ACTES DE LES HI TROBADES D'HISTÓRJA DE LA CIENCIA I DE LA TECNICA ALS PAlSOS CATALANS (BARCELONA, SCHCT, 1995),81-96

LA CONSTRUCCIÓ DE LA SIDA: DE LA "PESTA DELS GAIS" A LA MALALTIA DELS "ALTRES" 1

Jon Arrizabalaga Unitat d'Historia de la Ciencia, CSIC (Institució "Mila i Fontanals"), Egipciaques, 15.08001 Barcelona

Paraules clau: SIDA, construcció social de la malatia, 1981-1995

Constructing AIDS: From the "gay plague" to the of "the others"

Abstract: This article locuses upon the process 01construction 01AIDS in Western modern medicjne from 1981 lo 1995. In dealing with each one 01 the lour simultaneous or successive paradigms (namely AIDS as a syndrome, as a specific entity, as a global pandemic and as a chronic disease) in which this process has crystal/ized up ti// now, the close interaction between biological and social lactors have been emphasized Some preliminary sociocultural consideratfons hove been provfded in order to he/p the reader to adequately place this new disease right at the end 01 the twentieth century.

Key words: AIDS, social construction 01 disease, 1981-1995

Introducció

L'any 1981, coincidint amb l'inici de l'ofensiva neoconservadora que l'anomenada "Nova Dreta" ha impulsat a I'Occident desenvolupat durant més d'una decada, va ser detectat, primer als EUA i poc després a diversos pai'sos europeus, un nou fenomen patologic que en elllenguatge medie especialitzat hom coneix avui per "Infecció pel Virus de la Immunodeficiencia Humana (VIH)", "Síndrome d'Immunodeficiencia Adquirida" o, simplement, SIDA. Per les peculiars característiques epidemiologiques i clíniques que té (contagiositat alta, transmissió sexual i sanguínia, rapida difusió, símptomes molt diversos i severs, caracter incurable i una taxa de letalitat elevada), la SIDA ha ressuscitat pors que semblaven esvai'des defmitivament a I'Occident, si més no d'en~a de la pandemia gripal de 1917-18, i assetja, des de fa una decada, les organitzacions sanitaries intemacionals i els serveis de salut de tot el món. El 31 de desembre de 1994 l'Organització Mundial de la Salut (OMS) registrava a nivell mundial, des de l'inici de la pandemia, un total de 1.025.000

I Traducció catalana d'Elena Orriols. 82 JON ARRIZABALAGA DE LA "PESTA DELS GAIS" A LA MALALTlA DELS "ALTRES" 83

