ISA 2.1

2. Diagnosi ambiental de les Terres de Lleida

2.1. Emmarcament

La Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell d’Europa, de 27 de juny de 2001, relativa als efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, coneguda també com a avaluació ambiental estratègica, com també la Llei estatal 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, especifiquen que l’Informe de sostenibilitat ambiental ha de descriure els aspectes més rellevants de la situació actual del medi ambient i la seva probable evolució en cas de la no aplicació del Pla, les característiques ambientals de les zones que es puguin veure afectades de manera significativa pel Pla, i qualsevol problema ambiental existent i rellevant de cara al Pla.

El present capítol vol donar resposta a aquests requeriments mitjançant: 1. Una caracterització sintètica de la situació ambiental actual de l’àmbit de les Terres de Lleida, pel que fa als paràmetres més rellevants a l’escala i dins la capacitat d’incidència del Pla. 2. Una identificació, també sintètica, de les tendències previsibles que es podrien produir en absència de Pla, emfasitzant els aspectes més conflictius de l’escenari anomenat alternativa zero.

D’acord amb l’article 5 de la Directiva 2001/42/CE com també de la recentment aprovada Llei 9/2006 en aquesta diagnosi s’ha fet constar la informació que s’ha considerat raonablement necessària, tenint en compte el contingut i el grau d’especificació del Pla, la fase del procés de decisió en què es troba, la mesura en què l’avaluació de determinats aspectes és més adequada en fases diferents d’aquest procés i els coneixements i els mètodes d’avaluació existents.

A partir de la diagnosi que es planteja, en compliment de l’apartat 4 de l’article 5 de la Directiva 2001/42/CE i de la Llei estatal 9/2006, es determinarà, conjuntament amb les autoritats amb responsabilitats especials en matèria de medi ambient, si cal donar major amplitud a alguns dels elements de diagnosi formulats o bé si cal considerar i analitzar alguns aspectes que en aquest informe no s’han tingut en compte.

2.2. Aspectes rellevants de la situació dels espais oberts de l’àmbit

2.2.1. Uns espais oberts extensos i molt poc ocupats

L’àmbit de les Terres de Lleida es caracteritza d’una banda per la seva gran extensió i de l’altra per la preponderància de la matriu territorial, mentre que el sòl urbà o impermeabilitzat té un paper molt poc destacat: prop d’un 98% del sòl no es troba ocupat i només un 1,62% té la qualificació de sòl urbà o urbanitzable, mentre que la mitjana de Catalunya és el 5,5%.

Terres de secà entre Ponts i Vilanova de l’Aguda ()

ISA 2.2

QUADRE 2.1. Els espais oberts a les Terres de Lleida. Relació amb el sòl urbà

Sòl no urbanitzable -segons Memòria PTP de Hectàrees de sòl no urbanitzable per Sòl no ocupat (Terres de Lleida)- cada ha de sòl urbà i urbanitzable -segons Mapa d’usos del sòl-* % (ha SNU/ha SU+SUrble) % 99,24 130,6 98,6 Noguera 99,45 180,8 99,2 Pla d’ 95,89 23,3 95,3 Segarra 99,02 101,0 97,6 Segrià 96,83 30,5 96,4 Urgell 98,15 53,1 97,3 Terres de Lleida 98,38 60,7 97,8 * la diferència entre el SNU i el sòl no ocupat la dóna, majoritàriament, l’extensió de superfície viària.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de medi ambient i habitatge, Mapa d’usos del sòl a Catalunya, 2002 (base de referència: satèl·lit LANDSAT-TM)

Totes les comarques tenen una proporció de sòl no urbanitzable superior a la mitjana catalana (94,5%), i hi destaquen les comarques de les Garrigues, la Noguera i la Segarra, amb més d’un 99% del sòl no urbanitzable. Una aproximació molt més perceptiva i real de la petjada urbana sobre el territori de les diferents comarques de l’àmbit del Pla la dóna la relació d’hectàrees de sòl no urbanitzable respecte de les hectàrees de sòl urbà i urbanitzable. Aquest indicador dóna, com es pot veure en el quadre 2.1., valors força diferents per a les diferents comarques de l’àmbit de les Terres de Lleida. Així, tenim que les comarques de la plana central lleidatana, el Pla d’Urgell, el Segrià i l’Urgell tenen respectivament 23,3; 30,5 i 53,1 ha SNU/ha SU+SUrble, mentre que la Noguera, la Segarra i les Garrigues superen les 100 ha de SNU per cada hectàrea de sòl urbà+urbanitzable, amb un valor màxim per a la Noguera (180,8 ha sòl no urb./ha sòl urbà+urbanitzable). En qualsevol cas, i amb l’única excepció del Pla d’Urgell, tots els valors d’aquest indicador d’ocupació del sòl són molt més favorables que la mitjana catalana, que és de 17,2 ha sòl no urbanitzable / sòl urbà+urbanitzable.

2.2.2. Un elevat predomini de l’activitat rural agroramadera

Més d’un 68% de la superfície de l’àmbit de les Terres de Lleida es troba ocupada per conreus i, si hi sumem les bosquines, matollars, erms i prats pasturats, podem afirmar que el territori amb un cert grau d’explotació actual o molt recent s’apropa al 87% de la superfície total de l’àmbit. Es pot dir que les Terres de Lleida és l’àmbit territorial amb més pes del sector agrícola del país i el que té més extensió total d’espais oberts. En l’altra cara de la moneda, els boscos amb un cert grau de desenvolupament hi són força escassos (10,2%) i són, fonamentalment perifèrics.

QUADRE 2.2. Els espais oberts a les Terres de Lleida. Categories principals

Terres de Garrigues Noguera Pla d’Urgell Segarra Segrià Urgell Lleida

Superfície conreada 70,3% 40,4% 94,0% 73,3% 81,5% 88,1% 68,4% Bosquines, prats i altres no arbrats 20,3% 29,1% 1,1% 16,1% 10,1% 6,7% 18,5% Superfície forestal i zones humides 7,9% 20,1% 0,1% 8,2% 4,8% 2,5% 10,8% Zones urbanes i infraestructures 1,4% 0,8%* 4,7% 2,4% 3,6% 2,4% 2,2%

* En aquest cas només es consideren les superfícies urbanes.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Medi ambient i habitatge, Mapa d’usos del sòl a Catalunya, 2002 (base de referència: satèl·lit LANDSAT-TM)

ISA 2.3

La proporció de terres conreades varia força segons les comarques, del 94% del Pla d’Urgell fins el 40,4% de la Noguera, per bé que excepte aquesta darrera comarca tota la resta superen el 70%; i si distingíssim entre l’alta Noguera i les Garrigues altes tindríem una preponderància agrícola encara més destacada.

Si valorem la magnitud dels espais oberts des d’un punt de vista més perceptiu o de petjada ecològica, comparant l’extensió de les zones urbanes i els conreus, tenim que per cada hectàrea urbanitzada li pertoquen 40,2 hectàrees de conreu, dada que s’eleva a més del doble a la comarca de les Garrigues (89,7). En canvi, les zones més agrícoles de l’àmbit són les que, paradoxalment, tenen una ràtio més baixa d’hectàrees conreades/hectàrees de sòl urbanitzat, concretament el Segrià i el Pla d’Urgell tenen 30,2 i 25,8 hectàrees agrícoles/hectàrees urbanes, respectivament.

QUADRE 2.3. Sòl agrícola. Relació entre sòl agrícola i sòl urbà i urbanitzable

Garrigues Noguera Pla d’Urgell Segarra Segrià Urgell Terres de Lleida ha sòl agrícola / 89,7 50,9 25,8 45,4 30,2 40,8 40,2 ha sòl urbà % superfície agrícola 70,3% 40,4% 94,0% 73,3% 81,5% 88,1% 68,4%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Medi Ambient i habitatge, Mapa d’usos del sòl a Catalunya, 2002 (base de referència: satèl·lit LANDSAT-TM)

Pel que fa l’aportació del sector primari a l’economia de les comarques de l’àmbit de les Terres de Lleida cal dir que és molt destacat dins del context català, atès que se situa entre el 8% (Segarra) i el 20,7% (Pla d’Urgell), és a dir entre 5 i 12 vegades per sobre de la mitjana de Catalunya. L’evolució recent tendeix a mantenir el pes d’aquest sector en el conjunt del territori.

QUADRE 2.4. Pes del sector agrícola en el PIB i tendència

% PIB sector primari 1995 % PIB sector primari 2004 Evolució 1994-2005

Garrigues 21,0 18,1 Retrocés Noguera 16,9 17,5 Augment moderat Pla d’Urgell 18,9 20,7 Augment Segarra 7,5 8,0 Augment Segrià 9,6 9,7 Manteniment Urgell 11,0 11,0 Manteniment Catalunya 1,7 1,7 Manteniment

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Comerç, Consum i Turisme, Dossiers Comarcals, 2005

2.2.3. Una pressió antròpica decreixent, del centre de la plana a la perifèria de muntanya

El grau d’aprofitament i transformació del territori varia molt entre la plana central de les Terres de Lleida i les zones de relleu més ondulat i muntanyós de la perifèria. Així, tenim una plana central on se situen totes les ciutats o nuclis urbans rellevants, com també la majoria de l’agricultura intensiva de reg i la major part de les granges, essent les bosquines i matollars, marginals i els boscos, gairebé absents; una primera perifèria, suaument ondulada, en què hi

ISA 2.4

dominen àmpliament el secà i pobles de mitjana dimensió i generalment ben conservats, amb un mosaic agroforestal harmònic i dominat pels conreus herbacis (nord i est) i arboris de secà (sud). Finalment a les zones més perifèriques muntanyenques, d’influència del Prepirineu exterior (nord de la Noguera) i, en menor mesura, de la Serralada Prelitoral (Garrigues altes) hi domina la coberta forestal arbrada, amb petites clapes de conreu en declivi, i és on hi ha més extensió d’hàbitats naturals en bon estat de conservació.

