Albert Riba, Director esportiu de lo Real Federoción L'ESTRUCTURA Espoñolo de Tenis. DEL A ESPANYA

finalista a Wimbledon i Open USA; ....ització del tennis Manolo Santana, campió a Wimble­ nacional El segon article d'aquest monogràfic don, Roland Garros i Open USA; An­ drés Gimeno, campió a Roland Ga­ pretén enllaçar la història de l'esport El tennis a Espanya té la seva base en rros; Manuel Orantes, campió a del tennis amb la història i estructura els clubs. Aquests són el motor que l'OPEN USA i al Master; José Higue­ més recent del tennis espanyol. Els mo­ mou el nostre esport. En l'actualitat hi ras, classificat diversos anys entre els tius dels resultats recentment assolits ha uns 1.000 clubs al nostre país, reco­ millors jugadors del món. I ja molt no poden ser atribuïts simplement a la neguts oficialment per la Federación més propers Emilio Sanchez, Sergio casualitat. La tradició d'aquest esport Española de Tenis. Tanmateix, n'hi ha Casal, , , al nostre país és un dels motius, però alguns més que no tenen activitat es­ , Arantxa San­ també ha de ser analitzada la infraes­ portiva oficial. La majoria dels nostres chez i Conchita Martínez. tructura amb què comptem. Aquest és clubs són privats, però en els darrers un dels objectius d'aquest article que És important destacar, per tant, que anys han augmentat els clubs i les ins­ explica l'organització del tennis es­ en els darrers 30 anys sempre hi ha tal·lacions públiques en els quals es pot panyol, fent referència a la federació hagut algun tennista espanyol col·lo­ practicar el tennis. Això ha contribuït espanyola, les federacions territorials, cat entre els millors jugadors del al fet que el tennis es popularitzi a els centres privats d'entrenament, la món. En el tennis femení, a excepció Espanya. competició a Espanya, la formació de de Lili Alvarez, aquest fet comença Les federacions territorials, una per tècnics, etc. Tots aquests elements molt més tard, amb l'aparició cada comunitat autònoma, són l'òrgan constitueixen aspectes que d'una ma­ d'Arantxa i Conchita. que dirigeix el tennis a cada regió. El nera o altra han contribuït al fet que el I aquesta tradició del tennis espanyol, seu paper és molt important tant en nostre esport hagi assolit els èxits es­ juntament amb altres elements que més portius més importants de la seva his­ endavant comentarem, ha permès que tòria i una infraestructura que li permet als anys noranta el tennis nacional arribi afrontar el futur amb garanties. a la seva majoria d'edat. El reconeixe­ ment per part de tots així ho confirma. Un altre fet destacat i que ha influït en Paraules clau: tradició, fede­ ració, organització, formació. l'assentament del nostre tennis ha estat la celebració a Barcelona dels Jocs Olímpics el 1992. Per a la Federació Espanyola ha estat una cosa molt im­ Introducció portant tant a nivell organitzatiu com de consolidació de la seva estructura Per parlar de tennis a Espanya és im­ esportiva adreçada als jugadors d'elit. prescindible parlar de la tradició. Des La competició en si és un torneig més dels anys vint hem tingut campions entre els importants per als jugadors de talla mundial. Esmentar-los tots del circuit professional, però cal saber seria llarg, però val la pena recordar valorar tot allò de positiu que comporta Lili Alvarez, finalista a Wimbledon i un esdeveniment d'aquestes caracte­ al Roland Garros; Manuel Alonso, rístiques (vegeu les taules 1,2 i 3). Alberto Berasalegui apwds, Edu(Oció Físi(O i Esports 1996 (44-45)19·23 19 al nostre esport. Aquells que destaquen 1990 1991 1992 1993 1994 en els seus clubs i que requereixen un Espanya 7 8 9 10 11 entrenament més intens i una major Alemanya 7 8 6 7 10 competitivitat poden ser recolzats per França 7 9 9 8 8 les federacions territorials. Tal com ja Suècia 12 9 8 11 9 hem observat en els gràfics de llicèn­ EUA 23 17 18 17 19 cies, hi ha una certa desproporció entre I territorials, i això es fa palès també a l'hora dels possibles ajuts als jugadors. Taula l.Jugadors entre els 100 primers A més, hi ha territorials que cobreixen (Homes) una extensa regió, com és el cas de Castella i Lleó o Castella-La Manxa, i altres que com Múrcia o Cantàbria són EUA Espanya Alemanya Suècia Austràlia uniprovincials. 1993 27 10 9 6 2 Per intentar pal·liar aquesta proble­ 1994 26 14 9 7 2 màtica, la RFET va posar en marxa fa alguns anys una estructura de centres Taula 2. Tomejos guanyats territorials d'entrenament amb recol­ (Homes) zament tècnic i econòmic per aconse­ guir que cada territorial tingui la seva escola de perfeccionament. 10 100 200 300 400 Fins al moment es troben en funciona­ Espanya 2 1 7 2 9 ment tretze centres, i per als propers EUA 2 21 9 16 9 anys està prevista la posada en marxa Alemanya 1 12 3 6 8 d'alguns més. França 1 5 7 6 5 Cada centre té certes característiques Argentina 1 3 4 3 2 pròpies, però tots ells persegueixen la mateixa finalitat: oferir un entrena­ Taula 3. Nombre de jugadores top ment controlat i eficaç als nens que destaquen en la pràctica del tennis. Les edats dels nens que assisteixen a aquests centres oscil·la entre 11 i 16 l'àmbit de la promoció del tennis com La llicència federativa, autonòmica i anys aproximadament. El nombre en el de la competició i dels programes nacional permet al practicant del tennis d'alumnes varia segons les territorials, de desenvolupament. participar en les competicions oficials a nivell de club, territorial o nacional. depenent dels mitjans i les instal·la­ En l'actualitat es calcula que el 10% cions utilitzats. La Federación Nacional (Real Federa­ dels practicants al nostre país tenen L'existència d'aquests centres, junta­ ción Española de Tenis) depèn del llicència federativa. ment amb la participació dels seus ju­ Consejo Superior de Deportes i és la gadors en torneig, permet al departa­ màxima responsable del tennis al nos­ ment tècnic de la RFET conèixer en tot tre país. Els seus programes de tennis moment l'evolució dels millors juve­ professional, tennis juvenil, docència, Organització tècnica de la nils espanyols, i poder decidir amb més etc. són una part important del desen­ IFn: centres territorials i bon criteri quins són els jugadors que volupament d'aquest esport a Espanya. centre nacional poden entrar a formar part del centre En els organigrames es poden apreciar nacional. les diferents àrees en què es divideix El centre nacional de la RFET es troba l'activitat de la federació nacional i La majoria de clubs de tennis a Es­ a l'actualitat al Centre d'Alt Rendi­ dins d'elles els diferents departaments panya tenen escola de tennis. En elles ment de Sant Cugat del Vallès (Barce­ o activitats (vegeu figures 1,2 i 3). els nens i les nenes comencen a jugar lona). En aquest Centre els alumnes

