Història

Nou Maquis morts al Borrell de Sant Mateu de *

Marta Gómez i Glòria Sarri

Retrocedim fins a la dècada dels anys quaranta del segle XX, els anys de més activitat guerrillera, per en- dinsar-nos en la vida d’aquells guer- rillers que, ferms i conseqüents amb la seva ideologia, donaren la vida per alliberar el país de la dictadura fei- xista, oferir noves alternatives socials i intentar guanyar una guerra perdu- da. També voldríem contribuir a treu- re els guerrillers del maquis de l’oblit, ja que si a França els que van parti- cipar a la “Résistance” són conside- rats herois nacionals aquí són l’ombra Masoveria el Borrell d’un passat gris i trist. El nom de maquis és d’origen cors. S’utilitza per primera vegada a la Ré- sistance durant la II Guerra Mundial per denominar els campaments que estaven situats a les zones munta- s’hi troben accions que amb raó po- una masoveria abandonada als anys nyoses. Els membres d’aquests cam- den ser catalogades com a actes ban- 20. paments eren anomenats “maqui- dolers. No se sap del cert quina era la sards”: aquells que s’han d’amagar a Pel nombre de detinguts i per les tendència d’aquest grup, se suposa les muntanyes. baixes tant d’un bàndol com de l’al- que eren comunistes tenint en comp- Comunistes, socialistes i sobretot tre, els anys 1944 i 1945 assenyalen te que aquella era una zona de tràn- anarquistes, van intentar mantenir l’època de més incidència dels gue- sit de la Unió Nacional. A més, la una resistència armada contra Fran- rrillers, fet que correspon amb l’en- guerrilla anarquista no els va reivin- co; primer com a simple estratègia de trada massiva per la vall d’Aran. dicar mai com a seus. supervivència, més tard amb l’espe- Un dels fets més destacables i Els deu maquis es van estar uns rança que les potències aliades, - greus que hi va haver al Bages durant quinze dies al mas. Tot i que tothom torioses a la II Guerra Mundial, do- aquests temps van ser els fets que ho sabia ningú no gosava dir res, ja nessin suport a la causa republicana. van passar a la masoveria. del Borrell. fos per la por que tenien als maquis Aquests grups de guerrillers repre- Aquesta masoveria pertany al Semís. o a les represàlies de la Guàrdia Ci- sentaven les esperances democràti- El Semís és un mas que es troba a Co- vil. ques i la llibertat. No oblidem, però, aner dins el terme municipal de Sant Ningú no sap el perquè de la seva que lluitaven en una guerra, i en to- Mateu de Bages. llarga estada a la casa, ja que el nor- ta guerra hi ha actes exemplars i al- Un grup de deu maquis va entrar mal era estar-hi una nit i marxar el dia tres de no tant dignes. Per tant, és al país amb la intenció d’arribar a següent. Alguns dels motius de tan evident que dintre d’aquest moviment i van fer parada al Borrell, llarga estada podrien ser l’espera

T ARDOR 2009 - D OVELLA - 39 vil (quaranta homes segons Josep Vi- ladés i seixanta segons Francisco Fontanet) passava per masos propers a demanar col·laboració. Com és el cas del Semís. Podem afegir gràcies al testimoni de Lluís Sala (veí de Callús i excom- batent del bàndol republicà) que la Guàrdia Civil, mentre es dirigia al Borrell feia molt soroll. Tot i que el sometent els avisava d’aquest excés de soroll, la Guàrdia Civil seguia fent soroll amb la intenció de ser sentida. D’aquesta manera els maquis tindrien temps d’escapar i així no hi haurien trets ni possibilitats de baixes per part Camió de Reguant de la Guàrdia Civil. Francisco Fontanet ens ofereix una altre versió dels fets. Segons diu, la Guàrdia Civil tenia pactat envoltar la d’ordres, la manca d’organització, la presa per anar a buscar el grup de casa i deixar escapar el sentinella. falta de consciència de la intensa vi- maquis denunciat. Reguant no hi es- Era preferible que s’escapés una per- gilància a la qual eren sotmesos, la tava del tot d’acord, però tampoc sona del grup i no tot el grup sencer. possibilitat d’estar-se preparant per s’hi podia negar. Quan va tenir el ca- Un cop la casa va estar envoltada, la tornar a França… mió fora del garatge, tots els que te- Guàrdia Civil hi va tirar dues bombes Aquest grup solia anar a comprar nien l’ordre d’anar a matar aquest de mà. Amb això pretenia fer sortir els a les cases de pagès de la zona, dins grup hi van pujar. El conductor va en- maquis. el terme de Sant Mateu de Bages sen- gegar el camíó i va deixar Reguant, Quan això passava eren pels volts se causar cap mena de problema per que havia anat a tancar la porta del de les onze o les dotze de la nit i tot als veïns. garatge, a terra. Ell no es va queixar el grup de maquis estava dormint, També tenien per costum parar els perquè en certa manera ja li anava bé fins i tot el que feia guàrdia. Aquest camions que transportaven fusta per- que se l’haguessin deixat. Tot això ho es va despertar i en lloc d’anar a avi- què els anessin a comprar a Palà. El explica Josep Reguant (fill del pro- sar el grup, va optar per fugir i d’a- dia 9 de desembre de 1944, un dia pietari del camió). questa manera no afegir la seva mort abans de ser assassinats, uns quants De camí al Borrell, la Guàrdia Ci- a la dels altres. Joan Peramiquel ha del grup van anar al poble de Sant Mateu. Segons diu Francisco Fonta- net (veí de Sant Mateu) afirma que no van anar a comprar sinó que van ro- bar una pistola i els diners que tenia el comerciant a la botiga de Sant Ma- teu. En canvi, Josep Viladés (hereu del Semís) assegura que van entrar al sindicat de Sant Mateu per agafar una part del menjar racionat que hi havia. Amb el que tots els testimonis coincideixen és que van ser els ma- teixos de la botiga de Sant Mateu i un home de Salo els qui van denunciar a la Guàrdia Civil la presència d’a- quest grup de maquis. Al vespre del dia següent (10 de desembre), a Súria un grup de la Guàrdia Civil, acompanyat d’excom- batents del bàndol franquista, dema- nen a Reguant, també excombatent franquista, un camió de la seva em- Interior de la masoveria el Borrell

