Atzeneta del Maestrat

Passat, present i futur Atzeneta del Maestrat,

mirades d’interior

L’encant d’un paisatge mediterrani d’interior, on vells camps d’oliveres, garrofers i ametlers Dades estadístiques: conviuen amb boscos de carrasques, pinasses i roures i amb paisatges escarpats de barrancs Població 1.400 habitants de vertigen i rius d’aigües lliures. Superfície 71,2 km2 Des del coll de la Bassa, s’obre una especta- Densitat cular vall en què s’assenta el terme munici- demogràfica 20 hab. x km2 pal d’Atzeneta del Maestrat, porta d’entrada a Altitud màxima 1.195 m. l’antic Maestrat i des d’on podem contemplar A (cim de la Nevera) l’impressionant massís del Penyagolosa, parc natural i muntanya per excel·lència de les terres Altitud centre urbà 400 m. valencianes, amb 1813 m. d’altitud.

Perfil longitudinal del terme d’Atzeneta del Maestrat 3 Atzeneta del Maestrat des del Coll del Vidre Geografia

El terme municipal d’Atzeneta del sos per tot el terme municipal, desta- Maestrat té una extensió de 71,27 km2 cant el Pla de Meanes, el Pou de la i les seues màximes altures són el cim Riba, al Cap del Terme, i el Castell i la de la Nevera (1.195 m) i el Molló Pla Pallissera, a les Foies. (1.100 m). Es troba envoltat d’una ex- Els antics boscos de carrasques han G tensa zona muntanyosa, amb diverses desaparegut en l’actualitat, quedant no- serres i drenat per pronunciats ba- més exemplars aïllats i dominant les pi- rrancs que alimenten el riu Montlleó. nedes de pi blanc, sobretot al Bovalar, i El nucli urbà és un ampli corredor, nus les zones dedicades al cultiu d’ametlers. de comunicacions i porta d’entrada al El clima és de transició entre el me- massís del Penyagolosa. Ací viu la ma- diterrani costaner i el de muntanya jor part de la població, encara que hi i es produeixen freqüents situacions ha un gran nombre de masos disper- d’inversions tèrmiques a l’hivern.

4 Com arribar-hi: L’accés viari principal des de Castelló és per la carre- tera CV-10 (Castelló a ), desviant-nos per , seguint per la CV-15 fins a la Pe- lajaneta, per continuar per la CV-170, creuar el coll de la Bassa i arribar al poble d’Atzeneta del Maestrat.

5 Il.lustració del conjunt històric del Castell Història

Tot i la trobada de restes de l’edat del passà al domini de les ordes militars: Bronze i la presència de la civilització primer al Temple i posteriorment, el islàmica, que donà nom a Atzeneta, 1317, a l’orde de Montesa. A partir provinent del nom de la tribu berber d’aleshores i fins a la meitat del se- HAz-Zanata, la història coneguda del gle XIX Atzeneta formà part de la Se- poble s’inicià amb la conquesta cris- tena de i fins i tot va arribar a tiana del rei Jaume I, quan Atzeneta ser residència del Comanador, Enric passà al domini de Balasc d’Alagó i Banyuls. La Setena era una singular un dels seus descendents, Guillem agrupació de municipis o ‘Comuni- d’Anglesola, fou qui atorgà l’11 de tat d’Herbatges’ per tal de defensar gener del 1272 la carta de població els seus comuns interessos agrícoles. a Guillem Colom i Raimon de Canet. Atzeneta va viure un període de pros- A principis del segle XIV, Atzeneta peritat durant el segle XV, coincidint

6 Murada medieval d’Atzeneta Detall de la murada

amb l’època d’esplendor del comerç de la llana, la qual era exportada a Itàlia. En canvi, el segle XIX fou una època de contínues guerres i d’una gran inestabilitat, especialment du-

rant la primera guerra carlina, que va Mapa de la històrica Setena de Culla tenir al Maestrat un dels seus princi- pals escenaris.

Un fet històric que va tenir lloc en les proximitats d’Atzeneta del Maestrat va ser la batalla en la qual el general liberal O’Donell va derrotar el general carlí Cabrera.

I·lustració de les guerres carlines en el Maestrat 7 Traçat original de la muralla medieval Pou de la Placeta El poble antic

El primitiu nucli històric fundacional Verdunc, amb les seues peculiars escaletes, d´Atzeneta del Maestrat es troba en la construïdes sobre les restes de l’antiga mu- cruïlla dels carrers que donen a la Placeta. ralla medieval. I a una banda de la Placeta, Aquest primer assentament de població, trobem el Balcó de Pilatos des d’on podem entre els barrancs del Verdunc, de la Font observar l’esplèndida vista de la rambla i la Rambla d´Atzeneta, constitueix el que d’Atzeneta amb el Bovalar al fons. Rs’anomena el Sòl de la Vila o Vila Closa. Envoltant la Placeta, es troba el peculiar La Placeta o Plaça de la Divina Pastora carrer del Palo, lloc on antigament existia és de planta quasi quadrada i s’articula el pal (instrument de tortura consistent en al voltant de l’ancestral pou que abastia un pal de fusta llarg, plantat a terra, on es d’aigua els primers pobladors. lligava la persona que s’havia de castigar). Al seu costat encara es poden observar Abans d’arribar a la Placeta, hi ha un xico- les restes de l’antiga porta d’entrada (el tet carrer que enllaçava amb el barranc del portalet) que donava accés a la vila closa.

8 Traçat de la Vila Closa

Escut nobiliari dels Bertran Torre de la Presó

Des d’ací, podem seguir el carrer de Sant Antoni per continuar pel carrer del Venerable, que ens porta a la Plaça Ma- jor, centre de la vila. Al carrer del Vene- rable podem veure portalades, finestres gòtiques i escuts nobiliaris esculpits a les façanes i també hi trobarem la casa natalícia del Venerable Joan Baptista Bertran, nascut el 1530, que morí amb fama de santedat a l’Alcora el 1601.

També podem trobar algunes façanes que mereixen ser admirades a la plaça Major i als carrers de la Puríssima, dels Arnaus i de Mossèn Pere. Antic Palau dels Montesians, actual Ajuntament

9 Llenç de la muralla medieval Monuments

Atzeneta del Maestrat conserva en al- utilitzada com a presó de la vila des del guns trams del seu traçat urbà les sen- 1853 fins als anys seixanta del segle XX. sacions del seu important patrimoni Actualment, ha estat restaurada com- medieval i renaixentista, especialment pletament i s’ha condicionat per conver- Mquan ens trobem davant de la robusta tir-se en el Centre d’Interpretació de la Torre de la Presó i de les restes de les Història d’Atzeneta del Maestrat. antigues muralles. Les muralles medievals es troben al ca- rrer de l’Orde de Montesa i en bon es- La Torre de la Presó, situada al carrer tat de conservació. Formaven part de de Sant Bartomeu, forma part de les l’antiga muralla medieval que envoltava antigues muralles medievals que prote- la vila fins al final del segle XVIII. Es pot gien la població. Es tracta d’una torre de observar la gran alçada de la construcció planta quadrada, la primera planta de i l’ús de merlets o petits pilars que per- la qual fou construïda a finals del segle metien la defensa dels vilatans. El pas del XIV o principis del XV, amb finestres i temps ha fet que l’antiga muralla s’haja grosses reixes de ferro, la qual va ser deteriorat o afegit a les cases contigües.

