MIQUEL CRUSAFONT 1 : INTERFERENCIES BIOGRAFIQUES, CONFLUENCIES HIST~RIQUES

THOMAS F. GLlCK

Camistat entre els paleontblegs Miquel Crusa- món inte1.lectual i científic de tanta importancia font i George Gaylord Simpson va durar quaranta (pels motius ja esmentats) en la historia de la cien- anys, des del seu primer intercanvi de cartes el cia contemporinia d'Espanya i de Catalunya. 1942 fins a la mort de Crusafont el 1983. Va ser una amistar intel~lectualmenti científicament rica, GEORGEGAYI.ORD SIMPSON amb dimensions tant paleontolbgiques com filosb- George Gaylord Simpson va néixer a Chicago fiques, més una viva dirnensió política, ja que el el 16 de juny de 1902.' Va rebre el doctorar en període considerar presenciava la introducció de la paleontologia a Yale, amb Richard Swann Lull, el síntesi moderna de l'evolució a Espanya, pocs anys 1926 amb tesi sobre els mamífers mesozoics de despres de la segona censura de Danvin per un YOest nord-americi. Després d'una curta estada al govern espanyol i en una epoca quan (en parades Museu &Historia Natural de Londres va ingressar de Karl Kautsky) sols el nom de Darwin va consti- a 1'American Museum, de Nova York, com a con- tuir un programa polític. De fet, els paleontblegs ca- servador auxiliar dels vertebrats fossils. En 1930- tblics van aconseguir el que als filoevolucionistes 31 i 1933-34 va em~rendredos viatges de camp a catblics del segle passat els era prohibir: i'assimila- Patagbnia, i s'establí com a expert en els mamífers ció sense conflicte de l'evolucionisme en el món fossils de Sud-america. Al final dels anys 1930, els catblic. En aquesta tasca, en Crusafont hi va jugar seus interessos van esdevenir més tebrics. Va con- un paper central. traure segones núpcies amb una amiga de la seva En la corres~ondencia entre Crusafont i ioventut, Ahne Roe, el 1938 i, i'any. següent,- van Simpson (195 catres conservades entre els papers publicar junts Quantitatiue Biology, que afegia les de Crusafont i els de Simpson, a l'herican Philo- idees zoolbgiques de George a les aplicacions esta- sophical Society, conservem una finestra en aquel1 dístiques d'Anne.' Durant la segona guerra van

Per a la biografia i I'obra de Simpson, vegeu SIMPSON (1990, 1991); M.~\YI?(19801, i 0UON (1991). (1978) i la meva ressenya a Journal ojthe Hirtory of Biology, ' Sobre la genesi del Ilibre, vegeu SIMPSON(19781, p. 13 (1980), p. 164-165. També, GOULD(1980); LAPORTE 83-84.

45 1953, a and Geopphy, Simpson va posar fi a una serie d'estudis que havien durar deu anys, en que assentava els principis per a I'explica- ció de la distribució dels mamífers fossils, i integra- va el seu coneixement del rema amb una critica dels conceptes tectbnics d'iüfred Wegener (va dir que, en vista de la llarga extensió del temps geolb- gic no feia falta que els contineiits es moguessiii per a explicar la dispersió de la flora i la fauna). Aquí Simpson es va equivocar i va acabar adheriiit- se a la nova tectbnica de plaques.

