Festa Major I Comarkalada

laOCTUBRE 2008 Núm. 313 Preu 2,20 PalancaPUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

Festa Major i Comarkalada

Amb pocs dies de diferència, Artesa de Segre ha pogut gaudir de dos importants esdeveniments festius. Per una banda, la la tradicional Festa Major, a finals de setem- Palanca bre; i per altra, la tercera edició de la PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE, Comarkalada, la festa del jovent de la No- VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER, guera, a primers d’octubre. FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR Fotos: Josep M. Espinal

4 L’AGENDA. METEOROLOGIA 30 PARLEN LES ENTITATS La Festa dels 65 anys. Terres del Marquesat visita 5 EDITORIAL: Descansem? Artesa de Segre. La generació perduda. Exposició i tómbola contra el càncer 6 NOTICIARI 36 PARTITS POLÍTICS 7 MUNICIPIS L’apunt del PSC-PM... El reequilibri del municipi en La Festa Major de Vilanova de Meià entredit. Referent al Noticiari del mes anterior. En El gas propà arriba a Vilanova de Meià resposta al Sr. Galceran Lluçars: Festa Major i inauguració de carrers Vilanova de Meià ja prepara la Fira de la Perdiu 39 CARTES A LA REDACCIÓ Comiat i agraïment. Envieu-nos una postal 11 VIATGES COSES DEL BRIMERO: Quan naixem Polònia: la ceràmica més bonica 40 NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA 13 ESPORTS BTT Bassella-MC Segre-Conor. Quarta escalada a 41 EL QUE ENS HAN CONTAT Mont-rebei. Resultats esportius de setembre La noia donada al dimoni PER QUÈ DIEM...? 16 VIURE LA FUSTA: Mobiliari d’interiors (II) ... que algú és un tocacampanes?

19 LLIBRES: Nou llibre i altres herbes 43 DE COLLITA PRÒPIA: Sóc de lletres!

20 NOGUERA 44 FA 25 ANYS: Octubre de 1983 Breus. VIII Fira d’entitats 46 INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA 22 FESTA MAJOR D’ARTESA DE SEGRE Sessions del Ple, acords de la Junta de Govern i informes d’Alcaldia 25 IN MEMORIAM 47 DES DE L’AJUNTAMENT 26 TEMA DEL MES La Comarkalada 48 IMATGES D’AHIR: El NO-DO. 1943

29 PARLEN LES ENTITATS 50 RACÓ CULINARI: Cuina per a celíacs Activitats de la Penya Barcelonista de Vilanova VIDA SOCIAL

3 la Palanca L’Agenda

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran Fonts: Registres Civil d’Artesa de Segre, Arxiprestat d’Artesa de Des del 27 de setembre: Segre, Ajuntament de Foradada i Ajuntament de Vilanova de Meià. Al Museu del Montsec, exposició temporal: Mostra SETEMBRE fotogràfica d’ocells de les nostres terres. Obert: dissabtes, de 17h a 19h; diumenges, de 12h a 14h Municipi d’Artesa de Segre 26 d’octubre: Naixements: A la Dàlia Blanca, lectura dramatitzada de La plaça dia 8: Christian Montero i Perals, fill de Ricardo i d’Esther del Diamant (veure pàg. 29) dia 14: Queralt Regué i Claverol, filla de Jordi i de Gemma dia 16: Pol Manchón i Chinchilla, fill de José Mª i de Montserrat Del 2 al 15 de novembre: dia 19: Katherine Nicole Howard Riberth, filla de Rusthen i de Rosmery L. Als camps de Vilanova de Meià, exposició Els dia 21: Vanessa Boiciuc, filla de Mihai i d’Angelica espantats (art rural)

Matrimonis: 2 de novembre: dia 12: Miguel José González i Barrer (veí de Tudela) Al Local Social d’Anya, Ball familiar (veure pàg. 7) Elisabeth Vallespín i Silvestre (veïna d’Artesa) 9 de novembre: Defuncions: A Vilanova de Meià, Fira de la Perdiu (veure pàg. dia 10: Enriqueta Brescó i Galceran (97 anys), natural de Baldomar 10)

Municipi de Foradada

Naixements: Dia 22: Iris Gili Szeliga

Matrimonis: dia 6: Xavier Monedero i Solans (natural de Gerb) Gemma Solans i Touriño (natural de Lleida)

Municipi de Vilanova de Meià

Matrimonis: dia 8: Mario José Custodio i Vieira (veí de Portugal) Laura Pérez i Sala (veïna de Barcelona) 16 de novembre: dia 23: Adrià Edo i Juan (veí de Barcelona) Al Local Social d’Anya, Rumba catalana amb Carlos Maria Àngela Gasser i Parser (veïna de Barcelona) A. Juste (veure pàg. 7)

Meteorologia Fonts: Ajuntament d’Artesa de Segre, Ajuntament de Vilanova de Meià, Ajuntament de Foradada i Servei Meteorològic de Catalunya. SETEMBRE Municipi d’Artesa de Segre Municipi de Vilanova de Meià a) Observatori Pl. Ajuntament Temperatura mitjana del mes: 17,5° Temperatura mitjana del mes: 19,2° Temperatura màxima: 30,3° (dia 10) Temperatura màxima: 32º (dies 2, 3, 4 i 11) Temperatura mínima: 6º (dia 13) Temperatura mínima: 6º (dies 14, 15 i 28) Dies amb precipitacions: 10 Dies amb precipitacions: 6 Precipitació màxima: 12 mm (dia 24) Precipitació màxima: 19 mm (dia 22) Total precipitacions: 46,8 mm Total precipitacions: 33 mm b) Observatori Baldomar Municipi de Foradada Temperatura mitjana del mes: 18,3° Dies amb precipitacions: 5 Temperatura màxima: 31,8° (dia 11) Precipitació màxima: 33 mm (dia 23) Temperatura mínima: 5,2º (dia 14) Total precipitacions: 78 mm Dies amb precipitacions: 15 Precipitació màxima: 23 mm (dia 22) Total precipitacions: 66,8 mm

4 la Palanca Dipòsit Legal: L - 283 - 1981 Editorial

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ Descansem? Ramon Giribet i Boneta Bartomeu Jové i Serra Després de tot un estiu ple de festes majors per tota la rodalia, en Miquel Regué i Gili Sergi Valls i Jové qüestió de poc temps s’han produït tres “mogudes” importants a Anna M. Vilanova i Alentorn Artesa de Segre: a l’agost, la Fira de Sant Bartomeu; al setembre, la Festa Major; i a l’octubre, la Comarkalada. Sense oblidar-nos, SUPORT INFORMÀTIC Josep M. Espinal i Aubet és clar, de tots els actes de l’Onze de setembre, inclòs el Cuniplec. Per acabar-ho de completar, a primers de novembre, Vilanova de MAQUETACIÓ La Palanca Meià celebrarà la seva ancestral Fira de la Perdiu. És com si, en arribar el bon temps, ens haguéssim begut FOTOGRAFIA l’enteniment i haguéssim decidit viure en un estat gairebé La Palanca permanent de celebracions festives, organitzant un esdeveniment SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT de gran envergadura un mes sí i l’altre també, després d’un període Apartat de Correus 30 d’Artesa de Segre diguem-ne d’escalfament durant la primavera. Telèfon 973 40 11 58 Ara arribarà l’època fosca de l’any, amb nits llargues i fredes, REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ en què el ritme d’activitats baixa en picat, excepte les esportives Edifici Escoles Velles. Sala La Palanca Apartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE i alguna més de les habituals. Només veurem trencat aquest ensopiment hivernal pels dos parèntesis que representen les festes IMPRIMEIX nadalenques i el Carnaval. NORPRINT - Artesa de Segre Després arribarà la primavera i tornarà a començar el nou “cicle TIRATGE de la vida”. Al marge d’algunes celebracions familiars com poden 875 exemplars ser casaments o primeres comunions, hi haurà els típics aplecs i SUBSCRIPCIÓ ANUAL rosers, per deixar pas a les ja tradicionals festes de final de curs o 20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra) de temporada, que a la vegada són les que es donen la mà amb les 30 euros (preu estranger) primeres festes majors... ADRECES INTERNET Com s’acostuma a dir, el món està molt mal repartit. Potser no http://www.lapalanca.org caldria abusar de tanta festa i celebració durant el bon temps i, correu electrònic: [email protected] per contra, una mica més de moviment ens aniria bé la resta de -Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a la l’any. Premsa Comarcal Catalana 1997. Estem d’acord que en aquesta terra nostra els hiverns són freds -Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998. i humits. No es pot organitzar gran cosa a l’aire lliure i tampoc disposem de bons equipaments per a desenvolupar activitats en -Premi Pica d’Estats al millor reportatge local de llocs tancats (l’època en què a Artesa hi havia tres cinemes ja ha promoció turística 2004. passat a la història). En definitiva, en aquesta època i en aquest NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions, país, no apeteix gaire organitzar res. encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solament s’admetran els escrits signats amb el nom, cognom, En vista de tot plegat, ara que s’acosta l’hivern i una vegada domicili i DNI de l’autor. haurà passat la Fira de la Perdiu, només se’ns acudeix una idea: El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar les Descansem? col·laboracions. «LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, les opinions i criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida, el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesa de Segre.

Col·laboradors/es del mes: J. Avellaneda, Esther Pérez, Iolanda Masanés, Antònia Estrada, Mar Eroles, Joan Giribet, David Berral, CUDOS Muntanya, Àlex Trepat, Ramon Ros, Consell Comarcal, J. Pol Comenge, Jordana Avelar, Eduard Miró, Pere Santacreu, Josep Membre de Argerich, Antoni Conill, Terres del Marquesat, Comissió 300, Ton Bonet, Biblioteca Municipal, Albert Vidal, Noemí Farré, Eva Maza, Jordi Serradell

5 la Palanca Noticiari

Premi de “la Caixa” d’Artesa Una tempesta produeix importants danys

L’estiu es va acomiadar fent alguns desastres, de forma que el passat 18 de setembre es va produir una tempesta que va afectar diversos nuclis del municipi d’Artesa de Segre de forma molt important. Les destrosses, degudes principalment a la pe- L’oficina de “la Caixa” d’Artesa de Segre va fer entrega, el passat 20 d’octubre, d’un premi valorat en 1.000 euros. En el sorteig hi participaven tots els clients que pertanyen al col·lectiu de nous resi- dents i que havien utilitzat el servei de “Caixagiros” en l’envia- ment d’almenys una transferència a l’estranger, des del 14 abril al 30 juny. El premi consisteix en un val bescanviable per un viatge al seu país d’origen.

Festa Major de la Vall d’Ariet dregada i al fort vent, van ocasionar la caiguda d’alguns arbres i importants danys a les hortes. La franja principal de territori afectat va des d’Alentorn fins a Collfred, passant per Vall-llebrera i Anya. Per contra, com acostuma a passar amb les tempestes d’estiu, a d’altres indrets propers pràcticament no va fer res. Foto: E. Pérez

Premien el mató de Tòrrec El cap de setmana del 18 i 19 d’octubre es va celebrar la Fira de Sant Ermengol a la Seu d’Urgell, en la qual s’hi engloba la Fira de Formatges Artesans del Pirineu. D’entre les diferents categories de formatges presentats a concurs, un jurat format per quaranta persones va decidir atorgar la medalla d’argent al mató de l’artesenc Nicanor Coscollola, que desenvolupa la seva activitat a Tòrrec.

El diumenge 5 d’octubre es va celebrar la Festa Major de la Vall d’Ariet, que va consistir en una celebració eucarística a l’església de Sant Bartomeu i, tot seguit, un dinar de germanor a l’aire lliure. Tot i que la Vall d’Ariet fa molts anys que no compta amb cap habitant censat, són bastants les persones que o bé hi tenen propie- tats o bé les seves arrels. Foto: J. Avellaneda www.lapalanca.cat - www.lapalanca.org

6 la Palanca Municipis La Festa Major de Vilanova de Meià

nguany hem celebrat la Festa E Major els dies 11, 12, 13, 14 i 15 de setembre i per això es varen preparar tot un seguit d’activitats per a tots els gustos i totes les edats. L’inici de les Festa Major va coincidir amb la Diada Nacional de Catalunya, per tant celebració doble. A més, amb la importància d’aquest dia, no hi podia faltar la penjada de la senyera. Per això, el Centre Excursionista i la Penya Blaugrana de Vilanova de Meià, comptant amb la col·laboració de l’Ajuntament de la vila, van organitzar una caminada al cim del Cogulló, en la qual hi havia esmorzar gratuït pel centenar de participants. En els actes programats de la festa, també hi va haver concert i discomòbil pel jovent, ball, sardanes, havaneres, teatre, concert a càrrec de l’orquestra Venus, mostra d’oficis antics al pati de les escoles, xocolatades per endolcir la festa... ja ho veieu, una mica de tot. Tampoc hi va faltar el sopar de germanor que, organitzat per l’associació de dones “La Coma de Meià”, va arreplegar al voltant d’unes 70 persones. La Festa Major d’enguany però va ser una mica fresca, ja que en aquests dies la calor havia minorat una mica.

Text: Iolanda Masanés Fotos: Antònia Estrada

Grup Cultural “La Travessa” d’ANYA Grup Cultural “La Travessa” d’ANYA

Diumenge 2 de novembre de 2008 Diumenge 16 de novembre de 2008 a les 6,30 de la tarda a les 6,30 de la tarda Inauguració de la Actuació del Rei de la Rumba témporada de Ball amb CARLES A. JOSEP MARIA JUSTE ORIOL “Lo Beethoven” Entrada gratuïta Entrada gratuïta

7 la Palanca

Municipis El gas propà arriba a Vilanova de Meià

esprés d’uns quants anys d’obres D amb el projecte de canalització del gas a la nostra vila, ara per fi ja és una realitat. Malgrat els entrebancs sorgits en algunes ocasions, finalment el passat 3 de setembre, l’empresa REPSOL GAS, empresa col.laboradora consultora de Gas Pirineu del Ripollés, omplia els dipòsits que hi ha a la sortida del poble i que han de dur el gas a totes aquelles vivendes que voldran disposar d’aquesta energia (gas propà canalitzat) eco- nòmica, ecològica i d’un elevat poder calorífic. El Departament de Treball i Indús- tria, va concedir subvencions dins el “Pla per a la Completa Extensió de la Gasificació a Catalunya”, ja que la des- pesa en aquests tipus de projectes necessita d’una forta inversió econòmi- ca. Per tant, l’Ajuntament de Vilanova de carrer de la perdiu (ctra. de Santa Maria Al poble de Gàrzola, nucli agregat a Meià, va sol·licitar aquests tipus d’ajuts per de Meià) i Catalunya, malauradament Vilanova de Meià, també ja tenen gas fer arribar aquesta energia al màxim de car- altres carrers, hauran d’esperar a la con- propà canalitzat des del mes de juny rers possibles, així, fins ara s’ha pogut cessió de noves subvencions per part de d’enguay. distribuir la xarxa de gas canalitzat als se- la Generalitat de Catalunya, per poder güents carrers: la font, plaça major, mig- acabar de distribuir aquesta canalització Text: Iolanda Masanés dia, teixidors, Santes Creus, escoles, a tots els ciutadans de la vila. Foto: Mar Eroles Lluçars: Festa Major i inauguració de carrers

l passat dia 20 de setembre, du- l’ordre de 120 persones, entre les quals que s’havien arranjat recentment. E rant la celebració de la Festa hi havien les autoritats de l’excel·lentíssim Després hi va haver actes per la ca- Major de Lluçars, es va inaugurar Ajuntament de Vilanova de Meià, els ve- nalla, amb la qual cosa es va aconse- les obres d’alguns carrers. ïns del poble i els seus convidats. guir que s’ho passessin d’allò més bé. Es va fer un exitós dinar de germanor Abans de començar el dinar, es va a l’aire lliure, al qual hi van assistir de procedir a la inauguració dels carrers Joan Giribet i Carli

