E T I M O LO G I A Etimologia de la toponímia andorrana relacionada amb riscos geològics naturals

XAVIER PLANAS BATLLE & ÀUREA PONSA VIDALES

Una premissa molt En la toponímia andorrana hi ha un important, de fet ja des - seguit de mots de venerable antiguitat, ta ca da en Coromines avui en desús, però que romanen arre- (1965 i 1970), és que lats en molts noms de lloc. Alguns d’a- per a la major part de quests mots, bàsics per a desxifrar el noms andorrans po - significat de la toponímia, són: dem trobar una expli- cació catalana o romà- Pera: forma arcaica de pedra. Segons nica; però, per més que Coromines (1980-2001), sense desco- se cerqui, hi ha una al- nèixer que pera és freqüentíssim en el tra part de la to poní mia segle XIII i primers decennis del XIV, en que resta ir reduc tible; realitat aviat predominà definitivament tot i que aquesta part pedra. A trobem aquesta forma és menys nombro sa, arcaica fossilitzada, per exemple, en està inte grada per topònims com Perafita ‘pedra fita’; roc noms impor tants, com de Persoma ‘pedra soma, plana’, situat ara noms de viles. sobre la Bauma de ; les Mapa d’Andorra Són topònims més Peres i la Pera, a ; Peralaigua, a an tics que vénen d’è - ; Percanela ‘pedra canella, ai- ’etimologia és la branca de la fi- po ques anteriors a la penetració de la xeta, que regalima’, a Arinsal; Peracaus lologia que estudia la forma ori- roma nització a les valls. Cercar l’eti mo - ‘pedra de calç’, a i a Pal, i la va- Lginària dels mots i la seva evolu- logia d’aquests noms a Andorra és més riant Esperacaus, a can Diumenge, etc. ció formal i semàntica. Al Principat senzill que en altres llocs de parla ca- d’An dorra l’etimologia toponímica ha talana, ja que aquí pràcticament no hi Quer/car: segons Coromines (1980- estat estudiada per diversos autors, dels ha aportacions aràbigues, i quasi tam - 2001), ‘roca, penyal’. Derivat de cariu, quals cal destacar l’eminent Joan Co- poc de cèltiques o germàniques. Cal re- d’origen pre-romà, probablement cèl- romines en les obres Estudis de topo- cordar també que, entre el poble, la tic, potser procedent d’una arrel karr- nímia catalana (volums I i II, 1965 i llengua basca va ser parlada al Princi- ‘pedra, roca’, i germà del basc (h) arri 1970) i Onomasticon Cataloniae pat almenys fins al segle VI dC (i no es (ant. karri). (1989-1997), i el professor Manuel An- descarta que fins a més tard i tot, ja A Andorra trobem, per exemple, roc glada amb l’obra Arrels d’An dorra. Pre- que al Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça del Quer ‘roc del roc’ o ‘penya-segat’ història d’Andorra a través dels noms enca ra hi persistí entre els segles X i a Canillo i a la Molina, a Sorteny, al de lloc (1993). XII), i que el pas En el present article ens ajudarem de basc a lle n gua d’aquestes obres, així com del Diccio- romanç fou di rec- nari etimològic i complementari de la te. D’al tra banda, llengua catalana (Coromines, 1980- el llatí era la llen - 2001), del Diccionari català-valencià- gua cul ta empra - balear (Alcover-Moll, 1993) i de La da en molts dels llengua catalana d’Andorra (Riera, escrits d’a ques ta 1992), per a redescobrir, interpretar i fer època i usa da fins una pinzellada a alguns antecedents al segle XVIII (An - històrics i prehistòrics d’esdeveniments gla da, 1993). associats a riscos geològics que han afectat les diferents contrades d’aques- tes valls i que han sobreviscut, de ve- gades camuflats per l’evolució de la Roc del Quer parla, fins als nostres dies en la rica i va- FOTO: Xavier Pla- riada toponímia d’Andorra. nas

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 61 - IV TRIMESTRE DEL 2007 25 E T I M O LO G I A