casos de SIDA declarats (amb un increment d'un 20% respecte a rany anterior), 4,5 milions D'altra banda, un estat patologic del caire de la SIDA no podría ni tan sois ser de casos estimats i uns 19,5 milions d'infectats estimats, deis quals 1,5 milions són infants pensat com una malaltia especifica abans de l'elaboració d'instruments conceptuals i i 18 milions són adults (13·15 milions vivents) (WHO/OMS, 1995). Pel que fa a Espanya, tecnologícs de collita molt recent en les ciencies de la salut i de la vida (Grmek, 1990: 186· segons dades acumulatives fins al 31 de mar'r de 1995, proporcionades pel Registro 7). En efecte, des de 1983 sabem que la SIDA és causada pel VIH, un virus que pertany a Nacional de Sida, el nombre de casos de SIDA declarats era de 31.221, deIs quals un 64,5% un grup la patogenicitat del qual en l'especie humana només es va poder demostrar a partir corresponen a usuaris heterosexuals de drogues intravenoses, un 14,6% ahornes amb de 1978. La contaminació pel VIH és usualment seguida d'una fase silent de la infecció que practiques homosexuals i bisexuals, un 8,8% a persones amb practiques heterosexual s í un dura un perlode mitja de deu anys. Només a partir d'aleshores comencen a apareixer, com 1,6% a nens i nenes infectats congenitament. Més de la meitat deis malaJts declarats ha a mostra del deteriorament progressiu del sistema immunitari, els signes biologics i clínics fmat. La SIDA s'ha convertit en la primera causa de mort deIs espanyols d'edat compresa propis de la malaltia. Aquests darrers poden incloure prop d'una trentena de malalties entre 25 i 34 anys, superant els accidents de transit. Finalment, pel que fa a Catalunya, especifiques, majoritAriament cancers infreqüents i infeccions oportunistes, és a dir, segons dades acumulatives fins al 30 de juny de 1995, proporcionades pel "Programa per infeccions provocades per microbis ben tolerats habitualment per l'organisme i que només a la Prevenció i Assistencia de la Sida" de la Generalitat de Catalunya, el nombre de casos esdevenen patOgens quan minven les defenses. Tal com Grmek (1990: 187) bé recorda, de SIDA declarats era de 7.685, deIs quals un 57,5% corresponen a usuaris heterosexuals "aquestes infeccions oportunistes són rúnica realitat que podia ser observada i de drogues intravenoses, un 21,4% ahornes amb practiques homosexuaIs i bisexuals, un conceptualitzada pels metges fa tan soIs una vintena d'anys". No cal insistir en la distancia 10,5% a persones amb practiques heterosexuals i un 1,8% a nens i nenes infectats conceptual existent entre aquest model de malaltia i el model d"'especie morbosa" que congenitament. El 58% deIs malalts declarats ha fmat. configurat en el si de la medicina occidental alllarg del segle XIX i comen'rament del XX: Exposaré aquí, a grans trets, el procés de construcció de la SIDA en el si de la "manera d'emmalaltir caracteritzada per unes lesions, unes disfuncions, unes causes, un medicina occidental contemporania durant els catorze anys que han transcorregut des del mecanisme patogenic i un cursus morbi específics, és a dir, peculiars i d'una aparició 1981 fins a l'hora actual. En presentar cadascun deis quatre principals paradigmes simultanis constant en tots els malalts que en pateixen" (López Pifiero, García Ballester, 1972: 89). o successius en que la conceptualització d'aquest nou fenomen patológic ha crÍstaHitzat fms D'aqul ve que hom hagi defmit la SIDA com una malaltia "disfressada", és a dir, que es fa ara (síndrome, entitat específica, pandemia mundial i malaltia cronica), he procurat destacar aparent a través d'altres malalties, com una "metamalaltia" d'una "decodificació" molt I'estreta imbricació existent entre els factors biologics i els socials. Facilitaré previament laboriosa i, fms i tot, com "la primera de les plagues postmodemes" (Pressman, 1991: 58). unes mÍflimes coordenades socioculturals relatives al context general de la pandemia, amb Es poden encara assenyalar, pero, dos elements nous més caracterlstics de la SIDA. la finalitat d'ajudar el lector a situar més adequadament aquesta nova malaltia de les D'una banda, cal subratllar que la SIDA és la primera pandemia que co1peja amb for'ra acaballes del segle XX. l'anomenat "Primer Món", és a dir, la població deis EUA i Europa, d'en'ra de la grip de 1917 -1918. Només si hom té en compte aquest fet es pot comprendre plenament la contundent resposta que, amb totes les contradiccions que hom vulgui, han donat al Una nova malaltia de les acaballes del segle XX problema els govems i moviments ciutadans deIs parsos desenvolupats, i les organitzacions sanitAries intemacionals. Com ha assenyalat Mirko Grmek, la SIDA és una malaltia nova i específica del El cas de la malaria constitueix un esplendid contraexemple del doble vessant que món de les acaballes del segle XX, no solament per raó de les condicions biologiques i regeix l'ordre de les prioritats sanitAries mundials. Amb els més de 5 milions de casos socials especifiques que n'han possibilitat la irrupció, sinó també perque la seva declarats, que en realitat es poden ser multiplicats per 4-5 vegades (la qual cosa significaría conceptualització nosologica és inimaginable fora del marc de la medicina occidental deis que hi ha entre 21 i 26 milions de casos reals), i les 1,5-2,7 milions de morts per any (la nostres dies. Vegem succintament aquests dos aspectes. major part a I'África, i un milió acaparat pe; infants menors de 5 anys) dins d'un total de Una pandemia de les característiques de la SIDA no sembla factible "abans de la població sotmesa a un risc de gairebé 2.300 milions (42% de la població humana)totes les barreja actual de poblacions, abans de la Iiberalització deis costums i sobretot abans que els dades segons les estadfstiques de l'OMS per a 1992~, la malaria continua sent un deIs aven'ros de la medicina moderna permetessin controlar la major part de les malalties primers problemes socio-sanitaris de la humanitat (WHOIOMS, 1994). Només el fet que infeccioses greus i introdui"ssin les tecniques d'injecció intravenosa i de transfusió de sang" aquesta plaga es restringeixi als parsos de ,'anomenat Tercer Món, permet explicar la quantia (Grmek, 1990: 187·8). Per explicar·ne la irrupció, Grmek toma al seu vell concepte de desproporcionadament baixa de recursos humans i material s que l'OMS dedica anualment "patocenosi" (pathocénose): reradicació d'una o de vAries de les malalties infeccioses que als programes de lIuita contra la malaria en comparació amb alIo que inverteix en d'altres defmeixen el perfil epidemiologic d'una població determinada comporta la ruptura de problemes sanitaris d'una entitat molt més minsa. L'abandó és particularment greu a rÁfrica I'equilibri ecologic establert entre els germens presents en una població i obre el camí al tropical on s'acumula una població sotmesa, al risc de contreure la malaria, de 500 milions ­ sorgiment de noves malalties en "promocionar" lá patogenicitat d'altres germens fms el 9% del total de la població mundial- i on practicament tot esta per fer en aquesta qüestió. aleshores silents en I'ecosistema (Grmek, 1969). Una mera constatació, al cap i a la fi, del fet que el "valor de canvi en el mercat" de la pell deIs desposseils del Tercer Món, particularment de I'África Negra, és infmitament menor que 85 84 ION ARRlZABALAGA DE LA "PESTA DELS GAIS· A LA MALALTIA DELS "ALTRES" el deIs habitants del Primer Món, amb I'agravant addicional que aquest "valor" experimenta I'entorn d'aquesta malaltia el juny de 1981 fins a I'actualitat. Ara examinarem les una devaluació galopant en I'economia mundial d'en~a de la darreria deIs anys 70. transformacions a partir deIs quatre principal s .paradigmes (síndrome, entitat específica, D'altra banda, cal destacar també que I'inesperat i espectacular esclat de la SIDA pandemia mundial i malaltia cronica), que compendien la conceptualització de la SIDA va tenir 1I0c en I'ambient d'exultant optimisme sanitari que des de darreries deIs anys 70 durant els catorze anys transcorreguts. irradiava la comunitat internacional, on va caure com un galleda d'aigua freda. El 1977 I'OMS declarava oficialment extingida la verola al mM. El 1978, en la Declaració d'Alma Ata, I'OMS proclamava I'atenció primaria de salut com a camí per a assolir la "Salut per a La SIDA com a "sindrome" Tothom a I'Any 2000" (Morley, Rohde, Williams, 1983). Aquell mateix any, amb la identificació i aillament del primer retrovirus huma patogen (Gallo, 1991: 99-115) s'obria La conceptualització de la SIDA com a síndrome cobreix el període compres entre un futur prometedor per a les investigacions relatives al cancer, les anomenades "infeccions de 1981, data de publicació de la primera veu d'alarma sobre el nou fenomen patologic, per virus lents" i una serie d'enigmatiques malalties (per exemple, I'esclerosi múltiple i el i maig de 1983, quan en va ser arllat el germen causal. La construcció d'aquest primer conjunt de les c1assificades dins del calaix de sastre de les anomenades "malalties paradigma va ten ir 1I0c de manera predominant als EUA. Durant aquests dos anys, autoimmunes"). Durant un curt lapse va semblar que la humanitat tenia a I'abast de la ma epidemiolegs i clínics nord-americans van detectar i caracteritzar la nova malaltia basant-se la utopía d'aconseguir una victoria definitiva sobre les malalties infeccioses. És tanmateix en criteris estrictament epidemiologics, la qual cosa els va portar a identificar "grups de risc ironic que hagi estat precisament un retrovirus el responsable de la pandemia que, al cap de elevat" i a oferir suggestius models i simils (Oppenheimer, 1992: 52-63). poc temps, esvairia aquella euforia sanitaria. La SIDA, goso afirmar, ha fet pales de manera Des de mitjan 1981 el Morbidity and Mortality Weekly Report, butIletí dramatica que hi ha alguna cosa d'essencialment incorrecta pel que fa a la manera de epidemiologic setmanal deis CDC d'AtIanta, va anunciar de manera reiterada un increment procedir de la supertecnificada medicina occidental en front a les grans plagues epidemiques sobtat i gairebé simultani, a Nova York i California, en la incidencia, des d'uns quants de la humanitat. Sen s dubte, l'ecologia medica ja apunta moltes de les claus per tal de mesoS enrera, de dues malaIties molt inusual s i propies d'individus amb sistemes immunitaris solucionar els nous reptes, i conceptes com ara el de "patocenosi" poden iHuminar la genesi defe~tuosos (Iactants) o severament deprimits (gent gran o pacients subjectes a terapia de la SIDA i d'altres malalties infeccioses noves que sens dubte continuaran colpejant la immunosupressora): la pneumonia per Pneumocystis carinii o pneumocistosi, i el sarcoma humanitat. de Kaposi. Epidemio1egs i clínics se sentien també sorpresos perque totes dues malaIties havien aparegut en un grup social inesperat, el deis homes homosexual s (Grmek, 1990: 23­ 37). La SIDA (1981-1995): quatre paradigmes La primera notícia Guny de 1981) deia que des d'octubre de 1980 havien aparegut a Los Angeles cinc casos de pneumocistosí en homes joves (29-36), homosexual s D'acord amb la definició europea actual d'un cas de SIDA (1993), que revisa la previament sans, el sistema immunitari deis quals apareixia severament deprimit en les nova definició donada I'any 1992 pels serveis federals nord-americans de vigilancia analisis (CDe, 1981 a). Un mes més tard, el butUetí deIs CDC feía referencia a un sobtat epidemiologica, els Centers lar Disease Control (CDC) d'Atlanta, un individu esta infectat increment en la incidencia del sarcoma de Kaposi, esdevingut durant eIs trenta mesos pel VIH quan, a més de ser seropositiu, pateix una o varies de les 28 malalties considerades anteriors: 26 homes joves (26-51 anys) i de condició homosexual, de les ciutats de Nova com a indicatives de SIDA. Aquestes malalties són, gairebé totes, infeccions oportunistes York i San Francisco. Diversos individus d'aquest grup presentaven també pneumocistosi i cancers infreqüents, havent estat la tuberculosi, la pneumonia bacteriana recurrent i el i, alguns, fins i tot altres infeccions oportunistes (infecció per citomegalovirus, toxoplasmosi cancer invasiu de coll d'úter les tres que s'han inclos a la IIista més recentment. cerebral, candidiasi extensiva, meningitis criptocücica í infecció per herpes simple) (CDC, El caracter formalment científic d'aquesta definició no ens pot fer ignorar que 1981b). existeix rera seu un procés de negociació social de la SIDA, que és ben Iluny d'estar clos. En el cas de Los Angeles els mateixos metges que van atendre aquests pacients van En aquest procés complex i dinamic que, en un grau major o menor, és aplicable a alertar els CDC sobre l'estranyesa deis casos vistos. A Nova York, en canvi, només els qualsevol altra malaltia humana, hi conflueixen, juntament amb arguments derivats de la serveis federals de vigilancia epidemiologica es percataren en un primer moment de les racionalitat científica, nombrosos interessos ,de caracter múltiple (economics, polítics, veritables dimensions del problema, per raó que el total de padents atesos es va repartir religiosos i científics, entre d'altres), propis deIs diferents agents socials implícats en el entre un nombre molt més gran d'hospitals universitaris. En aquest segon cas, el detonador problema: responsables sanitaris deis governs i de I'OMS; companyies farmaceutiques de l'alarma epidemiologica fou I'augment de la demanda d'un medicament (la pentamidina) multinacionals; grups de recerca, institucions privades o públiques, confessionals o laiques, que rEstat distribuYa al marge deIs canals comercials i que només era administrat en casos, d'assistencia als malalts i als seus acostats; moviments ciutadans de sensibilització social i molt rars, de resistencia del parasit responsable de la pneumocistosi als antibiotics suport als malalts; organitzacions no governamentals, etc. convencionals (tan sois dues vegades en el període 1967-1979). A I'abril del 1981, una No ens poden sorprendre, doncs, de cap manera, les profundes transformacions que tecnica responsable de les ordenances per als medicaments d'ús gens habitual va informar el concepte de SIDA ha experimentat des que hi van haver les primeres veus d'alarma a el director del servei de malaIties parasitilries, de 9 peticions vingudes de Nova York des 86 JON ARRIZABALAGA DE LA "PESTA DELS GAIS" A LA MALALTlA DELS "ALTRES" 87 de febrer, alhora que es feia resso davant d'aquest deis rumors sobre la presencia inhabitual 59-63). Fou aleshores que hom va sentir les primeres veus apuntant que el desconegut agent d'uns certs sarcomes rars en aquella ciutat. causal podia ser un virus que es propagava d'acord amb un patró epidemiologic similar al Els mesos següents el butlletí epidemiologic deis CDC va continuar publicant de l'hepatitis B. La prova definitiva confirmatoria d'aquesta hipotesi va arribar quan, a l'estiu notícies de nous casos de pneumocistosi i altres infeccions oportunistes, de sarcoma de de 1982, van ser detectats els primers hemofilics infectats a través deis productes sanguinis Kaposi i d'un limfoma de tipus no-Hodgkinia. La presencia d'altres grups socials (homes no filtrats que havien d'emprar per tractar llur malaltia. Per aquella mateixa epoca, les homosexuals i dones) en aquests casos, no va pas impedir que el nou problema patologic investigacions deis CDC d'Atlanta, els National Institutes 01 Health (NIH) de Bethesda es continués associant, amb una insistencia creixent, a l'homosexualitat masculina (Grmek, (EUA), l'Institut Pasteur de París i l'OMS van permetre localitzar els caps de pont de la nova 1990: 39-49). malaltia a tots els continents. L'actitud ambigua, si no obertament homOfoba, deIs experts va contribuir a Fou aleshores que el nou fenomen patologic va comen~ar a ser conegut per I'estigmatització deIs homosexual s en tan que grup social que era presentat com a font i l'expressió Acquired Immune Deficiency (i, fmalment, Immunodeficiency) Syndrome (AIDS), nínxol del nou i desconegut fenomen patologic. La practica totalitat deIs noms que foren que el butlletí epidemiologic deis CDC utilitzli a partir de setembre de 1982. EIs CDC emprats per a designar-la relacionaven d~ manera express a la malaltia amb l'homosexualitat defmien llavors un cas d'AIDS (SIDA a la majoria de llenglies llatines) com "una malaltia masculina (gtl)' cancer. gtl)' pneumonie. gtl)' plague, Gtl)'-Related Immune Deficiency, Gtl)' almenys moderadament predictiva d'un defecte de la irnmunitat ceHular, que incideix en una Compromise Syndrome). persona sense que hi hagi una causa coneguda per a presentar una disminució de la EIs estudis epidemiologics se centraren en el grup de malaIts homosexuals. Les resistencia a aquella malaltia" (CDC, 1982). El conjunt de casos descrits era dividit en cinc hipotesis de treball dominants relacionaven el nou mal amb l"'estil de vida" (Oppenheimer, grups: 1) homes homosexuals o bisexuals (75%); usuaris de drogues per via intravenosa 1992: 56-9). Es van fer diverses invcstigacions per tal de detectar els factors de risco Tot i sense historia d'activitat homosexual masculina (13%); haitians sense historia que també eren ponderades altres variables (assistencia a cases de banys, historia previa de d'homosexualitat ni de consum de drogues intravenoses (6%); persones amb hemofilia A sffilis, consum de cannabis i opiacis, exposició a excrements durant la relació sexual), hom que QO eren ni haitians, ni homosexuals, ni usuaris de drogues intravenoses (0,3%); i d'altres insistí de manera particular en dos factors: la inhalació d'estimulants sexuals com ara els no inelosos en cap deis grups anteriors (5%). poppers (=nitrit d'amil, de butil i d'isobutil, entre d'altres) i la practica de relacions sexuals La nova malaltia quedava, doncs, conceptualitzada com a un "sindrome", és a dir amb un nombre elevat de partenaires. un quadre clínic amb unes causes i mecanismes patogenics que no es podien prejutjar. Hom Per explicar l'origen del nou mal, hi havia epidemiolegs que postulaven un model deixava de banda la hipotesi de l"'estil de vida" i es comen~ava a parlar de "grups de risc". causal multifactorial, segons el qual una malaltia viral de transmissió sexual (possiblement Tot i que els epidemiolegs encara no havien aconseguit detectar un agent transmissor per per citomegalovirus) juntament amb drogues estimulants sexuals com ara els poppers a la SIDA, el fet d'adoptar el model de l'hepatitis B va servir de base per introduir mesures provocava una depressió de la immunitat en homes geneticament predisposats. D'altres de salut pública, com ara són les encaminades a evitar contactes sexuals amb persones relacionaven la malaltia amb hi "promiscurtat" homosexual (convé remarcar que el terme no sospitoses o malaltes de SIDA així com llurs donacions de sang o plasma, i recomanar les solament defineix una conducta, sinó que la qualifica moralment), cosa que sovint els duia autotransfusions. A la darreria de 1982 la premsa popular deis EUA s'ocupava de la nova a formular hipotesis d'un pintoresquisme innegable. Així, per exemple, n'hi havia que malaltia, presentant-Ia com una plaga selectiva que afectava "els altres" (a Europa l'inici de relacionaven la malaltia amb una mena de surmenage immunologic derivat d'una vida sexual l'alarma es retarda fms a l'estiu de 1983). Era anomenada la "malaltia de les 4 H" molt intensa; d'altres la consideraven I'efecte d'una suposada "sobrecarrega antigenica" del (homosexuals, heroinomans, haitians i hemofilics). AIguns n'hi afegien encara una altra: recte del receptor d'esperma, amb les reaccions immunologiques consegüents; i un tercer hookers (prostitutes). grup insistia en la condició d'immunosupressor natUral propia de I'esperma. Més emfi\ticament, el mar~ de 1983 el butlleti deIs CDC qualificava aquests grups El novembre de 1981 hi havia als EUA 159 casos deelarats i 21 més de sospitosos. com "de risc elevat''' és a dir, "grups els membres deIs quals tenien un risc més gran Abans que s'acabés rany, hom havia pogut constatar que tots els malalts presentaven un d'infectar-se i d'infectar-ne d'altres, transportant un microbi que és capa~ de ser transmes descens important deIs limfocits que sempre afectava una subpoblació específica (els mitjan~ant trafic sexual i donacions de sang". Encara que l'organ subratllava que a cada grup Iimfocits T4). També lIavors, els experts deis CDC van treure la conclusió que es devia hi hav~a "moltes persones que probablement tenen poc risc de contreure la SIDA", el cert tractar d'un agent causal infecciós transmes per via sexual, pero encara en mancaven proves és que per al conjunt de la població, per als mitjans decomunicació i fms i tot per als irrefutables. cientifics, la inclusió dins d'un deis grups de risc significava, mancant l'aillament de l'agent A comen~ament de 1982 el nombre de casos superava els 200 i el problema havia causal, l'assignació de l'estatus de portador i, consegUentment, de contaminador potencial. ultrapassat les aparents barreres imposades per la geografia (s'havien detectat nous casos a Arnés, l'adopció per a la SIDA del model epidemiologicd'una malaltia tan extremadament 15 estats diferents, a partir de les tres fonts inicials de Los Angeles, Nova York i San contagiosa com ara l'hepatitis B va refor~ar la idea que la SIDA es podia transmetre adhuc Francisco), la conducta sexual (s'havia incrementat el nombre de malalts heterosexuals, entre de manera casual. Finalment, la creacíó del concepte de "grups de risc elevat" refor~a la els quals hi havia heroí'omans i immigrants haitians) i el genere (entre els usuaris de relació entre lamalaltia í grups socials marginals (Oppenheimer, 1992: 61-2). drogues intravenoses malalts hi havia una dona) (Grmek, 1990: 67-85; Oppenheimer, 1992: 89 88 JON ARRIZABALAGA DE LA "PESTA DELS GAIS" A LA MALALTIA DELS "ALTRES"

