NÚM. 132 · JUNY 2002 · PREU: 1,05 E

LAtr REVISTA D’INICIAeT I V ballA P E R C A T A L U N Y A - V E R D S Publicació fundada el 1936 com a òrgan central del Partit Socialista Unificat de Catalunya Èxit de la vaga general

ICV empendrà un seguit d’accions parlamentàries. ICV reclama el cessament del portaveu del Govern La primera d’elles serà una resolució el debat de política general del proper 16 de juliol que s’haurà de votar al Ple en la qual el demanarà la reprovació del portaveu del Govern Pío Cabanillas. Segons Saura el Govern espanyol no pot tenir un portaveu que no té cap credibilitat, que intenta amagar la realitat per construir un país virtual. Igualment el president ecosocialista va destacar que altres membres del Govern com el ministre de Treball o la pròpia Delegada del Govern a Catalunya, Julia García Val d e c a s a s , han tingut la mateixa actitud deplorable pel que fa a l’avaluació de la vaga i de les manifestacions, intentant fer veure que no passava res i que els sindicats havien fracassat. Així mateix Saura demanarà la convocatòria urge n t del Consell d’Administració de RTVE perquè s’analitzi la informació donada per la televisió estatal sobre la vaga, en la qual han prevalgut les imatges dels incidents. Igualment demanarà la creació del Consell de Comunicació, un ens independent de les administracions públiques que ha de servir per a la defensa del dret a la informació i per vetllar pel respecte al pluralisme de la societat en el contingut i la programació dels mitjans de comunciació. Finalment ICV també ha demanat la compareixença del ministre de l’Interior, Mariano Rajoy, per a què expliqui la contundència d’algunes de les accions poli- cials que es van produir el dia de la vaga. Joan Saura va assenyalar que Catalunya ha estat una vegada més capdavantera en les mobilitzacions de caràcter progressista. Això demostra que hi ha una base social progressista que respon positivament a la idea Capçalera de la manifestació del 20 de juny al Passeig de Gràcia de Barcelona d’un canvi d’esquerres.

Un dia normal? Activitat d’ICV, contra les rebaixes del PP a vaga general del 20 de juny ha estat un èxit El Govern va realitzar una campanya contra la vaga ICV ha realitzat una campanya en favor de la vaga rotund. La convocatòria realitzada pels d’una gran agressivitat amb tots els mitjans de comuni- general i contra les retallades de drets socials del Lsindicats en defensa dels drets socials ha cació públics i privats al seu abast. El PP ha acusat els Govern. S’han editat cartells, pancartes, fulletons i les estat seguida massivament. Milions de persones sindicats de perjudicar Espanya, de ser anacrònics i 20 propostes d’ICV per a una ocupació de qualitat que han expressat amb la vaga el rebuig a la política de convocar una vaga política. Sens dubte qui més ha ha estat distribuït, principalment a les empreses. L’acte socioeconòmica del PP, al decret de reforma de la contribuït a politizar la vaga ha estat el mateix Govern. central de la campanya d’ICV es va celebrar amb un protecció de desocupació i a l’actitud prepotent del El prematur anunci de Pío Cabanillas de què no hi havia acte públic a Sant Vicenç dels Horts, amb la participa- Govern. vaga o de Mariano Rajoy, dient que el seguiment de la vaga ció dels secretaris generals de CCOOi d’UGT del Baix Segons les dades dels sindicats al voltant de no havia estat general han estat desmentits de forma con- Llobregat i de Joan Saura. 1.700.000 treballadors i treballadores a Catalunya tundent per la realitat. La percepció ciutadana és el millor Els dies previs a la vaga ICV instal·là un tenderol han seguit la vaga, un 85’9% de la població treba- indicador que la vaga va tenir un seguiment majoritari: informatiu a les Rambles de Barcelona. lladora, en el conjunt de l’Estat el seguiment ha empreses tancades, transports públics sense funcionar, estat d’un 84%. Un suport que va d’un 90-98% en polígons industrials sense activitat, trànsit més reduït que els sectors industrial, transports i de la construcció un dia normal, comerços tancats, escoles sense professors a un ampli seguiment a la resta de sectors (entre un ni alumnes i un consum elèctric molt inferior al d’un dia 50% en la sanitat privada fins a un 85% en sectors normal, amb un descens del 35% del consum elèctric i un com l’ensenyament). 38’7% del consum de gas natural, a Catalunya. Les manifestacions que es van celebrar arreu Els informatius de Televisió Espanyola i d’Antena 3 de l’Estat la tarda del dia 20 són una prova no es van cansar de repetir que era un dia normal, això més de l’èxit de la convocatòria. El Passeig de sí. amb imatges de carrers mig buits i associant la vaga Gràcia de Barcelona es va omplir amb 500.000 a fets violents. Efectivament, la vaga es va desenvolu- persones segons els sindicats i 400.000 persones par amb normalitat, els treballadors i les treballadores segons la Guàrdia Urbana. Segons la Delegació van poder exercir el seu dret democràtic a la vaga, però del Govern els manifestants que omplien el no va ser en absolut un dia normal. Passeig de Gràcia només eren 15.000. Lleida, Tarragona i Girona també es van omplir amb ICV demana la compareixença de Rajoy i el milers de manifestants que donaven suport a les cessament de Pío Cabanillas reivindicacions sindicals. En roda de premsa celebrada el dia 2, el president És evident que el missatge de les organitzacions d’ICV Joan Saura va destacar que el missatge de la sindicals: que amb aquesta vaga es defensaven els jornada de vaga era molt clar: cal que el Govern retiri el drets socials més bàsics, ha arribat a la ciutadania. Decret i obri immediatament negociacions amb els La campanya comunicativa del Govern i la seva sindicats de cara a una futura reforma laboral. Així sobèrbia també han contribuït en bona mesura a mateix Saura va felicitar als sindicat per com s’havia l’èxit de la convocatòria.■ desenvolupat la vaga, refermant la seva legitimitat com a instruments de defensa de la gent treballadora. 2 T R I B U N A treball NÚM. 132 - JUNY 2002 Immigració, drets i deures: indivisibles, però efectius

SA LVA D O R MI L À ME M B R E D E L A CPN D’ICV I C A P D E L GR U P MUN I C I PA L D’ICV AL’ AJ U N TA M E N TD E MATA R Ó

a llibertat és indivisible i també sinó que cal bastir un discurs i una pràc- recíproca: els meus interessos i la tica integradors i de cohesió social, Lmeva llibertat han de ser compa- sobre uns eixos molt clars: 1) Exercici tibles amb els interessos i amb l’exercici efectiu dels drets i deures per a tothom; de les llibertats dels altres. Així també, 2) Seguretat basada en la justícia; 3) per gaudir dels meus drets haig de saber Accés a un habitatge digne per a tothom assumir els meus deures; un d’ells i prin- en uns entorns urbans dignes i dotats de cipal: respectar els drets d’altri. serveis efectius, suficients i de qualitat; Si, en abordar les noves realitats que 4) Respecte a les diferències i voluntat ens ha portat la immigració, intentem de coneixement i d’integració recíprocs. imposar geometries variables al camp de Si tenim problemes de tot ordre: si el joc de les llibertats civils, dels drets cul- barri es degrada, si no podem accedir a turals o religiosos, o si pretenem donar un habitatge digne, si no tenim places preeminència als drets i les llibertats per a tothom a les escoles bressol o no d’uns col.lectius sobre els d’altres, tot tenim suficients ajuts de menjador o amputant, ajornant o posant en precari beques escolars, si la justícia no funcio- l’exercici del drets fonamentals de deter- na, si no hi ha prou mestres... la culpa no minats col.lectius, pel fet que qui els vol és del veí o la veïna: sigui aquest magre- exercir sigui nouvingut o diferent, també bí, negre, “murciano” o de Vic..., sinó de estarem amputant la nostra llibertat i qui té el deure constitucional de dotar- posant les bases perquè, quan menys ens nos d’aquests serveis . ho esperem ens limitin o treguin els nos- L’accés a l’habitatge social no ha de tres, per desestimen o imposició. Dit ser un assumpte dels immigrants, sinó d’una altra manera: estarem acceptant de que ho ha de ser l’accés a l’habitatge fet l’existència de ciutadans de primera i dels joves, del jubilat, de la immigrada de segona, ja no en raó de si tenen “Jo no sóc racista, però cal expulsar recursos de tota mena: idioma, formació, de fa dos anys o d’en fa vint. De forma papers o no, sinó en funció de si l’exer- els integristes i els intolerants” (Carod serveis assistencials, activitats culturals i semblant hem de parlar de l’accés a cici dels drets dels qui són “diferents o Rovira... Pilar Rahola...). socials..), els quals es veuen associats l’escola pública i concertada; ¿l’accés minoritaris” és més o menys “compati- “Jo no sóc racista, però l’església -identificats- amb uns trets culturals, dels immigrants a les escoles bressol ? ble” amb els nostres drets i interessos. catòlica no hi té res a dir en relació amb religiosos, lingüístics, de costums, ves- No, l’accés de tothom a les escoles Els problemes i contradiccions de l’oposició a les mesquites; de fet no és tit, menges i tradicions diferents a les bressol... i així amb tot. fons comencen a manifestar-se ara, quan un problema religiós, sinó que és un dels ciutadans autòctons, molts d’ells Hem de combatre els integrismes, els nou- vinguts, els immigrants d’arrels problema de l’Ajuntament com qualse - “altres catalans” de fa ben poques dècades. tots: el de l’imam de torn i el de l’expre- culturals diferents a les nostres, deixen vol altre on uns veïns s’oposen a una Els discursos provocadors i demagò- sident del partit independentista català o de ser “temporers” -generalment homes activitat molesta” (declaracions de gics de la xenofòbia, de l’odi a l’estranger el de la dona del president de torn; sols, aïllats, que es fan invisibles quan Ricard Maria Carles, arquebisbe de pobre i diferent, troben acceptació entre l’integrisme de l’imam que no vol surten de la feina- i volen exercir de ciu- Barcelona). ciutadans i ciutadanes de tots els nivells aprendre la llengua del país i el del tadans amb voluntat de permanència: “Jo no sóc racista, però donem socials i culturals i de forma considerable executiu de la multinacional o el de porten o creen llurs famílies, practiquen suport a l’Anglada i a la seva platafor - entre els treballadors i treballadores, l’entrenador de futbol que tampoc es la seva cultura i religió i accedeixen als ma, perquè són els únics que ens han justament els qui són més propers social- dignen a conèixer ni parlar català... serveis propis de l’“estat del benestar”. ajudat a demanar permís per fer la ment amb els col.lectius d’immigrants i Però, com que no podem expulsar tots Aquest “fer-se presents” dels col.lec- manifestació” (exmilitant d’ERC, mem- amb els qui “competeixen” per uns els integristes -atès que tothom que viu, tius d’immigrants amb voluntat de per- bre de la Plataforma de Premià de Mar mateixos serveis públics, els quals viuen treballa i es vol quedar a Catalunya és manència, i per tant amb necessitat contra la mesquita, programa del Canal amb neguit la brama que el seu “pis perd català- hem de procurar que els integris- d’integració des de la seva pròpia identi- 33 “Àgora”). valor”, “que els moros són traficants, tes d’un o altre signe, d’un o altre color, tat, xoca frontalment amb l’inconscient “Jo no sóc racista, però el país ja no ganduls, intolerants o que la inseguretat tinguin informació, coneixement i res- col.lectiu, amb el nostre “codi identitari” pot admetre més immigrants” ( J o r d i augmenta, etc.” pecte. Cal fer aquesta pedagogia, sense -malgrat que estigui fet de moltes identi- Pujol, Artur Mas, Aznar, etc.). A les persones -cada cop més nom- cap actitud paternalista, sense “buenis- tats acumulades, i algunes de ben “Els moros ens envairan amb el broses- que pensen coses com aquestes mes”, criticant tot allò que calgui criticar. recents- i afecta totes les sensibilitats. fruit del ventre de les seves dones” no n’hi ha prou a dir-los que s’equivo- La pedagogia dels fets vol dir això: Heus aquí algunes mostres: ( discurs de J.Anglada a la manifestació quen. Les bones paraules han d’anar complir i fer complir bé les lleis, en con- “antimesquites” de Premià de Mar) acompanyades de tres mesures o actua- cret les que emparen els drets fonamen- “Jo no sóc racista: a mi el que em “Jo no sóc racista, però l’increment cions coordinades per part dels poders tals. Quan uns ciutadans individualment pr eocupa és que el meu pis baixa de valor de la delinqüència està vinculat a públics i dels líders polítics socials i o de forma associada volen exercir el si fan una mesquita al costat” (C a r t a l ’ i n c rement de la immigració ( J o s é d’opinió: 1) Polítiques efectives i més seu dret de reunió, de culte o de lleure, d’una senyora de Premià al diari ABC) María Aznar i tants i tants d’altres). ben dotades per ajudar a la cohesió social tenen dret a exercir-lo de forma efectiva, “Jo no sóc racista, però els musul - i garantir a tothom l’accés a l’habitatge, a i si aquest dret té empara constitucional mans es passen tot el dia al bar, fan Des d’ICV no estem disposats a l’educació, als serveis socials i assisten- i va vinculat a la prestació de serveis t reballar les dones i trafiquen amb af e g i r -nos a la cadena de despropòsits ni a cials de qualitat; 2) Informació, diàleg i comunitaris, amb compromisos i conve- drogues” (comentari escoltat a dos joves la cerimònia de la confusió en què s’estan coneixement mutu i foment de la inter- nis amb les administracions públiques, professionals, esmorzant al bar, amb tota empantanegant molts dirigents polítics relació i la integració social, cultural, i han de poder-lo exercir i han de disposar calma, a les onze del migdia). catalans, espanyols i europeus, encara que 3) (però no menys important): La peda- de llocs adients per fer-ho, amb tots els “Jo no sóc racista, però si fan una això sembli que és el que vol “la majoria” gogia dels fets, garantir l’exercici dels permisos, amb tots els condicionants mesquita prop de casa els nens ja no o es tracti d’assumir i fer més digerible el drets i el compliment dels deures per part urbanístics i ambientals. Si aquestes podran sortir tranquils a jugar al discurs irracional i provocador de l’extre- de tothom; la igualtat davant la llei: apli- condicions es reuneixen, es garanteixen carrer” (Declaracions d’una senyora al ma dreta, per tal que no guanyi l’extrema car i garantir allò que les lleis emparen o i s’expliquen, llavors no n’hi ha prou Noticiari del Canal Plus el 24.5.2002). dreta (¡?), amb l’argument que “això és el imposen a uns i altres, encara que fer-h o amb “provisionalitats” ni “reconsidera- “Jo no sóc racista, però amb els que vol sentir la gent”!. resulti dolorós o generi conflicte; cal cions”, ni “tirades enrere”, per tal de no diners que l’Ajuntament cobra de les Des d’ICV estem convençuts que “R E B E N T AR EL GRA” per tal que la enfrontar-nos a actituds de rebuig irra- noves zones blaves al barri de aquests problemes plantejats -tant els infecció no es faci gangrena, i per tal que cionals, injustificades o basades en la Cerdanyola els pensa pagar una mes - objectius com els subjectius- sols es les pors al “què passarà”es dissipin amb ignorància quan no en la pura i simple quita als moros” (Dues veïnes parlant poden abordar des d’una reflexió serena, el “doncs es tractava d’això, i no era pas xenofòbia (“ex: jo no sóc racista, dalt del bus anant cap al barri al·ludit) . coherent i dialogada sobre els nous fenò- tan greu com semblava”. però...”). No fer-ho així, amagar el cap “Jo no sóc racista, però a les mes - mens socials i culturals vinculats a la Per fer front a la política de la irra- sota l’ala, ajornar els problemes, sols quites s’hi fomenta l’integrisme” (Pilar immigració de persones i famílies, amb cionalitat i de la por, no podem seguir-ne dóna ales als integrismes d’ambdós cos- Rahola). precarietat econòmica i demanda de la corrent ni avalar-ne els arguments, tats i abona la marginalitat.■ treball O P I N I Ó 3 NÚM. 132 - JUNY 2002