9 la Palanca Municipis Vilanova de Meià ja prepara la Fira de la Perdiu

rriba la tardor i tots els paisat- com gossos, conills porquins, ocells A ges de les nostres contrades van (periquitos, canaris...), etc. A part de tot canviant poc a poc de color: els això, també diverses parades de produc- camps, els arbres, fins i tot la flaire tes del camp, artesania, roba, varietat que respirem és diferent, es percep d’arbres i plantes... l’olor de la llar de foc encesa, del pa- Dins el programa d’actes de la Fira gès que crema les restes de fullaraca de la Perdiu, també hi haurà la cursa del seu hort, les tardes fresques que canina “Desfilcan”, que tindrà lloc al cada dia més ens fan notar que hem pati de les escoles de la vila. entrat a la tardor... Altres actes que es faran dins el marc Per al poble de Vilanova de Meià, de la fira, però que tindran lloc el cap això és senyal evident que Sant Martí de setmana abans, o sigui el dia 2 de ja s’albira i que l’esdeveniment més novembre, serà la presentació d’un pro- important de l’any, la Fira de la Perdiu, jecte d’art rural molt singular anome- ble de Vilanova de Meià: ja és a prop. nat “Espantaocells”. - 2 de novembre: Presentació del pro- Antigament aquesta fira era conegu- Aquest és un projecte que, segons ens jecte Espantaocells, que comptarà amb da com la Fira de Sant Martí i se cele- diuen els seus creadors, parteix de l’idea la presència de Miquel Pueyo i París, brava en tal dia, l’11 de novembre, però de retrobar-nos amb la figura de l’es- delegat del Govern a Lleida. avui i per raons de mercat i públic, té pantaocells al paisatge rural i així po- - 9 de novembre: Fira de la Perdiu, com a data fixa el segon diumenge de der tornar a gaudir d’aquesta atractiva l’obertura de la qual anirà a càrrec del novembre, enguany a celebrar el dia 9. i simpàtica figura. Diverses d’elles se- conseller de Governació i Administra- Pels carrers de la fira s’hi poden tro- ran col·locades pels voltants de cions Públiques, Jordi Ausàs i Coll. bar expositors de gran diversitat d’aus Vilanova de Meià. Us hi esperem!!! com perdius, galls d’indi, guatlles, fai- Per tant, recordeu aquestes dues ci- sans, ànecs, entre d’altres animalons tes importants que teniu al nostre po- Iolanda Masanés

10 la Palanca Viatges Polònia: la ceràmica més bonica

questa vegada em vaig plantejar tenien un pis a les muntanyes eslova- és veritat, és que a la zona hi ha una A de visitar aquesta zona com si fos ques, on anaven sovint a esquiar amb central tèrmica molt gran, que té…7 un venedor d’enciclopèdies. Picar a els néts. Ells, els jubilats, havien anat torres de refrigeració! No una com hi les portes i entrar gairebé sense de- uns dies abans per a... netejar! El pis! ha a Flix, o altres pobles propers, sinó manar permís. Sempre ens esperava Està clar que va ser una generació de 7 de cop. No hi ha cap nuclear, però un bon herbata (el te polonès) i uns sacrificats, aquesta. De totes formes igualment és necessita la torre per com- bons pastissos, fets segurament per els sabia greu que els seus fills i néts pletar el circuit de generació d’electri- una senyora mare o veïna del lloga- fessin tants quilòmetres per fer les va- citat. És una zona molt propera a la ret. cances, travessant el canal de la Mà- frontera de Txèquia i, per tant, força El viatge és el camí, o a l’inrevés; nega i tal. Havien parat a l’hotel per vigilada (vàrem veure diverses patru- la qüestió és moure’s i no quedar-se a poder comprar ceràmica de la zona, lles). Al voltant de la central, hi ha unes quiet. O tot d’una. La primera nit vam que és molt bonica, blanca amb punts mines a cel obert molt grans, d’on n’ex- dormir en un hotel que era com una de color blau, o a l’inrevés, més o treuen part del carbó que cremen. Per casa aïllada, probablement algun an- menys. La conversa es va allargar tant això la central es va ubicar aquí, per tic palauet reconvertit, amb un que vam passar les 21:00h i, per tant, raó dels jaciments. Esperava veure més jardinet d’estil japonès encara que també ens vam quedar sense sopar. terricons, a l’estil dels que vaig veure a sense massa aigua (potser perquè Va ser un dia de dieta, perquè no re- Ucraïna per sobre de les mines de car- òbviament es gelaria de seguida). Les cordo que el dinar fos esplèndid. De bó, però no n’hi havien. Per altra ban- habitacions, de l’estil del palauet, totes maneres, la conversa enfront da, aquestes mines les reomplien amb eren també de motius xino-japonesos. d’una cervesa s’ho valia i venia a material de residu. Cercle tancat. Després vàrem descobrir que, abans demostrar que de totes les necessi- Retornats a la civilització, ens vàrem de canviar de nom a Hotel Garden, tats humanes, la de comunicar i com- endinsar altra vegada en les poblacions era Hotel Shanghai, o sigui que la partir és la més imprescindible que poloneses per a conèixer la “kuna”, un seva tendència oriental estava justi- tenim els homes –i les dones. animal dolent, almenys per les teula- ficada (o ho havia estat). Va ser una Després em vaig fixar en la deco- des. Aquí en diríem “marta”. Pot recor- decisió molt encertada, perquè la pas- ració de l’hotel, i vaig poder compro- dar un conill, però no té res a veure. sada vegada havíem estat en un hotel var que el gerent o propietari de l’ho- Ens varen explicar que es ficava sota certament comunista, amb tots els tel era un fanàtic de les andròmines de les teules, les aixecava i, per tant, passadissos i les portes iguals, i amb antigues –i antiguesques. Quadres, malmetia tots els teulats, L’estaven in- llits encabits entre dues parets. miralls amb marcs barrocs, bufets, tentant allunyar amb ultrasons. De fet, Després de fer les visites pertinents, petites prestatgeries noucentistes... aquests països estan plens d’animalons. vàrem retornar al nostre fantàstic ho- Tot, vell i nou escamotejat, configu- Nosaltres tenim majoritàriament ocells tel. Allí, vàrem veure com una parella, rava un enrajolat frondós de motius i ratolins, i alguna ventada que ens ai- amb una certa edat, passava corrent palauencs, fins arribar en un punt que xeca les teules de tant en tant. Però ells entremig dels empleats del hotel, mur- ens vam plantejar què passaria si un en tenen més, d’animals, que aixequen murant un “hello” en un idioma certa- d’aquells quadres el canviéssim per teules. ment llunyà del polonès. Els vaig con- un que portéssim nosaltres, o ens Quan vam haver menjat prou esmor- testar amb entusiasme, però van seguir l’emportéssim. Algú se n’adonaria, si zars a base d’ous remenats i algun em- enllà. Més tard, quan jo els aguaitava no fos per la taca de la paret? Per fi- botit similar al pernil dolç, vàrem tro- des del llindar de la porta, varen retor- car un exemple, un quadre estava al bar per fi un altre hotel tipus comunis- nar, maleint que el bar de la cantonada bell damunt d’una porta. Aquell qua- ta, que vàrem gaudir amb les seves ca- estava tancat a les 20:00h (quins hora- dre, si el pispàvem, el trobarien en dires 4 cm massa altes per les corres- ris, oi). Els vaig fer algun comentari falta? Ca! Impossible que ho detec- ponents taules, i amb un menú força alegre i, acte seguit, es van unir a la tin! Finalment, però, ho vam deixar semblant al que havíem estat prenent conversa. Eren anglesos, de la zona de per a la propera vegada, amb una pla- fins aleshores. El millor del dia va ser York, als voralls de Manchester. Esta- nificació més acurada. la sopa de “macarrons”, o sigui fideus, ven jubilats, ell havia estat militar, ella En un altre ordre de coses, ens vam i amb això i els entrepans de l’avió vam mestressa de casa amb uns quants fills. dirigir cap a la frontera de Polònia amb cloure el dia. Ah, per cert, de tornada, a M’explicava l’home que ell anava al Alemanya. La part de Bogatynia, que Munic, em vaig poder assabentar que pub els dissabtes, però que quan els fills és la punta sud-oest, sembla veritable- ja començava l’oktoberfest. Festes i van ser grans, va convidar la dona a ment retallada amb tisores, tot i que animació, és el que ens cal. venir i des d’aleshores van sempre de millor no embolicar-ho donat que hi ha Fins a la propera festa! marxa junts. Havien vingut a la zona hagut molts canvis de frontera en aques- de vacances, seguint els seus fills que ta zona, en els darrers anys. El que sí Joan Giribet i Carlí

11 la Palanca

Esports BTT Bassella-MC Segre-Conor

14 de setembre. Corró d’Amunt categoria júnior, l’Albert Aubet va (Vallès Oriental) aconseguir un 4t lloc i l’Óscar Berral, Cursa Copa Catalana de bike marathon en categoria elit, va quedar en 11a i, a més, era puntuable pel campionat posició. Així que ja ho veieu, són tot d’Espanya de marathon. En aquesta, els un “equipàs”. nostres corredors van aconseguir molt bons resultats, com sempre. Així, en 5 d’octubre. Calaf (Anoia) categoria sub-23, el Josep M. Copa Catalana Internacional i, a més, Puigpinós va aconseguir la 3a posició cursa de final de temporada 2008. En i l’Oriol Badia va quedar en 6è lloc. aquesta cursa, també els corredors de l’equip BTT Bassella-MC Segre- 21 de setembre. Lorca (Múrcia) Conor, van obtenir molts bons resultats. Cursa d’Open d’Espanya. Per motius A la categoria sub-23, el Josep M. de pressupost de l’equip, només va Puigpinós va quedar 2n i l’Oriol Badia poder-hi participar l’Albert Aubet. Tot en 7è lloc. En categoria júnior, Albert i viatjar sol, sense la resta de companys Aubet, en 3a posició. I en categoria elit, d’equip, l’Albert que corria en la Óscar Berral, en 15è lloc. categoria júnior, va quedar en 5a posició. Per tant, també molt bon El tècnic de l’equip, David Berral, resultat comptant que en aquestes dóna per molt favorables els resultats curses hi ha molts competidors. obtinguts enguany per aquests corredors de les nostres contrades, 28 de setembre. Eïvissa (Illes tenint en compte sempre que hi ha Balears) corredors estatals i internacionals que Era molt important poder participar tots participen en aquestes curses que en aquesta Copa Catalana també són molt bons, però tot i amb Internacional, la temporada ja quasi això l’equip aspira a millorar encara s’estava acabant i aconseguir bones més els resultats en la pròxima posicions és el que tocava per tot temporada. l’equip. Els resultats que es van obtenir van ser d’allò més favorables. En categoria sub-23, el Josep M. Text: Iolanda Masanés Puigpinós va quedar 3r i l’Oriol Badia Amb el suport de David Berral en 6a posició. Per la seva part, en (tècnic de l’equip i autor de les fotos)

13 la Palanca Esports Quarta escalada a Mont-rebei

ls dies 30 d’abril i 1 de maig els E escaladors Fernando Maldo- nado i Nick Boliart de Foradada vam anar a fer una via d’escalada a Mont- Rebei, a la paret d’Aragó. La via d’escalada es diu “CADE” i té 550 metres, 6c i MD+ (molt difícil superior). També marca V+, però si et trobes això en una ressenya de Mont-Rebei, espan- ta’t, perquè de 5è no en te rés... Els avantpassats estaven molt forts i tot el A l’inici del tercer llarg hi ha un pas que els hi semblava difícil ficaven V+. una mica exposat amb possible factor Després de dies i metres acumulats 2 (caiguda forta) sobre la segona reu- ens vam decidir a fer la via “CADE” nió. Passat això vam continuar escalant, de Mont-Rebei, ja que és la via més fent metres i continuant equipant... exigent de la zona, pels 550 metres Al vuitè llarg ens vam trobar un altre d’escalada i l’aproximació i el descens pas delicat. És un sostre bastant gran tan llargs que té (2 hores d’aproxima- amb una savina a punt de caure i t’has ció i 2 hores de descens). d’agafar a ella per fer el pas... Sense Vam sortir de Foradada el dia 31 paraules!!! Vaig acabar cardíac perdut d’abril a les 21:30h en direcció a Pont fent aquest pas... A part, era molt expo- de Montanyana. A les 23:30h vam arri- sat. bar a una esplanada de Mont-Rebei, on Passat això, vam continuar la mar- vam aparcar el cotxe. Vam fer una mica xa, ja que ens quedaven molts metres. de foc per poder sopar i, després de A dalt de la paret, els llargs eren d’uns sopar, a les 00:30h, fent un bivac amb 50 metres i de dificultat de 6b i no teni- un cel molt estrellat, ens vam adormir... es ni un moment per descansar fins que A les 5:00h va sonar el despertador... arribaves a la reunió... Molt difícil! I Quina son!!! Ens vam aixecar il·lu- després dels metres acumulats, cada cop sionats, ja que era el dia clau per atacar era més complicat. Vam passar tot el la paret. Feia una mica de fred, però les dia amb un litre i mig d’aigua i barre- condicions meteorològiques eren bo- tes energètiques per reduir el pes de la nes. Vam preparar el material: cintes motxilla. exprés, joc de tascons, joc de friends A les 18:30h, després de tantes ho- (aliens fins al número 4), corda, bagues, res penjats a la paret, vam tornar a to- algun pitó, martell i estreps. car de peus a terra. Vam arribar a dalt Després de 2 hores d’aproximació de cim!!! fins a peu de via, ens vam trobar un Molt contents per haver complert el cens per la via i descens a peu: 15 ho- parell d’escaladors al davant. Tot seguit, nostre objectiu, vam fer les fotos de cim res. Molt dur, tant psicològicament com ens vam ficar a escalar al seu darrere. i vam baixar ràpid cap al cotxe, ja que físicament. Ja eren les 7:30h. La roca en general del cim fins al cotxe hi ha 2 hores. era molt bona... Temps total entre aproximació, as- CUDOS Muntanya

14 la Palanca Esports Resultats esportius de setembre

FUTBOL

CE Artesa de Segre. Primera Regional. Grup 5 De la jornada 1 (06-09-2008) a la 5 (28-09-2008)

Cervià - CE Artesa S. 1 - 3 (Natxo, Àngel) CE Artesa S. - Balaguer B 2 - 1 (Ilie, Àngel) Juneda - CE Artesa S. 3 - 2 (Ilie, Natxo) CE Artesa S. - Torrefarrera 3 - 2 (Ilie, Carles, Natxo) CE Artesa S. - Alpicat 1 - 3 (Ilie)

Classificació Partits guanyats: 3 Empatats: 0 Perduts: 2 Gols a favor: 11 Gols en contra: 10 1r: Alpicat (12 punts). 4t: CE Artesa (9 punts). Informació facilitada per Àlex Trepat

Nota de la Redacció

Atès que els campionats de futbol base, de futbol sala i de bàsquet van començar a finals de setembre, començarem a facilitar la informació dels resultats a partir del proper número de la revista.

A finals de juliol vam passar a cobrament mitjan- Gràcies per la vostra col·laboració. çant domiciliació bancària les subscripcions i els anuncis de 2008, i posem en el vostre coneixement Restem a la vostra disposició a: AVÍS que ens han arribat alguns retornats. - Correu electrònic: Preguem que comproveu amb les vostres enti- [email protected] tats financeres el pagament de les quotes, ja que als subscriptors i properament procedirem a donar de baixa aquells - Telèfon (contestador automàtic): anunciants de La Palanca subscriptors i anunciants que ens les hagin retornat 973 40 11 58 i no regularitzin aquesta situació.