La SIDA com a malaltia específica frenava la multiplicació del virus i perllongava el temps de la supervivencia deIs malalts. A més, entre la tardor de 1985 i la primavera de 1986, fou descobert a I'África Occidental Un segon paradigma que va redefinir la SIDA com a una malaltia específica sub sahariana un segon virus de la SIDA, que fou denominat VIH-2, alhora que el primer substituí de manera gradual l'anterior a partir de mar'Y de 1983. Si l'epídemiologia havia era rebatejat VIH- 1. formulat el context social i la morfologia de la SIDA com a síndrome, el protagonisme en La redefinició de la SIDA com a malaltia causada per un microorganisme específic aquesta redefinició va correspondre a la investigació biologica basica. Virolegs, immunolegs significa-com ja s'havia esdevingut a darreries del segle XIX i comen'Yament del XX i cancerolegs caracteritzaren llavors la SIDA com un conjunt de problemes biomedics obert després de la formulació de la teoría bacteriológica de les malalties infeccioses- la a una resoludó bioquímica en forma de farmacs i vacunes (Oppenheimer, 1992: 63-8). desvitalització de la tesi que la considerava com a malaltia social, conductual i multifactorial El maig de 1983 I'equip de virolegs de I'Institut Pasteur de París dirigít pel i, consegüentment, un considerable descens de l'interes pels estudis epidemiologics sobre la professor aconseguí d'ailIar un virus que d'aleshores en'Ya és considerat SIDA. l'agent causal de la SIDA: l'anomenat "Virus de la Immunodeficiencia Humana" (VIH). Un Aixo no obstant, la redefinició estrictament biologica de la SIDA tingué, any més tard (maig de 1984) va assolir aquest mateix objectiu l'equip de cancerolegs del paradoxalment, algunes implicacions socials positives. En efecte, va contribuir a una certa National Caneer Institute de Bethesda (EUA), dirigit pel professor Robert Gallo. Com ha desestigmatització social de la malaltia, que quedava aixl convertida en diana d'una croada afirmat expressivament Grmek, es tractava d'un germen "diabolic, maligne en tots els sentits purament sanitaria, com ja antríorment ho havia estat la polio i ho és el cancer de manera del terme, que comen'Ya alterant les defenses ímmunitaries de l'organisme, després en permanent. La disponibilitat de proves serologiques fiables per a detectar anticossos contra desorganitza la policía interna, en acabat pertorba de retop les relacions sexuals i, fmalment, la SIDA (el test de detecció ELISA i el test de confirmació Western Blot, principalment), les relacions socials d'una manera inedita, més subtil i més insidiosa que la lepra medieval, que es comen'Yaren a comercialitzar l'any 1985, a més de refor'Yar la vigencia de la nova la sífilis del Renaixement o la tuberculosi del comen'Yament de la civilització de les orientació en l'estudi de la malaltia, va originar que hom posés en dubte l'anterior concepte maquines" (Grmek, 1990: 19). de "grups de risc elevat" que haviajugat un autentic paper estigmatitzador deis grups socials La detecció i aillament del VIH per l'equip del professor Montagnier en 1983, foren implicats. Els tests biologics permetien no solament determinar quíns membres d'aquells presentats inicialment, a la comunitat científica internacional i als mitjans de comunicació grups estaven realment infectats, sinó també detectar els casos d'Ínfecció per VIH que no at de masses, com un exemple més de "descobriment simultani" entre dos equips investigadors en formaven parto En conseqUéncia, el concepte de "grup de risc elevat" va ser reempla'Y (en aquest cas, el frances de Montagnier i el nord-america de Gallo). Tanmateix, ha de manera gradual pel de "activitats de risc elevat". Ara bé, aquest canvi conceptual només constiturt fins als anys noranta la font d'una agra controversia entre aquests dos professors fou socialment operatiu quan el conjunt de la població heterosexual activa fou presentat com per la paternitat del descobriment del VIH. La resolució defmitiva només ha arribat després exposat també al risc de contreure la malaltia (Oppenheimer, 1992: 63-4). del reconeixement científic internacional unanime el 1992, de la primacia de Montagnier en Pel que fa a la resta, l'epidemiología, en el nou paper subsidiad de la investigació aquest descobriment, i l'acord fmancer entre I'Institut Pasteur i els NIH pel que fa al biologica basica, va contribuir al coneixement de la historia natural i transmissió de la repartiment deIs drets de patent sobre el VIH el juliol de 1994. L'affaire Gallo-Montagnier infecció per VIH, subministrant proves addicionals sobre la hipotesi viral, establint els no solament ha revelat l'existencia d'uns poderosos interessos economics en joc i el desig factors de risc en aquesta ínfecció i altres variables susceptibles d'intervenció cliníca o de gloria deis seus protagonistes. Com ja ho ha assenyalat Bernard Seytre, ha estat també social, a la vegada que recaptava informació en arees allunyades de rabast de la el resultat d'una peculiar traducció mediatica, marcadament personalista, de les controversies microbiología i les seves tecniques. Dues raons principals li permeteren de jugar aquest franco-americanes a l'entorn de les investigacions sobre el VIH (Seytre, 1993). paper: la primera, la incapacitat deIs ínvestigadors dedicats a la recerca basica per tal de Un cop aillat el retrovirus suposadament causant de la SIDA, l'abril de 1984 es trobar models animals adequats per estudiar la conducta humana; la segona, la capacitat considerava provada defmitivament la relació causa-efecte entre el germen i la malaltia. La tecnica deIs epidemiolegs per superar les limitacions etiques que planteja l'experimentació SIDA es convertia, doncs, en un estat patologic específic degut a la infecció pel virus VIH, humana, miijan'Yant l'estudi deis patrons de malaltia que s'esdevenen en poblacions concretes així com la tuberculosi és causada pel bacil de Koch o la sífilis veneria pel Treponema (Oppenheimer, 1992: 64-8). pa/lidum. Consegüentment, l'expressió AIDS/SIDA per la qual era coneguda la fins aleshores síndrome, perdia la condició d'acronim í es transformava en el nom d'una nova malaltia La SIDA com a pandemia mundial específica, si bé la aids/sida, la paraula encunyada, més consistent amb la nova situació, ha estat poc prodigada fms a l'hora actual. Només el pas del temps ha permes calibrar les veritables dimensions de la SIDA La demostració definitiva de la condició infecciosa de la SIDA va obrir el camí com a problema sanitari a escala planetaria. A hores d'ara sabem que la SIDA constitueix d'investigar-ne les vies de contagi (sang, semen i fluid vaginal) i al desenvolupament de una pandemia mundial que, fms avui dia, ha progressat per tot el món a través de tres proves serologiques per a detectar anticossos contra el VIH. Hom va poder disposar deIs onades epidemiques diferents en l'espai i en el temps. La primera es va desenvolupar a tests diagnostics de rutina a partir de juliol de 1985; a Espanya, des de l'octubre d'aquell darreries deis anys setanta als parsos del Primer Món i tingué com a vies de transmissió any. A partir de 1986 es comen'Ya a emprar I'AZT, el primer medicament que aparentment principals les relacions horno i bisexuals í la utilització de drogues intravenoses. La segona 90 JON ARRIZABALAGA DE LA "PE STA DELS GAIS" A LA MALALTIA DELS "ALTRES" 91

