MONESTIR DE PROGRAMA EDUCATIU CURS 2019–2020

ÍNDEX Presentació Curs 2019-2020 Les escoles al monestir de Pedralbes

El programa escolar del monestir de Pedralbes té com a objectiu proporcionar als alumnes de diferents nivells edu- catius —des d’educació infantil fins a batxillerat, i també als alumnes d’educació especial— una experiència signifi- cativa entorn d’un element patrimonial singular mitjançant propostes que ajuden els alumnes a analitzar, interpretar i reflexionar. En les activitats del programa s’aborda el coneixement del monestir des de diferents punts de vista, i en moltes d’aquestes activitats s’opta per un enfocament interdiscipli- 6 Pedralbes, un passeig 16 Petras Albas, empremtes nari que permet treballar diverses competències bàsiques de percepcions de l’edat mitjana Visita concert adreçada a P5 Visita adreçada a ESO i batxillerat transversals a la vegada: la comunicativa lingüística, l’artísti- i educació especial 17 Pedralbes, un escenari femení ca i cultural, la d’aprendre a aprendre, la social i ciutadana, 7 Pedralbes, la vida de poder o la competència en el coneixement i la interacció amb el en un monestir medieval Visita adreçada a ESO i batxillerat Visita taller adreçada a escoles amb alumnes món físic. d’educació integrada 18 La medicina medieval i el jardí medieval de Pedralbes 10 Entre l’acció i el silenci al monestir Visita adreçada a ESO i batxillerat Al monestir de Pedralbes, les escoles hi trobareu: de Pedralbes Visita taller adreçada al CI i al CM de primària 19 Salut i alimentació a l’edat mitjana Visita taller adreçada a ESO Patrimoni medieval 11 Petras Albas, mirall dels temps L’església amb els seus vitralls, el claustre de grans dimensions, la tomba de la reina medievals 20 Murals divins: les pintures de Elisenda i les pintures murals de la capella de Sant Miquel del Reial Monestir de Santa Visita taller adreçada al CM i al CS de primària la capella de Sant Miquel Maria de Pedralbes, que constitueixen un dels millors exemples del gòtic català. Visita adreçada a ESO i batxillerat 12 Plantes, remeis i apotecaris a l’edat mitjana 21 Quadern de l’enyor Un univers femení Visita adreçada al CM i al CS de primària Visita taller adreçada a ESO La clausura ha preservat el testimoni de la comunitat de monges clarisses que, durant gairebé set-cents anys, ha viscut de forma pràcticament ininterrompuda al monestir. 13 Murals divins: el món medieval a 22 Cultura accessible, un monestir A Pedralbes, hi han viscut dones que controlaren el ric patrimoni del monestir i que través de la capella de Sant Miquel per a tothom exerciren el seu poder i la seva influència més enllà de la clausura. Visita adreçada al CM i al CS de primària Projecte d’aprenentatge servei per a 3r i 4t d’ESO 14 Quadern de l’enyor Espiritualitat Visita taller adreçada al CS de primària 23 Pedralbes, una mirada matemàtica La percepció de la bellesa, així com la possibilitat de viure el silenci, la calma i la Materials educatius per a la visita autoguiada tranquil·litat, que obren un camí de transcendència.

Portada: dibuix de Suheia Abderazag Farayi, 2019. 5 INFANTIL EDUCACIÓ ESPECIAL Visita concert adreçada a P5 i educació especial Visita taller adreçada a escoles d’educació especial Pedralbes, un passeig de percepcions i a grups de primària amb infants d’educació integrada Pedralbes, la vida en un monestir medieval Un passeig multisensorial en què la música és el fil conductor d’un recorregut durant el qual es treballa l’educació estètica a través de la percepció dels sentits —l’oïda, la vista, El monestir de Pedralbes a l’edat mitjana funcionava talment com una petita ciutat. el tacte i l’olfacte— i l’apreciació del silenci per tal de poder percebre l’entorn amb sen- Fundat fa gairebé set-cents anys per la reina Elisenda, acull una comunitat de clarisses sibilitat i emoció. La proposta es desenvolupa en tres parts: en primer lloc, la formació que hi ha perviscut fins avui en dia. L’activitat mostra els diferents espais que integren prèvia dels mestres a càrrec d’especialistes en educació infantil (de l’àrea de música, l’estructura del monestir (església, claustre, dormidor, refetor, cuina, farmaciola i jardí plàstica o llengua) i de la conservadora del monestir, que proporciona als docents eines medicinal) i explica com s’organitzava la vida monàstica en els primers temps medievals i recursos per al treball previ a l’aula amb els alumnes. En segon lloc, el treball a l’aula (els horaris de les monges, les tasques i les activitats que hi desenvolupaven, els hàbits amb els alumnes, que té com a base un repertori musical acompanyat d’un seguit de alimentaris i les pràctiques mèdiques). La visita, conduïda per educadors especialitzats propostes que permeten treballar des de la transversalitat l’expressió plàstica, el medi en accessibilitat, compta amb el suport de materials adaptats per a persones amb neces- natural, el llenguatge, la descoberta d’un mateix i l’expressió corporal. I en tercer lloc, sitats educatives especials: maqueta tàctil del monestir, textos de lectura fàcil i materials la culminació del projecte amb una visita concert espectacle al monestir de Pedralbes, amb pictogrames que expliquen la regla monàstica i la vida dins el monestir. en la qual es reconeixen els espais i elements característics del monestir, així com el repertori de músiques treballat prèviament a l’aula.