E D I T O R I A L Una altra Europa, és possible? Després de la vaga AN T O N I GU T I É R R E Z DÍ A Z

l Govern ha seguit amb exactitud el guió preesta- es multitudinàries i heterogènies trobades de Porto Alegre van sintetitzar en l’eslògan Un altre món és possible blert amb anterioritat al 20 de juny, negant la la disconformitat amb les injustícies que travessen avui el món i, alhora, les aspiracions de contribuir a Erealitat. Aznar ja ha anunciat que la vaga ha estat Lsuperar-les. Més enllà de l’ambigüitat de les propostes de transformació, la intuició i l’empenta dels milers de un fracàs i que no hi ha raons per retirar el decret llei de participants, amb un gran percentatge de joves, han fet bo aquest lema, que ha estat adoptat i adaptat pels amplis i reforma de la protecció de desocupació. Només preveu creixents sectors de la societat civil que des d’una actitud crítica o reivindicativa s’estan mobilitzant per reclamar acceptar algunes esmenes de l’oposició que no modifi- protagonisme en el procés de construcció de la Unió Europea. I així ha sorgit l’eslògan, tan suggestiu i imprecís com quin el contingut fonamental. Els sindicats ja han anun- unificador d’Una altra Europa és possible. ciat que no acceptaran maquillatges del decret, sinó la Massa sovint alguns europeistes institucionals, coneixedors dels obstacles que dificulten el camí de la construc- seva retirada i una negociació seriosa. ció europea i del valor dels avenços aconseguits gràcies a la tenacitat i els esforços dels qui sempre han cregut en el Ara la pilota és a la teulada del Govern. Aznar no pot projecte, senten la temptació de menystenir el missatge dels qui, en lloc de posar l’èmfasi en el que s’ha aconseguit, negar l’evidència que els sindicats han sortit enfortits denuncien sobretot el que queda per fer i rebutgen el cofoisme dels qui, instal.lats en el procés, tot i admetent la pos- del repte que el PP va llençar. CCOO i UGT han guan- sibilitat de millores es neguen a acceptar que la Unió Europea pateix una crisi de creixement davant la qual és neces- yat autoritat moral i han reforçat la seva legitimitat. sari fer un salt de qualitat, i que aquest salt només serà possible amb l’impuls de noves energies sorgides del si mateix La tossudesa del Govern en imposar una reforma de la societat i de les institucions que li són més pròximes. Una crisi de creixemenet que és al mateix temps política, que trencava anys de diàleg social només es pot explicar social i econòmica, i de credibilitat internacional. Superar aquesta situació no representa fer taula rasa de tot el que pels objectius polítics de fons que el decret planteja. s’ha aconseguit, però tampoc instal.lar-se en la satisfacció i preconitzar tan sols algunes millores. Agradi o no la con- En primer lloc la reforma de la desocupació comple- signa Una altra Europa és possible, el cert és que els canvis necessaris exigeixen molt més que una operació estètica, menta la reforma laboral del 2001 i un marc laboral que si no es vol caure de nou en l’estèril gesticulació en què va culminar la cimera de Niça. afavoreix la precarietat laboral, doncs l’objectiu de fons Si democratitzar plenament el funcionament de les institucions posant fi a l’omnipotència dels governs dels Estats, és l’abaratiment de l’acomiadament. En segon lloc el separant el poder legislatiu de l’executiu, reconeixent plenament els poders del Parlament Europeu, donant veu i vot fracàs de la convocatòria hauria suposat una derrota a les regions amb poder legislatiu, fent de la Comissió un autèntic govern que respongui de les competències de la política i moral de CCOO i d’UGT semblant a la que Unió, harmonitzant la política social a favor dels ciutadans, atorgant base jurídica a la Carta dels Drets Fonamentals, van patir els sindicats britànics els anys vuitanta, durant dotant amb recursos suficients el pressupost de la Unió -reduït avui a menys de l’1,27 % del PIB, legitimant la polí- el mandat de la Thatcher. Amb majoria absoluta i amb tica exterior, de seguretat i de pau exercida amb plena autonomia dels EUA, i fer-ho tot en el marc d’una Constitució uns sindicats derrotats res s’oposaria a accelerar el pro- Europea que reconegui el paper dels municipis i certifiqui la nostra condició de ciutadans europeus, si això no és cés de reestructuració i reducció de l’Estat del benestar configurar una altra Europa, cal acceptar almenys que s’hi assembla molt. En tot cas, amb el que no té res a veure és que preconitza Aznar. amb la reivindicació exclusiva de petites millores, que no es corresponen ja amb les necessitats de l’etapa actual i que, per tant, no aproparien les institucions europees als ciutadans. La Convenció convocada a la cimera de Laeken, malgrat importants absències en la seva composició, ha obert una nova perspectiva institucional en trencar l’exclusivitat intergovernamental. A l’hora, la important dimensió d’algunes mobilitzacions demanant una Europa més democràtica i més justa socialment ha posat en evidència que existeix un important espai social que no sols està decidit a fer sentir la seva veu crítica, sinó que està disposat a comprometre’s amb un autèntic procés constituent. Catalunya té la possibilitat i la responsabilitat de ser capdavantera en el moment d’aportar-hi noves energies. Al Govern i al Parlament els correspon la doble tasca d’impulsar amb valentia tot el potencial regional existent ja en la Unió Europea i, al mateix temps, elaborar propostes rigoroses a través de la Convenció Catalana per al Futur d’Europa. A les organitzacions socials, sindicals i polítiques, junt amb els municipis, els correspon impulsar el movi- ment ja en marxa del Fòrum civic per una Constitució Europea, que ha obert una via per al protagonisme directe dels ciutadans des de la seva pertinença a un poble que ha estat sempre europeista i que ara vol ser present amb la seva veu pròpia en aquesta nova etapa. Més enllà dels eslògans, cal ser agosarats i demostrar entre tots, institucions i ciutadans, amb plena sinergia i en Així doncs trencar la concertació social amb els la pràctica, que una altra Europa és possible i necessària.■ sindicats, no només no li ha servit de res al Govern, sinó que ha incrementat el seu descrèdit i ha posat en evidèn- cia el tarannà autoritari i sobervi del PP. És ridícul que el Govern focalitzi la seva campanya contra la vaga en Un record per el PSOE, defugint el debat públic amb els sindicat, als que acusen d’haver convocat una vaga política. Al juliol es produirà el debat de l’Estat de la nació al Joan Carles Fernández Congrés dels Diputats, sens dubte el tema estrella serà la concertació social. Al setembre es reobrirà el debat de la n Joan Carles Fernández, company de Sant Martí llei al Congrés i durant la tardor es produirà una negocia- i de l’organització temàtica Europa ha mort als ció col·lectiva que es preveu complicada per l’increment E47 anys d’edat després de tres anys de lluita de la inflació, en un context de deteriorament general de contra el càncer. l’economia. Si Aznar segueix la pauta de comportament Joan Carles va entrar al PSUC del Poble Nou al que li és habitual continuarà en la seva actitud autista. 1976. Als anys 80, va ser un membre molt actiu del El 20-J marca un canvi en el panorama polític, Comitè de Barcelona on va desenvolupar diverses avançant el clima preelectoral. El Govern ha pogut com- tasques, especialment les lligades a la política municipal. provar que no és impune, que la majoria absoluta no el També va ser membre del Comitè Central. protegeix contra el rebuig social. Pertoca a les forces Professionalment, després d’exercir alguns anys d’esquerres plantejar una oposició ferma i contundent al com aparellador, Joan Carles Fernández va tenir una Govern, gens tèbia, que posi en evidència que el mal- dilatada trajectòria dins del sector públic. La major part content ciutadà té canals diversos per vehicular-se en el de la seva carrera es va desenvolupar a l’Ajuntament de camp polític.■ Santa Coloma de Gramenet, on va començar en tasques de promoció econòmica en moments en que l’atur amenaçava la qualitat de vida i la convivència als barris. Després, treball en Joan Carles va fer moltes funcions a diverses àrees, contribuint a elaborar i gestionar polítiques que anaven des ANY XI NÚM. 132 JUNY DE 2002 de l’urbanisme fins als serveis personals passant pels pressupostos o la definició i la negociació de les concessions. DIRECTOR: Josep Vendrell El seu rigor i la seva constància, les mateixes virtuts que aplicava tant a la seva militància com a la seva vida REDACCIÓ: Enrique Esteve i Àngels Manent privada, li varen fer guanyar la confiança, el respecte i l’estimació de tothom. I el matex li va passar en la seva MAQUETACIÓ: Enrique Esteve curta estada al Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona com a assessor del seu president i amic, l’Eugeni FOTOS: M.J. Mora, Pérez Molinos i Enrique Esteve COL·LABOREN EN AQUEST NÚMERO: F o r r a d e l l a s . Salvador Milà, Antoni Gutiérrez Díaz, Joan Saura, Dies abans de la seva mort en Joan Carles encara prometia a l’hospital a l’Imma Mayol i el Joan Saura contribuir Joan Herrera, Josep Vendrell, José Antonio Noguera, a l’elaboració del programa electoral per les municipals. Per en Joan Carles militar era més que servir a unes idees i M. Àngels Espuny i Noemí Ayguasenosa REDACCIÓ: Ciutat, 7 08002 Barcelona uns objectius: era formar part activa d’un grup de persones honestes convertides en moviment seguint un impuls TEL.: 93301 06 12 FAX: 93 412 42 52 profundament solidari. I això ho va fer fugint sempre de tot sectarisme i dogmatisme i intentant lligar les seves idees CORREU ELECTRÒNIC: [email protected] amb la política diària. En els últims temps ens ho va demostrar tant en l’elaboració d’esmenes a la Llei d’Urbanisme WEB: http://www.ic-v.org com en la preparació de documents sobre habitatge de la Federació de Municipis o en l’àmbit de la política europea FOTOMECÀNICA: Abast IMPRESSIÓ: Rotimprès d’Iniciativa, amb l’Antoni Gutiérrez Díaz. DIPÒSIT LEGAL: B-36.406.91 Des de Treball adrecem un reconeixement públic a Joan Carles Fernández i expressem el nostre condol a la seva EDITA: Fundació NOUSHORITZONS (NIF: G-60193331) família, especialment als seus fills Llorenç i Dídac, al seu germà Jordi i a la seva mare, la Pepita Barrachina, recent- Treball no es responsabilitza necessàriament de les opinions ment reconeguda amb la medalla d’or del districte de Sant Martí per les seves tasques com a dirigent de la gent gran que expressen els articles signats del Poble Nou.■ 4 I N I C I A T I V A treball NÚM. 132 - JUNY 2002 ICV i EUiA arriben a un acord electoral