Cauber/caülla/catolla/espeluga: Allau de , allaus d’Arinsal (a segons Alcover-Moll (1993) les Fonts, a Percanela i a la Burna); una cauba és una balma, caü- allaus del Casamanya, allau dels Plans llar és ‘brescar-se el pa, fer- i l’Aldosa, a la parròquia de Canillo; s’hi forats’. En Coromines allau de la Gavatxa, a la solana del Pas (1980-2001) trobem que cau de la Casa, etc. prové del llatí CAVUS ‘buit’. D’altra banda, el registre toponímic Segons Coromines (1980- manté de forma fossilitzada zones amb 2001) espluga és ‘una ca- afectació d’allaus/llaus de terres, de verna, gran balma’, del llatí fang i de pedres: vulgar SPELUCA, variant de SPE- Camí de les Allaus/Llaus i forat de LUNGA, i aquest manllevat del les Allaus/Llaus, a ; el clot de grec; la variant SPELUCA no l’Allau i serrat de l’Allau, a Engolas- apareix en baix llatí fins al se- ters; el bosc de les Allaus, a la mor rena gle XI, però avui està difosa central del serrat de Sant Jaume dels des del Tirol al llarg dels Alps, Cortals d’. per Provença, Alt Llenguadoc A Arinsal també trobem el prat de i en català fins a l’Alt Aragó; l’Allau i l’allau del Mas, en el sector del com que hi ha altres variants, Mas de Ribafeta. Aquests topònims po- tipus SPELUCUS i SPUGA (Urge- den estar associats a corrents d’arros se - llet, Valls d’Aran i de Luixon), galls relacionats amb el topònim Ribafeta sembla que, tant SPELUCA com (del llatí RIBA FRACTA), que probablement aquestes vari ants són degudes guarda relació amb el gran moviment a una adaptació creixent del del vessant del Mas de Riba feta, que Prat de l'Allau-Ensegur FOTO: Xavier Planas greco-llatí SPELUNCA al mot abra ça el ves sant de les Fei xes de Besolí SPECUS, nom llatí antic de la fins a Terra Aimara. Tam bé, sobre la to- solà del Pui de , a Aixàs i a ca verna. A Andorra trobem aquestes ponímia trobem el solà de l’Allau, bal- Percanela. Trobem roc de les Esquiro- formes arcaiques fossilitzades, per exem - mes del Solà de l’A llau i prat de l’Allau, les a i a la Senyoreta (Juber- ple, en topònims com roc de l’Es pluga, a , en el sector de l’En se gur; en ri); la Quera, a la Grella i a la canal al solà de Mossers de Fontaneda; l’Es - aquest indret el mot allau, tant es podria Gran sobre Fontaneda; Querol, a peluga, al solà de les Costes (a Beixa- referir a ‘allau de neu’ com a ‘allau de Llorts, i Querol de la Plana, a Rep; les lis) i a Setúria; els Caubets, a ; terres’ (cor rents d’arrossegalls que arren- Queroles, al Brossós de les Salines; pic els Escaubers, a Llorts, i les Escaubelles, quessin entre el solà de l’Allau i la mor- de Carroi ‘quer roig’, Carcamanyat (a en la carretera de (aquests dos rena de les Bordes de l’Ensegur; de fet, l’Aldosa de la Massana); roc d’Esquers, dar rers topònims coincideixen amb tar- en aquest sector s’observen cica trius i a l’obac d’Escaldes-Engordany; Esca- teres de grans blocs i col·luvions asso- xaragalls que amb molta probabilitat lluquer, entre la Massana i , i Es- ciats als grans moviments de vessant hau rien generat corrents d’arros segalls), quirolets, a Canillo, etc. dels Escaubers i de Certés, que proba- i, fins i tot, a ‘allaus de pedres’ (despre - blement presentaven cavitats ‘caus’ o ni ments associats al vessant rocós de Coma: vall (del gàl·lic cumba), segons ‘petites cavernes’); la catolla de la Gui- les balmes del Solà de l’Allau). El que Alcover-Moll (1993). Segons Coromi- neu, al bosc de Canòlic; la canal del To- sí descartem és que aquesta allau fos la nes (1980-2001) pot tractar-se d’un rrent Cauber, a l’Angonella; la Caolla, causant de la destrucció de l’antiga es- translatici en altres llengües (anglès a les Agols. glésia de Sant Serni de Llorts, tal com cumb ‘vall’, cumbos en irlandès i apunta Anglada (1993). bretó). És un mot arreladíssim i és cab- TOPONÍMIA ASSOCIADA A RISCOS Altres indrets on apareix el topònim dal de la llengua de tots els temps, en NATURALS I GEOLÒGICS allau són: la roca de les Allaus i les els dominis francès (combe), occità Allaus (a Besalí, sobre ), que (comba, coumbo), gascó (coume), així 1. Allau/llau: prové del llatí LABE. Ac- podria anar associat a les allaus de neu com en tota la terra catalana i en la tualment predomina allau, sobre llau. Gàl·lia Cisalpina. És un mot docu- — Allau de neu: massa de neu o de mentat copiosament des dels orígens glaç que es desprèn i es precipita mun- de la llengua i de significat uniforme tanya avall a una velocitat superior a arreu. 1 m/s. A Andorra trobem, per exemple, la — Allau/llau de terres, fang, pedres: fa Comella a l’obaga d’; referència a ‘corrent d’arrossegalls, es- la Coma, a l’Aldosa, al bosc de Pal i a llavissada, ensulsiada, llac/llacada’. la Calcinera de Beixalís; coma Bella, A Andorra són famoses les zones a la Rabassa de Sant Julià de Lòria i als d’allau de neu, ben conegudes des clots de l’Ós de Canillo; Comapedrosa d’antic, que poden arribar a afectar fins i Comallempla ‘coma llímpia’, ‘neta’ alguns fons de les valls principals i al- (segons Anglada ), a Arinsal. gunes vies de comunicació: Bosc de les Allaus FOTO: Xavier