«Pedralbes. Un passeig Objectius: Relacions Capacitats: Objectius: Relacions Competències de percepcions» és ··Donar a conèixer curriculars: ··Aprendre a pensar i a ··Situar els diferents curriculars: bàsiques també un projecte de alguns dels trets ··Observació i identifica- comunicar. espais que integren ··Estudi de les carac- transversals: proximitat del Reial característics de ció de l’entorn social: ··Pensar, crear, elaborar el recinte monàstic i terístiques d’algunes Competències comuni- Monestir de Santa Maria l’entorn del monestir. l’escola, el carrer, el bar- explicacions i iniciar-se explicar-ne els usos. societats de diferents catives (competència de Pedralbes en col·la- ··Oferir un passeig ri, el poble o la ciutat. en les habilitats mate- ··Explicar la vida quo- èpoques històriques artística i cultural); boració amb els centres multisensorial que prè- ··Sensibilitat i interès màtiques bàsiques. tidiana de les monges a partir de l’anàlisi de competències especí- de recursos pedagògics viament s’haurà pogut per l’escolta, l’observa- ··Aprendre a descobrir clarisses a l’època me- les formes d’organit- fiques per conviure i de i Sarrià-Sant treballar a l’aula, fent ció i l’exploració de les i tenir iniciativa. dieval. zació social. Anàlisi habitar el món (com- Gervasi. Amb l’objectiu especial incidència en possibilitats sonores, ··Observar i explorar ··Usar fonts senzilles de problemes socials petència en el coneixe- d’obrir el monestir als l’aspecte musical. simbòliques, cinètiques l’entorn immediat, d’informació indirecta rellevants comparant la ment i la interacció infants de P5 i als alum- ··Treballar de manera i plàstiques d’elements natural i físic, amb una per explicar la vida situació actual amb la amb el món físic); nes d’escoles d’educació especial la percepció de l’entorn. actitud de curiositat i dins del monestir. d’altres èpoques histò- competències meto- especial i de facilitar auditiva, visual, tàctil ··Curiositat, interès i respecte, i participar, riques. dològiques (compe- l’accés a un espai em- i olfactiva, així com gaudi pel que fa a les gradualment, en activi- ··Ús de fonts històriques tència d’aprendre a blemàtic del seu entorn, oferir la possibilitat creacions musicals, tats socials i culturals. diverses per obtenir aprendre); competèn- aquesta activitat de viure el silenci, la visuals, literàries, au- informació i evidenciar cies personals (compe- s’ofereix gratuïtament calma i la tranquil·litat diovisuals, plàstiques i Observacions: els canvis i les continu- tència d’autonomia a les escoles de Sarrià- per despertar els sen- escèniques mitjançant És obligatòria l’assis- ïtats al llarg del temps i iniciativa personal). Sant Gervasi i les Corts. tits i la sensibilitat. l’ús d’estratègies per tència a les sessions d’aspectes de la vida Si sou escoles d’aquests ··Sensibilitzar els infants escoltar, mirar i llegir. de formació per part quotidiana, de l’entorn Podeu consultar les districtes interessades amb relació a espais, ··Interès per compartir del professorat. proper. competències bàsiques en el projecte, adre- entorns i situacions di- interpretacions, sen- El preu per alumne és ··Anàlisi del paper de les per àmbit al web del ceu-vos al vostre CRP ferents dels habituals. sacions i emocions de 4,75 e. S’organitzen dones com a subjectes monestir. per a més informació i provocades per pro- dues sessions diàries i individuals o col·lectius inscripcions. duccions artístiques cada visita concert és de la història al llarg (literàries, musicals, per a 50 alumnes. del temps i valoració de teatrals, plàstiques i la seva aportació al pa- audiovisuals). trimoni i a la cultura.

6 7 Claustre del monestir de Pedralbes © MMP - Josep Casanova, 2018 PRIMÀRIA Primària Curs 2019-2020 Visita taller adreçada al CI i al CM d’educació primària Visita taller adreçada al CM i al CS d’educació primària Entre l’acció i el silenci al monestir de Pedralbes Petras Albas, mirall dels temps medievals

Una proposta per explorar i experimentar en l’entorn del monestir de Pedralbes. Apren- El monestir de Pedralbes, fundat per la reina Elisenda de Montcada el 1326, és un mirall drem la història d’aquest recinte emblemàtic de la ciutat i redescobrirem un espai de de la societat i la mentalitat de l’època medieval. Les dones que hi vivien ho feien en silenci, reflexió i serenitat habitant-lo d’una manera diferent. clausura i dedicaven la seva vida a l’oració i el treball. La vida quotidiana de les monges Mitjançant l’exploració al monestir, l’observació i la conversa, podrem fer un viatge en el de clausura tenia, però, trets en comú amb la vida de la resta de la societat, com ara l’ali- temps per endinsar-nos en un tipus de vida en comunitat, en silenci, dedicada al treball i a mentació i les pràctiques mèdiques. A l’interior del monestir es reproduïa l’estructura l’oració. Durant tot el recorregut, desplegarem accions que ens relacionen amb experiènci- jeràrquica de la societat i les relacions de poder que hi havia a l’exterior. Durant l’acti- es de silenci i entrenaments de concentració mitjançant pràctiques artístiques. vitat es fomentarà la reflexió a l’entorn de les preguntes següents: per què les monges vivien en clausura?, què portava aquestes dones a dedicar la seva vida a l’oració?, per què en un mateix recinte hi havia nobles, serventes i esclaves?, com era el dia a dia a Pedralbes?

