran de reconeguda aptitud i experiència a l’ofici. El Contractista estarà obligat a separar de l’obra, aquell personal que a judici del Tècnic Director no compleixi amb les seves obligacions, realitzant els treballs defectuosament, be per falta de coneixements o per obrar amb mala fe.

- La interpretació tècnica dels documents del Projecte, correspon al Tècnic Director, el Contractista està obligat a sotmetre aquest a qualsevol dubte, declaració o contractació que sorgeixi durant l’execució de l’obra per causa del Projecte o circumstancies alienes, sempre amb la suficient antelació i amb funció de la importància del assumpte.

El Contractista es fa responsable de qualsevol error de l’execució motivat per l’omissió d’aquesta obligació i conseqüentment haurà de refer a la seva costa els treballs que corresponguin a la correcta interpretació del projecte.

El Contractista està obligat a realitzar tot quan sigui necessari per la bona execució de l’obra, encara que no estigui expressat al plec de condicions o als documents del projecte.

224 Subestació JUNEDA Plec de Condicions

El Contractista notificarà per escrit o personalment de forma directa al Tècnic Director i amb suficient antelació les dates amb que quedaran preparades per la inspecció, cadascuna de les parts de l’obra per les que s’han indicat la necessitat o conveniència de la mateixa o per aquelles que, total o parcialment estiguin ocultes.

De les unitats de l’obra que deuen quedar amagades, s’agafaran abans de tot, les dades precises per la seva medició, als efectes de liquidació i que seran subscrits pel Tècnic Director de trobar-los correctes. De no complir-se aquest requisit, la liquidació es realitzarà amb base de les dades o criteris de medició aportats per aquest.

- Quan ho trobi oportú el Tècnic Director, podrà encarregar i ordenar d’anàlisis, assaig o comprovació dels materials, elements o instal·lacions, be siguin a la fabrica d’origen, laboratoris oficials o a la mateixa obra, segons cregui mes convenient, encara que aquests no estiguin indicats amb aquest plec. Amb el cas de discrepàncies, els assajos o proves s’efectuaran al laboratori que el Tècnic Director d’obra designi. Les despeses ocasionades per aquestes proves i comprovacions, seran per compte del contractista.

5.4 CONDICIONS ECONÒMIQUES

- Al contracte s’establirà la fiança que el Contractista deurà dipositar amb garantia del compliment del mateix, o es convindrà una retenció sobre els pagaments realitzats a compte de l’obra executada.

De no estipular la fiança al contracte s’entén que s’adopta com a garantia una retenció de 5% sobre els pagaments a compte esmentats.

Al cas que el Contractista es negués a fer pel seu compte els treballs per realitzar de l’obra amb les condicions contractades, o atendre la garantia la Propietat podrà ordenar executar amb un tercer, abandonant el seu import a la

225 Subestació JUNEDA Plec de Condicions

retenció o fiança, sense repercussió de les accions legals a que estigui dret la Propietat si el import de la fiança no n’hi hagués prou. La fiança retinguda s’abonarà al contractista amb un termini no superior a trenta dies una vegada firmada a l’acta de recepció definitiva de l’obra.

- Sempre que es rescindeix el contracte per les causes mencionades o be per acord mutu, s’abonarà al Contractista les unitats d’obra executades i els materials ecopinats a peu d’obra i que reuneixin les condicions i siguin necessàries per la mateixa.

Quan es rescindeixi el contracte portarà adjunt la retenció de la fiança per obtindré el possibles despeses de conservació, el període de garantia i els derivats del manteniment fins a la data de nova adjudicació.

- Al contracte es deurà fixar detalladament la forma i terminis amb que s’abonaran les obres. Les liquidacions parcials que es puguin establir tindran caràcter de documents provisionals a bon compte, subjectes a les certificacions que resultin de la liquidació final. Suposant les mencionades liquidacions, aprovació ni recepció de les obres que comprenen.

Acabades les obre es procedirà a la liquidació final que s’efectuarà d’acord amb els criteris establerts al contracte. - El Contractista presentarà, al formalitzar el contracte, relació de preus de les unitats d’obra que integren el projecte, els quals de ser acceptats, tindran valor contractual i s’aplicaran les possibles variacions que puguin haver.

Aquests preus unitaris, s’entenen que comprenen l’execució total de la unitat de l’obra, incloent tots els treballs i el complementaris i els materials així com la part proporcional de imposició fiscal les carregues laborals i d’altres despeses repercutibles.

En cas de tenir que realitzar unitats d’obra no previstes al projecte, es fixarà el seu preu entre el Tècnic Director i el Contractista abans d’iniciar l’obra i es presentarà a la Propietat per la seva acceptació o no.

226 Subestació JUNEDA Plec de Condicions

- Amb el contracte s’establirà si el Contractista te dret a la revisió de preus i a formular a aplicar per calcular-la. Amb efecte d’aquesta ultima, s’aplicarà a judici del Tècnic Director alguns dels criteris oficials acceptats.

- Per retràs amb els terminis d’entrega de les obres, es podrà establir taules de penalització amb les quantitats i demores que es fixaran al contracte.

5.5 CONDICIONS TÈCNIQUES

- Els assajos de fabrica sobre els aparellatges elèctrics acabats, comprendran de manera general el control de tots els materials utilitzats, així com els assajos encaminats a comprovar els valors indicats.

El import d’aquests assajos estan inclosos amb el preu dels aparells, menys les despeses d’estància i viatges dels materials enviats (seran per compte del propietari).

Els assajos es realitzen sobre:

1. Interruptors:

- Assaig de resistència: Mil maniobres d’enganxament i desenganxament a la cadena convinguda. - Assaig de la rigidesa dielèctrica amb sec: Davall de pluja antre peces de baixa tensió i terra a 50 [Hz]. - Assaig de xoc. - Mesura de la velocitat d’obertura dels contactes. - Mesura de la intensitat absorbida pels circuits d’enganxament i desenganxament.

227 Subestació JUNEDA Plec de Condicions

2. Seccionadors:

- Assaig de la rigidesa dielèctrica a 50 [Hz], entre parts de Baixa Tensió i Transformador de Tensió, i entre l’entrada i la sortida davall de la pluja. - Assaig de xoc. - Assaig d’escalfament dels contactes.

3. Transformadors de potencia:

- Assaig de la rigidesa dielèctrica. - Assaig de xoc. - Assaig de la regulació de carrega. - Assaig d’escalfament. - Mesura del nivell de soroll.

4. Transformador de tensió:

- Assaig de la rigidesa dielèctrica. - Assaig de precisió, amb determinació de les corbes de relació de transformació i angle de desfasament. - Assaig de resistència als curtcircuits.

5. Transformadors de intensitat:

- Assaig de la rigidesa dielèctrica. - Assaig de precisió. - Assaig de sobreintensitat.

6. Para llamps:

- Determinació de les característiques de tensió i intensitat. - Assajos dielèctrics.

228 Subestació JUNEDA Plec de Condicions

7. Aparells indicadors:

- Assaig de precisió. - Assaig d’amortiment. - Assaig de robustesa. - Assaig d’aïllament.

8. Comptadors d’energia:

- Valor del parell motor a carrega. - Coeficient de qualitat. - Consum de les bobines. - Assaig de l’aïllament.

- El propietari podrà realitzar els assajos als tallers de la casa subministradora, sobre un aparell elegit com a mostra a l’atzar (de entre els que formen el lot) d’acord amb les normes establertes.

Si el resultat es satisfactori, el material s’enviarà al seu lloc de destí. Si el resultat sobre un dels aparells no fos satisfactori, la casa subministradora efectuarà (pel seu compte) el assaig de tots els aparells que formen el lot corresponent.

- Tots els transformadors, tant de potencia com de mesura i protecció, portarà col·locada la placa de característiques amb un lloc visible.

A les plaques sortirà reflectit el nom del fabricant, model i numero de sèrie, així com els grups de connexió, potencia nominal, potencia de precisió, numero d’espires secundaries i totes les dades que siguin de interès.

- Els interruptors automàtics indicaran clarament les posicions de “tancat” i “obert” mitjançant visors al mecanisme de maniobra.

229 Subestació JUNEDA Plec de Condicions

- Quan els seccionadors estiguin equipats amb fulles de posta a terra, deuran estar dotats d’un enclavament segur entre les fulles principals i les de terra.

- El nivell d’aïllament dels materials correspondrà amb els valors que figuren al reglament per a tensions de 220 i 25 [kV].

Els assajos de tensió suportada de les instal·lacions o dels diferents aparells que la composen, estaran destinats a la comprovació dels seus nivells d’aïllament.

- Per als grans transformadors de potencia, amb la fi d’evitar el deteriorament d’aquestes, per la projecció d’oli o runes al avariar-se un altre molt pròxim, se instal·laran pantalles protectores de formigó entre ells de dimensions i resistència mecànica apropiades.

Els transformadors de potencia, si disposen de rodes hauran de tenir-les bloquejades durant el seu funcionament.

- Tots els cables de força, control i senyalització instal·lats exteriorment al t6ransformador, deuran resistir la degradació per líquids aïllants, agents meteorològics i no propagar la flama.

Idèntic comportament s’observarà pels conductors amb instal·lació subterrània.

- S’hauran de ficar a terra totes les parts metàl·liques dels transformadors de mesura que no es trobin sotmesos a tensió a fi d’evitar possibles contactes.

- Els cables d’unió de les estructures a la xarxa que queden a la superfície es pintaran de grog per facilitar la detecció. Aquests cables travessaran les cimentacions per la seva connexió a la pica o malla.

- Les unions dels cables que formen les malles de terra, i les connexions diferents de línies de terra a aquestes, es realitzaran amb soldadura exotèrmica.

230 Subestació JUNEDA Plec de Condicions

- Desprès de construïda la instal·lació de terres, es faran les comprovacions i verificacions necessàries per complir les prescripcions generals de seguretat.

- Les conduccions i dipòsits d’emmagatzematge d’aigua s’instal·laran suficientment allunyats dels elements amb tensió de tal forma que la seva ruptura no pugui provocar averies a les instal·lacions elèctriques.

Aquests efectes es disposaran les conduccions principals d’aigua amb un pla inferior al de totes les canalitzacions d’energia elèctrica.

- El terreny de la instal·lació tindrà que ser explanat tenint en compte les disposicions dels drenatges amb el cas d’utilitzar foses de recollida d’oli, així com per les canals i tots els conductes dels cables.

Lleida 12 de Juny 2007 Signatura del tècnic

Sergi Farrè Melè, nº de col·legiat L – 3491 Enginyer Tècnic Industrial en Electricitat

231

6. AMIDAMENTS

AUTOR: Sergi Farré Melé. DIRECTOR: Sr. Juan José Tena Tena.

Subestació JUNEDA Amidaments

6 AMIDAMENTS...... 234

6.1 CAPÍTOL 1: OBRA CIVIL...... 234 6.2 CAPÍTOL 2: CONDUCTORS ...... 238 6.3 CAPÍTOL 3: INTERRUPTORS AUTOMÀTICS I SECCIONADORS...... 240 6.4 CAPÍTOL 4: TRANSFORMADORS DE POTENCIA...... 242 6.5 CAPÍTOL 5: TRANSFORMADORS DE MESURA I PROTECCIÓ ...... 243 6.6 CAPÍTOL 6: AÏLLADORS I PARALLAMPS...... 247 6.7 CAPÍTOL 7: RELÉS DE PROTECCIÓ...... 248 6.8 CAPÍTOL 8: EQUIPS DE MESURA...... 250 6.9 CAPÍTOL 9: EQUIPS AUXILIARS...... 253 6.10 CAPÍTOL 10: ENLLUMENAT ...... 254 6.11 CAPÍTOL 11: VARIS...... 255

233 Subestació JUNEDA Amidaments

6 AMIDAMENTS Codi Descripció Uts Longitud Amplada Altura Parcials Quantitat

6.1 CAPÍTOL 1: OBRA CIVIL 1.1 ml Demolicions i moviments de terra Excavacions de rases i pous fins a 1,5 [m] de profunditat. 560 560 ______560

1.2 ml Demolicions i moviments de terra Farciment i compactació de rases i pous amb terra adequada. 490 490 ______490

1.3 m3 Cimentacions Formigó per a les rases i pous. H25/P20 de consistència i dimensions del àrid 20 [mm] 630 630 ______630

1.4 m3 Cimentacions Neteja i anivellació de formigó de consistència plàstica i dimensions màxim del àrid 40 [mm]. 4.520 4.520 ______4.520

234 Subestació JUNEDA Amidaments

Codi Descripció Uts Longitud Amplada Altura Parcials Quantitat

1.5 m3 Cimentacions Formigó per als murs de 3 [m] d’altura de consistència plàstica i dimensions màximes del àrid 20 [mm] 3.823 3.823 ______3.823

1.6 kg Cimentacions Barres d’acer corrugat B500 de límit elàstic 500 [N/mm2] 9.682 9.682 ______9.682

1.7 ml Estructures metàl·liques Subministrament i col·locació de bigues de carril metàl·lic incloent platines. 160 160 ______160

1.8 m3 Estructures metàl·liques de formigó Formigó per a biga de consistència plàstica i mesura màxim del àrid 20 [mm] 110 110 ______110

235 Subestació JUNEDA Amidaments

Codi Descripció Uts Longitud Amplada Altura Parcials Quantitat

1.9 m3 Estructures metàl·liques de formigó Muntatge i encofrat amb plafó metàl·lic per a bigues planes de directriu recta, a una altura de 3 [m]. 310 310 ______310

1.10 m3 Paviment Subministrament i estesa de grava de dimensions màximes de 50 a 70 [mm]. 18 18 ______18

1.11 m Paviment Canalització per la recollida d’oli, d’acer galvanitzat de 50 [cm] d’amplada, formada amb un marc metàl·lic. 48 48 ______48

1.12 ml Instal·lació elèctrica Canalització prefabricada de formigó per a cables subterranis amb tapa, a la zona de pas. S’inclou connexions de canalitzacions i tots els elements necessaris. 102 102 ______102

236 Subestació JUNEDA Amidaments

Codi Descripció Uts Longitud Amplada Altura Parcials Quantitat

1.13 ml Instal·lació elèctrica Canalització prefabricada de formigó per a cables subterranis, a la zona del vial amb tapa metàl·lica formada per perfils metàl·lics. 18 18 ______18

1.14 m Tanca de seguretat Tanca de seguretat de 3,5 [m] d’alçada amb tots els accessoris. 367 367 ______367

1.15 ml Edifici de control i cel·les Construcció de l’edifici de control i cel·les, amb maons i formigó inclòs. 1 1 ______1

237 Subestació JUNEDA Amidaments

Codi Descripció Uts Longitud Amplada Altura Parcials Quantitat

6.2 CAPÍTOL 2: CONDUCTORS 2.1 ml LA 280 Dúplex Hawk Conductor Alumini - Acer (26 + 7), secció del cable 281,17 [mm2] , pes 0, 977 [kg/m] 180 180 ______180

2.2 ml Payton XLP, 33 [kV] Unipolar Conductor unifilar subterrani de Coure, secció del cable 50 [mm2], 4,5 [kg/m] 210 210 ______210

2.3 ml RETANAX-N, aliatge de coure Conductor unifilar subterrani de Coure, secció 240 [mm2], 2,1 [kg/m] 60 60 ______60

2.4 ml Pirepoll, 40 [mm2] Conductor de coure de 40 [mm2 ]

2.600 2.600 ______2.600

238 Subestació JUNEDA Amidaments

Codi Descripció Uts Longitud Amplada Altura Parcials Quantitat

2.5 ml Pirepoll, 10 [mm2] Conductor de coure denominació Pirepoll de 10 [mm2] de secció 240 240 ______240

2.6 ml Pirepoll, 6 [mm2] Conductor de coure denominació Pirepoll de 6 [mm2] de secció 90 90 ______90

2.7 ml Pirepoll, 2,5 [mm2] Conductor de coure denominació Pirepoll de 2,5 [mm2] de secció 950 950 ______990

2.8 ml Pirepoll, 2,5 [mm2] Conductor de coure denominació Pirepoll de 2,5 [mm2] de secció 990 990 ______990

2.9 ml Pirepoll, 1,5 [mm2] Conductor de coure denominació Pirepoll de 1,5 [mm2] 730 730 ______730

