VEGETAL Muts Em Plauria De Cebes Una Informarla Verbal Te La L'ostra Organntaeld
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
CONTRA LA CAlviCIE —saz SI UI VOLEU FIN UNA COLLECCIO D'ART ENVI1N AQUEST BUTLLETI SALA JOAN NERLI Calarle, Laletanu. - Cena Catalanes, 4113, BARCELONA VEGETAL Muts em plauria de cebes una Informarla verbal te la l'ostra organntaeld. nom n ANY LH.—NUM. '47:474.* --PREU: 10 CENTIM9 DINO BARCELONA, DIWART8,--it-DUERM DR 1930 Olnlancant vInt . 1-elne pe g aste& mensuals tot subscriptor rebrä cada mis any un (medro o una esentura. Seo- M'U, .1 AçC0 duccid deis artistes 110SCII-ROGEFt, 6O ItEDACCIO I ADNINISTRAC10...P14kA-Tevi CATALUNYA, 3.—TiLEVO1Ç 11014 j caten: CORTES, 'Inmutaras CUREN BARDANA :44 1 W-7E:LIME 14408 GRANTER, ObIOLS. PRIE, REBELL f VILLA. :£3401.33MEMILMEtrelACCEMEMEINLEfflliiniaänd n "n.••••••n••n••,•nn•••••' CRONICA FULL DE DIETARI A L'INDIA COMENTARI [La Abraçades que ofeguen MIG SEGLE DE TEATRE campanya de Gandhi per Un cambonista Comprenem la posició dels que no volen — tant de l'un costat - INFRUCTUOS . 'cm de l'altre —la separació de l'Església i . de l'Estat. Tant de l'un Amb aquest titol, que tradueixo a la desobediència civil 'Una vegada, en un tren de l'interior de la lenínsula, vaig 'costal corn de raltre, diem, perqué de tots dos n'hi ha. Es un cas de del castellà, el senyor Luis Ruiz Pels telegrames de les nostres Agen- Panya de defensa de la indústria india. conèixer un senyor nat en una d'aquelles úntate de l'Ampla Castella Contreras acaba de publicar un va- iniopia molt gran, o més ben dit de manea d'infonuaci6, el de cies els lector; de LA PUBLICITAT "Aquesta campanya diu el mini- que més plauen a renamuno (les que tenen bisbe i no pas gover- lum de literatura personal i fan coneixen creure, cona molts dels nostres ultraclericals fan, que només entre les incidències de l'actual fest — assegurarä a l'economia india nador civil), i en la riostra conversa va sortir el nom de Cambó. personalissima. L'he Ilegit amb place, moviment nacionalista elements eatblies hom defensa la unió de l'Església i l'Estat, indi aèc4ntuat un benefici de més de 68 milions de El meu interlocutor va dir-me tot seguit no sols perque conec l'home qua l'ha per la revolució pacifica iniciada per que ell era un gran eambq, que els indiferente i els no catòlics són els qui voleo la separació. lliures esterlinei i ens permeteä d'a- niste. Com que es i ' escrit, sitió perquè és ple d'anee- Mahatma Gandhi. Es sabut que Gan- tractava d'una persona fina, de moment vaig Na• La major part dels estatistes són partidaris acèrrims de la costar-nos a la realització completa de creure que, veient-me catalä, potser em volia fer un compliment. dotes curioseo, moltes d'elles rela- dhi, amb l'estol dels seta deixeble, la independència del nostre país". Ells voleo per a l'Eetat el monopoli en la formació de les tives a - gent i a fets de Barce- mes addictes, p.arti el 12 Però després vaig anar comprovant que el seu entusiasme era ben de març de Divendres, d'arribada a Karadi Mal- ccórseineies, i per assolir-ho volen int(rvenir, engranar dins el lona. - Ahmedabad, amb destinada a Dandi. ead, a deu quilòmetres de les salines, real. IIavia conegut rillustre polític: rhavia vist galvanitzant pode. Dissabte, rodatge estatal, la religió,'—l'Església,_ on nomé.e n'hi ha una, L'homel ¡Qui pot oblidar la seca vigilia del gran dia, duia Gandhi iou rebut amb gran entusias- rosament un ministeri; inda tard havia tingut nos-es de la seva gesta alta figura les E .',,rlésiea on n'hi ha diverses. escardalenca, les seves realitzats 28o quilòmetres, i ahir, diu- me. Horn illumina les cases i emban- financiera, de la seva compra del yacht d'un ex - emperador, de la menge, dia 6 Es inexacte—emprzait un enfernisme—que la separació vulgui barbes blanquee i l'imprescindible de març, havia d'entrar dera els carrers. Gandhi pronuncia el seva adquisició do quadros dignes de figurar al Musen del Prado, bonet de seda negra que tapa la a les salines per a recollir "i1licita- dir rrsecucid. Aquest confusionisme ja no enganya ningú. D'altra seu tercer discurs d'aquest dia: "Es dels seus viatges i del llibre sobre el Feixisme. —Qué hombrvoo!