Filologia · Literatura

Àlex Broch LES TROBADES D’ESCRIPTORS I CRÍTICS A LES

1. Origen i definició

mb l’ànim de donar a conèixer les pirinenques Valls d’Àneu el Consell Cultural de les Valls d’Àneu, de la mà del seu president Ferran Rella, convocà i or- ganitzà, entre els anys 1994 i 2011, unes Trobades d´Escriptors als Pirineus on en les seves divuit con- vocatòries reuní prop de dos-cents escriptors de tots els àmbits lingüístics catalans. Aquesta extraordinà- ria experiència per a tots els que hem assistit a les trobades i que, sens dubte, a més, ha estat una gran aportació al patrimoni literari del país, ha deixat una rica, nova i modernaA bibliografia sobre les valls pirinenques i els Pirineus (18 llibres co- rals, 8 antologies, 6 traduccions, 5 dossiers a la revista Àrnica i 9 revistes TEP) i un llibre que fixa i estableix fonaments i bases del que ha estat la història d’aquestes trobades: Cròniques del Pirineu literari. 17 anys de Trobades d’Escriptors al Pirineu, a cura de Ferran Rella i editat pel Consell Cul- tural de les Valls d’Àneu i el Grup d’Estudis de Llengua i Literatura de Ponent i del Pirineu (Esterri d’Àneu, 2010). Llibre que, per l’any d’edició, no va poder recollir la darrera a Solsona el 2011. Organitzar aquestes trobades, que també van tenir el suport del Grup d’Estudis de Llengua i Literatura de Ponent i el Pirineu presidit per Ramon Sistac, grup vinculat a la Universitat de , varen ser d’una gran complexitat i amb uns costos que gràcies a les subvencions rebudes per diferents institucions públiques del país les varen fer possibles. L’arribada de la crisi econòmica, les limitacions pressupostàries i la precarietat econòmica de moltes d’aquestes institucions o administracions públiques varen posar en qüestió la viabilitat futura de les Trobades. D’altra banda molts dels projectes inicials s‘havien acomplert i uns cicles geogràfics s’havien anat tancant: uns primers cinc anys a les valls aneuenques, després cinc anys més a altres valls pirinenques cata- lanes, també Andorra, i finalment sis anys alterns a valls pirinenques no catalanes: aragoneses, navarreses/basques i occitanes. Aquestes varen ser unes trobades duals. Els escriptors catalans visitaven les valls basques, aragoneses i occitanes i els escriptors d’aquestes cultures retornaven la visita en una vall catalana. La darrera trobada als Pirineus es va produir el juny del 2010, de nou a les Valls d’Àneu, amb el que va voler ser un retorn als orígens, una commemoració i un acomiada- ment col·lectiu d’aquella experiència tot i que un any després, el 2011, es va fer una nova trobada al prepirineu, a Solsona. El 2012 hi va haver una darrera trobada a Alzira, el País Valencià, en el que podia ser el pas de la muntanya a la plana. Però tots sabíem que les dues darreres anunciaven el final i ja no hi va haver cap més continuïtat.