239 Subestació JUNEDA Amidaments

Codi Descripció Uts Longitud Amplada Altura Parcials Quantitat

6.3 CAPÍTOL 3: INTERRUPTORS AUTOMÀTICS I SECCIONADORS

3.1 u Interruptor automàtic SF6 de ABB Interruptor automàtic tripolar amb

aïllament SF6 de 245 [kV], 2500 [A], 40 [kA]. Per instal·lació intempèrie 3 3 ______3

3.2 u Cel·la de mitja tensió per transformador de ABB

Cel·la prefabricada d’aïllament SF2 de 36 [kV], 1250 [A], 16[ kA] 1 1 ______1

3.3 u Cel·la de mitja tensió per cogeneracions de ABB

Cel·la prefabricada d’aïllament SF2 de 36 [kV], 630 [A], 16 [kA] 2 2 ______2

3.4 u Cel·la de mitja tensió per transformador serv.aux. de ABB Cel·la prefabricada 36 [kV], 400 [A] 1 1 ______1

240 Subestació JUNEDA Amidaments

Codi Descripció Uts Longitud Amplada Altura Parcials Quantitat

3.5 u Seccionador SGC 245-/2000 - 3 polos de MESA Seccionador tripolar de 245 [kV], 2000 [A] amb comandament AE-85, d’instal·lació a intempèrie 2 2 ______2

3.6 u Seccionador SGCT 245/2000 - 3 pols de MESA Seccionador tripolar de 245 [kV], 2000 [A] d’instal·lació a intempèrie amb forquilla de posta a terra i amb comandament AE-85, 4 4 ______4

241 Subestació JUNEDA Amidaments

Codi Descripció Uts Longitud Amplada Altura Parcials Quantitat

6.4 CAPÍTOL 4: TRANSFORMADORS DE POTENCIA 4.1 u Transformador de potencia 40 [MVA] - 220 / 24 [kV] de ABB Transformador de potencia de 40 [MVA], 220 / 25 [kV], amb refrigeració d’oli per instal·lació intempèrie 1 1 ______1

4.2 u Transformador serv.auxiliars 180 [kVA] - 25 / 0,4 de ABB Transformador de serveix auxiliars de 180 [VA], 25 / 0,4 [kV], amb refrigeració d’oli per instal·lació intempèrie 1 1 ______1

242 Subestació JUNEDA Amidaments

Codi Descripció Uts Longitud Amplada Altura Parcials Quantitat

6.5 CAPÍTOL 5: TRANSFORMADORS DE MESURA I PROTECCIÓ 5.1 u T/I – AVD-36 – 1250 / 5-5-5 [A] de ARTECHE Transformador d’intensitat de 3 nuclis 15- 20-20 [VA], el primer de mesura i els altres dos de protecció i dissenyat per una tensió de 36 [kV], la intensitat de primari 1250 [A] i de la secundari 5 [A]. Instal·lació interior, ventilació resina sintètica col·lada i tractada al vuit. 3 3 ______3

5.2 u T/I – ACH-36 – 600 / 5-5 [A] de ARTECHE Transformador d’intensitat de 2 nuclis 15- 20 [VA], el primer de mesura i els altres dos de protecció i dissenyat per una tensió de 36 [kV], la intensitat de primari 600 [A] i de la secundari 5 [A]. Instal·lació interior, ventilació resina sintètica col·lada i tractada al vuit. 6 6 ______6

5.3 u T/I – IM-220 – 100 / 5 [A] de ABB Transformador d’intensitat toroïdal de mesura de 1 nucli de 20 [VA], dissenyat per una tensió de 220 [kV], la intensitat de primari 100 [A] i de la secundari 5 [A]. Instal·lació exterior. 1 1 ______1

243 Subestació JUNEDA Amidaments

Codi Descripció Uts Longitud Amplada Altura Parcials Quantitat

5.4 u T/I – IMBA -0.4 – 400 / 5-5 [A] de ABB Transformador d’intensitat de 2 nuclis 15- 15 [VA], el primer de mesura i l’altre de protecció, la intensitat de primari 400 [A] i de la secundari 5 [A]. Instal·lació interior.

1 1 ______1

5.5 u T/I - IMBD-245 – 200 / 5-5-5 [A] de ABB Transformador d’intensitat de 3 nuclis 15- 20-20 [VA], el primer de mesura i els altres dos de protecció i dissenyat per una tensió de 245 [kV] amb una tensió màxima de 1050 [kV], la intensitat de primari 200 [A] i de la secundari 5 [A]. Instal·lació intempèrie amb posició vertical. 9 9 ______9

5.6 u T/I - IMBD-245 – 300 / 5-5-5 [A] de ABB Transformador d’intensitat de 3 nuclis 15- 15-10 [VA], el primer de mesura i els altres dos de protecció i dissenyat per una tensió de 245 [kV] amb una tensió màxima de 1050 [kV], la intensitat de primari 300 [A] i de la secundari 5 [A]. Instal·lació intempèrie amb posició vertical. 3 3 ______3

244 Subestació JUNEDA Amidaments

Codi Descripció Uts Longitud Amplada Altura Parcials Quantitat

5.7 u T/I – IMT – 10 / 1 [A] de ABB Transformador d’intensitat toroïdal de mesura de 1 nucli de 2,5 [VA], dissenyat per una tensió de 220 [kV], la intensitat de primari 10 [A] i de la secundari 1 [A]. Instal·lació exterior. 1 1 ______1

5.8 u T/t – CPDB-245, de ABB Transformador de tensió de 2 nuclis 20 – 10 [VA] i 0,5 de precisió, dissenyat per una tensió de 245 [kV] de primari amb una tensió màxima de 1050 [kV] i de 110 [V] pel secundari. Ubicat dins una capsula de porcellana i refrigerat per aire. Incorpora bobines de bloqueig de 0,5 [mH] 6 6 ______6

5.9 u T/t – CPDD-245, de ABB Transformador de tensió capacitiu de 2 nuclis 20 – 15 [VA] i 0,5 de precisió, dissenyat per una tensió de 245 [kV] de primari amb una tensió màxima de 1050 [kV] i de 110 [V] pel secundari. Instal·lació intempèrie, ubicat dins una capsula de porcellana i refrigerat per aire. 3 3 ______3

245 Subestació JUNEDA Amidaments

Codi Descripció Uts Longitud Amplada Altura Parcials Quantitat

5.10 u T/t – UCD-36, de ARTECHE Transformador de tensió de 1 nucli 20 [VA] i 0,5 de precisió, dissenyat per una tensió de 36 [kV] de primari i de 110 [V] de secundari. Instal·lació interior refrigerat per aire. 3 3 ______3

246 Subestació JUNEDA Amidaments

Codi Descripció Uts Longitud Amplada Altura Parcials Quantitat

6.6 CAPÍTOL 6: AÏLLADORS I PARALLAMPS 6.1 u Aïllador MC 2100/400, C4-950 de FAPA Aïllador de columna macis, d’instal·lació intempèrie de material de vidre temprat 9 9 ______9

6.2 u Parallamps PEXLIM-Q192 de ABB Parallamps amb envoltant de silicona i amb comptador de descarregues de 245 [kV] i 10 [kA] d’intensitat de descarrega. Instal·lació intempèrie. 3 3 ______3

6.3 u Parallamps MWK de ABB Parallamps amb envoltant de silicona , de 36 [kV] i 5 [kA] d’intensitat de descarrega. Instal·lació intempèrie. 3 3 ______3

247 Subestació JUNEDA Amidaments

Codi Descripció Uts Longitud Amplada Altura Parcials Quantitat

6.7 CAPÍTOL 7: RELÉS DE PROTECCIÓ 7.1 u Relé Distancia REL-511 de ABB Relé de distancia trifàsic model REL 511. Instal·lació interior amb caixa metàl·lica del tipus B. 1 1 ______1

7.2 u Relé Sobreintensitat RV-ITN de ARTECHE Relé de sobreintensitat model RV-ITN, amb senyal temporitzada i desconnexió. Instal·lació interior. 5 5 ______5

7.3 u Relé Sobreintensitat M.I.A-1 de MAYVASA Relé electrònic de sobreintensitat monofàsic a temps independent, tipus M.I.A-1 , necessita alimentació continua, sistema de mesura estanc, amb caixa connectable tipus A. Disposa d’element senyalitzador. 1 1 ______1 7.4 u Relé Direccional de MAYVASA Relé direccional de sobreintensitat, amb senyal temporitzada i desconnexió d’instal·lació interior, necessita alimentació continua, amb caixa connectable tipus A. Disposa d’element senyalitzador. 5 5 ______5

248 Subestació JUNEDA Amidaments

Codi Descripció Uts Longitud Amplada Altura Parcials Quantitat

7.5 u Relé RRA-3F de MAYVASA Relé electrònic de reconnexió automàtica de interruptors, tipus RRA-3F, necessita alimentació continua, 5 cicles de funcionament, caixa connectable tipus B. Disposa de senyalització. 3 3 ______3

7.6 u Relé Diferencial de MAYVASA Relé diferencial de protecció de transformadors. Instal·lació interior. Trifàsic, inclou tres targetes de regulació. 4 4 ______4

7.7 u Relé Min. / Màx. V-Hz. RV-UT de ARTECHE Relé trifàsic tipus RV-UT, amb protecció de mínima i màxima tensió i mínima i màxima freqüència. 4 4 ______4

249 Subestació JUNEDA Amidaments

Codi Descripció Uts Longitud Amplada Altura Parcials Quantitat

6.8 CAPÍTOL 8: EQUIPS DE MESURA 8.1 u Comptador Activa L200 Comptador trifàsic de potencia activa L200 i 5 [VA]. 4 4 ______4

8.2 u Comptador Reactiva FG/MG330 Comptador trifàsic de potencia reactiva FG/MG330 i 5 [VA]. 4 4 ______4

8.3 u Voltímetre SACI (110V) 0-250 [kV] Voltímetre analògic de la casa SACI, amb tensió d’alimentació 110 [V] i 2 [VA], escala 0-250 [kV]. Classe 0,5. 1 1 ______1

8.4 u Voltímetre SACI (110V) 0-30 [kV] Voltímetre analògic de la casa SACI, amb tensió d’alimentació 110 [V] i 2 [VA], escala 0-30 [kV]. Classe 0,5 2 2 ______2

250 Subestació JUNEDA Amidaments

Codi Descripció Uts Longitud Amplada Altura Parcials Quantitat

8.5 u Amperímetre SACI (0-5 [A]) 0-240 [A] Amperímetre analògic de la casa SACI, amb entrada de 0-5 [A] i visualització 0- 240 [A]. Classe 0,5 1 1 ______1

8.6 u Amperímetre SACI (0-5 [A]) 0-300 [A] Amperímetre analògic de la casa SACI, amb entrada de 0-5 [A] i visualització 0-300 [A]. Classe 0,5 1 1 ______1

8.7 u Amperímetre SACI (0-5 [A]) 0-720 [A] Amperímetre analògic de la casa SACI, amb entrada de 0-5 [A] i visualització 0-720 [A]. Classe 0,5 2 2 ______2

8.8 u Amperímetre SACI (0-5 [A]) 0-1500 [A] Amperímetre analògic de la casa SACI, amb entrada de 0-5 [A] i visualització 0-1500 [A]. Classe 0,5 1 1 ______1

251 Subestació JUNEDA Amidaments

Codi Descripció Uts Longitud Amplada Altura Parcials Quantitat

8.9 u Freqüencímetre SACI 50 [Hz] Freqüencímetre analògic de la casa SACI de 2 [VA], per a freqüències de 50 [Hz]. Classe 0,5. 2 2 ______2

8.10 u Batímetre SACI 110 [V] - 5 [A] Trif. 0-50 [MW] Batímetre analògic de la casa SACI amb tensió alimentació 110 [V] i 5 [A], trifàsic amb escala 0-50 [MW] 1 1 ______1

8.11 u Sincronoscopi SACI Sincronoscopi de la casa SACI, de tres llums per visualitzar el sincronisme 1 1 ______1

252 Subestació JUNEDA Amidaments

Codi Descripció Uts Longitud Amplada Altura Parcials Quantitat

6.9 CAPÍTOL 9: EQUIPS AUXILIARS 9.1 u Bateria i rectificador de TUDOR Equip de bateria i rectificador de 250 [Ah] i 125 [Vcc] de la casa Tudor 1 1 ______1

9.2 u Int. Aut. S202P-CC10 (cc) de ABB Interruptor magnetotèrmic de 10 [A] pel circuit de corrent continu. 2 2 ______2

9.3 u Int. Aut. S201P – D6 de ABB Interruptor magnetotèrmic de 6 [A] i 220 [V] per l’enllumenat de la sala control i sala de cel·les 2 2 ______2

9.4 u Int. Aut. S201P – D16 de ABB Interruptor magnetotèrmic de 16 [A] i 220 [V] per l’enllumenat exterior de la subestació. 1 1 ______1

9.5 u Int. Dif. F200 de ABB Interruptor diferencial de 30 [mA]. 3 3 ______3

253 Subestació JUNEDA Amidaments

Codi Descripció Uts Longitud Amplada Altura Parcials Quantitat

6.10 CAPÍTOL 10: ENLLUMENAT 10.1 u Lluminària TPS 498/1.236 36 [W] PHILLIPS Lluminària de tub fluorescent de 36 [W], denominació FBS de PHILLIPS 19 19 ______19

10.2 u Lluminària ET-400 Carandini Lluminària de vapor de sodi d’alta pressió de 250 [W] i 220 [Vca]. Denominació ET- 400 tipus farola. 8 8 ______8

10.3 u Lluminària JCH-70 Carandini Lluminària de 70 [W] i 220 [Vca]. 24 24 ______24

254 Subestació JUNEDA Amidaments

Codi Descripció Uts Longitud Amplada Altura Parcials Quantitat

6.11 CAPÍTOL 11: VARIS 11.1 u Bobinats zig-zag DIESTRE Bobinats amb zig-zag per a una tensió de 26,4 [kV] i una freqüència de servei de 50 Hz, amb una intensitat de defecte 600 [A] 1 1 ______1

11.2 m Tanca de seguretat Tanca de seguretat de 3,5 [m] d’alçada, amb tots els accessoris. 398 398 ______398

11.3 u Barres d’acer Barres d’acer galvanitzat per la balla protectora de 5 [m] d’alçada 199 199 ______199

11.4 u Piquetes de la xarxa de terra Piquetes per la xarxa de terres inferiors de la subestació. 33 33 ______33

11.5 u Ràcords de connexió Ràcords de connexió recta per a cable de secció 281,17 [mm2] . 41 41 ______41

255 Subestació JUNEDA Amidaments

Codi Descripció Uts Longitud Amplada Altura Parcials Quantitat

11.6 u Estructura pòrtic de 220 [kV] Estructura metàl·lica del pòrtic de 220 [kV], incloent perfils L50.5 i L35.4 . 9 9 ______9 11.7 u Estructura Interruptor tripolar Estructura metàl·lica de suport per interruptor automàtic, incloent perfils L50.5 i L35.4 9 9 ______9

11.8 u Estructura Seccionadors tripolars Estructura metàl·lica de suport pels seccionadors, incloent perfils L50.5 i L35.4 17 17 ______17 11.9 u Estructura Transformador capacitiu Estructura metàl·lica de suport per al transformador capacitiu, incloent perfils L50.5 i L35.4 9 9 ______9

11.10 u Estructura Transformador Intensitat Estructura metàl·lica de suport per al transformador d’intensitat, incloent perfils L50.5 i L35.4 6 6 ______6

256 Subestació JUNEDA Amidaments

Codi Descripció Uts Longitud Amplada Altura Parcials Quantitat

11.11 u Estructura Transformador Serv. Auxiliars Estructura metàl·lica de suport per al transformador de serveis auxiliars, incloent perfils L50.5 i L35.4 1 1 ______1

11.12 u Portes entrada Portes entrada subestació 2 2 ______2

Lleida 12 de Juny 2007 Signatura del tècnic

Sergi Farrè Melè, nº de col·legiat L – 3491 Enginyer Tècnic Industrial en Electricitat

257

7. PRESSUPOST

AUTOR: Sergi Farré Melé. DIRECTOR: Sr. Juan José Tena Tena.

