m^ La Veu del

Publicació bimestral Obradors, 6-8 baixos • 08002 N- 65 novembre-desembre de 2000

Els nyaps del segle (dossier, pàgs 11 a 17)

.».''' .7^r ^-.f^jZ.

^--'Sfe

I

1. *. >rV La Veu del m CARTES CARRER novembre-desembre de 2000 Edita Meseguer, Pep Miró, José Molina, ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA Federació d'Associacions de Eduard Moreno, Fen·an Navarro, Núria ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA Veïns i Veïnes de Barcelona Pompeia, Albert Recio, Josep Lluis Badal, Brasil i Bordeta Coll-Vallcarca Guineueta Obradors, 6-8 baixos Rueda, Fen-an Sagarra, Mercè Tatjer, Parc Sagrada Família Triangle de Sants 93 491 05 49 93 284 23 12 93 428 46 23 08002 Barcelona Ole Thorson, Àngel Valverde, Genaro 93 221 04 87 93 246 53 19 93 431 75 45 Baix Guinardó Congrés Horta Telèfon: 93 412 76 00 Villagrasa, Pau Vinyes Parc de l'Escorxador Sagrera Trinitat Nova Fax: 93 412 58 88 93 436 81 80 93 340 70 12 93 420 90 06 Secretària de redacció i 93 325 00 44 93 408 13 34 93 353 88 44 Barceloneta Coor. Casc Antic Hostafrancs e-mail: [email protected] Parc la Vall d'Hebron Sant Andreu Trinitat Vella web: wiww.lafavb.com Maquetació 93 221 72 44 93 310 53 33 93 426 91 66 Montse Ayats 93 428 68 66 93 93 345 96 98 93 274 19 58 Baró de Viver Diagonal Mar Joan Maragall Penitents-Taxonera Sant Antoni Turó de la Peira 93 311 41 93 93 307 91 20 93 347 73 10 Consell de direcció Administració 93 420 20 97 93 423 93 54 93 358 06 95 Bon Pastor Diagonal-Glòries La França Andrés Naya i Manel Andreu Marga Parramon Poblenou Sant Cristòfol Unió-M, BartJera-Sla Marganda-Penedides 93 346 46 18 93 300 62 88 93 325 08 93 Publicitat 93 266 44 41 93 432 34 71 93 317 16 11 Cap de redacció Camp d'en Grassot Dreta Eixample La Palmera Isabel Mancebo i Carmen Plaza Poble Sec Sant Genis Vallbona 93 457 01 30 93 265 87 63 93 305 37 05 Carles Valls 93 441 36 65 93 417 03 67 93 354 89 82 Esquerra Eixample La Pau Fotografia Polvorí Sant Gervasi Verdum 93 440 21 75 93 453 28 79 93 313 28 99 Consell de redacció Dani Codina, Josep Masip, Joan 93 432 36 42 93 211 81 65 93 276 02 30 Can Baró Font d'en Fargues Les Corts Christian Andreu, Marc Andreu, Morejón, Ignasi R. Renom, Jordi Tan-és Porta Sant Martí Provençals Verneda Alta Laura Aparicio, Ricard Aris, Marta 93 285 12 96 93 420 40 66 93 330 74 36 Portada 93 359 44 60 93 314 17 04 93 314 58 13 Bach, Anna Bartolomé, Sara Casas, Can Caralleu Font Guallla-Magòria Maresme Fotos: Pepe Encinas i Ignasi R. Renom Prosperitat Sant Ramon Nonat Via Trajana 93 280 07 24 93 424 85 06 93 266 18 56 Daniel Garcia, Alberto Gómez, Ella 93 276 30 15 93 440 10 11 93 313 61 68 Can Peguera Font del Mont Meridiano-Cero Herranz, Miquel A. López, Ctielo Fotomecànica i Impressió Provençals Verneda Sants Xile 93 357 13 33 93 406 93 27 93 274 02 72 Losada, Gerard Melgar, Marta Milà, Grinver, S.A. (T. 93 373 68 61) 93 307 46 95 93 331 10 07 93 440 85 08 Can Rectoret Fort Pienc Mont d'Orsà-Vallvidrera Rosa Maria Palència, Marta Pardell, Racó de les Corts Sarrià Zona Sud Sant Andreu Marta Pluja, Jaime J. Rubio, Àlex Distribució 93 205 04 87 93 231 11 46 93 406 84 53 Trèvol Missatgers (T. 93 266 07 70) 93 440 48 50 93 204 90 58 93 346 72 03 Carmel Galvany Montbau Tisminetzky, Carles Valls i Jordi Vila Rambla, Amics de la Sudoest del Besòs Zona Universitària 93 357 57 48 93 412 76 00 93 428 29 34 La FAVB no està necessàriament 93 317 29 40 93 278 18 62 93 401 77 43 Casc Antic Gòtic Navas Consell assesor d'acord amb les opinions que Rambla de la Bordeta Tallers, Gravina, Jovellanos i PI. Castella 93 319 75 65 93 315 18 20 93 340 62 49 Anna Alabart, Emest Alós, Roser s'expressen als articles signats per 93 431 25 44 93 317 38 39 Cera Gràcia Ntra Sra, de la Salut Argemí, Jesús Berruezo, Esttier particulars o col·lectius. Raval Taula del Raval 93 329 48 53 93 217 60 88 93 204 86 04 Cànovas, Joan Costa, Xec Febrer, Qualsevol reproducció total o 93 441 77 21 93 442 46 68 Ciutat Meridians Gràcia Nord-Vallcarca Ntra. Sra. del Port Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez, parcial del contingut d'aquesta Roquetes Torre Baró 93 276 30 94 93 211 26 27 93 431 30 16 Joan B. Isart, Alfons López, Eugeni revista fiaurà de fer esment del 93 359 65 72 93 276 09 48 Clot-Camp de l'Arpa Gran Via Nou de la Rambla Madueiïo, Pep Martí, Mariano seu autor i origen. Ronda Sant Antoni Torre Llobeta 93 232 46 10 93 454 51 97 93 441 01 83 93 442 24 12 93 429 07 06 Clota G. Via-Perü-Espronceda Paraguai-Perú ^ L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la Ronda Sant Pere Tres Torres Canvis: Montse Ayats 93 357 72 59 93 308 77 34 93 278 06 93 col·laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat 93 317 31 39 93 205 77 89 Telèfon 93 412 76 00 de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i diversos col·laboradors.

Imprès en paper ecològic de 65 grams Aquest número té un tiratge de 8.000 exemplars Dipòsit legal: B - 21300 -1995 ® i la seva distribució és gratuïta E;/e PUNTS CARTES de distribució Bitllet DELS fl^ CARRER combinat LECTORS

Centre Cívic (CC) Pati Llimona. Regomir, 3 Encara era viu el dictador i des dels barris I uO€L LO&O, Informació Cultural. Rambles, 118 es PA fi fi 0€F€AJ&€nM€ Oft CAKIAOfnO La Rosa de Foc. Rec, 69 perifèrics es va començar a reivindicar el CC.OO. Via Laietana, 16 bitllet combinat "de casa a la feina per l'import El Cafetí. Hospital, 99 d'un sol bitllet". Anar a la feina en transport El Glaciar. Plaça Reial Taller de Músics. Requesens, 5 públic implicava pagar dos i tres bitllets i Llibreria Les Punxes. Rosselló, 260 afegir uns costos socials molt alts. Hores de Forn de pa Aubet. Sicilià, 205 trajecte que impliquen temps i cansament. Forn de pa Molí Vell. Padilla, 275 Forn d'en Pere. Dos de Maig, 281 Ara l'Autoritat Única del Transport Confeccions El Rellotge. Comte Borrell, 89 Metropolità ha fet realitat aquesta vella Autoservei Navarro. Av Mistral, 6 Celler de l'Estevet.Calàbria, 57 reivindicació. És una bona notícia. Ningú pot Gelateria-Pastisseria Bonastre. Tamarit, 136 qüestionar que és una de les decisions més Centre Social de Sants. Olzinelles, 30 importants d'una Autoritat Única del CC Cotxeres de Sants. Sants, 79 Poliesportiu M.Esp. Industrial. Parc Esp. Indus., s/n Transport integrada per la Generalitat i els Centre Tonnàs Tortajada. Fonthonrada,8-10 Ajuntaments. El mèrit és d'ells i, com diem a CC El Rellotge. Pg. Zona Franca, 116 vegades, més val tard que mai. Només han CC Can Cadena. Mare de Déu del Port,397 CC La Bàscula. Foc, 128 sigut 25 anys. C. S. Personals Corts. Masferrer, 33 La mesura s'ha explicat als mitjans de CC Can Deu. PI. Concòrdia, 13 comunicació i ens hagués agradat que algú, en ^Lfítml Forn de la Vila. Consell de la Vila, 9 EL ROTO Quiosc. Plaça de Sarrià algun moment, hagués fet referència a la feina Llibreria La Kktua. PI. de Vallvidrera, 3 del moviment veïnal. Estem convençuts que els Lluïsos de Gràcia. Plaça Nord, 7 Censura política? Hotel d'Entitats de Gràcia. Providència, 42 Macias, Venturas, Corbachos i Casas Hola a tots CC Coll. Aldea, 15-17 haguessin trigat més temps i haguessin dubtat Sóc de l'Associació per a Joves Sóc un militant d'Iniciativa-Verds que CC La Sedeta. Sicília, 321 més sense la pressió veïnal. A més a més TEB i he llegit l'article fet per llegeixo amb gran interès La Veu del C. A. Tradicionàrius. Trav. Sant Antoni, 6-8 Toni Ramon "El Raval dóna veu Carrer, imprescindible per educar Centre Moral Gràcia. Ros de Olano, 7-9 pensem que reconèixer el nostre paper els fa Polisportiu Perill. Perill, 16-22 més forts, ja que apareixen com a als més joves". Dins l'apartat l'esperit críticiconèixerraltra realitat de Polisportiu Claror. Sardenya, 333 representants d'unes institucions sensibles als Exposició virtual de dibuixos, la ciutat. Ja em sembla bé (i coherent CC El Carmel. Santuari, 27 plantejaments ciutadans, sensible als temes Toni diu: ...en col·laboració amb amb la revista) que primin els temes Casal de Joves El Carmel. Tolrà, 40 el Taller Escola de Barcelona... socials i les veus ciutadanes per sobre CC Matas i Ramis. Feliu i Codina, 20 que amb molta força s'han reivindicat. L'Associació per a Joves TEB de les informacions político-partidistes C. S. Personals Horta. PI. Santas Creus, 8 Queda dit: la integració tarifària és una Cooperativa Cultural Rocaguinarda. Xipre, 13 no és un taller escola i les sigles que saturen la resta de mitjans de Ateneu Polpular Nou Barris. Port Lligat, s/n bona notícia i ens sentim, d'alguna manera, TEB són el nom que es van comunicació. Però trolxs una falta C. Barri Prosperitat. PI. Àngel Pestana, s/n protagonistes d'aquesta història. Encara que posar els joves, ja fa vuit anys i d'ètica periodística portar aquest criteri Centre Sóller. Plaça Sóller s/n Can Basté. Pg, Fabra i Puig, 274-276 callin i ho silenciïn. és un signe d'identitat que els fins a l'extrem de silenciar les iniciatives CC Ciutat Nord. Rasos de Pegera, 19-25 representa. El TEB és el TEB. de grups polítics en temes d'interès Papereria Llibreria. Finestrelles, 56 L'Escola Taller Barcelona és ciutadà. I això és el que va passar al CC Trinitat Vella. Foradada, 36-38 Bon any una altra entitat que no té res a número 64 de Ca/reramb la informació CC Sant Andreu. Gran de Sant Andreu, 111 Can Guardiola. Cuba, 2 veure amb nosaltres. "Sepu per a la ciutat": enlloc es deia Biblioteca Ignasi Iglesias. Segadors, s/n Als amics i amigues de les associacions de A part d'això m'ha agradat que IC-V és qui lidera la proposta de Districte Sant Andreu. PI. Orfila, s/n veïns, als lectors, als que col.laboren molt l'article i sobretot l'escrit recuperar els jardins del Palau Moja, a CC La Sagrera. Martí Molins, 29 de Júlia Masip "Unes postals la que després si han sumat C. Barri Congrés. Acàcies, 26 desinteressadament en la nostra publicació, impactants i emotives". (benvinguts) altres partits i entitats. Farmàcia. Bolívia, 19 als comerciants i institucions que ens ajuden Llibreria Etcètera. Llull, 203 Endavant. El Tio Che. Rambla Poblenou, 44-46 econòmicament, a tots ells els desitgem bon Helena Palau M. Acebal CC Sant Martí. Selva de Mar, 215 any. Que els anys que arriben tinguin la pau Complex Esportiu Verneda. Binèfar, 10-14 necessària i la imprescindible solidaritat. Un Casal Alternatiu. La Verneda, 18 C.Joan Casanelles. PI. Joan Casanelles,s/n record molt especial per als "nous" veïns i El proper Carrer el podreu recollir als punts de distribució el Foment Martinenc. Provença, 595 veïnes. Molta salut. proper mes de març.

UN NOU CARRER A INTERNET: www.lafavb.com La Veu del novembre-desembre de 2000 CARRER CRÒNICA

Barri La Mina: darrera oportunitat a barri per un barri oblidat

GERARD MELGAR RODRÍGUEZ nístic: "Fa falta que els carrers siguin El barri de La Mina està situat al marge Després de moltes decepcions, els veïns aspiren d'una més oberts. N'hi ha zones que que­ dret del riu Besòs. Físicament es troba den molt tancades i això propicia la més proper a Barcelona que al centre vegada per totes a la rehabilitació d'una zona creació de guetos". La professora de de Sant Adrià, municipi al qual pertany. l'Escola d'Adults també reclama més El nom prové de l'existència d'una oblidada durant massa temps vies de comunicació amb Sant Adrià: mina d'aigua a l'interior d'un espai per "Només hi ha la carretera cap a berenar ja desaparegut. La seva histò­ Mataró i el carrer Cristóbal de Mourà". ria és la d'un barri artificial, creat amb motiu del creixement industrial de les • Veïns enganyats grans ciutats als anys seixanta, que ha Paco Marín va viure durant 18 anys a estat víctima de la mala planificació, en La Mina, vuit dels quals va estar com a un primer moment, i de la desídia regidora l'Ajuntament de Sant Adrià de durant molts anys. Besòs. "L'any 1987 el moviment asso­ ciatiu veïnal es trobava mort per una • Població barraquista sèrie de fets que havien extingit la Al 1969, el Patronat Municipal de participació. Va ser llavors quan vam l'Habitatge de Barcelona començà decidircrearla Pemianentde l'Assem­ la construcció als terrenys expro­ blea de Veïns", explica. Poc després, piats seguint el pla d'erradicació del s'iniciaren els contactes amb el PSC i barraquisme. Davant la urgent ne­ van arribar a un acord per recolzar-lo a cessitat d'habitatges, es va accele­ les eleccions municipals de 1987, a rar el procés de construcció sense canvi de tenir un representant a la llista tenir en compte ni la qualitat de les que observés i vigilés el compliment obres ni la dotació de serveis. L'ocu­ del pacte. Marín fou l'elegit per la Per­ pació dels nous edificis es va fer manent de Veïns, i amb la victòria entre 1973 i 1974 amb una població socialista accedí a la regidoria. Els provinent de 262 municipis, però problemes no trigaren en sorgir: "No­ sobretot amb persones de barris saltres teníem relació amb alguns par­ marginals de Barcelona: Camp de la lamentaris europeus i al mes de juny Bota, Pekín, La Perona, Can Tunis, ens van assegurar que la Comunitat Montjuïc, Riera Blanca, etc. Econòmica Europea oferia recursos L'any 1975 les famílies empadro­ per temes de menys gravetat que els nades eren 2.222; el número d'habi­ que patia La Mina". Aleshores, va de­ tatges, 2.029; i el total d'habitants, manar al tècnic del consistori que ela­ 15.133. Per tant, fou un barri de JOAN MOREJON borés un informe i una petició de recur­ creació instantània, a on es van El record de Camarón ajuda a entendre part de la identitat de La Mina. sos. "Primer, no ens van fer nnolt de reallotjar diversos nuclis de població cas; després ens van dir que ja estava procedents del barraquisme i amb constituir Pla Besòs, l'empresa pú­ milions; i el consistori adrianenc, 600. La creació del Consorci de La enviat, però no havien contat amb una situació sòcio-econòmica molt blica de l'Ajuntament de Sant Adrià La incògnita era saber quin seria el Mina ha estat una de les insistents nosaltres. Vam obtenir una còpia i degradada. "Aquelles obres es van responsable de l'administració i ges­ paper de l'Ajuntament de Barcelona, reclamacions de les entitats als úl­ resulta que el document redactat era fer a corre-cuita, sense acabar les tió de les finques del barri. que en un primer moment no va tims anys. Montse Pujol, professora una cosa ben diferent al que nosaltres porteries ni els carrers. Els blocs entrar a formar part del consorci. de l'Escola d'Adults i membre de la havíem demanaf. Es partia de la idea només tenien dues portes als ex­ • La setena rehabilitació Finalment, el 15 de desembre es va plataforma, ho raona: "És molt im­ que el barri no tenia solució ni social ni trems, que es comunicaven a través Entre 1982 i 1993 hi hagué sis plans aprovar la seva participació amb una portant pel barri ja que sempre hem urtianística. En conseqüència, es pro­ d'un llarg passadís. A més, es van de transformació del barri. Tots sis aportació de 2.000 milions, a més estat entre les competències d'una o jectava la denrKJlició i la venda del omplir de forma poc racional. Les van fracassar. En aquests moments dels 1.000 que ja estaven pressu­ altra administració". Els recursos del terreny a la iniciativa privada per 3.700 famílies eren molt nombroses i al­ es treballa en el setè, una rehabilita­ postats a les obres del Fòrum 2004. pla Urban també fan que es mostri milions de pessetes. guns pisos tan sols disposaven de ció que s'executarà durant els pro­ Falta concretar la quantitat que pro­ optimista: "Poden aportar beneficis Al mes de gener, Marín fou expul­ tres habitacions", recorda Montse pers 10 anys. El projecte serà gesti­ vindrà del pla Urban, la principal molt interessants, però hem de tenir sat del grup socialista, però davant la Pujol, membre de la Plataforma d'En­ onat pel Consorci de La Mina, un iniciativa destinada a la rehabilitació en compte que hi ha temes, com la insistència dels veïns, va seguir en el titats de La Mina. òrgan constituït el passat 1 de se­ de barris marginals de la Unió Euro­ seguretat ciutadana, dels quals càrrec de regidor la resta del mandat. El 7 de març de 1989 es va firmar tembre per la Generalitat de pea. Suposadament, seran uns aquest pla no es fa càrrec". A les següents eleccbns, la Pemia- un conveni per mitjà del qual el Pa­ Catalunya, la Diputació de Barcelona 4.000 milions de pessetes. nent de Veïns va formar part de la llista tronat Municipal de l'Habitatge cedia i l'Ajuntament de Sant Adrià de • Problemes d'Iniciativa per Catalunya i, d'aquesta a l'Ajuntament de Sant Adrià la ges­ Besòs. El pressupost per dur a ter­ • Plataforma d'Entitats Quan es paria de la massif icació que manera, Paco Marín continuà quatre tió dels habitatges, locals comerci­ me les reformes urbanístiques i soci­ Tradicionalment, les diferents enti­ hi ha al barri, Montse Pujol suggereix anys més treballant per La Mina a als, vials i zones d'esbarjo de La als s'ha valorat en 12.000 milions de tats que hi ha a La Mina organitza­ que el que s'ha de fer és construir l'Ajuntament adrianenc. Mina. En conseqüència, el14 de pessetes. La Generalitat n'aportarà ven cada any una setmana cultural. més habitatges. A més, observa un desembre del mateix any, es va una tercera part; la Diputació, 2.000 Al 1997, quan ja s'havia fet l'estudi altre conflicte d'ordenament urba­ (segueix a la pàgina 4) pel setè pla de transformació, però sense que res hagués canviat al barri, les entitats van decidir suprimir Població entre 11.000 i 13.000 habitants la setmana cultural, com a protesta, i es va celebrar una setmana reivin­ (9.329 persones empadronades) dicativa. Aquest va ser l'embrió de la Plataforma d'Entitats de La Mina, entre Oi 16 anys 21 % organisme que pretén recuperar la entre 17 i 45 anys 47% il·lusió i la participació ciutadana que, entre 46 i 64 anys 19% paulatinament, va desaparèixer als més de 65 anys 13% anys vuitanta. Com a mostra, van Població gitana 30 % aproximadament recuperar un famós lema de la Per­ manent de Veïns: Volem viure en Procedència: una Mina digna. Aquesta plataforma Andalusia 25% la formen representants d'una vinte­ Castella 7% na d'entitats del barri (Associació de Extremadura 4% Veïns, Centre Cultural Gitano, Esco­ Densitat: la d'Adults...) i persones a títol indivi­ La Mina 512 h/ha. dual que es reuneixen els dijous al Sant Adrià 319 h/ha. JOAN MOREJC Centre Cívic per aglutinar propos­ Barcelona 221 h/ha. El barri té un elevat percentatge de població jove. tes, idees i força. /.« Veu del CRÒNICA CARRER novembre-desembre de 2000 (ve de la pàgina 3)

