Butlletí informatiu Núm. 32 Juny 2014 Exemplar gratuït

La fauna oculta del Jardí • Parlem amb Álvaro Bueno EDITORIAL FLAIXOS SUMARI Gairebé sense adonar-nos-en, som ja a la primavera. El JARDÍ BOTÀNIC Jardí està exultant i les primeres calors ens fan pensar 2 Editorial, per Mercè Mestres • Esclata la primavera! Planta’t als botànics. El dia 27 d’abril es va celebrar 3 Flaixos que aviat haurem de recomanar les visites en horaris de una nova edició de la festa Planta’t als botànics per donar la benvinguda a la primave- 4 Aprenguem botànica tarda, per no patir la insolació. 6 Un Jardí de papallones ra. Un total de 3.626 persones van gaudir de forma tranquil·la i lúdica del munt d’ac- 8 Parlem amb l’Álvaro Bueno L’Associació d’Amics va fent el seu camí una vegada tivitats que s’oferien als dos jardins, enllaçats per una llançadora de TMB. Enguany 10 Com hem canviat aconseguit passar el llindar dels 20 anys. Se’ns obren es van programar moltes més activitats per conèixer-los més a fons en forma d’iti- 12 Els hostes del Jardí possibilitats d’eixamplar objectius i mirar el futur aco- neraris, gimcanes i jocs de pistes, un objectiu compartit per tots els organitzadors. ASSOCIACIÓ D’AMICS llint noves iniciatives. Estem obrint oportunitats de DEL JARDÍ BOTÀNIC Millora dels cartells informatius. Recentment s’ha traduït a quatre idiomes 13 Breus de l’Associació treball en xarxa amb altres entitats i esperem que això • 15 Racó del soci potenciï les tasques de tots els implicats. Us recomanem el text del cartell informatiu de l’hotel d’insectes pol·linitzadors del JBB. Mitjançant visitar la Masia i l’exposició de dibuix que acull sobre els una mena de fulls de sala dissenyats per a espais exteriors, ara els visitants troben vegetals del Baix Llobregat. Modesta i precisa. el cartell original (en forma de faristol) en català i les corresponents traduccions al I absolutament imprescindible: valoreu la primícia de castellà, anglès, francès i alemany. El següent pas serà aplicar la mateixa solució als Núm. 32 BROLLA visitar l’exposició del Gabinet Salvador a l’Institut Botà- diferents “faristols” explicatius de curiositats que hi ha en diversos punts del Jardí. Direcció: Josep M. Montserrat Coordinació: Carme Solà nic. Una ocasió de retre homenatge als germans Salvador, Salvadoriana. El gabinet de curiositats de Barcelona. Des del passat Consell de redacció: Núria Abellán, uns pioners de la investigació científica a casa nostra. • Miriam Aixart, Carlos Azofra, David Bertran, 19 de maig podem visitar al Jardí 'Salvadoriana', a l'edifici de l'Institut Botànic. Clara González, Ángel Hernansáez, Mercè Mestres, Jaume Pàmies Mercè Mestres. Presidenta de l’AAJBB L’exposició pretén mostrar i redescobrir un tresor del patrimoni científic de Col·laboració: Juanjo Pardo Barcelona: el gabinet de curiositats Disseny gràfic: Ramon Martínez Revisió lingüística: Carme Solà de la natura reunit per la passió col· Impremta: Artipapel leccionista de diverses generacions de Paper Cyclus print de 150 g, 100% reciclat Dipòsit legal: B.20372-2012 la família Salvador. 2.000 exemplars gratuïts S’emmarca dins dels actes de celebració Editen: Museu de Ciències Naturals del Tricentenari 1714-2014, ja que tam- de Barcelona i Associació d’Amics del Jardí Botànic bé vol ensenyar la cultura científica de la Barcelona de l'època i posar de manifest Amb la col·laboració de: Àrea Metropolitana de Barcelona la connexió de la ciència que s'hi feia amb la que es portava a terme a Europa.