Subestació JUNEDA Pressupost

7 PRESSUPOST...... 260

7.3 RESUM DEL PRESSUPOST...... 310

259 Subestació JUNEDA Pressupost

7 PRESSUPOST

7.1 PREUS UNITARIS Codi Descripció Preu

7.1.1 CAPÍTOL 1: OBRA CIVIL

1.1 ml Demolicions i moviments de terra 30,00 € Excavacions de rases i pous fins a 1,5 [m] de profunditat. TRENTA EUROS

1.2 ml Demolicions i moviments de terra 50,00 € Farciment i compactació de rases i pous amb terra adequada. CINQUANTA EUROS

1.3 m3 Cimentacions 28,00 € Formigó per a les rases i pous. H25/P20 de consistència i dimensions del àrid 20 [mm] VINT – I – VUIT EUROS

1.4 m3 Cimentacions 40,00 € Neteja i anivellació de formigó de consistència plàstica i dimensions màxim del àrid 40 [mm]. QUARANTA EUROS

260 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Preu

1.5 m3 Cimentacions 55,00 € Formigó per als murs de 3 [m] d’altura de consistència plàstica i dimensions màximes del àrid 20 [mm] CINQUANTA CINC EUROS

1.6 kg Cimentacions 1,20 € Barres d’acer corrugat B500 de límit elàstic 500 [N/mm2] UN EURO AMB VINT CÈNTIMS

1.7 ml Estructures metàl·liques 35,00 € Subministrament i col·locació de bigues de carril metàl·lic incloent platines. TRENTA CINC EUROS

1.8 m3 Estructures de formigó 25,00 € Formigó per a biga de consistència plàstica i mesura màxim del àrid 20 [mm] VINT – I – CINC EUROS

1.9 m3 Estructures de formigó 26,00 € Muntatge i encofrat amb plafó metàl·lic per a bigues planes de directriu recta, a una altura de 3 [m]. VINT – I – SIS EUROS

261 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Preu

1.10 m3 Paviment 12,00 € Subministrament i estesa de grava de dimensions màximes de 50 a 70 [mm]. DOTZE EUROS

1.11 m Paviment 82,00 € Canalització per la recollida d’oli, d’acer galvanitzat de 50 [cm] d’amplada, formada amb un marc metàl·lic. VUITANTA DOS EUROS

1.12 ml Instal·lació elèctrica 12,50 € Canalització prefabricada de formigó per a cables subterranis amb tapa, a la zona de pas. S’inclou connexions de canalitzacions i tots els elements necessaris. DOTZE EUROS AMB CINQUANTA CÈNTIMS

1.13 ml Instal·lació elèctrica 100,25 € Canalització prefabricada de formigó per a cables subterranis, a la zona del vial amb tapa metàl·lica formada per perfils metàl·lics. CENT EUROS AMB VINT – I – CINC CÈNTIMS

262 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Preu

1.14 m Tanca de seguretat 10,70 € Tanca de seguretat de 3,5 [m] d’alçada amb tots els accessoris. DEU EUROS AMB SETANTA CÈNTIMS

1.15 ml Edifici de control i cel·les 30.000,00 € Construcció de l’edifici de control i cel·les, amb maons i formigó inclòs. TRENTA MIL EUROS

263 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Preu

7.1.2 CAPÍTOL 2: CONDUCTORS

2.1 ml LA 280 Dúplex Hawk 1,50 € Conductor Alumini - Acer (26 + 7), secció del cable 281,17 [mm2] , pes 0, 977 [kg/m] UN EURO AMB CINQUANTA CÈNTIMS

2.2 ml Payton XLP, 33 [kV] Unipolar 6,00 € Conductor unifilar subterrani de Coure, secció del cable 50 [mm2], 4,5 [kg/m] SIS EUROS

2.3 ml RETANAX-N, aliatge de coure 22,30 € Conductor unifilar subterrani de Coure, secció 240 [mm2], 2,1 [kg/m] VINT – I – DOS EUROS AMB TRENTA CÈNTIMS

2.4 ml Pirepoll, 40 [mm2] 3,35 € Conductor de coure de 40 [mm2] TRES EUROS AMB TRENTA CINC CÈNTIMS

2.5 ml Pirepoll, 10 [mm2] 1,00 € Conductor de coure denominació Pirepoll de 10 [mm2] de secció UN EURO

264 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Preu

2.6 ml Pirepoll, 6[mm2] 0,80 € Conductor de coure denominació Pirepoll de 6 [mm2] de secció VUITANTA CÈNTIMS

2.7 ml Pirepoll, 2,5 [mm2] 0,60 € Conductor de coure denominació Pirepoll de 2,5 [mm2] de secció SEIXANTA CÈNTIMS

2.8 ml Pirepoll, 2,5 [mm2] 0,60 € Conductor de coure denominació Pirepoll de 2,5 [mm2] de secció SEIXANTA CÈNTIMS

2.9 ml Pirepoll, 1,5 [mm2] 0,50 € Conductor de coure denominació Pirepoll de 1,5 [mm2] CINQUANTA CÈNTIMS

265 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Preu

7.1.3 CAPÍTOL 3: INTERRUPTORS AUTOMÀTICS I SECCIONADORS

3.1 u Interruptor automàtic SF6 de ABB 23.394,00 € Interruptor automàtic tripolar amb

aïllament SF6 de 245 [kV], 2500 [A], 40 [kA]. Per instal·lació intempèrie VINT – I – TRES MIL TRES – CENTS NORANTA – QUATRE EUROS

3.2 u Cel·la de mitja tensió per transformador de ABB 10.115,00 €

Cel·la prefabricada d’aïllament SF2 de 36 [kV], 1250 [A], 16 [kA] DEU MIL CENT QUINZE EUROS

3.3 u Cel·la de mitja tensió per cogeneracions de ABB 9.400,00 €

Cel·la prefabricada d’aïllament SF2 de 36 [kV], 630 [A], 16 [kA] NOU MIL QUATRE – CENTS EUROS

3.4 u Cel·la de mitja tensió per transformador serv. aux. de ABB 8.672,00 € Cel·la prefabricada 36 [kV], 400 [A] VUIT MIL SIS – CENTS SETANTA – DOS EUROS

266 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Preu

3.5 u Seccionador SGC 245-/2000 - 3 polos de MESA 1.150,00 € Seccionador tripolar de 245 [kV], 2000 [A] amb comandament AE-85, d’instal·lació a intempèrie MIL CENT CINQUANTA EUROS

3.6 u Seccionador SGCT 245/2000 - 3 pols de MESA 1.730,00 € Seccionador tripolar de 245 [kV], 2000 [A] d’instal·lació a intempèrie amb forquilla de posta a terra i amb comandament AE-85, MIL SET – CENTS TRENTA EUROS

267 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Preu

7.1.4 CAPÍTOL 4: TRANSFORMADORS DE POTENCIA

4.1 u Transformador de potencia 40 [MVA] - 220 / 24 [kV] de ABB] 490.425,00 € Transformador de potencia de 40 [MVA], 220 / 25 [kV], amb refrigeració d’oli per instal·lació intempèrie QUARANTA – NOU MIL QUATRE – CENTS VINT – I – CINC EUROS

4.2 u Transformador serv. auxiliars 180 [kVA] - 25 / 0,4 de ABB 5.395,00 € Transformador de serveix auxiliars de 180 [VA], 25 / 0,4 [kV], amb refrigeració d’oli per instal·lació intempèrie CINC MIL TRES – CENTS NORANTA – CINC EUROS

268 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Preu

7.1.5 CAPÍTOL 5: TRANSFORMADORS DE MESURA I PROTECCIÓ

5.1 u T/I – AVD-36 – 1250 / 5-5-5 [A] de ARTECHE 425,00 € Transformador d’intensitat de 3 nuclis 15- 20-20 [VA], el primer de mesura i els altres dos de protecció i dissenyat per una tensió de 36 [kV], la intensitat de primari 1250 [A] i de la secundari 5 [A]. Instal·lació interior, ventilació resina sintètica col·lada i tractada al vuit. QUATRE CENTS VINT – I – CINC EUROS

5.2 u T/I – ACH-36 – 600 / 5-5 [A] de ARTECHE 379,00 € Transformador d’intensitat de 2 nuclis 15- 20 VA, el primer de mesura i els altres dos de protecció i dissenyat per una tensió de 36 [kV], la intensitat de primari 600 [A] i de la secundari 5 [A]. Instal·lació interior, ventilació resina sintètica col·lada i tractada al vuit. TRES CENTS SETANTA – NOU EUROS

5.3 u T/I – AVD-220 – 100 / 5 [A] de ARTECHE 250,00 € Transformador d’intensitat toroïdal de mesura de 1 nucli de 20 [VA], dissenyat per una tensió de 220 [kV], la intensitat de primari 100 [A] i de la secundari 5 [A]. Instal·lació exterior, ventilació resina sintètica col·lada i tractada al vuit. DOS CENTS CINQUANTA EUROS

269 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Preu

5.4 u T/I – IMBA -0.4 – 400 / 5-5-5 [A] de ABB 198,00 € Transformador d’intensitat toroïdal de 2 nuclis 15-15 [VA], el primer de mesura i l’altre de protecció, la intensitat de primari 400 [A] i de la secundari 5 [A]. Instal·lació interior. QUARANTA CINC EUROS

5.5 u T/I - IMBD-245 – 200 / 5-5-5 [A] de ABB 2.882,00 € Transformador d’intensitat de 3 nuclis 15- 20-20 [VA], el primer de mesura i els altres dos de protecció i dissenyat per una tensió de 245 [kV] amb una tensió màxima de 1050 [kV], la intensitat de primari 200 [A] i de la secundari 5 [A]. Instal·lació intempèrie amb posició vertical. DOS MIL VUIT – CENTS VUITANTA – DOS EUROS

5.6 u T/I - IMBD-245 – 300 / 5-5-5 [A] de ABB 4.092,00 € Transformador d’intensitat de 3 nuclis 15- 15-10 [VA], el primer de mesura i els altres dos de protecció i dissenyat per una tensió de 245 [kV] amb una tensió màxima de 1050 [kV], la intensitat de primari 300 [A] i de la secundari 5 [A]. Instal·lació intempèrie amb posició vertical. QUATRE MIL NORANTA – DOS EUROS

270 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Preu

5.7 u T/I – IMT – 10 / 1 [A] de ABB 210,00 € Transformador d’intensitat toroïdal de mesura de 1 nucli de 2,5 [VA], dissenyat per una tensió de 220 [kV], la intensitat de primari 10 [A] i de la secundari 1 [A]. Instal·lació exterior. DOS – CENTS DEU EUROS

5.8 u T/t – CPDB-245, de ABB 2.829,00 € Transformador de tensió de 2 nuclis 20 – 10 [VA] i 0,5 de precisió, dissenyat per una tensió de 245 [kV] de primari amb una tensió màxima de 1050 [kV] i de 110 [V] pel secundari. Ubicat dins una capsula de porcellana i refrigerat per aire. Incorpora bobines de bloqueig de 0,5 [mH] DOS MIL VUIT – CENTS VINT – I – NOU EUROS

5.9 u T/t – CPDD-245, de ABB 2.961,00 € Transformador de tensió capacitiu de 2 nuclis 20 – 15 [VA] i 0,5 de precisió, dissenyat per una tensió de 245 [kV] de primari amb una tensió màxima de 1050 [kV] i de 110 [V] pel secundari. Instal·lació intempèrie, ubicat dins una capsula de porcellana i refrigerat per aire. DOS MIL NOU – CENTS SEIXANTA – UN EUROS

271 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Preu

5.10 u T/t – UCD-36, de ARTECHE 542,00 € Transformador de tensió de 1 nucli 20 [VA] i 0,5 de precisió, dissenyat per una tensió de 36 [kV] de primari i de 110 [V] de secundari. Instal·lació interior refrigerat per aire. CINC – CENTS QUARANTA – DOS EUROS

5.11 u T/t – UCP-36, de ARTECHE 647,00 € Transformador de tensió de 2 nuclis 20 - 15 [VA] i 0,5 de precisió, dissenyat per una tensió de 36 [kV] de primari i de 110 [V] de secundari. Instal·lació interior refrigerat per aire. SIS – CENTS QUARANTA – SET EUROS

272 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Preu

7.1.6 CAPÍTOL 6 :AÏLLADORS I PARALLAMPS

6.1 u Aïllador MC 2100/400, C4-950 de FAPA 315,00 € Aïllador de columna macis, d’instal·lació intempèrie de material de vidre temprat TRES – CENTS QUINZE EUROS

6.2 u Parallamps PEXLIM-Q192 de ABB 1.631,00 € Parallamps amb envoltant de silicona i amb comptador de descarregues de 245 [kV] i 10 [kA] d’intensitat de descarrega. Instal·lació intempèrie. MIL SIS – CENTS TRENTA – UN EUROS

6.3 u Parallamps MWK de ABB 229,00 € Parallamps amb envoltant de silicona , de 36 [kV] i 5 [kA] d’intensitat de descarrega. Instal·lació intempèrie. DOS – CENTS VINT – I – NOU EUROS

273 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Preu

7.1.7 CAPÍTOL 7: RELÉS DE PROTECCIÓ

7.8 u Relé Distancia REL-511 de ABB 919,00 €

Relé de distancia trifàsic model REL 511. Instal·lació interior amb caixa metàl·lica del tipus B. NOU – CENTS DINOU EUROS

7.9 u Relé Sobreintensitat RV-ITN de ARTECHE 199,61 € Relé de sobreintensitat model RV-ITN, amb senyal temporitzada i desconnexió. Instal·lació interior. CENT NORANTA – NOU EUROS

7.10 u Relé Sobreintensitat M.I.A-1 de MAYVASA 72,00 € Relé electrònic de sobreintensitat monofàsic a temps independent, tipus M.I.A-1 , necessita alimentació continua, sistema de mesura estanc, amb caixa connectable tipus A. Disposa d’element senyalitzador. SETANTA – DOS EUROS

7.11 u Relé Direccional de MAYVASA 527,17 € Relé direccional de sobreintensitat, amb senyal temporitzada i desconnexió d’instal·lació interior, necessita alimentació continua, amb caixa connectable tipus A. Disposa d’element senyalitzador. CINC – CENTS VINT – I – SET EUROS AMB DISSET CÈNTIMS

274 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Preu

7.12 u Relé RRA-3F de MAYVASA 267,10 € Relé electrònic de reconnexió automàtica de interruptors, tipus RRA-3F, necessita alimentació continua, 5 cicles de funcionament, caixa connectable tipus B. Disposa de senyalització. DOS – CENTS SEIXANTA – SET EUROS AMB DEU CÈNTIMS

7.13 u Relé Diferencial de MAYVASA 450,95 € Relé diferencial de protecció de transformadors. Instal·lació interior. Trifàsic, inclou tres targetes de regulació. QUATRE – CENTS CINQUANTA EUROS AMB NORANTA – CINC CÈNTIMS

7.14 u Relé Min. / Màx. V-Hz. RV-UT de ARTECHE 449,00 € Relé trifàsic tipus RV-UT, amb protecció de mínima i màxima tensió i mínima i màxima freqüència. QUATRE – CENTS QUARANTA – NOU EUROS

275 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Preu

7.1.8 CAPÍTOL 8: EQUIPS DE MESURA

8.1 u Comptador Activa L200 158,67 € Comptador trifàsic de potencia activa L200 i 5 [VA]. CENT CINQUANTA – VUIT EUROS AMB SEIXANTA – SET CÈNTIMS

8.2 u Comptador Reactiva FG/MG330 152,30 € Comptador trifàsic de potencia reactiva FG/MG330 i 5 [VA]. CENT CINQUANTA – DOS EUROS AMB TRENTA CÈNTIMS

8.11 u Voltímetre SACI (110V) 0-250 [kV] 40,56 € Voltímetre analògic de la casa SACI, amb tensió d’alimentació 110 [V] i 2 [VA], escala 0-250 [kV]. Classe 0,5. QUARANTA EUROS AMB CINQUANTA – SIS CÈNTIMS

8.12 u Voltímetre SACI (110V) 0-30 [kV] 25,63 € Voltímetre analògic de la casa SACI, amb tensió d’alimentació 110 [V] i 2 [VA], escala 0-30 [kV]. Classe 0,5 VINT – I – CINC EUROS AMB SEIXANTA – TRES CÈNTIMS

8.13 u Amperímetre SACI (0-5 [A]) 0-240 [A] 23,90 € Amperímetre analògic de la casa SACI, amb entrada de 0-5 [A] i visualització 0-240 [A]. Classe 0,5 VINT – I – TRES EUROS AMB NORANTA CÈNTIMS