20 apunts , Educació Fisi" i Esports 1996 (44-45) 19·23 I BLOC: EVOLUCIÓ HISTÒRICA I ORGANITZACIÓ

seleccionats tenen totes les facilitats PRESIDENT necessàries per preparar-se per a la I competició. Residència, institut per JUNTA DIRECTIVA cursar BUP i COU, centre mèdic, sales de recuperació, pistes de tennis, gim­ SECRETARI GENERAL nasos i pistes d'atletisme són algunes de les possibilitats del Centre. Tot això en un ambient d'esportistes dirigit per I experts en aquest camp. ÀREA Lajomada normal d'un tennista becat ADMINlSTllATlVAl PROFESSIONAL ESPORTIVA 1 al Centre és intensa, i està programada de manera que pugui combinar entre­ Figura 1 nament (tècnic i físic) i estudis. L'horari d'un dia qualsevol és el se­ güent: ÀREA DE PRESIDÈNCIA 8.00 a 8.30: esmorzar. 8.30 a 10.45: co¡'¡egi. 11.00 a 14.00: entrenament. 14.30 a 15.00: dinar. 15.15 a 17.45: col·legi. TENNIS PROFESSIONAl RElACIONS PÚBlIQUES 18.00 a 19.30: entrenament. 19.30 a 20.30: descans. COPADAVlS MÀRQUETING 20.30 a 21.00: sopar. COPA FEDERACiÓ PREMSA Els jugadors becats al Centre tenen en­ COMPETICIONS PROTOCOL PROFESSIONAlS tre 14 i 19 anys i són seleccionats se­ gons el criteri del Comitè Tècnic de la Figura 2 RFET. Per efectuar aquesta selecció s'observa els jugadors tantes vegades com es consideri necessari en compe­ tició o en estades puntuals que es rea­ ÀREA litzen a aquest efecte. ESPORTIVA L'acord entre jugadors (o pares, en cas de menors d'edat) sol ser per a dues temporades, i un cop transcorregut aquest període es decideix la conti­ nuïtat o no en el centre depenent de la DEPMTAMENT TèCNIC progressió assolida i de l'edat del juga­ CENTRE NACIONAL ESCOlA DE MESTRATGE dor. CURSOS CENTRES TERRITORIALS Cal destacar que pel centre nacional COMPETICIONS TITULACIONS han desfilat des de fa molts anys la COMPETICIONS JUVENILS PUBLICACIONS majoria de jugadors juvenils destacats CALENDARI SlMPOsIUMS del nostre país. El grup Bimbo, nascut ClASSIFICACIÓ gràcies al programa d'entrenaments ÀRBITREs amb vistes a l'Olimpíada de Barcelona