a". . El context immediat de la relació intel.lectual entre Crusafont i Simpson ha de ser, for~osament,la relació anterior entre Simpson i Teilhard de Cliar- din. Teilhard estava en conracre amb Simpson des del 1934 quaii va demanar-li noticies sobre les seves investigacions.' Seguranient va scr Walter Granger (1872- 1941), conservador de maniífers fossils a I'herican Museiim, qui havia dirigir I'a- tenció del jesuita cap a Simpson. Granger va ser especialista en els mamífers fbssils de Mongblia i va conkixer Teilhard a la Xiiia. El 1936, Simpson va escriure a Teilhard ver a comentar la seinblaiica de la dentició entre un ungulat fbssil eiiviat per Teilhard al Museu i el toxodont sud-america.' Lla- vors, el julio1 de 1939. es van conkixer personal- sortir els dos volums que consolidarien la reputa- ment quan Teilhard passava uns mesos de treball a ció de Simpson, 7émpo and Mode in Ez~olution I'American Museum. Simpson va comentar, en (1 944) i of'Classifration nnd a Classifca- Principies una carta als seus pares, que havia conegut Teil- Non of Mammals (1945). Cal apuntar que Tempo Iiard, i opinava que el paleontbleg jesciira era .iin and Mod~va marcar una pauta important en la noi molt trempatn.', Poc després, Simpson va invi- historia de la paleonrologia, justificant la utilitat de tar Teilhard a sopar a casa, i observa que: ,

' Vegcu G

Tcilhard a Simpson, 5 de desembre de 1947, citada Simpson es poden trobar a La Formation de la Nuosphere per CuÉ~or(19651, p. 280. (1947) i L'Energie deuolution; vegeu la nota de Luhac a Tcil- TEII.HAHDDE CIIAHDIN(1962), p. 329-330; SIMPSON hard a TEILHARD(1952), p. 396-397. (1978), p. 137. SIMIJSON(1960), p. 201-207, i (1964), p. 213-233. 'O Tcilhard a Hreiiil, 13 de desembre dc 1952, a TEII.- El titol d'aquest últim Ilibre prové de l'última línia de Lori- HAHD (1988), p. 318. En referhcia al simposi de Quéhec, gen de le^ ezpecie~,de Banvin: «Hiha gran& en questa con- 'Teilhard tanibé va comentar a Bruno dc Solages que entre els cepció dr h vi& ...>> invitars hi figuraven ecertains pnfaitemrnt incroyants; te1 mon " BMPSON(1960), p. 201. cher Simpror~;~Teillrard a Bruno dc Solases, a TFILHAKD Com explicava en una carta dirigida a Crusafont el (1952), p. 394. A I'últim inoment, Simpson no hi pogué 18 de mar5 dc 1964. Es refereix a TEILHARDDE CHARDIPÍ assistir. (1955-76). Simpson apareix en el Comité Scicntifique des ' Teilhard, ressenya de Simpson, Rythme et Mohlité dr del primer volum fins al cinque (1959); Crusafonr, des dcl I%volution, a Etudes, 245 (1950), p. 278; el mateix text a segon volum (1956) 611s al final. L'Anthropolqie, 54 (1950), p. 460-461. Altres referkncies a ARRAONA, 14.111 EPOCA.PRIMAVERA 1994 volució. En aproximar-se a aquest complex d'idees resultat de la naturalesa de la interacció entre la sobre mecanismes evolutius, vull avanqar tres pro- selecció i els fenbmens genktics." posicions: 1. Darwin va ser menys seleccionista Teilhard, per eterna frustració de Simpson, que la generalitat dels neodarwinians volen creure mai 110 explicava les seves idees ortogenetiques en (aixb explica, en part, perque Crusafont es pogué detall. Solament deia que la selecció procedeix per anomenar a si mateix >(a les palpentes) i per iin procés no va utilitzar el concepte d'ortogknesi en el sentir d'~hdsarddivigé», que ens sembla, a primera vista, convencional del terme. 