Objectius: monestir, a través d’ac- ··Elaboració de pro- Competències Objectius: Relacions ··Anàlisi del paper de les Competències ··Explicar l’estructura cions i performance. duccions plàstiques i bàsiques ··Explicar la vida quo- curriculars: dones com a subjectes bàsiques física de l’edifici i l’or- ··Generar un espai i una missatges audiovisuals transversals: tidiana de les monges ··Estudi de les carac- individuals o col·lectius transversals: ganització de la vida proposta útil per a les a partir de la percepció Competències comuni- clarisses a l’edat mit- terístiques d’algunes de la història al llarg Competències comuni- quotidiana de les mon- escoles a fi de treballar sensorial, la imagina- catives (competència jana. societats de diferents del temps i valoració catives (competència ges dins del recinte del la comunicació, el silen- ció, les experiències, artística i cultural); ··Situar els diferents es- èpoques històriques de la seva aportació al artística i cultural); monestir. ci i la concentració, a la realitat, les idees competències espe- pais que constitueixen a partir de l’anàlisi de patrimoni i a la cultura. competències espe- ··Despertar l’interès i la partir de dinàmiques de i les emocions, tot cífiques de conviure i el recinte monàstic i les formes d’organit- cífiques per conviure curiositat dels nens i grup, per tal de millorar preveient els recursos habitar el món (com- explicar-ne els usos. zació social. Anàlisi i habitar el món nenes per un element la convivència a l’aula. necessaris i les possi- petència en el conei- ··Utilitzar fonts senzilles de problemes socials (competència en el patrimonial singular bilitats dels materials, xement i la interacció d’informació indirecta rellevants comparant la coneixement i la in- com el monestir de Relacions i avançant en els dife- amb el món físic); per explicar la vida situació actual amb la teracció amb el món Pedralbes. curriculars: rents processos de pro- competències metodo- dins del monestir. d’altres èpoques histò- físic); competències ··Observar i percebre ··Aplicació de les nocions ducció amb confiança i lògiques (competència ··Analitzar els vincles riques. metodològiques (com- a través dels sentits de canvi i continuïtat a satisfacció. d’aprendre a apren- entre el monestir i ··Ús de fonts d’informa- petència d’aprendre a l’entorn del monestir, fets quotidians propers ··Interès i curiositat per dre); competències l’exterior. ció històrica diverses aprendre). experimentant sensa- a l’experiència dels descobrir i gaudir les personals (competèn- ··Observar la manera per obtenir informació cions i descobrint les alumnes, així com a ele- manifestacions artísti- cia d’autonomia i inici- com la vida al mones- i constatar els canvis Podeu consultar les emocions que susciten ments del patrimoni. ques que ofereix l’en- ativa personal). tir era un reflex de la o la continuïtat al llarg competències bàsiques aquestes percepcions. ··Observació i exploració torn (museus, exposi- mentalitat i la societat del temps d’aspectes de per àmbit al web del ··Crear produccions i ex- sensorials dels ele- cions, representacions, Podeu consultar les medievals, i fomentar la vida quotidiana, de monestir. periències artístiques ments presents en l’en- festes populars...). competències bàsiques la reflexió sobre aquest l’entorn proper. a partir de la vivència torn natural, cultural i per àmbit al web del fet. del silenci, la percepció artístic, experimentant monestir. i les emocions viscudes les sensacions i emoci- durant el recorregut al ons que provoquen.

10 11 Primària Curs 2019-2020 Primària Curs 2019-2020

Visita adreçada al CM i al CS d’educació primària Visita adreçada al CM i al CS d’educació primària Plantes, remeis i apotecaris a l’edat mitjana Murals divins: el món medieval a través

Quins usos tenien les plantes medicinals que es conreaven al claustre del monestir de de la capella de Sant Miquel Pedralbes a l’edat mitjana? En la primera part de la visita s’explica com es guarien les En una petita sala situada al claustre del monestir, unes pintures fetes ara fa set-cents malalties a l’època medieval (i, concretament, al monestir de Pedralbes), així com la anys ens apropen al món medieval. Es tracta de la cel·la de Sant Miquel, un espai conce- visió del cos que es tenia a l’edat mitjana i la manera com aquesta visió condicionava les but per a la meditació, on la decoració havia de tocar l’ànima de l’abadessa. Un escenari pràctiques mèdiques. En la segona part s’estudien les plantes del jardí medicinal i els simbòlic concebut com un petit univers que, a través de la llum, el color i l’emoció, per- seus usos a l’edat mitjana i en l’època actual. metia connectar amb la perfecció del diví. Redescobriu amb una nova mirada una obra cabdal del gòtic català, una experiència que, a través de les escenes representades a la capella, us connectarà amb l’espiritualitat medieval i amb els secrets que amaga el vostre món interior.

Objectius: Relacions Competències Observacions: Objectius: Relacions apreciació de la relació Competències ··Relacionar els diferents curriculars: bàsiques Per l’estat de les plan- ··Explicar la simbologia curriculars: entre l’entorn cultural bàsiques espais del monestir ··Ús de fonts d’informa- transversals: tes del jardí medicinal dels elements repre- ··Interès i curiositat per i els aspectes perso- transversals: amb les activitats que ció històrica diverses Competències comuni- medieval, aquesta ac- sentats en la pintura. descobrir i gaudir les nals dels artistes i les Competències comuni- s’hi desenvolupaven per obtenir informació catives (competència tivitat té lloc els mesos ··Explicar les tècniques manifestacions artísti- artistes en la creació catives (competència i amb la vida de les i constatar els canvis artística i cultural); de setembre, octubre, de la pintura al fresc ques que ofereix l’en- d’objectes i imatges. artística i cultural); monges. o la continuïtat al llarg competències espe- abril, maig i juny. i al sec emprades per torn (museus, exposi- ··Comprensió i comuni- competències espe- ··Explicar com es guari- del temps d’aspectes de cífiques per conviure pintar la capella. cions, representacions, cació de les maneres cífiques per conviure en les malalties a l’edat la vida quotidiana, de i habitar el món ··Descriure, analitzar i festes populars). de viure, les ideologies i habitar el món mitjana i, més concre- l’entorn proper. (competència en el interpretar les imatges ··Identificació de la di- i les concepcions a (competència en el tament, al monestir de ··Identificació del paper coneixement i la in- de la capella de Sant versitat de materials través dels objectes i coneixement i la in- Pedralbes. individual i col·lectiu teracció amb el món Miquel com a docu- i de qualitats, i de les les imatges. Percepció teracció amb el món ··Reflexionar sobre la dels homes i les dones físic); competències ment històric. tecnologies que s’uti- i comprensió de les físic); competències visió del cos humà a en la història. metodològiques (com- ··Reflexionar sobre la litzen en la creació atribucions de temps, metodològiques (com- l’edat mitjana, com- ··Classificació, mitjan- petència d’aprendre a simbologia i la funció d’imatges i objectes lloc, gènere i classe petència d’aprendre a parant-la amb la visió çant claus dicotòmi- aprendre). de les obres d’art. artístics, mitjançant que transmeten els aprendre). actual, i sobre com ques senzilles, dels ··Valorar la necessitat de l’observació de pro- objectes i les imatges aquesta visió reper- diferents grups de Podeu consultar les protegir el patrimoni. duccions en l’entorn atenent al seu context Podeu consultar les cutia en la manera de vertebrats i plantes competències bàsiques artístic i cultural i en social. competències bàsiques guarir les malalties. (herbes, arbustos i per àmbit al web del els mitjans de comu- ··Identificació dels trets per àmbit al web del ··Donar a conèixer al- arbres) de l’entorn monestir. nicació. d’identitat i dels inte- monestir. gunes de les plantes proper a partir d’algu- ··Identificació de ma- ressos personals i dels medicinals que es nes característiques neres de viure i de altres. Expressió de Calendari: conreaven al monestir observables. formes d’organització les emocions pròpies Fins al maig de 2020. a l’edat mitjana, les social en les imatges i i autoregulació de la seves característiques els objectes; percepció conducta mitjançant el morfològiques i la i comprensió d’algunes desenvolupament de seva aplicació mèdica idees, valors o creen- l’autoestima. a l’edat mitjana i avui ces que transmeten els en dia. objectes i les imatges;