26 LLENGUA NACIONAL - NÚM. 61 - IV TRIMESTRE DEL 2007 E T I M O LO G I A que a l’hivern s’hi produeixen; planell de l’Allau, a la Molina i als clots de l’Ós (Canillo), i les Allaus, a la solana de Fau cellers; aquí, aquest topònim podria anar associat a despreniments rocosos de l’engorjat del riu o, més probable- ment, a esllavissaments dels dipòsits glàcio-lacustres, associats a l’estany jux- taglacial del riu d’Aubinyà.

2. Llac/llacada/ llaquer/lluquer/ lla - drer/edrer/cedre: segons Coromines (1980-2001), llac prové del llatí LACUS. El significat del mot llac, més escam- pat actualment, fa referència a una ‘gran extensió d’aigua que ocupa una depressió’. Als Pirineus i a Andorra ac- tualment no hi ha cap llac en aquest sentit; sí que hi trobem estanys –que impliquen dimensions considerable- ment més petites–. Segons Coromines (1980-2001), dir llac d’un estany ha Pic dels Llacs FOTO: Xavier Planas estat sempre una cosa artificial, de- plorable i blasmable, calc del francès marcar que en aquest sector no hi ha afectaren els dipòsits glacials i col· lu - o el castellà, o imitació llatina o ita- cap estany que pugui donar lloc a con- vials, que es troben en aquest sector, i liana. Llac també significa, segons Al- fusió amb la primera definició de llac. el Lladrer de Vila es tro ba associat a es- cover-Moll (1993), ‘llot’, fang apelagós També hem trobat el topònim llac del llavissades dins el gran moviment de que queda dipositat en les basses i de- Cubil al vessant del pic Alt del Cubil (a Vila-Beixalís, cartografiades en l’Estudi pressions del terreny després d’una la parròquia d’Encamp); en aquest cas, del Gran Moviment de Vila-Beixalís riuada o de grans pluges’; així mateix, s’observa una mala menció de l’estany (Euroconsult 2002). Hem observat Riera (1992) recull que llacada també del Cubil, que en els mapes apareix aquest topònim, també amb aquest sen- fa referència a esllavissada. Nosaltres com a llac; el llac del Cubil correspon tit, en altres indrets del Pirineu català, postulem, després d’haver observat els a ‘colades de blocs’. com: el Lladrer, mas de la parròquia de indrets que porten aquest nom, que Retrobem el mot llac a la coma de Ma tamala (Ripollès ); font del Lladrer, a aquests mots fan referència a ‘corrents , a l’indret conegut com a pleta prop de Setcases (Ripollès); los Lladres- d’arrossegalls, esllavissades’ i a ‘caigu- dels Llacs; aquest és un vessant també sos, a prop de Talarn (Pallars Jussà), etc. da de blocs rocosos’. A Andorra tro- sense estanys i amb dipòsits glacials Un altre topònim molt interessant, i bem aquest nom reflectit en la toponí- que en el passat donaren lloc a corrents que nosaltres també relacionem amb mia del pic dels Llacs, riu dels Llacs, d’ar rossegalls, l’evidència dels quals és la dinàmica de vessants que ha gene- font dels Llacs, bosc dels Llacs, els el con de dejecció, situat en el fons de rat esllavissades en el passat, és edrer, Llacs (tots ells situats a la part alta de la vall, entre el bosc de la Borda del possible evolució del mot lladrer. Tro- Setúria, parròquia de la Massana); in- Rauquet i els basers del Motxo. discutiblement, aquest vessant presentà Associat a zones de llaus de terres, en el passat una forta dinàmica de ‘ves- existeix el mot llaquer. No n’hem re- sant’, igual com succeí l’any 1982 en collit cap al Principat, però hem ob- tota la capçalera de Setúria. Cal re- servat la forma els Lladrers (al solà d’Engordany) i el Lladrer (a Vila), que tant Coromines com Anglada associen a l’evolució del mot llatí HEDRERA (heura); nosaltres, en base al conei- xement geomorfològic, hi observem l’evolució del mot llaquer/s. Els Lla- drers (al solà d’Engordany) van asso- ciats a corrents d’arrossegalls que

El Cedre « Lladrer de Beixalís «

FOTOS: Xavier Planas

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 61 - IV TRIMESTRE DEL 2007 27 E T I M O LO G I A