10 Detall del la Torre de la Presó i de l’absis de l’església La Sala o Casa de la Vila

La Sala o Casa de la Vila és un històric edifici, avui reconstruït, que va ser anti- gament hospital i palau del Comanador de la Setena de Culla durant el segle XVI. Presenta un bell pati interior i una finestra d’estil gòtic. Actualment la pri- mera planta de l’edifici està ocupada per les dependències de l’Ajuntament, mentre que a la planta baixa hi ha el Local de la Tercera Edat i la Sala d’Actes de la Casa de Cultura. A la se- gona planta hi ha la Sala d’Exposicions, la Biblioteca, la Sala d’Informàtica i di- versos despatxos municipals. Torre de la Presó 11 Mare de Deú de Betlem Triptic de Sant Joan, del mestre Montolíu L’església parroquial,

museu del barroc

L’església parroquial de Sant Bartomeu, Llúcia, santa Bàrbara, sant Cristòfol i sant construïda entre els segles XVII i XVIII Roc.Els vuit altars de l’església són tam- sobre l’antiga església del segle XIV de la bé molt interessants, pels retaules de qual resta el robust campanar, és d’estil fusta policromada, destacant el del Crist renaixentista. Té un gran valor artístic de la Pietat, de 1697, el de la Verge del pel seu extraordinari altar barroc, el seu Roser i el de la Mare de Déu de Betlem. Egrup escultòric renaixentista i les seues La Mare de Déu de Betlem és una escul- peces d’orfebreria de gran detall litúrgic. tura del segle XV de gran bellesa i harmo- El seu interior és d’una sola nau amb ca- nia que trenca amb la rigidesa medieval pelles laterals i baptisteri, destacant el en la vestimenta i en els ulls de la Verge retaule barroc de l’altar major, de fusta Maria, tot i mantenir els elements arcaics daurada i policromada, que està presidit d’exaltació del “Tron de Déu”. per la imatge central de sant Bartomeu, La capella de la Comunió està adossa- patró del poble. Una altra joia de l’altar és da al temple parroquial, aprofitant un l’ornamentació de les columnes salomòni- antic edifici. S’hi pot apreciar una creu ques i les imatges de la Puríssima, santa llisa entre rosetes de finals del segle XVI.

12 Reliquiari de la Vera Creu Orgue barroc

L’església parroquial conserva peces valuo- ses del patrimoni sacre, com el retaule de sant Joan Baptista, retaules del Baptisme i de sant Onofre, taules de la flagel·lació, amb fragments d’un retaule del segle XV. També hi ha tota una extraordinària col·lecció d’art sacre del barroc, amb calzes, creus proces- sionals, reliquiaris, portapaus, etc. L’orgue, d’origen barroc, ha estat restaurat i compta amb una extraordinària sonoritat. També cal destacar una pila baptismal, de pedra i originària dels inicis de l’església parro- quial, i una bandera de la batalla de Lepant. Tot el conjunt de l’església parroquial d’Atzeneta del Maestrat sembla un mu- seu del barroc. Conjunt de l’altar barroc 13 Ermita de Sant Roc Ermita de Loreto Ermita de Sant Gregori Ermites d’Atzeneta

L’ermita de Sant Roc, situada a la plaça El Calvari està situat al final del carrer Major, és d’estil barroc i data del 1757. Hi del Calvari. Hi destaquen les ceràmi- destaca l’espadanya sobre la façana i la ques de les 14 capelletes del Viacrucis. cúpula decorada amb teules vidriades i un L’ermita de Sant Gregori, situada a 1 panell ceràmic amb la imatge de sant Roc. km del poble en direcció a la Torre d’En L’ermita de la Verge de Loreto, situada Besora, va ser construïda l’any 1723 per E entre la plaça de Loreto i el carrer del lliurar-nos de la plaga que patia el terme Calvari, té el seu origen l’any 1602. Pre- en les seues vinyes. És l’ermita més gran senta una construcció de maçoneria, pe- d’Atzeneta, amb estil barroc al seu interior. dra i teula àrab a dos aigües. A l’exterior Destaca l’espadanya amb una campana s’observa l’elegant atri d’entrada i les dos fosa l’any 1854, que presenta relleus amb portes de fusta amb carreus, una d’elles imatges de sant Gregori. L’interior sor- original de 1596. Enfront de l’ermita te- prèn per les pintures murals del sostre de nim un magnífic peiró, mostra excel·lent l’altar major, del s. XIX i un retaule amb la de l’art religiós civil. imatge del sant conjurant les tempestes.

14 Ermita del Castell Ermita de Sant Josep Ermita del Pilar

L’ermita del Castell, situada a 4 km portes de mig punt. La major part de del poble, a la partida de les Foies, és l’edifici ha estat restaurat recentment. l’ermita més antiga d’Atzeneta (1516), L’ermita de Sant Josep, situada a la encara que és posterior al Castell. Està partida del Pla de Meanes, al mas de dedicada a la Verge de l’Esperança i als la Vila, a uns 8 km del poble, és una sants Fabià, Sebastià i Joan Baptista. ermita d’autor desconegut i de traces L’interior és noble, tot i que severament molt modestes. Presenta una xicoteta auster; té un altar amb un bell tríptic espadanya que guarda una campane- pintat de grans mesures. L’ermita co- ta i un rellotge de sol, pintat sobre la munica amb el Castell a través de la sa- blanca façana. gristia. La carta de població del Castell, atorgada per Guillem d’Anglesola a Ber- L’ermita del Pilar, situada a la partida nat Guimerà, és de l’any 1273. La part del Cap del Terme, a la masada del Pou més antiga de l’actual edifici és la Torre de la Riba, va ser construïda l’any 1951 d’estil gòtic, de planta quadrada i amb pels veïns d’aquesta partida.

