Núm. 10 PABLO GONZÁLEZ DIRECTOR TITULAR 2012-2013 O VERSIÓ ORIGINAL VERSIÓ PETIT TAMANY L’OBC i BrOadway

11 i 12 DE GENEr BDE 2014

rOBErt Purvis director CSala 1 / PAu CAsALs www.obc.cat

Lepant 150 08013 Barcelona

www.auditori.cat

L’Auditori és un consorci de Mitjans patrocinadors Segueix-nos a CONCERT 10

GENER 2014 DISSABTE 11 19h

DIUMENGE 12 11h ROBERT PURVIS DIRECTOR DEBORAH MYERS LOUISA LYDELL IAN VIRGO JOHN ADDISON ADRIAN DER GREGORIAN KEVIN CAMPBELL BATERIA

COLE Kiss me Kate, (1948) 1a audició 15 min. 1/ PORTER Obertura (Lletra i música) Another opennin’ another show (Tots) Perú, Indiana 1891 - Santa Monica, (Louisa Lydell i Adrian der Gregorian) Califòrnia 1964 Where is the life that late I led (Adrian der Gregorian)

RICHARD The Boys from Syracuse (1938) 6 min. 2/ RODGERS Lletra: Lorenz Hart (Nova York 1895-1943) Long Island 1902 - This can’t be falling in love / Falling in love with love Nova York 1979 (John Addison, Louisa Lydell i Deborah Myers)

LEONARD (1957) 17 min. 3/ BERNSTEIN Lletra: Stephen Sondheim (Nova York 1930) Lawrence, Tonight (Tots) Massachussetts 1918 - New York 1990 Maria (Ian Virgo) A boy like that (Deborah Myers i Louisa Lydell) America (Tots)

PAUSA 20 min.

2 ANDREW The Phantom of the Opera (1986) 8 min. 4/ LLOYD Lletra: Charles Hart (Londres 1961) WEBBER The Phantom of the Opera (Deborah Myers i Londres 1948 Adrian der Gregorian) All I ask of you (Deborah Myers i John Addison)

ANDREW Evita (1978) 1a audició 5 min. 5/ LLOYD Lletra: Tim Rice (Amersham, Anglaterra 1944) WEBBER Don’t cry for me Argentina (Louisa Lydell)

IRVING Annie Get your Gun (1946) 1a audició 6 min. 6/ BERLIN There’s No Business Like Show Business (Tots) (Lletra i música) Anything you can do (Louisa Lydell i Adrian Tiumén 1888 - Nova York 1989 der Gregorian)

COLE High Society (1938) 1a audició 5 min. 7/ PORTER Well did you Evah! (Ian Virgo i Adrian der (Lletra i música) Gregorian)

CLAUDE Les Misérables (1985) 12 min. 8/ MICHEL Lletra: Herbert Kretzmer (Kroonstad, Sud-àfrica SCHÖNBERG 1925) Vannes 1944 Empty chairs at empty tables (John Addison) I dreamed a dream (Deborah Myers) One Day More (Tots)

El temps i la durada del concert són aproximats.

Agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiu les alarmes sonores i continguéssiu els estossecs. Un mocador redueix notablement el soroll.

3 van anar guanyant públic, cada cop més COMENTARI divers i més nombrós. El procés es va accelerar a partir de 1927 amb l’arribada del cinema sonor, que, recordem-ho, es va abocar d’una manera febril a la producció DAVID PUERTAS ESTEVE de musicals per a la gran pantalla.