15 la Palanca Viure amb Fusta Mobiliari d’interiors (II)

Tractaments de la fusta. Mante- panyola prohibeix l’ús, sobretot en agafar un tros de cera verge (o un tros niment i conservació llocs públics com parcs i jardins, de de ciri) i passar-lo per les parts on cor- Sabem que l’home primitiu utilitzava fusta tractada amb aquest producte! ren. Als panys i frontisses (sobretot dels la fusta per als mànecs de les seves ei- Podem veure, doncs, que la fusta per mobles més antics) cal posar-hi una nes, armes, construcció d’habitacles, a què duri cal tractar-la. Els enemics mica d’oli d’oliva –es pot fer amb un etc. La primera o més antiga mostra de de la fusta són els insectes i els fongs, i pinzell petit o amb un tros de drap–. fusta protegida que es coneix deu te- la majoria de vegades qui els porta és Compte a no posar-ne massa i no em- nir uns 250.000 anys i es una llança de la humitat. S’ha donat casos de cases brutar. A les ferreteries venen uns pots fusta de teix endurida al foc. antigues amb bigues de fusta en el seu d’un líquid amb “spray” que també va La civilització egípcia va avançar teulat on s’hi ha posat el corc, i el pro- bé. La freqüència d’aquests petits man- moltíssim en tècniques de conservació blema venia de la humitat dels fona- teniments ve donada pel seu ús: com (embalsamaments, etc.) amb uns prin- ments, ja que s’ha comprovat que més utilitzem el moble, més sovint cal cipis similars amb els que després es aquests “animalons” salten d’un moble repassar-lo. De tota manera, no cal més van utilitzar amb la fusta, però l’única a l’altre (portes, bigues, etc). Al mer- d’una vegada a l’any; a vegades ni tant. experiència que ens ha arribat d’ells és cat, trobem avui productes preventius Quan veiem que en el moble hi ha quel- l’excepcional conservació de la fusta dins amb tota garantia sanitària per assegu- com que no està al nostre abast, com dels recintes funeraris, degut al seu am- rar llarga vida als nostres mobles o ob- per exemple una peça desencolada, una bient completament sec (vegeu foto 1). jectes i instal·lacions de fusta. De tota pota trencada... és millor anar al fuster manera, abans de la seva aplicació, cal professional. També cal vigilar, si es consultar als professionals especialitzats. frega el terra amb aigua, s’ha d’inten- Si hem parlat dels tractaments per a tar que aquesta no arribi al moble, per- la prevenció, també hem de parlar dels què com hem dit la humitat és un ene- tractaments per a la conservació i man- mic de la fusta. teniment. Així, de la mateixa manera Com netejar el moble? Moltes ve- que fem revisions als cotxes, per exem- gades al netejar el moble és quan més ple, també caldria fer-ne al mobiliari o es malmet, perquè no sabem quin pro- objectes de decoració amb fusta. ducte utilitzar. Abans, doncs, de nete- En aquest article tractem sobre el jar el moble, cal saber de quin material mobiliari d’interiors, per tant les pro- està fet (veure article del mes passat) i peres recomanacions no serveixen ni quin vernís o acabat porta damunt. Si per a mobiliari de jardí o d’exterior en és de fusta o fullola, pot estar acabat general, ni per a fusta estructural tam- amb cera, vernís o laca. Si el moble està bé a l’exterior; sols són per a mobles o encerat, cal utilitzar productes de nete- productes de fusta d’interior. ja amb base de cera i aiguarràs. Si està Generalitats: Crec que la millor envernissat, utilitzarem productes amb manera de curar una malaltia és evitar base d’alcohol, i si està lacat, va bé “una Foto núm. 1: Sandàlies de Tutankamon, fetes amb que vingui, i amb la fusta és bastant mica” d’aigua amb sabó neutre. Si el fullola i marqueteria que amb un perfecte manteni- possible. Si, tal com dèiem en l’article moble és molt antic, de ben segur que ment s’han conservat fins avui. anterior, quan comprem un moble de- estarà encerat o envernissat a mà i al Sabem dels grecs que utilitzaven la manem al fuster o proveïdor que la fusta cap d’uns anys necessita un altra capa brea per calafatejar les embarcacions i estigui tractada, ja tenim molt de gua- de vernís (per aquesta operació és mi- així impermeabilitzar-les i allargar la nyat. A part d’això, cal mantindre el llor anar a un restaurador professional seva vida, mentre que els romans Plini, moble en habitacions sense humitat i que ens mereixi confiança). Cató i Vitrubi ens parlen en els seus ventilar-les una mica tot sovint. Al- No dic que al mercat hi hagi bons escrits dels olis protectors per la fusta i menys una vegada a l’any caldria “es- productes per netejar mobles, però he de la influència que té la lluna en el coltar” el moble per si sentim “cantar” vist mobles molt valuosos malmesos moment de tallar l’arbre per la seva els corcs. Si és així, o si veiem pols per utilitzar un producte inadequat que durabilitat. d’aquests al terra, cal fer un tractament porta “silicones”, o per fer-ne un mal Amb l’arribada del ferrocarril i per amb un producte anticorcs adient (al ús. Per aquests tres casos recomano preservar les travesses de les vies, es mercat n’hi ha). solucions “de casa”. En primer lloc van començar a utilitzar les sals hidro- Les parts del moble que tenen més traurem la pols més grossa del moble solubles i la “creosota” (és com un qui- desgast són les mòbils, com portes, ca- sempre amb suavitat, sense fer pressió, trà tret del carbó mineral). Atenció: a laixos, etc. Si els calaixos no porten i si és possible en la direcció de la fusta partir de l’any 2001, la legislació es- guies metàl·liques, com es fan avui, cal i no rodant el drap. Prepararem una

16 la Palanca Viure amb Fusta

A B mençarem a passar-lo per damunt del drap 2 moble en la mateixa direcció (foto D). Quan veiem que el drap exterior que- drap 1 da brut, cal canviar-lo de lloc i així fins al final. Veurem com d’aquesta manera el drap exterior va recollint tota la pols fina o el greix que han cotó deixat les nostres mans en el moble i així ens queda perfectament net i po- drap 1 + cotó lit. Queda clar que aquest drap quan + líquid estigui brut cal canviar-lo; i no cal mullar gaire el cotó fluix, sols que estigui humit.(normal-ment el drap D interior no s’embruta, per la qual cosa no cal canviar-lo). Per als mobles de melamina podem utilitzar el mateix sistema o també al- C gun tipus de detergent líquid molt suau. drap 2 drap 2 Per als que són fets amb material d’al- ta pressió (tipus fòrmica), al ser un material més dur, pràcticament qualsevol detergent va bé. El moble, si el tractem bé, també ens tractarà bé a nosaltres, donant- nos servei i satisfaccions durant molts

Fotos A, B, C i D: Maneres de preparar el coto fluix anys. Hi ha qui compra una joia i la per netejar. guarda a la seva caixa forta, o hi ha qui té quadres, escultures o objectes mica de cotó fluix (el que ens càpiga (foto A). Després posarem “unes go- considerats obres d’art, i els cuiden dins el puny), l’embolicarem amb un tes” del líquid que correspongui (sigui amb molt de respecte. Podeu estar tros de drap blanc ben net, d’uns 30 x aiguarràs, alcohol o sabó neutre) da- segurs que hi ha mobles que també 30 cm aproximadament i que no tingui munt d’aquell drap amb el cotó fluix són obres d’art i que també caldria botons, cosits o vores. Aquest drap ha dins (foto B), i damunt d’aquest líquid “protegir” degudament. d’ésser d’algun tipus de cotó que no hi posarem un altre drap d’iguals ca- deixi fils, com llençol, mocador, etc. racterístiques (foto C). Aleshores co- Ramon Ros i Canosa

17 la Palanca

Llibres Nou llibre i altres herbes

a laboriositat del nostre company tes al Col·legi d’Advocats de Barcelona Toulouse. Els Annals de l’Hospital L Ferran Sánchez Agustí és evi- en una mesa sobre La guerrilla en el Varsòvia i al Congrés de la Batalla de dent. cine moderada per l’actor Antonio l’Ebre, celebrat pel juliol a Móra Precedida per un variat ventall de Lucchetti amb el pioner documentalis- d’Ebre, Antoni Salut, sanitari republi- monografies locals, biografies i treballs ta Bartomeu Vilà i els directors Javier cà a primera línia de foc. sobre diverses matèries, completat amb Corcuera i Montxo Armendáriz. La seva intensa activitat un seguit de modestos estudis en fran- Aquest setembre passat ha participat literariodocumental ha estat ampliada cès, català, castellà i aranès sobre la en dos actes. L’un del Correllengua per Editorial Pagès de Lleida amb una guerrilla a Catalunya i Pirineus, han celebrat a Areny de Noguera (Osca) nova entrega de recent aparició escrita marcat un abans i un després en la his- invitat pel Centre d’Estudis de la en clau de Ponent titulada Maquis al tòria d’aquell sòrdid episodi del primer Ribagorça i l’altre a la Diada Nacional Montsec (Del Migdia francès a l’Aran franquisme i alhora l’han convertit en de l’11 de Setembre per l’Ajuntament i el Pallars, 1944-1956), un treball amb una autoritat reconeguda de l’esmenta- de la Pobla de Segur (Pallars Sobirà). 64 pàgines d’il·lustracions afegides a da matèria a Espanya i França, avalada Però no es troba circumscrit ni limi- les 215 de diferents episodis. D’aquests, des de tribunes universitàries com la tat per aquesta faceta, ja que juntament 74 corresponen a un nou estudi sobre Complutense de Madrid, Castilla-La amb Jaume Riu Ratera, compositor de la invasió guerrillera pels Pirineus per- Mancha (Cuenca), Toulouse-le-Mirail sardanes, enterramorts i director coral, petrada entre l’estiu de 1944 i la pri- (Haute Garonne) i Pau et Pays d’Adour està en la fase de recopilació de fotos mavera de 1945. En el capítol segon (Pyrénées Atlantiques). per elaborar un llibre de L’Abans de dedica divuit pàgines a l’evasió durant L’11 de maig, per encàrrec de l’Uni- Sallent des del segle XIX a 1975. la II Guerra Mundial amb un seguit de versitat Oberta de Catalunya, convidat Per Sant Jordi va glossar a Artesa de passadors per Andorra, per Figueres per l’Associazione Nationale Partigiani Segre (La Noguera) la polifacètica fi- com Josep Marsal, de Boldú, per Ix com d’Italia i les autoritats de Sacile gura del seu desaparegut amic-escrip- Meliton Sala, de Tòrrec i el testimoni (Pordenone, Friuli Venezia Giulia, tor-poeta Rossendo Marsol i Clua de la Presó de Sort convertida en Mu- Italia), amb la conferència Garibaldini Sícoris, l’advocat dels pobres, la Seca, seu de la Llibertat. En el tercer denun- della Guerra Civile spagnola, la Meca i les valls d’Andorra. cia la persecució de rojos espanyols maquisards della Résistance, partigiani Temàtiques totes no fàcils, però apas- exiliats a França, entre els quals desta- della Resistenza, va participar en els sionants sens dubte, com el tomb de caven els metges Josep Bonifaci Mora actes d’inauguració, que van comptar 180º donat a casos cèlebres com la mort i Francisco Bosch Fajarnés, amb l’adhesió de la Presidència del a Portbou (Girona) de Walter Benjamin maniqueament acusats de ser agents del Govern central i la Conselleria d’Inte- el 1940. Per a major glòria d’aquest KGB, que van ser deportats pel govern rior i Relacions Institucionals, d’un prestigiós filòsof alemany antihitlerià, socialista (amb François Miterrand de monòlit de marbre als més de tres mil marxista i jueu, va estar el primer en ministre) amb 175 més a Còrsega i voluntaris italians que van venir a Es- destapar que no es va suïcidar. Fins i Algèria amb motiu de la Guerra Freda panya per defensar la República durant tot el cineasta argentí David Mauas amb a instància de la CIA. En el quart infor- la Guerra Civil amb motiu del 70è ani- aquesta tesi en va fer el 2005 el docu- ma sobre diverses actuacions del So- versari del comiat tributat el 1938 a les mental per a TVC Qui va matar Walter metent al costat de la Guàrdia Civil i Brigades Internacionals a Barcelona Benjamin? També ha estat el Ferran el s’apropa a la misteriosa figura del ma- (més informació al web “despage”). primer en aclarir l’homicidi el 1951 del qui pseudohermafrodita Teresa Pla Un exponent afegit d’aquest tarannà meublé de Pedralbes (Barcelona), argu- Messeguer esdevingut Florenci, un per- són els documentals, inèdits, elaborats ment abastament utilitzat pel seu alt sonatge de llegenda que no va matar recentment amb el seu especial asses- component de morbositat en tot tipus ningú, però va estar tancat de 1960 a sorament i protagonisme Maquis, les de documentals, reportatges, novel·les 1977. En el cinquè i últim reconstrueix ombres del bosc (52’) produït per i films, però amb l’error que la jove amb pèls i senyals set morts: tres crims Mortimer i Leyenda Films i el treball acompanyant del finat no era menor de ciutadans a Abella, Montgai i la de fi de la carrera Comunicacions d’edat, no estava despullada amb no- Clua, i l’eliminació de quatre guerrillers Audiovisuals (quatre anys) avaluat amb més posat l’uniforme de col·legiala ni anarquistes vinguts per atemptar con- una Matrícula d’Honor a la UVIC Pas- era neboda de l’aparellador Antonio tra Franco, accions que tenen com es- ses de supervivència (25’) dirigit per Masana Sanjuán, crivellat a bales per cenari la serralada prepirenaica del Neus Altisent, guió Maria Ferrer i pro- Josep Lluís Facerias i la seva banda Montsec, per la qual l’autor pastura des ducció Carla Sala. anarquista. de la seva més tendra infància per ra- El 22 de novembre participarà en En el 15è Congrés d’Història de la ons d’origen i familiars. unes jornades organitzades per l’Asso- Medicina Catalana, celebrat a Berga el ciació Catalana de Juristes Demòcra- juny, va presentar Medicina a l’exili de La Palanca

19 la Palanca La Noguera

Visita diplomàtica l’any 1991 impulsades pel Consell d’Europa sota la consig- na d’Europa, un patrimoni comú i amb Catalunya com un dels països participants.

Nova edició d’Avis Solidaris

A finals de setembre, una vintena de cònsols generals i ho- noraris de Barcelona van visitar la comarca de la Noguera. Va ser un cap de setmana en el qual varen poder conèixer l’Observatori Astronòmic del Montsec, la col·legiata d’Àger i el castell de Montsonís. Els diplomàtics, representants d’es- Amb l’arribada de la tardor, arriba també una nova edició tats d’Europa, Àsia, Oceania, Àfrica i Amèrica del Sud i d’Avis Solidaris. Avis Solidaris és un projecte del programa Centre Amèrica van trobar poc reconeguda la zona si és té de Gent Gran de Creu Roja Noguera, que té l’objectiu, per en compte la seva riquesa natural, històrica i cultural. una banda, d’oferir als avis i les àvies de les residències, la possibilitat de formar part del voluntariat i, per altra, acon- L’Arxiu rep el certificat ISO seguir recursos econòmics per finançar part de la campanya L’Arxiu Comarcal de la Noguera és el primer arxiu de les de reis “Cap nen/a sense joguina”. Els avis i àvies voluntaris Terres de Lleida que ha obtingut la certificació de la Norma elaboren artesanament objectes que després voluntaris/àries ISO 9001:2000 de sistemes de gestió de qualitat i, així ma- de la Creu Roja venen en mercats i fires arreu de la comarca teix, es troba entre els deu primers arxius de tot l’Estat espa- durant l’època de Nadal. Els diners recaptats s’inverteixen nyol amb aquesta certificació. Aquesta norma garanteix que en la compra de joguines, roba i material educatiu que el sistema de gestió implantat a l’Arxiu Comarcal de la No- s’entrega com a regal de Reis a infants de famílies amb pocs guera tingui com a objectius incrementar progressivament recursos econòmics. L’any passat, gràcies a Avis Solidaris, els nivells de satisfacció dels usuaris així com dels titulars 85 nens i nenes van rebre un regal per Reis. Aquest any, a dels fons, juntament amb la millora contínua en el desenvo- més a més, es va dur a terme una exposició sobre el projecte lupament dels seus processos. Aquesta certificació es troba a la sala d’exposicions de l’Ajuntament de Balaguer. L’ex- dins el programa d’actuacions pel 2008 de la Subdirecció posició s’inaugurà el divendres 3 d’octubre a les 19:00h i General d’Arxius del Departament de Cultura de la Genera- romangué oberta fins el dissabte 11 d’octubre. litat de Catalunya i, a partir d’ara, s’anirà implantant progressivament a la resta d’arxius catalans. Fira del préssec El cap de setmana dels dies 20 i 21 de setembre es va cele- Jornades Europees del Patrimoni brar a Ivars de Noguera la II Fira del Préssec, recuperada Durant el cap de setmana del 26 al 28 de setembre van tenir l’any passat després de 25 anys. El certamen va mostrar més lloc a la comarca de la Noguera diferents activitats que esde 20 classes de préssecs, amb diferents colors, textures, tan englobades dins les Jornades Europees del Patrimoni a sabors i temps de maduració. També es va poder gaudir d’una Catalunya 2008. Entre les diverses activitats es pot destacar zona de tast i un taller per aprendre a elaborar melmelada o una visita guiada a la col·legiata de Sant Pere d’Àger, monu- conserva casolana. ment de primera línia dins el romànic del segle XI; un itine- rari per descobrir la vil·la romana del Romeral a Albesa; i a Artesa de Segre, una ruta guiada des d’Artesa als trulls de Vernet. Les Jornades Europees del Patrimoni van iniciar-se Anna M. Vilanova

“Hi ha una cosa que Déu va fer malament: va posar límits a tot menys a la ximpleria.”

