· ® GRAN TEATRE DEL LICEU

La sonnambula ,

í J , ® ,; � GRAN TEATRE DEL LICEU

,; )

;

,; ,. 'lJ ,. ,. , I' ,; /� ;- �} ,; ./ �

;. �,; ..

" o ,; �

,; ,;

,; �

,;

; \ Temporada 1996-97

CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

GENERALITAT DE CATALUNYA 4D AJUNTAMENT DE BARCELONA MINISTERIO DE CULTURA 1iiii'à.��AJORICA DIPUTACIÓ DE BARCELONA Joyas y Perlas Jewellery & Pearls ® La sonnamhula

Melodrama en dos actes

Llibret de Felice Romani

Música de Vincenzo Bellini

En versió de concert

Palau de la Música Catalana

Dimarts, 8 d'abril, 21 h, funció núm. 11, torn D Dissabte, 12 d'abril, 22 h, funció núm. 12, torn e GRAN TEATRE DEL LICEU

- 150e Aniversari

El Liceu fa 150 anys. Moltes felicitats a tothom que ho ha fet possible. junts en farem molts més! Societat, Consorci i Fundació del Gran Teatre del Liceu.

IL·LUSIONATS AMB EL NOU LICEU. 1 8 4 7/1 997 IL·LUSIONATS AMB EL NOU LICEU. Generalitat de Catalunya, Ministerio de Cultura, Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona, Societat del Gran Teatre del Liceu i Consell de Mecenatge

II :::> Autopistas C.E.SA :::> :::> il BANCO BILBAO VIZCAYA ARGENTARIA � @ ���badell W W w # BANCA CATAlANA U U U

Banco II ..J Santander ..J ..J Central Hispano � � iiii· BanesfQ Borsa de Barcelona :::> :::> :::>

O O Cambra Oficial O de Comerç Z 1( Z Indústria i Navegació Z - de Barcelona "laCaixa" ,

..J ..J ..J �a�U$UwJ-

W CgR •••• W W TURISME DE R 10 � BARCELONA Il¡�� CAT�YA VINSA .. ca - ca ;¡ ca �Dragados

1: 1: 1:

e::( e::( e::( � tv' � Erkimia ( � I/) I/) I/) gasNaJural

l- I- l-

e::( e::( e::( winterthur OSHSA Il Z Z Z e PHILIPS Grupo Endesa O O O

@ I/) I/) S I/) :::> :::> :::> .. ,Aigües de Barcelona 1j 14 c� Telefónica ..J ..J ..J

..J ..J ..J A WAAGNEI!:!!.� 00 MANTENIMIENTOS ESPECIALES IIAELLI Thyssen Boettlcher ------RUBENS, S.A. ® GRAN TEATRE DEL LICEU 150è Aniversari Índex

11 Repartiment 12 Resum argumental 22 Tot ell semblava un sospir

30 Una ració de «bel canto», si us plau

40 Trenta anys a la cambra dels mals endreços

53 Biografies 61 Enregistraments

.1' . 65 Pròximes funcions ® La sonnambula

Conte Rodolfo Stefano Palatchi Teresa Montserrat Torruella Amina Edita Gruberova Elvino Josep Bros Lisa Milagros Poblador Alessio Adrià del Castillo Notari Antoni Lluch

Direcció musical Friedrich Haider

onQUESTRA SllVlFÒNICA I con DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Director del cor Andrés Máspero Violí concertino Josep M. Alpiste

Materials musical G. Hicordi and C" SPA, Milano t Resum argumental

Basat en un llibret de ballet d'Eugène Scribe, La sonnambula és un melodrama romàntic amb ,( tots els ingredients d'intriga amorosa puntuada

elements onírics de El somnambulis­ r per l'època. , me com a fenomen clínic, nou en aquell moment, dóna peu a l'argument: una noia que pateix somnambulisme acaba demostrant la seva

innocència de les sospites d'infidelitat que tot­ hom dóna per certes després d'haver estat des­ coberta, una nit, a la cambra d'un viatger des­ conegut. L'innocent Amina apareix davant tot el

somnàmbula i en la a i a poble, posant perill vida, A dalt, baix pàgina scguent: Ury, Bâle i Couggisberg. travessant un fràgil pont suspès. «Collection des costumes de la Suisse»

acció -que segueix el llibret de Felice Romani basat en un vodevil i ballet d'Eugène Scribe (1819 i 1827)- té lloc en E un petit poble dels Alps suïssos, en època indeterminada, prò­ xima a la de l'estrena, tot mantenint alguns dels usos i costums pro­ pis de l'Antic Règim. Els elements més característics del drama romàn­ tic -amors contrariats, aparicions fantasmagòriques, somnis, etc.­ coexisteixen amb una curiosa incursió científica al món del som­

nambulisme, tractat com a pretext i, alhora, com a fenomen de la patologia humana. 14 I Il E S U M il 11 e u M E N T il I� Il I� S U M il Il e U M E N T A I� 115

«Ella arriba adormida a A e T E I «IAmina camina, tot l'habitació d'un home dormint, i és a punt de un poblet suis, Amina està a punt de casar-se amb Elvi­ que no és el seu promès; caure, damunt d'un tau­ no, jove i ric hisendat del qual està enamorada l'hosta­ somnia amb ell en els ló podrit que cedeix. Enlera, Lisa. Arriba el comte Rodolfo, que la gent no reco­ d'un altre. El Només la el braços preu neix i els compliments del qual a Amina provoquen la gelosia protegeix a pagar serà alt: li del nuvi. Al vespre, Amina es presenta somnàmbula a la cam­ son. Profetessa embalbi­ caldrà arriscar la vida. bra del comte i, descoberta per Lisa, que adverteix Elvino i el da, diu la veritat, ador­ no creu en la seva innocència. poble, ningú a En el moment en què el mida, l'home que esti­ A la plaça del poble, flanquejada per l'hostal i des de la qual s'albi­ promès enganyat, ma, i que ha perdut en ra clarament el moli, amb una gran roda sobre el riu, sentim el cant creient-se va a somnis. Escena matricial: traït, noces dels vilatans que celebren les de la bella Amina, noia òrfena que casar-se amb una altra, ha criat la molinera Teresa, amb el jove i ric hisendat Elvino. Apa­ l'aigua que borbolleja, apareix la noia en plena reixen primer l'hostalera, Lisa, que ha intentat en va seduir Elvino força viva, original, peri­ DE LISA, «TUTTO E I�S UNA ARIA D'INTRODUC­ una (L'ESCENA GIOIA», el rise crisi, per finestra al llosa; absolut del CiÓ A M B D U E S E S TRO F E S PER Ò U N A Ú N I C A S E CCI Ó ), i el cor capdamunt d 'un molí. presi­ buit i de la mort; la dit per Alessio, enamorat de Lisa, entre els quals s'estableix un viu Sota els seus peus, el inconsciència i el son diàleg, i després Teresa i Amina, que rep les enhorabones. torrent i d'una la immensa roda BELLINI CONSTRUf LA PRIMERA LNTERVENCIÓ D'AMINA SECONS màgic verge

que no para de moldre el L'ESTRUCTUHA CAHACTEHÍSTLCA DEL BELCANTISME HOMANTIC: UN amenaçada. I, com fa un

blat al seu ritme» RECITATIU INTRODUCTORI; UNA ARIA ELECfACA (<

ON S'EXPRESSA LA I TENDRESA D'A�nNA PER CATIHHINE CLI�MENT SEHENO.) JOLA LES sagnant bogeria de Les et le saul dans le vide jeunes [dles NOCES IMMINENTS, PEHÒ TAMBÉ UNA PEHSONALITAT AMBLVALENT Lucia, els altres, arreu, QUE PERTAI Y ALHOHA AL MÓN DEL SOMNI I AL DE LA REALITAT; sempre, els altres, I UNA ,CABALETTA» (<. AT) expressa gran nostàlgia paisatges

PUNTEJAT PEH LES INTERVENCIONS DEL COHo de la seva i una fascinació la tendra bellesa Schaffhouse. joventut per d'Amina, que

«Collection des costumes de la Suisse». li recorda una dona estimada. A U E S T P A S S AT GER E S P O N E N C A H A A L'acció s'interromp amb l'arribada del comte Rodolfo, antic senyor Q del lloc, que els vilatans no reconeixen després de molts anys d'ab­ LA VERSIÓ PRIMEHA, LA DEL BALLET, EN QUÈ HODOLFO ERA EN PARE LLICAM BELLINI .. HEALITAT EL NATURAL sència. L'ària de Rodolfo (<

HI HA ELS ATRIBUTS MÉS PH EATS DEL CANT BELLINIA: LEGATO, REFusA DE MANTENIR EN EL LLIBHET, PERÒ QUE HESTA SUBJA- 16 I H E S U M A R e u M E 'T A L

«Se suscita l'estat de la CENT EN EL DESENVOLUPAMENT DEL DRAMA I EXPLICA DETERMI-

. . NADES ACTITUDS I REACCIONS. consciencia passwa, Cau la tarda i l'arribada del crepuscle espanta els presents. Teresa d'allò involuntari, per primer, i després un bella intervenció del cor (<

per a nosaltres més que D O S PER S O N AT G E S I DEL A REL A CIÓ Q U E E L S U N E I X ) i que acaba amb la reconciliació dels amants. una realitat a mitges, de dolça la mateixa manera que una tercera part té per a nosaltres menys realitat que nosaltres mateixos... Totes les nostres accions

són de la mateixa mena A la sala i alcova de l'hostal que ocupa el comte, es presenta Lisa, que el somnambulisme, que li fa saber que el síndic ha descobert l'autèntica personalitat del és a a dir, com respostes pre­ foraster a senyor dellloc i del castell, i que els vilatans li prepa­ i som nosaltres guntes, ren una festa de benvinguda. S'inicia una escena galant entre Rodol­ els qui preguntem. fo i Lisa, interrompuda per la inesperada irrupció d'Amina, en ple estat de somnambulisme. En Lisa deixa caure Cadascú porta dins la fugir per amagar-se, el mocador, que el comte col·loca distretament sobre elllit. seva somnàmbula, de la L'entrada d'Amina és interpretada d'immediat pel comte, un home és qual magnetitzador» illustrat que coneix el fenomen, com un cas evident de somnambu­ JOHANN WILHELM RITTER lisme i tracta la noia amb cura i alhora s'entendreix davant Carla a Franz von. Baader afecte, que les angoixades protestes de fidelitat d'Amina, que en somnis contes­ ta encara la injustificada gelosia d'Elvino. La deixa reposant sobre el llit i surt de la cambra per la finestra per no comprometre-la, quan sent els vilatants que s'aproximen, avisats per la malevolent Lisa, que A dalt i següent: pàgina suposa una amorosa entre la noia i el comte. Berne i Lucerne. intriga «Collection des costumes de la Suisse'. Els vilatans resten astorats davant la presència de Lisa alllit de 18 Il E S U M A Il e u M E N TAL 1 Il E S U M A Il e u M E N TAL 119

«Per i Rodolfo i l'entrada d'Elvino i Teresa Amina. La noia no ajudar Maggie desperta pot «'Coneixes això?' va dir entendre la seva situació i la seva creïble Stephan a enamorar-se, inexplicable proclama poc Philip, treient la melodia innocència en un clima de total incomprensió -llevat de Teresa, que George Eliot va crear una més definidament. És clama perquè se ]'escoltin- EN UN MAGNíFIC CONCERTANT QUE història compo­ 'Ah! non superior CLOU L'ACTE. «D'UN pENSIEHO E D'UN ACCENTO» ÉS UN DELS CON­ perchè passo sada de breus fragments CERTANTS MÉS INSPIRATS I CARACTERíSTICS DE L'ÈPOCA, ON ES odiarti' de La sonnambu­

FA UNA HÀBIL DEL i PALESA CONTHAPUNT I .. operistics cançons que UTILITZACIÓ L'EFICA­ la ( .). No era precisa­ CIA DEL CíCLIC MELODISME SINUÓS DE BELLINI. EL FOR­ va seleccionar per la seva QUINTET ment sense intenció si MAT PER AMINA, ELVINO, ALESSIO, TEBESA I LISA S'ALTERNA AMB rellevància a la histò­ per Philip havia portat a L E S IN TER V E N C ION S DEL COR D E V I LAT A N S. Elvino trenca el com­ ria inferior. Per exemple, col·lació cançó promís i Amina es refugia en braços de Teresa, que ha recuperat el aquella canta el a ell fracassat Philip mocador que Lisa ha oblidat. que per possible­

l'ària de La sonnambula ment era una manera

en Elvina ACTE II què promet indirecta de dir a Maggie eterna a Amina fidelitat allò que no es podia lvino rebutja Amina i, per despit, es mostra disposat a encara que aquesta permetre de dir-li direc­ casar-se amb Lisa. Rodolfo intenta explicar al el Eliot és poble l'abandoni. força tament. Ella va E fenomen del somnambulisme, però tothom resta incrè­ parar a l'hora l'orella al li deia explícit d'expli­ dul fins que Amina apareix, somnàmbula, creuant un fràgil pont que i, car com cal interpretar suspès on, jugant-se la vida, lamenta amargament l'abandona­ quan ell va començar a musical» ment del seu Ha demostrada la seva innocèn­ l'allegoria promès. quedat cantar, va comprendre HERBERT LINDENBERCER cia i, un Elvino la recull entre els seus cop desperta, braços. la de la Opera, The Extravagant Art passió planyívola En un bosc pròxim al poble, el cor de vilatans, D E S PRÉ SD' UN BR E U música ( .. ). Sembla que PRE L UD IOR Q UE S TR AL, es dirigeix al castell del comte per dema­ hi ha retret en nar-li que ajudi la desgraciada Amina. algun Mogudes per la mateixa voluntat, entren Teresa i Amina, aquesta aquesta lletra- això és el totalment desolada la del seu amant. Una trista per incomprensió que vol dir Philip?» melodia la introdueix arren­ protagonitzada per trompa Elvino, que GEDHGE ELIOT The ¡',;fiU on [he Floss ca a Amina l'anell nupcial i expressa E N U N A BEL L A À R I A la seva infe­ licitat i alhora la seva incapacitat de sentir aversió per la seva esti­ Zuric. «Collection des costumes mada. L' E S C E N AD' E L V IN O, C O M P O S A D A PER «T UT T O E S C IOL TO. cie [a Suisse. Magasin d'estampes vis à vis du monument à Lucerne». I LA «CABALETTA. «AH! PERCHE NON POSSO ODIARTl> ÉS UN DELS