L’art d’explicar històries amb Els primers musicals de gran difusió van cançons es remunta a temps ser els de George Gershwin, amb títols com immemorials, ja fos a través de Lady, Be Good! (1924) i Girl Crazy (1930). les òperes, les òperes bufes, el Després va venir l’època daurada de la music hall, les operetes, sarsueles, gran parella creativa formada per Richard revistes o vodevils. En el fons, Rodgers i Oscar Hammerstein, que van signar obres com Oklahoma! (1943), South el teatre musical beu de totes Pacific (1949), (1951) o aquestes fonts. The Sound of Music (Somriures i llàgrimes, 1959). L’any 1944, el gènere va fer un pas La recerca de l’art total no és cosa endavant amb On the Town, de Leonard nova. Sempre s’ha parlat del teatre Bernstein, en què el coreògraf Jerome amb música com a paradigma d’aquesta Robbins va introduir un element que mostra conjunta de diferents disciplines sempre més va ser present als musicals: artístiques; l’òpera com el súmmum de els números coreogràfics de dansa en l’art pel fet de ser, justament, la summa grup. L’any 1957, els mateixos creadors de les arts. Però l’òpera només té 400 van signar l’obra capital del gènere: West anys d’història, i la recerca del súmmum Side Story. Entre els anys quaranta i ve de més lluny. El que queda clar és que, cinquanta, més enllà de Bernstein, també ja en ple segle XXI, continuem sumant i destaquen autors com Irving Berlin, amb continuem buscant expressions artístiques Annie Get Your Gun (1946), i globals. Els nous mitjans audiovisuals i amb Kiss me Kate (1948) i High Society informàtics han permès que l’addició no (1938). També als EUA, Stephen Sondheim s’aturi i que la posada en escena de l’art ha signat títols immortals com Sweeney total continuï investigant noves fórmules. Todd (1979) i Boscos endins (1987), Els musicals són un exemple d’aquesta i l’aportació europea al gènere no ha recerca total, que permet múltiples quedat pas enrere: lectures i que s’adreci a tots els sentits. ha marcat tota una època amb espectacles Les semblances amb l’òpera són moltes, com Jesucrist Superstar (1971), Evita però amb el temps s’han anat diferenciant (1978), Cats (1981) i El fantasma de clarament en el sentit que els musicals l’òpera (1986), i a França, Claude-Michel presenten un llenguatge més proper, unes Schönberg és el responsable d’un dels temàtiques més populars, una música musicals més interpretats de tots els més influïda pel jazz i la música pop; que temps, Les Misérables (1980), basat en el exigeixen una tècnica vocal diferent de text de Victor Hugo. les veus operístiques i que acostumen a incorporar-hi molts fragments parlats i El concert d’avui ens presenta fragments una gran presència de balls i coreografia. d’alguns dels musicals esmentats, que Al final del segle XIX, el teatre musical i componen un repàs prou eloqüent del altres gèneres com el vodevil o les revistes que ha estat el gènere durant els darrers

4 setanta-cinc anys. Per exaltar la força El procés de creació de West Side Story i l’energia dels temes seleccionats, es va iniciar-se el 1949, a partir d’unes requereix d’una formació orquestral converses entre Bernstein i el coreògraf completa, un luxe poc a l’abast de les Jerome Robbins, però no va ser fins al interpretacions habituals de musicals. 1957 que l’autor es va poder dedicar Generalment, les que es poden escoltar plenament al projecte. L’estrena se celebrà en qualsevol dels millors teatres musicals el 19 d’agost de 1957 al Winter Garden de de Londres o Nova York són formacions Nova York i, abans que la producció sortís reduïdes. Avui, però, és l’OBC amb tota de gira, se’n van fer 772 representacions. la seva esplendor i diversitat tímbrica, la Temes com “Tonight” o “Maria” retroben que presentarà un programa exigent per la el lirisme i el sentimentalisme de l’òpera seva sensibilitat, emotivitat i lirisme. italiana, però a través d’un estil vocal més lleuger, típic dels musicals americans. No cal Kiss me Kate és el musical més popular de dir que Shakespeare hi torna a ser present: Cole Porter, de qui enguany es commemora la història entre Tony i Maria és una versió el cinquantenari de la seva mort. Es moderna dels amors de Romeu i Julieta. va estrenar a Broadway el 1948 i se’n van fer més de 1.000 representacions Andrew Lloyd Weber és, sens dubte, el consecutives. La producció original i compositor europeu de musicals més també algunes de les reposicions han rellevant. Algunes de les seves cançons rebut nombrosos reconeixements, entre han assolit la categoria de clàssiques, els que destaquen deu premis Tony, els més enllà del seu entorn natural en les guardons més prestigiosos del teatre representacions teatrals, i han esdevingut musical nord-americà. Explica la història cançons molt populars, interpretades per d’un grup d’actors que estan representant artistes de procedència ben diversa. És una versió musical de La feréstega el cas de cançons com “Don’t Cry For Me domada de Shakespeare i els embolics que Argentina”, del musical Evita, o “Memory”, s’estableixen entre ells i amb els gàngsters de Cats. Quant a El fantasma de l’òpera, que apareixen enmig de la trama. Una ostenta el rècord de representacions a de les seves cançons més populars és Broadway: l’any passat va superar-ne les “So in Love”, enregistrada per artistes 10.000 i ja l’han vist més de 130 milions tan diferents com Ella Fitzgerald, Julie de persones arreu del món. Andrews, Chick Corea, Caetano Veloso o Per cloure aquest repàs als darrers Plácido Domingo. setanta-cinc anys del gènere, també hi The Boys from Syracuse (1938) és un són presents alguns fragments del musical treball de Richard Rodgers previ a les que ha batut el rècord de representacions seves col·laboracions amb Hammerstein, i simultànies: Les Misérables, de Claude- també es basa en una obra de Shakespeare, Michel Schönberg, que s’ha arribat a La comèdia dels errors, que narra les representar en quinze ciutats diferents confusions que hi ha entre dos germans d’arreu del món alhora. L’estrena (en bessons que es retroben i els seus criats, francès) data de 1980, però la versió que també són bessons. L’obra, malgrat no més internacional és l’anglesa, estrenada ser la més popular de Rodgers, va superar l’any 1985 al Barbican Centre de Londres, les 230 representacions i s’ha anat que era la seu de la Royal Shakespeare reestrenant regularment. Company. Cercle tancat i seguim sumant.