15 El Gorg Paisatges

Atzeneta del Maestrat conserva una gran canó fluvial. Naix al terme de Puerto- varietat d’espais d’elevat valor ambiental, mingalvo i, en entrar a Atzeneta, dis- cultural i paisatgístic, en els quals po- corre per la ratlla de . Davant dem trobar una natura de gran riquesa i els Ivarsos aboca les seues aigües a la diversitat, amb alguns paisatges insòlits. rambla de la Viuda. A la vora del pont de la carretera de la Torre d’En Besora es PEls camins de l’aigua com rius, ba- troba el pont de fusta, antic pont penjat rrancs, fonts, gorgs, sènies, abeuradors, que servia per salvar el riu des d’una al- sèquies, etc. formen un extraordinari pai- tura considerable i comunicava Atzene- satge que podem descobrir recorrent el ta amb els molins del Montlleó (molí del terme municipal d’Atzeneta. mas Blanc i molí del Curro). Es va bastir l’any 1898 pel baró de la Torre Matella. El riu Montlleó és el riu que replega la L’ullal és una font d’aigua, normalment totalitat de la xarxa de barrancs i ram- eixuta, que brolla d’una cova en moments bles que discorren pel terme d’Atzeneta, de fortes pluges. És un fenomen hidro- formant un sinuós traçat en un profund lògic singular de gran bellesa natural.

16 El pont de fusta sobre el riu Montlleó L’ullal

Els tolls del Castell són basses naturals Set molins fariners resten al terme formades per l’irregular curs de l’aigua a d’Atzeneta en diferent estat de con- la rambla del Castell. Els diferents bassals servació. Aquests molins aprofita- profunds, a l’estiu, es converteixen en ven l’energia de l’aigua de la rambla un lloc ideal per a una agradable excur- d’Atzeneta i del riu Montlleó i es trobaven sió per prendre un bon bany tonificant. comunicats per una xarxa de sèquies que en gran part encara s’hi conserva. Diverses fonts es troben repartides per La Cova Obscura, situada en un parat- tot el terme, destacant la font de la Pa- ge pròxim al Castell, és un espai qualificat llissera i la font del Roure, que brolla com a LIC pels seus valors ambientals i suaument dins d’una cova i està envol- com a cova, catalogada per les seues ca- tada per una roureda amb excel·lents racterístiques de cavitat singular. Presenta vistes panoràmiques. Al voltant del po- un gran interès com a refugi de ratapena- ble, tenim la font de la Torre, actual- des, sobretot de l’espècie Myotis emargi- ment eixuta, i les fonts de les Piques natus, de la qual constituïx la quarta loca- i el Canar, amb els seus abeuradors de lització en importància del País Valencià. pedra, formant part de la històrica xar- La cova, a la qual s’accedeix per una sen- xa de camins ramaders de la Setena. da a peu, té un recorregut de 95 metres.

17 Casc Urbà U Col·legi Centre de Dia

La Sala o Casa de la Vila

18 Centre de Dia Camp de futbol Plaça Major Església parroquial de Sant Bartomeu

19 Terme Municipal T Riu Montlleó Font del Canar

Panoràmica d’Atzeneta

20 Font del Canar Font de la Pallissera Conjunt del Castell Camí al Castell

21 Olivera monumental El Penyagolosa vist des d’Atzeneta Flora i fauna

Per tot el terme d’Atzeneta hi ha una rica arbre, és l’ametler. Cal venir a Atzene- flora, però on n’hi ha més varietat és a ta cap a mitjan gener (depèn del fred) la Font del Roure. Ací en un espai molt només per veure, des del coll de la reduït podem trobar una gran quantitat Bassa, tots els voltants del poble amb Fd’espècies de plantes i d’arbres: pins, els ametlers florits. El paisatge que s’hi roures, carrasques, arboços, marfulls, pot veure és únic. galcerans, llentiscles, aladerns, etc. Abunden també per tot el terme algunes Els arbres monumentals també són plantes aromàtiques i medicinals, com presents en el paisatge del terme el romer, l’espígol, el timó, el poliol, el te d’Atzeneta. Si fem un tomb pels vol- de roca, etc. També hi ha bolets (princi- tants del poble podrem veure’n alguns palment rovellons, pebrassos i cogomes) exemplars molt vells i grossos. en llocs com la Nevera o el Pou de Fanoll. A les partides dels Ribassals i les Si Atzeneta es caracteritza per algun Mores hi ha oliveres molt antigues,

22 Detall de cabres hispàniques La Cova Obscura, refugi de ratapenades

de la classe morruda, molt aromàti- sones per envoltar-la. També cal desta- ques i de sabor afruitat. A les Mores, car un aladern a la Font de la Pallissera molt propet una de l’altra, hi ha dos i un lledoner als Plans. oliveres que passen de set metres La fauna consta d’una gran varietat de diàmetre. Al Molí Beltran n’hi ha d’aus (àguiles reials, colobreres, per- una de quasi set metres. Als Ribas- digueres, falcons, cendrosos, abelle- sals n’hi ha algunes de més de cinc roles, verderols, caderneres, etc) i de metres. A les Malcasades, una de set caça (perdius, tords, tudons, tórtores, metres, encara que si la mesurem etc.), que ocupen el terme municipal arran de terra fa onze metres i mig. d’Atzeneta. També hi ha mamífers, com cabres monteses, porcs senglars, gines- També podem trobar un roure al Man- tes, raboses, teixons, fagines, mosteles, granar i un altre a la Nevera. Al Regall llebres, eriçons, etc. Entre els rèptils hi ha una carrasca que calen tres per- destaquen les serps i els fardatxos.

23 Mapa del recorregut del sender Molins de Vent

Camí sender de Molins de Vent al pas de Sant Gregori Roques de la Pallissera Senders homologats

Camí dels Molins de Vent És un sender de tram circular que co- Sender SL-CV 65.1 mença i acaba al poble d’Atzeneta. La És una senda que connecta el nucli Volta de la Nevera és una ruta que permet urbà d’Atzeneta amb el paratge natural descobrir un dels entorns naturals més dels Molins de Vent, on enllaça amb un bells del terme. La ruta ix de la plaça de la altre sender que arriba al poble de Culla. Font, en direcció a la Madonya, cap a Xo- Hem d’eixir pel camí paral·lel a la carrete- dos, passant pel mas de Cotna i agafant la ra d’Atzeneta a la Torre d’En Besora, co- pista de l’Andreva, fins al seu cim. Seguim Snegut com el camí del Tarragó. Passem per la Torrentina en direcció al mas de per l’ermita de Sant Gregori, pel pou del Fandos, pujant les precioses costes que mas d’en Jaume i travessem la rambla ens permeten apropar-nos a la Nevera, el de Benafigos, per seguir per la senda i cim de la qual se situa per damunt dels travessar el riu Montlleó, amb impressio- 1.100 m d’altitud. Des d’allí ens encami- nants paisatges, i continuar fins al mas nem cap al pou de la Riba, en direcció a la de la Casa Lluna, en l’espai natural de la Torrentina, de nou, entrem en el barranc microreserva de flora dels Molins de Vent. del fins a arribar a la carretera de . Seguim la senda fins a arribar al Camí de la Nevera. Mangranar i des d’allí baixem pel mas Sender PR-CV 338. Propet fins a arribar al nucli urbà.