FRAGMENTS PHINCIPALS DE L'OBRA, PEDRA DE TOC DEL TENOR

PER LA COMPLEXITAT DE LA TESSITURA EXIGIDA. LES FRASES Tornem a la plaça del poble de la primera escena. Una breu escena D'ELVINO SÓN TRENCADES PER LA INTERVENCIÓ DEL COR, DE TOR­ entre Alessio i Lisa ens fa saber, davant la irritació del primer i la satis­ NADA DE VEURE EL COMTE I DE LA INNOCÈNCIA JA CONVE�ÇUT facció de la segona, que Elvino, despitat, ha demanat a Lisa prome­ DE LA NOIA. sa de casament. L' À R I A DEL I S A, S o V I NT S U P R I M I DA, C o N F I H M A LA H E S U M il H e U M lè N TAL 21 20 I H E S L' NI A H e u M E N TilL I

SEVA ALECRIA I LA FELICITACiÓ DEL COR. Arri­

ba Elvino, que vol apressar la boda. Entra aleshores Rodolfo, valedor de la innocèn­ cia d'Amina, i s'inicia l'escena final de l'òpe­ ra. El comte explica a tots els presents el feno­ men del somnambulisme davant la incredu­

litat d'Elvino i els vilatans. Apareix Teresa, que demana silenci perquè Amina, rendida pels seus plors, s 'ha finalment adormit, però en descobrir la imminent boda d'Elvi­

no i Lisa i davant la insolència

d'aquesta, que acusa Amina de des­ honestedat, ensenya el mocador de Lisa que va recollir de la cambra del comte. La confusió de Lisa

desperta la ira d'Elvino, crue la creu també culpable I Tit LLOC UN ANIMAT QUAR-

TET ENTRE RODOLFO,

LISA, ELVINO I TERESA. Apareix al fons de l'esce­ na novament Amina, en ple estat de somnambulisme, que creua un fràgil pont suspès damunt Zoug. la roda del molí, que en rise «Collection des costumes giravolta ràpidament, posant cie la Suisse». evident la seva vida. Rodolfo aconsegueix el silenci atemorit dels presents perquè no es desperti i Amina, superat el perill, es lamenta EXPOSITIU Schnw¡z. CA DEL BELCANTISME ROMANTIC: UN RECITATIU (,AH, en somnis de la de l'amor d'Elvino i expressa els seus senti­ pèrdua «Collection des costumes MALENCONIOSA SE UNA VOLTA UNA ARIA MELÒDICA I (<

«La manera com Bellini es pentinava els cabells era tan romàntica i malenconiosa, els vestits queien tan lànguidament al seu cos delicat,

duia una tan em canya espanyola idil-licament; que sempre recordava els pastorets dels nostresjocs ( . .) I el seu caminar era tan virginal, tan elegíac, tan eteri! Tot ell semblava un sospir», assegura Heinrich Heine en unes pàgines de les Nits florentines que dedica a Vincenzo Bellini. Segons Heine, l'aparició de Bellini «tenia quelcom d'insuportable, i això segurament era degut a la seva manera de parlar elfrancès. A pesar que Bellini havia viscut uns quants anys a França, parlava tan malament elfrancès com gairebé no ho podien fer ni els anglesos».

, A dalt i a s un pensar que un ha de morir em pàgina següent: prejudici geni jove; Vincenzo Bellini, penso que hom ha situat entre els trenta i els trenta-quatre segons Maurin l'edat més al he i anys perillosa per geni. bro­ (1836) segons E Quantes vegades una estampa mejat amb el pobre Bellini i per fer li he veneciana del plasenteria profetitzat que Museu Belliniano en la seva condició de geni havia de morir aviat, per tal com estava cie Carània. arribant a l'edat perillosa. Curiosament, malgrat el to de broma, aques­ taprofesia l'esfereïa, em deiagettatore (persona amb l'esguard mali­

ciós) i feia sempre un gest protector... Tenia moltes ganes de viure, 241 TOT ELL SEMBLAVA UN 80SPII1

sentia una Felice Romani aversio gairebé apassionada envers la mort, (1788-1865). Gravat anònim, no volia ni sentir-ne la temia com un nen parlar, que s'espanta de Musell Teatrale alia Scala, Milà.

dormir a les ... un fosques Era infant bo i adorable, a vegades una mica malcriat, però aleshores només calia amenaçar-lo amb la seva mort propera perquè esdevingués tímid i sol·lícit i amb els dos dits estesos

fes el signe del gettatore... Pobre Bellini! -¿Així doncs, el vau conèixer personalment? Era un home bell? -No era lleig. Com veieu, els homes tampoc no podem respondre afirmativament un ens "Com m'he escriure quan hom fa una pregunta semblant en rela­ que proposat només a a poques partitures, per ció del nostre sexe. Tenia una i es algú figura prima espigada, que cadascuna esmerço totes Ics forces de movia amb la meva ment. Convençut com estic elegància, gairebé diria que amb coqueteria; sempre à que una gran part de l'èxit d'una obra un semblant quatre épingles; regular, allargat, d'un rosat molt pàl-Iid; depèn de l'elecció d'un torna interessant, del conüast de les cabells rossos, quasi daurats, pentinats amb petits rínxols; front alt, passions, dels versos harmoniosos i molt alt i nas noble; recte; ulls de color blau pàlIid; boca ben d'expressió calorosa, així com dels efectes teatrals, la meva preocupació proporcionada; mentó arrodonit. Els seus trets tenien de quelcom primera és obtenir d'un escriptor vague, sense caràcter, una mica com la llet, i en aquest rostre lletós excel-lent el drama perfecte; per això vaig prefet-ir Romani a qualsevol altre, s'arremolinava a una vegades, agredolça, expressió de dolor. perquè aquest té una ment poderosa de feta pel' a la dramatúrgia musical. Un Aquesta expressió sofriment suplia al rostre de Bellini la manca cop ha acabat Ia seva feina, estudio d'esperit; però no era un sofriment pregon; centellejava sense poesia atentarnent el caràcter dels les els als seus ulls; s'estremia impassible als llavis home. El personatges, passions que d'aquell jove dominen i els sentiments, imagino que mestre semblava i sentir i voler mostrar aquest dolor superficial i esblaimat sóc jo qui parla s'esforça per per expressar, eficaçment, a Ia seva en tota la seva La manera com es els cabells era persona. pentinava manera. Tot sabent que la música tall romàntica i malenconiosa, els vestits queien tan lànguidament al resulta de la diversitat dels sons i que les passions dels homes es manifesten seu cos duia una delicat, canya espanyola tan idíllicarnent, que mitjançant modificacions de to, observant de manera em recordava els incessant sempre pastorets dels nostres jocs que vèiem melin­ aquestes modulacions, expresso, amb el drejar amb els seus bastonets ornats amb bandes i les seves samar­ meu art, el llenguatge del sentiment. Soleure. Reclòs a la meva cambra, començo retes i de colors clars. I el seu caminar era tan pantalonets declamant la del «Collection des costumes de la Suisse». virginal, doncs part personatge tan elegíac, tan eteri! Tot ell semblava un sospir en escarpins. Va tenir central amb tot l'ardor de la passió, tot observant les inflexions de la meva veu, molt èxit amb les dubto mai dónes, però que hagués despertat cap l'acceleració i les lentituds de la dicció, en l'accent i el to de gran passió. Per a mi mateix la seva aparició tenia quelcom d'insu­ resum, l'expressió que Ia natura dóna a l'home sota i això era a portable, segurament degut la seva manera de parlar el l'imperi de les passions, i hi trobo els motius i els ritmes musicals aptes per a francès. A pesar que Bellini havia viscut uns a quants anys França, manifestar-Ies i transmetre-les per parlava tan malament el francès com gairebé no ho podrien fer ni els mitjà de la música. Els aboco de seguida damunt del papel', els assajo La seva manera de no es de «dolen­ anglesos. parlar pot qualificar al clavecí i quan sento dins meu en el seu l'emoció considero ta»; cas, qualificar-la de «dolenta» seria pecar corresponent que d'indulgèn­ he reeixit.» cia. Era un francès hom era amb ell horrorós, apocalíptic. Sí, quan V incenzo BeUi.n.i VINCENZO BELLINI en societat i a martiritzar com un començava botxí els pobres mots (1801-1835). Carta a Agostino Gallo (1828) 26 I TOT ELL S E M Il L A V il U N S O S P I Il

«M'acontentaré afirmant francesos, i llançava, impàvid, els seus colossals coq-à-l'âne, hom pensava a vegades que el món anava a esfondrar-se de cop i volta que pocs compositors a amb un gran estrèpit ... Aleshores, un silenci sepulcral planava per tota Itàlia, i potserfins i tot la sala; l'espant de la mort es dibuixava a tots els rostres amb guix o cap dels nostres dies, han amb cinabri; les dones no sabien si desmaiar-se o escapolir-se; els sentit com Bellini la homes es miraven als pantalons, atordits, per cerciorar-se que real­ necessitat d'una estreta ment en duien; i el pitjor de tot era que aquest espant, al mateix temps, adaptació de la música provocava unes ganes de riure convulsives, que difícilment es podien reprimir. Per això quan hom era en societat amb Bellini, la seva als versos, a la veritat proximitat produïa una certa angoixa, que tant atreia com repel-lia dramàtica, al llenguatge en virtut d'una influència sinistra. A vegades els seus involuntaris de les a passions, calembours eren còmics, i per la seva grotesca vulgaritat recordaven de seu l'evidència l'expressió. el castell del compatriota, el príncep de Pallagònia, que Goethe Amb Bellini, la mort va descriu en el seu viatge a Itàlia com un museu de distorsions barro­ ques i altres monstruositats desbaratades. Com que en aquelles oca­ extingir quelcom més que sions Bellini creia haver dit quelcom ple d'innocència i formalitat, el un compositor; va trencar contrast entre el seu semblant i les paraules que deia esdevenia com­ uns que, a Ità­ projectes pletament absurd. Aleshores, tot allò que em desagradava del seu sem­ sens dubte no es lia, por­ blant se'm feia encara més evident. Però el que m'enutjava no es podia taran a terme gaire designar precisament com un defecte, i sobretot no semblava des­ El semblant així com tota seva aviat. Conec tots aquests agradar les dones. de Bellini, la figura, tenia aquella frescor lírica, aquell floriment carnal, aquell color de projectes, i en tota la rosa, que a mi em produeix una sensació desagradable, a mi, que seva extensió» tant estimo allò que és mort o marmori. Solament més tard, quan ja FELICE ROMANI feia temps que coneixia Bellini, va despertar-se'm un cert afecte per ell. Aquest va nèixer sobretot quan em vaig adonar que el seu caràc­ ter era del tot noble i bo. El seu esperit sens dubte es va mantenir net i pur de qualsevol mala relació. Tampoc no li mancava aque­ lla bondat innocent, aquella ingenuïtat que mai no trobem a faltar en els homes genials, encara que no la mostrin a tothom. -Sí, recordo -continuà dient Maximi­ lian mentre s'asseia en una butaca, al res­ havia estat fins A baix i a pàgina següent: patller de la qual recolzat ara, Retrats de Vincenzo Bellini: a dret- un instant en Bellini se'm Jean-François MilJet. peu què (Col·lecció Jacques Cheusi) i anònim. revelà sota una llum tan afable, que m'obligà 281 TOT ELL SEMIlLAVA UN SOSPIH TOT ELL S E M Il L A V A UN S O S P I Il 1 29

a contemplar-Io amb alegria i vaig proposar-me de quals pensaven els poetes d'aquells temps mentre s'immortalitzaven conèixer-lo millor. Malauradament era la darre­ amb llurs cants i a les quals tant cobejaven els heroics guerrers francesos ra vegada que el veuria en aquest món. Va ser i alemanys mentre es cenyien llurs espases i es llançaven cap als Alps una tarda, després de dinar plegats a casa delerosos de proeses ... Sí, així era aquell rostre on jugava el somriu­ d'una gran dama, de la qual hom assegura re de la més dolça i elegant de les entremaliadures, mentre ella, la bella rossos amb la de la que té el peu més petit de tot París; està­ dama, desfeia els rínxols del pobre Bellini punta vem de molt bon humor i les melodies canya espanyola. En aquell instant Bellini em semblà com tocat per

més dolces havien sonat al pianoforte ... una vareta màgica, com transformat en una figura del tot amical, i Encara sembla que el vegi, el pobre Belli­ de sobte va agermanar-se al meu cor. El seu rostre lluïa reflectint aquell

va ser moment la seva vida ... ni, després que, esgotat de tants frenè­ somriure i tal vegada el més puixant de tics «bellinismes» com havia proferit, va Mai no P oblidaré ... Catorze dies més tard vaig llegir al diari que

deixar-se caure en una butaca ... Aquesta Itàlia havia perdut un dels seus fills més gloriosos! era molt baixa, gairebé com un escambell, I-IEINHICH HEINE Niu florentines de manera que Bellini quedà assegut com qui diu als peus d'una bella dama. Ella s 'havia esti­ rat enfront d'ell, damunt un sofà, i amb dolça malícia se'l mirava mentre ell se les veia negres per a donar-li conversa amb quatre locucions franceses. I al Ciuditra Pasta capdavall sempre es veia en la necessitat de comentar en el seu argot fou la primera Amina. sicilià allò acabava de demostrar no era Museo Teatralc que dir, per que cap ximple­ alla Scala. Milà. ria, ans ben al contrari, un cornplimet d'allò més polit. Em penso que la bella dama no posava massa atenció a les paraules de Bellini; li havia pres de les mans la canya espanyola amb la qual ell solia ajudar-se per apariar la seva retòrica deficient i amb ella es dedica­ va, tranquil-lament, a desfer els rínxols delicats del jove mestre. Aque­ lla ocupació entremaliada sens dubte era la causa d'aquell somriure que donava una expressió al seu rostre com mai no havia vist a cap ésser vivent. No oblidaré mai aquell semblant. Era un d'aquells ros­ tres que més aviat semblen pertànyer al regne oníric de la poesia que a la crua realitat de la vida, contorns que recorden Da Vinci, aquell noble òval amb els candorosos clotets a les galtes i el mentó senti­ Hubini mental i punxegut de l'escola llombarda. La seva pigmentació era Giovanni Banista fou el primer Elvina. d'una suavitat més romana amb una lluïssor apagada, com de perla, d'una pàllida i noble morbidezza. En una paraula, era un d'aquells rostres que només es solen trobar als antics retrats italians, que repre­ senten grans dames. D'aquelles dames que enamoraven els artistes italians del segle setze mentre creaven llurs obres mestres, en les 30 I