12 13 Primària Curs 2019-2020

Visita taller de creació literària i plàstica adreçada al CS d’educació primària Quadern de l’enyor

Eulària Anzizu, dona d’origen burgès, culta i viatjada, òrfena de pare i mare, ingressà a Pedralbes a finals del seglexix per voluntat pròpia. Dins del monestir, va catalogar-ne l’arxiu, va escriure una monografia històrica sobre Pedralbes, va dur a terme el primer projecte de museu i impulsà la restauració de l’edifici. D’altra banda, però, sor Eulària també era poetessa i moltes de les seves composicions evoquen un fort sentiment de pèrdua. A través d’un itinerari literari pels diferents espais del monestir, coneixerem l’edifici que Eulària Anzizu contribuí decididament a preservar, la vida de la comunitat de monges clarisses i l’obra literària d’Eulària, emmirallada en la d’altres poetes que es fan ressò del sentiment de l’enyor, la pèrdua i l’absència. Clourem la visita amb un taller de creació literària i plàstica on la paraula i la creació esdevindran una eina d’expressió del que els participants puguin sentir a l’entorn de l’enyor. Al final del taller, cada grup d’alumnes podrà emportar-se el «quadern de l’enyor» que ha elaborat.

Objectius: ··Experimentar, mitjan- personals, notícies i diments adequats, i ··Donar a conèixer la çant l’ús de la paraula dramatitzacions senzi- avançant amb confiança personalitat literària escrita i l’expressió plàs- lles) per tal d’expressar i satisfacció en el procés d’Eulària Anzizu, una tica, sensacions i senti- sentiments, emocions, de producció. dona que va escriure ments propis en el marc estats d’ànim o records. amb veu pròpia en el d’un taller de creació. ··Coneixement i valoració Competències context de la Renai- del text literari com a bàsiques xença i molt vinculada Relacions vehicle de comunicació transversals: als cercles intel·lectu- curriculars: i d’interacció, com a fet Competències comuni- als del moment (Euse- ··Lectura conjunta guiada cultural i com a possibi- catives (competència bi Güell, Jaume Collell, per aprofundir en el litat de gaudi personal. artística i cultural i Jacint Verdaguer, etc.). sentit del text, compa- ··Anàlisi del paper de les competència comu- ··Conèixer l’estructura rar autors, situar-los en dones com a subjectes nicativa i lingüística); física del monestir de l’època i aprendre a fer individuals o col·lectius competències espe- Pedralbes. lectura crítica, així com de la història al llarg del cífiques de conviure i ··Explicar la vida quoti- per practicar algunes temps i valoració de la habitar el món (com- diana de la comunitat estratègies lectores, seva aportació al patri- petència social i ciuta- de monges clarisses. aprendre a interpretar moni i a la cultura. dana); competències ··Viure l’experiència de el llenguatge literari ··Elaboració de produc- metodològiques (com- la poesia «vivenciada» (comparació, derivació, cions artístiques com a petència d’aprendre a a través d’una activitat composició, sentit fi- resultat de la percepció aprendre); competèn- literària participativa, gurat i interpretació de sensorial, la imaginació, cies personals (com- centrada en la temàtica locucions, frases fetes o les experiències, la petència d’autonomia i de l’enyor, la pèrdua i refranys) i descobrir el realitat, les idees i les iniciativa personal). l’absència, que es durà ritme i la rima si es trac- emocions, tot preveient a terme a partir d’un ta de poesia o cançó. els recursos necessaris Podeu consultar les recull de poesies que ··Escriptura de textos i les possibilitats dels competències bàsiques expressen aquests sen- de tot tipus (contes, materials, així com les per àmbit al web del timents. poemes, còmics, diaris tècniques i els proce- monestir. Font de l’Àngel i pou del claustre del monestir de Pedralbes © MMP - Josep Casanova, 2018 14 SECUNDÀRIA Secundària Curs 2019-2020 Visita adreçada a ESO i batxillerat Visita adreçada a ESO i batxillerat Petras Albas, empremtes de l’edat mitjana Pedralbes, un escenari femení de poder