Prenent com a model la base cartogràfica a escala 1/50.000, s’extreu que en les zones de regadiu de la zona central properes a la seva capital, s’hi concentren fins a 30 i més construccions per quilòmetre quadrat; aquest valor baixa entorn les 10 implantacions en àrees de reg més allunyades de grans nuclis urbans; disminueix encara fins les 4,5 construccions/km² de les zones de secà o de les 2 construccions/km² a les zones muntanyenques més septentrionals o meridionals de l’àmbit. El valor mitjà d’implantacions per quilòmetre quadrat a les Terres de Lleida és de 7,3, valor lleugerament superior a la mitjana de Catalunya (6,4), fet que probablement s’expliqui per la major presència de conreus de l’àmbit –en bona mesura de reg– i la major intensitat de gestió que requereixen aquests terrenys.

Regadius d’aspersió a Gimenells (Segrià)

Vist des d’una altra òptica es calcula que, en les zones de regadiu properes a Lleida, per a cada implantació pertoquen una mitjana de 3 ha de territori; aquesta extensió augmenta fins unes 10 ha en terres de regadiu allunyades de Lleida (els valors oscil·len entre les 6 i 15 ha). En zones de secà s’assoleixen usualment de l’ordre d’unes 20 ha per masia o implantació i, en la zona nord de la Noguera i sud de les Garrigues, apareixen valors mitjans de 50 ha de terreny per implantació, en força casos sense un ús d’habitatge principal.

En els casos més extrems, molt propers al nucli urbà de Lleida els valors (entre 2,5 i 3 ha/implantació), essent elevats, són força allunyats dels que podem trobar en certes zones del , a on la presència d’implantacions en sòl no urbanitzable arriba a ser d’una per hectàrea en alguns casos, situant-se en el límit d’una situació d’urbanització difusa.

QUADRE 2.5. Implantacions en sòl no urbanitzable

Zones de reg properes a Zones de regadiu fora Zones de secà (domini Mosaic agroforestal secà Lleida corona Lleida conreu) (domini bosc) Nombre d’implantacions 30 10 4,5 2,0 /km² SNU ha de terres / implantació 3 10 (Rang: 6-15) 20 50

Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques de l’Institut Cartogràfic de Catalunya 1:50.000

ISA 2.5

Així doncs, l’índex d’implantacions en sòl no urbanitzable es pot dir que es troba, en general, dins d’uns paràmetres raonables i justificats en quant a les necessitats de gestió de les zones cultivables i forestals que es donen en els diferents territoris1, atès que superen, de llarg, les superfícies mínimes de conreu, tant de reg com de secà, aplicables al conjunt de l’àmbit, que són de 4,5 ha, pel que fa al secà i de 0,75 ha pel que fa als terreny de regadiu (excepte a la Segarra i a l’est de la Noguera, que són d’1,25 ha). Pel que fa a la unitat mínima forestal, xifrada en 25 ha, val a dir que es compleix àmpliament en els àmbits de matriu agroforestal i/o dominància de la coberta arbrada, per bé que la font de recursos sigui quasi totalment o totalment lligada als aprofitaments agroramaders.

Zones de reg a la Conca del Segre, a Seròs (Segrià)

2.2.4. Un paisatge pseudoestèpic i de secà en retrocés

En el context català, un dels trets més rellevants de l’àmbit territorial de les Terres de Lleida és la presència d’una plana i/o terrenys suaument ondulats de caràcter semiàrid corresponent a zones de la cubeta de la Depressió de l’Ebre, riques en sals solubles (guixos, clorurs, etc.), fet que origina uns conjunt de paisatges força característics i singulars d’aquest territori. Els successius projectes de regadiu a la plana de les Terres de Lleida han anat retallant progressivament l’extensió d’aquests paisatges de salades, timonedes i àmplies extensions de vegetació eixarreïda i més o menys esparsa, amb un bon nombre d’espècies característiques de flora, fauna invertebrada i també diverses espècies vertebrades.

Malgrat tot, fins ben entrat el segle XX les pràctiques de l’agricultura i ramaderia tradicionals havien conviscut amb una acceptable harmonia amb aquest paisatge; per bé que la transformació era intensa. Així es mantenien força erms i guarets en condicions habitables per a la fauna i la matriu territorial i l’empremta cultural es trobaven, en general, ben fusionades o, si més no, les superfícies amb unes condicions de conservació encara compatibles amb el manteniment d’unes comunitats faunístiques i botàniques pseudoestèpiques i de secà eren encara acceptables.

A les darreries del segle XX es van iniciar projectes molt polèmics, com els regadius de Torres de Segre, el canal Algerri-Balaguer, i posteriorment se n’han encetat d’altres com el de les Garrigues Baixes i el Segarra-Garrigues, polèmics en tant que afectaven i afecten o afectaran alguns dels darrers reductes de fauna, flora i paisatges estèpics de les Terres de Lleida. Així, actualment el paisatge de secà de caire estèpic a la plana lleidatana ha esdevingut minoritari, amb unes 90.000 ha estimades que, a més, en la major part dels casos estan intensament conreades. El projecte Segarra-Garrigues, amb unes 70.000 ha aproximades de superfície que pot arribar a beneficiar-se del reg –a les quals s’ha d’afegir les 10.000 ha dels regadius de Torres de Segre i de l’Algerri-Balaguer– suposarà un canvi transcendental en el fràgil equilibri existent en els espais de la plana de Lleida, on els conreus de secà esdevindran marginals.

1 Altra cosa és la idoneïtat de la ubicació de les implantacions i la seva integració paisatgística, sobretot en les construccions residencials i naus agrícoles i granges de construcció recent.

ISA 2.6

De fet, la transcendència dels projectes de reg pendents d’execució pel conjunt de l’àmbit de les Terres de Lleida és molt important, atès que mentre l’any 2002 la superfície agrícola d’aquest àmbit es repartia entre 137.214 ha de reg per 244.828 ha de secà, la previsió en un horitzó proper és que s’inverteixin aquests valors i el reg assoleixi unes 230.000 ha, per només unes 150.000 ha de secà, suposant –amb molt d’optimisme– que la superfície agrícola total es mantingui estable, contravenint la tendència a la davallada dels darrers decennis.

Biosca, la Segarra

QUADRE 2.6. Sòl agrícola. Àrees regades o regables a les Terres de Lleida

Superfície regada o regable (ha) Observacions Àrea regada pels canals d’Urgell 51.100 Inaugurat el 1860 Àrea regada pel Canal d’Aragó i Catalunya 44.900 Inaugurat el 1906 Àrea regada pel canal de Pinyana 15.000 Període islàmic Àrea regable pel canal Algerri-Balaguer i Torres de 9.578 Primers recs a partir del 2000. Greu afectació fauna Segre ornítica de caire estèpic. Fragments significatius de baixa i/o moderada qualitat agronòmica per salinitat dels sòls Elevacions del baix Segre i Segrià Sud 19.845 Àrea regable pels canals de les Garrigues Baixes 12.000 Sòl en general favorable, excepte SE per pendent excessiu. Afecció zones d’interès aus estèpiques. Terrasses baixes del Segre i la Noguera Ribagorçana 6.600 Àrea d’actuació del canal Segarra-Garrigues 71.764 En projecte. Afecció zones d’interès per a les aus Marge dret (reg de transformació): 51.764 estèpiques i flora i paisatge secà. Porcions significatives Marge esquerre (reg de suport): 20.000 de sòl de baixa aptitud per al reg.

Font: elaboració pròpia, a partir de MARTÍNEZ CASASNOVAS, J.A. (2000), Avaluació del territori de Lleida per a usos agrícoles, Col·lecció Perspectives Territorials, núm.9, Programa de planejament territorial, Departament de Política Territorial i Obres Públiques i DARP (1999) Regadius, present i futur de Catalunya.

Malgrat que el reg de suport en fruiterars de secà és compatible amb la major part de valors naturals i paisatgístics, les 80.000 ha previstes de reg de transformació afectaran les zones més planeres i de més interès per a l’avifauna estèpica, de manera que la superfície d’interès per a les aus quedarà reduïda a una superfície inapreciable.

ISA 2.7

Diversos experts consideren que caldria, per protegir i assegurar la viabilitat de totes les espècies d’aus estèpiques catalanes, la preservació de l’ordre del 10% del territori de la Depressió central catalana (unes 35-40.000 ha) o bé una xifra menor (15-20.000 ha) sempre que aquests sectors protegits es trobessin en els sectors més favorables, garantissin una bona connexió entre ells i amb les poblacions aragoneses veïnes i fossin gestionats específicament per a potenciar les diferents espècies2. Ara per ara, aquests valors estan prop del llindar màxim de les possibilitats que ofereixen els projectes de transformació del reg, amb l’agreujant que els sectors actualment no regats sovint no reuneixen les condicions adequades ni pel que fa a la mida, connexió o qualitat de l’hàbitat per garantir la conservació d’aquest grup d’espècies.