Tot i dir que no és l'únic responsa­ ble, Marín acusa el Patronat Munici­ pal de l'Habitatge de Barcelona de Un restaurant es 'menja' tenir "un paper negatiu en la gestió urbanística i social del barri, ja que l'interès va més que res per tancar els problemes que hi havia al seu l'Hivernacle de la Ciutadella territori". També explica que un dels problemes més greus de La Mina fou que mai hi va haver un referent Treballadors municipals denuncien la privatització de l'edifici construït el 1884 per establir un model de comunitat: "Faltaven llaços d'estructura interna. ELIA HERRANZ A més, les famílies normalitzades Entre altres espais d'interès cultural del marxaven i les que hi arribaven, en es troba l'Hiver­ general, no aportaven res. Tot i ser nacle, magnífic edifici de ferro i vidre temes totalment diferents, és un cas construït l'any 1884 per Josep Amar­ comparable al del País Basc, en el gós amb motiu de l'Exposició Univer­ sentit que existeix una fractura soci­ sal de Barcelona que tindria lloc 4 anys al degut a una detenninada actuació després. És una construcció les carac­ política". Malgrat no haver-hi fórmu­ terístiques de la qual permeten la con­ les màgiques, Paco Marín creu que servació de plantes exòtiques durant la manera de solucionar-ho passa tot l'any en un context climàtic no pro­ per'lallarel protagonisme al col.lec- pici, com és el de Barcelona. A banda tiu mafiós i que les famílies normalit­ de les qualitats arquitectòniques i botà­ zades recuperin l'espai públic. Això niques, l'Ajuntamenthaaprofitataquest no significa que als primers se'ls marc per fer intervencions de diversa deixi de banda. Un cop assolits índole, entre d'altres, la concessió d'un aquests objectius, s'hauria de rege­ restaurant ubicat en un ala de l'edifici. nerar la participació ciutadana". Un informe anònim fet per funcio­ naris de l'Ajuntament denuncia que • Dues zones l'Hivemacle està canviant de destina­ S'hi poden distingir dos sectors: Mina ció per convertir-se progressivament Vella i Mina Nova. Entre ambdues hi ha en el peculiar menjador privat d'aquest una diferència urbanística molt impor­ restaurant, amb la connivència del tant (els típics blocs mastodòntics de consistori. L'informe, corroborat per deu pisos són característics de la Mina aquesta publicació amb un ex-treba- Nova). Marín, però, rebutja la identifi­ llador del restaurant, subratlla que, en cació que alguns fan de la Mina Nova moltes ocasions, quan es fan ban­ com un món marginal i de delinqüèn­ quets i convencions, s'ocupa, a més cia, en contrast amb una Mina Vella de l'ala de la cafeteria, la part central de L'Hivernacle abans de ser "okupat" pel restaurant segura i tranquil·la. "En determinats l'hivernacle, barrant el pas dels visi­ plans que es van fer anys enrere apa­ tants a la zona de les plantes. A més a lació a l'exterior). Aquestes i altres La carcassa de l'Hivernacle va ser nent, la resta de l'edifici passa a tenir reixia aquesta distinció amb l'objectiu més, el restaurant ofereix aparcament accions realitzades a l'àmbit de l'hiver­ restaurada amb motiu del centenari de diversos usos: la zona central, per de criminalitzar la part nova per justifi­ dins el recinte del parc als seus clients, nacle han portat els redactors de l'infor­ l'Exposició Universal, però l'edifici va exposicions i l'altra ala com a bar, car l'enderrocament dels blocs". quan, en teoria, tret dels empleats del me a demanar la intervenció de les serdestinataacolliractesiexposicions botiga ecològica, aula d'ecologia i sala Els problemes de La Mina són ha­ parc i les persones que treballen al associacions veïnals i els mitjans de eventuals. Vaserl'lnstitut Municipal de de concerts, fins que al 1998, desapa­ bituals en les converses del Fòrum Pariament, cap vehicle privat no pot comunicació per tal d'aclarir la situació Parcs i Jardins, al 1994, qui va editar un reix la consideració de 'bar i txítiga Besòs. Aquest organisme va néixer circular ni estacionar dins el parc. i fer públics els documents relacionats llibre on s'adquiria el compromís de ecològica" per l'actual de "cafeteria- impulsat per una lluitaafavorde l'ense­ D'altra banda, l'informe denuncia amb la concessió del restaurant. Es convertir l'Umbracle i l'Hivernacle en restaurant". En resum, el manifest de­ nyament públic a càrrec de l'Institut l'incompliment de diverses normatives dóna la situació que la última conces­ "jardins-museu", amb l'objectiu de pre­ mana "que l'hivernacle tomi a ser un Biani Besòs l'any 1992. Joan Roca, un municipals relacionades amb les ca­ sió va ser donada, l'any 1999, al Grup servar els espais verds i el patrimoni espai públic pels barcelonins on s'hi dels seus membres, el defineix com racterístiques dels lavabos (els actuals Can Cortada, que figura com a client i artístic i històric. Però, a partir de l'any puguin celebrar concerts públics i d'al­ "un punt de trobada d'idees de tot el no estan adaptats als usuaris amb patrocinador de Parcs i Jardins, entitat 1995, mentre es conserva un ala per tres activitats d'interès per tots el ciuta­ que afecta a la ribera del Besòs", o sia, disminució ni tenen la sortida de venti- que gestiona el Parc de la Ciutadella. acollir una col·lecció botànica perma­ dans i no per una minoria". des de la Ciutadella fins al propi riu. Roca adverteix un aspecte negatiu en la creació del Consorci de La Mina: "Em preocupa que hagi estat segregat del Consorci del Besòs. És una decisió Una professional de combat poc progressista si per aquest terme entenem obtenir el tíenefici comú". El col·legi de Periodistes ret homenatge a la redactora de local Ma. Eugènia Ibahez

• Iniciativa social IMERCÈ CONESA Des de setembre de 1999 i fins abril del Quan vaig començar a estudiar periodisme, volia ser com l'Oriana Fallaci. 2001,es desenvolupa al barriel projec­ No sé si per, com ella, entrevistar de tu a tu a Kissinger i Gadaffi, o te pilot Capital local amb finalitat social, probablement -els 20 anys ja ho porten- per enamorar Alekos Panagulis. que té per objectiu estimular i promou­ El mite, em durà poc. Tot just vaig fins que vaig conèixer la Maria Eugènia CoHegf re iniciatives que fomentin la creació de Ibàfiez, ara fa uns 19 anys. Des d'ara i per sempre li diré Mel, com la de Periodistes liocs de treball i la cohesió social. Es fa coneixem els i les qui, afortunadament, podem conviure professionalment mi^ançant la Fundació CIREM (Cen­ amb ella. de Calaf ur tre d'Iniciatives i Recerques Europees La Mel em semblava i em sembla un referent idoni per els i les qui a la Mediterrània) i amb lacdlatoració entenem el periodisme com la feina, tan senzilla i complicada alhora, de l'Ajuntamentde Sant Adriàde Besòs. d'explicar allò que passa al nostre voltant. D'ella no esmentaré ni allò clàssic Aquest projecte va començar amb uns de que és una periodista amb olfacte, ni la darrera modernitat, consistent en tallers que servien per identificar els la curseleria de definir certs professionals com a periodistes creatius. problemes existents a La Mina i les Segurament, la Mei també gaudeix d'aquestes dues coses, però, per a mi, causes que els originen. Van partici­ suposa molt més encara. par-hi al voltant d'uns 400 veïns i enti­ M'agrada la Mei, perquè és una periodista més de combat que de galons, amb tats del barri. El següent pas són les orelles molt grans; en sentit figuratiu, és clar! Perquè sap escoltar, sobretot, microprojectes que intenten solucio­ a aquells i aquelles que quasi mai tenen un accés fàcil als media. Segur que totes nar els conflictes plantejats anterior­ les associacions de veïns i de defensa dels drets de la ciutadania em donaran ment. Hi ha un total de 28 micro- la raó. Tamtsé diré que la Mei mai compra duros a quatre pessetes. Qui ha intentat IGNASI R. RENOM • Mei, entre Joan Anton Solans i Salvador Alsius empreses en funcionament. vendre-li una "moto" i ho ha aconseguit? Amb tants anys de professió, les La creació del Consorci de La Mina, ocasions en que et volen entabanar es multipliquen per cent. els companys de professió, té la gran capacitat de valorar tant l'esforç de els recursos que cedirà la Unió Euro­ Amb ella, no han pogut, perquè sempre ha anteposat la seva professió l'últim becari que comença -que, segur, agraeix el seu tarannà pedagògic, pea amb el pla Urban i alguna de les -explicar allò que passa- i la seva memòria històrica a afalacs i prebendes. més d'amiga que de mestre-, com el del més alt directiu de qualsevol mitjà. obres projectades amb motiu del Fò­ Com em deia fa ben poc una companya que es dedica a la informació Jo, sempre seguiré volent ser la Mei en un futur. I tan sols espero tomar-me- rum 2004 han fet que als darrers me­ municipal de Barcelona, en assabentar-se de la retirada temporal de la feina la a trobar treballant en qualsevol indret de Barcelona, emprenyada és clar! sos es tomi a parlar de La Mina, un de carrer (em nego a considerar-la definitiva) de la Mei: I ara, qui li plantarà per algun oblit, desídia o injustícia dels qui manen. zona que des del seu naixement ha cara a l'Administració quan ens vulguin vendre el que no es pot vendre? patit un greu ostracisme. La Mei també m'agrada, perquè és extraordinàriament respectuosa amb Mercè Conesa és periodista. La Veu del novembre-desembre de 2000 CARRER CRÒNICA 'Cap i casar de la masonería Barcelona, capital de las logias espanolas, es el refugio de los masones de izquierdas

XAVI CASINOS Barcelona es la capital masónica de Es- pana. Es la ciudad donde hay mas ma­ sones y donde tienen su sede central las dos obediencias -conjunto de logias o grupos de masones- mas importantes del país: la Gran Lògia de Espana (GLE), en la Gran Via, y la Gran Lògia Simbòli­ ca de Espana (GLSE), en la calle Avinyó. Las razones de este fenómeno hay que buscarlas en la historia y en el destaca- do papel revolucionario que la capital catalana desempenó a finales del siglo XIX y principios del XX. La masonería no tiene nada que ver con càtaros, templarios, rosacruces y otras corrientes parecidas. Esta confu- sión es fruto de una seudoliteratura fan­ tàstica a cargo de autores con escasa credibilidad que solo intentan aprove- charse de la fascinación y morbo que producen todas las cuestiones relacio- nadas con lo esotérico. La masonería tiene su único origen en el gremio me­ dieval de constructores de catedrales góticas. Se trataba de una especialidad de gran prestigio y muy bien pagada que requeria una gran especialización.

La masonería llego a Barcelona con la invasión napoleònica DANI CODINA • El convento de Sant Agustí es un antiguo cuartel napoleónlco que conserva símbolos masónicos en su entrada. Los constructores se dividían en ca- tegorías profesionales. Eran maestros, en Londres en la Sociedad ètica y filosò­ progresistas de la època, los que busca- compartir lògia con intelectuales y polí­ compafieros u oficiales y aprendices, fica que es hoy la masonería. ban la igualdad entre los ciudadanos, ticos de talla. Antes de la guerra civil que son aún hoy los grados de la maso­ Los masones no son una secta, por- los que se oponían al absolutismo, y los masonería, ateneos y cooperativas obre- nería moderna. Celebraban sus reunio- que muchos son catòlicos, protestantes, que predicaban la libertad. Una de aque- ras se confundían e incluso compartían nes en las logias, estancias anexas a la musulmanes o budistas. No hacen dis- llas logias estuvo con toda probabilidad local. Por eso el franquismo los persi- obra donde guardaban también sus he- tinciones entre rellgiones ni ideologías y en el cuartel de Sant Agustí, la antigua guiò con safia, porque era una institu- rramientas. Uno de los trabajos mas di- su objetivo es practicar la fraternidad y Gaja de Reclutas. En la fachada de la ciòn no solo odiada por la Iglesia, sinó fíciles era el tallado de las piedras, mo­ la ayuda mútua entre sus miembros es- calle del Comerç aún son bien visibles repleta de opositores al régimen. tivo por el que cada maestro picapedre- parcidos por todo el mundo. Eso no le ha los compases y escuadras entrelaza- ro las firmaba. Así, hoy es fàcil contem­ privado de ser condenados repetidamen- dos, símbolo de los masones. plar estos signos en la fachada de la te por la Iglesia catòlica. Tras la marcha de los franceses, la Eran cientos los catedral de Barcelona. La masonería llego a Barcelona con masonería inicio su leyenda negra, que Con el paso del tiempo, el gótico cayó la invaslòn napoleònica. Los regimien- ya nunca se sacudiò. La Revoluciòn de masones ministros, en desuso, y también el gremio. Aun así, tos franceses se establecieron en los Septiembre de 1868 liderada por los diputados y su simbologia, mística y prestigio atraía cuarteles de la ciudad, y allí instalaban generales Prim y Serrano y por Sagasta a intelectuales, políticos y mecenas, que, los masones militares establecían sus y Ruiz Zorrilla les dio alas durante un consellers de la aun sin ser constructores, empezaron a logias. Hacia ellas se sintieron inmedia- tiempo. Todos ellos eran masones y tra- Generalitat. Entre entrar en el gremio. Pronto los no cons­ tamente atraídos los llamados afrance- jeron a Espafia a un rey, Amadeo de tructores superaban a los constructo­ sados. La historia los ha tachado de Saboya, que también lo era. Otro motivo elloSf Manuel Azana, res, y con el siglo XVIII, el de las luces y colaboracionistas con los invasores, però para que el pueblo rechazara la maso­ Martínez Barrios, el conocimiento, el gremio se convirtió el tiempo permite afirmar que eran los nería. Volvieron con la Primera Repúbli­ ca. Tres de sus cuatro presidentes, Lluís Companys, Salmaròn, Figueras y Castelar, eran tam­ Andreu Nin y un bién masones. Se les culpo de la pérdi- da de Cuba y Filipinas y la dictadura de largo etcètera Primo de Rivera los devolviò a la ilega- lidad. Su gran momento vino con la Se- La democràcia los legalizò de nuevo. gunda República. Y fue en Barcelona desde donde la ma­ Eran cientos los masones ministres, sonería se reconstruyò, a partir de re- diputades y consellers de la Generalitat. uniones clandestinas que a principios Entre ellos, Manuel Azafia, Martínez Ba­ de los 70 celebraban en la Acadèmia rrios, Lluís Companys, Andreu Nin y un Fontanella los primeros masones que largo etcètera. La masonería seguia atra- regresaban del exilio. La izquierda con­ yendo a la gente de izquierdas. Republi- tinua dominando y el partido que aporta canos, anarquistas, socialistas y comu- màs miembros a la masonería es el PSC, nistas llenaron las logias. Era lo contra­ aunque también hay gentes de CiU, ERC rio que ocurría, por ejemplo, en Inglate- e incluso del PP. rra. Allí son los conservadores quienes Pròximamente, el Parlament debatirà se hacen masones, y los laboristas quie­ una proposición no de ley presentada nes Impulsan iniciativas parlamentarias por el diputado socialista Joan Ferran contra su secretismo y para que los tri- que pretende rehabilitar el nombre de bunales obliguen a hacer públicas las los masones perseguides, y en muchos listas de masones policías y jueces. casos fusilados, durante la represiòn En Espana, y en Barcelona en parti­ franquista. cular, la masonería fue también una es- DANI CODINA cuela de formaciòn para la clase obrera, Xavi Casinos es periodista y autor del • La catedral de Barcelona mantiene símbolos masónicos medlevales. que tuvo acceso a la cultura a fuerza de libro "La maçoneria a Barcelona". /,« Veu tifl CRÒNICA CARRER novembre-desembre de 2000 En paraules Viento del pueblo El poeta Miguel Hernàndez merece ser recordado a los 90 anos de su nacimiento 3.000 milions menys ANTONINA RODRIGO Fins el 30 de setembre d'aquest La Veu del Carrer, recuerda al any sTian posat a la nostra ciutat poeta en el noventa aniversario 322.019 multes, mentre que en el de su nacimiento el 30 de octubre ^. ^B' ^ mateix període de l'any 1999 van de 1910, y su paso por Barcelo­ (^ fS^.ií^ ser el doble, exactament 657.233 na, en octubre de 1937, a su re- multes. La guàrdia urbana en greso de la URSS, en donde ha- conflicte "ha treballat" menys. Les bía asistido al V Festival de Tea­ arques municipals han deixat tre Soviético. d'ingressar 2.947 miHons de La poesia de Miguel Hernàndez pessetes i a la vegada s'ha arribat a està inmersa en su compromiso límits impensables d'incompUment político, desde el estallido de la Detenido y apresado Por un tribunal Juzgado En la prisión tiene a Buero de la normativa existent. guerra civil como poeta revolu- a Espana es entregado. a muerte es condenado. como el màs fiel companero. • cionario al servicio del pueblo Més embarasses espanol. Distinguía dos fases en su quehacer literario: "Había es- El niimero d'embarassos en les crito versos y dramas de exalta- adolescents menors de 17 anys ción del trabajo y de condenación segueix augmentant a Barcelona. del burgués -dirà-, però el empu- Al 1998 van ser 198, quan al 1995 jón definitivo que me arrastró a eren 108 i al 1996 es van registrar esgrimir mi poesia en forma de 111. La majoria acaben en arma combativa me lo dieron los avoitaments, im 75%. Deu anys traïdores, con su traición, aquel enrere avortaven només el 50%. iluminado 18 de julio... Entiendo Aquestes dades són de l'Informe que todo teatro, toda poesia, todo Municipal de la Salut de arte, ha de ser, hoy màs que nun- Nanas le escribe a su nino Es la prisión de Alicante Se agosta el gran poeta, Barcelona. ca, un arma de guerra". Atràs de cebollas y carino. su última etapa errante. pastor, paloma, cometa. quedaba una infància dura, pas- Penes mínimes toreando el rebano del padre, con dos afíos apenas de escola- Fa quatre anys es va okupar el rización: "Nunca tuve zapatos, / ^^'•Y, Cine Princesa de la Via Laietana. ni traje, ni palabras, / siempre Els joves van ser desallotjats tuve regatos, / siempre penas y violentament i a sobre van acabar cabràs. / Me vistió la pobreza, / ,A- als tribunals com agressors. Avui me lamió el cuerpo el río, y del ple acaba aquest episodi amb penes a la cabeza / pasto fui del rocío". ,y ' ^' lleus -les mínimes que preveu el La dimensión humana de Mi­ [M. Codi Penal- per a 33 dels 38 guel Hernàndez corre pareja con U -*w*i, j/^ •.