276 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Preu

8.14 u Amperímetre SACI (0-5 [A]) 0-300 [A] 24,76 € Amperímetre analògic de la casa SACI, amb entrada de 0-5 [A] i visualització 0-300 [A]. Classe 0,5 VINT – I – QUATRE EUROS AMB SETANTA – SIS CÈNTIMS

8.15 u Amperímetre SACI (0-5 [A]) 0-720 [A] 26,15 € Amperímetre analògic de la casa SACI, amb entrada de 0-5 [A] i visualització 0-720 [A]. Classe 0,5 VINT – I – SIS EUROS AMB QUINZE CÈNTIMS

8.16 u Amperímetre SACI (0-5 [A]) 0-1500 [A] 30,69 € Amperímetre analògic de la casa SACI, amb entrada de 0-5 [A] i visualització 0- 1500 [A]. Classe 0,5 TRENTA EUROS AMB SEIXANTA – NOU CÈNTIMS

8.17 u Batímetre SACI 110 [V] - 5 [A] Trif. 0-50 [MW] 139,00 € Batímetre analògic de la casa SACI amb tensió alimentació 110 [V] i 5 [A], trifàsic amb escala 0-50 [MW] CENT TRENTA – NOU EUROS

277 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Preu

8.18 u Freqüencímetre SACI 50 [Hz] 59,34 € Freqüencímetre analògic de la casa SACI de 2 [VA], per a freqüències de 50 [Hz]. Classe 0,5. CINQUANTA – NOU EUROS AMB TRENTA – QUATRE CÈNTIMS

8.11 u Sincronoscopi SACI 71,20 € Sincronoscopi de la casa SACI, de tres llums per visualitzar el sincronisme SETANTA – UN EUROS AMB VINT CÈNTIMS

278 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Preu

7.1.9 CAPÍTOL 9: EQUIPS AUXILIARS

9.1 u Bateria i rectificador de TUDOR 8.673,00 € Equip de bateria i rectificador de 250 [Ah] i 125 [Vcc] de la casa Tudor VUIT MIL SIS – CENTS SETANTA – TRES EUROS

9.2 u Int. Aut. S202P-CC10 (cc) de ABB 36,09 € Interruptor magnetotèrmic de 10 [A] pel circuit de corrent continu. TRENTA – SIS EUROS AMB NOU CÈNTIMS

9.3 u Int. Aut. S201P – D6 de ABB 25,34 € Interruptor magnetotèrmic de 6 [A] per l’enllumenat de la sala control i sala de cel·les. VINT – I – CINC EUROS AMB TRENTA – QUATRE CÈNTIMS

9.4 u Int. Aut. S201P – D16 de ABB 31,83 € Interruptor magnetotèrmic de 16 [A] per l’enllumenat exterior de la subestació. TRENTA – UN EUROS AMB VUITANTA – TRES CÈNTIMS

9.5 u Int. Dif. F200 de ABB 25,00 € Interruptor diferencial de 30 [mA]. VINT – I – CINC EUROS

279 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Preu

7.1.10 CAPÍTOL 10: ENLLUMENAT

10.1 u Lluminària TPS 498/1.236 36 [W] PHILLIPS 13,23 € Lluminària de tub fluorescent de 36 [W], denominació FBS de PHILLIPS TRETZE EUROS AMB VINT – I – TRES CÈNTIMS

10.2 u Lluminària ET-400 Carandini 155,10 € Lluminària de vapor de sodi d’alta pressió de 250 [W] i 220 [Vca]. Denominació ET-400 tipus farola. CENT CINQUANTA – CINC EUROS AMB DEU CÈNTIMS

10.3 u Lluminària JCH-70 Carandini 12,00 € Lluminària de 70 [W] i 220 [Vca].. DOTZE EUROS

280 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Preu

7.1.11 CAPÍTOL 11: VARIS

11.1 u Bobinats zig-zag DIESTRE 1.102,00 € Bobinats amb zig-zag per a una tensió de 26,4 [kV] i una freqüència de servei de 50 Hz, amb una intensitat de defecte 600 [A] MIL CENT DOS EUROS

11.2 m Tanca de seguretat 19,12 € Tanca de seguretat de 3,5 [m] d’alçada, amb tots els accessoris. DINOU EUROS AMB DOTZE CÈNTIMS

11.3 u Barres d’acer 12,00 € Barres d’acer galvanitzat per la balla protectora de 5[m] d’alçada DOTZE EUROS

11.4 u Piquetes de la xarxa de terra 35,00 € Piquetes per la xarxa de terres inferiors de la subestació. TRENTA CINC EUROS

11.5 u Ràcords de connexió 2,75 € Ràcords de connexió recta per a cable de secció 281,17[mm2]. DOS EUROS AMB SETANTA – CINC CÈNTIMS

281 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Preu

11.6 u Estructura pòrtic de 220 [kV] 2.098,00 € Estructura metàl·lica del pòrtic de 220 [kV], incloent perfils L50.5 i L35.4 . DOS MIL NORANTA – VUIT EUROS

11.7 u Estructura Interruptor tripolar 215,00 € Estructura metàl·lica de suport per interruptor automàtic, incloent perfils L50.5 i L35.4 DOS – CENTS QUINZE EUROS

11.8 u Estructura Seccionadors tripolars 189,83 € Estructura metàl·lica de suport pels seccionadors, incloent perfils L50.5 i L35.4 CENT VUITANTA – NOU EUROS AMB VUITANTA – TRES CÈNTIMS

11.9 u Estructura Transformador capacitiu 183,09 € Estructura metàl·lica de suport per al transformador capacitiu, incloent perfils L50.5 i L35.4 CENT VUITANTA - TRES EUROS AMB NOU CÈNTIMS

11.10 u Estructura Transformador Intensitat 183,09 € Estructura metàl·lica de suport per al transformador d’intensitat, incloent perfils L50.5 i L35.4 CENT VUITANTA - TRES EUROS AMB NOU CÈNTIMS

282 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Uts Longitud Amplada Altura Parcials Quantitat

11.11 u Estructura Transformador Serv. Auxiliars 1.892,00 € Estructura metàl·lica de suport per al transformador de serveis auxiliars, incloent perfils L50.5 i L35.4 MIL VUIT – CENTS NORANTA – DOS EUROS

11.12 u Portes entrada 784,00 € Portes entrada subestació SET – CENTS VUITANTA – QUATRE EUROS

283 Subestació JUNEDA Pressupost

7.2 PRESSUPOST TOTAL Codi Descripció Uts Preu Import

7.2.1 CAPÍTOL 1: OBRA CIVIL

1.1 ml Demolicions i moviments de terra Excavacions de rases i pous fins a 1,5 [m] de profunditat. 560 30,00 € ______16.800,00 €

1.2 ml Demolicions i moviments de terra Farciment i compactació de rases i pous amb terra adequada. 490 50,00 € ______19.600,00 €

1.3 m3 Cimentacions Formigó per a les rases i pous. H25/P20 de consistència i dimensions del àrid 20 [mm] 630 28,00 € ______17.640,00 €

1.4 m3 Cimentacions Neteja i anivellació de formigó de consistència plàstica i dimensions màxim del àrid 40 [mm]. 4.520 40,00 € ______180.800,00 €

284 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Uts Preu Import

1.5 m3 Cimentacions Formigó per als murs de 3 [m] d’altura de consistència plàstica i dimensions màximes del àrid 20 [mm] 3.823 55,00 € ______210.265,00 €

1.6 kg Cimentacions Barres d’acer corrugat B500 de límit elàstic 500 [N/mm2] 9.682 1,20 € ______11.618,40 €

1.7 ml Estructures metàl·liques Subministrament i col·locació de bigues de carril metàl·lic incloent platines. 160 35,00 € ______5.600,00 €

1.8 m3 Estructures metàl·liques de formigó Formigó per a biga de consistència plàstica i mesura màxim del àrid 20 [mm] 110 25,00 € ______2.750,00 €

285 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Uts Preu Import

1.9 m3 Estructures metàl·liques de formigó Muntatge i encofrat amb plafó metàl·lic per a bigues planes de directriu recta, a una altura de 3 [m]. 310 26,00 € ______8.060,00 €

1.10 m3 Paviment Subministrament i estesa de grava de dimensions màximes de 50 a 70 [mm]. 18 12,00 € ______216,00 €

1.11 m Paviment Canalització per la recollida d’oli, d’acer galvanitzat de 50 [cm] d’amplada, formada amb un marc metàl·lic. 48 82,00 € ______3.936,00 € 1.12 ml Instal·lació elèctrica Canalització prefabricada de formigó per a cables subterranis amb tapa, a la zona de pas. S’inclou connexions de canalitzacions i tots els elements necessaris.

102 12,50 € ______1.275,00 €

286 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Uts Preu Import

1.13 ml Instal·lació elèctrica Canalització prefabricada de formigó per a cables subterranis, a la zona del vial amb tapa metàl·lica formada per perfils metàl·lics. 18 100,25 € ______1.804,50 €

1.14 m Tanca de seguretat Tanca de seguretat de 3,5 [m] d’alçada amb tots els accessoris.

367 10,70 € ______3.926,90 €

1.15 ml Edifici de control i cel·les Construcció de l’edifici de control i cel·les, amb maons i formigó inclòs.

1 30.000,00 € ______30.000,00 € ______TOTAL CAPÍTOL 1: OBRA CIVIL ...... 514.291,80 €

287 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Uts Preu Import

7.2.2 CAPÍTOL 2: CONDUCTORS

2.1 ml LA 280 Dúplex Hawk Conductor Alumini - Acer (26 + 7), secció del cable 281,17 [mm2] , pes 0, 977 [kg/m] 180 1,50 € ______270,00 €

2.2 ml Payton XLP, 33 [kV] Unipolar Conductor unifilar subterrani de Coure, secció del cable 50 [mm2], 4,5 [kg/m] 210 6,00 € ______1.260,00 €

2.3 ml RETANAX-N, aliatge de coure Conductor unifilar subterrani de Coure, secció 240 [mm2], 2,1 [kg/m] 60 22,30 € ______1.338,00 €

2.4 ml Pirepoll, 40 [mm2] Conductor de coure de 40 [mm2] 2.600 3,35 € ______8.710,00 €

2.5 ml Pirepoll, 10 [mm2] Conductor de coure denominació Pirepoll de 10 [mm2] de secció 240 1,00 € ______240,00 €

288 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Uts Preu Import

2.6 ml Pirepoll, 6 [mm2] Conductor de coure denominació Pirepoll de 6 [mm2] de secció 90 0,80 € ______72,00 €

2.7 ml Pirepoll, 2,5 [mm2] Conductor de coure denominació Pirepoll de 2,5 [mm2] de secció 950 0,60 € ______570,00 €

2.8 ml Pirepoll, 2,5 [mm2] Conductor de coure denominació Pirepoll de 2,5 [mm2] de secció 990 0,60 € ______594,00 €

2.9 ml Pirepoll, 1,5 [mm2] Conductor de coure denominació Pirepoll de 1,5 [mm2] 730 0,50 € ______365,00 € ______TOTAL CAPÍTOL 2: CONDUCTORS ...... 13.419,00 €

289 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Uts Preu Import

7.2.3 CAPÍTOL 3: INTERRUPTORS AUTOMÀTICS I SECCIONADORS

3.1 u Interruptor automàtic SF6 de ABB Interruptor automàtic tripolar amb

aïllament SF6 de 245 [kV], 2500 [A], 40 [kA]. Per instal·lació intempèrie 3 23.394,00 € ______70.182,00 €

3.2 u Cel·la de mitja tensió per transformador de ABB

Cel·la prefabricada d’aïllament SF2 de 36 [kV], 1250 [A], 16 [kA] 1 10.115,00 € ______10.115,00 €

3.3 u Cel·la de mitja tensió per cogeneracions de ABB

Cel·la prefabricada d’aïllament SF2 de 36 [kV], 630 [A], 16 [kA] 2 9.400,00 € ______18.800 €

3.4 u Cel·la de mitja tensió per transformador serv. aux. de ABB Cel·la prefabricada 36 [kV], 400 [A] 1 8.672,00 € ______8.672,00 €

290 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Uts Preu Import

3.5 u Seccionador SGC 245-/2000 - 3 polos de MESA Seccionador tripolar de 245 [kV], 2000 [A] amb comandament AE-85, d’instal·lació a intempèrie 2 1.150,00 € ______2.300,00 €

3.6 u Seccionador SGCT 245/2000 - 3 pols de MESA Seccionador tripolar de 245 [kV], 2000 [A] d’instal·lació a intempèrie amb forquilla de posta a terra i amb comandament AE-85, 4 1.730,00 € ______6.920,00 € ______TOTAL CAPÍTOL 3: INTERRUPTORS AUTOMÀTICS I SECCIONADORS ...... 116.989,00 €

291 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Uts Preu Import

7.2.4 CAPÍTOL 4: TRANSFORMADORS DE POTENCIA

4.1 u Transformador de potencia 40 [MVA] - 220 / 24 [kV] de ABB Transformador de potencia de 40 [MVA], 220 / 25 [kV], amb refrigeració d’oli per instal·lació intempèrie 1 490.425,00 € ______490.425,00 €

4.2 u Transformador serv. auxiliars 180 [kVA] - 25 / 0,4 de ABB Transformador de serveix auxiliars de 180 [VA], 25 / 0,4 [kV], amb refrigeració d’oli per instal·lació intempèrie 1 5.395,00 € ______5.395 €

______TOTAL CAPÍTOL 4: TRANSFORMADORS DE POTENCIA...... 495.820,00 €

292 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Uts Preu Import

7.2.5 CAPÍTOL 5: TRANSFORMADORS DE MESURA I PROTECCIÓ

5.1 u T/I – AVD-36 – 1250 / 5-5-5 [A] de ARTECHE Transformador d’intensitat de 3 nuclis 15- 20-20 [VA], el primer de mesura i els altres dos de protecció i dissenyat per una tensió de 36 [kV], la intensitat de primari 1250 [A] i de la secundari 5 [A]. Instal·lació interior, ventilació resina sintètica col·lada i tractada al vuit. 3 425,00 € ______1.275,00 €

5.3 u T/I – AVD-220 – 100 / 5 [A] de ARTECHE Transformador d’intensitat toroïdal de mesura de 1 nucli de 20 [VA], dissenyat per una tensió de 220 [kV], la intensitat de primari 100 [A] i de la secundari 5 [A]. Instal·lació exterior, ventilació resina sintètica col·lada i tractada al vuit. 1 250,00 € ______250,00 €

293 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Uts Preu Import

5.4 u T/I – IMBA -0.4 – 400 / 5-5-5 [A] de ABB Transformador d’intensitat toroïdal de 2 nuclis 15-15 [VA], el primer de mesura i l’altre de protecció, la intensitat de primari 400 [A] i de la secundari 5 [A]. Instal·lació interior. 1 198,00 € ______198,00 €

294 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Uts Preu Import

295 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Uts Preu Import

5.11 u T/t – UCP-36, de ARTECHE Transformador de tensió de 2 nuclis 20 - 15 [VA] i 0,5 de precisió, dissenyat per una tensió de 36 [kV] de primari i de 110 [V] de secundari. Instal·lació interior refrigerat per aire. 6 647,00 € ______3.882,00 € ______TOTAL CAPÍTOL 5: TRANSFORMADORS DE MESURA I PROTECCIÓ...... 62.391,30 €

296 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Uts Preu Import

7.2.6 CAPÍTOL 6: AÏLLADORS I PARALLAMPS

6.1 u Aïllador MC 2100/400, C4-950 de FAPA Aïllador de columna macis, d’instal·lació intempèrie de material de vidre temprat 9 315,00 € ______2.835,00 €

6.2 u Parallamps PEXLIM-Q192 de ABB Parallamps amb envoltant de silicona i amb comptador de descarregues de 245 [kV] i 10 [kA] d’intensitat de descarrega. Instal·lació intempèrie. 3 1.631,00 € ______4.893,00 €

6.3 u Parallamps MWK de ABB Parallamps amb envoltant de silicona , de 36 [kV] i 5 [kA] d’intensitat de descarrega. Instal·lació intempèrie. 3 229,00 € ______687,00 € ______TOTAL CAPÍTOL 6: AÏLLADORS I PARALLAMPS ...... 8.415,00 €