a Comissió Política Nacional, El pre-acord signat per la delegació celebrada a Lleida el 9 de març, negociadora amb EUiA compleix amb Lva aprovar l’inici de les negocia- els criteris que va fixar la CPN de cions amb Esquerra Unida i Alternativa Lleida: (EUiA) per arribar a un acord electoral - Reafirma la imatge d’ICV. les properes eleccions municipals, al - Manté el mètode participatiu decidit Parlament de Catalunya i generals. per ICV per a l’elaboració programàtica. Durant els mesos d’abril, maig i juny - Conté elements de seguretat per evitar s’han realitzat les negociacions. La dele- les conseqüències de qualsevol ruptura, gació d’ICV que ha participat en les en especial pel que fa a la fórmula jurí- negociacions amb EUiA estava formada dica de la coalició. ICV forma coalició per Jaume Bosch, Lluís Tejedor i Quim amb la federació Esquerra Alternativa, Mestre, a la part final s’hi han afegit formada per EUiA i altres subjectes. Josep Vendrell i Josep Maria Matencio. - Assegura un diputat al Parlament a La Comissió Permanent d’ICV va apro- EUiA, però garanteix el creixement var per unanimitat els trets generals del institucional d’ICV, i pel que fa al possible acord el 3 de juny. Congrés garanteix a ICV dos diputats. Finalment, el 14 de juny, les delega- Joan Josep Nuet i Ramón Luque d’EUiA, i Jaume Bosch i Quim Mestre d’ICV, presentant l’acord - Estableix un criteri per a les municipals cions d’ICV i EUiA arriben a un basat en els resultats del 99, però admet pre-acord que és presentat en roda de 4 de juliol, en el moment de tancar així com als amics i amigues d’ICV, amb possibles excepcions que decidirà el premsa als mitjans de comunicació. aquest número de la revista es realitza el una butlleta de votació. El procés culmina Consell de Govern de la Coalició. La Comissió Permanent, reunida el referèndum intern. Els continguts de amb la CPN a celebrar el 6 de juliol, que - La composició del Consell de Govern 17 de juny, aprova l’acord per majoria l’acord i la declaració política ha estat coneix el resultat final de la consulta de la Coalició dóna prou garanties a ICV amb una abstenció. Del 18 de juny al tramès a tots els adherits i adherides, interna i pren la decisió final. per a resoldre possibles conflictes.■ Una bona notícia per a la gent d’esquerres

Joan Saura - Perdurable, doncs pretén estabilitzar de forma referent electoral de l'ampli ventall de moviments definitiva l'espai de l'esquerra transformadora. La coa- socials que expressen avui la necessitat d'un canvi Pr esident d’ICV lició té voluntat d'anar més enllà del cicle electoral i profund en la política catalana. ser una referència sòlida i permanent del panorama - Alternativa. La coalició ha de ser la garantia d'una ls darrers dies Iniciativa per Catalunya Verds política català. La base de l'acord és el reconeixement alternativa real d'esquerres, que no sigui hereva del (ICV) i Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) de l'existència i autonomia de les forces que el signen, pujolisme, ni compti amb CiU per a cap possible com- Ehem donat una bona notícia a la societat catalana, així com del seu pes desigual, a partir dels resultats de binació de Govern. Per això situarem en el centre de la i especialment als centenars de milers de persones que les darreres eleccions. nostra proposta per a Catalunya, un model de país obert es reclamen de l'esquerra radical. El proper cicle - Oberta a altres forces, especialment de caràcter i integrador, basat en la igualtat social i el desenvolupa- electoral (municipals, catalanes i generals) ambdues local que s'hi vulguin afegir, com les candidatures de ment sostenible, superador dels dèficits socials, ecolò- forces, al costat d'altres forces, especialment de caràc- l'Entesa de Progrés Municipal, candidatures indepen- gics i de qualitat democràtica que avui té el país. ter local, compareixerem en la coalició ICV- E A dents de caràcter local que hi ha en moltes poblacions Tenim suficient experiència com per haver après, tots (Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Alternativa), de Catalunya. Per altra banda la coalició aprovarà els plegats, que les divisions dels espais polítics provoquen si així ho aprova la militància d'ICV i EUiA en sengles seus programes electorals amb fórmules de participació el rebuig i la desconfiança de l'electorat. Quan ens divi- referèndums interns. obertes a la societat. dim restem i ens afeblim, quan ens presentem junts, amb En les darreres eleccions al Parlament de - Vinculada als moviments socials. En els darrers una mateixa proposta, multipliquem resultats. És per això Catalunya, celebrades l'octubre de 1999, la divisió de temps estem vivint una etapa de mobilització social, que aspirem convertir-nos en la tercera força política del l'espai de l'esquerra transformadora, amb dues llistes amb nous subjectes i protagonistes, per exemple gent país. ICV i EUiA volem guanyar la confiança de totes electorals, va ser un factor -no l'únic, però sí important- jove sovint allunyada i crítica amb la política establerta. aquelles persones que aspiren a la transformació de la que va contribuir a l'ajustada victòria de les dretes i a A Catalunya els exemples més notoris d'aquest revifa- societat, a un altre món possible, i a un canvi real de que en aquests anys la política catalana hagi estat molt ment de la mobilització han estat: les mobilitzacions polítiques, no només de persones, a Catalunya. abocada cap al centre polític. contra la globalització neoliberal, l'ampli seguiment El nostre objectiu és molt clar: serem la força En aquests moments les circumstàncies són ben que va tenir la vaga general o la campanya de la ILP necessària per a fer possible un govern d'esquerres, diferents. Les raons que van provocar la divisió ja no de 0 a 3 anys, les manifestacions contra el PHN o contra serem la força imprescindible per a què a Catalunya es hi són, i l'evolució posterior d'ICV i d'EUiA ha permès la Llei de qualitat de l'ensenyament. La coalició té el facin polítiques d'esquerres i ecològiques. Per això el retrobament. ICV i EuiA compartim uns mateixos repte d'esdevenir, des del diàleg i el treball conjunt, l'acord és una bona notícia.■ objectius, com manifesta la declaració política de l’acord tenim la voluntat de sumar amb les altres forces d'esquerres per formar una nova majoria de govern. ICV no ha seguit el camí que marcaven alguns auguris, ni vam desaparèixer les darreres eleccions, ni hem abandonat l'espai de l'esquerra radical per con- fluir amb el PSC. Ben al contrari, ICV és present amb veu pròpia als ajuntaments, al Parlament i al Congrés dels Diputats i estem desenvolupant un projecte autò- nom, ecosocialista, amb un perfil polític clarament diferenciat del centre-esquerra que representa el PSC i de l’independentisme d'ERC. Avui no hi ha lloc per estèrils debats ideològics. L'espai de l'esquerra transformadora a Catalunya és socialment i electoralment un mateix espai, però que compta amb expressions polítiques i ideològiques plurals, fins i tot amb referents a l'Estat i a Europa diferents: IU i la Federació Els Verds-Esquerra Verda a l'Estat, els Verds i el grup de l'esquerra unitària al Parlament europeu. L'acord entre ICV i EUiA reflexa aquesta realitat plural, en fa un factor positiu, i l'aglu- tina en una única oferta electoral. ICV i EUiA hem caracteritzat la coalició com a perdurable, oberta, vinculada als moviments socials i alternativa. Jo r di Miralles, coordinador d’EUiA, i Joan Saura, president d’ICV, donant compte de l’acord als mitjans de comunicació el 18 de juny treball E N T R E V I S T A 5 NÚM. 132 - JUNY 2002

Té 49 anys. Viu a Sant Feliu de Llobregat ( Baix Llobregat ). És llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Funcionari del Cos superior d’Administració de la Generalitat de Catalunya. (Actualment en situació de serveis especials pel fet d’ocupar un càrrec públic). Ha estat Sots-director General de Coordinació de Policies Locals de la Generalitat de Catalunya, entre els anys 1983 i 1987 i Vicepresident de la Diputació de Barcelona entre els anys 1989-1999. És el Vicepresident d’ICV i l’actual responsable d’Acció Política. És tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Vicepresident de l’Entitat Metropolitana del Transport. Va ingressar al PSUC l’any 1975. Ha estat membre de la comissió negociadora de l’acord d’ICV amb EUiA. “La coalició reforça les nostres espectatives de créixer”