MARTA PARDELL I JAIME J. RUBIO Sarrià, passant pel Campus Nord, La línia 9 no neix exempta de polè­ L'any 2004 anar de casa a l'aeroport serà possible utilitzant tan sols el Mlniestadi i la zona comercial de mica. L'Associació pera la Promo­ l'avinguda Reina Maria Cristina, ció del Transport Públic (APTP) el metro. Els 35 quilòmetres i les 27 parades de la futura línia 9 l'any 2003. Fins al 2004 no està satisfeta amb el fet que la s'acomplertaran les obres, amb el xarxa de metro s'ampliï, però el uniran l'aeroport amb Badalona i Santa Coloma i convertiran la futura tram entre Sarrià i Badalona. Pel seu president, Pau Noy, no dubta línia de suburbà en la més llarga (i cara) de Barcelona. que fa a les instal·lacions, seran en retreure a les administracions similars a les de la línia 2, tot i que l'escassa inversió que es fa en Transports Metropolitans de transport públic a Barcelona: "La Barcelona (TMB), que gestionarà línia 9 arriba tard perquè estem el servei, ha demanat que la nova molt endarrerits en matèria de I ínia estigui completament automa­ transport públic, sobretot en rela­ titzada, com la Meteor de París, on, ció a Madrid, València o qualsevol a més, les andanes estan tanca­ ciutat europea. Aquí, el ritme de la des per tal d'impedir l'accés dels inversió és molt baix. Hem de recu­ usuaris a la via. perar el temps perdut en mobilitat Segons Noy, la línia 9 "no resol el després de la importància que se li problema de la mobilitat a ha donat els darrers anys al vehicle Barcelona, que són les entrades i privat". sortides de vehicles de la ciutat. El Les administracions volen recu­ 50% dels cotxes que circulen a perar aquest temps perdut amb Barcelona responen a aquest tipus una inversió en la línia 9 del metro de mobilitat, però el traçat de la de 250.000 milions de pessetes. línia 9 no reduirà l'entrada de vehi­ Les previsions de passatge no són cles. Aquesta nova línia està molt menys espectaculars: s'espera que bé només per als ciutadans de 245.000 persones la utilitzin cada Barcelona". Prat considera que dia, la qual cosa suposarà 85 mili­ aquestes crítiques són injustifica­ ons de passatgers a l'any. LA VANGUARDIA des: "Servirà per al Barcelonès nord El finançament, però, és un dels i per a les entrades i sortides des punts més complicats del projecte. de i'ATM, Jordi Prat: "Els fons eu- dar tampoc que la línia de l'aero- europeus. del Prat. A més, té una funció de Del total del cost de la línia 9, la ropeus de cohesió es poden anar port del metro de Madrid va ser La línia 9 veurà finalitzat el pri­ distribució: creua totes les línies Generalitat s'ha compromès a des­ demanant fins al 2006". No cal obli- finançada en un 85% amb fons mer tram, des de l'Aeroport fins a que venen de l'exterior. Dissuadirà tinar 60.000 milions de pessetes. a molta gent que agafa el cotxe a la 110.000 milions més s'assumiran regió metropolitana". a través d'un crèdit que el Banc Calendari fins el 2010 Europeu d'Inversions ha concedit * Construir tota la línia a l'Autoritat del Transport Metropo­ lità (ATM). Queden pendents d'ob­ • Les actuacions previstes dins el Pla Director d'Infraestructures pel que fa al metro durant els propers nou La comissió pro-metro de la Favb tenir, doncs, 80.000 milions de pes­ anys, a part de la línia 9, són els següents. considera imprescindible construir setes. Línia 1: Es perllongarà fins a Badalona. De l'altra banda, la línia vermella arribarà fins al Prat de Llobregat la línia 9 en la seva totalitat. Bon L'ATM espera aconseguir els on es podrà enllaçar amb la línia 9 per arribar a l'aeroport. Pastor i Zona Franca porten anys diners que falten a través de fons Línia 2: Es convertirà el tram de la línia 4 des de la Pau fins a Pep Ventura en línia 2. A més, es perllongarà mal comunicats i reivindicant que el europeus ja que la línia 9 connec­ la línia lila des de Pep Ventura fins a Badalona-centre i Morera. metro arribi als seus barris. Tan tarà amb l'aeroport. Tot i que el Línia 3: La línia verda arribarà fins a Trinitat Nova, a on enllaçarà amb la L4. mateix, la nova línia permetria l'inter­ govern central va desestimar Línia 4: La línia groga arribarà des de la Pau fins a Sagrera-TAV un cop estigui enllestida la nova estació canvi de totes les línies entre elles aquesta possibilitat el passat mes del tren d'alta velocitat. mitjançant un sol enllaç, la qual cosa d'octubre, la decisió no és definiti­ Línia 5: Es perllongarà la línia des d'Horta fins a la Vall d'Hebrón passant pel Carmel. afavoriria la comunicació entre els va, com explica el director tècnic Metro lleuger a Nou Barris: de Trinitat Nova, Torre Baró i Can Cuyàs. barris més perifèrics. Recolzament crític a BCNeta Divisió municipal pel Túnel d'Horta REDACCIÓ reixen i es donen contenidors personal L'acod, preveu que el nombre de El passat mes de novembre, l'Ajunta­ aiscomerços, restaurants, oficines, etc zones amb contenidors de recollida ment de Barcelona i una quarentena per separar la matèria orgànica i la selectiva passi de 1.600 a 2.000 (aug­ ^>^

A la Núria de Gispert li va la Posar en marxa un nou pla de residus (esconnbraries) es tota una revolució. Una nnilionada de marxa. Continua entestada: pessetes en inversions: màquines noves, noves tecnologies, nous sistemes. El seu responsable, vol especular amb els solars José Ignacio Cuervo, demana un termini per posar en marxa el seu pla. Però el termini que de les presons de la nostra demana per a ell no el dóna al sofert ciutadà. Un pla d'aquestes característiques comença amb ciutat. En unes declaracions molts errors, que es volen reparar en un termini breu. En aquesta situació el ciutadà o ciutadana públiques va dir que està a al que se li demana implicació decideix comunicar a l'Ajuntament les deficiències, situacions i punt de signar-se l'acord en­ alguna indicació per a que tot millori. Per ser participatiu, l'arrogant regidor Cuervo penalitza el tre l'Ajuntament i la Generali­ 1 tíJ^tK'^'^ ciutadà cobrant-li 91,20 pessetes més IVA cada tres minuts de trucada -ha suprimit la gratuïta tat. Només hi ha problemes línia 900 i obliga a trucar al 010, que és de pagament-. amb el futur de La Model. La Sense el nou sistema, l'any passat es van superar les 50.000 trucades que plantejaven queixes Núria diu que s'ha de preser­ 0 dubtes sobre els residus. Una conclusió queda clara: poca sensibilitat en un home que fa var la història i els documents, ' negocis dels seus propis errors. però que s'han d'enderrocar >, íaS^u'„rr„,re:ÏÏ"·^d° ' Terrenylerrenys ade neniRenfe a NoIMOUu Barrioarris fici de La Model. L'acord és que el 50% dels solars siguin zona verda i l'altra 50% per a usos privats i equipaments. Núria, què ' són per a tu "usos privats"? Construir pisos i especular per a [mun^ianol financiar la construcció de noves presons? Núria, no t'entestis. Barcelona MÜrcoles, 30 noviemtl·lv t' La Model per al barri i per la ciutat. Preservar la història però Terrenos de Renfe entre les parets que la van presenciar. Està clar! Al cuarto fosc a resar i reflexionar. Recuperar los espacios perdídos

Las casi cuarenta hectàreas adquiridas por e) Ayuntamiento se convertiran paulatinamente en equipamientos Als assidus al y zonas verdes

I A Barcelona le quedan pocas posibi- bien atados, però ta situación de Bar­ pronto y quizàs un dia el paisaje gris de ese convenio, Renfe cumptimentó el lidades de supervivència. 0 rescata de celona requeria soluciones extremas barcelonès pueda lucir como nota dis­ desguace de las instalaciones objeto de El Liceu, reconstruït amb diners de tots, segueix privatitzant ia especulación los escasos espacios li- para permitir un cierto desahogo en la cordants el tono verde de la esperanza ocupación mmediata, con excepción bres que aún quedan, o la ciudad se asfixia ciudadana. convertido en vegetación urbana del Clot donde los vecinos consiguieron l'òpera i segueix donant un tracte privilegiat a falsos i fariseus sumergirà para siempre en el pozo del Estos primeros respiraderos han sido El acuerdo de compra de los terrenos a íinales de agosto la paralizaciòn de las que són capaços de perdre l'educació en nom de la seva doble urbanismo deshumanizado, de la ago- los terrenos que la reestructuración de de Sant Andreu-Arenaf (Meridiana) y el obrasde derribo biante falta de espacio. de la imposibi- los enlaces ferroviàries ha dejado !i- Clot se tomo en la Comisión Municipal Por otra parte, ei Ayuntamiento tiene moral. Ja va ser sonada l'òpera "Don Quijote", amb muntatge de lidad de comunicación de los ciudada- bres. En total, el Ayuntamiento ha ad- Ejeculiva del 13 de junio úliimo. Los convenído con el Ministerio de Obras nos con su entomo Recuperar los es­ quirido 36,8 hectàreas (20 en Merí- plazos de actuación no son inmediatos Públicas y Urbanismo la construccfón la Fura dels Baus, que va aixecar ampolles. Una alta autoritat pacios que perdieron las anteriores ad- diana,-3,8enel Cloty 1 3 en ia Estación ya que ei convenio firmado con Renfe de doscientas viviendas y sus dotacio- ministraciones municípales es prócti- de! Norte) que alientan la esperanza de contempla plazos para el traslado de los nes complementarias para el desarrollo va dir: "L'òpera és òpera i no enginyeria" i es va quedar tant camente imposibie, porque ics ladrillos que todo no se ha perdido aún. Los talleres de Sant Andreu y el Clot, Tam- de las previsiones de Sant Andreu-Are- de la especulación sí quedaren atados y ralles y los talleres desapareceràn bién de conformidad con las clàusulas tranquil. La pressió dels patrons va obligar la Fura dels Baus a nal (Meridiana). acceptar la censura en una escena. Però va arribar el pobre Verdi i la seva esperada obra va iniciar la representació amb els actors i les actrius asseguts al wàter fent caca i pipi. Després el libreto va exigir la violació d'un proxeneta a mans d'un militar. Els crits i les patadetes van ser enormes. "Han omplert de merda la catedral de l'òpera", va declarar la mateixa autoritat assídua al Liceu. Amb els nostres diners estem alimentant la doble moral d'uns Va ser molt clar el Mundo Diario. El 30 de novembre de 1977 informava: "Las casi cuarenta pro-homes i pro-dones que, si ningú ho desmenteix, fan pipi i caca hectàreas adquiridas por el Ayuntamiento se convertiran paulativamente en equipamientos y i, en la seva intimitat, practiquen el sexe i l'escatologia. zonas verdes". Van comprar uns terrenys per als barris. Avui Antoni Santiburcio encapçala una operació especulativa sense precedents. Però Clos i Casas li deixen fer. Ernest Maragall /ES lnroLERalf, /ei. uCEu xi. NO HE fbPlDO NO^UJ íStE PBSiü CÇJO EN -rcuA, Ui óf&Uíf És el regidor que va defensar els pressupostos en el darrer ple. Uns pressupostos gens participatius que van ser exposats en una audiència informativa formal i virtual. Va dir a la dèbil oposició que "no estava a l'alçada del debat". I l'oposició li va contestar dient-li "superb", "arrogant" i "savi". Però Ernest tu, amb la teva responsabilitat, no estàs a l'alçada de les circumstàncies quan mantens un conflicte social amb 16.000 ciutadans que, des de fa nou anys no paguem el clavegueram. No hem vist cap saviesa quan t'has limitat a aplicar els criteris de la llei al clavegueram i ets responsable de l'únic ajuntament de l'Àrea metropolitana que manté el conflicte obert. En democràcia estar a l'alçada de les circumstàncies és solucionar els conflictes, dialogar, arribar a acords, i tu, després de nou anys ens dones com a única resposta obrir un "taller de debat" per buscar una solució l'any 2002. Deu anys després! Sense comentaris. Com a mínim en aquesta ocasió el teu brillo, brilla per la seva absència.