Moll (1993), s’usa el terme rocosos. llacada en referència a 4. Negadelles/l’aiguat/ l’aiguader/ai - ‘allaus de neu de petita di- gueta: tots aquest indrets fan referència mensió’; aquest mot s’ha po- a llocs que ‘es neguen’, que ‘s’inunden gut recollir en la parla, tant a d’aigua’. Negadelles, segons Anglada la vall de la Valira del Nord (1993), és una derivació genuïnament com a la del Valira d’Orient, andorrana, que s’usa com a sinònim de i també és present en el dic- patamoll; l’etimologia seria derivada cionari de Riera (1992). del llatí NECARE. A Andorra s’ha obser- vat aquest topònim a Arinsal. El topò- 3. Call/callissa/escall/escolls: nim Aiguat es troba a Erts; l’aiguader, tal com recull Anglada (1993), a la Costa dels Aiguaders (al Francolí); call (o callisa) es refereix so- Aigueta, a Andorra la Vella i Escaldes- vint, Andorra, a l’indret per Engordany. Costa dels Edrers FOTO: Xavier Planas on passa un riu o un torrent, molt engorjat entre penyes al- 5. Pedral/pardal/pedrusques/pedregas - bem aquest topònim sobre , a tes; pot referir-se també a ‘camí en igual sos/pedregosa: tots aquests mots fan re- l’indret anomenat costa dels Edrers, que situació’. Prové del llatí CALLE, que a la ferència a indrets on s’han sedimentat correspon a una zona amb un ‘barret vegada fou recollit del celta caila, cai- d’una manera natural pedres (vegeu de bruixa’ o ‘pilar coronat’ (dame coif- lle. A Andorra trobem el mot callissa també tarter -a); l’etimologia és del llatí fée) format per sediments glacials re- associat habitualment a ‘camins que PETRA ‘pedra’. A Andorra trobem els Pe- mobilitzats, que simbolitza el testimo- discor ren per antics cursos de torrents drals, a Encamp (es tracta d’un con d’es- niatge dels grans esllavissaments que abandonats o cursos intermitents situats baldregalls associat a un gran movi- van afectar el sector després de la reti- en els cons de dejecció de fons de vall’ ment); el Pardal (possible evolució de rada de la glacera de la Valira del Nord i, per tant, situats en zones de risc per pedral?), entre la Massana i Erts; Pedre- (dels quals s’ha datat que els primers cor rents d’ar rossegalls o avingudes tor - gassos, a Santa Coloma; Pedregosa, a la són anteriors a 8589+/-90 BP (Turu i ren cials: Prat de Call (a Segudet), on es Vall del Riu; Pedrusques, al Griu, a Sis- Planas 2005), repetint-se també en el localitzà una sepultura neolítica enter - pony i al Camp de Claror, etc. D’altra neolític (Yañez 2003). rada per un esllavissament (5350+/4 0 banda, també hem observat el topònim Caldria també analitzar detallada- BP, Yañez 2003); Terra Callissa, a Arin- Pont Pedregat a la Coruvilla (a Arinsal). ment, des d’un vessant etimològic, si el sal; Callissa de l’Aubrial, a ; mot edrer es podria trobar camuflat dins Callissa del Palomer, a la Massana; Ca- 6. Tarter/tartera/tarterals/tarterers: ex- el topònim el Cedre, que trobem a llissoles, a Santa Coloma; Terres de la tensió de terreny, al flanc d’una mun- Santa Coloma (Roureda del Cedre). Callissa dels Bata llats, a Aquest indret va ser afectat amb poste- Ansalon ga, etc. D’al tra rioritat a 5100+/-40 BP (Turu i Planas ban da, segons Co ro mines 2005) per un important avanç de les tar- (1989-1997), Es calls pro - teres d’En clar i del con de dejecció del ba ble ment és l’a glu tina- torrent de Lluixent Passader. En la zona ció dels calls, passat ge es - del Cedre s’han trobat diversos vestigis tret. El mot escolls pot de l’Edat del Bronze on s’aprofitaven pro venir, segons Anglada les cavitats intersticials dels grans blocs (1993), de escollar ‘estim- de granodiorita de la tartera com a ha- bar’; tam bé de camí o pas bitació. Canturri et al. (1985) i Llovera estret entre roques & Colomer (1989) apunten com una de ‘penya-segats’, etimològi- les possibilitats de l’abandonament del cament del llatí COLLE Cedre la dinàmica de vessant, de des- (coll), amb l’article arcaic preniments o de corrents d’arrossegalls, es prefixat. No es des- llacades, que haurien afectat la zona. carta tampoc que pugui Un altre topònim molt interessant, ser una variant de call, es- que sembla portar emmascarat el mot calls. A Andorra trobem: llaquer, correspon a l’Escalluquer (Es- Pont i car rer dels Escalls a call+llaquer), que interpretem com a Es cal des-En gor dany; els ‘penya-segat’, del qual es desprenen Es colls, a Engor dany i a pedres ‘blocs rocosos: quers’; efectiva- Anyós; l’Es ca llu quer, en- ment, l’indret anomenat així, situat en- tre la Massana i Erts. En tre la Massana i Erts, correspon exac- tots aquests casos ob - tament a aquesta definició. servem que es tracta d’in - A Andorra també, per comparació drets amb penya-segats amb el significat de ‘llacada de terres on hi ha perillositat asso- i fang’, i tal com va recollir Alcover- ciada a caiguda de blocs Pont dels Escalls FOTO: Xavier Planas

28 LLENGUA NACIONAL - NÚM. 61 - IV TRIMESTRE DEL 2007 E T I M O LO G I A tanya, coberta de pedres despreses dels cims. L’etimologia, segons recull An- glada (1993), podria estar associada a kar ‘pedra’ i a tar ‘gran’; en basc tzar significa ‘gran extensió’). Aquests to- pònims solen evidenciar o indicar pro- ximitat a indrets amb fenòmens de cai- guda de blocs rocosos, però també n’hem trobats caracteritzant dipòsits de glacera rocallosa. A Andorra hi ha múl- tiples indrets amb denominacions as- sociades a aquests mots recollits per Adellach i Ganyet (1977), el més cone - gut de tots és (vila de la par - ròquia de Canillo).