Jardí Botànic de Barcelona / Més informació: www.salvadoriana.cat - tricentenari.bcn.cat Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona Dr. Font i Quer, 2 Estació meteorològica del Jardí Botànic Parc de Montjuïc Per David Bertran. Període: del 18/02/2014 al 22/05/2014 08038 Barcelona Tel.: 93 256 41 60 (Jardí) 39,4% dels dies sense pluja 60,6% dels dies amb pluja Tel.: 93 256 41 70 (Assoc. Amics) Fax: 93 424 50 53 Dies analitzats: 94 Temperatura màxima: 23,79 °C (11/05/2014) a/e: [email protected] (Jardí) Dies amb pluja: 57 Cop de vent més fort: 59,62 km/h (04/03/2014) [email protected] (Assoc. Amics) Precipitació acumulada: 47,8 l/m² Total dies òptims de visita: 74 dies (78,72%) Webs: www.jardibotanic.bcn.cat www.amicsjbb.org Temperatura mínima: 4,78 °C (18/02/2014)

Imatge de la portada: Protea burchellii, il·lustració de Victòria Ramos 3 Aprenguem botànica

La família de les apocinàcies

Etimologia: El nom prové del gènere Apocynum, paraula que deriva del grec apo- (=lluny de..., separat) i kyon o kunos (= gos). Per Fruit i flor de Carissa tant, es tradueix com a “nociu per als macrocarpa gossos”, ja que aquestes plantes s’usa- ven antigament per enverinar-los. Si bé les apocinàcies en alguns casos D’acord amb el sistema de classificació han desenvolupat uns sistemes mor- speciosus APG II (Endress & Bruyns, 2000), les fològics de defensa contra els pre- Aquest arbust és d’origen sud-africà i viu asclepiadàcies, una de les famílies més dadors, com les fortes espines en el als marges dels boscos de l’est del Cap, properes tant en àmbit morfològic com gènere Carissa, majoritàriament són Zimbabwe, Limpopo, KwaZulu-Natal. molecular, passen a formar-ne part. Així de tipus químic: fabriquen un làtex El nom vol dir “bonica flor recargola- doncs, les apocinàcies queden compos- blanc, altament tòxic i capaç d’enve- da”, ja que els llargs pètals es recargo- tes per cinc subfamílies: rauvolfioideae, rinar els animals si l’ingereixen. Els len sobre si mateixos. oleander , periplocoideae, secamonoi- àfids vermells dels baladres o del gè- Té un port arbustiu que en cultiu s’aconse- deae i asclepiadoidae, i comprenen un nere Asclepias, però, són capaços d’as- com a verí amb què impregnaven les gueix mitjançant el pinçat de les branques. total de 415 gèneres i 4.555 espècies. Es similar aquestes substàncies tòxiques, puntes de les fletxes per caçar. D’aquesta manera podem assolir una flo- distribueixen pels tròpics, subtròpics i Però aquestes característiques fitoquí- ració més abundant, però si el deixem zones temperades, i habiten selves tropi- miques també han servit com a droga en créixer al seu ritme esdevé una . cals, regions semi-àrides, zones munta- farmàcia, i s’usen en medicina per com- És de fàcil cultiu i s’ha adaptat molt bé a nyoses, roquissars i marges de rius. batre problemes cerebrovasculars (Vin- les nostres condicions climatològiques. Poden ser plantes herbàcies, arbres, ca minor), com a component de quimio- arbustos o lianes, i algunes crassifor- teràpies contra el càncer (Catharanthus Les apocinàcies al JBB: mes, com Ceropegia fusca. roseus) i també en la fabricació de medi- Med.occidental: Vinca difformis Les fulles són oposades, verticil·lades caments contra problemes cardíacs. Med.oriental: Periploca angustifolia o alternes, amb marge sencer. D’algunes apocinàcies se n’extrau el làtex Nord d’Àfrica: Nerium oleander Les flors són pentàmeres, sovint espec- per a la fabricació de cautxú, i d’altres se Canàries: Periploca laevigata, Ceropegia fusca taculars i de colors vius, algunes fragants. n’extrauen fibres, però moltes tenen un Detall de les llavors de Periploca angustifolia Sudàfrica: Acokanthera oppositifolia, Els fruits poden ser fol·licles (com els ús ornamental, com Plumeria rubra en Carissa bispinosa, Carissa macrocarpa, dels baladres), càpsules o drupes, com i així queden a la vegada protegits da- regions més càlides, Nerium oleander, i les Orbea variegata, Strophanthus speciosus els del gènere Carissa, que són comes- vant l’amenaça d’altres depredadors. diferents espècies de Vinca o Allamanda. Austràlia: Alyxia ruscifolia tibles i inclús se’n fa melmelada. Aquest làtex conté alcaloides, glucòsids Destacarem una espècie del JBB per Les llavors sovint presenten un vilà i iridoides, que algunes tribus afri- la raresa i bellesa de les seves flors: Text i fotografies: Núria Abellán plomós per facilitar-ne la dispersió. canes i sud-americanes feien servir Strophanthus especiosus. Aquarel·la: Pierre-Joseph Redouté