24 Camí dels Molins de Vent Atzeneta del Maestrat disposa ac- Sender SL-CV 65.1 tualment de dos senders homologats per la Federació d’Excursionisme i Muntanya de la Comunitat Valencia- Fitxa técnica: na: el camí dels Molins de Vent i el Punt d’inici: Atzeneta del Mestrat camí de la Nevera. Altitud aprox. Punt d’arribada 410 m Els Molins de Vent Practicar l’escalada Altitud aprox Desnivell ac. 520 m 110 m Atzeneta compta amb 5 parets d’escalada Distància total Temps total completament equipades, situades en 7.7 km 2h 30’ un bell i tranquil entorn. Una es troba en la zona del Toll de l’Ofegador. Aques- ta té uns itineraris curts, però compta amb l’atractiu de poder refrescar-se en el toll situat en la base de la paret. Les altres quatre estan situades en les Ro- ques de la Pallissera, en el límit dels termes d’Atzeneta i de Llucena. Aquestes parets tenen ombra durant pràcticament tot el dia, per la qual cosa són més apropiades per a l’estiu, i compten amb un bosc a la Camí de la Nevera base de la paret, que les fa molt atracti- Sender PR-CV 358 ves per anar-hi acompanyats de la família. Per anar-hi des d’Atzeneta cal agafar la Fitxa técnica: CV-165 en direcció a . A uns 900 metres, després de passar el pont, Punt d’inici: Atzeneta (Placeta la Font) ens desviarem a la dreta al costat de la Altitud aprox. Punt d’arribada rambla i arribarem a l’ermita del Cas- 410 Atzeneta (B.de la Font) tell, on aparcarem. Per anar al Toll de Altitud aprox Desnivell ac. l’Ofegador, a la dreta del Castell baixarem 406 m 1.750 m en direcció a la rambla, primer seguint Distància total Temps total una canalització i després per un caminet 26.6 km 6h 00’ en diagonal, que ens deixarà directament davant la paret. Per anar a les parets de la Pallissera agafarem la pista de l’esquerra fins als masos de la Pallissera i allí po- dem agafar un caminet que puja fins al cim de la muntanya i se situa damunt de les parets o podem agafar una senda que ens porta fins a la base d’aquestes.

25 Oli d’oliva verge extra El tombet, plat tradicional Corder del Maestrat Gastronomia

El corder del Maestrat ha estat recone- Els embotits d’Atzeneta són ben cone- gut com a marca de qualitat gastronòmi- guts i apreciats arreu de la província, ja ca, que fa referència al corder nascut i que s’hi compta amb una llarga tradi- criat al Maestrat, de gran prestigi des de ció en l’elaboració dels productes deri- l’època medieval. G vats del porc, destacant les botifarres, La tradició pastissera d’Atzeneta comp- les llonganisses i els embotits curats. ta amb un gran nombre de pastes, en- tre les quals destaquen els cruixidors L’oli d’Atzeneta, recollit de les seues oli- fets amb mel i sucre, el “panquemao”, veres mil·lenàries i amb una elaboració els pastissets, els rotllets d’aiguardent, artesanal, és de gran qualitat, així com els mostatxons, els “mantecaos”, les la mel que produeixen les abelles en figues albardades i el coc de collita, aquesta terra i que compta també amb de tomata, sardina o cansalada i, per una elaboració artesanal. finalitzar, la coca amb figues o panses. Un apartat especial mereixen els torrons Una visita a Atzeneta del Maestrat per i massapans d’Atzeneta. Tota una fabri- tastar la seua gastronomia tradicional és cació artesana i de renom. El massapà sempre un record inesborrable per als és senzillament únic. nostres paladars.

26 Atzeneta del Maestrat compta amb una gran va- rietat gastronòmica, amb di- versos plats típics, entre els quals destaquen el tombet, les patates torrades, l’arròs caldós o al forn, l’olla, la trui- ta d’arròs i dolços i torrons elaborats artesanalment. 27 Romeria al Castell Festes de la Joventut Festes, fires i actes esportius

Atzeneta disposa d’una àmplia agenda Les romeries al Castell tenen lloc dues d’activitats festives i tradicionals que són vegades a l’any: el diumenge següent al l’herència de les arrels i del sentiment dia 20 de gener, en honor de Sant Sebas- del propi poble. Viure i sentir cadascuna tià, i el dissabte després de sant Vicent, de les festes és descobrir l’Atzeneta més en honor de sant Joan. En aquesta, cone- G sorprenent i gratificant. guda com el Castell de l’estiu, es reparteix la típica fogasseta a tots els assistents. Les festes de Sant Antoni se celebren el cap de setmana més proper al 17 Les festes de la Joventut se celebren de gener, destacant les tradicionals fo- un cap de setmana de finals del mes de gueres, la “matxà” , el repartiment dels maig i la primera edició és de l’any 2008. prims i pastissos i la rifa de la baconeta. Les Festes Patronals se celebren la set- La festa de l’ermita de Sant Josep, al mana del 24 i 25 d’agost. Estan dedicades mas de la Vila, se celebra el dilluns de a sant Bartomeu i als sants màrtirs Abdó Pasqua, amb repartiment de pa amb oli. i Senén. Tenen lloc actes religiosos, actes Allí es reuneixen tots els veïns de la par- taurins, revetlles, competicions esportives, tida de Meanes. etc. Mereix menció especial la popular ca-

28 Cavalcada de les Festes Patronals Fira de la Puríssima

valcada del Pregó, que té lloc el primer La Fira de la Puríssima té lloc el 8 de des- diumenge de les festes per anunciar-ne el embre. Se celebra des de fa més de 450 començament. Destaca per la gran parti- anys. Actualment, és una mostra comercial cipació popular, l’esperit crític i la repre- de productes artesanals tradicionals i mo- sentació de costums tradicionals. derns i de ramaderia i maquinària agrícola.

La festa de l’ermita del Pilar té lloc el Atzeneta celebra dos esdeveniments es- dia 12 d’octubre als masos del Pou de portius anuals de gran participació po- pular: la Pujada a la Nevera i la Volta a la Riba, a la partida del Cap del Terme. peu al Castell. Destaca el repartiment de la fogasseta a La Pujada a la Nevera és una carrera de tots els assistents. fons per mitja muntanya de 26,6 km en constant ascens i descens. Se celebra el La Fira de la Caça i la Natura té lloc primer dissabte d’abril i compta amb una el darrer cap de setmana de setembre. gran participació de corredors i de públic. Des de l’any 2001 ofereix una mostra de La Volta a peu al Castell és una carre- la caça tradicional i exposicions etno- ra de xicoteta distància, de 7,6 km., per gràfiques i naturalistes, amb exhibicions camins asfaltats. Se celebra el primer de gossos i pràctiques de caça. dissabte de les festes patronals.