7. Terregalls: sòl amb terra i pedra pe- tita (col·luvions), pejoratiu de terra, de mal conrear, per on fins i tot es fa difícil el pas. Segons Coromines (1980-2001), terregall (esturregall a la Cerdanya) sig- nifica ‘esllavissada, despreniment de ter - res’, mot que amb algunes variants s’es- Escalluquer FOTO: Xavier Planas tén al llarg del Pirineu i Pre-pirineu, des sants dels corrents d’arrossegalls que d’edificis). Pel que sembla, una allau del Rosselló fins al Pallars. També hem els han afectat en el passat. Pel que fa de terra i roca va destruir l’antiga es- observat que terregall s’empra per a des- a (Egolestes: primera refe- glésia. Per les referències del possible criure zones amb tarteres amb grans rència escrita a l’any 1065), Coromi- emplaçament d’aquest temple, ens de- blocs, aquests associats a dipòsits de gla- nes (1965 i 1970) diu que podria pro- cantem a pensar que el fenomen que cera rocallosa. A Andorra trobem aquest venir del provençal estier ‘canal, rierol’, causà aquesta destrucció fou un cor - topònim associat a la zona de sor tida del llatí AESTUARIUM; Anglada (1993) rent d’arrossegalls provinent de l’An- del gran moviment de Certés; els Terre- proposa un AQUALE igual que per les gonella. L’etimologia del mot Llorts galls, a l’Obaga d’Andorra la Vella; els Agols i Nagol amb un sufix -aster, que també podria anar associada al ‘gran Terregalls de l’Alt, a Comallempla i indica ‘proximitat’ o ‘menyspreu’. Nos- moviment dels Escaubers’, situat aigües també a la Comapedrosa; els Terregalls altres defensem aquesta proposta d’An - amunt del poble en el vessant dret, da- del Solanet, a la Coma de Ransol, i Clots glada (1993) basant-nos en el fet que, tat en 6210+/-50 BP (Turu i Planas, dels Terregalls, a la Coma de Ransol; tots tant l’estany d’Engolasters (avui en dia 2005), que va arribar a obturar en el associats a dipòsits de glacera rocallosa. recrescut per la presa de FEDA) com el passat la Valira del Nord. Pla d’Engolasters, han estat en el pas- 8. Les Agols/Nagol/Engolasters: Segons sat patamolls en què s’havien conver- 10. Setúria/Ós de Civís/Coll de la Bo- Coromines (1989-1997) i Anglada (1993), tit antics estanys juxtaglacials, en ajus- tella: en els dos primers d’aquests noms etimològicament provinent del llatí tar-se a la definició de aigual, donada de lloc, Anglada (1993) hi observa una AQUALE ‘olla d’aigua’, i romanitzat en per Coromines. relació d’hidronímia. Nosaltres també el sentit de ‘viot, reguerot d’aigua, xa- la hi veiem, i, a més, també hi relacio- ragall’. També cal tenir present que Co- 9. Llorts: tant Coromines com Anglada nem i afegim: coll de la Botella (abans romines (1989-2001) presenta l’evolu - proposen per a aquest nom una etimo- Gotella ‘que degota’ –Anglada, 2003–), ció de AQUALE cap a aigual com a logia basca lurte ‘esllavissada, allau de el riu i coll l’Aquell/Laquell (per simi- ‘aiguamoll, bassal’, sobretot en mun- pedres, ensulsiada, corrents d’ar ros se - litud al llatí AQUALE) i Costa dels Ai- tanya; -ol indica ‘reguerot d’aigua que galls’. Anglada (1993) posa com a evi- guaders (al Francolí); així mateix, re- corre entre la gleva, que ve del mollal’, dències d’aquests fenòmens en aquesta cordem la impetuosa força i els danys és un mot usual solament en els dos zona els topònims Prat de l’Allau i Solà que els aiguats de l’any 1982 van cau- vessants pirinencs des de l’Alt Pallars de l’Allau (sota l’Ensegur), i fa referèn- sar en tota la vall d’Ós. Recollint les fins a mar: Aigols Podrits, a Coma de cia a la destrucció de l’antiga església argumentacions d’Anglada (1993), ob- Fresers; Igol, en forma parlada, a Prats de Sant Serni de Llorts. L’es glésia actual servem que Setúria és una capçalera de Molló i a Vilallonga (Tregurà); Aigol, de Llorts (del segle XVII) substituí en d’una conca hidrològica (amb exposi- a Setcases; Agol, a Pardines, i Agal, en època indeterminada un altre temple, ció oest), Ós de Civís (Aós, en nomen- sentit de ‘coma per on baixa aigua’, a segurament romànic, situat abans d’ar - clatura catalana) ho associa amb una l’Alta Cerdanya, a Naüja, a Osseja i a Pa- ribar al poble (probablement entre la evolució del llatí AQUOSUS/-A/-UM. lau de Cerdanya. Al Principat d’Andorra, zona dels Camps de l’Església i l’actual També observa una tautologia Setúria = tant a les Agols com a Nagol encara Aparthotel Fitjat; de fet, durant l’ex ca - Aós ‘amarat d’aigua, aigua en abun- avui en dia podem apreciar les evi- vació per a la construcció d’aquest dància’; a més, Setúria conté morfemes dències geomorfològiques en els ves- apart hotel es van trobar antigues restes íbero-bascos ur ‘aigua’, is ‘riu, aigua