297 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Uts Preu Import

7.2.7 CAPÍTOL 7: RELÉS DE PROTECCIÓ

7.15 u Relé Distancia REL-511 de ABB Relé de distancia trifàsic model REL 511. Instal·lació interior amb caixa metàl·lica del tipus B. 1 919,00 € ______919,00 €

7.16 u Relé Sobreintensitat RV-ITN de ARTECHE Relé de sobreintensitat model RV-ITN, amb senyal temporitzada i desconnexió. Instal·lació interior. 5 199,61 € ______998,05 €

7.17 u Relé Sobreintensitat M.I.A-1 de MAYVASA Relé electrònic de sobreintensitat monofàsic a temps independent, tipus M.I.A-1 , necessita alimentació continua, sistema de mesura estanc, amb caixa connectable tipus A. Disposa d’element senyalitzador. 1 72,00 € ______72,00 €

298 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Uts Preu Import

7.18 u Relé Direccional de MAYVASA Relé direccional de sobreintensitat, amb senyal temporitzada i desconnexió d’instal·lació interior, necessita alimentació continua, amb caixa connectable tipus A. Disposa d’element senyalitzador. 5 527,17 € ______2.635,85 €

7.19 u Relé RRA-3F de MAYVASA Relé electrònic de reconnexió automàtica de interruptors, tipus RRA-3F, necessita alimentació continua, 5 cicles de funcionament, caixa connectable tipus B. Disposa de senyalització. 3 267,10 € ______801,30 €

7.20 u Relé Diferencial de MAYVASA Relé diferencial de protecció de transformadors. Instal·lació interior. Trifàsic, inclou tres targetes de regulació. 4 450,95 € ______1.803,80 €

299 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Uts Preu Import

7.21 u Relé Min. / Màx. V-Hz. RV-UT de ARTECHE Relé trifàsic tipus RV-UT, amb protecció de mínima i màxima tensió i mínima i màxima freqüència. 4 449,00 € ______1.796,00 € ______TOTAL CAPÍTOL 7: RELÉS DE PROTECCIÓ ...... 9.026,00 €

300 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Uts Preu Import

7.2.8 CAPÍTOL 8: EQUIPS DE MESURA

8.1 u Comptador Activa L200 Comptador trifàsic de potencia activa L200 i 5 [VA]. 4 158,67 € ______634,68 €

8.2 u Comptador Reactiva FG/MG330 Comptador trifàsic de potencia reactiva FG/MG330 i 5 [VA]. 4 152,30 € ______609,20 €

8.19 u Voltímetre SACI (110V) 0-250 [kV] Voltímetre analògic de la casa SACI, amb tensió d’alimentació 110 [V] i 2 [VA], escala 0-250 [kV]. Classe 0,5. 1 40,56 € ______40,56 €

8.20 u Voltímetre SACI (110V) 0-30 [kV]

Voltímetre analògic de la casa SACI, amb tensió d’alimentació 110 [V] i 2 [VA], escala 0-30 [kV]. Classe 0,5 2 25,63 € ______51,26 €

301 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Uts Preu Import

8.21 u Amperímetre SACI (0-5 [A]) 0-240 [A] Amperímetre analògic de la casa SACI, amb entrada de 0-5 [A] i visualització 0-240 [A]. Classe 0,5 1 23,90 € ______23,90 €

8.22 u Amperímetre SACI (0-5 [A]) 0-300 [A] Amperímetre analògic de la casa SACI, amb entrada de 0-5 [A] i visualització 0-300 [A]. Classe 0,5 1 24,76 € ______24,76 €

8.23 u Amperímetre SACI (0-5 [A]) 0-720 [A] Amperímetre analògic de la casa SACI, amb entrada de 0-5 [A] i visualització 0-720 [A]. Classe 0,5 2 26,15 € ______52,30 €

8.24 u Amperímetre SACI (0-5 [A]) 0-1500 [A] Amperímetre analògic de la casa SACI, amb entrada de 0-5 [A] i visualització 0- 1500 [A]. Classe 0,5 1 30,69 € ______30,69 €

302 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Uts Preu Import

8.25 u Batímetre SACI 110 [V] - 5 [A] Trif. 0-50 [MW] Batímetre analògic de la casa SACI amb tensió alimentació 110 [V] i 5 [A], trifàsic amb escala 0-50 [MW] 1 139,00 € ______139,00 €

8.26 u Freqüencímetre SACI 50 [Hz] Freqüencímetre analògic de la casa SACI de 2 [VA], per a freqüències de 50 [Hz]. Classe 0,5. 2 59,34 € ______118,68 €

8.11 u Sincronoscopi SACI Sincronoscopi de la casa SACI, de tres llums per visualitzar el sincronisme 1 71,20 € ______71,20 € ______TOTAL CAPÍTOL 8: EQUIPS DE MESURA ...... 1.796,23 €

303 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Uts Preu Import

7.2.9 CAPÍTOL 9: EQUIPS AUXILIARS

9.1 u Bateria i rectificador de TUDOR Equip de bateria i rectificador de 250 [Ah] i 125 [Vcc] de la casa Tudor 1 8.673,00 € ______8.637,00 €

9.2 u Int. Aut. S202P-CC10 (cc) de ABB Interruptor magnetotèrmic de 10 [A] pel circuit de corrent continu. 2 36,09 € ______72,18 €

9.3 u Int. Aut. S201P – D6 de ABB Interruptor magnetotèrmic de 6 [A] i 220 [V] per l’enllumenat de la sala control i sala de cel·les 2 25,34 € ______50,68 €

9.4 u Int. Aut. S201P – D16 de ABB Interruptor magnetotèrmic de 16 [A] i 220 [V] per l’enllumenat exterior de la subestació. 1 31,83 € ______31,83 €

304 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Uts Preu Import

9.5 u Int. Dif. F200 de ABB Interruptor diferencial de 30 [mA]. 3 25,00 € ______75,00 € ______TOTAL CAPÍTOL 9: EQUIPS AUXILIARS ...... 8.866,69 €

305 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Uts Preu Import

7.2.10 CAPÍTOL 10: ENLLUMENAT

10.1 u Lluminària TPS 498/1.236 36 [W] PHILLIPS Lluminària de tub fluorescent de 36 [W], denominació FBS de PHILLIPS 19 13,23 € ______251,37 €

10.2 u Lluminària ET-400 Carandini Lluminària de vapor de sodi d’alta pressió de 250 [W] i 220 [Vca]. Denominació ET- 400 tipus farola. 8 155,10 € ______1.240,80 €

10.3 u Lluminària JCH-70 Carandini Lluminària de 70 [W] i 220 [Vca]. 24 12,00 € ______288,00 € ______TOTAL CAPÍTOL 10: ENLLUMENAT ...... 1.780,17 €

306 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Uts Preu Import

7.2.11 CAPÍTOL 11: VARIS

11.1 u Bobinats zig-zag DIESTRE Bobinats amb zig-zag per a una tensió de 26,4 [kV] i una freqüència de servei de 50 [Hz], amb una intensitat de defecte 600 [A] 1 1.102,00 € ______1.102,00 €

11.2 m Tanca de seguretat Tanca de seguretat de 3,5 [m] d’alçada, amb tots els accessoris. 398 19,12 € ______7.609,76 €

11.3 u Barres d’acer Barres d’acer galvanitzat per la balla protectora de 5 [m] d’alçada. 199 12,00 € ______2.388,00 €

11.4 u Piquetes de la xarxa de terra Piquetes per la xarxa de terres inferiors de la subestació. 33 35,00 € ______1.155,00 €

11.5 u Ràcords de connexió Ràcords de connexió recta per a cable de secció 281,17 [mm2]. 41 2,75 € ______112,75 €

307 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Uts Preu Import

11.6 u Estructura pòrtic de 220 [kV] Estructura metàl·lica del pòrtic de 220 [kV], incloent perfils L50.5 i L35.4 . 9 2.098,00 € ______4.196,00 €

11.7 u Estructura Interruptor tripolar Estructura metàl·lica de suport per interruptor automàtic, incloent perfils L50.5 i L35.4 9 215,00 € ______1.935,00 €

11.8 u Estructura Seccionadors tripolars Estructura metàl·lica de suport pels seccionadors, incloent perfils L50.5 i L35.4 17 189,83 € ______3.227,11 €

11.9 u Estructura Transformador capacitiu Estructura metàl·lica de suport per al transformador capacitiu, incloent perfils L50.5 i L35.4 9 183,09 € ______1.647,81 €

308 Subestació JUNEDA Pressupost

Codi Descripció Uts Preu Import

11.10 u Estructura Transformador Intensitat Estructura metàl·lica de suport per al transformador d’intensitat, incloent perfils L50.5 i L35.4 6 183,09 € ______1.098,54 €

11.11 u Estructura Transformador Serv. Auxiliars Estructura metàl·lica de suport per al transformador de serveis auxiliars, incloent perfils L50.5 i L35.4 1 1.892,00 € ______1.892,00 €

11.12 u Portes entrada Portes entrada subestació 2 784,00 € ______1.568,00 € ______TOTAL CAPÍTOL 11: VARIS ...... 27.931,97 €

309 Subestació JUNEDA Pressupost

7.3 RESUM DEL PRESSUPOST

CAPÍTOL 1: OBRA CIVIL...... 514.291,80 € CAPÍTOL 2: CONDUCTORS...... 13.419,00 € CAPÍTOL 3: INTERRUPTORS AUTOMÀTICS I SECCIONADORS...... 116.989,00 € CAPÍTOL 4: TRANSFORMADORS DE POTENCIA...... 495.820,00 € CAPÍTOL 5: TRANSFORMADORS DE MESURA I PROTECCIÓ...... 62.391,30 € CAPÍTOL 6: AÏLLADORS I PARALLAMPS ...... 8.415,00 € CAPÍTOL 7: RELÉS DE PROTECCIÓ ...... 9.026,00 € CAPÍTOL 8: EQUIPS DE MESURA ...... 1.796,23 € CAPÍTOL 9: EQUIPS AUXILIARS ...... 8.866,69 € CAPÍTOL 10: ENLLUMENAT ...... 1.780,17 € CAPÍTOL 11: VARIS ...... 27.931,97 € TOTAL EXECUCIÓ MATERIAL ...... 1.198.335,90 €

13,00 % Despeses generals...... 155.783,67 € 6,00 % Benefici industrial...... 71.900,15 € SUMA DE G.G. I B.I...... 227.683,82 €

TOTAL PRESSUPOST CONTRACTA ...... 1.426.019,70 € 16,00 % I.V.A...... 228.163,16 €

TOTAL PRESSUPOST GENERAL ...... 1.654.182,90 €

El pressupost general ascendeix a la quantitat de: UN MILIÓ SIS-CENTES CINQUANTA – QUATRE MIL CENT VUITANTA – DOS EUROS AMB NORANTA CÈNTIMS.

Lleida 12 de Juny 2007 Signatura del tècnic

Sergi Farrè Melè, nº de col·legiat L – 3491 Enginyer Tècnic Industrial en Electricitat

310

8. ESTUDI AMB ENTITAT PRÒPIA

AUTOR: Sergi Farré Melé. DIRECTOR: Sr. Juan José Tena Tena.

Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

8 ESTUDI AMB ENTITAT PRÒPIA...... 315

312 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

8.1.3.3.6 Riscos i prevenció dels treballs amb altura ...... 327 8.1.3.3.7 Riscos i prevenció amb treball de perill d’incendi...... 328 8.1.3.3.8 Riscos i prevenció amb treballs de soldadura...... 328 8.1.3.3.9 Normes de prevenció especifica dels electricistes i soldadors...... 329 8.1.3.4 Mesures de protecció ...... 330 8.1.3.4.1 Proteccions col·lectives ...... 330 8.1.3.4.2 Proteccions personals ...... 330 8.1.3.4.3 Revisió dels elements de protecció ...... 331 8.1.4 Instal·lacions provisionals d’obra...... 331 8.1.4.1 Instal·lacions higièniques ...... 331 8.1.4.1.1 Vestuaris...... 332 8.1.4.1.2 Serveis ...... 332 8.1.4.2 Instal·lacions d’electricitat ...... 332 8.1.5 Maquinaria i medis auxiliars, riscos i mesures de protecció ...... 334 8.1.5.1 Placa carregadora, compactadora autopropulsada...... 335 8.1.5.2 Retroexcavadora...... 336 8.1.5.3 Camió basculant ...... 337 8.1.5.4 Grua ...... 339 8.1.5.5 Vibrador ...... 341 8.1.5.6 Serra circulant...... 342 8.1.5.7 Empacadora...... 343 8.1.5.8 Talladora de totxanes i material ceràmic ...... 344 8.1.5.9 Equips de soldadura elèctrica i oxiacetilènic ...... 345 8.1.5.10 Eines manuals...... 346 8.1.5.11 Bastides de borriquetes i plataformes de treball...... 347 8.1.5.12 Bastides penjades mòbils ...... 348 8.1.5.13 Escales...... 350 8.1.5.14 Viseres de protecció...... 351 8.1.6 Formació del personal...... 352 8.1.7 Medicina preventiva i asistencial ...... 352 8.1.7.1 Reconeixement mèdic...... 352 8.1.7.2 Assistència accidentats...... 353 8.1.7.2.1 Centres assistencials amb cas d’accident ...... 353 8.1.7.2.2 Farmaciola d’obra ...... 353

313 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

314 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

8 ESTUDI AMB ENTITAT PRÒPIA

8.1 ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT

8.1.1 Objecte

Amb el compliment del Real Decret 1627/1997, del 24 d’octubre, pel que s’estableixen disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció, l’empara la Llei 31/1995, del 6 de Novembre , de Prevenció de Riscos Laborals, es redacta el següent ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT, el seu objectiu es analitzar i estudiar les diferents situacions de riscos que es poden donar al llarg d’una obra amb funció dels sistemes d’execució a utilitzar, amb la fi d’evitar i combatre aquests riscos amb la ficada posta a la pràctica de l’acció preventiva que garanteix la seguretat i salut dels treballadors.

8.1.2 Característiques de l’obra

8.1.2.1 Descripció de les obres i situació

La infraestructura elèctrica objecte d’aquest estudi està constituït per les següents instal·lacions:

- Parc intempèrie de 220 [kV], constituït per dos posicions de l’ínia, un joc de barres i dos posicions de transformador de 220/25 [kV].

- Dos edificis destinats als equips e control, protecció, cel·les de distribució i serveis auxiliars propietats de les empreses ENDESA i TRACTAMENTS DE JUNEDA.

315 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

8.1.2.2 Pressupost d’execució

Els pressupost d’execució per contracta del present projecte es:

Construcció obra civil...... 299.799 Muntatge de les instal·lacions ...... 144.242

Suma ...... 444.041

8.1.2.3 Termini d’execució

El termini d’execució previst per al present document es de set mesos.

8.1.2.4 Mà d’obra

Es considera una punta màxima de 20 treballadors, amb una mitja de 12.

8.1.2.5 Accés i ballat

Amb antelació als inicis dels treballs; es disposarà el ballat provisional resistent al recinte de les obres.

Els accessos de materials i el vial per al personal, estarà degudament senyalitzat. A ell, amb lloc visible, es col·locarà un cartell prohibint l’entrada a persones alienes a les obres.

8.1.2.6 Entorn

8.1.1.1.1 Descripció

Les obres que ens ocupa estan enclavades principalment amb terreny de mitja muntanya

316 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

8.1.1.1.2 Subministraments d’energia elèctrica

L’escomesa a les obres serà per compte de la Contracta, proporcionant un punt al lloc d’emplaçament de la mateixa.

8.1.1.1.3 Subministres d’aigua potable

Es consultarà a la Propietat sobre la possibilitat de connexió al lloc de les obres per subministrar aigua.

Al cas de que el subministra no pugui realitzar-se a través de la mateixa, es disposaran els mitjans necessaris per contar amb aigua al principi de l’obra.

8.1.1.1.4 Abocaments d’aigua bruta dels serveis higiènics

Es connectarà a la xarxa de clavegueram existent al lloc de les obres als voltants.

Cas de no existir xarxa de clavegueram, es disposarà d’una fossa sèptica provisional, amb capacitat adequada, des de el inici de les obres a la qual es conduiran les aigües brutes dels serveis higiènics.

