història Un cens d’infants de la Casa de la Caritat de (1894-1902) Josep M. Grau i Pujol

L’assistència benèfica pública a base documental però també a través El Camp de La Conca de Barberà les ciutats en el segle XIX es basava d’informació oral, per la qual cosa en El L’Espluga de Francolí: Isidori Llanas Vendrell, principalment en els hospitals pel cas l’apèndix s’aporten els noms i cognoms Les Borges del Camp: Josep Pena Ribera, 9 a. (1898). dels malalts i les cases de caritat pels per si els seus descendents volen 8 a. (1900). : Antoni Pàmies Bonet, 9 a. (1901). infants orfes o pobres, amb la intenció facilitar altres dades personals a més de Reus: Josep Amorós Mariné, 10 a. (1901); Les Muntanyes de Prades d’educar-los i integrar-los en el món Cronologia d’entrada dels nens ingressats a la Casa de la Caritat de Reus. fotografies. Precisament de Josep Cabré Vall, 7 a. (1901); Tomàs Cabré La Febró: Esteve Martorell Roig, 9 a. (1901). del treball, a més d’atendre els vells. tenim constància del nen Sebastià Soler Vall, 8 a. (1899); Joan Cervera Samper, 6 : Salvador Llort Gené, 8 a. (1902). A la demarcació de Tarragona existien Respecte a l’origen dels nens internats La Febró: 1, i la Riba: 1. Andreasini, que l’any 1900 tenia 9 anys. a. (1901); Josep M. Cervera Samper, 6 a. El Priorat-Montsant centres a la capital administrativa –casa a la Casa de la Caritat de Reus l’actual El Priorat-Montsant (3) (1902); Alfons Cervera Sotorra, 9 a. (1902); : Ramon Domènech Font, 10 a. d’expòsits i beneficència– a més de comarca del Baix Camp suposa un 70% Ulldemolins: 3. Notes Josep Dolcet Reverter, 6 a. (1901); Joan (1902); Joan-Baptista Sentís Figueras, 6 a. Reus, i (en la darrera ciutat del total, amb la capital al capdavant Terres de l’Ebre 1. Montserrat Pantaleón va publicar Farriol Montseny, 7 a. (1899); Francesc (1901), i Josep Toldrà Perramón, 6 a. (1900). casa d’expòsits i misericòrdia, filial de (61%), però no podem oblidar l’ingrés Ribera d’Ebre (1) «La xarxa d’assistència a Catalunya a Ferrer Bonet, 8 anys (1894); Pere Ferrer Cort, Les Terres de l’Ebre la de Tarragona)1. de nens de les comarques sota la Móra (?): 1. finals del segle XIX» dins de l’Anuari 8 a. (1900); Antoni Ferrer Raduà, 11 a. (1900); La Ribera d’Ebre Segons un cens de final del segle influència econòmica de Reus com són les Terres de Ponent Verdaguer, 19 (2011), pp. 337-351. Pel cas Joaquim Gispert Domènech, 7 a. (1902); Móra (?): Josep Macip Vaqué, 6 a. (1902). XIX i inicis del següent, la Casa de Muntanyes de Prades, el Priorat, la Conca Les Garrigues (1) de Valls us remetem a l’estudi de Jordi Ernest Grau Olivé, 6 a. (1900); Vicenç Griñó Terres de Ponent Caritat de Reus custodiava 44 nens entre de Barberà, la Ribera d’Ebre i les Garrigues. Vinaixa: 1. Tusset Vallet titulat «Història de la casa Benach, 7 a. (1901); Tomàs Guillen Martí, 6 Les Garrigues els 6 i els 11 anys. El major nombre La resta de pobles del Camp de Tarragona El Segrià (1) caritat de Valls» aparegut als Quaderns de a. (1901); Jaume Macip Vernet, 8 a. (1899); Vinaixa: Ramon Pàmies Bonet, 8 a. (1902). d’infants es concentrava entre els sis i ja tindrien en la capital administrativa un Torrebesses: 1. Vilaniu (Valls), 64 (2013), pp. 5-120. I a nivell Antoni Martí Cristià, 6 a. (1900); Josep Martí El Segrià els nou anys (91%), els més petits, i la altre centre de referència. Àrea de Barcelona nacional recomanem l’obra de Josep Puy Grau, 9 a. (1901); Joan Montlleó Estrem, Torrebesses: Roc Sentís Arbonès, 10 a. resta només suposava un 9%. Barcelonès (1) Juanico Pobres desvalguts i asilats: Caritat 7 a. (1902); Pere Quer Bargalló, 8 a. (1902); (1899). Geografia de procedència dels nens Barcelona: 1. i beneficència a la Catalunya del segle XIX, Leopold Vergés Pena, 7 a. (1900); Miquel Àrea de Barcelona ingressats a la Casa de la Caritat de Reus El Garraf (1) publicat el 2002 a Barcelona. Ribes Gras, 7 a. (1896); Antoni Rovira Barcelona: Salvador Tost Pàmies, 6 a. (1899). Catalunya (43) Vilanova i la Geltrú: 1. 2. Josep M. Grau Pujol. «Marginalitat Gispert, 6 a. (1901); Pau Serra Vilalta, 9 a. Vilanova i la Geltrú: Josep Grau Oliva, 6 a. El Camp de Tarragona Aragó (1) i immigració de Reus segons el cens (1900); Antoni Sugrañes Vilà, 7 a. (1901); (1898). El Baix Camp (30) Saragossa: 1. de 1906», Butlletí del Centre d’Estudis Tomàs Trilla Monté, 7 a. (1901), i Josep Aragó Les Borges del Camp: 1; Reus: 27; Total: 44. Alcoverencs (), 117 (2010), pp. 73-95. Vallvé Llauradó, 8 a. (1894). Saragossa: Juan Miguel Mellado, 6 a. (1900). Edat dels nens ingressats a la Casa de la Caritat de Reus. Riudoms: 1, i Vilanova d’Escornalbou: 1. Segons una estadística de 1909 a la Riudoms: Sebastià Soler Andreasini, 9 a. Font: Arxiu Comarcal del Baix Camp En la cronologia dels ingressos de El Tarragonès (1) Casa de la Caritat de Reus s’hi cuidaven Apèndix documenta. Nens ingressats a la (1900). (ACBC), Fons Municipal de Reus i nens, un 75% entra en els primers anys Tarragona: 1. 102 infants dels quals un 56% eren nens Casa de la Caritat de Reus (1894-1902) Vilanova d’Escornalbou: Francesc Guasch Beneficència, sign. 708. En el document del segle XX, si bé aquestes xifres van La Conca de Barberà (2) i un 44% nenes, a més de 65 persones (Anotem entre parèntesis l’any d’ingrés al Ciurana, 6 a. (1901). original també hi figuren els noms dels determinades per la franja d’edats dels L’Espluga de Francolí: 1, i Vilaverd: 1. adultes2. centre. L’abreviatura a. significa anys). El Tarragonès pares però en la transcripció l’hem obviat infants que hostatja la casa de la caritat. Muntanyes de Prades (2) L’assistència als pobres es pot fer en Catalunya Tarragona: Juan Ureña Torres, 9 a. (1897). per motius d’espai.

6 7