Konrad Adenauer. Polític. Canceller d’Alemanya de 1949 a 1963 (1876 - 1967)

20 la Palanca La Noguera VIII Fira d’Entitats

a plaça del Mercadal de L Balaguer va acollir aquest diumenge 21 de setembre la VIII Fira d’Entitats de Balaguer i comarca. Amb més de 40 entitats i associacions presents a la Fira, unes 4.000 persones van visitar i participar dels actes i de les activitats d’aquesta Fira. La inauguració de la Fira va estar presidida pel Secretari d’Immigració del Departament d’Acció Social i Ciutada- nia de la Generalitat de Catalunya Sr. Oriol March, l’Alcalde de Balaguer Sr. Miquel Aguilà, el President del Consell Comarcal de la Noguera, Sr. Vicent Font, a més del Director Territorial d’Acció So- cial i Ciutadania a Lleida Sr. Carles Vega i de la Sra. Elena Fuses, Coordinadora de l’Institut Català de les Dones a Lleida. La presidenta de l’Associació de Dones d’Almatà, Lina Gené, valora aquesta vuitena Fira com la més multi- tudinària i participativa de totes les que han realitzat, amb activitats com el concurs de dibuix infantil o un tast gastro- nòmic on hi van participar diverses associacions de nouvinguts a la comarca (Associació Africana, Associació Mu- sulmana, Associació Musaa Moolo, Col·lectiu Gàmbia, etc.), els quals van fer plats típics del seu país d’origen i també el Cercle Obert que va preparar una cassola de tros. Per la tarda van seguir les activitats amb balls, cantada d’havaneres i un petit concert de rock. El fi de festa va anar a càrrec dels Diables de Balaguer amb una traca final.

Serveis Socials del Consell Comarcal de la Noguera

21 la Palanca Festa Major d’Artesa Festa Major d’Artesa 2008

n aquestes dues pàgines volem E expressar algunes opinions sobre la passada Festa Major d’Artesa de Segre, que pràcticament tanca la temporada de les nostres contrades, així com oferir-vos-en un resum fo- togràfic. No volem deixar passar l’ocasió, però, de donar el nostre punt de vista sobre el desenvolupament de la festa, tal com acostumem a fer habitualment i com creiem que és la nostra obligació com a mitjà de comunicació local. En línies generals, i com a més positiu, cal valorar la quantitat i diversitat d’actes programats per la Comissió de Festes, la qual cada vegada ho té francament més difícil per complaure es vegin buits ni la carpa a l’inici ni el l’alt nivell d’exigència de la ciutada- pavelló al final, com va passar enguany. nia. A més, la carpa era petita. No entrarem a valorar la problemà- Les millors valoracions, des del nos- tica que es desprèn del que es diu a la tre modest parer, són per als següents presentació del llibret del programa en actes: el sopar de germanor, que s’ha el tema de la contractació dels grups consolidat com l’acte més popular; musicals, ja que creiem que és un tema l’animació infantil, amb molta marxa, intern entre la Comissió –que organit- del grup Xip-Xap; l’Orgia de Foc, per za– i l’Ajuntament –que paga–. Ara bé, la qual felicitem al grup Els Follets; caldria treballar de manera que no es l’actuació de Toni Albà (ja tocava altre produeixin malentesos. cop un bon espectacle!); les actuacions Sobre la possibilitat de traslladar les de La Salseta del Poble Sec i de The firetes al terreny del costat de l’insti- Chanclettes, així com els diferents con- tut, és una iniciativa que caldrà valorar certs de les orquestres. una vegada vist el resultat, ja que en- Per acabar, un parell d’anècdotes ens guany no es va poder dur a terme en fan adonar que la crisi és ben patent, ploure quan estaven condicionant una les dues del diumenge. Al matí, a les part dels terrenys. Creiem, però, que les sardanes, es veu que les patates i les obres d’arranjament s’havien d’haver olives de l’aperitiu no tenien temps ni realitzat amb més temps. d’arribar a les taules i els sardanistes Quant als horaris, cal vetllar per a que estaven ballant es van quedar sen- què no es donin diversos actes al ma- se ni tastar-lo. A la tarda, quan l’orques- teix temps si van dirigits al mateix pú- tra Musicalia estava acabant el seu con- blic. També cal ser més acurat en la cert, hi va haver gent que es va comen- confecció del programa per evitar oblits çar a aixecar –una falta de respecte als que poden ser mal interpretats per al- músics imperdonable– emportant-se la guns malpensats (hi faltava la missa del cadira, no fos cas que els hi prengues- diumenge) i també errors com el de sin del cul! Després direm del jovent, l’hora del partit de futbol. que també en fan algunes de l’alçada Pel que fa a la carpa del jovent, va- d’un campanar, però no són els únics. lorem la bona intenció dels organitzadors, però no va funcionar del tot. Cal- dria coordinar la major part de les ac- Ramon Giribet i Boneta tuacions al pavelló, de manera que quan els “carrosses” se’n van a dormir, “lo Fotos: J. Avelar, jovent” vagi agafant el relleu i així no JP Comenge, JM Espinal

22 la Palanca Festa Major d’Artesa

23 la Palanca

In Memoriam

Nota d’agraïment

... Ens costa imaginar-te absent per sempre, tants records de tu se m’acumulen, que no deixen espai a la tristesa, i et visc íntegrament sense tenir-te.

La família Macià-Cercós vol agrair a totes i a tots les mostres de condol rebudes per la mort de la nostra esposa, germana, mare i padrina Antonieta. Tanmateix, volem agrair el tracte rebut per l’equip mèdic d’infermeres del CAP d’Artesa de Segre.

25 la Palanca Tema del Mes La Comarkalada

ls passats dies 10 i 11 d’octubre E es va celebrar al municipi d’Artesa de Segre la Comarkalada, 3a Trobada Jove de la Noguera. El Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesa de Segre, organitzadors de la Comarkalada, així com també les entitats que han col·la- borat en l’organització d’aquest esdeveniment, fan una valoració altament positiva ja que s’acompliren les expec- tatives i els objectius previstos. En primer lloc, l’èxit de participació a la Fira Jove, on 30 carpes que repre- sentaven diverses entitats juvenils de la comarca mostraren la creativitat i l’es- pontaneïtat dels joves. La carpa de Vilanova de l’Aguda va guanyar el premi al millor estand, quedant el de les Avellanes en segon lloc. Les nombroses persones que visitaren la fira van poder gaudir de l’excel·lent originalitat i qualitat artística dels participants a l’Altaveu Jove: Edurne López i Josep M. Porté, D.I.D.A.C. XYZ, Mag Reivax, David Marquina, Antoni Ramon Vilalta i Ludi Hernández i el hip hop català de Komando Noguera. Formes, colors, espais i sensibilitats embolcallaren les parets de la capella de l’antic col·legi de les Monges amb motiu de la Mostra d’Art Jove on els joves creadors Ficticis, Jordi Martí, Laia Franco, Mariona Oriola, Laura Utgé, Elisenda Franquet i Laura Vidal plasmaren una lloable maduresa artís- tica. El Fòrum de regidors i alcaldes comptà amb la participació del Consell Nacional de Joventut de Catalunya i les més de 40 persones inscrites debateren sobre el procés participatiu del jove. La presentació del llibre “Del Sud. El País Txilum, Kayo Malayo, Obrint Pas, Sota Valencià al ritme dels Obrint Pas” posà Zero i Aspencat). trets reivindicatius a la Comarkalada. Ivars de Noguera ja comença a tre- Els joves d’Artesa de Segre organit- ballar en l’organització de la zaren diversos actes com la festa al Comarkalada 2009, 4a Trobada Jove de Lokal, la festa de la tardor, el correfocs la Noguera. i els campionats de Wii i Slot. El Con- sorci del Montsec va fer un bateig d’es- Tècnics de Joventut del Consell tels a totes aquelles persones amb in- Comarcal de la Noguera quietuds astronòmiques. A la nit del dissabte un pavelló a vessar va acollir el concert del Festour (Cercavins, Fotos: J. Avelar, E. Miró, B. Jové, JM. Espinal, J. Pol Comenge

26 la Palanca Tema del Mes

27 la Palanca

Parlen les Entitats Activitats de la Penya Barcelonista de Vilanova

urant l’estiu, la Penya Barcelo- dota, que l’esmorzar D nista de Vilanova i Vall de Meià s’havia de fer a la ha organitzat diverses activitats. muntanya Cogulló, El 10 d’agost, es va fer el tradicional però resulta que, a dinar a l’ermita de Meià, al qual hi va- l’hora d’iniciar la ren assistir una cinquantena de perso- marxa des de la pla- nes. ça Major, es va posar El 23 d’agost, al Parc Recreatiu de a ploure. Aleshores Vilanova de Meià, va organitzar una es va servir a la ma- xocolatada (aquest és el quart any), a teixa plaça i quan es la qual s’hi varen inscriure més de qua- va acabar d’esmorzar ranta nens i nenes. Al finalitzar la de- també va deixar de gustació de la xocolata i la coca, es va ploure, iniciant-se procedir al sorteig de diversos obsequis seguidament la cami- al·legòrics al Barça, que n’hi va haver nada cap al Cogulló per a tothom. Va ser una tarda molt i així es va poder ce- agradable per la mainada, pels seus pa- lebrar l’acte progra- res i familiars. mat. Aquest any tam- El dia 11 de setembre, amb l’Excm. bé hi va col·laborar Ajuntament i el Centre Excursionista l’Associació de la de Vilanova de Meià, sent el primer dia tercera edat Verge de de la Festa Major i coincidint amb la Meià. Diada de Catalunya, es va organitzar El 16 de setembre, una caminada popular al cim de la mun- dia de Sant Gos de la tanya Cogulló per penjar la senyera i la Festa Major de bandera del Barça. Aquest any cal des- Vilanova de Meià i tacar i agrair la col·laboració de l’Ajun- per a comiat de la tament en l’organització de l’acte i el mateixa, hi ha el costum de celebrar un any se celebrarà el diumenge 9 de no- finançament de l’esmorzar, així com la ball llarg de tarda i, també com és tra- vembre, en què es posaran a la venda magnífica col·laboració de l’Associa- dicional, la Penya va obsequiar a la objectes relacionats amb el Barça i tam- ció de dones “La Coma de Meià”, les mitja part els assistents amb una xoco- bé la loteria de Nadal de la Penya. quals varen preparar i distribuir l’es- latada i coca. morzar per més de cent deu participants La Penya també té programat instal-lar Text: Pere Santacreu Trepat a l’acte. Podríem destacar, com a anèc- un estand a la Fira de la Perdiu, que aquest Fotos: Josep Argerich i Antoni Conill TEATRE ALTERNATIU

Lectura Dramatitzada

Diumenge 26 d’octubre, a les 7 de la tarda

A LA DÀLIA BLANCA ENTRADA GRATUÏTA

Organització: Club de Lectures Amb Realització: Grup de Teatre d’Artesa de Segre Carme Díaz Col·labora: Societat Coral “La Dàlia Blanca” Emma Estrada Helga López i la col·laboració de Joel Rey Direcció: Albert Vidal

29 la Palanca Parlen les Entitats La Festa dels 65 anys

a ser el passat dissabte 11 d’oc- bat tothom, va començar la missa. Seguint la fulla de ruta, després to- V tubre. La festa va durar gairebé L’oficiant era mossèn Jaume Pedrós, cava la visita gairebé obligada al cas- tot el dia. company d’estudis de les Monges i les tell de Montsonís, del Sr. Carles de De bon matí els organitzadors ja van Escoles de la majoria que érem allí. Ell Montoliu, i la visita a la botigueta de preparar al pati de l’església de Salgar, també complia els 65 anys. Montsonís, per emportar-se algun re- les taules per l’esmorzar, a base de coca, Va ser una cerimònia molt senzilla, cord de la festa, quan tornéssim a casa. xocolata i mistela. La gent anava arri- entranyable fins i tot, i a l’homilia va De fet, el millor record va ser compar- bant i s’anaven fent les primeres pre- fer una reflexió sobre el fet de madurar tir unes hores amb antics companys de sentacions. i fer-se gran, els valors que hem après les aules i dels carrers del poble. S’anaven aparcant els cotxes i el con- dels nostres pares, de treball, honeste- Hi havia gent de Lleida, Seró, Tudela, junt arquitectònic de Salgar feia de dat i austeritat, que nosaltres hem de Alòs, Baldomar, Montsonís, marc incomparable a l’ambient. A sota, saber transmetre a les generacions fu- Montmagastre, Vilves, La Torre, el riu, o el que queda del Segre, anava tures. Colldelrat, entre altres, a més de la gent baixant mansament. Algú va dir: En acabar la missa la gent va conti- d’Artesa, i algun retrobament de més “Abans ens anaven a banyar al riu, ara nuar conversant a la placeta, valorant de 50 anys. Va ser una petita mostra de no ho podríem fer”. “Què li han fet al el fet de trobar-nos, alguns després de la flor i la nata de la comarca, a més riu?”, algú va preguntar. Salgar sem- 47 anys o més sense veure’s. Ja dies dels acompanyants. pre és el mateix, portava molts records abans dèiem que la festa serviria per Totes les edats tenen una significació d’infantesa i joventut, però el riu esta- evocar vells records, vivències, alguna especial, si tu les vols i saps viure in- va molt canviat. malifeta i sentiments perduts dins la tensament, però val a dir que el com- La placeta s’anava omplint cada ve- memòria del temps. Tot comentant plir 65 anys té una importància afegi- gada més, i quan van arribar a prop de aquestes històries d’infantesa, ja ens ho da. És una edat de canviar el xip men- les 12, que semblava que ja havia arri- començàvem a passar bé. tal, si t’abelleix, i reflexionar que en-

30 la Palanca Parlen les Entitats tres en el temps cronològic de la jubi- lació. Algú ja fa anys que n’està o algú no es jubilarà mai, però hem de pensar que jubilació ve de la paraula castellana ”júbilo”, que significa un estat d’alegria extrema. És un temps de passar balanç, d’estar content d’allò que has aconseguit a la vida i, de cara al futur, si et sembla bé, plantejar-te uns objectius, uns “hobbies” o unes il·lusions que de fet són el motor i la benzina de la vida. Que tot el temps que ens manca sigui per a bé i, si convé, treure una mica el peu de l’accelerador. La Junta dels 65, els que van fer possible que l’organització funcionés a la perfecció, van ser: Bepeta Cirera, Pepe Pijuan, Ramiro París, Roger Mateo, Delfina Novau, Ventura Mases, Eduard Serradell, Dolors Andreu i Consol Tarré. Ells van fer que tot fos fàcil i perfecte. La Delfina, en nom de la Junta, va fer un discurs emotiu ressaltant que tots, al llarg dels anys, hem tingut alegries, problemes i dificultats, però que ens n’hem sortit prou bé. De fet, va ser la primera vegada que s’organitzava la Festa dels 65 anys. A Artesa, s’han fet festes dels 50, dels 60... però fins ara mai cap dels 65 anys, tot i la seva importància en la vida la- boral de la gent. És passar de pagar la Seguretat Social a entrar a cobrar el que bonament et vulgui pagar l’Estat. En aquest aspecte, també té la seva impor- tància. L’acompanyament musical va anar a càrrec de la Mari Alba, la noia orquestra que canta, fa música, mou els pe- dals de la caixa de ritme, sona com qua- amb el fred que feia, la gent se’n va caixa fora de la terrassa amb tan mala tre instruments o més. Hi havia 51 que anar a dormir d’hora. sort que va caure al darrere de la furgo- feien els 65 anys i amb els acompa- L’aperitiu i el dinar van ser ex- neta dels músics. En sentir-se “atacats” nyants van ser un total de 91 comen- cel·lents i la gent s’ho va passar bé a la per trets i trons, la músic va escapar-se sals. sobretaula. Després, amb la música va corrents. A la sobretaula es van anar aixecant venir el ball, mentre la gent comença- Malgrat els 65, va quedar com a molt els que feien l’aniversari cada mes del va a desfilar. evident que hi havia qui de dia i de nit 1943. L’anècdota va ser que al mes Sols faltava la traca final, tot i que estava en disposició de fer volar coets. d’octubre, el temps de la verema del 43, algú deia que ja no estaven per gaires A aquesta colla de gent, l’afecció als es van aixecar massivament de la taula traques. Va haver-hi dues anècdotes. petards, coets i trons ja els ve de ben d’Alòs i Baldomar. Com deia el pastís, Van enlairar 4 fuets, però com que en- petits. “El 1943 va ser un any de bona colli- cara era amb llum de dia, no van lluir Serà fins la propera trobada. ta”. I no sols de vi. Algú va comentar gaire. A l’hora d’encendre els petards, que el gener del 43, segurament es de- va caure foc a la caixa dels trons i, da- via espatllar la tele a Alòs i Baldomar, i vant del perill d’incendi, van tirar la Text i fotos: Bartomeu Jové i Serra