Arbeca 2015 97 Traces

Organitzar i portar endavant aquest projecte va crear un fort lligam d’amistat i complicitat intel· lectual amb una sèrie de persones que crèiem en el projecte i en la idea. El nucli fort i majoritari era, lògicament, lleidatà i pirinenc però també hi havia un petit nucli barceloní entre els quals l’enyorat Isidor Cònsul i jo mateix, tots dos vinculats a la direcció literària d’editorial Proa que, a partir d’un moment i fins al final, acollí la publicació dels volums literaris que cada any la trobada generava. D’altra banda, des de l’any 1979, sóc garriguenc d’adopció i bellaguardí d’estada i vi- vència pel fet de tenir casa a Bellaguarda. La interrupció de les Trobades d’Escriptors als Pirineus significà per a molts, i per a mi també, una pèrdua de possibilitats per reafermar amistats i avançar en molts projectes literaris que, més enllà de la pròpia individualitat, eren participats i compartits per molts d’altres moguts per una mateixa preocupació i interès per la literatura catalana. Fou sota aquest principi i necessitat que vaig oferir la meva casa de Bellaguarda com a lloc de trobada anual de tots els que, des de llocs diversos, havíem format part del grup impulsor de les trobades als Pirineus. El projecte era simple i possible. Trobar-nos un dia a Bellaguarda per poder seguir afermant la nostra amistat debatent entorn d’un tema literari escollit anualment per nosaltres com a eix del debat. Participada la idea als amics més propers, Ferran Rella, que fins l’any 2011 havia estat el De- legat de Cultura de la Generalitat a Lleida, pensà que, més que un acte d’amistat, calia trobar els suports lleidatans necessaris per transcendir i institucionalitzar la trobada per tal d’assegurar-ne millor l’èxit, la continuïtat i el relleu cultural. Fou així com després de converses preparatòries vàrem ser convocats en un dinar a La Floresta i poguérem compartir el projecte i la idea amb Ferran Rella i Ramon Sistac, del Grup d’Estudis de Llengua i Literatura de Ponent i el Pirineu, els representants del Consell Comarcal de les Garrigues, Ramona Urgell, Consellera de Cultura, i Isidre Pinyol, tècnic de cultura i del Centre d’Estudis de les Garrigues en la persona del seu director, Josep Rubió i el suport dels filòlegs i activistes culturals Joan Cornudella i Santi Arbós. Les coincidències foren grans i absolutes. S’acabava de constituir el nucli fundacional i promotor del projecte de “Les trobades d’escriptors i crítics a les Garrigues”. Seguiren d’altres trobades, algunes de les quals a Bellaguarda que es constituïa en bressol d’aquest inici i projecte. Però el projecte de les trobades precisava d’una definició clara. Era necessària per establir el que en podíem dir el nostre full de ruta. Tots els centres d’estudis comarcals que existeixen al país tenen com a prioritat primera l’estudi, la descoberta i el coneixement del propi territori. És la principal raó que justifica i explica la seva existència. És la construcció de la memòria històrica i de la territorialitat que configura tot el país. Si parlàvem de literatura, havíem de parlar de literatura garriguenca o de literatura nacional inclosa la garriguenca? La decisió fou fàcil i, com quasi sem- pre, la ponderació i l’equilibri donaren la resposta. El que estàvem intentant construir era un lloc de trobada, un espai comú i estimat de tots, Les Garrigues, com a territori i plataforma possible i útil per a poder parlar de literatura, de tota la literatura catalana, nacional, lleidatana i garriguenca. No hi havia d’haver exclusions, però tampoc oblits. Només era qüestió de saber trobar els equili- bris necessaris. Aquest va ser i és el nostre compromís. Calia fer la prova i provar-nos que el que preteníem i volíem era possible: que les Garrigues fossin una cruïlla de debat literari. Cruïlla i pont entre ponent i la resta de la geografia catalana, Barcelona inclosa. No pretenem cap exclusivitat; només afirmen i afermen una possibilitat de par- ticipar en un debat que ha de ser i és de tothom. També nostre i no hi renunciem. Teníem el marc de definició general i el lloc, Bellaguarda. I en parlar, primer, de Bellaguarda alhora que fixàvem el lloc del primer encontre o trobada també plantejàvem un tema a debatre en el futur com és el de la possible itinerància de les trobades. Quedava pendent. Ara calia definir data i tema. Quant a tema cal dir que moltes de les trobades d’escriptors que sorgeixen arreu del país se centren en la figura i obra dels autors. Però també constatem, perquè sempre ha estat així, que la literatura més recent encara no ha generat ni té una bibliografia suficient per crear el relat que l’explica i la interpreta. La literatura de present, del present més recent, és la que, per absència, té una major necessitat de construir i crear una nova bibliografia per tal de fer possible el seu millor coneixement. De manera que vàrem establir una temporalitat recent, central i concreta per al seu estudi i recerca, la que abasta el segle actual, el segle XXI, és a dir, del 2000 en endavant. Una temporalitat sempre entesa d’una manera flexible. I si el Centre d’Estudis de les Garrigues