4 5 Un Jardí de papallones: primers passos

Al llarg de la història, l'ésser humà ha mostrat fascinació per les papallones. Són El JBB és un lloc que en l'actualitat ja alberga la varietat botànica necessària moltes les cultures que ho han plasmat en la literatura, la música o l'art en gene- perquè les papallones s'alimentin en cadascun dels seus cicles vitals. Per aquest ral. Les papallones són, ja per als antics grecs, una al·legoria de l'ànima. Aquesta motiu, amb molt poc esforç es pot reforçar el seu cultiu o introduir aquelles es- associació de les papallones amb l'ànima o l'alè vital també apareix en molts po- pècies que no tinguem encara. Amb aquest propòsit, voluntaris de l’AAJBB ja han bles d'Amèrica, Àfrica, Àsia i Oceania. Els seus tres estats vitals (eruga, crisàlide plantat algunes plantes a la zona etnobotànica. i imago) són símbols evidents de la vida, la mort i la resurrecció. El trànsit de la D'altra banda, al Jardí podem trobar gran varietat de plantes nectaríferes, crisàlide al vol és la més bella metàfora de la resurrecció i la vida eterna. gràcies a l'esforç que s'ha fet en els últims anys per potenciar les plantes amb Però les papallones no només destaquen per la seva bellesa, sinó que a més floracions abundants. Molts gèneres importants (Ceanothus, Buddleia, Aquilegia, són indicadors de l'estat de la biodiversitat i la salut del medi ambient, i tenen Lavandula, Echium, Centranthus, Centaurea, Anthirrinum, etc.) hi són ja àmplia- un paper rellevant com a pol· ment representats. linitzadors de moltes plantes. Tan sols algunes espècies, en el Una altra actuació que s’ha realitzat de forma esporàdica és la recol·lecció d’ous seu estat de larva, causen perju- i larves petites per criar-los en condicions controlades, per posteriorment ser dicis a les plantes, però el dany reintroduïts al Jardí o bé com a adults o bé en un estat larvari més avançat, de més greu sol ser simplement una manera que tinguin més opcions enfront dels depredadors. Aquest ha estat el cas petita pèrdua de valor ornamen- de la papallona de l’arboç (Charaxes jasius), una de les més belles de la conca tal. Rares vegades les poblacions mediterrània, la presència de la qual al JBB és cada vegada més gran. augmenten fins a convertir-se en plaga o produir danys impor- Ous de Charaxes Larva acabada de tants. Estimar aquests danys, en jasius. El de color néixer. El primer que compensació dels valors estètics i de l'increment de l'índex de biodiversitat, i va- clar està acabat fa és menjar-se les lorar en quin moment una població d'erugues sobrepassa el llindar de tractament de pondre; el fosc restes de l’ou. per al seu control és una tasca delicada que afecta tan sols unes poques espècies. és madur Aquí no es desaprofita res! Al Jardí volem gaudir d'aquests animals, dels seus colors cridaners i de la plas- ticitat del seu vol. Volem ser un lloc on puguem veure com s’alimenta i creix una variada col·lecció d'erugues, i observar també el “miracle” de la metamorfosi. El coneixement dels hàbits d’aquests insectes i dels seus cicles vitals ens proporci- Larva a la Nimfa onarà les eines bàsiques per fomentar la seva presència al Jardí. meitat Les papallones acostumen a pondre els ous sobre una planta concreta, o un del cicle grup concret de plantes. Són les anomenades nutrícies, de les quals s’alimenta la larva per transformar-se, al cap d’un temps, en crisàlide. Després de la meta- morfosi apareixerà l’adult, que es reproduirà per donar lloc a una altra generació. A diferència de les larves, els adults s'alimenten principalment de nèctar. És a dir, les papallones tenen dos estats principals, el de larva i el d'adult, en els quals Aconseguirem finalment estimular les papallones adultes perquè triïn el Jardí presenten necessitats nutricionals diferents, i per tant la nostra missió serà pro- com un lloc idoni per al desenvolupament de la seva descendència? porcionar aliment en ambdues etapes; conreant d'una banda plantes nutrícies per a les erugues, i de l'altra plantes que proporcionin nèctar als adults. Text i fotografies: Ángel Hernansáez