8.1.2.7 Interferències i serveis afectats

No es descriuen interferències als treballs, donat que no es preveuen coincidències en el temps de treballs de les obres civils i de muntatge. A tenor de lo disposat al Real Decret 1627/1997 d’octubre, al cas de que no existís més d’una empresa a l’execució del projecte, es tindrà que anomena un coordinador a la Direcció facultativa, que serà qui resolgui a les mateixes des de el punt de vista de Seguretat i Salut al treball.

8.1.2.8 Riscos a tercers

L’obra estarà totalment ballada i senyalitzada. Es col·locaran cartells de “Prohibit el pas a tota persona aliena a l’empresa”, “Perill d’obres”, “Stop”, i “Perill de sortida de camions”, amb totes les sortides de l’obra.

317 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

8.1.3 Unitats constructives que composen l’obra, riscos i mesures de prevenció

Per l’anàlisi dels riscos i mesures de prevenció a adoptar, dividirem les obres amb una sèrie de treballs especialitzats o unitats constructives, dins de cadascun dels apartats corresponents a l’Obra Civil i al Muntatge.

8.1.3.1 Obra Civil

Descripció de la unitat constructiva, riscos, mesures de prevenció i protecció:

8.1.3.1.1 Moviments de terres i cimentacions

A les rases, i abans de realitzar el poliment de les seves parets, es desfilaran les cantonades per evitar la caiguda del material dins de les mateixes:

a) Riscos més freqüents

- Caigudes a les sèquies. - Despreniments de les cantonades dels talussos de les rampes. - Atropellaments causats per les màquines. - Caiguda del personal, vehicles, maquinaria o materials al fons de les excavacions.

b) Mesures de prevenció

- Prohibició de permanència del personal al radi d’acció de les màquines amb moviment. - Normes d’actuació de les màquines utilitzades durant l’execució dels treballs referents a la seva pròpia seguretat. - Distribució correcta de les carregues als medis de transport.

318 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

- Els camions no es carregaran per sobre del definit com a tara màxima. - Manteniment correcte de la maquinaria des de el punt de vista mecànic. - Senyals de STOP a la sortida de vehicles. - Senyal de prohibit aparcar. - Senyals de prohibició del pas a tota persona aliena a l’obra . - Llums de senyalització de la balla.

c) Proteccions personals

- Casc homologat en tot moment. - Granota de treball. - Botes d’aigua. - Protecció auditiva i respiratòria. - Cinturó antivibrador.

d) Proteccions col·lectives

- Correcta col·locació de les baranes a les cantonades del buidat. - Organització del tràfic i senyalització. - Perfecta delimitació de la zona de treball de la maquinaria.

8.1.3.1.2 Estructura

a) Descripció dels treballs

- L’estructura a que ens referim son els murs de formigó construïts “in situ”. - Els coeficients de seguretat escollits al càlcul seran especificats a les instruccions EH-91 segons consti al projecte. - El muntatge de les forques per a xarxes quan precedeixi, s’executaran amb ajut d’una grua, estan subjectes amb un cinturó de seguretat els operaris que efectuen aquests treballs a la cantonada del forjat. Els encofrats podran ser de fusta o metàl·lics.

319 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

- Al desencofrar, es tallaran les corretges i separadors als pilars i murs ja executats per evitar riscos de talls i punxades al pas dels operaris prop d’ells. - Als desencofrats, s’estimarà el grau i tipus de toxicitat dels productes utilitzats, aplicant amb brotxa i utilitzant guants amb aquestes operacions. - La maquinaria que es farà servir serà la grua, el vibrador d’aigua, i la serra circular per a fusta en tot cas.

b) Riscos més freqüents - Caigudes d’altura de persones, a les fases d’encofrar, desencofrar, posada amb obra del formigó i muntatge de peses prefabricades. - Talls a les mans. - Punxades produïdes per filferros de lligar, ferros amb espera, etc - Caigudes d’objectes a diferents nivells. - Cops a les mans, peus i cap - Electrocucions per contacte indirecte. - Caigudes al mateix nivell. - Cremades químiques produïdes pel ciment. - Dermatitis. - Sobreesforços.

c) Mesures de prevenció

- Fer servir bosses portaeines. - El desencofrat es farà amb l’ajut de la barra d’ungles, realitzant sempre des de el costat ja desencofrat. - Es tindran que treure les puntes que puguin tenir les fustes abans de ser apilades. - Es prohibeix pujar pels encofrats. - Per la reducció de secció de l’armadura es deurà fer abans de la seva col·locació. - L’abocament del formigó subministrat amb l’ajut de la grua, es tindrà en compte que el tancament del cub sigui perfecte, assegurant que no ha quedat cap pedra a la boca.

320 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

d) Proteccions personals

- Us obligatori de casc homologat. - Botes de goma durant l’abocament del formigó. - Botes de seguretat amb punta reforçada, plantilla interior indeformable i sola antilliscant. - Guants de cuir per ferritja i de goma per formigó.

e) Proteccions col·lectives

- Col·locació de xarxes o baranes se l’altura de treball així ho requereix.

8.1.3.1.3 Construcció

a) Riscos més freqüents

- Caigudes al mateix nivell. - Caigudes de poca altura a diferent nivell. - Projecció de partícules al tallar totxanes amb paleta. - Projecció de partícules al us de punters. - Talls i ferides. - Riscos derivats de la utilització de màquines elèctriques de mà.

b) Normes bàsiques de seguretat

- Norma bàsica principal per aquest tipus de treball es l’ordre i la neteja de cadascun dels talls, estant les vies de transit lliures d’obstacles que puguin provocar caigudes i cops. - Les sones de treball tindran uns il·luminació mínima de 100 [lux].

321 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

c) Proteccions personals

- Granota de treball. - Casc homologat per a tot el personal. - Guants de goma fina. - Punters amb adaptador de goma. - Ulleres de seguretat. - Mascaretes antipols boca nasals

d) Proteccions col·lectives

- Instal·lació de baranes resistents previstes de roda peus. - Tapes de fusta amb protecció de forat forjat.

8.1.3.2 Muntatge

8.1.3.2.1 Descripció de les Unitats Constructives

8.1.3.2.1.1 Muntatges i desmuntatges dels components mecànics i elèctrics

- Estructura metàl·lica suport. - Transformadors de potencia. - Transformadors de tensió e intensitats. - Interruptors. - Seccionadors. - Plates i canalitzacions de cables. - Tubs d’embarrat i connexions. - Bateries de condensadors.

322 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

8.1.3.2.1.2 Muntatges i desmuntatges dels components de control

- Armaris de control. - Relés i proteccions. - Relés de proteccions. - Equips de comunicació. - Equips de control integral. - Remots de control.

8.1.3.2.1.3 Cablejats de interconnexions

- Estesa. - Connexions.

8.1.3.2.1.4 Muntatges i desmuntatges dels Serveis Auxiliars de a.c i c.c

- Transformador de potencia. - Equips de rectificadors de bateries. - Quadres de distribució.

8.1.3.2.1.5 Muntatges i desmuntatges de les instal·lacions complementaries

- Enllumenat. - Protecció contra incendis. - Climatització de l’edifici de control.

8.1.3.3 Riscos i mesures de prevenció

8.1.3.3.1 Numeració general dels riscos

- Tràfic de vehicles. - Manipulació de carregues.

323 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

- Eines manuals. - Eines mecàniques. - Treballs amb altura. - Treballs prop d’elements amb tensió. - Caigudes a nivell. - Projecció de partícules. - Caigudes d’objectes. - Radiacions. - Incendis.

8.1.3.3.2 Mesures de prevenció general

Es necessari una col·laboració total entre tots els equips d’execució per aconseguir una seguretat total. S’utilitzarà correctament tot l’equip de seguretat que s’assigni.

S’utilitzarà correctament totes les proteccions col·lectives i es revisaran periòdicament.

S’avisarà al cap superior immediatament qualsevol perill que s’observi a l’obra.

Es mantindrà l’ordre i neteja del treball.

Utilitzar les eines adequades i recollir-les quan arribi el final.

No s’utilitzarà cap màquina o eina, ni fer un treball sense saber com fer-lo. Preguntar abans.

No es realitzaran reparacions mecàniques ni elèctriques, avisar a l’especialista autoritzat.

No utilitzar mai els dispositius de seguretat ni treure les proteccions.

Fer l’aixecament de carregues a mà flexionant les cames, sense doblegar la columna vertebral.

324 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

Per transportar pesos a mà es millor anar equilibrat portant dos.

No fer girs brusc quan s’està carregant. Al carregar o descarregar materials, ningú pot situar-se a la trajectòria de la carrega.

Quan es realitzin operacions amb equips, nomes hi ha d’haver una sola persona que mani

S’ha de demanar el canvi de les eines ja deteriorades per l’ús continu.

Els mànecs han d’estar amb bon estat i ven fixats.

No realitzar cap operació sobre de maquines amb funcionament.

Treballant amb altura s’ha de impedir que caiguin eines a nivells inferiors.

8.1.3.3.3 Riscos i prevenció amb treballs de transport i moviments de carregues.

a) Riscos més freqüents

- Caigudes de materials pel trencament del lloc de fixació. - Trencament de cables, tambors, politges, etc, per mal estat o excés de carrega.

b) Mesures de prevenció

- Caigudes de materials pel trencament del lloc de fixació. - Abans d’elevar una peça seran revisat els ganxos i comprovar si són els idonis per la carrega a elevar. - Abans de començar la maniobra es comprovarà el repartiment correcte de les carregues als diferents ramals del cable. - Les operacions seran dirigides pel cap d’equip, el qual donarà les instruccions clares pel manejament de les carregues. - No es circularà ni s’estarà davall de les carregues amb suspensió.

325 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

- Es verificarà el bon estat dels següents elements: - Cables, politges i tambors. - Comandaments i sistemes de parada. - Limitadors de carrega i finals de carrera. - Frens. - El personal que participi a les maniobres de manipulació de carregues estaran previstes i s’utilitzaran els elements de protecció individual necessaris, com són els cascs, guants, botes, etc.

8.1.3.3.4 Riscos i prevenció amb treball de muntatges d’equips,estructures, conductes i accessoris.

a) Riscos més freqüents

- Els inherents a la manipulació de les eines manuals, tornavisos, alicates, etc. - Lesions per sobreesforços realitzats al muntatge i manipulació dels diferents components. - Contusions per cops amb parts sortides o caigudes d’eines o materials.

b) Mesures de prevenció

- Ensenyar al personal sobre la manera més adequada a realitzar el muntatge i la manipulació dels diferents components. - Utilitzar les corresponents eines per a cada activitat. - Utilitzar les peces de protecció individual necessàries, tals com: casc, guants, botes de seguretat.

8.1.3.3.5 Riscos i prevenció amb treball de muntatges d’equips elèctrics

a) Riscos més freqüents

- Contactes accidentals amb part amb tensió. - Caigudes d’altura. - Utilització d’eines manuals.

326 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

b) Riscos més freqüents

- Utilitzar quadres de distribució amb protecció diferencials. - Comprovació de falta de tensió. - Bloqueig o aïllament de les parts amb tensió, o que es puguin ficar-se amb tensió per accident. - Posada amb curtcircuit i a terra els elements conductors que afecten o puguin afectar al lloc de treball. - Utilitzar l’equip de protecció individual adequat.

8.1.3.3.6 Riscos i prevenció dels treballs amb altura

Ficar amb coneixement al superior qualsevol antecedent de vertigen o por a les altures.

El servei mèdic efectuarà les proves de vertigen a tots els operaris.

Els accessos als llocs de treball s’efectuaran per accessos previstos per aquest fi.

Abans d’iniciar un treball amb altura, comprovar que no hi hagi cap operari treballant a la mateixa vertical, i que estiguin amb bon estat de servei totes les proteccions.

Si per necessitats del treball, s’ha de retirar per una estona alguna protecció col·lectiva, s’ha de tornar a ficar abans de marxar.

Està prohibit tirar materials o eines des de les altures.

Quan es treballi amb altures, les eines s’han de dir amb bosses adequades que impedeixin la seva caiguda fortuïta i ens permetin utilitzar les dos mans per moure’ns.

No oblidar que les plataformes de treball, tindran una amplada mínima de 60 [cm] i que aparti dels 2 [m] s’instal·laran baranes i roda peus. Els mitjans més utilitzats son: escales, andamis, suports i cistelles.

327 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

8.1.3.3.7 Riscos i prevenció amb treball de perill d’incendi.

a) Riscos més freqüents

- Cremades. - Lesions múltiples per ona expansiva i objectes projectats a gran velocitat. - Asfixia i intoxicació per gasos.

b) Mesures de prevenció

- Neteja i eliminació de substancies inflamables. - Bloqueig de possibles fonts de substancies inflamables. - Utilització de recintes adequats. - Verificació del lloc d’absència de materials inflamables. - Situar prop al lloc de treball protecció antiincendis mes adequats. - Protecció contra projecció de partícules incandescents.

8.1.3.3.8 Riscos i prevenció amb treballs de soldadura

a) Riscos més freqüents

- Riscs elèctrics. - Conjuntivitis per radiació lluminosa. - Projecció de partícules. - Incendi i explosió.

b) Mesures de prevenció

- Mesures de prevenció especifiques de risc elèctric, particularment, posades a terra de la maquina de soldar i connexió al quadre amb proteccions diferencials. - Utilització de protecció ocular inactínica. - Utilització de protecció ocular de projecció de partícules. - Mesures especifiques de manipulació de botelles de gasos comprimits i inflamables.

328 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

8.1.3.3.9 Normes de prevenció especifica dels electricistes i soldadors.

ELECTRICISTA

Les tensions inferiors a 24 [V] es poden considerar segures, no necessitant protecció addicional.

Els treballs amb instal·lacions amb tensions superiors a 24 [V] s’han de realitzar complint una sèrie de normatives bàsiques de seguretat, que són les anomenades Cinc regles d’Or.

- Tallar totes les fonts de tensió. - Bloquejar les fonts de tensió. - Comprovar la falta de tensió. - Ficar a terra i amb curtcircuit. - Senyalar la sona de treball.

Als treballs prop d’elements amb tensi, amb el cas de que no es pugui fer el tall de tensió, s’haurà d’aïllar els elements amb tensió de forma que amb moviments involuntaris amb cap cas es pugui contactar amb un element amb tensió. L’operari haurà d’utilitzar els elements de protecció personal específics per aquest treball, guants aïllants, catifes aïllants, etc.

Les maquines elèctriques, amb tots els caso, es connectaran a tomes de corrent que disposin de protecció. Segons digui el seu tipus, disposaran d’alguns dels sistemes de protecció contra contactes elèctrics, doble aïllament, transformadors de seguretat, dispositius de tall automàtic, etc.

Amb el cas que sigui necessari maniobrar amb elements de tensió, com interruptors, seccionadors, etc.,s’aurien d’utilitzar els equips de tall i maniobra especificats per la Propietat, i , amb tots els casos, amb la seva autorització per escrit.

329 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

SOLDADORS

Amb cas de treballadors amb recintes tancats, prendre les mesures necessàries per a que els fums no l’afectin.

Col·locar la massa al punt mes a prop de la soldadura.

No realitzar soldadures a les proximitats dels materials inflamables o combustibles.

Extremar les precaucions; en quan als fums despresos, al soldar materials pintats, etc.

Evitar contacte amb elements conductors que puguin estar amb tensió encara que es tracti de la pinça (80 [V] de la pinça poden arribar a electrocutar).

Demanar la reparació del grup quan s’observi alguna anomalia.

8.1.3.4 Mesures de protecció

8.1.3.4.1 Proteccions col·lectives

Seran les destinades a evitar qualsevol risc d’escala col·lectiva, tals com: Passarel·les, rampes, abalisaments, senyalitzacions, etc, i s’instal·larà sempre que sigui necessari. Amb qualsevol cas, es tindran en compte les normes internes de la PROPIETAT.

8.1.3.4.2 Proteccions personals

Seran les destinades a evitar qualsevol risc s’escala personal. Segons els treballs específics i les normes de la PROPIETAT, existeixen unes normes d’obligat compliment sobre l’ús i conservació de protecció personal.

Els equips de protecció que s’utilitzen amb aquest tipus de treball son els següents:

330 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

Treballs a nivell del terra:

- Casc homologat. - Roba de treball. - Guants de cuir. - Botes de seguretats homologades. - Cinturo de seguretat homologat.