Durant l’època medieval, el monestir de Pedralbes es va convertir en una institució se- Durant gairebé set-cents anys, el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes ha acollit nyorial de gran importància, amb el suport de les jerarquies eclesiàstiques i civils. Les entre els seus murs monges d’estaments socials diversos. Tanmateix, pel fet de ser un dones que hi van habitar en els primers temps provenien de diferents estaments socials monestir de fundació reial, acollí també un gran nombre de dames de l’alta noblesa i i van reproduir els esquemes i la manera de pensar de la seva època en la vida que feien filles de ciutadans honrats. Aquestes dones poderoses controlaren el ric patrimoni del dins el monestir. A través de petites notes que es conserven a l’arxiu del monestir, del monestir, exerciren el seu poder més enllà de la clausura i marcaren clarament la tra- recorregut per les estances del cenobi i de la contemplació d’alguns dels objectes que jectòria de la comunitat. El monestir de Pedralbes que contemplem avui en dia és obra van pertànyer a les monges, s’interpreta com era la vida d’aquestes dones dins la clausu- de totes aquestes dones que hi deixaren la seva empremta al llarg dels segles. La visita ra com a reflex de la societat medieval. construeix una història del monestir amb noms propis: Elisenda de Montcada i Frances- ca ça Portella al segle xiv, Maria d’Aragó i Teresa de Cardona al segle xvi, i sor Eulària Anzizu i Maria de la Concepció Baldric al segle xix. Dones poderoses i cultes que, al rit- me dels canvis que s’anaren succeint portes enfora del monestir, incidiren en l’arquitec- Objectius: i del comerç, així com moderna per mitjà de nicativa i lingüística i ··Explicar la trajectòria en els conflictes que es l’observació directa audiovisual); compe- tura i l’ornamentació de l’edifici i, en definitiva, en la vida de la comunitat. històrica del monestir van produir en el món i indirecta, i de la tències específiques en temps medievals. rural. Anàlisi del pa- interpretació d’obres per conviure i habitar Objectius: Relacions ··Reconeixement dels artística i cultural); ··Analitzar la relació per de l’Església en la significatives de l’àmbit el món (competències ··Analitzar la trajectòria curriculars: elements bàsics que ca- competències espe- entre la disposició i la cultura i la mentalitat català, espanyol i euro- en el coneixement i la històrica d’un monestir ··Anàlisi dels canvis racteritzen els estils ar- cífiques per conviure funció dels espais del medievals. peu dins el seu context interacció amb el món de clausura femení des econòmics i polítics de tístics a l’època medie- i habitar el món monestir amb referèn- ··Ús i contrast de cultural. Valoració de la físic); competències del punt de vista del la baixa edat mitjana, val i a l’època moderna (competència en el cia a l’organització de diferents fonts docu- necessitat de protegir i metodològiques (com- gènere. incidint especialment en per mitjà de l’observa- coneixement i la inte- la vida monàstica. mentals primàries i difondre el patrimoni. petència d’aprendre a ··Situar els moments l’auge de la vida urbana i ció directa i indirecta, racció amb el món físic ··Construir el conei- secundàries (materi- ··Identificació, anàlisi, aprendre). clau de construcció i del comerç, així com en i de la interpretació i competència social i xement històric a als, textuals, icono- interpretació i valora- remodelació del mo- els conflictes que es van d’obres significatives ciutadana); competèn- partir de l’ús de fonts gràfiques, cartogrà- ció de l’arquitectura Competències nestir: la fundació al produir en el món rural. dins el seu context cies metodològiques primàries de l’època fiques, digitals, etc.) i de l’art de la imatge generals de segle xiv; la remodela- Anàlisi del paper de cultural. Valoració de la (competència d’apren- medieval. per contextualitzar els d’època gòtica en el batxillerat: ció del segle xvi per tal l’Església en la cultura i necessitat de protegir i dre a aprendre). ··Analitzar les caracte- conceptes generals context d’una cultura Competència comu- d’adaptar-lo a un estil la mentalitat medievals. difondre el patrimoni. rístiques arquitectòni- amb fets de l’entorn urbana. Caracterització nicativa; competència de vida més auster, i la ··Ús i contrast de ··Identificació d’alguns Competències ques del gòtic català al proper. Representació de l’art gòtic a Cata- en gestió i tractament revaloració i restaura- diferents fonts docu- dels canvis, les conti- generals de monestir de Pedralbes. gràfica de les seqüènci- lunya, identificant-ne de la informació; com- ció del segle xix, dins mentals primàries i nuïtats i les ruptures batxillerat: ··Estudiar les principals es temporals. les particularitats, per petència personal i del moviment de la secundàries (materials, que s’han produït en Competència comu- obres d’art medievals ··Valoració del paper de mitjà de l’anàlisi i el intrapersonal (treball Renaixença. textuals, iconogràfi- el món de la cultura nicativa; competència conservades al mo- les dones i dels homes comentari metodològic en equip, capacitat ··Mostrar les relacions ques, cartogràfiques, i de l’art, així com en personal i intrapersonal nestir, fent un èmfasi com a subjectes de d’obres representatives assertiva i dialògica, de poder dintre i fora digitals, etc.) per con- la mentalitat de la so- (treball en equip, capa- especial en les pintures la història i del pre- dins el context de la escoltar i aprendre dels de la clausura, ente- textualitzar els concep- cietat, i interpretació citat assertiva i dialògi- murals de la capella de sent. Exercitació de corona catalanoarago- altres); competència nent el monestir com tes generals amb fets d’aquests canvis dins ca, escoltar i aprendre Sant Miquel. l’empatia històrica i nesa. en el coneixement i la un reflex de la societat de l’entorn proper. del seu context, amb dels altres); competèn- establiment de relaci- interacció amb el món de cada època. ··Valoració del paper de una atenció especial cia en el coneixement Relacions ons entre el passat i el Competències (física, social, cultural ··Reflexionar sobre la les dones i dels homes als rols de cada gènere. i la interacció amb el curriculars: present. bàsiques i cívica). manera com les abades- com a subjectes de la món (física, social, cul- ··Anàlisi dels canvis eco- ··Reconeixement dels transversals d’ESO: ses van plasmar el seu història i del present. Competències tural i cívica). nòmics i polítics de la elements bàsics que Competències comuni- Podeu consultar les poder a través de l’obra Exercitació de l’empa- bàsiques Podeu consultar les baixa edat mitjana, in- caracteritzen els es- catives (competència competències bàsiques arquitectònica del mo- tia històrica i establi- transversals d’ESO: competències bàsiques cidint especialment en tils artístics a l’època artística i cultural i per àmbit al web del nestir i dels encàrrecs ment de relacions entre Competències comuni- per àmbit al web del l’auge de la vida urbana medieval i a l’època competència comu- monestir. d’obres d’art. el passat i el present. catives (competència monestir.