31 la Palanca Parlen les Entitats Terres del Marquesat visita Artesa de Segre

l passat 25 d’agost es va celebrar edificis que feien E la cloenda de les activitats d’esde muralla i una tiu de l’Associació Cultural de les casa solta que sim- Terres del Marquesat. Enguany es va bolitza la casa del escollir la ciutat d’Artesa de Segre Senyor de la Vila, per fer aquest tancament de curs. la que avui conei- L’activitat s’inicià a les 18 hores amb xem com la Gran- la recepció del grup, a la porta de ja. A més, al fons, l’Ajuntament, per part de l’alcalde del també s’hi aprecia municipi, el Sr. Domènec Sabanés, i la el curs del riu regidora de cultura i turisme, Sra. Eva Segre. Aquesta re- Maza. presentació de Donat que aquesta sortida s’esdevin- l’escut d’Artesa, gué l’endemà de la Fira de Sant que originalment Bartomeu i mercès a la predisposició estava a l’antic del consistori, es va mantenir muntada ajuntament, actual l’exposició de les esglésies i ermites del seu del Museu del terme realitzades amb cabell; una mag- Montsec, nífica representació creada per la Sra. Lladonosa la situa Dolors Portillo Sellart, artista del ca- en els anys 1700. bell d’Artesa de Segre, que amb una El dibuix està en- llarga trajectòria de dedicació a aques- cerclat amb el ta labor aconsegueix unes belles com- Toisó d’Or i està posicions que donen forma a la repre- coronat amb una sentació d’aquests monuments realit- corona reial. zats amb cabells artificials com a ma- Tot seguit el grup tèria primera, creant unes imatges cer- es desplaçà a la zona del Pla, fent una gran nombre de figures simbòliques tament originals. parada al davant del santuari de la Mare de dual interpretació. Acabada la visita a l’exposició co- de Déu del Pla. Aquest punt que a l’edat Després de la visita al cementiri, mentada per la pròpia artista es va ini- mitjana ja era una cruïlla de camins, la carrua de cotxes que composava ciar el recorregut per Artesa. serví de plataforma per poder explicar l’excursió s’enfilà fins al Sagrat Cor, Contràriament al que es pugui pre- els orígens de la població d’Artesa si- al capdamunt del Castellot. Entrada veure, aquesta visita no incloïa la con- tuada en els seus orígens a la vessant ja la tarda el sol es ponia i l’esplèn- vencional passejada pel nucli de la ciu- de migdia del turó del Castellot. Des dida panoràmica que s’observa des tat (Artesa fou declarada ciutat el 1927 d’aquest punt estant, es poden veure les d’aquest indret es convertí en espec- pel rei Alfons XIII). Es va convidar els restes del castell medieval, la roca del tacular. assistents que la visitessin pel seu Cudós on actualment s’hi celebra la En aquest punt ens vam acomia- compte qualsevol diumenge, per poder diada de l’11 de setembre, el forat Rodó dar dels nostres amfitrions, l’alcalde gaudir del mercat instaurat per un altre amb la llegenda del rei moro que ama- d’Artesa i la regidora de cultura, i el Alfons, el Magnànim, l’any 1443, a la gà un rellotge d’or al pont del Senill… grup va fer cap al restaurant Roma vegada que també es concedia la cele- Al santuari del Pla s’hi celebrava de Cubells on es feu el sopar de tan- bració de la Fira de Sant Bartomeu, de antigament, fins no fa pas gaires cament de curs. la qual, la celebració d’enguany va ser anys, un tradicional aplec instaurat Acabat l’àpat, l’associació obse- els dos dies anteriors a aquesta excur- com agraïment a la pluja després d’un quià amb un diploma signat per tots sió. període de sequera. L’artífex fou qui els participants al Sr. Josep Sabanés, Guiats per Ramon I. Canyelles es va va ser batlle d’Artesa de Segre a les com a premi a la constància en la iniciar la ruta amb un primer comenta- darreries del segle XVIII i principis participació en les sortides de l’As- ri al davant de la casa consistorial on del XIX, Ildefons Folguera. Aquest sociació i un altre a Ramon I. Canye- hom pot veure, a la façana, l’escut de passatge de la història d’Artesa ens lles per les seves col·laboracions. la ciutat. En aquest escut està represen- menà cap el cementiri de la ciutat on L’acte es tancà amb un Power Point tada la distribució de l’Artesa medie- es va visitar, a més de l’antiga car- magníficament presentat per en Josep val: les tres torres del castell que do- rossa funerària, la làpida de l’alcal- Roqué on es resumia l’activitat d’en- nen nom al subtítol de la ciutat, dues de Folguera i la de la seva esposa, guany. fileres de cases que representen els exquisits treballs de pedra amb un Des d’aquestes línies volem agrair

32 la Palanca Parlen les Entitats especialment la presència institucio- nal representada per l’alcalde d’Artesa de Segre, el Sr. Domènec Sabanés, i la regidora de cultura, la Sra. Eva Maza. Agraïment que fem extensiu a l’artista del cabell, la Sra. Dolors Portillo i Sellart, per les ex- plicacions donades sobre la seva ex- posició i a Ramon I. Canyelles pel guiatge d’aquesta visió d’Artesa de Segre.

Associació Cultural de les Terres del Marquesat Fotos: Paquito Gessé i Josep Roqué

300 La generació perduda

n el pròleg del llibre “Del Sud, el del PP la cosa ha anat a pitjor. Han hagut de lluitar contra tota clas- E País Valencià al ritme dels Al Principat la cosa tampoc estava se d’adversitats, sense operacions Obrint Pas”, Vicent Partal (per molts com per tirar coets, ja que el regiona- d’imatge de tipus triunfitos, sense grups de nosaltres el millor periodista dels lisme d’aleshores tampoc va donar tot de comunicació al darrere. I ho han fet Països Catalans) ens parla d’una ge- el suport necessari als músics catalans. a València, al Sud, on la reivindicació neració perduda. Anys més tard, tota aquesta genera- agafa aires d’èpica i resistència a l’en- El periodista ens explica amb emo- ció vam rebre com una pèrdua de refe- torn d’un ambient feixistoide i crimi- ció com va descobrir en Raimon de rent cultural i amb tristor la retirada de nal, on s’han jugat el físic més d’una jovenet en la llarga nit del franquisme, Lluís Llach dels escenaris. Ens quedà- vegada. i ens hi sentim partícips tota una gene- vem orfes. Només el treball, el boca-orella i ració de gent que en aquests moments Els anys vuitanta i noranta han estat Internet (encara lliure) els ha permès hi pertanyem, els uns amb Raimon i una generació perduda? Segurament. arribar a ser el grup de referència alter- altres ho vam fer amb Lluís Llach. Tots De fet, els cosmopolites progres i nativa més important pel jovent dels vam entrar en l’adolescència aquells socialistes sempre han menyspreat la Països Catalans. A Artesa de Segre ens anys de la gran estafa de la transició. música en català. De fet, en aquells en van donar una mostra, i una espe- Aquella generació pensàvem que la uto- moments era i encara és el pensament rança que hi ha un jovent que encara pia era possible. dominant al Principat. La gran quanti- que minoritari respira, que encara ba- Semblava però que s’esvaïa i no va tat de mitjans de comunicació que do- tega, que estimen la música catalana, ser fins a finals dels 80 i principis dels minen fan la seva feina de silenciar tant la terra i la cultura, que creuen en si 90 del segle passat que grups com Sopa com poden l’àmbit creatiu català. mateixos i en el país, com diuen en les de Cabra, els Pets, Sau i altres van pren- Però l’any 1993 es formaven els seves cançons, somiant en la utopia i dre el relleu de l’escena creativa de la Obrint Pas a l’institut de secundària plantant cara al poder. música als Països Catalans. Ho van fer Benlliure, el mateix any de l’assassinat Més de vint anys sense un referent amb un missatge poc reivindicatiu. Pot- del jove independentista valencià Gui- musical reivindicatiu ha estat massa ser en aquell moment el que calia era llem Agulló, un fet que encara els va temps, el temps d’unes generacions posar la música en català a l’abast de esperonar més en les seves idees, però perdudes, o potser encara hi som a tothom i normalitzar-la, allunyar-la del no ha estat fins a principis del 2000 que temps. discurs reivindicatiu. han agafat tota la força, tota l’empenta Vicent Partal denúncia el silenci i reivindicativa del jovent dels Països menyspreu al que van estar sotmesos Catalans, com sempre silenciats i Raimon, el grup Al Tall i l’Ovidi menyspreats per l’establishment Montllor pel govern socialista d’ales- mediàtic, per la premsa servil al poder hores al País Valencià. Amb els governs i addicta a Espanya. Comissió 300 anys

33 la Palanca

Parlen les Entitats Exposició i tómbola contra el càncer

unt amb les activitats programa- J des per la Festa Major de Vilanova de Meià, l’associació de dones “La Coma de Meià”, un any més, va voler organitzar una exposi- ció i una tómbola benèfica contra el càncer. Aquesta activitat es va celebrar durant els dies 12 i 13 de setembre a la Sala d’Actes de l’Ajuntament de Vilanova de Meià. L’exposició va comptar amb tot un recull de fotos antigues de Vilanova de Meià i els seus voltants, i de petits avions d’aeromodelisme, tot cedit pel senyor Antonio Conill, així com també una petita mostra de treballs manuals fets per algunes de les sòcies de l’asso- ciació. La tómbola, per la seva part, va comptar amb una participació notable i totes les sòcies volen donar un gran agraïment a totes les entitats, als comer- ços i a les moltes donacions particulars que es varen fer per aquesta gran causa i que entre tots varen fer possible no- vament aquest èxit assolit. A continuació es detalla la relació de col·laboradors en aquesta tómbola be- nèfica que, amb la seva aportació, donen la seva ajuda per a la investigació d’aquesta “cruel” malaltia i de la qual en el dia d’avui encara no s’ha pogut trobar un remei per abolir-la del tot. Relació de col·laboracions: - VILANOVA DE MEIÀ: Ajuntament Electrodomèstics Llagunes, Estanc Peixateria Camats, Perruqueria Fes de Vilanova de Meià, Bar Piscines, Bar Massana, Farmàcia M. Rosa Aldavó, Cap, Floristeria Eleonor, Pub-restaurant Restaurant Cirera, Cal Marcó, Parc Ferreteria Capell, Flors i plantes Joa- Jack’s, L’Eixida, Bar Salud, Bar Segre, Recreatiu Vilanova de Meià, Perruque- na, Forn Vilanova (Joan bo), Foto Joan- Mobles Giribet, Serradora Guàrdia, ria Núria, Queviures sala, Queviures promovideo, Fruites Capell, Fruites i Perruqueria Lluïsa, Autoescola Martí, Susana. verdures Pedrós, Merceria Capricis, Autoescola Miró, Fusteria Eladi Ca- - GÀRZOLA: Club de Bitlles Gàrzola. Merceria Teresina Aumedes, Mobles mats, Disco-bar Halley, Hostal Munta- - BALAGUER: Les mil i una. Llobet, Modes Ribes, Olis Macià, Pas- nya, Puigredon distribució begudes, - ARTESA DE SEGRE: Ajuntament tisseria Mariano, Peixateria Irene, Per- Restaurant Montsec, Ibercaixa, Seat, d’Artesa de Segre, Adobs Perotxes, Bar ruqueria Dolors, Perruqueria Lluïsa, BBVA, Artesenques Actives, Forn de Sícoris, Botiga Cal Cristòfol, Cafè del Pintures Valls, Quitxalla, Expert Ràdio pa Solé, Only Moda, La Rulina, Mo- Poble, Pub Trébol, Bar Jubete, L’Hortet, Mateu, Supermercat Condis, Antigui- bles Ros, Materials antics per a la cons- Assegurances Clotet, Cal Rellotger, Cal tats Sant Jordi, Göteborg, Aquí Natura, trucció i decoració Ramon Abelló, Sas- Sisquet, Calçats Maribel, Carnisseria J. Cal Calderer, Caixa Penedès, Detalls, tre Roca, Supermercat Disbo, Super- Morera, Carnisseria Pijuan, Carnisse- la Caixa, Unió de Pagesos, Frankfurt mercat Palmira, C l’Espinal, Vins ria Pilar Capdevila, Casa Artigues, Casa Balmes, Pretensats Oliva, Biblioteca Galceran. Mianes, Confeccions Clotet, Confecci- Municipal d’Artesa de Segre, Indepen- ons Cortada, Confeccions Roca, Con- dent Soft, Farmàcia Pla-Campabadal, Text: Iolanda Masanés feccions Lladós, Elèctrica Aldavó, Assessoria Camats Gardel, Mapfre, Fotos: Antònia Estrada

35 la Palanca Partits Polítics L’apunt del PSC-PM... El reequilibri del municipi, en entredit

Ens agradi o no, el municipi pressupost rebaixa la partida de camins neralitat de Catalunya. Tampoc cal E d’Artesa és com és, amb molts i els diners no augmenten cap cèntim dir que quan l’alcalde planteja el co- pobles agregats, que avui no es tenen per les festes, tot i que la Festa Major brar un sou, no se’n recorda que té en compte i s’estan empobrint. d’Artesa ha augmentat un 40%, és a dir 21 delegats pels nuclis, que li estan De les “100 propostes i 12 compro- 20.000 euros més, i no hi estem pas en treient molta feina i molts problemes, misos” del programa electoral del grup desacord, però tornem a insistir en el i resolent temes de molta dedicació, d’ERC, n’hi ha uns quants que feien tracte integral. Tampoc augmenten les com per exemple el POUM, perso- referència exclusivament als pobles partides de “tant per poble i tant per nalitzat a cada poble. agregats, concretament les propostes 45 habitant”, ni hi ha cap traspàs de com- En definitiva, costa molt que corrin a 61 i el compromisos núm. 10 i 12. petències, com les reparacions de l’en- els encàrrecs, la informació i fins i tot Bé, doncs res de res. Ja fa dies que ens llumenat públic. Retallades en partides els mateixos acords aprovats per l’ajun- queixem que no és dona tracte integral globals, però molt territorials, com pro- tament, com la creació d’una EMD per a tot el municipi, però aquesta era una moció econòmica, turisme i subvenci- les zones de muntanya, en la qual l’ac- proposta nostra. Ni en el pitjor dels ca- ons, o l’organització dels serveis tèc- tual govern hi troba molts “peròs”. La sos pensaríem en un tracte tan discri- nics sense tirar endavant. Un treballa- riquesa del nostre municipi sembla un minatori i de tan poc respecte. dor pels pobles que no arriba, tot i es- calvari pel nostre ajuntament. Des que governa ERC i amb la car- tar ja pressupostat des dels últims tera dels pobles en mans de la Sra. Eva comptes del govern de CiU. Maza i Batlle, la distància entre la ca- Quan es planifiquen equipaments, pital i els nuclis s’engrandeix cada dia tampoc es tenen en compte els pobles, Josep Galceran i Sellart que passa. De moment sembla que s’ha i si arriba el PUOSC cada 4 anys, amb Carme Miquel i Brufau eliminat el Consell de Pobles, doncs tot un 10% de l’ajuntament, no deixa Membres del Grup municipal PSC-PM fins ara no se n’ha fet ni un. L’actual de ser un ajut de llei, directe de la Ge- a l’Ajuntament d’Artesa de Segre Referent a l’article del NOTICIARI, pàg. 7, “L’Ajuntament d’Artesa pressuposta 5.474.392 euros” de la última publicació de La Palanca