JAUME BOSCH Vicepresident d’ICV

al PP a les eleccions municipals, això ens pugui fer enrere després i que es R e d a c c i ó permet legítimament dir que aspirem a produeixi una ruptura; jo estic con- ■ En l’àmbit del Parlament participar en la carrera pel tercer lloc vençut que això serà molt difícil, però Per què es considera necessari i,per tant, l’espai polític català queda és cert que la CPN de Lleida ens va fer de Catalunya hi haurà dues fer un acord electoral amb EUiA, col.locat amb dues forces polítiques un mandat de preveure aquest possible tenint en compte que aquesta majoritàries però que cap de les dues trencament perquè tots estem escaldats novetats, una és la formació es va quedar fora de tindrà majoria absoluta: PSC i CiU, i tres d’altres vegades i jo crec que l’estructura presentació de Mas enlloc les institucions, tret d’alguns forces: PP, Esquerra Republicana i ICV, que té la coalició i les diverses garanties ajuntaments? que competiran pel tercer lloc. que es donen en diversos articulats de del Pujol, però la segona Jo crec que hi ha tres factors que fan l’acord ens pot deixar tranquils respecte possible avui aquest acord. El primer: Quins avantatges té la coalició tant aquest tema. serà l’aparició d’aquesta que els resultats del cicle electoral ante- per ICV com per EUiA? coalició encapçalada per en rior van deixar ben clar que la força que És evident que si es fa la coalició, això A partir de quins criteris s’aplica es quedava a l’espai de l’esquerra trans- ha de proporcionar avantatges a les dues l’acord en l’àmbit local. Què passa Joan Saura. formadora pel que fa a les institucions formacions que signen l’acord, això és si hi ha un conflicte? principals era ICV. El segon factor: que evident, sinó no hi hauria acord. Per EUiA Els criteris en l’àmbit local són: tenim en aquest moment un referent clar l’avantatge és que la treu d’una situació de d’una banda, en relació a les candidatu- Com afectarà l’acord electoral amb d’Estat i d’Europa, que és la Federació manca de presència al Parlament de res s’aplicaran als resultats del 99 en EUiA a les relacions amb la Els Verds-Esquerra Verda i la dels Catalunya i per tant li permet ser-h i base a la llei d’hondt: aquests resultats Federació Els Verds-Esquerra Verda, Verds, i per tant, ens podem plantejar la present en el marc de la coalició. A ICV han estat validats per una comissió tenint en compte que EUiA és el relació amb Izquierda Unida des d’una ens permet que les expectatives de creixe- mixta per tal que no hi hagi discrepància referent català d’IU? altra perspectiva diferent de la que havia ment, que en aquests moments ja ens a l’hora dels números que es prenen com Pel que fa a les relacions d’Estat, i existit fins ara: nosaltres tenim aquest donen les enquestes, quedin reforçades i a referència. Si hi ha conflicte, com que tenint en compte que tant la declaració referent polític clar; i la tercera: l’angui- jo crec que multiplicades pel factor afegit no es pot aplicar mecànicament aquest política que parla de les relacions europe- tisme està desapareixent d’Izquierda de no tenir un competidor directe pel resultat hi ha una clàusula en l’articulat es amb el grup dels Verds per part Unida, la política que està fent el Gaspar mateix espai electoral, tenint present que que diu que des de la direcció nacional d’Iniciativa i les de l’esquerra unitària Llamazares no és la de Julio Anguita; aquest competidor fins ara ha tingut el de la coalició es podran articular meca- europea per part d’EUiA com el propi si continués havent-hi l’anguitisme seria suport de la tercera força de l’Estat que és nismes compensatoris allà on no s’apli- text de l’acord deixa claríssim que la rela- impossible fer l’acord i la prova és que Izquierda Unida; per tant, aquest és un quin estrictament els resultats del 99, ció d’ICV amb Els Verds-Esquerra Ver d a els sectors que continuen instal·lats a factor d’avantatge molt gran per a nosal- per tant és una orientació general que continua inalterable. Nosaltres formem l’anguitisme, per exemple a Catalunya, tres. A més a més, en l’àmbit estrictament permet solucionar molts problemes però part d’aquesta Federació, és la nostra ja han manifestat el seu desacord amb institucional ens garanteix que el creixe- hi pot haver excepcions, i en aquestes aposta d’Estat, els donarem suport, però aquesta proposta de coalició electoral. ment que es produeixi a les eleccions al excepcions en tot cas el consell de la mateixa Federació ja preveia que a les Per tant, jo crec que això és el que justi- Parlament de Catalunya serà per a govern de la coalició haurà d’arbitrar els eleccions locals, autonòmiques o generals fica la possibilitat de fer la coalició. Iniciativa i que el creixement també en un mecanismes per poder compensar el hi podia haver situacions diferenciades; segon diputat al Congrés de Diputats partit afectat. per exemple: en aquests moments al País Què aporta la coalició al panorama també serà per a Iniciativa. Valencià Els Verds aniran amb Esquerra polític català? Quina configuració pr ev eus per al Unida del País Valencià i amb Esquerra La coalició serà una de les novetats A la CPN de Lleida es va insistir futur de l’espai de l’esquerra valenciana amb una coalició que es diu de la propera comtesa electoral. En l’àmbit molt què hi haguessin garanties transformadora? Per l’Entesa; però, en canvi, IDCAN, a del Parlament de Catalunya hi haurà davant un possible conflicte, o fins i Bé. Aquí jo crec que cal destacar que Cantàbria, anirà en coalició amb els dues novetats, una és la presentació de tot una ruptura de la coalició. En què és important que aquest espai presenti socialistes o Els Verds a Andalusia aniran Mas enlloc del Pujol, però la segona serà s’han concretat aquestes garanties? una sola oferta electoral ;però,alhora, cal en coalició amb els socialistes i Els Ver d s - l’aparició d’aquesta coalició encapçalada Hi ha una garantia principal que és tenir en compte que el mateix acord Esquerra Verda a Madrid o a Astúries es per en Joan Saura. En canvi, el PSC de tipus jurídic que és que la coalició és estableix que hi ha un pluralisme dins presentaran sols com també ho farà la es presentarà exactament igual amb Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra d’aquest espai de l’esquerra transforma- Xunta Aragonesista; és a dir, hi ha diver- Maragall, Esquerra exactament igual Alternativa i que aquesta Esquerra dora que es concreta amb la definició ses situacions que ja estava previst que amb Carod i el PP, independentment Alternativa és una Federació formada d’Iniciativa com esquerra verda nacional passessin. Tenim és el compromís d’anar de qui encapçali la llista, es presentarà per EUiA, l’Entesa de Progrés i en canvi que EUiA té com a referent tots plegats a les eleccions europees. Per exactament igual amb la política que Municipal i altres grups, això vol dir que Izquierda Unida amb uns components tant, des d’aquest punt de vista l’acord sempre ha defensat el PP. Per tant, això en el cas hipotètic i no desitjable que d’esquerra radical que no són exacta- manté inalterable la nostra aposta pel que ens col·loca com una de les grans nove- EUiA volgués abandonar la coalició ment els mateixos que els nostres. fa a l’Estat: la Federació Els Ver d s - tats de les properes comteses electorals. només l’abandonaria la Federació Jo crec que la configuració per tant és de Esquerra Verda. El que fa és simplement I en segon lloc, si tenim present que en d’Esquerra Alternativa i, per tant, la coa- voluntat de suma d’esforços i de netejar aplicar allò que estava previst i que en l’àmbit de les municipals la suma mecà- lició continuaria inalterable. De totes l’espai electoral com moltes vegades funció de les circumstàncies polítiques de nica dels vots d’ICV i EUiA ens col·loca maneres penso que el camí que fa EUiA hem dit però, en canvi, de mantenir cada territori, els components de la per davant d’Esquerra Republicana a les en aquests moments d’anar en coalició orgànicament diferenciat aquest doble Federació, d’una manera flexible, poden municipals i a les generals i molt propers amb nosaltres fa molt difícil que es espai que no és exactament el mateix. establir aliances diverses.■ 6 P O L Í T I C A treball NÚM. 132 - JUNY 2002

El Govern fa de la mentida i de la criminalització de l’adversari la seva pràctica política Tergiversadors Vaga, mentides desvergonyits i cintes de vídeo