Un dels problemes més greus, més enllà del canvi de conreu i pèrdua potencial de les comunitats de fauna i flora associades, és la concentració parcel·lària que va aparellada a algunes operacions de reg de transformació, que ja ha implicat i implicarà en el futur modificacions notables en les estructures rurals tradicionals (pèrdua de marges, murets, camins, modificació de la topografia, etc.) i en valors patrimonials i paisatgístics de recuperació irreversible, àdhuc si s’acabés abandonant el reg i/o l’activitat agrícola en el futur.

2.2.5. Uns espais forestals relativament escassos, poc madurs i en una posició perifèrica

La superfície forestal a les Terres de Lleida és també una de les més baixes que trobem a Catalunya, per causa del predomini agrícola d’aquest àmbit. Tanmateix, varia força la superfície i proporció de l’extensió forestal en les diferents comarques i subcomarques de l’àmbit, com també l’estructura i la composició forestal que hi trobem.

Si diferenciem entre espai forestal arbrat o boscos i la resta d’espais oberts no conreats (matollars, bosquines, zones cremades, erms, etc.) podem veure com els segons dominen àmpliament sobre els primers en totes les comarques de l’àmbit. De fet els boscos només tenen una certa entitat a l’alta Noguera i, en menor mesura, en altres indrets de la perifèria de les Terres de Lleida (sud de l’Urgell i Garrigues altes). En l’altre extrem se situa el Pla d’Urgell, amb només 9 ha de bosc testimonial per al conjunt comarcal. Globalment, la producció dels boscos de l’àmbit de les Terres de Lleida és, per motius climàtics, la més baixa del conjunt de Catalunya. Per a la majoria d’espècies forestals, també es dóna una freqüència força més baixa d’arbres d’unes dimensions inferiors als 20 cm en relació als altres àmbit territorials, fet que evidencia la manca de maduresa del bosc3.

Pel que fa a la composició, de les pinedes de pi blanc, sovint amb brolles de garric i arçot, que dominen en les comarques més àrides del Segrià, les Garrigues i, en menor mesura, l’Urgell, passem als carrascars que dominen a la Noguera i a la Segarra, amb unes proporcions destacades també de pinassa i una proporció significativa de rouredes submediterrànies de roure valencià i martinenc, respectivament.

Canal d’Urgell, límit entre zones de regadiu i de secà, a nord del municipi d’Arbeca (Garrigues)

2 «Consideracions sobre ornitofauna i ambients estèpics», informe inèdit elaborat per la ICHN a partir de dades de J. Estrada i que es va presentar a Lleida en roda de premsa en una campanya recolzada per diverses entitats científiques i naturalistes en defensa de la continuïtat dels ambients pseudoestèpics i de secà de la plana de Lleida, l’any 2001. 3 Segons dades de l’Inventari ecològic i forestal de Catalunya. CREAF (2004).

ISA 2.8

QUADRE 2.7. Sòl forestal. Tipus i espècies dominants

Terres de Garrigues Noguera Pla d’Urgell Segarra Segrià Urgell Lleida Bosquines, prats i altres no 20,3% 29,1% 1,1% 16,1% 10,1% 6,7% 18,5% arbrats Forestal arbrat 7,9% 18,9% <0,1% 8,2% 4,0% 2,5% 10,2% Pinassa, Pi blanc, Pi blanc Carrasca i Carrasca, Pi blanc Pi blanc, _ Carrasca i Espècies dominants (+ a –) (>95%) Pinassa Roure (>90%) Carrasca Pinassa martinenc

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge, Mapa d’usos del sòl a Catalunya, 2002 (base de referència: satèl·lit LANDSAT-TM)

En conjunt, a les Terres de Lleida, per cada hectàrea de sòl urbà li corresponen 16,9 hectàrees de sòl forestal. Aquesta xifra difereix notablement depenent de la comarca on ens situem. Al Pla d’Urgell és on trobem la proporció més baixa de zones forestals o espais oberts no agrícoles: per cada hectàrea de zona urbana li pertoquen uns 800 m² d’espai forestal, dels quals, a més, més del 80% està desproveït de vegetació. Índexs molt baixos els trobem també al Segrià i a l’Urgell. A l’altre extrem hi trobem la Noguera, on hi ha 60,5 ha d’espais forestals per hectàrea de zona urbana.

QUADRE 2.8. Relació entre sòl forestal i sòl urbà i urbanitzable

Garrigues Noguera Pla d’Urgell Segarra Segrià Urgell Terres de Lleida % Forestal s. total àmbit 28,2% 48,0% 1,1% 24,3% 14,1% 9,2% 28,7% ha sòl forestal /ha sòl urbà 36,0 60,5 <0,1 15,0 5,2 4,3 16,9

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge, Mapa d’usos del sòl a Catalunya, 2002 (base de referència: satèl·lit LANDSAT-TM)

2.2.6. Una gran biodiversitat que no es reflecteix en la minsa superfície protegida sectorialment

A l’àmbit de les Terres de Lleida hi ha representats 24 hàbitats d’interès comunitari, dels quals 11 són de caire arbustiu i herbaci (bosquines, brolles, timonedes i herbassars i prats anuals), sis són fluvials, tres són hàbitats aquàtics estagnats, tres forestals i un de roquissar. Per a 11 dels hàbitats d’interès comunitari presents a les Terres de Lleida, aquest àmbit representa més de les dues terceres parts de la superfície total ocupada a Catalunya per aquests hàbitats. Aquest és el cas de tres dels cinc hàbitats que estan catalogats com a prioritaris i de vuit dels altres.

ISA 2.9

QUADRE 2.9. Hàbitats d’interès comunitari rellevants i/o prioritaris a les Terres de Lleida

Codi hàbitat Nom Prioritari / No prioritari Presència a les Terres de Lleida 1430 Matollars halonitròfils no prioritari > 2/3 del total català 1510 Estepes salines mediterrànies continentals (Limonietalia) Prioritari >2/3 del total català 1520 Matollars gipsícoles ibèrics (Gypsophiletalia) Prioritari >2/3 del total català 3150 Vegetació hidròfita arrelada o flotant de llacs i aigües eutròfiques No prioritari >2/3 del total català 3170 Vegetació amfíbia de basses temporals Prioritari >2/3 del total català 3250 Vegetació de les lleres pedregoses dels rius mediterranis (Glaucions No prioritari >2/3 del total català flavi) 3270 Herbassars nitròfils anuals colonitzadors dels sediments fluvials No prioritari >2/3 del total català (Chenopodion rubri) 5110 Formacions estables de boixos (Buxus sempervirens) en vessants No prioritari >2/3 del total català pedregosos calcaris 5210 Bosquines mediterrànies i submediterrànies dominades per Juniperus No prioritari >2/3 del total català 5335 Ginestars mediterranis termòfils amb Lygos sphaerocarpa No prioritari >2/3 del total català 6220 Pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces (Thero- Prioritari No majoritària Brachypodietea) 9240 Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea) i roure africà No prioritari >2/3 del total català (Quercus canariensis) 9533 Pinedes mediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii) Prioritari No majoritària

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge, Cartografia d’hàbitats d’interès comunitari

Malgrat aquest fet, solament hi ha 18 espais inclosos parcial o totalment en el PEIN, amb un total de 24.663 ha, que suposen només un 4,4% de la superfície total de l’àmbit, un valor cinc vegades inferior a la mitjana catalana (21%). A més, la meitat d’aquests espais no assoleixen les 500 ha i, per tant, constitueixen taques inconnexes que no estructuren una malla de protecció ambiental sobre el territori. La Xarxa Natura 2000, aprovada aquest setembre, augmentarà notablement l’extensió dels espai protegits, fins a unes 100.000 ha aproximadament, o 19,19% del total del territori de les Terres de Lleida, una millora substancial, per bé que el diferencial en relació a la resta de vegueries seguirà previsiblement essent força elevat (29,8% superfície protegida pel conjunt català) i, a més, segueix sense estructurar-se una xarxa de connectivitat ambiental que relligui el conjunt d’espais a protegir.

D’altra banda, tal i com recull Josep M. Mallarach en el seu treball Els espais naturals protegits a Catalunya i els nous paradigmes de la conservació4: La manca de mitjans dels organismes responsables i l’absència de tradició avaluadora a Catalunya expliquen que no s’hagin portat a terme els seguiments previstos, la qual cosa no ens permet conèixer detalladament l’estat real dels espais naturals protegits ni caracteritzar adequadament les seves tendències. En una primera aproximació, entre el 20 i el 35% dels espais naturals protegits catalans han sofert des de la seva protecció oficial, pèrdues en els seus hàbitats, paisatges, comunitats o espècies. En aquest sentit, l’àmbit de les Terres de Lleida no és pas una excepció, i són nombroses les agressions a les zones protegides, especialment els tossals i petites superfícies estèpiques aïllades i parcialment conreades5.

4 Parcs naturals, més enllà dels límits. Generalitat de Catalunya. 1999. 5 Vegeu, per exemple, Present i futur de l’avifauna dels secans de caire estèpic de la plana de Lleida, J. Estrada et al. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 71. Barcelona 2003.