VETERANS i format per sis jugadors cadets, va

REGLES rebre tot el recolzament tècnic i logístic necessari (malgrat que no comptava encara amb les instal·lacions del CAR) Figura 3 per dur a terme una bona programació apunts, Educo,ió Físi co i Esports 1996 (44-45) 19-23 21 d'entrenament i competició. L'èxit va nis nacional se segueixi desenvolupant les rondes finals aconsegueixen cobrir ser notable, i del grup van destacar amb èxit. les seves despeses de viatge i estada. Alberto Berasategui, Alex Corretja i Tanmateix, és l'única manera d'intro­ , entre d'altres. duir-se en el circuit professional i d'aconseguir punts del rànquing. Per En l'actualitat al centre nacional hi ha La competició a Espanya 9 tennistes becats dirigits per un equip això tots els jugadors que ara estan en tècnic encapçalat per en Juan A vedaño. l'elit mundial han començat la seva Aquests jugadors compleixen un pro­ Una de les causes de l'actual arrancada carrera participant en aquest tipus de grama estricte de preparació pensat del tennis d'elit a Espan ya ha estat sens torneigs. A mesura que van aconse­ perquè algun dia puguin introduir-se al dubte l'organització de competicions guint punts, podran ser acceptats en circuit professional, de la mateixa ma­ al nostre país. Com es pot apreciar als torneigs de més dotació, com són els nera que ho han fet fa molt poc, juga­ gràfics, el nombre de torneigs interna­ Challengers i ATP Tour per als homes dors com Carlos Moya, Jacobo Díaz i cionals puntuables per al rànquing i WTA per a les dones. Galo B1anco, que van entrenar en ATP i WTA (classificacions mundials aquest centre. oficials) és molt elevat, i Espanya és un dels països en què es disputa un nom­ Formació de ___ ics bre més elevat de torneigs. Això signi­ fica que els jugadors .espanyols que Centres privats pretenen introduir-se al circuit profes­ Instructor, monitor, entrenador i pro­ sional i que per això requereixen acon­ fessor són els quatre nivells oficials de seguir punts ATP o WTA no han de tècnics autoritzats per a l'ensenyament Fa uns quants anys, atesa la gran quan­ viatjar a l'estranger. Això és molt im­ del tennis al nostre país. Aquests títols titat de jugadors joves que intentaven portant no només per l'estalvi els concedeix la Federació Espanyola dedicar-se professionalment al tennis, econòmic, sinó també pels avantatges a través de la seva Escola de Mestratge, van aparèixer a Espanya els primers que representa jugar en el propi país òrgan dependent de l'Àrea de Docèn­ centres privats. Aquests centres atenen (aclimatació, tipus de pistes, alimenta­ cia, a aquells alumnes que superen els un conjunt de jugadors que, per diver­ ció, etc.). A més, la majoria dels wild cursos impartits per l'escola. Algunes sos motius, no es troben inclosos en els cards (invitacions) se solen concedir a territorials, com ara la Federació Cata­ centres territorials o nacional. joves jugadors espanyols, la qual cosa lana, organitzen els seus cursos, que Aquesta mena de centres estan molt reverteix en benefici dels tennistes lo­ són homologats per la Federació Es­ desenvolupats als Estats Units on, a cals (vegeu les figures 4 i 5). panyola perquè tinguin validesa nacio­ causa del gran nombre de practicants, Per participar en un circuit satèl·lit o en nal. les estructures federatives no poden un futures event, que són les dues me­ Actualment hi ha censats al nostre país atendre tots els jugadors. A més, com nes de competició de menys nivell on uns 3.000 tècnics autoritzats per en­ en la majoria de temes en aquell país, es poden aconseguir punts A TP i senyar tennis en algun dels quatre ni­ l'empresa privada ofereix un gran ven­ WTA, els jugadors s'inscriuen a la Fe­ vells. La preparació d'aquests tècnics tall de possibilitats. deració Internacional o Europea, i són és cada vegada millor. Per obtenir el Els primers centres privats a Espanya acceptats en la fase prèvia o fase final títol de professor, seran necessàries van tenir molt d'èxit i van atendre un depenent de la seva classificació. A més de 400 hores de classe i una expe­ gran nombre de jugadors. A mesura segons quines èpoques de l'any, els riència pràctica destacable. Això in­ que han passat els anys, l'excés de jugadors sense punts poden tenir difi­ fluirà positivament en el nivell d'en­ centres creats i la crisi econòmica ge­ cultats per participar fins i tot en senyament impartit pels nostres tècnics neral del país van provocar que alguns aquests torneigs petits, ja que tenen als seus alumnes. Evidentment si tenim centres haguessin de disminuir molt la prioritat tots aquells que tenen algun millors entrenadors aconseguirem mi­ seva activitat i es dediquessin a grups punt al rànquing mundial. llors jugadors. molt reduïts de jugadors. Els premis en metàl·lic que es repar­ També és important adonar-se de la Tanmateix, altres centres continuen teixen en els circuits satèl·lits i en els diferència entre els tècnics que treba­ atenent un gran nombre de jugadors, i futures events no són gaire elevats, i llen amb nens als clubs i en les escoles tots ells contribueixen al fet que el ten- únicament els jugadors que arriben a federatives o de centres privats i