98 X Trobada d'Estudiosos de les Garrigues Filologia · Literatura

assumia la principal part en l’organització de les trobades ens semblava més que lògic i just legiti- mar també el treball d’estudi i recerca literària. Per tant, les nostres trobades eren, havien de ser “d’escriptors i crítics”. I establíem un trienni o un possible quinquenni temàtic que passava per l’anàlisi i estudi de la poesia, la narrativa (novel·la/conte), les literatures del jo (biografies, memòri- es, dietaris) la crítica i l’assaig, i la literatura dramàtica. La voluntat era i és la d’establir en aquests camps una bibliografia de referència que, en allò que sigui possible, sigui de màxima utilitat com a bibliografia històrica. I fer-ho des de Les Garrigues. Però portar-ho endavant de manera rao- nablement satisfactòria necessita temps. Suficient temps de preparació perquè els estudiosos i crítics avancin en el seu treball. Però no volíem retardar l’inici del projecte. Retardar-ho un any no solament endarreria el projecte, sinó que podia crear incerteses i dubtes sobre el seu inici i possibilitats futures.

2. Les Trobades

Les primeres reunions de treball les vàrem tenir entre finals del 2013 i primers mesos del 2014. I prenguérem la decisió de fer una trobada pilot, el que seria l’any 0, el preàmbul, la prova de les futures trobades. I així sorgí El 1r Encontre d’escriptors i crítics a Les Garrigues. Bellaguarda 2014 que se celebrà, a Bellaguarda, el dissabte 20 de setembre de 2014, amb el suport del seu Ajuntament i, també, de la Institució de les Lletres Catalanes i l’Associació d’Escriptors en Llen- gua Catalana a més, clar, del CEG i el Consell Comarcal de les Garrigues. Atesa la urgència i limitació de temps el més factible i possible era donar la veu directament a escriptors, però també a crítics, que tots, uns i altres, ens parlessin del com i el perquè de les seves obres més recents, obres publicades en el darrer any. Era introduir-nos, en la veu del ma- teix autor, a les seves obres i explicar-nos les raons i els interessos que havien portat a la seva redacció, les claus secretes d’autor que ens expliquen per què un llibre és com és i no és d’una altra manera. El títol que ens convocà a aquesta primera trobada fou Els autors i el procés de creació de l’obra. I, imperceptiblement, estàvem creant i construint un subtítol de gran utilitat, transparència i llarg recorregut. Definidor d’aquest primer encontre però útil per a projectar en els següents: “En primera persona”, és a dir, les trobades com un espai obert on els escriptors i els crítics poguessin parlar i presentar, ells mateixos, les seves obres. Els programes d’aquest primer encontre i del segon són públics i ja coneguts. Estan en els arxius i el web del CEG. Diguem, però, que en el primer encontre Lluïsa Julià, en aquest seriós projecte seu de donar forma i interpretar l’obra de les escriptores catalanes per tal que la tradició crítica i històrica col·loqui la seva obra en el seu just punt de valoració, sovint superior al que els hi és atorgat, presentà Els miralls de la ficció. La narrativa de Maria Àngels Anglada (P.A.M) ) sobre l’obra de l’escriptora figuerenca. El novel·lista Jordi Coca presentà el seu estudi –fruit de la seva tesi doctoral– El teatre de Josep Palau i Fabre. Alquímia i revolta (1935-1958) (Galàxia Gutemberg) que investiga, presenta i descobreix els orígens teatrals –fins ara del tot desconeguts– d’un poeta i dramaturg de la condició i importància de Josep Palau i Fabre. Mentre Àlex Broch presentà Mi- quel Martí i Pol, lector i crític, (Editorial Curbet), llibre justament escrit a Bellaguarda, on recull tota l’obra de crítica literària i els pròlegs escrits al llarg de la seva vida per Miquel Martí i Pol. Un treball que completa l’obra poètica de l’autor, que dóna molta informació sobre la ideologia crítica de MMP, i que permet descobrir i constatar com el pensament estètic i crític que Martí i Pol aplicava en analitzar l’obra dels altres coincideix amb els principis estètics que conformen la seva poesia. En l’àmbit lleidatà i garriguenc els poetes Jaume Pont i Pere Rovira presentaren la seva edició de tota la poesia del desaparegut Jordi Jové, Les hores oblidades, Poesia 1983-2003 (Pagès edi- tors) com s’havia configurat i construït fins a la mort del poeta. Mentre els escriptors Emili Bayo, en presentar Premonicions (Estrella polar) i Tot el que et vull dir (Pagès editors) i el garriguenc Vidal Vidal amb La meitat de zero (Pagès editors) i Lleidaferit. Cròniques oficioses d’una ciutat canviant (1987-2013) (Pagès editors) obriren un interessant i ampli debat sobre les raons del procés creatiu on participaren molts bellaguardins assistents a la trobada en el que fou un clar