6 7 Parlem amb l’Álvaro Bueno

Álvaro Bueno. President de l’Associació Ibe- ment i per saber si els nostres compro- es miren de coordinar mitjançant el ro-Macaronèsica de Jardins Botànics (AIMJB) misos amb la GSPC (Estratègia Global Consorci. D’aquesta manera coneixem i conservador de les col·leccions botàniques per a la Conservació Vegetal) s'estan com aborden aquests compromisos del Jardí Botànic Atlàntic de Gijón complint. Tots dos projectes tenen el altres governs, altres xarxes nacionals suport de la Fundació Biodiversitat. de jardins botànics, i com les pròpies institucions europees treballen per- Quina importància té la seva parti- què s'aconsegueixin els ambiciosos d'Espècies Amenaçades, Conservació cipació en el projecte SAMARA, de objectius de l'Estratègia Mundial de de Planta Viva, Conservació de Llavors recol·lecció de plantes? Conservació de Plantes, que no és altre (REDBAG), i Grup de Treball d’Etno- És un projecte molt nou. Es tracta que que frenar la pèrdua de biodiversitat. botànica. els bancs de germoplasma que treba- La nostra obligació és, a més, vetllar llem en l'àmbit atlàntic espanyol ens perquè els compromisos que Espanya i Quins projectes s'estan impulsant? coordinem per conservar llavors de to- Portugal van adquirir en signar el CBD Per exemple, el grup de treball Base de tes les espècies de plantes amenaçades (Conveni sobre la Biodiversitat Bio- Dades i Gis desenvolupa la Base de o protegides que viuen en aquest terri- lògica) es compleixin en l'àmbit de la dades Babilònia, que sorgeix de la ne- tori. Pretén col·laborar específicament conservació de les plantes. cessitat d'integrar, sota una mateixa amb el compliment de la meta 12 del plataforma informàtica, la gran quan- Pla Estratègic per a la Diversitat Biològi- Ens pot parlar del Simposi de titat d'informació generada en els jar- ca 2011-2020 i amb l'objectiu 8 de l'Es- l’AIMJB del proper 22 de setembre dins botànics en matèria de biodiver- tratègia Global per a la Conservació Ve- a Lisboa? sitat. Amb aquesta base gestionem les getal, referits tots dos a la conservació És important per a l'Associació ce- Com s’organitza l’AIMJB? Quins col·leccions de planta viva, herbaris i d'aquelles espècies que estan en perill. lebrar aquestes reunions anuals, en grups de treball té? llavors de forma conjunta. què, a més de reunir-se els grups de L’AIMJB és una associació d'institu- Quina relació tenen amb el Consorci treball, es presenten comunicacions cions que reuneix els jardins botànics Què és la REDBAG? Europeu de Jardins Botànics (BGCI)? i ponències sobre la feina que es de- d'Espanya i Portugal. La seva finalitat És la xarxa espanyola de bancs de lla- Quin paper creu que cal tenir-hi? senvolupa en els diferents jardins bo- és la col·laboració entre els jardins vors. En l'actualitat s’ocupa del projec- Al Consorci hi ha un representant de tànics. En aquesta ocasió, es vol posar botànics membres i, així, promou i te Openredbag, que té com a objectiu cada xarxa nacional, però els espanyols l'accent principalment en el problema coordina projectes comuns d'actua- crear una plataforma d'accés a dades i els portuguesos hi treballem més es- de les plantes exòtiques invasores, i ció, i impulsa l'intercanvi de conei- sobre recursos filogenètics silvestres tretament ja que tenim una associació analitzar quin tipus d'activitats po- xements, experiències, documentació conservats en bancs de germoplasma de col·laboració específica, l’AIMJB. den promoure els jardins botànics i material vegetal. Va ser constituïda a Espanya. Es vol donar a conèixer el El paper que hi hem de tenir ha de ser per ajudar a resoldre aquest problema el 1985 per diferents institucions es- material genètic que es conserva en els molt actiu. Avui dia, molts compromi- creixent en l'àmbit de la conservació panyoles i portugueses, i en l'actuali- bancs de germoplasma, necessari per sos i reptes internacionals en què s'im- de la biodiversitat. tat compta amb cinc grups de treball: dur a terme polítiques adequades a les pliquen els jardins botànics, i que han Base de Dades i Gis, Conservació necessitats de conservació de cada mo- signat els nostres governs respectius, Carme Solà