29 Telèfons d’interés

Ajuntament 964 37 00 18 Forn i Parròquia 964 37 03 36 pastisseria Agut Puríssima, 28 964 37 02 29 Centre de Salut 964 37 02 32 Forn i pastisseria Centre de Salut. Guàrdies 689 61 44 72 E. Badenes Av. Sant Isidre, 6 964 37 00 14 Farmàcia 964 37 00 54 Forn i pastisseria Garcia Tena Av. Castelló, 7 964 37 00 72 Guàrdia Civil 964 37 00 63 Forn i pastisseria Emergències 112 Ximo Roig Pl. Major, 50 964 37 00 96 T Mel Casa Lluc Sant Bartomeu, 23 608 04 85 59 Peixateria Llistat dels establiments i empreses Luis Pérez Loreto, 8 d’Atzeneta del Maestrat Supermercat ALDI-Monfort Pl. Major, 27 964 37 02 66 Per dormir, menjar i beure Torrons i cereria El Mangranar Ctra. Atzeneta-Xodos 964 76 68 31 Barberà Av. Castelló, 4 964 37 00 64 Fonda-Bar Gilber Av. Castelló, 11 964 37 00 45 Bar El Xop Ravalet, 53 Bar-Restaurant Altres establiments i serveis Elias Bc. de la Font, 27 964 37 00 11 Assessoria Café-Bar El Sol Sant Bertomeu, 27 964 37 00 34 Roberto Colomer Ctra. Vistabella, 1 964 37 02 26 Café-Bar Bancaixa Av. Sant Isidre, 12 964 37 00 53 Los Almendros Av. Sant Isidre, 2 964 37 05 29 BBVA Pl. Major, 38 964 37 00 04 Centre d’estètica Pub La Gatera Av. Sant Isidre, 52 Lorena Carril, 7 964 37 02 88 Restaurant Centre podològic Casa Ramón Av. Castelló, 74 964 37 03 12 Aparici Av. Sant Isidre, 44 651 98 78 38 Restaurant Roures Ctra. Vistabella, 13 964 37 00 83 Confeccions Molés Roser, 2 964 37 03 53 Tasca La Botana Loreto, 1 964 37 02 68 Coop. Agrícola St. Bertomeu Av. Castelló, 27 964 37 01 47 Per comprar aliments Electrodomèstics Autoservei Charter Av. Sant Isidre, 2-4 964 37 08 99 Medarovi Av. S. Isidre, 8 i 27 964 37 00 84 / 40 Carnisseria i embotits Estanc C/ de la Font, 1 964 37 05 00 Centelles Av.Castelló, 57 964 37 00 62 Gasolinera Carnisseria Carlos Barberà Ctra. Albocàsser s/n 964 37 01 50 i embotits Flor Av. Castelló, 1 964 37 05 42 Informàtica AIM C/ Maestrat, 21 964 37 03 28

30 Joieria i rellotgeria Excavacions Manuel Escrig 679 43 96 78 Bellés C/ Xodos, 23 964 37 02 03 Excavacions Roberto Escrig 669 62 73 78 Locutori i Farinera Escrig 964 37 00 39 un poc de tot Av. Castelló, 2 660 52 14 34 Ferreria Foc i Ferro 964 37 02 01 Mobles Espai Viu Av. Castelló, 41 964 37 00 65 Ferreria Marín 964 37 02 15 Mutua General Formigons Germans Gil 964 37 03 87 de Seguros Puríssima, 8 964 37 00 30 Funerària Bellés 964 70 85 71 Perfumeria i Fusteria Barreda 964 37 03 95 merceria Aparici Sant Roc, 8 964 37 00 56 Fusteria Cabedo 625 09 51 29 Perruqueria Impermeabilitzats i pintura Roig 964 37 02 92 Merche Vall de Verdunc, 24 964 37 04 16 Molí de L’oli 964 37 01 31 Perruqueria i estètica Pintura Decor Centelles 964 37 04 58 Rosa Mari Barranc de la Font, 69 964 37 03 27 Pintura Eleuterio Solsona 646 20 89 29 Taller Adpamogi Ctra. Albocàsser, 4 964 37 02 67 Promocions Immobiliàries Rural Interior 655 84 89 12 Taller Carrillo Av. Castelló, 45 964 37 00 02 Ruralcaixa Av. Castelló, 39 964 37 01 64 Transports I Excavacions Sabateria Rosa Av. Castelló, 31 José Manuel Centelles 964 37 04 01 Sabons Antics Av. Castelló, 3 699 79 00 07 Venda de llenya José I. Marzá 964 76 08 69

Altres empreses Aluminis César Marín 649 05 81 52 Vistes des del campanar Compra-Venda de Ramats I Ametlles Fabra Torner 679 97 44 62 Construccions Aparici 964 37 02 59 Construccions Demarco Projects 964 37 08 39 Construccions José Manuel Escrig 659 88 50 54 Construccions Juan Montserrat 964 37 00 25 Construccions Manuel Ahicart 964 37 02 23 Construccions Vicent Ahicart 964 37 05 33 Contraxapats Atzeneta 650 41 93 19 Distribucions de Begudes Bertran 964 37 00 57 Distribucions de Begudes Peris 964 37 00 55