—: calva aixi que el capen ii cedeix el rnent" la sal i dur-in a remire al mer- banda. la història de l'Església. i en general la histOria de lote probable — va dir — que abans que deia, amb una mena d'enlluernament —. Les seve4 brillante possibi- lloc? cat amb el fi de marcar, amb aquest jo abasti ,viments religiosos i d'idees, demostra que no són pas els el primer grapat de sal les litats de grandesa i les crEspanya eren estretament lligades. els m. De més a mes, és catall, st acte mtstic de contraban el comença- autoritats britiniques em detinguin Terse emzéors • cara oberta, sind els enemies disfressats de protee- per la sang Carnbó era, va opinar, un gran ministre ni per la • cultura, per ment de la campanya de desobedien- amb l'esperança d'ofegar el nostre tècnic, universal, ters, eis adversario temibles. Perseguir és considerar; amanyagar, la seca naixença, a Castelló d'Em- cia civil. moviment. muy preparado. Feia honor a la tradició catalana d'afany de moder- No terno, perola la perfidia nitat i piré. per servir-se'n. és preeisament tot al contrari. No fa on ara torpa sovint amb D'acord atnb /e3 deliberacions dels d'un règim monstruös i estic segur de tasca aferrissada. Va reconéixer l'handicap que per al promotors sert mol?, mesos, parlant amb un significat esquerrista espanyol, que un entendriment de fill pròdig. Ha del moviment, a partir del que 4i jo desaparegué; de la !milita esdevenidor representaven els ene precedente regionalisten. ta aeuella moments tenia fe en un canvi molt próxim de règim, traduit tot Anatole France i hom diumenge, "cap membre de l'Associa- mulera i milers d'homes seguirien el Peró tendia a creure que Camb6 era sobretot un pragmàtic, que sospita si el ció podrä encarregar, adquirir o ven- rolla conrence'm que 1a futura república espanyola havia de seu bonet de seda és, canal que jo he marcar fins a la vic- instintivament havia acudit a la manera més fàcil de governar en ultra una precaució higiènica, un dre cap tipa; de teixit de fabricada túria completa". • mant e nir en ei terreny religióe l'slatu quo legal, tot millorant la conservador en una Barcelona intoxicada pel separatisme i l'anar- homenatge al posat intim estrangera". Tots els comerciants que Diaaabte, a situaeió económica (le l'Església per tal d'intervenir-la millor. del vell les cinc del mati, quan quia. Després, va dir una frase semblant a la de autor de "La Rotisserie de la Reine contravindran aquest acord seran ex- la columna dels deixebles de Gandhl Mauna quan va Aquesta posició volteriana. é's perfeetament comprensible. Do és Pedauque". closos de l'intercanvi mercantil- reprengué conéixer un amic meu que era, diguem-ne, un localista estro. i de- la marxa per a realitzar irualment —per /4 que molt deplorablr —la deis eat filies que nunciats al públic com a enemics de darrera mat: —Biets, bien, los jóvenes son corno el vino: envejeciendo, "Medio siglo de teatro infructuo- etapa del viatge, tota la po- s'avenen a fer el doc. sigui pel temor conservador al canvi de l'India. "Adliuc la English Bleached p mejoran. La ment de Camb6, opinava, s'havia assaonat amb rerpe- so" és un llarg episodi de la Huila oi:decid de Karadi Matvad eia. sigui per una inconscient supremacia donada ale interessos entre el dramaturg inddit i aquest and Fanci Grey Dhotre Merehanti acornpanyat llarg tras cantata can- riencia de la intractabilitat dele catalanistes i de la prova de la atsria1s damunt les valore morals eternes de l'Esislésia. monstre de tres cape —primer actor, Association" — diu un corresponsal— Çer13 parriénipies i fent voleiar han- dictadura. Catalunya era perita per a petita, i demés empresari, "de l'Estat de Bombai ha acordar de rieres Indies. A la Ara la posició incomprensible és la d'aquells eatZdies públic— que és el teatre. proximitat de Dan- deslleial. Una sensibilitat conservadora com la de Cambd no podia Ruiz Contreras boicotejar durant Vea meso, els tel. di nous res nombrosos, i cada dia menys— que defensen la unió de s'ha passat rosa grill); de manifestants ate- reeolzar escaientment sind damunt el granit-massís de l'Espanya mig seg:e xits britànic;". cien i l'Església amb l'Estat en nom de la 11:brrtaf deis ciutadans. al llindar de l'escena — els carnperols presenciaven el central, la magna estabilitat secular. La periféria espanyola era la ara fui: de critic, adés visitant pas dels pelegrins Piel) dels sis ans llargs de dictadura, per a elle no ha estat aprofi- "ea. En la darrera Aisernblea legislati- al costat de llora vivent, rica, receptiva, afanyosa, merinos", sempre escrivint dratnes va India sobre el projccte de Ilei parelles dc bous engalanades de flors. però versàtil, i ngovernable, i per tada: 'Mime n'hi ha que volen entendre-la a la inversa. Ei amb re- aix6 tradicionalment ingovernant, sCambd s'arribaria a convèncer i comèdies, que han acabar per dor- latiu a lea tarifes duaneres dels co- En arribar a Dandi l'entrada fou estupefaccid que dies enrera podíem Regir parattles eam quo el problema de Catalunya no era sind un Problema arinestee: m : r als calaixos o per cercar refugi tons, els nacionalistes birlen votat triom f al.