L'estructura Del Tennis a Espanya
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Albert Riba, Director esportiu de lo Real Federoción L'ESTRUCTURA Espoñolo de Tenis. DEL TENNIS A ESPANYA finalista a Wimbledon i Open USA; ....ització del tennis Manolo Santana, campió a Wimble nacional El segon article d'aquest monogràfic don, Roland Garros i Open USA; An drés Gimeno, campió a Roland Ga pretén enllaçar la història de l'esport El tennis a Espanya té la seva base en rros; Manuel Orantes, campió a del tennis amb la història i estructura els clubs. Aquests són el motor que l'OPEN USA i al Master; José Higue més recent del tennis espanyol. Els mo mou el nostre esport. En l'actualitat hi ras, classificat diversos anys entre els tius dels resultats recentment assolits ha uns 1.000 clubs al nostre país, reco millors jugadors del món. I ja molt no poden ser atribuïts simplement a la neguts oficialment per la Federación més propers Emilio Sanchez, Sergio casualitat. La tradició d'aquest esport Española de Tenis. Tanmateix, n'hi ha Casal, Sergi Bruguera, Carlos Costa, al nostre país és un dels motius, però alguns més que no tenen activitat es Alberto Berasategui, Arantxa San també ha de ser analitzada la infraes portiva oficial. La majoria dels nostres chez i Conchita Martínez. tructura amb què comptem. Aquest és clubs són privats, però en els darrers un dels objectius d'aquest article que És important destacar, per tant, que anys han augmentat els clubs i les ins explica l'organització del tennis es en els darrers 30 anys sempre hi ha tal·lacions públiques en els quals es pot panyol, fent referència a la federació hagut algun tennista espanyol col·lo practicar el tennis. Això ha contribuït espanyola, les federacions territorials, cat entre els millors jugadors del al fet que el tennis es popularitzi a els centres privats d'entrenament, la món. En el tennis femení, a excepció Espanya. competició a Espanya, la formació de de Lili Alvarez, aquest fet comença Les federacions territorials, una per tècnics, etc. Tots aquests elements molt més tard, amb l'aparició cada comunitat autònoma, són l'òrgan constitueixen aspectes que d'una ma d'Arantxa i Conchita. que dirigeix el tennis a cada regió. El nera o altra han contribuït al fet que el I aquesta tradició del tennis espanyol, seu paper és molt important tant en nostre esport hagi assolit els èxits es juntament amb altres elements que més portius més importants de la seva his endavant comentarem, ha permès que tòria i una infraestructura que li permet als anys noranta el tennis nacional arribi afrontar el futur amb garanties. a la seva majoria d'edat. El reconeixe ment per part de tots així ho confirma. Un altre fet destacat i que ha influït en Paraules clau: tradició, fede ració, organització, formació. l'assentament del nostre tennis ha estat la celebració a Barcelona dels Jocs Olímpics el 1992. Per a la Federació Espanyola ha estat una cosa molt im Introducció portant tant a nivell organitzatiu com de consolidació de la seva estructura Per parlar de tennis a Espanya és im esportiva adreçada als jugadors d'elit. prescindible parlar de la tradició. Des La competició en si és un torneig més dels anys vint hem tingut campions entre els importants per als jugadors de talla mundial. Esmentar-los tots del circuit professional, però cal saber seria llarg, però val la pena recordar valorar tot allò de positiu que comporta Lili Alvarez, finalista a Wimbledon i un esdeveniment d'aquestes caracte al Roland Garros; Manuel Alonso, rístiques (vegeu les taules 1,2 i 3). Alberto Berasalegui apwds, Edu(Oció Físi(O i Esports 1996 (44-45)19·23 19 al nostre esport. Aquells que destaquen 1990 1991 1992 1993 1994 en els seus clubs i que requereixen un Espanya 7 8 9 10 11 entrenament més intens i una major Alemanya 7 8 6 7 10 competitivitat poden ser recolzats per França 7 9 9 8 8 les federacions territorials. Tal com ja Suècia 12 9 8 11 9 hem observat en els gràfics de llicèn EUA 23 17 18 17 19 cies, hi ha una certa desproporció entre I territorials, i això es fa palès també a l'hora dels possibles ajuts als jugadors. Taula l.Jugadors entre els 100 primers A més, hi ha territorials que cobreixen (Homes) una extensa regió, com és el cas de Castella i Lleó o Castella-La Manxa, i altres que com Múrcia o Cantàbria són EUA Espanya Alemanya Suècia Austràlia uniprovincials. 1993 27 10 9 6 2 Per intentar pal·liar aquesta proble 1994 26 14 9 7 2 màtica, la RFET va posar en marxa fa alguns anys una estructura de centres Taula 2. Tomejos guanyats territorials d'entrenament amb recol (Homes) zament tècnic i econòmic per aconse guir que cada territorial tingui la seva escola de perfeccionament. 