3. Tant Teilhard com una bona contradicció de termes. Com ho explica- Crusafont van ser més seleccionistes que els seus va Theodosius Dobzhansky, Teilhard, malgrat les propis lecrors volien admetre. seves protestes, no era un exponent de I'ortogenesi, 1. Darwin va observar a Asa Gray que el1 ho tal com aquel1 terme normalment s'entén. El veia tot com a resultat de deis dissenyadesn, pero tatonnement descriu molt bé la cladogknesi, segons els detalls són imprevisibles, el resultat de I'atzar, la qual distints grups exploren les possibilitats coiicepte una mica com I'chasard dirigé~de Teil- d'ambients diferents. La selecció és l'esforc que hard. La selecció natural no requereix que cada dirigeix aquest hasard en canals d'adaptació. cas sigui progressiu, sols que el resultat general ho Doncs, per a Dobzhansky, no hi ha a l'ideari de sigui. Teilhard cap mecanisme que sigui contrari a les normes del neodanvinisme.16 2. En el seu gran [libre, Zmpo and Mode in Euolution, Simpson dóna una explicació prou 3. Tant Teilhard com Crusafont (com aviat exhaustiva de I'ortogenesi, que es refereix tant al veurem) es definien a si mateixos com a ((danvinis- nom d'un fenomen com de les teories que pretenen tes. o bé ,.El meu mentor, el gran explicar-ho. Encara que molts dels seus protago- historiador de la ciencia 1. Bernard Cohen, em va nistes (com, segons Simpson, Teilhard) restringei- contar el seu record d'una entrevista amb Teilhard xen el terme a un procés d'empenta interna, la a Cambridge pocs anys abans de la mort del pale- definició més clara és la d'«evolució rectilínia~. ontbleg jesuira: Com explica Simpson, l'evolució rectilínia ocorre Cohen: -Voste és danvinia! pero no constitueix la parc més important del pro- cés; es troba a un mesonivell, en «grups de pobla- Teilhard: -Super! cions Ilargues que evolucionen a ritmes moderats... Cohen: -Que vol dir aixol irradiant-se a baix nivel1 dintre d'una esfera ecoldg- ca dejni&.a El fenomen s'explica genkticament pel Teilhard: -La majoria de la gent assumeix que fet, primer, que l'hereditat és normalment un pro- I'evnlució ha estar només biolbgica, o bé, cés conservador i, segon, que algunes limitacions social. La prbxima etapa de l'evolució ha de ser en tendencies possibles són inherents a la naturale- espiritual. Vostk no creu, certamenr, que l'evo- sa de les mutacions. A més, la selecció natural lució mai no s'acaharh?! Aixb seria el contrari també limita les possibilitats del canvi. Nogens- de tots els principis, tant de Darwin com de la menys, no existeix cap empenta interna: hi ha per ciencia. a l'ortogknesi una bona explicació darwiniana: si l'adaptabilitat continua controlada per la selecció, A continuació, Teilhard explicava a Cohen dona la majoria de les mutacions han de ser ina- que el1 va ser científic ortodox i teoleg hrrero- daptable~. Cortogenesi sí que exisreix, perb és dox."