0R3STALEBÍA - GAHPINTEfíÍA DH ALUMiNJO Y P¥G SI NECESSITES UN

DIVISIONES DE ALUMINIO TAXI, TRUCA'NS REJAS DE SEGURIDAD PERSIANAS - MAMPARAS DE BANO Qmtrc BARNA 10 7f de desciienlos en cualquier imídación de aluminio. nuímparas de haíto. rejas de neguridad, co'-tinas plegables CERTIFICATS MÈDICS eiíé OBTENCIÓ I RENOVACIÓ ^^OLP^ Hnos. JURADO CARNETS DE CONDUIR I ARMES TAXI Cl. Enrique Granados, 26 - Tel. 93 453 87 16 Exposición: Major de Gràcia, 244 - Tel. 93 415 57 26 AV. DIAGONAL, 312-314, BAIXOS Fàbrica: Polígon industrial Can Buscarons de baix, s/n, Nau 3- Tel. 93 568 21 51 08013 BARCELONA TEL./FAX 93 457 35 72 93 357 77 55

RESIDÈNCIA CLARA Estampería EN BARCELONA (HORTA-CARMEL) LO QUE VD. BUSCA PARA SUS MAYORES San José Casa-torre a cuatro vientos, sol y mucha luz con ascensor, calefacción, terrazas y jardín. § XANCCAMISERIA O Desde 1919 24 plazas, habitaciones individuales y dobles, ESPECIALITAT EN CONFECCIÓ A MIDA Artículos Religiosos lodas ventana exter, Lavanderia y aseo personal. Cocina pròpia, medico, animación y gimnasia. Fundada l'any 1820 Trato esmerado y familiar por personal cualificado. Exclusives en llana 100% - Seda artificial i natural Atención las 24 horas: todos los días del ano. Fundada el 1823 Popelin Cotton 100% Véala: le gustaré Carrer del Vidre, 1 Boters, 7-9 - Telf. y Fax: 93 317 56 85 Les Rambles, 78-80 Tel. 318 09 89 Fax 412 54 56 (entre c. Ferran i pi. Reial) T. 93 420 95 62 Ronda General Mitre, 181 Tel. 211 54 45 BARCELONA Tlf. 93 318 05 12 - 08002 Barcelona 08002 BARCELONA Pregunte por Sra. CLARA Santa Otllia, 13-15 La Veu del novembre-desembre de 2000 CARRER OPINIÓ 9

^'"^Z El codi ètic de les associacions

ue Barcelona és una ciutat amb uQn mov^iA t associatiu molt important no és nou per a ningú.Ni tampoc ho és, que el sector es troba en un fort procés de creixement quan­ titatiu. Només per a posar una dada, l'any 1.999 es varen crear a Catalunya un total de •hi H'íVíííii •' '- .—i—^·—** 2.149 noves associacions, 1.530 d'elles a Barcelona i les comarques de la seva demarca­ ció, la majoria de les quals corresponen, supo­ sadament a la ciutat de Barcelona. Ens trobem doncs que el sector associatiu es consolida dia a dia com un referent de la societat civü barcelonina. Estem en un moment en el qual els concep­ tes de responsabüitat, compromís i política social no han d'anar forçosament lligats a l'os­ tentació de poder. El sector associatiu, des de sempre, ha estat compromès amb la societat però, des d'una òptica mediàtica, s'ha mantin­ gut en segon pla. Amb el plantejament de l'elaboració d'im codi ètic es tracta d'incidir en la presa de posició de valors dins les organitzacions. No es tracta tant de demanar que a partir d'ara això es faci efectiu, sinó que consisteix en un reconeixe­ ment dels valors en boga en les organitzacions socials. I d'aquesta manera serà possible pre­ sentar-nos davant els ciutadans amb un segell de qualitat, que reafirmi, encara més, la bona imatge social que tenen aquestes associacions. El codi ètic de les associacions de Barcelona va sorgir per iniciativa del Consell Municipal d'Associacions de Barcelona, és sobre organit­ zació i aspectes de caràcter general que afecten la globalitat de les associacions. No és per tant, im codi d'intervenció que, en tot cas, sliavirà de treballar i definir des de les pròpies organitza­ cions sectorials. d'Associacions de la Mercè, Fòrum de la Prima­ mes de gener a totes les associacions de la ciutat tació territorial. En el mateix document hi ha A l'actualitat es disposa d'un document de vera de les Associacions (la darrera edició es va per tal que hi poguen fer les observacions que les referències per a poder fer les aportacions treball, que s'ha elaborat a partir de les aporta­ centrar en el codi ètic), i altres. considerin pertinents. Un codi ètic de les asso­ que es vulguin. cions d'aproximadament 400 consultes a per­ El document de treball elaborat fins ara, ciacions només es pot fer amb la participació Personalment considero que convé fer-hi sones que esdevenen referents del moviment consta de quatre parts: presentació, proposta activa de les mateixes, no pot ser mai im totes aquelles aportacions que considerem associatiu, a federacions i a associacions de la de continguts del codi ètic, proposta de procedi­ producte només de despatx. De manera necessàries des del propi sector, atès que ha ciutat. Es varen aprofitar tarmiateix aquells ment d'adhesió i xma quarta part, com annex, paral.lela, es realitzaran noves entrevistes i d'esdevenir vm referent per a les associacions esdeveniments associatius que permetien po­ sobre bones pràctiques associatives. tallers de discussió, amb associdons i federaci­ de la ciutat, fet i assimiit per les associacions de der copsar opinions i rebre aportacions: Mostra Aquest document, es trametrarà durant el ons tant de caràcter sectorial com de represen­ la ciutat. Kiosk £a rauxa De Niza a Barcelona L'Ernest Lluch, un veí bo

Jordi Borja Economista, historiador, polític, intel·lectual i home d'esquerres, barcelonista destacat, Hace tres aftos, cuando la marcha de los trabajadores parados desfilo por el polemista amant del diàleg... i un bon veí. Aquest era l'Ernest Lluch, mort per ETA en centro de París, uno de ellos declaro en televisión: "Hoy, después de muchos atemptat el passat 21 de novembre al pàrquing de casa seva, al barri de les Corts. I veïns anos, he vuelto a sentirme ciudadano". La reacción de jóvenes y sindicalistas, molt propers eren també les altres víctimes recents del terrorisme a Catalunya: els regidors de ONG y profesionales (las fuerzas del trabajo y la cultura que vuelven a la populars de Sant Adrià i Viladecavalls, José Luis Ruiz Casado i Francisco Cano, escena política) en Seattle y Washington, en Praga y en Niza ahora, maftana en respectivament, i el guàrdia urbà de Barcelona Juan Miguel Gervilla. Totes aquestes morts Barcelona cuando se reúnan los organismos económicos internacionales, es tan ens deixen vina mica orfes a tots plegats, ens fan créixer en la indignació i ens han de lògica como necesaria. refermar en el compromís democràtic de lluitar també des del moviment veïnal pel diàl^, En el mundo se ha producido un tremendo desequilibrio entre el poder de los la pau i la llibertat. grupos económicos y de las tecnocracias internacionales y el de los ciudadanos. Però la mort de l'Ernest Lluch ens deixa especialment orfes d'algú que, malgrat les seves En medio patalean gobiernos y partides, servidores marginales de los primeres mióltiples ocupacions i responsabilitats, sempre va mantenir viu un compromís de base y receptores impotentes de las demandas de los segundos, en todo lo que se amb la realitat local d'allà on vivia, fos Barcelona, el País Valencià o Donosti. refiere a la regulación de los procesos globales. La reacción ciudadana no es la L'Ernest Lluch era, abans que ex-ministre, un veí bo que sortia a comprar a les botigues de los "locales" contra los "globalizados". Los manifestantes demuestran estar del barri i que, pel carrer, saludava i s'aturava a xerrar amb la gent coneguda de les Corts. muy globalizados y su arraigo local es fundamental, pues es precisamente en Per això no és estrany que participés activament com im veí més en les mobilitzacions las grandes ciudades y regiones urbanas donde se expresan las contradicciones contra el projecte faraònic del Barca 2(X)0, sg^dant a desemnascarar amb el seu pedigrí de lo global, sedes del capital internacional y del urbanismo de autor (con la barcelonistaracusariónufiista dequeies associacions de veïnsiun petit barri volien xulejar complicidad de gobernantes locales y de arquitectos posmodernos ostentoses). a tot més que im club. Però también son lugares de recepción de mano de obra barata inmigrada, otra Aquesta proximitat de l'Ernest Lluch al moviment veïnal venia de Uuny, i anava de cara de lo global, y de profesionales y trabajadores que sufren las decisiones de bracet amb la seva curiositat intel·lectual. Serveixi d'exemple el fet que, a finals dels anys directives cuyo objetivo no es producir mejor, sine valorizar sus "stock options". eO.Uuch estigués subscritala revista de Poblenou QuaíreCantonsique, quan la dictadura Las ciudades se convierten en escenario de un conflicte social que no es el va desterrar de Barcelona cap al País Valencià, ell es va preocupar de notificar la nova simplemente local, es la rebelión de los ciudadanos ante esta globalización adreça per no deixar de rebre regularment aquella publicació pionera de la premsa local. antidemocràtica. Lo que llama la atención no es si hay sindicalistas pacíficos, De ben segur que aquesta proximitat de Lluch a la gent és la que va fer sortir desenes 0 colectivos de jóvenes radicales y algunes grupos violentes, sinó que estos de müers de barcelonines i barcelonins al carrer per rebufar fit)ntalment el terrorisme i conglomerados hetereogéneos apunten al mismo blanco, pues seria muy tonto amplificar davant dels polítics i governants la voluntat de treballar pel diàl^, la pau i la cuando el dedo senala la luna fijarse únicamente en el dedo. llibertat que sempre va pregonar el bon veí.

La Vanguardia, 10 diciembre 2000 La Veu del Carrer La Veu del PUBLICITAT CARRER novembre-desembre de 2000

Palau Robert Centre d'Informació Turística de Catalunya Pg. de Gràcia 107, Barcelona www.gencat.es/probert

Horari Exposició dilluns, de 16 a 19h 30 min del 5 de desembre de 2000 de dimarts a dissabte, de 10 a 19h 30 min al30dejunyde2001 diumenges i festius, de 10 a 14h 30 min Per concretar visites de grups: Tel.93 292 1171

amb el patrocini de: Generalitat de Catalunya ^cflin Caja de Ahorros del Mediterràneo 1,« VtfU Uíft novembre-desembre de 2000 CARRER DOSSIER 11 Urbanisme a la Barcelona del segle XX

Ara sí. El segle XX s'ha acabat. l'Exposició Universal de 1888 i la d'Urbanisme «Joan Antoni Solans Barcelona, en canvi, no ho està, ressaca olímpica de 1992, ha definit la i l'arquitecte Ferran Sagarra, d'acabada. I així ha de ser, perquè ciutat tal i com la coneixem avui. per la seva banda, acompanyen malgrat les dèries d'alguns polítics i D'aquest perfil urbà en destaquen, aquest document amb unes urbanistes, una ciutat és un organisme per negatius, un seguit de nyaps incisives reflexions que sens viu que està en transformació urbanístics que el periodista Josep dubte ajuden a fer un judici permanent. És indubtable, però, que el Maria Huertas resumeix en aquest dels darrers 100 anys d'urbanisme segle XX de Barcelona, entre dossier. L'exdirector general a Barcelona DOSSIER

Criteris per a un judici sintètic

Joan Antoni Solans Huguet

1 perill d'xma lectura de l'urbanisme barceloní sols en termes de nyaps és ® que aquests no s'interpretin com les manifestacions d'uns fets més profunds, de manera que no ens quedem en les anècdotes en un tema que té més envergadura. Al final es podria arribar a pensar, com massa sovint malauradament fan molts, en l'urbanisme en termes d'encerts o desencerts, de propos­ tes-alguns cops "dolentes"- i, en conseqüèn­ cia, reduir el problema urbà a una qüestió del bon gust o mal gust d'aquells que donen forma a les diferents intervencions que se succeeixen sobre la ciutat, és a dir, a una qüestió d'arquitectes i d'arquitectures. És evident que la qualitat d'aquesta qüestió és rellevant, però el tema, si més no per als que encara som o ens sentim estructuralistes i no ARXIU post-modems, és més profund. I ho plantejo no La dreta de l'Eixample a la segona meitat dels anys vint. per parlar per parlar, sinó perquè he constatat amb quines "eines" i "situacions" es produïen avantatges, en un major capital social. Cal fer claredat que interessa als qui es fi^guen les a 1920 i el comprès entre l'any 1976 i 1998. més i millors efectes sobre la ciutat la qual, créixer els nivells d'acumuladó individual i mans quan es donen situacions d'aigües tèrbo­ El primer conté la primera gran codificadó tractant-se d'im organisme lent i feixuc, encara empresarial, però per damunt o a igual ritme el les. Unes situacions que són dramàtiques per urbana de la dutat, la de 1889 de Duran i Bas, fa d'aquestes eines una qüestió més determi­ capital fix de tota la comunitat que és el que aconseguir el fluir estable dels capitals privats la desaparidó de la dutadella, la incorporadó nant. Quants gestors públics, coneixent el lent determina el balanç societal final i assegura les necessaris per construir la ciutat i per mante­ de Montjuïc com a parc, la consoUdadó del pla moviment de les urbs, han passat pels càrrecs majors condicions de cohesió de la comunitat i, nir els seus alts valors tan necessaris per al Cerdà a l'empara de la bonança de la neutra­ i sols han fet pessigolles a la ciutat i algun que en darrer terme, els menors costos individuals. conjimt d'una economia industrial. Per a en­ litat del 1914-1918, l'obertura de la Via Laieta­ altre pessic, encara que sigui d'aqueUs que Després de les definicions d'Amartya Sen i trar-hi, els capitals demanen seguretat i eficà­ na i la modemitzadó del centre històric, l'esta­ després deixen im blau permanent. d'ims altres economistes normatius, aquest cia; no poden supeditar-se a un constant rega­ bliment de les xarxes ferroviàries i del trans­ Laconstrucciódelaciutatseràmoltdiferent hauria de ser un tema clar assimiit pels parti­ teig administratiu en el marc d'una estructura port públic, el tramvia, i l'inid del pla de metros en funció de les condicions que la comunitat es daris de la nova economia del coneixement i entaifes. i la nova estructuradó administrativa de la dóna. No cal ser expert per veure que si les pels arqviitectes. Aquestes no són aportacions Les relativament recents conquestes dels Barcelona que s'estén de riu a riu, la dels grans ciutats del món són diferents, ho són, a més de que poden ser substituïdes amb arquitectura i estàndards urbanístics, de les zones verdes en equipiaments, els mercats, les universitat, els per motius geogràfics, cUmàtics i econòmics, menys en el moment en què el Uoc perd relle­ situadó cèntrica i no residual, de les densitats temples, les presons model, les escoles públi­ substancialment pel diferent grau d'estructu­ vància per la preeminència que agafa la xarxa urbanes adequades, de la reserva de sòls per a ques munidpals, d'arts i oficis i de mestria de la ració social que han aconseguit i per la capaci­ de relacions globalment estesa. equipaments col·lectius i de la urbanitzadó Mancomunitat. tat per autoorganitzar-se com a col·lectiu. Sen­ Això significa que són claus per a aquesta efectiva sense acumular dèfidts, caldria pre- El s^on període estableix l'estructuradóde se aquesta capacitat hi haurà aglomeració, finalitat la qiialitat de les condicions culturals, servar-les dels ddes esmentats. Els usos que la dutat metropolitana sobre noves bases de però no les condicions de civilització que perme­ jurídiques, administratives, de planejament i són realment de demanda col·lectiva s'han de planejament i normatives amb canvis jurídics ten parlar de relacions urbanes obertes i de d'orientació púbUca de l'actuació urbana. Si preservar en benefid de la comvmitat, ja que quahtatius importants, la incorporadó de ciutadans, ima situació que no és acumvdativa. aquestes condicions són fortes es donarà el com que no entren en el mercat de solars amb CoUserola com a gran parc metropolità, la Al llarg de la història recent de Barcelona, clima jjerquè germini de forma sostinguda el les mateixes condidons d'aqueUs altres usos recuperadó dels dèfidts urbanístics del llarg i és a dir la del segle que ahir es va acabar, s'han procés de desenvolupament econòmic. Els re­ que presenten corbes d'utilitat individual, si no sostingut procés de migradó del camp a la viscut moments en què la ciutat ha guanyat i trocessos en aquests camps són els que expli­ els reservem la localitzadó no podran ubicar-se dutat i de la felta d'atendó xirbana sufident del altres en què ha perdut. Diríem que els proces­ quen el que passa, ha passat o passarà. Potser allà on calen per a donar el servei públic període anterior, les grans actuadons del tcont sos semblen cíclics, malauradament, malgrat no es percep encara, però qtian s'ha baixat la necessari. Això no obstant, cal que es tingui clar de mar i de la nova estructura de vies urbanes que no ho haurien de ser. De no ser així, ens ho guàrdia en el camp dels valors que havien que els usos que tenen aquella lògica econòmi­ per poder estructurar la conurbadó metropoli­ notaríem positivament des del punt de vista del construït ima determinada ctdtura \irbana i ca són equipaments, no els usos que algú tana trencant la situadó tancada de perifèria i benestar, de la riquesa i d'unes relacions plenes s'ha perdut la capacitat d'avançar-se al temps, declari que són equipaments sense ser-ho. I és centre heretades. i harmonioses amb l'entorn natural. Hauria d'establir globalment la diagnosi d'on ens tro­ que aquesta és una pràctica que, a més de no Sé que hi ha hagut altres moments de gran estat bé que aquest procés hagués estat gradu­ bem i la capacitat de preveure, els retrocessos resoldre el que es persegueix, acabarà per dinàmica sodal i teòrica que podien haver alment acumulatiu amb aquella qualitat que arribaran. No ens hauria de sorprendre que les desautoritzar-ho tot: tant l'obligadó de cessi­ donat fi-uit, però es varen quedar en plans i tenen les ciutats i els pobles on això miracido- coses acabin malament. Es generen les tensi­ ons gratuïtes com la preservadó del submercat projectes sense una inddènda efectiva o ni que sament ha passat, amb aquella pàtina de cohe­ ons que anomenem especulació; el desori admi­ de sòl a fi que la comunitat pugui construir els fos testimonial, motiu pel qual no em semblen rència cultural que pren el paisatge urbà. nistratiu que es constitueix en camp abonat per equipaments necessaris, ara i més endavant. claus. Malauradament no ho varen poder ser. De ser abd, haguéssim anat cap a uns als abusos; la desestructuració social dels bar­ Bé, arribats a aquest punt podem subratllar nivells d'organització urbana més plens i més ris i la pèrdua de la seva base econòmica, que es els dos períodes claus de la història del'urbanis- Joan Antoni SoL·l·ls Huguet és ex-Director cultes els qxials s'haurien traduït, entre altres converteix en font d'exclusions; i la manca de me de la dutat: el que va des de l'any 1888 fins General d'Urbanisme. 12 DOSSIER CARRER novembre-desembre de 2000 Els nyaps del segle

Josep Maria Huertas

1 segle XX ha acabat finalment. STian fet resums que han contemplat des de molts angles el món, el país, l'esport, el cinema. Per què no, doncs, donar un cop d'ull a Barcelona? Sense cap ànim de voler fer catastrofisme, paga la pena fer una relació no gens exhaustiva dels nyaps que iniciatives públiques i privades ens han deixat. Tots estem, amb raó, cofois de com ® és de maca la ciutat, de que sortim a revistes estrangeres com ara el Time, i que els turistes ens envaeixin més que mai. Tanmateix, Barcelona ha recollit al llarg del segle un seguit de nyaps que hi són ben presents, per acció o per omissió. La relació és només una selecció dels errors comesos en qüestions que han marcat com és Barcelona: els bunyols que hem de veure sovint (places de Catalunya i de les Glòries) i els edificis modernistes que van desaparèixer víctima de les especulacions. I ara, com deien els firaires d'abans que cridaven l'atenció dels passavolants, no resta més que dir: "Passin, senyors, passin". I per a ser més d'avui dia, podem afegir; "Passin, senyores i senyora, passin".