5

PABLO GONZÁLEZ director titular / EMMANUEL KRIVINE principal director convidat

L’OBC es va fundar l’any 1944 sota la direcció del mestre Eduard Toldrà. Des de la temporada 2010-2011 el director titular és Pablo González. D’ençà de la seva fundació, l’OBC, ha mantingut el seu compromís amb la música catalana i amb la difusió del repertori orquestral, i ha comptat amb els solistes i directors més prestigiosos. A més de la seva temporada de concerts, l’OBC porta a terme un gran nombre d’enregistraments per a segells internacionals i en destaca la col·laboració regular amb NAXOS. En aquests moments, i per a aquesta mateixa discogràfica, l’OBC està enregistrant tres CD dedicats a Enric Granados. D’altra banda, l’OBC manté una activitat artística continuada a Espanya i a l’estranger que li ha permès actuar en sales com el Carnegie Hall de Nova York, el Musikverein i el Konzerthaus de Viena o Concertgebouw d’Amsterdam i participar en festivals internacionals. Fomenta també col·laboracions amb altres institucions, tant catalanes com estrangeres. L’OBC és la primera orquestra de l’Estat que ha signat un acord de col·laboració estable amb la plataforma digital Medici.tv (www.medici.tv) per la qual cosa alguns dels seus concerts són retransmesos en directe per internet. Des de l’any 1999, té com a seu pròpia L’Auditori de Barcelona, obra de l’arquitecte Rafael Moneo. Per a més informació consulteu el web www.obc.cat

 PRIMERS VIOLINS: Malcolm Stewart*, concertino invitat / Cristian Chivu, concertino associat / Raúl García, assistent concertino / María José Aznar / Sarah Bels / José Valentín Centenero / Walter Ebenberger / Ana Isabel Galán / Natalia Mediavilla / Katia Novell / María Pilar Pérez / Anca Ratiu / Jordi Salicrú / Jozef Toporcer  SEGONS VIOLINS: Alexandra Presaizen, solista / Emil Bolozan, assistent / María José Balaguer / Hug Bosch / Jana Brauninger / Patricia Bronisz / Assumpta Flaqué / Mireia Llorens / Melita Murgea / Antoni Peña / Josep Maria Plana / Robert Tomàs / Ludovic Murja* / Annedilia Riestra*  VIOLES: Ashan Pillai, solista / Josephine Fitzpatrick, assistent / Franck Heudiard / Christine de Lacoste / Sophie Lasnet / Michel Millet / Miquel Serrahima / Jennifer Stahl / Andreas Süssmayr / Irene Argüello* / Marta Sedó* / Marc Tarrida*  VIOLONCELS: José Mor, solista / Vincent Ellegiers, assistent / Núria Calvo / Lourdes Duñó / Jaume Güell / Olga Manescu / Linda D’oliveira / Jean-Baptiste Texier / Jordi Claret*  CONTRABAIXOS: Christoph Rahn, solista / Dmitri Smyshlyaev, assistent / Jonathan Camps / Apostol Kosev / Josep Mensa / Albert Prat  FLAUTES: Bea Cambrils / Christian Farroni, assistent / Ricardo Borrull, flautí  OBOÈS: Disa English, solista / José Juan Pardo / Dolors Chiralt, assistent / Molly Judson, corn anglès  CLARINETS: Larry Passin, solista / Francesc Navarro / Josep Fuster, assistent i clarinet en mi b / Alfons Reverté, clarinet baix  SAXÒFONS: Jaume Eiximeno* / Ignasi Gascón* / Ellie McMurray *  FAGOTS: Silvia Coricelli, solista / Noé Cantú / Thomas Greaves, assistent / Slawomir Krysmalski, contrafagot  TROMPES: Juan Manuel Gómez, solista / Joan Aragó / Juan Conrado García, assistent solista / David Bonet / David Rosell, assistent  TROMPETES: Mireia Farrés, solista / Adrián Moscardó / Javier Navasquillo* / Angel Serrano, assistent  TROMBONS: Eusebio Sáez, solista / Vicent Pérez / Gaspar Montesinos, assistent / Raul García, trombó baix  TUBA: Pablo Manuel Fernández / Daniel Martínez*  PERCUSSIÓ: Roxan Jurkevich, assistent . Joan Marc Pino, assistent / Juan Francisco Ruiz / Ignasi Vila  ARPA: Magdalena Barrera  TECLATS: Dolors Cano*  GUITARRES: Adrià Plana*  BAIX ELÈCTRIC: Vic Moliner*  ENCARREGAT D’ORQUESTRA: José Valentín Centenero  RESPONSABLE DE DOCUMENTACIÓ MUSICAL: Begoña Pérez  RESPONSABLE TÈCNIC: Ignasi Valero  PERSONAL D’ESCENA: Joan Luis