ISA 2.10

QUADRE 2.10. Relació d’espais inclosos en el PEIN a l’àmbit de les Terres de Lleida

Espai inclòs al PEIN Superfície total Característiques Observacions Muntanyes de Prades 30.726,39 ha Paisatges forestals d’alzinars, rouredes seques i La major part de l’espai es troba en pinedes de pi roig l’àmbit del Camp de Tarragona

Serra del Montsec 30.857,78 ha Paisatges forestals de carrascar i rouredes, Més de la meitat de l’espai es troba a roquissars i zones humides l’àmbit de l’Alt Pirineu-Aran Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa 10.112,84 ha Paisatges fluvials, rupícoles i de vegetació de ribera. Interessant fauna vertebrada Mas de Melons - Alfés 6.422,86 ha Paisatge estèpic. Conreus de secà, erms, guarets Única reserva de dimensions i vegetació espontània. Altiplà amb vegetació mínimes dedicada a la fauna ornítica estèpica i fauna ornítica i invertebrada excepcional d’ambients estèpics Vall del riu Llobregós 26.152,92 ha Paisatges guixencs. Vegetació i comunitats Espai majoritàriament a l’àmbit de les d’interès prioritari Terres de Lleida. Tossals d’Almatret 917,50 ha Paisatges de costers calcaris força humanitzats, però amb mostres de vegetació d’interès Serra Llarga 8.960,35 ha Paisatge de tossals guixencs. Brolla i timonedes Acull fauna invertebrada d’origen calcícoles i gipsícoles ibero-magribí de gran interès Utxesa 1.381,99 ha Paisatge de zones humides i de relleus tabulars Afectat per rompudes i àrids. Aus aquàtiques concentracions parcel·làries Aiguabarreig Segre-Cinca 760,96 ha Paisatge fluvial i riberenc. Interessants boscos de Fa frontera amb la comunitat ribera. Ocells aquàtics autònoma d’Aragó Erms d’Aitona 637,66 ha Paisatges erèmics, amb prats de llistó i teròfits Afectats per rompudes i plantacions (hàbitat d’interès prioritari) i timonedes i màquies de fruiters Serra de Bellmunt 3.464,18 ha Paisatge de petits turons amb mostres significatives del paisatge de secà del Segrià Els Bessons 424,85 ha Petits turons amb testimonis de vegetació variada Aiguabarreig Segre-Noguera 194,45 ha Paisatge riberenc amb boscos ben conservats. Ribagorçana Fauna rica Montllober 76,26 ha Paisatge subdesèrtic. Vegetació mediterrània- Afectats per rompudes i plantacions estèpica de fruiters Tossals de Torregrossa 69,91 ha Petits tossals amb mostra representativa de Afectats per rompudes i vegetació mediterràneo-estèpica concentracions parcel·làries Anglesola-Vilagrassa 856,57 ha Zona cerealista extensiva, matollars halonitròfils i herbassars nitròfils resseguint els rius i sèquies Basses de Sucs i Alcarràs 21,19 ha Zones humides entre conreus, molt importants Estany d’Ivars – Vila-sana 156,58 ha Antiga cubeta endorreica, en fase de recuperació com a zona humida Granyena 6.645,84 ha Mosaïc de terrenys de cultiu amb guarets, boscos i erms d’interès per a l’avifauna estèpica Plans de la Unilla 988,65 ha Extensa plataforma de terrassa fluvial. Cultius extensius de secà majoritàriament, amb vegetació natural relegada als vessants Plans de Sió 5.289,55 ha Mosaïc de conreus de secà amb abundants marges i bosquines de carrasca Riba-roja 6.556,05 ha Notable varietat d’hàbitats i paisatges. Avifauna La major part de l’espai recau a aquàtica i rapinyaires l’àmbit de les Terres de l’Ebre Secans de Belianes-Preixana 1.924,58 ha Plana extensiva cerealista amb finques de mida petita i gran nombre de marges Seròs – Tossals de Montmaneu 1.845,37 ha Paisatge vegetal acusadament sec i continental. Màquies de garric i arçot, brolles, timonedes i erms. Fauna típica de les zones estèpiques. Vall de Vinaixa 3.024,17 ha Diversitat d’hàbitats. Mosaics de prats i pinedes Espai majoritàriament a l’àmbit de les mediterranis i alzinars i carrascars Terres de Lleida Vessants de la Noguera Ribagorçana 6.524,42 ha Espai de muntanya mitjana format pels primers contraforts prepirinencs. Rapinyaires rupícoles

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

ISA 2.11

Val a dir que la majoria de la modesta superfície d’espais protegits actualment se situa en ambients de muntanya i alguns trams fluvials de la perifèria de l’àmbit, contribuint a protegir un nombre limitat d’hàbitats d’interès comunitari, sobretot dels prioritaris, i un nombre important d’espècies emblemàtiques lligades als ambients forestals, rupícoles i aquàtics, per bé que de forma insuficient. Així, àmplies extensions ocupades o utilitzades per espècies de gran valor o amenaçades, en alguns casos objecte de plans de recuperació específics, com ara el trencalòs (Gypaetus barbatus), l’aufrany (Neophron percnopterus), l’àguila cuabarrada (Hieraetus fasciatus), el gat fer (Felis sylvestris), la llúdriga (Lutra lutra), el turó (Putorius putorius), el cranc de riu (Austropotamobius pallipes) o la truita de riu autòctona (Salmo trutta fario) queden fora de la superfície protegida per la planificació sectorial. Tanmateix, figures com les forests d’utilitat pública han contribuït, d’una forma passiva, al manteniment d’unes bones condicions per al manteniment d’algunes d’aquestes espècies.

Més preocupant és la reduïda extensió protegida pel que fa als ambients pseudoestèpics i de secà de la plana lleidatana, per sota els 400 m d’altura (només l’1,1% del territori), que contenen força hàbitats i espècies d’interès, tant de flora com de fauna, que tenen a les Terres de Lleida gran part i fins i tot la totalitat de les seva distribució catalana. Així, als secans de les Terres de Lleida es troben 14 espècies d’ocells estèpics nidificants, vuit de les quals amb una alta necessitat de protecció, segons la terminologia de la UICN, entre les quals algunes espècies com el sisó (Tetrax tetrax), la xurra (Pterocles orientalis), la ganga (Pterocles alchata), l’alosa becuda (Chersophilus duponti), la calàndria (Melanocorypha calandra) i la trenca (Lanius minor) tenen en aquest àmbit la totalitat de les seves poblacions catalanes. Altres espècies tenen a les Terres de Lleida la major part de les seves poblacions catalanes, o bé aquest territori els resulta bàsic en certs moments del cicle vital o anual, com és el cas de l’esparver cendrós (Circus pygargus), el xoriguer petit (Falco naumanni), el torlit (Burhinus oedicnemus), el gaig blau (Coracias garrulus), la terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla) o, en menor mesura, l’àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus). Aquest tipus d’espècies, pels seus requeriments i les condicions de baixa productivitat dels ambients pseudoestèpics i de secà, requereixen elevades superfícies per tal de garantir poblacions viables, condicions que no es compleixen amb les reduïdes i fragmentades superfícies actualment protegides.

Montornès de Segarra (la Segarra)

ISA 2.12

QUADRE 2.11. Importància de les poblacions d’ocells estèpics dels secans lleidatans

Espècie Estimació població Percentatge de Tendència de Estatus a Espècies dels secans població catalana l’espècie a Catalunya Catalunya segons catalogades en perill lleidatans en els secans els darrers 10 anys criteris UICN d’extinció a lleidatans Catalunya i que necessiten plans de recuperació* Esparver cendrós (Circus 50-60 parelles 70-80% En procés de En perill En perill d’extinció pygargus) recuperació Xoriguer petit (Falco 60-100 parelles 80-90% En procés de En perill En perill d’extinció naumanni) recuperació Sisó (Tetrax tetrax) 700-900 parelles 100% En regressió En perill Tòrlit (Burhinus oedicnemus) 2000-3000 parells 60-70% Estable? Proper a l’amenaça Xurra (Pterocles orientalis) 5-10 parelles 100% En forta regressió En perill crític En perill d’extinció Ganga (Pterocles alchata) 30-50 parelles 100% En forta regressió En perill crític En perill d’extinció Gaig blau (Coracias garrulus) 100-120 parelles 90% Estable? Vulnerable Alosa becuda (Chersophilus <5 territoris 100% En forta regressió En perill crític En perill d’extinció duponti) Terrerola vulgar (Calandrella 300-500 territoris 80-90% En forta regressió En perill crític brachydactyla) Terrerola rogenca 300-500 parelles 40% En regressió Vulnerable (Calandrella rufescens) Calàndria (Melanocorypha 5.000-7.000 territoris 100% En regressió Vulnerable calandra) Trenca (Lanius minor) 10-15 parelles 100% En forta regressió En perill crític En perill d’extinció

*Segons resolució del director general de Medi Natural de 31 d’agost de 1992, per la qual es nomenen els responsables tècnics de plans de recuperació d’espècies protegides amenaçades d’extinció a Catalunya.

Font: Present i futur de l’avifauna dels secans de caire estèpic de la plana de Lleida, J. Estrada et al. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 71. Barcelona 2003, actualitzat pels autors.

Aprofitaments agraris a Fulleda (les Garrigues)

ISA 2.13

MAPA 2.1. Topografia

Font: Pla territorial parcial de Ponent (Terres de Lleida).

ISA 2.14

MAPA 2.2. Sòl agrícola a les Terres de Lleida

Font: Pla territorial parcial de Ponent (Terres de Lleida).