Una ració

Caspar David Friedrich (1811). de Museum «bel canto», Folkwang (Essen).

Pàgina següent: Caspar David Friedrich (1801). si us plau Collecció particular.

«Quan avui parlem de "bel canto" ens referim de manera exclusiva a la seva etapa romàntica o última: a les òperes de Bellini i Donizetti, de manera especial, tot afegint-hi Rossini, que seria justament la frontissa amb el cant més decoratiu i ornamental dels segles anteriors», escriu Marcel Cervelló. Destaca l'autor que, dins de la sensibilitat romàntica, «la paraula recobrarà bona part dels seus drets -els que tenia, de fet, quan els músics florentins i romans inventaren el "recitar cantando"- i la poesia del sentiment es farà més explícita». A La sonnambula, aquesta síntesi de "bel canto" virtuosístic entès a la manera clàssica i d'intimisme romàntic assoleix la seva expressió més viva en el context d'una ingènua ambientacio pastoral.

i ja l'òpera com a tal és una mena de luxe per a un món tan atrafegat, materialitzat i "políticament correcte" com el que S ens ha tocat de viure, no cal dir que una especificitat de l'univers líric com és el repertori belcantista, que ni tan sols té una música que grinyoli, daquelles que deixen embadalits els entesos, té ho malament per tirar endavant. És ben cert, però, que allò que Leon Cogniet (1843). en diem òpera va cap ací, agradi o no agradi als llepafils de la moder­ Musée des Beaux-Arts (Bordeaux}. nitat: el Musiktheater és tota una altra guerra. UN il Il il e I Ó DE. BEL e il N TO., S I U S P L il U 33 32 I u N il Il il e I Ó DE· Il E L e il N TO., S I U S P L il U I

«Davant les obres de Caldrà, doncs, explicar una mica què és tot això del bel canto si és volem situar-nos en la d'ona ens rebre el Bellini, fins i tot l'entu­ que longitud que permeti La sonnambula. Cent enrera siasta de la música ale­ missatge que comporta cinquanta anys -per posar una xifra que aquests dies ens escalfa el cor- no hauria manya es treu les ulleres i, calgut; és clar que aleshores encara no sabien què era. Com el perso­ de tant en s'abando­ tant, natge de Molière, que quedà astorat en assabentar-se que tota la na sense reserva al gaudi seva vida havia estat parlant en prosa, aquella bona gent ignorava de la bellesa del cant, què era el bel canto perquè, en realitat, tot ho era. Ja per poc temps, però. foragitant el seu bagatge De fet, el mot només començà a tenir valor substantiu -belcanto de prejudicis i de pedan­ en una sola paraula, per entendre 'ns- quan j a era cosa del passat. i tisme, un = transformant-se Abans només tenia significat adjectivador (bel bell) d'allò que així en un lliu­ home feliç, era l'origen, el fonament i la raó de ser de l'òpera, de tota l'òpera: el re i ple de l'admirable cant. Ni Pier Francesco Tosi o Giambatista Mancini al segle XVIII ni Manuel García al XIX mencionen en llurs tractats l'existència d'un concepcio de tot allò que concepte autònom anomenat així: el cant, o era bell o no ho era, però és bell, tant se val sota la no havia de distingir-se d'altres formes de producció vocal. El canto forma que sigui» d'azione del Verch més madur, l'èmfasi declamatòria del drama wag­ RICII,IHD WAeNEH nerià i -no cal dir-ho- el Sprechgesang encara eren lluny. Francisco Goya: Diuen que un bon francès, Charles de Brosses, escrivia des jutge El sueño (1790). d'itàlia -l'any 1739!- als seus amics de Dijon tot queixant-se del National Callery of Ireland (Dublín). fet que el "bel canto" s'estava esllanguint i John Clarke Adams esmen­ "normal" citava es la molèstia els unes que Michotte, prengué d'assenyalar ta paraules del crític belga Michotte que cal tenir en compte: de tot cantant de ser als mestres del ara digne comparat passat: "Amb la desaparició dels grans virtuosos com Nozzari, Galli, David, requisits una veu bella del natural, de tonal aillarg de Rubini, Colbran o Pasta i, la més meravellosa de tots ells, Maria qualitat homogènia tota la seva extensió; una aferrissada que permetés eme­ Malibran, la nostra oïda ha perdut la noció d'aquella dicció mestrí­ preparació tre sense esforç la música més florida, i un mestratge enl'estil que no vola, d'aquell sostenuto tan sòlid, d'aquella versatilitat febril d'un es i sí només assimilar tot escoltant els millors expo­ allegro en què, malgrat el temps ràpid i la multiplicitat de notes, de podia ensenyar nents de l'escola italiana clàssica. l de discs no n'hi havia, aleshores! les quals cap no era exclosa, cadascuna d'elles mantenia el propi valor Fem encara una passa enrera. Aquest bel canto genèric -i no pas en plenitud sense sacsejades ni violències." El bel canto, doncs, era, en el sentit de repertori diferenciat- no neix amb el stile simplificant-ho molt, una modalitat executiva. específic dels autors de la Camerata o del mateix Mon­ Naturalment, els criteris els es la rappresentativo primers .Jean-Ignace Cérard Crandvil!c: segons quals jutjava perfecció teverdi, tributaris tots ells d'un cant monòdic íntimament lligat al text, The Metamorphoses ofSleep d'aquesta execució solien variar tot depenent del tarannà de qui opi­ (1844). sinó amb el virtuosisme gairebé instrumental de l'òpera veneciana del nava. Rossini -l'últim dels belcantistes autèntics, segons Celletti­ - barroc tardà. És l'etapa virtuosística de què ens parla Lauri Volpi, tot s'exclamava., l'any 1858, per tal com, en opinió seva, s'havia perdut al cant clàssic o melòdic de les primeries del XVII i l'art del bell cantar. Tot i que ell seguia pensant en les qualitats contraposant-la fent-ne l'antecedent necessari del belcanto romàntic de la primera excepcionals dels castrati i no pas en els monstres de la vocalitat 34 L' N fi Il fi e I Ó J) E • Il E L e fi N TO.. S I L' S P L fi LI I LI N fi Il JI e [Ó J) E • Il E L e JI .\ TO.. S [ l' S I' L fi L' 35

meitat del seria una síntesi tradició segle XIX, que d'aquella antiga «El cant de Bellini no té melòdica i de les resquícies virtuosístiques de I' etapa immediata­ memòria, tot està acumu­ ment anterior. lat en el És la I ja som al nostre belcanto . Quan avui parlem de bel canto ens present. veu humana es tra­ referim de manera exclusiva a la seva etapa romàntica o última: a les que òperes de Bellini i Donizetti, de manera especial, tot afegint-hi Ros­ dueix en acte de l'esperit, la frontissa més orna­ sini, que seria justament amh el cant decoratiu i quefixa allò caduc i allò mental dels segles anteriors. Si avui hem d'esmentar una òpera de fugisser en la vibració Cavalli parlem de "música del Barroc" i no pas de bel canto. Hem eterna. És el particular reduït el significat del terme. L'hem substantivat. Ja no parlem de l'univer­ bel canto, sinó de belcanto, Som a la meitat del XIX: a que representa primera segle . l'època de Bellini. sal, tal com l'entenia

Abans d'examinar les caractéristiques estètiques de la vocalitat belli­ Goethe ( .. ). El dolor niana, i a tall d'aperitiu, podríem escorcollar el "Traité com­ magistral d'Amina.fa no és el dolor plet de l'art du chant" que publicà l'any 1840 Manuel García fill sofert en aquell moment (Patricio Rodríguez de nom autèntic, com ho era el de Manuel del determinat . sinó el Pópulo Vicente Rodríguez per al seu pare, el famós tenor sevillà ( .) dolor conté tots els Manuel García). Hi trobarem coses de força profit. Ens explica, per que exemple, que el bell cantar comporta també una perfecta execució del altres dolors, que s 'ha canto tot han de ser focs nete­ spianato (no d'artifici), que requereix superat a si mateix en dat en I'articulació, diversos graus d'energia, sosteniment homogeni una imatge irradiada de la veu, delicadesa tímbrica, ús dels sons filats, inflexions dinàmi­ d'una elevació que és la ques, portamenti ben executats i efectes de rubato accelerant o retar­ seva veritat de I dant l'execució. Només això, ja ho veieu. I encara no hem entrat en sempre. el cant d'agilitat o els embelliments com els trinats, les appogiature té l'accent d'una tendre- o els No ho és d' grupets! farem, perquè tampoc qüestió allargar-se sa i d'una dolçor supre­ massa, no ens resistim a allò ens diu García de la però copiar que mes és el dolor de Dante Gabriel Hossetti (1863). perquè Baron Antoine-Jean Gros correcta emissió de les «Cal exercitar la veu en l'execució (1801). Tate agilitats: Gallery (Londres). tots, el dolor d'aquells Musée de Peinture (Bayeux). d'un fent-li-ho amb totes . . passatge qualsevol, fer, alternativament, / que van ser, que son l les en tota l'extensió de la veu, en tots els de i de deixaven els veritables contribuïssin a la vocals, graus força . . . que cantants, músics, seran l que que lmagznem o rapidesa, portant-lo, lligant-lo, martellejant-lo, picant-lo, aplicant-hi creació del producte final amb les variacions cadències que més els totes les inflexions, fent suspensions i combinant-ho tot ensems». que poden ser» abellissin. Caram! Que voleu dir que hi ha algú que ensenyi totes aquestes CUIDO PANNA IN Hem arribat, però, a l'època del belcanto romàntic i les coses e le avui? L'Opera Opere coses, ja estan començant a canviar. La coloratura -paraula, cal no obli­ La és en sortia i veu, clar, perfectament preparada, àgil flexible, dar-ho, que té el seu origen en la disminució de la llargària de les notes, elàstica i de I els ho sabien Pàgina núm. 37: dúctil, capaç qualsevol proesa. compositors que de passen a negres per tal d'" acolorar" la frase Samuel Palmer (1826-28). blanques i se'n refiaven. I això escrivien com ho feien. I Tate canto tota mena i el canto di per per això, també, Gallery (Londres). melòdica-, el [iorito ; les agilitats de 36 I u N A Il A e I Ó DE. Il E L e ¡\ N TO.. S I U S P L JI U