Arbeca 2015 99 Traces

exemple de les possibilitats d’interrelació entre ponents, membres del GEC vinguts d’altres llocs de la comarca i convilatans de Bellaguarda, i també d’acollida dels encontres. La jornada es tancà amb el recital teatralitzat, “Aquesta nit tanquem” de Manuel de Pedrolo a cura de la companyia Cassigalls de . Espectacle que ajudà a definir i comprendre millor el pensament social i nacional de Pedrolo. La valoració d’aquest primer encontre va ser altament positiva en tots els sentits: organització i acollida institucional, nivell de les exposicions i debats, assistència i participació de ponents i públic present. Bellaguarda obria i tancava un primer encontre amb l’admirada satisfacció i orgull de saber que mai no s’havien trobat ni reunit en el seu Casal Municipal tants escriptors catalans com aquell 20 de setembre de 2014. I el GEC sabia que, superats tots els possibles dubtes inici- als, el camí d’organització de les següents trobades quedava obert i que els encontres tindrien i tenien una clara i segura continuïtat. El futur i la continuïtat ja eren, doncs, oberts. Fixades i acordades les bases calia establir un calendari i preparar la segona trobada. Lògicament s’han produït diverses reunions a localitats de la comarca. Juneda, i La Pobla de Cérvoles han acollit reunions diverses dels orga- nitzadors que havien d’establir i donar resposta a dues qüestions prèvies: tema i lloc. El tema ja havia quedat establert en la definició i ara, ja amb més temps, calia anar acomplint el cicle temàtic dels diversos gèneres que configuren la literatura i aprofundir en el seu coneixement. El primer, doncs, la Poesia. El segon encontre quedava anunciat i convocat amb el títol de “Poesia catalana avui. 2000-2015”. Quant al lloc no ha estat gens difícil entendre i acceptar que si volíem un projecte de totes les Garrigues calia i era millor que fos itinerant per tal de facilitar una millor participació, integració i seguiment. Però també volíem honorar i reconèixer que aquestes troba- des tenen un origen geogràfic sense el qual no sabem si la iniciativa mai no hauria avançat. Per tant, Bellaguarda acollirà anys alterns en l’ordre de les trobades, el senars, mentre els altres anys, els parells, seran itinerants en localitats de la comarca que vulguin acollir els encontres. D’altra banda aquesta opció doble també vol potenciar millor la interrelació entre les Garrigues altes i les Garrigues baixes. Tot just un any després de la primera trobada, el 19 de setembre de 2015, se celebrà el 2n Encontre d’escriptors i crítics a Les Garrigues. La Pobla de Cérvoles 2015, l’Ajuntament del qual, partícips de la significació i projecte de les trobades, en tot moment havia manifestat interès a acollir-les en aquest segon any. El CEG, el Consell Comarcal i l’Ajuntament de la Pobla de Cérvoles n’ han estat els organitzadors i l’IEI, la ILC, l’AELC, la Diputació de Lleida i el Mas Blanch i Jové han estat els col·laboradors. Aquest darrer ens acollí en la visita a les seves bodegues i a la Vinya dels Artistes on poguérem veure les realitzacions i escultures de Guinovart, Carles Santos o Brossa, entre d’altres, que any darrera any es planten en les seves vinyes. També l’espai Brossa, el Cap de Bou, de la Vinya dels Artistes acollí, al migdia, un recital dels poetes presents. El programa d’aquest segon encontre també es pot trobar en xarxa. I la publicació de les Ac- tes donaran mesura del treball fet. En tot cas dir que en aquesta voluntat de mirar i analitzar en present partim de la constatació dels grans canvis i renovacions produïts en el panorama poètic (i literari) català amb l’entrada, en aquest inici del segle XXI, d’una nova generació d’escriptors i escriptores nascuts entorn de la dècada dels anys vuitanta del segle passat. La irrupció d’aquest grup de poetes i escriptors que encara no han entrat en cap registre bibliogràfic (diccionaris o històries) aconsella, i diria que obliga a intentar establir una primera i possible radiografia del procés en el benentès que sempre és la suma de diverses interpretacions allò que pot donar la coherència final. Segons els principis que orienten les trobades un dels seus objectius és participar en la construcció d’aquest relat. Totes les ponències del matí i algunes comunicacions de la tarda s’orientaren en aquest sentit. Lluïs Calvo féu una àmplia radiografia dels canvis, apor- tacions i manifestacions, a partir de llibres i antologies, de la jove poesia a l’inici d’aquest segle. Marta Font prenent una perspectiva de gènere i alhora que problematitzava el concepte, establí les diverses poètiques de la poesia de les joves poetes en actiu. Jaume C. Pons Alorda, com Calvo, féu una radiografia i seguiment del procés però centrat en la rica aportació de les Illes. Xavier Macià ho completà amb la veu lleidatana fent un recorregut històric dels poetes lleidatans al llarg de les darreres dècades. A la tarda, Àlex Broch féu una interpretació i seguiment del que significà la publicació de l’antologia Imparables l’any 2004, mentre Sala Valldaura focalitzà la seva