16 17 Secundària Curs 2019-2020 Secundària Curs 2019-2020

Visita adreçada a ESO i batxillerat Visita taller d’alimentació adreçada a ESO La medicina medieval i el jardí medicinal Salut i alimentació a l’edat mitjana de Pedralbes A l’edat mitjana, els metges formats a les universitats consideraven que per preservar l’equilibri del cos i mantenir la salut era imprescindible la dieta, entesa en un sentit L’experiència de la malaltia i la visió que es tenia del cos, així com l’ús de les plantes me- ampli. Tal com deia un aforisme recollit a Flos medicinae de l’Escola de Salern, «Si dicinals, són l’eix temàtic que basteix un pont cap al passat i ens permet conèixer com et falten metges, que siguin metges per a tu aquestes tres coses: ànim alegre, descans era la vida a l’edat mitjana. En aquell temps, l’ésser humà es veia com un element inte- moderat i dieta». A partir del Regiment sanitari que Arnau de Vilanova va escriure per grat en equilibri perfecte en l’univers, i la medicina, com un instrument per reequilibrar a Jaume II, espòs de la reina fundadora del monestir de Pedralbes, aprofundirem en el el cos amb la natura. L’explicació de la teoria humoral i els llibres sobre matèria mèdica coneixement de dos aspectes concrets i fonamentals de la dietètica medieval: l’alimen- escrits per Hildegarda de Bingen i Ibn Wafid són els elements que ajuden a treballar la tació i el beure. Us proposem una visita durant la qual prestarem una atenció especial a visió del cos, el saber mèdic i les pràctiques emprades per guarir malalties dins i fora del la cuina, al refetor del monestir, al jardí medicinal medieval del claustre i a la infermeria, monestir a l’edat mitjana. Durant l’activitat es visitarà el jardí medicinal del claustre, la seguida d’un taller demostració de cuina concebut per la Fundació Alícia en el qual, farmaciola, la infermeria i la cuina. seguint els preceptes mèdics de l’època, prepararem algunes receptes medievals. Prepa- reu-vos per degustar una harmonia de sabors contraposats, dolços i espècies.

Objectius: dieta monàstica: de- digitals, etc.) per con- Competències Objectius: dieta monàstica: de- digitals, etc.) per con- Competències ··Analitzar els factors junis i abstinències textualitzar conceptes bàsiques ··Analitzar els factors junis i abstinències textualitzar conceptes bàsiques presents en el règim de en la cultura cristiana generals amb fets de transversals: presents en el règim de en la cultura cristiana generals amb fets de transversals: vida saludable a l’edat medieval. l’entorn proper. Repre- Competències comuni- vida saludable a l’edat medieval. l’entorn proper. Repre- Competències comuni- mitjana comparant-los ··Reconèixer els ele- sentació gràfica de les catives (competència mitjana comparant-los ··Reconèixer els ele- sentació gràfica de les catives (competència amb els de l’actualitat. ments que constitu- seqüències temporals. artística i cultural); amb els de l’actualitat. ments que constitu- seqüències temporals. artística i cultural); ··Explicar les bases eixen l’estructura del ··Anàlisi dels canvis competències espe- ··Explicar les bases eixen l’estructura del ··Anàlisi dels canvis competències espe- d’una alimentació conjunt monàstic: l’ús econòmics i polítics de cífiques per conviure d’una alimentació conjunt monàstic: l’ús econòmics i polítics de cífiques per conviure equilibrada segons i la funcionalitat dels la baixa edat mitjana, i habitar el món equilibrada segons i la funcionalitat dels la baixa edat mitjana, i habitar el món els preceptes mèdics espais. incidint especialment (competència en el els preceptes mèdics espais. incidint especialment (competència en el medievals, que atenien ··Experimentar amb en l’auge de la vida coneixement i la in- medievals, que atenien ··Experimentar amb en l’auge de la vida coneixement i la in- a l’edat, el gènere i l’es- la manipulació d’ali- urbana i el comerç, així teracció amb el món a l’edat, el gènere i l’es- la manipulació d’ali- urbana i el comerç, així teracció amb el món tament social, així com ments. com en els conflictes físic); competències tament social, així com ments. com en els conflictes físic); competències a la dieta del malalt. que es van produir en metodològiques (com- a la dieta del malalt. que es van produir en metodològiques (com- ··Reflexionar sobre el bi- Relacions el món rural. Anàlisi petència d’aprendre a ··Reflexionar sobre el bi- Relacions el món rural. Anàlisi petència d’aprendre a nomi alimentació i salut curriculars: del paper de l’Església aprendre); competèn- nomi alimentació i salut curriculars: del paper de l’Església aprendre); competèn- a l’edat mitjana i avui ··Aplicació de les no- en la cultura i la men- cies personals (com- a l’edat mitjana i avui ··Aplicació de les no- en la cultura i la men- cies personals (com- en dia (la dieta equili- cions històriques de talitat medievals. petència d’autonomia i en dia (la dieta equili- cions històriques de talitat medievals. petència d’autonomia i brada, els excessos i les canvi, continuïtat i si- iniciativa personal). brada, els excessos i les canvi, continuïtat i si- iniciativa personal). mancances) i sobre la multaneïtat a diversos mancances) i sobre la multaneïtat a diversos incidència de l’alimen- fenòmens històrics. Podeu consultar les incidència de l’alimen- fenòmens històrics. Podeu consultar les tació en la salut, l’ener- ··Valoració del paper competències bàsiques tació en la salut, l’ener- ··Valoració del paper competències bàsiques gia i l’estat d’ànim. dels homes i les dones per àmbit al web del gia i l’estat d’ànim. dels homes i les dones per àmbit al web del ··Explicar l’estacionalitat com a subjectes de la monestir. ··Explicar l’estacionalitat com a subjectes de la monestir. dels aliments a l’edat història i del present. dels aliments a l’edat història i del present. mitjana: el consum dels ··Ús i contrast de mitjana: el consum dels ··Ús i contrast de aliments de tempora- diferents fonts docu- aliments de tempora- diferents fonts docu- da. Comparar-ho amb mentals primàries i da. Comparar-ho amb mentals primàries i l’actualitat. secundàries (materials, l’actualitat. secundàries (materials, ··Donar a conèixer les textuals, iconogràfi- ··Donar a conèixer les textuals, iconogràfi- particularitats de la ques, cartogràfiques, particularitats de la ques, cartogràfiques,