T ARDOR 2009 - D OVELLA - 40 explicat que va conèixer a la presó el que feia de guàrdia i l’únic que es va poder escapar, es deia Bernat o Ver- net. Tal com ens explica Lluís Sala, els maquis pràcticament no van oposar resistència i el sergent de la Guàrdia Civil, després de fer-los baixar al pis de sota els va col·locar alineats con- tra la paret (dins la casa). El sergent, més envalentit que en moments an- teriors, es disposava a matar-los quan el naranjero (un tipus de fusell) se li va encallar. Això no va evitar que els matés a tots, un darrere l’altre amb la mateixa sang freda que li permetia dir: “a mi me da la mismo matar hom- bres que conejos ”. Un cop morts els van deixar en una fossa del costat de la casa. Aquesta fossa va ser cavada per tres o quatre pagesos de la zona per ordre de la Guàrdia Civil. Els maquis haurien d’estar enterrats aquí però l’alcalde de Sant Mateu, tot i ser de dretes, va preferir que els enterressin al cementiri del poble. No sabem del cert si els van enterrar a dins o a fo- ra del cementiri. A partir del testimoni de Francisco Planes hem pogut saber com es van portar els cossos dels maquis morts fins el cementiri de Sant Mateu. Uns Placa del cementiri de Sant Mateu de Bages dos dies després de la seva mort, l’al- calde de Sant Mateu, el senyor Pla- nes, va fer una crida als homes del poble: els més grans a cavar el forat No era una escena agradable però el Vernet va morir fa uns anys a Puig- al cementiri i els més joves a buscar fred de l’hivern evitava que fessin, a reig. els cossos. més, una pudor encara més desagra- Actualment al cementiri de Sant Abans d’anar a buscar els cossos dable. Eren nois molt joves i anaven Mateu de Bages hi ha una placa de dels maquis, els que havien de fer-ho molt ben equipats, però no duien sa- l’Amical de Catalunya d’Antics Guer- van demanar a la Guàrdia Civil que bates perquè es veu que una família rillers en record d’aquest grup. A la els acompanyés ja que el bosc era pe- d’un mas proper els les van robar un placa hi consta que els fets van pas- rillós perquè hi podrien haver més cop morts. sar al 1945, però segons ens va as- grups de maquis. La Guàrdia Civil va Tot i que aquest grup de maquis va segurar Antoni Conte (veí de Súria) haver d’acceptar la petició perquè si ser enterrat al cementiri de Sant Ma- els fets van tenir lloc al 1944 a Coa- no ho feia la gent del poble s’hagués teu, no consten al registre de defun- ner i no a Conner com diu la placa. negat a anar a buscar els cossos d’al- cions, ja que la Guàrdia Civil no ho gú amb qui no hi tenien res a veure. permetia. A més, els maquis anaven Per anar a buscar aquests cossos indocumentats per evitar així les pos- NOTA van utilitzar camions de la Rabassa sibles represàlies que les seves famí- * Aquest article és un resum del Treball de (un mas del terme de Sant Mateu), lies podrien patir. Recerca de Batxillerat que Marta Gómez i Glòria Sarri van realitzar durant el curs però a causa de les males condicions Del supervivent, Bernat o Vernet, 2003-2004 a l’IES “Pius Font i Quer” so- del camí fins a la casa del Borrell es sabem que va ser empresonat no per ta la direcció de Jaume Serra. va haver de fer un tros caminant. res relacionat amb el maquis. A la Per transportar els cossos van ta- presó hi va conèixer a Joan Perami- Marta Gómez llar un pi, i amb una corda que por- quel (veí de ). Glòria Sarri taven els van lligar al llarg del tronc. Segons Josep Viladés, Bernat o Estudiants

T ARDOR 2009 - D OVELLA - 41