ha transcorregut a I'Africa subsahariana a partir de t982, i la principal vía de transmissió (VIH-2) igualment causant de SIDA, el nínxol epidemiologic del qual es localitzava a han estat les relacions heterosexuals. La tercera es desenvolupa des de mitjan anys vuitanta l'Africa Occidental subsahariana (Grmek, 1990: 144-7,281-96). a l'Asia, l'Europa Central i l'Orient Mitja, i és el Sud-est asiatic la regió on l'embranzida D'eneya de la hipotesi de Leibowitch formulada rany 1983, molts científics i una pren la seva tonalitat més espectacular. Pero tarnpoc hom no pot menystenir noves onades gran part deis metges de comunicació de masses nord-americans i de la resta del món epidemiques els anys vinents, ates que la pandemia de SIDA es troba encara en una fase desenvolupat han proposat diverses teones que tenen per denominador cornú que el virus ascendent (Montagnier, 1995: 106-8). VIH tingué I'origen a rAfrica, des d'on es va estendre a Europa i, a través del Carib, als Ara bé, des de molt avíat els responsables sanitaris de tot el món comeneyaren a EVA. Molts postuladors d'aquestes teories, entre ells el mate ix Robert Gallo, han propugnat sospitar que aquesta malaltia podia tenir dimensions planetaries. En efecte, als clínics i que el virus va comeneyar afectant determinats micos africans, particularment el mico verd, epidemiolegs de París i Brusse¡'¡es no els va passar inadvertida la presencia, entre els que té com a habitat una gran part de rAfrica Equatorial (Hunt, 1989ab). nombrosos casos de SIDA que van diagnosticar al llarg de 1981 i 1982, d'uns quants Ni la hipOtesi de l'origen africa de la SIDA, ni la de l'origen animal del VIH hom pacients africans de raeya negra (majoritariament individus de condició benestant que acudien no les ha pogudes verificar fms ara (maig de 1995). En la se va monografia més recent sobre a hospitals europeus cercant tractament), o bé individus de raeya blanca que havien romas la SIDA, Montagnier, després d'alertar contra lectures xenOfobes d'aquest problema científic, un bon temps a I'Africa. Des de comeneyament de l'any 1982, arnés, als EVA s'havien formula nombroses hipotesis i conjectures sobre ambdues qüestions, peró conclou limitant-se detectat nombrosos casos de la nova síndrome en immigrants haitians de raeya negra (6% a afirmar que, sense cap mena de dubte, el virus de la SIDA "era present en I'home des de total de malalts deis EVA a l'estiu d'aquell any) que, com ja ha estat comentat, passaren fa molt temps a l'Africa i probablement a altres indrets" (Montagnier, 1995: 94-7). immediatament a convertir-se en "grup de risc" (Grmek, 1990: 61-65, 71-74). Tanmateix, aquesta hipótesi "interessada" continua exercint una profunda influencia en la A l'estÍu de 1982, les autoritats sanitaries deis EVA van declarar oficialment els percepció dominant d'aquesta malaltia en el món desenvolupat; i, com subratlla Grmek, ha immigrants haitians com a "grup de risc" en relació a la SIDA. Aquesta declaració no contributt al reforeyament de la idea que la SIDA és una malaltia "estrangera" que ha solament implicava l'estigmatització de tots els ciutadans d'aquest país del Carib com a irromput "en un món ordenat a partir de parsos subdesenvolupats i mitjaneyant subgrups portadors potencials de la nova malaltia, sinó que els permetia posar-ne alguns sota la marginals i moralment reprensibles", ampliant l'impacte que el "descobriment" deis sospita de ser-ne els importadors i, per tant, la veritable font de l'epidemia als EVA (Grmek, immigrants haitians com a "grup de risc" havia provocat inicialment als EVA (Grmek, 1990: 1990: 71-74). Havien trobat un "cap de turc" perfecte, per a projectar l'angoixa de tot el cos 23; Chirimuuta R.C. i RJ., 1987; Sabatier, 1988). social nord-america davant I'amenaeya del nou Í desconegut flagell: A la vegada, la percepció racista ha suscitat una agra reacció d'ira i frustració en els parsos africans acusats de constituir l'origen de la pandemia. Parlem d'uns parsos que, "Els americans acusaven doncs els haitians, notablement els immigrants iHegals, absolutament desbordats per la magnitud deis problemes sanitaris, demognlfics i económics d'importar la nova pesta d'un país en condicions higieniques desastroses a un país que la malaltia els planteja i no tenint prou suport del món desenvolupat per afrontar-los, net í ben vigilat. Actitud conforme a les ensenyances de l'epidemiologia tradicional, han optat per ignorar-la, per negar la presencia de la SIDA en llurs territoris, i fins i tot per pero que en aquest cas concret es convertía en un greu prejudici científic i moral. bloquejar les investigacions epidemiológiques o ocultar-ne els resultats a les institucions i S'especulava més i més sobre la miseria incubadora de germen s, sobre les aigües conferencies sanitaries intemacionals (Hunt, 1989b: 168-9). brutes i els parasits extems i intestinals, sobre l'alcoholisme deis haitians, sobre el En un altre ordre de coses, la presencia de la SIDA a l'Africa i, en general, al món consum que fan de la marihuana i tota mena d'altres privacions o depravacions. subdesenvolupat ha ajudat, si no a comprendre, al menys a intuir la complexitat d'aquest i S'arribava fins i tot a afirmar que I'origen de la SIDA, o si més no la seva d'altres fenómens epidemiológics (Hunt, 1989ab; Montagnier, 1995: 100-8). En efecte, ja transmissió podia ser explicada per les practiques sagnonnts del vudú" (Grmek, d'eneya de la hipotesi formulada I'any 1983 per Leibowitch hom feia el suggeriment de 1990: 73). l'existencia de formes clíniques i epidemiologiques singulars per a la SIDA a l'Africa i a l'Occident desenvolupat (Europa i EVA). Com ja és prou sabut, a I'Africa la ratio de A comeneyament de 1983, els metges del Grup de Treball frances encapeyalats per seropositius al VIH segons el sexe (hornes/dones) era d'1:l en l'inici de la pandemia. Ara van presentar a Boston i Nova York la hipótesi que l'aleshores encara bé, la ratio actual en alguns parsos ha atés el nivell d' 1:6, en infectar-se des de fa anys les "síndrome d'immunodeficiencia adquirida" s'havia originat a I'Africa. Durant els anys 1983­ dones en un nombre més elevat que els homes. Al Primer Món la situació de parteneya era 1984, fou descobert un nínxol epidemic de la malaltia al cor de I'Africa Equatorial, amb diametralment oposada (ratio inicial 16:1), pero el nombre de dones infectades també creix centre a Ruanda i l'oest del Zaire, i difusió cap a Congo-Brazaville, Burundi, Vganda, actualment amb més rapidesa que el d'homes (a Espanya la ratio el mes de setembre de Tanzania, Rep. Centrafricana, l'oest de Kenia, Zambia, Malawi i Nigeria. Finalment, el 1994 vorejava el 4: seguiment de la presencia del virus VIH-l als diferents continents va permetre que fos Hi ha igualment una disparitat pel que fa aIs factors de risc involucrats en un cas descobert, entre la tardor de 1985 i la primavera de 1986, a través d'una acció conjunta de i en l'altre, ates que a l'Africa ni les relacions homosexuals masculines ni el consum de tres institucions franceses (el CNRS, ellNSERM i I'Institut Pasteur), un segon retrovirus drogues intravenoses no són mitjans de transmissió epidemiológicament rellevants. Ans al contrari, són els heterosexuals actius qui presenten la incidencia més elevada i, en el cas de 92 JON ARRIZABALAGA DE LA "PESTA DELS GAIS" A LA MALALTlA DELS "ALTRES" 93