18 19 Secundària Curs 2019-2020 Secundària Curs 2019-2020

Visita adreçada a ESO i batxillerat Visita taller de creació literària i plàstica adreçada a ESO Murals divins: les pintures de la capella Quadern de l’enyor de Sant Miquel Eulària Anzizu, dona d’origen burgès, culta i viatjada, òrfena de pare i mare, ingressà a Pedralbes a finals del seglexix per voluntat pròpia. Dins del monestir, va catalogar-ne Les dades obtingudes en el procés de restauració i conservació de la capella aporten l’arxiu, va escriure una monografia històrica sobre Pedralbes, va dur a terme el primer informació sobre molts aspectes desconeguts de la pintura i n’ofereixen una imatge projecte de museu i impulsà la restauració de l’edifici. D’altra banda, però, sor Eulària sorprenent i diferent, alhora que ens apropen al significat artístic i devocional de l’obra. també era poetessa i moltes de les seves composicions evoquen un fort sentiment de pèr- És possible resseguir la feina que va fer el pintor? Com va treballar i en quines condi- dua. A través d’un itinerari literari pels diferents espais del monestir, coneixerem l’edifici cions? Quin és el context de creació artística d’aquesta obra? Quin significat simbòlic que Eulària Anzizu contribuí decididament a preservar, la vida de la comunitat de monges i devocional tenia? Redescobreix amb una nova mirada la capella de Sant Miquel, obra clarisses i l’obra literària d’Eulària, emmirallada en la d’altres poetes que es fan ressò del cabdal de la pintura gòtica catalana restaurada fa poc. sentiment de l’enyor, la pèrdua i l’absència. Clourem la visita amb un taller de creació lite- rària i plàstica on la paraula i la creació esdevindran una eina d’expressió del que els par- ticipants puguin sentir a l’entorn de l’enyor. Al final del taller, cada grup d’alumnes podrà emportar-se el «quadern de l’enyor» que ha elaborat.

Objectius: secundàries (materials, onant-ne els aspectes coneixement i la in- ··Distingir les carac- textuals, iconogràfi- formals, expressius, de teracció amb el món terístiques del gòtic ques, cartogràfiques, contingut i significat, físic); competències català. Reconèixer els digitals, etc.) per con- discursius i contextuals. metodològiques (com- Objectius: expressen aquests com a subjectes de la Competències elements bàsics que textualitzar conceptes ··Coneixement d’algunes petència d’aprendre a ··Donar a conèixer la sentiments. història i del present. bàsiques caracteritzen el gòtic generals en fets de de les metodologies aprendre); competèn- personalitat literària ··Experimentar, mitjan- Exercitació de l’em- transversals italianitzant per mitjà l’entorn proper. Repre- de la història de l’art i cies personals (com- d’Eulària Anzizu, una çant l’ús de la paraula patia històrica i esta- Competències comuni- de l’observació directa sentació gràfica de les identificació del princi- petència d’autonomia i dona que va escriure escrita i l’expressió bliment de relacions catives (competència i la interpretació de les seqüències temporals. pals tipus de fonts per a iniciativa personal). amb veu pròpia en el plàstica, sensacions i entre passat i present. artística i cultural i pintures de la capella ··Reconeixement, com- l’estudi de les manifes- context de la Renai- sentiments propis en ··Experimentació i utilit- competència comu- de Sant Miquel del mo- prensió i interpretació tacions artístiques. Competències xença i molt vinculada el marc d’un taller de zació de procediments nicativa i lingüística); nestir de Pedralbes. de representacions ··Identificació i classifi- generals de als cercles intel·lec- creació. de representació en competències espe- ··Explicar la tècnica de visuals dels diferents cació dels vehicles, les batxillerat: tuals del moment ··Lectura comentada i funció de les inten- cífiques de conviure i la pintura al fresc que períodes artístics, es- tècniques, els materials Competència comuni- (Eusebi Güell, Jaume recitació de poemes, cions comunicatives, habitar el món (com- es va emprar per pintar tablint-ne els sentits i i les tipologies artísti- cativa; competència en Collell, Jacint Verda- tot reconeixent-ne els informatives, expressi- petència social i ciuta- la capella. els discursos i reflexio- ques. Definició del con- gestió i tractament de la guer, etc.). elements bàsics del ves, descriptives, refle- dana); competències ·· Analitzar les imatges de nant-hi des d’una pers- cepte d’estil i aplicació informació; competència ··Conèixer l’estructura ritme, la versificació i xives i crítiques. metodològiques (com- la capella de Sant Miquel pectiva contemporània. de la periodització his- personal i intrapersonal física del monestir de les figures semàntiques petència d’aprendre a com a document his- ··Reconeixement i valo- tòrica dels estils a obres (treball en equip, capa- Pedralbes. més habituals. aprendre); competèn- tòric, referent estètic i ració del paper de les artístiques concretes. citat assertiva i dialògi- ··Explicar la vida quoti- ··Creació de textos lite- cies personals (com- interpretació de la reali- obres d’art com a font ca, escoltar i aprendre diana de la comunitat raris amb tècniques de petència d’autonomia i tat en relació amb el seu d’informació sobre la Competències dels altres); competèn- de monges clarisses. foment de la creativitat, iniciativa personal). context de producció. vida i el pensament de bàsiques cia en el coneixement i ··Viure l’experiència de de simulació, de versi- ··Valorar la necessitat de les societats contempo- transversals d’ESO: la interacció amb el món la poesia «vivenciada» onament o d’elaboració Podeu consultar les protegir el patrimoni. rànies i històriques, tot Competències comuni- (física, social, cultural i a través d’una activitat a partir de la reflexió i competències bàsiques reflexionant sobre els catives (competència cívica). literària participativa, l’anàlisi de textos mo- per àmbit al web del Relacions seus aspectes formals i artística i cultural); centrada en la temàtica dels, utilitzant alguns monestir. curriculars: narratius. competències espe- Podeu consultar les de l’enyor, la pèrdua i aprenentatges adquirits ··Ús i contrast de ··Lectura i interpretació cífiques per conviure competències bàsiques l’absència, que es durà a les lectures. diferents fonts docu- de formes i imatges, tot i habitar el món per àmbit al web del a terme a partir d’un ··Valoració del paper de mentals primàries i identificant-ne i relaci- (competència en el monestir. recull de poesies que les dones i dels homes