22 apunts , Educoció Fi,ico i E'port, 1996(44-45)19-23 l BLOC: EVOLUCIÓ HISTÒRICA l ORGANITZACIÓ

Bibliografia

350 BREWER. L. (1990). El sistema de entrenamiento 350 300 en las Escuelas Regionales de los Estados Unidos I. Dins: V Simposium Internacional 300 250 de Profesionales de la Enseñanza del Tenis. 250 200 Vigo. .... 150 BREWER. L. (1990). El sistema de entrenamiento 200 8 100 en las Escuelas Regionales de los Estados 150 Unidos Il. Dins.: V Simposium Internacional 100 de Profesionales de la Enseñanza del Tenis. Vigo. 50 COMITÈ OLfMP1CO ESPAÑoL (1993). Tenis I. Ma­ drid: Comité Olímpico Español. O ~~~~~~~~~~~~ COMlTÉOLfMPICO EsPAÑOL(\993). Tenis Il. Ma­ Holanda Espanya drid: Comité Olímpico Español. FEDERACIÓN ALEMANA DE TENIS (1979). El Tenis. Escuela de Campeones. Barcelona: Editorial Figura 4. Tornejos ITF (masculí) Hispano Europea. Colecci6n Herakles. GARCIA FERRANDO, M. (1986). Hdbitos deporti­ vos de los españoles (Sociología del compor­ tamiento deportivo). Instituto de las Ciencias de la Educación Física y el Deporte. Minis­ terio de Cultura. Consejo Superior de Depor­ tes. pp. 50-65. 350 350 300 300 250 250 200 .... 150 200 8 100 ~ 150 50 100 O 50 O

Figuro 5. Tornejos ITF futures (femení) aquells que treballen en el circuit pro­ Conclusions fessional. La tasca de tots dos és molt important, però aquells que viatgen tot Després de tot el que hem exposat, l'any acompanyant els seus jugadors potser sigui més senzill comprendre en els torneigs professionals tenen la com està estructurat el tennis al nostre responsabilitat final de conduir-los fins país. Els bons resultats tant a nivell a l'elit. I en els darrers anys Espanya individual com per equips dels nostres jugadors en els darrers anys prob­ ha aconseguit un ampli grup de coa­ ablement tinguin quelcom a veure amb ches amb una gran experiència en el tota aquesta estructura. Sens dubte es circuit, primer com a jugadors i ara tracta d'un conjunt d'esforços, ne­ com a entrenadors, que han fet una gran cessaris tots ells per anar superant els tasca i que han aconseguit molt bons diferents graons que porten a l'èxit es­ resultats amb els seus jugadors. portiu.

apunts, Educació fisica i Esports 1996(44-45) 19-23 23