10 100 200 300 400 Fins al moment es troben en funciona Espanya 2 1 7 2 9 ment tretze centres, i per als propers EUA 2 21 9 16 9 anys està prevista la posada en marxa Alemanya 1 12 3 6 8 d'alguns més. França 1 5 7 6 5 Cada centre té certes característiques Argentina 1 3 4 3 2 pròpies, però tots ells persegueixen la mateixa finalitat: oferir un entrena Taula 3. Nombre de jugadores top ment controlat i eficaç als nens que destaquen en la pràctica del tennis. Les edats dels nens que assisteixen a aquests centres oscil·la entre 11 i 16 l'àmbit de la promoció del tennis com La llicència federativa, autonòmica i anys aproximadament. El nombre en el de la competició i dels programes nacional permet al practicant del tennis d'alumnes varia segons les territorials, de desenvolupament. participar en les competicions oficials a nivell de club, territorial o nacional. depenent dels mitjans i les instal·la En l'actualitat es calcula que el 10% cions utilitzats. La Federación Nacional (Real Federa dels practicants al nostre país tenen L'existència d'aquests centres, junta ción Española de Tenis) depèn del llicència federativa. ment amb la participació dels seus ju Consejo Superior de Deportes i és la gadors en torneig, permet al departa màxima responsable del tennis al nos ment tècnic de la RFET conèixer en tot tre país. Els seus programes de tennis moment l'evolució dels millors juve professional, tennis juvenil, docència, Organització tècnica de la nils espanyols, i poder decidir amb més etc. són una part important del desen IFn: centres territorials i bon criteri quins són els jugadors que volupament d'aquest esport a Espanya. centre nacional poden entrar a formar part del centre En els organigrames es poden apreciar nacional. les diferents àrees en què es divideix El centre nacional de la RFET es troba l'activitat de la federació nacional i La majoria de clubs de tennis a Es a l'actualitat al Centre d'Alt Rendi dins d'elles els diferents departaments panya tenen escola de tennis. En elles ment de Sant Cugat del Vallès (Barce o activitats (vegeu figures 1,2 i 3). els nens i les nenes comencen a jugar lona). En aquest Centre els alumnes 20 apunts , Educació Fisi" i Esports 1996 (44-45) 19·23 I BLOC: EVOLUCIÓ HISTÒRICA I ORGANITZACIÓ seleccionats tenen totes les facilitats PRESIDENT necessàries per preparar-se per a la I competició. Residència, institut per JUNTA DIRECTIVA cursar BUP i COU, centre mèdic, sales de recuperació, pistes de tennis, gim SECRETARI GENERAL nasos i pistes d'atletisme són algunes de les possibilitats del Centre. Tot això en un ambient d'esportistes dirigit per I experts en aquest camp. ÀREA Lajomada normal d'un tennista becat ADMINlSTllATlVAl PROFESSIONAL ESPORTIVA 1 al Centre és intensa, i està programada de manera que pugui combinar entre Figura 1 nament (tècnic i físic) i estudis. L'horari d'un dia qualsevol és el se güent: ÀREA DE PRESIDÈNCIA 8.00 a 8.30: esmorzar. 8.30 a 10.45: co¡'¡egi. 11.00 a 14.00: entrenament. 14.30 a 15.00: dinar. 15.15 a 17.45: col·legi. TENNIS PROFESSIONAl RElACIONS PÚBlIQUES 18.00 a 19.30: entrenament. 19.30 a 20.30: descans. COPADAVlS MÀRQUETING 20.30 a 21.00: sopar. COPA FEDERACiÓ PREMSA Els jugadors becats al Centre tenen en COMPETICIONS PROTOCOL PROFESSIONAlS tre 14 i 19 anys i són seleccionats se gons el criteri del Comitè Tècnic de la Figura 2 RFET. Per efectuar aquesta selecció s'observa els jugadors tantes vegades com es consideri necessari en compe tició o en estades puntuals que es rea ÀREA litzen a aquest efecte. ESPORTIVA L'acord entre jugadors (o pares, en cas de menors d'edat) sol ser per a dues temporades, i un cop transcorregut aquest període es decideix la conti nuïtat o no en el centre depenent de la DEPMTAMENT TèCNIC progressió assolida i de l'edat del juga CENTRE NACIONAL ESCOlA DE MESTRATGE dor. CURSOS CENTRES TERRITORIALS Cal destacar que pel centre nacional COMPETICIONS TITULACIONS han desfilat des de fa molts anys la COMPETICIONS JUVENILS PUBLICACIONS majoria de jugadors juvenils destacats CALENDARI SlMPOsIUMS del nostre país. El grup Bimbo, nascut ClASSIFICACIÓ gràcies al programa d'entrenaments ÀRBITREs amb vistes a l'Olimpíada de Barcelona VETERANS i format per sis jugadors cadets, va REGLES rebre tot el recolzament tècnic i logístic necessari (malgrat que no comptava encara amb les instal·lacions del CAR) Figura 3 per dur a terme una bona programació apunts, Educo,ió Físi co i Esports 1996 (44-45) 19-23 21 d'entrenament i competició. L'èxit va nis nacional se segueixi desenvolupant les rondes finals aconsegueixen cobrir ser notable, i del grup van destacar amb èxit.