En cap cas es vol dubtar dels articles venent “la moto” que el poble no es als com són: ...la moderació del sou que publica el Sr. Miquel Regué i podia parar, va portar una proposta de l’alcalde (uns 1.275 euros nets al Gili, tot el contrari, però en aquest tancada, esperant que nosaltres no mes)...” No és correcte. El sou pres- cas i per al·lusions incorrectes, vol- tindríem valor de votar en contra. I supostat total, seguretat social a part, dríem fer una rectificació perquè la la mentida de “parar el poble” va con- és de 22.100 euros a l’any, que tot i gent estigui informada correctament. tinuar després, al no aprovar-se el ser “bruts”, al descomptar una reten- Potser calia contrastar la notícia pressupost. Però, per què no es diu ció del 15% per “alt càrrec”, són uns abans de publicar-la. que del pressupost del 2007 aprovat 1.565 euros nets al mes. “El passat mes de maig l’equip de just abans de les eleccions, amb cap “Per contra, el grup del PSC es govern d’ERC va buscar el suport del partida gastada, i de la modificació va quedar sense que les seves pro- PSC i va deixar de banda CiU de del mateix pressupost, proposada per postes s’incloguessin als pressupos- cara a l’aprovació del pressupost, ERC i aprovada amb els vots del tos, cosa que els hauria de fer refle- trobant-se amb la desagradable sor- PSC, no s’han fet la majoria de les xionar si val la pena jugar al tot o presa que el grup liderat per Josep obres projectades? Per què a l’aca- res”. Res més lluny de la realitat. De Galceran va votar en contra quan, a bar l’any 2007 no van guardar reser- propostes nostres, tant sols hi havia priori, semblava que com a mínim va de crèdit per totes aquestes obres el contractar un tècnic a plena ocu- s’hi abstindria”. El que va ser desa- no executades i que podien anar-se pació. No n’havien contemplat cap gradable és que portessin la proposta fent durant el 2008, sense que es ne- més en la primera proposta al Ple. En al Ple, sense ni tant sols un principi cessiti un nou pressupost? Qui esta- aquesta segona, sense convidar-nos d’acord amb cap de les dues forma- va frenant Artesa? ERC ni va fer això, a aportar més propostes, van elimi- cions de l’oposició. Tot i que ERC ni desencalla els temes pendents, ni nar-ne algunes de seves, però que a va deixar de banda CiU, en una reu- gestiona bé les necessitats dels ciu- nosaltres en agradaven, no sabem si nió, aquests van fer arribar les seves tadans i, tot i així, el seu victimisme com a rabieta o què. propostes al govern i nosaltres vàrem va fent creure la mentida. Recordar que nosaltres no juguem dir que calia que un pressupost reco- “Les concessions d’ERC a CiU a tot o res. Som la formació que més llís propostes de tots els grups. ERC, han estat diverses i força substanci- ha de cedir, donat que tan sols tenim

36 la Palanca Partits Polítics dos regidors, i ho hem fet. En l’apro- i CiU, per desbloquejar el concurs per querra pel nostre municipi. vació provisional del POUM, que l’adjudicació del servei de l’aigua. Una vàrem votar a favor, som a qui menys altra cosa és que hàgim estat ferms en Josep Galceran i Sellart es van contemplar les al·legacions. tot el que creiem que perjudica a Artesa, Carme Miquel i Brufau També amb voluntat de sumar, vàrem en aquest cas un pressupost que per- Membres del Grup municipal PSC-PM aconseguir acostar posicions entre ERC met continuar una deficient gestió d’Es- a l’Ajuntament d’Artesa de Segre

En resposta al Sr. Galceran

En relació a l’article que signen en supostos (8 de maig i 12 d’agost de En relació al sou de l’alcalde, en aquesta mateixa pàgina el membres 2008, respectivament). el ple del passat 12 d’agost, el ma- del grup municipal del PSC a Li recordaré al Sr. Galceran que ell teix batlle Sabanés va dir el que l’Ajuntament d’Artesa, m’agradaria mateix va manifestar públicament, en cobra (uns 1275 euros nets al mes), aclarir que la notícia a la qual fan el primer ple, que s’havia reunit en di- i el Sr. Galceran va dir que en cobra referència sí que està contrastada i verses ocasions amb ERC per negoci- 2000 (ara el PSC diu que l’alcalde no conté al·lusions errònies. En tot ar el pressupost per al 2008, el qual cobra 1565 euros). Qui contrasta què? cas, pot contenir alguna apreciació contemplava diverses propostes i apor- Sense ànim d’entrar en polèmi- que no és del seu agrat. tacions del seu grup. Després de la vo- ques amb ningú, i menys amb el Sr. Un servidor pren bona nota d’allò tació, l’alcalde Sabanés es va mostrar Galceran, conclouré aquest escrit que diuen els regidors/es als plens sorprès i decebut i va explicar que no dient-li que allò de “jugar al tot o de l’Ajuntament d’Artesa, als quals entenia el perquè del vot contrari del res” és una valoració personal que jo assisteixo amb assiduïtat. La no- PSC. D’això es desprèn que: “ERC va només feia referència al pressupost tícia esmentada està redactada en buscar el suport del PSC (...), trobant-se 2008 i que espero, pel bé d’Artesa de base al que el mateix Sr. Galceran, amb la desagradable sorpresa que el Segre, que no es faci extensiu a altres els regidors Camats i París i el ma- grup liderat per Josep Galceran va vo- aspectes de la política municipal. teix alcalde Sabanés, van exposar en tar en contra quan, a priori, semblava els plens on es van debatre els pres- que com a mínim s’hi abstindria”. Miquel Regué i Gili

37 la Palanca

Cartes a la Redacció Comiat i agraïment

Hola, sóc la Juliana i aquest cop no em tenen un principi i un final, i la meva artesenca més. dirigeixo a vosaltres des de darrera el etapa a Artesa ha arribat a la seva fi. Tal vegada ens retrobem pel mercat, taulell, sinó que ho faig a través de la Durant aquest temps he tingut a la muntanya, en alguna fira o festa vostra revista, La Palanca, doncs ens l’oportunitat de conèixer moltíssimes major... Sigui on sigui m’agradarà els darrers anys a Artesa he pogut persones des de la feina, tot passejant, tornar-vos a veure i fer-la petar. Amics, comprovar que és una publicació anant a comprar... M’he retrobat amb a reveure. estimada i llegida per la majoria amics i n’he fet de nous. Ja que d’artesencs i artesenques. acomiadar-me personalment de tots i “Amics són aquells que en la Després de gairebé 7 anys pujant i cada un de vosaltres no m’ha estat prosperitat vénen quan són cridats i en baixant de Guissona, m’agradaria possible, us dic: gràcies per les vostres l’adversitat sense ser-ho”. acomiadar-me de vosaltres donant-vos converses, per l’acolliment i per fer- les gràcies. A la vida les experiències me sentir com a casa i com una Juliana Martínez Tomàs Envieu-nos una postal

Benvolgut director/a, ens enviéssiu una postal del lloc on vi- D’entrada gràcies per la vostra Som els nens i nenes de 4t de primà- viu explicant-nos tal com és. col·laboració! Atentament, una abra- ria del CEIP Bellpuig de Sant Julià de Podeu enviar les postals a l’adreça çada a tot Catalunya! Vilatorta (Osona). Aquest curs estudi- següent: arem les comarques de Catalunya. Ens CEIP Bellpuig agradaria molt visitar tots els pobles i Classe dels gossos ciutats del nostre país, però ho veiem C/ Calldetenes, 9 Els nens i nenes de 4t difícil. És per això que voldríem que 08504 Sant Julià de Vilatorta (Osona) de Sant Julià de Vilatorta

Coses del Brimero Quan naixem

l néixer, la persona ja porta la tar, violar o robar. Cada un a lo seu tan- vaig a buscar”. Després d’un temps, A seva sang, sigui bona o dolenta. tes vegades com estiguin lliures. aquesta família va pujar a viure a La Aquell que la té bona, si un dia fa Us vull explicar un cas. Lo meu pare Fàbrica, al Pont d’Alentorn, i aquest una cosa mal feta, se’n penedeix i es va ser guardabosc a Camarasa durant home continuava lo mateix ofici, a ro- dóna compte que allò que ha fet no es- 30 anys. Hi havia un home que era lo bar per l’horta. Alguna vegada l’havi- tava bé i no ho fa més. Al revés d’aquell lladre del poble i robava eines de l’hor- en agafat. que la té dolenta: si mata, ho farà sem- ta als pagesos. Lo meu pare sempre A aquests la solució que jo trobaria pre; si viola, ho farà sempre; si roba, l’agafava i li deia: “Per què ho fas? No fóra fer-li una transfusió, treure-li tota ho farà sempre... La seua sang és per veus que això no et treu de res?”. I ell la sang i posar-li de corder. Així podri- fer mal, lo seu cap sempre barrina qui- li deia: “No me’n puc estar. Quan vaig en ser més pacífics. na en pot fer... No ho poden evitar. Lo cap a casa i veig alguna cosa, no l’aga- Bé, per avui penso que ja n’hi ha cervell els domina. A aquesta gent els fo, no la vull agafar; però a la nit, quan prou. posaràs a la presó tantes vegades com em desperto, penso en allò que he vist vulguis i, quan surten, a tornar a ma- i no puc aguantar. M’he de llevar i ho Ton Bonet

39 la Palanca Notícies de la Biblioteca Novetats d’octubre

NOVEL·LA BIOGRAFIES

Et donaré la terra. Chufo Llorens. Edi- Pavarotti, el artista y el hombre. Ro- torial Rosa dels vents ger Alier. Editorial Manontropo

La novel·la Una apassionant biografia d’un dels uneix amb millors tenors de tots els temps. mestria, fic- ció i història CONEIXEMENTS per mostrar el vívid fresc Juguem! Activitats per ensenyar bons d’una Bar- hàbits als nens. Dr. Eduard Estivill. celona medi- guerra carlina. Quan el van jutjar, va Debolsillo eval on els quedar demostrat que, a més de nom- pactes, el lli- brosos robatoris, havia comès divuit as- De vegades els bons hàbits –en alimen- natge, les in- sassinats. Va morir garrotat. Josep Pla tació, en la higiene o en el comporta- trigues de pa- es va interessar per la seva figura i va ment– són difícils d’inculcar. Aquest lau, l’ambició comercial i la convivèn- escriure aquest llibre, en el qual narra llibre pretén que els pares, per mitjà cia entre diferents religions es tenyei- la seva indagació sobre els mètodes i d’uns jocs divertits, eduquin els seus xen amb les emocions més intenses: els crims del rellotger, acudint a la me- fills a la vegada que creixin amb ells. passió, amistat, enveja, honor i venjan- mòria de les famílies que havien tingut ça. Una novel·la apassionant i ambici- tractes amb ell. El meu ofici. Josep M. Espinàs. La osa que submergeix el lector en l’èpo- Campana. ca de la forja de la ciutat. Exploradores del abismo. Enrique Vila-Matas. Anagrama Josep M. Espinàs s’ha decidit a parlar El rellotger de Creixells. Josep Pla. del seu ofici d’escriptor. Un àlbum de Destino Com el títol indica, són històries que pro- reflexions incisives on el lector trobarà tagonitzen persones al costat del preci- un autoretrat indirecte però també una El rellotger de Creixells va ser un ban- pici, éssers que l’estudien, l’investiguen clara visió del que l’escriptor pensa. doler de molta anomenada que actuava i l’analitzen. “Los exploradores” són una a l’Empordà pels volts de la tercera metàfora de la condició humana.

NOU HORARI ACTIVITATS

De dilluns a divendres: de 2/4 de 5 a 2/4 de 9 de la tarda Dissabtes: d’11 a 13

HORA DEL CONTE

Dimecres 5 de novembre, a 2/4 de 6 de la tarda, per a nens i nenes de P5 El dia 8 d’octubre hem començat les La Riet Caljouw ens ha fet passar una - En Pere sense por activitats d’animació a la lectura amb bona estona, tant a grans com a petits, tot - L’Estrella de la Laura unes lectures de contes sobre els avis llegint-nos d’una manera molt especial Els i les àvies. avis i La abuelita aventurera.

40 la Palanca El que Ens Han Contat La noia donada al dimoni

na vegada, passant per Miravet pels seus pecats. I entre totes aquelles - Menja tu, si vols, que jo ho faré més U d’Ebre, na Carme Fabregat ens ànimes, la noia que hi troba la d’una tard, quan em vingui la gana, que ara explicava la història d’una noia a la seva tia que, en vida, havia estat una no en tinc. que el seu pare va donar al dimoni, mala peça. La tia li demana què hi fa a El dimoni no entén que la noia pu- de tan mala peça que n’era. l’infern i la noia que li explica la seva gui estar tanta estona sense menjar res, Així, un dia, tot enfurismat pel com- dissort. Aleshores, volen redimir una però no en fa cas i, davant els plats tan portament de la seva filla, ell que diu: mica els seus pecats anteriors, li diu: delitosos que no pot estar-se’n, es posa - Si pogués et donaria al dimoni! - Si vols sortir d’aquí has de demanar a endrapar i endrapar, atipant-se com I vet aquí que en aquell mateix mo- al dimoni que la vigília de Nadal et deixi un lladre (*). ment se li presenta el dimoni en persona, anar a veure el teu pare. Si t’hi deixa I es fan les onze de la nit i sant tor- amb cues i banyes i tan vermell i roent anar, sobretot no mengis res de res fins nem-hi: que no vol menjar encara, que que feia por de mirar i tocar, que l’havia que passin les dotze de la nit. Ja veuràs no li arriba la gana i que no li arriba. sentit i havent vist la noia se n’havia ena- com tot s’arreglarà. Veient la seva perdició propera, el morat perdudament de tan bonica que era. Així ho fa la noia el dia abans de Nadal. dimoni cruix de dents, tot ell s’estarru- I així, sense pensar-ho ni una ni mitja El dimoni hi està d’acord, però ell que fa, els ulls se li encenen d’un vermell vegada, en banyeta que arreplega la noia vol esmorzar abans de marxar. La noia li de foc, la cua tot es fer ziga-zagues de i se l’emporta cap a l’infern. diu que no té gana, que ja menjarà quan tan nerviós que es posa davant la tos- Un cop arribats allí, el dimoni fa a la arribin al que era casa seva. suderia de la noia fins que, en arribar noia mestressa de tot. Li dóna les claus, El convenç i comencen a fer camí. el toc de les dotze, fent un gran terra- la instrueix en els costums de l’avern i Al mig camí, en passar per davant d’un bastall (*) que feia por, en banyeta des- li posa només una condició: hostal, el dimoni que hi torna. I ella, apareix en mig d’una gran fumera i - Ves que no obris mai aquella porta que no, que no, que ja menjarà més tard. d’una flamarada com se n’han vist po- vermella del racó. Pobra de tu si ho fas! Per fi arriben a casa del seu pare i ques. I així la noia es va salvar i, des Van anant passant els dies i aquella l’home, de tan content que està de tor- d’aleshores, va ser la millor persona del porta que temptava la noia d’obrir-la per nar a veure la seva filla, que va i prepa- món, tan escarmentada va quedar del veure quines meravelles s’hi amagaven ra un àpat com se n’han vist pocs amb seu mal cap. al seu darrera. Sense poder-se’n estar, ella les menges més exquisides i abundo- que un dia va i obre la porta prohibida. I ses. Però la noia que no i que no i que Albert Vidal què creieu que hi va trobar a dins? no, altre cop, que encara no té gana. I * (veure el significat d’aquestes dites en un Doncs allà s’estaven totes les ànimes es fan les nou del vespre, i tornem-hi. I proper número de La Palanca, a la secció dels comdemnats que patien el càstig es fan les deu de la nit i da-li que da-li: Per què diem...?).