les dones, la SIDA incideix molt més entre les prostitutes que no pas en les altres. D'altra d'altres implicacions que té més enlla d'aquelles que, habitualment, són enllestides en el banda, el fet que a I'África la incidencia de dones infectades pel VIH sigui més gran fa que context individual de la relació metge-malalt. hi hagi una taxa elevada de SIDA infantil. Aquesta reconceptualització de la SIDA ha incidit notablement en la situació de la Finalment, també varia el perfil deIs cancers i infeccions oportunistes més freqUents malaltia a l'Occident desenvolupat deIs anys noranta. En termes generals, contribueix a la en la SIDA de I'África i del Primer Món: mentre que en els malalts europeus i nord­ progressiva circumscripció de la SIDA a ambits socials marginals (homosexuals despossei'ts, americans predominen el sarcoma de Kaposi, la toxoplasmosi cerebral i la pneumocistosi, usuaris de drogues intravenoses, hemofilics, membres de minories etniques i indigents en en els malalts africans preponderen les afeccions estomacals i digestives, les cuUmies, la general i, no cal dir, encara més en els casos d'interseccions entre tots aquests grups), i a tuberculosi i la meningitis. Tot aixo va motivar que en dues conferencies intemacionals la seva conversió en un indicador fi de desigualtats socials croniques, particularment al cor sobre la SIDA, una a Ginebra (16 abril) i una altra a Bangui (22-24 octubre), que I'OMS de les grans ciutats; una circumstancia que es fa particularment patent a paisos com ara els organitza I'any 1985, fossin definits de manera independent els criteris de diagnostic de la EUA, on el cru neodarwinisme social imperant ha deixat molts illfectats exclosos a priori SIDA als palsos de grau elevat i de grau baix de desenvolupament tecnic, científic i sanitari, de la nova area de cobertura de la lluita contra la SIDA, per raons economiques, social s o respectivament. Malgrat que ambdues definicions han estat ulteriorment revisades en culturals. Per tal raó, no ens sorpren que durant els últims anys, en confluencia amb un diverses ocasions, continuen mantenint-se separades. descens de la preocupació social a l'entom d'una eventual difusió epidémica d'aquesta malaltia entre la població heterosexual tot i la creixent incidencia que hi té- s'hagi reforyat la consideració de la SIDA com a una malaltia "deIs altres". La SIDA com a malaltia cronica