«Si Wagner entenia la bravura van minvant gradualment en favor d'una més gran expres­ sivitat, d'un sentiment exacerbat que trobarà en les cantilene belli­ melodia infinita en el nianes i donizettianes el vehicle ideal per arribar a un públic àvid de sentit que aquesta no es noves sensacions. Som en plena vocalitat romàntica. cloure dins d'uns podia S'ha parlat a bastament dels abusos en el cant ornamentat dels

límits de Bellini no una mesura, castrats, però cal confondre pràctica viciosa amb allò que és' la sentia infinitament essencial al cant antic. El prima musico es distingia per la seva capa­ citat de descriure els efectes dels la bellesa com a forma conclosa i, personatges mitjançant d'un cant d'una intensa elegància. Com assenyala Giancarlo Landi­ per tant, infinita per ella ni «el belcantista treballava sobre el so i no pas sobre la paraula. A mateixa. En Wagner la base de la seva tècnica hi havia l'art de cantar sulfiato, de produir de la melodia l'infinit arcades de so d'una bellesa i d'una perfecció instrumental supremes, sempre fa referència, de fer surar la veu per damunt d'un coixí d'alè homogeni i regular, nota en un món sonor en si un món d'alguna manera, a de fer brillar cada complet mateix, sonor esdevenia vehicle La sensibilitat romàntica l'ordenació sintàctica i a que expressiu». canviarà les coses: la paraula recobrarà bona part dels seus drets l'estructura i vol ultra­ -els que tenia, de fet, quan els músics florentins i romans inventaren la passar contemplació el recitar cantando- i la poesia del sentiment es farà més explícita. lírica del cant de les àries i La improvisació per part dels cantants serà acotada només se'ls en elfluir dramàtic de la permetrà d'esplaiar-se en tal sentit en moments determinats: la repe­ dialèctica temàtica. En tició de les cabalette i alguna variació particular en fases específi­ del discurs com de els intèr­ Bellini el sentiment de ques narratiu, aquelles què disposen prets solistes en alguns concerts per a piano o violí i orquestra. D'aquí l'infinit és valor de la ve el fet que s'hagi atribuït a Donizetti la famosa cadència ambflau­ consciència sensible i se to obligato de l'escena de la bogeria de Lucia, fruit en realitat de la situa com a síntesi har­ collaboració d'una de les primeres intèrprets del personatge -la monitzadora del moment mateixa Tacchinardi - Persiani, potser- i que passa per Donizetti autèn­ tic d'ençà de ser impresa per primera vegada en una partitura de l'òpe­ singular que és l'individu una se si fa no fa ra completa. I, és clar, quan altra soprano l'apropià humà que i que pateix ... à la lettre per intercalar-la al rondó de la Marina aconseguiria que actua, i de la vibració avui encara hi hagi qui acusi el pobre Arrieta de plagi. De plagi de universal que és la llum Donizetti, naturalment. A les partitures autògrafes, no cal dir-ho, no clarificadora d'allò que s'hi troba rastre de l'endiastrada cadenza. Si el melodrama italià ha estat i ha la seva no té ni principi ni[inal» sempre hiperbòlic degut fortuna al fet música i han determinat per elles CUIDO PANNAIN que paraula plegades en L 'Opera e le Opere soles la descripció de passions i sentiments, allò que l'antigor personificava la hipèrbole, és a dir el virtuosisme, amb Bellini expe- 381 L' 'i JI Il JI CiÓ DE. Il E r, e JI 'i TO.. SIL: SPI" ti LI LI N JI Il JI CiÓ DE. Il E L e JI N TO.. S 1 LI S P L ti LI I 39

«Wagner va afirmar que amb millors mestres Belli­ ni "hauria après unafac­ tura millor, però hauria f desaprès el cant" i "el període melòdic". Afirma­ va que li agradava el compositor sicilià perquè

la seva música (. . .) apa­ reixia "estretament lliga­ da a les paraules". Així doncs, expressió melòdica i dicció intel-ligible» MAHIO HINA!.!)I Philip James de Louthcrbourg (1801). John Flaxman (1793). Poésie du chant bellinien Science Museum (Londres). British Museum (Londres).

rimenta una transformació. En la seva obra es fa el pas decisiu cap a Norma i 'Qui la voce' de Puritani), sento que aquestes melodies hau­ l'èmfasi romàntica mitjançant T'afermament de les arrels declamatò­ rien de ser considerades, més que com a superació del drama, com a ries d'lm cant que ja només en una part cornparativament petita podrà evasions líriques de la realitat terrenal envers un paradís de suprema ser considerat com a virtuosístic. Les formes es fan més breus i flexi­ i absoluta puresa». bles, desapareixen els grans salts intervàlics del canto di sbaLzo El belcantisme en general i La sonnambula en particular perderen rossinià, les melodies -llargues.) llargues, llargues, en paraules de prestigi quan, a la primera meitat del segle XX, havent-se perdut en Verdi- semblen brollar directament del cor, la declamació i el cant la rafegada d'un repertori cada vegada més dur la tipologia vocal es fan expressius i comença a abandonar-se la brillantor hedonística que havia fet possibles aquells fulgors, es repartien aquests papers de l'escriptura tradicional. fonamentals a la història del gènere a aquella mena d'ocellets mecà­ A La sonnambula; aquesta síntesi de bel canto virtuosístic entès a nics que en deien «sopranos lleugeres» i que es limitaven a vocalitzar la manera clàssica i d'intimisme romàntic assoleix la seva expressió sense preocupacions estilístiques de cap mena. L'elegància, la gràcia més viva en el context d'una ingènua ambientació pastoral que per­ extàtica, el dramatisme d'agilitat, el to elegíac d'aquesta música met als personatges de lliurar-se sense entrebancs argumentals a un només han estat recuperats a la nostra època, gràcies no tan sols a tipus de narrativa que amalgama raó i sentiment, mesura i escalf, línia un nou corrent musicològic especialitzat sinó al mèrit d'uns intèrprets melòdica i slancio poètic. Sentim què hi diu Ildebrando Pizzetti: «Si magnífics que n'han copsat la poesia i han restituït al repertori bel­ encara considero que es pugui dir que moltes vegades el cant bellinià cantista la seva força i la seva veritat. Poder sentir una Sonnambula sobreïx com a superació del drama, avui, tornant a escoltar a dintre cantada com cal a les darreries del segle XX no és ja només un hue: meu aquelles que reputo les més miraculoses de les melodies belli­ és un autèntic privilegi. \\'illi

Trenta anys a la cambra dels mals

A dalt i a pàgina següent: Programa de l'estrena de La sonnambula al Liceu, el 1848. endreços melodramma in due alti

«La carrera de Vincenzo Bellini -escriu Jaume Tribó- va ser tan breu com fulgurant. La sonnambula inicia la sèrie d'obres mestres bellinianes». Estrenada al Teatro Carcano de Milà el 6 de març de 1831, l'òpera arribà DEL LICEO a Barcelona el1836 i al Liceu la segona temporada d'existència del tea­ FILARMO ICO-DBAMMATICO BARCELLONESI: tre. S 'ha representat al Liceu cent disset vegades en trenta edicions. E11917, La sonnambula desapareixia del repertori del Liceu, on no es �i s. flt. �Dnna 1fsau.ella 9.eCDn�a, reposaria fins al 1946. «Wagner i el verisme havien arraconat el bel canto eU' e tate del I 4 • a la cambra dels mals endreços. Eren anys -continua l'autor- en els quals el melodrama romàntic italià patia el rebuig més gran. Es va bande- jar Bellini i Donizetti, i no es coneixia ni un Verdi anterior a Rigoletto».

carrera de Vincenzo Bellini, amb deu únics títols, va ser tan breu com fulgurant. La sonnanbula (1831) inicia la sèrie Lad'obres mestres bellinianes. Una sèrie que havia de ser ben obra només vindrien la dis­ Manuela Rossi­ curta, ja que després d'aquesta Norma, Caccia, que va ser cutida i admirable Beatrice di Tenda i I Puritani. A La sonnambula la protagonista de la primera l'estil ha arribat a una maduresa que es manifesta en una abundàn­ de representació cia de La musical unifica i La sonnambula fragments esplèndids. qualitat quadres al Liceu. actes. Un acte de La sonnambula resulta molt més unitari que no TBENTA ANI'S A LA CAMIlBA DELS ,\-!ALS 421 ENDBE(:OS TBENTA ANI'S A LA CAMIlBA DELS MALS ENDBEÇOS 143

«En l'art d'imitar els pas un acte de Il Pirata a de l Capuleti e i Montecchi. Amb tot, for­

ma i encara mateixes. • són les La expressiva LA� aucellets diuen que n'es dramatúrgia riquesa BIBw.OTECIl dels pezzi chiusi és aquí tan gran, que agraïm al compositor les pau­ regina la Barrientos. SOMNAMBULA,. ses de repòs, representades pels recitatius. Cada melodia de La son­ Pero nosal- Conformes. nambula sembla que no es pugui canviar de lloc. Els esbossos, però, tres, que creiem revelen durant la Bellini melodies diferents que'l que, composició, provà lIcl £Utro. Ílicrntr J3rUini. triomfar en La sonnarn­ sobre textos no sempre iguals. be Eillibretista Felice Romani qualificava l'obra com a «melodrama bula, per que's canti, 'W.It£H[SUTIJIS(Un.�TUTU in due atti» però encara que elliterat no ho especifiqui és ben cert que no te més merit que'l de ens trobem amb una òpera semi-seria. S'havia abandonat els argu­ [er amb netedat uns jocs ments clàssics i mitològics. La novetat era un contingut larmoyant de mans, constar farem amb un acabament feliç: una òpera de lie to fine. El títol sencer, que la Barrientos va no arribà ni a la era La ossia l due que primera edició, sonnambula, BAIICELOIlA. Toanú' Go�"'� I.prepta de com també soizzeri. L'acció té lloc en un ambient El món cEti.j�jói!1iShtlilii triomfar, fidanzati campestre. - l�6':!. els italians fins a la del verisme, direm qu 'encara que can­ pagesívol, pensaven irrupció impe­ dia finals tràgics. Abans de Cavalleria rusticana no havia existit en ti La sonnambula el pro­ el teatre d'òpera italià cap tragèdia rural. L'ambient camperol salva­ Programa del Crall Teatre del Liceu (1862). Don Antoni «y para que nada [ah ase á la influcncia cie esta ópera cie Bellini, ella sirvió debutase, pri Maura, va Amina i Elvina de la mort els hauria en una para que que esperat òpera Cil acompañada cie Mangini y Everardi, la Volpini el Liceo (Junio de 1862)>> no la tornarem a sentir. de d'ambient clàssic a històric. (Colección Art.ículos escogidos de Francisco Virelles Cassañcs. Tip. La Publicidad. Barcelona, 1893).

Ens estùnarem més sentir El text no és una part que es pugui passm' per alt perquè és del millor

llibretista de tota la meitat del el fecund Felice Sonnambulo ; de com el de de Belli­ a la Barrientos el día que primera segle passat, d'aquest original Romani, l'òpera Romani. La qualitat del llibret es revela sobretot en els recitatius ni, va ser musicat altre cop amb el títol de Ilfantasma pels composi­ canti en el concert -que d'innegable alenada poètica. La soprano Renata Scotto, gran espe­ tors Luigi Ricci i Giuseppe Persiani (Pm'is, 1843), i amh el títol ori­ veurem com canta ja cialista de La en destaca sobretot els recitatius amb també Carlo Valentini. . . . sonnambula; que, ginal per musica sena sense uni- y a els de Norma, són segons ella els més interessants de tot el melodra­ El rol d'Amina fou escrit per una cèlebre prima donna, Giuditta

de a tacions canaris» ma italià. Pasta, per la qual Bellini escriuria també les parts de Norma i Bea­

« P ¡\ PIT u» L'argument es basava en el ballet La sonnambula ou L'arrivée d'un trice di Tenda. Aquesta consagració a la gran diva ens ho prova, més Anv VL. Núm. 214, 1 de gener del 1913. nouveau seigneur d'Eugène Scribe (argument i trama dramàtica), que no pas lesfioritllre, l'estructura formal de la cavatina d'entrada. La Jean-Pierre Aumer (coreografia) i Ferdinand Hérold (música), repre­ cabaletta d'aquesta ària, «Sovra il sen la man mi posa», en sentat el1827 a l'Òpera de París. Anteriorment Scribe, amb col·labo­ «Ia bemoll», té una extensió inusitada a les òperes del músic. Els ració amb Germain Delavigne, ja havia estrenat una comédie-vaude­ quatre únics versos del text són cantats quatre vegades i, a més, hi ville el 1819 amb el mateix títol però amb una altra trama. Abans i ha una coda de més de vint compassos. La primera part de l'ària, el després de Bellini, el somnambulisme havia tingut i tindria un rol cantabile «Corne per me sereno», en «mi bemoll», expressa molt més important al món de l'òpera: Le sonnambule de Luigi Piccinni (Esto­ tendrament que no pas la cabaletta la joia d'Amina per les noces immi­ colm, 1797); La sonnambula de Ferdinando Paër (Venècia, 1800); nents. El cavall de batalla de la part de la protagonista és, però,

Die Nachtwandlerin de Karll Blum (Berlín, 1822) i Il sonnambulo l'ària final, i més concretament l'andante «Ah! non credea mirarti» . de Michele Enrico Carafa (Milà, 1824, i Barcelona, 1831). Eillibret La melodia d'aquest andante cantabile és una d'aquelles «melodie THENTA ANI'S II LA CAMIlHA DELS MALS 441 TBENTA ANYS A LA CIlMIlHA DELS MALS ENDHE(:OS ENDHEÇOS 145

serien més nombrosos: «Casta diva», «Sola, furtiva al «Tene­ «La sonnambula és pura templo», ri figli», «Mira, o Norma», «In mia man» i tot el final des de «Deh l melodía instrumentada de Primavera 1913 non volerli Temporad¡ vittime». Amb tot, «Ah! non credea», que comença en amb una embolica­ menor i en pinta acaba major, és la melodia que més colpí Verdi a causa de da amb de seda» seva paper la puresa. Paradoxalment, també Wagner sabé crear melodies «PAPITU» Ofl\IAL llarguíssimes, la «melodia eterna», com la de la mort d'Isolda. Cal Any VI. Núm. 227, 2 d'abril clel 1913. r��I\�MR recordar que Wagner fou a Alemanya un aferrissat defensor de Belli­ ni GRAN TE i és autor d'una curiosa ària per al personatge d'Oroveso, escrita probablement a Riga e11837, sobre text italià __:_«Norma il predisse, DEL LI o Druidi»-, per a incloure a Norma. Pel que fa a la protagonista de La sonnambula, després de la il·lustre Giuditta Pasta, Amina ha tin­ AnunCiadora gut intèrprets de la fama de Maria Malibran, Fanny Persiani, Jenny Empresan LèS TI RëlLESE.S" Lind, Adelina Patti, Marcella Sembrich, Luisa Tetrazzini, Maria «No hi hà dubte l'escola de y BARCELONA que l'afinació, f\AnRI� Barrientos, Elvira de Hidalgo, Graziella Pareto, Amelita Galli-Curci, cant i la ductilitat de vèu de la Maria Toti dal Mercè Maria Barrientos, no's troben en aln-a artista; Monte, Capsir, Margherita Carosio, Callas, avui dia, dinrre'l genre� és immillorable, Renata Scotto i Joan Sutherland. Ben poques sopranos han com ho ha demostrar en La sonnambula d'aquestes