sols ha estat aprovada pel Congrés; per Joan Herrera Josep Ve n d r e l l no parlar ja de les dades, finalment falses, Portaveu d’ICV Responsable de comunicació d’ICV sobre la relació entre immigració i delin- esvergonyit és aquell que parla ot just iniciar-se la vaga general, qüència. L’expressió pública de la crítica o obra amb desvergonyiment, el 20 de juny, a les vuit del matí, o de la diferència en temes considerats Daquell que no té verg o n y a . Tel ministre portaveu del Govern, pel Govern sensibles és criminalitzada Tergiversa qui en una descripció o una Pío Cabanillas, de c re t a v a que no hi per l’ampli ventall d’altaveus comunica- narració deforma els fets, canvia les havia vaga, que la convocatòria havia tius que té el PP a la seva disposició, com paraules d’altri, etc, a fi que prevalgui estat un fracàs. El Ministeri de Treball, hem vist en l’enfrontament del Govern l ’ e r r o r. Aquests són atributs que no els alts càrrecs del Govern, TVE i els amb la Conferència Episcopal per la pas- embelleixen a ningú. El problema esde- mitjans de comunicació afins al PP van toral dels bisbes bascos o les acusacions vé en crisi democràtica quan aquests anar repetint la consigna. Durant el dia als sindicats d’atemptar contra els inte- trets acaben sent els de governants i el Govern es va esforçar, fins al ridícul, ressos d’Espanya. poders, o quan aquests mateixos fan un a fer veure que era un dia normal, anun- El comportament autoritari del PP, ús partidari i predemocràtic de mitjans ciant un seguiment, gens creïble, del l’ús prepotent de la majoria absoluta, la públics i privats. 17% a tot l’Estat, i d’un 19’3% a mofa de l’activitat parlamentària o la Els fets que jo puc explicar són els de Catalunya. Un dels exemples més manca de diàleg amb els agents socials tanta altra gent. Comença la jornada a clamorosos va ser el de la manifestació s’expliquen per la inexistència d’una Catalunya. No hi ha cap diari per llegir, de Barcelona. Com si de dues manifesta- sòlida cultura democràtica, que fa que tampoc trobo cap quiosc obert on com- un dels drets legítims dels agents socials cions diferents es tractés la Delegada les institucions es confonguin amb el prar-los. Els mitjans de la CCRTV estan per parar els despropòsits del Govern. del Govern, Julia García Valdecasas, va partit del Govern. Pío Cabanillas o en serveis mínims, diuen que a Madrid I si el Govern el que pretén és treure-li el informar que a la manifestació van par- García Valdecasas, no poden despresti- El Mundo el reparteixen policies, i caràcter social a l’Estat democràtic i de ticipar-hi 15.000 persones, mentre que giar la responsabilitat pública dels seus El País ha sortit contra el criteri del dret, és absolutament lògica la convo- per a la Guàrdia Urbana eren 400.000. càrrecs, no poden perdre credibilitat comitè d’empresa amb la custòdia de catòria d’aquesta vaga. De fet, és una de La realitat va ser ben diferent de les d’aquesta manera. Les persones que vam cent policies, tot i que no s’ha distribuït. les garanties que tenim com a ciutadans i imatges virtuals difoses pel Govern. participar a la multitudinària manifesta- Mentre, Antena 3 parla de la normalitat treballadors davant els abusos del poder. El seguiment va ser molt massiu a tots ció de Barcelona o les que van veure les del país i posa com a mostra l’edició de Però el senyor Aznar es situa en un altre els sectors, com indica una dada tant imatges per la TV, ens els tornarem a La Razón, de l’ABC i dels diaris esmen- te r r e n y , prefereix que prevalgui l’error. objectiva com és la del consum elèctric: creure quan informin d’altres temes?. tats. A primera hora del matí no hi havia Podríem dir que, en aquest cas, sota la a Catalunya va disminuir un 35%, o la ICV ha demanat el cessament de Pío cap gran indústria en marxa però el majoria absoluta, no es reconeix cap altra imatge que oferien els carrers de les Cabanillas i ha exigit la compareixença senyor Pío Cabanillas afirma que no hi autoritat que el d’aquesta mateixa, la principals ciutats i que van reflectir del ministre de l’interior, Mariano Rajoy, ha vaga. A centenars d’empreses, com seva actuació no té cap límit. És la majo- mitjans de comunicació més objectius al Congrés per explicar el comportament Bauhaus, finalment els treballadors ria autocràtica. I això fa molta por. que els oficials. policial. La salut democràtica del país poden exercir el seu dret a parar malgrat El Govern no pot continuar un dia És preocupant que el Govern faci de la reclama que, tal i com han exigit reitera- l’amenaça de no renovació dels seus més amb aquesta actitud de dinamitar un mentida, de la manipulació informativa i dament els professionals de la informació, contractes precaris però el ministre pilar bàsic de les regles democràtiques; de la criminalització de l’adversari la seva s’estableixi un Consell Àudiovisual, es Rajoy destaca que els piquets no han escoltar i interpretar els clams de la gent, pràctica política, i que utilitzi d’una forma reformi l’estatut de RTVE i s’elaborin deixat exercir el seu dret del treball. no inventar-se la seva realitat. De fet, de absolutament partidista i barroera RTV E . estatuts de redacció, per garantir la plura - El dia transcorre “con absoluta normali - prolongar-se aquesta situació haurem de Pel que fa al tractament informatiu de la litat, la imparcialitat i la despartidització dad”, com recalca l’omnipresent Isabel plantejar-nos, ja no com a gent d’esque- vaga, n’hi ha per sucar-hi pa, però encara dels mitjans de comunicació públics i el San Sebastián, amenitzat amb les múlti- rres, sinó com a simples demòcrates, si és més greu que la policia reparteixi el dret dels periodistes a transmetre una ples aparicions a TVE i A3 de gent, en ens podem permetre el luxe de continuar diari El Mundo, segons ha denunciat el informació veraç. alguns casos, tota sola, reivindicant el governats per desvergonyits tergiversa- Sindicat Unificat de la Policia. El PP desenvolupa una acció de dret a treballar, amb l’aparició de múlti- dors. Potser cal encendre totes les llums Malauradament no són els únics govern amb un perfil ideològic cada ples ministres, i amb la imatge indisocia- d’alerta, deixar-nos d’oposicions toves, exemples: TVE està trencant tots els vegada més clar: neoliberal i centralista. ble de violència i vaga. Algun diputat, i demanar aquells que encara governen i rècords de partidisme i de manca d’ob- Aznar té molta pressa per deixar-lo con- del PP, per descomptat, s’interroga sobre aixopluguen tanta indigència governa- jectivitat periodística; el CIS és utilitzat solidat ja que no repetirà com a candidat la raó de ser dels piquets informatius, ja mental que tallin vincles, per molt que en funció dels interessos del PP, a President del Govern. La comunicació que la gent ja està prou informada. El el calendari electoral i les oportunitats amb enquestes de dubtós interès públic; política del Govern i de tots els mitjans ministre Rato ja va donar totes les expli- del candidat aconsellin allargar uns l’enquesta de població activa i el càlcul de comunicació privats en la seva òrbita cacions el dia anterior. Passejo des de mesos l’aliança parlamentària. O no és de l’índex d’inflació es va canviar per són instruments fonamentals en aquesta Poble Sec fins al centre de Barcelona i indigència governamental dir que a m i l l o r a r-ne els resultats; el Ministeri estratègia de re-construcció de la reali- només trobo tres botigues obertes i sis Barcelona vam sortir al carrer 15.000 d’Hisenda va enviar amb anterioritat al tat, necessària perquè la societat accepti bars; escolto a la ràdio com algun persones i que el seguiment de la vaga 20-J una carta a la ciutadania explicant la reducció de l’Estat de benestar i dels ministre afirma amb contundència que va ser del 19%?■ les rebaixes fiscals d’una llei que ni tan drets laborals. la vaga és un fracàs. Hores més tard, Mai, en la recent història de la mentre, la Sra. Valdecasas anuncia democràcia, s’havia produït una concen- l’assistència a la manifestació de 15.000 tració de poder econòmic, polític i persones, en Joan Coscubiela i en Josep mediàtic tan important. Esperem que Maria Álvarez comencen a parlar a l’acord entre les dues plataformes digi- plaça Catalunya. Un bon amic em truca tals, Via Digital i Canal Satélite Digital, des de la cua de la manifestació al pertanyent al Grup Prisa, no acabi per Passeig de Gràcia-Diagonal per pregun- reduir encara més la ja molt disminuïda tar-me a quina alçada sóc. pluralitat ideològica, pràcticament ine- Aquest relat el podríem compartir xistent avui en la informació i l’opinió milers de persones i el govern continua- sobre temes socioeconòmics. ria tractant-nos de mentiders. El govern Malgrat l’enorme pressió informati- ha entrat en el somni de totes aquelles va, l’èxit de la vaga demostra que la persones o ideologies totalitzadores; majoria dels treballadors va dir no a la negar la realitat que l’envolta i construir- retallada de drets socials fonamentals i sí se una de pròpia. Hi ha res de pitjor en un a uns sindicats que han demostrat autori- governant? De fet, a la discussió del tat política i moral tant en la negociació Decret, el Govern ja negava que la refor- com en la mobilització. Ara li toca al ma suposés una retallada o discutien que Govern decidir si vol continuar negant i la desaparició del salari de tramitació fos manipulant la realitat, com va fer el dia una pèrdua de drets. Però negar l’èxit de de la vaga, o assumir que la societat la convocatòria de vaga general és negar Seguici d’ICV a la manifestació del 20 de juny reclama drets i diàleg social.■ treball D E B A T 7 NÚM. 132 - JUNY 2002

Aquest debat req u e r eix arguments, dades i anàlisi serens, i no desqualificacions ni demagògia ad hominem Sobre renda bàsica, esquerra i treball (Resposta argumentada i 2) Podem ara parlar de Marx (i li apujar els impostos tant o més que una asseguro a Botella que no cunde el páni - RB; així que, insisteixo, per què no sub- amistosa a Joan Botella) co en absolut). Si apliquem els moderns vencionem directament les persones, en conceptes d'explotació que fan servir els comptes de les empreses, perquè siguin José Antonio Noguera actuals teòrics marxistes (i em refereixo aquelles les que escullin quines feines Pro f essor de Sociologia (UAB) i membre d’Amics d’ICV als rigorosos, com John Roemer o Gerald mereixen ser acceptades? (b) Com farem A. Cohen), resulta perfectament plausi- un repartiment del treball socialment l debat sobre la renda bàsica (RB) Philosophy (1996-97, vol.4/3 i 5/3) o ble que algú que-(en l'actual context de just i a gran escala sense "confiscar" el ha ocupat darrerament les pàgi- The Political Quarte r l y (1996, vol. 67/1). saturació del mercat de treball "de quali- poder de contractació a les empreses? Enes de Treball. Al número d'abril, No considero, en canvi, que les opinions tat") tingui una feina agradable, assegu- Botella criticava la RB perquè, segons Joan Botella publicava la seva resposta -molt poc serioses- d'un cap de secta rada per tota la vida, i cobri, posem per ell, exigia unes condicions prèvies polí- crítica a les intervencions prèvies de personalista com José Iglesias, o un cas, 350.000 o 400.000 ptes. al mes- esti- ticament inassolibles: doncs Déu n'hi do José Luis López Bulla i a la meva, favo- pamflet de fa gairebé 20 anys signat pel gui en una posició d'explotador respecte el que exigeix el "repartiment del tre- rables a la RB. Crec que Botella té tota Col·lectiu Charles Fourieur (i no per Van a algú que no té accés a aquest mercat de ball"!; comparat amb això la RB és una la raó del món en dues coses: la primera, Parijs) siguin molt representatives de la treball saturat, o que sobreviu amb feines proposta tímida. (c) Com ens ho farem, que aquest debat requereix arguments, investigació i la reflexió solvent que molt més precàries, desagradables i mal a més, per crear els 15 o 16 milions de dades i anàlisi serens, i no desqualifica- avui dia s'està fent sobre el tema, per pagades. I compte, que això no és cap llocs de treball que exigiria una plena cions ni demagògia ad hominem. molt que Botella les citi per provar de acusació moral: és simplement la consta- ocupació real (sense exclusions) a En aquest sentit, i com a impulsor de la ridiculitzar la proposta. tació analítica que els principals recursos Espanya avui dia? Tan sols pensar-ho fa proposta de la RB des de fa anys, com- En aquest sentit, es fa agrair que i oportunitats estan monopolitzades per venir vertigen. (d) Voldrà dir el "reparti- parteixo amb Botella la preocupació per Botella hagi presentat també arguments certs grups socials, no estan distribuïdes ment del treball" un repartiment de la certes actituds de determinats defensors en contra de la RB, alguns d'ells dife- d'acord amb criteris de justícia i equitat, i qualitat del treball? Em temo que no de la proposta, que no fan cap favor als rents dels que apuntava al seu primer cal, per tant, canviar els nostres esque- (en canvi, amb la RB es podrien rebutjar que volem portar-la endavant apel·lant a article del mes de gener. Vegem quins mes tradicionals respecte on són les feines desagradables i mal pagades). la racionalitat. són: divisòries de la nostra societat. (e) En una hipotètica situació de "plena En segon lloc, estic totalment ocupació" (producte del "repartiment del d'acord amb Botella en el fet que la treball"), haurem de forçar a treballar "càrrega de la prova" ens correspon als remuneradament tota la població apta defensors de la idea: per això em dedico per fer-ho? Si ho fem, per què ens opo- des de fa anys a investigar sobre la RB, sem ara a les mesures del PP contra els a analitzar les seves possibles implica- aturats? I si no ho fem, no vol dir això cions, els seus pros i contres, i a intentar que donarem una RB a qui no vulgui aportar arguments racionals a favor seu. treballar remuneradament? Alguns resultats d'aquest treball poden Tant de bo m'equivoqui, però crec t r o b a r-se, entre d'altres, a l'article que que insistir en exclusiva en el reparti- vaig publicar a la revista N o u s ment del treball per defugir la necessitat H o r i t z o n s del passat mes de desembre d'una RB, encara que les intencions (nº 163), al capítol "La Renta Básica y poden ser bones, tindrà més que proba- el principio contributivo" (dins el llibre blement l'efecte polític següent: la solu- La Renta Básica, publicat per Ariel ció a l'exclusió, a la precarietat i a la l'any 2001 i coordinat per Daniel falta d'autonomia de milions de persones Raventós), i a l'article "¿Renta Básica o quedarà ajornada ad calendas graecas, Trabajo Básico?", aparegut a la revista mentre rebutgem altres camins que S i s t e m a (nº 166, gener de 2002). Crec podrien apropar-nos més a l'objectiu. No que si Botella fa una ullada a aquests dic que una RB es pugui implantar d'a- textos, convindrà que es pot fer una vui per demà, ni que estigui exempta de defensa argumentada i matisada de la problemes i dificultats; no dic que seria RB que, sense renunciar a la idea, no fàcil fer la reforma fiscal que una RB amagui els seus problemes tècnics i requereix (encara que l'article d'Antoni normatius. Aquells que impulsem 1) Botella insisteix en la idea que la Puig del mateix número de Treball mos- aquesta proposta som conscients també RB "llença per la finestra el gruix de les ■ Aquells que impulsem trava algunes bones idees per fer-la molt de l'esforç pedagògic que hem de fer conquestes socials i econòmiques del més assolible). Dic que serà molt més davant de la cultura tradicional del moviment obrer", perquè suprimeix aquesta proposta som difícil encara aconseguir coses com el moviment obrer i d’una certa esquerra. determinades prestacions monetàries i "repartiment del treball": per tant, si És evident que en l'espai de les pàgi- permet una més gran flexibilitat laboral. conscients també de l'esforç defensem això segon -i jo ho faria amb nes de Treb a l l no es pot fer una defensa de Ja he dit que el text que cita probable- pedagògic que hem de fer matisos- no podem criticar la RB per la la RB amb tot el matís analític i les dades ment no és molt representatiu de les pro- seva dificultat política. No es pot criticar que foren desitjables. Convido, per tant, postes actuals, però, tot i així, no hi veig davant de la cultura per improbabilitat política una proposta Botella i altres escèptics a cercar aquesta en absolut el drama social que Botella contrafàctica (la RB) per proposar-ne tot informació, per exemple, a la web de ens presenta: si tinguéssim una RB, quin tradicional del moviment seguit un altra de contrafàctica molt més la Xarxa RB (ww w. re d re n t a b a s i c a . o r g), problema hi hauria a suprimir les actuals obrer i d’una certa esquerra. improbable políticament (el "reparti- a la de la Basic Income European prestacions monetàries de l'Estat en la ment del treball", i no diguem la "plena Network (w w w. b i e n . o rg), o bé a mesura que estiguessin per sota de la ocupació"). l'excel·lent bibliografia acadèmica quantia de la RB? Més encara: quin 3) La solució és clara, es podrà dir: Em temo, per totes aquestes raons, sobre el tema que ha aparegut en anglès problema hi hauria en una flexibilització repartim el treball. Doncs -sento aigualir que la RB no es cap construcció ideal, al llarg dels últims anys, plasmada en lli- del mercat de treball, per exemple horà- la festa- em temo que no és tan fàcil. sinó una necessitat i una demanda real bres com per exemple Basic Income on ria? No confonguem l'instrument amb Més encara: estic segur que "repartir el dels milions de joves precaris, de dones the Agenda (Amsterdam University l'objectiu: la regulació del mercat de tre- treball" (sigui el que sigui el que això excloses, d'aturats i perceptors de subsi- Press, 2000), de Robert van der Veen y ball va ser un instrument vàlid per vol dir), si es fes d'una manera realment dis, etc., que, encara que no militin als Loek Groot (eds.); F reedom and garantir l'objectiu de la seguretat econò- justa, seria quelcom molt més problemà- "moviments reals" que Botella esmenta, Security: An Introduction to the Basic mica, però -obrim els ulls- cada vegada tic, trasbalsador, car i autoritari que tenen el mateix dret a l'existència i Income Debate (MacMillan Press, ho serà menys; les conquestes del movi- implantar una RB que permetés als tre- l'autonomia que tothom, i aquest dret, 1999), de Tony Fitzpatrick; Stumbling ment obrer, lamentablement, deixen balladors i treballadores precàries rebut- malgrat totes les "conquestes històriques Towards Basic Income (CISC, London avui fora milions de persones (i ja ho jar certes feines. Per què? Vegem només del moviment obrer", encara els és negat School of Economics, 2000), de Bill feien al seu temps gloriós, per exemple, algunes raons: (a) El repartiment del tre- avui dia. Hauran d'esperar que aconse- Jordan et. al.; o en els monogràfics i amb les dones). La RB no és més que un ball, si no és autoritari ni suposa rebai- guim "repartir el treball" d'una manera debats sobre el tema apareguts a revistes nou instrument per aconseguir el mateix xes salarials, implicaria subvencions justa? Potser sí: només espero que lla- com Journal of European Social Policy objectiu en un context canviant, sense massives a les empreses (com s'ha vist a vors no tinguin el plaer de repartir pizzes (2001, vol. 11/1 i 11/4); Boston Review exclusions de cap tipus, i per mitjà de França fins i tot amb el timidíssim o contestar trucades per un sou misèrrim, (2000, vol. 25/4); Analyse und Kritik l’augment de l'autonomia de tothom per "repartiment" que han suposat les 35 mentre els seus empresaris cobren sub- (2000, vol. 22/2); Journal of Political decidir quan, quant i com vol treballar. hores); aquestes subvencions exigirien vencions i bonificacions a dojo.■ 8 ACCIÓ POLÍTICA treball NÚM. 132 - JUNY 2002