ISA 2.15

MAPA 2.3. Espais d’interès natural amb figura de protecció sectorial

Pla d’espais d’interès natural (PEIN) Xarxa Natura 2000 Reserva natural (inclosa al PEIN)

ALT Tossals d’Almatret EIV Estany d’Ivars PUN Plans de la Unilla ANV Anglesola - Vilagrassa GRA Granyena RRJ Riba-roja APS Aiguabarreig Segre - Noguera Pallaresa LVR Valls del Sió i del Llobregós SBP Secans de Belianes - Preixana ARS Aiguabarreig Segre - Noguera Ribagorçana MDA Mas de Melons - Alfés SLL Serra Llarga - Secans de la Noguera ASC Aiguabarreig Segre - Cinca MSE Serra del Montsec STM Serós - Tossals de Montmeneu ATE Erms d’Aitona MST Serra del Montsant TGT Tossals de Torregrossa BLL Serra de Bellmunt MTR Montllober UTX Utxesa BSA Basses de Sucs i Alcarràs PRA Muntanyes de Prades VNR Vessants de la Noguera Ribagorçana BSS els Bessons PSI Plans de Sió VVI Vall de Vinaixa

Font: Pla territorial parcial de Ponent (Terres de Lleida).

ISA 2.16

MAPA 2.4. Hàbitats d’interès comunitari

Font: Pla territorial parcial de Ponent (Terres de Lleida).

ISA 2.17

MAPA 2.5. Àrea regable pel Canal Segarra-Garrigues i regadius a Lleida

Canal Segarra-Garrigues Límit comarcal Altres regadius

Àrea regable pel canal Segarra-Garrigues Transformació Suport

Font: Elaboració pròpia a partir del document de l’equip redactor del Manifest de Vallbona, juny 2005.

ISA 2.18

MAPA 2.6. Densitat d’implantacions o construccions

Font: Elaboració pròpia a partir de la base cartogràfica a escala 1/50.000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

ISA 2.19

2.3. Aspectes rellevants de la situació dels assentaments de l’àmbit

2.3.1. Un territori eminentment rural, amb una única ciutat i uns pocs assentaments de dimensions rellevants

L’àmbit territorial de les Terres de Lleida es caracteritza per la seva asimetria en la distribució de la població. Així, del 317.183 habitants de l’àmbit, un 38,2% es concentra a la capital, Lleida, l’única ciutat que supera els 100.000 habitants (121.248 habitants). Per darrere hi van les úniques tres poblacions que depassen els 10.000 habitants (Balaguer, Tàrrega i Mollerussa) i, a continuació, les set que superen els 4.000 veïns (, Almacelles, les Borges Blanques, Alcarràs, Alpicat, i Bellpuig d’Urgell) i que totalitzen 77.995 habitants (2004), o el 24,6% del total de l’àmbit. Així tenim que els 11 nuclis principals concentren el 62,8% de la població total de l’àmbit, mentre que els 138 municipis restants agrupen el 37,2% restant (117.940 habitants), amb una mitjana de 854 habitants per municipi, xifra pròpia d’una economia clarament rural.

Camps de reg a Miralcamp (Pla d’Urgell)

Si analitzem la distribució dels municipis més poblats de l’àmbit podem veure com la majoria es troben sobre l’eix de la N-II, o bé en la perifèria de Lleida ciutat, amb les úniques excepcions de Balaguer, que estructura la comarca de més extensió de l’àmbit; les Borges Blanques, ben comunicada per carretera, autopista i també ferroviàriament, i que concentra bona part de les despoblades Garrigues, i, finalment, Guissona, vila emprenedora i amb un dinamisme poc usual en aquest entorn agrari.

És evident que la capacitat d’articular creixements de certa magnitud queda força reduïda a uns pocs municipis, deixant de banda Lleida capital, com també que la capacitat de gaudir d’equipaments i serveis d’una certa envergadura (instituts de secundària, hospitals, biblioteques, comerços, oferta d’oci i cultural, etc.) queda molt limitada, per motius obvis.

ISA 2.20

QUADRE 2.12. Distribució de la població a les Terres de Lleida

Municipi Població (2004) Població global % sobre població de les Terres de Lleida Lleida 121.248 121.248 38,2

Nuclis > 10.000 habitants Balaguer 14.540 Tàrrega 13.999 Mollerussa 11.087 39.626 12,5

Nuclis > 4.000 habitants Cervera 8.564 Almacelles 5.819 Les Borges Blanques 5.425 Alcarràs 5.027 Alpicat 4.852 Guissona 4.439 Bellpuig d’Urgell 4.243 38.369 12,1

Resta de municipis (138) 117.940 117.940 37,2

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT).

2.3.2. Les zones de regadiu concentren la majoria d’assentaments i activitat de l’àmbit

Una de les altres evidències d’aquest territori, eminentment rural, és la concentració dels nuclis urbans, polígons i assentaments de tota mena entorn de les àrees irrigades de la plana central, a redós de la major productivitat dels terrenys regats i de les opcions col·laterals que dóna la disponibilitat d’aigua per a activitats ramaderes, agropecuàries i industrials en general. Diversos autors han defensat vehementment el paper de fixació de població que suposa el reg, que arriba a crear fins a dotze vegades més mà d’obra per igual superfície que el secà6.

Així, mentre que les explotacions agrícoles de secà han d’augmentar contínuament la seva extensió i han de mecanitzar-se i innovar-se per tal de mantenir-ne la viabilitat, fet que condueix a l’abandó o gestió mínima d’elevades extensions situades en àmbits marginals, sobretot a la perifèria de l’àmbit, el reg té més defensa. A favor d’això hi hauria les dades de disminució del nombre d’explotacions de secà, entre 1982 i 1999, que hauria estat del 42%, mentre que només el 26% de reg en el mateix període. També cal dir que la superfície total conreada hauria disminuït de 139.361 ha (19,1%) pel que fa al secà, mentre que hauria augmentat lleugerament en 19.849 ha (un 9,5%), pel que fa al reg. De tota manera, no cal oblidar el greu impacte de les actuacions de reg de transformació, els problemes d’excedents de producció i altres problemes derivats de la contaminació per nitrats (purins) i d’una encara poc eficient utilització de l’aigua en el reg, entre d’altres, que ens situa per darrere de moltes altres comunitats de l’Estat. En aquest sentit, cal recordar que el regadiu és el responsable de més del 80% del total d’aigua consumida a l’àmbit de les Terres de Lleida.

6 Vegeu, per exemple, L’aigua i el medi. Gestió dels regadiu, J. Peix. in Quaderns agraris, 27, pp.69-103. Barcelona 2002.

ISA 2.21

Una primera aproximació de l’ocupació de les zones urbanes i infraestructures de les zones planeres ens la dóna el percentatge del sòl amb pendent inferior al 20% que es troba ocupat, que sol coincidir amb zones òptimes per al desenvolupament de les tasques agrícoles de reg i també amb els paratges de més interès per a les aus de tipus estèpic, com també per als ambients riberencs. Tal i com s’observa en el quadre 2.13. aquest percentatge s’apropa al 5% al Pla d’Urgell, un punt més que en el Segrià, que és la comarca que va al darrere. En l’extrem oposat trobem la Noguera i les Garrigues, que, no obstant concentrar els pendents més accentuats de l’àmbit de les Terres de Lleida, l’ocupació del sòl amb baix pendent és de només l’1,6% i 1,9% respectivament, possiblement perquè no se’n necessita ocupar més, atès que la majoria del sòl ocupat correspon a zones planeres.

QUADRE 2.13. Ocupació del sòl planer a les Terres de Lleida. Percentatge sobre el sòl total ocupat

Percentatge d’ocupació en zones amb pendent <20%

Garrigues 1,93 Noguera 1,61 Pla d’Urgell 4,73 Segarra 2,93 Segrià 3,90 Urgell 2,73

Terres de Lleida 2,89

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge, Mapa d’usos del sòl a Catalunya, 2002 (base de referència: satèl·lit LANDSAT-TM).

Camps de reg a Linyola (Pla d’Urgell)

ISA 2.22

Creixements lineals al llarg de la N-340, al nord de Lleida. Gualda, el Secà de Sant Pere (Segrià)

2.3.3. Els creixements industrials lineals fragmenten el territori i redueixen l’eficàcia funcional de les vies de comunicació

L’àmbit de les Terres de Lleida és un dels àmbits en què s’ha produït, amb més força, el desenvolupament urbanístic – especialment de polígons industrials i magatzems– de forma lineal o paral·lela als eixos viaris principals, per tal de beneficiar-se de l’accessibilitat que confereix aquesta situació, l’estalvi econòmic i la major visibilitat, que garanteix un major grau de publicitat de les instal·lacions. Així tenim grans extensions de naus i polígons d’activitat econòmica a ambdós costats de la N-II als accessos d’Alcarràs, Lleida, Bell-lloc d’Urgell, Mollerussa, Bellpuig d’Urgell, Tàrrega i Cervera, entre d’altres. En menor mesura el fenomen es repeteix en d’altres eixos viaris, especialment al Segrià, seguint els eixos de la N-340, N-240, N-II i la C-13. Les conseqüències principals afecten la qualitat del paisatge –que es veu afectat molt per sobre del que les dimensions de les implantacions haurien de representar, per la seva extensió encara modesta en superfície total–, l’ocupació de sòl i, sobretot, la ruptura de continuïtats o reforç de l’efecte fragmentador de la matriu territorial causat per les infraestructures. D’altra banda, els creixements seguint els eixos viaris acaben comportant la congestió o bé un augment del risc per les diferents categories de trànsit que han de suportar (trànsits de pas i d’altres interns o d’accés a les àrees d’activitat), essent els principals responsables de la necessitat de fer variants. Aquestes estructures lineals tenen impactes ecològics molt greus en tant que sovint impedeixen els fluxos dels elements biòtics, esdevenint autèntiques barreres per a la flora i, sobretot, la fauna.