" SIMPSON(1944), p. 150-156. Aqui Simpson cita Ramnn Margalef, potser reflectint el mateix passatge de ?EILHARD(1941); seguramenr havia consultar un exemplar Empo andklode, insistia que I'orrogenesi fos sirnplement un facilitar pel mateix Teilhard. Cal remarcar que al tercer ccur- terrne descriptiu; vegeu Coloquio (1959), p. 83. sillon de Sabadcll, en cl debar sobrc I'orrng&nesi,la confusió '"D~RZHANSKY (1967), p. 108-137. entre ~iiom>ii «tearia» (la disrinció feta per Sirnpson: si el " 1. B. COHEN,cnmunicaciú persoiial, Cambridge, terme solamenr descriu un fet o hé implica una explicació). Masachuserts, 26 d'agnst de 1993. FOT~IRAFIA2. Sirnpso~.sepnper l>squerrn, en un diiiara casa de Mique1 Cruafont. (Arxiu M. Cmafonr. Diliiii.iii

El 1947 (27 de desembre) Crusafont comenta a Simpson les dificultats de treballar com a pale- Quan la correspondencia va comenqar, el ontbleg a Espanya: «No existía ni bibliografía ni 1941, només s'ocupava amb intercanvis d'articles. escuela alguna para formarse en esta especialidad... No és fins el 1946, que Crusafont escriu al nord- Nuestra formación ha sido casi autodidacta.,, Sols té americi manifestant el seu interes pels metodes -va afegir- uns pocs contactes estrangers, entre els biometrics i demanant-li un exemplar de Biologia quals, Simpson i Viret. Quantitativa. Uns mesos després, comenqava un ampli intercanvi de cartes sobre un especimen L'11 de maig de 1948 comunica Crusafont important de Triceromeyx, un nemugant en la Iínia que té en premsa un llibre que conté idees generals ancestral de les girafes. Va ser un animal americi sobre I'ev~lució.'~El llibre no sera original -hi afe- que va migrar cap a Europa i en Crusafont volia geix- sinó que «pretendo hacer en España ideas nue- saber per que aquesta especie no apareix en altres vas sobre este apasionante problema. >,Continua con- jaciments europeus." fessant que nmuchas veces no me atrevía exponer [les

'' Crusafonr a Sirnpson, 23 de maig de 1946; J. F. de Crusafont a Sirnpson, 17 de novernbre de 1946 i 20 de Villalra i Crusafonr a Sirnpsan, 5 dc jiiliol de 1946; Sirnpson febrer de 1947. a Villalra i Crusafonr. 9 i 28 d'octiibre de 1946; Villalta i "' CHUSAFONT(1 948). ARRAONA, 14.111 f.POCA I'RIMAVERA 1994 seves idees sobre I'evolucionisme] principalmente va traduir a I'angles dos treballs de Crusafont i por el hecho de estar tan aishdo y de no poder con- Truyols per a publicar-los a la revista capdavantera sultar sobre elh apersonas mcjorformadas.~~Obser- de la ciencia evolucionista, E~olution.~'Segon, va va que l'ajllament i I'autodidactisme són uns lez't- trametre a Crusafont un informe detallat, oferint- motivs en les biografies de gairebé tots els científics li, en pla privat, les seves crítiques i reserves, pero espanyols des de la Revoluciú de 1868 fins als anys també li suggeria unes esmenes constructive~.~~1 1960, almenys. tercer, va revelar a Crusafont que el1 mateix utilit- zava la masterometria com a metode didictic en Ara wll resumir tres tcmes importants contin- les seves classes de paleontologia dels carnívors. guts en la correspondencia Simpson/Crusafont, ~Actualment~,escriu a Crusafont el febrer de 1956, que són: 1. la introducció a Espanya dels metodes «imparteixo una chse sobre Iéuolució dels carnivors quantitatius en la biologia, per Crusafont; 2. la posició de Crusafont davant el neodarwinisme, i 3. fOSSilSrecents per als meus alumnes gradzkats a la Columbia Universit;y sera molt interersant per als el debat entre Crusafont i Simpson sobre proble- alumnes si elrpuc mostrar elS seusg.raf;cs dücutiv les mes filosbfics refcrcnts a la relació entre la religió i seves sobre Iévolucid delsjss;ssipedes,,,uns mesos la ciencia. més tard, especifica que «/o descric el seu metode en detall i lhvors, quan procedim, assenyalo com s%a LA BIOMETRIA daplicar a caddscuna de les families i subfamílies en No ~ucentrar anuí en detalls excessivament el moment aue les tractem.,~~' metodolbgics. Els merodes quantitatius es van En la mateixa epoca també Julian Huxley s'in- introduir a la paleontologia europea per Crusafont teressava per la masterometria perquk li semblava (en col.laboració amb Jaume Truyols), d'una suportar les seves prbpies idees sobre I'<

'O Emiliano AUVIKKE,comunicaci6 personal, 3 de Huxley a Crusafonr, febrer de 1957, informe tiriilar serembre de 1993. <

Sirnpson a Crusafont, 3 1 de mar5 de 1965. '% Col-Pa, p. 5. " «Reviewn, p. 255. Amh aqucsta conclusiá esdptica, " Simpson, <