... en els no és fet La sonnambula al no van ( ); però, temps presents, Liceu, algunes perquè hi cantar mai, suficient una diva per a que'l públic quedi el teatre té als seus annals l'honor de amb una satisfet; sense Ull quadro perfecte de però comptar parella companyia, La sonnambula, per exemple, excepcional, Maria Barrientos i Tito Schipa, junts el 1917. no's pot sentir, i, fòra la Barrientos, fóra Ef\TRO DEL LleEO T va càrrec Giovanni Battista Rubini ser el Elvino. estrenà fusellable. Ja'ns fem que'ls tRf\N y!!!"Ij}O/'{ldfl de p,.im{lrrrtl dt' �? f:1 primer Rubini, que no en una nit tres ernpresaris poden pagru' sábado 29 de ;!,(¡,rzo també Anna Balena i �'lIllción paru hoy de Donizetti dues altres de Bellini, Il Pira­ a cantants de sis mil òperes pessetes; - quatre però, 3.ll de abono. La. ópera en S actos, del Mtt'o. V. BELLTXI en arreconern ta i l era sens dubte un cantant El seu posats aquest cas, Puritani, singular. falset havia definirivarnent aquest repertori Lli, SON 4MBULA � ser .:.__. de notablement a van ______ART O brillant és les li ser dedi­ i limitem-nos a sentir REP que macarrònic, LA ja òperes que . SONAMBULA . CASAS Il Conte Rodolfo. '. SR. IlRONDI TC1'esa SRA. harmonioses com la de la vèus, .. SR. on . » BALUlt.:LL::; cades aquestes Elvino , SAN'fARELLJ Alessio. REPARTO trobem les tessitures més de L'ària d'Elvi­ Amina Ell/ina . .. � OOR'l'S agudes l'època. en concerts a Amina. . . SRA. Barrientos Yotwrio. Barrientos, propòsit» Marimi del POZO Genljral Giuseppe di STEFANO Lisa . . I) il ALOEf... LS Guro Conde al del és una de les més interessants (<

- Planchado Coro general Solistas cuerpo de baire, Carmen de Vicente, Anita 1913) era entusiasta respecte a la ------Consta de dues «Tutto è sciolto» i la cabaletta corres­ Guirao, Antonio Monllor, Antonio La Rosa impossible. parts, «La cantatriu triomfà aJ soprano: gran � Director coreográfico: Juan Magriná «Ah! non odiarti» . la del tenor era Liceu, com en totes les grans escenes ont al�mán Moe&/roDirec/or: ponent perchè posso Aquí part Napoleone ANNOVAZZI deixa sentir la seva de i veu, - cèliques Director de escena: A. Cardi tan mai no a a Maestro del coro: s'ha arribat to. Com ho cantava J. Anglada aguda que publicar pures modulacions, puix son art màgic és Rubini? És difícil de ara. En vida dels d'aquells que corpèn, produint l'èxtasi». l'insigne precisar-ho músics Programa de la temporada els editors ja havien transportat més d'un fragment, alguns de ben 1946-47. com l'escena de la follia a «mi o famosos, de Lucia , de «fa» bemoll» ,

a «Casta diva» de de «sol» a «fa». Però a la cabaletta d'Elvi­ lung-he lung-he lung-he» que Giuseppe Verdi admirava tant les òpe­ Norma, a no el és duna tercera de «re» a «si bemoll». res bellinianes. Hi ha tres exemples no menys gloriosos dedicats les transport major, El

a manuscrit de conservat a l'arxiu de la casa és l'únic veus femenines: «Col sorriso d'innocenza» Il Pirata, «O quante Bellini, Ricordi,

a document saber el el músic va escriure a Elvino. volte» a l Capuleti e i Montecchi, «Ah! se n'urna» Beatrice di Ten­ per que per Un facsímil de el 1934 la Reale da i «Qui la voce sua soave» a l Puritani. A Norma els exemples l'autògraf -publicat per Accademia 46 Til" I\' T fi fi N y S fi I, il e ¡\ M Il Il ¡\ D" L M ¡\ I� S "N D Il I: o T Il E N T 11 11 N y JI fi I S ç S S Lile M Il Il fi DEL S M JI L S E!'I D Il E ç o s I 47

d'Italia- ens permet conèixer les tonalitats La i � originals. partitura LA SONAMBULA. LA SONAMBULA. el material de Ricordi no a l'autò­ Ópera en tres actos, divididos en cuatro cuadros. librete de Felice música de Vincenzo BEL; I. en tres en cuatro libreto sempre Romani, Opera actos; divididos. cuadros, d'orquestra corresponen de Felice Romani, música de Vincenzo BELLINI. Esta ópera se estreno ell Mi/â!1 el 6 ri,. mt/rro de l831 a y en el Licea el 5 de (lgo�1O de 1848; Im/)/et, /0 sido SLI J08 EfJ14 QJ)Itr(l. 86 "strllUÓ mt Milán,el 6 dIJ mar.zo de 18:11 y en III Pel fa a les reduccions cant i dir gue per v tíltim(/ represellwcioll, (lilIes de las de /(1 presente teinpo­ Lic(lO 6' 5 d" agosto de 18�8, wbitl7ldo ride Sit /05 l/ ,¡¿tima graf. piano podem gue rada, I" de! JO de diciembre tie 1953. r8pT611'811taciÓ11., antos de las d, 1(1, prOS8n/..6 t4mpora.âa, la del .!! ds dicilmlbrc de 10/¡6. han canviat amb el l'ària de tenor hi ha estat abaixada cada 1t1J:1,,./Il.'L'fJ temps; ��lajes Illtérpr�. El COllde RodalIa Ivo VINCO a en Teresa Pilar TORRES El Conde Antonio CASSINELLI més. Ja la del de clau Rodolfo'. r" AmilTa .... D'ANGELO cop primera edició, 1831, any l'estrena, Gianna Teresa .. Pilar TORRES E/vi/lO . Nicola MONTI

Amina .. Margherita CAROSIO LiSII . Catalina BARCELO Elvina '" Alvinio MISCIANO de «do en a les veus femenines i de «do en Alessio . Miguel AGUERRI Lisa .. Lolita TORRENTÓ primera» per quarta» per El Notorio Diego MONJO

A/essio . Antonio CABAiN ES Curo genera I. Cuer-po de hailé. El Nolana .' .Salvatore DE 10MMASO al tenor, tota l'escena d'Elvino l'ària «Tutto apareixia transportada, Mllesll'o Dirccrar: Campesinos y campesinas. ARMANDO LA ROSA PARODI estat en Coro general Cuerpo de baile è sciolto» ha abaixada to relació amb el ja mig l'autògraf; ReJ:,idor cie cscen«: (,;AKUI Maestro DiTec/oT; Augustu PARENTI dura fins al final del Però a les edicions «stan­ MARIO transport quadre. M"es/ro tIe cora: Gaetano RICCITELLI de escena: Regid&T casa dard» la llicordi ha venut durant més de cent seixanta y Maes/ro de Builc : Augusto CARDI que anys Coreogrnio Juan MAURINÁ

Maestro de coros : -i continua venent- «Tutto è sciolto» està abaixada un to sen­ Macs/ro apunuuícr: José ANGLADA que Angel ANGLADA

mautro de baile: C�eógrafo y de i a de l' amh la frase «Viva il Conte! » Decorados Cesure Rossi, realizados por E. Soi-mani, Juan MAGRIr;¡A cer, partir allegro que comença de Milân.

Decorados de E. de Millin Vestuario de H. Cornejo, de Madrid. Muebles: Miró. Sormeot, dos de «re» a «si bemoll». Un d'una tercera tons, transport Malcrilll de & IR caSH R. major, orquesta «Riccrdi Cia." Vestuario eonfe�eîo�Ddo expresamente por Gornejo, de Madrid ORQUESTA SINFÓNICA DEL GRAN TEATRO DEL LICEO cas insòlit i que no sabem que s demostra el canvi esti­ 'hagi repetit, �------__J lístic que s'operava aquells moments. De fet, cap al 1835 se situa la Gianna U.F. Zanni comentava amb \111 ceri d'Angelo la veu a notes amunt «invenció» de de les situades més del «sol'», Amina al Liceu escepticisme. a la critica cie «La pit interpretà la ·1959-60. Vanguardia» (1 de desembre de 1953). i s'atribueix el descobriment al francès Gilbert Duprez. Això explica temporada que «estarnos en pleno retorno a lo les tessitures actualment de les estrenades Rubi­ ant.iguo». Per a Zanni. La sonntunbula; impossihles òperes per no es al Liceu cies del qlle rcpresentava ni, els «re sobreaguts» de Il Pirata, de l'autògraf de La sonnambula, le i cabaletta en «Ia bemoll», una de les tonalitats més estimades de '1946. «no puede hoy suscitar las mismas Bellini. text non con en los cie su de l Puritani i l'insòlit «fa!» última obra. El de la «Tu sai ens impresiones qlle tiempos d'aquesta Consignem, cabaletta, quei begli occhi», creación. El dramatismo del libro ha de encara el1840 Giovanni Pacini escrivia «mi bemolls» sobre­ revela que, al llibret de Romani, Amina era filla natural del considcrarse actualmente como cosa però, que original comte un demasiado ingenua O pueril. Los mismos aguts per al tenor de la seva Saf/à. A La sonnambula la cabaLetta Rodolfo, aspecte gue Bellini va valer eludir, i el testimoni procedimientos musicales resultan del tenor havia de ser un del més amb és text, ara sense sentit ni on el baix ens diu completamente anticuados ( ... ). 'T'oda en fragment gran virtuosisme, aquest cap explicació, que La S01111011161110 es melodisrno: metodismo LA SONAMBULA els ulls d'Amina li tilla l'efecte del «re sobreagut» a la frase «Altra voto, a traditrice, no, ah! recorden «adorabile beltà». de una prístina sencillez. atractivo por su REPARTO a misma non temer dal mio dolor». Ens totes les Pel fa escenes de La sonnambula té un dels concer­ pureza». podem preguntar per què que conjunt, El Conde Rodolfo ANTONIO ZERBINI edicions de La i a tants més de tot el bel canto: el amb cor «D·)un sonnambula presenten aquest transport per què cap Teresa CECILIA FONDEVILA inspirats quintet pen­ Amina ANNA MACCIANTI siera e d'un accento» on editor no se li ha ocorregut fer el mateix a l Puritani, per exemple. Elvino UMBERTO GRILLI alfinale prime; tradicionalment les sopra­ Lisa CARMEN HERNANDEZ Aiesslo MASAMI YAMAMOTO nos de la melodia del massa cop hem a Rockwell Blake l'exhumació de la tessitu­ s'apropien tenor, encisadora per renun­ Algun suggerit Un notario DIEGO MONJO ciar-hi. ra de La el tenor coses Coro General de Baile original sonnambula, però diu que prefereix Cuerpo no més fàcils sí més la la tonalitat Maestro Director FRANCO FERRARIS pas però agraïdes: sigui que sigui Director de Escena RENZO FRUSCA de l'ària Amina acabarà Maestro de Coro RICCARDO BOTTINO Trenta edicions al Liceu d'Elvino, sempre l'òpera! Coreógrafo y Maestro de Baile JUAN MAGRIF:lA Maestro Apuntador LOUIS SALEMNO Comparant-les amb les àries d'Amina i d'Elvino, les de Lisa resten ORQUESTA SINFON-ICA DEL GRAN TEATRO DEL L�C£O a l'ombra la vena no dificul­ La sonnambula ha trenta edicions al amb un total de melòdica, - tingut Liceu, per migrada pas per menys Decorados: M.' Luisa Sormani y Enzo Dehó. Vestuario:

- - Muebles: Miró. Izquierdo. Zapatería y peluquería: cent disset a tats. Les dues àries de la de la «Tutto è i la - Atrezzo armería de Edicions més arri­ Lisa, introducció gioia» Demeret-velldeperas. y propiedad representacions. menys glorioses que Ja Empresa. a baven a 21 -recordem de l'últim quadre «De' lieti auguri», fins no fa gaire sempre tallada representacions que abans el nombre de fun­

una de la cions anava condicionat a l'èxit a al fracàs- i d'altres no les representacions, tenen dues estrofes però sola secció. Molt més Programa temporada que passa­ 1975-76. ven d'una cas en d'interès té la cavatina de Rodolfo a l'acte primer: andante cantabi- sola. En el de La sonnambula, cinc edicions no es 48 I T Il E N T A A N Y S A L A e il M B Il A DEL S M il L S E ND Il E ç o s

passa de la primera representació. L'obra no era cap novetat a Bar­ celona on s'havia estrenat el 21 d'abril de 1836 al Teatre de la San­

® ta Creu. Va arribar al Liceu la segona temporada d'existència del LA SONNAMBULA teatre i s'hi estrenà el 5 d'agost de 1848 amb Manuela Rossi-Caccia

Antonio Mastromattei els Escenògraf: -barcelonina.) malgrat cognoms- de protagonista, Alfredo Boz­ Noves decoracions realitzades per Sormani (Milà) Piero i menors Vestuari: Cavallotti, Attrezzo: zetti (Elvino) Giovanni Mitrowich (Conde Rodolfo). Els rols realitzat per Arrigo (Milà) Rancati (Milà)

Enedina Lions es en família: Antònia era la Amina repartien Aguiló-Donatutti (Lisa) muller Elvíno Rockwell Blake Francesco EÎlero Rodolfo d'Arregna del mestre de cor Pietro Donatutti i Adelaida Aleu-Cavallé Teresa Mabel Perelstein (Teresa) Lisa M� del Carme Hernández Alessio Stefano Palatchi ho era del va tenir el Pere Cavallé. Hi Notari Alfredo Heilbron primer apuntador que Liceu, van intervenir també Antoni Vives i el senyor Director d'Orquestra Armando Gatto (Alessio) Pedragosa (un Director d'escena Giuseppe de Tomasi del Cor Romano Gandolfi van cinc mes i Directors Se'n fer quatre el l'últi­ Vittorio Sicuri notari). representacions, d'agost Mestre ajudant del Cor Miquel Ortega ma el gener de 1849, dirigides les primeres pel mestre Marià Obiols Violins concertinos Jaume Francesch Josep M. Alpiste i la cinquena per Joan-Baptista Dalmau. Pel que fa a la barcelonina Rossi-Caccia, es deia Manuela Giovamla Gioacchina Rossi, no cons­ ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU ta enlloc la data de naixement però sí que era filla del capità d'infan­ teria Juan Manuel Nash i de Marianna Rossi, «seconda buffa» del Tea­ tre de la Santa Creu.