8 9 COM HEM CANVIAT

La intenció d’aquestes línies no és tant explicar de manera acurada les tècniques per , teix fer bonsais, el cultiu o el modelatge, sinó mostrar el resultat que donen al llarg del Aquest arbre va ser extret a la mateixa ciutat de Barcelona, a l’escola de jardineria temps si les sabem aplicar amb cura. Les petites tasques que duem a terme dia a dia del Parc del Laberint d’Horta l’any 2010, gràcies a l’Institut de Parcs i Jardins de no donen fruit immediat i espectacular, però realitzades de manera continuada a la l’Ajuntament de Barcelona. llarga sí que en donaran. Abans de començar a treballar, però, és molt important te- Un teix majestuós, dominant les alçades de la muntanya, aferrat al sòl. Colpit nir una idea clara de què volem aconseguir i certa pràctica en el modelatge. Així po- pel llamp que el forada i el crema, i amb les branques modelades per la neu i el drem trobar les formes més belles que s’amaguen rere les branques i les fulles. vent... Un disseny dramàtic i colpidor, però amb el missatge de l’esperança i el Per mostrar-vos la feina que duem a terme amb els bonsais, n’hem triat dos renaixement de la vida. exemples: un ginebró xinès i un teix.

, ginebró xinès Aquest arbre pertany a la donació que la família de Pere Duran i Farell va fer al JBB el 2002. El procés de formació que podeu observar volia recrear un arbre que viu en un penya-segat; les inclemències de la natura i la gravetat el fan caure, El teix però la seva força i les ganes de viure el fan desitjar el cel. l’any 2013, una vegada El refinat de la recuperat part inferior el vigor. del troc i el N’eliminem les posicionament branques que no de les branques serveixen per el setembre al disseny. del 2013.

Aspecte del ginebró xinès l’any 2002: un bon arbre, Al seu nou test, però podíem anar més enllà. l’any 2014, tot esperant el definitiu, que realci la peça, i on desenvoluparà les arrels i les branques que L’any 2013, després d’un bon cultiu i amb un test li donaran el A tothom nou, esperant el següent modelatge. toc de bellesa li agrada que necessita. aquest teix!

El 2009 es canvia la posició de plantat i s’eliminen les branques innecessàries per al disseny futur. Text i fotografies: Juanjo Pardo. Cuidador de la col·leció de bonsais del JBB

10 11 Els hostes del Jardí BREUS DE L’ASSOCIACIÓ...