* col·laboradors

7 Purvis va estudiar Composició al Trinity ROBERT College de Londres i va ser acompanyant de la London Contemporary Dance Company. Ha treballat amb importants coreògrafs de PURVIS la dansa clàssica i del teatre musical i ha director creat ballets originals en diverses ocasions, a més de fer arranjaments per a dansa a produccions del West End com Y at the Picadilly amb l’estrella de l’il·lusionisme, Arturo Brachetti, i orquestració de Roger Loubet. També ha dirigit molts espectacles del West End, com The Phantom of the Opera al Her Majesty’s i Chicago a The Adelphi, Kiss me Kate per a la Royal Shakespeare Company a The Old Vic i Annie get your gun d’Irving Berlin al Teatre Savoy. A banda de tot això, treballa en la formació de joves intèrprets en un curs de grau de l’Arden School of Theatre a Manchester.

Capaç de passar fàcilment de l’òpera i la música clàssica a la música més popular, DEBORAH es va formar al Royal Northern College of Music i va debutar professionalment a la MYERS producció de The King and I de Rodgers & soprano Hammerstein al Covent Garden Festival. Operísticament va debutar a Falstaff (Nannetta) de Graham Vick amb la City of Birmingham Opera. Va cantar el rol principal de Carousel de Rodgers & Hammerstein per a la ràdio de la BBC i va debutar al West End amb Something wonderful al Savoy Theatre. Ha actuat com a solista amb orquestres tan importants com la Filharmònica de Londres, o les simfòniques de Birmingham, Göteborg i Jerusalem. També ha actuat a festivals internacionals amb Josep Carreras, Barbara Hendricks i , entre d’altres. Myers ha interpretat My Fair Lady a Xipre i a Singapur i The sound of musicals en gira pel Regne Unit i sovint enregistra amb la BBC. És una convidada habitual de Friday Night Is Music Night.

8 Lydell es va formar a l’Arts Educational LOUISA Schools de Londres. Recentment ha aparegut a The Phantom of the Opera al West End, LYDELL després de la seva actuació com a Mare, a la producció de Ragtime del Landor Theatre. mezzosoprano Anteriorment havia treballat a Love never dies d’Andrew Lloyd Webber a l’Adelphi Theatre i havia interpretat Elizabeth i la cantant a la celebrada reposició d’Aspects of Love (Menier Chocolate Factory) de . Al West End també ha interpretat Mamma mia!, Blood Brothers i Fame. Gràcies al seu domini de l’alemany, Lydell ha participat en produccions a Alemanya, Suïssa i Àustria, com Cats, Sweet Charity, l’estrena europea de Falsettos, Beehive, Jesus Christ Superstar, Little shop of horrors, Hair, Nunsense i Nunsense II, The King and I, Zombie Prom, Rocky horror Show, Two by Two i . També ha coreografiat produccions de West Side Story, Hair, Nunsense, Liebesperlen, Falsettos i Jesus Christ Superstar.

Format a la Royal Academy of Music, és un IAN artista de gran versatilitat, tant al cinema com al teatre. A l’escenari ha interpretat el rol protagonista de Danny Zuko a Grease, VIRGO i The kissing dance al West End. A més, ha tenor cantat a My Fair Lady i a The Phantom of the Opera i, al Festival de Ljubljana, va interpretar Judas a Jesus Christ Superstar. Virgo ha treballat en les produccions cinematogràfiques de Black Hawk Down i Band of Brothers, dirigides per Tom Hanks, i a Monkeys, Jabberwocky i The rise of the foot soldier; actualment està enregistrant Holby City per a la BBC i, també per a televisió, ha participat en les produccions de Spooks, Casualty, Eastenders, The bill, Crash i Trinity.