Per què Diem...? ... que algú és un tocacampanes?

e’n diu així de qui és poc enteni- de poder rellevar-se i cobraven trenta que els sentissin, presents o absents de S mentat, força dropo i que fa les lliures l’any, uns mil euros en diners la Seu, es descobrissin el cap, s’ageno- coses sense pensar-s’hi gaire. actuals, a més de mantinguts i allotjats. llessin i diguessin una oració. L’expressió ve dels “tocacampanes”, Per a fer la seva feina es guiaven per Potser la darrera referència que se’n uns mossos que s’estaven a la torre del un rellotge de sorra, però, pel que sem- té data de 1506, quan es va contractar rellotge de la Catedral per tal de fer so- bla, no eren gaire precisos en els seus un tal Jaume Sala per a substituir un nar els quarts, ja que els mecanismes dels tocs o bé se n’oblidaven de fer sonar al- flamenc que havia abandonat el càrrec, primers aparells que van instal·lar-se no- gun quart, i així es van anar creant una posant-li la condició que “cal que to- més feien sonar les hores. Així, doncs, merescuda fama de desordenats i de fer qui els quarts en el temps degut i amb perquè els ciutadans anessin més ben les coses força a la lleugera. regularitat”, el que dóna a entendre que orientats, la ciutat contractava els toca- Aquesta feina es troba ja documen- aleshores ser un tocacampanes ja volia campanes, els quals colpejaven de pri- tada als inicis dels segle XIV i al 1343 ser una cosa semblant a la que vol dir mer un mall i més tard una campana de se’ls va afegir haver de fer tres repics avui dia. so diferent de la grossa per a assenya- en el moment de la consagració durant lar els quarts. Sempre eren dos pel tal la missa, per tal que tots els ciutadans Albert Vidal

41 la Palanca

De Collita Pròpia Sóc de lletres!

ecessió econòmica, preu del di- El sector “totxo”, aixoplugat per les nosaltres, pensant que érem rics de R ner, Ibex 35, amortitzacions, entitats bancàries, rutllava d’allò més debò! No ens adonàvem que aquests crack borsari, reducció de plantilla, bé, els pisos es venien com a xurros; diners eren ficticis!! Ara els bancs crisi, liquiditat bancària, fons garan- els constructors i promotors feien el seu han tancat l’aixeta. Ja és ben cert allò tits, atur... agost i els bancs tenien les caixes for- que diuen que “els bancs i caixes et Així podríem anar fent una tes a disposició de qui volgués passar- deixen un paraigua quan fa sol i te’l llarguíssima llista de termes i expressi- hi a buscar uns calerons! Què necessi- prenen quan plou”. Doncs ara mateix ons que a mi, que sóc de lletres, em tes? Un pis? Aquí tens els diners del plou a bots i a barrals, i nosaltres sen- sonen a xino, però es veu que tant si pis i a més a més també te’n dono uns se paraigua! ens sonen com si no ens haurem de quants més per l’equipament i també Però si tot plegat es veia venir, però posar les piles tots plegats perquè di- et caldria un tot terreny per anar de si tots fèiem el comentari (sobretot els uen els entesos (si és que n’hi ha) que cap de setmana, no? Ah! I voldràs anar més grans) que això no podia durar, per vénen maldades! de vacances, no? Cap problema... tot què ens hem deixat entrampar? Per què Jo d’economia no en sé ni un bor- pel mòdic preu de... rall, però darrerament escoltar les notí- No fa massa dies, qui Si repassem la història, veurem com cies i llegir els diaris resulta com a mí- no tenia una hipoteca aquesta està plena d’èpoques de bo- nim preocupant. no era ningú. Estalvi- Si repassem la història, veurem com ar? Per a què? Si tinc nança econòmica i èpoques fosques aquesta està plena d’èpoques de bonan- tota una vida per en- ça econòmica i èpoques fosques, sobre- davant per a pagar-ho... Si total als 70 o els que “manen” no feien una bona pre- tot en el model capitalista. La darrera 75 anys ja estaré lliure de deutes! visió? Si la història sempre es repeteix, crisi econòmica (la dels 90) em va aga- I així gairebé tots hem anat caient si aquest ritme de vida ja es veia que far massa joveneta per assabentar-me’n, com a babaus sense adonar-nos que ens no podia continuar? La resposta no la per això ara estic una mica estorada amb estàvem endeutant fins a les dents i que sé, ni crec que hi hagi resposta. El que el panorama que se’ns pinta. L’atur tot allò caldria tornar-ho amb escreix, sí que tinc clar és que estem davant augmenta cada dia que passa, la bai- molt, molt escreix! Com diu la dita, hem d’una tempesta en la qual caldrà que xada de la borsa és constant i l’en- volgut estirar més el braç que la màni- tots hi posem bona voluntat. deutament familiar sembla ser que és ga. I finalment, tot s’està acabant com Potser a l’economia mundial li con- a l’ordre del dia. el rosari de l’aurora, les hipoteques no venia un escarment més per adonar-se De crisi n’hi ha per a tothom, pocs paren de pujar i ara es necessita Déu i que no es pot anar tan a l’ample, o sí... privilegiats se n’escapen, però perso- ajuda per a poder-les pagar! I tot allò no ho sé, no ho acabo d’entendre, però nalment parlo des de la pell dels mor- que fins ara eren facilitats ara són difi- és clar: jo sóc de lletres! tals de la meva generació, i és que som cultats. Fins ara no hem vist que hem els que estem començant en el món la- estat vivint dins d’un núvol, il·lusos de Noemí Farré Cortadelles boral, els que no tenim una estabilitat econòmica, els que hem de fer front a una hipoteca per comprar el nostre pri- Ràdio mer habitatge, i un llarg etcètera. No és fàcil començar quan les coses estan així Artesa de complicades. Parlant amb persones més grans i més o menys enteses, comenten que 90.2 aquesta –fins ara– desacceleració eco- nòmica –ara ja crisi– era de preveure. FM

43 la Palanca Fa 25 Anys Octubre de 1983

a revista recupera les 24 pàgines Agustí ens explica a L i el tema principal és l’ensenya- Des del Mirador del ment, al qual es dedica la portada, Montsec l’origen de l’editorial i cinc pàgines interiors. la Baronia de La PORTADA. Les dues fotografies que Vansa i del terme de il·lustren la portada corresponen respec- Meià, així com les tivament al pati del Col·legi Sant Josep curiositats sobre els de les Germanes Dominiques i a una noms topogràfics perspectiva general del centre públic d’aquests indrets. Els Planells, que albergava un centre CAMP. La Junta d’EGB i un de FP. de Regants informa, EDITORIAL. Una responsabilitat en el seu escrit Co- de tots és el títol d’un editorial que trac- munitat de Regants ta un tema totalment vigent avui (jo di- de les hortes d’Artesa ria que encara més), ja que fa referèn- de Segre i Montsonís, cia entre d’altres coses a la responsabi- dels principals temes litat dels pares i mares en l’educació tractats en l’assem- dels seus fills i filles. El motiu per par- blea extraordinària lar de l’ensenyament és la nova llei del 10 de setembre. d’educació que s’estava preparant en Al marge d’una polè- aquell moment, la LODE (Llei de Re- mica per l’abocament gulació del Dret a l’Educació, aprova- d’aigües residuals a da finalment el 1985 i avui ja superada la secla degut a unes per diverses lleis posteriors), que es obres, amb el proble- basava en l’establiment d’uns principis ma sanitari afegit de d’igualtat i del dret a l’educació. la gent que feia ús del LOCAL. La Informació Municipal, rentador públic, es a més de publicar la relació de les dar- van presentar els reres llicències d’obres i factures apro- comptes amb saldo positiu, es van apro- LA FITXA vades, inclou una explicació de les ele- var algunes obres, es va parlar d’una vades pujades de les taxes correspo- adaptació dels estatuts i es va renovar Número: 22 nents als serveis d’abastament d’aigua, la Junta, abans presidida per Carles de Data: octubre de 1983 de recollida d’escombraries i de clave- Montoliu i ara per Pere Serra. Preu: 75 ptes. gueres, els dos primers del quals eren INFORME. L’article Xarxa bàsica Pàgines: 24 molt deficitaris i, malgrat l’augment, de carreteres de Catalunya expressa encara ho continuarien sent. l’opinió del col·lectiu de La Palanca comprovar com, 25 anys després, es D’entre les diverses informacions del sobre el Pla de Carreteres de Catalunya, podria subscriure gairebé tot. Noticiari Local de Josep M. Solans, en exposició pública fins al 31 d’octu- ENSENYAMENT A DEBAT. destaco: les obres de restauració de l’es- bre. El text ve acompanyat d’un mapa Aquesta secció consta de tres articles. glésia romànica de Cubells i de l’ermi- de Catalunya on s’hi assenyalen les El primer ve signat per Carlos Abad, ta del Pla, una exposició de quadres principals carreteres proposades. La Pa- director del col·legi públic d’EGB. Sota d’Antoni Borrell a Agramunt, una ex- lanca es mostra d’acord en incloure la el títol Cultura, educació i altres idees, hibició de moda a la discoteca artesenca carretera Salou-Artesa a la xarxa bàsi- Abad reflexiona sobre els conceptes New Study amb 60 models i la recep- ca primària, però opina que caldria do- educació, cultura, instrucció i urbani- ció –privilegiada a les nostres contra- nar-li continuïtat fins a la Pobla de Se- tat. Per la seva part, la germana Con- des– de l’emissió experimental de TV3 gur. Per altra banda, s’oposa al traçat cepció Hoyos, directora del col·legi a Santa Maria de Meià. proposat per a l’Eix Transversal i rei- Sant Josep, explica l’arribada de les A Comarca, l’article Foradada (sen- vindica el següent com a més favora- germanes dominiques l’any 1883 i la se signar) ens parla de la vinya i el vi. ble a l’equilibri territorial: Balaguer, posterior inauguració del nou col·legi A més, informa del nomenament de Artesa, Ponts, Solsona, Berga, Ripoll, (1893) en l’article 1r Centenari de les Mn. Facund Salvia com a rector de Olot, Besalú i Figueres. També es re- Gnes. Dominiques a Artesa de Segre. Foradada en substitució de Mn. Roc clama la millora de les vies Artesa- Finalment, la directora de l‘institut de Salvia. Alòs-Doll, Artesa-Vilanova-Pallars i FP, Assumpta Gelats, exposa les difi- A la mateixa secció, Ferran Sánchez Artesa-Agramunt-Cervera. És fàcil cultats de trobar empreses on l’alum-

44 la Palanca Fa 25 Anys nat pugui fer les pràctiques a La For- on reclama que el consistori municipal de la festa, la gran concurrència de fi- mació Professional, avui i ací, on tam- prengui les mesures adients per acon- retes, l’ajornament de la traca “per bé explica que la branca administrati- seguir que la biblioteca funcioni cor- manca de pólvora i metxa”, la bona va està molt ben dotada, contràriament rectament. acollida de la demostració d’escuma per a la branca elèctrica, mentre que a OPINIÓ. Joan Aranés i Clua escriu part dels bombers... l’agrària el que falta és alumnat. Un pla d’energies alternatives a nivell HUMOR. La secció Les converses TAULA RODONA. Roc Galceran municipal. Aranés planteja la possibi- de Quimet i Cosme ens presenta un nou entrevista les tres persones abans es- litat d’instal·lar aerogeneradors de bai- acudit. mentades i que ocupaven la responsa- xa potència i plafons col·lectors d’ener- Crònica d’una Diada, de F. Solé, és bilitat de la direcció de cada un dels gia solar, a més de l’ús de la bicicleta. l’article que tanca la revista. L’autora centres educatius. Es toquen diferents Els estudis universitaris a Lleida és explica els actes de l’11 de setembre. temes: l’evolució de l’ensenyament i la un article sense signar. A partir del fet Al matí, pujada de la senyera al cim del propera reforma educativa, les relaci- de l’adquisició de l’antic Seminari de Castellot, amb cantada de l’himne na- ons entre centres, amb els pares i ma- Lleida com a seu universitària, s’expo- cional i esmorzar. Al migdia, sardanes. res, amb l’ajuntament... sa la necessitat d’evitar l’èxode dels A la tarda, actuacions dels escoltes i de Per completar les pàgines dedicades estudiants de les Terres de Ponent i es l’Orfeó Artesenc. El més destacat, però, a l’educació, Josep M. Martínez reclama la implantació d’una Facultat va ser la col·locació de la primera pla- (exdirector d’escola privada) fa un re- de Veterinària. ca retolada en català a la Pl. Ajunta- pàs dels centres d’ensenyament que hi CONTE. Hi havia una vegada.... és ment. L’article acaba amb aquesta re- va haver a Artesa des de la guerra civil el conte guanyador del primer premi del flexió: “L’onze de setembre de 1714 va a Recull de quaranta anys. Acaba re- Concurs de Contes de la Dàlia Blanca, fer germinar nova vida. D’ella en sor- clamant els estudis de batxillerat per al d’Emi Bernaus Gili. tirien els altres dies d’un combat pací- municipi. CARTES A LA REDACCIÓ. Brunet fic i constructiu que no pot parar”. ASSOCIACIONS. Fer muntanya, d’Artesa escriu Jubilats d’Artesa i comar- Per acabar, aquest mes encetem una del CENG Grup Muntanyenc, fa una ca. Una demanda, on reclama al president nova iniciativa. Atès que la publicitat crida als amants de la muntanya a par- de l‘entitat una còpia dels seus estatuts. també forma part de la història, cada ticipar en les activitats d’aquesta sec- M’han dit que... és un recull de co- mes publicarem en aquesta secció un ció del CENG (Centre Excursionista mentaris sobre la Festa Major: l’actua- anunci dels que sortien a La Palanca Nova Gent), després de fer un repàs pels ció del grup d’animació artesenc Els fa 25 anys. No obstant, això estarà con- orígens del club (estiu de 1978). Pinyols, el fet de veure la llotja muni- dicionat a la disposició d’espai. Altra vegada la Biblioteca Pública cipal de l’envelat sempre buida, l’ar- és un article de Jaume Farrando i Alés ranjament d’alguns carrers en vigílies Ramon Giribet i Boneta

Anuncis per a la història

Anunci d’un terç de pàgina d’una entitat financera que havia estat ubicada a la carretera de Ponts