Els espectacles tenien llavors una estructura que ara ha de sorprendre. Així, per exemple, a la cinquena representació de La sonnambula, 18 de gener de 1849, al final de la funció actuava la companyia d'un cert Mr. 'Iurneaur que executà quadres al natural, anomenats tableaux A dalt i a pàgina següent: Hackel! Blake (Elvina) i Euedina Lloris vivants. Amb l'òpera no n'hi havia hagut prou. Alguns cops l'espec­ (Amina) interpretaren La sonnambula tacle encara més amb números de o de circ. al Liceu la temporada 1986-87. queia avall, prestidigitació La sonnambula no tornaria al Liceu fins al 1858 quan la van protagonitzar Fortunata Tedesco i el tenor Pietro Mongini, futur pri­ mer Ramadés de Aida. Després va esdevenir un títol de repertori i la prova és que en els quaranta anys següents, entre 1858 i 1898, s'hi van fer 20 edicions diferents. Les reposicions van ser els anys 1859 (amb Angiolina Ortolani i Mario Tiberini), juny de 1862 (Elisa Villar de Volpini i altre cop Mongini), novembre del mateix any (Ilma Murska i Manuel Carrión) i 1867 (Giuseppina Vitali i Leandro Coy). La tem­ porada 1869-70 La sonnambula aconseguia al Liceu la xifra ben respectable de 21 representacions consecutives amb la soprano Enrichetta de Baillou - Marinoni; en Elvino s'alternaren els tenors Cesare Sarti i Antonio Minetti. Títol fix a la cartellera, hi tornava la tempo­ rada 1870-71 (amb Angelina Peralta i Enrichetta de Baillou-Marinoni, que s'alterneren en el rol protagonista, i el tenor Minetti), el 1873 50 T 11 r, � T JI JI:-i Y S JI L JI c: JI � 1 Il 11 JI DEL S "I JI 1_ S E.'\ D Il I: O S I e TI1E N T JI A N Y S JI I� A e JI M Il R il D E I� S M A I. S E N o n t ç o S I 51

-o tal Elvira­ a uns (Teresina vegada pocs títols i això provocà que Aida, Rigoletto o La Bohème Brambilla i Carlo Vicentelli), tem­ apareguessin a totes les temporades.

1873-74 de va porada (Enrichetta La reposició arribar el 1946 als darrers anys de l'empresari Joan Baillou-Marinoni i Giacomo Piaz­ Mestres Calvet. Tres intèrprets magnífics, Marimí del Pozo, un jove 1875 d'Alberti i Di tot za), (Angiolina Giuseppe Stefano, que just havia començat la carrera, i el gran febrer i de baix no van Luigi Maurelli), març Tancredi Pasero, poder evitar els blasmes i vituperis que 1876 Rubini-Scalesi i (Fanny contra Bellini s'havien repetit durant cinquanta anys. Això avui pot Émile Naudin), octubre del mateix sorprendre però aquest era el criteri general. Al «Diario de Barcelo­ any (amb el matrimoni De Reims), na» el mestre Antoni Català rebentava la partitura sense miraments

« temporada 1879-80 (amb Cle­ i escrivia: ... adscrita a la tendencia estética de sus preferencias, ni mentina De Vere i la famosa Bian­ que decir cómo es descuidado el aspecto orquestal: melodías "à la ca Donadio com a valse" la a protagonistes), acompañadas por "gran guitarra' -íbamos decir por la 1880 (Elvira Colonnese) i 1887 orquesta- son su puesta en música». (Elena Varesi i Clementina De Eren ignorats els aspectes melòdic i vocal i s'insistia reiteradament Vere). Després vénen dues grans en la pobresa instrumental. Amb tot, d'aleshores ençà La sonnam­ especialistes, la nord-americana bula ha tingut altre cop el seu lloc al repertori del Liceu. El 1953 la Encdina Lloris (Amina) al Liceu. Temporada 1986-87. Maria van Zandt (1889), amb la prometedora Josefina Huguet com cantava la mítica Margherita Carosio en una etapa de maduresa de a Lisa, i Regina Pacini (1893). La sonnambula tornava al Liceu la la seva carrera, amb el tenor Alvino Misciano i el baix Antonio Cas­ temporada 1894-95 (amb Vittoria Italia Repetti) i fins i tot inclosa sinelli. El 1959 va ser l'any de Gianna d'Angelo, que amb aquest en una temporada d'opereta italiana la Quaresma de 1897 amb una títol obtenia la medalla d'or del teatre; amb la d'Angelo, el tenor Nico­ mediocre Aida Saroglia de protagonista. la Monti i el baix Ivo Vinco. El 1975 la prevista Maddalena Bonifac­ va al de a va ser Catalunya produir començament de segle algunes les millors cio ja l'assaig general substituïda per Anna Maccianti, que veus de soprano lleugera, entre les que excelli Maria Barrientos. La va fer les tres representacions; tenor i baríton eren dos cantants tan Barrientos va cantar La sonnambula al Liceu els anys 1899, 1913 i estimats com Umberto Grilli i Antonio Zerbini. L'última Sonnambu­ 1917. L'edició del novembre de 1917, només dues representacions, la del Liceu, amb quatre representacions el gener de 1987, significà reuní dos dels més grans especialistes de tota la història d'aquest títol, la presentació aquí de la prometedora Enedina Lloris i el debut tam­ Maria Barrientos i Tito Schipa. Foren anys gloriosos en els quals bé de Rockwell Blake. Dirigí un gran especialista d'aquest repertori també trobem la més gran lleugera italiana del moment, Amelita Galli­ com és el mestre Armando Gatto.

ó Curci (1914), i la nostra Mercè Capsir i Schipa (gener de 1917). JAUME T'u i u Després del 1917 La sonnambula va desaparèixer de l'escenari del Enedina Lloris (Amina) Liceu. D'una banda i de l'altre el verisme havien arraconat Wagner i Francesca Ellero d'Arregna al Liceu. el bel canto a la cambra dels mals endreços. Eren anys en els quals (Conte Rodolfo) Temporada 1986-87. el melodrama romàntic italià patia el rebuig més gran, i la prova és que La sonnambula estaria gairebé trenta anys absent dels cartells del Liceu sense que ningú no la trobés a faltar. Es va bandejar Belli­ ni i Donizetti (amb l'excepció de La Favorita) i no es coneixia ni un Verdi anterior a Rigoletto. Durant anys i anys el repertori es limitava FR JED R T C li li A J I) E Il (Director de la Ràdio de Leipzig, Filharmò­ Biografies musical) Des de la temporada nica Txeca i Orquestra de Cambra 1991-92 és Director Principal de d'Estocolm. Entre els seus com­ l'Opéra du Rhin d'Estrasburg. Els promisos actuals cal esmentar La estudis de direcció, els féu a la Traviata, el ballet Trencanous i Lie­

Musikaakadernie de Viena amb der de Strauss, amb orquestra, a Km1 Osterreicher i després en uns Estrasburg i, com a pianista i al cursos al Mozarteum de Salzburg disc, el cicle de Schubert Die scho­ mm) Milan Hovat. Als divuit mlys nen Miillerin amb Costa Winberg. (1979)guanyà a Àustria un premi Friedrich Haider nacional de composició i l'any 1984 aconseguí el primer contracté en STEFANO PALATCHI (Conte un teatre: l'opereta de Johann Rodolfo) Nasqué a Barcelona, on Strauss Wiener Blat a Klagenfurt. féu els estudis de cant amb Maia En el terreny de l'òpera debutà Mayska i els completà amh Jaume amb La sonnambula al San Carlo Francisco Puig, Gino Bechi i Etto­ de Nàpols, i després ha dirigit, entre re Campogalliani, Debutà al Gran altres ciutats, a Roma (Lucia di Teatre del Liceu la temporada Lammermoorv, Bonn (Die Eni­ 1985-86 i des d'aleshores ha inter- [ùhrung aus dem Serail, I Capu­ vingut en més d'un centenar de letti e I Montecchi i L 'elisir d'amo­ representacions. En aquest Gran ,.e), Montpelier (Die Zauberflote i Teatre ha destacat en personatges Ariadne auf Naxos), Estrasburg com els de Hei Ferran (Cristóbal (Hansel und CreteiL Ais de Pro­ Colón de Balada), Crespel (Les can­ vença (Le nozze di Figal'o), Tene­ tes d'Hoffinann), Podestà (Una rife (Cavalleria rusticana i PagLiac­ casa mm), Don Basilio (Il barbie­ ci) i Peralada (Del' fliegende re di SivigLia), Colline (La Bohè­ Hollander). Al Gran Teatre del me), Talbot (Ma,.ia Stuarda), Liceu debutà I'any 1986 amb La Rochefort (Anna Balena) i Ferran­ Traviata, protagonitzada per Edi­ do (Il Trooatorev. El març de 1994 ta Cruherova. La temporada 1991- va cantar Timur (Tumndot) al 92 acompanyà Edita Cruberova en Palau Sant Jordi i la temporada ml recital. 1994-95 interpretà Sparafucile També ha dirigit concerts amb l'Or­ (Rigoletto) al Teatre Victòria. La questra Filharmònica de Tòquio temporada 1996-97 interpretà el (Simfonia dels Alps de Richard papel' de Banquo (Macbeth) al Stefano Palatchi Strauss), Philhannonia Hungarica, Palau de la Música.

POUR ELLE POUR LUI pacorabanne 54 I Il IOC Il fi F I [ S 13 I () C Il ¡\ F I E S I 55

Des de 1988 canta també a altres tea­ ed Euridice) de Gluck, els Liebes­ sel und Gretel, Rigoletto, Arabella, Mallorca i Les pêcheurs ele perles tres espanyols (Madrid, Sevilla, lieder und Neue Liebeslieder ele Ariadne aufNaxos i Cosijan tutte. al Teatre Grec de Barcelona. El

Las Brahms amb el Lieder­ Ha a València, Peralada, Mallorca, quartet interpretat Anna Balena la novembre delmateix any substituí

i a hanzo Ha realitzat diversos reci­ de a Palmas, Tenerife, Oviedo, etc) Bayerische Staatsoper Munie, darrera hora el tenor que havia l'estranger (París, Tolosa, Buenos tals d'òpera i lied. També ha actuat en una nova producció de Jona­ d'interpretar Anna Balena al Gran de al Teatre i al Cran Teatre Aires, Metropolitan Nova York, Grec del than Miller. Al Liceu, ha intervin­ Teatre del Liceu i debutà en aquest