100 X Trobada d'Estudiosos de les Garrigues Filologia · Literatura

intervenció presentant els principals antecedents que havien portat al present d’avui. Francesc Gelonch, que no pogué assistir, presentà un text de reflexió teòrica sobre què és per a ell i què significa escriure poesia, mentre Eduard Batlle, en primera persona, parlà de l’arrelament i vin- culació de la veu poètica amb la terra, de la consciència de lloc com a força que modula o pot modular l’expressió poètica. La visió és completà amb l’aportació del novel·lista, poeta i editor, Marc Romera que explicà el procés de fundació, els principis que orienten i el catàleg de la col· lecció “Alabatre” d’editorial LaBreu que tant s’ha significat com una de les editorials senyeres de la nova poesia i que més han fet per estimular i donar forma al seu procés. Pere Pena, també en primera persona, ens parlà i donà resposta a alguns del interrogants de la seva poesia. Mentre Lluïsa Julià, introduint-nos a la cloenda de l’acte, explicà les principals raons metodològiques que orientaven la redacció de la biografia de Maria Mercè Marçal que en aquests moments, després de tres anys de recerca, està redactant. Com l’any passat la cloenda de l’acte fou a càrrec de la Companyia Cassigalls de Juneda amb un recital audiovisual de la poesia de Maria Mercè Marçal, intitulat “I amb guix escric el meu nom”. El resultat, en tots els sentits, fou i ha estat excel·lent. És difícil imaginar un resultat millor tant per tots els aspectes d’organització, que funcionaren mil·limètricament, com per l’alt nivell de les comunicacions dels diversos ponents o les explicacions que “en primera persona” aportaren els poetes presents. La qualitat i importància d’aquestes aportacions amb la seva voluntat i intenció d’enriquir i exemplar la bibliografia recent sobre la poesia contemporània quedaran reflectides en la publicació de les Actes d’aquest encontre. És la prova de foc. Els encontres tenen i viuen dos moments, la trobada i exposició presencial i la publicació dels resultats d’aquestes aportacions que són les que perllonguen i bibliogràficament justifiquen la finalitat dels encontres. Després del primer any que fou l’any zero i d’inici del procés, amb una anàlisi i estudi de possibilitats i forces, a partir d’ara tots els futurs encontres han de comportar la publicació de les Actes de la trobada. Editorial Fonoll de Juneda s’ha ofert a incloure aquestes Actes en el seu catàleg que, ben proba- blement, iniciaran una col·lecció amb el nom de “Quaderns de Bellaguarda”. El moment actual que tots vivim és el de fer possible aquesta publicació que, si ho podem establir com a norma, s’hauria de presentar cada any en la celebració de l’encontre de l’any següent. Ara ja el tercer que es convocarà aquest 2016. El tema i lloc ja han estat acordats. Continuant en el projecte d’anàlisi de gènere que en els acords inicials es varen establir el proper tema d’estudis i anàlisi és i serà la narrativa en el període que comprèn de 2000 a 2016. El lloc, anys senars quant a ordre de celebra- ció, Bellaguarda, l’Ajuntament del qual ja s’ha ofert a fer possible i facilitar, en tot allò que pugui, el 3er Encontre d’escriptors i crítics a Les Garrigues. Bellaguarda 2016. Només queda pendent, a hores d’ara, concretar la data i establir el programa.

Arbeca 2015 101