El tòtil Assemblea i Festa es, i el grup de València ja estarà fent les maletes quan aquesta revista arribi... El tòtil (Alytes obstetricans subsp. almoga- de la Primavera Amb il·lusió es preparen els propers vi- varii) és un anur de la família Alytidae. Es El dissabte 22 de març va tenir lloc atges internacionals: del 4 al 10 d’agost, tracta d'un gripau d'uns cinc centímetres l’assemblea general ordinària de “Quinta essència anglesa: jardins de de longitud, de dors bru i ventre blan- l’AAJBB. Es va donar lectura a la me- l’oest d’Anglaterra” i del 13 al 19 d’octu- quinós. Es pot confondre fàcilment amb mòria del 2013, i es van aprovar el bre, “Madeira: illa de flors i jardins”. l'Alytes cisternasii, però mentre que el tòtil resultat econòmic del 2013 i el pres- té tres berrugues al palmell de les potes supost del 2014. A més, es va notificar anteriors, l'A.cisternasii en té només dues. que aquest any s’ha de fer una assem- Cicle de cinema blea extraordinària per a la renova- Exemplar adult en el seu hàbitat Paradís Perdut ció de càrrecs (president, secretari i El dijous 12 de juny serà la quarta ses- La carrega durant unes tres setmanes tresorer). Cal la implicació de tots els sió del cicle de cinema Paradís Perdut, a a les potes posteriors, i després busca amics en aquest procés! la Filmoteca, amb la projecció de la pel· una bassa o curs d'aigua on introdu- En acabar l’assemblea, la trobada conti- lícula Pelas Sombras, de Catarina Mourao. ir-se, i on naixeran els capgrossos. nuà amb la Festa de la Primavera, Festa Des de la sessió de maig, l’AAJBB con- Al Sot de l'Estany del Jardí Botànic dels Sentits. Aquest cop, l’enòloga Mi- vida els assistents a les sessions del llen Güell ens va oferir una amena lliçó Berrugues del palmell de la pota anterior Històric hi ha una gran població de cicle a descobrir el Jardí Botànic, de tòtil, sobretot pel camí principal que sobre el món del vi, i posteriorment de- la mà d’un dels nostres guies. Així, L'espècie és nativa del centre i l’oest baixa cap al llac i per les terrasses de gustàrem vins de la bodega Ementis. es reforça l’objectiu del cicle, que és d'Europa, però la subespècie que ens pedra que queden a mà dreta. A la part apropar el Jardí a nous públics. ocupa té una distribució molt més re- de la Masia no vam sentir-ne més que Viatges duïda: només viu al nord-est de la pe- un parell de cants llunyans, segura- “Som curiosos i ens agrada veure nínsula Ibèrica, principalment a Cata- ment procedents de l'estany. món”. Aquestes són les principals ca- Cinema-concert lunya i Aragó. Es considera en perill, ja Al Jardí Botànic nou vam recórrer els racterístiques que han de tenir els in- al Jardí Botànic Històric que la població va en declivi i presenta punts clau on, per proximitat a l'aigua, a teressats en els nostres viatges. Dins del cicle de cinema, destaca una extincions locals en la seva ja reduïda murs de pedra o rocalles i a ambient hu- El mes de març el grup que viatjà a Galí- sessió prevista al mateix Jardí Botànic distribució natural. Al delta de l'Ebre mit, podíem potencialment trobar-ne. cia gaudí amb la floració de les camèli- Històric. “L’any passat a Marienbad” és n’hi havia fa 10-25 anys, però actual- Sabem que fa alguns anys n’hi havia ha- ment l’espècie està desapareguda. gut en alguns punts del viver. Enguany, És d'hàbits nocturns i ocupa espais però, no n'hem arribat a detectar. en roques i escletxes, en llocs humits i Això ens fa plantejar un possible pro- Fo t o: ignaci o r . s m ov i ll a ombrívols. En el festeig, a la primave- jecte de reintroducció de tòtil al nou Jar- ra, per atreure les femelles els mascles dí, a partir d'exemplars adults o bé d’ous emeten el seu característic cant metàl· i/o capgrossos procedents de l'Històric. lic. Un tret conductual propi de l'espè- cie és que el mascle té cura de la posta. Text: Clara González. Fotografies: David Bertran Viatge a Galícia