31 Atzeneta del Maestrat. fensa de su común interés agrícola. La Torre de la Presó, situada en la El encanto de un paisaje medite- Atzeneta disfrutó de un periodo de calle de Sant Bartomeu, forma parte rráneo de interior. Viejos campos gran prosperidad durante el s.XV, co- de las antiguas murallas medievales de olivos, algarrobos y almendros incidiendo con la época del esplendor que protegían a la población. Se tra- conviven con bosques de encinas, del comercio de la lana del Maestrat, ta de una torre de planta cuadrada, pinos, robles y con agrestes paisa- que era exportada a Italia. Sin embar- con ventanas y gruesas rejas de hie- jes. Desde el Coll de la Bassa, se go, el s.XIX fue una época de conti- rro. La torre fue utilizada como pri- abre un espectacular valle en el que núas guerras y gran inestabilidad, sión de la villa desde el 1853 hasta se asienta el municipio de Atzeneta especialmente durante la primera los años 60 del s.XX. Actualmente, del Maestrat, puerta de entrada al guerra carlista, que tuvo en el Maes- se ha restaurado completamente y macizo del Penyagolosa y cuna de trazgo uno de sus principales escena- acondicionado para convertirse en la historia del antiguo . rios. Un hecho histórico, en las proxi- el ‘Centro de Interpretación de la midades de Atzeneta, fue la batalla Historia de Atzeneta del Maestrat’. Geografía en la que el general liberal O’Donnell Las murallas medievales, se en- Atzeneta tiene una extensión de derrotó al carlista general Cabrera. cuentran en la calle de la Orden 71,27 km2, con máximas alturas de Montesa, en buen estado de en la cima de la Nevera (1.195 m) El Centro histórico conservación. Formaban parte de y el Molló Pla (1.100 m). El término El primitivo núcleo histórico fun- la muralla que rodeó la villa desde municipal está encuadrado entre el dacional de Atzeneta del Maestrat el s.XIII hasta finales del s.XVIII. Se Cap del Terme (norte), la Serra de la está en la encrucijada de calles observa el uso de almenas que per- Creu (sur), las Foies (oeste) y Mea- que dan a la Placeta, formando El mitían la defensa de la población. nes (este) y rodeado de una extensa Sol de la Vila o Vila Closa. La Pla- La Sala o Ayuntamiento, es un históri- zona montañosa, drenada por pro- za de la Divina Pastora se articula co edificio, hoy reconstruido, que fue nunciados barrancos que alimentan alrededor del ancestral pozo que antiguamente hospital y Palacio del el río Montlleó. El casco urbano es un abastecía a los primeros pobladores. Comendador de la Setena de Culla amplio corredor, nudo de comunica- Antes de llegar a la Placeta, pode- durante el s.XVI. Presenta un bello pa- ciones y puerta de entrada al macizo mos ver una estrecha calle que nos tio interior y un ventanal de estilo góti- del Peñagolosa. Aquí vive la mayor lleva a unas singulares escaleras, co. Actualmente la primera planta está parte de la población, aunque hay un construidas sobre la antigua mura- ocupada por las oficinas del Ayunta- gran número de masías dispersas. lla medieval. En otro extremo de la miento, mientras que en la planta baja El clima es de transición entre el Placeta, tenemos el Balcó de Pilatos, se encuentra el Local de la Tercera mediterráneo litoral y el de montaña, con una esplendida vista de la Ram- Edad y el salón de actos de la Casa con frecuentes situaciones de inver- bla d’Atzeneta y del Bovalar al fondo. de la Cultura. En la segunda planta se sión térmica en invierno. encuentra la sala de exposiciones, la Al entorno de la Placeta, se encuen- biblioteca, la sala de informática i di- Cómo llegar. Por la carretera CV- tra la calle del Palo, peculiar lugar versos despachos municipales. 10 (Castellón a Sant Mateu), des- donde antiguamente existia el palo viándonos en La Pobla Tornesa, de picota (instrumento de tortura La Iglesia parroquial. Museo del barroco. siguiendo por la CV-15 hasta la que encadenaba al reo). A su lado La iglésia parroquial de Sant Barto- Pelajaneta, para continuar por la CV- todavía perduran los restos de la meu fue construida entre los s.XVII 170, ascender el Coll de la Bassa y antigua puerta de entrada (el porta- y XVIII sobre la antigua iglesia del llegar hasta Atzeneta del Maestrat. let) que daba acceso a la vila closa. s.XIV, de la que sólo resta el robusto Desde aquí, podemos seguir la calle campanario. Se considera de gran Historia de San Antonio para continuar por valor artístico por su extraordinario A pesar de la existencia de restos de la calle del Venerable, que nos lleva altar barroco, su grupo escultórico la Edad del Bronze y la presencia de a la Plaza Mayor, centro de la villa. renacentista y sus piezas de orfebre- la civilización islàmica, que da nombre En la calle del Venerable podemos ría de arte sacro. a Atzeneta, que proviene del nombre observar notables edificios que toda- En su interior, de una sola nave con de la tribu bereber Az-Zanata, la his- vía conservan portaladas, ventanas capillas laterales y baptisterio, destaca toria conocida del pueblo se inicia a góticas y escudos nobiliarios es- el retablo barroco del altar mayor, de partir de la conquista cristiana del culpidos en las fachadas. También madera dorada y policromada, presi- rey Jaume I, cuando Atzaneta pasó encontraremos la casa natal del dido por la imagen de Sant Bartomeu, al dominio de Don Blasco de Alagón Venerable Joan Baptista Bertrán, patrón del pueblo. Otra joya artística y uno de sus descendientes, Guillem que murió con fama de santidad. son las columnas salomónicas y el d’Anglesola fue quién otorgó carta de También podemos encontrar algu- Sant Crist de la Piedad, de gran de- población, el 11 de enero de 1272, a nas fachadas que merecen ser ad- voción popular. Los ocho altares de Guillem Colom y Raimon de Canet. miradas en la plaza Mayor y en las la iglesia son muy interesantes por A principios del s.XIV, Atzeneta pasó calles de la Puríssima, dels Arnaus y sus retablos de madera policromada. al dominio de las órdenes militares; de Mossèn Pere La Virgen de Belén es una escultura primero del Temple y, en 1317, a del s.XV de gran belleza y armonía la Orden de Montesa. A partir de Monumentos que rompe con la rigidez medie- entonces y hasta mitad del s.XIX, Atzeneta conserva en algunos tra- val en la vestimenta y los ojos de formó parte de la Setena de Cu- mos de su trazado urbano un impor- la virgen; aunque conserva los ele- lla e incluso llegó a ser residencia tante patrimonio medieval y rena- mentos arcaicos del pasado gótico. del Comendador, Enric Banyuls. centista, especialmente destacable La capilla de la Comunión esta ado- La Setena constituyó una singular en la Torre de la Presó o los restos sada al templo parroquial, aprove- agrupación de municipios de de- de los antiguos lienzos de murallas. chando un antiguo edificio. Se pue- 32 de apreciar una bella cruz lisa de Ermita de San José, situada en la par- ginatus. El recorrido de la cueva finales del s.XVI. tida del Pla de Meanes, en el mas es de 87 m por una senda a pie. La iglesia parroquial conserva im- de la Vila, a unos 8 km del pueblo. portantes piezas del patrimonio Es una ermita de trazas muy modes- Flora y fauna sacro como el retablo de San Juan tas, con una pequeña espadaña que Atzeneta cuenta con una rica flo- Bautista, retablos del Bautismo y guarda una campanilla y un reloj de ra, destacando una extraordinaria San Onofre, tablas de la flagelación sol, pintado sobre su blanca fachada. variedad en la Font del Roure. En y otros retablos del s.XV. Toda una Ermita del Pilar, situada en la partida este lugar tan reducido podemos extraordinaria colección de arte sa- del Cap del Terme, en la masada del observar gran cantidad de plantas cro del periodo barroco, con cálices, Pou de la Riba, fue construida en y árboles: pinos, robles, madro- cruces procesionales, relicarios, etc. 1951 por los vecinos de esta partida. ños, durillos, matas, aladiernas, El órgano de origen barroco y refor- etc. Abundan también las plantas mado cuenta con una extraordina- Paisajes aromáticas y medicinales como el ria sonoridad. Atzeneta del Maestrat conserva una romero, la lavanda, el tomillo, el po- Destaca también, la pila bautismal variedad de espacios de elevado va- leo, el té de roca, etc. También hay de piedra y originaría de los princi- lor ambiental, cultural y paisajístico, setas (principalmente robellones, pios de esta iglesia parroquial y una con gran riqueza y diversidad, en la pebrasos y cogomes) en lugares bandera de la batalla de Lepanto. que nos podemos encontrar una se- como la Nevera y el Pou de Fanoll. Todo el conjunto de la iglesia pa- rie de paisajes insólitos. Los numerosos almendros de Atzene- rroquial de Atzeneta del Maestrat ta ofrecen un paisaje único, a media- parece un museo del barroco. Los caminos del agua, como ríos, dos de enero, en la época de floración. barrancos, fuentes, pozas o gorgs, Los árboles monumentales están pre- Ermitas de Atzeneta norias, acequias, abrevaderos, etc., sentes en el paisaje de Atzeneta, con Ermita de San Roque, situada en la forman un extraordinario paisaje ejemplares milenarios. En las partidas Plaza Mayor, es de estilo barroco, que podemos descubrir recorriendo de Ribassals y les Moreres se encuen- construida en el año 1757. Destaca su el término municipal de Atzeneta. tran viejos olivos de la variedad mo- espadaña sobre la fachada, la cúpula rruda, con una oliva muy aromática y decorada con tejas vidriadas y un panel El río Montlleó recoge la red de ba- de sabor afrutado. Muy cerca de aquí cerámico con la imagen de San Roque. rrancos y ramblas que discurren por hay dos olivos de más de siete me- Ermita de Loreto, situada entre la Atzeneta, formando un sinuoso tra- tros de diámetro, al igual que uno en Plaza Loreto y la calle Calvario, tie- zado en un profundo cañón fluvial. el Molí Beltrán. Destaca también un ne su origen el año 1602. Presenta Un lugar singular es el pont de fusta, roble en el Magranar y otro en la Ne- una construcción de mampostería, antiguo puente colgante, que servía vera; una carrasca que necesita tres piedra y teja árabe a dos aguas. En para salvar el río desde una altura personas para rodearla en el Regall; y el exterior tiene un elegante atrio de