Saura, candidat a la presidència de la Generalitat Campanya del Procés Participatiu

Joan Saura i Agustí Colom durant la presentació de la campanya El passat 25 de maig es va celebrar la reunió de la Comissió Política Nacional que va conèixer els resultats de la consulta interna per a l’elecció de Joan Saura ICV va presentar el 31 de maig la campanya del Procés Participatiu. La cam- com a candidat d’ICV a la presidència de la Generalitat. La CPN va ratificar Saura panya té com a lema: i tu què opines?. Han estat editats 30.000 tríptics i 3000 per unanimitat. L’informe polític i les resolucions es va aprovar per unanimitat. manifestos del Procés. La campanya vol donar a conèixer el procés participatiu Amb posterioritat a la reunió de la CPN es va celebrar l’acte públic de procla- obert a la societat pel qual ICV decidirà les seves prioritats de Govern. Coincidint mació de Joan Saura, amb el lema Una altra Catalunya és possible, amb l’assistèn- amb la presentació de la campanya es va posar en marxa la web ituqueopines.org cia de més de tres-centes persones. L’acte va ser presentat pel periodista Pitu Abril i el telèfon d’informació del procés 902 40 03 45. que afirmà la necessitat del compromís polític. Durant l’acte es va presentar un vídeo La campanya va ser presentada per Joan Saura i per Agustí Colom, membre de en el qual diverses personalitats de tots els àmbits envien una salutació, espressen les l’Equip Coordinador del procés. seves inquietuts o mostren el seu suport a la candidatura. D’entre aquestes persones destaquen José Maria Mendiluce, (portaveu de la Federació Els Ver d s - E s q u e r r a Verda), Mónica Frassoni (co-presidenta del Grup dels Verds al Parlament Europeu), Llei de Qualitat de l’Ensenyament Ma r galida Rosselló (consellera de medi ambient del Govern balear), José Antonio Labordeta (diputat de la CHA al Congrés), Lluís Postigo (alcalde de Llagostera), Ramon Folch (ecòleg), Joan Subirats (Catedràtic de Ciència Política), Jordi Sánchez (professor universitari), Josep Benet (historiador), Norbert Bilbeny (filòsof), Antonio Gutiérrez Vegara (exsecretari general de CCOO) Joan Coscubiela (secretari general de CCOO), Josep Maria Álvarez (secretari general de la UGT), Jaume Sisa (cantant), Carles Flavià (actor), Paco Candel (escriptor), Javier Mariscal (dissenyador gràfic), Ignasi Riera (escriptor), Salah Jamal (escriptor palestí). Les darreres setmanes s’han realitzat actes de la presentació de la candidatura de Joan Saura a Lleida, Girona, Tortosa, Tarragona i Santa Coloma de Gramenet.

Santa Perpètua de la Mogoda

Després de 23 anys en l’exercici del càrrec Pere Bufí deixa l’alcaldia de Santa Perpètua de la Mogoda. El municipi ha sofert una important transformació durant el seu mandat, que ha comptat sempre amb el suport Una delegació d’ICV va participar, el 26 de maig, a la manifestació de protesta majoritari de la població de Santa per l’avantprojecte de Llei de Qualitat de l’ensenyament, convocada pel Marc Perpètua. La nova alcaldessa, també Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE). d’ICV, és Isabel García, de 41 anys, mestra de professió i regidora des de 1995, ocupant el segon lloc en la llista. Ha impulsat el procés de Pere Bufí i Isabel García Aniversari de Joves d’Esquerra Verda l’Agenda 21, amb èxits importants. El relleu a l’alcaldia es va celebrar el diven- dres 21 de juny, amb una festa a la qual van assistir més de tres-centes persones. La festa es va convertir en un homenatge popular a la trajectòria de Pere Bufí. Joan Saura i Jaume Bosch van assistir a l’acte en nom de la direcció nacional d’ICV.

Molins de Rei

Josep Janés va deixar l’alcaldia de Molins de Rei a finals d’abril i ha estat rellevat per Ivan Arcas. Janés va anun- ciar la seva renúncia perquè està convençut que no s’han d’exercir més de tres mandats a l’alcaldia. El nou alcalde de Molins de Rei és Ivan Arcas, de 34 anys, arqueòleg de formació i sots-director d’una entitat bancària. Va ser escollit regidor el 1995 i des d’aleshores ha desenvolupat diferents responsabilitats, especialment a les àrees de cul- Ivan Arcas tura i medi ambient. Janés ha estat alcalde des de 1991, encapçalant la candida- tura de la coalició d’ICV amb l’Esquerra Nacionalista de Joves d’Esquerra Verda-Joves amb Iniciativa va celebrar el dissatbe 11 de Molins, com a independent. Josep Janés ocupa noves res- maig, el desè aniversari de la seva primera Assemblea Nacional, amb un acte al ponsabilitats polítiques ja que a principis de juny ha estat Centre Artesà Tradicionarius de Gràcia. L’aniversari de Joves amb Iniciativa coin- nomenat vicepresident de l’Entitat Metropolitana del Medi cideix amb l’aniversari de la revista Jovent (la primera revista política juvenil en Ambient i president de l’Agència Metropolitana de Residus, català) i de la Joventut Socialista Unificada (JSU). en representació d’ICV i substituint Manel Hernández, que A l’acte van intervenir Laia Berenguer, membre fundadora de la JSU; Sònia ha renunciat al càrrec per tal de dedicar-se íntegrament a les Gómez, actual directora del Jovent, Xavier Torrents i antics directors de la revista, Josep Janés seves responsabilitats professionals al Fòrum 2004. i Joan Saura. treball ACCIÓ POLÍTICA 9 NÚM. 132 - JUNY 2002

Jornada de balanç municipal Acte contra la Llei de partits

El dissabte 15 de juny ICV va celebrar una jornada de balanç de les diferents D’esquerra a dreta, Gorka Espiau, Marc Carrillo, Joan Saura, Lluís Llach i Jaume Bosch experiències que s’han desenvolupat durant aquest mandat municipal i posar fil a ICV va organitzar el passat 12 de juny un acte a les Drassanes Reials de l’agulla per a les properes eleccions de 2003. La jornada es va iniciar amb una inter- Barcelona contra la Llei de Partits Polítics, amb el lema No a la Llei de Partits venció de Lluís Tej e d o r , alcalde del Prat i responsable de política municipal d’ICV. Polítics. Per la pau a Euskadi. L’acte, presentat pel vicepresident d’ICV Jaume Van intervenir també José Maria Mendiluce, candidat d’Els Verds-Esquerra Ver d a Bosch, va comptar amb la participació de Marc Carrillo, Catedràtic de Dret a l’alcaldia de Madrid, Antonio Gaspar, portaveu del Grup Municipal de la Chunta Constitucional de la UPF, Gorka Espiau, portaveu de Elkarri, el cantautor Lluís Aragonesista a l’Ajuntament de Saragossa i Joan Saura, president d’ICV. A l’acte Llach i Joan Saura. de cloenda van intervenir Jordi Fàbregas, alcalde de Sant Pere de Torelló i Imma Tots els participants van considerar la llei, impulsada pel PP, amb el suport del Mayol presidenta del Grup Municipal d’ICV a l’Ajuntament de Barcelona. PSOE, com un greu error polític.