8.1.3.4.3 Revisió dels elements de protecció

La feina de les revisions dels elements de protecció serà continua i curosa. Pel que als elements de protecció personal es refereix, es renovarà sempre que sigui necessari, segons l’ús. En quant als elements de protecció col·lectiva, deuran estar amb tot moment amb un perfecte estat d’us.

8.1.4 Instal·lacions provisionals d’obra

8.1.4.1 Instal·lacions higièniques

Es disposarà d’un local, amb dos sales, per lavabos i vestuaris. Amb ells, amb àries de la conservació i neteja, terres i parets seran continues, llisos, impermeables i amb materials que permetin neteja amb líquids desinfectants o antisèptics amb freqüència necessària.

Tots els elements, tals com aixetes, desaigües, mànecs de dutxa, etc, estaran amb perfecte estat de funcionament i els bancs i taquilles aptes per la seva utilització.

Tots els locals estaran adoptats amb llum, calefacció i suficient ventilació. Així:

331 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

8.1.4.1.1 Vestuaris

La sala destinada als vestuaris estaran el suficientment dimensionades per cobrir les necessitats previstes i disposarà d’una taquilla per cada treballador prevista amb tanca i seients.

8.1.4.1.2 Serveis

Contarà almenys:

- 1 dutxa per cada 10 treballadors, amb aigua freda i calenta. - 1 lavabo amb mirall, aigua freda i calenta, per cada 10 treballadors. - 1 W.C. per cada 25 treballadors amb dimensions 1,20 x 1 x 2,30m. - Penjadors.

8.1.4.2 Instal·lacions d’electricitat

a) Descripció del treballs

Des de el punt fixat per la Propietat es precedirà al muntatge de la instal·lació d’obra.

L’escomesa serà preferiblement subterrània, disposant un armari de proteccions amb mòduls normalitzats, dotats de comptadors d’energia activa i reactiva si s’escau.

A continuació es ficarà el quadre general de comandament i protecció, dotats de seccionadors generals de tall automàtic, interruptors unipolars i protecció contra faltes a terra, sobrecarrega i curtcircuits, mitjançant interruptors magnetotèrmic i relés diferencials de 300 [mA] de sensibilitat, donats que totes les masses i els valors de la toma de terra són de <10º, a demés als quadres principals es ficaran diferencials de 30 [mA].

332 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

El quadre estarà constituït de manera que impedeixi el contacte amb els elements amb tensió.

D’aquest quadre sortiran els circuits necessaris de subministrament als quadres secundaris per alimentar als diferents mitjans auxiliars, estant tots ells degudament protegits amb diferencials i interruptors magnetotèrmic.

Per últim, del quadre general sortirà un circuit per l’alimentació dels quadres secundaris on es connectaran les eines portàtils dels talls. Aquests quadres seran d’instal·lació mòbil, segons necessitats de l’obra i compliran les condicions exigides per instal·lacions a intempèrie, estant col·locats estratègicament amb la fi de disminuir amb tot possible la longitud i el número de línies.

Les tomes de corrent i clavilles, portaran contacte de posada a terra de manera obligatòria.

b) Riscos més freqüents

- Fallades d’aïllament. - Deterioració de conductors. - Contactes fortuïts. - Caigudes d’altura. - Descarregues elèctriques d’origen directe o indirecte. - Caigudes al mateix nivell.

c) Mesures de prevenció

- Qualsevol part de la instal·lació es considerarà baix tensió m’entres no es comprovi el contrari amb els aparella adequats. - Els conductors, si val pel terra, no seran aixafats ni es col·locaran materials damunt d’ells; al a travessar sones de pas es protegiran adequadament. - A la instal·lació d’enllumenat, estaran separats els circuits de la balla, accessos a sones de treball, escales, etc.

333 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

- Per als entroncaments provisionals entre manegues s’haurà sempre d’utilitzar caixes d’entroncament de seguretat normalitzada i estanca. - Les derivacions de connexió a maquines es realitzaran amb terminals de pressió, disposant les mateixes de comandament de marxa i parada.

- Aquestes derivacions, al ser portàtils, no estaran sotmeses a tracció mecànica que pugin originar la seva ruptura present amb alguna deterioració a la capa aïllant de protecció. - La il·luminació de la sona de treball seran sempre les adequades per realitzar els treballs amb seguretat. - Les sones de pas de l’obra estaran perfectament il·luminades.

d) Proteccions personals

- Cascs homologats de seguretat dielèctrica. - Guants aïllants. - Comprovadors de tensió. - Eines manuals amb aïllant. - Tarimes, alfombreta, perxes aïllants, etc.

e) Proteccions col·lectives

Manteniment periòdic del estat de les manegues, tomes de terra, endolls, quadres, distribuïdors, etc.

8.1.5 Maquinaria i medis auxiliars, riscos i mesures de protecció

L’ús de maquinaria i medis auxiliars per executar les unitats constructives anteriorment mencionades, comporta uns riscos i conseqüents mesures de protecció que seguidament relacionem.

334 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

8.1.5.1 Placa carregadora, compactadora autopropulsada

a) Riscós més freqüents

- Atropellaments i col·lisions, amb la maniobra de marxa en darrera i gir. - Caiguda de material des de la pala. - Bolcada de la maquinaria.

b) Mesures preventives

- Comprovació i conservació periòdica dels elements de la maquina. - Utilitzar la maquinaria per personal autoritzat i qualificat. - Sempre que la maquina acabi el seu treball per descans o per una altra causa, es deixarà amb la bateria desconnectada, la pala al terra i la clau de contacte fora. - No es fumarà m’entres carreguin de combustible, ni es comprovarà amb flama el contingut del dipòsit. - Es consideraran les característiques del terreny on actua la maquina per evitar accident per girs incontrolats al bloquejar els pneumàtics. L’esfondrament del terreny pot originar la bolcada de la maquina amb perill pels treballadors. - Anunciaran els seus moviments de marxa en darrera, mitjançant senyals acústiques.

c) Proteccions personals

L’operador portarà amb tot moment:

- Casc de seguretat homologat. - Botes antilliscants. - Roba de treball adequat. - Protecció de l’aparell respiratori mitjançant mascareta autofiltrants en cas de pols excessiu. - Seient anatòmic. - Protecció d’orelles amb protecció auditiva a mes de 80dB.

335 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

d) Proteccions col·lectives

- Estaran prohibides la permanència de persones a la sona de treball de la maquina. - No es permetrà moure la carrega pel damunt dels treballadors o de les cabines dels camions. - Es prohibeix la permanència d’acompanyants a la sona de cabina. - Es controlarà l’existència de perills elevats com els arbres, postes, etc. - Estarà prohibit cavar pel davall de la maquina. - No es permetrà baixar una pendent amb punt mort.

8.1.5.2 Retroexcavadora

Realitza la mateixa funció que la pala excavadora, amb la diferencia que en lloc de recollir la terra per damunt del nivell de les seves erugues les recull amb un pla inferior. El seu ús principal es fer pou i rases.

a) Riscos més freqüents

- Bolcar per esfondrament del terreny. - Cops a persones o coses al moviment de gir. - Pràcticament els mateixos que la pala carregadora.

b) Mesures preventives

- La cabina estarà dotada d’extintors d’incendi al igual que la resta de maquines. - Anunciarà els seus moviments mitjançat senyals acústiques. - M’entres estigui realitzant el moviment, el personal de l’obra estarà fora del radi d’acció de la maquina, per evitar atropellaments i cops.

336 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

- Quan el conductor tingui que abandonar la maquina, per un motiu qualsevol, tindrà que parar el motor i deixar posada la marxa contraria al sentit de la pendent. - Al circular, ho farà amb la cullera plegada. - Al finalitzar o interrompre la jornada laboral, deixarà la cullera recolzada al terra o plegada damunt la maquina, desconnectant la bateria i retirant les claus del contacte. - Durant l’excavació de l’entrada del solar, la maquina estarà calçada al terra.

c) Proteccions personals

L’operador portarà amb tot moment:

- Casc de seguretat homologat. - Roba de treball adequada. - Botes antilliscants. - Netejarà el fang compres a les sabates, perquè no patinin el peus damunt dels pedals.

d) Proteccions col·lectives

- No estarà ningú al radi d’acció de la maquina. - Al pujar per la rampa, el braç de la cullera estarà situat a la part posterior de la maquina.

8.1.5.3 Camió basculant

a) Riscos més freqüents

- Cops amb elements fixes de l’obra. - Atropellaments i empresonaments de persones amb maniobres i operacions de manteniment. - Bolcar al circular per la rampa d’accés.

337 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

b) Mesures de prevenció

- La caixa serà baixada de pressa immediatament després de fer la descarrega i abans de emprendre la marxa. - Al realitzar les entrades i sortides del solar, ho faran amb precaució, auxiliat per les senyals d’un membre de l’obra. - Respectarà totes les normes del Codi de Circulació. - Respectar en tot moment la senyalització de l’obra. - Dins del recinte de l’obra, es farà la maniobra sense brusquedats, anunciant amb antelació les mateixes. - La velocitat de circulació serà amb consonància amb la carrega transportada, la visibilitat i les condicions del terreny.

c) Proteccions personals

El conductor del vehicle complirà les següents normes:

- Sempre que es baixi del camió s’utilitzarà casc. - Durant la carrega, estarà fora del radi d’acció de la maquina i allunyat del camió. - Abans de començar la descarrega es tindrà ficar el fre de mà.

d) Proteccions col·lectives

- No estarà ningú a les proximitats dels camió al realitzar la maniobra. - Si descarrega el material a les proximitats de les rases o pous de cimentació, s’aproximarà a una distància màxima 1[m], garantint-la mitjançant topes.

338 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

8.1.5.4 Grua

a) Riscos més freqüents

- Trencament de cables o ganxos. - Caigudes de la carrega. - Caiguda d’altura de persones per embranzida per la carrega. - Cops i aixafaments per la carrega.

b) Mesures de prevenció

- Tots els treballs s’ajusten estrictament a les característiques de la grua: carrega màxima,, longitud de la ploma, carrega amb punta de contrapès. A la fi, deuran existir un cartell suficientment visible amb carregues màximes admissible. - El ganxo d’hissar disposarà de limitador d’ascens. - Així mateix, deurà de disposar de gatell de seguretat amb perfecte estat. - L’armadura de la grua tindrà que estar connectada a terra. - El cub de formigó tancarà hermèticament per evitar caigudes de materials. - Es prohibeix totalment el transport de persones a la grua, així, com arrastrar carregues i arrancar les que estan enclavades. - La elevació de palets se farà disposant de dos eslingues per davall de la plataforma de fusta.

c) Proteccions personals

- Ús obligatori del casc. - Guants de cuir per la manipulació de cables o elements rugosos o tallants. - Botes de terra antilliscants quan es treballi amb sones altes de forjats estructures de la grua. - Botes de goma quan es treballi amb ambients humits.

339 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

d) Proteccions col·lectives

- S’evitarà volar la carrega per damunt de les persones. - La carrega serà abservada amb tot moment durant la seva posada amb obra, o bé pel senyalitzador, pel enganxador o pel maquinista.

e) Operaris al servei de la grua

El servei de la grua necessita a demes del maquinista, altres operaris que s’encarreguen d’enganxar la carrega i realitzar les senyals pertinents per assegurar el seu transport amb condicions de seguretat. Aquests últims son els enganxadors i el senyalitzadors , sent freqüentment la mateixa persona. Les condicions que deuran complir aquests operaris i la seva missió son les següents:

MAQUINISTA: Tindrà que ser mes gran de 18 anys; no podrà patir defectes de capacitats audiovisuals; no tindrà cap defecte fisiològic que afecta al funcionament de la maquina al seu càrrec; tindrà coneixements a nivell d’estudis primaris, així com nocions d’electricitat i nocions de les parts fonamentals de la maquina, havent superat un curs teòric - pràctic sobre la manipulació de la màquina.

Abans de començar la jornada diària de treball, el maquinista verificarà els següents punts:

a) Comprovar el funcionament dels frens. b) Comprovar les parts subjectes al desgast, com les pastilles de fre, coixinets i superfícies de fricció dels rodaments. c) Comprovar el funcionament de limitadors i comptadors. d) Comprovar els topalls, ganxos i trinquets. e) Comprovar els lastres i contrapesos.

Una vegada per setmana, s’haurà de fer les següents revisions:

340 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

a) Comprovar el estat dels cables i atendre el seu manteniment, s’hauran de canviar quan observin un fil trencat. b) Comprovar el nivell d’oli a les caixes reductores i el greixatge de tots els elements especialment de gir.

L’operador serà conscient de la seva responsabilitat, evitant sobrevolar la carrega on hi hagi persones, manipulant els comandaments amb moviments suaus i vigilant constantment la carrega, donant senyals d’avis amb cas d’observar anomalies.

Així mateix agafarà precaucions amb cas de fort vent, rebaixant les carregues.

SENYALISTA: Quan les carregues a transportar estiguin fora de l’abast de la vista del maquinista, existiran una o varies persones que, mitjançant un codi de senyals de maniobra, facin les senyals corresponents per a que les manipulacions es facin amb la deguda seguretat. Aquesta persona, que es el senyalitzador, tindrà que complir les següents normes:

- Dirigirà l’elevació i transport de les carregues, evitant que ensopeguin amb obstacles. - Es col·locaran d’una manera que es pugui veure amb tot moment la carrega, i al mateix temps, que el gruista pugui veure’l amb ell i advertir les seves senyals. - Impedirà que es trobi persones a la vertical de la carrega amb tot el recorregut. - Pararà l’operació quan observi alguna anomalia.

8.1.5.5 Vibrador

a) Riscos més freqüents

- Descarregues elèctriques. - Caigudes d’altura. - Dermatosis.

341 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

b) Mesures preventives

- L’operació de vibrador es farà sempre des de posicions estables. - Protecció de la manega d’alimentació des de el quadre elèctric, si passa per sones de pas.

c) Proteccions personals

- Casc homologat. - Botes de goma. - Guants dielèctrics. - Ulleres per protecció contra els esquitxos.

d) Proteccions col·lectives

- La mateixa que les estructures de formigó.

8.1.5.6 Serra circulant

a) Riscos més freqüents

- Talls i amputacions amb extremitats superior. - Descarregues elèctriques. - Trencament del disc. - Projecció de partícules. - Incendis. - Quedar-se atrapat amb aparells mòbils. - Refús de la peça que treballa.

342 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

b) Mesures preventives

- Els discs estaran necessariament dotats de carcasses protectores. - Els òrgans mòbils estaran protegits per evitar quedar-se atrapat. - Es canviarà el disc en quan s’observi una dent trencada. - S’evitarà l’acumulació de serrin i encenalls amb neteges freqüents, per evitar incendis. - Abans de tallar la peça es comprovarà que no existeixin claus.

c) Proteccions personals

- Casc homologats. - Guants de cuir. - Ulleres de protecció contra projecció de partícules. - Calçat de seguretat amb plantilles anticlaus.

d) Proteccions col·lectives

- S’acotarà el lloc per la col·locació de la maquina de deurà estar amb un lloc lliure de circulació. - Es disposarà d’un extintor manual de pols químic al costat del lloc de treball.

8.1.5.7 Empacadora

a) Riscos més freqüents

- Descarrega elèctrica. - Quedar-se atrapat per òrgans mòbils. - Bolcades i cops als moviments.

343 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

b) Mesures de prevenció

- La maquina estarà situada amb superfície plana i consistent. - Es col·locaran carcasses de protecció a les parts mòbils de transmissió. - Baix cap concepte s’introduirà el braç al tambor amb la maquina en moviment.

c) Proteccions personals

- Casc homologat. - Granota de treball. - Guants de goma. - Botes de goma. - Mascareta antipols.

d) Proteccions col·lectives

- Sona de treball perfectament delimitada. - Revisió de l’alimentació elèctrica comprovant la seva conservació i protegint les sones de transit.

8.1.5.8 Talladora de totxanes i material ceràmic

a) Riscos més freqüents

- Projecció de partícules i pols. - Descarregues elèctriques. - Trencaments de disc. - Talls i amputacions.