considerable y comunicaba Atzeneta un latonero en els Plans. entrada y dos puertas de madera con con los viejos molinos del Montlleó. La fauna de la zona presenta una sillares, una original de 1596. Fren- L’ Ullal es una fuente de agua, nor- gran variedad de aves (águilas rea- te a la ermita un magnífico crucero, malmente seca, que surge de una les, culebreras y perdiceras, halco- bella muestra del arte civil religioso. cueva en épocas de fuertes lluvias. nes, el aguilucho cenizo, el abejaru- El Calvario, está situado dentro del Es un fenómeno hidrológico singu- co o el jilguero entre otros) y de caza casco urbano, destacan las cerámi- lar de gran belleza natural. (perdices, zorzales, tórtolas, etc.). cas devotivas de las 14 capillas del Els tolls del Castell son unas bal- Entre los mamíferos destacan la vía crucis. sas naturales formadas por el curso cabra montesa, el jabalí, el tejón, la Ermita de San Gregorio, situada a 1 de agua irregular de la Rambla del gineta, la liebre o el erizo y entre los km del casco urbano, fue construida Castell. Sus pozas profundas son un reptiles serpientes y lagartos. en 1723, con el fin de librarnos de la lugar ideal, en verano, para tomar un plaga que sufría el término en sus vi- refrescante baño. Senderos homolgados des. Es la ermita más grande del mu- Diversas fuentes se encuentran por Atzeneta del Maestrat dispone actual- nicipio, de estilo barroco en su interior. todo el término, destacando la fuente mente de dos senderos homologados Destaca la espadaña con una campa- de la Pallissera y la fuente del Roure, por la Federación de Excursionismo na de 1854, que presenta relieves de que brota en una cueva, rodeada y Montaña: el camino de Molins de San Gregorio. Su interior sorprende por un robledal con bellas vistas Vent y el camino de la Nevera. por las pinturas murales del techo del panorámicas. Alrededor del pueblo, altar mayor y un retablo dedicado al hay la fuente de la Torre, ahora seca, Camino de Molins de Vent. (Sende- santo, conjurando las tempestades. y las fuentes de les Piques y el Ca- ro SL-CV 65.1). Senda que enlaza Ermita del Castell, situada a 4 km del nar, con sus abrevaderos de piedra. Atzeneta con el paraje natural de pueblo, es la ermita más antigua de Siete molinos harineros restan, Molins de Vent, donde enlaza con Atzeneta (1516). Está dedicada a la como legado de la arquitectura hi- un sendero que llega a Culla. Sali- Virgen de la Esperanza y a los san- dráulica, en el cauce de la Rambla mos en paralelo a la carretera de La tos Fabián y Sebastián. El interior es de Atzeneta y del río Montlleó. Torre d’en Besora, pasando por la noble aunque severamente austero; La Cueva Oscura, próxima al Cas- ermita de Sant Gregori, por el Pou tiene un altar con un bello tríptico tell, es un espacio calificado como del Mas d’en Jaume y atravesamos pintado de gran tamaño. La ermita LIC por su valor medioambiental la Rambla de Benafigos y el Río comunica con el Castell, que aún y catalogada por sus característi- Montlleó, con impresionantes pai- guarda su original aspecto de antigua cas de cavidad singular. Presenta sajes. Continuamos hasta el mas de fortificación medieval, destacando su gran interés como refugio del mur- la Casa Lluna y llegamos a la micro- torre gótica de planta cuadrada. ciélago de la especie Myotis emar- reserva de flora de Molins de Vent. 33 · Datos básicos: Desnivel acumula- bricación artesanal y de renombre. la fogasseta a todos los asistentes. do: 110 m.; Distancia total: 7,7 km.; El mazapán es sencillamente único. La feria de la Caza y la Naturaleza se Tiempo total: 2,30 horas. Los embutidos de Atzeneta son bien celebra el último fin de semana de sep- Camino de la Nevera. Senda local conocidos y apreciados por toda la tiembre. Desde el año 2001 ofrece una de trazado circular, que empieza provincia, prueba de la larga tradi- muestra de la caza tradicional, exposi- y acaba en Atzeneta. Nos permite ción en la elaboración de productos ciones etnográficas y medioambienta- descubrir un entorno natural de gran derivados del cerdo, como las morci- les, con exhibiciones de perros de caza. belleza. Salimos de la Plaza de la llas, longanizas y embutidos curados. La feria de la Puríssima tiene lugar el Font, en dirección a Xodos, tomando El aceite de Atzeneta, recogido de los 8 de diciembre Se celebra desde hace la pista de la Andreva hasta su cima. olivos milenarios y con una elaboración más de 450 años. Actualmente, es Seguimos por la Torrentina hacia tradicional, es de gran calidad, así como una muestra comercial de productos el Mas de Fandos, subiendo hacia la miel que producen las abejas de la artesanales tradicionales y modernos la Nevera, cuya cima se sitúa por tierra con su elaboración artesanal. de ganadería y maquinaría agrícola. encima de los 1.100 m de altitud. Desde aquí iniciamos el descen- Una visita a Atzeneta del Maestrat Atzeneta celebra dos eventos depor- so, pasando por el Pou de la Riba, para degustar su gastronomía tra- tivos anuales de gran participación el barranco del Forcall hasta llegar dicional será siempre un recuerdo popular: la Pujada a la Nevera y la a la carretera de Xodos y llegar al imborrable para nuestros paladares. Volta a peu al Castell. centro turístico del Mangranar. Des- La Subida a la Nevera es una carre- de aquí descendemos hasta llegar Fiestas, ferias y actividades deportivas ra de fondo, en un circuito de media a la misma población de Atzeneta. Atzeneta del Maestrat dispone de montaña, de 26,6 km, con constan- · Datos básicos: Desnivel acumulado una amplia agenda de actividades tes subidas y bajadas . Se celebra el 1.750 m.; Distancia total 26,6 km.; festivas que son la herencia de las primer sábado de abril y cuenta con Tiempo total 6 horas. raíces y del sentimiento del propio una gran participación de corredo- pueblo. Vivir y sentir cada una de las res y de público. Practicar la escalada. fiestas es descubrir el Atzeneta más La Vuelta a pie al Castell es una ca- Atzeneta cuenta con 5 paredes de es- sorprendente y gratificante. rrera de pequeña distancia, de 7,6 km, calada, completamente equipadas, si- por caminos asfaltados. Se celebra el tuadas en un bello y tranquilo entorno. Las fiestas de San Antonio se cele- primer sábado de las fiestas patronales. Una situada en el Toll de l’Ofegador bran el fin de semana más próximo al tiene un itinerario corto y el atractivo de 17 de enero, destacando las tradicio- Visitas imprescindibles: poder refrescarse en la poza situada nales hogueras, la matxà, el reparto En el pueblo de Atzeneta del Maestrat: en la base de la pared. Las otras cua- de pastas y el sorteo de una lechona. la iglesia parroquial (su altar barroco y tro están situadas en las Rocas de la La fiesta de la ermita de Sant Jo- la escultura de la Virgen de Belén), las Pallissera, en el límite del término con sep, en el Mas de la Vila, se celebra ermitas de Loreto y de San Roque, la To- Lucena. Estas paredes tienen sombra el lunes de Pascua, con reparto de rre de la Presó (centro de interpretación durante prácticamente todo el día, por pan con aceite. Aquí se reúnen todos histórica de Atzeneta), los restos de la lo que son más apropiadas para el ve- los vecinos de la partida de Meanes. antigua muralla medieval, las callejuelas rano y cuentan con un bosque en la Las romerías al Castell tienen lu- del centro histórico, donde descubrire- base de la pared, siendo muy atrac- gar dos veces al año: el domingo mos algunas casas que todavía conser- tivas para ir acompañados de familia. siguiente al 20 de enero, en honor van las fachadas de silleria, con venta- a San Sebastián, y el sábado des- nales góticos y escudos blasonados. Gastronomía pués de San Vicente, en honor a Atzeneta del Maestrat cuenta con una San Juan. En ésta, conocida como Y degustar la gastronomia tradicio- gran variedad gastronómica, con mu- el Castell d’estiu, se reparte la típi- nal de Atzeneta, a base de platos chos platos típicos, entre los que des- ca fogasseta entre los asistentes. bien condimentados y repostería tacan el tombet, el arroz al horno, las Las fiestas de la Juventud se cele- artesanal y comprar el el exquisi- patatas tostadas, el arroz caldoso o al bran en un fin de semana, a finales to mazapan artesanal, junto con el horno, la olla, la tortilla de arroz, dulces del mes de mayo, desde el año 2008. turrón, la miel, los embutidos, etc y turrones elaborados artesanalmente. Las fiestas patronales se celebran la En el término municipal: el Castell El cordero del Maestrat está reco- semana del 24 y 25 de agosto. Es- (histórica torre medieval, ermita y para- nocido como marca de calidad gas- tán dedicadas a Sant Bartomeu y a je natural municipal), la ermita de Sant tronómica, que hace referencia al los santos mártires Abdón y Senén. Gregorio, recorrer los senderos homo- cordero nacido y criado en el Maes- Tienen lugar actos religiosos, festejos logados o los caminos del agua, o des- trazgo, de gran prestigio desde la taurinos, verbenas, competiciones cubrir los singulares olivos milenarios época medieval. deportivas, etc. Merece mención es- o el paisaje de los almendros en flor. La tradición pastelera de Atzeneta pecial la popular cabalgata del Pregó, Todo ello en un entorno natural sin cuenta con una gran variedad de que tiene lugar el primer domingo de prisas, ni ruidos, ni humos, en un pai- pastas entre las que destacan los fiestas para anunciar su comienzo, saje lleno de rincones, donde disfru- cruïxidors hechos con miel y azúcar, destacando por su gran participación tar de una naturaleza sorprendente. el panquemao, los pastissets, los ro- popular, el espíritu crítico y la represen- llets de aguardiente, los mostatxons, tación de costumbres tradicionales. Atzeneta del Maestrat es por todo ésto los mantecaos, y la coca de tomate, La fiesta de la ermita del Pilar tiene un pueblo a descobrir, un lugar con mu- sardina o beicon. Un apartado es- lugar el 12 de octubre en las masías cho encanto que nos invita a conocer su pecial merecen los turrones y ma- del Pou de la Riba, en la partida del historia, sus monumentos, su gastrono- zapanes de Atzeneta. Toda una fa- Cap del Terme. Destaca el reparto de mía, su paisaje y a toda su gente.