MlQUEL CKUSMONT 1 GFORGE <:AYI.ORD SIMPSON: INTERFEF&NCiES RIOGFdFTQUES, CONFLU$,NCIES HlSlbKlQUES i mai no es pot aconsegnir,,. «El Gran Desconegnt es En els seus intercanvis amb Simpson, Crusa- pot anomenar com es vulgni>~.'~ font sempre cercava reduir les diferencies entre ells al mínim. Consistentment, li afermava que «aún Simpson no tenia paciencia amb «la religió cuando no hayamos estado de acuerdo sobre la 'jzgnz- militant iprohibidora ni amb la falta de sinceritat i jcación" de los fenómenos, ello no ha implicado en JTanquesa que tan sovint lácompanya.~~"l'robable- modo alguno discrepancia en cuanto a la visión de ment alhdeix als pastors protestants que pocs anys estos fenómenos. Por otra parte, todo el mundo que abans havien militat a favor de lleis prohibint I'en- estudie evolución es hoy, en todo o en parte, iimpso- senyanca de I'evolució a les escoles públiq~es.~' nian~"...~)*~Al final de la primera estada de Simp- Ben diferent va ser la seva postura respecte als son a Catdunya, el 1960, Crusafont el va portar a catblics. Donant una assignatura a la Universitat la seva casa d'estiu a la Val1 d'Aran. Allí va tenir de Nou Mexic, el 1962, Simpson va observar que lloc la primera de les que, més tard, anomenaria gairebe tots els seus col~legueseren catblics: Crusafont polemiques entre «fidels i infidels~.~' «Aixi, perj hi ha hagut alpn debat sobre Iévo- Ambdós hi fan referencia sovint. «Espero,,, escriu lució i la religió. Com la majoria deh catdlics edu- Simpson en tornar a casa seva, «que no w vagi cats, aquesta gent no són antievolucionistes, sinó que desil.lusionar per no exposar les meves prdpies adees s'interessen intensament en la relació de la teologia més detinguáament i que no vaig parlar més en la amb lévolució (més que no al revés). Hi estic molt nosha última vesprada; és perqu2 jo en general acostumat, havent tingut contactes constants amb expreso semblants coses millorper escrit i en partper euolucionistes catdlics durant uns 35 anys. Per tant, la dzjcultat dexpressar idees tan complexes en una no tinc cap problema per ocupar-me dé11 dúna llengua que no domino... i en part perqu? no vull manera amistosa, perd ferma.." intentar imposar les meves opinions en les vostres, que són tan importantsper a vost2.'P7 En termes cosmolbgics, tant Crusafont com Simpson coincideixen que tot es podria explicar Quan, el 1964, Simpson va publicar This científicament menys I'origen de l'univcrs, com ho VZ,w of Lz$, Crusafont va escriure-li per demanar explica Crusafont en un interessant comentari si li havia enviat -com ja era costum entre ells- un sobre la parsonditat de Darwin: «Li mancava lafe exemplar. Simpson contesta que no li havia enviat que temperava les seves deduccions i la prudencia en cap exemplar perque «vaig sentir que hi havia un la consideració dirn món guiat des deh seus orígens delicat punt de discreplincia i de cap manera volia per una Provid2ncia. Creia, perd ... que les especies apareixer com forgant les meves idees en seva aten- derivaven dákunes creades per Déu, cosa que avui ciÓ.r4' Efectivament, el apunt delicat. va ser una no creiem necessdria; únicament la creació de I'Uni- crítica ferotge a I'ideari de Teilhard! L'episodi és vers ex nihilio i que després actzlen les causes segones, forca irbnic perquk Crusafont ja havia exposat Ilar- tal com creia Darwin~.~~En una carta dirigida a gament a Simpson les seves reaccions a la crítica Simpson, va ser encara més especifica: (