344 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

b) Normes bàsiques de seguretat

- La maquina tindrà que portar una carcassa per als òrgans mòbils: tindran protecció de disc i alimentació d’aigua amb el cas de materials durs. - Abans de començar el treball, es comprovaran els estats dels discs, rebutjant el que tingui mossegades al costat. - No es farà pressió excessiva amb la peça a tallar contra el disc de forma que es pugui bloquejar. - Mai es farà pressió contra el disc, amb obliquo o pel lateral.

c) Proteccions personals

- Casc homologat. - Mascareta amb filtre. - Ulleres antipartícules.

d) Proteccions col·lectives

- Carcassa de seguretat amb elements mòbils. - Situació de la maquina amb sona delimitada que no sigui de pas. - Ventilació de la sona. - Comprovació i conservació amb bon estat de l’alimentació elèctrica.

8.1.5.9 Equips de soldadura elèctrica i oxiacetilènic

Els riscos, mesures de prevenció i protecció han segut descrits al apartat 8.1.3.3 del present estudi.

345 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

8.1.5.10 Eines manuals

a) Enumeració de les eines manuals més comuns

- Martell giratori. - Trepant percutor. - Pistola clavadora. - Disc radial. - Desbarbadora. - Maquina de polir. - Llimadora. - Maquina de tallar rajoles. - Eines elèctriques de fuster.

b) Riscos més freqüents

- Descarregues elèctriques. - Ferides a les mans. - Generació de pols. - Ambient sorollós. - Projecció de partícules. - Caigudes. - Explosions i incendis. - Talls a les extremitats.

c) Mesures de prevenció

- Totes les eines elèctriques estaran dotades d’un doble aïllament i clavilla amb toma de terra. - Coneixements de les instruccions d’ús per part del personal que les utilitzi. - Revisió periòdica de les eines, de manera que compleixin les normes de conservació del fabricant. - La desconnexió de les eines es farà tirant de les clavilles; mai del cable ni d’una estirada forta. - Es prohibeix la connexió de les eines elèctriques sense endoll.

346 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

d) Proteccions personals

- Casc homologat. - Guants de cuir. - Proteccions auditives i oculars a la manipulació de pistola clavadora. - Cinturó de seguretat per altures.

e) Proteccions col·lectives

- Sones de treball netes i ordenades. - Els forats estaran protegides de baranes. - Les manegues d’alimentació estaran amb bon ús amb els dispositius de connexió. - Es disposaran els medis necessaris per a que el treball es faci des de una posició estable.

8.1.5.11 Bastides de borriquetes i plataformes de treball

a) Descripció

Les bastides de borriquetes estan constituïdes per una plataforma horitzontal de tres taulons posats amb dos peus o cavallets amb forma de V invertida. Segons el servei a donar, puguin fer servir també plataformes mòbils de treball, amb o sense rodes. El seu ús està limitat fins una altura màxima de 3 [m].

Entre 3 i 6 [m], es poden emprar bastides mòbils aristades i amb baranes.

Per al formigonat de pilars s’utilitzarà castellets de fusta o metàl·lics, específicament dissenyats per aquest bon estat.

347 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

b) Riscos més freqüents

- Bolcades per defecte d’ancoratge. - Caigudes de personal per no fer servir tres taulons com a plataforma.

c) Mesures de prevenció

- Amb longituds majors de 3 [m] es faran servir tres cavallets. - Mai es repenjaran les plataformes de treball amb altres elements que no siguin cavallets. - Amb altures superiors a 3 [m] es faran servir armadures de bastides mòbils. - Amb castellets de formigó, si són de fusta, es comprovarà la perfecta disposició dels seus elements, estan perfectament aristades.

d) Proteccions personals

- Casc homologat. - Granota de treball. - Calçat antilliscants.

8.1.5.12 Bastides penjades mòbils

a) Descripció

Les bastides formades per plataformes metàl·liques col·locades al vol, suspeses de pescant també metàl·lic, mitjançant cobres d’acer. Els pescants ancorats al forjat de coberta amb una barra passant roscades, amb rosca i contrarosca. Les plataformes poden ser també de fusta sobre armadura o marc metàl·lic.

348 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

b) Riscos més freqüents

- Caigudes degudes a la ruptura de la plataforma de treball. - Caigudes degudes a la mala unió entre plataformes. - Caigudes de les bastides per ruptura dels cables. - Bolcada per ancoratges defectuosos dels pescants. - Caigudes de materials.

c) Mesures de prevenció

- No s’acumularà massa carrega, ni massa persones al mateix punt. - No es dipositaran pesos de forma violenta. - Les barres de subjecció portaran rosca, contrarosca i volandera de pressió. - Se rebutgessin els cables que tinguin fils trencats. - La penjada del cable pescant es farà mitjançant ganxos amb gatells de seguretat. - Les bastides no seran mes grans de 8 [m]. - Les plataformes tindran una amplada mínima de 60 [cm] i portaran una barana exterior i lateral de 90 [cm]; per el interior de la barana tindrà 70 [cm] d’altura. Tindrà roda peus als seus quatre costats. - Els aparells de suspensió dels cables aniran previstos de torn amb fre automàtic. - Amb les maniobres de pujada i baixada hi haurà al menys un operari amb cada aparell i no es podrà tindre més de 25 [cm] de desnivell entre dos aparells consecutius. - Els reconeixement i comprovacions necessàries es faran amb les basties carregades i molt a prop de terra. - Es prohibeix totalment unir dos mòduls de bastida entre si mitjançant taulons o plataformes, així com col·locar taulons o plataformes entre la bastida i qualsevol element del edifici.

349 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

d) Proteccions personals

- Casc homologats preferiblement amb barboteig. - Granota de treball. - Calçat antilliscant. - Cinturo de seguretat amb cas necessari.

e) Proteccions col·lectives

- Es delimitarà la sona de treball evitant el pas de persones per la part inferior - Es col·locaran viseres o marquesines de protecció davall de les sones de treball, principalment al tancament de la façana.

8.1.5.13 Escales

a) Descripció

S’utilitzaran escales de castellets de fusta o metàl·lics, per accedir des de el buidat a la cota superior.

Pera treballs amb altures petites i temps curts, s’utilitzaran escales de ma, metàl·liques o de fusta.

b) Riscos més freqüents

- Caigudes a nivells inferiors degudes a la mala col·locació de les escales, freqüentment per lliscament de la fase per inclinació indeguda o per estar el terra mullat. - Caiguda per la ruptura d’algun esglaó.

350 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

c) Mesures de prevenció

- Es col·locaran apartats d’elements mòbils que puguin tirar-les. - Estaran fora de les sones de pas. - Els llargs seran d’una sola peça, amb escala encastada. - Aniran repenjades sobre superfícies planes. - Portaran al peu elements que impedeixen el moviment. - Els suport superior es farà sobre elements resistents. - Les pujades i baixades es faran sempre de cara a l’escala. - No es permetrà maneja a l’escala pesos superiors a 25 [kg]. - Mai es faran damunt de l’escala treballs que es necessitin les dos mans. - Les escales dobles o de tisora, estaran previstes d’elements d’unió que impedeixen que s’obrin. - La inclinació de l’escala serà d’uns 75º aproximadament, això equival a estar separat de la vertical la quarta part de la seva longitud entre suports.

8.1.5.14 Viseres de protecció

a) Descripció

El pas de persones per davall de les sones de risc de caigudes d’objectes estaran assegurades per viseres de protecció.

Aquestes estaran formades per una estructura metàl·lica com element sustentador del element de tancament construïts amb taulons. S’hauran de prolongar fins a l’exterior amb una longitud aproximada de 2,50 [m] i estarà senyalitzada convenientment. b) Riscos més freqüents

- Caiguda de la visera com a conseqüència de que els puntals metàl·lics no estiguin ben aplomats. - Caiguda de l’estructura metàl·lica que forma la visera degut a que les unions que utilitzà el suport no són rígids. - Caiguda de petits objectes al no estar el suficientment encastada i cosida la visera.

351 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

c) Mesures de prevenció

- L’estructura metàl·lica es repenjarà damunt de tacs de fusta. - Els puntals metàl·lics estaran sempre verticals i perfectament contrapesats. - Els taulons que formen la visera de protecció, es col·locaran de manera que no es moguin, basculin o patinin.

d) Proteccions col·lectives

- Es col·locaran viseres o marquesines de protecció davall de les sones de treball, pricipalment quan s’estigui treballant amb el tancament de les façanes.

8.1.6 Formació del personal

Tenint en compte que un gran percentatge dels accidents laborals son deguts a accions incorrectes, amb el que flueix de ple el comportament personal, es cuidarà amb tot moment aquest aspecte, promovent el Servei de Prevenció cursets de formació i primers auxilis, fomentant un major ambient de treball.

8.1.7 Medicina preventiva i asistencial

8.1.7.1 Reconeixement mèdic

Tot el personal de la plantilla realitzarà com a mínim un reconeixement amb caràcter anual.

El personal eventual abans de la seva entrada a l’obra haurà passat un reconeixement mèdic.

El resultat d’aquests coneixements estarà classificat d’acord amb els següents grups:

I. Apte per a tot tipus de treball. II. Apte amb limitacions.

352 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

8.1.7.2 Assistència accidentats

8.1.7.2.1 Centres assistencials amb cas d’accident

Per a l’atenció del personal en cas d’accident es contractaran els serveis assistencials adequats, la seva direcció tindrà que ser degudament col·locada de forma visible als llocs estratègics de l’obra, amb indicació del numero de telèfon.

8.1.7.2.2 Farmaciola d’obra

Es disposarà a l’obra, al vestuari o a l’oficina, una farmaciola que estarà a càrrec d’una persona capacitada i designada per l’empresa, amb els medis necessaris per efectuar les cures d’urgència en cas d’accident.

El material utilitzat es tornarà a reposar, i al menys una vegada al mes es farà una revisió general de la farmaciola, tirant els elements que estan amb mal estat o passats de data.

La ubicació de la farmaciola estarà suficientment senyalitzada.

8.2 PLEC DE CONDICIONS PARTICULARS

8.2.1 Normativa aplicable

8.2.1.1 Normes oficials

- Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals del 8 de Novembre. - Text de la Llei General de la Seguretat Social. Decret 2065. 1974 del 30 de Maig. - Real Decret 1627/1997m del 24 d’Octubre. Disposicions mínimes de Seguretat i Salut a les obres de construcció. - Real Decret 39/1997 , del 17 de Gener. Reglament dels Serveis de Prevenció.

353 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

- Real Decret 485/1997, del 14 d’Abril. Disposicions mínimes amb materials de Senyalització i Salut al treball. - Real Decret 486/1997, del 14 d’Abril. Disposicions mínimes de Seguretat i Salut en llocs de treball. - Real Decret 487/1997, del 14 d’Abril. Manipulació manual de carregues. - Real Decret 773/1997, del 30 de Maig. Disposicions mínimes de Seguretat i Salut relatives a la utilització pels treballadors d’Equips de Protecció Individual. - Real Decret 1,495 del 26 de Maig “Reglaments sobre Seguretats a les Maquines”. - Ordenança General de Seguretat i Higiene al Treball. (Ordre del 9 de Març de 1971). - Estatut del Treballadors (Llei 8/1980 del 20 de Març). - Reglaments Tècnics d’Indústria aplicables i demes disposicions relatives a la Medicina, Higiene i Seguretat al Treball, que es pugui efectuar al tipus de treball a realitzar. - Capítol XVI de l’Ordenança Laboral de la Construcció, Vidre i Ceràmica. Ordre del 28 d’Agost de 1970. - Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió (Decret 2713/1973 del 20 de Setembre) Instruccions complementaries MI-BT (O.M. 31-10-1973). - “Reglament Electrotècnic per Alta Tensió” del MIE - “Reglament sobre Condicions Tècniques i Garantia de Seguretat amb Centrals Elèctriques, Subestacions i Centres de Transformació” del MIE.

8.2.2 Servei de prevenció

D’acord amb l’establer amb la Llei 31/1995, del 8 de Novembre, de Prevenció de Riscos Laborals, l’empresa que executi el projecte tindrà que contar amb uns Servies de Prevenció, propis o contractats, que assessorin i impulsin les activitats i mesures preventives recollides amb el Pla de Seguretat i Salut aprovat per les obres, així com aquelles altres que es detecten amb el curs dels treballs.

Nomenarà amb un Tècnic responsable amb matèria de Seguretat i Salut que podrà o no, coincidir amb la seva direcció d’obra, que serà qui el representi davant del Coordinador de

354 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

Seguretat i Salut amb l’execució del projecte i amb l’aplicació del Pla de Prevenció de Riscos per Empreses Contractistes establertes contractualment per la Propietat.

Depenent de la presencia del Tècnic de Seguretat a l’obres i conforme al establert al Pla de Prevenció de Riscos, per Empreses Contractistes, serà necessari la designació d’un Vigilant de Seguretat que el representi, amb dedicació a temps parcial.

8.2.3 Conservació, manteniment i reparació de maquinaria, útils i eines

Els operaris al servei de la maquinaria, útils, eines, etc, així com els encarregats de reparació, deuran conèixer les característiques de feina i conservació de les mateixes, tenint els llibre d’instrucció corresponents per al seu examen i consulta.

Així mateix, es complirà el establert al reglament de seguretat amb les maquines, atenent a lo disposat al Real Decret 1495/86.

La utilització de les bastides, formigoneres, grues, etc., es realitzaran una vegada comprovades per l’Empresa Constructora al corresponent certificat de posada amb obra i seguretat de la casa instal·ladora.

8.2.4 Condicions dels medis de protecció

Totes les peces de protecció personal o elements de protecció col·lectiva tindran fixada un període de vida útil, tirant-se desprès.

Quan per circumstancies de treball es produeix la ruptura d’una peça o equips de protecció, serà substituït per una nova.

Aquelles peces que al ser utilitzades han pres mes tolerància que les admeses pel fabricant, seran canviades immediatament.

La utilització d’una peça o equip de protecció no representarà mai un risc per si mateixa.

355 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

8.2.4.1 Proteccions personals

Tots els elements de protecció personal compliran les normes d’Homologació del Ministeri de Treball (OM 17.5.74), sempre que existeixi al mercat.

Amb el cas de no existir Normes d’Homologació Oficial, serà d’una qualitat adequada al servei de tenen que complir.

8.2.4.2 Proteccions col·lectives

8.2.4.2.1 Barres autònomes de limitació i protecció

Tindran com a mínim 1m d’altura i seran constituïdes a base metàl·lic. Disposaran de potes a la fi de mantindré la verticalitat.

8.2.4.2.2 Xarxes

Seran de poliamida. Els seus caràcters generals compliran amb garantia la funció protectora per a la qual està prevista.

8.2.4.2.3 Cables subjectes del cinturó de seguretat, els seus ancoratges, suports i ancoratges de xarxes

Tindran la suficient resistència a fi de suportar els esforços a que puguin ser sotmeses, d’acord amb la seva funció protectora.

8.2.4.2.4 Bastides

Seran metàl·liques tubulars i cobriran tot el perímetre amb els treballs d’estructura i cobertes inclinades.

356 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

Quan siguin bastides sobre cavallets o borriquetes la superfície de treball tindrà una amplada mínima de 60cm amb la suficient resistència i estabilitat, sense discontinuïtats noi forats.

8.2.4.2.5 Contactes elèctrics

Es col·locaran obstacles aïllants entre els treballadors i els cables amb tensió.

La sensibilitat mínima dels interruptors diferencials serà per il·luminació de 30 [mA] i per una força de 300 [MA]. la resistència de les tomes de terra no serà superior a la que es garanteix d’acord amb la sensibilitat del interruptor diferencial, una tensió màxima de 24[V].

8.2.4.2.6 Escales de ma

Seran metàl·liques. Amb tot cas de que no fos possible o convenient, seran de fusta i els esglaons encastats i no clavats. Estaran subjectes a la seva part superior i passaran 1m el punt de embarqui i desembarqui, estant inclinades amb relació ¼ de la seva longitud.

8.2.4.2.7 Plataformes de treball

Estaran previstos d’un accés segur i baranes amb tot el contorn, estaran degudament aristades i compliran les normes mínimes de qualsevol bastida.

8.2.4.2.8 Extintors

Seran els adequats amb agents extintors i mesura al tipus d’incendi previst. Es revisaran cada 6 mesos, com a màxim.

357 Subestació JUNEDA Estudi amb Entitat Pròpia

Mesures auxiliars de topografies

Les cintes, jalons, mires i demes elements de medició seran dielèctrics.

Lleida 12 de Juny 2007 Signatura del tècnic

Sergi Farrè Melè, nº de col·legiat L – 3491 Enginyer Tècnic Industrial en Electricitat

358