34 Visites imprescindibles

Al poble: l’església parroquial (l’altar Al terme municipal: el Castell (antiga barroc i l’escultura de la Mare de Déu torre medieval, ermita i paratge natu- de Betlem), les ermites de la Verge de ral municipal), l’ermita de Sant Grego- Loreto i de Sant Roc, la Torre de la Pre- ri, els senders homologats, els camins Vsó (centre d’interpretació de la història de l’aigua (després de les pluges). d’Atzeneta), les restes de l’antiga mura- da medieval, els carrers del nucli his- I descobrir sense presses, ni sorolls, ni tòric, on descobrirem algunes cases que fums, el paisatge ple de racons, on gau- encara conserven la façana de carreus, direu d’una natura sorprenent. els finestrals gòtics i els escuts blasonats.

I provar la gastronomia tradicional del Atzeneta és per tot això un poble per poble, a base de plats ben condimen- descobrir, un lloc amb molt d’encant tats i rebosteria artesanal i comprar els que ens convida a conèixer la seua productes típics: torró, massapà, mel, història i els seus monuments en un embotits, etc. marc natural encisador.

35 Ajuntament d’Atzeneta del Maestrat Plaça Major, núm. 2 CP.12132 Atzeneta del Maestrat Telf.: 964370018 · Fax: 964370298 www.atzenetadelmaestrat.es