" Simpson a la seva gerrnana, Martha, 3 de mar5 de " Crusafonr a Simpson, 21 d'abril de 1965. 1931, a SIMPSON(1987), p. 155-156. 'Trusafont a Simpson, 15 de setembre de 1970. " Ibid., p. 156. " Sirnpson a Crusafont, 7 d'agost de 1960. Vegeu " Simpson va comentar a Crusafont les creences de també la descripció que va fer Simpson de la .pol&mica» de cerrs einroleranrs protrstants antiwolucionistes~ud'Arizona, el la Vaii d'Aran, a SIMPSON (1978), p. 187-188. Sorprenent- 28 de julio1 de 1967. ment, segons Simpson, el més ~infidelnno va ser ell, sinó el " Simpson a Martha Eastlake (germana seva), 3 d'octu- Pare Bergounioux. bre de 1962: Simpk Cui-ioiig p. 315. Simpson a Crusafont, 7 d'abril de 1964. " <.Danvioi la seva obran, ms, 6Trusafonta Simpson, 11 d'agost de 1961. " Crusafonr a Simpson, 20 d'octubre de 1961.

MlQUEL CRUSAFONT 1 CEORGE CA1Z.ORD SIMPSON: INTERFERkNCIES BIOGR&IQUES, CONFLUENCIES HISTORIQUES

ques. Com que li semblava que Crusafont prenia des amb Simpson en total silenci. Nogensmenys, una via prou diferent, podia entrar en un debat segons testimoni de la seva dona, a partir d'un amistós amb ell. Quan, el 1967, va sortir l'impor- accident terrible al Brasil, i'estiu de 1956 (quan va tant volum sobre I'evolució a la Biblioteca de ser esclafat per un arbre que li caigué damunt) Autores Cristianos, Simpson podia observar que Simpson no va riure gens al llarg de quatre anys ho va trobar de gran valor: el volum «té un interes fins I'estiu de 1960 quan es trobava en companyia especialper a mi a causa de la seva intersecció amb La d'en Crusafont.12 teologia catdlica, Ifi qual -com vost? sap prou bé- no La relació entre tots dos científics demostra puc acceptar, pero per la qual tinc respecte, i sento que on hi ha franquesa, respecte i bona voluntar que tothom té interes a reconciliar els descobriments mútua els interessos comuns prenen precedencia cientzjk i les religions de qualsevol teologid.3" sobre qualsevol discrepancia de tipus tebric. Cal suposar també que Simpson no podia menys que admirar el treball, bastant solitari en un moment, Entre el primer contacte entre Simpson i Cru- que Crusafont havia dedicat a fer acceptable el safont (19 d'octubre de 1942) fins a I'últim (2 de debat evolucionista en un ambient social decidida- gener de 1983) van passar més de quaranta anys. ment hostil. Per als dos homes I'amistat va tenir una importan- cia cahdal. Crusafont va reflectir en una carta del maig de 1982, en ocasió del vuitanre aniversari de I'america «Vd. ha hecho por mi más que cualquier GÉRARD-HENRYBAUDRY (1974). Dictionnaire des otro colegd y eso que no soy nadie al ladn de Vd. Le correspondants de Teilhard áz Chardin. Lille. he visto tres veces en mi viáapero estas tres veces cons- tituyen tres pilares de la abierta amistad que Vd. me Keirh R. BBNSON(1991). The Expansion ofAmeri- ha dispensado.» can Biology. Nova Brunswick, Rutgers Univer- L'impacte cientific de Crusafont en Simpson sity Press. va ser menys fort, pero també important: i'ús del metode quantitatiu de Crusafont en la seva ense- COLOQU~O(1959). *Coloq~iiosobre el estado actual nyanp ho demostra. Pero I'impacte personal va ser de la doctrina evolucionistan, Cursillosy Con$- molt més fort: «Encara que en algzlns aspectes els rencias del Instituto Lucas Mallada, 6, p. 79-92. nostres antecedents o creences siguin tan CXtremament Miquel CRUSAI'ONT(1948). Concepciones cosmovi- diferents (Si va escriure Simpson), nogensmenys puc tulistas del evolucionismo. Sabadell, Museo de dir sincerament quejo havia conegut sols rarament Sabadell. una persona que em va semblar un ver i ualuós amic a primera vista com ho va ser vostk.ui' Miquel CRCJSAFONT(1951). «El tema de la evolu- ción orgánica en Espaíia», Estudios Geoldgicos, Simpson va ser una persona notbriament difí- 13, p. 159-175. cil. No pocs dels seus col.legues a I'American Museum el detestaven i, a Harvard, va renyir cons- Miquel CRCSAFONT(1966a). <