WasMlgton) . Liceu. gut en un recital, un concert i tren­ teatre al costat d'Edita Cruherova,

ta representacions d'òperes com ara dirigit per Richard Bonynge. Die En�fï¿hrung aus dem Serail Posteriorment canta al Festival de MONTSERRAT TORRUELLA E O I T A e RUB E ft O V A (Amina) (1977-78),La Traviata (1985-86), Peralada (L'eLisir d'amare), al Tea­ (Teresa) Nascuda a Sabadell (Bar­ Neix a Bratislava. En acabar sis Lucia di Lammermoor (1986-87), tro San Carlos de Lisboa (Falstaff; celona) el novembre de 1959. Va anys d'estudi de cant al Conserva­ Ariadne au] Naxos (1989-90), I Capuletti e I Montecchi), Teatro compaginar els estudis de cant amb tori, debutà al Teatre Nacional de Roberto Devereux (1990-91), Anna Regio de Parma, Zuric (Lucia di els d'altres instruments, concreta­ la mateixa ciutat amb Rosina (Il Balena (1992-93) s Lafille du régi­ Lamrnermoorv, Amsterdam (Fals­ ment el piano i el violoncel. Inicià barbiere di Siviglia.) 1968). Des­ ment (1993-94). A més, va inter­ taff; amb Chailly/Pasqual), Berlín, el cant amb Maria de Vega i el prés de dos anys d'actuacions a pretar Lucía di Lammermoor al Tenerife (CosL/án tutte), Hamburg, prosseguí amb Myriam Alió i Eslovènia (Rigoletto, La Traviata), Palau Sant Jordi el 28 de juny de Colònia (La sonnambulas, Billiao, Montserrat Torruella Josep Bros Manuel García Morante, amb qui l'any 197 O passà a formar part de 1994, després de l'incendi del Staatsoper de Viena, Homa, Mont­ actuahnent estudia al Conservatori la Staatsoper de Viena (Reina de Liceu. peller, Tel Aviv (Lucia di Lam­ Municipal de Barcelona. la Nit de Die Zauberfloteí, mermoor, amb Zubin Mehta), Vaser membre de la Coral Belles Arts Inicià la carrera internacional inter- Oviedo i Bayerische Staatsoper de de JJ.MM. de Sabadell, dirigida per pretant Zerbinetta (Ariadne au] .I0SEP BROS (Elvino) Nascut a Munie (Anna Balena dirigit per Lluís Vila, durant set anys (1978- Naxos¡ a Viena sota la direcció de Barcelona, estudià al Conservatori Jonathan Miller). La temporada del 85). Premi extraordinari per assis­ Karl Bôhm, A partir d'aleshores ha Superior de Música d'aquesta ciu­ Liceu 1995-96 intervingué en un tir al Curs de l'Acadèmia Verdia­ estat convidada per tots els teatres tat i amb Jaime Francisco Puig. El concert amb Edita Gruherova. na Carlo Bergonzi, a Busseto (Ità­ més importants delmón en papers 1986 fou guar·donat en el Concurs lia) i al Concurs Internacional de com Zerbinetta, Rosina, Sophie Internacional de Cant Francesc Cant Francesc Viñas, Barcelona (Der Rosenkavalier), Konstanze Viñas. Debutà el1987 a Palma de M I L A e It O S PO 13 LA]) O H (Lisa) (1990). (Die En?fùhrung aus dem Serail), Mallorca, amb Carmina Burana de Va néixer a Madrid. Realitzà els Ha cantat la part solista en el Magni­ Donna Anna (Don Giovanni), Carl Orff i de seguida cantà òpe­ estudis musicals al Real Conserva­ ficat de J.S. Bach, el Te Deum Gilda (Rigoletto), Giulietta (I Capu­ res, concerts i recitals per Espanya, torio Superior de Música i obtin­ de G.F. Handel, el Te Deum de leti e I Montecchi), Elvira (I Puri­ Itàlia i Gran Bretanya. El 1992 gué el títol de Professor Superior H. Purcell, les Vesperae solennes tanii, Maria Stuard a, Lucia di intervingué al Festival de Perala­ de Cant amb el Premi d'Honor Fi de confessore de W.A. Mozart, la Lammermoor i Linda (Linda di da ((Una hora amb Rossini»] i de Carrera. És llicenciada en "fissa en do major (Krônungsmes­ Chamounixí. També ha enregis­ cantà Don Pasquale a Sabadell, Farmàcia per la Universidad Com­

se), el Magrt�f¡cat d'A. Vivaldi ... Ha trat grarl nombre de discs i ha fet La Favorita a Las Palmas de Gran plutense de Madrid. Els seus mes­

com ara Han- a Palma de tres de cant han estat Ana Edila Crubcrova interpretat el papel' d'Orfeo (Olfeo filmacions d'òpera, Milagros Poblador Canaria, Rigoletto Fernand, 56 I Il lOG Il ti F I E S Il IOC Il ti F I E S I 57

Elvira Padin, Suso Mariategui, A N D HI� S M Á S P E H O (Director tra i el millorament de la seva cate­ COH DEL TEATHE DEL LICEU

simfònica ha estat una Alfredo Kraus i el tenor Francisco del cor) Començà els, estudis goria propòsit El Cor és peça fonamental en els de la nova Lázaro. Ha cantat els personatges musicals al seu país, Argentina. El principal plans dels espectacles del Gran Teatre del de Reina de la Nit (Die Zauberflá­ 1976 fou nomenat director del etapa del Teatre, que es va cloure Liceu i, des de la primera tempo­ amb el de te), Lucia (Lucia di Lammermo­ Coro Estable del Teatro Argentino l'incendi que gener 1994 rada del Consorci, ha experimen­

va destruir l'escenari i la sala. Els una or), Lisa (La sonnambula}, Truja­ de La Plata i de 1978 a 1982 féu la tat renovació constant. En

mán Retablo de Maese mateixa tasca al Teatro directors titulars de la formació han iniciar la (El Pedros, Municipal Orquestra Sirnfònica i COI' temporada 1982-83, del Gran Teatre del Liceu així com el de Mozart ... de Rio de Janeiro. Des de estat M. Marco i més enda­ Romano Candolfi es féu càrrec de Adrià del Castillo Requiem l'any Eugenio vant Uwe es va Ha actuat al teatre La Zarzuela de 1982 dirigí, durant tres tempora­ Mund, que impo­ la direcció juntament amb Vitto­ Madrid, Palau de la Música, Teatre des, el cordel Teatro Colón de sar com a objectiu dotar l'Or­ rio Sicuri. La temporada 1990-91.)

d'un simfònic nomenat Grec, Teatro Campoamor d'Ovie­ Buenos Aires. L'any 1988 aconse­ questra repertori Andrés Máspero fou

Bruck­ del ara do, Teatro Cervantes de Málaga, guí un Master a la Universitat (Mozart, Brahms, Mahler, subdirector Cor, que diri­

Mont­ com a Gran Teatro de Córdoba, Festival Catòlica de Washington, ciutat on ner, Txaikovski, Mussorgski, geL"\:: titular.

li donés un nou seves asse- de Peralada (L 'elisir d 'amare el actuà també com a pianista al Ken­ salvatge) que pro­ D'entre les actuacions cal 1993), amb directors com García nedy Center i el1989 fou director tagonisme. nyalar el Requiem de Verdi (Teatro Diferents directors invitats han treba­ i Asensio, Odón Alonso, Pérez Batis­ de COI' a la Summer Opera. Durant Real de Madrid] la primera versió ta, M. Valdés, Leo Brower... i regis­ 1988-90 fou director d')IAVE llat en el decurs d'aquests anys amb escenificada a Espanya de l'òpera tes com Emilio Sagi, Francesco Pri­ (lberoamerican Vocal Ensemble) i T'Orquestra Simfònica del Gran Moses und Aron de Schonberg vitera i José Tamayo. Participà en la temporada 1990-91 director del Teatre del Liceu, entre els quals cal (Gran Teatre del Liceu), a més del la citar' els mestres de la Missa gravació de A tlàntida de Falia, cor de la Dalias Opera. La tempo­ Albrecht, Bonynge, Requiem Mozart, Solemnis de i la Missa dirigida per Edmon Colomer. Ha rada 1990-91 fou nomenat sub­ Decker, Gatto, Gandolfi, Halffter, Beethoven estat guardonada en els següents director del Cordel Gran Teatre Hollreiser, Kulka, Nelson, Perick, de la Coronaciô de Mozart. Antoni Lluch concursos de cant: Premi \�1 El Cor del Gran Teatre del Liceu ha Primer del Liceu, que axa dirigeix com a Rennert, Rudel, Steinberg, eikert, Neu­ actuat a les Arenes de en Eugenio Marco, Sabadell 1994, titular. El desembre de 1993 es va Schneider, Varviso, Maag, Nîmes,

ocasió de l'estrena a de Premi al millor intèrpret d'Òpera doctorar en música a la Universi­ mann, Muti, Halffter, Robertson, França Ros Pons i Gar·delli. Espanyola del Concurs Internacio­ tat Catòlica de Washington. Marbà, l'òpera de Verdi fl Corsaro. Tam­ nal Julián Gayarre Pamplona 1994, L'Orquestra ha actuat al Teatro Real bé ha interpretat Lucia eli Lam­

i al Palacio Real de les mermoor a i Lucre­ Premi a la millor soprano lleuge­ Madrid, Ludwigshafen

Arenes de de Lud­ zia a París. Ha cantat sota ra, al millor intèrpret espanyol ORQUESTHA SIMFÒNICA DEL Nîmes, l'Òpera Borgia el Théâtre des la direcció dels mestres (atorgat per Plácido Dorningo), i a CHAN TEATHE DEL LICEU wigshafen, Champs­ Albrecht, de el Palau de la la veu espanyola finalista més El seu primer director titular fou Elysées París, Decker, Gatto, Hollreiser, Kulka, Música Catalana i el Teatre Grec important (atorgat pel 4t i 5è pis Marià Obiols i en la seva llarga tm­ Mund, Nelson, Perick, Rennert; de el Festival d'Oran­ Varvi­ de Liceistes) en el Concurs Inter­ jectòria l'Orquestra ha estat diri­ Barcelona, Rudel, Steinberg, Weikert, Francesc Viñas l'Odeon Herodion Atticus d'Ate­ so, i Neumann, entre d'altres. nacional (Barcelo­ gida per Otto Klemperer, Bruno ge, Maag nes i el Festival de entre na, 1994) i Primer Premi Francis­ Walter i altres. Des de la creació Peralada, d'altres indrets. co Alonso (Mach'id, 1994). del Consorci del Gran Teatre del Andrés Máspcro Liceu, la normalització de l'Orques- Concertinos Violoncels Fagots ORQUESTRA CORDEL GRAN Sopranos primeres Tenors primers Baixos Josep M. ALPISTE Pere BUSQUETS* Just MOHOS* M. SIMFÒNICA DEL GRAN Isabel AHQUÉ Antoni BERNAL BLAS * TEATRE Santiago Peter THIEMANN* Eugenia SEQUEIRA Isabel BARBA Violins M. BOSCH CAMPÀ TEATRE DEL LICEU primers DEL LICEU Josep Ignasi Adam GLUBINSKI Francesc BENÍTEZ* M. Lluïsa Maria Anca ANDREI* CARDONA José Luís CASANOVA Miguel Ángel cmmÁs Esther Clara BRAUN (Contrafagot) Núria Tobias GOSSMANN* DELGADO Jordi FIGUERAS José Felipe EGUHROLA Alexandre BÁSCONES M. Isabel FUENTEALBA Margaret BONHAM Trompes Ubaldo GARCÍA Ignasi GOMAR Carme COMECHE M. Rosa Miloslav CAPKA Vicenç AGUILAR* LÓPEZ Francesc GARCÍA Francese QUILES Hafael SALA Mirta Maria LORA Andrea CERUTI Frantisek SUPIN* Prudenci GUTIÉHREZ Carles HIVAS Juan Manuel STACEY Encarnació MARTÍNEZ Birgit EULER Carles CHORDÀ Sixto LERÍN Juan Bautista ROCHEH Georghe TATU Anna OLIVA Piotr JECZMYK Enric Xavier MAHTÍNEZ José Antonio MEDINA Eulàlia Mestres assistents musicals M. VALERO PRATS Dorina MARGINEANTU Francisco RODRÍGUEZ Àngels Perfecte MONROIG Matthias Javier PÉREZ-BATISTA WEINMANN Marta HIBAS Edith MARETZKI Ignacio ZAMORA Vicenç RÍOS Osias WILENSKI M. Teresa RIBEHA Emilian TOADER Contrabaixos CarIosTRULLÉN Trompetes Vessela TOMOV Tomàs ALMIRALL* Francesc COLOMINA-I.­ Sopranos segones Tenors segons Guerassim VORONKOV Josep QUER CATALÁN Àngel VIDAL Amparo Ferran ALTIMIS Jaume ALBORS Francisco VILLAESCUSA Núria CORS Violins segons Julio Alberto Francesc LOZANO M. Dolors LLONCH Annick PUIG* BERDASAGAR Joan MAULEÓN Trombons Glòria LÓPEZ Anton ZUPANCIC* Hans W. BYSTHON Lluís RUSIÑOL Josep Antoni OLTRA* Rita WING Antònia TEHRÉS Josep M. FONTANALS Rafael de la VEGA Francesc SÀNC1IEZ* Rosa BIOTA Eduard MORÉ Detlef HILLBRICHT* Mezzo-sopranos Mercè BROTONS Flautes Xavier PLANÀS (Contrabaix} Montserrat BENET Elena CEAUCESCU Albert MORA* Carles PRAT Luis BELLVER Teresa CASADELLÀ Rodica Monica HARDA Joan RENART* Emili Josep David MORALES Joana COLL ROSÉS Marcel NOLL Agustí BRUGADA Rosa CRISTO' Barítons Jordi PAPS Manuel FLORENCIANO TuJ) a MARTÍNEZ Josepa Pere COLL Sebastian POPESCU José Miguel BEHNABEU* Isabel MAS Oboès Hamon GRAU Frederic SBERT Marta MOHERA Francesc CASTELLÓ* Arpes Josep MIRÓ Julius VARAD! M. Isabel HODHÍGUEZ Emili PASCUAL* Lina SEHRACARABASSA-I.­ Àngel MOLERO Jordi VILARGUNTÉ M. Rosa SOLER Richard VAUGHAN* Margarita AHNAL* Joan Josep RAMOS Violes (Corn anglès} Contralts Jaume HIBAS Enric PELLICER Percussió Birgit Henate SCHMIDT* M. Josep ESCOHSA Lluís SÁNCHEZ Raúl PÉREZ Artur SALA* Marie VANIER* Lucila GULÍN Joan SUBIROS (TimbaLs) Florian MUNTEANU Hortènsia LAHRABEITI Clarinets Jordi MESTHES* Bettina BRANDKAMP Clotilde MIRÓ Philip H. CUNNINGHAM* Julio BUHGOS Mihail FLORESCU Margarida POCOVI Josep MERCADAL* Nicolae GIURGEA (*) Solistes Anna M. VELANDO Miquel BARONA * Lluïsa JAIME (CLarinet baix} Carme YANGÜELA Timothy E. McKEITHEN Victor PETRE

Franck TOLLINI S'inclou una selecció de les versions Maria Callas (A), Nicola Monti (E), Enregistraments Els íntegres. personatges principals Nicola Zaccaria (R), Marietta

són esmentats en l'ordre següent: Angioletti (L). Orquestra i cor del Amina (A), Elvino (EL Rodolfo Teatro alla Scala de Milà. Dir.: (R), Lisa (L). A continuació 1"'01'­ Antonino Votto. EMI.) 1957 (CD). questra, el cor, el director musical, el director d'escena (si s'escau), el Renata Scotto (A), Alfredo Kraus (E), segell discogràfic i l'any de l'enre­ Ivo Vinco (R).) Zot1i (L). Orques­ gistrament. tra i cor del Teatro la Fenice de Venècia. Dir.: Santi. HRE, 1961.