Anys 40 - L^avií^uda Drassa­ nes. Les bombesdels avions feixis­ tes queien als voltants del port de Barcelona sense massa punteria durant la guerra civil. Com a con- seqüènciaque alguns demien veu­ re inevitable, alguns edificis del Barri Xino se'n van anar a can Pistraus, amb part dels seus habi­ tants dins. A la postguerra es va creure que era una manera com una altra de fer minvar l'alta den­ sitat humana del que ara en diem Raval. Lliistoriadorfrancès Pierre Vilars'haviaquedatesfereïtel 1936 en indicar que hi havia 103.060 habitants en un escàs quilòmetre quadrat, una de les densitats més PEPE ENCINAS grans de qualsevol zona urbana al La plaça de Catalunya, a vol d'ocell. món. L'avinguda que les autori­ tats del moment van pensar, 1929 - La plaça de Catalunya. Després de dècades de discussió sobre com seria la futura plaça inicialment de García Morató i ara central deia ciutat, l'arquitecte LeopoldoNebot va treure's de la màniga aquesta mena de descampat de les Drassanes, no va fer res més IGNASI R, RENOM urbà on abans es trobaven les minyones, els soldats i els nens que donaven de menjar als coloms i que permetre ims edificis tan alts on ara es torren al sol quatre turistes sobre la gespa i la ballen magra ela pobres imm^rants. Les DrassaneSf una ferida com Ueitjos i amagar darrere la oberta en el teixit vell del barri Envoltada d'una col.lecció més aviat mediocre d'estàtues-amb excepció del pastor de Pau Gai^allo- misèria de sempre. els edificis de la plaça mostren una arquitectura de poca volada que no milloren la seva imatge. del Raval.

A l'Oficina de Rehabilitació treballem per facílitar-vos les coses.

4\„ ^ / .

Hi trobareu tot et suport, PAM PAS METRE l'assessorament, els ajuts i A subvencions de totes les administracions PAM PAS METRE i altres serveis que us faran més fàcil i senzilla ta rehabilitació del vostre edifici.

ProEixample

tWcma ckf fïelviljililaciCi València 307. planta baixa' 0S009 Bunitíkma Telèfon 934 5/0 522 AVANCEM, TREBALLEM liHp://www.proeixíinif>le.e;s EN EL METRO DEL FUTUR Amb l·i Gol-líiboinclo de: AiuiitdniDnt de Síircc'ona. Gencíalllnl do Cotíiliinyu. Algues de Sarce^lniiLi. Fecsúi. Gitip EnhE^r, G;i;; N.ütii.il, 11.mr Síilj.idi'll, Bdnca Catalann. Danefilo, Caixü Cauilunya. Caixa Prinedes. C.-iiJia d'Eslalvis i Pcnsíonb de Bníceloriii. Ciiixa de Sabadell, Griírtii do Conslructors d'Obres, Gremi Empresfirifil d'Asconsors df Ciilaíunyn. Giemi punineial d'Empreses de PiiUura tíc Barcolüiia. Col·legi d'Adriimistriidors (te l^tnques de Barcelona, Col·lej;! d'Aiiafellíidorb i Arciuiteclus Tícnics tJe Barcelona, Col-lrigi d'Arquilecles de Catalunya DemarcuciD de Bartelcna, AXA • UAP Seeiiros, Caialana Occident. Maplre. Vitalicio Assegurances, Zurich, GDS •Cürreduriade Seguros lam [/ta Caliilui)ia

Ajuntament de Barcebnn ^p Li» ven uvt novembre-desembre de 2000 CARRER DOSSIER 13

ARXJU IGNASI R. RENOM La casa Lleó Morera, al passeig de Gràcia cantonada Diputació, Els àtics van trencar l'harmonia de l'horitzó de l'EixEunple. tal com era abans de 1943,

1943 - Mutilen la casa Lleó Morera. El modernisme no va gaudir de bona premsa 1957 - L'ordenança d'àtics i sobreàtics de ITiixample. L'Eixampla comptava amb ni durant els anys deia República ni durant la postguerra. Ni tan sols Gaudí era valorat unes característiques positives importants, tot i la gasiveria dels propietaris, que des i es va arribar a permetre la instal.ladó d'un bingo a la Pedrera. El 1943 la firma Loewe del principi s'havien carregat els jardins pensats per Cerdà a cada üla. Una d'elles era va quedar-se els baixos de la bella casa Lleó Morera, de Domènech i Montaner, i li va l'harmonia de les alçades, però el 1957 l'Ajuntament va cedirales pretensions dels amos faltar temps per encarregar una reforma a un arquitecte noucentista, Raimon Duran de les c£ises per a que els deixessin aixecar àtics i sobreàtics, i l'harmonia se'n va anar Reynals, que es va carregar les escultures d'Eusebi Arnau que la feien especial. La en orris. A més^ no es va tenir cura de fer-hi una arquitectura que lligués amb la que desaparició d'elements modernistes dels carrers de Barcelona va ser constant, entre el hi havia, i podem veure una sèrie d'horrors només en recórrer a%uns dels principals menyspreu a un art que ara tothom identifica amb la capital catalana i l'especulació carrers. A més, com deia Ernest Lluch, és més fàcil fer tot un barri nou que enderrocar que regnava sense que ningú no pensés en posar-li fi:^. uns pisos de més. I així tindrem sempre aquest reguitzell d'exemples de mal gust.

1960 - El desordre dels suburbis. 1963 - EI Barca especula primer. Abans que entréssim en Gent benintencionada va muntar el la mística del Barca és més que un club, aquest era una entitat ;»w«rl957 una setmana del suburbi. La esportiva governada per industrials de l'especulació. El 1963 seva Idea era conscienciar les autori­ van forçar les lleis urbanístiques per tolerar que en un terreny tats i la societat. Els suburbis creixi­ esportiu, el camp de Les Corts» el constructor prototípic del en per tot arreu i es construien pisos porciolisme, Josep Maria Figueras, aixequés un eixam de pisos minúsculs com les Cases del Gover­ que és encara avui un model de densifïcació urbanística fora- nador, a Can Clos i Verdum. Les bar­ senyada. Per fer-se perdonar els pecats, Figueras va inaugurar raques havien fet de Montjuïc una una biblioteca dedicada a la història, en especial la guerra civil, barraeòpolis de prop de 30.000 habi­ en uns baixos d'aquesta promoció immobiliària. Amb els anys, tants, les platges eren més conegudes ja traspassat Figueras, la família va aconseguir que la biblio­ pels habitants que també vivien en teca se la quedés la Universitat de Barcelona, i així es va xaboles que no pas per la temporada estalviar despeses per acció cultural. de banys, i s'aixecaven sense ordre ni concert cases de mala qualitat per iniciativa de constructors privats o ALBERT AYMAMl públics. Julio Chinchilla, un arqui­ Passadís interior de les Cases del tecte falangista que treballava per Governador, a Verdum, 1986. l'Obra Sindical del Hogar, es va fer famós per utilitzar ciment de baixa qualitat quan el pressupost permetia posar-ne un de millor. La diferència econòmica acabava sempre en alguna butxaca. La conseqüència va ser, amb el temps, la creació d'un organisme -ara es diu Adigsa- que es veu obligat a vetllar per les pífies d'aquells anys.

NA*Í9V6B%ZAMèKÍK^ Artesania y música de 1 nas i^B^^n^ os pueblos indt'ge '^H^Bt' '^V* ACOMA . ARTE-SANO cale-har "Ép' ARXIU INCAS , president del Barca, ensenya el xec que li ha donat el promotor Josep Maria Fi^eras G . Boquerla, 21. Tel. K 30 lS734.Fax93 304D'23 9 (a l'esquerra) pel solar del camp de Les Corts. És el CA Bxda. Llibreteria 9. TeUFax 93 268 34 73 16 de març de 1967. 0B002 EA R CELONA 1 -. e-mail: Incas m 3gicc0ntr0l.es '^mtt íj s (c) a s t e I I ó GUAJA *Les teves botigues de música Articles per a festes Des de 1985 Màgia tots els dijous, Artesania ètnica dels cinc continents *DelaAalaZ *100 X 100 música Peces de col·lecció, rega! i decoració de 6'30 a 7'30 de la tarda, la lloca VENIU A CONÈIXER LES nou de la rambla, /5 iel: 93 302 42 36 mers^ 79 tel: 93 30} 35 75 per Faust Màgic DARRERES ADQUISICIONS sant pau, 2 íe/.: 95 302 23 95 barnasud, {gavà} tel: 93 638 2918 Córrer del Pi, 8 (Barri Gbtíc) c/ Rauric, 6 (barri Gòtic) taUers, (overstoks) tel: 93 412 72 85 OB002 Barcelona C/Carme, 25 (cantonada Jerusalem) tallers, 3 (clàssica) tel: 93 318 20 41 Telèfon 318 55 3B T. 93 317 71 38 ^m, 7 iel: 93 302 59 46 creu cuberta, 73 tel: 93 424 57 % Pàrking gratuït Tel: 93.317.61.87 - Fax: 93.331.75.B4 iM Veu del

1T DOSSIER CARRER novembre-desembre de 2000

ARXIU IGNAS! R. RENOM La casa Trinxet, de Puig i Cadafalch, es trobava al número 268 Un aqüeducte travessa la remota i humida Ciutat Meridiana. del carrer de Còrsega. 1967 - Cau la casa Trinxet. Ara que el 2001 ha estat declarat any Puig i Cadafalch, 1967 - Ciutat Meridiana, la fi del món. Fa uns 10 anys l'alcalde Maragall va viure no estaria de més recordar algunes obres seves que van passar a millor vida. La més uns dies a Ciutat Meridiana, com feia en altres barris. Em va preguntar que com era famosa va ser la casa Trinxet, una bonica residència bui^esa de principis de s^e que que la gent marxava i baixava el número d'habitants. "Molt senzül -H vaig respondre- amb el temps havia esdevingut una escola professional. A mitjans anys 60, en plena van venir amb 25 anys i ara en tenen 50 i el barri s^ueix tenint baixades i puj adés i està febre especulativa, va córrer com la brama el risc que patien algunes cases modernistes fatalment comimicat". El barri, que va ser aixecat en im terreny desestimat per posar que havien sobreviscut, com ara Can Serra, Can Golferics, l'edifici Vienès i la casa el nou cementiri de la ciutat per massa humit, el va promoure una constructora que Trinxet. Aquí no es va arribar a temps. Entre la propietat i Nunez i Navarro, un dels presidia Juan Antonio Samaranch, que no es va preocupar de dotar-lo dels mínims constructors quemés mal hafetaBarcelona, va desaparèixer.Aracal conformar-se amb serveis. Quan van vendre els pisos i ven vexire que la gent reclamava alguna cosa més, les fotos que han quedat i alguns elements que van anar a parar a Calella. el van lliurar a la ciutat i l'empresa es va dissoldre.

1969 - El cinturó que esgarriava els barris. Ara és més bonic dir-li Ronda del Mig, però el seu nom era Primer Cinturó de Ronda. Quan començava a haver més cotxes, l'alcalde Porcioles va pensar que una bona idea seria ressuscitar el pla Jaussely i les seves rondes perifèriques. L'inconvenient és que al 1969 almenys una, el primer cintuuró, havia d'esventrar cases i places. Van ser afectades 19.491 persones, indemnitzades amb quantitats més baixes que les que calia per aconse­ guir im nou pis. Del 1969 al 1972 les plus- vàlues dels solars que van quedar Uiures per poder edificar van arribar a 14.000 mihons d'aleshores. Diirant la dècada dels 90 part del cinturó va ser soterrat. La joia dels veïns de Sants va ser immensa. Una dona deia que per fi podia sentir les campanes de l'església propera, cosa que fins aleshores impedia el soroU del tràn­ IGNASI R. RENOM IGNASI R. RENOM sit. Trenta anys més tard, encara queden L'edifici novissim de l'Ajuntament, amb la roba verda que La Ronda del Mig, antic Primer veïns que envolten la Ronda del Mig i senyala els pisos a enderrocar. Cinturó de Ronda, reclamen soterrar-ne d'altres trams. Al­ és un cau de soroll» menys aquest nyap s'ha anat millorant. 1969 - L'edifíci novissim de l'Ajuntament. Els anys 60 vivíem la síndrome de nous rics que ara sembla que també ens afectà. Una normativa molt poc treballada va permetre aixecar el que es van dir edificis singulars, una mena de gratacels de segona, almenys arquitec- tònicament. L'advocat Tomàs Pou va lluitar contra la normativa i va aconseguir aturar-la i que, fins i tot, en dos casos, la ciutat fos indem­ nitzada. L'Ajuntament de Barcelona, tan arrenglerat amb els especula­ dors, va donar mal exemple i va aixecar un horrible edifici a la plaça de Sant Miquel, al que ara sembla ser que se li treuran quatre pisos, entre altres coses perquè infringeix les normes de prevenció d'incendis. L'au­ tor del nyap era Lorenzo García-Barbón, coautor d'un altre monstre: El Corte Inglés de la plaça de Catalunya.

1974 - Mil pisos enlloc d'uns terrenys esportius. El procediment per especular a l'engròs en temps de Porcioles era senzill. Un propietari de terrenys marcats com esportius, sanitaris o zona verda, venia el solar a un constructor de confiança -gairebé sempre Josep Maria Figueras- i aquest demanava que es canviés, mitjançant un pla parcial, el Pla Comarcal. La Comissió d'Urbanisme a nivell provincial, que també presidia Porcioles, autoritzava el canvi d'ús. I després s'escrituraven els pisos a la notaria de Porcioles que, oficialment, ell no duia, però sí un substitut. En el cas dels terrenys de l'Hispano Francés, club situat al IGNASI E. RENOM costat del camp de l'Europa, es va aixecar un miler de pisos en pla La pantalla gegant de ciment que són els mil pisos que ocupen pantalla. Un negoci rodó per a tothom (Figueras, Porcioles i els amos els vells terrenys de l'Hispano Francès. dels terrenys), menys per a la ciutat, evidentment. La Vfu del novembre-desembre de 2000 CARRER DOSSIER

1987 - El Moll de la Fusta, l'empori del soroll. Un bon dia, l'edi­ tor Josep Maria Espinàs va decidir presentar un llibre de Joan Barril al Moll de la Fusta, nou de no feia massa. Una mala idea. Es parlava a crits i era impossible sentir l'autor ni les preguntes que li feien. El Moll de la Fusta, un disseny una mica cursi de Manuel Solà-Morales, té al cos­ tat la Ronda del Litoral amb dos problemes de campionat: un és l'in­ descriptible soroll dels cotxes que passen, i l'al- tre és l'estretor dels seus vials, que només es po­ IGNASI R. RENOM dia solventar fent pas­ Lesseps, una petita illa verda envoltada de trànsit i contaminació. sar un tram de la ronda sota el mar. El desapa­ 1974 - El mal pacte de Lesseps. El nou alcalde Enric Masó va voler trobar una regut regidor d'Urba­ solució entre els urbanistes que havien previst el pas del cinturó de ronda per la nisme Josep Maria Ser­ plaça de Lesseps i els veïns que llmtaven per a que no els destnüssin l'indret. ra Martí ho sabia, però Estires i arronses van acabar en un pacte, el 1974, signat no sé ben bé per què a deia que era massa car. la depuradora del Bogatell, ja enderrocada, que va donar com a fruit una solució Un mal barceloní és no IGNASI R. RENOM horrible per a tothom. El bimyol creat a Lesseps, amb una zona verda envoltada pensar que és més car El Moll de la Fusta és un espai mal girbat i de fums i soroll, vol ser reparat ara en el nou segle que comença. De tant en tant buscar solucions quan que sempre ha estat en crisi. passa que veiem tantes vegades im nyap que, fins i tot, l'Ajuntament comprèn que les coses ja no poden se­ no pot seguir tal i com està. Tanmateix, difícilment la plaça de Lesseps arribarà a guir com estan. tenir ima solució atractiva.

1991 - L'aluminosi. Als pobres sem­ pre els hi surten xacres. El novembre de 1990 una dona va morir en ensor­ rar-se la seva casa al carrer del Cadí, al Turó de la Peira. Aquest barri havia estat construït per un altre especula­ dor, Roman Sanahuja, a finals dels anys 50 i inicis dels 60. S'hi havia utilitzat un ciment que tenia una ma­ laltia greu, l'aluminosi. Significava que la humitat podia desfer-lo i, natural­ ment, amenaçar l'estabilitat de l'edifi­ ci. Ben aviat es va saber que era ima malaltia estesa a altres barris, gene­ ralment humils: Via Trajana, Polvorí, Trinitat Nova... També la pateixen edificis de zones millor situades, però els seus propietaris solen callar per­ què és perillós que corri la notícia si un vol vendre el pis o aconseguir una hipoteca. Deu anys després de la tra­ IGNASI R. RENOM gèdia del carrer de Cadí, encara més La Via Trïgana és un dels barris de la meitat dels pisos afectats pel IGNASI R. RENOM que més ha patit l'aluminosi. problema esperen solució. La plaça de les Glòries és una muralla que divideix la recuperada Diagonal i entorpeix el seu camí fins el mar.

1992 - La muralla de les Glòries. La supèrbia sol ser mala consellera. Josep Anton Acebillo, arquitecte en cap de Barcelona a l'actualitat, va decidir la plaça de les Glòries tal com la coneixem: una mena de muralla que tapona la Diagonal, ara ja oberta del tot, amb unes Uetgíssimes plaques negres de grans dimensions que pretenen cantar les glòries catalanes. Si l'anella que envolta la plaça funciona com a distribuïdora de circulació, no es pot dir el mateix de la construcció ni tampoc de la zona verda, amagada i desconeguda. Algun intent de trobar-ne solució no ha acabat de reeixir. Tanmateix, és el millor moment ara que el seu promotor és la màxima autoritat urbanística de la ciutat. De pas, reconèixer aquest nyap li suposaria un exercici d'humilitat.