Com han subratllat Elisabeth Fee i Nancy Krieger (1993: 469-477), a darreries deis Conclusió anys 80 la SIDA va comen9ar a ser reconceptualitzada als paisos de I'Occident desenvolupat com una malaltia cronica més, que havia de competir amb moltes d'altres per tal d'obtenir Des del 1981, que els EUA va escoltar per primera vegada els crits d'alarma la se va "quota de participació" en els pressupostos sanitaris deIs diferents estats. Van sanitaria a l'entom d'un nou fenomen patologic, fms avui dia, la SIDA ha adquirit un paper contribuir a la nova percepció de la malaltia, entre altres factors, I'absencia de perspectives d'actor i mitjancer social, articulant un conjunt de relacions socials en mutació constant, tot a curt termini d'una vacuna efectiva, I'evidencia que una proporció gens menyspreable de al Ilarg i ample del globus terraqüi (Rosenberg, 1989: 4-5, 10). A mitjan 1995, la SIDA persones infectades pel VIH romanien asintomatiques al cap de deu anys de seropositivitat prossegueix el seu avany imparable per tot I'orbe i --cal reconeixer-ho- la seva i, obviament, també una c~rta habituació del cos social a conviure amb el nou flagell. conceptualització no es pot donar encara per conclosa. No solament perque ens manca un Sen s dubte, la reconceptualització de la SIDA com a una malaltia cronica ha ajudat tractament adequat i una vacuna efica9, sinó també perque hi ha molts aspectes deIs seus a oferir un horitzó més espetan9ador per a molts afectats i e1s seus acostats. Pero també ha orígens, causes, mecanismes patogenics i epidemiologia que ens són encara desconeguts. El promogut una visió d'aquesta malaltia, la seva preven ció i el seu tractament extremadament període en que la imatge científica de la SIDA es capgirava radicalment setmana rera individualista i que redueix la qüestió social a la mínima expressió. L'estrategia de lIuita setmana ha estat ultrapassat, pero encara queda, previsiblement, molt camí per fer abans que contra la SIDA consubstancial a aquest nou paradigma ha insistit més en l'adaptació de la no en sigui assolit el guariment i la total eradicació. I encara que sembli que han quedat persona malalta i el seu entom a la "convivencia" amb la malaltia, que no pas a prevenir enrera també les reaccions de panic generalitzat deIs primers moments, i la SIDA hagi I'exposició a I'agent causal o simplement a eliminar-lo. Les investigacions sobre la SIDA perdut "visibilitat" en els mitjans de comunicació de masses des de darreries deIs anys s'han decantat, consegUentment, cap a uns mecanismes patogenics, en detriment deIs estudis vuitanta, no ens podem enganyar: la SIDA hi és, inevitablement omnipresent, i una por sobre I'origen i els mecanismes de producció i reproducció de I'epidemia, i per la recerca sorda al nou flagell ha arrelat en el si de la societat civil d'un Occident desenvolupat que de remeis més eficayos, en detriment de les mesures que poden prevenir-ne la difusió en la només feia una decada mirava pletoric d'optimiste l'horitzó sanitari de rany 2000. població. Fee i Krieger (1993: 477-87) han apuntat la crisi del paradigma que contempla la Les actuacions clíniques concordants amb aquesta nova estrategia refermen la idea SIDA com a una malaltia cronica, i han subratllat la necessitat d'un nou paradigma que que un regim de vida "ordenat" i una utilització adequada de farmacs constitueixen la reflecteixi millor els trets inedits d'aquest flagell nou. Per a elles, la SIDA no és pas una garantia millor en el manejament de la malaltia per part de les seves víctimes. A pesta, ni una afecció cronica més, sinó una malaltia amb una historia propia prou lIarga i conseqoencia d'aixo hi ha hagut una tendencia a responsabilitzar (i, eventualment, peculiar ja, per tal que pugui ser considerada un model nou de malaltia social. El nou culpabilitzar) en excés el pacient individual respecte al curs de la seva malaltia. paradigma que postulen contempla la SIDA, alhora, com una malaItia crónica de caracter Óbviament, el nou paradigma no ha deixat gaire espai per a polítiques de salut infecciós i, per tant, notablement transmissible, i com una pandemia lenta i persistent, per pública ambicioses en I'ambit social, tal com ara les adoptades durant el període de maxima raó de les seves característiques epidemiologiques i de la peculiar biologia del virus de la alerta i mobilització social en front a la pandemia de SIDA. El dispositiu desplegat de cara immunodeficiencia humana (VIH). a afrontar la nova malaltia es caracteritza per una disminució marcada de l'interes cap a 94 JON ARRJZABALAGA DE LA "PE STA DELS GAIS" A LA MALALTIA DELS "ALTRES" 95