20 21 Secundària Curs 2019-2020 MATERIALS EDUCATIUS Projecte d’aprenentatge servei per a 3r i 4t d’ESO Pedralbes, una mirada matemàtica Cultura accessible, un monestir per a tothom El Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes i l’escola BetàniaPatmos han establert un El Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes és un espai patrimonial declarat Bé d’In- conveni de col·laboració per a la creació d’un material didàctic que treballa, des de l’àrea terès Nacional. El museu monestir vetlla per la conservació, l’estudi i la difusió del ric de les matemàtiques, el conjunt arquitectònic del monestir. L’objectiu del material és afa- patrimoni de Pedralbes. Els eixos programàtics de la institució són el patrimoni medieval, vorir el desenvolupament de les competències bàsiques dels alumnes a través d’una visita la feminitat i l’espiritualitat, amb una especial atenció a l’accessibilitat de tots els públics. autoguiada al monestir amb el suport d’un dossier didàctic que proporciona una mirada En aquest sentit, el monestir proposa un projecte d’aprenentatge servei als instituts cen- matemàtica envers el patrimoni. La visita autoguiada amb el suport dels materials es pot trat en la millora de l’experiència de visita de les persones amb diversitat funcional. complementar amb altres propostes educatives del programa escolar. El projecte d’aquest curs se centrarà en l’elaboració de recursos d’accessibilitat per a per- sones invidents amb la creació de maquetes tàctils amb impressora 3D.

Àmbit: Aprenentatges: Per a més informació sobre el projecte: La proposta es Observacions: Enllaç per a la descàrrega dels materials: Patrimoni cultural ··Conèixer el ric patri- [email protected] concreta en tres ··La visita autoguiada al http://monestirpedralbes.bcn.cat/mirada-matematica​ moni del monestir. dossiers adreçats monestir és gratuïta. ··Empatitzar amb les a diferents nivells Tanmateix, és impres- necessitats de les per- educatius: cindible la reserva sones amb diversitat ··«El tresor de la reina prèvia del grup. funcional. Comprendre Elisenda», adreçat a ··Els materials de su- que les mesures d’ac- P4 d’educació infantil. port per al desenvo- cessibilitat són univer- ··«Conèixer el monestir lupament de la visita sals i milloren l’experi- amb les matemà- autoguiada són de ència de tothom. tiques», adreçat a lliure descàrrega. Els ··Estudiar un element 6è de primària. centres educatius artístic per desenvo- ··«El misteri de la són els responsables lupar-ne un disseny a clau d’or», adreçat a de dur-ne les còpies escala per fer-ne una 3r d’ESO. necessàries el dia de impressió 3D. la visita. En cap cas el monestir els propor- cionà les còpies dels materials per a la rea- lització de la visita. ··La proposta inclou un dossier per al docent i un dossier per a l’alumne. ··Per a la realització dels diferents exerci- cis, s’haurà d’usar lla- pis i goma. Està pro- hibit l’ús de bolígrafs dins del recinte.

22 MONESTIR DADES PRÀCTIQUES DE PEDRALBES Durada de les activitats: 2 h Baixada del Monestir, 9 Nombre màxim d’alumnes: 25 08034 Preu: 88,75 € per grup (màxim 20 alumnes). T. 93 256 34 34 A partir de 20 alumnes, 4,75 € per alumne Informació i reserves: barcelona.cat/monestirpedralbes de dilluns a divendres, de 10 a 14 h facebook.com/MonestirdePedralbes T. 93 256 34 27 twitter.com/MPedralbes [email protected] instagram.com/monestirpedralbes/ ACCÉS FGC: L6 (Reina Elisenda) / Bus: H4, V5, 63, 75 (només dies lectius del curs escolar) i 78 / Bus turístic: ruta blava

HORARI DE VISITA De l’1 d’octubre al 31 de març: de dimarts a divendres, de 10 a 14 h, i dissabtes i diumenges, de 10 a 17 h (diumenges, a partir de les 15 h, entrada gratuïta). De l’1 d’abril al 30 de setembre: de dimarts a divendres, de 10 a 17 h; dissabtes, de 10 a 19 h, i diumenges, de 10 a 20 h (diumenges, a partir de les 15 h, entrada gratuïta). Primer diumenge de mes, entrada gratuïta. Dilluns, tancat. Les entrades estan a la venda fins a mitja hora abans del tancament.

DIES DE TANCAMENT ANUAL 1 de gener, Divendres Sant, 1 de maig, 24 de juny i 25 de desembre DL B XXXXX-2019 DL