12 13 racó del soci un joc fascinant a través del temps i de tants, els van acompanyar i guiar, van odiversitat. L’objectiu d’aquest projecte Visita a l’exposició la memòria. Una de les pel·lícules més animar els fotògrafs i els dibuixants... és ampliar l’oferta didàctica per als vi- “Metamorfosi” enigmàtiques de la història del cinema. Hi destacà l’èxit de públic a la inaugu- sitants del Jardí Botànic, posant èmfasi Els amics tenen la possibilitat de par- Jordi Saludes, conegut també com a D- ració de l’exposició “7 mirades”. en la riquesa dels espais com a reserves ticipar en una visita guiada de l’expo- Fried, presenta una banda sonora alter- A la caseta de l’Associació es va pre- naturals, on viuen i s’interrelacionen sició Metamorfosi, al Centre de Cul- nativa per a la pel·lícula, i crea un ventall sentar en societat l’empresa Misher- moltes espècies vegetals i animals. tura Contemporània de Barcelona. de sons orquestrals en què els temes es ramientasdejardin.com, vinguda des Dissabtes 18 de juny i 5 de juliol. Pla- barregen i desenvolupen com en un cà- d’Astúries i amb qui l’AAJBB ha signat Concurs de fotografia ces limitades. non barroc. La intervenció que realitza un conveni de col·laboració, i també El dissabte 14 de juny, a les 12.30 h, D-Fried tracta d’abrigallar cada escena gaudírem dels productes oferts al bar, a la Masia del Jardí Botànic Històric en funció d’ella mateixa, associant les atès per la Fundació Ared. tindrà lloc el lliurament de premis del Camp de Treball melodies i els instruments a personat- Concurs de Fotografia. Pedra seca, seguiment fotogràfic, tre- ges o situacions que es repeteixen al llarg S’han presentat 129 fotografies de 38 Bones notícies balla amb llavors, horticultura i jardi- del film, cosa que emfatitza encara més participants, en una convocatòria que, al grup de guies neria, didàctica. Això i molt més, per la seva atmosfera onírica i atemporal. per primer cop, permetia fotografies El grup de guies està d’enhorabona per gaudir del juliol de forma diferent. Divendres 11 de juliol, a les 22 h (l’accés al fetes a la tardor. l’increment significatiu de membres, Setmanes del 7, 14 i 21 de juliol, Jardí Botànic Històric s’obrirà a les 21 h) Amb el suport del Districte Sants-Montjuïc cosa que permet assegurar la bona matins de dilluns a divendres. atenció de visitants el cap de setma- Setmana del Voluntariat na. Des d’aquestes línies volem donar Passejades Ambiental la benvinguda i ànims a la Montse, en 17 i 21 de juny. Itinerari Barcelona El 5 de juny és el Dia Internacional del Francesco, la Mònica i en Nicolàs. Verda. Un nou barri, uns nous jardins: Festa de fi de curs Medi Ambient. Amb aquest referent, se el Poble Nou El dissabte 14 de juny, dinar de ger- celebra del 31 de maig al 9 de juny la Set- World Nature 8 i 12 de juliol. Itinerari Barcelona manor de tots els amics. Els participants aporten alguna mana del Voluntariat Ambiental. L’AAJBB L’AAJBB ha establert un conveni de Verda. Els estius de la burgesia: Horta cosa per compartir. hi col·labora amb l’Agenda 21 i la Xarxa de col·laboració amb la Fundació World i els seus jardins Tots els amics poden venir acompa- Voluntariat Ambiental de Catalunya. Nature, amb la finalitat d’afavorir es- 13 de juliol. Visita a Can Mercader nyats per una persona que no sigui www.bcn.cat/diamediambient tratègies comunes a favor de la biodi- de l’Associació (donatiu: 1 €. Per a versitat. Així, donem suport al projec- Exposició “7 mirades” una bona organització, cal inscrip- Planta’t te Refugis WN de fauna i flora. Convida Fins al 13 de juny, als matins, es pot ció prèvia a la Secretaria de l’AAJBB. El diumenge 27 d’abril va tenir lloc la la natura a casa teva! gaudir de l’exposició de dibuixos al festa Planta’t als botànics de primavera. voltant del tema “Plantes hortícoles En aquesta ocasió, el principal interès Subvenció de del Baix Llobregat”. Set dones, set ar- dels amics fou descobrir els molts tre- Medi Ambient tistes, set mirades que descobreixen Descansa al Jardí etern sors que acullen els jardins, així com les Barcelona pel Medi Ambient ha conce- l’encant de les plantes del horts del El nostre record per l’amic Santiago diverses formes de gaudir-ne. Un bon dit una subvenció a l’Associació pel seu nostre voltant. Anguera, que ens deixà el 16 de maig. grup de voluntaris van acollir els visi- projecte El jardí botànic, exemple de bi-

14 15 La nostra llavor fa créixer el Jardí

Opuntia ficus-indica, il·lustració de Jaume Morera

www.amicsjbb.org

www.museuciencies.cat Museu Blau Institut Botànic de Barcelona www.agenda.museuciencies.cat Parc del Fòrum Centre mixt CSIC-Ajuntament de Barcelona www.blogmuseuciencies.org www.facebook.com/museuciencies Jardí Botànic Associació d’Amics del Jardí Botànic Consorci format per Jardí Botànic Històric de Barcelona l’Ajuntament de Barcelona i [email protected] Parc de Montjuïc la Generalitat de Catalunya Associació d’Amics del Museu de Museu Martorell Ciències Naturals de Barcelona Laboratori de Natura Parc de la Ciutadella El Cercle del Museu de Ciències Naturals de Barcelona