Del fet que aquest paradigma o, eventualment, d'altres més satisfactoris es nord-america i disseminat deliberadament per la CIA. Ara bé, juntament amb aquest i molts consolidin i articulin en les polítiques de salut deIs diferents paisos i en la política de d'altres efectes -alguns deIs quals impossibles de calibrar encara avui dia- té un innegable prevenció global preconitzada per I'OMS, dependn\ en una gran mesura que la humanitat fons d'ironia observar que la SIDA ha posat en dubte la visió reduccionista de les malalties pugui fer front més efica~ment a la SIDA els anys vinents. propia del discurs de la Nova Dreta. Encara més, com ha assenyalat Charles Rosenberg, la La discussió sobre el paper que correspon a cada terme de l'essencial binomi SIDA ha contribui't a crear, més que qualsevol altre esdeveniment concret, un nou consens biologia-cultura en la génesi i desenvolupament de les malalties humanes ha estat font "postrelativista" en relació a les malalties, el qual "ofereix espai a factors biologics com d'aferrissades controvérsies a I'Occident desenvolupat durant els darrers trenta anys. Fins a socials, i emfasitza la interrelació entre ambdós" (Rosenberg, 1988: 13-4). la primeria de la década deis vuitanta les interpretacions "relativistes", que en una major o menor mesura emfasitzaven el paper deIs contexts socioculturals en la conceptualització de la malaltia, cobraren un pes creixent, encoratjades per una emergent contestació social i a Agrai'ments l'empara del consens polftic liberal-conservador que havia caracteritzat els governs occidentals, comen~ant pels Estats Units i la Gran Bretanya, durant més de vint anys. Agraeixo a Juan Antonio Amiguet, Josep Bernabeu, Montserrat Cabré, Marga Ezkieta, José Pero, a comen~ament de la década passada el consens se'n va anar en orris amb Luis Martinez Alonso, Álvar Martínez Vidal, José Nájera Morrondo, José Pardo Tomás, l'arribada al poder d'una Nova Dreta, senyorejada pels governs de Reagan i Thatcher, que Enrique Perdiguero i Fernando Salmón, i als participants a les reunions de Saragossa, ha propugnat una nova ideo logia conservadora, coherent i explícita, en resposta a la gran Tarragona i Alacant, on foren presentades successives versions d'aquest trebalI, els crisi economica i social deis setanta. El neodarwinisme social en qué se sustenta la ideo logia comentaris, suport material i assessorament tecnic durant el procés d'elaboració. d'aquest nou conservadorisme l'ha portat a propugnar la reducció de l'aspecte social a una mínima expressió í a defensar una visió de la naturalesa humana caracteritzada per un individualisme massa agut i un marcat determinisme biologic (Lewontin, Rose, Kamin, Biblio¡?;rafia 1987: 13-28; Lewontin, 1993). Per al seu rearmament ideologic el nou conservadorisme ha sabut instrumentalitzar ALTMAN, D. (1986), A/DS and the New Puritanismo Londres-Sidney, Pluto Press. habilment tant un rebuig creixent en front deIs "excessos relativistes" de la contestació CHIRIMUUTA, R.C.; CHIRIMUUTA, R.J. (1987), Aids, Africa and Racism. Burton-on­ contracultural "post 68", com una admiració general pels espectaculars avan~os que la Trent. investigació biomédica ha experimentat durant els darrers lustres. La nova situació ha CDC (1981a), "Pneumocystis Pneumonia - Los Angeles", Morbidity and Mortality Weekly exercit, a més, un fort impacte sobre la mateixa investígació científica. En són una viva Report, 30(21), 250-252. prova, entre altres fets: la "tecnificació" creixent de la investigació científica; l'envigoriment, CDC (1981 b), "Kaposi's Sarcoma and Pneumocystis Pneumonia Among Homosexual Men - des de les polítiques cientffiques nacionals o internacionals, d'arees d'investigació New York City and California", Morbidity and Mortality Weekly Report, 30(25), 305-308. arrenglerades amb els suposits de la Nova Dreta, en detriment d'altres que els són CDC (1982), "Update on Acquired Immune Deficiency Syndrome (AIDS) - United States", desfavorables o que s'hi afronten deliberadament; la "domesticació" del discurs de les Morbidity and Mortality Weekly Report, 31(37), 507-508, 513-514. ciéncies socials sigui amb submissió a alIo que hom ha anomenat la doctrina del "pensament FEE, E.; FOX, D.M. (eds.) (1992), A/DS. The making ola chronic disease. Berkeley, Univ. únic" (Ramonet, 1995), sigui mitjan~ant una dilució o pérdua del fet social que en provoca of California Press. la "desvitalització" pura i simple; i l'ofensiva contra el paper de la Historia presentada com FEE, E.; KRJEGER, N. (1993), "The emerging histories of AIDS: Three successive a eina d'ensenyament i de coneixement inútil en relació al present, cosa la qual desacredita paradigms", History and Philosophy 01Life Sciences, 15(3), 459-487. al mate ix temps la memoria i la utopia (Vázquez Montalbán, 1995: 79). Un indicador GALLO, R.C. (1991), Virus hunting. A/DS, cancer, and the human retrovirus: A story 01 addicional de I'hegemonia ideologica de la Nova Dreta en Nunbit de la cultura científica és scientific discovery. Nova York, A new Republic Book / Basic Books. el fet que els resultats d'investigacions en la linia del reduccionisme biologicista més radical GRMEK, M.O. (1969), "Préliminaires d'une étude historique des maladies", Annales E.S.C., sobre la inteHigéncia, la conducta i les malalties humanes siguin acaparadors sovint, de les 24(6), 1473-1483. seccions de medicina deis migans de comunicació de masses on, dia rera dia, se'ns omple GRMEK, M.D. (1990), Histoire du sida. 2" ed., París, Payot (trad. cast.: Madrid, Siglo XXI, el cap de "descobriments" aparentment defmitius en relació a les bases genetiques de 1992). l'esquizofrenia, l'homosexualitat, la violencia o la suposada inferioritat inteHectual deIs HUNT, C.W. (1989a), "El SIDA Y la medicina capitalista", Selección de artículos de la pobres o de les minories etniques. Monthly Review (mayo 1989). Madrid, Revolución, pp. 135-153. Hom no pot menystenir els suculents rédits que la irrupció de la SIDA va HUNT, C.W. (1989b), "Africa y el SIDA: desarrollo dependiente, sexismo y racismo", proporcionar a la causa de la Nova Dreta i del "reármament moral" d'Occident (Altman, Selección de articulos de la Monthly Review (mayo 1989). Madrid, Revolución, pp. 155-170. 1986): se non evera eben trovato, hom podria dir sobre la idea, d'un ampli resso social en LEWONTIN, R.C. (1993), The doctrine 01 DNA. Biology as ideology. Harmondsworth, medis progressistes al seu moment, que el VIH havia estat fabricat en un laboratori militar Penguin. 96 JON ARRIZABALAGA