" Simpson a Crusafont, 19 de maig de 1967. 52 E~'rlrano' Aguirre, comunicació personal, 3 de setem- " Simpson a Crusafont, 13 d'abril de 1965. hre de 1993. 55 ARRAONA. 14. III EPOCA. PRIMAVERA 1994

de la evolución», COL-PA: Coloquios de la Ernsr MAYRi William PROVINE(1 980). The Evo- Cátedra de Pd/@JEtologid(Madrid), 7-8, p. 4-8. lutionary Synthesis. Carnhridge, Mass., Har- vard University Press. Miquel CRUSAFONTi J. %UYOI.S-SANTONJA (1956). «A Biometric Study of the Evolution of George Gaylord SIMPSON(1944). Empo and Fissiped Carnivores*, Evolution, 10, p. 314-332. Mode in Evolution. Nova York. Miquel CRUSAFOX~i J. TRUYOLS-SANTONJAGeorge Gaylord SIMPSON(1960). Ressenya de (1966). ~~Masteroniecry and Evolution, Teilhard, Tbe Phexomenon of Man, Srkttfc Againn, Evolution, 20, p. 204-210. American, 202-4, abril, p. 201-207. Claude CUENOT(1965). Teilhard de Chardin: A George Gaylord SIMPSON(1964). This Vtew of Biographical Study. Baltimore. Life. Nova York. Theodosius DOBZHANSKY(1967). The Biology of George Gaylord SSMPSON(1965). «A Review of Ultimate Concern. Nova York. Masterometry., Eoolutjon, 19, p. 249-255.

Niles EI.DREDGE (1985), Unfinished Synthesis: Bio- George Gaylord SIMPSON(1978). Concession to the logical Hierarchies and Modern Evolutionary Improbabk: An Unconventional Autobiography. Thought. Nova York. New Haven, Press. (1380). «G. G. Simpson, Pale- George Gaylord SIMPSON(1987). Simple Curiosity: ontology and the Modern Synthcsis., a MAYR Letters from George GayIoord Sirnpson to bis i PIIOVINE,1980, p. 153-172. Family, 1921-1970. Berkeley, University of California Press. Julian HUXLI:Y(1958). «Evolutionary Processes and Taxonorny with Special Reference to Gra- Pierre TEILHARDDE CHARDIN(1941). Reyexions des», Uppsala Univ. Arssk., p. 21-38. sur leprogres. Pequín, impressió privada.

Léo E LAPOXTE(1990). «The World into Which Pierre TEILHARDDE CHARDIN(1952). Lettres inti- Darwin Led Simpson)),Journal of the History mes 2 Auguste Valensin, Bruno de Solages, of Biology, 23, p. 499-51 6. Henri de Lubac, 1919-19.55. París.

Léo E LAPORTE(1991). ~GeorgeG. Simpson, I'ierre TEILHARIIDE CHARDIN(1955-76). Oeuvres. , and the Expansion of Biology>,, París, Gditions du Seuil. a BENSON,(1991), p. 80-106. Pierre TEILHARDDE CHARDIN(1 962). LenersfjOm Everett C. 01.~0~(1991). «George Gaylord Simp- a Traveller. Londres. son,), National Academy of Science, Biogra- phical Memoirs, 60, p. 33 1-365. Pierre TEILHARDDE CHARUIN(1988). Lettres a 1Abbé Gandefioy et a 1Xbbé Breuil. París. Ernst MAYK(1980). KG.G. Sirnpsonn, a MAYRi PROVINE(1980), p. 452-463.