1996 - L'Espanyol especula després. En una decisió sense precedents, l'Ajuntament va cedir davant les pressions del RCD Espanyol, endeutat fins les celles, per a que pogués vendre l'històric camp de Sarrià i pagar de pas el principal deutor, la família Lara. Conten les males llengües que José Manuel Lara, aleshores encara amb ànims, va amenaçar el president de la Generalitat amb llençar-li a sobre els andalusos amb alguna campanya anticatalana. Cert o no, la requalificació dels terrenys del camp de Sarrià ha estat l'escàndol més sonat dels temps municipals democràtics. Els recursos presentats al Tribunal ARXIU Suprem segurament donaran raó als querellants contra aquesta barbaritat El camp de l'Espanyol, a Sarrià, és un pecat d'especulació comès urbanística, però els pisos ja hauran ocupat per complet Sarrià. I, a més, entre l'Administració i els poders econòmics. l'Espanyol toma a estar endeutat. I ara, com no es venguin els terrenys comprats a Sant Adrià per aixecar una ciutat esportiva... Lu veu aei 16 PUBUCITAT CARRER novembre-desembre de 2000

mm Generalitat de Catalunya Departament de Benestar Social Direcció General d'Acció Cívica

tfa8:^(niiifMliinh

-_ • ... -./*•••• *i v * •••'ïj^iffi· - -, ï *. » í* /" •-• ·*"-ij*,-oíJi!s5isS . •

Per a més informació, podeu adreçar-vos a la Direcció General d'Acció Cívica del Departament de Benestar Social, a l'Oficina de Benestar Social més propera, trucar al 900 300 500 o bé per internet: http://www.gencat.es novembre-desembre de 2000 CARRER DOSSIER 11 El segle XX en la construcció de Barcelona

Ferran Sagarra

ARXIU El barri de Trinitat Nova, construit pel Patronat Municipal de l'Habitatge, es va inaugurar el 6 d'octubre de 1953.

1 segle XX ha estat, també a construïts en llocs inaccessibles, limítrofs terme -els anys 80- una política urbanística vament com el centre metropolità que ja Barcelona, el de la urbanització i del terme municipal. coherent. s'havia situat al mapa de la globalització. ® de l'ocupació accelerada del sòl, Tant el metro, com la Fira, com la política Aquesta política va consistir en fer una A partir d'aqm, Barcelona està visquent fins a l'extrem que, només durant l'últim d'habitatge social -o com el modern sistema lectura progressista del PGM per donar pri­ processos ben coneguts arreu i que podríem quart de segle, ha superat la de tota la d'escoles municipals-, eren iniciatives de la oritat a l'habitabilitat dels barris, tot desa- caracteritzar com l'americanització de la ciu­ història anterior. Durant el segle, la urba­ Mancomunitat que, però, gestionaria la pri­ fectant-los de la gran vialitat traumàtica -a tat global, que aquí es tradueix en l'erosió del nització de Barcelona no s'ha limitat a esten­ mera Dictadura. La República, malgrat ela­ Gràcia, al casc antic...-, urbanitzant-hi pla­ PGM a mans de corporacions privades i dre's, també s'ha intensificat allà on ja exis­ borar plans brillants i engrescadors, poca ces i construint-hi equipaments locals, però d'administracions superiors i en la importa­ tia. Per això, la seva història, que pot comen­ cosa va tenir temps de fer abans de la guerra sobretot, elaborant els Plans Especials de ció de formes urbanes i de capital internaci­ çar-se amb la urbanització de l'Eixample i de la segona Dictadura, la definitiva, que, Reforma Interior (PERI) que detectaren acu­ onals: el i els intents de requahficació central i l'obrir-se pas de la Via Laietana a després dels anys més immobilistes de l'au­ radament els dèficits i les potencialitats de de les presons, passant pels New Projects i la través de la ciutat medieval, pot fer-se igual­ tarquia, instaurà, a l'època dels Planes de cada barri i es basaren en processos partici­ proliferació de grans centres comercials i de ment a partir de l'annexió, el 1897, dels Desarrollo, un creixement i densificació ac­ patius que crearen un més que estimable lleure (Diagonal Mar), són complementaris municipis comarcals que ara són districtes celerats en base a una urbanització precària grau de confiança en l'actuació municipal. a l'enterrament d'autopistes urbanes i d'al­ de la ciutat. i amb la protecció oficial d'una especulació Això anà acompanyat d'un intent de nou tres usos (Primer Cinturó, proposta Gran L'objecte de l'annexió era la unificació desaforada. El Patronat Municipal de l'Ha­ tractament de les grans vies -com al Moll de Via, Piscines i Esports, intent del Barca fiscal per evitar la competència en la localit- bitatge i l'Obra Sindical (del sindicat verti­ la Fusta, Rambla del Carmel i altres- i amb 2000) i a l'increment de l'accessibilitat fins al cal) foren els constructors dels barris nous, fets simbòlicament impactants com l'ender­ en un territori suburbial i de difícil accés, roc parcial del viaducte de la boca sud del Barcelona viu una seguits posteriorment per grans polígons de túnel de la Rovira. Els "planes de promoció privada. Malgrat totes les limitaci­ La perspectiva dels Jocs Olímpics va per­ americanització de la ons, aquells que hi aconseguien un pis i metre ampliar aquesta política i donar sorti­ desarrollo" van ser la ciutat que es tradueix podien deixar la barraca o la "coreà" es da a la crisi econòmica de meitat dels anys base d'una podien considerar privilegiats. 80, però, alhora, va crear ima nova ambició en Verosió del PGM a L'anarquia i l'arbitrarietat, a part d'in­ que es va anomenar "posar Barcelona al urbanització precària i mans de corporacions justes, eren urbanísticament ineficients per mapa". Els nyaps, com el pla d'Hotels (Torre una especulació una ciutat industrial, i per resoldreu-ho, els Melina) o la primacia del transport privat, privades últims ajuntaments franquistes aprovaren no poden amagar l'encert en lligar el reforç desaforada -amb enormes problemes interns- el Pla de la gran estructura urbana (autopistes, General Metropolità de 1974-76 (PGM). L'ob- equipaments esportius, culturals i parcs ur­ zació industrial, a més de crear el marc jectiu era posar límits a l'especulació, baixar bans) amb la millora dels barris que la ciutat bell mig de la ciutat (AVE i Túnel d'Horta). adient per planificar el creixement de la la densitat, preveure uns mínims d'equi­ Olímpica va representar, amb un consens i Aquesta nova ciutat porta ineludiblement al moderna metròpolis, cosa que s'intentà amb paments i zones verdes i també autopistes, entusiasme generalitzats. despreci de l'espai públic, a l'elitització de la els plans d'enllaços entre els antics munici­ grans vies i altres infraestructures de servei Les noves infraestructures van permetre població, a la festivilització del paisatge i del pis i el de sanejament del nou conjunt. L'ins­ que afectarien bàsicament els teixits antics. l'ampliació de la centralitat metropolitana a calendari i a la presència aclaparadora del trument més eficaç d'unificació va ser, però, La majoria de les associacions de veïns tot el municipi de Barcelona, en especial cap turisme en grans parts de la ciutat, com el l'ampliació de la xarxa de tramvies i, sobre­ nasqueren per reivindicar l'efectiva cons­ el Llevant, començant pel front de mar, i que ja podem considerar sense por d'exage­ tot, el nou sistema metropolità de transport trucció de les dotacions i lluitar contra les també van posar en evidència la impossibi­ rar el parc temàtic de les Rambles. -el metro-, que es faria realitat amb l'Expo­ afectacions del Pla, en un moment de gran litat d'actuar com a àrea metropolitana real. Com sempre, de poc serveix la nostàlgia i sició Universal del 1929. Per implantar la sensibilització social en que l'accés al dret a Potser per això no es va poder ampliar l'es­ el pur enrocament per fer front a aquest nou Fira a Montjuïc s'hagueren de desplaçar les la ciutat s'entengué lligat intrínsicament a tructuració territorial adequadament al marc repte, però allò que és imprescindible és barraques dels treballadors que havien im­ la lluita per les llibertats democràtiques. de la Regió i l'actuació urbanística de l'Ajun­ acceptar el repte i considerar la possibilitat migrat a Barcelona, precisament per L'Ajuntament predemocràtic de transició, tament es va tancar, durant els 90, en el de ser originals en les respostes locals al construir-la, junt amb les infraestructures ultra tapar forats, posà com a prioritat l'ad­ propi mimicipi central. A partir d'aquest fenomen. que comentem. El resultat del desplaçament quisició massiva de sòl, que permeté els moment, l'objectiu principal va esdevenir foren els primers barris de "cases barates". Ajuntaments democràtics d'esquerres dur a "Vendre Barcelona", entenet-la exclusi­ Ferran Sagarra és arquitecte. I.íi Vi'u ííf/ PUBLICITAT CARRER novembre-desembre de 2000

Generalitat de Catalunya Departament de Política Territorial i Obres Públiques J^^ms Adigsa Sktí·^Q'St.i'·.. (ímíwosa ptiít&c-ís

^^Quinze anys al costat dels ciutadans ^^

La Generalitat de Catalunya, mitjançant l'empresa pública ADIGSA, administra 80.000 habitatges públics a tot Catalunya des de l'any 1985. Per facilitar la comunicació i agilitar els tràmits dels ciutadans, ofereix el servei d'atenció personalitzat.

atenció telefònica

Atenció al ciutadà i visites concertades 932 28 72 00 Suport a les comunitats de propietaris 932 28 72 01 Noves promocions d'habitatges 932 28 72 02

atenció personal Horari d'atenció al públic de les oficines d'Adigsa Hivern: de 9 a 14 h. i de 16 a 17.30 hores Estiu: de 9 a 14 hores

atenció al territori

Els nostres tècnics de gestió de zona realitzen permanències setmanals als barris, amb un equip informàtic que permet als veïns realitzar els tràmits i consultes evitant desplaçaments iimecessaris. Poden trucar al telèfon d'informació per consultar dia i hora de les permanències a cada barri.

Barcelona Girona C. de la Diputació, 92,08015 C. d'Emili Grahit, 2, 17002 Fax: 932 28 71 01 Tel: 972 21 41 60 e-mail: [email protected] Fax: 972 22 72 70 e-mail: ad [email protected]

Lleida Tarragona PI. d'Espanya, 3, ent. 25002 C. de Gasòmetre, 22,43001 Tel: 973 28 94 66 Tel: 977 23 73 96 Fax: 973 28 19 33 Fax: 977 24 42 63 e-mail: [email protected] la Vvu ílfl novembre-desembre de 2000 CARRER REPORTATGE

Un reportatge de A l'Estat espanyol hi ha actualment unes 55.000 persones que viuen al carrer. Aproximadament 2.000 d'aquests sense Jordi Balot sostre s'aixopluguen sota el cel de Barcelona Quan el llit té forma de banc

uan pàiljttí d'Mna persona Sense balització..., han "rebentat" els preus Sostte ens ve Si cap, la*ea d'un i les condicions del mercat laboral individu brut maf·vwjÉ;t^ fa pudor dels països desenvolupats i han i va arrossegant u'W^càrtrons mig deixat al marge moltes persones que trencats. Potser pensem en aquell no han pogut aguantar la pressió tan individu fet pols, agafat a un 'letrabrik" forta a la qual s'han vist sotmesos, de vi i que parla amb veu alta, desva- convertint-se en aturats de llarga riejant. Fins i tot, alguna vegada el durada, en edats avançades, poca veiem dormint en els porxos d'algu­ qualificació professional i sense cap na església o en algun caixer auto­ perspectiva de futur. Les grans em­ màtic. La falta d'un sostre és el que preses s'han enriquit a costa dels el defineix. treballadors d'aquests o d'altres pa­ Si parlem d'una persona Sense ïsos que, amb prou feines poden Llar ens referim a aquelles persones arribar a fi de mes. que, tot i tenir un sostre en el sentit Però com que estem en una soci­ literal de la paraula, els manca tot el etat del benestar i sembla que suposa viure en una veritable llar. impresentable tenir tantes persones Potser viuen en alguna pensió barata en situació d'indignitat, ens hem in­ de les que es volen eliminar per "posar ventat les Pensions No Contributi­ guapa" la ciutat. Però no disposen de ves i el PIRMI (Renda Mínima d'In­ lesmínimescondicbnsd'habitatgeque serció) quantificades entre les 38.000 els permeti viure amb dignitat, el caliu i 44.000 pts/mes. Qui és l'heroi que d'una família, el suport d'un grup pot viure amb aquests diners al mes, d'amics,... És difícil trobar alguna notí­ pagant-se una habitació o una pen­ cia en els mitjans de comunicació que sió, havent de menjar, vestir-se, etc. faci referència a les persones Sense Evidentment, això no ho pot fer nin­ Llar, si no és per pariar d'algun acte gú i hi ha d'haver les ONG al darrere violent 0 alguna mort. donant suport perquè la gent no es Les dades de l'Ajuntament de vegi abocada al carrer. Barcelona (1997) diuen que a la Però, a més a més, entre les ciutat, hi ha aproximadament 2.000 causes estructurals hem de parlar persones Sense Sostre. Segons un dels sistemes educatius vigents, que Dormir al carrer és una imatge habitual a Barcelona. estudi fet per la Diputació de també exclouen molts nens i adoles­ Barcelona el desembre de 1999, a cents, culpabilitzant-los de ser nervi­ de tal manera que es troben anant En la creació d'aquests espais sant responsabilitats. I els objectius tota la província hi ha aproximada­ osos, inestables, poc estudiosos i d'una persona a l'altra, sense rumb vitals hi juguem un paper fonamental que ens hem de plantejar amb cadas­ ment 7.088 persones/any i a la co­ creadors de problemes. En lloc fix i sense trobar resposta, de forma tots els ciutadans. No és una tasca cú han de ser molt senzills, per anar-los marca del Barcelonès, aproximada­ d'afrontar aquests problemes, els que acaben dormint al carrer o havent que puguem deixar en mans de les assolint en una trajectòria ascendent. ment 3.740 persones. Fins ara, es nens acaben al carrer tot el dia, de demanar un bocata per dinar. institucions públiquesoprivades, sinó Tampoc no podem oblidar les recaigu­ parla que a Espanya hi ha aproxima­ expulsats del col·legi, descontrolats que tots hi tenim una responsabilitat des o els retrocessos. En tot cas, no es dament 55.000 persones/any que i sense punts de referència educa­ • Un munt de casos personal i col·lectiva. pot donar mai un cas per perdut. viuen sense sostre. tius, havent de convertir-se en auto­ La llista de casos pot créixer indefinida­ Quan hem estat capaços de tras­ Per això és fonamental anar tre­ didactes. I, evidentment, les xifres ment perquè és el que ens toca patir a passar aquesta frontera, ja no ens ballant els aspectes senzills de con­ • Un problema complex de fracàs escolar s'amaguen. diari. En definitiva, el que ens trobem trobem pel carrer amb una persona vivència, que nosaltres hem anat Si ens endinsem una mica en el món D'altra banda, tampoc no podem és que, tot i que per a l'Administració bruta i fastigosa. Des d'aquell moment aprenent al llarg de la nostra vida en de l'exclusió velem que tot és bastant passar per alt l'exclusió que patei­ les persones Sense Llarsón molt mo­ ens comencem atrobaramb el Jaume, l'entorn més proper i que ells no han més complex del que sembla a prime­ xen aquestes persones del sistema lestes, per un altre cantó sembla que el Pere, la Pepita... Tenen un nom i tingut. Això vol dir que hem de res­ ra vista o, si més no, del que intenten sanitari. Quantes vegades hem els interessa que es mantinguin. Des­ una història, però també tenen uns pectar ritmes d'aprenentatge. I tam­ transmetre els "dominadors socials". acompanyat a una persona "Sense peses sumptuoses en mil "gug- drets que sovint hem deixat aparcats i bé hem de ser conscients que anys De fet, si mirem les interioritats del Llar" a cal metge i han rebut un tracte genheims" diversos resulten més elec­ que els hem d'ajudar a recuperar. de viure al carrer no es poden recu­ funcionament social ens adonem que denigrant... Com és lògic, quan sur­ torals i més rendibles que despeses Ens hauríem de preguntar: On vo­ perar en un mes, en dos mesos o, la major part de les vegades, les perso­ ten de la consulta diuen que no volen socials urgents. És com si es complís lem que es relnsereixin les persones fins i tot, en un any. nes excloses han arribat a aquesta saber-ne res més del personal sani­ un cop més allò que: perquè hi hagi Sense Llar? En una societat que ja els Hem de crear espais de convi­ situació abocats per les circumstànci­ tari i, conseqüentment, no hi tomen. rics, necessàriament hi ha d'haver ha deixat al marge i que els tomarà a vència on es fomenti el respecte i la es que els ha "tocaf viure. Preguntem- Com que això també ho viuen pobres, perquè la riquesa és un terme deixar abandonats en quan hi fiqui una tolerància cap a la diferència. La nos: Qui ha escollit néixer en un país o amb la xarxa de salut mental, ens relatiu a la pobresa. Així, l'Administra­ mica el cap? La reinserció, no és més societat no canvia en funció de mun­ un altre? Qui ha poguttriarviure en una trobem amb la desconnexió total del ció el que fa és donar respostes aïlla­ un desig nostre (dels qui vivim tatges espectaculars. Els grans can­ família on les relacions humanes han món sanitari. I, evidentment, en lloc des i descoordinades, tractant de po­ tranquil·lament dins del sistema) que vis socials han arribat quasi d'una estat constmctives o destructives? Ha de repensar la nostra atenció a sar un "pegaf perquè no esclati el una necessitat seva? Hem de plante­ manera desapercebuda a partir de tingut les mateixes oportunitats de for­ aquestes persones, les tornem a globus que es va inflant. Les persones jar una línia de treball en el pla individu­ les petites coses que fem cadascú. mació cultural el fill d'un metge que el fill culpabilitzar perquè no hi ha manera que reben les demandes constants al perquè la persona pugui avançar Si som capaços d'anar creant un d'un treballador en situació d'atur? He que vagin a cal metge o a l'equip de d'aquest col·lectiu es cremen amb fa­ cap a la major normalització possible entorn que accepti l'altre amb l'única pogut escollir un pare que no fos alco­ salut mental. cilitat i l'eficàcia queda anul·lada. El en la seva vida (és preferible pariar de pretensió de veure una persona, pos­ hòlic 0 drogodependent o una mare Si seguim reflexionant, podem que s'hauria de fer, però, no es fa: un normalitzaciòquede reinserció), apartir siblement amb molt de patiment dar­ prostituta, o m'ha vingut imposat? pensar en l'accés que tenen les per­ plad'intervencíóglobal i multidisciplinar, de les seves capacitats i potencialitats. rere, llavors contribuírem a fer es­ Les dificultats per a accedir al sones Sense Llar a\s recursos soci­ comptant amb la coordinació dins dels Per aconseguir èxits en aquesta ves­ pais convivencials aptes per a tots. mercat de treball, la incorporació de als. Es dóna el cas que quan tenen diferents departannents de les Admi­ sant individual és molt important el noves tecnologies, l'explotació de la una urgència, com pot ser la neces­ nistracions, per abastar les múltiples tracte humà, és a dir, acollir bé la Jordi Balot és d'Arrels Fundació. mà d'obra de països en vies de sitat d'un lloc per a dormir o d'un lloc dimensions que afecten les persones persona, anar creant confiança des Aquest text ha estat publicat al n-140 desenvolupament a causa de la glo- per anar a menjar, se'ls burocratitza Sense Llar d'una gran proximitat i anar traspas­ de Papers de Cristianisme i Justícia. La Veu del PUBLICITAT CARRER novembre-desembre de 2000