Jornades sobre turisme Exdirigent de CiU Martos, que previsiblement encapça- Noves incorporacions larà la candidatura a Calafell ha assumit la ICV va celebar l’1 de juny una ingressa a ICV coordinació de la nova organització que a la direcció nacional d’ICV jornada de debat per tractar les alternati- Joan Antoni Martos, exmembre de la ICV ha creat al Baix Penedès i que compta La Comissió Política Nacional ves a l’altual model turístic de Direcció Comarcal de Converg è n c i a amb nous militants a El Vendrell, Calafell, celebrada el 25 de maig va aprovar Catalunya, en una jornada de debat a Democràtica de Catalunya al Baix L’Arboç, Cunit, Albinyana i Bellveí, tots alguns canvis en els organismes de Palafrugell. La jornada va ser presentada Penedès, ha fet públic el seu ingrès a incorporats les darreres setmanes. direcció d’ICV. A la CPN Antoni pel responsable local d’ICV, Lluís Medir ICV. Martos va abandonar CiU a princi- Guirao substitueix a Carmina Benito a i una conferència inaugural a càrrec pis d’any en desacord amb la moció de petició pròpia i de l’organització de de Margalida Rosselló, consellera de censura presentada per aquesta formació Conferència sobre Palestina Mataró. S’incorporen Eusebio Jaurauta, medi ambient del Govern balear. contra l’alcalde socialista de Calafell i El recentment creat Institut Esquerra proposat com a responable d’universitat Posteriorment van intervenir el portaveu que va acabar donant l’alcaldia a un XXI, adscrit a la Fundació Nous Horitzons, i Josep Altayó, proposat com a respon- d’ICV al Parlament de Catalunya, Joan regidor trànsfuga del PSC. va organitzar el 17 de maig el seu primer sable de cultura. S’incorporen com a Boada, i Joan Saura. Martos ha declarat que va pendre la acte públic, una conferència col·loqui convidats Ernest Urtasun, responsable Durant la jornada es va analitzar la decisió d’incorporar-se a ICV el dia que sobre el conflicte de Palestina, amb el títol de Joves de Barcelona, Ivan Arcas, situació del sector turístic i la relació va conèixer la notícia que Josep de Palestina: què fa Europa?. La presenta- alcalde de Molins de Rei i Isabel García, entre turisme, medi ambient i desenvo- Anglada, líder del partit racista i xenò- ció va anar a càrrec de Pere Vil a n o v a , alcaldessa de Santa Perpètua de la lupament econòmic i social. fob, Plataforma per Catalunya, presenta- politòleg expert en política internacional. Mogoda. ria candidatura a Calafell les properes La conferència va ser pronunciada per De la comissió censora de comptes Víctor Gimeno eleccions municiplas. Carlos Alonso Zaldívar, conseller a les de la CPN dimiteix Jaume Graupera, Martos afirma que ICV és el partit ambaixades espanyoles de Was h i n g t o n , en haver estat escollit candidat d’ICV Víctor Gimeno, exdiputat al Parlament més valent i coherent en matèria Tel - A viv (fins el 2001) i actualment de a Mataró les properes eleccions muni- de Catalunya, ha estat designat pel Grup d’immigració i ara cal ser valents contra Roma. L’acte va ser presentat per la direc- c i p a l s . Parlamentari d’ICV com a membre de les actituds racistes. tora de l’Institut, Merche García Arán. S’incorporen a la Comissió l’Institut pel Desenvolupament de les Permanent: Eusebio Jarauta, Josep Terres de l’Ebre després de la reforma dels Altayó, Adelina Cobos, Marisol Rico, òr gans de direcció d’aquest organisme que Dia Mundial del Medi Ambient Màrius García i Ramon Álvarez. preveu la presència de les forces polítiques S’incorporen a la Secretaria Política: parlamentàries. Gimeno és actualment Pep Canal, responsable de finances, regidor de La Sènia i conseller comarcal Agustí Colom, responsable de progra- del Montsià, en representació d’ICV. ma, Àngels Espuny responsable de la organització temàtica Europa , Joaquim Novella, responsable de la sectorial Congrés dels Verds Europeus d’economia i treball, i Jordi Guillot, ICV va participar els dies 17, 18 i 19 responsable de relacions internacionals i de maig al Congrés de la Federació de coordinador de la Federació Els Verds- Partits Verds Europeus a Berlín. Aquesta Esquerra Verda. ha estat la primera vegada que ICV Les noves incorporacions van ser participa com a membre de ple dret i aprovades per la CPN amb una abstenció. amb dret a vot a un Congrés dels Verds Europeus. Dolors Comas, candidata a La delegació d’ICV va estar encapça- lada per la Tinent d’alcalde de l’alcaldia de Tarragona l’Ajuntament de Barcelona, Imma L’assemblea general de la coalició Mayol, Antoni Gutiérrez, responsable de Iniciativa per Catalunya Verds i La relacions europees d’ICV, Toni Morral Plataforma (ICV-LP) va proclamar responsable de mediambient i Josep formalment el dissabte 8 de maig Pérez Moya, regidor d’ICV d’El Prat de En motiu del Dia Mundial del Medi Ambient, el 5 de juny, ICV va presentar a Dolors Comas com a cap de llista a les Llobregat i vicepresident de la Diputació la Plaça Sant Jaume de Barcelona, una bandera gegant, la bandera de la Catalunya eleccions municipals de 2003 i candida- de Barcelona. A més hi va participar una Sostenible, que incorpora a les quatre barres el sol ecologista. La bandera de la ta a l’alcaldia de Tarragona. Amb aquest delegació de la Federació Els Ve r d s sostenibilitat va anar acompanyada d’una pancarta adreçada al Govern de CiU amb acte, ICV-LP inicia un procés que conti- Esquerra Verda, encapçalada pel coordi- el lema: Per una Catalunya sostenible, un Govern net. La bandera vol esdevenir un nuarà després de l’estiu amb la redacció na d o r , Jordi Guillot, i pel portaveu, José símbol no partidari de la Catalunya ecològica. del programa per a les pròximes muni- Maria Mendiluce. c i p a l s . 10 B A R C E L O N A treball NÚM. 132 - JUNY 2002

Imma Mayol assegura que ICV creixerà a Barcelona a les properes eleccions municipals 2a Festa d’ICV de Barcelona

mma Mayol va realitzar el 8 de juny la seva prime- de defensa dels drets socials i del desenvolupament ra intervenció pública com a cap de llista d’ICV en sostenible, volem que sigui la Porto Alegre del nord”, ha Iel marc de la 2a Festa d’ICV de Barcelona que va afirmat Mayol. tenir lloc al Parc de La Maquinista del districte de Sant L’actual quarta tinenta d’alcalde de l’Ajuntament va Andreu. Imma Mayol va expressar en aquest acte la assegurar que “l’Ajuntament de Barcelona ha d’estar al cap- seva convicció que Iniciativa per Catalunya Verds crei- davant de la vaga general convocada pels sindicats el 20 de xerà a les properes eleccions municipals a l’Ajuntament juny”. Mayol va comunicar que ella i l’altre regidor d’ICV de Barcelona. a l’Ajuntament, Eugeni Forradellas, farien vaga aquest dia. Segons Mayol, ICV creixerà “per escorar més cap a Mayol també va afirmar que ICV creixerà per conti- l’esquerra les polítiques de l’equip de govern”. La nuar defensant l’interès general davant dels interessos candidata ha assegurat que “aquestes eleccions munici- privats, com ha succeït aquest mandat amb l’eix Llacuna pals tenen un resultat previsible ja que la dreta no té res del Poblenou, amb l’hotel de luxe de Miramar, amb la a fer”. Bocana del Port o amb les presons. La cap de llista d’ICV també va afirmar que Per últim, segons Mayol, “ICV també creixerà per Iniciativa Verds creixerà “perquè han crescut les idees realitzar a l’Ajuntament projectes innovadors que mai d’ICV, com ho demostren les mobilitzacions del passat portaran endavant la dreta o els socialistes sols” com els mes de març a Barcelona per una globalització de pisos de lloguer per a joves, l’Agenda 21 o el Pla de rostre humà”. Millora Energètica de Barcelona”. Imma Mayol va assegurar que “els socialistes gover- Imma Mayol, actual quarta tinenta d’alcalde i presi- nen a cop de sondeig, ICV el que vol és governar defen- denta del grup municipal d’ICV, repetirà a les properes sant i transmetent valors mitjançant la gestió”. “No ens municipals com a cap de llista d’ICV, després de supe- interessa la Barcelona dels rànquings, nosaltres volem rar les primàries entre la gent adherida de Barcelona que Barcelona jugui un paper internacional en polítiques amb més del 90% dels vots.■ Intervenció d’Imma Mayol durant la Festa Per la pau i la llibertat del poble palestí a primera intervenció com a cap de llista de Mayol va ser el moment central de la 2a Festa Ld’ICV de Barcelona. L’acte polític va ser presen- tat per Camilo Ramos i Quim Mestre, presidents d’ICV del districte de Sant Andreu i Barcelona respectivament. La qüestió palestina va ser l’eix central de la cele- bració d’aquesta 2a edició de la Festa d’ICV de Barcelona. Es va realitzar una tertúlia, que amb el títol “Palestina avui”, va comptar amb la participació de Mohamed Said, representant de l’Autoritat Nacional Palestina a Catalunya. També hi havia una exposició sobre el poble palestí de l’entitat Sodepau. La festa va ser un èxit malgrat les inclemències del temps, la qual cosa va obligar a un canvi d’escenari. Cent cinquanta persones van assistir al dinar popular. Entre aquestes persones, Joan Saura i Jaume Bosch, president i vicepresident d’ICV respectivament .■ Jornada sobre participació d’ICV de Barcelona Jornada sobre immigració d’ICV de Barcelona

l passat 11 de maig, al Centre La taula d'experiències de participa- Cívic Casa Elizalde, es va celebrar ció va comptar amb les intervencions Ela Jornada de participació, orga n i t - d'Atanasi Céspedes, del Pla de zada per ICV Barcelona, per tal d'apro- Desenvolupament Social i Comunitari fundir en les seves propostes sobre aques- de Trinitat Nova, de Salvador Clarós, ta qüestió. La sessió es va iniciar amb la president de l'AV del Poblenou, de Jordi intervenció d’Antoni Gutiérrez Díaz Clausell, del Secretariat d'Entitats de sobre el Fòrum Cívic per una Constitució Sants-Hostafrancs-La Bordeta, i de Europea i el procés de participació asso- l'Angel Pérez, president de l'AV del ciativa que s'ha posat en marxa. Bon Pastor. La intervenció de Jordi Sánchez, de Després d'aquestes experiències la Fundació Jaume Bofill, es va centrar socials, l'alcaldessa de Rubí, Núria en el procés d'elaboració dels criteris de Buenaventura, va aportar la concreció de les normes de participació que està revi- la nostra concepció política de la participa- sant l'Ajuntament. ció, per mitjà de l’explicació dels proces- sos aplicats en aquest municipi vallesà governat per ICV, parant una especial aten- l dissabte 1 de juny, ICV de d’ I C V . També hi van participar represen- ció en el dels pressupostos participatius. Barcelona va organitzar al Centre tants de SOS Racisme, Sodepau, Casal La jornada es va concloure amb la ECívic Pati Llimona la jornada d’Infants del Raval, i l’Associació intervenció d'Imma Mayol, que va “Integració i convivència a la ciutat. Po n e n t . remarcar la necessitat d'aprofundir en els Parlem des de Ciutat Vella” sobre la Imma Mayol va tancar la jornada processos participatius, de fer-los fàcils i qüestió de la immigració a la ciutat. afirmant que el principi ètic informador accessibles a la ciutadania, implicant-la i A les dues taules rodones que van d’ICV sobre la qüestió és que no canvia- corresponsabilitzant-la, però sense obli- formar la jornada van participar experts rem drets per vots. Segons Mayol des dar l'interès públic i la decisió política de sobre diferents aspectes de la qüestió d’ICV hem de fer dues coses prioritàries: les institucions. Va acabar la seva inter- com Manuel Delgado, antropòleg de la pedagogia, per canviar l’imaginari venció destacant la necessitat de l'elecció Universitat de Barcelona, Pep Miró, col·lectiu, i acció política. També va directa dels consellers i conselleres de president de l’Associació de Veïns del indicar que s’havia de reforçar l’estat del districte, i que es plasmessin les accions Casc Antic, Jaume Funes, psicòleg i pro- benestar i que no s’havia de caure en el perquè aquest compromís del govern fessor de la Universitat Ramon Llull, o parany d’utilitzar els recursos destinats Lluís Fajarí, Imma Mayol i Núria Buenaventura municipal es pogués fer efectiu.■ José Luis Carol, de l’àmbit d’immigració als “sense sostre” per a immigració.■ treball E U R O P A 11 NÚM. 132 - JUNY 2002