45 la Palanca Informació Municipal d’Artesa Mes de setembre

SESSIONS DEL PLE ministrament elèctric fins a la Ctra. - A Moles Auto SL, per la instal·lació d’Agramunt, 108, d’Artesa de Segre. d’un cartell publicitari a situar a la Ctra. Ple ordinari (4 de setembre) - A Josep Sala Roca, per revestir amb d’Agramunt, 88 d’Artesa de Segre. pedra natural les cantoneres de l’entra- S’aprova, per unanimitat, donar da de la botiga, situada en els baixos S’acorda concedir a Promocions suport a la Moció sobre els vols d’avi- de la Ctra. d’Agramunt, 92, d’Artesa Porta-Buñol SL autorització per l’acti- onetes que, presumptament, actuen so- de Segre. vitat de garatge privat per a 10 places bre nuclis de precipitació, adoptat pel al C/ Roc del Cudós, 14-16 d’Artesa Ple del Consell Comarcal de la Nogue- de Segre. ra el 5 de juny de 2008. S’acorda autoritzar la instal·lació S’aprova declarar festes locals d’una escomesa d’aigua potable: d’Artesa de Segre per a l’any 2009 els - A Gumersinda G. Meléndez Arana, per dies: 20 de gener (Sant Sebastià) i 25 escomesa provisional a l’obra de refor- de setembre (Festa Major). ma de l’immoble situat a la Pl. Major, A favor: 9 vots (5 ERC i 4 CIU) 12, d’Artesa de Segre. Abstencions: 2 vots (PSC) - A Esther Bernaus Riart, escomesa definitiva per a l’habitatge situat a l’Av. Maria S’acorda, per unanimitat, accep- Anzizu, 31-33, 1r 1a, d’Artesa de Segre. tar la subvenció de 45.551 euros, ator- - A Promocions J. Sinca SL, a l’habi- gada pel Departament d’Educació per - A Miquel Ticó Cercós, per arreglar la tatge situat al C/ Únic, 18, 2n dreta, de al funcionament de l’Escola de Música teulada malmesa pel vent en el cobert la Colònia la Fàbrica. durant el curs escolar 2007-2008, perí- de l’era situada al C/ Sant Jordi, 34, - A Promocions J. Sinca SL, a l’habi- ode gener-agost de 2008. d’Artesa de Segre. tatge situat al C/ Únic, 18, 2n 1r, de la - A Montserrat Jusmet Puigpinós, per Colònia la Fàbrica. S’aprova la Moció de comme- arreglar la teulada i la claraboia mal- moració del centenari de l’estelada. mesa pel vent a l’immoble situat en el S’acorda proposar a l’alcaldia A favor: 9 vots (5 ERC i 4 CIU) C/ Sant Antoni M. Claret, 7, d’Artesa l’aprovació de les relacions de factu- Abstencions: 0 vots de Segre. res, majors de 120,20 euros, que pugen - A Montserrat Porta Llarden, per enra- la quantitat de 285.229,73 euros. jolar dues terrasses de l’habitatge situ- JUNTES DE GOVERN at al C/ del Pont, 18 d’Alentorn. S’acorda aprovar prèviament, (extraordinària: 3 de setembre; or- - A Josep Jovell Jovell, per construcció d’acord amb el previst a l’article 48.2 dinàries: 18 i 30 de setembre) de magatzem agrícola, polígon 6, del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de parcel·la 257 de Vernet. juliol, el projecte d’una actuació espe- S’acorda proposar a l’alcaldia la - A Cèlia Bobet Solé, per pintar la faça- cífica d’interès públic en sòl no urba- concessió de les següents llicències na de l’immoble situat a l’Av. Maria nitzable promogut per Josep M. Pijuan d’obres: Anzizu, 18, d’Artesa de Segre. Pijuan, per la construcció d’una explo- - A Jordi Ros Ros, per aplacar amb llo- - A Jordi Guàrdia Veciana, per pintar tació porcina d’engreix, a situar al po- setes de pedra la paret de l’entrada de les dues façanes de l’immoble situat lígon 10, parcel·la 40, terme d’Artesa l’habitatge situat al C/ Roc del Cudós, entre els carrers Marcel·lí Farré, 8 i de Segre. 2, d’Artesa de Segre. Sants Cosme i Damià, 9, d’Artesa de - A Ascensió Hernández Fuentes, per Segre. S’acorda proposar a l’alcaldia la pintar façana de l’immoble situat a la - A Ricard Garcia Martínez, per repas- concessió de dues autoritzacions d’en- Ctra. d’Agramunt, 2, d’Artesa de Segre. sar la teulada, canviar enrajolat de bany trada de vehicles a través de la vorera a - A Joan Terré Ribó, per arreglar la teu- i cuina i pintar la façana de l’immoble Joan Caelles Coscollola: al C/ Mare de lada i canviar canals a l’immoble situat situat a la Pl. Major, 5, de Tudela de Déu del Pla, 21, i a a l’Av. Maria a la carretera L-512, km 2.4, d’Artesa Segre. Anzizu, 26, d’Artesa de Segre. de Segre, propietat de Jaume Farré - A Endesa Distribución Eléctrica SL, Sabartés. per la construcció i instal·lació d’un S’acorda aprovar la sol·licitud - A Endesa Distribución Eléctrica, per dipòsit de recollida d’oli a l’actual cen- d’autorització presentada per Gestió i la instal·lació d’un nou Centre de Trans- tre de transformació 000305 Serveis Funeraris SL per exercir l’acti- formació al C/ Senill i nova línea so- “ARTESA”, situat al C/ Sants Cosme i vitat de desenvolupar serveis funeraris terrada de baixa tensió, per a nou sub- Damià, s/n, d’Artesa de Segre. a Artesa de Segre.

46 la Palanca Informació Municipal d’Artesa

INFORMES D’ALCALDIA 21:00h com fins ara. comença l’activitat de gestió municipal de l’aigua a càrrec de l’empresa El Departament de Indústria, El serveis territorials del Depar- SOREA. Universitats i Empresa ha atorgat una tament d’Educació han comunicat l’au- subvenció del Pla d’Electrificació Ru- torització de l’increment de la capaci- Un tècnic del Departament de ral de Catalunya (PERC) per a la elec- tat de la Llar d’Infants en 6 places per Cultura va visitar els equipaments cul- trificació de la Masia Janot i del Pou al curs 2008-2009. turals d’Artesa de Segre per a endegar de captació d’aigua de Vall-llebrera i, un Pla Local d’Equipaments Culturals. amb càrrec al PLEGAC, subvenció per S’ha presentat la sol·licitud de a la gasificació d’Artesa de Segre. subvenció per a un AODL per fer les S’ha presentat l’avanç projecte funcions de Director del Pla de Barris. de l’Espai transmissor del Túmul de A partir del 22 de setembre de Seró. 2008, l’horari de la Biblioteca Munici- S’ha signat el contracte del ser- pal de dilluns a divendres serà de vei d’abastament d’aigües amb 16:30h a 20:00h, i no de 17:00h a SOREA. A partir del dia 1 de setembre Eva Maza i Batlle

Des de l’Ajuntament Cada envàs al seu contenidor

Artesencs i artesenques, us volem donar les gràcies per la vostra col·laboració en la tasca del reciclatge, així com recordar- vos que heu de dipositar cada envàs al seu contenidor. El paper al contenidor blau, el vidre al contenidor verd i els envasos al contenidor groc. La matèria orgànica i el material de rebuig també als seus contenidors respectius i millor a partir de les 18:00 hores. Entre tots farem una Artesa i, alhora, una Catalunya més neta i sostenible. Moltes gràcies altre cop.

Ajuntament d’Artesa de Segre Regidoria de Medi Ambient Agraïment

Fa poc vam celebrar la nostra Festa Major, una festa amb moltes activitats d’una gran qualitat: havaneres, cercaviles, xocolatada, jocs, balls, sopar, salsitxada, sardanes, concurs de botifarra, concerts, programacions infantils, carpa, futbol, bàsquet, firetes, teatre, tir al plat, curses d’andròmines... Tot això no seria possible sense aquestes persones que dediquen part tal seu temps a organitzar, preparar i estar atents durant el dies que dura la Festa Major. Són persones compromeses amb Artesa de Segre i el municipi, que volen que tothom s’ho passi d’allò més bé. A totes elles i a les persones que han ajudat voluntàriament durant aquests dies, des de la Regidoria de Festes els donem les gràcies per tot el que estan fent. Sempre amb ganes, amb il·lusió i bon humor. Són gent especial. Moltes gràcies. Ara, ens posarem aviat a treballar per la propera Festa Major i et convidem a formar part d’aquesta Comissió de Festes. Apunta-t’hi al telèfon 973 40 00 13 (oficines de l’Ajuntament) o parla amb les persones de la Comissió.

Ajuntament d’ Artesa de Segre Regidoria de Festes i Fira

Dates a recordar Recollida d’objectes voluminosos Cal trucar per informar del lloc de recollida i dels objectes (tel. 973 40 00 13). Artesa de Segre: dimecres 12 de novembre Pobles agregats: dijous 20 de novembre Ajuntament d’Artesa de Segre

47 la Palanca Imatges d’Ahir El NO-DO. 1943

olta gent recordarà el NO-DO, M un documental de propaganda de la Dictadura que va començar el 1943 i va ser de visió obligatòria a tots els cinemes d’Espanya fins al la mort del Cabdill, el 1975. La seva musiqueta, de tan sentir-la, resta encara avui en la memòria col·lec- tiva. Bàsicament era una eina de propaganda, es parlava de manera àgil de les inauguracions de pantans i les increïbles pesques d’enormes animals marins pel cap d’Estat, les curses de braus, les victòries i grandeses del Real Madrid, les desfilades militars i el potencial d’armes i avions, etc. Tot amb caire triomfalista. També hi havia altres notícies intranscendents. El 22 de desembre de 1942 va sortir publicat al BOE núm. 356 la disposi- ció per la qual naixia amb caràcter ofi- cial el NO-DO (Noticias y Documentales) que depenia de la Vicesecretaria de Educación Popular. Aquesta disposició deia que, a partir de l’1 de gener de 1943: “No es podia edi- tar a Espanya, les seves possessions i colònies, cap noticiari de ‘cine’ ni cap documental d’aquest tipus que no fos el NO-DO”. El NO-DO era exhibició obligatòria a tots els cinemes a partir de 1943 i va servir al Règim per difondre els seus valors i exaltar la figura del dictador. El NO-DO ens ajuda avui a compren- dre el significat d’aquells anys mani- pulats informativament. Aquí a Artesa va començar a projec- tar-se al Cine Coliseum, de la Mansue- ta. Sempre feien la mateixa programa- enamorats, el 14 de febrer de 1960 amb a l’inrevés d’avui. A la pel·lícula “El ció: una pel·lícula espanyola (sovint era la pel·lícula “Anastasia”, del Yul último cuplé”, de 1957, hi havia la can- una “espanyolada”), l’inevitable NO- Brynner i l’Ingrid Bergman, també va çó “Fumando espero”, que les noies, el DO i un film americà, al principi en continuar amb el NO-DO. També el ci- jovent, sabia de cor, ja que era un dels blanc i negre, després en color. nema del Coro (la Dàlia Blanca), que cuplés que es cantaven al Paral·lel de Al Coliseum es feia dues sessions. feien funcionar de forma intermitent els Barcelona als anys vint. Doncs bé, hi Una a les 3 de la tarda del diumenge i capellans als anys 50 i 60 (ens consta- havia una part de la cançó que deia festius, per la canalla i el fabricants de va 150 pessetes al mes l’abonament). “Dame el humo de tu boca, anda que la Colònia i una altra a les 8 de la tarda Els anys 40, 50 i 60 eren els temps así me vuelves loca” i els censors van per la gent d’Artesa en sessió numera- de la censura. En principi, quan els pro- tallar aquesta frase de la cançó perquè da. En no haver-hi cap més esbarjo, ja tagonistes s’anaven a donar un petó, els la consideraven immoral. En un poble que el ball era esporàdic, la gent acu- nois de les tisores ho tallava i passava no massa lluny d’aquí, el dilluns el rec- dia al cinema massivament i era motiu a l’escena següent. No hi havia nus fe- tor va anar a la classe de les noies i va de comentaris durant la setmana. El menins, ni escenes de llit, ni altres es- preguntar qui havia vist “El ultimo cine Catalunya, que va obrir el dia dels carafalls. Era un cinema sense sexe, just cuplé”. Van aixecar la mà cinc noies i

48 la Palanca Imatges d’Ahir el va dir “A confessar-vos de seguida”, se en planxa. El NO-DO, amb un atac que vol col·locar Raúl, jugador del Real quan es tractava de la pel·lícula més agut de “madriditis” va manipular les Madrid, a la selecció espanyola, quan és taquillera de la història del cinema es- imatges i va fer que la centrada d’aquest un jugador semirendible pel Real Madrid panyol fins llavors. gol fos de l’Amancio, jugador insígnia i de rendibilitat nul·la a la selecció. A la final de l’Eurocopa del 21 de del Real Madrid en aquell temps. Des del 1943 al 1975, quan més o juny de 1964, Espanya va guanyar la Aquesta victòria va ser un símbol del menys es va “finiquitar” el Règim en URSS per 2 a 1. Olivella, jugador del franquisme que havia derrotat el pèrfid entrar la democràcia, 4.016 programes Barça, era el capità de la selecció espa- comunisme de la URSS davant del de NO-DO havien estat exhibits als ci- nyola i Pereda, també jugador del món. El NO-DO va repetir durant anys nemes de tota Espanya. El 1975 va dei- Barça, va ser el millor jugador del par- aquest passada manipulada, quan la xar de ser obligat el seu pas previ a tit, va marcar el primer gol i va fer la premsa local i internacional va veure qualsevulla pel·lícula i l’any 1981 va passada del segon. Aquest segon va ser perfectament que la passada era del desaparèixer definitivament. el gol de la victòria, espectacular amb Pereda. Més o menys el que passa avui Marcelino, del Real Zaragoza, tirant- dia amb l’atac d’un sector de la premsa Bartomeu Jové Serra

Imatge del cinema Coliseum de l’any 1953, que era on avui en dia hi ha el taller de Mobles Giribet. Era una Festa de la Vellesa promoguda per la Caixa de Pensions d’aquells anys, amb el cinema ple de gom a gom. La foto interior del Coliseum dóna idea de la grandària del local d’un dels cinemes més antics d’Artesa. En aquesta imatge hem reconegut al company Rossend Marsol, a la primera fila i amb bigoti. En aquell temps el Sícoris feia, a més, de secretari d’Anya, de mestre substitut del mestre Sr. Fornós a Artesa i del mestre Sr. Melcior Solans a Vall-llebrera. Com hem dit, el Coliseum era el cine de la Mansueta, on el Bepet del Mases feia d’organitzador i acomodador, i el Policarpo Jubete Canseco “el Poli”

(que després va treballar de moliner al Sindicat) era qui tirava les pel·lícules. (Foto Sisquet)

palanca palanca la la palanca la palanca palanca la la

.cat

www.lapalanca.org www.

la la palanca palanca la palanca la la palanca palanca

www. .org www.lapalanca.cat

49 la Palanca Racó Culinari Cuina per a celíacs

Avui farem una recepta per a persones celíaques. Hem de saber Canalons amb tomata que celíac és la persona que té intolerància al gluten, una proteïna Ingredients: Elaboració: que es troba en la llavor de molts - 250 g de *lassanya Schär - Coure la lassanya amb aigua cereals combinada amb midó i que - 400 g de mató bullint durant uns 10 minuts. porten molts aliments com, el sègol, - Cibolet - En un bol barregem el mató, l’oli, l’avena, la farina, la cervesa, les - 250 g de tomates pelades i tritura- el cibolet picat, la sal i el pebre. galetes o les magdalenes. des - Farcirem la lassanya en forma de Si volem fer una recepta apta per a - 10 fulles d’alfàbrega canelons i els posarem en una safata celíacs, heu de saber que és igual - 1 cullerada d’oli d’oliva untada d’oli. d’important cuinar amb aliments sense - Sal i pebre - Cobrim els canelons amb la gluten com la manipulació d’aquests i, - 2 cullerades de formatge parmesà tomata ratllada salpebrada i les per tant, recomano seguir uns passos rallat fulles d’alfàbrega. molt importants: - Ho ficarem al forn a 200º durant - Utilitzar coberts diferents per remenar uns 20 minuts. el menjar de les persones celíaques de les que no ho són. - No utilitzar el mateix ganivet per tallar important i mai es couran dos aliments, diarrea, inflamació abdominal, el pa amb gluten del que no en té ni amb gluten i sense, a la mateixa vegada. malnutrició, pèrdua de pes en els tampoc la mateixa taula. - Etiquetar els productes sense gluten adults, inhibició del creixement en - Compte amb la mantega o la que hàgim buidat d’una llauna (per nens, anèmia i problemas ossis. melmelada. Si unteu el ganivet i exemple: salsa de tomata) per saber Els aliments que poden consumir els després suqueu el pa, hi poden quedar quina marca de producte contenen. celíacs són el peix, els ous, el blat de restes d’aquest. - Separar al congelador aquelles moro, els llegums (com ara llenties i - L’oli que es faci servir per fregir receptes que hàgim cuinat sense gluten cigrons), fruites de tota classe, croquetes, calamars, no es pot en recipients i etiquetar-los. hortalisses, carn (algunes carns picades reutilitzar per algun aliment sense Després de saber això, comprendreu poden contenir gluten), arròs, llet, gluten i s’ha d’etiquetar per saber què que és molt important seguir aquest patates, oli, sucre, etc. s’hi ha cuinat. ritual, ja que els efectes de la - La neteja del forn és sempre molt intolerància al gluten poden ser, Jordi Serradell Camats

Vida Social

El passat 20 de setembre es va inaugurar un nou centre evangèlic a Artesa de Segre, el segon en pocs mesos. Està ubicat al carrer Marcel·lí Farré.

Fotos: J. Avelar

50 la Palanca

La Foto

És temps de bolets. La temporada està resultant millor que les dels darrers anys, però la manca de pluges en el moment oportú i el vent no han fet possible que sigui prou bona. (Foto: Jordana Avelar)