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 61 - IV TRIMESTRE DEL 2007 29 E T I M O LO G I A

erosionada’; no- tro ba pas al límit de la vegetació arbò- saltres també hi ria; caldria potser buscar-hi una etimo- veiem una asso - logia relacionada amb el gran movi- ciació geomorfo - ment que afectà tot el vessant; així, lògica amb l’ex - humilment, plantegem una evo lució de pan sió lateral del lurte/lor te(ll)/ lartell/ sar tell(s)/ certés (lurte Pic d’Encampa da - del basc ‘esllavissada’; vegeu també na, que dóna al Llorts). Ho argumentem basant-nos en con junt del ves- el fet que el poble es troba just per sota sant una morfolo- la zona de cicatriu (a l’inici) del gran gia de serra den- moviment de Certés, el qual actualment tada, trencada, per encara presenta proves d’un cert movi- salts de falla, en ment residual en alguns sectors. u definitiva escorxa - da. Anglada Bibliografia (1993) també as- Encampadana FOTO: Xavier Planas socia el to pònim Racofred, situat ADELLACH, B. i Ganyet, R. (1977), Valls corrent’, tir ‘curs d’aigua’. Anglada sobre el Pla de l’Estany d’Arinsal, a una d’Andorra. Geografia i diccionari ge- ogràfic, MI Consell General, Andorra. (1993) també recull observacions prè- evolució del llatí ROCA FRACTA i el re- vies que hi veuen un (e)se/etxe ‘casa’, laciona amb l’escarpament de les cres- ALCOVER, Mn. A.M. i Moll, F.de B. (1993), Diccionari català-valencià-balear, edi - o fins else/lese ‘fondo’. tes del sector. Altres topònims que po- torial Moll, Palma de Mallorca. den evidenciar trencament del vessant 11. Bississarri: Coromines(1965-1970 i són Estany Esbalçat, al Castellar a Or- ANGLADA, M. (1993), Arrels d’Andorra. Pre- història d’Andorra a través dels noms 1989-1997) i Anglada (1993) donen a dino, que podria estar relacionat amb de lloc, edit. Andorra, Andorra la Vella. aquest nom un origen clarament basc, reactivacions de falles secundàries post- CANTURRI, P., Guillamet, E., Llovera, X. i que prové de l’aglutinació dels termes tardiglacials associades a la falla de Me- Burgués, P. (1985), Le domaine ar- basa+sarri (baxa és un diminutiu de rens (Turu i Planas, 2005), i l’Anrodat, chaelogique d’Andorre. Les dossiers basa, ‘desert, lloc silvestre’, baso ‘pre- que caldria analitzar filològicament, te- Histoire et archaelogie, núm. 96, Turin. cipici’ –d’aquí baser, basera–, i sar ri, nint en compte una possible desviació COROMINES, J. (1965 i 1970), Estudis de que vol dir ‘freqüència’, és a dir ‘indret semàntica del mot rotar, que en rosse- Toponímia Catalana (volum I, 1965, i on freqüentegen els precipicis’ (basers). llonès encara significa ‘desbordar-se un volum II, 1970), Biblioteca Filològica Recordem que el poble de Bississarri es cor rent d’ai gua’, en el sentit de rompre Barcino, edit. Barcino, Barcelona. troba enmig de la vall d’Ós, engorjada, (rot ‘espar racat’) del llatí RUMPERE, ja COROMINES, J. (1989-1997), Onomasticon amb precipicis i