^e^c»\p Des d'un botó fins un canó!! LA NOSTRA OFERTA: Conjuguem el nou i el vell. OBERT DE SOL A SOL SUBHASTES: Dilluns, dimecres i divendres a les 7 del matí de ELS DILLUNS, DIMECRES, DIVENDRES I DISSABTES MOBLES I TRASTOS VELLS: UNA CIUTAT DINS UNA CIUTAT!! Els més diversos objectes que vostè pugui imaginar i adquirir. On tal vegada trobi els més inesperats. ASSOCIACIÓ DE VENEDORS Mercat Municipal OFERTES PERMANENTS: Fira de Bellcaire Tot el que es fabrica i confecciona de qualsevol tipus, que s'ofereix al públic a preus veritablement satisfactoris. Som els primers en esport per a tothom

Aeròbic-steps-funk-salsa-tonificació-condicionamentfísic-stretching-body pump-tai chi-ioga-fit ioga-circuit training-new age new body-abdominals-CTC-cardioruning- Ens trobareu per tota Barcelona fitness infantil-fitness muscular i cardiovascular-sauna-hidromassatge-aiguagim- aiguamater-piscina aprenentatge-piscina d'estiu amb efectes especials-solàrium-sport Truca al 902 222 002 top-programa personalitzat de fitness-spinning-golf-escalada-atletisme-bàsquet-futbol sala-tennis-tennis taula-paddle-bàdminton-gimnàstica terapèutica-terapèutica Esport i Fitness

FUNDACIÓ CASA DE MISERICÒRDIA giUTEHIil DE BARCELONA RESIDÈNCIA INTERNAT Elisabets, 8-10 - Tel: 93.302.16.92, de 10 a 14 i de 15 a 18 h. ^4 no ci^^

Casa fundada l'any 1912 GRAN ASSORTIMENT DE CASA CONEIX EL NOSTRE LITORAL TORRONS, ESPECIALITZATS ENS ELS DE XOCOLATA FABRICACIÓ PRÒPIA I ARTESANA BEETHOVEN ITINERARIS GUIATS SUÏSSOS, ENTREPANS, RAMBLA DE SANT JOSEP, 97 ORXATES IGRANITZATS... 08002 BARCELONA EL CENTRE D'ESTUDIS DEL MAR DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA US OFEREIX LA Rambla Poble Nou, 44-46 TEL. i FAX (93) 301 48 26 POSSIBILITAT D'APROXIMAR-VOS Tel. 93 309 18 72 - Barcelona A LA REALITAT MEDIAMBIENTAL DEL NOSTRE LITORAL Pàg. web: www.eltloche.com http://www.casabeethoven.com-actiu.es A TRAVÉS D'UNS ITINERARIS GUIATS E-mail: [email protected] [email protected] PER A GRUPS ORGANITZATS.

• El medi a les viles costaneres • El Foix, un riu mediterrani FORN DE PA D'AVINYO • La franja litoral, un medi fràgil • Els recursos del mar • El paisatge a l'entorn del Garraf • Regeneració i recuperació d'espais litorals colors radicals

INFORMACIÓ I RESERVES: de 10 a U hores a: rastes PA i BOLLERIA ARTESA CENTRE D'ESTUDIS DEL MAR cordes ESPECIALITAT COQUES PG. MARÍTIM, 72 ESCUDELLERS, 59 08870 SITGES extensions TEL. 93 894 51 54 Tel. 93 301 57 43 Fax. 93 811 02 41 Diputació trenes REPARTIMENT DIARI E-mail. cem@c)iba.es de Barcelona ARESTAURANTS I Servei del ^ Medi Ambient COL.LECTIUS HOME & DONA OBERT DE 10 A 22 H. DE DIMARTS A DISSABTE PASTISSERIA GRANJA

C/SICÍLIA 199 metro Sagrada Família tel.: 93 208 02 74 AGRAÏM LA SEVA COMPRA. REPARTIM A RESTAURANTS, HOSPITALS, http://www.lanzadera.com/nitldia AMPLE, 15 (Plaça de la Mercè) HOTELS, BARS, COL·LEGIS, ETC. e-mail: [email protected] Tet. 93 302 24 41 ANUNCIAT A La Veu del CARRER! 93 412 76 00 I.a Veu del novembre-desembre de 2000 CARRER BARCELONÈS LLIBRES BOTIGA LLIBRES Una Història de Luna Lunera de Barcelona. Ateneu Llibres antics, una Rosa Regàs Enciclopèdic ROSA MARIA PALÈNCIA sensació diferent La darrera novel·la de Rosa Regàs és una Popular (1902-1999) crònica de la vida de quatre nens de la burgesia barceloriina durant els terribles REDACCIÓ anys de la guerra i la postguerra Que un ateneu popular hagi espanyoles. sobreviscut al segle que finalitza Narrada des de la mirada, a vegades és, no només una bona notícia sinó infantil, a vegades madura, d'una de les mereixedora d'explicar amb una protagonistes, la història ens porta a història pròpia. L'Editorial Virus, l'esqmzofi·ènic viatge fins a la joventut de en un encomiable esforç editorial, quatre germans, dos nois i dues noies que, ha publicat l'important treball a diferència de moltíssims nens de l'època, d'investigació de Ferran Aisa. no van patir gana, però en canvi, van patir L'Ateneu està situat al passeig l'infern de viure sota la tutela d'un avi de Sant Joan, 26, al costat de la "guanyador" de la guerra, catòlic fins a la Biblioteca Arus. Es va crear mèdul.la, que va haver de tenir cura després del fracàs d'una vaga de d'aquests nens, fills del seu propi fiU, metal·lúrgics. Els ateneus es van perdedor a la "creuada". concebre com espais d'encontre de Es tracta d'un text intimista, típic de la les classes treballadores, un lloc de literatura femenioa en el sentit que les debat on es poguessin formar per dones sabem expressar amb ima mirada ser més forts, en uns temps en que molt més profunda el món interior, tant les condicions obreres eren molt sota el sentit de "el dels sentiments", com dures. Ferran Aisa senyala com la de la vida que transcorre de portes endins. Malgrat que estigui escrita com a ficció,e l jornada laboral podia superar les DANI CODINA 15 hores i l'edat per entrar al món púbhc descobreix de seguida els indicis autobiogràfics d'ima escriptora madura i del treball eren els 10 anys. ALBERTO GÓMEZ es dedica a un ofici "que dóna coneixedora d'aquell entorn fosc i Mont-Taber (Templaris, 16) és una de satisfaccions, però no diners". angoixant. les 40 botigues de llibres antics que Mont-Taber recull llibres d'art, de A més a més de la seva acurada sobreviuen a Barcelona al pas dels filosofia, temàtics sobre Barcelona o escriptiira, que amb senzillesa i sense temps, als centres comercials i a un edicions esgotades, a més de ser barroquismes només aspira a transmetre canvi quasi dràstic dins d'un sector l'epicentre d'exposicions d'exemplars xms fets terribles, la novel·la té la virtud de amenaçat per la totpoderosa Internet. antics sobre l'escola o els diferents portar-nos dins el microcosmos d'una casa Un lloc especialitzat on es pot trobar, a llenguatges d'expressió (abecedari, de la burgesia barcelonina, com haurien més de llibres vells, revistes, cromos, cal·ligrafia, etc). Aquesta darrera es d'haver hagut moltes: un àmbit fosc, ple de postals, cartells de fires, rareses i celebrarà durant el mes de febrer. prejudicis, regit pels capricis d'una exemplars curiosos. Un espai on Al carrer Templaris 16, des de les religiositat castradora i una doble moral al encara es pot sentir l'inconfusible deu del matí fins a dos quarts de nou servei dels interessos de personatges com aroma que desprèn el paper prensat. de la tarda, es pot trobar un estil el sinistre avi Vidal Armengol· Aquesta botiga és regentada per personal, un material que es resisteix L'abominable burgès causant dels Josep Sardà qui, després de 15 anys als atacs de les noves tecnologies i una patiments d'aquests nens potser el retrat organitzant fires de llibres antics emoció que "mai podrà ser substituïda d'una burguesia catalana que no va dubtar arreu d'Espanya, va decidir fa tres al llarg dels segles", com assegura el en fer servir la religió com a mascarada anys obrir un racó on satisfer propi Josep Sardà. El fet de comparar per tal de preservar la butxaca i els col.leccionistes, bibliòfils, curiosos i el so d'un piano amb el d'un teclat privüegis. Una burgesia que tampoc no va amants del llibre vell. Josep, un electrònic... tot és una qüestió de dubtar en canviar el color del seu llibreter de tota la vida, reconeix que sensacions. nacionalisme d'acord amb els vents que bufaven a cada època del llarguísim FOTOGRAFIA franquisme. La història que Regàs va trigar quatre Premi de fotografia Vicenç Bagan anys en escriure i, potser, tota ima vida en recordar, té també el mèrit de fer-nos L'Ateneu va jugar un important adonar que, més cruels que l'estretor i el paper en la història de la nostra racionament de la postguerra, van ser les ciutat. Va participar activament en varies generacions d'espanyols que la la campanya pro-pressupost Uarga ombra del "generalísimo" i la seva municipal extraordinari per a la creuada, van provar d'educar en la cultura, al 1908. Gràcies a això es intolerància, el dogmatisme i el van crear les quatre primeres escoles menyspreu dels diferents. Per sort, molts municipals aconfessionals catalanes, d'ells, com la Regàs, han tingut la lucidesa i que van aplicar les pedagogies més de tomar a passar una mirada crítica innovadores. Campanyes per a la sobre aqueUa "pobra, bruta, trista, construcció d'una ciutat repòs per a dissortada pàtria" (en paraules de treballadors, contra la pujada de les Salvador Espriu a Assaig de càntic en el tarifes ferroviàries, contra el temple), perquè no tomi mai més. feixisme, pro l'Olimpíada Popular... Al 1920 l'Ateneu tenia 20.000 LLIBRES associats i superava amb escreix al Barca. Al 1939 la dictadura el va clausurar. Treballar a ciutat Va ser molt important la biblioteca REDACCIÓ que va anar formant, les nombroses Amb aquest títol Jordi Ibarz Gelabert activitats entorn les ciències publica la seva tesina. Fa la història naturals, l'estudi de l'esperanto, les d'un període molt conflictiu de les seves seccions de fotografia, lluites obreres dels treballadors del excursions, alpinisme i espeleologia, REDACCIÓ Port de Barcelona entre els anys 1931 la literatura i les belles arts... per Vicenç va ser un lluitador incansable per a que poguessin conviure les diferents i 1936: 30 processos de vaga i més de citar-ne algunes. Al 1977 un grup formes de moure's. Va dedicar totes les seves energies per aconseguir normalitzar 326.000 jornals no treballats. Una d'anarquistes en va recuperar la seva l'ús de la bicicleta. Va morir inesperadament i ara l'entitat a la que pertanyia, crònica que estudia el sindicalisme i presència a la nostra ciutat. Amics de la Bici, i Ecomissatgers Trèvol han creat un concurs de fotografia en les relacions laborals dels estibadors Ferran Aisa publica un llibre que memòria de l'amic i company. Francesc Cabrera, del grup Pas a Pas de Sabadell, durant la II República. supera les 600 pàgines i que és de ha guanyat el primer premi amb la fotografia que publiquem. Bella i contundent. El llibre, publicat per l'Ajuntament lectura obligada per tots aquells que Expressa la prepotència del cotxe i la impossibilitat, avui per avui, d'aconseguir d'Alguaire, és un interessant treball estan interessats en la història de la l'ansiada convivència entre cotxes i bicicletes. que va aconseguir el premi "Josep nostra ciutat. Felicitem als organitzadors del premi i recordem amb estima a l'amic Vicenç. Llanadosa" d'Història Local. I.a Veu del VEÏNAT CARRER novembre-desembre de 2000 Un parc per a Can Rigalt L'HOSPITALET com a equipament, que no malme­ I JORDI GIMISÓ tessin els valors arquitectònics que li han valgut la protecció de què gaudeix. Una de les possibilitats Can Rigalt, casa pairal d'estil neo­ que s'apunten és la de destinar-lo clàssic, construïda l'any 1741 , està a museu amb caràcter metropolità. situada al número 170 del carrer de No pot ser descartada la idea de Collblanc, al barri de la Pubilla convertir-lo en un museu d'ecolo­ Cases de L'Hospitalet de Llobregat, gia urbana, orientat a donar a molt pròxima a Barcelona. Està conèixer com funcionen les ciu­ establert legalment que aquesta tats, com s'han generat i quines en casa esdevingui un equipament són les possibilitats de transforma­ públic i que la finca on està situada ció de cara a la millora de les con­ i algunes altres pròximes siguin dicions de vida en elles. zones verdes. Resum Hores d'ara aquesta casa i la La reforma urbanística de la seva finca són propietat del Futbol zona on s'ubica Can Rigalt se'ns Club Barcelona. Aquest club la va mostra com objectivament neces­ comprar l'any 1997 amb la intenció sària. Un altra cosa és l'orientació de demanar a les autoritats com­ concreta que ha de tenir aquesta petents que els terrenys fossin reforma. Però cal atendre als plan­ requalif icats a zona d'equipaments. tejaments exposats si el que es vol Les associacions de veïns, tan de és millorar sensiblement la qualitat l'Hospitalet com de Barcelona, han de vida dels habitants de la zona. demanat reiteradament l'execució L'adequació de la finca de Can dels parcs previstos, conscients Rigalt i altres com a zona verda, que la zona té una manca impor­ constituïnt un o diversos parcs ur­ tant de zones verdes per a l'ús i ARXIU bans comportaria la millora ambi­ gaudi dels ciutadans. Vista parcial dels terrenys qualificats de parc metropolità ental d'una zona urbana que és No calen grans elucubracions densa i amb poc verd urbà. Aquest per adonar-se que l'establiment de molt densa i amb poques zones gues), amb l'ampliació de voreres, la es creen a les ciutats no ens són parc tindria caràcter plenament zones verdes en aquesta porció de verdes. millora del nus viari de connexió propis. metropolità, donat que se'n benefi­ territori metropolità pot suposar un La qualitat ambiental d'aquesta via amb l'avinguda Ramon Un possible futur Parc de Can ciaria més d'un municipi. Es tracta gran benefici per als ciutadans. Tan els índexs de contaminació Solanich, la pacificació del trànsit Rigalt hauria de crear espais que de fer una modificació substancial Tanmateix no pot estar de més per gasos com el nivell de soroll (més passos de vianants sema- aïllessin del brogit urbà, amb ambi­ del paisatge urbà de la zona, con­ constatar, amb algunes dades i reflecteixen que aquesta zona foritzats) i la millora en les connexi­ ents molt més adequats als nos­ siderant dins del concepte de pai­ arguments, quin és el marc ambi­ metropolitana és plenament urba­ ons a peu i bicicleta amb la zona de tres ritmes biològics naturals. Els satge l'estat funcional d'aquest ter­ ental de la zona urbana fronterera na. Els vehicles automòbils en són les facultats, amb l'establiment d'un mediterranis fem molta vida a l'aire ritori. Ca! l'establiment d'una mobi­ dels municipis esmentats: els principals responsables. Re­ sistema de senyalitzacions també lliure, donada la benignitat del cli­ litat alternativa, pacificant el tràn­ El Marc territorial i poblacional cordem que en la zona hi ha vies per als vianants. ma, i els parcs són bons llocs per a sit, facilitant l'ús de la bicicleta i Dades de gener de 1999 indica­ tan importants com la Diagonal, la Verd urbà: per a què? les activitats de lleure. millorant la mobilitat dels vianants. ven que en el territori municipal de Ronda de Dalt i la carretera N-340, Els nuclis urbans extensos i Jardineria mediterrània Això podria suposar fer baixar els 12,4 Km2 de l'Hospitalet de entre d'altres. És coneguda la im­ densos són un fenomen recent en L'ajardinament hauria de ser índexs de contaminació. Llobregat hi vivien 247.986 habi­ portància de les plantes en la cap­ la història i nosaltres no n'estem realitzat amb criteris de xero- Els criteris de sostenibilitat que tants. A desembre de 2000 tació de les partícules en suspen­ gaire fets als efectes secundaris. jardineria, és a dir, de jardineria de es deriven dels postulats de la Carta l'Hospitalet continua sent, i des de sió i dels contaminants gasosos. Les ciutats han facilitat l'originali­ baix consum d'aigua. És per això d'Aalborg hauria d'inspirar qualse­ fa ja uns anys, el municipi amb més Mobilitat tat, la innovació i la diversitat labo­ que és important la utilització de vol actuació que es fes a la zona, densitat de població de Catalunya. La configuració viària actual de ral. La ciutat és un lloc atractiu, plantes mediterrànies. S'aconse­ des del tipus d'ajardinament a la A més a més, donada la diferent la zona té característiques d'inte­ però pesat i sorollós. Amb aques­ gueix així estalviaren aigua i adobs, mobilitat ciutadana. Recordem que distribució d'habitants dins del rurbana, malgrat que els índexs tes condicions de vida, l'home urbà i com que les plantes estan adapta­ aquesta Carta ha estat subscrita municipi, amb més població a la poblacionals indiquin el contrari. cau sovint en la infelicitat, de forma des al clima, s'eviten moltes malal­ per molts municipis metropolitans, zona fronterera amb Barcelona, cal Així, cal una mobilitat alternativa que els mateixos avantatges de la ties. En el futur la zona verda de Can i entre ells els de L'Hospitalet de considerar que barris com la Pubi­ al vehicle automòbil privat. Això pot ciutat li són font d'insatisfacció. És Rigalt podria fer part d'un corredor Llobregat, Barcelona i Esplugues lla Cases, Collblanc i la Florida són ser aconseguit a partir de la conver­ conegut que l'estrés produït per la verd uriDà que unís Collserola amb de Llobregat. especialment densos. En conclu­ sió de la N-340, definitivament, en el vida urbana és l'origen de moltes Montjuïc. sió, molts ciutadans es beneficiari­ carrer de Collblanc (L'Hospitalet) i de les anomenades malalties de Quin ús pot tenir Can Rigalt ? Jordi Guimisó és de l'Associa­ en dels parcs en una zona urbana Avinguda de Laureà Miró (Esplu­ civilització. I és que els ritmes que Can Rigalt hauria de tenir usos, ció de Veïns Racó de les Corts. Aluminosi: 10 anys i un trist balanç ^ BARCELONA tatges- que porta deu anys esperant, i encara no s'ha F ANDRÉS NAYA començat. Continuem pel barri del Maresme, que té 1.200 habitatges esperant per rehabilitar-se, i que no només no rep les facilitats dels habitatges públics, sinó que des de fa Fa deu anys. Des de llavors la paraula aluminosi ens és tres anys, la Generalitat els ha retirat una ajuda pels sectors familiar. Va haver de morir una dona per descobrir que en ple amb nivells de renda mínima. La lentitud és excessiva: estan porciolisme, cimenteres venien un ciment que ha França pendents de construir-se 421 habitatges al Polvorí, 220 a estava prohibit. El ciment aluminòtic podia degenerar en una Via Trajana, 90 a Sant Cristòfol, 470 al Sud-Oest del Besòs, greu patologia denominada aluminosi. Afectava a l'estructu­ 300 al Turó de la Peira. A més a més s'han d'afegir els mil ra dels edificis i aquests podien arribar a caure, tal i com va i escaig veïns que no accepten rehabilitacions i exigeixen passar al barri del Turó de la Peira. habitatges nous. Al barri de La Pau hi ha 342 habitatges En aquell anyl 990, la Favb va detectar 13.200 habitatges sense raparar i a la Guineueta 200. afectats a la nostra ciutat. Després de deu anys, queden Porten deu anys esperant i a alguns d'ells encara els hi encara pendents de rehabilitar o de construir-se de nou, diuen: "espereu al 2006". Inaudit!! Si hagués portat aquest més de 4.200 habitatges a la ciutat. És a dir, un de cada tres ritme el Liceu, estaria reconstruït? És simplement un tema habitatges porta deu anys patint la malaltia i alguns dels de prioritats i l'aluminosi no és prioritària. Té poca importàn­ seus residents, vivint entre puntals. Aquesta situació afecta, cia i afecta a sectors socials que per alguns són residus sobretot, una població gran i pobre. L'impacte és més greu d'una època superada. encara. És imprescindible accelerar la marxa i prendre les mesu­ Massa lentitud. El nostre balanç és -no pot ser d'una altra res necessàries per a que com a màxim en aquesta legisla­ manera- negatiu. Cal ressaltar el barri de Trinitat Nova, on tura 0 mandat s'arreglin definitivament tots els habitatges tenen el projecte bloquejat per manca d'interès de l'Institut afectats d'aluminosi. Els veïns i veïnes afectats tenen dret a Municipal d'Urbanisme, comandat per Antoni Santiburcio i una vida digna. I és que no només els habitatges tenen la mateixa Generalitat. Tot un barri aluminòtic -1.020 habi­ aluminosi; també les administracions estan aluminòtiques. i.a veu atfi novembre-desembre de 2000 CARRER VEÏNAT le oarri