9 Addison va estudiar al Royal Northern JOHN College of Music i a la Royal Academy of Music. Els seus mèrits teatrals inclouen, ADDISON entre d’altres, les interpretacions de Lend me a Tenor al English Theatre de Viena; tenor The thing about men al Landor Theatre; My Fair Lady al ; A Christmas Carol al Creation Theatre; Sweeney Todd al Bolton Octagon; al Salisbury Playhouse; Me and Juliet al Finborough Theatre; The secret garden al West Yorkshire Playhouse; a l’Arcola Theatre; A little night music amb la Menier Chocolate Factory al Garrick Theatre, i Chess & Jesus Christ Superstar en gira pels països escandinaus. Addison va participar en els concerts de celebració del 25è aniversari de Les Misérables a l’O2 i d’ El fantasma de L’Òpera al Royal Albert Hall i ha cantat com a solista en concert al Royal Albert Hall, al Barbican i al Royal Opera House Covent Garden.

Format a la Mountview Academy of Theatre ADRIAN DER Arts, va debutar professionalment al West End en el musical Bombay dreams, a l’Apollo Theatre. Després d’això, va aparèixer al nou GREGORIAN musical d’Andrew Lloyd Webber, The woman baríton in white, al Palace Theatre. Va interpretar el rol d’Albin a la producció de Menier Chocolate Factory de La cage aux folles, primer al Playhouse Theatre, i després a Nova York. La seva interpretació d’en Sidney a Sweet smell of success de Marvin Hamlisch a l’Arcola Theatre de Londres va aconseguir un gran èxit. També ha interpretat Love and understanding; The sound of music, dirigit per Jeremy Sams; The infant; Only the brave al London Workshop; Ghost, dirigit per Matthew Warchus, i El Mag d’Oz, dirigit per Jeremy Sams. Va participar en el taller Off Broadway de Maxie i en el gran èxit al West End de Lord of the rings, dirigit per Matthew Warchus. Per a televisió ha interpretat Ri:se a Channel Four i The Gallahagn Directories a ADMB Productions.

10 PROPERS CONCERTS A L’AUDITORI

PABLO HELD TRIO ECHO Rising Stars

GENER 2014 Dv 17→ 21.30h # Sala 3 Tete Montoliu

Presentació del nou enregistrament: Pablo Held Trio Live, amb música de jazz.

Preu: de 13€

L’EUROPA MUSICAL. NAIXEMENT L’OBC I LA SETENA DE MAHLER Eliahu Inbal director I ESPLENDOR DE L’ORQUESTRA 1600-1700 GENER 2014 Ds 18 →19h / Dg 19 →11h GENER 2014 # Sala 1 Pau Casals Dj 23→ 21h # Sala 1 Pau Casals  Mahler Simfonia núm. 7 Le Concert des Nations Preu: de 10 a 51€ Jordi Savall viola da gamba i direcció

 Obres de: Lully, Biber, Boccherini i Avison

Preu: de 10 a 40€

busca l’auditori a la xarxa

Comenta aquest concert amb l’etiqueta #OBCbroadway

facebook.com/auditoribarcelona @lauditori youtube.com/auditoribarcelona facebook.com/orquestraobc @OrquestraOBC youtube.com/orquestraobc — 26 DE GENER — 11h 13h OBC AMB NATSUKO SUGAO KAZUSHI ONO Sextet de Jazz Orquestra Simfònica de Horacio Curti, shakuhachi Barcelona i Nacional de “Colores”. Suite estacional Catalunya Kumiko Shuto, biwa BAR LA LLANTERNA DE L’AUDITORI Kifu Mitsuhashï, shakuhachi + GASTRONOMIA JAPONESA “November Steps” Concert gratuït (aforament limitat) de Toru Takemitsu

SALA 1 PAU CASALS

Preus: de 23 a 51€ (10€ des d’una setmana abans)

17 h 16h BARCELONA REED CROSSINGLINES QUINTET Noves músiques Noves músiques Ensembles, electrònica, Quintet de canyes i electrònica. vídeo i Yamaha Disklavier. Obres de Garcia-Tomás (obra Obres de Rodríguez encàrrec), Fujikura i Tanada. Valenzuela (obra encàrrec), A més: Natsuda i Morishita. SALA 4 ALICIA DE LARROCHA 15h – 20h SALA 3 TETE MONTOLIU Gratuït (aforament limitat) Exposició Escultures Musicals Gratuït (aforament limitat) al Museu de la Música (Gratuït) www.auditori.cat

↑ Obra © Enrique Barro - www.enriquebarro.com

AMB EL SUPORT DE I LA COL·LABORACIÓ DE