2.3.4. Un territori amb poca incidència de la segona residència i dels creixements residencials en baixa densitat

L’àmbit de les Terres de Lleida es caracteritza per tenir un elevat pes de l’habitatge principal, i pel fet que l’habitatge buit superi, en moltes localitats, la segona residència, per bé que el grau d’agregació de les dades no permet més que formular aquesta observació com a hipòtesi fruit del coneixement de la realitat de l’àmbit. Tanmateix a certes comarques, com les Garrigues i la Noguera, la segona residència té ja un cert pes en alguns municipis.

ISA 2.23

QUADRE 2.14. Habitatges total i principals a les Terres de Lleida. Eficiència del parc

Habitatges 1991 Habitatges 2001 Principals Secundaris+ % Htge.principal Principals Secundaris+ % Htge.principal Tendència eficiència Vacants Vacants Parc (1991-2001) Garrigues 6.302 2.905 68,4 6.802 3.766 64,4 Disminueix Noguera 10.951 5.678 65,8 12.104 6.162 66,3 Manteniment a l’alça Pla d’Urgell 8.842 1.836 82,8 10.134 2.605 79,6 Disminueix Segarra 5.242 2.630 66,6 6.379 2.864 69,0 Augment Segrià 52.293 13.580 79,4 58.580 22.371 72,4 Disminueix Urgell 9.630 3.754 71,9 10.828 4.812 69,2 Disminueix Terres de 93.260 30.383 75,4 104.827 42.580 71,1 Disminueix Lleida Catalunya 1.931.172 790.211 71,0 2.315.774 998.299 69,9 Disminueix

Font: Institut d’Estadística de Catalunya, Censos d’habitatge de 1991 i 2001.

La tendència del darrer decenni ha anat en la direcció de retallar el diferencial que existia entre el rendiment del parc d’habitatges de les Terres de Lleida en relació al conjunt de Catalunya, de manera que els 4,4 punts de diferència que hi havia l’any 1991 han passat a només 1,2 el 2001.

D’altra banda, els teixits residencials especialitzats o urbanitzacions de baixa densitat són molt escassos a les Terres de Lleida, en part gràcies a un baix dinamisme demogràfic intern, en part explicat per la distància dels mercats demandants i, possiblement, dels referents rurals molt propers, que fan que es desmitifiqui la idea de viure “isolat” i es cerqui l’habitatge més aviat entorn dels nuclis que tenen un mínim de serveis a oferir.

No obstant la consideració anterior, la tendència actual en força municipis és a créixer en baixa densitat al voltant o en continuïtat amb els nuclis urbans consolidats, fet que s’evidencia amb una discordança entre la concentració en els àmbits centrals dels nuclis i la dispersió perifèrica, i que no crea una percepció de cohesió interna (vegeu, en aquest sentit, el plànol Ocupació del sòl per construccions, on es poden apreciar els nuclis com a petites constel·lacions disperses en el territori).

El Vilosell (les Garrigues) Castellnou d’Oluges (la Segarra)

ISA 2.24

2.3.5. Els municipis s’estructuren en àrees territorials funcionals

El fet que la immensa majoria dels municipis de les Terres de Lleida tinguin uns efectius demogràfics molt reduïts (inferiors als 1.000 habitants) fa que, a l’hora de cercar els serveis bàsics d’equipaments, comerç i serveis diversos, la població es desplaci, amb tota naturalitat, fins el nucli principal més proper, que aglutina aquestes necessitats. Així, la interdependència que s’estableix entre els diferents municipis d’un determinat territori, més enllà de la mobilitat obligada per motius d’estudi o treball, és molt elevada i permet que parlem de sistemes i subsistemes plurimunicipals d’assentaments. A l’hora de planejar intervencions de dotacions o d’altre caire, aquesta estructura de petits nodes territorials amb un hinterland més o menys extens resulta força eficient, atès que permet una optimització dels recursos. Val a dir, però, que en funció del tipus de necessitat a cobrir les àrees funcionals poden ampliar-se notablement (fins i tot Lleida té un important paper d’atracció de serveis que s’originen als municipis més propers de la Franja, com ara Fraga). Tanmateix, en l’àmbit de les Terres de Lleida es poden reconèixer, com a mínim, onze àrees funcionals que, d’est a oest i de nord a sud són: Ponts, Guissona, Cervera, Artesa de Segre, Agramunt, Tàrrega, Bellpuig d’Urgell, Balaguer, Mollerussa, les Borges Blanques i Lleida.

2.3.6. A les Terres de Lleida s’hi localitza un valuós patrimoni urbanístic i cultural

Si excloem el Segrià, el creixement conjunt de les cinc comarques restants de l’àmbit ha estat de 10.000 habitants en el decurs del segle XX. Aquest fet significa que, de mitjana, el creixement d’aquestes cinc comarques ha estat d’un 7,5%, un valor molt inferior a la mitjana catalana, que almenys ha triplicat la població en el mateix període. La major part del creixement de la població de l’àmbit de les Terres de Lleida ha estat absorbit per la seva capital, Lleida, ciutat que ha augmentat en paral·lel al conjunt català.

En absència d’informació precisa sobre els nivells de construcció (d’edificació, de substitució d’edificacions, d’ampliacions o reformes, etc.) en les darreres dècades a les Terres de Lleida, l’observació del lloc i les dades de població descrites anteriorment ens poden donar unes pautes per descobrir que l’herència patrimonial dels assentaments dispersos per les Terres de Lleida és notable i abundant. Alguns nuclis han tendit quasi a l’abandó per despoblament i d’altres no disposen de recursos suficients per al manteniment d’aquest patrimoni. D’altra banda, altres nuclis han sabut trobar en aquest valor patrimonial propi un valor afegit que els ha resituat en el lloc que els pertoca i que ha potenciat un nou dinamisme. En els darrers anys molts municipis han vist com el seu patrimoni gairebé enrunat ha esdevingut centre d’interès.

QUADRE 2.2.4. Béns catalogats a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

Béns catalogats Superfície per unitat de patrimoni (Km²/patrimoni) Garrigues 26 30,69 Noguera 91 19,60 Pla d'Urgell 9 33,89 Segarra 83 8,71 Segrià 46 30,37 Urgell 43 13,49

Terres de Lleida 298 18,74 Catalunya 1853 17,21

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Cultura.

ISA 2.25

GRÀFIC 2.1. Ubicació del patrimoni arquitectònic catalogat

9% 14% Béns catalogats/km² 0.140 Garrigues 0.120 Noguera 0.100 Pla d'Urgell 15% 0.080 31% Segarra 0.060 Segrià 0.040 Urgell 0.020 0.000 3% l l s ra l ra l 28% e e e r e ya u u rg a n g U g Urg lu rri Ponent a a Nog Se G Cat Pla d'

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Cultura.

Tornabous (l’Urgell)

2.3.7. Moltes construccions modernes no estan integrades al territori

El contrapunt al subapartat anterior el dóna, en bona mesura, el territori que envolta Lleida ciutat i els nuclis que han experimentat un major creixement en els darrers decennis, tot concentrant la major part del creixement urbanístic i demogràfic de tot l’àmbit. La insuficient valorització dels propis trets identitaris que caracteritza la major part del territori de les Terres de Lleida, els criteris economicistes i la manca de criteris de valorització del paisatge han conduït, d’altra banda, a la proliferació de construccions en les perifèries urbanes i en sòl no urbanitzable amb un baix o molt baix nivell d’integració visual. Construccions d’habitatges, magatzems i granges de totxana vista, sovint confrontant amb cases antigues de pedra o elements de valor patrimonial, com també edificis plurifamiliars amb volums i tipologies constructives totalment alienes al context arquitectònic, paisatgístic i cultural, etc. han estat molt freqüents en els darrers decennis. Aquest tipus d’intervencions ha provocat una devaluació del valor patrimonial del territori i, sovint, ha emmascarat una realitat molt més rica i complexa que quedava amagada per les visuals dels principals eixos viaris. El més preocupant és que, on més intens ha estat aquest impacte, a la zona d’influència més propera a Lleida ciutat, és on menys consciència es té d’un paisatge propi profundament transformat, fet que certament no afavoreix el canvi d’actitud per revertir la tendència, potser per manca de referents engrescadors.

ISA 2.26

MAPA 2.7. Edificacions existents

Font: Elaboració pròpia a partir de la base digital del mapa topogràfic de Catalunya a 1:50.000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

ISA 2.27

2.4. Aspectes rellevants de la situació de les infraestructures de mobilitat i transport de l’àmbit

2.4.1. Una mobilitat obligada creixent i una autocontenció decreixent

El primer aspecte rellevant pel que fa a la mobilitat a les Terres de Lleida és que malgrat el baix dinamisme demogràfic de les darreres dècades, l’increment de la mobilitat ha estat destacable. Si entre 1981 i 2001 la població de l’àmbit va augmentar un 3,2%, la mobilitat ho va fer en un 68,8%.

La segona dada a destacar és que bona part d’aquest increment de mobilitat correspon a una mobilitat intermunicipal. La mitjana de persones que es desplaça a d’altres municipis per motius de feina o estudi a les Terres de Lleida ha passat de ser el 13,3% el 1986 al 33% el 2001. Es constata, doncs, un sensible descens de l’autocontenció.