tarteres; per tant, tenim que a la seva falda es troba l’Estany de Cataloniae, Curial Edicions Catalanes, en aquest nom una esplèndida des- l’Isla, l’illa del qual presenta un origen Barcelona. cripció del paratge. relacionat amb una important esllavis- COROMINES, J. (1980-2001), Diccionari sada que va afectar el vessant d’aquest etimològic i complementari de la llen- 12. Erts/Margineda/Ribafeta/Riba Es- pic. Més topònims que fan referència a gua catalana, Curial edicions catala- corjada (Escorxada)/Racofred: Tots zones on hi ha problemàtica associada nes, Barcelona. aquests topònims tenen relació amb a inestabilitats de vessant són: Rocs EUROCONSULT (2002), Estudi de la zonifi- riba. Erts, segons Coromines (1965- Tous, a la Solana d’Encamp; Roca Po- cació del terreny segons la seva pro- 1970) i Anglada (1993), prové del basc drida, al Pardal, entre la Massana i Erts; blemàtica geològica: gran moviment ertz ‘caire, vorera’ en relació a l’em - Font Podrida (sobre el gran moviment de Vila-Beixalís (parròquia d’Encamp), Ministeri d’Urbanisme i Ordenament plaçament d’aquest poble al marge d’Ai xirivall), i Andorra Morta, a Andor - Territorial, Govern d’Andorra. ‘vora’ del riu d’Arinsal. Segons Anglada ra la Vella. Segons Anglada (1993), An- (1993), ve a ser un equivalent del ro- dorra Morta és un topònim fossilitzat de RIERA, M. (1992), La llengua catalana a Andorra. Estudi dialectològic dels seus mànic Ribafeta, semànticament. Margi - localització molt difícil; apareix dins parlars rurals, edit. Mirador, IEA Bar- neda també fa referència a ‘marge’. Ri- els límits de la parròquia d’Andorra la celona. bafeta, una composició romanitzada Vella i semblaria que es podria localit- TURU, V., i Planas, X. (2005), Inestabilidad de RIBA FRACTA ‘Riba trencada’, podria zar en les proximitats de Roca Morta, de vertientes en los valles del Valira. tenir un origen associat a l’Allau del formant pessons de grans pedrasses del Datos y dataciones para el estableci- Mas (possible allau de terres, concen- Massís d’Enclar. miento de una cronología, posibles trada al torrent del mateix nom), que causas. Andorra y (Pirineos hauria ‘trencat’ el vessant, i que, tal 13. Certés: tant Coromines com An- Orientales), VI Simposio Nacional so- com hem esmentat anteriorment, po- glada atribueixen a aquest mot un pos- bre Taludes y Laderas Inestables, Va- dria guardar una relació amb el gran sible origen basc relacionat amb zarta lència. moviment, que es troba en el vessant ‘tany o branca’, i l’associen a ‘fi de ve- YAÑEZ, C. (2003), «La tomba de Segudet de les Feixes de Besolí. Riba Escorjada getació’ (timberline en anglès). Nosal- (): una nova aportació al neo- (també Escorxada), Anglada (1993) l’as- tres trobem estranya aquesta etimolo- lític a Andorra», Quaderns de recerca socia a ‘indret sense la capa agle vada, gia, ja que el poble de Certés no es històrica, 1, SAC.

30 LLENGUA NACIONAL - NÚM. 61 - IV TRIMESTRE DEL 2007