Vallcarca reivindica l'Espai Farigola VILA OLÍMPICA VALLCARCA Reparacions milionàries I ANNA BARTOLOMÉ Un jutge ha fallat contra la promotora Olympic Moll S.A., la constructora Dragados y Un conjunt de naus industrials ruïno- Construciones I l'arquitecte Oscar sesibrutes, envottadesd'una vegetació Tusquets, per què siguin reparats en el més pur estat d'abandonament els defectes de construcció de cinc és l'aspecte que, actualment, presen­ blocs de la Vila Olímpica, valorats ten les finques que ocupen l'espai que en 333 milions. El magistrat limita amb els carrers Sant Camil, condemna les presses en construir Bécquer i Mare de Déu dels Reis del el barri. Com es recordarà, l'últim barri de Vallcarca i que, des de fa dos barri de Barcelona va ser construït anys espera la transformació que vol en el record de 18 mesos. dur a terme l'anomenat projecte Fari­ gola. VALLVIDRERA La intenció d'aquest projecte és la Arboricidi a la Budellera construcció d'un nou espai verd, a més Mil veïns i veïnes de Vallvidrera d'un programa d'actuació encaminat a han signat una denúncia per la tala promoure l'estudi, el coneixement i la desmesurada d'arbres a la zona defensa de la natura i el medi ambient. coneguda com la Budellera. La raó És a dir, el que es pretén és crear una directa és la construcció de 16 mena de parc interactiu, un espai verd cases de tres plantes. Parcs i on no només sigui possible passejar i Jardins ha acceptat la denúncia. gaudir de la natura sinó on també es Són 190 arbres els que ja han pugui accedir a tot tipus d'informació desaparegut, alguns dels quals ambiental, conèixer i experimentar el eren centenaris. S'han portat a medi que ens envolta i que sigui la seu terme moviments importants de d'un conjunt d'entitats dedicades a la terres i els arbres que encara recerca i la investigació de la natura i queden de peu s'han assecat o d'un fons documental relacionat amb són morts. aquest àmbit. Des de l'any 1998, moment en el GRÀCIA-SANT GENIS ARXIU que es crea la plataforma Farigola, les Salvem el Jardí del Brusi Tanca modernista catalogada i església de Sant Jordi entitats que la composen, amb el su­ Tornen a estar amenaçats. Fa tres port de tot el barri, han estat lluitant per anys la mobilització veïnal va poder dur a terme aquest projecte. per això que la plataforma Farigola va que podria completar la seva visita al de veïns i associacions, l'únic que falta impedir que es requalifiqués i que L'emplaçament escollit és idoni per a la proposarà l'Ajuntament de Barcelona Parc Güell visitant el jardí i les seves és que l'Ajuntament segueixi amb la es construís en zona verda. La construcció de l'espai ja que formaria que adquirís la finca per poder dur a instal.lacions. seva voluntat d'evitar les fracturesen el finca te 5000 metres quadrats, és un corredor verd entre els turons del terme la Iniciativa. El consistori va do­ L'Espai Farigola constaria de qua­ telxlturt)à, dedesenvoluparnoves infra- propietat de la Universitat de Carmel i del Putxet i serviria de regene­ nar el seu vist-i plau, però ja han passat tre grans parts. La primera d'elles, una estructures i de potenciar polítiques de Barcelona i en ella està ubicada ració d'una zona molt densa necessi­ dos anys i encara tot continua exacta­ plaça com qualsevol de les que trobem rehabilitació i faci possibleque Vallcarca una casa modernista d'Enric tada d'un lloc d'aquest tipus. Les enti­ ment igual que abans. És dóna la a Barcelona però emmarcada per la tingui un espai verd on poder respectar Sagnier. Ara s'ha sol.licitat al tats que formen la plataforma, associ­ situació que una de les altres finques ja tanca modemista i les construccions. i admirar la natura i el medi ambient. Districte una nova llicència d'obres acions de veïns, associacions de pa­ és de titularitat pública i que la tercera El planterd'hert)es medicinals i aromà­ El Parc dels Turons podria conside­ per aixecar un edifici. Mentre 6000 res, escoles i organitzacions mediam- és una església qualificada d'edifici tiques, seria lasegonagran part, un lloc rar-se com elrebedor de l de Collserola. signatures de veïns defensen el bientals, creuen que aquesta actuació protegit pel seu interès arquitectònic i on continuar la tradició eclesiàstica És un gran espai verd que s'estén pel Jardí del Brusi, el regidor del pot servir, a més, per activar un projec­ que seria reformada. relacionada amb els cultius d'aquest conjunt de pujols que van des del Parc Districte manté una perillosa te vigent de la ciutat com és el Parc dels A més de les raons mediambientals tipus de plantes. Més endavant se Güell i el del Guinardó, i és visible des indefinició. Turons que es veu afectat per l'estat en i socials, hi ha un altre factor rellevant, situaria un jardí d'arbres fruiters i, en de bona part de la ciutat. La zona on es el que es troben les finques que es les finques estan envoltades d'un mur quart lloc, un hort des d'on, a més, es troba acull restes arqueològiques del Nou BARRIS volen reformar. modernista, realitzat per un deixeble podria contemplar tota la ciutat al estar segle VI a. C. i és un parc destinat a ser No a la venda de sòl a Renfe- Com acostuma a succeir, encara de Gaudí. Aquesta tanca, patrimoni situat a la zona més elevada del parc. el quart més important de Barcelona. Meridiana que hi ha un projecte estructurat, el històric molt important, pateix l'oblit i A part d'aquests espais a l'aire lliure, el El Parc dels Turons és un projecte que La Coordinadora d'associacions de barri li dóna el seu suport i és una l'abandonament mentre que, emmar­ projecte es completa amb la rehabilita­ podria culminar i ampliar-se amb la veïns i la Favb han presentat actuació beneficiosa per tots els ciuta­ cada en l'espai que es vol construir, ció de l'església i les construccions que realització de l'Espai Farigola. El dece- al·legacions contra la proposta de dans, sempre hi ha algun problema, en seria un complement perfecte per ell es puguin aprofitar per albergar un tíedor i lamentable estat en el que es vendre sòl a Renfe-Meridiana. aquest cas és que una de les finques Parc Güell, que es troba pròxim a la "hotel d'entitats", és a dir, una seu per troba aquesta zona trenca totalment el L'Ajuntament pretén recaptar 4.500 és de propietat privada i els seus res­ zona. L'Espai d'Activitats d'Educació totes aquelles agrupacions que tenen paisatge urbanístic per la qual cosa, milions de pessetes per què es ponsables volen construir-hi un con­ Ambiental reactivaria un bani que té com a objectiu l'educació ambiental i la transformar-ho en un parc destinat a construeixi una gran superfície (El junt de pisos. És lògic pensar que una població majoritàriament de la ter­ defensa de la natura i la sostenibilitat, transmetre valors mediambientals i de Corte Inglés?). Els veïns al·leguen edificar al bell mig d'unazona verda i en cera edat i que està disposada a encar­ i un conjunt de tallers i àrees de serveis. sostenibilitat dinamitzaria el Parc dels que l'actual dèficit d'equipaments i un barri que ja és molt dens i ple de regar-se de bona part de les gestions i La Plataforma Farigola té tot el pro- Turons i donaria oxigen a una zona habitatges és molt gran, que no es construccions no és una gran idea, i és activitats, a més d'afavorir el turisme, jecteestructuraticomptaambel suport mancada d'espais verds. pot especular amb un sòl que es va comprar per les necessitats col·lectives i que s'està perjudicant Revistes de barri als comerciants de la zona. ESQUERRA DE L'EIXAMPLE Reivindicar jardins i equipa­ ments Sarrià Sant Antoni 2000 Per celebrar l'any de manifestacions realitzades per la El número que correspon al En aquest número de la revista Plataforma "Salvem la Model", mes de desembre recull a la de l'associació de veïns s'inclou l'associació de veïns i les entitats portada com a tema: les el programa de la Festa Major. de la plataforma van fer una festa escombraries. Tan mateix, Aprofiten la ocasió per publicar als Jardins de Montserrat. No es l'editorial senyala que les a l'editorial un "Plec de Greuges permetrà l'especulació ni la mesures preses al barri són, i Reivindicacions", on construcció d'habitatges. ni més ni menys que "Dos s'assenyala que el problema L'Eixample és un barri molt passos enrera". Es més punyent és la manca de densificat i amb un important desvinculen del compromís de serveis per als ancians. En vuit dèficit d'equipaments· S'ha la Favb que va signar "l'acord punts, es recull un llistat de d'aconseguir que l'edifici que de la neteja" i ha donat tres reivindicacions referides a actualment ocupa la presó, es mesos a l'Ajuntament per l'urbanisme, la seguretat mantingui i se li donin diferents valorar el nou sistema. Sarrià ciutadana, l'ensenyament, el usos: equipaments per al barri i argumenta i es posiciona medi ambient i els problemes per a la ciutat. Els actuals murs contra les mesures aplicades al que amenacen al nervi comercial han de donar pas als Jardins de seu barri. del barri. la Llibertat i la Pau. Parlant del

24 CARRER novembre-desembre de 2000 i de la ciutat

QUI ES QUI ISABEL GARDELA Directora de cinema

ROSA MARIA PALÈNCIA Periodista DANI CODINA Fotògraf

entretinguda i amb levitat, permetés al públic reflexionar sobre la interculturalitat". Com la realitat que la pel.lícula reflecteix, a Tomàndote es parla un 60% en castellà i un 40% en català. Gardela s'estima molt la seva ciutat. Potser el fet d'haver viatjat per mig món fa que l'Isabel trobi Barcelona, per damunt de tot, "còmoda i segura", malgrat li agradaria que hi h^ués menys soroll i més parcs. Creus que els barcelonins som prou oberts amb els immigrants? '"No ho sabria dir. He viscut al barri gòtic on hi ha molta riquesa. Em penso que tothom és racista però no ho manifesta; als catalans no ens agrada la polèmica. Cada cop hi ha més immigrants i ara és quan constatarem si som o no racistes. Crec que de la voluntat de les persones dependrà aconseguir la multiculturalitat", Com t'imagines la Barcelona del mil.leni que arriba? "A mi m'agradaria que hi hagués més baireja, però es tracta d'una actitud individual. La ciutat és un oi^anisme viu i acull els immigrants com pot. D'altres grans ciutats, com Londres o Nova York, també tenen guetos. Nosaltres, en canvi, tenim un barri xino que no és xino. Ja ho veurem." Gardela fa cinema des del 1987. Un dels seus cinc curts, Caps (1995), que tracta sobre la polisèmia a l'obra de Tàpies, va guanyar ^^Per evitar el racisme fins a 13 premis a diversos festivals espanyols i internacionals. Llsabel forma part d'aquesta coUa de joves realitzadores hem de conèixer la catalanes que hem conegut darrerament a casa nostra i que, com en altres camps, comencen a aportar a la societat la seva riquesa del nou veïnal mirada i talent femenins. El 1996 va dirigir L'olfacte, una de les cinc històries del llargmetratge El domini dels sentits (1996). sabel Gardela forma part d'aquesta mena de casa nostra l'octubre passat. Aquest mateix "El racisme és producte de la ignorància i, La resta d'històries van estar dirigides per d'avantguarda de barcelonines que va any va estar seleccionada per a participar en per evitar-lo, hem de conèixer i entendre la les també catalanes Núria Olivé, Maria prenent el seu lloc en oficis que en altres cinc diferents festivals internacionals i va diferència i la riquesa del nou veïnat. Em RipoU, Teresa Pelegrí i Judith Colell. temps eren gairebé monopoli masculí, a permetre a la seva protagonista principal, venia de gust transmetre el món musulmà, Viatjaj- pel món amb la seves pel.lícules rinici d'un mil.leni que, sense dubte, serà el l'actriu Núria Prims, guanyar el premi Ville desconegut i fascinant alhora". ha permès a Gardela constar que hi ha un de les dones. La Isabel Gardela és una noia de Montpellier a la millor actriu. La història d'amor en clau de comèdia llenguatge xmiversal que tothom entén i que eixerida que va néixer fa 35 anys a Toinóndote és una història d'amor entre ima escriptora barcelonina i un florista el cinema és capaç d'expressar. "Això és el Barcelona, Sense presses, però sense pausa, intercaütural que succeeix a l'Eixampla indi musulmà prova de reflectir la que més m'agrada d'aquest ofici", diu. llsabel ha anat construint-se una sòlida barceloní, el mateix que viu i coneix tan bé la complicitat entre dos enamorats i, al mateix Per a qui s'hi hagi perdut Tomàndote al carrera com a directora cinematogràfica. La cineasta. "El tema, el meu impuls a l'hora temps, el desencontre entre dos persones cinema, el vídeo de la pel.lícula està previst seva darrera pel.lícula i primer d'escriure i rodar aquesta pel.lícula, va ser provinents de cultures ben diferents. "Es que surti d'aquí a sis mesos i la seva emissió llargmetratge, Tomàndote, va estrenar-se a dir: cal no ser racista", explica la directora. tractava de fer una pel.lícula que, de manera per TV 3, en un any.

Salipebre Uacudít Puyal ^^•vne^^^'íi^^'^immmmmftm^ ^R£s oe Q.es.,,1 ELS Reis [fJO HAfí PeiyAT C4P CALB '^^\/SUfiG' GÏ SMS PAeS Nova llei d^urbanisme C?í

El projecte de la nova llei arribarà amb el nou mil.lenni. És important perquè introdueix modificacions substancials. El decret suprimeix la diferència entre el sòl programat i el no programat que permeti a l'Administació preservar sòl de titularitat privada de l'insaciable especulació. A més a més, fins ara la íC normativa exigia preceptivament cedir un 10% de \ l'aprofitament mitjà de la promoció. Ara s'indica que la / cessió serà com a màxim del 10% i deixa als municipis el poder de rebaixar aquesta cessió. Diuen que a major disponibilitat del sòl els preus baixaran. No s'ho creuen ni ells. Estarem atents a una llei que, sens dubte, haurem de discutir. -^

Zeta g^^^gg^