Europa verda i social

El Fòrum Cívic per una Constitució Europea

reflectit en la Declaració de Laeken). Per aquest M. Àngels Espuny motiu, es redactarà un MANIFEST que es donarà a conèixer el 9 de maig (Dia d’Europa) de 2003, on Nota de premsa del 24 de maig es recolliran les opinions, idees i suggeriments de la societat catalana que durant aquest any s’hagin apor- quest matí ha tingut lloc al Centre tat. Millan també ha demanat la implicació dels Internacional de Premsa de Barcelona la pre- mitjans de comunicació. Asentació del Fò r um Cívic per una Constitució Per altra banda, en representació de les entitats Eu ro p e a amb la presència, entre d’altres, dels repre- adherides han intervingut Glòria Feliu (Associació sentants dels diferents partits polítics, com Josep Europa som Tots), Oriol Illa (Consell Nacional de la Antoni Duran i Lleida, Antoni Gutiérrez Díaz, Joventut de Catalunya), Alfons Sancho (Federació Raimon Obiols, Joan Ridao i Julio Añoveros. d’ONG per al Desenvolupament), i Antoni Salamanca Igualment, hi han assistit l’Associació Catalana (Fòrum Social de Barcelona). de Municipis i Federació de Municipis de Catalunya, Tots han expressat el seu convenciment que sindicats i diverses entitats de la societat civil catalana. l’actual moment històric que estem vivint ofereix Joaquim Millan, coordinador del Fòrum, ha ini- l’oportunitat que els ciutadans puguem ser protago- ciat la presentació explicant que el dia 18 d’abril es nistes del procés de construcció europea. També han va constituir el F ò rum Cívic per una Constitució destacat que la societat catalana sempre ha estat una Eu ro p e a , integrat per més de cinquanta org a n i t z a- Xavier Ramiro societat viva i compromesa amb els grans esdeveni- cions socials, sindicals, polítiques i municipals, A més, ha exposat els continguts i les propostes de ments i que assumim amb il·lusió i ganes de treballar per emprendre una tasca de participació activa dels treball del Fòrum, tot destacant que l’objectiu princi- l’actual repte europeu, sent el Fòrum Cívic per una ciutadans i ciutadanes en el procés de construcció pal és apropar el debat europeu a la societat catalana Constitució Europea la iniciativa que ofereix la opor- europea actual. i demanar una Constitució Europea (tal com queda tunitat de fer-ho possible.■

Notícies de la UE La Comissió Europea demana més informació sobre el PHN

mb data 23 de maig, la D’altra banda, el 19 de juny ha Adoptada la directiva sobre El protocol permet incrementar un Direcció general de Medi tingut lloc la reunió de la Comissió de l'avaluació i la gestió del soroll 15% les emissions de gasos d’efecte AAmbient de la Comissió Peticions del PE en què es discutien ambiental hivernacle en el 2008-2012 respecte a Europea s’ha adreçat per escrit al 10 de les peticions denunciant el El Consell Europeu ha adoptat 1990, però Espanya ja ha superat el Ministeri de Medi Ambient espanyol. PHN. Hi va assistir l’Antoni Gutiérrez formalment, el 22 de maig, la directiva 33% de les emissions. El ritme de crei- Durant la reunió informal de minis- Díaz, exmembre d’aquesta Comissió. marc relativa a l'avaluació i la gestió xement de les emissions a Espanya és tres de Medi Ambient feta a Mallorca, En la reunió va intervenir, en primer del soroll ambiental, que té per objec- "quatre vegades" superior al preesta- la comissària Margot Wallström va lloc, el representant de la Comissió tiu establir un mapa del soroll a la UE blert i creix a un ritme del 3% anual. dir que aquesta informació era Europea, que va manifestar que segueix i emmarcar les futures mesures comu- Al conjunt de la UE, les emissions necessària per "la gran escala que té la vigilància pel que fa a la no vulnera- nitàries. s’han reduït un 3,5% els últims 10 el pla i el gran interrogant de les ció de les directives europees. La Aquesta decisió formal s’ha pogut anys (quan hauria hagut de ser d’un transferències de l’aigua que preveu". Comissió està a l’espera de rebre res- fer perquè el Parlament Europeu (PE) 8%). Segons Matas, això és degut al Segons la comissària, la UE no se posta a la carta adreçada el 23 de maig. havia confirmat, el 15 de maig, amb fet que entre 1990 i 2000 la prioritat situa davant "un sí o un no a tot el A continuació van intervenir diver- una enorme majoria (358 vots a favor, espanyola va ser "millorar la qualitat pla", sinó que cal analitzar els seus sos signants de les peticions, represen- 24 vots en contra, 4 abstencions), el de vida, crear ocupació i acostar els 300 projectes per veure "si s’ajusten a tants científics de l’oposició al PHN text comú sorgit del procediment de nivells de riquesa econòmica a la mit- la legislació mediambiental existent". (entre ells, Carles Ibáñez i Antonio conciliació PE/Consell. jana de la UE”. “El desenvolupament de noves infras- Esteban) i les eurodiputades Laura El text conté un compromís vincu- Segons Jiménez, “Espanya cuida tructures hidràuliques ha de ser con- González, d’IU, Maruja Sornosa, del lant i un calendari concret per a la molt malament el seu territori i la seva gruent amb l’estratègia de desenvolu- PSE, i Monica Frassoni, del grup dels posada en marxa i el seguiment de la naturalesa”, i va reclamar una penalit- pament sostenible, que és un principi Verds. En nom del PPE, va intervenir legislació de cara a combatre les prin- zació de l’ús del cotxe privat mit- bàsic de la UE”. la diputada García Orcoyen. cipals fonts de pol.lució sonora de la jançant la fiscalitat.. El Govern té un termini de dos La Comissió de Peticions ha deci- UE, en particular als centres de tràfic Jiménez Beltrán deixa el seu càrrec mesos per facilitar aquesta informació. dit mantenir obertes les peticions.■ ferroviari, per carretera i aeri, així com el dia 1 de juny, després de vuit anys de a les obres de construcció. dirigir l’AEMA.

Crítiques de l’Agència Europea Nens i futbol de Medi Ambient (AEMA) El PE ha adoptat una resolució El director de l’AEMA, Domingo el 13 de juny on demana a la FIFA i Jiménez Beltrán, va declarar, en pre- als fabricants d'articles d’esports que sentar l’informe anual el passat 27 de contribueixin a l'abolició efectiva del maig, que l’"energia nuclear, en el seu treball infantil. El PE condemna totes les desenvolupament actual, és insegura i formes d'explotació dels nens i invita a: molt vulnerable". Va criticar també que - assegurar que cap nen no és empleat el PHN hagi estat redactat "d’esquenes en la fabricació de pilotes o vestits al coneixement i als experts", i va autoritzats per la FIFA. posar en dubte que es pugui definir - aplicar el codi FIFA de les condi- com un projecte ambiental. cions de treball. L’AEMA també afirma que - adoptar un sistema transparent, Espanya és el país de la UE que més creïble i independent per al control i s’allunya de l’objectiu assignat al pro- la verificació de les condicions de tocol de Kyoto contra el canvi climàtic. fabricació a la indústria del futbol. 12 E N T R E V I S T A treball NÚM. 132 - JUNY 2002

És la sorpresa política a l’alcaldia de Madrid. José María Mendiluce (1951) Madrid. La seva trajectòria política no és gens normal. Va ser militant del moviment estudiantil durant el franquisme, del qual fou un dels seus líders des de posicions radicals. Fou detingut en diverses ocasions i va passar anys a la clandestinitat. Va treballar per a l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). Va viure conflictes a Angola, Nicaragua, Centreamèrica, Costa Rica, El Salvador, Guatemala i altres països. Fou enviat especial a Ginebra. El seu coratge en la denúncia dels crims i la defensa dels drets de la població civil, li va donar una visió de camp de la realitat política mundial. Tot això combinat amb la seva experiència com a eurodiputat independent, la qual cosa li ha aportat la visió més institucional. Ara es presenta per “Los Verdes-Izquierda de Madrid” a l’alcaldia de Madrid. “No ens conformem amb l’esquerra que hi ha i no ens resignem a la dreta”

JOSÉ MARÍA MENDILUCE Candidat a l’alcaldia de Madrid per Los Verdes-Izquierda Verde

Noemí Ay g u a s e n o s a Quin altre Madrid voleu que sigui les persones joves no són virtuals i tenen L’objectiu no és robar vots a ningú, és possible . dret a actuar, a participar en el disseny retornar la il.lusió a aquell vot adormit, Federació Els Verds-Esquerra Verda Un Madrid amb la bandera de la de la societat en la qual viuen. El tema decebut, escèptic i fer que l’abstenció es Llibertat, perquè tots/es volem que ens de la globalització és un trajecte cohe- sumi al projecte progressista. L’esquerra En veure la seva trajectòria, una deixin viure en pau amb la limitació del rent, no és un oportunisme, nosaltres porta dotze anys perdent a Madrid i servidora es pregunta: i per què respecte mutu. Ecologia política, una creiem en l’altre món possible i les nos- nosaltres no ens hem presentat mai. l’alcaldia de Madrid. ciutat per a les persones, articulada per a tres propostes van encaminades a trencar Nosaltres contribuirem al canvi progres- Pr e s e n t a r -se a les eleccions és un dret gaudir de la qualitat de vida del teu les desigualtats econòmiques i socials sista per a Madrid i per a la seva gent. i perquè la nostra opció és necessària; entorn, per a respirar, anar pels carrers, que genera la globalització. a Espanya existeix una majoria social viure i conviure. Cultura, l’ànima de la Allò més polèmic de la seva candida- progressista òrfena políticament. Perquè ciutat, la creativitat, l’alegria de viure, Hi ha veus que asseguren que la tura ha estat pr ob a b lement el tema la gent està farta del PP i en particular des de la diversitat inesgotable de la cre- vostra candidatura dividirà el vot de de l’escó al Parlament Europeu. d’Álvarez del Manzano. He conegut ació i la imaginació. L’Altre Madrid és l’esquerra. No podem continuar amb la lògica poques vegades, en democràcia, un possible significa, en definitiva, que no No, nosaltres critiquem l’esquerra que els escons són dels partits i no dels govern local que treballi tan radicalment volem allò que hi ha; i que és possible amb estima, sense competències. També qui han estat escollits. És una qüestió contra la nostra ciutat, ofegant la seva lli- canviar si tenim la determinació, el és important que algunes formacions de responsabilitat que vaig acabar el bertat. I nosaltres creiem que un altre coratge i, també, la tendresa. polítiques entenguin que els vots no són compromís que vaig assumir en el seu Madrid és possible. El nostre Madrid és dels partits sinó dels ciutadans/es i és moment amb les persones que van votar lliure, ecològic, còmode, tranquil, culte, Quines expectatives teniu per a una forma d’expressar prioritats. la llista per la qual em vaig presentar. dels i les ciutadanes. I perquè no ens l’alcaldia de Madrid. Nosaltres no ens proposem dividir, ens La decisió correcta la prendré en el conformem amb l’esquerra que hi ha i no Ens hem acostumat al fet que no proposem sumar vots per a l’esquerra. moment oportú.■ ens resignem a la dreta. Proposem un passa res des de la Transició. Però cal treball ple de voluntat, d’imaginació, saber que hem canviat de mil.lenni, que d’ànim, de participació, de respecte a és possible i necessari que sorgeixin for- l’autonomia i a la creativitat personal. ces noves adaptades a les noves realitats. No renunciem a ser la segona força de Com veus actualment la ciutat de l’esquerra. Madrid. En una situació lamentable, vergon- Algunes persones et col.loquen com yosa, res que pugui ser homologable el candidat de l’antiglobalització i al que passa a d’altres grans capitals dels/les jo ves. europees. Incumpleix els indicadors de Pertanyo a la Lliga Europea benestar per a les zones urbanes Antiprohibicionista i trobo vergonyós d’Europa: el soroll, la contaminació, els que el PP criminalitzi els/les immigrants embotellaments, l’estrès... I quantes i els/les joves pels mals que ens fuete- persones marxen fugint cada cap de gen. El discurs arcaic i anacrònic que les setmana perquè no suporten la vida quo- persones joves són el futur és una trampa; tidiana en la qual estan. Madrid té els existeixen en el present i comparteixen rècords negatius en tots ells. Volem un els mals socials de la resta: precarietat Madrid gestionat lluny del caos i la laboral, accés difícil a l’habitatge, despreocupació cap als seus ciutadan/es. l’educació, etc. Hem de canviar el xip, Joan Saura, Daniel Cohn-Bendit i José María Mendiluce en un acte a Barcelona