Versions en disc Joan Sutherland (A), Renato Cioni (E), Ezio Flagello (R), Eileen eli Tullio Margherita Carosio (A), Nicola Monti (L). Orquestra i cor de l'American (E), Marco Stefanoni (R), ALma eli Opera Society. Dír.. Nicola Res­ Stasio (L). Orquestra i cor del Tea­ cigno. Stancl:ing Room, 1961 (CD). tro San Carlo de Nàpols. Dir.: Gia- nandrea Gavazzeni. Grand Tier, Joan Sutherland (A), Nicola Monti (E), 1951 (CD). Fernando Corena (R), Sylvia Stahl­ mann (L). Orquestra i cor del Lina Pagliughi (A), FerruccioTaglia­ Maggio Musicale Fiorentino. Dir.: vini (E), Cesare Siepi (R), Wanda Richard Bonynge. Decca, 1962 Ruggeri (L). Orquestra i cor de la (CD). RAI de Torí. Dir.: Franco Capuana. Fonic Cerra, 1952 (CD). Maddalena Bonifaccio (A), Eduard Giménez (E), Eftimios Michalo­ Maria Callas (A), Cesare Valleti (E), poulos (RL Annamaria Gaspari­ Giuseppe Modesti (RL Eugenia ni (L). Orquestra i cor del Tea­ Ratti (L). Orquestra i cordel Tea­ tro Viotti de Vercelli. Dir.: Nino tro alia Scala de Milà. Dir.: Leonard Verchi. Bernstein. Cerra, 1955. Joan Sutherland (A).) Nicolai Gedda NC 180560-2 NC 070567-2 Maria Callas (A), Nicola Monti (E), (E), Ezio Flagello (R), Jeanette Seo- Niccola Zaccaria (R), Marietta votti (L). Orquestra i cor del Metro­ Otros Títulos: Angioletti (L). Orquestra i cor del politan Opera House, de Nova DONIZETTI. La Fille du Régiment. 2cd NC 070566-2 Teatro alla Scala de Milà. Dir.: York. Dir.: Silvio Varviso. Arka- DONIZETTI. Linda di Chamounix. 3cd NC 070561-2 Antonino Votto. 1957. 1963 DONIZETTI. Roberto Devereux. 2cd NC 070563-2 Foyer, dia, (CD). DONIZETTI. Anna Bolena. 3cd NC 070565-2 BELLINI. I Puritani. 3cd NC 070562-2 ��($}AuViDiS/BER/CA 070560-2 BELLINI. Beatrice di Tenda. 2cd NC • Bertran, 72 08023 Barcelona Tel. 4188080 • Fax. 2110815 lé N 11 lé e I s T Il fi M E N T 63 62 I lé N 11 E e I s T 11 fi M lé N T S S I

Comentari i la musicalitat. Una versió també Renata Scotia (A), Stuart Burrows (E), Versions en vídeo Forbes Robinson (R), Jill Gomez molt interessant és la que reuneix no ser una obra molt va­ Renata Scotto i Alfredo en (L). Orquestra i cor de la Royal Paola Bertini (A), Gino Sinomberghi Malgrat gra Kraus, sí ho han fet les una funció a la e­ Opera House Covent Garden. Dir.: (E), Alfredo Calella (R). Realitzat da, que grans malaurada La F de les el') nice de Venècia; la italiana, Carlo Felice Cillario. Myto, 1971 per Gugliehno Rosa. representants sopranos agi­ soprano litat, (CD). La versió més completa és la seguint el model de la Cillas, dóna ele reuneix una June Anderson (A), Raul Giménez (E), l'any 1980, que Joan interpretació més detallada, amb facilitat enlluer­ més nítida i en Joan Sutherland (A), Luciano Pava­ Roberto Scandiuzzi (R). Òpera de Sutherland, segura. aquestes nadora a la ela­ de deu rotti (EL Nicolai Ghiaurov (R), Roma. Dir.: Alberto Ventura. Dir. per «coloratura», representacions 1961, que redad i domini de més tard ho féu al Covent Isobel Buchanan (L). National Phil­ escena: Silvia Cassini expositiva l'estil; anys Luciano llueix Garden. Amb el tenor canari harmonic Orchestra. London Ope­ Pavarotti, que ella, l'esclat del seu brillant i dóna una veritable de com ha ra Chorus. Dir.: Richard Bonynge. Anna Moffa (A), Danilo Vega (E), timbre, que lliçó a les característi­ de ser amb una ductilitat Decca, 1980 (CD). Plinio Clabassi (R), Cianna Galli sap adaptar-se Elvino, de i Nicolai Ghiaurov, un un domi­ (L). Orquestra i cor de la RAI de ques l'òpera. clara, fraseig elegant, dóna noblesa al Comte Ro­ ni de l'estil i en Mariella Devia (A), Luca Canonici (E), Milà. Dir.: Bnmo Bartoletti. Direc­ que seguretat completa arnh ells la tots els Alessandro Verducci (R). Orques­ tor d'escena: Maria Lanfranchi. dolfo; direcció, sempre registres. de Richard La va ser tra Simfònica de Piacenza. Dir.: RAI,1956. adequada, Bonynge, primera gravació interpre­ del món bel­ Massimo Viotti. Nuava Era. gran coneixedor tada per Lina Pagliughi, que dóna

contista, amb una versió refinada, la clàssica versió de soprmlO lleu­

com fa obre talls de en la Lucia Aliberti (A), John Aler (E), que, quasi sempre, gera l'època, qual predo­ i serveix d'excel­ mina el cant i acorn­ Francesco Ellero d'Artegna (R), tradicionals, que dolç virtuós, lent als cantants. En les ver­ Ferruccio Jane Giering (L). Orquestra i cor suport panyada pel' Tagliavini, sions de 1961 i la amb lm càlid i acu­ de la Deutsche Opel' de Berlín. Dir.: 1962, soprano plantejament australiana té la veu Lilla mica més i del cant noble de Cesare Jesús López Cobas. Eurodisc, 1990 rat, Siepi. el manté Entre les versions en vídeo és (CD). fresca, però 1980, pràc­ ticament les seves qualitats. interessant la prestació de June Dintre de les versions de les Anderson. Patrizia Ciofi (A), Giuseppe Morino soprml0S sobre de (E), Giovanni Furlanetto (R), dramàtiques destaca, per Maria dóna una ALIlEHT VILAHDELL Maria Costanza Nocentini (L). tot, Callas, que sense Orquestra Internacional d'Itàlia. gran força interpretativa, . oblidar canta i Dir.: Giuliano Carella. Nuava Era, que Bellini, impac­ ta la clara i l'es­ 1994 (CD). per expressivitat perit somniador. Amb ella, Nicola Monti, tenor de bella línia, una

mica limitat en les zones extremes,

i Cesare Valetti, que queda més

complet, per la bellesa del timbre I 65

Pròximes funcions «Tosca» de Giacomo Puccini

Aprile Millo / Galina Kalinina, Jaume Aragall, Joan Pons, Ivo Vinco, Cristòfor Viñas, Alfredo Heilbron, Manuel Garrido, Conxita Garcia i Félix Serraclara,

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Direcció musical: Marco Armiliato Direcció d'escena: Christoph Meyer Escenografia: Joaquim Roy Vestuari: Oper Kôln i Mercè Paloma Il-luminació: CarJes Valero Nova producció. Gran Teatre del Liceu

Teatre Victòria Dissabte, 19 d'abril, 21 h, funció núm. 13, torn e Dilluns, 21 d'abril, 21 h, funció núm. 14, torn A Dijous, 24 d'abril, 21 h, funció núm. 15, torn E Diumenge, 27 d'abril, 17 h, funció núm. 16, torn T Dimecres, 30 d'abril, 21 h, funcio núm. 17, torn D Divendres,2 de maig, 21 h, funció núm. 18, torn B 66 I P Il Ò X I M E S F UN C ION s

«Le pauvre matelot» de Darius Milhaud

Claude Pia, Catherine Dubose, Wolfgang Rauch i Ernst Gutstein.

Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Direcció musical: Alexander Drçar Direcció d'escena: Olivier Tambosi Escenografia: Olivier Tambosi Vestuari: Elisabeth Gresse] Producció: Gran Teatre del Liceu

«Pagliacci» de Ruggiero Leoncavallo

Vladimir Bogachov, Christiane Boesiger, Vicenç Sardinero, Wolfgang Rauch, Josep Ruiz i Antoni Lluch.

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Direcció musical: Alexander Drçar Direcció d'escena: Olivier Tambosi Escenografia: Volker Montag Vestuari: Elisabeth Gressel Producció: Gran Teatre del Liceu, procedent de l'Òpera de Klagenfurt

Teatre Victòria Divendres, 16 de maig, 21 h, funció núm. 19, torn E Dimarts, 20 de maig, 21 h, funció núm. 20, torn A Dijous, 22 de maig, 21 h, funció núm. 21, torn B Diumenge, 25 de maig, 17 h, funció núm. 22, torn T Dimecres, 28 de maig, 21 h, funcio núm. 23, torn D Dissabte, 31 de maig, 21 h, funció núm. 24, torn C Depósitos: Fondos de Inversión: Banca Electrónica:

- - DEPOSITO ATLANTICO. FONDOATLANTICO. - ATLANTICO XXI.

- - DEPOSITO ATLANTICO 2. DINERATLANTICO. (Recibanc, Disbanc, - - DEPOSITO AZUL. DINERBANC. Remesbanc, Credibanc, - - DEPOSITO NARAN..JA. RENTATLANTICO. Cashatlántico) .

- BOLSATLANTICO. - SEGURBANC.

- ATLANTICO DIVISAS. - FACTORING PROVEEDORES.

- FONDO EN ECUS. - FONATLANTICO.

Cuentas Especiales: Pensiones y Seguros: Cartera de Valores:

- CUENTATLANTICO. - PLANES DE PENSIONES INDIVIDUALES - ADMINISTRACION DE CARTERAS.

- LIBRETA AHORRO PREMIADO. (Plan Atlántico y FuturAtlántico). - COMPRA/VENTA EN BOLSAS

- LIBRETA AHORRO VIVIENDA. - PLAN DE ..JUBILACION. NACIONALES Y EXTRAN..JERAS. - PLAN DE PROTECCION FAMILIAR. - INVERSIONES EN EL EXTERIOR. - SEGUROS GENERALES DIVERSOS.

SIGA LAS SEÑALES DEL ATLANTICD

REDACCIÓ: TERESA LLORET, JOAN MATABOSCH. Comercio Exterior: Créditos Especiales: Sistemas de Pago:

- - FINANCIACION DE IMPORT/EXPORT. - CREDITO PROFESIONAL. TAR..JETAS DE DIHECCIÓ D'AilT I DISSENY CHAFIC: BAGÀ CREDITO: JOSEP - CUENTAS EN MONEDA EXTRAN..JERA. - CREDITODO. VISA MASTERCARD/EUROCARD.

- - FOTOCHAFIES: ANTONI RAS RIGAU (GRAN TEATRE DEL LICEU), CAMBIOS CONTADO, PLAZO - CREDIMATICO. TAR..JETA DE DEBITO: SERVIRED. Y OPCIONES. - CREDITO HIPOTECARIO. - CHEQUES DE VIA..JES EN DIVISAS. ANTONI BOFILL (GRAN TEATRE DEL LICEU). - CREDITO IMPUESTOS.

-

- - EN MONEDA IMPHESSIÓ: IcOL DL B 13350 97 CREDITO EXTRAN..JERA. - FACTORING. EDICIÓ I PUBLICITAT: ART·CO/PIIENSASI TAM S.L. - LEASING.

COL·LAilOHACIONS I ilCHA"IMENTS: EDUARD SUÀIIEZ (EDITOIlIAL LAERTES), ANTONI TÀPIES BARBA, IGNASI SAIIDÀ, JOAQUIM IBORRA. en THADUCCIÓ DE «NITS FLOIlENTINES» DE HEINHICH HEINE: Infórmese cualquiera de nuestras oficinas. ANTONI TÀPIES BAIlBA (EDITORIAL LAEIITES, 1982). El en: Grupo Banco Atlántico está presente _ ALEMANIA, ARGENTINA, BAHAMAS, BRASIL, COLOMBIA, CHILE, ESPANA, ESTADOS UNIDOS, FILIPINAS, GIBRALTAR, GRAN CAYMAN, HONG KONG, HUNG RIA, LlBANO, MEXICO, PANAMA, PORTUGAL, REPUBLICA CHECA Y VENEZUELA.

.1 �.� Banco Atlántico - .... 4 Fundado en 1901