LEWONTIN, R.e.; ROSE, S.; KAMIN, LJ. (1987), No está en los genes. Racismo, genética e ideología. Barcelona, Crítica, pp. 13-28. MONTAGNIER, L. (1995), Sobre virus y hombres. La carrera contra el SIDA. Magrid, Alianza. MORLEY, D.;ROHDE, J.; WILLIAMS, G. (eds.), Practising Healthlor Al/. Oxford, Oxford Univ. Press. OPPENHEIMER, G.M. (1992), "Causes, cases, and cohorts: the role of in the historieal construction of AIDS", aFEE, E. Y FOX, D.M. (eds.), AIDS. The making 01 a chronic disease. Berkeley, University of California Press, pp. 49-83. PRESSMAN, 1. (1991), "Cornmentary [on Workshop 2: Clínical and Biomedical Research Responses to AIDS)", a HARDEN, V.A.; RISSE, G.B (eds.), AIDS and the Historian. Proceedings 01 a Conlerence at the Nationallnstitutes 01 Health, 20-21 March 1989. Bethesda, NIH, pp. 57-61. RAMONET, 1. (1995), "Pensamiento único y nuevos amos del mundo". En CHOMSKY, N.; RAMONET, l., Cómo nos venden la moto. Barcelona, Icaria, pp. 55-98. ROSENBERG, C.E. (1988), "Disease and social order in America: Perceptions and Expectations", a FEE, E.; FOX, D.M. (eds.), AIDS. The Burdens 01 History. Berkeley, Univ. of California Press, pp. 13-4. RQSENBERG, C.E. (1989), "Disease in History: Frames and Framers", en ROSENBERG, C.E; GOLDEN, J. (eds.), Framing Disease: The Creation and Negotiation 01 Explanatory Schemes. Nova York, The Milbank Memorial Fund (The Milbank Quarterly, 67 [Suppl. ID, pp. 1-15. ROSENBERG, C.E; GOLDEN, J. (eds.) (1989), Framing Disease: The Creation and Negotiation 01 Explanatory Schemes. Nova York, The Milbank Memorial Fund (The Milbank Quarterly, 67 [SuppL SEYTRE, B. (1993), Sida: les secrets d'une polémique. Recherche, intéréts financiers et médias. , Presses Universitaires de . SABA TIER, R. (1988), Blaming others. Prejudice, race and worldwide AIDS. Londres, The Panos Institute. VAZQUEZ MONTALBAN, M. (1995), Panfleto desde el planeta de los simios. Barcelona, Crítica. WHO/OMS (1994), "World Malaria situation in 1992", Weekly Epidemiological Record! Releve Epidémiologique Hebdomadaire, 69(42), 309-314, 317-321, 325-330. WHO/OMS (1995), "AIDS - Global data. The current global situation of the HIV/AIDS pandemic", Weekly Epidemiological Record! Releve Epidémiologique Hebdomadaire, 70(2), 5-8.