2.4.2. Un nivell deficient de transport públic

El transport públic a les Terres de Lleida és insuficient per constituir un mode de transport competitiu davant del vehicle privat. El percentatge de desplaçaments que es realitzen en vehicle privat s’ha estabilitzat en els darrers anys al voltant del 62% del total de desplaçaments, davant d’un 35% que es realitzen en transport col·lectiu. L’objectiu que planteja el Pla és que un 5% de l’increment de mobilitat obligada que tendencialment correspondria al vehicle privat pugui ser captat pel transport col·lectiu.

El reforçament del transport col·lectiu a les Terres de Lleida passa essencialment per la millora dels serveis de transport per carretera i ferroviaris, que actualment són clarament insuficients. D’entrada cal dir que totes les capitals de les comarques de les Terres de Lleida tenen servei ferroviari. Ara bé, si Lleida disposa de 34 serveis regionals i 38 de llarg recorregut per dia, la resta de capitals de comarca en disposen tan sols de 10, i Balaguer només tres. Pel que fa a les velocitats màximes, en la línia Lleida – Les Borges Blanques – Barcelona se situa entorn dels 80 km/h, mentre que en les línies Lleida – Balaguer – La Pobla de Segur i Lleida – Mollerussa – Tàrrega – Cervera – Manresa no s’ultrapassen els 50 km/h, tractant-se aquesta darrera d’una línia pràcticament obsoleta. Les noves línies d’alta prestació (TGV del corredor de l’Ebre i Eix Ferroviari Transversal), amb velocitats superiors als 200 km/h, permetran millorar sensiblement la competitivitat dels serveis regionals i de llarg recorregut, mentre que la modernització de les línies convencionals, que podrien esdevenir en alguns casos trens-tramvia, permetria millorar el transport col·lectiu ferroviari a nivell intern de les Terres de Lleida. L’estudi de viabilitat que preveu el PITC per a cadascun dels corredors d’infraestructures menors pot fer que en una primera fase s’implantin modes de transport més lleugers, com ara plataformes segregades de bus, que en un futur puguin passar a l’opció tramvia o ferroviària.

Pel que fa al transport de mercaderies, la quota del ferrocarril és del 1,4% en els fluxos interns a Catalunya, del 7,8% en els fluxos amb la resta de la península ibèrica i del 4,5% amb la resta d’Europa. La construcció de les noves vies d’altes prestacions, i en especial de l’ Ferroviari hauria de contribuir a augmentar la quota del ferrocarril en el transport de mercaderies fins al 10%.

2.4.3. Una fragmentació territorial encara relativament baixa

Els treballs de diagnosi de l’àmbit de les Terres de Lleida mostren com la relativament baixa densitat d’infraestructures de transport d’alta capacitat, juntament amb l’escàs desenvolupament urbanístic de la major part del territori de les Terres de Lleida fan que la majoria de l’àmbit tingui un grau de fragmentació baixa, tal i com es veu al mapa següent, concentrant-se les situacions més conflictives a l’àmbit més proper a Lleida i, en menor mesura, a determinats àmbits situats a l’entorn de l’eix infraestructural constituït per l’autovia A-2, l’antiga N-II i el TGV en construcció.

ISA 2.28

MAPA 2.8. Fragmentació provocada per la xarxa viària, els nuclis urbans i les àrees especialitzades

0 a 20 hectàrees 1.000 a 5.000 hectàrees Línia fèrria d’altes prestacions

20 a 100 hectàrees 5.000 a 10.000 hectàrees Línia fèrria convencional

100 a 500 hectàrees > 10.000 hectàrees Xarxa viària bàsica

500 a 1.000 hectàrees Xarxa viària comarcal

Font: Elaboració pròpia a partir de la base digital del mapa topogràfic de Catalunya a 1:50.000 de l’Intitut Cartogràfic de Catalunya. (2006)

ISA 2.29

MAPA 2.9. Xarxa viària bàsica i comarcal prevista pel Pla d’Infraestructures de transport de Catalunya (PITC)

Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Secretaria de Mobilitat, juliol de 2006.

ISA 2.30

2.4.4. Un potencial per a acollir àrees logístiques desaprofitat

El desenvolupament de l’activitat logística en els propers anys i l’objectiu d’afavorir al màxim el transport de mercaderies per ferrocarril han plantejat la necessitat de desenvolupar a Catalunya plataformes logístiques intermodals de dimensions importants. Es tracta d’àrees que poden superar sovint les 200 ha, que requereixen terrenys enormement plans i amb una accessibilitat òptima tant viària com ferroviària. En aquests moments a Catalunya encara no hi ha cap àrea logística d’aquesta envergadura. A les Terres de Lleida, la més important, és la Terminal de Contenidors del Pla de Vilanoveta, de tan sols unes 40 ha, que, malgrat tot, és una de les més importants de Catalunya.

A més de la condició de l’àmbit de les Terres de Lleida de porta occidental i reserva estratègica de sòl de Catalunya i la seva vocació logística manifestada pel territori des de fa temps, els estudis referents a l’Eix transversal ferroviari mostren que les plataformes d’intercanvi modal, per raó dels requeriments exigits de longitud i pendent, no es poden encabir en cap localització del seu traçat fora de les Terres de Lleida. La posició central d’una gran plataforma logística que potser seria desitjable a priori en el punt d’entroncament de l’Eix transversal ferroviari i l’actual traçat prelitoral, és a dir, a l’entorn de Martorell o de Manresa, és físicament impossible, com ho és també a i a l’. Per tant, les Terres de Lleida romanen com l’únic territori català on l’excel·lent accessibilitat (amb els corredors infraestructurals de l’Ebre i l’Eix transversal) i l’existència de grans planes faciliten la implantació de grans plataformes logístiques que el planejament territorial ha de preveure.

2.4.5. El repte de compaginar les intal·lacions aeroportuàries i els espais naturals

Les darreres dècades del segle XX han estat marcades, pel que fa al sector aeroporturari, pels conflictes que comportava l’única instal·lació aeroportuària de l’àmbit territorial de les Terres de Lleida, l’aeròdrom d’Alfés, per la seva ubicació en una antiga terrassa fluvial que conté la possiblement darrera timoneda de plana de l’àmbit de la plana de Lleida i una interessantíssima fauna i flora de caire pseudoestèpic. Per causa d’aquesta problemàtica es va acordar cercar una nova ubicació més adient. Finalment, després d’una cerca llarga s’ha decidit la ubicació del futur aeroport comercial de Lleida fonamentalment al terme d’Alguaire, en proximitat però fora de l’espai dels Plans de la Unilla que forma part de l’ampliació de la Xarxa Natura 2000 aprovada pel Govern.

ISA 2.31

2.5. L’alternativa zero: evolució dels paràmetres ambientals rellevants en absència del Pla

2.5.1. Una ocupació de sòl creixent, per a habitatge i activitat versus estratègies de creixement concentrat o nodal

Malgrat que l’àmbit de les Terres de Lleida ha tingut un creixement en línies generals força compacte i, en qualsevol cas, concentrat entorn dels nuclis tradicionals existents, la tendència dels darrers anys apunta vers un increment dels creixements residencials en baixa densitat i de superfície d’activitat econòmica segregada, ocupant força espai i enlletgint el territori. En un àmbit on hi dominen els espais oberts de morfologia planera i de caràcter agrícola, la percepció de l’impacte causat per construccions aïllades és molt més notable que en d’altres territoris de relleu més ondulat i forestat. En aquest sentit, el Pla es troba que en bona part de l’àmbit encara s’és a temps d’intentar reconduir les tendències expansives i desestructuradores del sòl urbà i la matriu territorial, mitjançant les pautes o estratègies a desenvolupar pels diferents nuclis. Especialment greu és el fenomen, ja ben present en alguns espais centrals de l’àmbit, d’urbanisme lineal seguint les infraestructures viàries, tendència que actualment no sembla que es freni i que previsiblement augmentarà encara més si no s’hi posa fre.

2.5.2. Degradació progressiva dels ambients pseudoestèpics i de secà versus mecanismes de compensació i control

La ubicació del secà en espais en bona part planers, per sota els 400 m, i propers als principals nuclis urbans de l’àmbit, n’ha propiciat la transformació parcial en conreus de reg, la ubicació de granges, polígons industrials, magatzems, àrees extractives i un llarg etcètera que, en definitiva, ha comportat una disminució quantitativa i qualitativa dels espais de secà. Els projectes de reg del canal d’Algerri - Balaguer, Garrigues baixes, Segarra - Garrigues i altres previstos i en execució en l’àmbit de les Terres de Lleida comporten la posada en reg de prop de 100.000 ha, més de la meitat de les quals en condicions de reg de transformació afecten de ple la gran majoria de les aproximadament 90.000 ha de secà de caire estèpic que resten a l’àmbit. Val a dir que la transformació dels secans en regadiu genera un impacte molt notable, tant pel canvi de conreu i d’hàbitat i paisatge, com per les operacions de concentració parcel·lària i modificació de camins, límits de parcel·la, estructures d’interès paisatgístic, ecològic i/o cultural com ara murets de pedra, rengleres d’arbres o arbustos, barraques de pedra, etc. que quedaran afectades per la transformació. A tots aquests elements s’ha de sumar un increment de la presència humana que comportarà una antropització del medi responsable de la substitució d’aquelles espècies de requeriments ecològics més estrictes per altres molt més banals, adaptades a l’activitat humana.

Val a dir que el Pla proposa la inclusió dins la categoria de sòl no urbanitzable de protecció especial del 37,45% del sòl agrícola de l’àmbit.

Malgrat que el reg de suport en fruiterars de secà és compatible amb la major part de valors naturals i paisatgístics, les hectàrees de reg de transformació previstes afecten de manera determinant aquests valors. L’exclusió del reg de les hectàrees corresponents a ZEPA i la limitació a dosis de suport a d’altres zones sensibles són algunes mesures previstes per la protecció sectorial. Per part del Pla, s’estableix la inclusió en la categoria de protecció especial de superfícies rellevants de sòl agrícola i agroforestal de secà en alguns dels indrets més valuosos de les Terres de Lleida, la seva articulació en xarxa, i la necessitat de realització d’estudis d’impacte ambiental a l’hora de fer concentracions parcel·làries, com també la recomanació de mantenir a les parcel·les, marges, guarets i erms no regats destinats al manteniment de la biodiversitat. D’altra banda, el Pla determina unes condicions generals a les transformacions del sòl en els paisatges rurals, que impliquen la necessitat de preservar els elements més característics lligats a valors culturals, identitaris i paisatgístics, com també la necessitat de la redacció d’un estudi d’impacte i integració paisatgística i l’emissió del corresponent informe preceptiu de l’òrgan de l’administració de la Generalitat de Catalunya competent en matèria de paisatge. .

ISA 2.32

2.5.3. Uns espais naturals reduïts i aïllats versus una estructura comprensiva i en xarxa

L’actual estructura d’espais naturals protegits constituïda pel PEIN, amb poc més del 18% de la superfície de l’àmbit de les Terres de Lleida és clarament deficitària en tots els aspectes. Persisteix la desprotecció d’àmplies extensions de valor forestal i faunístic, com pot ser la conca mitjana i alta del riu Rialb (amb truita autòctona, turó, llúdriga, cranc de riu, gat fer i tritó pirinenc, a banda de nombroses espècies de rapinyaires) i, sobretot, la presència molt testimonial d’espais de secà de la plana central lleidatana.

L’extensió dels espais de protecció especial fins a un 48,08% de la superfície del territori, dins els quals un 42,08% són sòl forestal amb valors de rellevància ambiental mitjans o alts, i un 52,63% de sòl agrícola, a més a més del espais de la Xarxa Natura 2000, aconsegueix millorar substancialment la representació dels ambients més desvalguts del territori i amb uns nivells de desprotecció més elevats. D’altra banda, l’esforç ben palès d’estructurar tots els espais de protecció especial en una malla mitjançant una estructura de connectors d’amplada variable, que aprofita sobretot les valls, rierols, careners i canals és un avenç molt important en relació a la situació actual.

2.5.4. Manca d’optimització d’oportunitats per al desenvolupament econòmic versus política de concertació

La dinàmica actual pel que fa al desenvolupament d’espais destinats a l’activitat econòmica es caracteritza per la creació d’àrees especialitzades més o menys segregades i aïllades dels nuclis urbans i seguint lògiques municipals autònomes, esquitxant el territori i, en molts casos, creant un elevat impacte paisatgístic i fragmentador del territori en la forma d’”indústria-aparador” o creixement lineal seguint les vies de comunicació, que reforça l’efecte barrera per tal d’estalviar-se costos d’accessibilitat i publicitaris. La tendència actual sense Pla va en la línia d’exacerbar aquest fet i de reforçar l’efecte barrera de l’A-2 i d’altres eixos viaris que comuniquen l’àrea de Lleida ciutat amb la Noguera, com també de multiplicació de polígons industrials aïllats. Amb el Pla, per contra, s’afavoreix la concertació entre nuclis integrants del mateix sistema d’assentaments per al desenvolupament d’àrees d’activitat econòmica que requereixin una ubicació segregada, mentre que per a totes aquelles activitats tipològica o funcionalment compatibles amb els teixits urbans se n’afavoreix normativament la inserció en el teixit urbà.

2.5.5. Enlletgiment del territori versus normes sobre edificació aïllada i integració paisatgística

La dinàmica dels darrers decennis a l’àmbit de les Terres de Lleida, especialment a les àrees socioeconòmicament més dinàmiques, ha passat molt sovint per la construcció d’edificis d’habitatge, granges, magatzems, petites o mitjanes naus industrials i d’altres implantacions en sòl no urbanitzable amb una manca d’integració tipològica, estilística, cromàtica i amb la morfologia del territori. Aquest fet ha empitjorat notablement la percepció paisatgística, sobretot des de les vies principals d’accés al territori, que conformen les principals conques visuals o focus de vulnerabilitat paisatgística. La tendència actual sense Pla va en el sentit de continuar amb la implantació d’aquestes construccions en sòl no urbanitzable i d’empitjorar per tant la qualitat ambiental i, sobretot, paisatgística del territori.

Amb el Pla, per contra, s’estableix una normativa prou precisa per tal de regular les actuacions en el sòl no urbanitzable, singularment pel que fa a les condicions que han de complir les edificacions aïllades, sense prejudici de les normes addicionals que comporti la implementació del Catàleg i les directrius del paisatge de les Terres de Lleida, en fase de redacció. Una altra novetat interessant que aporta el Pla és la necessitat de realitzar els estudis d’impacte i integració paisatgística previs a l’autorització administrativa per a un ampli ventall d’activitats de transformació del medi que puguin tenir una rellevància visual sobre el territori, com ara moviments de terres, construcció d’infraestructures, edificació, etc.

ISA 2.33

2.5.6. Augment de la circulació amb vehicle privat versus transport públic

La tendència al creixement del transport privat és un fet a tot l’àmbit de les Terres de Lleida, atès l’augment de la mobilitat obligada i per lleure de caire intermunicipal esdevinguda en els darrers 20 anys (del 13% al 33%) que no ha tingut un increment paral·lel del servei de transport públic, d’altra banda difícil pel que fa a l’estructuració de trajectes comprensius del territori i amb la freqüència i els recorreguts adients. En aquest sentit el Pla aposta per l’augment del transport públic, tant per al transport de mercaderies com de persones, que faciliten la comunicació entre els principals nodes urbans del territori, que són els que generen i atreuen major nombre de viatges.

2.5.7. Una fragmentació territorial per infraestructures de comunicació baixa versus risc d’augment de la fragmentació

La situació actual de l’àmbit pel que fa a les infraestructures de transport, sobretot viari, es caracteritza per la presència d’unes poques vies de gran capacitat (AP-2, A-2, Eix occidental, etc.) i unes quantes carreteres de caràcter primari o principal que, en bona mesura, encara creuen alguns nuclis urbans i obliguen a moderar la velocitat en diferents trams. D’altra banda, els eixos secundaris i, sobretot, els de caràcter local, en molts casos tenen una bona integració amb la matriu ambiental pel fet d’haver mantingut un traçat sensiblement semblant al de les antigues vies de comunicació preexistents, rodades o bé encara més antigues, per bé que els arranjaments, reducció dels radis de gir de les corbes i linealització de traçats són fets ben estesos de fa uns anys ençà.

En aquest sentit el Pla proposa l’augment de categoria de força eixos viaris de segon ordre, i àdhuc d’alguns de no catalogats oficialment per la Direcció General de Carreteres, més enllà del PITC recentment aprovat, per tal de contribuir a augmentar la qualitat de vida de la població, amb independència del seu lloc de residència, i la velocitat i confort de recorregut i que, si es materialitzessin podrien provocar un augment de la fragmentació territorial per la millora o arranjament de moltes carreteres preexistents que veurien augmentada la seva capacitat o bé regularitzat el seu traçat, amb la possible pèrdua del patrimoni rural de murets, límits de parcel·les i fins i tot perill incrementat d’atropellaments de fauna per les majors velocitats que es poden assolir fàcilment a remolc de la linealització d’alguns recorreguts. En qualsevol cas l’adopció d’aquestes mesures caldria que es justifiqués pel volum d’usuaris o IMD assolibles dins l’horitzó temporal del Pla.

2.5.8. Manca d’apostes per una logística d’escala territorial-nacional versus aposta logística

La tendència de l’àmbit de les Terres de Lleida pel que fa a les àrees d’activitat logística ha estat bàsicament de caire local o, com a màxim subcomarcal, com ho testimonia el fet que l’àrea de més extensió existent a penes ultrapassi les 40 ha, quan tots els experts esmenten com a valors mínims desitjables superfícies entre les 100 i les 200 ha per encabir àrees logístiques d’escala territorial i connexió ferroviària directa amb el Port de Barcelona. El fet de no disposar de port ni aeroport comercial ni bona connexió ferroviària, a més de la gran aposta logística realitzada per la ciutat de Saragossa i la manca de polítiques de concertació en aquest àmbit ha desincentivat probablement que a les Terres de Lleida es plantegés de construir el gran centre logístic que, com més va, més necessari sembla ser i alhora difícil d’emplaçar en les comarques metropolitanes o adjacents (, sobretot).

Actualment, l’aposta del PITC, que inclou el nou Eix transversal ferroviari, i el tren d’alta velocitat redueixen a menys d’una hora el temps de Lleida a Barcelona, fent per tant molt viable l’aposta logística de caire territorial i general català per a l’àmbit de les Terres de Lleida. Tanmateix, sense una política decidida d’incentius i una bona garantia de connexió específica ferroviària i viària com la que garanteix el Pla no seria possible la creació d’una gran àrea logística com la que es planteja en aquest àmbit.